Dilluns, 30 de desembre de 2013núm. 2.448

www.diarimes.com

REUS

El seguiment a les víctimes de violència de gènere es redueix un 15%També han disminuït les ordres de protecció imposades. P6

CAMP DE TARRAGONA

El nou Esclat Salou selecciona els responsables de seccióEl nou hipermercat de la cadena Bon Preu obrirà a principis del 2014. P9

Bogeria de darrera hora per comprar els números de la Grossa de Cap d’AnyTARRAGONA A la majoria d’establiments s’han esgotat els dècims o s’han retornat i la demanda dels clients, ahir, era un degoteig constant.P2

TARRAGONA

Demanen que el Teatre romà sigui Bé d’Interès NacionalÉs el primer pas per a la seva museïtzació i la de les termes. P3

ESPORTS

El Nàstic busca un acord amb un club d’èlit europeu per ser club pedreraManchester City, Swansea i Juventus, en són alguns. P12

Els Heralds desembarquen a Cambrils repartint il·lusió i recollint cartesCOSTA DAURADA Els missatgers es van deixar veure per mar com a preludi de l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, i van aplegar les missives dels infants. P10

Els missatgers van arribar per mar al Moll del Port de Cambrils i van saludar a la canalla que els esperava.

CRISITNA AGUILAR

2 diarimés 30/12/2013 TARRAGONA

Rafa Marrasé / Susana CasesLa Grossa de Cap d’Any ha estat un fenòmen de vendes a la ciutat de Tarragona i, per extensió, a tot Catalunya. Ahir ja no es podien trobar bitllets per un sorteig que debuta demà al migdia i que ha sorprés a comerciants i clients pel seu èxit, un fet que ha provo-cat que moltes persones s’hagin quedat sense poder participar en aquesta loteria. Així, mem-bres de Loteria de Catalunya van recollir ahir els números que ha-vien sobrat als establiments ad-herits a la campanya i avui ja és gairebé impossible trobar-ne per poder participar i optar al premi de 100.000 euros pel bitllet gua-nyador (32.500 euros pel segon premi i 15.000 pel tercer).

«S’han venut moltíssim i en-tre una mitjana d’entre 30 o 40 persones a diari demanant per la Grossa de Cap d’Any, però no en queda, ni aquí ni a cap Rosle-na de Tarragona», explica Maria José Caparrós, que treballa a un quiosc de la cadena Roslena a

Pere Martell. «Ens van assegurar que dissabte el Corte Inglés havia esgotat també els darrers núme-ros que venien. La gent va boja buscant la Grossa de Cap d’Any,

hi ha qui ha recorregut tot Tar-ragona i ja no ha trobat», diu Ca-parrós que assegura que un dels establiments, davant del Corte Inglés, va vendre 300 euros en

un dia. «Molts s’han esperat a darrera hora i ja no han trobat», afirma.

Àngels Trinidad regenta el quiosc que hi ha a la plaça Im-

perial Tarraco. Ella es va quedar sense bitllets ahir al matí, quan els treballadors de Loteria de Catalunya li van recollir els que li quedaven. «Al començament no podíem tornar els bitllets, ha-víem d’anar amb cautela a l’hora de demanar-ne per por a no po-der vendre’ls i haver d’assumir els costos», explica. Les vendes, però, han estat molt millors del que s’esperaven. En un sorteig on no hi havia una referència clara, la gent va començar a comprar números amb entusias-me quan es van posar els bitllets a la venda el mes d’octubre i, so-

bretot, els últims dies. «Avui [ahir pel lector] ha vingut molta gent demanat aquesta loteria, però ja no en tenim. Segur que demà encara vindran clients d’última hora, com sempre, però ja no en podran comprar en tota la ciu-tat», diu Trinidad.

Mateixa situació a ReusA la capital del Baix Camp, tam-bé nervis i presses d’última hora per aconseguir un número de la Grossa de Cap d’Any, que també s’ha esgotat a la majoria de punts de venda. «Des de fa dues setma-nes que ho tenim tot esgotat i la gent continua venint a demanar-ne», comentava ahir Francesc, venedor de la tenda Roslena de la plaça Pastoreta, assenyalant també que van ser cautelosos a l’hora de no demanar més nú-meros, però continua havent de-manda. Per la seva banda, des del Roslena de la plaça de les Oques ja fa pràcticament una setma-na que tampoc tenen números. «Haguéssim pogut vendre més. En ser el primer any, no ho te-níem clar però ha anat més bé fins i tot que la loteria nacional», assenyalen, en la mateixa línia que la tenda de l’avinguda Pere el Cerimoniós, al Carrilet: «Ens pensàvem que vendríem menys i cada estona entra gent dema-nant números», comentaven ahir, destacant també que ja fa dues setmanes que se’ls han es-gotat tots els números.

JOC

Els establiments esgoten la loteria de la Grossa de Cap d’AnyMolts ciutadans es van quedar sense poder comprar cap número degut a l’èxit de vendes i la prudència dels comerciants

Els venedors tenien pocs números al començament per por a no poder vendre’ls

Molta gent ha provat d’aconseguit bitllets a última hora, però ha estat gairebé impossible

CRISTINA AGUILAR

La Grossa de Cap d’Any en la seva visita a la ciutat de Tarragona ara fa unes setmanes.

330/12/2013 diarimés TARRAGONA

Per molts anys, Júlia Troyano Duarte!Moltes felicitats en el teu pri·mer aniversari. De part dels teus iaios, Marisol i Fernando.Cada dia ens fas més feliços!

FELICITACIONS

Rafa MarraséPas important per a la recupe·ració i adeqüació de dues àrees arqueòlogiques de la ciutat de Tarragona. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar divendres passat (27 de desembre) que el teatre romà –situat al carrer Sant Magí– i les termes públiques –Sant Miquel– seran declarades Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), un cop s’ha incoat l’expedient previ i pertinent perquè es compleix aquesta circumstància. Aquesta és la categoria de protecció dels béns més rellevants del patrimo·ni català i és atorgada per la Ge·neralitat de Catalunya. El BCIN constitueix la categoria superior de protecció i està per damunt del Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i l’Espai de Protecció Ar·queològica (EPA).

Un teatre únic a CatalunyaEl procés per declarar aquestes dues zones com a Bé Cultural d’Interès Nacional ha provo·cat que s’arxivi l’expedient de declaració de monument his·toricoartístic i arqueològic del teatre romà i del seu entorn, l’únic monument d’aquest tipus que es conserva a tot Catalunya. Aquesta declaració obre les por·tes a una millor adeqüació de la zona del teatre i, sobretot, a que es pugui museïtzar en un futur. Actualment el teatre no es pot visitar i només es pot observar des del carrer després d’haver

fet una sèrie d’intervencions que permeten entendre millor el monument, molt malmès per les destrosses que hi van fer les dues fàbriques d’oli –la instal·lació d’una sèrie de dipòsits per part de l’empresa Oleícola S.A. i d’Abaco, més tard, van destruir gran part de la cavea (graderi·es)–que hi van haver en aquest indret i per l’intent de construir vivendes més tard. En relació a això últim, l’empresa propietà·ria del solar, López Camín, va

tenir el permís de l’Ajuntament d’aleshores (1974) per a la demo·lició de la fàbrica, mentre que el solar del costat era adquirit per un grup anomenat Port Tarraco també per fer vivendes. Alesho·res va sorgir un moviment popu·lar anomenat Salvem el Teatre Romà per impedir més destros·ses. Les obres, paralitzades pel Govern Civil, no van continuar, però amb l’expropiació forçosa dels terrenys va començar un litigi amb López Camín que es

va fer etern i la zona va quedar abandonada, convertint·se en un autèntic abocador fins fa qua·tre dies.

L’altre gran jaciment arqueo·lògic és on es troben les termes. Cobertes amb grava un cop van ser excavades per falta de pressupost i per no deixar·les a l’intempèrie, el fet de poder ser declarades BCIN pot ser el tram·polí per aconseguir la financiació necessària per fer·les visitables al públic.

PATRIMONI

El teatre romà de Tarragona, a punt de ser Bé Cultural d’Interès NacionalLes termes del carrer Sant Miquel també en formarien part i s’obre la porta per poder-ho museïtzar

CRISTINA AGUILAR

El teatre romà de Tarragona, en què es pot veure la ‘cavea’ o graderies.

4 diarimés 30/12/2013 TARRAGONA

Part de la mostra interactiva de La Caixa.

S’aproven els beneficis fiscals pels patrocinadors dels Jocs

JOCS DEL MEDITERRANI

Aquelles empreses que deci-deixin patrocinar els Jocs del Mediterrani 2017 gaudiran de beneficis fiscals a partir d’ara de demà passat. Segons va pu-blicar el Butlletí Oficial de l’Es-tat (BOE), els pressupostos pel 2014 especifiquen que «els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 rebran la consideració d’esde-veniment excepcional d’interès públic a efectes del que disposa l’article 27 de la Llei 49/2002, del 23 de desembre, de règim

fiscal de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals de mecenatge».

D’aquesta manera, els pa-trocinadors de Tarragona 2017 podran beneficiar-se d’una exempció fiscal de la seva aportació del màxim previst en l’article 27.3 de la Llei 49/2002. També especifica que la durada d’aquest programa de suport serà de l’1 de gener de 2014 al 31 de desembre de 2017, any dels Jocs.

La cursa de Sant Silvestre bat el rècord de participants

SOCIETAT

Uns 1.700 corredors participa-ran en la tradicional cursa na-dalenca de Sant Silvestre demà, últim dia de l’any. Aquesta és la participació més gran en aquest esdeveniment esportiu des que es va decidir organitzar a la ciutat de Tarragona ara fa deu anys, tal i com publica la pàgina web de Tarragona Ràdio.

En la primera edició d’aques-ta competició esportiva van córrer 400 esportistes, això vol dir que en l’edició d’enguany

els corredors s’han multipli-cat per quatre. Segons fonts de l’organització amb els 1.700 participants s’ha tocat sostre en aquesta cursa perquè no es pre-tén tenir molta quantitat d’es-portistes sinó organitzar una competició de qualitat.

La cursa començarà a les cinc de la tarda de demà i hi partici-paran bàsicament atletes de la ciutat de Tarragona. La cursa, de 7 quilòmetres, ja és tot un re-ferent en el calendari esportiu.

Joves tarragonins reflexionen sobre el consum de drogues

SOCIETAT

Més de 37.000 joves de la de-marcació de Tarragona han visitat l’exposició interactiva Parlem de drogues organitzada per l’Obra Social de La Caixa. Uns 671 escolars i docents de la demarcació van participar en els debats amb el catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, Rafael Maldo-nado, sobre el consum de dro-gues i les seves conseqüències.

El programa ofereix un telè-fon d’orientació i suport gratu-

ït (900 22 22 29) i una guia de prevenció digirida a les famílies amb fills entre 11 i 18 anys. El te-lèfon ha rebut, fins el moment, més de 18.000 trucades.

L’exposició consta de nou espais modulars a través dels quals s’identifica els problemes de les drogues, s’identifica el problema i es proposen vies de prevenció. L’exposició ha estat visitada per més de 730.000 persones a tot l’estat durant aquest any.

CEDIDA

530/12/2013 diarimés TARRAGONA

Rafa MarraséEn la línia de les sales teatrals de Barcelona, El Magatzem proposa acabar l’any 2013 amb un espec-tacle teatral. L’obra, creada i pro-tagonitzada per l’actor tarragoní Josep Ferré, és una comèdia-ca-baret musical que parodia a la cantant galesa Shirley Bassey, ar-tista nascuda el 1937 i que va ser nomenada Dama Comandant de l’Imperi Britànic. «A Barcelona és una tradició fer obres de teatre la nit de Cap d’Any. Amb la Sala ‘El Magatzem’ hem decidit arriscar-nos i portar a Tarragona aquesta manera d’acomiadar l’any actu-al», explica Ferré.

L’espectacle començarà a les onze de la nit del dia 31 i també es podrà veure el dia 1 a partir de les set de la tarda. «Fem dos núme-ros diferents per Cap d’Any. Es tracta d’un espectacle molt adi-ent per aquesta nit, on es podrà veure un audivisual i on interac-

tuo molt amb els espectadors», diu Ferré.

L’actor tarragoní es transfor-ma per donar vida Shirley Basey i interpreta algunes de les seves

cançons. L’espectacle té un preu de 20 euros –18 de forma antici-pada a discos Arsis– per la funció del dia 31 i de 14 (12 anticipada) pel primer dia de 2014.

CULTURA

La sala ‘El Magatzem’ proposa un cabaret per acomiadar l’anyL’espectacle, protagonitzat per l’actor tarragoní Josep Ferré, porta per títol ‘La pasión de Shirley’ i també es podrà veure el dia 1 de gener

CRISTINA AGUILAR

Josep Ferré, davant les portes del teatre ‘El Magatzem’.

6 diarimés 30/12/2013 REUS

RedaccióLa unitat mòbil del Servei de Teleassistència de l’Ajuntament de Reus ha gestionat 119 emer-gències de les quals 28 han estat sociosanitàries i 91 urgències tècniques des que va entrar en funcionament el passat mes d’octubre. La unitat mòbil com-

plementa els serveis prestats des del centre d’atenció amb la intervenció presencial, per tal de donar suport personal als usuaris.

El personal de la Unitat Mò-bil té un perfil professional per atendre situacions diverses. Aquest servei es presta mitjan-

çant el desplaçament d’un vehi-cle especial per facilitar l’accés a qualsevol tipus d’habitatge i equipat per atendre qualsevol tipus d’emergència. El servei d’Unitat Mòbil és mobilitzat des del Centre d’Atenció del Servei de Teleassistència Municipal, per tal de poder atendre amb re-

cursos propis als usuaris i poder valorar en primera persona si és necessari mobilitzar recursos públics. D’aquesta forma s’as-segura que s’optimitzen d’una manera correcta els recursos de l’administració.

En aquest sentit, el Servei de Teleassistència Domiciliària

consisteix en la instal·lació d’una terminal a una llar, en què pot haver-hi un o més usuaris: per-sones grans o amb dependència i/o discapacitat. Les persones usuàries porten un penjoll que poden pitjar en cas d’emergèn-cia, enviant un avís a una cen-tral, atesa per personal preparat per donar resposta adequada a les seves necessitats. Aquest centre està actiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

La selecció de les persones que es poden beneficiar del ser-vei és competència de l’Ajunta-ment, a través de Serveis Socials.

Així, durant l’any 2014, el Servei de Teleassistència Domi-

ciliària oferirà 1.405 serveis, 100 llars més respecte el 2013. Actu-alment ja s’ofereix aquest servei a tothom que el necessita i amb aquest augment es preveu cobrir la futura demanda.

La gestió del servei per part de l’àrea de Benestar Social per-met reduir el pressupost un 20% respecte el 2013 (el 2014 serà de 235.000 euros); i, a la vegada, permetrà assumir per segon any el 31% que enguany ja ha deixat d’aportar l’Estat a través de l’IM-SERSO. Així, l’aportació muni-cipal al cost total del servei pas-sarà del 48% de 2012 al 74%. El 26% restant anirà a càrrec dels usuaris, que aportaven el 21%.

El Servei mòbil de Teleassistència gestiona un centenar d’emergències

BENESTAR SOCIAL

La unitat va entrar en funcionament a l’octubre i la majoria han estat urgències tècniques

El PSC demana un Consell d’Administració del Grup Salut

El grup municipal del PSC ha presentat una instància en la que, al marge de tornar a sol-licitar els criteris que marca-ran la selecció del nou director de Sagessa, exigeix la convoca-tòria extraordinària d’un Con-sell d’Administració per ex-plicar als consellers com està el procés i quins criteris mar-caran la seva elecció. «Hem de recordar que Sagessa és la principal empresa municipal de Reus i que mou 193 dels 315 milions de tot el pressupost que gestionarà l’Ajuntament de Reus durant el proper any», denuncia el portaveu socialis-ta Andreu Martín, per a qui la manca de transparència que està caracteritzant la selecció d’aquest càrrec directiu és «in-assumible». El portaveu socia-lista a la capital del Baix Camp assenyala, en aquesta línia, que «s’ha de ser molt curós» i recorda que l’anterior procés de selecció per cobrir la matei-xa plaça «va ser un desastre», fins al punt de que «el concurs va quedar desert i ha estat co-bert de forma interina durant un any per un director general sense possibilitat de signatu-ra», recorda Martin.

Susanna CasesReus està registrant enguany un descens de les ordres de protec-ció a víctimes de la violència de gènere, així com dels seguiments personalitzats a víctimes i agres-sors en casos de violència de gè-nere.

D’una banda, al llarg de l’any s’han dictat un 7% menys d’or-dres de protecció a víctimes, que inclou l’adopció de mesures cau-telars civils –ús de l’habitatge, custòdia dels fills, prestació d’ali-ments...– i/o penals –privatives de llibertat, ordre d’allunyament, prohibició de tornar al lloc del delicte o de residència de la víc-tima...–, a més a més d’activar les mesures d’assistència i protecció social necessàries. Si al 2012 es van dictar 273 ordres de protec-ció, enguany –a falta de tancar l’any–, se n’han ordenat 256.

D’altra banda, els seguiments personalitzats en casos de vi-olència de gènere s’han reduït pràcticament un 15%. Després de l’augment l’any 2012 –de 2093

a 2183–, enguany els cossos de seguretat han realitzat 1855 se-guiments personalitzats d’ordres de protecció.

El control d’ordres judicials i de protecció és un dels serveis que ofereix l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV), que atèn a

totes les persones que tinguin qualsevol tipus de problema de violència o maltractament, ja si-guin menors, gent gran, dones o persones amb discapacitats; i és el punt de referència i primera acollida urgent de les persones en situació de violència.

Ubicada a les dependències de la Guàrdia Urbana i oberta les 24 hores del dia durant tot l’any, l’Oficina d’Atenció a la Víc-tima també ofereix acollida a la víctima, Informació, orientació i suport social, assessorament legal, recollida de la denúncia, així com acompanyament en cas de necessitat, suport psicològic i prevenció.

AtencióPer la seva banda, el Servei d’Informació i Atenció a les Do-nes (SIAD), ubicat al Casal de les Dones i que dóna un servei

de primera atenció a la dona i d’acompanyament, ha atès, fins al novembre, 298 dones i 95 en primera acollida informadora.

En aquesta línia, el servei d’atenció i suport social ha atès 172 consultres, mentre que els serveis d’atenció i suport psico-lògic i d’atenció jurídica han atès al llarg de l’any més de 200 con-sultes. Durant tot l’any, l’Ajunta-ment de Reus, en col·laboració amb l’Institut Català de la Dona, a través del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, compta amb un equip multidisciplinari de professionals, format per una informadora, una treballadora social, una psicòloga, una ad-vocada i una coordinadora del servei, que treballen de forma coordinada per tal d’atendre les necessitats de les dones sobre qualsevol assumpte.

Al llarg de l’any, l’Ajuntament, a través de diferents serveis i re-gidories, també realitza una tas-ca de sensibilització als centres educatius de la ciutat.

L’any 2012 es van dictar 273 ordres de protecció i es van realitzar 2183 seguiments

SOCIETAT

Es redueixen a Reus els seguiments i les ordres de protecció imposadesAl llarg de l’any, s’han dictat 256 ordres de protecció a víctimes de violència de genère i 1855 seguiments personalitzats

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha atès fins al novembre 298 dones

CEDIDA

L’Oficina d’Atenció a la Víctima s’ubica a la Guàrdia Urbana.

730/12/2013 diarimésPUBLICITAT

8 diarimés 30/12/2013 REUS

Susanna CasesDesprés de l’onada de robatoris que van patir diverses escoles de Reus durant les vacances de Nadal de l’any passat, els Mossos d’Esquadra han reforçat enguany les tasques de prevenció en el món educatiu per evitar roba-toris durant els períodes sense activitat.

«Després dels fets del 2012, hem posat en marxa un disposi-tiu específic conjuntament amb la Guàrdia Urbana», explica el sotscap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) Baix Camp-Priorat, Xavi-er Hervás. Així, s’ha contactat amb tots els centres educatius de la ciutat i, a través de circulars, se’ls ha fet arribar un recordato-

ri amb els consells de seguretat que s’han de tenir en compte en aquests equipaments durant els períodes no lectius. «S’ha de tenir el material guardat, les alarmes ben connectades i asse-gurar-se que les finestres estan ben tancades i els tancaments s’han fet correctament», conti-nua Hervás.

L’objectiu d’aquests recorda-toris: minimitzar al màxim el risc i les possibilitats i posar el mà-xim d’impediments a possibles lladres.

«Ja hi ha una prevenció or-dinària per iniciativa pròpia», explica el sotscap de l’ABP Baix Camp-Priorat. En aquest sentit, enguany s’ha incidit encara més,

per exemple, en les comprova-cions de les alarmes als equipa-ments, per confirmar que estan ben activades i no s’ha produit cap errada tècnica.

Aquest dispositiu específic a les escoles de Reus s’emmarca

en l’enllaç que el cos dels Mos-sos d’Esquadra té amb el món educatiu, a través de l’Oficina de Relacions a la Comunitat (ORC). «Realitzem xerrades temàti-ques a petició dels centres i es

contacta amb ells per donar-los consells, tant quan el centre està obert com en aquests períodes», explica Hervás.

Fets del 2012Fins a nou centres educatius –5 escoles, 2 instituts i 2 llars d’infants– van patir nombrosos assalts durant el Nadal de l’any passat. Els lladres, que trenca-ven finestres per entrar de nit i passar més desapercebuts, van robar material i van causar danys als equipaments. Els centres afectats van ser les escoltes Ma-rià Fortuny, Sant Bernat Calbó, Puigcerver, Cèlia Artiga i Rosa Sensat; els instituts Roseta Mauri i Pi del Burgar, i les guarderies La

Papallona i El Barrufet. Des dels Mossos d’Esquadra confirmen que es van produir detencions per aquests fets.

Dispositiu de NadalL’Ajuntament de Reus ha posat en marxa, com cada any, el dis-positiu especial de seguretat de Nadal, que engloba el Pla de Na-dal de la Guàrdia Urbana de Reus i el Programa Operatiu Estacio-nal Grèvol que el cos de Mossos d’Esquadra realitza a tot Cata-lunya. Aquest dispositiu busca prevenir i reduir els fets delic-tius, augmentar la percepció de seguretat i garantir el desenvolu-pament normal de les activitats durant aquest període.

Per aquest motiu la presència policial es veu intensificada a través del patrullatge a peu per prevenir els fets delictius més habituals en aquestes dates, tals com petits furts, robatoris en es-tabliments comercials i estreba-des. A més, l’antic Hospital acull aquests dies una comissaria de proximitat de la Guàrdia Urbana.

Recomanen guardar el material, tenir les alarmes connectades i els tancaments ben fets

SEGURETAT

Els Mossos reforcen la prevenció a les escoles per evitar més robatorisDesprés de l’onada de l’any passat, s’han enviat circulars als centres amb consells de seguretat

RedaccióApropar-se i conèixer, per un dia, el seu ofici preferit, fer volar la imaginació i la creativitat amb manualitats i tallers, practicar tota mena d’esports o aprendre a alimentar-se d’una manera saludable. Aquestes són només algunes de les activitats que la canalla podrà fer al Parc Nadal de Reus, que obre portes a l’edi-fici del Tecnoparc fins el proper 4 de gener.

