REALITZAT :

ANFORSA

E-MAIL. anforsa@gmail.com

BLOGS.

http://elpolitiquet.blogspot.com

----

http://rebaixes.blogspot.com

11.- Al dormilega JAUME li havia tocat en sort el casar-se honradament sense cap maniobra

equívoca amb una ben pareguda femella, ni de casa rica ni d’aixovar majestuós, però amb

unes propietats difícils de trobar en qualsevol femella més o menys bonica... No!! Ella

s’avenia amb el seu marit com oli amb un llum, crec que fins es complementaven... Sabeu

que havien triat per anomenar-la el nom de SON –h I – A.... Com dormien ? Es conta com

anècdota del matrimoni que ella s’aixecava del llit, mirava pel finestró entreobert i deia, per

poder dormir ?? amb el seu espòs... – JAU-ME, o que plou...? i continuaven la marxa,

12 .-El menut Pau sortia de la classe i anava recordant el mesos de l’any... GENER, FEBRER...,

els seus companys no el distreien ja que el nen estudiós volia penetrar en les lliçons i

memoritzar per després poder-ho contar als avis...

Al seu darrere venia el mestre que els donava les lliçons sobre ... i li ha preguntat, .- ...I per

que sento a la tele que diuen GENERALITAT, que també és un més i potser més llarg.

El mestre li ha dit: - La Generalitat és allà on manen els polítics...

Ell tot eixorivit ha contestat ràpid: Així la FEBRERALITAT deu ser allí on manen les malalties amb

febre... Ja deia jo...

13.- Per més que buscava pel barranc no trobava la font de Manero, hi havia estat de menut, i no sabia en

quin racó era exactament i mentre es deia dins d’ell mateix la SET – MANA...

14.- Arribaven a tongades les colles motoritzades a la festa de Coll d’Arruix, dos dies de concentració amb el

servei a ple rendiment amb escapades pels pobles del voltant per conèixer tot el panorama. A les nits

ballaruga i barra lliure,...

L’arribada al lloc era emocionant, hi havia màquines de somni, El Juan esperava a la seva núvia... Ara arribava

al lloc...

– Com ?– deia el noi – EVA – CUAT...!!!!

Al tenir una avaria i ell no assabentar-se’n a temps havia fet la última part del viatge amb un company que

portava un quatre rodes.

15 .-A la presó de Cal Rians una delicada situació és dava. Quan aquella noia va ser interrogada, vet aquí la

sorpresa que és varen dur les autoritats del centre... Com anotarien el nom de la interfecta ? havien

descobert que la tal vestida de travestí era una monja i li constava en el document que acreditava sa

personalitat,i ,ara, privada de llibertat, seria la SOR – PRESA.

16.- Aquella nit d’estiu el Juan estava al balcó de la seva casa de la ciutat comarcal prenent la fresca, una

llimonada amb canyeta per xuclar, una cadira per sostenir la cularsa i el temps que passés per traure’s el

cansament del dia. Li va venir a narius com un tuf de socarrim..

- Noia que set crema la cansalada...- li deia a la mestressa...

-Vine, vine, mira, allà, a l’esplanada els flamerols

- Oh, sembla el CIRC – CUIT .... I les bestioles i els pallassos... pobres, sense feina, al atur per la crema...

17 .- No sé, no ho he vist mai que cap que segueix la religió vaticana li posin per nom de pila DÉU, tampoc ho

sé d’altres religions, seria molt agosarat entrar en aquest terreny, però di que se m’acut que un Alà volia

parlar amb ALÀ i per això va buscar durant temps un lloc ben alt per que la veu seva arribés a les altures amb

més comoditat fora dels sorolls del ras de la terra, així que trobà un dia una piràmide, crec que la CHEOPS,

quelcom li devia semblar saludable el nom i escalà fins dalt a base de que les ungles arrapessin fort.

Una comitiva de turistes va trobar-s’hi i s’ho mirava. El guia del país que devia conèixer al interfecte exclamà

: Alà-( LA) ARMA... Segurament que pensaria que quan seria l’hora de baixar ... s’esclafaria la crisma ?

