4. dossier hta cont 25 4, 2015-2016

CFA Singuerln 2015-2016

PROVA DACCS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS

HISTRIA CONTEMPORNIA

QUARTA PART: EL MN ACTUAL

Josep-Manel Alarc [email protected]

https://sites.google.com/site/jmalarco/

https://sites.google.com/site/historiacontemporaniapau25/

Histria Contempornia : 4 part El mn actual Proves dAccs a la Universitat per a majors de 25 anys Josep-Manel Alarc

1

4. El mn actual

4.1 La fallida del bloc sovitic

4.2 Integraci europea i globalitzaci 4.3 Lemergncia dels nous pasos industrialitzats, la Xina i lndia 4.4 Els grans problemes del mn davui: lexplosi demogrfica,

la pobresa, el conflicte de civilitzacions i la sostenibilitat


2

4.1 La fallida del bloc sovitic


3

1. La caiguda del mur de Berln i la desfeta del bloc socialista

A partir de la perestroika i de la caiguda del mur de Berln sinicia una nova divisi del mn diferent de lexistent fins llavors, per segurament molt ms greu i ms difcil de resoldre: la divisi entre pasos rics i pasos pobres. Una situaci que fa que les

perspectives siguin molt complexes ja que es barregen factors poltics, socials i

econmics que obren una profunda escletxa entre pasos rics i pobres, o desenvolupats i

subdesenvolupats, de molt difcil soluci.

La perestroika

Tot va comenar l11 de mar de 1985, en qu Mikhail Gorbatxov, un reformador, va ser elegit secretari general del Partit Comunista de lURSS. Gorbatxov coneixia la veritable dimensi dels problemes russos i estava convenut que calia fer una reforma profunda, i

la va emprendre a partir dun programa anomenat perestroika (reestructuraci o reforma). La perestroika va ser linici de tota una srie de canvis a lURSS, de la caiguda del comunisme als pasos de lest i de la desaparici definitiva de lURSS.

Pel que fa a lURSS, els canvis ms importants es van donar als camps de:

Leconomia i la societat. Sintroduren conceptes totalment vedats fins llavors com leconomia de mercat (sense la intervenci de lestat) i lincentiu personal (premiar la productivitat i la responsabilitat de la persona en el treball), cooperatives diniciativa privada, canvi en la poltica dinversions, introducci de noves tecnologies i directius competents i qualificats a les empreses, etc., per tal de fer els productes sovitics ms

competitius en preu i qualitat. La collaboraci dels altres pasos industrialitzats va ser

fonamental en aquest procs.

La poltica. Tamb en aquest cas una altra paraula volia significar tots els canvis que havien dintroduir-se en aquest camp: glasnost, que significa transparncia, la qual cosa comportava, entre daltres, suprimir la censura, restablir la llibertat dexpressi, permetre la crtica al poder i la possibilitat de demanar-li responsabilitats. A nivell interior, per tal

daconseguir una veritable democrcia es comen per reformar el Parlament, essent elegit per sufragi universal i secret i amb mltiples candidatures, no solament la del

Partit Comunista com havia passat fins llavors. Pel que fa a la poltica exterior,

sestabliren converses amb Occident i molt especialment amb els EUA acordant una poltica de desarmament, de reducci darmes nuclears i de dissoluci de blocs. Tamb va ser important la declaraci que va fer Gorbatxov sobre la no interferncia en el procs

que volguessin seguir els pasos comunistes subordinats fins aleshores a Moscou.

La caiguda del mur de Berln

La caiguda del comunisme als pasos de lest t un smbol en la caiguda del mur de Berln el 9 de novembre de 1989. Tal com ja havia passat a lURSS, tamb en aquests pasos socialistes les reformes van anar en una doble direcci: a nivell econmic sanava introduint leconomia de mercat i la propietat individual, mentre que a nivell poltic es treballava per aconseguir formes parlamentries i democrtiques.

Polnia va ser la primera a comenar a fer aquests canvis. Loposici ms forta contra el rgim comunista la va portar a terme el sindicat Solidarnosc (Solidaritat) com a

capdavanter i aglutinador de tots els altres grups discrepants. Lech Walesa, lder daquest


4

sindicat, va jugar un paper decisiu junt amb lEsglsia polonesa en un pas duna tradici catlica molt forta.

El general Jaruzelski es va veure forat a legalitzar el sindicat Solidarnosc (1989), que

arras amb el 80 % dels vots a les eleccions que es van convocar labril de 1989.

Hongria va seguir els mateixos passos. Lany 1989 va arribar al poder un reformista que legalitz els partits poltics i reconegu els drets dexpressi i de manifestaci. Loctubre daquell mateix any el Parlament modific la Constituci permetent un ordre poltic democrtic i plural, dictant el final del rgim comunista i proclamant la nova

repblica hongaresa.

Repblica Democrtica Alemanya. s aqu on es van produir els canvis ms espectaculars i de forma ms rpida. A lestiu de 1989 milers de ciutadans de la RDA es refugiaren a les ambaixades del seu pas a Polnia, Hongria i Txecoslovquia per

reclamar el dret de poder passar a lAlemanya Occidental (RFA). El govern dHongria va permetre que els refugiats a lambaixada de la RDA passessin a ustria i des daqu demanar refugi a la RFA. Per el govern comunista no ced malgrat el cop. A loctubre, la visita de Gorbatxov va ser aprofitada per escampar per tota la RDA un immensa onada

de protestes que va aconseguir la destituci del president Honecker. El 9 de novembre de

1989 queia el mur de Berln davant una pressi popular tan forta que el nou govern es

vei obligat a convocar eleccions lliures per al mar de 1990, que guany el partit

conservador de Helmut Kohl que governava a la RFA i que defensava la reunificaci

rpida. Aquesta es va produir el 3 doctubre de 1990 amb la qual cosa desapareixia la RDA com a estat independent.

Txecoslovquia segu els mateixos passos desprs que les manifestacions multitudinries de Praga el novembre de 1989 provoquessin la dimissi del govern

comunista. Vaclav Havel, un opositor al rgim comunista i gran intellectual, fou

nomenat primer ministre. Es convocaren eleccions lliures i es restabl de ple el sistema

democrtic. Poc temps desprs les forces nacionalistes eslovaques reclamaren la divisi

del pas, la qual es va produir l1 de gener de 1993 tot donant lloc a la Repblica Txeca i a la Repblica Eslovaca.

A Romania la caiguda del comunisme va tenir un caire ms violent. Una insurrecci popular el desembre de 1989 amb el suport de lexrcit va enderrocar Nicolae Ceaucescu que va ser jutjat amb la seva dona, condemnats a mort i afusellats dimmediat. El nou govern es va haver denfrontar a una situaci poltica molt difcil i molt dramtica a nivell econmic.

A Bulgria, gaireb per lefecte domin (quan cau una fixa les altres la segueixen), va ser destitut el govern lany 1989. Els nous dirigents comenaren a democratitzar un pas que es trobava molt empobrit.

La desaparici de lURSS Va ser lltim episodi en aquesta desfeta del bloc comunista. La perestroika va provocar a nivell econmic un fort descontentament entre la poblaci a causa de les dificultats que

hi havia per obtenir productes de primera necessitat i a la constant inflaci. Per altra

banda, els comunistes que havien gaudit de privilegis durant letapa anterior tenien por de perdrels, ra per la qual cercaven locasi per donar un cop o ensorrar la perestroika.


5

El 19 dagost de 1991, aprofitant les vacances de Gorbatxov, un grup de dirigents del sector conservador, encapalats pel vicepresident i pel primer ministre, van donar un cop

destat. Boris Ieltsin, president del Parlament de Rssia (una de les repbliques que formaven lURSS), amb el suport de la majoria del poble va fer fracassar el cop. A partir daquell moment Ieltsin es va convertir en el smbol de la resistncia i en lhome fort, malgrat que Gorbatxov va ser restitut en les seves funcions.

Ieltsin va prendre unes mesures drstiques: suspengu el Partit Comunista i tanc tots els

seus centres; reconegu la independncia dels pasos bltics (Estnia, Litunia i Letnia),

que la reclamaven des de feia temps, i el 8 de desembre del mateix any sign un tractat

amb els presidents dUcrana i Bielorssia pel qual sacordava constituir una Comunitat dEstats Independents (CEI) a la qual podien afegir-se les repbliques sovitiques que ho desitgessin. LURSS deixava dexistir i naixia la CEI. El 25 de desembre de 1991 Gorbatxov dimitia com a president dun estat que ja no existia.

Dimissi de Gorbatxov

El 25 de desembre de 1991, poc desprs de fer-ho

pblic a travs de la televisi, Mikhal Gorbatxov

firm la seva dimissi com a president de lURSS, moment que recull aquesta fotografia.

De les 15 repbliques, 11 acordaren formar

part de la CEI; conservaven la

independncia per mantenint lligams

comuns en molts aspectes. A la prctica,

per, els problemes van ser nombrosos des del principi i continuen essent-ho a

lactualitat perqu, sobretot en el camp econmic, sn repbliques amb diferncies molt marcades a causa de la desigualtat en recursos, desenvolupament, etc. Tamb algunes de

les repbliques que formen part de Rssia reclamen la independncia, com s el cas de

Txetxnia, fent servir la violncia i la guerra en molts casos; qesti aquesta de difcil

soluci en aquests moments.

Shi afegeixen altres problemes, com els tnics; per exemple, el fet que vint-i-cinc milions de russos viuen fora del pas, essent malvistos i perseguits en el cas dalgunes repbliques. En general, una majoria de la poblaci alguns lestimen al voltant del 70% viu en estat de pobresa, que s extrema en molts casos.