Amb el civisme i la convi-vència com a fil conductor, el Parc de Nadal torna a omplir 6.000 metres quadrats d’activi-tat, mantenint espais tradicions com la plaça Major del Parc, la

gran ludoteca per als més petits, o el teatret del Parc, amb conta contes i espectacles.

A més, la zona de l’auditori exterior funciona de manera in-dependent i sota l’organització i coordinació del Gremi d’atrac-cions de fira de Catalunya, que amb atraccions de gran format i tradicionals, complementa l’oferta de lleure.

En el marc de les noves tec-nologies destaca com a novetat l’aplicació per a mòbils Smart Quiz. Es tracta d’un joc per a te-lèfons intel·ligents que ajuda al visitant a conèixer les activitats i les entitats participants al Parc de Nadal en forma de gimcana.

L’aplicació fomenta el civisme i dóna a conèixer aspectes des-coneguts de la ciutat de forma amena i atractiva per als joves. Les activitats del joc Smart Quiz estan pensades perquè es pu-guin començar a realitzar abans

de l’arribada al parc i continuar-les un cop arribat. L’aplicació Smart Quiz té com objectiu el foment de les noves tecnologies, així com de la participació dels visitants i les seves famílies a les activitats que s’hi realitzen.

El Parc de Nadal de Reus ro-mandrà obert fins el dia 4 de gener i es podrà visitar cada dia de tres a dos quarts de deu del vespre, exceptuant el dia 31, que tancarà a les vuit, i el dia 1, quan el parc estarà tancat.

CRISTINA AGUILAR

La canalla pot conèixer, per un dia, l’ofici que més li agrada.

Centenars d’infants omplen el Parc de Nadal de Reus

OCI

Obrirà portes fins el proper 4 de gener

L’alcalde rep el president del Cercle Català de Madrid

L’alcalde de Reus, Carles Pe-llicer, ha rebut el president del Cercle Català de Madrid, el reusenc Albert Masquef, de visita institucional a l’Ajun-tament de Reus. Durant la re-unió, en la que també hi han participat el regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio, i el comissari de l’Any Prim, Car-les Tubella, s’han valorat pos-sibles col·laboracions entre les dues institucional en l’àmbit cultural i en l’Any Prim.

La Sala Santa Llúcia oferirà una nova funció dels Pastorets

Després que s’exhaurissin les entrades per la representa-ció «Recordant els Pastorets» d’ahir, la Sala Santa Llúcia oferirà una altra funció el pro-per dissabte 11 de gener a dos quarts de set de la tarda. La representació recrea dins d’un àmbit familiar el naixement de Jesús, amb la música i can-çoner popular així com dos entranyables personatges dels pastorets com són el Lluquet i el Rovelló.

El Consell Comarcal del Baix Camp fa recomanacions per les compres de Nadal

L’Agència Catalana de Con-sum i el Consell Comarcal del Baix Camp realitzen tot un se-guit de recomanacions a tenir en compte per aquest Nadal per tal d’actuar responsable-ment amb el medi ambient. D’una banda, recomana utilit-zar les piles recarregables per a les joguines i els aparells elec-trònics, així com fixar-se amb els distintius oficials de quali-tat ambiental dels productes i, en cas d’electrodomèstics, amb l’etiquetatge energètic. En acabar les festes, també recomana reciclar el paper i el cartró, els arbres de nadal, les ampolles de vidre i de plàstic, etc. El Consell Comarcal del Baix Camp i l’Agència Catala-na de Consum també recor-den que les joguines realitza-des amb materials renovables (fusta, cartró) tenen, usual-ment, un impacte ambiental més baix en la fabricació que els dels processos industrials (materials sintètics, plàstics...). Recomana, així, reciclar les jo-guines que no es facin servir, fent-les arribar les que estan en bon estat als infants sense recursos i, les fetes malbé, al contenidor corresponent.

930/12/2013 diarimés CAMPDETARRAGONA

S. Jiménez La cadena de supermercats Bon Preu encetarà, a partir de l’1 de gener, la selecció de personal pel nou establiment Esclat que obrirà a Salou. Aquesta finalit-zarà el 28 de febrer. La nova gran superfície s’inaugurarà a la capi-tal de la Costa Daurada durant el primer trimestre del 2014 i ha començat a rebre currículums dels candidats a la quarentena de llocs de treball de nova creació.

L’empresa està buscant ja els caps de secció de l’establiment comercial.

Al web de Bon Preu s’oferten ja cinc llocs de treball específics per als futurs responsables de les seccions de peixateria, xar-cuteria, fruiteria, de la fleca i de

reposició.L’empresa demana que els

candidats a ocupar aquests càr-recs tinguin un bon nivell de català i castellà. Totes les ofertes són per a treballar quaranta ho-res setmanals, repartides de di-lluns a dissabte i el contracte que ofereix l’empresa és indefinit.

Segons les ofertes que ja publi-ca el web, els salaris seran nego-ciats en funció de l’experiència i del currículum dels candidats. A banda, la companyia ofereix al-guns beneficis addicionals, com ara formació a l’Escola Professi-onal del Comerç del Grup Bon Preu, possibilitats de promoció (el 95% és interna), 7% de des-compte en totes les compres en qualsevol dels establiments del

Grup, assegurança de vida... «Tot el nostre personal també gaudeix de descomptes en productes i serveis com òptica, odontologia, informàtica, viatges, lloguer de vehicles, assegurances de cotxe i de la llar, entitats bancàries...», afegeixen les ofertes de personal per a aquests cincs càrrecs.

Les obres de construcció del nou hipermercat Esclat a Salou estan força avançades i, de fet, ja es pot veure l’estructura del cen-tre comercial al solar del Vial del Cavet on s’ubicarà.

La inaguració d’Esclat Salou suposarà la creació d’una qua-rentena de llocs de treballs que anirà fluctuant en funció de la demanda, segons asseguraven fonts de la companyia.

COMERÇ

Esclat oferta 5 llocs de treballcom a responsable de seccióL’hipermercat obrirà el primer trimestre de març a Salou

cristina aguilar

Les obres de l’hipermercat van iniciar-se al mes de juliol.

La Caixa donarà la benvinguda al primer nadó que neixi amb una Llibreta Estrella

La Caixa donarà la benvingu-da al primer nadó que neixi a Catalunya en 2014 amb l’ober-tura d’una Llibreta Estrella Sú-per3 que contarà d’una apor-tació de 2.000 euros. L’entitat presidida per Isidre Fainé i di-rigida per Joan Maria Nin posa en marxa aquesta iniciativa per cinquè any consecutiu amb la finalitat de promocio-nar i incentivar l’estalvi infan-til i ajudar a les famílies en l’ac-tual conjuntura econòmica. La Caixa obrirà la Llibreta Estrella Súper 3 a nom del nadó, enca-ra que, com és habitual en els productes financers en els que el titular és un menor, els pa-res figuraran com a represen-tants. El nen també es benefi-ciarà dels avantatges propis de la Llibreta Estrella Súper 3 de La Caixa.

Més de 10.000 persones visiten el pessebre de sorra de La Pineda

Milers de persones han visitat al llarg d’aquest desembre el tradicional Pessebre de Sorra que s’ha instal·lat a la Platja de la Pineda. Des de l’inici de la seva construcció, són més de 10.000 les persones que ja s’han acostat fins a la Pineda per descobrir el nou pesse-bre que ha gaudit també de la presència de visitants arribats des de moltes poblacions de Catalunya. Els alumnes de P3 de l’escola La Cal·lípolis de la Pineda, diversos membres de l’Associació Iniciatives d’Àm-bit Cultural de Barcelona i ci-clistes de l’entitat Bicicamp de Reus, entre d’altres, han visitat el Pessebre de Sorra. Deu artis-tes provinents d’arreu d’Euro-pa, es van trobar a La Pineda del 2 al 8 de desembre per es-culpir el pessebre.

Torredembarra celebrarà el Primer bany de l’Any

Torredembarra celebrarà les Campanades de Cap d’any el proper 31 de desembre, a les dotze des de l’església de Sant Joan de Baix a Mar i a la par-ròquia de Sant Pere Apòstol. Mitja hora més tard comen-çarà la Revetlla de Cap d’Any al pavelló Els Caus. D’altra banda, l’endemà, 1 de gener, Torredembarra celebrarà el Primer bany de l’any, a Baix a Mar. L’escalfament previ serà a dos quarts de dotze.

RedaccióL’alcalde de Calafell, Joan Olive-lla, i el regidor de Medi Ambi-ent, José Antonio Jiménez, han lliurat les 5 paneres de Nadal, als guanyadors del sorteig que l’Ajuntament de Calafell ha dut a terme entre els usuaris de la deixalleria mòbil. Els partici-pants en aquest sorteig han por-tat, com a mínim, deu productes per reciclar a la deixalleria mòbil de Calafell. Les 5 paneres de Na-dal tenen un valor aproximat de

100 euros, en productes alimen-taris. El sorteig formava part de la campanya de Nadal que la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calafell ha dut a terme, des del 20 de novembre i fins el 20 de desembre, per fo-mentar que els ciutadans portin a la deixalleria mòbil tots aquells residus que no tenen un conte-nidor propi. Per incentivar l’ús de la deixalleria, s’animava els ciutadans a completar un cartró de deu caselles. L’alcalde, Joan Olivella, amb els guanyadors de les cinc paneres de Nadal.

cedida

Calafell lliura 5 paneres als guanyadors del sorteig

NADAL

10 diarimés 30/12/2013 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióEmoció continguda fins que, de lluny, es va començar a veu-re la barca que transportava els tres heralds, els missatgers dels tres Reis Mags d’Orient, ahir a Cambrils. A dos quarts de dot-ze del matí, els tres heralds van fer la seva aparició al Moll de Cambrils, repartint caramels i, sobretot, il·lusió. Els missatgers de Melcior, Gaspar i Baltasar van realitzat un lluït recorregut pels diferents carrers i places de la ciutat. El 3 de gener a les 18 hores tornaran a recórrer la vila i a les

18:45 hores recolliran cartes a la plaça d’Espanya i a la plaça del Pòsit.

Cal recordar que els tres Reis Mags d’Orient podran tornar a desembarcar a les Escales Reials de Cambrils el proper 5 de gener a les set de la tarda.

L’any passat l’arribada es va haver de trasllada al Moll de Pescadors i Melcior, Gaspar i Baltasar van haver de baixar a la passarel·la de la Confraria, per la poca profunditat d’aigua, a con-seqüència de l’acumulació de sediments a la zona. Com ja és

habituals al municipi, el proper dilluns, 6 de gener, els Reis Mags repartiran casa per casa les jogui-

nes i els regals als nens i nenes de tots els barris de Cambrils que ho hagin sol·licitat.

NADAL

Els Heralds dels Reis Mags arriben a CambrilsEls missatgers de Melcior, Gaspar i Baltasar van repartir il·lusió i van recollir les cartes dels infants

CRISTINA AGUILAR

La massa va rebre als tres missatgers reials.

RedaccióEls agents dels Mossos d’Esqua-dra van enxampar el passat 25 de desembre un jove de 25 anys i veí del municipi de la Canonja (Tarragonès) que transportava 110 plantes de marihuana en una furgoneta.

El fets van succeir durant un control de trànsit que s’havia muntat a la carretera TV-7222, dins del terme municipal d’Al-cover (Alt Camp), quan una dotació policial va aturar una furgoneta que desprenia una forta olor a marihuana. Tot se-

guit, els agents van comprovar que a l’interior del vehicle hi havia 110 plantes de marihuana. El conductor va reconèixer que les plantes eren seves i que les transportava d’una finca de la seva propietat a una altra per tal que continuessin el seu cicle de creixement. Per aquest motiu, es va detenir al conductor de la furgoneta com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública. A més, també se’l va de-nunciar administrativament per donar positiu en el control de detecció de drogues. El detingut va passar divendres a disposició judicial davant del jutjat d’ins-trucció en funcions de guàrdia.

Detenen un jove que transportava 110 plantes de marihuana

POLICIAL

Les van trobar dins la furgoneta que conduïa

Altafulla celebrarà el primer bany de l’any l’1 de gener

Com ja és tradicional al muni-cipi d’Altafulla, els més agos-sarats celebrarant el primer Bany de l’Any el proper 1 de gener. La convocatòria per a tots els banyistes està previs-ta a la una del migdia, al Pont de Mar on es donarà el tret de sortida per entrar a l’aigua i banyar-se a la platja de mane-ra col·lectiva. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajunta-ment d’Altafulla i els Atletes del municipi.

AMPOSTACedIdA

Part del material i diners decomissats a l’habitatge.

RedaccióEls Mossos d’Esquadra i la Po-licia Local van desarticular el passat 18 de desembre un punt de venda de droga que s’havia establert en un domicili d’Am-posta (Montsià). Paral·lelament es van detenir tres persones, dues dones de nacionalitat es-panyola, de 23 i 32 anys, i un home de nacionalitat romane-sa, de 22 anys, tots tres veïns de la capital del Montsià. La investigació es va obrir fa dos mesos arran d’una informació que apuntava l’existència d’una casa al carrer Simpàtica d’Am-posta des d’on es subministra-ven substàncies estupefaents.

Els agents van constatar que es produïa un constant anar i venir de persones, les quals després de contactar amb els habitants del pis, marxaven ràpidament del lloc. La investigació va con-cloure amb una entrada i per-quisició a l’habitatge, on es van comissar 28 grams de cocaïna, 10 dels quals estaven disposats en 23 dosis preparades per la seva venda, diversos estris per la seva manipulació i 420 euros metàl·lic. Els agents van detenir les tres persones que habitaven el domicili, una d’elles amb di-versos antecedents per fet simi-lars, com a autores d’un delicte contra la salut pública.

Desarticulen un punt de venda de droga a un habitatge d’AmpostaVan detenir tres persones

Érem.Som.Serem

Recordant la nostra històriaamb la mirada posada al futur

TRES-CENTS ANYS DELS FETS DEL 1714

Desembre 2013

“Desitjo que els ciutadans es facin seva aquesta commemoració”

Entrevista a Miquel Calçada,comissari de la commemoració

Pàgines 4 i 5

Les veus del TricentenariJosep M. Mestres, Jordi Camí, Perejaume...

Pàgines de 5 a 11

Una commemoració per a tots els públicsAgenda d’actes 2014

Pàgines de 6 a 8

“Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur”

Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya

Pàgina 2

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 20132

Quan falten pocs dies per a l'inici de la com-memoració nacional dels fets històrics del1714 es van revelant progressivament els

detalls dels actes que conformaran el programa.Un programa que estarà a l'altura de les expecta-tives de la ciutadania i de les exigències d'un Go-vern que –atenent el mandat del Parlament– con-sidera aquesta commemoració un projecte estra-tègic per al país. Ho fem així perquè no és unaefemèride qualsevol.

No ho és pel que va significar aleshores. Els fetshistòrics que van succeir entre el 1707 i el 1714 te-nen un impacte innegable en la nostra històriamoderna i contemporània; tant, que la sobiraniaperduda encara no l'hem recuperada plenamentavui en dia.

La Guerra de Successió va ser, abans que cap al-tra cosa, un conflicte global. És cert. Però no hoés menys que el fenomen admet una lectura enclau catalana, aleshores i ara. No només vam ser-ne l'escenari decisiu, sinó que els catalans de l'è-poca van prendre-hi part de manera especialmentactiva. Per què ho feien?

Aquella guerra no fou per als catalans una guerra successòria sinó un xoc de mentalitats.La seva motivació real en el conflicte fou la volun-tat explícita de preservar els costums, les institu-cions, les lleis i la llengua propis davant l'intentuniformitzador sota l'hegemonia castellana querepresentava l'opció borbònica. I encara ens do-lem de les seqüeles de la desfeta.

És de justícia recordar amb rigor aquests fets i re-conèixer la capacitat de resistència dels que enshan precedit en la defensa de la nostra identitat.Commemorar –amb la mateixa dignitat i norma-litat que ho fan tots els països del món– és l'ob-jectiu evident d'aquest Tricentenari. Però s'equi-vocarà qui pensi que és l'únic.

Perquè els tres-cents anys dels fets del 1714 tam-poc són una efemèride qualsevol per la seva coin-cidència amb una nova conjuntura que pot serhistòrica. La cruïlla del 2014 ens ofereix l'opor-tunitat de mirar enrere i recordar una història quesovint ens han escrit altres. Però també ens ofereixla possibilitat, més estimulant, de fixar la miradaen el nostre futur i contribuir, entre tots, a escriu-re'l. Si la història l'escriuen els vencedors, con-vertim-nos en vencedors.

És en aquesta clau que cal entendre el Tricen-tenari. Massa sovint, les urgències de tot tipusno ens permeten aturar-nos a reflexionar sobreel nostre futur. Però cal fer-ho si no es vol estar

Érem.Som.Serem

Farem del Tricentenari l’oportunitat d’escriure el nostre propi futur

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: ARTUR MAS I GAVARRÓ

Foto: Pedro Madueño

Es de justicia recordar amb rigorels fets de 1714 ireconèixer la capacitat de resistència dels queens han precedit”

“Si no som capaçosde definir un futuratractiu per a totsels catalans, la nostra identitats'esvairà”

“

gació contreta amb la ciutadania i amb la histò-ria. Però volem que sigui també una eina útil alservei de la ciutadania i que ens permeti escriureel nostre propi futur.

Reimaginar, cohesionar i projectar Catalunya sóntambé objectius d'aquest Tricentenari. I són uncompromís inequívoc d'aquest Govern, en la ma-teixa mesura que haurien de ser-ho de qualsevolque escolti la ciutadania a qui es deu.

Són indestriables, doncs, el nostre esdevenidor iel nostre passat. I a la inversa. Si no som conscientsdel llegat dels catalans que ens van precedir, la nos-tra diagnosi serà errada i, en conseqüència, tam-bé ho serà qualsevol escenari que se'n desprengui.I si no som capaços de definir un futur atractiu pera tots els catalans d'avui i els del demà, la nostraidentitat llanguirà i s'esvairà, indistingible.

Aquí és on rau la pertinència de la celebració delTricentenari, que ha de ser el nexe entre passat ifutur. Ha de ser l'espai on enfortir els llaços de lanostra identitat compartida i, al mateix temps, ontots puguem participar en el disseny del nostre fu-tur. Avui, tres-cents anys després, el futur és a lesnostres mans.

sempre a mercè d'un futur que altres decidiranper nosaltres.

Quin ha de ser el model educatiu de la Catalunyadel demà? En quines iniciatives culturals i simbò-liques es manifestarà la catalanitat? Quins sectorseconòmics han de liderar la nostra recuperació?En quines tecnologies el país pot situar-se a l'a-vantguarda del món? Quin paper volem tenir enel concert internacional? Tenim les preguntes, queno són pas menors, i ara volem respostes, que me-reixeran tot el talent i la reflexió.

Esperem que el Tricentenari serveixi per habili-tar espais perquè aquest debat col·lectiu, aquestdiàleg cívic, es produeixi i fructifiqui.

El talent sempre l'hem tingut –som un país crea-tiu i inquiet–. Ara, a més, és el moment. El Tri-centenari ha de ser una crida al teixit social de totsels racons del país, una invitació a agafar-ne lesregnes i posar l'accent cívic a la commemoració.La dificultat dels reptes que afrontem reclama elconcurs del conjunt de la ciutadania per supe-rar-los amb èxit.

La commemoració dels fets del 1714 és una obli-

É

Dilluns, 30 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 3

www.tricentenari.cat

El vessant més solemne del Tricen-tenari. S'hi concentren els pocs es-deveniments de caràcter marcada-ment institucional que ofereix unprograma amb un clar accent cívic.Pocs però molt significatius: l'ac-te inaugural el proper 11 de genera la Seu Vella de Lleida –una pica-da d'ullet a la primera ciutat cata-lana que va caure en mans borbò-niques–, l'acte de cloenda a finalsdel 2014 i, entremig, la Diada. En-cara que la commemoració s'allar-garà durant tot el 2014, l'imagina-ri popular té marcat al calendaril'Onze de Setembre en vermell. Lacoincidència dels 300 anys exactesde la caiguda de Barcelona amb elclam majoritari de la societat ci-vil fan que la propera Diada siguimés esperada que cap altra de lesque l'han precedit.

1 ACTES INSTITUCIONALS

Probablement, l'àmbit més sorpre-nent de tot el Tricentenari. A ban-da dels congressos històrics interna-cionals per recuperar amb rigor elsfets de la Guerra de Successió, tan ne-cessaris com previsibles, destaquenamb força dos actes de l'eix: el Con-grés de Prospectiva i el Fòrum Inter-nacional d'Educació i Tecnologia. Elprimer portarà per primera vegadaa Catalunya i al sud d'Europa ex-perts mundials en una disciplina–encara desconeguda aquí– que volgenerar escenaris possibles de futura mitjà termini en temàtiques estra-tègiques com la tecnologia i el seuimpacte social. El segon serà l'espaide trobada de figures internacionalsdel món de l'educació per analitzarl'impacte de la tecnologia en el pro-

cés educatiu, un àmbit en què Ca-talunya està a l'avantguarda. L'eix depensament és la traducció pràcticade l'objectiu ambiciós de la comme-moració de “reimaginar” el futur deCatalunya.

2 PENSAMENT

En un moment en què cal reivin-dicar el model educatiu català,tan singular com reconegut, elTricentenari pren partit a favorde la comunitat educativa do-tant-la de recursos per millorarl'ensenyament i la comprensióde la pròpia història, concreta-ment del capítol de la Guerra deSuccessió. L'eix agrupa un petitnombre d'actuacions que es con-centraran als centres d’ensenya-ment, com a símbol de la conti-nuïtat entre passat, present i fu-tur. En un entorn, l'escola, on esprodueix nou coneixement i esfomenta el talent de les noves ge-neracions. I on també es trans-meten valors col·lectius a travésd'accions com la massiva vola-da d'estels que es preveu a les es-coles catalanes en el marc de laJornada de les Llibertats i elsDrets Humans.

5 ENSENYAMENT

dels primers conflictes globals,els catalans austriacistes defen-saren la seva causa a les cancelle-ries europees a través d'opusclesque es conegueren amb el nomde The case of the Catalans.Avui, tres-cents anys després,l'interès per Catalunya i el que hipassa ha reviscolat, a Europa imés enllà. Conscients d'aquestinterès, els promotors del Tricen-tenari han fet una selecció delselements més exportables de lacatalanitat –de Miró a Fontcu-berta passant pels germans Ro-ca– per mostrar-los al món. I, através d'ells, convertir el Tricen-tenari en un vehicle per portara les principals ciutats del mónels actius –la creativitat, el ta-lent, el caràcter emprenedor–que Catalunya pot oferir a unmón cada vegada més competi-tiu.

