Equitat en l’accés als equipaments i programes esportius municipals.

Jordi San José Buenaventura,Alcalde de Sant Feliu de Llobregat.

“No n’hi ha prou amb tenir equipaments, el que cal és que hi pugui accedir tothom. ”

Equipaments esportius amb: Adequació i qualitat de l’oferta. Sostenibilitat econòmica. Funció social.

Què volem?

“Que qualsevol treballador o treballadora mileurista pugui portar el seu fill o filla a l’escola bressol i anar a la piscina municipal.”

Com ho podem aconseguir?

Primer, saber:

Qui va i qui no va als nostres equipaments? Identificació dels públics absents.

Per què? Identificació de les barreres d’accés.• Informatives• Físiques• Del propi servei• Culturals• Econòmiques

I si...

... el preu públic és una barrera econòmica,

... i ens creiem la funció social dels equipaments i serveis públics municipals...

què hi podem fer?

Segon, analitzar les causes:

Model actualment majoritari de preus públics:• Estudi de costos.• Establiment del preu públic, a partir de la decisió de

cobertura del cost per part municipal (subvenció igual per a tothom)

• Bonificacions generals a col·lectius.• Ajuts individuals dels serveis socials.

Quina valoració fem d’aquest model en termes d’equitat?

Model actual de preus públics:

Tercer, construir alternatives:

Que permetin preus adaptables a la renda disponible de les famílies,

Que siguin fàcil de gestionar, Que respectin la confidencialitat de les dades i dels

procediments, Que no calgui anar als serveis socials, Basades en criteris d’equitat, no d’assistencialisme.

Quart, decidir un model:

Preus públics variables, segons la capacitat econòmica dels contibuents: TARIFACIÓ SOCIAL.

Preus públics amb tarifació social:

Els tres requisits de la tarifació social:

Adequació a la normativa tributària. Confidencialitat i veracitat de la informació econòmica. Equilibri econòmic de l’equipament o del servei.

Adequació a normativa tributària:

Article 31 de la Constitució:• Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses

públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat.

Article 3 de la Llei G. Tributària:• L'ordenament del sistema tributari es basa en la

capacitat econòmica de les persones obligades a satisfer els tributs i en els principis de justícia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitativa distribució de la càrrega tributària i no-confiscatorietat.

Seguretat de la informació econòmica:

Compliment de la legislació de protecció de dades. Autorització de la persona interessada a la consulta de

les seves dades fiscals. Conveni amb l’Agència Tributària per a l’intercanvi de

dades fiscals. L’Ajuntament té la possibilitat addicional de contrastar les

dades fiscals amb els propis padrons municipals d’habitatge i vehicles.

Equilibri econòmic:

Treball conjunt de l’àrea econòmica i dels serveis esportius, educatius, etc en l’establiment dels trams de renda i del preu públic assignat a cada tram.

Prioritat política en el pressupost anual.

Cinquè, aplicar:

Curs 2011-12: anàlisi dels públics absents i de les barreres d’accés.

Curs 2012-13: elaboració de noves ordenances fiscals basades en la tarifació social. Aprovació a maig de 2013.

Curs 2013-14: aplicació als serveis educatius municipals (bressol i música)

Curs 2014-15: aplicació als serveis esportius i a la resta de serveis municipals.

I sisè, avaluar:

Treure conclusions del canvi de model:• Evolució de la composició dels usuaris (funció social),• Implicacions pressupostàries (sostenibilitat

econòmica) Per tornar a començar:

• Revisar el model de tarifació social,• Aplicar-lo amb les millores icorporades,• Tornar a avaluar, tornar a millorar,...

Estaré encantat de prendre part en una segona intervenció en aquest fòrum per debatre amb vostès els resultats d’aquest procés a la capital del Baix Llobregat.

Moltes gràcies per la seva atenció!

Jordi San José Buenaventura,Alcalde de Sant Feliu de Llobregat.