4431 01 CREDITS:4424 01 CREDITS - manresainclusio.cat economic comarcal 2008.pdf · 7 Introducció 11 1. El 2007: final del llarg cicle expansiu i senyals de canvi 11 1.1. Els resultats

Anuari EconòmicComarcal 2008

Estimació del PIB comarcal2007

4431_01_CREDITS:4424_01_CREDITS 6/11/08 10:50 Página 1

ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2008/ Estimació del PIB comarcal2007: direcció i redacció: Josep Oliver Alonso.137 p.; 27,5 cmTítol al llom: Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2008.ISSN: 1136-5595I. Caixa d’Estalvis de Catalunya. II. Títol: Anuari Econòmic Comarcal CaixaCatalunya 2008. 1. Catalunya-Economia. 2. Comarques-Catalunya. 3. ProducteInterior Brut-Catalunya. 4. Anuaris. 338 (46.71) Anu

Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2008

Edició:Caixa CatalunyaPlaça Antoni Maura, 608003-BARCELONA

Josep Oliver Alonso, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i assessor del Servei d’Estudis de Caixa Catalunya

Equip de treball:Esaú Soto Martínez (Departament d’Economia Aplicada, UAB)Marc Costa Carcereny (Departament d’Economia Aplicada, UAB)Miriam Feu Puig (Servei d’Estudis Caixa Catalunya)David Martínez Turégano (Servei d’Estudis Caixa Catalunya)

Tabulació i programació informàtica:Josep Pérez Garcia (ERGOS, SL)

Disseny portada:H2O Comunicació Integral

Fotocomposició:Grafitex, S.A.

Impressió:SERPER, S.L

© Caixa d’Estalvis de CatalunyaNúmero de registre editorial 1535/76Barcelona, novembre del 2008

ISSN: 1136-5595


Sumari

5 Presentació

7 Introducció

11 1. El 2007: final del llarg cicle expansiu i senyals de canvi

11 1.1. Els resultats del 2007 i els primers símptomesdel canvi de cicle

15 1.2. Manteniment de la inversió i moderació en el consum, principals trets del 2007

19 1.3. L’oferta: forta expansió terciària,manteniment de la construcció, caiguda del primari i frenada de la indústria

24 1.4. Un augment de l’ocupació prou important i un creixement de preus massa elevat

26 2. La distribució territorial del creixement el 2007

26 2.1. El creixement a les demarcacions catalanes

26 2.1.1. Les conseqüències del fort avanç dels serveis,la moderació en la construcció i en la indústria i la davallada del primari

28 2.1.2. Girona: caigudes en el primari, fort impulsterciari, frenada de la construcció i contribuciópositiva del sector manufacturer

30 2.1.3. Barcelona: forts impulsos en el terciari i en les produccions manufactureres, i menorexpansió de la construció

31 2.1.4. Lleida: intensa caiguda del primaricompensada per la fortalesa de la resta de sectors

34 2.1.5. Tarragona: baixos creixements de la indústriai de la construcció i forta expansió terciària

35 2.2. El creixement del 2007 als principals àmbitsterritorials

39 2.2.1. L’eix gironí lidera el creixement del VAB el 2007, seguit de l’eix metropolità

43 2.2.2. El Camp de Tarragona, el Pla de Lleida,les comarques centrals i les de muntanya creixenper sota la mitjana catalana, però augmenten el seu VAB de més del 3%

50 2.2.3. Les Terres de l’Ebre: les comarques ambmenor creixement el 2007

52 3. Consideracions finals

59 4. Anàlisi comarcal

101 5. Annex estadístic

137 6. Fonts estadístiques



5

Un any més veu la llum l ’Anuari EconòmicComarcal. I ho fa en uns moments en què, per primercop des de l’inici d’aquesta sèrie de treballs, l’eco no -mia catalana mostra símptomes d’estan ca ment, ambel perill de recessió tècnica els propers trimestres.D’aquesta manera, si sempre ha tingut l’atractiu d’unaeina a disposició dels agents econòmics en el territori,en les actuals circumstàncies pren, si és possible,encara més rellevància. L’edició que ara se’n publicanomés incorpora, d’una manera molt parcial, els pri-mers estralls de la crisi financera internacional i elsproblemes del sector de la construcció a Catalunya, jaque analitza els registres del 2007, exercici que, deforma agregada, encara va ser molt expansiu. I tot ique a la segona meitat ja es va frenar la construccióresidencial, la fortalesa de la resta de l’activitat i delmateix sector de la contrucció en el conjunt de l’anyfan del 2007 el darrer any de la llarga expansió que esva encetar la segona meitat de 1994, més que no pasel primer d’una nova etapa de menors avanços delPIB.

L’Anuari es divideix, a semblança d’anys ante-riors, en tres parts. La primera presenta una visiógeneral de l’evolució catalana com a conjunt, ambl’objectiu de comprendre millor les dinàmiques productives de cada un dels sectors, i les raons queexpliquen els seus diferencials d’avanç del VAB. Lasegona analitza la distribució territorial del creixe-ment català, començant per la seva plasmació a lesquatre demarcacions del país, com a pòrtic imprescin-dible per avaluar l’activitat econòmica dels diversosconjunts comarcals. Final ment, la tercera part contéla ja tradicional anàlisi econòmica de cadascuna de lesquaranta-una comarques catalanes. El conjunt es

complementa degudament amb l’annex estadísticcorresponent.

Com sempre en aquesta publicació, els resultatsde l’any (així com dels tres anys anteriors) tenen uncaràcter provisional, bé perquè la comptabilitat nacio-nal catalana serà revisada en el futur, bé perquè enalguns àmbits només hi ha estimacions del creixementaproximat del VAB sectorial. Això passa particular-ment en el sector agrícola, ja que la distribució de lesproduccions comarcals entre secà i regadiu (indispen-sable per a la correcta assignació del creixement delVAB comarcal) no està disponible sinó amb un retardsuperior al d’aquest anuari, de manera que les dadesde producció del 2007 són estimacions a partir demitjanes dels anys anteriors.

Caixa Catalunya regracia totes les persones quehan col·laborat en la preparació i elaboració de l’A nua ri per la professionalitat i l ’esforç demos-trats, en especial al director de l’equip de recerca delDepar ta ment d’Eco nomia Aplicada de la UniversitatAutònoma de Bar celona.

CAIXA CATALUNYA

Novembre 2008

Presentació


6

Llista d’abreviatures

AA.PP.: Administracions PúbliquesCCOC: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de CatalunyaDAR: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralDGAH: Direcció General d’Arquitectura i HabitatgeDGI: Direcció General d’IndústriaDGT: Dirección General de TráficoDPTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de CatalunyaDT: Departament de Treball de la Generalitat de CatalunyaEPA: Encuesta de Población ActivaGwh: Giga watts-horaICEX: Instituto Español de Comercio ExteriorICI: Indicador de Clima IndustrialIDESCAT: Institut d’Estadística de CatalunyaINE: Instituto Nacional de EstadísticaINEM: Instituto Nacional de EmpleoIPI: Índex de Producció IndustrialIPC: Índex de Preus de ConsumMF: Ministerio de FomentoPIB: Producte Interior BrutPimes: Petites i mitjanes empresesPb: Preus bàsicsPm: Preus de mercatSEOPAN: Associació d’Empreses Constructores d’Àmbit NacionalSOA: Sense Ocupació AnteriorSS: Seguretat SocialUAB: Universitat Autònoma de BarcelonaUE: Unió EuropeaVAB: Valor Afegit Brut

Aclariments

Cadascuna de les dades que es presenten als quadres d’aquest anuari s’ha arrodonitde forma individualitzada, fet que pot produir diferències entre la suma de les dadesparcials i els totals dels quadres.


Introducció

Els resultats econòmics de l’exercici del 2007 poden serconsiderats simultàniament com els del darrer any del fortperíode expansiu encetat la segona meitat de 1994 o, al con-trari, com els de l’inici de la crisi i de reajustament de l’es-tructura productiva que, a l’altura de la tardor del 2008, és jamolt evident. Fa un any caracteritzàvem el 2006 d’exercicifrontissa, d’enllaç entre el període 2002-2005, en el qual elcreixement europeu va minvar força i va tenir conseqüènciesnegatives en la producció industrial i la inversió productiva iles exportacions catalanes, i la situació del 2006, en quèEuropa i Alemanya en particular havien pres el lideratge delcreixement. Aquesta caracterització es va mantenir, parcial-ment, en el decurs del 2007, de manera que els trets bàsicsde l’exercici no van ser gaire diferents dels del 2006, tot i quela segona part de l’any ja va començar a mostrar canvis, anti-cipant l’entrada en una nova situació.

De fet, a les pàgines introductòries de l’edició anterior jasuggeríem que, amb les dades disponibles del primer semes-tre del 2007, tot indicava que el període de divuit mesoscomprès entre l’inici del 2006 i la segona part del 2007 s’a-cabaria configurant com el màxim cíclic de l’etapa de reno-vada expansió iniciada el 2003. Aquesta expectativa, enefecte, s’ha confirmat totalment, i després d’aquest màximcíclic ha començat la fase de contracció de l’activitat que totsels processos de llarga expansió acaben portant.

Aquesta doble característica del 2007 (final d’una etapad’expansió i inici d’una altra de contracció) es va traduir enla desacceleració esdevinguda entre el primer i el segonsemestre. De fet, el PIB agregat va passar d’avançar del 3,9%els sis primers mesos fins al 3,3% la segona part de l’any. Itot i que les diferències són poc substantives en termessemestrals, la frenada és més evident quan s’analitzen els rit-mes de creixement trimestrals. Així, des del 4,3% d’avançdel PIB català del darrer quart del 2006, l’activitat conjunta

del país va presentar un perfil decreixent: 4,0% el primer tri-mestre, 3,8% el segon, 3,6% el tercer i, finalment, 3,1% elquart. En síntesi, entre el quart trimestre del 2006 i el quartdel 2007, el creixement del PIB català es moderà del 4,3 al3,1%. I si bé és cert que aquesta desacceleració no permetiaanticipar la intensa davallada que ha tingut lloc els primerstrimestres del 2008, la caiguda fou prou intensa per suggerir,ja aleshores, que la llarga onada d’expansió arribava a la fi.

Addicionalment, uns altres elements sectorials assenya-laven, també, el final d’aquest procés de llarg creixement del’activitat i l’ocupació. En especial, després del dinamismeelevat de la construcció residencial el 2006 (a Catalunya esvan iniciar, segons dades del Ministeri d’Habitatge, uns101.772 habitatges lliures, un 11,8% per sobre els ja moltelevats registres del 2005), els primers trimestres del 2007era evident que aquesta activitat entrava en una nova fase, ique els forts ritmes anteriors serien substituïts, en el millordels casos, per una prou intensa desacceleració i, en el pitjor,per una crisi profunda. Així, els dos primers trimestres del2007, els habitatges iniciats van començar a presentar caigu-des d’una certa importància respecte als elevats valors del2006 (fins a taxes interanuals de -16,4 i -17,7%, respectiva-ment), davallades que es van accentuar molt intensament elsdos darrers trimestres de l’any (-34,0 i -56,0%). Aquestamodificació radical en el ritme de creixement de la construc-ció residencial reflectia elements interns, propis de l’econo-mia catalana, i, en especial i a partir de finals de juliol iprimers d’agost del 2007, les noves condicions dels mercatsinternacionals de diner i del crèdit, dels quals havia depèstant la construcció a Catalunya i a Espanya els anys delboom. Tot i això, la fortalesa de l’obra civil va permetre com-pensar uns registres molt més modestos de la resta de bran-ques de la construcció (la residencial, d’edificació i larehabilitació), afectades d’una manera o altra pel final delcicle residencial i/o per l’enduriment del clima econòmic icreditici. A més, i a diferència del que havia d’ocórrer un any

7

Estimació del PIB comarcal 2007

4431_02_ANUARIO_2008:Maquetación 1 6/11/08 10:48 Página 7

desprès, el 2007, encara continuaven operant les forces d’a-tracció exterior que, en especial en el sector industrial i par-cialment en el dels serveis, tibaven el nostre creixement.

En síntesi, des de l’àmbit de l’oferta i llevat del primari,les grans tendències de creixement agregat de la indústria, laconstrucció i els serveis el 2006 es van mantenir el 2007.Malgrat això, cal destacar que la recuperació industrial, l’as-pecte més rellevant del 2006, va donar lloc, en el decurs del2007, a una marcada moderació en el seu avanç, reflex delsprimers estralls de la crisi a Europa i de la subsegüent caigu-da de l’activitat la segona part de l’any. D’aquesta manera, lesexpectatives més optimistes que la renovada empenta euro-pea, i en especial l’alemanya, havia despertat a finals del2006 es van acabar esvaint, i així ja ho indicava el creixementdel VAB industrial català del darrer quart del 2007 (0,8%),molt allunyat del 4,0% del darrer trimestre del 2006. De fet,en aquesta moderació hi va contribuir la davallada de lesproduccions energètiques i extractives, així com la de lesindústries de minerals no metàl·lics, reflectint l’alentimentde la construcció, les caigudes del tèxtil i, en general, resul-tats continguts en les principals branques industrials.

A més, en el terciari, part del desplaçament observat el2006, quan els serveis a les persones van tendir a créixermenys que els vinculats a la demanda empresarial, es vamantenir. D’aquesta manera, el comerç al detall va avançarmoderadament i els serveis personals fins i tot van caure, toti que l’hoteleria i la resta de branques productives del terciariprivat van créixer intensament, reflex de la inèrcia industriali de la demanda turística, encara intensa, procedent de l’ex-terior i l’interior d’Espanya. A aquesta prou importantexpansió dels serveis privats, s’hi va ajuntar la dels públics,empesos, de nou com el 2006, fonamentalment pels de sani-tat i serveis socials, i, amb menor grau, pels generals de l’ad-ministració pública i els educatius. D’aquesta manera, elterciari va presentar un augment agregat del 4,3%, força persobre el 3,8% del 2006.

Altrament, el primari va tornar a mostrar un canvi designe en l’activitat, des de l’augment del 2006 (3,8%), i vapresentar una nova davallada (-3,5%), impulsat per la caigu-da tant de la producció agrícola com de la ramadera. Enl’àmbit agrari, la forta empenta d’algunes produccions (comla de cereals) va ser insuficient per compensar la davallada dela fruita fresca, l’oli d’oliva i la fruita seca. En el cas de laramaderia, la principal producció (porcí) va arrossegar elsector a la baixa.

Finalment, l’activitat de la construcció va continuarcreixent amb prou intensitat, tot i que, com s’ha indicat, elssímptomes d’alentiment, en especial la segona part de l’any,eren evidents. D’aquesta manera, després del fort augmentdel 5,4% el 2006, en l’exercici del 2007 ja es va frenar marca-dament, fins a un 3,6% de mitjana, que amaga la davallada amesura que anava avançant l’any. Aquesta moderació reflec-tia tant l’elevació dels costos financers per part del BancCentral Europeu (el qual va augmentar els tipus d’interèsdes del 2,25% el desembre del 2005 al 4,00% el desembredel 2007) com el continuat deteriorament de la confiança deles llars, afectades pels primers símptomes de canvi del cicleexpansiu de l’economia catalana i, en especial, pels de la crisifinancera internacional. Tanmateix, com s’ha indicat, elsresultats agregats de la construcció reflecteixen valors moltdispars dels diferents components. Així, davant el modestincrement de la construcció residencial, no residencial irehabilitació (de l’1,3, el 2,3 i l’1,3%, respectivament, en ter-mes de VAB), l ’obra civil augmentà molt intensament(12,3%), i ajudà així a mantenir el conjunt de l’activitat de laconstrucció.

Lògicament, aquesta disparitat de creixements secto-rials, i els de les branques que els expliquen, va tenir conse-qüències rellevants en el creixement del VAB de cada àmbitterritorial. El creixement dels serveis (l’hoteleria va augmen-tar de forma particularment intensa) i també el de la cons-trucció situen la demarcació de Girona al capdavant de


8


l’expansió, amb un augment del 3,7%. La segueix la de Bar-celona, amb un increment del 3,6%, per la relativa fortalesaindustrial i el fort augment dels serveis vinculats a les activi-tats productives (finances, transports i comunicacions, acti-vitats immobiliàries i serveis empresarials, entre altres) i perla menor dependència de la construcció, que hi va avançarmenys intensament (3,5%). Lleida ve en tercer lloc, amb unavanç del VAB prou important, del 3,4%, tot i que les fontsdel creixement són diferents: la construcció va augmentarmés que a la resta del país i la indústria va fer un avanç moltproper al de Girona, alhora que el primari queia més que lamitjana i els serveis creixien menys intensament. Tarragonatanca la relació de demarcacions segons ritme de creixementdel VAB, amb un augment prou sòlid del 3,1%, bé que persota el 3,5% català. La indústria i la construcció van ser lesque menys avançaren de Catalunya i el primari va tenir unaprou intensa davallada. Els serveis, a desgrat d’haver crescutd’un 4,3% (la taxa més elevada del conjunt de les demarca-cions), no van poder compensar els efectes baixistes delsanteriors sectors.

Pel que fa als grans agregats territorials, presentendiferències en el ritme d’avanç del VAB prou rellevants.L’eix gironí és el que lidera el creixement del país (3,7%),seguit de l’eix metropolità (3,6%). A diferència d’aquests dosgrans conjunts de comarques, els avanços del Camp deTarragona (3,4%), de les comarques del Pla de Lleida(3,4%), de les comarques centrals (3,4%), de les de muntan-ya (3,2%) i de les Terres de l’Ebre (2,0%) mostren augmentsinferiors a la mitjana. Com es dedueix d’aquesta relació, lamenor empenta de la construcció residencial (particular-ment evident en l’àmbit de les comarques de Tarragona) i lafortalesa d’alguns sectors industrials i, en especial, terciarissón a la base d’un cert retorn a un mapa de creixements (desde Barcelona vers el nord) que havia estat la norma la segonapart dels noranta i que aquests darrers anys s’havia estès versel sud. El 2007, any que clarament apareix com el final

d’una etapa, sembla cloure l’expansió i retornar a una distri-bució territorial del creixement ja coneguda. Tanmateix, lacrisi industrial que el xoc financer està provocant tornarà aalterar aquest patró, ja que tendeix a penalitzar les comar-ques de l’eix metropolità.