6 PROJECCIÓ INTERNACIONAL

No tot el Tricentenari ha de ser de-bat i reflexió; la commemoraciótambé tindrà un vessant lúdic quel'aproximarà al conjunt de la ciu-tadania. L'eix dóna cabuda a un se-guit d'activitats diverses que tenencom a punt en comú la seva voca-ció participativa. Catorze concertsaprofitaran el marc dels principals

festivals del país al llarg del 2014per mostrar el moment dolç quetravessa el panorama musical ca-talà en tots els estils. A les 366 bi-blioteques de la Xarxa de Bibliote-ques Públiques de Catalunya elslectors d'arreu del país podrangaudir d'exposicions itinerants so-bre el 1714 o participar en una Vi-quimarató, editant continguts dela Viquipèdia en un nou exemplede la cruïlla entre passat i futurque és aquest Tricentenari. Tambéforma part d'aquest eix una de lesactivitats més simbòliques de totel programa i que més ressò ha ob-tingut fins avui: la plantació d'unroure a la muntanya de Montse-rrat amb terra de tots els munici-pis catalans.

4 FESTIU, PARTICIPATIU ISIMBÒLIC

La prova que les intencions d'a-quest Tricentenari no són retò-riques és la inclusió d'un àmbitdedicat en exclusiva a l'econo-mia. Un gest necessari, en el con-text actual, però sorprenent enuna commemoració que algunspreveien històrica. És cert que al-gunes activitats ressegueixen elpes d'alguns sectors econòmicsdes del 1714 fins a l'actualitat(com l'exposició 300 anys de mo-da a Catalunya o L'artesania, unpilar econòmic el 1714, en elmarc de la Setmana de l'Artesa-nia de Catalunya), però el centrede gravetat de l'eix és en un con-junt d'actuacions que volen fervisible el dinamisme econòmicde la Catalunya d'avui i, sobretot,projectar la Catalunya de demà.Quines idees, persones i projec-tes mouen Catalunya? Quins sónels reptes i oportunitats de l'em-prenedoria? Quin és l'estat actualde la recerca a Catalunya i quinlloc ocupa al món? Quin impac-te econòmic tenen les innovado-res indústries culturals catala-nes? Totes les respostes, el 2014.Juli Bonmatí

7 ECONOMIA

En una commemoració que cele-bra la persistència de la identitatcatalana i la seva projecció futurano podia faltar-hi un programa al'entorn de la cultura, que és on lacatalanitat –els seus símbols, elsseus valors– es manifesta de mane-ra més evident. L'eix més volumi-nós del Tricentenari per nombred'actes no és només un exercici dememòria sinó que ha aconseguitimprimir-li un gir inesperat i aco-llir activitats de totes les discipli-nes artístiques des d'una perspec-tiva contemporània. Entre les pri-meres, 300 Onzes de Setembre, alMuseu d'Història, o la retrospecti-va d'Antoni Viladomat, el pintorper excel·lència del segle XVIII ca-talà. Entre les segones, Mareperlersi ovaladors, de Perejaume, alMNAC, que cerca la connexió en-tre la tradició i l'avantguarda artís-tica catalana, o L'artista, la història,el futur, un exercici d'imaginaciódel futur des de l'art contempora-ni al MACBA. Un programa tan sò-lid com ampli que exigeix una cap-bussada pacient en l'agenda d'ac-tes previstos per al 2014.

3 CULTURA

El Tricentenari impulsat per la Generalitat no esconstreny als límits del record històric sinó que presenta un projecte ampli i complex, adreçat atots els públics

Una commemoració que trenca tòpicsCOMMEMORAR, REIMAGINAR, COHESIONAR I PROJECTAR, ELS SEUS OBJECTIUS

Deixeu de banda qualsevol pre-judici que poguéssiu tenir res-pecte a la commemoració dels

fets del 1714. Molt probablement es-teu equivocats de cap a peus. La bo-na notícia, però, és que, un cop supe-rat el sotrac inicial, el projecte supe-ra les expectatives que s'hi tinguessindipositades. Evidentment, el Tricen-tenari recordarà els fets històrics del1714 (la Guerra de Successió i el seutemps en general i el setge de Barce-lona en particular), que són la sevaraó de ser. Però, si fem cas dels objec-tius manifestos de la commemora-ció, això només en serà una quartapart. Les altres tres (reimaginar, cohe-sionar i projectar) són les convidadessorpresa en aquesta festa cívica.El Tricentenari, i així ho afirma el seucomissari, Miquel Calçada, sempreque en té ocasió, pretén convertir-seen una oportunitat per reimaginar laCatalunya del futur en alguns delsseus aspectes més rellevants. Quin hade ser el model educatiu català per ales noves generacions? Quina feso-mia ha de tenir l'economia catalanapostcrisi? Quin paper pot tenir Cata-lunya en un món competitiu i hiper-connectat? A quinze dies vista de l'i-nici de la commemoració, l'únic queés clar són les preguntes. Perquè lesrespostes a qüestions de tanta pro-funditat només poden ser col·lecti-ves, meditades i inclusives. I ambaquest propòsit es convoca tots els ca-talans a participar activament en elsespais de reflexió i debat que el Tri-centenari anirà generant al llarg del2014.Uns espais que, per fer abastable l'am-plitud del programa d'actes, s'han agrupat temàticament en seteixos estratègics que ordenen la narració i posen l'accent en els seusaspectes fonamentals. I, d'aquests, denou, uns –actes institucionals, cultu-ra– són més previsibles que no pasd'altres –pensament o economia–. Iuna última sorpresa: l'eix de projec-ció internacional, que replica, a esca-la, el Tricentenari a les principals ciu-tats del món.

Durant la Guerra de Successió,que no va ser altra cosa que un

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 20134

Érem.Som.Serem

Alba Fernández i Dídac Roig

Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 1965)ens convoca a primeríssima hora del ma-tí al Palau de la Generalitat. Malgrat l'ho-

ra, ens rep amb el seu característic aspecte impe-cable en un despatx que encara fa olor de cafè.A la taula, a tocar de l'ordinador que no deixaràde mirar de reüll mentre duri l'entrevista, pilesben endreçades d'informes que s'intueixen qual-sevol cosa menys decoratius: pàgines lleugera-ment rebregades per la lectura, línies subratlla-des, notes als marges. En unes prestatgeries blan-ques destaquen els volums de Francesc deCastellví i Victus, la popular novel·la de SánchezPiñol. El Pati dels Tarongers, només a dues pas-ses, és un recordatori constant de la solemnitatde l'empresa, allunyada dels registres amb quèfins ara s'havia vinculat. Un recordatori que, comrevela aquesta conversa, és del tot innecessari:fer arribar la commemoració dels fets del 1714a tots els ciutadans de Catalunya s'ha convertiten el repte més gran de Miquel Calçada.

Ja s'ha fet a la idea que es dirigeixin a vostècom a comissari?[Riu.] Se'm fa estrany, encara. I potser quan m'hi hagi acostumat ja no ho seré. Al cap i a lafi, aquesta és una dedicació que té data de cadu-citat.

El va sorprendre la proposta del Govern per-què liderés la commemoració?Sí, no us enganyaré. No m'ho esperava. Però esticmolt agraït que es pensés que jo podia estar a l'al-tura de les exigències d'un projecte com el Tri-centenari. Són més de mil actes arreu del país,al llarg d'un any sencer, implicant-hi diversos de-partaments de la Generalitat, la pràctica totali-tat d'institucions del país –des del Parlament finsal consistori de la vila més petita– i bona partde la societat civil treballant-hi colze a colze. Pe-rò això només és una conseqüència de la seva im-portància. El que converteix el Tricentenari enun projecte estratègic per al país és la rellevàn-cia de la Guerra de Successió i el seu desenllaç enla nostra història moderna i contemporània. El1714 és un moment clau perquè explica en bo-na part com som avui i condiciona, en la matei-xa mesura, com podrem ser demà.

Però vostè no és historiador. No, tothom ho sap. Tinc molt d'interès per la nos-tra història, en general, i he llegit molt sobre l'è-poca de la Guerra de Successió, en particular, pe-rò amb cap vocació acadèmica. Tinc clar que sihagués calgut un historiador no m'ho haurienproposat a mi. I, per tant, que estaven buscant al-guna altra cosa quan van fer-ho, una altra mane-ra d'entendre la commemoració que anés mésenllà del record estricte d'uns fets, que pogués ferarribar el Tricentenari al conjunt de la ciutada-

nia, no només als que estan interessats en la his-tòria. De totes maneres, el Tricentenari comptaamb l'assessorament dels principals experts enaquest període –encapçalats per Agustí Alcobe-rro, director del Museu d'Història–, que garantei-xen que s'expliqui amb tot el rigor que es mereix.

Se sentia preparat per assumir aquest repte?Jo no he deixat mai de preparar-me. No per sercomissari del Tricentenari en concret, és clar, pe-rò sí per posar-me al servei del meu país quan fosnecessari. I quan es va presentar aquesta oportu-nitat no ho vaig dubtar gaire. No és un momentper a renúncies sinó per fer un pas endavant. L'e-xigència i les expectatives són molt grans. Tantcom el meu compromís i dedicació. I gairebé tantcom tot el suport amb què compto: jo en sóc lacara visible, però els treballadors públics d'a-quests país hi han posat el coll per fer-ho possi-ble. L'èxit de la commemoració ho serà gràcies alseu esforç i a la complicitat de la ciutadania.

Quan falten pocs dies per a l'acte inaugural,és el Tricentenari que s'imaginava?M'ha passat una cosa força curiosa: no és el Tri-centenari que m'hauria imaginat abans de sernomenat, però un any i mig després sí que és elque crec que el país necessita. Suposo que to-thom té una imatge al cap de com hauria de seruna commemoració històrica, i també la teniajo. Però hem volgut donar dues o tres voltes ala idea i aprofitar la commemoració com unaoportunitat. Una oportunitat per al record, ésclar, però sobretot una oportunitat per reima-ginar el país, per repensar-lo en els seus àmbitsmés rellevants i projectar-lo al món. Recorda-rem la nostra història i hi donarem valor, perdescomptat, però ho farem amb la mirada po-sada en el nostre futur col·lectiu. Mirant-m'hoara, entenc que no podria ser de cap altra ma-nera i estic molt satisfet amb la programacióde la commemoració, amb els seus objectius iamb els seus principis.

El 1714 és unmoment clau queexplica en partcom som avui icondiciona compodrem ser demà”

“El Tricentenari, com la Catalunyadel demà, o és detots o no serà”“

“Desitjo que els ciutadans es facinseva aquesta commemoració”

L’ENTREVISTA: MIQUEL CALÇADA

Foto: Rubén Moreno

Dilluns, 30 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 5

www.tricentenari.cat

Diu que és el Tricentenari que el país necessi-ta, però és el que es pot permetre?Des del primer dia he pensat en el Tricente-nari com una inversió, mai com una despesa.He tingut molt clar que havia de servir al pa-ís, que havia de ser útil per als ciutadans i es-pero que les activitats ho reflecteixin. Estanplantejades per traslladar les capacitats i po-tencialitats del país i posar el seu granet de so-rra per atraure talent i inversions i per ajudara recuperar la nostra autoestima col·lectivacontribuint a superar aquesta situació de cri-si. I si posem en context el cost del Tricentena-ri amb el d'altres commemoracions similarsque han succeït recentment en entorns pro-pers, estem clarament per sota de la mitjana.Molt per sota. Tindrem una commemoracióaustera, és cert, però que estarà a l'altura delque l'efemèride i el país mereixen.

Destaqui alguna activitat del programa.[S'ho pensa.] Ostres, aquesta sí que és difícil!Totes tenen la seva raó de ser i van dirigides apúblics molt diversos, a causa d'aquesta obses-sió de fer del Tricentenari una commemoracióautènticament inclusiva i transversal.

Mulli's una mica.No puc, no puc. Més enllà del meu criteri, des-itjo que la ciutadania es faci seva aquesta com-memoració. Hi ha des de grans congressos,com el de Prospectiva a l'octubre o el FòrumInternacional d'Educació i Tecnologia a Tarra-gona al juny, fins a actes simbòlics com la plan-tació d'un roure a Montserrat amb terra de totsels municipis catalans. Des de concerts de totsels estils musicals que recorreran tot Catalun-ya dins de la programació dels grans festivalsfins a grans exposicions al MACBA, el MNACo el Museu d'Història de Catalunya. Presenta-rem la Ruta 1714, que ressegueix els escena-ris de la Guerra de Successió per 52 munici-pis amb una oferta potent de turisme cultu-ral i gastronòmic a l'altura de la Ruta del Cístero la del Romànic. A tot el país, durant tot l'any,estaran passant coses constantment. Jo reco-mano a tothom que es mirin amb calma l'agen-da, que tafanegin al web, que segur que hi tro-baran activitats del seu interès.

És una commemoració de consum intern només?No, en absolut. Per primera vegada a la història,potser des de la Guerra de Successió, el món ensmira. No és una exageració ni un desig: és una

constatació. Podeu fer la prova. Si busqueu refe-rències a Catalunya als grans mitjans de comu-nicació globals hi trobareu alguns fets aïllats: PauCasals, els Jocs Olímpics, les victòries del Barça.Però aquesta tendència va canviar el juliol del2010 i es va accentuar encara més el setembre del'any passat. El món es pregunta què passa a Ca-talunya, hi envien corresponsals, se'n parla a lesportades. És la nostra oportunitat per mostrar-los com som, les nostres potencialitats com a pa-ís, tot allò que sabem fer ben fet. Per això, dins delnostre programa internacional, instal·larem unaparador a París, Berlín, Nova York o Brussel·les.El Tricentenari ha de ser una eina per projectarCatalunya, en l'espai, fora de les nostres fronte-res, i també en el temps, cap al futur.

Insisteix molt en aquesta idea de futur.És clar! La història ja no podem canviar-la. Totel que podem fer, que no és poc, és explicar-la amb rigor. Però el que sí que és a les nos-tres mans –a les de tots, no a les del Tricente-nari– és definir un futur desitjable per a Cata-lunya i els seus ciutadans. Crec que és una ideaque queda molt ben resumida en la divisa dela commemoració, “Érem. Som. Serem”, així,sense un punt darrere de “Serem”. El que hemsigut i el que som és inqüestionable, i així horeconeixerem. La continuïtat de la identitatcatalana, la seva persistència al llarg de tressegles plens de dificultats, és un acte d'herois-me tan gran com la resistència a un setge decatorze mesos. Però el Tricentenari, al cap i ala fi, no deixa de ser un reflex més o menysfidel del nostre futur com a país. És un pro-cés obert, amb múltiples possibilitats, i de no-saltres depèn la direcció que prenguemcol·lectivament.

Com hem d'entendre aquesta commemo-ració en un context de gran efervescènciasocial a Catalunya?Cadascú té llibertat per entendre-ho com vul-gui. Però el Tricentenari no és aliè al momentque estem vivint –on pràcticament tot està enqüestió– sinó que se n'aprofita. Quin momentmillor per preguntar-se com volem que siguil'economia, l'ensenyament o la tecnologia dela Catalunya del futur? M'agradaria que el Tri-centenari facilités espais de reflexió i debat enmolts àmbits perquè tots -vinguem d'on vin-guem i pensem el que pensem- hi participemde manera activa. Al cap i a la fi, el Tricente-nari, com la Catalunya del demà, o és de totso no serà.

AL TERRITORI: COMISSARIS...

PerfilMiquel Calçada és un d'aquellspersonatges públics que fan ho-nor al tòpic de “no necessita pre-sentació”. Com a periodista, ésun dels comunicadors més cone-guts i reconeguts del país els últimstrenta anys, amb una trajectòriamolt àmplia als principals mitjans,ja sigui com a conductor, guio-nista, productor o empresari.

L'any 1983, amb només 17anys, entrava a formar part delprimer equip de professionalsque estrenava una CatalunyaRàdio nova de trinca i des d'a-leshores no ha parat. Al seu cur rículum hi ha referències míti-ques a la ràdio i la televisió,com Mikimoto Club, Pasta gan-sa, Oh, Bongònia o Personeshumanes i, des de darrere lescàmeres, Les aventures del Ca-pità Enciam. És fundador delGrup Flaix, pel qual va merèi-xer el Premi Nacional de Radio-difusió l'any 2000. Actualmentcompagina la seva tasca alcapdavant del grup amb la pre-paració de la nova temporadad'Afers exteriors.

Llicenciat en Ciències de la In-formació per la Universitat AbatOliba, la seva inquietud acadè-mica ha passat més desaperce-buda pel gran públic. Amb estu-dis universitaris de Dret i Humanitats, és Màster d'Adminis-tració Pública i Relacions Inter-nacionals per la Maxwell Scho-ol de Nova York, l'escola dega-na en afers públics dels EUA.

L'any 2010 va ser guardonat pelCentre Internacional Escarré pera les Minories Ètniques i les Na-cions (CIEMEN) per la seva de-fensa dels drets dels pobles.

Arran de la commemoració dels fets del1714 també des de les institucions locals,arreu del país, ens hem familiaritzat amb lafigura del comissari. El primer de tots a ser nomenat, l'abril de2012, fou el conegut periodista i historia-dor Toni Soler (Figueres, 1965), comissaridels actes commemoratius de l'Ajuntamentde Barcelona. Però n'hi ha més.

Des de Cardona fins a Cervera passant per Sort,la Seu d'Urgell o Sant Hilari Sacalm i amb Bar-celona al capdavant, molts municipis han dis-senyat programes commemoratius propis enocasió del Tricentenari. Altres, però, han consi-derat que el Tricentenari era prou important per-què la seva commemoració superés els límitsdels consistoris i consells comarcals i hi conflu-ís bona part del teixit cívic i cultural local. A banda de Sitges i Valls, s'han creat comissionsal Bages, el Lluçanès, el Maresme i Osona, i ésprobable que se'n presentin d'altres les prope-res setmanes. En la majoria dels casos van serterritoris molt rellevants durant la Guerra de Suc-cessió i avui, tres-cents anys després, recordeni recreen l'efemèride, amb un accent claramenthistòric. Algunes, com la d'Osona, tenen tam-bé presència i activitat a la xarxa.

...I COMISSIONS

SITGES. MARÇAL SINTES(VILAFRANCA DEL PENEDÈS, 1967)

El periodista, professor universitari i director delCCCB presideix la comissió local de Sitges. El tretde sortida de la commemoració fou el passat 27de juliol, quan es complien 300 anys de l'entradadels borbònics a la vila. Les activitats de la com-memoració sitgetana comptaran amb la participa-ció activa del teixit associatiu de la vila.

VALLS.JAUME PROS(BARCELONA, 1963)

La primera ciutat del Camp de Tarragona atenir la seva pròpia comissió ha escollit el co-municador i gestor cultural Jaume Pros com acomissari. Lidera una commemoració que volrecuperar la història d'uns territoris que van viu-re temps especialment convulsos, quan vilesveïnes s'alineaven en bàndols oposats, un en-frontament que va reproduir-se entre les pa-rets del monestir de Santes Creus.

Ferran Estruch i TorrentsAlcalde de Cardona

Cardona, darrerbaluard de les llibertats catalanes

Lany 2014 Catalunya commemorarà el Tri-centenari de la fi de la Guerra de Successió,una commemoració en la qual Cardona

tindrà un protagonisme destacat. Cardona vaser durant la Guerra de Successió una de les vi-les catalanes més significades en la defensa dela causa catalana. El seu castell va esdevenir unsímbol de la resistència a ultrança de les lliber-tats catalanes durant tot el conflicte i, especial-ment, durant el setge de 1711 i en la capitulacióde la fortalesa el 18 de setembre de 1714, quantot el país es trobava sota el domini de l'exèrcitborbònic.Per recordar aquests fets històrics i homenatjarels defensors de Cardona i del país, l'Ajuntament

, cardoní ha bastit un programa d'actes i activi-tats que se sumen als que la Generalitat de Ca-talunya ha previst per commemorar el Tricen-tenari de la Guerra de Successió. Us animem, doncs, a participar en els actes commemoratius del Tricentenari de la fi de laGuerra de Successió a Cardona, a conèixer la nos-tra història i la història del país, i a formar part d'una commemoració que contribuirà a enfortiri cohesionar el futur de la nostra societat.El Castell de Cardona va ser el darrer baluard deles llibertats catalanes, una fortalesa mai ven-çuda per la força de les armes, i avui, més quemai, davant els reptes que tenim com a país,aquest és un passat que ens omple d'orgull.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 2013 Dilluns, 30 de desembre de 20136 Monogràfic Especial 7

Érem.Som.Serem www.tricentenari.cat

Agenda Tricentenari

PerejaumeArtista

Perejaume Mareperlersi ovaladors. Barroc/Avantguarda

Aquesta exposició és un projec-te específic per al Museu Na-cional d'Art de Catalunya, cen-

trat en una reflexió al voltant de lesconnexions entre la tradició artísti-ca i l'avantguarda en l'art català. Unaproposta que vol oferir una miradatransversal sobre la creació artísticacatalana i la idea d'un possible fil con-ductor que la fa recognoscible al llargdels segles. Moltes vegades m'he demanat pelgran nombre de formes més o menysovalades que hi arriba a haver en lacreació catalana del segle XX. D'ovalsi ovalaments, només en l'obra d'An-toni Gaudí, ja en podríem fer una bo-na ollada. Però la forma es perpetuatant o més viva i bonyeguda quan mi-rem les creacions de Joaquim Mir, deJoan Miró, de Josep Maria Jujol, de

Salvador Dalí, d'Antoni Tàpies. Ales-hores podem pensar que aquestsovals pertanyen a una comunitat d'i-maginació [...].[...] L'oval és una forma cosmològica,i alhora, la forma cranial de les cavi-tats oculars, i també, una deformacióajaguda i tubercular -més de nou qued'ametlla- de la màndorla romànica.A partir d'aquesta figura essencial-ment barroca i, doncs, que es plantacom una llavor en la Catalunya rurali allocada dels segles XVI, XVII iXVIII, ens proposem tant de desco-brir com de generar una carena de lli-gams que ens dugui de camí fins a l'o-bra de mareperlers i ovaladors ex-traordinaris com Josep Maria Jujol,Joan Miró o Antoni Tàpies, entre d'al-tres. [...][...] Solidaritat temporal. Ebrietat de

la memòria. Cadàvers i llavors d'o-bres sebollides les unes en les altres,esberlant-se les unes en les altres. Hiha centenars d'indicis d'aquesta mi-rada fonda i pròxima alhora, d'aques-ta pertinença obscura i estranyesaobscura en què, allò que les obres fanperdurar a través d'allò que innoven,revela una gran familiaritat, una granimmediatesa de les obres amb elfons.[...][...] Ajuntades així les coses, i ajusta-des així, l'avantguarda, en la seqüèn-cia temporal, passa a actuar com unarestauració, com si quedés estranya-ment incorporada al relat dels orí-gens.

(Fragments de Mareperlers i ovala-dors, edició d'Enciclopèdia Catalana-Edicions 62, publicació en curs.)