6

2. Un nou ordre internacional

La desfeta del bloc socialista va comportar un nou ordre internacional en el qual els EUA

han quedat com a superpotncia nica. Aix vol dir que el seu protagonisme en

qualsevol conflicte dordre mundial s indiscutible; tot i que aix no significa que pugui prendre decisions al seu antull i sense comptar amb la resta de pasos, sobretot els ms

rellevants a nivell poltic i econmic, per tamb a linrevs: la resta de pasos tampoc poden prendre decisions sense comptar amb els EUA. Lexemple ms patent daquest protagonisme dels EUA va ser la seva intervenci contra Iraq en la guerra del Golf, com

a resposta a la invasi de Kuwait per part del dictador iraqui Saddam Hussein. Va ser la

contestaci immediata que els EUA van donar a la violaci del dret internacional per part

dIraq. La seva contundent victria va suposar laugment de la seva influncia a nivell mundial, manifestant el desig de convertir-se en els garants de la pau mundial amb el

suport de lONU i de lOTAN.

Un altre aspecte daquest nou ordre internacional s el paper nic de lOTAN com a organisme de defensa, ja que el Pacte de Varsvia (estructura similar a lOTAN per al bloc socialista) va desaparixer amb la caiguda del comunisme a lURSS i als pasos de lest. Els antics pasos pertanyents al Pacte de Varsvia aspiren a ingressar a lOTAN perqu la consideren un organisme important per a la seguretat. De fet, ja hi pertanyen

Polnia, Hongria i la Repblica Txeca.

La UE fa igualment un paper destacat a nivell mundial. Per tamb hi ha altres pasos,

com a tals, que aspiren a tenir un protagonisme ms destacat; tal s el cas de Xina, Jap,

Alemanya i Gran Bretanya.

No es pot parlar dactualitat i de nou ordre internacional sense fer esment dels conflictes que sestenen arreu del planeta. Per no tots poden ser englobats dins duna mateixa


7

categoria perqu la seva tipologia i causalitat sn diverses, tot i que en molts casos la

injustcia i la desigualtat estan en el seu origen; per aix podem parlar de conflictes

racials, religiosos, tnics, poltics, de caire nacionalista, etc.

La negociaci i el dileg, a travs dorganismes internacionals en molts casos, sn els instruments utilitzats per resoldrels, encara que la major part de vegades resulten infructuosos donant lloc als enfrontaments armats i les guerres. Un cas de gran actualitat

s el terrorisme, consistent a utilitzar mtodes violents, que tenen efectes indiscriminats,

per reivindicar sortides a situacions conflictives.


8

4.2 Integraci europea i globalitzaci


9

4.2.1 Integraci europea


10

1. El punt de partida

Les generacions joves que van viure el final de llur infantesa els horrors de la I Guerra

Mundial pensaven que no veurien mai ms una altra guerra. Els moviments pacifistes i

els que ja propugnaven una uni confederal van quedar abatuts pels esdeveniments

histrics. Sense adonar-sen, es van trobar immersos en una segona guerra encara ms esgarrifosa que la primera. La lluita per la llibertat i contra el feixisme no podia soterrar

del tot que, en el fons, es tractava tamb de les velles qestions nacionalistes.

El concepte destat-naci havia portat Europa a les cotes ms altes de llibertat ciutadana i progrs, per tamb tenia damunt seu 60 milions de morts. Al final del s. XX esclat la

guerra a Iugoslvia, conflicte que ha ferit la bona conscincia europea, la qual es

considerava immune a aquestes barbries.

La recerca de la unitat i la pau a lEuropa occidental es va fer per multitud diniciatives privades, culturals i religioses, especialment pel que fa a lagermanament entre Frana i Alemanya, desprs de les tres ltimes guerres ms sanguinries.

En lmbit estatal, hi va haver dues grans vies:

La primera va ser la del Consell dEuropa amb seu a Estrasburg. Actualment comprn la prctica totalitat de pasos europeus, inclosos els nous estats de lEst, ms Xipre i Turquia. El seu Parlament s format per representants dels

parlaments dels estats membres. Es basa en laplicaci dels drets humans i s obert a tots els pasos democrtics. Va ser un lloc de reuni i discussi forjador

de lopini pblica democrtica i pacfica, ms que no pas dactuacions i iniciatives prctiques.

La segona va ser la via de la Uni Europea (UE) actual, que va seguir un cam invers: econmic i eclctic, basat en mesures concretes i limitades, per realistes.

Els principis ideolgics eren els mnims de les llibertats democrtiques i de justcia

social, i comuns a aquestes, els quals ja es van definir en el tractat fundacional de

Roma.

La base dactuaci era arribar a un acord sobre unes regles conjuntes i tenir un organisme com que vetlls pels acords. Va comenar pel carb i lacer i va ampliar-se


11

la seva actuaci capo a un mercat com fins arribar a la Uni Europea actual. La seu

principal resideix a Brusselles on resideix la Comissi, semblant a un consell de

secretaris ministerials que representa el poder executiu. Aquesta, per, t la mxima

expressi en el Consell Europeu, que s la reuni dels caps destat dels pasos membres o dels ministres que ells designen. El Parlament s elegit per sufragi universal i aprova

el pressupost, per encara t molts pocs poders, per b que crea lleis i elabora informes.

Aquest cam, que semblava menys pretensis i salbirava lent, ha estat el que ha aconseguit de moment arribar ms lluny. Avui dia, en els moments ms optimistes, s

prevista la formaci dun estat federal europeu o, si ms no, la constituci dun gran mercat.

2. Lestructuraci interna

A lEuropa dels anys 60, la CEE era en plena expansi industrial i elabor una poltica dirigida al sector ms feble: lagrari. Pos en marxa una poltica de preus mnims amb vista a assegurar rendes per als agricultors i aconseguir lautoproveiment. Els dos objectius sacompliren amb escreix i a mitjan anys 70 el problema van ser els excedents. A partir de la crisi del 1973, van comenar a tenir preferncia altres poltiques com els

desequilibris regionals, als quals es dedic un fons especial. Tamb hi ha fons especfics,

com els de reestructuraci i reindustrialitzaci, reconversi professional, reconstrucci

rural i renovaci urbana.

Els ltims anys tamb sha impulsat la recerca i el desenvolupament autosostingut.

Un captols molt important sn les estructures bsiques europees: xarxa de gas,

comunicacions terrestres, trens de gran velocitat, etc.


12

3. Estats, regions i ciutadans

El protagonisme de la UE ha estat dels estats membres, que van perdent pes per passar-lo

a les regions i els ciutadans. El Parlament europeu t cada cop ms importncia i les

noves generacions deuropeus podran estudiar, treballar o divertir-se a qualsevol estat de la Uni. El programa dintercanvi destudiants Erasmus, per exemple, ha tingut molt xit.

Per tamb la nova Europa s lEuropa dels pobles, tinguin o no estat. Les nacions europees han reclamat ms protagonisme i respecte envers la diversitat. Des de Litunia

fins a Galles, han anat apareixent parlaments sobirans o autnoms. La sobirania, que rau

en el ciutad, cada cop est institucionalment ms compartida i prop seu.

El poder de les regions a Europa se sustenta en quatre criteris:

La personalitat poltica i cultural. Depn del grau dautonomia i sobirania de les seves institucions: Parlament, govern, tribunals de justcia, dret

consuetudinari, etc. El fet cultural t un suport importantssim en la llengua i la

histria, com tamb en el folklore, la mitologia, lurbanisme i lhabitatge, la gastronomia, etc.

La riquesa de la regi, en combinaci amb el punt anterior, dna una posici relativa dins el conjunt. Cal tenir en compte tamb el pes que pot tenir una gran

rea urbana com a integradora de la regi.

La polaritzaci, s a dir, el lloc (jerarquia) que ocupa dins la xarxa urbana europea i la distncia respecte daltres metrpolis.


13

4. La Uni Europea i la resta dEuropa

El nou repte que t Europa s la integraci dels pasos de lEst, amb una renda molt per sota de la mitjana de la UE.

A ms, sembla que ja shan consagrat dos grups: els 11 pasos decidits a la uni poltica, que compartiran la moneda, i els que noms volen un mercat sense fronteres (la Gran

Bretanya i Sucia que ja havien entrat abans a lEFTA, una zona de lliure canvi). Cal decidir com shi integren els nous membres.

La negativa que sha donat a les pretensions de Turquia ha decebut a aquest pas. Turquia est situada geogrficament i cultural en una crulla de civilitzacions i s

lavanada dels estats islmics laics i oberts a Occident, per t problemes interns i


14

externs, com locupaci militar de la meitat de Xipre, la situaci dels pobles kurd i armeni, etc.

5. La Uni Europea i lajuda al desenvolupament

La Uni Europea s la principal font per finanar el desenvolupament dels pobles.

Divideix lajuda per sectors i institucions i organismes, segons la seva emergncia. Actua moltes vegades finanant treballs concrets de les ONG.

Quant a la poltica estructural amb els pasos en vies de desenvolupament, destaquen el

conveni de Lom (Togo), que regulen el preu de 48 productes agrcoles i dalguns dels minerals ms importants que exporten aquests pasos. Els preus sn negociats entre les

dues parts i asseguren un preu mnim dexportaci, amb un sistema de compensacions similar al que va tenir tant dxit en lagricultura europea. Els convenis associen les excolnies dfrica (prcticament tota lfrica subsahariana, excepte Sud-frica), el Carib i el Pacfic. Lltim conveni, Lom IV, ha ampliat la cobertura i t una durada llarga (1990-2000); la Uni Europea hi ha destinat un fons de 12.000 milions deuros.


15

4.2.2 Globalitzaci


16

1. Globalitzaci, mundialitzaci

El sistema econmic mundial

La desintegraci del bloc comunista ha provocat que gaireb tots els pasos del mn

formin un nic espai econmic. L'explosi de les relacions econmiques mundials i els

grans canvis que s'estan esdevenint en els darrers anys permeten parlar de 1'existncia

d'una economia mundial.