Com sempre que finalitzo aquestes pàgines introductò-ries, no puc deixar d ’esmentar la imprescindiblecol·laboració d’un ampli conjunt d’institucions i persones,que han fet possible l’estimació del creixement comarcal.Voldria agrair, en primer lloc, a l’Institut d’Estadística deCatalunya (IDESCAT), i en especial a la seva directora,Anna Ventura Estalella, l’ajuda prestada. A més, en un tre-ball com aquest en què cal disposar d’informació molt preci-sa tant territorialment com sectorialment, he d’esmentar, enespecial, les institucions i les persones que ens ajuden a obte-nir indicadors d’oferta de cadascuna de les branques produc-tives de l’activitat catalana. Des d’aquest punt de vista, pelque fa al sector primari, dono les gràcies especialment alsserveis tècnics del Departament d’Agricultura, Alimentaciói Acció Rural (DAR), sense els quals el nostre treball seriadel tot impossible, i més en concret a Alba Canfran, i tambéagraeixo el suport de la Direcció General de Pesca i AccióMarítima. Quant a la informació referent al sector de laconstrucció, cal destacar l’ajut del Departament de MediAmbient i Habitatge (DMAH), que ens ha facilitat lainformació necessària sobre l'evolució de l'activitat residen-cial a Catalunya, del tot imprescindible per comarcalitzaraquesta important faceta de l’activitat del sector, així com lesestimacions sobre la distribució de la producció entre lesbranques principals, que tan amablement ens facilita cadaany la Cambra Oficial de Contractistes d’Obra de Catalun-ya (CCOC). Alhora, la Societat d’Empreses d’Obres Públi-ques d’Àmbit Nacional (SEOPAN), i l'Agrupació deFabricants de Ciment de Catalunya (Ciment Català) enshan permès utilitzar la seva informació, que subministraaltres indicadors rellevants de la construcció. De la mateixa

9



manera he de regraciar al Servei d'Estudis i d'Estadística delDepartament de Treball la disponibilitat sobre informaciórelativa a l'evolució del mercat laboral. Finalment, cal esten-dre el nostre agraïment a totes les institucions que publiquenestadístiques accessibles a internet i en especial a les perso-nes responsables de mantenir-les, perquè amb una feinasovint força obscura contribueixen de forma molt decisiva agenerar la informació necessària per poder avançar en elmillor coneixement del nostre país.

Com sempre en una feina com aquesta, el director esdeutor dels esforços de molta altra gent, a la qual agraeixoexpressament la tasca realitzada. Cal destacar la paciència ila capacitat informàtica de Josep Pérez Garcia, uncol·laborador d’anys en les tasques tan ingrates de tabulació,ordenació i còmput de la informació. Sense el seu ajut deben segur que la feina no tindria la qualitat que, així hoespero, ha acabat tenint. Igualment, cal destacar el treball del’economista Esaú Soto Martínez: la seva tasca rigorosa, lacura en la contrastació de les dades i la insistència davant lesinstitucions per obtenir la informació necessària han estatmolt valuoses. El treball de Marc Costa Carcereny, en latasca difícil de control i contrastació de la informació i en laseva ordenada preparació per facilitar la redacció, ha estat,així mateix, del tot imprescindible. Juntament amb ellsMiriam Feu Puig i David Martínez Turégano, del Serveid’Estudis de Caixa Catalunya, han tingut una participaciótambé molt destacada, igualment imprescindible, en aquesttreball, i sóc deutor de la seva feina rigorosa de control i dela seva contribució a la redacció d’algunes de les parts del’estudi.

Josep Oliver AlonsoLlabià/Barcelona/Bellaterra, novembre de 2008


10


1. El 2007: final del llarg cicle expansiu i senyals

de canvi

Aquest primer capítol ha estat destinat, de forma habi-tual, a l’anàlisi del que ha succeït en l’economia catalana,amb la presentació dels principals elements de la demandai, en especial, de les característiques més importants de l’o-ferta, la variable clau en el creixement comarcal. Són notesintroductòries rellevants, perquè permeten ubicar els crei-xements diferencials de les comarques i els principals eixosterritorials catalans dins un context més global. Aquestavisió més agregada esdevé avui, si és possible, més signifi-cativa que mai, atès que la generalització de la crisi que s’i-nicià la segona part del 2007 està afectant amb duresa totsels territoris i tots els sectors. Tanmateix, les diverses espe-cialitzacions productives territorials, amb àmbits geogràficsmolt més dependents de la construcció, traslladen aquelladinàmica més general de forma diversa. Per aquest motiu,les pàgines que segueixen subministren les claus que expli-quen la resposta de l’oferta dels diferents sectors productiusel 2007, del tot necessàries per comprendre la dinàmicacomarcal. Addicionalment, inclouen les reflexions al vol-tant dels registres assolits el 2007 dins un context temporalmés dilatat, amb la incorporació de la nova informaciósobre el creixement català i per demarcacions subministra-da per l’Idescat i per l’INE.

1.1. Els resultats del 2007 i els primers

símptomes del canvi de cicle

Ja s’ha indicat a la introducció que els resultats del2007 podien ser considerats de forma doble: bé com el finalde l’etapa expansiva anterior, bé com l’inici de la novaèpoca de crisi i menors creixements que s’anticipa per alspropers exercicis. De fet, les dues meitats de l’any expressenaquesta dualitat, i la manifesten, en especial, amb la desac-

celeració que, des de l’inici de l’any 2007 fins al final, vanmostrar el gruix de les principals macromagnituds. Aquestés el cas, per exemple, de la inversió en béns d’equipament,que després de presentar augments molt elevats el primertrimestre (8,5%) es va desaccelerar a mesura que l’anyavançava (augments el darrer quart del 6,8%). En l’àmbitde la construcció, el perfil fou més estable, i es va moureentre el 3,9% dels tres primers mesos de l’any al 3,4% deldarrer quart, una desacceleració menys intensa però tambéevident. El mateix perfil van presentar les exportacions,afectades la segona meitat de l’any pels primers símptomesde contenció del creixement alemany i de la resta d’Europa.Així, després d’augmentar del 6,4% el darrer trimestre del2006, les vendes internacionals de béns i serveis van acabar2007 creixent a taxes de només el 2,5%. En canvi, el con-sum familiar i el públic van poden mantenir una més inten-sa progressió, de manera que la despesa familiar, tot i queamb un menor augment que el 2006, encara va créixer del2,9%, alhora que el consum públic progressava d’un moltimportant 5,5%.

D’aquesta manera, la demanda interna va moderarnomés suaument la seva progressió anterior, des del 4,6%del 2006 al 4,0% del 2007, cosa que va implicar que elsaldo internacional negatiu dels intercanvis de béns i ser-veis pràcticament no canviés (des dels -0,9 punts percen-tuals de detracció el 2006 als -0,8 del 2007). Aquestadisminució, atès el manteniment en la contribució del saldodels intercanvis amb Espanya (0,5 punts percentuals tant el2006 com el 2007), va implicar una lleugera reducció de lacontribució negativa del saldo exterior global al creixementdel PIB (des d’una detracció de 0,4 punts percentuals el2006 a una de 0,3 el 2007).

El mateix perfil de desacceleració es va posar de mani-fest en el gruix de les activitats productives, en especial laindustrial. Aquesta, afectada per la frenada europea, va pas-sar d’augments del 4,0% la darrera part del 2006 al 0,8%

11



del quart trimestre del 2007, una forta davallada que antici-pava la recessió en la qual ha entrat el sector el 2008. A aixòs’afegeix la caiguda de la demanda d’habitatges, si bé caladvertir que el sector residencial, pel fet que la seva activitatté un període de maduració entorn de dos anys, no vareflectir sinó parcialment la davallada ja encetada. Així, elsector de la construcció va passar d’augments del 4,2% elquart trimestre del 2006 al 3,4% del darrer del 2007, un

ritme d’activitat encara prou important. Els serveis, encanvi, reflectint la millor dinàmica de la demanda de lesempreses, de les llars i del sector públic, fins i tot van aug-mentar el seu ritme de creixement entre el 2006 i el 2007,des del 3,8 al 4,3%.

Aquesta evolució expressava la influència de xocs exte-riors i interns d’ordre i naturalesa diversos. En l’àmbit exte-rior, el BCE va continuar amb la seva política d’encariment


12

Taula 1.1 PIB pm trimestral i anual per components d'oferta i demanda a Catalunya. 2006-2007Taxes reals de variació interanual en % i aportacions en punts percentuals. Base 2000

2006 2007 Anuals

I trim. II trim. III trim. IV trim. I trim. II trim. III trim. IV trim. 2006 2007

OfertaSector primari 3,3 5,3 1,9 4,8 -0,3 -4,4 -4,8 -4,5 3,8 -3,5Indústria 2,5 2,0 3,1 4,0 2,8 2,5 2,0 0,8 2,9 2,0Construcció 6,3 6,1 5,1 4,2 3,9 3,5 3,6 3,4 5,4 3,6Serveis total 3,8 3,7 3,8 3,9 4,5 4,4 4,4 4,2 3,8 4,3Impostos 4,7 5,7 5,4 7,0 4,5 4,0 3,4 1,9 5,7 3,4

PIB pm 3,8 3,8 3,9 4,3 4,0 3,8 3,6 3,1 3,9 3,6

DemandaConsum privat 4,1 3,6 3,4 3,3 3,1 3,1 2,8 2,6 3,6 2,9Consum públic 5,2 4,5 4,8 5,3 5,9 5,9 5,6 4,6 4,9 5,5Inversió total1 6,8 6,3 6,4 6,3 6,3 5,8 5,3 5,1 6,4 5,6Inversió productiva2 6,7 5,6 6,8 7,7 8,5 8,2 7,3 6,8 6,7 7,7Inversió en construcció 7,0 6,8 5,7 4,6 4,2 3,6 3,4 3,2 6,0 3,6

Demanda interna 5,0 4,4 4,4 4,4 4,4 4,2 3,9 3,6 4,6 4,0

Demanda exteriorExportacions de béns i serveis 6,6 6,6 6,0 6,4 4,4 4,0 8,7 2,5 6,4 4,9Importacions de béns i serveis 7,3 5,7 7,3 8,9 4,2 7,1 9,2 3,5 7,3 6,0Saldo exterior internacional3 -0,8 -0,2 -1,0 -1,4 -0,3 -1,6 -0,9 -0,6 -0,9 -0,8

Saldo exterior amb Espanya3 -0,2 -0,3 0,6 1,3 0,1 1,3 0,7 0,1 0,5 0,5

Saldo exterior total3 -1,0 -0,5 -0,4 0,0 -0,2 -0,3 -0,2 -0,4 -0,4 -0,3

1. Inclou la variació d’existències. 2. Inclou la inversió en béns d'equipament i altres productes. 3. Els saldos es mesuren en punts percentuals d'aportació al creixement del PIB.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.


creixent del preu del diner. D’aquesta manera, les llars cata-lanes van veure com, des d’uns tipus d’interès en el 2,00%abans de la primera pujada de desembre del 2005, aquest vaanar augmentant gradualment, fins a situar-se en el 4,00%el desembre del 2007. Juntament amb el xoc dels preus delcrèdit, a partir d’agost del 2007 s’hi va ajuntar el derivat dela dificultat de refinançament exterior de l’economia espa -nyo la i catalana. En els anys de l’expansió, el creixent dèficitexterior espanyol s’havia finançat amb apel·lacions a l’estalviinternacional, en especial l’europeu. D’aquesta manera, lademanda de crèdit de llars i empreses a Catalunya (ambaugments del 19,9% el 2004, del 24,5% el 2005 i del 22,6%el 2006) s’havia saldat, en una part no menor, amb recursosexteriors. El 2007 ja s’anava produint una certa moderacióen el ritme de creixement del crèdit (el primer semestrehavia augmentat d’un 19,1% interanual, i va acabar l’anyamb un creixement del 15,7%), però, tot i això, l’avanç delcrèdit a empreses i famílies catalanes superava l’incrementdels dipòsits i altres recursos de les entitats financeres. D’aquesta manera, quan el setembre del 2007 el sistemafinancer mundial va començar a entrar en una situació d’ex-cepcionalitat, la capacitat de l’economia espanyola, i de lacatalana, de finançar adequadament aquells augments decrèdit es va veure molt limitada. I amb ella, un segon xoc de crè dit, ara de quantitats, es va afegir a l’experimentat enpreus. D’aquesta manera, a la important alça dels tipus d’in-terès oficials, que va tenir un impacte prou marcat en elscostos de finançament hipotecari, s’hi va ajuntar, molt parti-cularment, l’encariment del mercat interbancari. En aquest,els tipus a un any van passar de mitjana del 3,92% el desem-bre del 2006 al 4,79% el desembre del 2007, fet que va afe-gir més tensió damunt la capacitat adquisitiva de les llars.

Un tercer, i negatiu, efecte de les condicions exteriorsva derivar de l’acceleració de la inflació. De fet, l’exercicidel 2007 serà considerat en el futur com el que va començara posar de manifest les tendències inflacionàries subjacents

al procés de globalització. Fins aleshores, la creixent exten-sió de les relacions econòmiques internacionals havia pro-vocat el procés contrari, de deflació dels preus dels bénsintercanviats, de manera que cal atribuir al benigne marcinflacionari mundial dels primers anys de la dècada unapart no pas petitat dels baixos tipus d’interès. En canvi, el2007, els preus dels aliments van començar a destacar l’altracara de la globalització, és a dir, la creixent tensió de l’ofer-ta d’aquests productes, i de les principals primeres matèriesobjecte de comerç internacional, per atendre les novesnecessitats de la demanda. Al mateix temps, les tensions enel mercat del petroli, encetades uns anys abans, continua-ven, tot i que no van arribar als màxims observats mésendavant (2008). Així, el petroli tipus brent va passar decotitzar a 54,6 dòlars/barril el 2005 a 65,2 el 2006 i, final-ment, a 72,4 el 2007. A aquest efecte inflacionari, que es vaaccelerar la segona part de l’any, s’hi va afegir el dels ali-ments. Aquest va ser provocat per una caiguda en l’ofertamundial d’aliments, per la mala collita de cereals a Austrà-lia i l’Argentina, alhora que el viratge de la política energè-tica vers els conreus de combustibles vegetals (bàsicament,blat de moro) va esperonar també el creixement dels preusd’altres cereals. Aquests problemes des de l’oferta es vanveure accentuats pels de la demanda, de manera que elspreus dels aliments van anar augmentant en el decurs del2007, fins a assolir el darrer trimestre valors no vistos en ladarrera dècada. Així, tot i que la mitjana del componentdels aliments frescos en l’IPC català va passar d’un aug-ment del 3,6% el 2005 al 4,5% el 2006 i al 4,0% el 2007, entermes trimestrals aquest component dels preus va passard’augmentar del 4,1% el darrer trimestre del 2006 i del3,0% el primer del 2007 a fer-ho al 4,2% l’últim quart d’a-quest darrer any.

Part d’aquests augments del preu del petroli i d’altresprimeres matèries industrials reflectia excessos de deman-da. Però, parcialment, expressava la creixent desconfiança

13



respecte del dòlar. Aquesta moneda va experimentar unamarcada depreciació, que va significar que la cotitzaciódòlar/euro caigués des d’1,32 dòlars/euro el primer degener del 2007 a 1,46 el 31 de desembre del mateix any,amb un valor mitjà d’1,37 força per sota els corresponentsal 2005 i el 2006 (d’1,24 i 1,25 dòlars/euro, respectiva-ment). Així, als xocs anteriors cal afegir-hi el de la creixentalça de la divisa europea, amb els seus efectes negatiusdamunt les exportacions industrials, i també d’una part deles turístiques, del nostre país.

Un cinquè efecte exterior negatiu és el derivat delsimpactes de la crisi financera internacional en l’activitat.Fins aleshores, el creixement de l’àrea de l’euro semblavahaver entrat en una nova fase, d’intensa expansió, desprésdels problemes dels anys 2001-2005. Era aquest convenci-ment sobre la solidesa de la recuperació de l’àrea, el queexplicava, si més no parcialment, les alces dels tipus d’in-terès del BCE (el març del 2007 es va situar en el 3,75% iel juny en el 4,00%). De fet, el 2006, el PIB de l’àrea vaassolir un màxim del període 2001-2007, amb un augment


14

Taula 1.2. Demanda interna de Catalunya per components. 2001-2007Taxes de variació interanual i pes dins el PIB pm en %. Base 2000

Consum InversióDemanda

Privat Públic Total Béns d'equip. Construcció Total1 Interna

Taxes de creixement interanual

Mitjana2005-2007 3,7 6,0 4,1 7,8 5,2 6,4 4,7

2001 3,4 4,7 3,6 3,3 6,9 4,3 3,82002 3,2 4,7 3,5 -0,7 6,1 2,9 3,32003 3,1 5,4 3,5 5,2 5,8 5,3 4,02004 4,5 7,9 5,1 4,0 5,4 4,7 5,02005 4,5 7,7 5,1 8,9 5,9 7,2 5,72006 3,6 4,9 3,9 6,7 6,0 6,4 4,62007 2,9 5,5 3,4 7,7 3,6 5,6 4,0

Pes dins el PIB pm

Mitjana2005-2007 58,2 14,3 72,6 13,3 12,6 26,6 99,2

2001 56,6 12,4 69,0 12,3 11,1 24,1 93,12002 57,0 12,7 69,7 11,9 11,5 24,2 93,92003 57,1 13,0 70,1 12,1 11,8 24,7 94,82004 57,8 13,6 71,4 12,2 12,1 25,1 96,52005 58,5 14,2 72,7 12,9 12,4 26,0 98,72006 58,3 14,3 72,6 13,2 12,6 26,7 99,32007 57,9 14,5 72,5 13,8 12,6 27,2 99,7

1. Inclou la variació d'existències.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.


del 3,0%, que cal comparar amb el feble resultat de nomésl’1,5% el 2001-2005. Tanmateix, a partir de setembre, elgruix dels indicadors de confiança europeus van començara mostrar els primers efectes de la crisi financera, que ràpi-dament es van traslladar a la producció de la Unió Europeai, indirectament, a la catalana.