Josep Maria MestresDirector artístic

Escoltem les pedres

Sempre recordaré la primera im-pressió en posar els peus a la SeuVella de Lleida, en creuar l'im-

ponent claustre i penetrar a la nomenys espectacular basílica: una es-garrifança. Una esgarrifança provo-cada d'una banda per l'harmonia i

la bellesa de l'espai i de l'altra per laconstatació de les agressions que hasofert des del 1707, quan fou conver-tida en caserna militar per ordre deFelip V, i posteriorment en ser utilit-zada com a camp de concentraciódurant la Guerra Civil, després altravegada com a caserna militar… Totplegat fins al 1948, quan s'inicia unaetapa de restauració i es restitueix elmeravellós conjunt monumental alseu veritable i legítim propietari: elpoble, la ciutat de Lleida.L'11 de gener, a la Seu Vella de Lleida,retrem homenatge a una gent que,ara fa tres-cents anys, van lluitar i vandonar la vida per preservar els dretsi les llibertats del seu país. Serà lacommemoració d'uns fets històrics,

però també la celebració del ser, del'existir com a poble. Sense cofoisme,però reivindicant amb força una cul-tura i una idiosincràsia particulars:les nostres. Mirarem enrere senserancúnia, però també sense por. Per-què volem entendre què ens ha pas-sat des d'aquell primer Onze de Se-tembre heroic i fatídic. I ens hi ajuda-ran les veus d'una mostra delsnostres creadors incontestables detots els temps: Guimerà, Rusiñol, Ma-ragall, Sagarra, Carner, Màrius Torres,Pla, Espriu, Candel, Martí i Pol… Hiposarem la música de l'època (Domè-nec Terradellas, Francesc Valls, Hän-del…), però també la d'ara (Josep Pre-nafeta, Albert García Demestres…), isentirem com ressona tot plegat a lesparets de la Seu Vella de Lleida. I éspossible que, si escoltem amb aten-

ció, les pedres també ens parlin i ensajudin a trobar els camins d'un futurmés just i esperançador.

Agustí Alcoberro Director del Museud'Història de Catalunya

Crònica de 300 diades

El 1714 assenyala un punt d'infle-xió en la nostra història: la fi de l'es-tat català, però també l'inici de la

lluita per la recuperació de la nostra lli-

bertat nacional. Al Museu d'Històriade Catalunya, el 1714 tanca el relat dela segona planta, iniciat amb els pri-mers grups humans que van poblar elnostre país, i obre el de la planta se-güent, que arriba fins als nostres dies.L'exposició 300 Onzes de Setembre.1714-2014 ressegueix el fil del recordi la memòria d'aquells fets: des de laguerrilla i l'exili de la postguerra deSuccessió fins al catalanisme políticdels segles XX i XXI, tot passant pels for-jadors de la Diada, amb la Renaixen-ça del XIX. D'ençà de 1714, cada gene-ració ha recordat i ha homenatjat lagent que aleshores va defensar les lli-bertats de Catalunya. Des de 1886 elpoble català ha commemorat la sevaDiada Nacional l'Onze de Setembre -en llibertat o en clandestinitat. I sem-pre ho ha fet com a expressió de la lli-

bertat. L'exposició es complementaamb un ampli programa d'activitatsacadèmiques i festives, i també de vi-sites per a les escoles i les famílies.El Museu d'Història de Catalunya hadotat també de formats digital i itine-rant l'exposició Catalunya i la Gue-rra de Successió, que va produir el2007. Aquesta exposició recorreràdurant el 2014 alguns dels principalsmuseus del país, i també es pot con-sultar a través dels webs del MHC idel Tricentenari. A més, juntamentamb la Universitat Pompeu Fabra, or-ganitza el Congrés Internacional “Elstractats d'Utrecht: Clarors i foscorsde la Pau. La resistència dels cata-lans”, que se celebrarà a Barcelona iCardona l'abril de 2014. I va impul-sar la Ruta 1714, que aplega cinquan-ta espais i monuments del país. La re-

cent cessió de l'escultura de RafaelCasanova, obra de Rossend Nobas,que va servir de prototipus per a la re-alització del seu conegut monu-ment, augura altres pròximes apor-tacions a la nostra col·lecció.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 2013 Dilluns, 30 de desembre de 20136 Monogràfic Especial 7

Érem.Som.Serem www.tricentenari.cat

Agenda Tricentenari

PerejaumeArtista

Perejaume Mareperlersi ovaladors. Barroc/Avantguarda

Aquesta exposició és un projec-te específic per al Museu Na-cional d'Art de Catalunya, cen-

trat en una reflexió al voltant de lesconnexions entre la tradició artísti-ca i l'avantguarda en l'art català. Unaproposta que vol oferir una miradatransversal sobre la creació artísticacatalana i la idea d'un possible fil con-ductor que la fa recognoscible al llargdels segles. Moltes vegades m'he demanat pelgran nombre de formes més o menysovalades que hi arriba a haver en lacreació catalana del segle XX. D'ovalsi ovalaments, només en l'obra d'An-toni Gaudí, ja en podríem fer una bo-na ollada. Però la forma es perpetuatant o més viva i bonyeguda quan mi-rem les creacions de Joaquim Mir, deJoan Miró, de Josep Maria Jujol, de

Salvador Dalí, d'Antoni Tàpies. Ales-hores podem pensar que aquestsovals pertanyen a una comunitat d'i-maginació [...].[...] L'oval és una forma cosmològica,i alhora, la forma cranial de les cavi-tats oculars, i també, una deformacióajaguda i tubercular -més de nou qued'ametlla- de la màndorla romànica.A partir d'aquesta figura essencial-ment barroca i, doncs, que es plantacom una llavor en la Catalunya rurali allocada dels segles XVI, XVII iXVIII, ens proposem tant de desco-brir com de generar una carena de lli-gams que ens dugui de camí fins a l'o-bra de mareperlers i ovaladors ex-traordinaris com Josep Maria Jujol,Joan Miró o Antoni Tàpies, entre d'al-tres. [...][...] Solidaritat temporal. Ebrietat de

la memòria. Cadàvers i llavors d'o-bres sebollides les unes en les altres,esberlant-se les unes en les altres. Hiha centenars d'indicis d'aquesta mi-rada fonda i pròxima alhora, d'aques-ta pertinença obscura i estranyesaobscura en què, allò que les obres fanperdurar a través d'allò que innoven,revela una gran familiaritat, una granimmediatesa de les obres amb elfons.[...][...] Ajuntades així les coses, i ajusta-des així, l'avantguarda, en la seqüèn-cia temporal, passa a actuar com unarestauració, com si quedés estranya-ment incorporada al relat dels orí-gens.

(Fragments de Mareperlers i ovala-dors, edició d'Enciclopèdia Catalana-Edicions 62, publicació en curs.)

Josep Maria MestresDirector artístic

Escoltem les pedres

Sempre recordaré la primera im-pressió en posar els peus a la SeuVella de Lleida, en creuar l'im-

ponent claustre i penetrar a la nomenys espectacular basílica: una es-garrifança. Una esgarrifança provo-cada d'una banda per l'harmonia i

la bellesa de l'espai i de l'altra per laconstatació de les agressions que hasofert des del 1707, quan fou conver-tida en caserna militar per ordre deFelip V, i posteriorment en ser utilit-zada com a camp de concentraciódurant la Guerra Civil, després altravegada com a caserna militar… Totplegat fins al 1948, quan s'inicia unaetapa de restauració i es restitueix elmeravellós conjunt monumental alseu veritable i legítim propietari: elpoble, la ciutat de Lleida.L'11 de gener, a la Seu Vella de Lleida,retrem homenatge a una gent que,ara fa tres-cents anys, van lluitar i vandonar la vida per preservar els dretsi les llibertats del seu país. Serà lacommemoració d'uns fets històrics,

però també la celebració del ser, del'existir com a poble. Sense cofoisme,però reivindicant amb força una cul-tura i una idiosincràsia particulars:les nostres. Mirarem enrere senserancúnia, però també sense por. Per-què volem entendre què ens ha pas-sat des d'aquell primer Onze de Se-tembre heroic i fatídic. I ens hi ajuda-ran les veus d'una mostra delsnostres creadors incontestables detots els temps: Guimerà, Rusiñol, Ma-ragall, Sagarra, Carner, Màrius Torres,Pla, Espriu, Candel, Martí i Pol… Hiposarem la música de l'època (Domè-nec Terradellas, Francesc Valls, Hän-del…), però també la d'ara (Josep Pre-nafeta, Albert García Demestres…), isentirem com ressona tot plegat a lesparets de la Seu Vella de Lleida. I éspossible que, si escoltem amb aten-

ció, les pedres també ens parlin i ensajudin a trobar els camins d'un futurmés just i esperançador.

Agustí Alcoberro Director del Museud'Història de Catalunya

Crònica de 300 diades

El 1714 assenyala un punt d'infle-xió en la nostra història: la fi de l'es-tat català, però també l'inici de la

lluita per la recuperació de la nostra lli-

bertat nacional. Al Museu d'Històriade Catalunya, el 1714 tanca el relat dela segona planta, iniciat amb els pri-mers grups humans que van poblar elnostre país, i obre el de la planta se-güent, que arriba fins als nostres dies.L'exposició 300 Onzes de Setembre.1714-2014 ressegueix el fil del recordi la memòria d'aquells fets: des de laguerrilla i l'exili de la postguerra deSuccessió fins al catalanisme políticdels segles XX i XXI, tot passant pels for-jadors de la Diada, amb la Renaixen-ça del XIX. D'ençà de 1714, cada gene-ració ha recordat i ha homenatjat lagent que aleshores va defensar les lli-bertats de Catalunya. Des de 1886 elpoble català ha commemorat la sevaDiada Nacional l'Onze de Setembre -en llibertat o en clandestinitat. I sem-pre ho ha fet com a expressió de la lli-

bertat. L'exposició es complementaamb un ampli programa d'activitatsacadèmiques i festives, i també de vi-sites per a les escoles i les famílies.El Museu d'Història de Catalunya hadotat també de formats digital i itine-rant l'exposició Catalunya i la Gue-rra de Successió, que va produir el2007. Aquesta exposició recorreràdurant el 2014 alguns dels principalsmuseus del país, i també es pot con-sultar a través dels webs del MHC idel Tricentenari. A més, juntamentamb la Universitat Pompeu Fabra, or-ganitza el Congrés Internacional “Elstractats d'Utrecht: Clarors i foscorsde la Pau. La resistència dels cata-lans”, que se celebrarà a Barcelona iCardona l'abril de 2014. I va impul-sar la Ruta 1714, que aplega cinquan-ta espais i monuments del país. La re-

cent cessió de l'escultura de RafaelCasanova, obra de Rossend Nobas,que va servir de prototipus per a la re-alització del seu conegut monu-ment, augura altres pròximes apor-tacions a la nostra col·lecció.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 20136

Érem.Som.Serem

Núria BetriuDirectora del ProgramaCatalunya Emprèn

Idees, projectes i persones que mouenCatalunya

El programa Catalunya Em-prèn s’adhereix a la comme-moració nacional del Tricen-

tenari de la Guerra de Successió or-ganitzant una exposició que volmostrar les idees, els projectes i lespersones que mouen Catalunyaavui. El caràcter emprenedor haidentificat històricament el desen-

volupament del país, com ho de-mostra el dinamisme econòmic i so-cial de la Catalunya moderna de fatres-cents anys o la industrialitzaciócontemporània, al costat dels gransmoviments culturals del nou-cents.Avui, aquesta capacitat d'iniciativaempresarial i social se segueix reflec-tint en les persones que impulsen laCatalunya actual, des de l'enginy,l'esforç, la imaginació, la creativitat,la innovació i l'excel·lència, etc. Va-lors i actituds que representen la ma-nera de ser d'un país i que ens per-meten confiar, des de l'autoestimai l'optimisme, en la Catalunya quees projecta cap a un futur d'oportu-nitats. Aquesta exposició vol ser elreflex d'aquests nous testimonis dela vitalitat de la societat catalana i,alhora, vol fer un reconeixement ala cultura emprenedora del nostrepaís. Avui, com fa tres-cents anys, te-nim les persones, les idees i els pro-jectes per moure Catalunya.

Francesc MiralpeixVilamalaProfessor d'Història de l'Artde la Universitat de Girona

Una exposició, cincseus: 'El pintor AntoniViladomat i Manalt(1678-1755)'

En el marc dels actes commemo-ratius del tres-cents aniversaride la Guerra de Successió, el Mu-

seu d'Art de Girona, el Museu de Ma-taró, el Museu-Arxiu de Santa Maria

de Mataró, el Museu de Lleida Dio-cesà i Comarcal i el Museu Nacionald'Art de Catalunya, en col·laboracióamb el Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya i la co-missió dels actes commemoratiusdel Tricentenari, han impulsat la ce-lebració simultània arreu del terri-tori català de cinc exposicions dedi-cades al pintor Antoni Viladomat iManalt (1678-1755). Aquesta excep-cional iniciativa de col·laboració en-tre diferents museus i institucionsdel nostre país, que es complemen-ta amb l'edició d'una extensa mono-grafia amb el primer catàleg críticcomplet de l'obra d'Antoni Vilado-mat, permetrà posar a l'abast delgran públic una amplíssima selec-ció de pintures i dibuixos d'un delsartistes més rellevants del període. Cada mostra posarà l'accent en unaspecte concret de la seva extensa i

heterogènia producció, de maneraque totes juntes permetran empla-çar el pintor i el seu art al bell mig dela gran cruïlla artística que suposàla Guerra de Successió per a les artsdel Principat. No en va, Antoni Vila-domat fou qui encaminà una pràc-tica artística fortament arrelada enla tradició dels tallers cap a la moder-nitat de les acadèmies, ja fos plede-jant contra el Col·legi de Pintors deBarcelona per exercir lliurement l'o-fici o ensenyant l'art del dibuixanten el si del seu taller. Els visitants deles exposicions podran copsar deben a prop l'extraordinària qualitatdels seus dibuixos, gaudir de la va-rietat temàtica dels diferents gène-res artístics que conreà -tan disparsi exigents com el bodegó, el retrat ola pintura d'històries- i resseguir lamemòria i el reconeixement que lasocietat catalana li ha dedicat inin-terrompudament al llarg de 300anys.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Dilluns, 30 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 7

www.tricentenari.cat

Laura BorràsDirectora de la Institució de les Lletres Catalanes

Sant Jordi 2014: unadiada internacional

La diada de Sant Jordi a Catalun-ya és una festa singular de valorsuniversals que forma part de la

cartografia emocional de la nostraidentitat. Aquesta celebració, conso-lidada des del punt de vista ciutadà,fa uns anys que ha començat tambéa cridar l'atenció de la comunitat in-ternacional (coincidint amb la cele-bració del Dia Internacional del Lli-bre), i ha esdevingut un element d'a-tracció per a turistes i ciutadansd'arreu del món. La festa se celebraactualment en llocs com Tòquio, No-va York o Londres.

En aquest context, la programaciódel Tricentenari es vol fer partícip dela celebració. El 23 d'abril de 2014,volem celebrar un Sant Jordi espe-cial. El caràcter festiu i participatiude la celebració, juntament amb elfet que els seus elements centrals sónsímbols de caràcter universal, fan queSant Jordi com a celebració dels lli-bres i les roses sigui una festivitat ex-portable i molt ben acollida arreu delmón. El Tricentenari incidirà en la di-mensió internacional de Sant Jordi.Per fer-ho es comptarà amb la com-plicitat d'uns prescriptors culturalsde primer ordre, els ciutadans de Ca-talunya, que tindran a la seva dispo-sició un web creat especialment pera l'ocasió des d'on podran compartiramb amics, familiars i coneguts d'a-rreu del món una petita mostra de laidentitat i la cultura catalanes en for-ma de continguts digitals. La Institució de les Lletres Catalanescrearà un espai al seu portalwww.lletrescatalanes.cat dedicat ala diada de Sant Jordi 2014, que ofe-rirà la possibilitat de compartir tex-tos i roses virtuals per projectar ladiada al món, proposant també unDoodle dedicat a la festa de la litera-tura i dels enamorats, dels llibres i lesroses. La diada de Sant Jordi es contextua-litza en el marc de la commemora-ció del Tricentenari com una opor-tunitat per comunicar la cultura ca-talana al món, en un contextparticipatiu i festiu, en què es buscala complicitat dels ciutadans i ciuta-danes com a ambaixadors i prescrip-tors de la cultura.

“El Tricentenari incidirà en la dimensió internacional de SantJordi”

Jordi CamíDirector del Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona(PRBB)L'any de les portesobertes de la recercacientífica catalana

Catalunya s'ha convertit en undels pols més importants de re-cerca científica al sud d'Europa.

Amb la voluntat d'apropar la ciènciaa tothom es posa en marxa el progra-ma L'any de les portes obertes a la re-cerca catalana, una proposta per com-prendre, gaudir, compartir i implicar-se en el bo i millor de la nostra recercagràcies a les activitats que organitzenles universitats, els centres de recerca,els museus, les escoles i altres entitatsdedicades a la divulgació científica.

La recerca que es realitza al país pro-dueix un coneixement primordial peral nostre futur econòmic i social. Unfutur que està molt present en la ce-lebració del Tricentenari que vol re-cordar la nostra història sense perdrede vista el què som i el què podem i vo-lem ser.Durant tot l’any 2014, aquest progra-ma proposarà una agenda d'activitatsperquè els ciutadans d'arreu de Cata-lunya entrin en contacte amb la tas-ca investigadora que es realitza al nos-tre país. Visites als centres de recerca,concursos de robòtica, exposicions te-màtiques, xats amb investigadors,concursos online, activitats interacti-ves i un llarg etcètera de propostes. Elpunt de partida serà una trobada ambels millors comunicadors digitals es-pecialitzats en divulgació científicaa la Social Media Week Barcelona2014. L'any de les portes obertes de larecerca es clourà amb un acte queaplegarà a tots els investigadors, pro-fessors i estudiants universitaris inter-nacionals que fan una estada a Cata-lunya. La web del programa posarà a l'abastde tothom una agenda detallada de lesactivitats programades. Propostes al'aire lliure i arreu del país, i també pergaudir des de casa com el joc onlinePersonatges en joc, dirigit a nens i ne-nes de 5 i 6 anys. Propostes per a gransi petits, propostes per gaudir en famí-lia o de manera individual. En definitiva, us convidem a partici-par en aquest projecte durant el 2014.Benvinguts a les portes obertes dela re-cerca científica catalana!

Gregorio LuriFilòsof i pedagog

Pensem el país des de les biblioteques:acció paral·lela

Francesc Xavier Grau VidalRector de la U. Rovira i Virgili

Nous escenaris d'aprenentatge des d'unavisió transformadora

Aquest és un projecte de celebra-ció joiosa del que som... quangosem situar-nos a l'altura de

les nostres possibilitats més altes. Te-nim el convenciment que el millor delpoble català no es troba en la nàusea (enel rebuig més o menys agre del que noens agrada), sinó en l'apetit (en la volun-tat serena de ser el millor que podenarribar a ser, sense complexos i sense es-tridències innecessàries). Una culturaestà viva mentre el millor d'ella matei-xa convoca la joia col·lectiva. Però la vi-da d'una cultura és sempre fràgil. Per ai-xò cal oferir-la com si fos nova a cada ge-neració.L'activitat Pensem el país des de les biblio-teques es desenvoluparà de formaparal·lela en 25 biblioteques molt dife-rents de Catalunya distribuïdes per totala geografia. Des de cadascuna d'elles di-rigirem a la ciutadania aquestes pregun-tes: “Què hi ha a la nostra comunitat queens faci sentir legítimament orgullosos?Quina aportació podem fer a Catalunyades del nostre territori?” Les respostes esrecolliran a les mateixes biblioteques, pe-rò per afavorir els debats dissenyarem unespai web que en faciliti el retorn. El marçde 2014 haurem de tenir les conclusionsper poder-les portar a una publicació (enpaper i en web) i posar-les a l'abast de laciutadania.

Si hem pensat en les biblioteques és per-què el lloc més adient per portar a termeaquest projecte és aquell on la transmis-sió cultural es fa efectiva, fent visibles alsnostres ulls les veus del passat i les obresculturals del present. Les biblioteques,lluny de ser dipòsits inerts de cultura, sónfòrums vius i actius de debat. Tant és ai-xí que no hi ha cap altre equipament cul-tural més utilitzat i més proper a la comu-nitat.Formen part del projecte Carme Fenoll,cap del Servei de Biblioteques de la Ge-neralitat de Catalunya; Gregorio Luri,pedagog; Toni Puig Picart, activista cul-tural; Adrià Pujol, antropòleg; Isabel Su-cunza, periodista, i Cèlia Marín, arqui-tecta.El projecte es diu Pensem el país des deles biblioteques: acció paral·lela. L'accióparal·lela és el nostre MacGuffin. És unapetita ironia que els lletraferits de ben se-gur que ens permetran i que vol tenir pre-sent la gran cultura europea.

Catalunya té un paper destacat almón en matèria universitària i derecerca en molts àmbits de conei-

xement. Però, malgrat tot, el seu índexdigital se situa, encara, per sota del 30%del grup de les 23 euroregions, tal comes fa evident a l'Agenda Digital Catala-na. Una societat sensible als efectes de la re-volució de les tecnologies de la informa-ció i les comunicacions i procliu a la di-gitalització de tots els aspectes de l'acti-vitat humana –tant en l'àmbit privatcom en el públic– ha de saber com treu-re profit dels avenços tecnològics en eldesenvolupament educatiu.

És per això que des de la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) organitzarem, con-juntament amb deu universitats catala-nes més (UB, UAB, UPF, UdL, UdG, UIC,URL, UVic, UOC, UPC), el I Fòrum Inter-nacional d'Educació i Tecnologia (FIET),gràcies al lideratge del grup de recercaARGET (Applied Research Group inEducation and Technology).El FIET 2014 pretén ser un primer es-pai de trobada en què personalitats delmón educatiu reflexionin sobre el pa-per transformador de l'educació i la se-va progressivament estreta relació ambel desenvolupament tecnològic. S'orga-nitzarà en quatre grans eixos temàtics:l'estudi i l'anàlisi del procés educatiu, elsprocessos d'integració i transferència dela tecnologia, l'ús responsable de la tec-nologia i les relacions entre els mitjansde comunicació i l'educació.Un centenar d'especialistes de Catalun-ya i de la resta del món compartiran co-neixements i inquietuds per generar, aCatalunya i per al món, una visió inte-gradora de l'educació a l'escola i la cul-tura. I parlant d'educació i de cultura esparlarà, també, d'imaginari i d'identitat,individuals i col·lectives.Per a la URV, una universitat de referèn-cia en l'espai europeu –per la qualitatde la seva docència, l'excel·lència en la re-cerca i el desenvolupament i la innova-ció– és especialment satisfactori organit-zar aquest primer Fòrum Internacionald'Educació i Tecnologia. Perquè és la nos-tra manera de contribuir a la millora delsprocessos educatius gràcies a l'ús de lesTIC, des d'una perspectiva internacio-nal a partir de la nostra identitat coma país.