Leconomia global

Evoluci del sistema econmic mundial

Des de finals del segle XVIII l'economia ha anat mundialitzant-se. Primerament es va

mundialitzar el comer i, grcies a aix, per exemple, la Gran Bretanya va poder

convertir-se, durant el segle XIX, en el taller del mn i inundar-lo de productes manufacturats. Desprs de la II Guerra Mundial, el procs de mundialitzaci de

l'economia es va accelerar i actualment afecta tots els factors econmics: la producci, el comer, les finances, la publicitat, les patents, el canvi de moneda, etc.

Gaireb tot el mn depn, ms o menys intensament, de tot el mn en tots o alguns

d'aquests processos econmics. Per aquest motiu es pot parlar d'una economia global, s

a dir, d'una economia mundial integrada.

L'economia global ha estat possible per:

la reducci del preu dels transports i de les comunicacions i per l'existncia d'ordinadors, que permeten comunicar-se amb qualsevol indret

del mn en qesti de segons.

Caracterstiques de l'economia global

Actualment, el sistema econmic es caracteritza, principalment per quatre tendncies:

1) El creixement del comer internacional. El flux de mercaderies s'ha multiplicat per ms de 20 en els darrers vint anys. Sha creat un mercat planetari.

2) La mundialitzaci de la producci. Gran part de la producci i el comer mundials sn fets per multinacionals, s a dir, empreses registrades en un pas

per amb filials a altres pasos del mn. Aquestes empreses estan comenant a

situar cada fase de la producci en aquells pasos que els ofereixen majors

avantatges salarials, fiscals, formaci de la m d'obra, etc.

3) El boom dels fluxos financers. Cada dia es mou en el mn un bili de dlars. La majoria d'aquests fluxos financers no sn pagaments per un servei o una

mercaderia, com succea anteriorment, sin fenmens merament especulatius,

que intenten guanys mitjanant la compra i la venda contnua de monedes, bons,

fons de pensions, etc.


17

4) La interrelaci d'uns i altres punts del planeta. Una decisi poltica o econmica presa a l'altra punta del planeta per un una gran empresa provoca

reaccions en cadena, de les qual cap pas no s'escapa.

No obstant aix, l'existncia d'un nic sistema econmic no ha fet que s'hagin superat les

desigualtats econmiques i socials tremendes que hi ha entre uns i altres pasos del mn.

Les organitzacions i els frums econmics internacionals

L'economia mundial promou l'existncia d'una srie d'organitzacions econmiques

internacionals que serveixen de frums de discussi i acord entre els diversos pasos per

al foment del comer i de la cooperaci econmica i per prendre decisions que

harmonitzin les poltiques econmiques i monetries. En destaquen les segents:

El Fons Monetari Internacional (FMI), que va sorgir el 1944 amb l'objectiu de promoure l'estabilitat de les monedes i facilitar el comer internacional.

Actualment, el seu principal escenari d'acci s el dels pasos subdesenvolupats,

als quals concedeix crdits a canvi que duguin a terme poltiques econmiques

dures.

El Banc Mundial, que va sorgir, tamb, el 1944 amb l'objectiu d'afavorir la reconstrucci econmica d'Europa desprs de la II Guerra Mundial. Actualment

finana projectes de desenvolupament als pasos ms pobres.

L'Organitzaci Mundial del Comer, que va sorgir el 1994 del si del GATT, organitzaci que promou acords que liberalitzin cada vegada ms sectors del

comer mundial.

L'Organitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE), creada el 1948 amb la finalitat d'estendre l'economia i l'ocupaci laboral i millorar el

nivell de vida. Actualment t 24 membres, tots pertanyents al mn occidental

desenvolupat.


18

Entre aquestes organitzacions internacionals hi ha tamb el G-7 reuni de les set

economies ms fortes del mn (els Estats Units, el Canad, el Jap, Alemanya, Frana,

Itlia i la Gran Bretanya), amb l'objectiu d'orientar la direcci de l'economia i la poltica

mundials. Entre aquests set pasos controlen el 60% del producte brut mundial, i les

seves metrpolis sn autntics centres de control de l'economia. Rssia assisteix a les

reunions com a observador.

Les organitzacions econmiques regionals

Al mateix temps que es mundialitza l'economia, t lloc un procs de regionalitzaci

econmica, s a dir, de creaci d'organitzacions econmiques que lliguen una srie de

pasos d'una determinada regi del mn. La majoria tenen com a finalitat la potenciaci

de les relacions comercials entre els seus membres i dificultar l'accs de tercers pasos

als seus mercats. Les organitzacions econmiques regionals principals sn les segents:

La Uni Europea (UE), formada per les economies ms fortes dEuropa i en procs dampliaci cap a lEst. La UE funciona ja com a mercat nic i els seus


19

objectius sn la uni econmica (amb una nica moneda i una poltica econmica

comuna dels Estats que en sn membres) i la uni poltica, encara per definir.

A Amrica destaquen el NAFTA o TLC (Tractat de Lliure Comer), signat el 1994 pel Canad, els Estats Units i Mxic; Merco-sud, zona de mercat com

entre el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, i el Pacte And, (Bolvia,

Colmbia, Xile, l'Equador i el Per).

A l'frica les organitzacions principals sn la Uni del Magrib rab, la Conferncia de la Cooperaci per al Desenvolupament de l'frica Austral i

la Comunitat Econmica de l'frica Occidental.

Com funciona el sistema mn

En el sistema mn, el pes de cada una de les parts s molt diferent. Lesquema que representa millor la forma de funcionar el mn s el que distingeix un centre, una

perifria i un seguit de pasos intermedis.

Els fluxos de mercaderies, capitals i informaci s'esdevenen d'acord amb el poder dels

pasos.

El centre est format pels pasos ms desenvolupats: els Estats Units, l'Europa occidental i el Jap. Aquest grup de pasos tenen un PIB per cpita elevat, un

nivell educatiu alt, una tecnologia molt avanada, una xarxa de comunicacions

excellent i una llarga tradici comercial amb tot el mn. Aquest grup de pasos

centrals dominen tamb les organitzacions internacionals.

La perifria est formada pels pasos menys desenvolupats. Sn pasos amb una renda baixssima, amb estructures gaireb inexistents, gaireb sense indstria,

mancats de tecnologia, amb un nombre de professionals qualificats escs i amb

una agricultura de rendiments baixos.

Els Estats centrals, directament o per mitj de grans empreses transnacionals, produeixen

un flux intens cap als pasos de la perifria: concedeixen crdits, cedeixen patents,

estableixen societats filials, controlen explotacions i cadenes de distribuci i venen tota

classe de productes

Els Estats perifrics subministren al centre primeres matries, productes artesans, llocs

d'esbarjo i turisme, productes agrcoles o pesquers, etc.

La desigualtat dels intercanvis consolida les relacions de dependncia de la perifria

respecte al centre. Tanmateix les relacions centre-perifria es caracteritzen pel seu

dinamisme: antics pasos perifrics poden iniciar un procs de desenvolupament rpid i

passar a convertir-se en centres regionals (pasos del sud-est asitic, per exemple).

Els Estats Units, la gran potncia mundial

Els Estats Units es configuren com la gran superpotncia mundial. El seu domini

internacional s'estn en tots els mbits:

En l'mbit poltic tenen una gran influncia sobre les decisions de l'ONU i la resta de les organitzacions internacionals.


20

En l'mbit militar posseeix l'exrcit ms poders i ms ben equipat del mn. La seva xarxa de tractats militars permet que l'exrcit nord-americ sigui present a

tots els continents.

En l'mbit econmic, els Estats Units produeixen ms del 20% de la riquesa mundial. Les seves multinacionals controlen la gran part de la producci i el

comer internacional i el dlar s la divisa de referncia mundial.

En l'mbit cultural, la cultura anglo-saxona s'ha convertit en la cultura popular internacional i les investigacions de les seves empreses i universitats lideren els

rumbs de la vida cientfica.

En els darrers temps, els Estats Units s'enfronten, per, a diversos problemes greus: la

dura competncia industrial del Jap, la cpia dels seus productes per part de la Xina i

altres pasos asitics i el gran deute exterior, que fa dels Estats Units el pas ms endeutat

del mn.

Les potncies militars: Rssia i la Xina

Rssia i la Xina sn dos pasos amb una gran influncia poltica i militar, per amb un

pes econmic molt menor.

Rssia est immersa, en aquest moment, en un procs de transici cap a l'economia de mercat i cap a la democrcia que provoca greus tensions socials.

Malgrat la crisi econmica, el seu paper internacional de primera lnia est

justificat pel poder de lexrcit i per la influncia poltica que exerceix en territoris habitats per eslaus.

La Xina s el pas ms poblat de la terra, la qual cosa fa que tingui tamb l'exrcit ms nombrs. A la potncia militar s'uneix la influncia poltica i

cultural que exerceix a sia. En els ltims temps est tenint lloc un fort

creixement econmic auspiciat per la poltica iniciada per Deng Xiao Ping.

Les potncies econmiques: Alemanya i el Jap

Alemanya i el Jap han viscut una histria parallela durant el segle XX. Han estat dues

de les potncies econmiques, poltiques i militars de la primera meitat del segle, per la

desfeta en la II Guerra Mundial les va deixar en un estat de prostraci econmica i

dependncia poltica. Des dels anys 1950, els dos pasos van iniciar un procs de

creixement econmic espectacular, que va rebre el nom de miracle, de tal manera que,

en l'actualitat, el Jap s la segona potncia econmica del mn i Alemanya, la tercera.