Al mateix temps, el final de la forta onada de la cons-trucció residencial anticipava que part dels sectors que

havien sostingut l’augment agregat del PIB començaven afrenar-se. Dins aquest context intern menys expansiu,l’àmplia constel·lació de factors externs que ens afectavennegativament van tenir les primeres conseqüències sobreels tres nous motors que el 2006 començaven a prendre elrelleu de la construcció: la indústria, des de l’oferta, i lesexportacions i la inversió, des de la demanda.

1.2. Manteniment de la inversió i moderació

en el consum, principals trets del 2007

En l’àmbit de la demanda, ja s’ha assenyalat que elsprincipals trets apunten cap a un manteniment de la fortapulsió de la inversió total (tant de l’efectuada en béns d’e-quipament com en construcció), alhora que el consum pri-vat moderava suaument la forta expansió anterior. Pel quefa al sector exterior internacional, el canvi descrit en lescondicions internacionals va resultar en una moderacióprou important de les vendes a l’exterior, que va anar tambéacompanyada d’una menor tensió en les compres.

Respecte al principal component de la demanda, elconsum privat, el menor augment (des del 3,6% el 2006 al2,9% el 2007) va reflectir l’impacte conjunt dels diferents

15


Taula 1.3. VAB pb del sector primari. 2006-2007Milions d'euros constants del 2000 i taxes reals de variació interanual en %

2006 2007 Variació

Cereals 156 178 13,8Llegums 1 1 10,2Tubercles per a consum humà 32 27 -13,5Cultius industrials herbacis 5 5 0,7Farratges 31 29 -5,6Hortalisses 217 205 -5,9Fruita fresca (no cítrics) 340 308 -9,4Fruita seca 51 37 -27,4Cítrics 63 68 8,6Vi i subproductes 135 137 1,2Oli d'oliva i subproductes 72 60 -16,0Flors i planta ornamental 125 122 -3,0Altres productes agrícoles 25 24 -2,4Vaquí 158 164 4,2Oví i cabrum 12 9 -20,4Porcí 416 400 -4,0Aviram 77 78 1,5Altres animals 36 37 3,6Llet 103 92 -10,9Ous 24 24 0,3Altres productes ramaders 6 6 -2,9Fusta 64 62 -2,1Pesca 117 112 -4,5

VAB agrari 1.252 1.201 -4,1VAB ramader 830 809 -2,5VAB forestal 64 62 -2,1VAB pesquer 117 112 -4,5

VAB primari 2.264 2.184 -3,5

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural (DAR).

Taula 1.4. Principals resultats de l'enquesta de conjunturaindustrial a Catalunya. 2003-2007Saldos nets a final d'any en %

Nivell

Cartera Estocs TendènciaICI de comandes prod. acabats Producció producció

2003 -5,0 -8,8 11,9 5,7 5,72004 -5,3 -9,3 13,3 6,7 6,72005 -1,6 -2,7 12,6 10,6 10,62006 3,2 6,3 3,3 6,4 6,42007 -3,7 -10,1 8,7 7,5 7,5

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.


elements que determinen el comportament de les llars.Entre aquests cal destacar el deteriorament de les expecta-tives dels consumidors, així com un menor augment de larenda disponible en termes reals, pel creixement delspreus, mentre que l’efecte riquesa va començar també amoderar-se. En l’àmbit de la confiança de les llars, tantl’elevació del preu del diner com els primers símptomes dedesaccele ració de l’activitat residencial, com també elsimpactes exteriors derivats de les alces del preu del petrolii altres primeres matèries i, finalment, el xoc financerinternacional, van tenir efectes molt negatius. Aquestdeteriorament es visualitza clarament en l’índex de con-fiança de les llars espanyoles (elaborat, des de 1986, per laComissió Europea). Mesurada d’aquesta manera, la con-fiança va passar d’un saldo mitjà de -10,7 el 2005 i de -12,1 el 2006 a -13,2 el 2007. A més, més important queaquest valor mitjà, és la seva caiguda progressiva en eldecurs de l’any. Mentre que el gener del 2007 el saldo deles respostes positives i negatives sobre la situació econò-mica era de -12,2, l’octubre havia caigut fins a -15,7 i eldesembre assolia ja un preocupant -19,3, que anticipava el perfil baixista que ha presentat en el decurs del 2008 ique l’ha situat en valors no vistos mai.

Tanmateix, si per motius de confiança les llars co men -çaven a mostrar més precaució i, per tant, a contenir la des-pesa, el mercat de treball continuava empenyent el consuma l’alça, bé que no tant com anys anteriors. En efecte, el2007, la creació de nous llocs de treball va experimentarnomés una molt suau desacceleració. Aquests, mesuratssegons l’EPA, van augmentar a una taxa anual del 2,7%, toti que per sota el formidable increment del 2006 (3,9%). Entermes dels nous afiliats a la Seguretat Social, la desaccele-ració va ser més marcada, des del 3,9% del 2006 al 2,2% del2007. Aquestes taxes d’augment implicaren un total propera 92.000 nous ocupats segons l’EPA i a uns 75.000 segonsel total d’afiliats al sistema, xifres menys elevades que les

del 2006 (127.630 ocupats segons l’EPA i 116.438 segonsl’afiliació a la Seguretat Social). Sectorialment, aquestsaugments reflecteixen en especial els de la construcció idels serveis, ja que la indústria va tenir valors propers a zero(0,4%) segons l ’afiliació o clarament negatius (-3,3%)segons l’EPA. En canvi, els creixements de la construcció(4,1 i 7,0%, segons l’afiliació i segons l’EPA) i dels serveis(2,5 i 4,7%) van impulsar l’avanç agregat de l’ocupació.Dins aquest context de forta expansió de la demanda detreball, els salaris es van mantenir estables en termes reals,acompanyant estretament la trajectòria de la inflació. Així,el cost laboral total brut per treballador de l’Idescat va aug-mentar del 4,8%, per sobre el 3,2% del 2006. D’aquestamanera, el guany en termes de renda es va fonamentar en lacreació de llocs de treball, si bé també hi van contribuir elsavanços del salari real.


16

Taula 1.5. IPI per subsectors a Catalunya. 2006-2007Taxes de creixement de les mitjanes anuals en %

2006 2007

1. IPPI1 3,3 1,7

2. Energia elèctrica, gas i aigua 3,3 -3,7

Extracció i transformació de minerals 2,0 0,1Química 1,0 2,8Metal·lúrgia i prod. metàl·lics 3,2 1,0Maquinària i equips mecanics 13,4 6,8Equips elèctrics, electrònics i òptics 5,6 5,0Material de transport 8,0 1,3Aliments begudes i tabac -3,5 3,3Tèxtil, cuir i calçat -2,4 -6,6Paper i arts gràfiques -1,3 4,3Cautxú i plàstic 2,0 0,5Minerals no metàl·lics 11,3 -5,8Altres indústries 12,6 0,9

3=1+2. Índex general (IPI) 3,3 1,3

1. Índex de producció de productes industrials. No inclou el sector d'energia i aigua. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.


Altrament, l’evolució de la riquesa de les llars catalanestambé va continuar actuant positivament damunt el consum,tot i que amb menor intensitat, atès que la seva principalfont, el valor dels immobles, va començar a créixer mésmoderadament. De fet, constitueix un tret estilitzat de lanostra economia la sincronització entre mercat immobiliari iconsum, de manera que quan aquell comença a moderar lesseves expectatives, el consum enceta, també, un cert alenti-ment. Així, el 2007 va continuar la revaloració de la riquesaimmobiliària, amb un increment dels preus del metre quadratdel total de l’habitatge, segons dades del Ministeri d’Habitat-ge, del 6,25% (un 5,9% l’habitatge de segona mà), lluny del’augment del 2006 (12,1% el total de l’habitatge i un 12,0%l’usat). D’aquesta manera, aquest element, malgrat que enca-ra va actuar positivament, també frenava la seva empenta i,en conseqüència, restava dinamisme a la despesa privada.

Finalment, els factors demogràfics apareixen com eldarrer element que, d’una manera directa o indirecta, afectenel consum. Des d’aquest punt de vista, també el 2007 semblaindicar el final d’una etapa molt expansiva en aquestes varia-bles. L’avanç poblacional mitjà el 2007 va continuar essentmolt elevat, del 2,3% de mitjana anual segons l’EPA, ambuns 161,5 milers de nous residents, creixement força superioral del 2006 (2,1%, amb 144,8 milers de nous residents) i molt superior als registres de la mitjana 2001-2005 (in -crement de l’1,9%). Un aspecte a destacar del creixementdemogràfic és que el gruix d’aquest augment reflecteix l’a-portació de la immigració, que, segons es dedueix de l’EPA,va superar el 95%, ja que els nascuts a Espanya pràcticamentno hi van aportar nous efectius. Vol dir això que una part nopas petita de l’augment de població va tenir lloc en edats vin-culades al mercat de treball i, per tant, amb propensions mit-janes al consum també més elevades que el conjunt.

A més, i en el mateix àmbit demogràfic, la formació dellars també s’ha de considerar com un element determinantde la demanda de consum, perquè les noves famílies tenen

una major propensió a consumir i perquè la reducció de lagrandària mitjana de la llar redueix els avantatges d'escala dela despesa familiar, cosa que, en termes per càpita, es tradueixen un progressiu increment del consum. En aquest sentit, lacreació de noves llars el 2007 va continuar dins la forta tra-jectòria anterior, bé que amb una clara moderació. Així, enl’any que finalitzava a l’altura del segon trimestre s’haviengenerat (dades EPA) unes 69.371 noves llars, amb un avançrelatiu del 2,7%, tot i que lluny de les 108.000 del 2006. Enaquesta intensa progressió, la immigració també hi ha tingutun paper important, de manera que de la contribució prope-ra a la meitat al creixement total dels anys 2000-2006, el2007 vora el 85% de les noves llars tenien com a persona dereferència un nascut fora d’Espanya. En síntesi, tots els ele-ments de la funció de consum suggereixen un augment d’aquesta magnitud en línia amb el dels exercicis precedents,si bé lleugerament menor que el 2006, a causa de la menorexpansió de l’ocupació.

Pel que fa al consum públic, va continuar incremen-tant-se molt intensament, amb un avanç del 5,5%, persobre el 4,9% del 2006. Aquesta forta progressió reflecteixles creixents demandes socials d’ampliació del sistema sani-tari, educatiu i del conjunt de l’oferta de serveis públics,provocades tant per l’augment de la població com per lamillora d’alguns serveis.

En l’àmbit de la demanda d'inversió, va accentuar-se ladissímil trajectòria entre els seus components, iniciada el2006, amb augments més intensos en l’efectuada en béns d’e-quipament i material de transport i altres productes, i menorsen l’efectuada en construcció (residencial i no residencial).Aquesta darrera, que havia anat avançant regularment eldarrer quinquenni entorn del 6% anual en termes reals, vapresentar una prou sobtada moderació, fins a un incrementanual del 3,6%. El seu menor creixement va reflectir, com s’haindicat, la moderació en l’edificació residencial i en la rehabi-litació, i un augment, també més moderat, en l’edificació no

17



residencial, mentre que l’obra civil continuava progressantamb força. Així, els habitatges iniciats van passar d’augmentardel 17,9% el 2006 a disminuir del 32,7%, caiguda que noreflecteix més que parcialment el canvi esdevingut el 2007.Més en concret, aquesta variable va caure del 13,1% el primersemestre de l’any, i molt més intensament, del 52,5%, els sisdarrers mesos de l’any, reflectint, entre altres aspectes, l’enca-riment del crèdit i la seva menor progressió (el concedit aempreses i famílies va avançar del 15,7% el 2007, lluny delsgrans augments del 22,6% del 2006 i del 24,4% del 2005).D’aquesta manera, el component residencial de la demandad’inversió va créixer de l’1,3%, molt lluny del 6,9% del 2006.Altrament, la inversió pública, igual que el 2006, va continuaraugmentant de forma intensa, per l’accentuació de la despesaefectuada tant per la Generalitat com per l’Estat en algunesinfraestructures d’especial rellevància (port, aeroport i AVE,principalment). D’aquesta manera, el component d’obra civilde la construcció va presentar un intens creixement de laFBCF, del 12,3% (des del 14,2% del 2006).

Pel que fa a la demanda d’inversió productiva (en bénsd'equipament i altres productes), el fort impuls encetat el2005 (augment mitjà del 8,9%), i consolidat el 2006 (6,7%),es va estendre al 2007 (7,7%). Aquesta fortalesa reflectia la dela indústria europea i el seu impacte en l’economia catalana,alhora que l’ampliació dels mercats català i espanyol (conse-qüència dels creixements de renda i de població) afegia pro-funditat al mercat, que necessitava augments de la capacitatproductiva. Tanmateix, la dada mitjana del 2007 és un certmiratge, ja que, com s’ha indicat abans, el seu perfil trimestralva anar decreixent, reflectint l’enduriment de les condicionsinternacionals i el menor pols de l’activitat a l’interior delpaís. Així, mentre que aquesta inversió assolia un màxim decreixement els tres primers mesos (amb un avanç interanualdel 8,5%), la seva davallada en el decurs de l’any va ser prounotable: del 8,2, el 7,3 i el 6,8% els tres trimestres següents.

Com a resultat d'aquestes trajectòries del consum i lainversió, la demanda interna va presentar un importantaugment, del 4,0%, per sobre el del PIB, fet que confirma,


18

Taula 1.6. Matriculació d'automòbils i vehicles totals aCatalunya1. 2004-2007Taxes de variació interanual en %

Automòbils Total vehicles2

Detall anual2004 6,0 9,52005 0,2 8,52006 -5,7 -1,02007 -7,3 -5,6

Detall trimestral del 2007I trimestre -7,5 -2,8II trimestre -9,0 -7,5III trimestre -8,9 -7,6IV trimestre -3,8 -4,3

1. Taxes de variació interanual dels valors acumulats de les dades mensuals.2. Inclou turismes, camions, furgonetes, autobusos, tractors industrials i altresvehicles.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.

Taula 1.7. Indicadors d'activitat de la construcció a Catalunya.2006-2007Taxes de variació interanual en % i nombre d’aturats en milers (mitjana anual)

2006 2007

Habitatges iniciats 17,9 -32,7Habitatges acabats 3,5 2,9Habitatges en construcció 20,0 2,0

Consum de ciment 18,4 -3,3

Ocupació (EPA)1 18,3 7,0Afiliació (SS)2 8,9 4,1Atur registrat (SOC)3 22,8 23,3

1. Ocupats EPA entre 16-64 anys.2. Inclou els afiliats al règim general i a l'especial dels treballadors autònoms.3. Aturats registrats en el Servei d'Ocupació de Catalunya.Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Ciment Català, INE, Departament de Treball i Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.


un exercici més, la tendència de l’economia catalana a crei-xements de la demanda interna superiors als de l’oferta.Tanmateix, aquests excessos de demanda foren claramentinferiors als del 2006, quan aquesta variable va progressard’un insòlit 4,6%, en un exercici en el qual el PIB vaavançar del 3,9%, i als de 2005 (augments del 5,7 i el 3,3%,respectivament). D’aquesta manera, el gap oferta-demandainterna va presentar una certa millora el 2007.

Lògicament, en les condicions descrites, la demandaexterna internacional va presentar una marcada desaccele-ració de les exportacions de béns i serveis, que des de l’aug-ment del 6,4% el 2006 van passar al 4,9%, alhora que lesimportacions, reflectint la trajectòria del consum i la inver-sió, van alentir també el seu avanç, des del 7,3% el 2006fins al 6,0%, de manera que la demanda externa va reduir laseva detracció a l’augment del PIB. La disminució en lacontribució negativa del saldo exterior al creixement delproducte és un tret prou rellevant del 2007, ja que elsdarrers anys havia anat augmentant. En concret, el 2004 varestar 1,5 punts percentuals al creixement del PIB, i el2005 en va restar 2,1. En canvi, el 2006 només en va restar0,4, i un any més tard, reflectint la moderació de la deman-da interna, s’accentuava aquesta reducció, amb una de -tracció de 0,3 punts percentuals. Amb tot, el saldo delsintercanvis d’exportacions i importacions de mercaderiesamb la resta del món en termes nominals va arribar el 2007a -29.172 milions d’euros, des del registre de -27.748milions del 2006. Això representa un taxa de variació inte-ranual del 5,1% (10,6% el 2006).

1.3. L’oferta: forta expansió terciària,

manteniment de la construcció, caiguda

del primari i frenada en la indústria

Des del punt de vista de l'oferta, la trajectòria delsdiferents sectors mostra alguns elements similars als obser-

vats el 2006 i d'altres que impliquen canvis de certa entitat.De fet, l'aspecte més distintiu fou la continuïtat en l’expan-sió dels serveis, acompanyada d’una certa moderació en laconstrucció. El sector industrial, en canvi, va avançar per

19


Taula 1.8. Indicadors d'activitat terciària a Catalunya. 2005-2007Taxes de variació interanual en %

2005 2006 2007

Vendes en grans superfícies (base 2005)A. Preus correntsTotal 5,1 2,4 2,9Alimentació 2,6 2,2 1,6Resta 6,8 2,5 3,7

B. Preus constantsTotal 1,3 -0,9 0,6Alimentació -1,1 -1,5 -2,3Resta 3,0 -0,6 2,6

Pernoctacions en establiments hotelers 4,9 4,9 1,3Viatgers en establiments hotelers 5,3 17,8 1,7Grau d'ocupació en establiments hotelers 58,6 60,4 60,8Variació grau d'ocupació1 1,6 1,8 0,4

Transport de viatgersRodalies RENFE 3,6 2,0 -2,4Regional RENFE 8,0 3,6 -2,9Total RENFE 3,8 2,2 -2,3Total FGC -1,6 6,1 2,0Aeri 12,0 9,3 11,6

Transport de mercaderiesPer vaixellPort Barcelona 10,0 16,5 10,8Port Tarragona 26,0 22,8 18,0

Mercat de treballOcupació (EPA)2 7,8 2,6 4,7Afiliació (SS)3 5,1 2,5 2,5Atur registrat (SOC)4 -0,3 -1,7 0,0

1. Canvi en punts percentuals en relació al mateix període de l'any anterior. 2. Ocupats EPA de 16-64 anys (mitjana anual).3. Inclou els afiliats al règim general i a l'especial dels treballadors autònoms(mitjana anual).4. Atur registrat al Servei d'Ocupació de Catalunya (mitjana anual).Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT, de l'INE, el Departamentde Treball i el Ministerio de Fomento.


sota els registres del 2006, reflectint l’enduriment de lescondicions exteriors. El primari va davallar, després dels

augments del 2006, reflex de la seva trajectòria variable. Enconcret, el sector primari va revertir l’augment del 3,8% del2006, amb una caiguda del VAB a preus bàsics del 3,5%,lluny de la mitjana d’augment de l’1,2% del període 2001-2006. Aquest canvi reflecteix la incidència de les caracterís-tiques del mateix sector, en el qual, malgrat l'elevat grau detecnificació en la producció, una part no pas petita de l'ac-tivitat encara està vinculada a factors meteorològics. Enaquest sentit, entre el 2001 i el 2007, davant el 3,2% d’aug-ment mitjà anual del PIB català, el corresponent al primarifou d’un més que modest 0,5%, xifra que expressa laseqüència d’alces i baixes que, en bona part, es compensen.Així, el 2007, el VAB agrícola va caure del 4,1%, reduccióque es va afegir a les de la ramaderia (-2,5%), del sectorpesquer (-4,5%) i del sector forestal (-2,1%).