Aleix Planas Director del CongrésInternacional de Prospectiva Fira de Barcelona

Mirant al futur“La innovació distingeix els líders delsseguidors” (Steve Jobs)

Un Congrés de Prospectiva no ésuna activitat més. Significaexercir una decidida voluntat

d'interrogar-se sobre el futur i, més es-pecíficament, sobre la comprensió i laintegració d'un conjunt d'eines que,sense cap mena de dubte, influiran demanera decisiva a Catalunya, a Europai al món sencer.Les grans decisions econòmiques, em-presarials i tecnològiques en una socie-tat cada cop més global i interdependentnecessiten un adequat marc d'anàlisi i dereflexió. El Congrés Internacional deProspectiva oferirà als experts i estudio-sos internacionals l'oportunitat de deba-tre i intercanviar punts de vista amb res-ponsables empresarials, governamen-tals i institucionals. El debat que planteja el Congrés de Pros-pectiva té una dimensió universal –noestem parlant d'altra cosa que del futurde la humanitat– i una dimensió pro-pera: les condicions tècniques, científi-ques i econòmiques de la realitat futurade la societat catalana, i la voluntat d'es-tablir línies de treball que permetin an-ticipar-se a la inèrcia dels processos. El Congrés treballarà qüestions d'una

gran transcendència en l'àmbit tecnolò-gic, relacionades amb el desenvolupa-ment de noves aplicacions i xarxes de co-neixement, una nova dimensió econò-mica i industrial, com és ara elcreixement de la robòtica i de la biome-dicina, entre d'altres qüestions. L'aposta de Barcelona i les seves institu-cions pel coneixement i la seva vincu-lació amb l'àmbit tecnològic internacio-nal –del qual la capitalitat mundial de laindústria de les comunicacions mòbils iel Mobile World Congress en són bonamostra– li proporciona eines per esdeve-nir una referència a nivell internacional.Fira de Barcelona, que s'encarrega de l'or-ganització del Congrés, sap la importàn-cia d'avançar-se als requeriments d'unmón globalitzat i competitiu.Però en un marc que apunta a la hiper-tecnificació, el paper de la persona i latransformació de les institucions socialsi polítiques adquireixen una rellevànciaespecial, i són aspectes sobre els quals elCongrés de Prospectiva ha de posar el fo-cus. Ens trobem en una cruïlla que hemde saber aprofitar.

“Les biblioteques, lluny deser dipòsits inerts de cultura, són fòrums vius iactius de debat”

“Reflexionarem sobre larelació entre educació i tecnologia”

“El debat que planteja el Congrés de Prospectivaté dimensió universal”

“La recerca que es realitza al país produeixun coneixement primordialper al nostre futur econòmic i social”

8

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 20136

Érem.Som.Serem

Núria BetriuDirectora del ProgramaCatalunya Emprèn

Idees, projectes i persones que mouenCatalunya

El programa Catalunya Em-prèn s’adhereix a la comme-moració nacional del Tricen-

tenari de la Guerra de Successió or-ganitzant una exposició que volmostrar les idees, els projectes i lespersones que mouen Catalunyaavui. El caràcter emprenedor haidentificat històricament el desen-

volupament del país, com ho de-mostra el dinamisme econòmic i so-cial de la Catalunya moderna de fatres-cents anys o la industrialitzaciócontemporània, al costat dels gransmoviments culturals del nou-cents.Avui, aquesta capacitat d'iniciativaempresarial i social se segueix reflec-tint en les persones que impulsen laCatalunya actual, des de l'enginy,l'esforç, la imaginació, la creativitat,la innovació i l'excel·lència, etc. Va-lors i actituds que representen la ma-nera de ser d'un país i que ens per-meten confiar, des de l'autoestimai l'optimisme, en la Catalunya quees projecta cap a un futur d'oportu-nitats. Aquesta exposició vol ser elreflex d'aquests nous testimonis dela vitalitat de la societat catalana i,alhora, vol fer un reconeixement ala cultura emprenedora del nostrepaís. Avui, com fa tres-cents anys, te-nim les persones, les idees i els pro-jectes per moure Catalunya.

Francesc MiralpeixVilamalaProfessor d'Història de l'Artde la Universitat de Girona

Una exposició, cincseus: 'El pintor AntoniViladomat i Manalt(1678-1755)'

En el marc dels actes commemo-ratius del tres-cents aniversaride la Guerra de Successió, el Mu-

seu d'Art de Girona, el Museu de Ma-taró, el Museu-Arxiu de Santa Maria

de Mataró, el Museu de Lleida Dio-cesà i Comarcal i el Museu Nacionald'Art de Catalunya, en col·laboracióamb el Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya i la co-missió dels actes commemoratiusdel Tricentenari, han impulsat la ce-lebració simultània arreu del terri-tori català de cinc exposicions dedi-cades al pintor Antoni Viladomat iManalt (1678-1755). Aquesta excep-cional iniciativa de col·laboració en-tre diferents museus i institucionsdel nostre país, que es complemen-ta amb l'edició d'una extensa mono-grafia amb el primer catàleg críticcomplet de l'obra d'Antoni Vilado-mat, permetrà posar a l'abast delgran públic una amplíssima selec-ció de pintures i dibuixos d'un delsartistes més rellevants del període. Cada mostra posarà l'accent en unaspecte concret de la seva extensa i

heterogènia producció, de maneraque totes juntes permetran empla-çar el pintor i el seu art al bell mig dela gran cruïlla artística que suposàla Guerra de Successió per a les artsdel Principat. No en va, Antoni Vila-domat fou qui encaminà una pràc-tica artística fortament arrelada enla tradició dels tallers cap a la moder-nitat de les acadèmies, ja fos plede-jant contra el Col·legi de Pintors deBarcelona per exercir lliurement l'o-fici o ensenyant l'art del dibuixanten el si del seu taller. Els visitants deles exposicions podran copsar deben a prop l'extraordinària qualitatdels seus dibuixos, gaudir de la va-rietat temàtica dels diferents gène-res artístics que conreà -tan disparsi exigents com el bodegó, el retrat ola pintura d'històries- i resseguir lamemòria i el reconeixement que lasocietat catalana li ha dedicat inin-terrompudament al llarg de 300anys.

LES VEUS DEL TRICENTENARI

Dilluns, 30 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 7

www.tricentenari.cat

Laura BorràsDirectora de la Institució de les Lletres Catalanes

Sant Jordi 2014: unadiada internacional

La diada de Sant Jordi a Catalun-ya és una festa singular de valorsuniversals que forma part de la

cartografia emocional de la nostraidentitat. Aquesta celebració, conso-lidada des del punt de vista ciutadà,fa uns anys que ha començat tambéa cridar l'atenció de la comunitat in-ternacional (coincidint amb la cele-bració del Dia Internacional del Lli-bre), i ha esdevingut un element d'a-tracció per a turistes i ciutadansd'arreu del món. La festa se celebraactualment en llocs com Tòquio, No-va York o Londres.

En aquest context, la programaciódel Tricentenari es vol fer partícip dela celebració. El 23 d'abril de 2014,volem celebrar un Sant Jordi espe-cial. El caràcter festiu i participatiude la celebració, juntament amb elfet que els seus elements centrals sónsímbols de caràcter universal, fan queSant Jordi com a celebració dels lli-bres i les roses sigui una festivitat ex-portable i molt ben acollida arreu delmón. El Tricentenari incidirà en la di-mensió internacional de Sant Jordi.Per fer-ho es comptarà amb la com-plicitat d'uns prescriptors culturalsde primer ordre, els ciutadans de Ca-talunya, que tindran a la seva dispo-sició un web creat especialment pera l'ocasió des d'on podran compartiramb amics, familiars i coneguts d'a-rreu del món una petita mostra de laidentitat i la cultura catalanes en for-ma de continguts digitals. La Institució de les Lletres Catalanescrearà un espai al seu portalwww.lletrescatalanes.cat dedicat ala diada de Sant Jordi 2014, que ofe-rirà la possibilitat de compartir tex-tos i roses virtuals per projectar ladiada al món, proposant també unDoodle dedicat a la festa de la litera-tura i dels enamorats, dels llibres i lesroses. La diada de Sant Jordi es contextua-litza en el marc de la commemora-ció del Tricentenari com una opor-tunitat per comunicar la cultura ca-talana al món, en un contextparticipatiu i festiu, en què es buscala complicitat dels ciutadans i ciuta-danes com a ambaixadors i prescrip-tors de la cultura.

“El Tricentenari incidirà en la dimensió internacional de SantJordi”

Jordi CamíDirector del Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona(PRBB)L'any de les portesobertes de la recercacientífica catalana

Catalunya s'ha convertit en undels pols més importants de re-cerca científica al sud d'Europa.

Amb la voluntat d'apropar la ciènciaa tothom es posa en marxa el progra-ma L'any de les portes obertes a la re-cerca catalana, una proposta per com-prendre, gaudir, compartir i implicar-se en el bo i millor de la nostra recercagràcies a les activitats que organitzenles universitats, els centres de recerca,els museus, les escoles i altres entitatsdedicades a la divulgació científica.

La recerca que es realitza al país pro-dueix un coneixement primordial peral nostre futur econòmic i social. Unfutur que està molt present en la ce-lebració del Tricentenari que vol re-cordar la nostra història sense perdrede vista el què som i el què podem i vo-lem ser.Durant tot l’any 2014, aquest progra-ma proposarà una agenda d'activitatsperquè els ciutadans d'arreu de Cata-lunya entrin en contacte amb la tas-ca investigadora que es realitza al nos-tre país. Visites als centres de recerca,concursos de robòtica, exposicions te-màtiques, xats amb investigadors,concursos online, activitats interacti-ves i un llarg etcètera de propostes. Elpunt de partida serà una trobada ambels millors comunicadors digitals es-pecialitzats en divulgació científicaa la Social Media Week Barcelona2014. L'any de les portes obertes de larecerca es clourà amb un acte queaplegarà a tots els investigadors, pro-fessors i estudiants universitaris inter-nacionals que fan una estada a Cata-lunya. La web del programa posarà a l'abastde tothom una agenda detallada de lesactivitats programades. Propostes al'aire lliure i arreu del país, i també pergaudir des de casa com el joc onlinePersonatges en joc, dirigit a nens i ne-nes de 5 i 6 anys. Propostes per a gransi petits, propostes per gaudir en famí-lia o de manera individual. En definitiva, us convidem a partici-par en aquest projecte durant el 2014.Benvinguts a les portes obertes dela re-cerca científica catalana!

Gregorio LuriFilòsof i pedagog

Pensem el país des de les biblioteques:acció paral·lela

Francesc Xavier Grau VidalRector de la U. Rovira i Virgili

Nous escenaris d'aprenentatge des d'unavisió transformadora

Aquest és un projecte de celebra-ció joiosa del que som... quangosem situar-nos a l'altura de

les nostres possibilitats més altes. Te-nim el convenciment que el millor delpoble català no es troba en la nàusea (enel rebuig més o menys agre del que noens agrada), sinó en l'apetit (en la volun-tat serena de ser el millor que podenarribar a ser, sense complexos i sense es-tridències innecessàries). Una culturaestà viva mentre el millor d'ella matei-xa convoca la joia col·lectiva. Però la vi-da d'una cultura és sempre fràgil. Per ai-xò cal oferir-la com si fos nova a cada ge-neració.L'activitat Pensem el país des de les biblio-teques es desenvoluparà de formaparal·lela en 25 biblioteques molt dife-rents de Catalunya distribuïdes per totala geografia. Des de cadascuna d'elles di-rigirem a la ciutadania aquestes pregun-tes: “Què hi ha a la nostra comunitat queens faci sentir legítimament orgullosos?Quina aportació podem fer a Catalunyades del nostre territori?” Les respostes esrecolliran a les mateixes biblioteques, pe-rò per afavorir els debats dissenyarem unespai web que en faciliti el retorn. El marçde 2014 haurem de tenir les conclusionsper poder-les portar a una publicació (enpaper i en web) i posar-les a l'abast de laciutadania.

Si hem pensat en les biblioteques és per-què el lloc més adient per portar a termeaquest projecte és aquell on la transmis-sió cultural es fa efectiva, fent visibles alsnostres ulls les veus del passat i les obresculturals del present. Les biblioteques,lluny de ser dipòsits inerts de cultura, sónfòrums vius i actius de debat. Tant és ai-xí que no hi ha cap altre equipament cul-tural més utilitzat i més proper a la comu-nitat.Formen part del projecte Carme Fenoll,cap del Servei de Biblioteques de la Ge-neralitat de Catalunya; Gregorio Luri,pedagog; Toni Puig Picart, activista cul-tural; Adrià Pujol, antropòleg; Isabel Su-cunza, periodista, i Cèlia Marín, arqui-tecta.El projecte es diu Pensem el país des deles biblioteques: acció paral·lela. L'accióparal·lela és el nostre MacGuffin. És unapetita ironia que els lletraferits de ben se-gur que ens permetran i que vol tenir pre-sent la gran cultura europea.

Catalunya té un paper destacat almón en matèria universitària i derecerca en molts àmbits de conei-

xement. Però, malgrat tot, el seu índexdigital se situa, encara, per sota del 30%del grup de les 23 euroregions, tal comes fa evident a l'Agenda Digital Catala-na. Una societat sensible als efectes de la re-volució de les tecnologies de la informa-ció i les comunicacions i procliu a la di-gitalització de tots els aspectes de l'acti-vitat humana –tant en l'àmbit privatcom en el públic– ha de saber com treu-re profit dels avenços tecnològics en eldesenvolupament educatiu.

És per això que des de la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) organitzarem, con-juntament amb deu universitats catala-nes més (UB, UAB, UPF, UdL, UdG, UIC,URL, UVic, UOC, UPC), el I Fòrum Inter-nacional d'Educació i Tecnologia (FIET),gràcies al lideratge del grup de recercaARGET (Applied Research Group inEducation and Technology).El FIET 2014 pretén ser un primer es-pai de trobada en què personalitats delmón educatiu reflexionin sobre el pa-per transformador de l'educació i la se-va progressivament estreta relació ambel desenvolupament tecnològic. S'orga-nitzarà en quatre grans eixos temàtics:l'estudi i l'anàlisi del procés educatiu, elsprocessos d'integració i transferència dela tecnologia, l'ús responsable de la tec-nologia i les relacions entre els mitjansde comunicació i l'educació.Un centenar d'especialistes de Catalun-ya i de la resta del món compartiran co-neixements i inquietuds per generar, aCatalunya i per al món, una visió inte-gradora de l'educació a l'escola i la cul-tura. I parlant d'educació i de cultura esparlarà, també, d'imaginari i d'identitat,individuals i col·lectives.Per a la URV, una universitat de referèn-cia en l'espai europeu –per la qualitatde la seva docència, l'excel·lència en la re-cerca i el desenvolupament i la innova-ció– és especialment satisfactori organit-zar aquest primer Fòrum Internacionald'Educació i Tecnologia. Perquè és la nos-tra manera de contribuir a la millora delsprocessos educatius gràcies a l'ús de lesTIC, des d'una perspectiva internacio-nal a partir de la nostra identitat coma país.

Aleix Planas Director del CongrésInternacional de Prospectiva Fira de Barcelona

Mirant al futur“La innovació distingeix els líders delsseguidors” (Steve Jobs)

Un Congrés de Prospectiva no ésuna activitat més. Significaexercir una decidida voluntat

d'interrogar-se sobre el futur i, més es-pecíficament, sobre la comprensió i laintegració d'un conjunt d'eines que,sense cap mena de dubte, influiran demanera decisiva a Catalunya, a Europai al món sencer.Les grans decisions econòmiques, em-presarials i tecnològiques en una socie-tat cada cop més global i interdependentnecessiten un adequat marc d'anàlisi i dereflexió. El Congrés Internacional deProspectiva oferirà als experts i estudio-sos internacionals l'oportunitat de deba-tre i intercanviar punts de vista amb res-ponsables empresarials, governamen-tals i institucionals. El debat que planteja el Congrés de Pros-pectiva té una dimensió universal –noestem parlant d'altra cosa que del futurde la humanitat– i una dimensió pro-pera: les condicions tècniques, científi-ques i econòmiques de la realitat futurade la societat catalana, i la voluntat d'es-tablir línies de treball que permetin an-ticipar-se a la inèrcia dels processos. El Congrés treballarà qüestions d'una

gran transcendència en l'àmbit tecnolò-gic, relacionades amb el desenvolupa-ment de noves aplicacions i xarxes de co-neixement, una nova dimensió econò-mica i industrial, com és ara elcreixement de la robòtica i de la biome-dicina, entre d'altres qüestions. L'aposta de Barcelona i les seves institu-cions pel coneixement i la seva vincu-lació amb l'àmbit tecnològic internacio-nal –del qual la capitalitat mundial de laindústria de les comunicacions mòbils iel Mobile World Congress en són bonamostra– li proporciona eines per esdeve-nir una referència a nivell internacional.Fira de Barcelona, que s'encarrega de l'or-ganització del Congrés, sap la importàn-cia d'avançar-se als requeriments d'unmón globalitzat i competitiu.Però en un marc que apunta a la hiper-tecnificació, el paper de la persona i latransformació de les institucions socialsi polítiques adquireixen una rellevànciaespecial, i són aspectes sobre els quals elCongrés de Prospectiva ha de posar el fo-cus. Ens trobem en una cruïlla que hemde saber aprofitar.

“Les biblioteques, lluny deser dipòsits inerts de cultura, són fòrums vius iactius de debat”

“Reflexionarem sobre larelació entre educació i tecnologia”

“El debat que planteja el Congrés de Prospectivaté dimensió universal”

“La recerca que es realitza al país produeixun coneixement primordialper al nostre futur econòmic i social”

9

Monogràfic Especial Dilluns, 30 de desembre de 201310

Érem.Som.Serem

1714 a la xarxa www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2013/1714

‘El Triquet del Supercity’, el videojoc del Club Super3

'CONSTRUÏM UN MOSAICCOL·LECTIU DE PARAULES'DATA. Setmana de Sant JordiLLOC. Centres escolars de Catalunya

CONVERSA PEDAGÒGICA:“ESTRATÈGIES METODOLÒ-GIQUES D'APROXIMACIÓALS FETS DE 1714”DATA. 16 de gener de 18.00 a19.30 hLLOC. Sala de Plens del Departa-ment d'Ensenyament

XX TROBADA DE CORALSD'EDUCACIÓ SECUNDÀRIADATA. Abril i maig de 2014LLOC. Barcelona (L'Auditori), St.Cugat, Figueres, Granollers, Torto-sa-Tarragona i Lleida (Seu), entred'altres

DANSA POPULAR DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII

(Dia Internacional de la Dansa)DATA. 29 d'abrilLLOC. Centres d'ensenyament de dansa

JORNADA D'ART I DISSENY:“DE L'ESCOLA A L'EMPRESAPER A LA COMMEMORACIÓDEL TRICENTENARI (1714-2014)”DATA. 20 de marçLLOC. Escoles d'art i disseny de Catalunya

JORNADA PEDAGÒGICA:“CATALUNYA I ELS FETS DE1714”DATA. 16 de maig

JORNADA DE LLIBERTATS I DRETS HUMANS A LESESCOLESDATA. 10 de desembre de 2014 (Dia Internacional dels Drets Humans)LLOC.Escoles d'arreu de Catalunya

La commemoració serà present a les escoles i centres de formació a par-tir d'activitats, propostes i recursos pedagògics adreçats al conjunt de lacomunitat educativa. Mestres, alumnes, pares i mares podran formar partd'aquestes actuacions que permetran entendre els fets del 1714 i compren-dre així el sentit d'aquesta commemoració. L'eix d'Ensenyament incloudiverses actuacions que s'esdevindran al llarg de tot el 2014, entre les qualsdestaquen:

Tres videojocs ambmolta història

El Tricentenari emprènel vol a les escolescatalanes

Amb aquest videojoc els nens i ne-nes faran un viatge al passat, a laCatalunya del 1714, i podran des-cobrir com es vivia a l'època, supe-rant proves d'orientació, de perí-cia i de coneixement. Aquest vide-ojoc, de nova creació, traslladaràl'acció del joc a un entorn desco-negut per als infants i que els ofe-rirà la possibilitat d'interactuaramb personatges, objectes i espaisde l'època. L'acció central es com-binarà amb una sèrie de minijocsrelacionats amb els trets caracte-

rístics de la manera de viure dels ca-talans al segle XVIII, com ara elsjocs tradicionals, la manera de ves-tir o els àpats, entre d'altres.

obres que s'han convertit en unafont fonamental per conèixer laGuerra de Successió.

PER ALS MÉS PETITS...

‘Personatges en joc’: Francesc de Castellví

Aquest 2014 Francesc de Castell-ví serà el protagonista del Perso-natges en joc, col·lecció de mate-rials educatius multimèdia (vide-ojocs) elaborats per la Generalitatde Catalunya i la Universitat Poli-tècnica de Catalunya. Aquest vide-ojoc permetrà donar a conèixer en-tre els alumnes de primària la figu-ra de Castellví, autor d'una de les

PER ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA... Premi per la creació d'un videojoc del Tricentenari

Els alumnes d'estudis superiors dedisseny, creació i programació de vi-deojocs o aplicacions multimèdiapodran participar en aquest premi,dotat amb 6.000 euros, per a la cre-ació i producció d'un videojoc rela-cionat amb el Tricentenari. Aquestguardó reconeixerà l'originalitat deles propostes, els valors lúdics i pe-dagògics, així com l'encert a l'horad'adequar-se a tots els públics.

PER ALS MÉS EXPERTS...

La commemoració es traslladarà també als jocs virtuals a través de tres propostes per a infants, per a aficionats mésexperts i estudiants interessats en la creació de videojocs

El Tricentenari més històric i el mésmodern, amb les revistes en català

'El cas dels catalans', edició 2014

Al llarg de tot l'any 2014 el Tricentenari arribarà també alsquioscos de la mà de dues de les principals capçaleres encatalà: Sàpiensi Time Out. Cadascuna amb el seu estil carac-terístic, prendran la commemoració com a punt de partidaper tractar diferents aspectes i descobrir als seus lectors elsracons més amagats d'aquest Tricentenari.

A Sàpiens, la revista d'història en català líder del mercat, ca-da mes s'aprofundirà en un aspecte nou de la Guerra de Suc-cessió i la Catalunya de l'època. Sàpiens demostrarà queencara queda molt per descobrir sobre el nostre passat. Men-sualment, recuperarà històries d'arreu del país que han que-dat a l'ombra de la potència i el simbolisme de l'episodi delsetge de Barcelona. Amb el seu to divulgatiu i, alhora, rigo-rós tractarà des de la passió pel joc dels catalans de l'època oel setge de Castellciutat fins al paper de les dones durant

el 1714 –tema del reportatge del proper mes de gener–.

D'altra banda, Time Out, el magazín internacional de refe-rència (The world's living guide), multiplicarà les possibili-tats per gaudir de les activitats del programa commemora-tiu. Amb un espai permanent en el seu web dedicat en ex-clusiva al Tricentenari, descobrirà tota l'oferta lúdica icultural per acompanyar les principals actuacions com-memoratives. L'agenda més desenfadada de tot el quiosc tam-bé se suma a la commemoració, a partir de la qual, desco-brirà als seus lectors llocs, tendències i esdeveniments inelu-dibles per viure el Tricentenari des de la modernitat i ambuna voluntat clarament lúdica.

Aquest 2014, els amants de la història i els més inquiets es-tan d'enhorabona.

El cas dels catalans era el nom amb què es referien les cancelleries europeesals debats sobre Catalunya pels volts de l'any 1714. Tres-cents anys després,la commemoració del Tricentenari projectarà de nou Catalunya al món.Aquest cop, però, mostrant tot allò que hem aportat i podem seguir aportant-hi com a país, de manera que es convertirà el Tricentenari en el millor apara-dor possible. Berlín, Londres, Brussel·les, París, Estrasburg, Viena, Nova Yorki Washington també viuran la commemoració a través d'exposicions, tro-bades, conferències i mostres culturals artístiques i gastronòmiques amb se-gell català. Un programa internacional que contribuirà a reforçar el renom il'excel·lència que han dut els nostres creadors i emprenedors a convertir-seen referents arreu en múltiples disciplines.

