2 DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC - cilma.cat Amer/Memòria... · LLEGENDA TEMPERATURA MITJANA ANUAL (Cº) ... tracta d’un període relativament curt, ja que les precipitacions

0. INTRODUCCIÓ

1. GENERALITATS

22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE LL’’EENNTTOORRNN FFÍÍSSIICC

3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

4. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

5. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT SOCIAL

2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC 2.1. Clima i meteorologia Amer es troba situat a la regió mediterrània prelitoral nord. Es caracteritza, doncs, per un clima de tipus mediterrani temperat i es caracteritza per una estació freda, l'hivern, i una de càlida, l'estiu. Aquestes dues estacions són força estables i entre elles hi ha dues estacions de transició, la primavera i la tardor, més inestables i plujoses. Cal tenir en compte la complexitat orogràfica de Catalunya i la proximitat a la mar Mediterrània, per tal de determinar les característiques climàtiques de la zona d’estudi, perquè els factors com el relleu i la continentalitat tenen molta importància. Tant a la plana com a les valls, les inversions tèrmiques són un fet comú que poden desembocar en la formació de boires. La inversió tèrmica és un fenomen que es dóna sobretot a la matinada i assoleix més intensitat just abans de sortir el sol, quan el terreny ha perdut la màxima quantitat de calor. Coincideix amb situacions de calma atmosfèrica i cel serè. La manca de núvols permet la pèrdua de calor del sòl i el conseqüent refredament de la capa inferior, la qual no es pot barrejar amb l’aire superior ni amb l’adjacent. Figura 4: Tipus de clima d’Amer

Amer

0 10.0005.000Metres

±

LLEGENDA

SemiàridSec subhumit

Subhumit

Humit I

Humit II

Humit III

Humit IV

Perihumit Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH El fet que les inversions tèrmiques són més importants a l’hivern és perquè en aquesta època el refredament de la superfície del sòl assoleix una intensitat més gran i la temperatura mínima baixa per sota els 0ºC. En canvi, a l’estiu són més atenuades i suaus. Un dels efectes més evidents de les inversions recau sobre la flora i el tipus de vegetació de la zona, ja que afavoreixen comunitats més humides i, en canvi, limiten la distribució d’espècies més termòfiles. El règim de pluges es produeix bàsicament durant la primavera, tot i que durant la tardor també es detecta un increment de les precipitacions. Al llarg dels mesos d’estiu (juny - juliol) es produeix un període de sequera.

Descripció de l’entorn físic 17

Amer no disposa d’estació meteorològica, per tant s’han pres com a referència les dades de l’estació meteorològica d’Anglès, degut a la seva proximitat. Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 9ºC durant l’hivern i els 22ºC a l’època més càlida. 2.1.1 Temperatura Les temperatures enregistrades presenten uns valors suaus, ja que durant l’època d’estiu s’obtenen valors mitjans d’entre 24,1 i 25,9ºC i durant els mesos més fred, aquests valors varien entre els 6,3 i 6,8ºC. La línia vermella que descriu la temperatura a la primera gràfica indica un període de temperatures altes que s’inicia a l’estiu, amb el seu màxim a l’agost, a partir del qual comença el descens fins a l’hivern. Per altra banda, els mesos en què es donen les màximes temperatures són el juny i l’agost, amb 32,9ºC i 34,8ºC respectivament. I els que representen unes temperatures mitjanes mínimes són el gener i el febrer, amb 6,2ºC i 5,4ºC sota zero, respectivament. Figura 5: Temperatura i precipitacions mitjanes i temperatures mínimes i màximes mitjanes. Estació d’Anglès (2003).

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Figura 6: Temperatura mitjana anual d’Amer A partir del mapa de temperatures mitjanes anuals, s’observa que la Amer es troba a la franja dels 13 a 15ºC. La comarca de la Selva es troba situada dins de les franges de 9 a 16ºC.