En l'agricultura, la contracció agregada expressa aug-ments en algunes produccions però, alhora, importantsdavallades en els productes més rellevants. En l’àmbit deles produccions que creixen, es destaquen els cereals, ambun augment del 13,8%, seguits de les lleguminoses en gra,amb el 10,2%, els cítrics, amb el 8,6%, el vi, amb l’1,2%, iels cultius industrials herbacis, amb el 0,7%. La resta debranques del subsector van tenir caigudes, com les llavors ialtres productes agrícoles, amb el 2,4%, i les flors i plantesornamentals, amb el 3,0%, a les quals cal afegir les plantesfarratgeres (-5,6%), les hortalisses (-5,9%) i, en especial, lafruita fresca (no cítrics) (-9,4%). Amb davallades encara mésrellevants hi ha els tubercles per a consum humà (-13,5%),l'oli d'oliva i subproductes (-16,0%) i, en darrer terme, lafruita seca (-27,4%). Amb relació a la ramaderia, davantl’augment de la producció de carn de vacum (4,2%) i d’avi-ram (1,5%), altres produccions presentaren valors pràctica-ment nuls o negatius: ous (0,3%), altres productes ramaders(-2,9%), porcí (-4,0%), llet (-10,9%) i oví i cabrum (-20,4%).Finalment, altres produccions del primari, com la pescamarítima, també van presentar caigudes (-4,5%).


20

Taula 1.9. Indicadors del mercat de treball a Catalunya. 2006-2007Valors absoluts en milers de persones (mitjana anual) i taxes de variació en %

Atur SOC1 Atur EPA

2006 2007 2006 2007

Valors absolutsAgricultura 3,4 3,2 3,5 4,0Indústria 61,5 59,3 35,1 32,8Construcció 22,6 23,3 20,9 22,5Serveis 159,4 159,6 100,1 107,9SOA4 14,0 11,0 81,6 78,6

Total 260,8 256,4 241,1 245,7

Taxes de variacióAgricultura -1,0 -2,1 6,8 14,6Indústria 1,6 -4,1 -9,1 -6,6Construcció -9,5 3,4 -1,4 7,7Serveis -1,7 0,0 10,1 7,8SOA4 -2,6 -18,4 -11,0 -3,7

Total -1,7 -1,7 -1,8 1,9

Afiliats a la Seg. Soc.2 Ocupats EPA3

2006 2007 2006 2007

Valors absolutsAgricultura 68,5 67,4 87,3 76,7Indústria 601,2 603,4 788,6 762,4Construcció 370,6 385,9 410,6 439,5Serveis 2.290,9 2.349,3 2.132,3 2.232,0

Total 3.331,3 3.405,9 3.418,8 3.510,6

Taxes de variacióAgricultura -2,6 -1,7 8,8 -12,1Indústria -2,1 0,4 0,6 -3,3Construcció 8,9 4,1 17,8 7,0Serveis 5,1 2,5 2,6 4,7

Total 3,9 2,2 3,9 2,7

1. Aturats registrats en el Servei d'Ocupació de Catalunya. Inclou els aturats senseocupació anterior, amb més de dos anys d'atur o que busquen la primera ocupació.2. Afiliats a tots els règims. 3. Ocupats EPA entre 16 i 64 anys.4. Sense ocupació anterior.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE, el Departament de Treball i el MTAS.


Pel que fa a la indústria i l’energia, va augmentar del2,0%, per damunt la mitjana dels anys 2000-2006, del’1,0% , la qual, en l’àmbit dels productes industrials estric-tament (l’energia i les indústries extractives excloses), enca-ra havia estat més reduïda. Aquest creixement del 2007 jacomençava a anticipar els primers problemes derivats de lacrisi de la construcció a Espanya i de la financera a la restad’Europa i del món, ja que va ser inferior al registre del2006 (2,9%). Així, segons el seu perfil trimestral, va passardel 4,0% el darrer trimestre del 2006 al 0,8% el darrer del2007, reflectint de forma clara el canvi en les condicionseconòmiques a partir de la segona part de l’any.

L’avanç agregat industrial reflecteix comportamentsforça diferenciats entre les diverses branques, en especialdins de les manufactureres, però també entre les produc-cions industrials i les d’energia, aigua i extractives. Siaques tes darreres presentaven una davallada en el creixe-ment del seu VAB (-1,4%), les típicament industrials, alcontrari, creixien d’un prou important 2,3%. Dintre elsproductes extractius i energètics, els primers van augmen-tar d’un 0,3%, davant la caiguda del 2,1% dels segons. Elcreixement de les produccions manufactureres s'explicapels registres, molt expansius, d’un ampli conjunt de sec-tors. Es destaquen, per ordre decreixent d’intensitat en

l’augment, les indústries de fabricació de maquinària iequipament mecànic (augment del 7,7%, en un sector queaportava el 7,0% del VAB industrial), les de paper, edició iarts gràfiques (increment del 5,2% i pes de 10,1%), lesd’alimentació, begudes i tabac (4,2 i 10,1%), la química(3,6 i 15,4%), les indústries de fabricació de material detransport (2,2 i 8,7%) i la metal·lúrgia i els productesmetàl·lics (2,0 i 12,0%). Aquest conjunt de branques sig-nifiquen un valor proper al 63,3% del VAB de la indústriai l’energia.

Altres branques van presentar menors avanços. Aquestés el cas de l'equipament elèctric, electrònic i òptic, queamb un pes del 7,3% va créixer de l’1,9%; de la fusta i elsuro (pes de l’1,6% i augment de l’1,8%), i de les indústriesmanufactureres diverses i les del cautxú i plàstic (pesos del4,6 i el 5,0% del VAB industrial, respectivament, i avançosde l’1,8 i l’1,4%). En darrer lloc, cal destacar les davalladesde les indústries del tèxtil, cuir i calçat (-5,8%) i del sectorde productes minerals no metàl·lics (-5,0%), amb un pesdins el sector del 5,7 i el 4,8%, respectivament. És especial-ment rellevant aquesta darrera caiguda, perquè indica, enl’àmbit de la producció industrial, els primers efectes de ladavallada del sector de la construcció residencial, que vacomençar a accelerar-se la segona meitat de l’any. Des d’un

21


Taula 1.10. Balança comercial de mercaderies de Catalunya amb l'estranger1. 2004-2007Milions d'euros corrents i taxes de variació i taxa de cobertura en %

Taxes de variació

Exportacions Importacions Saldo Taxa de Cobertura2 Exportacions Importacions

2004 39.121 60.556 -21.435 64,6 4,9 12,12005 42.361 67.449 -25.088 62,8 8,3 11,42006 46.776 74.524 -27.748 62,8 10,4 10,52007 49.951 79.123 -29.172 63,1 6,8 6,2

1. Valors acumulats a desembre de les dades mensuals. 2. La taxa de cobertura es calcula com el quocient d’exportacions i importacions, multiplicat per 100.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'ICEX.


punt de vista ocupacional, la indústria va tenir una pèrduad’efectius del 3,3%, reflex tant de la davallada dels sectorsamb retrocessos en la producció com de la continuïtat enels processos de recomposició i reestructuració de la restade branques industrials.

Altrament, el VAB de la construcció no va poder man-tenir els ritmes d’avanç dels darrers anys, tot i que encara vacréixer del 3,6%, davant l’avanç del 5,8% de mitjana elsanys 2000-2006. Igual que la indústria, la construcció es vaveure afectada pel final del boom expansiu de la brancaresidencial, accentuada, a partir de l’estiu, per l’esclat de lacrisi financera internacional i, per tant, per les creixentsdificultats d’empreses i particulars per obtenir el finan -çament adequat. Tot i això, des del punt de vista de la producció, la crisi de la demanda residencial no es va ma -nifestar en tota la seva intensitat, tant perquè part dels projectes encetats el 2005 i, en especial, el 2006 van conti-nuar el seu procés com per la contribució de l’obra civil.Així, mentre que la construcció residencial avançava moltmoderadament, d’un 1,3% (davant el 6,9% del 2006), en

una branca que va aportar el 34,1% del VAB del sector, la rehabilitació incrementava el seu avanç (augment del’1,3%, que cal comparar amb el 0,0% del 2006, amb un pesen el VAB del 24,7%), com també ho feia el sector de cons-trucció no residencial (avanç del 2,4%, davant el 2,5% del2006, en una branca que genera el 20,8% del VAB). Així,va ser la forta pulsió de l’obra civil que va permetre mante-nir un to de l’activitat prou rellevant, de manera que aquestsector va créixer d’un més que notable 12,3% (14,2% el2006) i va acabar generant una part no pas petita de l’aug-ment del VAB de la construcció. Per tot això, la diferènciaentre l’avanç del primer semestre i el del segon no és gaireacusada (3,9 i 3,5%), tot i que la tendència decreixent, quanes comparen els darrers trimestres del 2006 i el 2007, ésmés evident (4,2 i 3,4%, respectivament). Dins aquest con-text, la majoria d'indicadors de producció van continuarmostrant creixements prou notables, llevat dels habitatgesiniciats, indicador avançat que va caure del 32,7%, anti -cipant la crisi que s’ha estès el 2008. D’altra banda, elshabitatges en construcció van frenar intensament la pro-gressió anterior, fins a un augment del 2,0%, molt inferior al’11,1% de mitjana del període 2001-2006. Així mateix, elconsum de ciment (un indicador directe de l'activitat cons-tructora) es va reduir del 3,3%, alhora que la trajectòria de


22

Taula 1.11. IPC a Catalunya. 2004-2007Taxes mitjanes de variació interanual en %

2004 2005 2006 2007

Aliments i begudes no alcohòliques 4,0 3,5 4,1 3,5Begudes alcohòliques i tabac 3,9 4,7 1,8 7,2Vestit 3,5 2,3 2,0 1,2Habitatge 3,3 5,9 6,4 4,0Parament llar 2,1 2,9 3,0 2,8Medicina 0,8 1,2 1,5 -1,1Transports 4,9 7,0 4,3 2,1Comunicacions -1,2 -1,7 -1,5 0,1Esbarjo i cultura 1,0 0,8 0,6 -0,2Ensenyament 4,4 5,4 4,4 6,3Hotels i restaurants 4,6 4,8 4,6 5,4Altres 3,9 3,6 4,0 3,9

Índex general 3,5 3,9 3,7 3,0

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Taula 1.12. VAB pb1 a Catalunya i a les demarcacions catalanes.2004-2007Taxes reals de variació interanual en %

Any Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

2004 2,4 3,7 4,9 4,6 2,92005 2,8 4,4 3,1 4,4 3,12006 3,6 3,7 4,6 4,0 3,72007 3,6 3,7 3,4 3,1 3,5

1. Estimació de Caixa Catalunya del VAB a preus bàsics de les demarcacionscatalanes. Base 2000.Font: Caixa Catalunya (2008).


l’ocupació continuava alcista, tot i que amb menys intensi-tat que l ’any anterior (avanç mitjà del 7,0%, davant el18,3% del 2006). Per altra banda, l'obra pública va conti-nuar exercint una pressió expansiva.

Finalment, el terciari va avançar del 4,3%, claramentper sobre el 3,8% del 2006 i del 3,5% de mitjana de 2000-2006. Lògicament, atès el seu elevat pes en el conjunt del'activitat (un 65,4% del VAB), va ser el sector que més vaaportar a l’avanç agregat del PIB. Aquesta acceleració en elcreixement de l’activitat terciària també va reflectir unacerta moderació a mesura que l’any avançava: el seu VABva passar d’augments del 4,5% els tres primers mesos al4,2% el darrer trimestre. Els resultats agregats expressen elmenor impuls del comerç, més que compensats pels impor-tants avanços d’altres branques dels serveis a les persones(com el servei domèstic, l ’hoteleria o la sanitat) i a lesempreses (com els serveis immobiliaris i a les empreses).Així, per subsectors, el que presentà l'augment més granfou el dels serveis a les llars (11,2% en la branca de serveidomèstic), seguit de l’hoteleria (7,4%). En especial, l’incre-ment d’aquest és rellevant, atès l’elevat pes que té dins eltotal de la producció final dels serveis (de l’11,3%). D’altrabanda, la sanitat i els serveis socials (amb un pes del 7,6%en el VAB terciari), els transports i comunicacions (10,8%

del VAB) i el subsector de les immobiliàries i serveisempresarials (26,5% de l’activitat dels serveis) van presentaraugments prou rellevants, del 6,4, el 6,4 i el 5,2%, respecti-vament. Amb menors avanços de l’activitat hi ha la inter-mediació financera (3,5%), els serveis educatius (2,5%) i elsde l’administració pública (2,4%), que tenen una quotarelativament important de l’activitat del sector, entorn del19%, com a suma dels pesos corresponents (el 7,6, el 5,5 iel 5,7%, respectivament). La resta de branques van teniraugments menors, com és el cas del comerç (2,1%), amb unimpacte important en el conjunt de l’activitat, a causa delseu elevat pes dins el total terciari (18,3%), o fins i totnegatius, com els serveis personals i altres serveis (-2,0%,amb una aportació del 5,3% del VAB terciari).

Aquesta menor tensió en l'avanç dels serveis mésdirectament vinculats a les llars es reflecteix en algunsindicadors de l’avanç del comerç, com les vendes en granssuperfícies, que es van desaccelerar marcadament en termes corrents (avanç mitjà del 2,9%), des del 4,2% delsanys 2000-2006. En la important branca del turisme, elgrau d'ocupació hotelera es va accentuar fins al 60,8%, persobre el 58,7% de mitjana de 2000-2006. Malgrat això,altres indicadors van tenir increments menys expansius.Aquest és el cas de les pernoctacions hoteleres (augmentde l’1,3%, per sota el 2,3% de mitjana dels anys 2000-2006). El nombre de viatgers també es va frenar, amb unaugment de l’1,7%, per sota el 6,0% de mitjana de 2000-2006, resultat de la millora en el turisme estranger (2,4%) ide la lleugera davallada (-0,7%) del turisme domèstic.Finalment, en l'àmbit del transport, els valors van ser, engeneral, poc positius. El de rodalia de RENFE va caure (-2,4%), el dels FGC augmentà lleugerament (2,0%) i eltransport regional de RENFE també es va reduir (-2,9%),mentre que el de llarg recorregut obtingué una certa millo-ra (2,0%).

23


Taula 1.13. VAB1 pb per components de l'oferta a lesdemarcacions catalanes. Taxes reals de variació interanual en %

Primari Indústria Construcció Serveis Total

Barcelona -2,7 2,0 3,5 4,3 3,6Girona -2,7 2,9 3,9 4,2 3,7Lleida -4,0 2,9 5,4 4,3 3,4Tarragona -4,0 1,6 2,7 4,3 3,1Catalunya -3,5 2,0 3,6 4,3 3,5

1. Estimació de Caixa Catalunya del VAB pb de les demarcacions catalanes. Base 2000.Font: Caixa Catalunya (2008).


1.4. Un augment de l’ocupació prou important

i un creixement de preus massa elevat

En el decurs de 2007, els registres del mercat de treballvan començar a presentar algunes modificacions, si més noamb relació a la intensa expansió dels exercicis anteriors. Sibé el període 2000-2006 s'observaren moments de debilitat,el creixement de l’ocupació va ser molt intens (augmentmitjà del 3,6%), i, dins aquest context tan expansiu, elsregistres del 2007, tot i presentar un avanç prou significatiu(2,7% en termes de l’ocupació mesurada per l’EPA), van serclarament inferiors als del 2006 (3,9%). En termes absoluts,la creació d'ocupació va ser de 91,8 milers d’efectius de mit-jana, davant els 127,6 milers de l’any anterior. Per grans sec-tors de producció, la construcció va continuar liderant elcreixement, amb un augment encara molt notable (7,0%),seguida dels serveis, amb un avanç del 4,7%. D’altra banda,la continuïtat del reajustament ocupacional en la indústria ila pèrdua de posicions de determinades branques intensivesen treball es van reflectir en una nova caiguda dels llocs detreball en aquest sector (-3,3%), mentre que també hi vahaver reduccions en el primari (-12,1%). Des del punt de

vista de l'afiliació a la Seguretat Social (tots els règims),aquesta va seguir una trajectòria similar a l’ocupació mesu-rada per l’EPA, amb un avanç del 2,2%, lleugerament infe-rior al 3,9% del 2006. En termes absoluts, el creixement del'afiliació va ser de 74,6 milers d’efectius, 58,4 milers en elsector serveis, fins a un total de 3,4 milions. Per sectors, elpatró fou similar a l’esmentat, amb els majors increments laconstrucció i els serveis (4,1 i 2,5%, respectivament), ambun avanç pràcticament nul la indústria (0,4%) i amb dava-llades el primari (-1,7%). Dins aquest context de moderaciórelativa en la creació de nous llocs de treball, l’atur registrat


24

Taula 1.14. Indicadors d'activitat de la construcció a les demarcacions catalanes. 2007Taxes de variació interanual en %

Habitatges Habitatges Habitatges Aturats Afiliatsen construcció2 iniciats1 acabats1 (DT)3 (SS)2,4

Barcelona 2,5 -33,3 5,5 1,3 4,1Girona 3,1 -34,5 -6,6 11,5 5,2Lleida 9,1 -28,0 19,6 6,3 8,2Tarragona -8,4 -32,3 0,0 6,6 1,4Catalunya 2,0 -32,7 2,9 3,4 4,1

1. Acumulat a final d'any. 2. Mitjana anual. 3. Aturats registrats en el Serveid'Ocupació de Catalunya. 4. Inclou els afiliats al règim general i al règim especial de treballadors autònoms.Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Departament de Treball.