Dilluns, 30 de desembre de 2013 Monogràfic Especial 11

www.tricentenari.cat

La capital deCatalunya, d’escenari decisiude la Guerra deSuccessió a centreneuràlgic de lacommemoració”

“El Born CentreCultural serà un llegat magnífic peral país més enllàdel 2014”

“

El XXXè PremiFerranSoldevila,dedicat a laGuerra deSuccessió

Per saber-ne més:

En l'any de la commemoració, elPremi Ferran Soldevila reconeixe-rà amb 8.000 euros el millor es-tudi històric sobre la Guerra deSuccessió. En l'edició d'aquest2014, el prestigiós guardó valo-rarà especialment aquells treballsque aportin una perspectiva inèdi-ta sobre aquest període, així comla qualitat divulgativa dels textos.Aquesta convocatòria extraordi-nària compta amb el suport i lacol·laboració del Museu d'Histò-ria de Catalunya, de Publicacionsde la Universitat de València, dela Fundació Lluís Carulla i del Co-missariat del Tricentenari de la Ge-neralitat de Catalunya i l'Ajunta-ment de Barcelona.

Els esports, a la línia desortida de lacommemoració

El Campus Esportiu del Tricentena-ri es convertirà en el punt de troba-da d'esportistes, federacions, en-titats, clubs esportius i afeccionatsd'arreu del país. L'esport base téun paper cabdal en la formaciódels esportistes catalans i en elmarc del Campus es pretén po-sar en relleu i reconèixer la tascaque es realitza arreu del país. El2014 ens espera una temporadaapassionant!

Tota la informació sobre la com-memoració de l'Ajuntament deBarcelona i el seu programad'actes, al web bcn.cat/tricentenariTots els detalls sobre el nou BornCentre Cultural i la seva agen-da d'activitats, al web elborncentrecultural.bcn.cat

VOLTA CICLISTA ACATALUNYADATA. Del 24 al 30 de març

RAL·LI COSTA BRAVAHISTÒRICSDATA. Del 10 al 13 d’AbrilLLOC. Lloret de Mar

RUTA DEL TRICENTENARIDATA. Durant tot el 2014LLOC. Diverses poblacions

J.B.

Després de més d'un any de set-ge i resistència, la ciutat deBarcelona va capitular en el

que seria el capítol final de la Guerra de Successió. La rellevànciade Barcelona aleshores i avui coma metròpoli global fa que s'hi con-centrin alguns dels actes comme-moratius més importants, impul-sats per diverses institucions i per lasocietat civil, que la converteixen enel vaixell insígnia del Tricentenari.Probablement serà el marc d'unaDiada que es preveu històrica peròde la qual, fins ara, s'han revelat de-talls amb comptagotes. Però el queés segur és que és el lloc més adequatper fer visible la divisa del Tricen-tenari, aquest fil que uneix passat,present i futur.

Tres segles després del 1714, l'Ajun-tament de la capital, conscient de laimportància de Barcelona, rescatala memòria d'aquells fets per expli-car-los al conjunt de la ciutadaniaa través d'un extens programa d'ac-tes. Demostrant que la reflexió i elrigor històric poden anar de bracetde la divulgació i l'accés al gran pú-blic, la commemoració –comissa-riada per Toni Soler– convida barce-lonins i visitants a redescobrir la ciu-tat amb ulls del segle XVIII,entendre la dimensió dels fets i po-sar-los en relació amb la realitat pre-sent i les expectatives de futur. Percomprovar-ho, només cal anar finsal Born Centre Cultural –un equipa-ment magnífic que el país heretaràmés enllà del 2014–, que acull bonapart de les activitats que es fan a laciutat adreçades a tot tipus de pú-blics, com les recents Setmana deNovel·la Històrica o el cicle BornHumor. O haver tingut l'oportuni-tat de gaudir de l'espectacle d'OriolBroggi Casanova en directe, que es-cenificava als centres cívics de laciutat en forma de roda de premsaun viatge en el temps del conselleren cap de la Barcelona del 1714 finsa la del 2013.

Durant el 2014 l'Ajuntament de Bar-celona ha programat un conjunt d'i-niciatives i propostes en museus,centres cívics i espais diversos detots els districtes de la ciutat. Al Mu-seu d'Història de Barcelona se'nsconvida a entendre com era el mónel 1714 a través de l'exposició inau-gurada recentment, El món del1714. I al Born CC, mentre duri la

commemoració s'hi pot visitar l'ex-posició permanent de la Barcelonadel 1700 i la mostra dedicada al set-ge del 1714. Aquestes se sumen ad'altres amb més recorregut peròque encara estan obertes al públic,com ara les exposicions Arxius1714: Després d'Utrecht. Una Barce-lona sentenciada, 1713-1714, a l'Ar-xiu Històric de la Ciutat de Barce-lona, o Santa Maria del Pi 1714, unacomunitat assetjada, a la Basílica deSanta Maria del Pi.

Però el Tricentenari omplirà tam-bé els carrers de Barcelona. A partirdel 15 de maig i fins al setembre es-devindran l'escenari d'un propostaexcepcional en què participen totesles escoles d'arquitectura de la ciu-tat, que sorprendran els vianantsamb set instal·lacions efímeres queconstitueixen el projecte Re-set, di-rigit per Benedetta Tagliabue i ÀlexOllé. A partir del juny es podrà veu-

re Viure Lliure, un mosaic mural degrans dimensions del fotògraf JoanFontcoberta fet a partir de milers defotografies enviades pels ciutadansi que quedarà com a llegat per a laciutat un cop acabada la commemo-ració. I si teniu un telèfon intel·li-gent a mà, al passeig de Lluís Com-panys encara sou a temps de desco-brir com era la ciutat el 1700 amb elMapa Tricentenari BCN.

Els actes a Barcelona, vaixell insígnia del Tricentenari

BARCELONA, CAPITAL

1130/12/2013 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACNEl portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, considera que el comunicat del presos d’ETA del passat dissabte és un pas «posi-tiu» per al procés de pau al País Basc però recorda al col·lectiu que cal passar de les paraules als «fets». Demana «actuacions con-cretes per donar credibilitat al compromís» que han fet públic i així contribuir «eficaçment i real al futur de pau i convivència» d’Euskadi. Per això, Erkoreka apunta que aquest és un primer d’un seguit de passos «unilate-rals, incloent-hi el desarmament i la dissolució» que s’hauran de fer. A més, el portaveu insta el govern espanyol a «modificar

la l’estratègia penitenciària» a mesura que el compromís del col·lectiu «es tradueixi en fets concrets».

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka,creu que l’anun-ci no pot ser un fet «aïllat». En aquest sentit, ha demanat que aquest primer pas en generi més «d’unilaterals», incloent el de-sarmament i la dissolució d’ETA.A més, també ha fet una crida al govern espanyol. Per això ha apuntat que l’executiu de Ma-riano Rajoy té «una bona opor-tunitat de prendre nota del que passa» i, a més, de «modificar la seva estratègia penitenciària a mesura que es pugui consta-tar que allò compromès per col-

lectiu de presos es tradueix en fets concrets».

Cal recordar que el col·lectiu de presos d’ETA (EPPK) ha reco-negut en un comunitat el «pati-ment causat» i ha anunciat que està disposat a tractar l’opció d’una «solució» per als empre-sonats dins d’un procés «esglao-nat», «individual» i en un «temps prudencial». Al comunicat col-lectiu assenyala que els presos «assumeixen tota la seva respon-sabilitat sobre les conseqüèn-

cies» de la seva activitat i han mostrat «voluntat per analitzar la responsabilitat» de cadascun d’ells «dins d’un procés acordat que reuneixi les condicions i ga-ranties suficients».

Per la seva banda, el secretari general del PP basc i i secretari de Justícia, Drets i Llibertats del PP, Iñaki Oyarzabal, ha assegurat que «la claretat i la firmesa» del govern espanyol «han forçat» ETA a assumir que «no hi ha dre-ceres» possibles i que «no hi ha més remei que sotmetre’s a l’Es-tat de dret i al compliment de la llei». Creu que aquesta és la via a seguir i que s’ha de «persistir en aquest camí fins a aconseguir la dissolució definitiva d’ETA».

POLÍTICA

El govern basc vol que els presos d’ETA passin de les paraules als fets El portaveu Joseu Erkoreka creu que l’anunci dels presos no pot ser un «fet aïllat»

MÓN

Almenys 15 persones van morir en l’explosió en una estació de tren a la ciutat russa de Volgograd, que va causar com a mínim 30 ferits. L’atac es va produir en hora punta, en plena operació sortida per les celebracions de Cap d’Any. L’atemptat terrorista suïcida va ser comès per una dona.

Atemptat suïcida a Rússia

EFE

ACNUn dia després d’haver decretat l’emergència Energètica a Bu-enos Aires, funcionaris locals i Nacionals van acordar ahir buscar solucions conjuntes als talls de subministrament elèctric que han deixat prop de 800.000 persones sense llum ni aigua enmig de la pitjor onada de calor a l’Argentina en el qua-tre dècades. A una reunió d’ur-gència, de les Nacions Unides des del comitè de crisi van deci-dir reforçar l’Assistència Mèdi-ca a la població més vulnerable a les temperatures extremes, com ara nens i ancinas i facilitar l’evacuació de les llar que es tro-

ben sense electricitat, en alguns casos des de fa quinze dies. «Hi haurà tres refugis oberts a dis-posició de les persones que no es puguin evacuar pel seus mitjans o reubicar-se a cases d’amics o veïns» va dir després de la reunió la cap del Govern a Buenos Aires, Maria Eugenia Vidal . La ciutat ha obert també les portes dels poliesportius a les persones afectades perquè puguin dutxar-se i beure aigua fresca, mentre que unitats de bombers auxilien a les persones majors i malalts que no poden abandonar les seves cases per si mateixos. La indignació es generalitzada.

Emergència energètica a Argentina davant l’onada de calor

INTERNACIONAL

Es buquen solucions entre els funcionaris

La qüestió catalana pot crear preocupacions als mercats

ECONOMIA

El delegat de The Wall Street Journal a Espanya i Portugal, Richard Lee Boudreaux, ha assegurat que els principals agents de borsa nord-ameri-cans comencen a alertar que «la qüestió catalana pot crear preocupacions als mercats du-rant la segona meitat del 2014». Boudreaux ha manifestat que el seu diari ja ha rebut «un avís» d’una les principals compa-nyies de valors americanes en aquesta direcció. El delegat ha

reconegut que «ens ha cridat l’atenció» perquè, fins ara, «els mercats no han reaccionat massa als moviments indepen-dentistes». «És un dels primers informes d’aquestes caracterís-tiques que veiem», ha subratllat Bodreaux, que ens els últims mesos ha centrat bona part de la seva tasca informativa en el procés sobiranista i ha afegit que és «interessant» que co-mencin a sorgir «advertiment» del que pot passar l’any vinent.

El col·lectiu de presos d’ETA ha reconegut el patiment causat i ho assumeixen

12 diarimés 30/12/2013 ESPORTS

Vicente M. Izquierdo/Mónica PérezEl Nàstic negocia amb diversos equips de l’elit del futbol europeu la signatura d’un conveni de col·

laboració que converteixi l’enti·tat grana en un club pedrera. De moment, Manchester City, Swansea i Juventus són les tres possibilitats que el club que pre·sideix Josep Maria Andreu sos·pesa per emprendre aquest nou projecte. Les converses en aquest sentit ja estan força avançades a l’empara de Promoesport i el Nàstic tancarà un acord amb un d’aquests tres equips abans del desenllaç de la present tempora·da. Amb això, l’entitat tarragoni·na es comprometrà a acollir i formar jugadors que arribaran cedits del club europeu a les se·ves files a canvi d’una compensa·ció econòmica anual, entre altres qüestions que formaran part de l’intercanvi.

Manchester City, Swansea o Juventus inclouran alguns dels seus efectius a la disciplina grana a partir de la propera temporada, per tal que els jugadors hi puguin competir durant un temps abans de tornar al seu club d’origen amb l’experiència acumulada. Entrenaran i jugaran amb el con·junt tarragoní en el període que es determini. En principi, no es contempla que el filial pobletà pugui accedir als jugadors cedits.

Es tractaria de joves promeses que l’entitat amb què s’acabi sig·nant el conveni voldria foguejar abans de posar·los en competi·ció vestint la seva samarreta. La missió del Nàstic, oferir·los un lloc dins el seu vestidor i minuts que els permetin madurar com a

futbolistes. Així, mentre el club cesor guanya en formació dels seus homes, el Nàstic gaudiria també de l’oportunitat de comp·tar entre els seus efectius amb ju·gadors joves i compromesos amb l’oportunitat que representarà per a ells el pas pel conjunt tar·ragoní. Però, aquest no és l’únic

aspecte que contempla el conve·ni de col·laboració.

Prioritat en la compra d’efectiusAlhora, l’entitat amb què el Nàs·tic estableixi finalment l’acord que el convertirà en un club pedrera de l’elit europea, tindrà també prioritat en la compra

de jugadors grana. Amb això es completaria el doble sentit de l’intercanvi. Tot i que ara ma·teix hi hagi tres clubs europeus sobre la taula, el conveni de col·laboració se signarà només amb un d’ells.

Paral·lelament, i tal com apun·taven diversos mitjans de comu·nicació locals de Xerez en les darreres hores, el Nàstic podria reunir·se avui mateix amb repre·sentants del conjunt gadità per tractar la incorporació del da·vanter Iván Aguilar. El president del Xerez, Ricardo García, expli·

cava als mateixos mitjans que el futur del jugador ja queda lluny de l’equip i que l’única oferta que consta a l’entitat andalusa és la que ha fet el Nàstic. La reunió d’avui podria servir per esclarir si l’arribada d’Aguilar a Tarragona és factible i, en cas de ser així, en quines condicions podria produ·ïr·se. El Nàstic podria incloure en el seu contracte una clàusula segons la qual el Xerez es faria amb una part d’un hipotètic fu·tur traspàs a una altra entitat.

Per la resta, l’equip que diri·geix Vicente Moreno esgota els

darrers dies d’aturada nadalenca abans de la tornada a la feina, que tindrà lloc el proper dia 1 de gener en sessió de tarda. Els jugadors estan convocats a les instal·lacions del Nou Estadi per prendre part del primer entrena·ment de l’any.

L’entitat grana ja va comunicar fa dies als jugadors Lucas Viale i Beñat Alemán ·que acaben con·tracte al juny i que gairebé no han comptat en els plans del tèc·nic Moreno– que la millor opció per a ells era buscar·se un nou equip.

FUTBOL

El Nàstic tancarà un acord amb un equip de l’elit europea per ser club pedreraManchester City, Swansea i Juventus estan sobre la taula; l’entitat grana formarà jugadors a canvi d’una compensació econòmica

Està previst que el conveni se signi al desenllaç d’aquesta mateixa temporada

Els jugadors que arribin cedits s’exercitaran amb la primera plantilla del Nàstic i competiran també a les files grana.

CRISTINA AGUILAR

Els cedits entrenaran i competiran a Tarragona durant el període que es determini

Víctor Muñoz i la primera plantilla, a les Jornades de Tecnificació

Les Jornades de Tecnifica-ció del Nàstic esgoten els darrers dies amb dues ses-sions en què prendran part l’extècnic de Zaragoza, Ge-tafe o Panathinaikos grec Víctor Muñoz i també mem-bres de la primera plantilla del Nàstic. Víctor Muñoz parlarà als participants del campus de Posicionament tàctic mentre que els juga-dors grana oferiran la lliçó La transferència al partit. Tot plegat servirà per posar punt i final a unes jornades esportives en clau grana que van arrencar el passat 27 de desembre sota la co-ordinació de Santi Palanca i Gerard Escoda i que han rebut ja la visita del davan-ter del Granada Piti Medina Luna i del jugador tarragoní a les files del Numància Mi-guel Palanca.

1330/12/2013 diarimésESPORTS

Mónica PérezA pocs dies de l’obertura del mer-cat d’hivern, que haurà de servir per reforçar la plantilla del CF Reus sense portar grans can-

vis a un vestidor el rendiment del qual satisfà afició i club, la direc-ció esportiva ja té tancada una qüestió: la incorporació d’un rea-daptador esportiu especialitzat en recuperar els jugadors lesio-nats un cop reben l’alta mèdica per posar-los al nivell de la resta de companys.

Abans de l’aturada nadalenca, l’equip comptava entre les seves files cinc baixes per problemes físics, dues d’elles de llarga dura-da. La tasca del readaptador con-sistirà en evitar que el jugador perdi la forma durant una lesió, ajudar-lo a recuperar-la i propi-

ciar una millora amb els mitjans més adequats i més ràpida. Que torni en bones condicions i, si pot ser, abans.

L’arribada del nou readapta-dor tindrà lloc previsiblement durant aquesta primera setmana del mes de gener. Mentrestant, gran part dels jugadors que van passar l’equador de temporada a la infermeria ja han fet avenços en la seva evolució i aquesta ini-ci d’any deixarà alguna que altra tornada a la convocatòria.

Asier Eizaguirre estarà llest per debutar amb el CF Reus en dues setmanes, després de ser operat de pubàlgia i una hèrnia a principis de temporada. Masqué es troba a la recta final de la pro-gressió pel trencament a l’isqui-otibial i se sotmetrà demà a una ecografia que, en cas de deixar resultats positius, li permetrà incorporar-se al grup immedia-

tament. Carlos Quesada, per la seva banda, està ja força recupe-rat del problema muscular que no li va permetre estar contra el Vila-real B.

Un altre defensa, el central Ferran Asensio, continua la pro-gressió de les molèsties que patia al genoll, mentre que el porter Carlos Castarnado està encara convalescent de l’artroscòpia a què es va sotmetre a finals de no-vembre i que li deparava llavors un període d’entre dos i tres me-sos de baixa.

Amb tot, el CF Reus torna aquest matí a la feina després de l’aturada nadalenca. L’equip que comanda Emili Vicente s’exercitarà a doble sessió per reprendre la preparació abans d’enfrontar-se diumenge a l’Hu-racán. La plantilla està convoca-da a dos quarts d’onze del matí a les instal·lacions de l’Estadi.

Els roig-i-negres afrontaran la cita des de la vuitena posició que ocupen, a tres punts del límit de les places de play-off que marca ara mateix el Vila-real B.

Atents a moviments al mercatEl CF Reus espera aquesta ober-tura del mercat d’hivern amb la intenció d’incorporar un central i un jugador de banda, però la direcció esportiva tampoc no descarta fitxar en altres demar-

cacions. Tot dependrà en gran mesura de la recuperació de bai-xes que determini quines són les posicions que han quedat més descobertes.

La prioritat, però, és trobar un futbolista que ocupi la fit-xa sub23 que va quedar lliure a l’inici de competició. Tampoc no es descarta la cessió de ju-gadors, sempre sense fer grans moviments a una plantilla que funciona.

FUTBOL

Quesada (esquerra) ja està refet de les molèsties musculars.

OLÍVIA MOLET

El CF Reus incorporarà un readaptador esportiu que tracti el retorn de lesionatsL’equip que dirigeix Emili Vicente s’exercita avui a doble sessió en la tornada als entrenaments sense Asier, Masqué, Ferran ni Carlos Castarnado al grup

Gerard López debutarà avui contra Cap Verd al capdavant de la selecció catalana

La selecció catalana de futbol, que tindrà de debutant com a tècnic a Gerard López, s’en-frontarà avui l’Estadi Olímpic de Montjuïc (a partir de les set de la tarda) a l’africana Cap Verd, que figura en la posició 39 del rànking de la FIFA, però que l’any proper no participa-rà en el mundial de Brasil. El partit tornarà a ser també una jornada reivindicativa per al moviment catalanista. Fins ahir al migdia, s’havien venut 20.000 de les gairebé 60.000 localitats amb què compta el recinte. A més d’aquest de-but, també s’incorporaran per primera vegada a la selecció catalana sis jugadors: Aleix Vidal (Almeria), David López i Víctor Álvarez (Espanyol), Marc Valent (Reial Valladolid), Oriol Riera (Osasuna), Oriol Rosell (Sporting Kansas City). Espanyol i Barcelona tornaran a esdevenir els pilars del con-junt, que aquesta vegada no podran comptar amb tres pe-ces fonamentals per estar amb molèsties o lesionats, com és el cas dels tres barcelonistes Xavi, Valdés i Puyol. L’àrbitre del partit serà el català Alfonso Álvarez. Efe

Vuit equips locals, a la fase regional de la Danone Nations Cup

UE Tancat, Gimnastic Tar-ragona, Salou UD, CE Santes Creus, Fortuny Reus, Reus Deportiu, CF Mollerussa i Es-cola FB Salou Costa Daurada jugaran la fase regional de la Danona Nations Cup a Zara-goza. Tots vuit equips s’hi han classificat després de disputar ahir a les instal·lacions del Santes Creus la fase prèvia, que els dona accés ara a aquet-sa nova ronda del torneig de futbol base.

FUTBOL

Un any més la XVII edi-ció del Torneig de Nadal de futbol base DOW ce-lebrat a les instal·lacions de La Pobla de Mafumet ha estat tot un èxit. Més de 200 futbolistes en categoria baby, preben-jamí, benjamí i aleví es van aplegat dissabte a les instal·lacions municipals de La Pobla per gaudir del futbol formatiu.

El Torneig Dow cita a La Pobla 200 futbolistes

CEDIDA

14 diarimés 30/12/2013 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

La consulta del 25-MTRIBUNA

Aquests dies, a casa nostra, el món polític, els mitjans de comunicació i, fins i tot, mol-tes converses de la gent corrent van plenes de la celebració d’una hipotètica consulta el 9 de novembre proper. No entraré a l’anàlisi de les probabilitats de que sigui així ni, en-cara menys, pretendré fer un judici polític de la consulta en sí i de les seves encara més hipotètiques conseqüències. En canvi, vull atreure l’atenció sobre la consulta que, sen-se cap mena de dubte, es farà el proper 25 de maig 2014 a milions d’europeus, incloent-hi tots els ciutadans europeus residents a Cata-lunya i que, també sense cap mena de dubte, tindrà conseqüències rellevants per al nostre futur. Es tracta de les eleccions al Parlament Europeu.

