Diumenge 17 d’abril de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om

Langosta

CARTELL

2001 O kalyteros mou filos (My best friend)2005 Kinetta2009 Kynodontas (Canino)2011 Alps (Alps)2015 The Lobster (Langosta)

FILMOGRAFIA

Nacionalitat: Irlanda-GB-Grècia- França-Països Baixos-EUAAny: 2015Durada: 118 min.Direcció: Yorgos LanthimosGuió: Efthymis Filippou i Yorgos Lanthimos Producció: Ceci Dempsey, Ed Guiney, Lee Magiday i Yorgos LanthimosFotografia: Thimios BakatakisEdició: Yorgos MavropsaridisMúsica: Johnnie Burns

Versió original anglesa/francesasubtitulada al espanyol

FITXA TÈCNICA

Colin Farrell David)Rachel Weisz (Dona curta de vista)Ben Whishaw (L’home coix)John C. Reilly (Home papissot)Angeliki Papoulia (Dona sense cor)Ariane Labed (Minyona)Léa Seydoux (Líder del solters)Jessica Barden (Dona a qui li sagna el nas)Olivia Colman (Directora de L’Hotel)

FITXA ARTÍSTICA

ARGUMENT

nahistòriad’amorambientadaenunfuturproperonlespersonessolteres,d’acordambles reglesdeLaCiutat,sóndetingudesitraslladadesaL’Hotel.Allà,sinotrobenparellaen45dies,estransformenenunanimaldelasevaeleccióisonabandonadesalsBoscos.ElprotagonistadelrelatesDavid,unhomedesesperatques’enamorarà,peròsaltant-selesnormes.

U

DIRECTOR YORGOS LANTHIMOS

lgrecLanthimos(Atenes, 1971)ésundelsautorsméssingularsdel’actualitat.Elsseusfilmssónautèntiquesra-resestantabsurdesidivertidescomenigmàtiquesireflexives.Estudiadirecciódecinemaitelevisióal’EscoladeCinemaStavrakos,aAtenes.Començalasevacarreracomadirectorl’any1995signantvídeosmusicals,dedansa,curtmetratges,obresde

teatreimoltsanuncis.Tambévasermembredel’equipcreatiuquevadissenyarlescerimòniesd’inauguracióiclausuradelsJocsOlímpicsd’Atenes2004.Kinetta,elseuprimerllargmetratge,passaperfestivalscomeldeTorontoiBerlínambgranèxitdecrítica,peròelreconeixementinternacionalarribaamblasevasegüentpel·lícula,lagenialCanino,premiadaaCanes(Un

E CertainRegard)iamoltsaltresfestivalsinominadaal’OscaralaMillorPel·lículadeParlaNoAnglesa.AmbAlpsguanyalaOsellaalMillorGuióalFestivaldeVenèciade2011ielpremialaMillorPel·lículaalFestivaldeCinemadeSydneyel2012.Lan-gosta éselseuprimerfilmparlatenanglèsi,entreelsnombrosospremisquehaobtingut,estrobaeldelJuratdeCanes.

Andrea G. BermejoCinemanía (10 Nov. 2015)

COMENTARI

naparellafuigentrela vegetació.Ellaéscegaielllaporta.Enunplaaeriveiemcomcorren.Ellas’aferraaellamblesduesmans:ladretacontraelpalmellesquerred’ell;l’altra,recolzadaenelseucanellcomsifosunbastó.Elnecessitaperseguir,éselseuguiaenelmomentmàximdefoscor.Comenl’amorveri-table.

Rebobinem.EllésDavid(Co-linFarrell),elprotagonistad’aquestahistòriaenlaquallasevadonal’acabad’abandonar.Enunasèried’eficacesescenesintroductòriesnarradescomsifossinunconteinfantilperlaveuenoffméssexydelcinemabritànic(RachelWeisz)descobrimqueéshete-rosexual,queviuambungosqueunavegadavaserelseugermàique,enaquestmónenelqualestarsolésil·legal,té45diespertrobarunanovaparellaaL’Hotelalqualhaestat“ingressat”abansdesertransformatenunanimal.Elltrialallagosta,unaopcióqueagradaaladirectoradeL’Ho-tel(minuciosaOliviaColman)peròhorroritzaaaltreshostescom“l’homepapissot”(JohnC.Reilly)o“l’homecoix”(BenWhishaw),quedemostrarandeseguidasermoltméspràc-ticsal’horad’estimarencaraquesiguifent-hoveure.Elrerefonsd’aquestHoteldesoltersimaginatperYorgosLanthimos,eldirectordel’ex-travagantCanino—insereixiaquíelseu“Ahhhh”—,ésunasocietatintolerantambelsque

notenenparella,unasocietatquesubterràniaisubtilmentassenyalaambelditelsquetrienestarsols,opitjor,alsquenoaconsegueixentrobaralgúambelqualvalguilapenacompartirlessevesvides,omoltpitjor,alsque,perpordenotrobar-lo,esconformenambqualsevol.

Lanthimostornaaaplicarelseuesquemasuigenerisibri-llant,aquestqueelvallançardeGrèciaalmónamblasevatercerapel·lículaiquevarepe-tirambmenyssortaAlps:ob-servarlesgransqüestionsdel’ésserhumàiexplicar-nos-lescomsifóssimnens,garantintunrelatperversialhoraten-drequefalesvegadestambédepoemavisualid’assaigan-tropològicsobrecommarxenlescosesalasocietatocciden-tal.Sienelseuanteriorllarg-metratgeerenlamortieldolelselementshiperbolitzats,aLangosta,l’Un món feliçoel1984delsegleXXI,litocaeltornal’amor.Al’amor,comdèiem,vistcomunconstructesocial,unasèriededecisionsalienesalsentimentreal.AquestquenosentDavidperòquefingeixsentiralcostatde—parado-xes—“ladonasensecor”persalvar-sedel’ollabullintperòtambéelque,ennomd’expe-rimentar-loalgunavegada,lidónaforcesperescapar-sedeL’Hotel.Iquèhihamésenllàd’aquestmónopressiu?Unal-tred’igual.

AEl BoscdeLangostahabitenelssolters,unatriburevolu-

U cionàriaquefuncionacomguerrillaenlaresistènciaiambunalíder(LéaSeydoux)queéstandogmàtica,autori-tàriaicaptivacomelshostesdeL’HotelqueDavidhadei-xatenrere.LadescripcióquefaLanthimosd’aquestaltrebàndoldelacontesa—ballensolsmúsicaelectrònicaitenenprohibitenamorar-se—éslasevamanerad’advertir-nosdelcomplicatqueésserlliureperpensar.Lasevaformad’expres-sar-ho,aquestaaconseguidacontraposicióentreimatgesbelles—comunWesAnder-sondecolorspàl·lids,senseprendreelsol—,ilacrueltatdelquenarren,passattotperunfiltred’humornegreilescordesdeStravinski,despertaaquestriurequefapena,unacosasemblantalriureperplexonerviósméshabitualenelcinemadeterror.

Ambaixòvoldir-nosLanthi-mosqueésimpossibleestimardeveritat?Heusaquílasevaprivilegiadament:demostrar-nosquenodinsd’unahistòriad’amor.LaqueneixentreDa-vidi“ladonacurtadevista”—genialaquestaveuenoff(RachelWeisz)que,sorpresa,ésunpersonatgedinsdelanarració—.Elseuamorcecelsfaràlluitarcontralesadver-sitats,fugir,córrermàsobremà,separantlamalaherbadelBosccapalaCiutatperapoder,perfi,viureelseuamor“enllibertat”.Ono.