Amer

0 10.0005.000Metres

±

LLEGENDATEMPERATURA MITJANAANUAL (Cº)

17 a 18

16 a 17

15 a 16

14 a 15

13 a 14

12 a 13

11 a 12

10 a 11

9 a 10

8 a 9

7 a 8

6 a 7

5 a 6

4 a 5

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

18 Descripció de l’entorn físic


2.1.2. Precipitacions La distribució de la pluja al llarg de l’any és un factor determinant per a la delimitació del bioclima. A partir de l’estudi dels climodiagrames que combinen informació sobre la precipitació i temperatura es detecten els períodes de màxima sequera que coincideixen amb els màxims de temperatura i les mínimes precipitacions. A partir del climodiagrama realitzat amb les dades del 2003 de l’estació d’Anglès, es pot observar que el període de sequera comprèn els mesos d’estiu, de juny a agost, quan es donen les màximes temperatures i les mínimes precipitacions. Tot i així, es tracta d’un període relativament curt, ja que les precipitacions durant la resta de l’any són abundants degut al tipus de clima. Figura 7: Climodiagrama. Any 2003 Figura 8: Precipitació mitjana anual. Any 2003 Segons l’evolució anual de les precipitacions es distingeixen dos períodes de pluges típics del clima mediterrani, un abans de la primavera i l’altre durant la tardor. Al febrer, abans de donar pas a la primavera, hi ha una precipitació forta, mentre que durant la primavera es manté més estable amb uns valors inferiors. Per altra banda, a l’octubre, durant la tardor, es dóna l’altre període de pluges, amb intensitat que a la primavera.

Figura 9: Mapa de precipitacions anuals d’Amer A partir del mapa es poden observar les diferents zones segons el règim de pluges mitjanes anuals. Amer se situa a la zona d’isohietes amb valors entre 800 i 1.100 mm. La relativa proximitat de la Serralada pirinenca fa de protecció contra la penetració de masses d’aire del nord, fredes i seques, i fa que sigui més fàcil la penetració de l’aire marítim.

Font: Elaboració pròpia a partir del DMAH

0

30

60

90

120

150

180

210

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct n

Pre

cipitaci

ó (

mm

ov des

)

0

40

80

120

160

200

240

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Tem

pera

tura

(ºC

)

Precipitació Temperatura

Font: Elaboració pròpia a partir del Servei Meteorològic de Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir del Servei Meteorològic de Catalunya

Amer

0 10.0005.000Metres

±

LLEGENDAPRECIPITACIÓ MITAJANAANUAL (mm)

900 - 1100800 - 900700 - 800600 - 700

1100 a >1250

500 - 600< 400 a 500


2.1.3. Humitat relativa Segons es mostra a la figura, la humitat relativa que presenta Anglès és relativament elevada al llarg de l’any. Amb uns valors d’entre 70 i 80% durant els períodes més fred (tardor i hivern) i amb mínims relatius durant l’estiu, i amb un mínim absolut durant el mes d’agost degut a l’augment de les temperatures i la disminució de la precipitació.


2.1.4. Vents Les dades mitjançant les quals s’ha determinat la velocitat mitjana dels vents s’ha obtingut de l’estació meteorològica d’Anglès per els anys 2002 i 2003, donat que no es disposa de dades més actualitzades. Figura 11: Rosa dels Vents Figura 12: Velocitat mitjana per a cada direcció

Font: Servei Meteorològic de Catalunya Font: Servei Meteorològic de Catalunya

A partir de la figura, s’observa que al llarg de l’any, la mitjana mensual de la velocitat del vent va disminuint, des del gener, amb la mitjana més elevada (2,3 m/s) al desembre (1,2 m/s). Cal destacar, que la intensitat mitjana del vent és d’1,8 m/s, una intensitat relativament baixa, donat que l’Estació Automàtica d’Anglès es troba ubicada en una zona de vents suaus. Les direccions dominants del vent són SE i NO.

Figura 10: Humitat relativa (%)

Figura 13: Mitjana mensual de la velocitat del vent el 2003

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Hum

itat

rela

tiva (

%)

0

0,5

1

1,5

2

2,5

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov desMitja

na m

ensu

al de la v

elo

cita

t del vent

(m/s

)


Figura 14: Irradiació solar mitjana mensual al 2003 2.1.4. Radiació solar Els valors d’irradiació solar mitjana s’han obtingut de l’estació meteorològica d’Anglès.

0

5

10

15

20

25


Irra

dia

ció s

ola

r m

itja

na (

MJ/

m2

El valor màxim d’irradiació es dóna el mes de juny. Des del gener al juny hi ha un creixement progressiu de l’irradiació i a partir del valor màxim va disminuint, fins a finals d’any.