En acabar-se la IIª Guerra Mundial, els eu-ropeistes varen voler crear unes institucions per garantir la pau i la democràcia al nostre continent i per això, des del seu bell comen-çament als anys 50’s, les Comunitats Europe-es es varen dotar d’una assemblea parlamen-tària que representés els parlaments, i per tant els ciutadans, dels Estats membres. Però, a partir de 1979 es va considerar que el pro-jecte estava prou madur i exigia un Parlament

elegit directament. Des de l’adhesió ibèrica al 1986, els catalans hem triat el seus diputats i, des del 1994, tots els ciutadans europeus residents a Catalunya ho han pogut fer. I en moltes ocasions ho hem fet amb una partici-pació més elevada que la de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Les preguntes que hom pot fer-se son «Què ha canviat ara respecte de les darre-res?» i «Quines repercussions tindran per nosaltres catalans/europeus?». I potser amb-dues tenen una resposta comú. Al llarg dels anys, el Parlament Europeu ha anat adquirint poders. Ara, el Parlament, amb els seus 751 membres, constitueix el colegislador que,

junt al Consell – que representa els governs dels Estats membres–, aprova pràcticament tota la normativa europea a més del pres-supost. I aquesta normativa és el marc de la nostra pròpia legislació (ja s’ha dit molts cops que vora del 80% de la normativa que regeix a Catalunya ve determinada per la europea) i també el marc de la nostra política econòmi-ca. Des de normes de protecció al consumi-dor –com el contingut bàsic de les etiquetes dels productes d’alimentació o higiene– o del medi ambient –pensem en els purins!– als grans trets de la política econòmica.

El Tractat de Lisboa, el darrer adoptat, ra-tifica aquests avenços i afegeix quelcom que potser al seu dia va passar desapercebut: a partir d’ara, el Consell haurà de tenir en compte els resultats de les eleccions europe-es a l’hora de proposar el nom del candidat a presidir la Comissió Europea. I els partits polítics europeus han decidit que, efectiva-ment, així es triï el President de la Comissió i cada família política europea (popular, so-cialdemòcrata, liberal, verda, esquerra) està elegint el seu candidat o candidata. En altres termes, ja no serà un acord diplomàtic entre els governs sinó la resultant de la decisió dels ciutadans. Hi haurà doncs una politització,

en el millor sentit de la paraula, de les insti-tucions europees. Per conseqüent, tindrà poc sentit el vot de càstig gratuït contra el govern de torn i, així mateix, que els governs intentin desviar l’atenció de l’elector cap temes estric-tament domèstics.

No cal esperar una revolució de la política europea però hi haurà una inflexió vers les concepcions de l’opció guanyadora. Es trac-ta de decidir l’economia, la política social, la recerca, la política exterior i la defensa, les institucions de l’Europa futura i no s’hi val badar!

Joan ColomPresident del Consell Català del moviment Europeu

No cal esperar una revolució de la política europea però hi haurà una inflexió

Els europeistes varen voler crear unes institucions per garantir la pau

Encara ens faran perdre el trenTRIBUNA

L’anunci de la posada en marxa del Corredor del Mediterrani ha estat una de les millors notícies dels darrers temps per al transport públic ja que possibilitarà la unió del litoral mediterrani amb Europa amb un ferrocarril d’ample de via internacional. Però tal com el Ministeri de Foment estava projectant el pas del Corredor pel Camp de Tarragona, es potenciava el tràfic de mercaderies però di-ficultant molt , al mateix temps, els actuals serveis ferroviaris per als viatgers.

Diferents entitats del transport - PDF, PTP- van advertir del perill que significava i van elaborar una l’alternativa que fes extensible les millores projectades també al transport de viatgers, amb dos aspectes bàsics:

El primer és la connexió entre les vies convencional i les de l’AVE per permetre l’establiment d’un servei ferroviari d’altes prestacions des de Tortosa i Reus a Tarragona i Barcelona. És el que es coneix com la con-nexió de l’Arboç, ja que és el punt més pro-per a Tarragona on s’ajunten les dues xarxes ferroviàries. Els combois circularien per les vies convencionals fins a aquesta localitat on continuarien fins a Barcelona per les vies d’AVE. Aquesta connexió permetria reduir els temps del trajecte significativament i ar-ribar a Barcelona des de Tarragona en 45 mi-nuts, des de Reus en 60, i des de Tortosa en poc més de 90 minuts. No és cap rècord de

velocitat però coincideix amb l’objectiu mar-cat pel Pla General Ferroviari de 1988 que no s’ha complert mai.

El segon aspecte consisteix a treballar a mitjà termini per la reobertura de la línia Reus-Roda com a alternativa per al pas de mercaderies, i així es descongestionaria la lí-nia de la costa cada cop més saturada.

Els ajuntaments de Tarragona, Reus, Alta-fulla i Vila-seca han aprovat mocions, gaire-bé de forma unànime, recollint l’alternativa presentada. El dia 3 de desembre es va cele-brar un acte a Tarragona on els ajuntaments esmentats es van unir per defensar aquestes millores amb el suport explícit de les cambres

de comerç de Tarragona i Reus, el Port de Tarragona, l’AEQT, la URV, sindicats i federa-cions d’Associacions de Veïns de Tarragona i de Reus. Durant l’acte, el mateix Ricard Font, Secretari de Mobilitat de la Generalitat, va recollir la unanimitat que hi havia al voltant de la proposta. Algun periodista va qualificar aquesta trobada d’insòlita, ja que, malaura-dament, és insòlit i extraordinari que tot els representants del territori s’uneixin per de-fensar millores per al conjunt dels habitants.

Però encara és més insòlit que uns dies més tard el mateix Secretari de Mobilitat anunciés una proposta diferent en la que es recollia la connexió, però aquesta es feia molt més a prop de Barcelona. Aquest canvi redui-ria significativament les millores anunciades

per als trens d’altes prestacions de Tarragona a Barcelona, ja que és evident que si s’escur-ça la circulació per les vies de l’AVE, també es redueix en la mateixa mesura el guany en el temps del trajecte.

La justificació de la nova proposta és l’ac-cés de l’alta velocitat a Vilafranca. No volem entrar en enfrontament entre territoris, però resulta evident que no és una bona idea be-neficiar uns usuaris a costa de perjudicar-ne uns altres.

El Ministeri de Foment, que és qui ha d’executar les obres, ja havia anunciat que estava estudiant el tema de la connexió i tot feia pensar que s’acceptava la proposta apro-

vada pels ajuntaments. Però una cosa són les bones paraules i una altra són els fets.

És fonamental mantenir la unitat que han mostrat les institucions i les entitats socials i econòmiques del territori i cal que des dels departaments de la Generalitat es recolzin eficaçment aquestes demandes. La unitat no serveix de gran cosa si ens la sabotegen, i és insòlit i indignant que sigui el Govern de Ca-talunya qui faci aquest paper tan galdós. Què potser ha descobert ara els inconvenients d’haver de tractar amb un territori unit al voltant d’un objectiu comú? Doncs la nostra feina consisteix, precisament, en mantenir aquesta unitat. En cas contrari encara ens faran perdre el tren.

arga SEntíSPortaveu del grup municipal d’ICV-EUia Coordinadora d’ICV tarragona

Però una cosa són les bones paraules i una altra són els fets

Tot feia pensar que s’acceptava la proposta dels ajuntaments

El col·lectiu de presos d’ETA (EPPK) ha fet un pas més en el procés de pau, i reconeixia dissabte el patiment causat. Mitjançant un co-municat anunciaven que està disposat a tractar l’opció d’una solu-ció per a les persones empresonades dins d’un procés «esglaonat, individual i en un temps prudencial».

En un comunicat dirigit als diaris Gara i Berria, que publiquen també el vídeo amb l’anunci fet per una de les portaveus, Marixol Ipagirre, el col·lectiu assenyalava que els presos «assumeixen tota la seva responsabilitat sobre les conseqüències» de la seva activi-tat i mostren la seva «voluntat per analitzar la responsabilitat» de cadascun d’ells «dins d’un procés acordat que reuneixi les condi-cions i garanties suficients».

Malgrat la satisfacció expressada des de diversos fronts polítics davant del comunicat d’ETA, el secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzabal, feia una interpretació contundent sobre el comunicat dels presos tot assegurant que la societat no els deu res per acatar la llei i, és cert, però la via de la negociació sempre és positiva i, si aquesta serveix per marcar una nova fita en la història del país i del terrorisme, els partits i el govern s’han de mostrar oberts per copsar, almenys, les perspectives que s’obren.

Una nova oportunitat oberta amb el comunicat dels presos d’ETA

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

La seguretat dels HeraldsEls infants viuen dies d’intensa il·lusió i nerviosisme. Quan no és el Pare Noel, és el Tió i encara manca l’arribada esperada de Mel-cior, Gaspar i Baltasar, els tres reis mags d’Orient. Per si fos poca l’adrenalina consumida aquests dies amb l’esperada arribada d’aquests personatges, els infants ahir escalfaven motors a molts indrets de la demarcació de Tarragona on es van deixar veure els missatgers o heralds dels tres reis mags d’Orient. Com a exemple, l’episodi quasi d’histerisme protagonitzat per una nena que es-perava el desembarcament dels heralds que, a Cambrils, arriba-ven en vaixell. Es va veure de lluny, a sobre de la barca, saludant. La nena, però, no estava segura que els tres esperats reis mags arribessin sans i estalvi: «A veure si cauran a l’aigua! Mira que si es mulla tot el que porten a sobre de la barca!», deia la nena, tota esvalotada mentre esperava que la barca arribés al Moll. Per sort, el desembarcament es va realitzar sense problemes. El problema és que els reis mags, a Cambrils, també arribaran per mar...

1530/12/2013 diarimésDEFUNCIONSDEFUNCIONS

Remigio Pedrol SimóHa mort cristianament a l’edat de 88 anys, havent rebut els

sants sagraments i la benedicció apostòlica

(E.P.R.)

Els seus afligits: esposa Maria Font, filles Josepa i Maria Teresa, fills polítics Joan i Antonio, néts, besnéts, germana, nebots i família tota en assabentar llurs amics i coneguts de la trista notícia, els preguen

una oració per la seva ànima i l’assistència a l’acte de missa funeral que tindrà lloc avui dilluns dia 30 a les 11:00 hores, a l’església parroquial

de Sant Pere del Serrallo, favor que agraïran de tot cor.

Casa mortuòria: Tanatori Municipal de Tarragona.No es convida particularment.

Tarragona, 30 de desembre de 2013

TarragonaRemigio Pedrol Simó. Ha mort als 88 any. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parrò-quia de Sant Pere del Serrallo.Isabel Piñol Puig. El seu fu-neral serà avui, a les 17 h. a la parròquia de Santa Clara.Montserrat Elies Alvaret. Ha mort als 29 anys. El seu fuene-ral serà avui a les 15:30 h. a la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja.Francisca Rovira Golorons. Ha mort als 82 anys. El seu fu-neral serà avui a les 15:30 h. a la parròquia de Sant Francesc.

ReusAnna Bonet Baró. Ha mort a l’edat de 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Joan.Fernando Delgado Valen-cia. Ha mort a l’edat de 78 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30h a l’església de Sant Francesc.Antonia Alminyana Pérez. Ha mort a l’edat de 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30h a l’església de Sant Fran-cesc.J. Enric Sirolla Coca. Ha mort a l’edat de 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16:30h a l’esglé-sia de Crist Rei.Maria Navarro Grande. Ha mort a l’edat de 80 anys. Victoria Cando Decimavilla.

2013: L’any que vam acomiadar Nelson Mandela

RESUM OBITUARI

El món del teatre ha perdut aquest any l’actriu Anna Li-zarán, que va morir el dia 11 de gener. Catalunya també ha per-dut durant el 2013 el director de cinema Bigas Luna, la poetessa Joana Raspall, l’humanista, filò-leg i acadèmic Martí de Riquer, el fotògraf Oriol Maspons, l’ex-conseller de Cultura Max Cah-ner, l’escriptor britànic afincat a la Costa Brava Tom Sharpe o el músic Josep Fortuny. L’actor Fernando Guillén i el músic

Manolo Escobar també han mort aquest 2013.

En l’àmbit comunicatiu, ens han deixat l’actor i presentador de televisió Constantino Rome-ro, i els periodistes Concha Gar-cía Campoy i Jaime Arias. En l’àmbit religiós, el 17 de desem-bre va morir el cardenal Ricard Maria Carles.

Entre les morts amb més res-só internacional, cal recordar el recent traspàs de Nelson Man-dela.

16 diarimés 30/12/2013 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Mansuet, Rainer, Anísia, Fèlix i Raül.

SALOU. Concert Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). A les 20h al Teatre Auditori de Salou.

SALOU. Tornejos joves, les competicions més trencadores: air futbol, sumo, gladiadors i sing star. De 22:30h a 1h al Pavelló Municipal d’Esports.

EL VENDRELL. Espectacle Koloraines. A les 17:30h al Pavelló Municipal d’Esports

VALLS. Tercera edició del Pessebre vivent al barri Antic. De les 18:30h a les 20:30h des de la Baixada de l’Església.

VILALLONGA DEL CAMP. Arribada del Patge Reial. A les 18:30h al Centre Recreatiu.

AGENDA

TARRAGONA:- Esque Ruiz, Mª Dolors - Rovira i Virgili, 6 - 977.21.94.55 (24 hores)- Nolla Solé, Joaquim - Edifici Baix Penedès, 11 bis (Sant Pere i Sant Pau) - 977.21.25.69 (Diürn)REUS:- Maduell Canals, Mercè - Carretera Riudoms, 49 - 977. 33.25.01 (Diürn)- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA

OCINE TARRAGONA (Dimarts 31 no hi ha sessions de nit)1 El Hobbit 2: La desolación de Smaug dg: 11:551 Nymphomaniac 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 0.452 12 años de esclavitud 16.30 - 19.15 - 22.15 - 0.153 El Hobbit 2: La desolación de Smaug 3D 11.45 - 16.15 - 19.20 - 22.254 Caminando entre dinosaurios 12.00 - 16.15 - 18.15 - 20.154 La vida secreta de Walter Mitty 22.15 - 0.405 Frozen: El regne del cel (català) dg: 12.155 Diana 16.005 3 bodas de más 18.15 - 20.30 - 22.30- 0.306 Ismael 12.00 - 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.406 Carrie 0.457 Caminando entre dinosaurios 3D 16.00 - 17.457 La leyenda del samurai 3D 19.30 - 22.00 - 0.208 Futbolin 12.00 - 16.00 - 18.158 Paranormal Movie 20.30 - 22.309 Lluvia de albóndigas 2 12.15 - 16.15 - 18.159 Sobran las palabras 20.15 - 22.1510 Free Birds dg: 12.0010 El Hobbit 2: La desolación de Smaug 3D 16:4510 Los juegos del hambre: En llamas 19.45 - 22.3011 Frozen: El reino del cielo 12.00 - 16.15 - 18.20 - 20.3011 El médico 22.3512 Pluja de mandonlligues 2 (català) 12.00 - 16.00 12 Justin Bieber Believe 18.00 12 Mi tierra 20.0012 Plan escape 22.0013 El hobbit 2: La desolación de Smaug 16.00 - 19.00 - 22.00 - 0.1014 El médico 12.00 - 16.00 - 19.00 - 22.00 - 0.1515 La vida secreta de Walter Mitty 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.4516 La leyenda del samurai 12.00 - 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 0.45

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 El médico 16.00 - 19.00 - 22.40 / dv i ds: 0.402 La vida secreta de Walter Mitty 16 .00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 / dv i ds: 0.503 Ismael 16.00 - 18.103 3 bodas de más 20.30 - 22.30 (dimarts 31 NO) / dv i ds: 0.304 El hobbit 2: La desolación de Smaug 16.30 - 19.30 - 22.305 La leyenda del samurai 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 / dv i ds: 0.506 Lluvia de albóndigas 2 16.00 - 18.006 12 anys d’esclavitut (català) 19.45 - 22.15 (dimarts 31 NO) / dv i ds: 0.407 Futbolín 16.00 - 18.007 Los juegos del hambra: En llamas 20.00 (dimarts 31)7 Carrie 22.40 / dv i ds: 0.408 Caminando entre dinosaurios 16.15 - 18.15 - 20.30 - 22.30 / dv i ds: 0.309 Frozen: El reino del hielo 16.00 - 18.109 Ismael 20.15 - 22.309 Paranormal movie dv i ds: 0.4010 Free Birds (Vaya pavos!) 16.10

REUS / REUS PALACE1 La vida secreta de Walter Mitty 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.452 Futbolín 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.303 Lluvia de albóndigas 2 16.00 - 18.15 3 Los juegos del hambre 20.304 El Hobbit 16.00 - 19.00 - 22.155 La leyenda del samurai 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.457 Frozen 16.00 - 18.157 3 bodas de más 20.30 - 22.308 Caminando entre dinosaurios 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30

Més informació al telèfon 977 754 978LAUREN REUS MULTICINES (Dimarts 31 no hi ha sessions de nit)

1 La vida secreta de Walter Mitty 16.30 - 19.15 - 22.152 La leyenda del samurai 16.20 - 19.30 - 22.303 Ismael 16.15 - 18.15 - 20.20 - 22.30 4 3 bodas de más 16.10 - 18.10 - 20.10 - 22.105 Frozen: El reino del hielo 16.00 - 18.05 - 20.105 Los juegos del hambre: en llamas 22.106 Lluvia de albóndigas 2 16.00 - 18.00 - 20.006 Plan de escape 22.157 Carrie 22.207 Futbolin 16.15 - 18.15 - 20.158 Caminando entre dinosaurios 16.10 - 18.10 - 20.108 Diana 22.209 El Hobbit: La desolación de Smaug 16.00 - 19.00 - 22.00

Més informació i venda anticipada d’entrades: www.laurencinemas.netEL VENDRELL / OCINE

1 Justin Bieber’s Believe dg: 12.102 El médico 16.20 - 19.30 - 22.40 3 Ismael dg: 12.00 / 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.303 Los juegos del hambre: en llamas 0.403 Lluvia de albóndigas 2 dg: 12.05 / 16.15 - 18.104 3 bodas de más 20.15 - 22.15 / dv i ds: 0.10 (dimarts 31 NO)4 Futbolín dg: 12.00 / 16.005 El Hobbit 2: La desolación de Smaug 18.05 - 21.15 - 00.205 Free Birds dg: 12.105 La vida secreta de Walter Mitty 16.05 - 18.20 - 20.30 - 22.45 - 1.006 La leyenda del samurai dg: 11.55 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 1.007 Caminando entre dinosaurios dg: 12.10 - 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.208 Carrie dv i ds: 0.258 Frozen: el reino del hielo dg: 12.00 / 16.00 - 18.10Futbolin 20.20 (dimarts 31 NO)El Hobbit 2: La desolación de Smaug 3D 22.30 (dimarts 31 NO)

OCINE: 902 170 831 / 977 660 778ALTAFULLA / MCB

El Hobbit 2: la desolación de Smaug 3D 22.00El Hobbit 2: la desolación de Smaug 16.15 - 19.15 - 22.15Lluvia de albóndigas 2 16.10 - 18.10 - 20.10Frozen: El reino del hielo 16.10 - 18.10 - 20.10La vida secreta de Walter Mitty 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 / dv i ds: 0.40La leyenda del samurai 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 / dv i ds: 0.40Plan de escape 22.30 / dv i ds: 0.403 bodas de más 22.30 / dv i ds: 0.30 Futbolín 16.10 - 18.10 - 20.10Caminando entre dinosaurios 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / dv i ds: 0.15

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre RecreatiuDoraemon y Nobita Holmes en el misterioso museo del futuro dimecres 1 a les 17.30-19.30

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 11:02 Concert 12:29 Rex 13:16 La meva (30 anys de TV3) 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines de Nadal 15:47 Mr. Bean 16:44 L’Anne de Teules Verdes 18:47 Futbol: Catalunya - Cap Verd21:00 Missatge del President de

la Generalitat 21:15 Telenotícies vespre 22:04 FCB Escola: exportant l’estil 22:36 El convidat 00:32 Danys i perjudicis 01:11 Pel.lícula: Els condemnats02:42 Fusió i swing a l’estudi

TV311:13 Rutes mítiques 12:05 Invents que van sacsejar el món 12:52 L’Àfrica més salvatge 13:45 Formatges del món 14:10 A pescar i a taula 14:30 Mars del món 15:12 El món des de l’aire 15:55 El golut16:47 Discovery atlas17:30 Ciència bàsica 18:00 Avantmatx 20:50 El vestidor 21:30 Futbol: Catalunya - Cap Verd22:51 El vestidor 23:33 FCB Escola: exportant l’estil 00:05 Tot l’esport 00:28 El Brujo frente al espejo 01:44 Tot l’esport

ESPORT 314:42 Doraemon 15:32 Bola de drac Z 16:22 Els Dalton 17:00 mic 3 17:55 Els pingüins de Madagascar 18:20 El meu robot i jo 19:15 Espies de veritat 20:05 Tom i Jerry 20:57 Bola de drac Z

CANAL 3321:50 Concert Txarango 23:16 Un tal jaç 23:39 Del Ter al Plata. Homenatge

a Joan Viladomat 00:35 Django Reinhardt, tres dits

genials 01:28 Els himbas filmen la seva

pel·lícula 02:19 Cultures vives

CANAL SUPER3

01:45 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 Partido benéfico:

Champions for Life21:00 Telediario 222:00 El tiempo22:15 MasterChef Junior00:15 Españoles en el mundo:

Porto Alegre01:15 Cine: La luz del fuego02:45 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal

TVE106:00 Videos musicales06:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:40 Deportes21:55 La previsión de las 922:10 El peliculón: Jane Eyre00:20 Cine: La duda (Doubt)02:15 Canal Bingo

ANTENA312:00 Paraísos cercanos13:00 Al filo de lo imposible13:35 Documental14:30 Documentos TV15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:00 Grandes documentales18:00 Docufilia18:55 Con ciencia19:00 A la carrera19:30 Don Matteo20:30 ¡Cómo nos reímos!21:25 Fiesta Suprema22:00 Cinefilia: London River23:25 El cine de La 2: El declive

del imperio americano01:05 Artist Encounters02:00 Imprescindibles02:55 El escarabajo verde03:25 España en comunidad

TV2

08:30 Encuentros peligrosos09:30 Alerta Cobra10:30 El último poli duro11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro15:45 Home Cinema: Un puente

hacia Terabithia17:30 Home Cinema: Guardianes

de tesoros19:55 Noticias Cuatro20:45 Deportes Cuatro21:15 Natural Frank21:30 Natural Frank22:00 Cine Cuatro: Monstruos

contra alienígenas23:45 Cine Cuatro: Taxi 201:15 Cine Cuatro: Tropic Thunder:

Una guerra muy perra

CUATRO07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Historias Criminales12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:32 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 The very best of El

intermedio22:30 El taquillazo: Transformers:

La venganza de los caídos01:15 Cárceles02:00 Poker Caribbean Adventure02:30 Teletienda

LA SEXTA02:30 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:10 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 La que se avecina02:45 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

TELECINCO

13:30 La setmana. Mira’t14:00 Notícies. Edició migdia14:30 La màquina del temps 615:00 Notícies15:30 Sector Primari16:00 Notícies16:30 Catsons17:00 Notícies17:30 El cercle virtuós18:00 Notícies18:30 La setmana. Mira’t19:00 Notícies19:30 RESUM DE L’ANY LA XARXA20:00 Notícies. Redifusió 20:30 La màquina del temps 621:00 Notícies. Redifusió 21:30 El cercle virtuós22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Efectes positius. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV04:15 Me gustas06:00 Impacto Total06:15 Las noticias de la mañana08:15 Best of tv08:45 Teletienda11:00 Impacto Total12:00 Walker Texas Ranger12:45 Walker Texas Ranger13:30 El equipo A14:20 El equipo A15:15 Cine: Mortal Kombat17:00 Ley y Orden18:00 Ley y Orden18:40 Walker Texas Ranger19:50 Walker Texas Ranger20:20 Sin rastro21:30 Sin rastro22:10 Cine: El reino de los cielos00:45 Rizzoli & Isles01:25 La ruleta del 8

NITRO15:00 El Temps Oportú15:30 Fanzivid 16:00 Notícies 12 16:30 La 7mana Camp de

Tarragona 17:00 El Temps Oportú 17:30 Sector Primari 18:00 Notícies 1218:30 El Temps Oportú 19:00 Fanzivid 19:30 La 7mana Camp de

Tarragona 20:00 Notícies 12 20:30 Cicles: Lluís Amiguet 21:00 Dorsal 12: Resum de l’Any 22:00 Notícies 12 22:30 Cicles: Lluís Amiguet 23:00 Dorsal 12: Resum de l’Any 00:00 Notícies 12

TAC 12

L’HORÒSCOP

Mart us imprimeix un caràcter que serà intensament creatiu i dinàmic que aplicareu a les vostres rela·cions socials o de parella.