18.- Anava pedalant amb serenor, seguint la seva presa que era arribar primer a la trobar la cinta d’arribada i

trencar-la com a guanyador... Plovia, però ell sabia sostenir-se en aquella dificultat, molts anys de pràctica en

llocs on el xirimiri era freqüent no el feien dubtar al dona cop al pedal ... En un tomb ja prop del lloc esperat i

desitjat un gos es posà a roda amb ganes de embocar un dels peus, la relliscada va ser fatal, el cotxe del seu

director va exclamar: META – FORA

19.- De vegades semblen surrealistes certes converses. Abans ni havien que defensaven la vinguda de gent

d’altres països per ajudar al treball que s’havia de fer, el capital tenia que presumir de queviures i deixava

dinerons a tot quisqui i s’havia d’avançar en construcció de tot... Varen venir quantitat ingent de sers

famolencs en busca del diner del treball,també alguns volien integrar-se en el confuig del país i ser-ne com els

autòctons, altres no, però el cas és que fessin feina, els bancs havien de fer l’agost... així aquests vinguts del

Marroc els hi deia el vell de la plaça ALI ! – CAT – ÉS ... Suposo que entenien el missatge els més espavilats ja

que els seus fills parlen el català millor que molts de naltres.

20.- A l’hora d’esmorzar al camp en el treball la noia jove no arribava el cistell per collir el tiberi, el jovenot

per fer-la parlar va posar els de totes ben alts i elles no l’arribaven... – Cirilo, va home per que el penges tant

alt, creus que hi aniran les melitxes o el gossos...

- Que voleu que apropi els cistells o A PROP PA... Ai, la ganusa !!

21.- - Donat manya i corre per arribar primer i entrega la carta si vols el premi, pensa que ASs –UMPTA. (unta)

22.- Tres amic tenien una pilota,eren en Xavi, Andrés i Leo, els hi agradava jugar

I s’hi passaven hores. Aquell dia se’l va ajuntar un altre noi, porter en Victor, quan els van veure uns xibals va

exclamar...- Aquests ARMEN – GOL.

23 A.- Es queixava la mestressa, estava neguitosa, quasi insuportable, el marit la volia calmar... –

-Què et passa filla ?

Com si haguessin tocat el voraviu, va exclamar un estirabot i desprès...

-AI !!!- RES...RES

24.-Pilot famós quan dormia també somniava. Li venia una cursa d’automòbils del més treballada i

inconscientment ho passava greu, el somni el portava a una illa

I en el mar havia naufragat el vaixell que allí el conduïa i sort que les mans i peus li responien i s’apropava a

la costa, una veu li arribava com a consol...

-ALGUER – (et toca) SUARI... la cansalada...

-Menys mal que aquí em coneixen i parlen com jo.

25.-En la plaça gran del poble es congregaren infinitat de ciutadans. La tele, la radio, els mitjans escrits

havien cridat per que tothom que pogués fes cap al lloc a l’hora especificada per verificar el consens sobre

un tema establert en la convocatòria i que fregava els neguits de tots... Els promotors es disposaven a

AJUNTAr – MENT... és a dir que tothom pensés el mateix, així tot tiraria endavant si els criteris més dispars

s’unissin en un de sol.( Amb el difícil que un no canviï de parer cada cinc minuts,la utopia també es

sembrava allí... fructificaria ? )

26.-El capellà el dia del seu casori els va sermonejar amb contundència els servei que un havia de fer del

altre...Quan varen ser a tallar el pastel de boda no trobaven el ganivet que se’l ofereix per a fer el primer tall

amb musiqueta i tot... a les hores en ves de dir com el tallarem,...? A la noia se li va acudir el C OM – PARTIR

que tenia una bona arrel antiga... Tots els comensals inclosos ells mateixos pegarien una mossada al pastel i

feina feta, tots en rebrien, clar que algun golafre potser obriria boca més del compte i embocaria com un gos

un conill i deixaria a més d’un sense el tast.

27.-La caminada havia set llarga i pesada, la suor i poca aigua feia que el cansament es fes present en la

parella d’excursionistes... En el seu pensament unes paraules clau que necessitaven materialitzar LLIT –

URGIA.