2.2. Geologia i geomorfologia 2.2.1. Marc geològic general La comarca de la Selva pertany a l’anomenat Sistema Mediterrani, el conjunt muntanyós que es troba situat paral·lel a la costa. Aquestes serralades estan constituïdes per una cadena occidental, una de més oriental i, entre les dues, una zona de depressió central, la Depressió de la Selva. La cadena occidental, anomenada Serralada Prelitoral, no sobrepassa els 1700 m i engloba les terres compreses entre el Montseny i les Guilleries, ja en contacte amb la Serralada Transversal i les cingleres del Far. Per altra banda, la cadena més oriental, coneguda com Serralada Litoral o Marina no sobrepassa els 500 m i discorre per tot el litoral de la Selva. La Depressió de la Selva pertany a la Depressió Prelitoral Catalana i es tracta d’una fossa tectònica, situada entremig de dues serralades d’alçades mitjanes. Tota la formació estratigràfica d'aquesta contrada correspon a l'eocé, a l'era terciària, un període de temps llarguíssim que durà aproximadament 20000 milions d'anys, i que es situa en una distància mínima de 40000 milions d'anys de nosaltres. 2.2.2. Litologies predominants En tot el terme municipal d’Amer afloren materials de dues eres geològiques diferents: Cenozoic i Paleozoic. Els materials paleozoics es troben intruïts per diversos tipus de roques ígnies. A continuació, a partir de la figura, es descriuen les litologies predominants presents a Amer, segons la seva era geològica: Figura 15: Mapa de Geologia del municipi d’Amer

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH.

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDAGEOLOGIA

argiles

barita

calcàries

conglomerats

esquists

fil·lites pigallades

graves

gresos

llims

lutites

marbres

margues

metaconglomerats

microconglomerats

ortogneis

pissarres

pòrfirs granodiorítics

quarsites

Materials paleozoics: Corresponen a l’Era Paleozoica i estan representats per materials sedimentaris, metamòrfics i ignis.

- Roques sedimentàries: Es van formar a partir de deposició i el més representatiu al municipi és la Lutita, situada al SO del terme.

- Roques metamòrfiques: Són els materials que van patir processos metamòrfics, tant de contacte com regional. Els més abundants són els esquists i les fil·lites pigallades, aquesta última amb una representació important al municipi.

- Roques ígnies: S'han format a partir del refredament d'un magma. Les roques ígnies paleozoiques presents a Amer són unes intrusions de pòrfir granodiorític, en direcció de sud oest a nord est, situats a l’extrem SO del terme

Materials cenozoics: Són els materials que corresponen a l’Era Cenozoica. A Amer hi abunden materials del paleogen i del neogen. Els materials del neogen son més recents, sobretot de dipòsits d’acumulació de materials detrítics, procedents de les serralades més immediates i que es troben reomplint les valls i, especialment, la plana selvatana. A Amer hi destaca la presència de graves, argiles i llims, ubicats a la zona central i sud del terme municipal. El material més representatiu a Amer del neogen són les graves, que ocupen una part molt important del territori. 2.2.3. Geomorfologia La morfologia que es pot trobar a la comarca de la Selva depèn, bàsicament, de dos factors: el primer són les grans línies de falles que han compartimentat el territori en grans blocs desnivellats i, el segon és l’erosió que ha afectat de forma diferencial a aquests blocs. Amer es troba dins de la unitat geomorfològica del Sistema Mediterrani, dins de la Serralada Prelitoral, en el massís de les Guilleries. El massís es caracteritza per dos blocs, separats per fractures en direcció nordoest-sudoest. 2.2.4. Patrimoni geològic El Patrimoni Geològic es defineix com el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu (ja siguin formacions i estructures geològiques, formes de relleu, jaciments mineralògics o paleontològics) que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat. Per tant, es pot considerar Patrimoni Geològic cada un dels elements que conformen el substrat rocós i el registre fòssil que caracteritza la seva edat, dóna informació sobre els paràmetres ambientals durant el seu dipòsit i sobre els processos que es van esdevenir des de llavors fins a l’actualitat.