Aquesta potncia econmica no es correspon amb una influncia poltica anloga. Cap

dels dos pasos no s membre del Consell de Seguretat de l'ONU i els seus exrcits sn

petits, nicament defensius. Des de la reunificaci, Alemanya sembla iniciar una poltica

internacional ms activa, com ho demostra la seva intervenci a favor del reconeixement

d'Eslovnia, Crocia i Bsnia, desprs de la desintegraci de Iugoslvia, i l'ampliaci de

la UE cap al nord i lest.


21

2. Centre-perifria, nord-sud

Una relaci jerarquitzada. Els pasos centrals

Pasos desenvolupats

El resultat d'aquest procs s una relaci jerarquitzada entre llocs i regions del planeta

que, de manera resumida queda definit per l'existncia de zones centrals i zones

perifriques. Aix, les zones o pasos centrals dins del sistema mundial sn

els que controlen el comer i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqncia, gaudeixen d'ingressos fora elevats.

Ats que durant anys aquests indicadors han estat identificats amb el progrs i el

desenvolupament, a aquests pasos sovint se'ls coneix com a desenvolupats.

Molts dels pasos desenvolupats estan situats en el hemisferi septentrional (Europa

Occidental, Amrica del Nord i Jap) i sovint se'ls coneix tamb com a pasos del Nord

que alguns altres que han assolit un nivell de desenvolupament similar estan situats en

l'hemisferi sud (Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica).

Origen de la desigualtat

L'xit dels pasos centrals desenvolupats o del Nord fonamentat en el domini i

l'explotaci sobre altres regions. Inicialment, aquesta dominaci es va aconseguir a

travs de locupaci militar, el control social i la imposici cultural (el colonialisme i l'imperialisme); posteriorment es mant a travs de frmules de dependncia financera,

comercial i cultural.


22

Una relaci jerarquitzada. Pasos perifrics

Els pasos perifrics sn els que

mantenen economies molt especialitzades, poc complexes i amb baixos nivells de productivitat perqu disposen de poca tecnologia o de

tecnologia antiquada.

Les seves relacions comercials amb lexterior sn depenents i desavantatjoses. Durant anys, molts d'aquests pasos tamb han estat coneguts com el Tercer Mn, seguint una

imatge que atribua la preponderncia (el Primer Mn) als pasos capitalistes

desenvolupats per davant dels pasos socialistes (Segon Mn). Aquests pasos del Tercer

Mn estan situats principalment a l'hemisferi sud.

s clar, entre el qualificatiu de central i el de perifric hi ha un ampli ventall de

possibilitats (com per exemple l'existncia de pasos semiperifrics o zones capaces

d'explotar altres pasos per que a la vegada sn dominades per pasos prpiament

centrals). La jerarquia no s inamovible: levoluci s, precisament, un dels trets caracterstics del sistema mundial actual.


23

Causes i conseqncies de la globalitzaci

El neocolonialisme

Als anys 60 del segle XX molts dels territoris colonitzats van assolir la independncia

poltica i tamb desitjaven arribar a tenir independncia econmica. Tanmateix, s en

aquest moment histric quan el sistema mundial capitalista avana ms decididament cap

a formes ms complexes d'integraci i interdependncia.

Molts dels lligams del colonialisme i l'imperialisme es mantingueren tot canviant algunes

de les formes i els mtodes de relaci. Aquest neocolonialisme mant i fins i tot amplia

la influncia dels pasos centrals en relaci a les noves administracions independents, ara

a travs d'acords comercials, contractes financers i convenis estratgics. En qualsevol

cas, perdura la influncia cultural, lingstica, educativa, poltica i institucional de les

potncies centrals, ja sigui directament o mitjanant les seves empreses.

El paper de les empreses multinacionals

En aquest context, destaca el neoimperialisme de les grans empreses transnacionals (o

multinacionals), que installen sucursals per produir les mateixes mercaderies que en els

pasos d'origen, obren noves empreses a travs de la captaci de capitals i mercats locals,

o b noves empreses que aprofiten les millors condicions (sous, primeres matries, etc.),

la producci de les quals s destinada exclusivament a l'exportaci. En molt pocs anys,

algunes d'aquestes companyies transnacionals assoleixen nivells de riquesa superiors a la

de molts Estats i el seu poder i capacitat de control sobre les economies (i les poltiques)

locals arriba a condicionar l'evoluci poltica i social (no ja noms l'econmica) de molts

pasos perifrics.

Aquestes companyies han contribut decisivament, tot i que no exclusivament, al fet que

les dues darreres dcades del segle XX siguin conegudes com les de la globalitzaci ja

que en aquest perode les relacions econmiques, poltiques i culturals internacionals han

esdevingut ms importants en nombre i en transcendncia que les que sn estrictament

nacionals, prpies o exclusives dun pas.

Per tal dassegurar un creixement ms rpid i tenir un control ms efectiu del mercat, algunes daquestes empreses han iniciat processos de compra o fusi entre elles adoptant comportaments quasi monopolstics. Aquest s el cas dalgunes companyies informtiques (Microsoft, IBM, etc.) o dalguns grans bancs.

Les innovacions tecnolgiques

Tamb han contribut a la globalitzaci: des de les aportacions en el camp dels

transports (autombils ms rpids i segurs; ampliaci de les xarxes dautopistes; trens de gran velocitat; homogenetzaci dels sistemes de crrega grcies als contenidors, etc.)

i les comunicacions (difusi dels telfons mbils; introducci de fax, xarxes de fibra

ptica; generalitzaci de les comunicacions per satllit, del correu electrnic i d'Internet,

etc.) fins a les innovacions en biotecnologia, microelectrnica, etc.

Moltes d'aquestes innovacions han condut tamb a introduir canvis de mentalitat

respecte a plantejaments tics i esttics que els mitjans de transport i telecomunicacions

han ajudat a dispersar.


24

Mundialitzaci dels mercats i del consum

En aquest sentit, la globalitzaci tamb sidentifica amb el creixement, mundialitzaci i homogenetzaci dels mercats i de les pautes de consum i de comportament.

S'emfasitza la cultura del diner i de la propietat com a smbols de posici social

(determinats productes seleven a la categoria de mites o paradigmes: Mercedes-Benz, Chanel); s'universalitzen preferncies com la Coca-Cola i es generalitzen patrons socials

abans molt locals (les pizzes, el Nadal); es banalitzen i comercialitzen tradicions antigues

i singularitats culturals (convertides en i atraccions turstiques).

La internacionalitzaci de la televisi i de les pellcules sn factors essencials en la

transmissi d'aquests valors i d'aquests criteris alhora que resulten un instrument bsic de

limperialisme lingstic i cultural. All que abans passava i era conegut en lmbit local, regional o estatal, ara t una transcendncia universal i immediata de manera que ms

que mai, el mn s'ha fet petit i la seva lgica local sha convertit en la d'una aldea global.

Una nova divisi internacional del treball

Amb tot, potser un dels elements que ms ha consolidat la globalitzaci s la nova

divisi del treball que consisteix a desplaar part dels processos productius vers pasos

perifrics i semiperifrics per aconseguir costos de producci ms baixos i,

especialment, pagar salaris menors.

La nova divisi internacional del treball tamb es reflecteix en els pasos centrals en la

notable especialitzaci assolida pel sector terciari avanat o empreses de serveis,

dedicades a millorar-ne i assegurar la productivitat o els intercanvis.

Tamb cal destacar un altre factor decisiu que contribueix a la globalitzaci i s

l'emergncia d'un mercat mundial financer que, grcies a la immediatesa que ofereix la

informtica, s capa de controlar sobre el conjunt de les inversions mundials decisions

preses a les borses de Tquio, Hong Kong, Nova York, Frankfurt o Londres.

Integraci i homogenetzaci, desigualtats i desequilibris

El resultat d'aquest procs de globalitzaci s, per una banda, la integraci de la prctica

totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista i, per l'altra, la polaritzaci d'aquest

sistema entre els pasos centrals i els pasos perifrics. La distncia entre les regions ms

prsperes i les ms pobres s'ha incrementat notablement des del 1960, tant per

l'enriquiment d'unes com per la depauperaci de les altres.

Igualment cal recordar que el sistema mundial afecta quasi tot el globus per no totes les

persones (ni totes de la mateixa manera) i que la generalitzaci de pasos centrals i

perifrics amaga tamb grans i greus disparitats internes. Aix, mentre que moltes

vegades les elits poltiques i econmiques de molts pasos subdesenvolupats gaudeixen

dels beneficis del progrs i el desenvolupament, tamb cada vegada capes ms mplies

de poblaci dels pasos rics subsisteixen per sota dels mnims de qualitat de vida que les

estadstiques atribueixen als seus pasos.


25

Les regions dins del sistema global

Llocs i regions: territoris de la globalitzaci

En aquest context de progressiva globalitzaci, cada lloc i cada regi t el seu paper

especfic dins del sistema competitiu mundial i, d'aquests diferents papers, neix la

interdependncia entre ells. El desenvolupament de cada lloc afecta i s afectat pel

desenvolupament de molts altres llocs i la major o menor influncia d'uns sobre altres.

L'evoluci del sistema mundial s, de fet, una successi canviant de papers i

protagonismes de llocs i regions en constant transformaci: el progrs o la marginaci

d'un lloc o regi s conseqncia de la seva correlaci de forces amb altres llocs i

regions, per tamb s producte de com s i com ha estat aquest lloc, de manera que la

histria de cada indret resulta un element imprescindible per mirar dentendrel.

S'ha fet cada vegada ms pals el reconeixement que una bona part del que s'esdev en la

quotidinaetat cada dia est ms influenciat per esdeveniments que estan ms enll del

mn local i que, d'una manera una mica imprecisa, satribueix un procs imparable de globalitzaci.