Taula 1.15. Viatgers, pernoctacions i estada mitjana en establiments hotelers de Catalunya per marquesturístiques1. 2007Taxes de creixement mitjà en % i estada mitjana en dies

Viatgers Pernoctacions Estada mitjana

Barcelona 6,5 4,0 2,1Catalunya Central 3,4 2,9 2,1Costa Brava 1,8 1,7 3,6Costa Daurada -7,8 -3,1 3,9Costa de Garraf 7,5 2,2 2,1Costa del Maresme 1,2 3,4 5,3Pirineus-Prepirineus -3,0 -1,3 2,4Terres de Lleida 5,1 3,6 2,3Terres de l'Ebre 5,4 -2,5 1,7Val d'Aran -16,4 -12,8 3,0

Catalunya2 1,7 1,3 2,9

1. Desde l'any 1994 la Generalitat de Catalunya ha establert una divisió geoturísticaen vuit marques: Barcelona (Barcelonès), Catalunya Central (Anoia, Bages, Osona,Vallès Occidental i Oriental), Costa Brava (Alt i Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany, Selva), Costa Daurada (Alt i Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès,Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès, Terra Alta), Costa de Garraf (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf ), Costa del Maresme(Maresme), Pirineus-Prepirineus (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya,Garrotxa, Alt Empordà Pallars Jussà i Sobirà, Ripollès, Solsonès i Val d'Aran) i Terres de Lleida (Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell). Val d'Aran (Val d'Aran) Terres de l'Ebre (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre,Montsià)2. El total de Catalunya no s'obté per suma de les marques turístiques.Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament d'Innovació, Universitats iEmpresa (Direcció General de Turisme).


va començar a tenir algun augment en determinats sectors,i, en especial, les diferències entre l’atur estimat (EPA) i elregistrat al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es vaneixamplar. En termes agregats, el SOC va detectar unadavallada mitjana de l’atur de l’1,7%, davant l’1,9% d’aug-ment de l’EPA, que ja començava a mostrar l’importantcanvi en la dinàmica del mercat de treball. Prenent les dadesdel SOC, la davallada de l'atur registrat va ser de 4,4 milersde persones, una gran part corresponen al sector industrial(-2,2 milers), amb una variació interanual de -4,1%.

Si en el front del mercat de treball els resultats forenmolt positius, en el dels preus Catalunya va continuar mos-

trant una trajectòria més alcista que la de l’àrea de l’euro,expressiva del to expansiu del seu mercat de treball i delnivell de demanda. L'augment del diferencial de preus ambl’àrea de l’euro ha estat una constant de 1999 ençà, i, coms'esmentava en edicions anteriors, en la mesura que esredueixi l'avantatjosa paritat amb què la pesseta es va incor-porar a l’euro, la competitivitat externa de l'economia cata-lana es veurà negativament afectada. En aquest ordred’idees, el 2007, la inflació catalana va superar de 0,8 puntspercentuals la del conjunt dels països de l'euro, un diferen-cial menys elevat que la mitjana del període 2000-2006 (alvoltant d’1,5 punts percentuals). D’aquesta manera, en el

25


Taula 1.16. Ocupació EPA per demarcacions. 2005-2007Valors absoluts en milers de persones (mitjana anual) i taxes de creixement i pes sobre Catalunya en %

Valors absoluts Taxes de creixement Pes dins Catalunya

Demarcació 2005 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Barcelona 2.444,9 2.532,2 2.593,8 3,6 2,4 74,0 73,9Girona 333,4 347,2 351,9 4,1 1,4 10,2 10,0Lleida 181,9 187,6 197,5 3,1 5,3 5,5 5,6Tarragona 330,9 351,8 367,4 6,3 4,5 10,3 10,5

Catalunya 3.291,2 3.418,7 3.510,6 3,9 2,7 100,0 100,0

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'INE.

Taula 1.17. Atur registrat per demarcacions i sectors. 2007Nombre d'aturats1

Demarcació Primari Indústria Construcció Serveis SOA1 Total

Valors absolutsBarcelona 1.404 49.180 16.020 123.191 8.297 198.092Girona 458 4.331 2.678 14.274 776 22.517Lleida 581 1.831 1.131 5.731 621 9.895Tarragona 774 3.921 3.510 16.402 1.295 25.902

Catalunya 3.217 59.263 23.339 159.598 10.989 256.406

1. Aturats sense ocupació anterior. Inclou els no classificats i els que busquen primera ocupació. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.


decurs dels anys 2002-2007, els preus al consum a Catalu -nya van augmentar del 18,8%, molt per damunt el 12,3% deFrança, el 8,4% d’ Alemanya o l’11,2% de l’àrea de l’euro.

Aquest manteniment del diferencial en el creixementdels preus expressa un avanç de l’IPC el 2007 del 3,0% (mit-jana anual), tot i que amb una tendència decreixent respecteals anys anteriors (la mitjana 2002-2007 fou del 3,6%).Aquest augment reflecteix un increment generalitzat de tosels components de l’IPC, encapçalats per begudes alcohòli-ques i tabac, amb un 7,2%, i seguit d’ensenyament i d’hotels,cafès i restaurants, amb augments del 6,3 i el 5,4%, respecti-vament. Els components amb menys avanç (o negatius) vanser medicina, amb un -1,1%, cultura, amb un -0,2%, i comu-nicacions, amb un 0,1%. Finalment, pel que fa a l'índex depreus industrials, els preus que reben els productors, va expe-rimentar un canvi de tendència, reflex del creixent augmentde les primeres matèries industrials i de l’energia, i va avançardel 3,6% de mitjana, per sobre el 3,1% de 2002-2006.

2. La distribució territorial del creixement el 2007

La dinàmica de l’oferta analitzada en el capítol prece-dent subministra alguns elements per saber quins àmbitsterritorials van créixer per sobre la mitjana i quins van expe-rimentat més dificultats. Cal destacar que, en el transcursdels darrers anys, la tendència històrica dels majors aug-ments del PIB a la franja costanera que, des de les comar-ques metropolitanes de Barcelona tendia a dirigir-se vers elnord del país, havia estat substituïda per una importànciacreixent de les comarques del sud i, en alguns exercicis, de lallenca de país que s’estén a ponent, des de les comarques demuntanya a les Terres de l’Ebre. Aquest nou model d’ex-pansió i de difusió de l’avanç de l’activitat havia trobat laseva raó principal en les dificultats de la indústria a lescomarques de Barcelona, ja que la frenada tendia a reforçar-se per l’estreta connexió entre creixement industrial i aug-

ment dels serveis a les empreses. Aquest és el cas dels exer-cicis 2002-2005, quan els problemes europeus van contenirl’augment de l’activitat industrial del país. En aquestes con-dicions, la construcció, en especial de segones residències, ila fortalesa del consum privat van tendir a afavorir el creixe-ment a les comarques de muntanya i a les del sud del país,juntament amb algunes de Girona. En síntesi, els primersanys dos mil, el model d’expansió del PIB des del Garraf al’Alt Empordà, seguint l’autopista A-7, va ser substituït perun creixement més difós, més a ponent i al sud del país.

El 2007, aquestes tendències van experimentar un certcanvi. En primer lloc, l’empenta dels serveis productius vareforçar el creixement a les comarques de Barcelona, al mateixtemps que la debilitat relativa de la construcció tendia a pena-litzar les del sud. Uns serveis turístics també prou tensos i unaconstrucció més dinàmica a Girona i Lleida acabaren de defi-nir un mapa de creixement en el qual les comarques de Giro-na lideraren el creixement, seguides de les de Barcelona i delCamp de Tarragona, així com del Pla de Lleida i les comar-ques centrals. Finalment, les comarques de muntanya i a unacerta distància les Terres de l’Ebre tanquen la relació segonsintensitat en l’augment del VAB. D’aquesta llista es potdeduir, força clarament, que la demarcació de Girona és laque presentà un to més expansiu, seguida de les de Barcelona,Lleida i, l’última, Tarragona. A les pàgines que segueixen espresenta el creixement de les demarcacions i grans eixos terri-torials del país, i les raons sectorials que l’expliquen.

2.1. El creixement a les demarcacions catalanes

2.1.1. Les conseqüències del fort avanç

dels serveis, la moderació en la construcció

i en la indústria i la davallada del primari

El creixement del VAB de Catalunya el 2007, d'un3,5%, és lleugerament inferior a l'avanç del PIB a preus de


26


mercat, perquè el component impositiu del PIB va créixer aun ritme superior al del valor afegit. La impossibilitat d'as-signar territorialment els impostos exigeix que l'avanç del'activitat per demarcacions, grans eixos comarcals i comar-ques es faci atenent el creixement del VAB a preus bàsics.A semblança d’aquests darrers anys, un primer fet estilitzatque es destaca dels resultats del 2007 és que la variacióagregada del VAB a preus bàsics català no reflecteix unpatró homogeni de comportament a les diferents demarca-cions, tot i que l'agregat s'ajusta prou al de la demarcació deBarcelona pel seu elevat pes dins el total. Així, l'avanç deGirona va ser superior al de Catalunya, amb un 3,7% (igualal de l'any anterior). Segueix Barcelona, amb un creixementdel 3,6% (davant el 3,5% català), valor que se situa en líniaamb els registres del 2006. Lleida presentà un avanç del’activitat del 3,4%, per sota el de Catalunya i inferior al del2006 (4,6%). En darrer lloc, i amb un registre lleugeramentmés baix, del 3,1%, Tarragona perd posicions respecte l'anyanterior, en què va tenir un notable increment del 4,0%.

Com s’ha indicat, aquests registres reflecteixen, engeneral, augments importants dels serveis (per sobre els del2006), un creixement agregat de la construcció prou relle-vant (tot i que inferior al de l ’any anterior), una claramoderació en el creixement de la indústria i unes taxesnegatives de variació en el sector primari. Pel que fa aaquest, la davallada del conjunt del país (-3,5%), reflecteixcaigudes en totes les demarcacions, després de l’augmentdel 2006 (3,8%). Els registres més baixos corresponen aTarragona i Lleida, amb una davallada del 4,0% cadademarcació, valors que s’allunyen molt dels augments ante-riors (del 4,7 i el 7,3%, respectivament). Quant a Girona iBarcelona, mostren davallades de menor magnitud (-2,7%,ambdues), que també es contraposen al creixement, pràcti-cament nul, del 2006 (0,2 i 0,3%, respectivament). Aquestagran disparitat en els avanços agregats del primari reflecteixvariacions, també molt diverses, entre les produccions agrà-

ries, ramaderes i forestals a cada demarcació i, en el cas deles costaneres, de la pesca. Així, en el conjunt de Catalunya,la ramaderia va tenir una caiguda menor que l'agricultura (-2,5%, davant el -4,1% de la producció agrícola). En el casde Lleida, on el pes ramader és especialment rellevant (ambun 42,5% del VAB del primari, la reducció va ser de l’1,7%,mentre que a Tarragona (amb una ponderació menor, del15,6% del total) la davallada es va accentuar (-2,3%). ABarcelona (amb un pes de 43,2% en el primari), el retrocésfou una mica superior, mentre que Girona (on la ramaderiaaporta el 46,5% del VAB del primari) va tenir els pitjorsregistres del país (-4,0%). En la producció agrícola, encanvi, Girona va presentar la menor pèrdua (-1,8%, en unabranca que aporta el 38,0% del VAB del primari), seguidade Barcelona (-2,8% i pes del 47,8%), Tarragona (-3,8% iaportació al VAB primari del 73,9%) i Lleida (-5,8%, enuna branca que genera el 55,2% del VAB primari). Final-ment, la pesca també va retrocedir a totes les demarcacionscostaneres (-0,6, -1,8 i -8,8% a Girona, Barcelona i Tarra-gona), alhora que la producció forestal també decreixia (-1,9% a Lleida i -1,7% a Girona).

En l'àmbit industrial, els registres de variació del VABdel sector oscil·laren entre l’1,6% de Tarragona i el 2,9% deGirona i Lleida, amb Barcelona amb un augment del 2,0%.Aquest diferencial s’explica pel diferent comportament deles principals branques productives a cada demarcació i,lògicament, pels diferents pesos que tenen en la producciófinal industrial i energètica. En aquest darrer subsector,amb una caiguda agregada de Catalunya de l’1,4% (i ambun pes del 7,8% dins el VAB industrial del país), els regis-tres van ser negatius a totes les demarcacions i formen unampli ventall: des del -2,4% de Girona (on aporta el 6,2%del VAB industrial i energètic) al -0,7% de Tarragona (ambun pes del 33,7%), passant pels valors intermedis de Lleida(-1,0% i pes del 5,0% del VAB sectorial) i de Barcelona (-2,3%, en una branca que aporta el 4,1% del total del VAB

27



industrial i energètic de la demarcació). Pel que fa estricta-ment a les produccions industrials, l’avanç català del 2,3%se situà clarament per sota els resultats de Girona (3,3%),Lleida (3,1%) i Tarragona (2,9%), mentre que únicamentBarcelona (2,1%) va tenir augments inferiors.

En la construcció, els majors creixements de Lleida iGirona (5,4 i 3,9%) es contraposen a la relativa moderacióde Tarragona, amb un avanç del 2,7%, inferior a la mitjanacatalana (3,6%), situació que manté les tendències de l'anyanterior. En efecte, en aquesta demarcació, la construcció java presentar el 2006 un moderat augment (2,9%), amb unincrement acumulat de la construcció el període 2000-2006del 21,4%, inferior a la mitjana catalana dels mateixos anys(40,5%), mentre que Lleida mostrava un valor superior, tanten la mitjana 2000-2006 (48,8%) com, específicament, l’any2006 (7,0%). Girona, amb un avanç prou important del3,9% el 2007, manté el to respecte a l'any anterior (quanencara va créixer d’un notable 7,7%), cosa que situà l’aug-ment agregat 2000-2006 en el 36,0%. En darrer lloc, Barce-lona, amb un avanç del 3,5% (per sota, també, del 5,1% el2006), frenà la progressió dels anys dos mil, amb un incre-ment acumulat del 44,7% el període 2000-2006. Aquestsavanços de la construcció en el decurs de l’actual dècadaajuden a entendre els excessius pesos que el sector ha assoliten la distribució total del VAB de cada demarcació el 2007,en especial a Lleida (amb un 13,3% del total), Girona(12,2%) i Tarragona (10,1%), i en menor grau a Barcelona(7,5%). Aquestes diferències en el creixement sectorialreflecteixen comportaments molt diferents en les branquesque el componen, particularment en la construcció residen-cial, que ha mostrat variacions força extremes. Mentre que aLleida aquesta branca avançava d’un important 3,9% i aTarragona queia d’un 2,6%, a Barcelona i Girona augmen-tava a ritmes de l’1,8 i de l’1,3%, respectivament. A més,aquestes diferències en la dinàmica residencial es van ampli-ficar pel diferent comportament de l’obra civil, amb creixe-

ments, en general, molt elevats (la mitjana catalana va serdel 12,3%), però amb valors extrems situats en el 19,8% aLleida i en el 9,9% a Barcelona, mentre que a Girona aug-mentava d’un 16,9% i a Tarragona d’un 15,5%.

Finalment, en l’àmbit terciari, el creixement català(4,3%) superà l’assolit el 2006 (3,8%), i, gràcies al 65,4% detot el VAB generat el 2007, explica una gran part de l’aug-ment agregat. A més, les diferències entre les demarcacionsvan ser molt contingudes. Dins aquest context, les demar-cacions de més creixement van ser Tarragona, Lleida iBarcelona (en les quals els serveis aporten un 59,0, un 63,0i un 66,1% del VAB, respectivament), amb augments del4,3% en tots tres casos, encara que Girona va seguir aquestsincrements a poca distància (avanç del 4,2% i aportació alVAB del 68,5%, la més important del país). Aquesta relati-vament continguda diferència en el creixement del VABdels serveis entre demarcacions expressa comportamentsforça similars entre els avanços dels privats (amb augmentsextrems del 4,4% Barcelona i Lleida, i el 4,1% Tarragona,passant pel 4,3% de Girona), mentre que els públics deno-ten variacions més diferenciades (del 5,1 i el 3,5% a Tarra-gona i a Girona, passant pel 4,2 i el 3,9% de Lleida i deBarcelona).

2.1.2. Girona: caigudes en el primari, fort impuls

terciari, frenada de la construcció i contribució

positiva del sector manufacturer

Com s’ha indicat, Girona va presentar el 2007 un aug-ment del VAB del 3,7%, lleugerament per sobre la mitjanadel país (3,5%), i per davant el de Barcelona (3,6%). Elcreixement del VAB reflecteix el fort avanç dels serveis i unaugment menor de la construcció, mentre que la indústriacomença a mostrar símptomes de menor tensió, i el primaricau. Així, el terciari fou el sector determinant de l’avanç delVAB de la demarcació (4,2%), atès el seu gran pes (el


28


68,5% del VAB). Altrament, la construcció va augmentarmenys que els anys anteriors (3,9%, davant el 7,7% del2006 i el 5,3% de mitjana de 2001-2006), amb un pes del12,2% del VAB. La indústria, després de l’augment del3,5% el 2006, va encetar un procés a la baixa, fins al 2,9%, ipresentà un pes del 16,5% del total. Finalment, el primariva caure del 2,7% (-3,5% de mitjana Catalunya).

La caiguda del primari a Girona és la menor de lesdemarcacions i reflecteix tant la del sector agrari (-1,8%)com les del ramader (-4,0%) i el pesquer (-0,6%). En l’àm-bit agrícola, que representa el 38,0% del VAB del sector, lafruita fresca va davallar intensament (-5,5%), com tambého va fer la producció de flors i plantes ornamentals (-2,8%), amb pesos del 27,4 i el 22,0%, respectivament. Encanvi, el segon subsector en importància, el dels cereals (pesdel 25,2% del VAB agrari), va créixer fortament (12,6%).Quant a les produccions ramaderes, que van representar el46,5% del sector, van caure en l’àmbit del porcí (-6,3%) i dela llet (-8,4%), mentre que la de vacum augmentà lleugera-ment (0,8%). Aquestes tres branques van significar un pesdel 33,0, el 23,3 i el 29,0% del sector, respectivament.