Figura 16: Patrimoni geològic de l’entorn del Ter-Burgent

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH

El Patrimoni Geològic de l’entorn d’Amer és el següent: - Cingles de Tavertet - El Far: Bona part de la geozona està dins de

l’anomenada serralada Transversal, que connecta els relleus de la Serralada Prelitoral amb els relleus prepirinencs. El tram de cinglera més destacable és el que va des de l’embassament de Sau fins el Far de Susqueda. La qualitat i espectacularitat dels afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet constitueixen un patrimoni geològic d’importància internacional sobretot els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l’anomenada pedra de Girona. En cap altre indret aflora de manera tan vistosa aquesta calcària característica dels mars ecocens situats en un sector de l’antic oceà mesozoic de Tethys. El mirador del Far, un dels geotòps d’aquesta geozona, es troba situat al nord-est del terme municipal de Susqueda. Dalt de la plataforma estructural hi ha construït el Santuari del Far.

Figura 17: El mirador del Far

Font: Elaboració pròpia

0 4.0002.000Metres

LA SELVASant Hilari Sacalm

Osor

Vilanova de Sau

S

La Cellera de Ter

Amer

Sant Aniol de Finestres

GARROTXA

Les Planes d'Hostoles

OSONA

Susqueda

Rupit

Travertet

±

ant Julià de Llor i Bonmatí

Anglès

Sant Gregori

Bescanó

Brunyola

GIRONÈS

Sant Martí de Llémena

Canet d'Adri

LLEGENDAPATRIMONI GEOLÒGIC

Cingles de Tavertet - El Far

Cova del Serrat del Vent (Tavertet)

El ClascarEl Mirador del FarEmbassament del Pasteral

Guilleries (Pasteral - Susqueda)

Presa de Susqueda

Volcans del Clot de l'Omera i de la Banya de Boc

Geozones:

Geòtops:

- Guilleries (Pasteral - Susqueda): Es tracta de la geozona situada a la vall del Ter, entre els embassaments de Susqueda i el Pasteral. La varietat petrològica de roques ígnies i metamòrfiques i l’abundància de relacions entre els diferents tipus de roques atorguen a aquesta zona un valor important com a recurs geològic.

A les Guilleries, un nucli metamòrfic format per esquistos, marbres i gneissos, és envoltat per seqüències paleozoiques de menor intensitat metamòrfica.

A nivell de la geologia més especialitzada, es donen alguns tipus petrològics singulars com la diorita de Susqueda, que fan que aquesta àrea contingui elements rarament repetits en altres indrets.

Figura 18: Presa del Pasteral L’Embassament del Pasteral està inclòs com a geòtop dins d’aquesta geozona. A la zona hi ha una varietat petrològica important formada per esquistos, marbres, així com una varietat de roques intrusives (leucogranits, pòrfirs, lampròfirs).

Font: Elaboració pròpia


2.3. Sòls Les tipologies de sòls al municipi d’Amer corresponen, segons la classificació establerta per a la Soil Taxonomy amb els criteris de la FAO-UNESCO, a diverses tipologies fruit dels diferents tipus de materials presents al territori i l’acció dels agents atmosfèrics al llarg del temps. La següent figura mostra la tipologia de sòls del terme municipal d’Amer. Figura 19: Tipus de sòls d’Amer

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDATIPUS DE SÒL

Euthochrept

Haplumbrept

Udorthent

Ustorthent

Font: Elaboració pròpia a partir la cartografia del DMAH D’aquesta manera, la classificació determina que a la vessant oriental, la corresponent al grup Ustorthent, forma part del tipus Entisòl, a l’igual que el grup Udorthent, situat a l’extrem SO del terme municipal. Aquest tipus de sòl es caracteritza per ser poc evolucionats amb un nivell de desenvolupament d’horitzons escàs o nul que es dóna en planes d’inundació o altres dipòsits recents. En general mostren estratificacions però escassa horitzontalitat. Per altra banda, la zona central del terme correspon a l’Haplumbrept, que juntament amb l’Euthochrept, formen part del tipus Inceptisòl, un sòl amb la mínima representació de desenvolupament d’horitzons. Es caracteritza per tenir un o més horitzons en els quals els materials minerals com carbonats han estat alterats o remoguts però no acumulats fins a un grau significatiu. Es localitzen en zones amb pendents abruptes, zones geomorfològicament recents o amb materials resistents.