Per exemple, quan les empreses decideixen quin lloc del mn s millor per a les seves

operacions, els obrers de les antigues fbriques veuen perillar els seus llocs de treball i

les administracions locals i nacionals s'adonen de fins a quin punt les seves actuacions

poltiques resulten impotents per impedir aquests canvis en els seus territoris.

El global i el local sn interdependents

Si sentenen els canvis que passen al voltant, es comenar a comprendre com els canvis que es desenvolupen d'una manera generalitzada afecten el propi mn. Alhora, tot el que

passa localment en el mn immediat, dalguna manera contribueix a perfilar els esdeveniments i les perspectives del conjunt. Els mns dels quals es forma part estan

interconnectats, sn interdependents, vegades ho estiguin de manera imprecisa o

aparent.

Per exemple: l'esportista de Los ngeles que vol comprar unes espardenyes d'atletisme,

entra en contacte amb l'adolescent que les fabrica a Indonsia, tot i que llurs respectius

mons estiguin molt allunyats de les esferes de poder que decideixen quin model estar de

moda aquesta temporada i on conv situar el prxim taller de calat.

Si es vol entendre el carcter local de les vides, la naturalesa canviant dels llocs on es

viu, cal, per una banda, burxar en un context cada vegada ms ampli i global del qual tots

en formen part i, per altra banda, comprendre quins elements caracteritzen, distingeixen i

fan nic el context local.

Cultura i identitat

El significat de cultura

El procs de globalitzaci tamb est plantejant un repte seris no noms al significat de

lloc sin tamb al significat de cultura. Tant els contactes personals com les relacions

econmiques, poltiques i culturals s'han anat estenent per tot el planeta. Al bell mig

d'aquesta interconnexi global, llocs i cultures pateixen una considerable reestructuraci.


26

Aix, es qestionen moltes de les prctiques, de les tradicions i de les creences que fins

ara eren la base de moltes societats locals i regionals. No solament es perden,

transformen, introdueixen i homogenetzen festes, msiques, idiomes, o pautes

alimentries (per esmentar alguns aspectes que permetien fixar la territorialitat i la

identitat) sin que les possibilitats tecnolgiques (especialment evidents en el cas

d'Internet) creen noves frmules, nous criteris, noves perspectives que obren les portes a

l'aparici de comunitats virtuals sense continutat espacial i sense arrelament territorial.

Un altre exemple de tot aix pot ser la continuada barreja cultural que generen, entre

altres factors, les migracions.

El significat didentitat Si lloc i cultura sn dos

conceptes clau en el mn

contemporani, un tercer s el

d'identitat, estretament

relacionat amb els dos

anteriors. Sovint la identitat

cultural ha estat interpretada

de manera interrelacionada

amb un lloc o amb una

identitat nacional.

La identitat territorial pot ser

forta des del moment en qu

la gent s'identifica amb una

llar-casa-poble-ptria i se sent

forastera en altres indrets.

Tamb hi ha pobles amb una

clara identitat i que no tenen

un territori, com passa en el

cas del poble gitano.

Un espai d'identitat que ara mateix s'est construint s el de l'Europa unida: a quina

identitat personal i cultural s'est apellant en aquest procs de construcci? qui hi pot ser

incls? qui en queda excls? Els casos de Bsnia, Rwanda, Txetxnia o el poble tmil

demostren l'arrelament i l'efervescncia dels nacionalismes en determinats territoris.


27

4.3 Lemergncia dels nous pasos industrialitzats, la Xina i lndia

(Foto: Vista del centre urb de la ciutat de Shenzhen, R.P. de la Xina)


28

4.3.1 la Xina


29

La Repblica Popular de la Xina s l'Estat ms extens de l'sia Oriental i el quart ms

extens del mn. Amb una poblaci de ms de 1.300 milions d'habitants, s el pas ms

poblat del mn.

El Partit Comunista de la Xina (PCX) ha encapalat el govern de la Repblica Popular

de la Xina sota un sistema unipartidista des de l'establiment de l'Estat comunista el 1949.

s, doncs, un estat comunista que polticament es regeix per un rgim autoritari de partit

nic, tot i que durant les passades tres dcades s'hi ha privatitzat considerablement

l'economia; ara b, l'Estat en conserva un control poltic significatiu, especialment pel

que fa a les empreses estatals i al sector bancari.

Congrs del Partit Comunista de la Xina

La Repblica Popular de la Xina disputa, des de la fi de la revoluci, la sobirania

de Taiwan. El rival del PCX, durant la Guerra Civil Xinesa, el Kuomintang (KMT), es

va refugiar a Taiwan i a les illes properes, desprs de la seva derrota en el 1949,

reivindicant la legitimitat del seu govern sobre la Xina continental, Monglia i Tuva,

com a Repblica de la Xina. El terme la Xina Continental, s'utilitza amb freqncia per

designar les rees sota el control del PCX, per sovint n'exclou les dues regions

administratives especials de Hong Kong i Macau. La Repblica Popular, que no ha

controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seva 23 provncia i no reconeix la

legitimitat de la Repblica de la Xina, coneguda tamb com la "Xina nacionalista", en

contraposici amb la "Xina comunista", tamb anomenada la "Xina roja".

Atesa la seva gran poblaci, la seva economia creixent, i les inversions en recerca i

desenvolupament, la Xina s considerada com una "superpotncia emergent". T

el tercer Producte interior brut ms gran del mn en termes nominals (el segn ms gran

en paritat de poder adquisitiu). La Xina s membre permanent del Consell de Seguretat

de les Nacions Unides i membre de la Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic.

Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos problemes econmics, com ara una creixent

poblaci envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions rural i urbana, i

la rpida degradaci ambiental.

La Xina t un paper molt important en el comer internacional. s el consumidor ms

gran d'acer i formig, en consumir un ter de l'oferta mundial del primer, i la meitat de la


30

segona. De tots els productes, la Xina s el tercer importador ms gran del mn i el

segon exportador, ja que es beneficia d'una m d'obra barata i una moneda sotavaluada.

La seva economia, s una de les considerades internacionalment com BRIC

(acrnim que fa referncia al rpid creixement de les economies en desenvolupament

com Brasil, Rssia, ndia i la Xina.

Economia

Des de finals de 1978, el lideratge xins ha comenat a reformar l'economia xinesa, d'una

economia planificada centralment, a l'estil sovitic, a una economia, encara planificada

centralment i sota el control rgid de l'Estat, per ms orientada al mercat. Les formes

van reemplaar l'agricultura collectiva amb la privatitzaci de les terres, van augmentar

la responsabilitat de les autoritats locals i els administadors industrials, van permetre que

un gran nombre de petites empreses es creessin i creixessin i van promoure la inversi

estrangera. Els controls dels preus es van flexibilitzar. Com a resultat el Producte interior

brut, s'ha sextuplicat des de 1978.

El govern s'ha enfocat en el comer internacional com a vehicle de creixement, i ha creat

cinc zones econmiques especials: Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Xiamen i Hainan, dins

les quals s'han flexibilitzat les lleis d'inversi per a atreure el capital estranger. Des de la

dcada de 1990 aquestes zones econmiques especials s'han expandit per incloure les

ciutats principals de l'Estat, incloent-hi Shanghai i Pequn.

La Xina s'ha beneficiat d'una m d'obra molt barata, i una taxa de canvi fixa del iuan

xins desfavorable, en estar sobrevalorada en relaci a l'euro i al dlar dels Estats Units.

El 21 de juliol,2005, el Banc Popular de la Xina va anunciar que crearia una banda de

flotaci del 0,5% amb respecte al dlar i de 0,3% amb respecte a les altres monedes. A

causa de la sobrevaloraci del iuan i alhora les restriccions de les companyies

estatunidenques a invertir a la Xina continental, el dficit comercial amb els Estats Units

s molt gran. Una de les preocupacions principals de la manfuactura xinesa i el comer

internacional sn les violacions als drets d'autor de programari i de la propietat

intellectual.

El 2006, la renda per cpita, en paritat de poder adquisitiu va ser de 8.000 dlars nord-

americans. El percentatge de poblaci sota el llindar de la pobresa, segons les xifres

oficials, s del 10%. Tot i aix hi ha una gran disparitat entre les regions costaneres i la


31

resta de l'Estat. Per reduir aquesta disparitat, el govern ha iniciat un programa de

desenvolupament d'occident, del nord i del centre.

Shanghai


32

4.3.2 Lndia


33

L'ndia s el set pas ms gran del mn en superfcie, i el segon ms poblat.

El subcontinent indi fou la llar de la civilitzaci de la vall de l'Indus i regi de rutes

comercials histriques i vastos imperis. Quatre religions s'hi originaren, l'hinduisme,

el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme,

el cristianisme i l'islam hi arribaren durant el primer millenni dC. Fou annexat

gradualment per la Companyia Britnica de les ndies Orientals des dels principis

del segle XVIII i colonitzat pel Regne Unit des de la meitat del segle XIX; es convert en

un Estat independent el 1947, desprs d'una resistncia no violenta general.

L'economia de l'ndia s la dotzena ms gran del mn, amesurat en el seu Producte

interior brut a preus del mercat, i la quarta ms gran del mn en paritat de poder

adquisitiu. Les reformes econmiques l'han transformada en l'economia amb el segon

ritme de creixement ms rpid. Tanmateix, t nivells molt elevats de pobresa,

d'analfabetisme i de malnutrici.

Estructura de govern

North Block, un dels edificis de govern de l'ndia

La constituci de l'ndia, la constituci ms llarga i ms detallada de qualsevol Estat del

mn, entr en vigor el 26 de gener, 1950. El prembul de la constituci defineix ndia

com a repblica sobirana, socialista, secular i democrtica. L'ndia t un govern federal

basat en el parlamentarisme del sistema de Westminster.