L’augment del VAB industrial a Girona (2,9%) va des-tacar-se respecte al conjunt del país (2,0%). Tot i que elsector va fer majors caigudes en les produccions d’energia,aigua i extractives (-2,4%, davant el -1,4% de Catalunya),l’agregat es va veure impulsat per la fortalesa de l’activitatestrictament industrial (amb un augment del 3,3%, que calcomparar amb el 2,3% català). Pel que fa a les branquesmanufactureres, algunes presentaren importants incre-ments de l’activitat. Aquest és el cas de l’alimentació, laqual va avançar del 7,1% i va representar el 21,0% del VABsectorial. Semblantment, la fabricació de material de trans-port va pujar del 7,3%, amb un pes del 5,0%; la de cautxú iplàstic ho va fer del 6,8% (pes del 5,8%); la d’equipamentelèctric, electrònic i òptic del 5,1% (pes del 6,3%), i la demetal·lúrgia i productes metàl·lics del 6,0% (pes de

l’11,7%). També va contribuir a l’avanç de la indústria labranca de fusta i suro (6,9% del VAB i creixement del’1,3%). En canvi, van restar creixement a la indústria elssubsectors de paper, edició i arts gràfiques (-0,2%), tèxtil,cuir i calçat (-9,1%), química (-6,3%) i altres productesminerals no metàl·lics (-5,8%), amb pesos del 7,8, el 6,5, el6,9, i el 6,9%, respectivament. Com a resultat d'aquestadinàmica, el mercat de treball del sector va presentar unaugment dels afiliats al règim general de la Seguretat Socialdel 3,3%, molt per sobre l’augment nul del 2006.

Ja s’ha esmentat l ’intens avanç de la construcció aGirona (3,9%), només superat pel 5,4% de Lleida, unincrement situat per sobre els registres de Barcelona (3,5%)i Tarragona (2,7%). El menor creixement respecte als anys2004-2006 (amb avanços del 5,3, el 7,0 i el 7,7%, respecti-vament) reflecteix, en especial, la forta davallada en l’inicid’habitatges nous i el seu impacte en el subsector de cons-trucció residencial. Aquest va avançar de només l’1,3% (quecal comparar amb el 6,7% del 2006), alhora que la rehabili-tació també creixia suaument (1,6%), igual que l’edificacióno residencial (1,7%). Aquests baixos avanços van ser com-pensats, parcialment, per la fortalesa de l’obra civil (aug-ment del 16,9%, per sobre el 12,3% de mitjana catalana).La moderació en el creixement del subsector residencialexpressa la forta davallada dels habitatges iniciats, del34,5%, amb un trasllat en valors absoluts que va des de22.383 unitats el 2006 fins a 14.658 el 2007. Al mateixtemps, els habitatges acabats es van reduir del 6,6% (de13.902 a 12.990), i els habitatges en construcció van aug-mentar d’un 3,1% (de vora 53.000 a uns 54.600). Tot i lamoderació apuntada, el sector va continuar generant novaocupació, que, mesurada pels afiliats al règim general de laSeguretat Social, va pujar del 3,3% (per sobre el 2,7%català), bé que lluny del 10,0% el 2006.

Finalment, els serveis a Girona van experimentar, coms’ha assenyalat, un important increment (4,2%), tot i que

29



superat pels registres de Tarragona, Lleida i Barcelona, quevan avançar del 4,3% a totes tres demarcacions. Aquestaprogressió expressa un comportament dels serveis privatspròxim a la mitjana de Catalunya (4,3%, davant el 4,6%català), que foren força més expansius que els col·lectius(3,5%, que cal comparar amb el 4,0% de Catalunya). Enl’àmbit privat, les activitats immobiliàries i els serveisempresarials (21,1% del VAB de serveis) van créixer inten-sament (3,9%), si bé per sota l’hoteleria (7,8%), que, ambun 19,6% d'aportació al VAB sectorial, va contribuir moltsignificativament a l’augment agregat. Els transports i lescomunicacions (7,4% del VAB i augment del 6,0%), laintermediació financera (5,9% del sector i creixement del4,8%) i el comerç (20,5% del VAB i avanç d’un moderat2,1%) també contribuïren a la progressió sectorial. Pel quefa als serveis col·lectius, els de sanitat i socials (amb un6,8% del VAB de serveis) avançaren prou intensament(5,5%), com ja havia succeït el 2006, mentre que els del’administració pública i els d’educació augmentaren ambmenys intensitat (3,5 i 1,4%, respectivament). La fortaempenta de l’activitat del sector va tenir un trasllat directeen el mercat de treball, amb un augment del 4,1% dels afi-liats al règim general de la Seguretat Social, tot i que persota els registres del 2006 (5,6%).

2.1.3. Barcelona: forts impulsos en el terciari

i en les produccions manufactureres, i menor

expansió en la construcció

A la demarcació de Barcelona, que aporta un 74,1%del total del VAB català, l’avanç de l’activitat (3,6%) sesituà en línia amb els registres del 2006. Aquest manteni-ment del creixement expressa l’avanç més elevat dels serveis(4,3%), els avanços més moderats de la construcció (3,5%) ide la indústria (2,0%), i la caiguda del primari (-2,7%). Enaquest darrer sector, la davallada recull tant la del sector

agrari com la del ramader, del 2,8% en ambdós casos, ambpesos del 47,8 i el 43,2%, respectivament, així com la de lapesca (-1,8%), amb un pes relatiu del 5,1%. Entre les pro-duccions agrícoles, es destaca el creixement dels cereals(17,8%), amb un pes del 5,5% del sector, tot i que les caigu-des de les hortalisses (-5,8%), de les flors i plantes orna-mentals (-3,8%) i del vi i raïm (-0,7%) van impulsar a labaixa la producció del sector, atès que aquestes tres bran-ques van representar un pes conjunt del 35,9% del primari.Quant a la ramaderia, la producció de porcí, amb una ele-vada aportació del 24,2% al VAB primari, va recular d’un2,7%, mentre que el vacum, amb un pes del 9,6%, va aug-mentar del 6,2%.

Pel que fa a la indústria, el creixement del 2,0% expressal’avanç dels sectors manufacturers (2,1%), que representenel 95,9% del VAB industrial, i la davallada de l’agregatenergètic i extractiu (-2,3%). Tot i que el creixement totalno fou especialment notable, pren més importància quans’ubica dins el context dels febles avanços dels anys 2000-2006, exercicis en els quals el sector va acumular un creixe-ment total molt reduït (3,0%), per una davallada del sectorenergètic (-1,6%), la qual va ser compensada per un modestaugment de les indústries manufactureres (3,2%). En lesbranques industrials es destaquen el creixement de ma -quinària i equipament mecànic (7,3%, amb un pes del 8,1%del VAB del sector), el de paper, edició i arts gràfiques (5,9 i11,2%), el de la indústria química (3,0 i 16,2%) i el de lesindústries alimentàries (3,0 i 8,9%). Aquesta progressió vaser neutralitzada parcialment pels resultats, menys positius,de les indústries d’equipament elèctric, electrònic i òptic(2,4%, amb un pes del 7,8% del VAB industrial), de les defabricació de material de transport (1,5 i 10,1%) i de lametal·lúrgia i productes metàl·lics (1,0 i 12,4%). Addicio-nalment, el subsector de tèxtil, cuir i calçat, que nomésaportà el 6,4% del VAB, va continuar amb caigudes (-5,4%)i va restar creixement, igual que els altres productes minerals


30


no metàl·lics (-4,9%), que començaren a reflectir el deterio-rament de l’activitat de la construcció. Com a resultat d'a-questa dinàmica, el mercat de treball del sector va presentaruna caiguda d’efectius, que, mesurada en termes d’afiliacióal règim general, va significar una contracció del 0,5%,menor que l’experimentada el 2006 (-3,0%).

En la construcció, els resultats de Barcelona (3,5%,davant el 5,1% de l'any anterior) començaren a reflectirl’esgotament del cicle inversor residencial, després d’acu-mular un avanç extraordinari acumulat els anys 2000-2006(44,7%), fins a assolir un pes en el VAB total del 7,5%.Aquesta moderació reflecteix, en especial, la del sector d’o-bra nova residencial, la qual, amb un pes del 32,3% delVAB, va créixer moderadament (1,8%). Aquest contingutaugment recull la important davallada dels habitatges ini-ciats (-33,3%), que van passar de 66.177 el 2006 fins a44.157 un any després, mentre que els acabats van aug-mentar del 5,5%, passant de 37.668 a 39.722, i els habitat-ges en construcció van pujar del 2,5%. D’una manerasemblant, la rehabilitació i l’edificació no residencial tambévan avançar modestament (1,6 i 2,4%, respectivament),amb pesos del 22,5 i el 24,1% del VAB del sector. Aaquests moderats creixements cal contraposar el de l’obracivil, que va arribar al 9,9% i va pesar un 21,1%. L’expansiórelativament intensa de l’activitat en la construcció va tenirconseqüències positives en el mercat de treball, que va con-tinuar demanant mà d’obra. Aquesta, mesurada per l’aug-ment de l’afiliació a la Seguretat Social, va augmentar del3,0%, per sobre el 2,7% de Catalunya, si bé lluny de l’im-portant augment del 2006 (9,4%).

El 2007, els serveis a Barcelona van progressar intensa-ment, fins al 4,3%, per sobre el 3,8% del 2006 i amb un pesdel 66,1% del VAB sectorial. Aquest fort avanç reflecteixl’evolució positiva tant dels serveis privats (4,4%) com delscol·lectius (3,9%), continuació de la trajectòria de la dècadaactual (augment acumulat 2000-2006 del 22,5% els privats

i del 18,1% els col·lectius). Pel que fa als privats (pes del81,9% del VAB sectorial el 2007), el fort avanç es recolza,parcialment, en l’hoteleria (augment del 6,9%, en unabranca que aporta el 9,6% del VAB), i en transports icomunicacions, que amb un 11,7% del VAB progressend’un notable 6,0%. Igualment es destaquen les activitatsimmobiliàries i els serveis empresarials (increment del5,5%, en un subsector que pesa el 28,2%), branca que hatingut un avanç molt important aquests darrers anys, ambun 30,5% acumulat el període 2000-2006. Finalment, laintermediació financera (8,1% dels serveis) i el comerç (un17,6% del VAB total) creixen menys (3,6% el primer i 2,2%el segon). En l’àmbit dels serveis col·lectius, cal remarcar laseva evolució positiva, impulsada, entre més factors, per l’a-vanç de la població de la demarcació. Aquesta tendència va continuar el 2007 en l’àmbit de la sanitat i els serveissocials (6,0%), i menys intensament en els de l’educació(2,6%) i l’administració pública (2,4%). Amb aquesta dinà-mica tan favorable, no és pas estrany que el mercat de tre-ball continués augmentant amb intensitat. Mesurada lademanda per les variacions en el total d’afiliats al règimgeneral, l’avanç va ser del 3,5%, una xifra certament eleva-da, per bé que allunyada del 5,1% el 2006.

2.1.4. Lleida: intensa caiguda del primari

compensada per la fortalesa de la resta

de sectors

El 2007, Lleida va presentar un augment del VAB del3,4%, tot i que per sota les mitjanes de Catalunya (3,5%),de Girona (3,7%) i de Barcelona (3,6%). Els resultats agre-gats expressen la fortalesa dels serveis, que, amb un 63,0%del VAB de la demarcació, van progressar intensament(4,3%), en línia amb la mitjana de Catalunya. De manerasimilar, la indústria, amb un pes del 14,4%, va créixer del2,9%, per sobre el 2,0% català. Addicionalment, la cons-

31



trucció, que va representar el 13,3% del VAB el 2007, vaaugmentar del 5,4%, considerablement per sobre el 3,6%de mitjana del país. Finalment, el primari (9,3% del VABtotal) va caure del 4,0%, una davallada superior a la mitjanacatalana, del 3,5%.

La caiguda del primari contrasta amb la forta expansiódel 2006 (7,3%) i va ser de major intensitat que les davalla-des de Girona i de Barcelona (-2,7%, ambdues). Sectorial-ment, això s’explica per la forta reducció del 5,8% del VABde la branca agrària (pes del 55,2% del VAB), mentre quela caiguda de la ramadera va ser de menor intensitat que elconjunt de Catalunya (-1,7%, davant el -2,5% català), ambun pes del 42,5%. Finalment, el sector forestal també vacontribuir a aquesta disminució, amb una pèrdua del 2,0%.En els subsectors agrícoles, la producció de fruita fresca(53,8% del VAB agrari) va presentar una intensa davallada(-9,9%), mentre que el segon subsector en importància, elscereals (pes del 20,6%), va pujar amb intensitat (13,1%) i elvi (un 4,3% del VAB agrari) avançava moderadament(1,6%). Altrament, els registres de la fruita seca (pes del3,1%) i de l’oli d’oliva (pes del 3,0%) varen contribuir a lareducció general d’activitat, amb pèrdues del 32,1 i l’11,9%,respectivament. En l'àmbit ramader, la producció de porcí,la més important de la demarcació (56,0% del VAB rama-der), va caure del 3,4%, arrossegant tota la branca a labaixa, ja que els augments del vacum (amb un pes del18,1%), del 5,7%, i de l’aviram (amb un 10,0% del VABramader i un increment de l’1,7%) van ser insuficients percompensar aquesta davallada.

El sector industrial, va mostrar un saludable augmentdel 2,9%, força superior a la mitjana catalana (2,0%) i persobre els de Barcelona (2,0%) i de Tarragona (1,6%).Aquest resultat reflecteix una davallada menor dels produc-tes energètics (-1,0%, davant el -1,4% de Catalunya) i unaugment superior de les produccions industrials, del 3,1%,força per sobre el 2,3% català. En l’àmbit manufacturer,


32

Taula 2.1. Creixement del PIB pb comarcal per sectors. 2007Taxes reals de variació interanual en %

Comarca Primari Indústria Construcció Serveis Total

Alt Camp -1,83 -0,80 -0,78 3,74 1,29

Alt Empordà -2,93 2,40 1,71 4,57 3,66

Alt Penedès -1,20 1,51 2,60 4,76 3,04

Alt Urgell -1,87 2,98 9,90 3,90 4,13

Alta Ribagorça -0,83 -0,63 1,97 5,07 3,83

Anoia 0,68 1,41 2,61 3,99 2,75

Bages 0,62 2,21 5,08 2,96 2,90

Baix Camp -10,66 3,07 1,62 2,89 2,43

Baix Ebre -1,21 0,02 3,00 5,02 3,22

Baix Empordà -2,56 -0,48 6,18 3,91 3,35

Baix Llobregat -6,30 1,73 6,75 5,13 4,02

Baix Penedès -1,96 0,56 -0,22 5,16 3,49

Barcelonès -7,05 0,93 1,54 4,63 3,82

Berguedà 0,04 1,72 8,03 3,17 3,37

Cerdanya -4,45 3,47 1,04 3,48 2,65

Conca de Barberà 1,26 -0,39 -1,25 4,96 1,45

Garraf 0,08 1,78 3,89 2,88 2,72

Garrigues -7,01 1,82 6,51 4,49 2,23

Garrotxa -2,18 3,83 6,91 3,14 3,67

Gironès -3,34 3,14 2,84 5,50 4,73

Maresme -4,50 2,51 3,07 3,41 3,04

Montsià -1,83 1,13 -0,32 4,93 2,39

Noguera -1,75 -0,04 10,24 3,64 3,18

Osona -2,13 4,47 4,90 4,92 4,39

Pallars Jussà -1,88 -0,50 4,13 5,82 3,81

Pallars Sobirà -4,91 1,12 14,70 2,85 5,04

Pla d'Urgell -4,75 2,12 10,78 3,32 2,56

Pla de l'Estany -2,39 6,87 7,89 1,52 3,20

Priorat -4,66 -5,75 12,94 4,72 6,02

Ribera d'Ebre -8,08 -3,52 6,78 4,38 -0,88

Ripollès 2,17 3,02 8,12 4,17 4,57

Segarra 3,49 9,38 5,79 3,03 6,12

Segrià -6,62 1,62 5,08 5,04 3,85

Selva -3,26 2,98 4,24 2,71 2,91

Solsonès 1,23 4,68 9,80 3,75 4,59

Tarragonès -5,30 3,94 1,68 4,79 4,25

Terra Alta -5,70 -0,76 7,60 4,94 3,04

Urgell -2,91 0,13 9,92 1,88 2,21

Val d' Aran 1,27 -0,58 -2,68 2,49 1,60

Vallès Occidental -4,63 3,12 3,67 3,21 3,21

Vallès Oriental -5,01 2,15 2,39 3,66 2,85

Catalunya -3,51 2,00 3,60 4,30 3,54

Font: Caixa Catalunya (2008).


l’expansió industrial expressa els resultats positius de lametal·lúrgia i productes metàl·lics (6,7%, amb un pes del13,6% del VAB), del paper, edició i arts gràfiques (incre-ment del 3,8% i pes del 6,6%), de la maquinària i l’equipa-ment mecànic (avanç de l’11,3% i pes del 5,1%) i de lesindústries manufactureres diverses (augment del 9,8% i pesdel 4,9%). També van créixer altres branques, si bé sensi-blement menys. Aquest és el cas de l’alimentació (30,2%del VAB del sector), que ascendí del 0,6%, l’equipamentelèctric, electrònic i òptic (8,1% del VAB, amb un augmentde l’1,2%) i de la fusta (aportació del 5,4% i avanç del2,8%). En canvi, el tèxtil (3,5% del VAB) continuà dava-llant (-8,2%), igual que les indústries d’altres productesminerals no metàl·lics (amb un 9,2% del VAB industrial),que van caure del 4,7%. Com a resultat d'aquesta dinàmica,el mercat de treball del sector va presentar un augment d’e-fectius, que, mesurats segons l'afiliació al règim general, vaser del 4,5%, una xifra que contrasta amb els registres del2006 (-0,4%).