2.4. Hidrologia i hidrogeologia 2.4.1. Conques hidrogràfiques El municipi d’Amer pertany a la conca hidrogràfica del Ter. El riu Ter limita el terme municipal pel sud, amb La Cellera de Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí. El nucli urbà és travessat pel riu Brugent el qual desemboca al riu Ter, al peu de l'actual presa del Pasteral. El riu Brugent, al seu pas pel municipi d’Amer, rep les aigües de molts torrents, com el Torrent de Can Catau, el del Castell, el de Pinyana, de la Blanquera i d’Oliveres entre altres. Figura 20: Hidrologia de la Selva

0 4.0002.000Metres

±

LA SELVASant Hilari Sacalm

Osor

Vilanova de Sau

Sant Julià de Llor i BonmatíLa Cellera de Ter

Anglès

Sant Gregori

Bescanó

Brunyola

GIRONÈSAmer

Sant Martí de Llémena

Sant Aniol de Finestres

Canet d'Adri

GARROTXA

Les Planes d'Hostoles

OSONA

Susqueda

Rupit

Travertet

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH La conca del Ter: El Ter neix en ple Pirineu (al circ d’Ull de Ter), travessa la plana de Vic i entra a la comarca encaixonat pels congostos que aprofiten els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, a les Guilleries. Prop de la Cellera de Ter recull les aigües del riu Brugent i, entre aquest punt i Anglès, conflueix amb la riera d’Osor. La resta d’aigües són recollides per altres afluents de menor importància que acaben configurant la seva conca; hi destaquen les aigües del riu Onyar, que neixen prop de Sant Martí Sapresa i que conflueixen amb el Ter a Girona, ja fora de la comarca de la Selva. 2.4.2. Unitats hidrogeològiques Al terme municipal només es distingeixen tres unitats hidrogeològiques corresponents a l’aqüífer del Montseny-Guilleries, el principal aqüífer localitzat, l’aqüífer de la Baixa Garrotxa i, en menor representació, l’aqüífer de la Plana de Vic-Collsacabra. La massa d’aigua subterrània del Montseny-Guilleries, amb una extensió total de 614 km2, dels quals afloren 547 km2. La massa està limitada geogràficament per la Serralada Prelitoral Catalana, limitada al sud i a l’oest per l’aqüífer al·luvial de la Tordera, a l’est per la riera de Santa Coloma i la riera d’Osor, al nord pel Ter i al nord-oest per la riera Major. Comprèn majoritàriament tot el massís del Montseny i les Guilleries, d’on rep la denominació.


La litologia dominant són els granits del paleozoic i les característiques hidràuliques dominants són aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures, amb una circulació dominant de tipus porós. La tipologia predominant de relació superficial són els cursos, predominantment, efluents i sense zones humides dependents. Figura 21: Unitats hidrogeològiques d’Amer

±

0 1.000 2.000 3.000500metres

LLEGENDAÀREES HIDROGEOLÒGIQUES

Montseny-Guilleries

Plana de Vic-Collsacabra

Baixa Garrotxa

Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia del DMAH. La massa d’aigua Baixa Garrotxa està definida per un conjunt d’aqüífers de naturalesa fonamentalment vulcanosedimentària i al·luvial que s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de la cubeta o fossa de la Garrotxa i la serralada Transversal Catalana. Aquestes unitats geomorfològiques són d’edat alpina i es caracteritzen per l’irrupció episòdica d’un vulcanisme quaternari que, a grans trets, envaeix el domini geogràfic de la conca alta del Fluvià i del Ser, la vall de la Llémena i riera de Canet d’Adri i la vall del Brugent. Els límits geomorfològics d’aquesta massa són: al nord, els relleus de l’alta Garrotxa; a l’est, la cubeta lacustre Banyoles-Besalú; al sud, les estribacions més septentrionals del massís de les Guilleries i a l’oest, els relleus més occidentals de la serralada Transversal.


Documents

2 DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC - cilma.cat Amer/Memòria... · LLEGENDA TEMPERATURA MITJANA ANUAL (Cº) ... tracta d’un període relativament curt, ja que les precipitacions