El president de l'ndia s el cap d'Estat oficial, electe pels membres d'un collegi electoral

per un mandat de cinc anys. El primer ministre de l'ndia s designat pel president i, per

convenci, s el candidat del partit poltic o aliana poltica que hagi aconseguit la

majoria dels escons de la cambra baixa del Parlament. s el cap de govern i exerceix

la potestat executiva del govern. La branca executiva est integrada pel president, el


34

vicepresident i el Consell de Ministres (el gabinet), encapalat pel primer ministre. Els

ministres han de ser membres d'alguna de les dues cambres del parlament. Segons el

sistema parlamentari indi, l'executiu est subordinat al legislatiu.

El Parlament d'ndia exerceix la potestat legislativa, i est integrat pel Consell d'Estats, la

cambra alta, i la Cambra del Poble, la cambra baixa. El Consell d'Estats est integrat per

245 membres electes per un perode de sis anys. La Cambra del Poble est integrada per

545 membres, 543 dels quals sn electes per vot popular per representar una

circumscripci territorial per un perode de cinc anys. Els altres 2 sn designats pel

president per representar la comunitat anglondia si, en la seva opini, la comunitat no hi

est representada adequadament.

ndia t una judicatura unitria de tres nivells, integrada per la Cort Suprema,

encapalada pel jutge en cap d'ndia, vint-i-una Altes Corts i un gran nombre de corts de

judici. La Cort Suprema t la jurisdicci dels casos dels drets fonamentals i de les

disputes entre els estats de la federaci i el centre, i s la cort d'apellaci de les Altes

Corts. s independent i t el poder de declarar la llei o d'eliminar les lleis de la Uni o

dels estats que contradiguin la constituci. El seu paper com a intrpret de la constituci,

s una de les seves funcions ms importants.

Demografia

Centre de Bombai

Amb una poblaci estimada de 1.130 milions de persones, l'ndia s el segon pas ms

poblat del mn, desprs de la Repblica Popular de la Xina. Al voltant del 70% dels

indis resideixen en rees rurals, tot i que en dcades recents la immigraci a les ciutats

ms grans ha produt un creixement notable en la poblaci urbana. Les rees

metropolitanes ms grans de l'ndia sn Bombai, Delhi, Calcuta, Madras, Bangalore,

Hyderabad i Ahmedabad.

L'ndia s un pas jove, amb 560 milions de persones amb menys de 25 anys d'edat, s a

dir, un de cada dos indis. La poblaci ndia augmenta al voltant de 18-19 milions de


35

persones per any; amb una taxa de fecunditat de 2,8 fills per dona, superior a la taxa de

fecunditat de la Xina, es preveu que l'ndia es convertir en el pas ms poblat del mn el

2035. A diferncia de la Xina, i a causa de la naturalesa democrtica del seu rgim

poltic, la poltica de fecunditat es basa en la responsabilitat individual, amb la creaci de

centres d'informaci sobre la contracepci. Esta poltica no constrictiva diferix massa de

la poltica d'un sol nen que promou la Xina.

La taxa d'alfabetisme s de 64,8% (53,7% per a dones i 75,3% per a homes). L'estat

de Kerala t la taxa ms elevada (91%) i l'estat de Bihar la ms baixa (47%). La rtio de

sexe hum s de 944 dones per 1.000; baixa en comparaci amb altres Estats del mn, en

qu el percentatge de dones s superior al d'homes.

Economia

La Casa de Borsa de Bombai

Durant la major part de la seva histria com a Estat independent, ndia s'adher a les

poltiques socialistes que incloen el control governamental estricte de la participaci del

sector privat, del comer internacional i de la inversi estrangera directa. Tanmateix, des

de 1991, ndia ha obert a poc a poc els seus mercats per mitj de diverses reformes

econmiques liberals i ha redut la influncia del govern en el comer internacional i la

inversi. Les reserves estrangeres s'incrementaren de 5.800 milions de dlars nord-

americans el 1991 a 300.000 milions el 2008, mentre que els dficits pressupostaris

federal i estatals han disminut. La privatitzaci de les companyies pbliques i l'obertura

d'alguns sectors a la participaci privada i estrangera ha continuat, malgrat els debats

poltics que se n'han originat.

Amb un creixement del Producte interior brut (PIB) de 9,4% entre el 2006 i el 2007,

l'economia ndia s una de les economies de creixement ms rpid del mn. La fora

laboral d'ndia s de 516.3 milions de persones, 60% dels quals treballen en

l'agricultura i les indstries que s'hi relacionen; el 28% treballa en el sector dels serveis i

les indstries que s'hi relacionen, i el 12% en la indstria. El sector agrcola representa el

28% del PIB, el sector dels serveis el 54% i l'industrial el 18%. Els productes agrcoles

ms importants sn l'arrs, el blat, el cot, el jute, la canya de sucre i les patates. Les


36

indstries principals sn la indstria de l'autombil, de ciment, qumics, aparells

electrnics i txtils.

Tot i crixer constantment durant les ltimes dues dcades, la distribuci de la riquesa i

el creixement mateix han estat desiguals en comparar els diferents grups socials, les

regions geogrfiques i les rees urbanes i rurals. El 25% de la poblaci est sota el

llindar de la pobresa segons el defineix el govern, que s un salari inferior als $0,40

(0,30) per dia. Segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides, el 80% de la poblaci viu amb menys de 2 dlars nord-americans per dia.

Lndia s'est desenvolupant com una economia de lliure mercat, malgrat mantenir trets d'antigues poltiques autrquiques. La liberalitzaci econmica, incloent-se el sector

industrial, la privatitzaci d'empreses pbliques i la reducci dels controls de les

inversions externes i del comer van comenar en els anys 1990 i van servir per accelerar

el creixement del pas, que t superat els 7% a l'any des del 1997.

L'economia del pas s diversificada; hi ha des d'activitats agrcoles tradicionals en petits

pobles i artesania, fins a una gran diversitat d'indstries i serveis moderns. Poc ms de

meitat de la m d'obra treballa en la agricultura, per el sector de serveis s el ms

important de l'economia del pas, i s responsable per meitat del PIB nacional, ocupant

1/3 de la fora de treball. El pas es beneficia de la seva vasta poblaci anglfona per

tornar-se un important exportador de serveis de tecnologia i programari. El pas s'ha

recuperat b de la crisi del 2010, principalment a causa del seu fort mercat intern, i el

creixement real ha sobrepassat els 8%.


37

4.4 Els grans problemes del mn davui: lexplosi demogrfica, la pobresa, el

conflicte de civilitzacions i la sostenibilitat


38

4.4.1 Lexplosi demogrfica


39

1. Repartiment mundial de la poblaci

Quantitat


40

Distribuci

Irregular, 2/3 de les terres emergides sn prcticament buides.

rees ms poblades

1. ndia > Jap (1/2 de la poblaci mundial)

2. Europa Occidental

3. NE Amrica del Nord

4

Amrica

del Sud

- voltants del riu de La Plata

- litoral del Brasil

frica

- vall del Nil

- costa del gol de Guinea

- SE de Sud-frica

Oceania - costa E dAustrlia

Raons per a una distribuci

1 Grau de facilitat que els elements fsics proporcionen. Condiciona laigua i lobtenci daliments.

dificultats

a) els glaats

b) els deserts

c) les zones molt selvtiques

d) les zones abruptes

2 Industrialitzaci o possibilitat daconseguir treball a les ciutats

Quantificaci de la poblaci

1. Poblaci absoluta: conjunt de persones que viuen en un espai determinat. 2. Poblaci relativa o densitat de poblaci: relaci entre el nombre dhabitants i

lespai que ocupen.


41

3. densitat poblaci = poblaci absoluta km2 del lloc

Exemple.- Catalunya (1991) = 6.059.494 h = 190 h/km2

31.895 km2

Distribuci de la poblaci a Espanya i a Catalunya

a) Fases i raons:

Espanya

a) Final s XVII, incipient

desplaament de linterior cap el litoral

b) 1960: sincrementa aquest ritme, motius:

1. Industrialitzaci

2. Zones turstiques a la

perifria

3. Atracci de Madrid i

cintur industrial

Resultat: 2/3 del territori, linterior = 1/3 part de la poblaci

b) Fases i raons a

Catalunya

Similars a Espanya, canviant Barcelona i comarques del voltant per

Madrid

2. Laugment de la poblaci: un ritme vertigins

Segons dades de la dcada dels 1990, la poblaci mundial, 5.300 milions dhabitants, sha duplicat en els darrers 40 anys.

Es calcula que es pot quasi triplicar aquesta xifra lany 2100: 14.000 milions. Els mecanismes de creixement o distribuci sn: natalitat, mortalitat i

migracions.

La natalitat

Conjunt dinfants nascuts vius cada any. Taxa de natalitat (TN) = natalitat X 1.000

nombre dhabitants

La mortalitat

Total de persones que moren en un any.

Taxa de mortalitat (TM) = mortalitat X 1.000

nombre dhabitants

Creixement natural o vegetatiu

Moviment de gent dun lloc a un altre per installar-shi definitivament.

Causes del

creixement,

analitzar el nombre

de...