Els resultats del sector de la construcció a Lleida, ambun creixement del VAB del 5,4%, són els més elevats delpaís, per sobre els de Girona (3,9%), de Barcelona (3,5%) ide Tarragona (2,7%). Aquest millor comportament expres-sa un impacte, més contingut que a la resta de Catalunya,de la desacceleració del sector de la construcció residencial,així com un impacte de l’obra pública més intens. El VABde l’habitatge de nova construcció va créixer del 3,9%(1,3% a Catalunya), alhora que la rehabilitació també pro-gressava més ràpidament (5,3% a Lleida, davant l’1,3% aCatalunya) i l’obra civil avançava d’un elevat 19,8% (12,3%al conjunt del país). Pel que fa a l’edificació no residencial,va créixer del 2,3%, en línia amb la mitjana catalana. Enl’àmbit estrictament residencial, els habitatges iniciatscomençaren a caure, després dels forts augments del 2006,de manera que se n’inicià un 28,0% menys que un anyabans, (de 13.724 fins a 9.878). Tanmateix, aquesta dava-

llada va ser de menor intensitat que la mitjana catalana (-32,7%). Els habitatges acabats van augmentar del 19,6%,(de 5.751 a 6.879), i els en construcció d’un 9,1% (de vora33.000 a vora 36.000). Aquesta dinàmica encara molt posi-tiva va tenir un trasllat directe al mercat de treball, fins a feraugmentar el nombre d'afiliats al règim general de la Segu-retat Social del 7,0% (davant el 2,7% català), bé que infe-rior al 10,7% del 2006.

Finalment, els serveis a Lleida van tenir un creixementsòlid, del 4,3%, reflectint una progressió dels serveis privatsmolt propera a la mitjana de Catalunya (4,4%), mentre queels col·lectius avançaren per damunt la mitjana del país(increment del 4,2%, davant el 4,0% català). En els privats,la branca més important, la del comerç, amb un 22,5% del

33


Mapa 2.1. Creixement del PIB comarcal. 2007Taxes reals de variació interanual en %

Més del 3,54%

Menys del 3,54%

AltPenedès

Alt Urgell

Pallars Jussà

Noguera

Cerdanya

Vald’Aran

Berguedà

Solsonès

Bages

Ripollès

Garrotxa

Alt Empordà

Gironès

VallèsOccidental

Garraf

UrgellSegrià

Garrigues

Priorat

Concade

Barberà AltCamp

Riberad’Ebre

Baix Ebre

Montsià

TerraAlta

Baix Penedès

VallèsOriental

Selva

Plad’Urgell

Pla del’Estany

BaixCamp

Osona

BaixEmpordà

Pallars Sobirà

Tarragonès

BaixLlobregat

Bar nèscelo

Maresme

Alta Ri-bagorça

Segarra

Anoia

Mitjana de Catalunya 3,54%

Font: Caixa Catalunya (2008)


VAB terciari, va progressar només moderadament (1,9%).En canvi, les activitats immobiliàries i serveis empresarials(19,0% del VAB) aportaren més creixement, amb l’avançd’un sòlid 6,2%, igual com els serveis d’hoteleria (un 12,3%d'aportació), amb l’avanç d’un 6,6%. També van contribuira l’expansió terciària els resultats de transports i comunica-cions (8,3% del VAB, amb un avanç del 7,2%) i d’interme-diació financera (6,8% del sector i augment del 5,1%). Pelque fa als serveis col·lectius, l’elevat augment expressa eldels serveis sanitaris i socials (9,2% del VAB), que van créi-xer del 9,1%, mentre que els educatius (7,1% del total delVAB) ho feren per sota (4,2%) i els de l’administraciópública (9,0% del VAB de serveis) van caure lleugerament(-0,2%). La forta progressió de l’activitat va generar unaintensa demanda en el mercat de treball, que, mesuradapels afiliats al règim general de la Seguretat Social, va aug-mentar del 3,9%, inferior al 5,2% del 2006.

2.1.5. Tarragona: baixos creixements de la

indústria i de la construcció i forta expansió

terciària

Tarragona va presentar el 2007 un augment del VABdel 3,1%, xifra inferior a la mitjana catalana (3,5%), i tambéals registres de Girona (3,7%), de Barcelona (3,6%) i deLleida (3,4%). Per sectors, el més important de la demarca-ció, serveis, va augmentar del 4,3%, amb un pes del 59,0%del VAB el 2007. El sector industrial (27,6% del total)avançà menys (1,6%, davant el 2,0% català), igual que laconstrucció (10,1% del VAB, amb un augment del 2,7%,que cal comparar amb el 3,6% de Catalunya). Finalment, elprimari (3,3% del VAB total) va caure del 4,0% (-3,5% delconjunt català).

Pel que fa al primari, la davallada de l’activitat quedalluny de l’augment del 2006 (4,7%) i, juntament amb la deLleida (-4,0%), és la més intensa del país, per darrere la de

Girona i la de Barcelona, del 2,7% ambdues. Aquesta con-tracció del VAB expressa, en particular, la de l’agricultura,branca que, amb un pes dins el VAB del primari del 73,9%,va experimentar una reducció del 3,8%. Aquesta es va veurereforçada per les de la ramaderia (pes del 15,6% i caigudadel 2,3%) i del sector pesquer, que va davallar del 8,8%,davant el 4,5% de Catalunya. La caiguda dels subsectorsagrícoles recull els mals resultats de l’oli d’oliva (-17,1%,amb un pes de l’11,5% del VAB agrari), de la producciód'hortalisses (-5,5% i 21,4% dins el total agrari), i de lafruita seca, que va recular d’un important 24,1% (pes del5,7%). En canvi, les produccions de vi (19,0% del VABagrari) i de cítrics (18,1% del VAB) van pal·liar parcialmentaquests resultats negatius, amb augments del 2,2 i el 8,6%,respectivament. En l'àmbit ramader, la producció de porcí(un 36,4% del total del VAB ramader) va disminuir del8,0%, davallada que va ser parcialment compensat perl’augment de l’1,7% de l’aviram (31,5% del total).

Ja s’ha indicat que el VAB industrial de Tarragona vapresentar uns resultats pitjors que la mitjana del país, ambun augment de l’1,6% (2,0% Catalunya), i per sota elsregistres de Girona i de Lleida (2,9% ambdues) i de Barce-lona (2,0%). Aquesta menor tensió productiva reflecteix uncomportament menys negatiu de les branques energètiquesi extractives (-0,7%, davant el -1,4% de Catalunya), tot ique, atesa la participació més gran d’aquesta branca en elVAB industrial (un 33,7%,% el 2007 davant el 7,8% deCatalunya), va tenir pitjors conseqüències. Pel que fa a lesproduccions industrials, en canvi, es destaquen els bonsresultats de la química (8,7%, amb un pes del 17,8% delVAB industrial), de la metal·lúrgia i productes metàl·lics(6,9% i pes del 8,4%), d’aliments, begudes i tabac (1,0% i6,6%), de les indústries manufactureres diverses (5,4% i5,7%), de les del paper, edició i arts gràfiques (0,5% i 5,1%)i de la fabricació de material de transport (10,7% i 3,3%).Amb una caiguda important es destaquen els sectors de la


34


fabricació d’equipament elèctric, electrònic i òptic (-5,1%,amb un pes del 4,2%), el d’altres productes minerals nometàl·lics (-8,8 i 6,4% del VAB), i el de les indústries delcautxú i plàstics (-1,3% i 3,9%). Com a resultat d'aquestadinàmica, el mercat de treball del sector va presentar unimportant augment d’efectius, que, mesurat segons el nom-bre d’afiliats al règim general, va ser d’un 9,1%.

El sector de la construcció va avançar del 2,7%, menysque la mitjana del país (3,6%), i també menys que lesdemarcacions de Lleida (5,4%), Girona (3,9%) i Barcelona(3,5%). Aquesta menor activitat expressa un intens impactenegatiu de la nova construcció (el VAB de la branca vacaure del 2,6%, davant l’augment de l’1,3% català) i de larehabilitació (-2,2%, que cal comparar amb l’1,3% de Cata-lunya). En canvi, els millors registres de l’edificació no resi-dencial (2,7%, davant el 2,3% de mitjana del país) i del’obra civil (15,5 i 12,3%) van jugar a favor del sector en lademarcació. En l’àmbit estrictament residencial, el menoraugment expressa l’ensorrada dels habitatges en construc-ció (-8,4%), que passen de vora 38.000 el 2006 a quasi35.000. Aquesta reducció reflecteix la dels habitatges ini-ciats, del 32,3% (de 24.833 a 16.822 entre el 2006 i el2007), i la variació nul·la dels acabats (entorn de 20.000tots dos anys). La menor tensió productiva i, en especial, lacaiguda en el sector residencial es van traslladar al mercatde treball, de manera que els afiliats al règim general de laSeguretat Social del sector van disminuir de l'1,2% (davantel creixement del 2,7% català), xifra molt allunyada de laforta expansió del 2006 (8,3%).

Finalment, els serveis van créixer del 4,3%, una xifra enlínia amb els registres de Lleida i Barcelona, i lleugeramentsuperior al de Girona (4,2%). Aquesta expansió és indicati-va, en especial, d’un augment més contingut dels serveisprivats (4,1%, que cal comparar amb el 4,4% de Catalunya)i de l’important increment dels col·lectius, del 5,1%, supe-rior a la mitjana del país (4,0%). En els privats, la menor

expansió del comerç (19,2% del VAB terciari, amb un aug-ment de l’1,2%) va ser més que compensada per la fortalesade les activitats immobiliàries i serveis empresarials (23,3%del VAB de serveis, que creixeren d'un 3,5%), de l’hoteleria(15,5 i 10,0%) i dels transports i comunicacions (8,8 i8,5%). Pel que fa als serveis col·lectius, els més expansiusforen els de sanitat i serveis socials (amb un 7,8% del VABde serveis i un augment del 9,1%), seguits dels de l’admi-nistració pública (7,1 i 3,5%) i d’educació (6,1 i 2,2%).Com a resultat d’aquesta dinàmica, el mercat de treball vacontinuar incrementant la seva demanda. Aquesta, mesura-da per l’augment del nombre d'afiliats al règim general, vaavançar d’un important 5,4%, xifra lleugerament inferior ala del 2006 (6,0%).

2.2. El creixement del 2007 als principals àmbits

territorials

La distribució del creixement en els grans àmbitsterritorials és l’expressió geogràfica de la dinàmica delssectors que configuren l’oferta i, en especial, del pes relatiud’aquests en el VAB de cada eix. Per ubicar els resultatsque tot seguit s’analitzen, cal recordar que, el 2007, el granmotor del creixement van ser els serveis, i, dins d’aquests,els serveis privats més directament vinculats a l’activitatproductiva. En efecte, a excepció dels d’hoteleria, que vanaugmentar d’una elevada taxa superior al 7%, i del serveidomèstic (que cresqué molt intensament però que va con-tribuir molt poc a l’activitat agregada del sector), la restade serveis més directament vinculats al consum domèstic(en especial el comerç, que puja molt contingudament, iels serveis personals, que cauen) van presentar valors infe-riors als dels serveis més directament vinculats a les activi-tats empresarials, en especial pel que fa a la importantbranca del comerç. Aquest és el cas de la forta expansió deles branques de serveis empresarials i activitats immobilià-

35



ries, però també dels transports i comunicacions i serveisfinancers. Per tant, els eixos amb pesos més importantsdels serveis productius i/o vinculats a l’hoteleria hauriende tenir augments més importants del conjunt de l’activi-tat terciària, tot i que en l’augment agregat del terciari hijuga també el que hi aporten (i quant van créixer) els ser-veis col·lectius.

Així, el rànquing dels eixos per creixement dels serveisprivats oscil·la entre el màxim del 4,5% de les comarquesdel Pla de Lleida (amb un pes del 74,2% del VAB terciari)al 3,6% de les comarques de muntanya (pes del 78,0%),passant pel 4,4% de les Terres de l’Ebre i de l’eix metropo-lità (pesos dins el VAB terciari del 77,0 i el 82,2%), el 4,3%


36

Mapa 2.2. Participació comarcal sobre el PIB total. 2007En % sobre ele el PIB de Catalunya

AltPenedès

Alt Urgell

Pallars Jussà

Noguera

Cerdanya

Vald’Aran

Berguedà

Solsonès

Bages

Ripollès

Garrotxa

Alt Empordà

Gironès

VallèsOccidental

Garraf

UrgellSegrià

Garrigues

Priorat

Concade

Barberà AltCamp

Riberad’Ebre

Baix Ebre

Montsià

TerraAlta

Baix Penedès

VallèsOriental

Selva

Plad’Urgell

Pla del’Estany

BaixCamp

Osona

BaixEmpordà

Pallars Sobirà

Tarragonès

BaixLlobregat

Barcelonès

Maresme

Alta Ri-bagorça

Segarra

Anoia

Entre el 3,0 i el 9,9%

Entre el 2,0% i el 2,9%

Entre l’1,0 i l’1,9%

Menys de l’1,0%

Més del 10,0%

Taula 2.2. Aportacions sectorials a la variació del PIB pbcomarcal. 2007Dades en punts percentuals1


Alt Camp -0,07 -0,32 -0,07 1,75 1,29Alt Empordà -0,18 0,24 0,15 3,45 3,66Alt Penedès -0,02 0,66 0,25 2,14 3,04Alt Urgell -0,13 0,42 1,27 2,58 4,13Alta Ribagorça -0,02 -0,05 0,43 3,47 3,83Anoia 0,01 0,55 0,32 1,86 2,75Bages 0,01 0,80 0,64 1,45 2,90Baix Camp -0,30 0,65 0,14 1,95 2,43Baix Ebre -0,12 0,00 0,36 2,98 3,22Baix Empordà -0,09 -0,06 0,52 2,98 3,35Baix Llobregat -0,03 0,60 0,57 2,88 4,02Baix Penedès -0,02 0,10 -0,03 3,45 3,49Barcelonès 0,00 0,16 0,09 3,58 3,82Berguedà 0,00 0,44 1,28 1,66 3,37Cerdanya -0,17 0,19 0,22 2,41 2,65Conca de Barberà 0,06 -0,17 -0,19 1,76 1,45Garraf 0,00 0,39 0,41 1,93 2,72Garrigues -1,52 0,22 1,80 1,73 2,23Garrotxa -0,07 1,22 0,89 1,63 3,67Gironès -0,04 0,45 0,33 3,98 4,73Maresme -0,07 0,59 0,28 2,25 3,04Montsià -0,21 0,34 -0,04 2,30 2,39Noguera -0,38 -0,01 1,93 1,64 3,18Osona -0,11 1,58 0,40 2,52 4,39Pallars Jussà -0,20 -0,05 1,33 2,73 3,81Pallars Sobirà -0,35 0,08 3,53 1,78 5,04Pla d'Urgell -0,73 0,50 1,11 1,68 2,56Pla de l'Estany -0,15 1,80 0,65 0,90 3,20Priorat -0,48 -0,72 5,65 1,58 6,02Ribera d'Ebre -0,41 -2,18 0,71 0,99 -0,88Ripollès 0,06 0,83 1,59 2,09 4,57Segarra 0,34 4,19 0,45 1,14 6,12Segrià -0,48 0,16 0,48 3,69 3,85Selva -0,06 0,62 0,68 1,66 2,91Solsonès 0,15 1,10 1,49 1,85 4,59Tarragonès -0,03 1,14 0,12 3,03 4,25Terra Alta -0,91 -0,13 2,28 1,81 3,04Urgell -0,33 0,03 1,51 1,00 2,21Val d' Aran 0,00 -0,02 -0,39 2,02 1,60Vallès Occidental 0,00 1,08 0,31 1,82 3,21Vallès Oriental -0,04 0,88 0,24 1,77 2,85

Catalunya -0,06 0,50 0,31 2,79 3,54

1. Les dades estan arrodonides a dos decimals.Font: Caixa Catalunya (2008).



de l’eix gironí (pes del 80,7%), el 4,1% del Camp de Tarra-gona (pes del 79,4%) i el 3,8% de les comarques centrals(pes del 77,0%). Aquest tret es reforça ateses les diferèn-cies, des del punt de vista territorial, en l’expansió dels ser-veis col·lectius. Aquests presenten major variació que elsprivats, però així i tot oscil·len entre el 6,5% de les Terresde l’Ebre (en un conjunt de subsectors que aporten un23,1% del VAB dels serveis) i el 3,5% de l’eix gironí (pesdel 19,3%), passant pel 4,8% del Camp de Tarragona (pesdel 20,6% del VAB terciari), el 4,3% del Pla de Lleida (pesdel 25,8%), el 4,1% de les comarques centrals (amb unaaportació del 23,0% del VAB total), el 4,0% de les comar-ques de muntanya (pes del 22,0%) i el 3,9% de les comar-ques metropolitanes de Barcelona (que aporten el 17,8%).Aquestes diferències generen una ordenació del creixementdels serveis liderat per les Terres de l’Ebre (4,9%), seguidesdel Pla de Lleida (4,5%), de l’eix metropolità (4,3%), elCamp de Tarragona i l’eix gironí (4,2% ambdós), de lescomarques centrals (3,8%) i, finalment, les de muntanya(3,7%).

En l’àmbit del sector més dinàmic aquests darrers anys,el de la construcció, les diferències entre els avanços delseixos són encara més substancials. El Pla de Lleida és elque lidera el creixement (5,5%), per un millor resultat enl’habitatge nou, i segueixen les comarques centrals (4,4%),les de Girona i de muntanya (4,0% ambdues). Són, com espot veure, llocs tradicionals o de nova expansió de la segonaresidència dels habitants de l’àrea central del país. En canvi,les comarques metropolitanes de Barcelona i les de lesTerres de l’Ebre (3,4% ambdues) i, en especial, les delCamp de Tarragona (2,4%) van a la cua, més que res per unpitjor registre en el VAB generat pel nou habitatge i/o larehabilitació.