21/03 al 20/04

Els camins de la vostra visa es bi·furquen i possi·blement us plan·tejareu buscar un futur diferent. Trobareu diverses opcions.

21/04 al 21/05

Millorareu la con·fiança personal. Tindreu més for·ça per materialit·zar els desitjos. Si la visió de la vida és positiva el cos respondrà millor.

22/05 al 21/06

Amb l’ajuda dels astres investiga·reu totes les for·mes de comuni·cació i trobada sentimental. La salut en general va pel bon camí.

22/06 al 23/07

Viureu la vida sentimental des de la tranquil·litat. Si les coses no transcorren de forma natural el millor és canviar de direcció.

23/11 al 21/12

La vostra capa·citat de seducció sortirà a la llum de forma natural. No descarregueu més pressió en vosaltres que la necessària.

22/12 al 20/01

Tindreu diversos camins al davant. No es posa en dubte l’amor, sinó l’evolució que ca·dascú vol fer·ne de manera per·sonal.

21/01 al 19/02

Encara que estem a l’hivern el vostre cor estarà alegre com si fos la pri·mavera. Avui us ve de gust gaudir del que la vida us ofereix.

20/02 al 20/03

Les circumstànci·es us exigiran una implicació com·pleta. Si voleu es·tar tranquils con·necteu amb el que us produeixi més pau.

24/07 al 23/08

Els astres transi·tant per la vostra casa cinquena us donaran la possi·bilitat de conèixer algú que satisfaci les expectatives sentimentals.

24/08 al 23/09

Viviu un període força important en tot el que tin·gui a veure amb les relacions més íntimes i la mane·ra de veure la vida en família.

24/09 al 23/10

L’habil i tat per seduir us ajuda, però si al f inal caieu en la rutina no us serveix per a res. Res alterarà el bon humor du·rant tot el dia.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

1730/12/2013 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteligente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, comedor , 2 baños cocina equi-pada , todo el suelo de tarima, griferías de dise-ño, mucha luz. 130.000€ Tel.977.25.09.93

OcAsióN. cAllE Al-guER, 92 m2. 4 habita-ciones, salón comedor, baño completo, aseo, cocina amplia equipa-da, terracita a la calle, aire acondcionado, ca-lefacción. 107.000€. Tel.977.25.09.93

¡ ¡ ¡ O p O RT u N i dA d ! ! ! Avenida Roma. 145 m2. construidos, 4 habita-ciones, 2 baños, gran salón comedor, cocina muy amplia, terraza, par-king y trastero 210.000€ ¡¡¡muy buena compra!!! ¡¡¡gran ocasion!!! Tel. 977.250.993

RAmON y cAjAl. Magnífica vivienda, 5ª planta muy soleada, 3 habitaciones, salón co-medor amplio, cocina con galería, baño, aseo con ducha, terraza a la calle, 139.000€ tel. 977.250.993

Altres poblacions

sAlOu ZONA EsTiVAl y puEBlO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para construir 1 o 2 casas. Desde 135.000€ Tel; 977.25.09.93

pOR sEpARAciON mATRimONiAl uRgE VENdER en SALOU magnifico piso, nuevo a estrenar, 3 dormitorios, salón-comedor, cocina, 2 baños completos, am-plia terraza, ascensor, parking en conjunto residencial cerrado con grandes zonas comu-nitarias, por tan solo 325.-€/mes. Información 689 222 000. Abstenerse Agencias.

pAllAREsOs juNTO Al puEBlO, cas a con jar-dín. De 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran

salón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena cali-dad y diseño. 275.000€ Tel: 977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

• Lloguer

RAmóN y cAjAl, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascen-sor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sp i sp – PPCC, estudi semi-nou, sala-menjador amb balcó, cuina ameri-

cana amb vitro, 1 bany, calefacció, a/condicio-nat, amb mobles i comu-nitat inclosa. 325 €/mes pk opcional nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sp i sp– BlOc st. ma-teu, pis de 3 dormito-ris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, assolellat, semi-moblat. Comunitat inclo-sa. 400 €/mes nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sp i sp – PPCC, pis semi-nou de 3 dormito-ris, sala-menjador amb terrassa, cuina de gas natural amb galeria, 2 banys, armaris encastats, calefacció de gas i a/con-dicionat, ascensor i pk. Comunitat inclosa 500 €/mes Opció 1 altre pk i 1 tr. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

cARlEs RiBA, pis sEmi-NOu de 4 dor-mitoris, sala-menjador am terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, calefacció, ascensor, mo-blat, pk i comunitat incl. Zona comunitària amb piscina. 700 €/ mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ROViRA i ViRgili, pis reformat de 2 dormito-ris, sala-menjador amb terrassa , cuina amb vi-tro, 1 bany, calefacció a gas, comunitat inclosa. 400 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

dispONEmOs dE pi-sOs EN AlQuilER con y sin muebles a partir de 400€ tel.977.25.09.93

Altres poblacions

lA piNEdA. pisOs NuEVOs Con muebles.

Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones. 2 baños. Cocina inde-pendiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 550 € con posibilidad de parking. Te: 609.44.22.39

sAlOu-EmpRius sud, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormito-ris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

2118.- VilA-sEcA-ERA dEl dElmE, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

El VENdREll-El pèlAg, c/ Narcís Mon-turiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouhabitatcon-fort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus VElòdROm, pi-sOs sEmi-NOus de 1 dormitori, sala-menja-dor, cuina americana amb vitro, 1 bany, as-censor i pàrquing. Zona comunitària amb piscina. Comunitat inclosa 350 €/ mes. Opció mobles. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus-màs iglEsiAs, c/ BERNAT Torroja, pi-sos semi-nous de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

El ROuREll. Magnifico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 ha-bitaciones dobles con armarios empotrados, cocina equipada, amplio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 155.000€. tel. 077.250.993

AlfORjA, pis s/NOu de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció,

ascensor, pk i comuni-tat inclosa. 325 €/ mes. Opció mobles nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REus. pAssEig pRim. pis de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAgONA. sANT pERE i sANT pAu. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Su-perficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50.

AlQuilER EN VilA-sEcA lOcAl comercial a 2 calles, 600 m2 total o parcial, muy económico. Tel. 615.458.889

TARRAgONA. c/ sAl-VAdOR EspRiu., Local de 204 m2. Instalación eléctrica. Aire acondicio-nado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/mes. Telf. 977-21-79-50.

TARRAgONA. EN AV. ROmA, Local de 275 m2. Totalmente equi-pado. Despachos. Sala de reuniones y archivo. Lavabos. A/A. Teleco-municaciones. Telf. 977-21-79-50.

lOcAl cOmERciAl EN TARRAgONA C/CASTE-LLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

TREBALL

TRABAjA cON NOsO-TROs www.Trabaja-r A h o r a . c o m 93.100.33.52

“NEcEsiTAmOs VEN-dEdOREs dEl EuRO-BOlETO”, INTERESA-DOS . Tel: 977 235 812 / 630 851 423

PROFESSIONALS

TApicERO RápidO, EcONómicO. clásicO profesional. Tel. 691.586.879. Venta mo-biliario hostelería.

REFORMES

iNsTAlAcióN y mAN-TENimiENTO dE Vi-ViENdAs: electricidad, fontanería, paletería, sistema de detención contra incendios. Precios económicos. Presupues-to sin compromiso. Tel.: 615891932

cOciNAs, BAÑOs, iNs-TAlAciONEs, piNTuRA y mANTENimiENTO dE ViViENdAs. Presupues-to cerrado, sin sorpresas, precio económico. Ga-rantía. Tel: 607.845.902

B R i c O s O l u c i O N s . Cordes persiana, cis-ternes W.C., làmpades, quadres, cortines. Tel. 657.650.225

COMPRES

REUS. PASSEIG SUNYER. Pis alt de 98m2 amb 3 habitacions dobles, 1 bany, cuina office, ca-lefacció, ascensor. Bal-có amb vistes al Pas-seig. Preu; 124.500€ Telf; 977.32.64.94-615.620.161

LA SELvA dEL CAmP. Casa adosada de 10 anys, de 210m2, de 4 habitacions, 2 banys, menjador amb sorti-da a jardí de 50m2 , calefacció, aire condi-cionat. Garatje per dos cotxes. Preu; 196.000€ Telf; 977.32.64.94-652.960.787

SE ALQUILA CASA CHALET EN TARRAGoNA II, de oBRA NUEvA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. opción a compra si se desea. más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAN PISoS NUEvoS EN TARRAGoNA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. Gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. descuento para residentes en el gimnasio. desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

S E A L Q U I L A d E S P A C H o -oF ICINA en e l vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos . S in costes de alta. Parking incluido. derechos especiales para el complejo deportivo. desde 150€/mes. 977.21.47.13

REUS. mARE moLAS. Pis de 100m2, de 4 habita-cions, menjador gran, ascensor, calefacció, 2 banys complets, cuina-office. vistes al mare molas. Preu; 80.500€ Telf: 977.32.64.94-652.960.787

vENTA dE TRASTERoS Y PARKINGS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IvA y financiables!!. varios tamaños. 977.21.47.13

GRAN oPoRUNITAT. REUS. A 50m. Avenida Sant Jordi. Pis reformat de 4 hab., cui-na i galeria, 1 bany, menja-dor, tot exterior. Calef. As-censor. Preu: 64.500€ Telf; 977.32.64.94-652.960.787

REUS. ZoNA CINES REUS LAURENS. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i permisos vi-gents. Capacitat de fins a 200 començals, doble accés. Sense traspás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.PAGAMOS AL INS-TANTE. MÁXIMA

VALORACIÓN. (SIN ENGAÑOS)

REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

18 diarimés 30/12/2013 CLASSIFICATSMOTOR

Se vende vectra 2.2 DTI, 125 CV del 2003. Buen estado 215.000 km. Luis 606.591.918

AMISTAT

aGencIa MaISOL. VoLs trobar la teva pare-lla estable? Club d’amics. Tel.695.410.052. www.maisol.com

cIPS. cLUB d’aMIcS. Vine aquestes festes a gaudir amb nosal-tres. Tel. 977 31.26.96 / 625.496.482 www.ci-ps.com

TAROT

tarOt eva. Cartoman-cia y videncia. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864. 15 € - 1 h.

MaeStrO tOUrena. SOLUcIOna tOdOS PrOBLeMaS: amoro-sos, enfermedades, tra-bajo, impotencia sexual. ¡¡ reSULtadOS 2 dÍaS!! tel: 610.324.179

ALTRES

InGreSOS eXtraS ac-tIvIdad IndePen-dIente Nombre, locali-dad y teléfono a j.francesc@outlook.com

G U a r d a M U e B L e S . GUardaMOS tOdO: Vehículos, herramien-tas, etc. Vigilancia 24h. Recogemos y entrega-mos. Económico. HUER-Tos de alquiler entre V i l a - s e c a / C a m b r i l s . Tel.691.586.879

MASSATGES

MaYKa cataLana de nuevo contigo. Depor-tivo, sensitivo, final im-pacto!! Tel. 692.780.087

nataLIa SaLOU-PI-neda Masaje profe-sional. Todos servicios. sin prisas. Económico. Discreto. salidas. Tel. 628.892.397

RELAX

18 a. LUISa. Francés completo. Cariñosa. Completo 25€. Tel: 653.613.385

MaSaJISta 25 añitos, belleza, simpatía, sen-sualidad y elegancia. Reus. Todos los servi-cios. 699.242.637

reUS. nIcOL y SUS cHIcaS 30e. Tel. 698.788.062

deSde 25 €. Chica 35 a. Elegante, discreta. sALoU. De 10 a 20.30 h. Tel: 646.335.688

Se BUSca cOMPañe-ra para piso Relax en salou. Tel. 611.340.878

ana BraSILeña, pri-mera vez. Reus. Tel. 648.132.051

cHIca MarrOQUIna. Cariñosa, simpática. Re-cibo sola. sALoU. Tel: 877.068.299

caSa PILI. ¡¡Las mejo-res chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

JOven, MaSaJISta profesional. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También sali-das. Tel: 608.996.179

tarraGOna. varIaS cHIcaS Y nacIOna-LIdadeS. 24 h. ser-vicios completos. Tel: 977.07.99.72

¡¡reaLMente SOLa Y deSnUda!!. 20€ com-pleto. Reus. 24 hrs. Tel: 634.838.843

SeGUr. nUrIa españo-la. Todos los servicios. Tel. 671.334.346

20€ SeXO. Rubia-More-na. Tel: 637.078.372

vIcKY cataLana. Dul-ce, caliente, mimosa. Tel: 603.163.815

PISO tOrreFOrta. “Novedad señoritas para elegir”. Tel: 977- 54.20.21

GOrdIta cataLana. Todo tipo de servi-cios. 24 h. salidas. Tel: 620.886.869

SaLOU. dOS aMI-GaS 25-32a. Todos servicios. salidas. Tel. 688.488.620

Se neceSIta SeñO-rIta JOven piso relax, turno dia. REUs. Tel: 625.684.107

OrIentaL, SOLIta, 20e. Tel. 667.031.918

crIStIna Y SUS aMI-GUItaS. Complacientes a tope. Ven a cono-cernos...!!!! Tel: 977 21.49.29

SOnIa cOrdOBeSa. “La caña de España” Me la como de dos en dos... 30€. Reus. Tel: 634.073.849

reLLenIta, MadU-rIta. sí a todo… Tel: 693.731.224

JacQUeLIne 23. salou 20 €. Tel: 634.029.832

SUPeraBUeLa ca-cHOndÍSIMa. Tel. 602.591.791

reUS. cHIca ÁraBe. sola en casa. Besuco-na, con orgasmos. Tel. 602.069.603

15€ cataLana, madu-rita. Delgada. Tarragona. Tel. 680.907.818

XavI travIeSO, JU-GUetón. Apartamento privado. Tel. 660.851.172

nOvedad cOraL. Todo terreno. Vicio asegurado. 24 hrs. Tel: 689.091.995

Se BUScan cHIcaS JOvencItaS piso re-lax Tarragona. Tel: 671.156.942

reUS. MarItXeLL ca-talana, madura. Tel. 688 313 590

veneZOLana carI-ñOSa. Todo de todo. Reus. Tel. 603.649.911

verónIca eMBara-Zada, cariñosa. Todos los servicios. Reus. Tel. 625.684.107

Sara JOvencIta, cariñosa, besuco-na. Dispuesta a todo. 30€ - Tarragona – Tel. 611.205.293

reUS. cOLOMBIana mulata, 120 de pecho natural, viciosa. Tel. 698.483.981

eXQUISIta reLLenIta 160 P, besucona, calien-te, supercomplaciente. Discreción. 24h. Reus. Tel: 633.536.079

FranceSa - cataLa-na. Discreción. Todos servicios, sin prisas. Tel: 665.351.193

Me GUSta eL vIcIO. DIANA . 24 horas. Tel: 648.514.855

tarraGOna traveStI VERÓNICA ¡¡Novedad!!. Tel. 672.548.720

nUrIa MadUreta ca-talana, dolça, afectuosa. Pis particular VILANo-VA I LA gELTRú. Tel: 610.589.727

rUSa MOrBOSa 20 años. 692.426496 sALoU

vILaFOrtUnY. Urgen chicas piso relax Tel: 692.863.983

tarraGOna. rUBIa 660.303.476, Morena 672.548.444, Latina 611.321.994, española 651.045.359, Grie-go, Francés natural 657.966.004 . “24 hrs”. 977 11.20.90

dOS cHIcOS MadU-rOS. Activo-pasivo, buscan chicos para trios. Tenemos sitio, buen rollo. Riudoms. Tel: 679.730.297

SeGUr nIcOLe. 130p. Todos los servicios. Tel: 672.503.016

eL vIcIO QUe te GUS-ta aL natUraL. oLgA rusa. 648.726.243

aLQUILO HaBIta-cIOneS POr HOraS en reUS. suites con-fortables para relax, especial parejas. Clima-tizado y discreto. Tel. 615.383.697

JOven rUManIta MarISa. sexo a tope. 638.076.098

ScOrt IndePendIen-te. MARTA 20 €. salou. Tel: 634.029.768

BOMBón FIeSterO. CRIsTINA jovencita, lle-na de vicio. 636.737.720 – 24H

MadUrIta. Recibo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

LaS cUrvaS cOn MÁS vIcIO. MARI 672.821.511 – 24H.

28 cOLOMBIa-na. salou 20 €. Tel: 611.338.382

JOven ÁraBe vaneS-Sa. Vicio, sexo y mucho más. 681.065.772 - 24H.

“caSa ana”. eLI 30, aLIS 22, ISa 47 . Todo de todo… ¡FeLIceS FIeStaS!. Reus. Tel: 659.377.652

MOdeLO vIcIOSa dIana. sexo y fiestas. 648.514.855 - 24H.

KarLa. SeXY, ardien-te. Diviértete conmigo!! Todo sí, a solas. Tel. 602.071.379

MarÍa rUMana. ¡¡NUEVA DIRECCIÓN!! Tel: 604.127.504

eL vIcIO LLaMa a tU PUerta. CoRAL 689.091.995 – 24H.

tetOna vIcIOSa. ALE-JANDRA, el mejor sexo 650.470.388 – 24H.

nOvedad vendreLL. anIta. Atractiva. ¡¡Dale color al sexo…!! Parti-cular. Tel: 674.244.966

MerI, rUBIa eSPLen-dIdaMente dULce, masajes especiales. To-dos los servicios. Tel. 626.317.701

¡¡nOvedad!! aLBa. 20€. salou. Tel: 611.338.372

tarraGOna Sara ma-rroquina, madurita. Tel. 685.725.676

vendreLL. nOvedad verónIca. Atractiva, sensual, simpática. To-dos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

TAROT AMANDA 806 499 500Sólo mayores 18 añosLeandro Hernández - Urb/el Bosque, 363 (46370) Chiva -. `Precio max: red fija 1,21- red móbil 1,57 €/min. VISA 960 038 896

Se necesitan chicas para piso relax.

TeL. 661.352.840

diarimes.com

Consulta cada dial’edició online

PAULA 25 añitos. Novedad Reus!! Tel.

688.359.145

MADURITA 34 a.Masajes sensuales,Prostáticos. Francés

natural.Griego. SALOU611.340.856

SOFIAespañola 34a.

MASAJISTA SeNSUAL,eRÓTICA.

SeRVICIOS SIN LÍMITe...SALOU

688.488.620

1930/12/2013 diarimésCLASSIFICATS

20 diarimés 30/12/2013 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

14º

Estat del celDurant el matí estarà serè o poc ennuvolat pel pas de nú·vols alts i prims. A partir de migdia la nuvolositat anirà augmentant d’oest a est fins a quedar molt ennuvolat de nú·vols alts i mitjans.

PrecipitacionsNo se n’esperen.

VisibilitatFins a primeres hores del matí es formaran alguns bancs de boirina a la depressió Central.

EL TEMPS Patrocinat per:

4ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

RedaccióAl llarg de tot el cap de setmana, el Barri Antic de Valls ha acollit la tercera edició del pessebre vivent. La propera representació tindrà lloc avui, per darrera vegada. Com s’ha fet dies enrera, es du·ran a terme cinc pas·sis, entre les sis de la tarda i dos quarts de nou del vespre.

Enguany el pes·sebre vivent té un total de 66 esce·nes, que alternen, a banda dels quadres plàstics, escenes te·atralitzades, música, dansa i ball. A ban·da de la novetat de l’escena ambientada en els fets de 1714, el pessebre manté la mateixa estructura que en les dues edici·ons anteriors i també la voluntat d’oferir una àmplia visió de la història de la ciu·tat recreant episodis destacats d’aquesta que han forjat la identitat de la ciutat al llarg del mig quilòmetre de recorregut que s’inicia a les portes de la seu del Cau i acaba als Arcs de Ca Magrané, donant la volta a l’església de Sant Joan pels carrers del Mur, Tomàs Caylà i de l’Església.

Des dels seus inicis, emmarcats dins el pro·grama de la llei de barris, el pessebre vivent ha comptat amb la complicitat de bona part del tei·xit associatiu i comercial de la ciutat.

Enguany són 82 els establiments que hi col·laboren i 26 les entitats locals que hi participen. En total, unes 400 persones s’han implicat en el projecte per fer·lo realitat i convertir la iniciativa en una eina destacable de dinamització social i econòmica de l’entorn del Barri Antic, en especi·al durant els quatre dies de representació.

Les dues primeres edicions del pessebre van

aconseguir atraure unes 5.000 perso·nes per veure les representacions, una xifra que mostra l’impacte de la ini·ciativa al barri, que ja durant els mesos previs a l’estrena del pessebre, incremen·ta la seva activitat amb els preparatius del projecte.

Valls posarà el punt i final a les ce·lebracions de Nadal el proper 5 de gener. La venda dels tra·dicionals tortells de Reis, amb la fava i la

figureta, en els forns i les pastisseries, i l’arribada dels Mags amb la seva cavalcada posaran punt i final a les celebracions del Nadal vallenc.

Abans però, encara s’oferiran algunes ac·tivitats de caire lúdic i cultural.

La dansa clàssica del Leonid Yacob·son Ballet Theatre, de Sant Petersburg

(Rússia), amb El llac dels cignes serà divendres 3 de gener un altre dels atractius del Nadal va·llenc. Es tracta d’un dels ballets més populars del compositor del romanticisme rus Txaikovski. A partir dels contes explica la història d’Odette, una princesa convertida en cigne per un bruixot. El Balllet del Teatre Yacobson, espai que duu el nom del prestigiós coreògraf del segle XX Leonid Yakobson qui fou mestre de grans estrelles, és una agrupació creativa que combina classicisme amb actualitat, la disciplina amb l’expressió i el caràcter amb la innovació.

Els actes de Nadal a Valls són una iniciativa que es du a terme gràcies a la col·laboració de bona part del teixit associatiu, cultural, comerci·al i esportiu de la ciutat que hi participa activa·ment.

NADAL

La ciutat de VaLLs dóna

Vida aL pessebre

Avui s’oferirà la darrera representació d’aquesta recreació en

la que participen 400 persones

Un dels quadres plàstics que es pot veure al Pessebre de Valls.

PERE TODA/AJ. VALLS

Al Pessebre hi participa gent de totes les edats.