1. nascuts

2. morts

3. emigrants (que

han marxat)

4. immigrants (que

han vingut


42

3. Un creixement desequilibrat

Models

1. Nivell de vida acceptable i creixement demogrfic baix: pasos desenvolupats

2. Baix nivell de vida i creixement demogrfic alt: pasos subdesenvolupats

creixement desequilibrat

Causes del poc creixement

dels pasos rics

1. dificultat dels joves per obtenir feina

2. manca dhabitatge a labast

3. augment de les dones que treballen fora

de casa

4. s danticonceptius

Compensaci: immigraci Problema: envelliment de la poblaci, conseqncies:

Dificultat de pagament de les jubilacions Necessitats mdiques ms grans

4. Cap a un mn superpoblat

Pasos pobres: mortalitat

reduda darrerament i

ndexs de natalitat molt

elevats, causes:

1. Dones es casen molt joves

2. Poc s dels anticonceptius (de vegades

per prohibici religiosa)

3. A ms fills ms braos per treballar al

camp i mantenir els pares quan sn grans

Els demgrafs han tractat de descriure el procs de l'actual explosi demogrfica amb un

model que han anomenat "transici demogrfica". Aquesta transici comena

bsicament amb un increment de l'expectativa de vida i amb una consecutiva disminuci

en les taxes de mortalitat. Tot aix es produeix en la mesura que millora la salut i el

benestar de la societat per la millora de la higiene i l'alimentaci. Al comenament de la

transici, les taxes de naixement romanen elevades, mentre que cauen les defuncions, la

qual cosa causa un increment de la poblaci. Per eventualment, els canvis socials porten

a una disminuci dels naixements, de manera que la poblaci comena de nou a

estabilitzar-se.

Estabilitzaci per la prosperitat Aquesta transici s la que ja ha passat en els pasos industrialitzats. A Europa, la

declinaci de la taxa de mortalitat (des de ms de 30 morts per mil persones cada any a

menys de 10 avui dia) va tenir lloc gradualment, comenant al segle XVII, per continuar

sempre a un ritme lent fins a l'poca actual. Al comenament del segle XX, el creixement

de la poblaci europea era de 1.5% per any, i des d'all ha comenat a caure, disminuint

la grandria de la famlia per l'adopci de mtodes de control de la natalitat.


43

La variaci a famlies amb menys fills ha estat la conseqncia de canvis socials

importants. En les societats pobres els nens sn vitals per a la tasca en el camp i com a

provedors de cures per als seus pares quan aquests envelleixen. Per en les societats

urbanes riques, passen a ser una crrega econmica, pels costos en educaci, vestuari i

alimentaci que ells signifiquen. Com d'altra banda ha disminut notablement la

mortalitat dels primers anys de vida, els pares tenen ms confiana que ells van a

sobreviure fins a la seva edat adulta, mentre que d'altra banda hi ha pensions o

assegurances socials, la qual cosa no fa indispensable tenir molts fills per assegurar la

seva atenci durant la vellesa. s aix que ara la gent inverteix ms en bns que en nens.

A Europa tota aquesta transici demogrfica ha esdevingut ms o menys tres

segles. Per avui, als pasos que s'estan desenvolupant, el procs est sent molt ms

rpid. El canvi s especialment evident en l'Est d'sia, que fins fa poc temps estava

creixent a un ritme de ms de 3% a l'any, el que significava doblar la poblaci cada 25

anys, amb una edat mitjana entre 15 a 18 anys.

Aquesta major rapidesa de la transici demogrfica s en

part deguda a la transferncia de tecnologies que han

accelerat els progressos mdics en aquests pasos,

juntament amb els canvis econmics. Per tamb reflecteix

l'adopci d'actituds dominants a Occident davant la

planificaci familiar i la millora de l'estatus de la dona.

Mentre els pasos industrialitzats estan ja en una situaci de

poblaci estable, la resta del mn (85%) continua

creixent. No obstant aix, el ritme de creixement d'aquests ltims, est ara

disminuint. Aix s especialment evident en els pasos de l'Est Asitic, on l'increment de

poblaci rica i urbana ja est reduint la grandria de la famlia. Pasos com la Xina i

Corea del Sud, en els ltims 20 anys, ja han disminut a la meitat el ritme de creixement.

El canvi ha estat ms lent en el sud d'sia. A l'ndia per exemple, entre els anys 1945 i

1970, les taxes de mortalitat han disminut a la meitat, mentre encara romanen sense

canvis els naixements, el que va condicionar en aquest perode que la seva poblaci

augments al doble. A l'ndia les taxes de fertilitat (el nombre de naixements per dona)

han comenat a disminuir. En l'actualitat s de 3.5 nens per dona. No obstant aix, en el

seu ve Pakistan, s encara de 5.6 nens per dona.

Rics i pobres

Els pasos africans de la regi de Sub-Shara, estan bastant ms enrere, amb una alta taxa

de creixement de la poblaci. Aqu, les millores en la cura de la salut i la higiene ha

incrementat l'expectativa de vida, per a les zones pobres rurals no hi ha cap incentiu per

reduir la mida de la famlia. En molts pasos africans la famlia mitjana t encara sis o

ms fills. A Kenya en els ltims anys, hi ha hagut quatre vegades ms naixements que

morts. Per aix aquest pas t ara el ms rpid creixement de la poblaci, incrementant-se

en ms de 4% per any.

En l'ltima conferncia de les Nacions Unides celebrada al Caire el 1984, 28 pasos van


44

informar que les seves taxes de fertilitat s'havien elevat en relaci a la conferncia

anterior celebrada el 1984. Vint d'aquests pasos estaven a l'frica. Tamb als Estats

Units aquestes taxes es van elevar, per all es va deure a la immigraci Hispnica, les

taxes de fertilitat eren altes.

Els demgrafs diuen que ells no veuen la transici demogrfica com un procs

inevitable. Alguns pessimistes argumenten que els pasos que es troben atrapats en la

pobresa seran incapaos d'aconseguir les condicions socials que empenyen les persones a

reduir la seva famlia, llevat que s'apliquin certs graus de pressi per part dels

governs. Aix ha passat a la Xina, que entre la dcada de 1970-1980 va establir

obligadament la poltica d'un fill per famlia, la qual cosa va reduir el creixement

poblacional a 1% a l'any. Per aix ha estat criticat pels defensors dels drets humans.

No obstant aix, durant la dcada de 1990, alguns dels pasos ms pobres, menys

industrialitzats i menys urbanitzats, han aconseguit tamb reduir el seu ritme de

creixement sense aplicar cap pressi. Aix per exemple a Bangla Desh, un dels pasos

ms pobres de la Terra, ja ms del 40% de les dones usen contraceptius que sn

proporcionats gratutament pel govern. En el fet, a tot el mn s'est produint una

declinaci de la fertilitat, amb excepci en el Mig Est i en la regi tropical Sub Shara.

Algunes nacions, dins d'aquest procs, semblen estar ja en la fase d'estabilitzaci de la

poblaci. La major part dels pasos europeus tenen ara taxes de natalitat molt baixes, i la

taxa mitjana per a Europa de 1.4.

En tot cas, entre el moment en qu s'inicia la disminuci de la grandria de la famlia i

que comena a baixar el creixement de la poblaci, transcorre un perode de temps

relativament llarg. Aix s'explica perqu les persones que neixen avui dia, vnen a tenir

nens quan arriben entre els 20 i 40 anys. D'aquesta manera, si els naixements d'un pas

arriben al pic mxim de creixement i comencen desprs a baixar, resulta que un gran

percentatge de les dones que neixen ara seran frtils i tenir fills fins a l'any 2040. Per si

a ms continua augmentant l'expectativa de vida de la poblaci, per aquest altre factor, la

disminuci de la poblaci va a demorar encara ms a fer-se evident.

El canvi demora una vida

La demora en la disminuci de la poblaci es pot illustrar amb el que va succeir a

Europa Occidental durant la postguerra, amb l'anomenat "baby boom", en que van nixer

ms nens que l'habitual. All es va veure que la poblaci va continuar augmentant en

molts pasos europeus, tot i que les taxes de fertilitat havien baixat per sota dels nivells

de preposici. Aix per exemple, la taxa de fertilitat d'Anglaterra, per 30 anys ha estat per

sota de 2.1 (inferior a les taxes de reposici), per encara la poblaci no comena a

disminuir, el que passar en alguns anys ms. Per tot aix s'espera que la poblaci

d'Europa Occidental, com a mitjana entre a l'etapa d'estabilitzaci l'any 2010.

Mentrestant, la composici de la poblaci canvia amb dues tendncies: un increment de

la poblaci vella i una disminuci de la poblaci jove. A la Xina aquesta demora en la

transici ser encara ms marcada. Si all, a partir d'ara totes les parelles tenen dos nens,

l'actual poblaci de 1.200 milions encara seguir creixent fins a arribar 1.600 milions a

finals del segle XXI.

Tamb es pot veure aquesta demora demogrfica en una apreciaci mundial. El mxim


45

pic de fertilitat es va aconseguir l'any 1950, quan cada dona tenia com a mitjana 5

nens. Des d'aleshores ha caigut fins a la xifra actual de 2.9 nens. Per no ha estat fins a la

dcada del 90 que s'ha comenat a produir una disminuci del ritme de creixement de la

poblaci.

L'efecte net dels diferents ritmes de creixement poblacional en els diversos pasos,

segons siguin els diferents moments perqu travessa cada naci en la seva transici

demogrfica, ha resultat en un augment de la poblaci del mn que en els comenaments

de la dcada del 90, va crixer en 90 milions d'habitants per any.Des d'aleshores ha estat

disminuint, de manera que l'augment de poblaci mundial l'any 1996, va ser de 80

milions. D'acord amb la suma de totes les tendncies dels diferents pasos, els demgrafs

estimen que la poblaci del mn es va a arribar a estabilitzar al voltant dels 10 mil

milions d'habitants, el que passaria en la segona meitat del segle XXI. D'aleshores, la

bomba demogrfica es comenaria a desinflar.

