COMENTARI DE TEXT 2013 (proposta de model nova estructura)
Aquesta prova consisteix a llegir, comprendre i interpretar dos
textos, lun en llengua catalana i laltre en llengua castellana, i a
respondre les preguntes corresponents.
Totes les preguntes es podran contestar en catal o en castell,
indistintament. Les faltes dortografia i les incorreccions de lxic,
de morfologia i de sintaxi restaran 0,1 punts per falta; per cada
error d'accentuaci es descomptar 0,05.
* * *
La prueba consiste en leer dos textos, uno en lengua catalana y
otro en lengua castellana, y resolver los ejercicios
correspondientes.
Todas las preguntas pueden responderse en cataln o en
castellano, indistintamente. Las faltas de ortografa y las
incorrecciones de lxico, de morfologa y de sintaxis restarn 0,1
puntos por falta; cada error de acentuacin descontar 0,05.
PART 1 EXERCICI 1. [3 punts] Llegiu el text segent, extret dun
article sobre educaci, i contesteu les preguntes que apareixen a
continuaci. Cada resposta ha docupar entre una i cinc lnies. En
totes les cultures ledat s una variable de diferenciaci entre els
grups socials. Cal, per, distingir el que entenem com a edat
biolgica i el que anomenem edat social. Ledat biolgica correspon
als anys de vida viscuts i sassocia amb elements propis de la
maduraci vital de lindividu, com la pubertat. Quan parlem dedat
social ens referim al significat que, en cada context
sociocultural, satribueix al fet de tenir una edat o una altra
(deures, responsabilitats, drets...). Aix, a la nostra societat
tenir divuit anys implica una majoria dedat i comporta una srie
datribucions socialment assignades (per tamb molt arbitrries i
relatives, donat que parteixen dun acord social).
Segons diferents estudis antropolgics, en les cultures
anomenades primitives el pas de la infncia a ladultesa es realitza
a partir del que es coneix com a ritus diniciaci. Aquests ritus,
que canvien en forma i contingut en funci del tipus de societat (de
caadors-recolectors, dagricultors...), serveixen per celebrar, a
partir de cerimnies molt pautades, la iniciaci dels pbers al mn
dels adults. En aquest sentit, s possible que els nois passin en
qesti de dies, desprs duna srie de proves i rituals, dsser
considerats infants a formar part del mn dels adults.
Laparici de la joventut com a grup dedat a les societats
occidentals es produeix amb el pas duna societat rural tradicional
a una societat moderna, urbana i industrial. A les societats
tradicionals, no existia aquest grup dedat diferenciat com lentenem
a lactualitat, sin que els individus passaven directament de la
infncia a ladultesa. Els nois a edats molt primerenques havien de
posar-se a treballar, i els itineraris venien marcats per la
tradici i la reproducci dels models paterns. La transici a
ladultesa, en el cas de les noies, passava fonamentalment pel
matrimoni, s a dir, canviaven la dependncia paterna per la dels
marits. [...]
Actualment, en ple segle XXI, la joventut ha deixat de ser una
sala despera per passar a ser una sala destar (la frase s de
Salvador Cards).
ANNA BERGA I TIMONEDA, fragment de Joves enrotllats i alumnes
modlics: dos papers incompatibles?,
Aloma, 20 (2007), pp. 285-294
Proposta de model d'examen de Comentari de text 2013 Pgina 1 de
3
PREGUNTES a/ Expliqueu amb paraules vostres la diferncia que hi
ha entre ledat biolgica i ledat social. (1 punt) b/ Quan es va
produir la constituci de la joventut com un sector de les nostres
societats? (0,75 punts) c/ Quin s el rol que t la joventut en les
societats dites primitives, segons el text? (0,75 punts) d/
Expliqueu el significat de la frase la joventut ha deixat de ser
una sala despera per passar a ser una sala destar. (0,5 punts)
EXERCICI 2. [3 punts] El text segent s linici duna novella.
Llegiu-lo i contesteu les preguntes que apareixen a continuaci.
Cada resposta ha docupar entre una i cinc lnies. Dos de los tres
han muerto desde que me fui de Oxford, y eso me hace pensar,
supersticiosamente, que quiz esperaron a que yo llegara y
consumiera mi tiempo all para darme ocasin de conocerlos y para que
ahora pueda hablar de ellos. Puede, por tanto, que siempre
supersticiosamente est obligado a hablar de ellos. No murieron
hasta que yo dej de tratarlos. De haber seguido en sus vidas y en
Oxford (de haber seguido en sus vidas cotidianamente), tal vez an
estuvieran vivos. Este pensamiento no es slo supersticioso, es
tambin vanidoso. Pero para hablar de ellos tengo que hablar tambin
de m, y de mi estancia en la ciudad de Oxford. Aunque el que habla
no sea el mismo que estuvo all. Lo parece, pero no es el mismo. Si
a m mismo me llamo yo, o si utilizo un nombre que me ha venido
acompaando desde que nac y por el que algunos me recordarn, o si
cuento cosas que coinciden con cosas que otros me atribuiran, o si
llamo mi casa a la casa que antes y despus ocuparon otros pero yo
habit durante dos aos, es slo porque prefiero hablar en primera
persona, y no porque crea que basta con la facultad de la memoria
para que alguien siga siendo el mismo en diferentes tiempos y en
diferentes espacios. El que aqu cuenta lo que vio y le ocurri no es
aquel que lo vio y al que le ocurri, ni tampoco es su prolongacin,
ni su sombra, ni su heredero, ni su usurpador.
JAVIER MARAS, Todas las almas (Anagrama, 1989)
PREGUNTES a/ Quant de temps va viure el personatge-narrador a la
ciutat dOxford? (0,5 punts) b/ Quan el narrador del relat escriu
Este pensamiento no es slo supersticioso, es tambin vanidoso, a
quin pensament es refereix? per qu? (0,75 punts) c/ Expliqueu amb
paraules vostres per qu el narrador afirma Aunque el que habla no
sea el mismo que estuvo all. Lo parece, pero no es el mismo. (1
punt) d/ Creieu que ha passat gaire temps des que el
personatge-narrador va marxar dOxford? Per qu? (0,75 punts)
Proposta de model d'examen de Comentari de text 2013 Pgina 2 de
3