No obstant aix, alguns demgrafs creuen que es produir un estat d'equilibri abans del

que s'havia pensat, ja que en l'actualitat, si ms no 50 pasos a Europa, el Carib i el

lluny Est, incloent la Xina, ja han assolit taxes de naixements que estan per sota dels

nivells de reposici, i el ms probable s que molts altres els segueixin en aquesta

tendncia en els propers anys.Nacions Unides ha fet tres estimacions de creixement

poblacional per als propers anys, i una d'elles (la ms baixa) estima que el mxim de

poblaci mundial aconseguiria els 8.000 milions d'habitants en l'any 2045, i d'aleshores

comenaria a baixar durant la resta del segle XXI

El demgraf australi John Caldwell que va ser

president de la National Union of the Scientific

Study of Population, va dir en la conferncia

que es va celebrar al Caire el 1994, que ell creia

que aquest ltim escenari seria el veritable.

Una de les ms importants conseqncies d'una dramtica disminuci de la poblaci

mundial, s el rpid increment de la poblaci vella. A la primera meitat de la dcada del

'90 la poblaci mundial va crixer a ra de 1.5% per any, per el nombre de vells

augmentar en 2.7% a l'any.

L'edat mitjana dels ciutadans del mn d'avui s de 28 anys.Noms el 9% de la poblaci

t ms de 60 anys, mentre el 32% t menys de 15 anys. Les projeccions per l'any 2050

prediuen que l'edat mitjana arribaria als 38 anys, i que ms del 17% estaria per sobre 60

anys, xifres que ja sn molt similars a les que existeixen a Europa. A la Xina ja s'est

veient que la poblaci vella est augmentant molt rpidament i el probable s que arribi a

les xifres d'Europa Occidental en els propers 35 anys, el que significa que per a aquella

poca tindran una proporci de gent vella com mai havia succet en la histria de la

societat humana. A Europa l'augment de la poblaci vella ja est pressionant als serveis

de salut i als fons de pensions. Ja per al Jap es prediuen creixements econmics ms

lents, a causa del envelliment de la poblaci. Igual impacte tamb es comenar a sentir

aviat en els pasos en desenvolupament. Alguns demgrafs ara estan preocupats que una


46

rpida declinaci del creixement poblacional podria ser pitjor que una declinaci

moderada.

Alternatives radicals

Les teories modernes que relacionen a la poblaci, l'economia i el medi ambient van

comenar amb l'economista britnic Thomas Malthus. El seu llibre: "Un Assaig en el

Principi de la Poblaci" es va publicar per primera vegada l'any 1798, en temps

d'inestabilitat social, com a conseqncia de la Revoluci Francesa. Aquest treball

extremadament pessimista, declarava que la poblaci creixeria en proporci geomtrica

(1, 2, 4, 8, 16 i aix en endavant), mentre que la disponibilitat d'aliments noms podia

crixer en proporci aritmtica (1, 2, 3, 4, 5 ...) No veient forma de restringir el

creixement de la poblaci, l'autor conclou que tot hauria d'acabar en grans fams i elevats

ndexs de mortalitat entre les classes pobres. El seu tractat va ser una empenta cap al

socialisme i Karl Marx va definir aquesta obra coma "la difamaci de la raa

humana". Marx acceptava que hi havia una sobrepoblaci per culpava-ne el sistema

econmic que valorava ms el capital que a les persones.

Molts ambientalistes moderns han reviscut de les idees maltusiana. El 1968 l'ecologista

americ Paul Ehrlich va escriure la seva polmica obra "La Bomba de la Poblaci", en

qu afirmava que centenars de milions de persones abans de 1985 moririen de fam, a

causa de la sobre poblaci. De la mateixa manera l'any 1972, el Club de Roma, un grup

molt influent d'industrials i intellectuals, usant simulacions en computaci, van publicar

el seu informe titulat "Els Lmits del Creixement".Ells predeien un col lapse catastrfic

de la poblaci per al'any 2025, a causa del creixement descontrolat d'aquesta i els

recursos limitats per sustentar.

Els analistes socials han fet mfasi en que sn la pobresa i la inseguretat les que

indueixen a les famlies a tenir un gran nombre de fills. Han argumentat que els avenos

socials i econmics sn els que en definitiva redueixen el creixement poblacional,

iniciant aix a transici demogrfica abans definida. Acadmics americans, com Frances

Moore Lape argumenta que l'elevat creixement poblacional del mn modern s el

resultat de l'abs dels drets humans dels pobres.

Els pessimistes com Ehrlich, argumenten que el rpid creixement poblacional dels pasos

pobres, est destruint els recursos naturals, com sn els sls i els boscos, i que elles mai

seran capaos d'aprofitar els avenos econmics i socials que li poguessin posar un fre

al creixement poblacional.


47

Ells visualitzen una crisi maltusiana, que afectant primer a nacions individuals

s'estendria posteriorment a tot el mn.

Per una alternativa radical a la visi maltusiana, ha estat oferta per l'economista dans

Ester Boserup en el seu llibre: "Les Condicions del Creixement Agrcola

(1965)". Mentre Maltus afirma que el creixement agrcola es veur limitat pel creixement

poblacional, Boserup diu que el creixement poblacional porta a avenos tecnolgics que

incrementen la producci agrcola i creen desenvolupament econmic. La idea ha estat

presa per economistes de dreta, com Julian Simon de la Universitat de Maryland que

afirma que si b s cert que el creixement poblacional significa ms boques per

alimentar, tamb significa que hi ha ms mans per treballar i ms cervells per pensar ".

5. Ledat de les poblacions

Tipus de poblaci dun pas, edats

Jove: majoria entre 0 i 20 anys

Envellida: ms de la meitat amb ms de

40 anys

Pirmide de poblaci

s la millor manera de representar ledat dun pas o societat. Es colloquen separats el nombre dhomes i dones, al voltant dun eix, per grups de 5 anys.

Tipus de

pirmide

1. base ampla i cpula molt estreta = pasos pobres amb alt ndex de

natalitat

2. rectangular amb poca base = pasos envellits

3. ampla a la part central i base molt estreta: pasos que passen de

situaci de joventut a envelliment


48

Exemple nm. 1

Exemple nm. 2


49

Exemple nm. 3

Font: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

6. Poblaci i recursos

Recursos

Tot all que ofereix la natura per cobrir necessitats, laugment de la poblaci en pot amenaar la continutat.

Tipus de recursos Renovables (cereals, llenya, peix)

No renovables (plom, petroli)

Teories

Catastrofistes: cal aturar immediatament el nombre de naixements: el mn t

una cabuda limitada i recursos

Ms optimistes: sempre que han hagut situacions descassetat shan buscat alternatives o inventat noves tecnologies. Objectiu: aconseguir energia barata

per la fusi de ltom, per exemple.


50

4.4.2 La pobresa


51

La pobresa s la manca de bns materials suficients per portar una vida digna. En aquest

sentit, s el contrari que riquesa i alludeix a un estat de carncia.

s un parmetre sempre comparatiu, per aix es pot parlar de pobresa absoluta (manca

de menjar, casa i aigua potable), pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir

ingressos inferiors a un dlar diari) o pobresa (viure amb menys de 3 dlars al dia).

Aquests nivells varien en funci del pas que es tracti (per exemple a Espanya s pobre el

que no arriba al 50% dels ingressos mitjans de l'Estat). Al mn hi ha 1200 milions de

persones en situaci de pobresa extrema.

Els pasos pobres sn anomenats subdesenvolupats o del Tercer mn. Es concentren en

els continents d'sia i sobretot frica, tot i que la pobresa est estesa arreu del mn,

incloent les riques ciutats industrialitzades (Quart mn).

Causes de la pobresa

Desastres naturals

Guerra

Repartiment injust dels recursos

Poc accs a l'ensenyament

Factors climtics

Govern catic o corrupte

Discriminaci per ra de sexe o raa

Poc accs als mercats globalitzats

Manca de drets humans

Sanitat deficient

Percentatge de poblaci que viu amb menys d'1,25$ per dia (pobresa absoluta). ONU estimacions 2000-

2006.


52

Pobresa relativa

Es defineix com a pobresa relativa aquella situaci en la qual malgrat tenir les necessitats

bsiques cobertes, el nivell d'ingressos se substancialment menor que el de la major part

de la poblaci. El concepte de pobresa relativa est molt vinculat al grau de desigualtat

d'una economia.

El Banc Mundial per a comparacions internacionals utilitza com a indicador de pobresa

relativa la quantitat de 2 dlars per dia. En el context de pasos desenvolupats, per,

sovint es pren com a referncia el 50% de la renda per cpita d'una economia. L'INE, per

exemple, utilitza el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum.

Pobresa absoluta

Es defineix com a pobresa absoluta aquell nivell d'ingressos per sota del qual no s

possible satisfer les necessitats bsiques. Aquest nivell, en ser absolut, no depn de la

distribuci de la renda i ha de ser el mateix en tots els pasos (evidentment ajustat

mitjanant la paritat de poder adquisitiu).

El Banc Mundial utilitza com a indicador de pobresa absoluta la quantitat de 1,25 dlars

per dia.

Sovint, el els pasos desenvolupats, es considera tamb com a pobresa absoluta el 50%

del nivell de pobresa relativa. s a dir, el 25% de la renda per cpita d'una economia.

Feminitzaci de la pobresa

Es calcula que actualment hi ha ms de mil milions de persones atrapades en la pobresa

absoluta. Segons el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones

(UNIFEM)]], el 70% d'ells sn dones. A ms s'estima que 7 de cada 10 persones que

moren de fam al mn sn dones i nenes. 7 de cada 10 persones que moren de fam al mn

sn dones. Las dones tamb sn el major grup entre els anomenats treballadors pobres,

persones que treballen per que no guanyen prou per sortir de la pobresa absoluta.

Segons l'Organitzaci Mundial del Treball, les dones constitueixen actualment el 6

Documents

4. dossier hta cont 25 4, 2015-2016