En la indústria, les diferències entre els resultats delsgrans eixos territorials del país expressen tant el comporta-ment del sector energètic i extractiu (amb caigudes en

37


Taula 2.3. Creixement del PIB pb comarcal. 2004-2007Taxes reals1 de variació interanual en %

Comarca 2004 2005 2006 2007

Alt Camp 3,87 3,53 3,82 1,29

Alt Empordà 3,19 3,92 3,98 3,66

Alt Penedès 2,58 2,67 1,88 3,04

Alt Urgell 3,84 3,03 3,58 4,13

Alta Ribagorça 3,98 4,35 3,13 3,83

Anoia 1,68 0,71 3,68 2,75

Bages 2,36 2,07 4,15 2,90

Baix Camp 4,35 3,23 4,88 2,43

Baix Ebre 3,98 4,52 4,13 3,22

Baix Empordà 3,59 4,83 2,96 3,35

Baix Llobregat 2,36 3,18 4,22 4,02

Baix Penedès 5,12 5,81 4,86 3,49

Barcelonès 2,22 2,82 3,33 3,82

Berguedà 1,25 2,64 3,99 3,37

Cerdanya 4,28 6,65 3,50 2,65

Conca de Barberà 4,36 2,56 5,12 1,45

Garraf 2,49 3,49 3,97 2,72

Garrigues 5,26 2,29 5,71 2,23

Garrotxa 3,00 3,51 3,28 3,67

Gironès 4,45 4,32 3,96 4,73

Maresme 2,33 3,64 3,43 3,04

Montsià 4,23 4,75 6,08 2,39

Noguera 3,74 1,10 5,97 3,18

Osona 1,74 1,74 3,40 4,39

Pallars Jussà 2,82 5,02 5,76 3,81

Pallars Sobirà 4,05 3,62 3,34 5,04

Pla d'Urgell 4,41 3,22 4,79 2,56

Pla de l'Estany 2,71 3,40 3,65 3,20

Priorat 2,02 1,48 2,63 6,02

Ribera d'Ebre 7,45 1,69 1,02 -0,88

Ripollès 2,44 2,68 3,34 4,57

Segarra 3,37 0,08 4,48 6,12

Segrià 5,73 3,43 4,20 3,85

Selva 3,82 5,01 4,13 2,91

Solsonès 5,71 3,32 6,25 4,59

Tarragonès 4,80 5,55 3,35 4,25

Terra Alta 1,98 0,69 2,65 3,04

Urgell 3,95 3,30 5,29 2,21

Val d' Aran 5,47 4,22 3,45 1,60

Vallès Occidental 2,83 2,38 3,96 3,21

Vallès Oriental 2,66 3,41 3,60 2,85

Catalunya 2,87 3,13 3,71 3,54

1. Les dades estan arrodonides a dos decimals.




38

Taula 2.4. Pes de cada sector en el total del PIB comarcal. 2007Ordenació decreixent1 segons la importància de cada sector en el PIB total de cada comarca en %. Base 2000


Noguera 20,57 Ribera d'Ebre 60,22 Priorat 46,51 Val d' Aran 81,59 Alt Camp 100,00

Garrigues 19,72 Segarra 46,00 Pallars Jussà 32,39 Barcelonès 77,95 Alt Empordà 100,00

Terra Alta 14,61 Conca de Barberà 43,66 Terra Alta 31,25 Baix Empordà 76,51 Alt Penedès 100,00

Pla d'Urgell 14,30 Alt Penedès 43,33 Garrigues 28,81 Alt Empordà 76,31 Alt Urgell 100,00

Solsonès 11,55 Vallès Oriental 40,71 Pallars Sobirà 26,23 Segrià 74,12 Alta Ribagorça 100,00

Urgell 10,93 Alt Camp 39,56 Cerdanya 21,33 Gironès 72,98 Anoia 100,00

Montsià 10,92 Anoia 38,39 Alta Ribagorça 21,27 Cerdanya 69,68 Bages 100,00

Pallars Jussà 10,28 Bages 35,96 Ripollès 20,21 Alta Ribagorça 69,28 Baix Camp 100,00

Baix Ebre 9,63 Osona 35,37 Noguera 20,12 Baix Penedès 67,91 Baix Ebre 100,00

Segarra 9,51 Vallès Occidental 34,62 Berguedà 16,64 Baix Camp 67,77 Baix Empordà 100,00

Priorat 9,30 Baix Llobregat 34,25 Urgell 16,41 Garraf 67,06 Baix Llobregat 100,00

Alt Urgell 6,65 Garrotxa 31,82 Selva 16,26 Maresme 66,17 Baix Penedès 100,00

Segrià 6,58 Montsià 29,41 Solsonès 15,95 Alt Urgell 65,93 Barcelonès 100,00

Pallars Sobirà 6,39 Tarragonès 28,75 Conca de Barberà 14,95 Catalunya 65,37 Berguedà 100,00

Berguedà 6,29 Pla de l'Estany 27,18 Baix Penedès 14,37 Tarragonès 63,54 Cerdanya 100,00

Pla de l'Estany 5,97 Ripollès 27,03 Val d' Aran 14,10 Selva 61,17 Conca de Barberà 100,00

Alt Empordà 5,60 Berguedà 24,89 Alt Urgell 13,53 Pallars Sobirà 60,94 Garraf 100,00

Osona 4,97 Catalunya 24,50 Garrotxa 13,30 Baix Ebre 60,41 Garrigues 100,00

Conca de Barberà 4,71 Pla d'Urgell 23,61 Bages 12,87 Pla de l'Estany 58,24 Garrotxa 100,00

Ribera d'Ebre 4,69 Solsonès 23,45 Anoia 12,35 Vallès Occidental 56,69 Gironès 100,00

Alt Camp 3,67 Maresme 23,25 Baix Ebre 11,95 Baix Llobregat 56,68 Maresme 100,00

Cerdanya 3,55 Garraf 21,48 Montsià 11,81 Urgell 53,19 Montsià 100,00

Baix Empordà 3,25 Baix Camp 21,16 Gironès 11,57 Berguedà 52,18 Noguera 100,00

Garrotxa 3,15 Selva 20,91 Ribera d'Ebre 11,29 Garrotxa 51,72 Osona 100,00

Ripollès 2,73 Urgell 19,47 Pla d'Urgell 11,08 Osona 51,38 Pallars Jussà 100,00

Baix Camp 2,44 Baix Ebre 18,01 Garraf 10,56 Pla d'Urgell 51,02 Pallars Sobirà 100,00

Alta Ribagorça 2,37 Terra Alta 16,87 Vallès Oriental 9,92 Ripollès 50,03 Pla d'Urgell 100,00

Bages 2,07 Baix Penedès 16,52 Segrià 9,53 Bages 49,09 Pla de l'Estany 100,00

Anoia 2,00 Barcelonès 16,51 Alt Penedès 9,50 Solsonès 49,05 Priorat 100,00

Selva 1,67 Gironès 14,24 Maresme 9,11 Vallès Oriental 48,68 Ribera d'Ebre 100,00

Catalunya 1,54 Noguera 14,09 Alt Camp 8,81 Alt Camp 47,96 Ripollès 100,00

Maresme 1,46 Alt Urgell 13,89 Baix Llobregat 8,65 Montsià 47,87 Segarra 100,00

Alt Penedès 1,44 Garrigues 11,95 Baix Camp 8,63 Pallars Jussà 47,75 Segrià 100,00

Gironès 1,21 Baix Empordà 11,62 Pla de l'Estany 8,61 Anoia 47,26 Selva 100,00

Baix Penedès 1,20 Priorat 11,20 Baix Empordà 8,61 Alt Penedès 45,74 Solsonès 100,00

Garraf 0,90 Segrià 9,77 Vallès Occidental 8,59 Noguera 45,21 Tarragonès 100,00

Vallès Oriental 0,69 Alt Empordà 9,67 Catalunya 8,58 Garrigues 39,51 Terra Alta 100,00

Tarragonès 0,59 Pallars Jussà 9,58 Alt Empordà 8,42 Terra Alta 37,26 Urgell 100,00

Baix Llobregat 0,41 Alta Ribagorça 7,08 Osona 8,29 Conca de Barberà 36,67 Val d' Aran 100,00

Val d' Aran 0,36 Pallars Sobirà 6,45 Segarra 7,82 Segarra 36,67 Vallès Occidental 100,00

Vallès Occidental 0,09 Cerdanya 5,44 Tarragonès 7,12 Priorat 32,99 Vallès Oriental 100,00

Barcelonès 0,02 Val d' Aran 3,96 Barcelonès 5,51 Ribera d'Ebre 23,80 Catalunya 100,00




general) com el dels sectors típicament manufacturers. Enaquests, el tèxtil ha continuat reduint activitat, alhora ques’ha incorporat a les caigudes el subsector productor dematerials de minerals no metàl·lics, molt directament vin-culat a l’activitat constructora. A més, l’alimentació, la quí-mica, els transformats metàl·lics i altres branques com lesdel paper i edició experimenten creixements agregats prouimportants. Les diferents ponderacions del sector energètici de les branques manufactureres confegeixen un mapa decreixements territorials que mostra, juntament amb unaclara reducció respecte del 2006, un ventall prou ampli.Així, les comarques del Pla de Lleida són les que avancenmés (2,9%), mentre que les de les Terres de l’Ebre retroce-deixen (-1,3%). Entre aquests dos extrems s’ubiquen lescomarques de l’eix gironí (2,9%), les centrals (2,8%), elCamp de Tarragona (2,7%), l’eix metropolità (1,9%), i lesde muntanya (1,6%).

Finalment, el primari davalla arreu del país, tot i queles estructures productives de cada eix, amb pesos diferen-ciats entre la ramaderia, l’agricultura, la pesca i el sectorforestal i, dins de cadascun d’aquests àmbits, entre les principals grans produccions, generen una seqüència devalors també força àmplia. L’eix que cau més és el Camp deTarragona (-6,1%), seguit de l’eix metropolità (-4,6%), elPla de Lleida (-4,4%), les Terres de l’Ebre i l’eix gironí (-2,7% ambdós), les comarques de muntanya (-2,6%) i,finalment, amb la davallada menor, les comarques centrals(-0,6%).

Aquest ampli conjunt de creixements sectorials i d’es-tructures de ponderació acaben generant un mapa, al quals’ha fet referència més amunt, on les comarques de l’eix giro-ní són les més dinàmiques (3,7%), seguides de les de l’eixmetropolità (3,6%). Aquestes creixen per sobre la mitjanacatalana (3,5%), mentre que el Camp de Tarragona, el Pla deLleida i les comarques centrals (3,4% totes tres), les de mun-tanya (3,2%) i les Terres de l’Ebre (2,0%) hi van per sota.

2.2.1. L’eix gironí lidera el creixement del VAB

el 2007, seguit de l’eix metropolità

Ja s’ha indicat que l'eix gironí va presentar el 2007 unaugment del VAB del 3,7%, per sobre el conjunt català(3,5%). D'aquesta manera, les comarques gironines ocupenel primer lloc per creixement entre les grans divisions terri-torial, pel davant de les de l’eix metropolità (3,6%), quevénen a continuació. Els resultats agregats expressen elsobtinguts pels serveis, que signifiquen un 68,5% del VABel 2007, i van augmentar a una taxa anual del 4,2% (4,3%Catalunya). La indústria (amb un 16,8% del VAB total)també contribuí a l’expansió, amb un avanç del 2,9% (supe-rior al 2,0% català), mentre que la construcció (un 11,9%del VAB) ho va fer d’un 4,0% (3,6% de Catalunya). Final-ment, el primari va caure del 2,7%, per sota la davalladacatalana (-3,5%).

Pel que fa a la indústria, el resultat agregat reflecteixuna davallada del VAB dels productes energètics i extrac-tius més intensa que la mitjana del país (-2,4%, davant -1,4%) i l’augment, del 3,3%, de les branques industrials.Entre aquestes, es destaca la indústria alimentària (amb unpes del 21,0% del VAB sectorial), que creix d'un important7,1%, alhora que el sector de la metal·lúrgia i productesmetàl·lics, amb un 11,8% del VAB industrial, creix forçaper sobre la mitjana (6,1%). L’equipament elèctric, electrò-nic i òptic (6,3% del VAB) va avançar d’un 5,1%, la indús-tria del cautxú i plàstic (5,9% del VAB) també va contribuira l ’augment agregat, amb un creixement del 6,8%, i lafabricació de material de transport (5,1% del VAB) s’ex-pandí d’un 7,4%. En canvi, altres branques industrials pro-gressaren notablement menys. Aquest és el cas de la fusta iel suro (6,9% del VAB), que va créixer de l’1,3%. Final-ment, paper, edició i arts gràfiques, amb un 7,9% del VABindustrial, va caure del 0,2%, igual que la indústria química(pes del 6,9%), que ho va fer del 0,3%, mentre que el tèxtil

39




40

Taula 2.5. Creixement del PIB comarcal per sectors. 2007Taxes reals1 de variació interanual en %. Ordre decreixent


Segarra 3,5 Segarra 9,4 Pallars Sobirà 14,7 Pallars Jussà 5,8 Segarra 6,1

Ripollès 2,2 Pla de l'Estany 6,9 Priorat 12,9 Gironès 5,5 Priorat 6,0

Val d' Aran 1,3 Solsonès 4,7 Pla d'Urgell 10,8 Baix Penedès 5,2 Pallars Sobirà 5,0

Conca de Barberà 1,3 Osona 4,5 Noguera 10,2 Baix Llobregat 5,1 Gironès 4,7

Solsonès 1,2 Tarragonès 3,9 Urgell 9,9 Alta Ribagorça 5,1 Solsonès 4,6

Anoia 0,7 Garrotxa 3,8 Alt Urgell 9,9 Segrià 5,0 Ripollès 4,6

Bages 0,6 Cerdanya 3,5 Solsonès 9,8 Baix Ebre 5,0 Osona 4,4

Garraf 0,1 Gironès 3,1 Ripollès 8,1 Conca de Barberà 5,0 Tarragonès 4,3

Berguedà 0,0 Vallès Occidental 3,1 Berguedà 8,0 Terra Alta 4,9 Alt Urgell 4,1

Alta Ribagorça -0,8 Baix Camp 3,1 Pla de l'Estany 7,9 Montsià 4,9 Baix Llobregat 4,0

Alt Penedès -1,2 Ripollès 3,0 Terra Alta 7,6 Osona 4,9 Segrià 3,8

Baix Ebre -1,2 Alt Urgell 3,0 Garrotxa 6,9 Tarragonès 4,8 Alta Ribagorça 3,8

Noguera -1,8 Selva 3,0 Ribera d'Ebre 6,8 Alt Penedès 4,8 Barcelonès 3,8

Montsià -1,8 Maresme 2,5 Baix Llobregat 6,7 Priorat 4,7 Pallars Jussà 3,8

Alt Camp -1,8 Alt Empordà 2,4 Garrigues 6,5 Barcelonès 4,6 Garrotxa 3,7

Alt Urgell -1,9 Bages 2,2 Baix Empordà 6,2 Alt Empordà 4,6 Alt Empordà 3,7

Pallars Jussà -1,9 Vallès Oriental 2,1 Segarra 5,8 Garrigues 4,5 Catalunya 3,5

Baix Penedès -2,0 Pla d'Urgell 2,1 Bages 5,1 Ribera d'Ebre 4,4 Baix Penedès 3,5

Osona -2,1 Catalunya 2,0 Segrià 5,1 Catalunya 4,3 Berguedà 3,4

Garrotxa -2,2 Garrigues 1,8 Osona 4,9 Ripollès 4,2 Baix Empordà 3,3

Pla de l'Estany -2,4 Garraf 1,8 Selva 4,2 Anoia 4,0 Baix Ebre 3,2

Baix Empordà -2,6 Baix Llobregat 1,7 Pallars Jussà 4,1 Baix Empordà 3,9 Vallès Occidental 3,2

Urgell -2,9 Berguedà 1,7 Garraf 3,9 Alt Urgell 3,9 Pla de l'Estany 3,2

Alt Empordà -2,9 Segrià 1,6 Vallès Occidental 3,7 Solsonès 3,8 Noguera 3,2

Selva -3,3 Alt Penedès 1,5 Catalunya 3,6 Alt Camp 3,7 Maresme 3,0

Gironès -3,3 Anoia 1,4 Maresme 3,1 Vallès Oriental 3,7 Terra Alta 3,0

Catalunya -3,5 Montsià 1,1 Baix Ebre 3,0 Noguera 3,6 Alt Penedès 3,0

Cerdanya -4,4 Pallars Sobirà 1,1 Gironès 2,8 Cerdanya 3,5 Selva 2,9

Maresme -4,5 Barcelonès 0,9 Anoia 2,6 Maresme 3,4 Bages 2,9

Vallès Occidental -4,6 Baix Penedès 0,6 Alt Penedès 2,6 Pla d'Urgell 3,3 Vallès Oriental 2,8

Priorat -4,7 Urgell 0,1 Vallès Oriental 2,4 Vallès Occidental 3,2 Anoia 2,7

Pla d'Urgell -4,8 Baix Ebre 0,0 Alta Ribagorça 2,0 Berguedà 3,2 Garraf 2,7

Pallars Sobirà -4,9 Noguera -0,0 Alt Empordà 1,7 Garrotxa 3,1 Cerdanya 2,6

Vallès Oriental -5,0 Conca de Barberà -0,4 Tarragonès 1,7 Segarra 3,0 Pla d'Urgell 2,6

Tarragonès -5,3 Baix Empordà -0,5 Baix Camp 1,6 Bages 3,0 Baix Camp 2,4

Terra Alta -5,7 Pallars Jussà -0,5 Barcelonès 1,5 Baix Camp 2,9 Montsià 2,4

Baix Llobregat -6,3 Val d' Aran -0,6 Cerdanya 1,0 Garraf 2,9 Garrigues 2,2

Segrià -6,6 Alta Ribagorça -0,6 Baix Penedès -0,2 Pallars Sobirà 2,9 Urgell 2,2

Garrigues -7,0 Terra Alta -0,8 Montsià -0,3 Selva 2,7 Val d' Aran 1,6

Barcelonès -7,0 Alt Camp -0,8 Alt Camp -0,8 Val d' Aran 2,5 Conca de Barberà 1,5

Ribera d'Ebre -8,1 Ribera d'Ebre -3,5 Conca de Barberà -1,2 Urgell 1,9 Alt Camp 1,3

Baix Camp -10,7 Priorat -5,7 Val d' Aran -2,7 Pla de l'Estany 1,5 Ribera d'Ebre -0,9




(amb una aportació del 6,6%) continuà la davallada delsanys anteriors, amb una nova contracció, del 9,1%, i altresproductes minerals no metàl·lics (aportació del 6,4%) vancaure del 5,8%. Tot i el modest augment de l’activitat, elmercat de treball del sector va tenir un augment dels efec-tius del règim general de la Seguretat Social del 3,3%, quecontrasta amb els registres del 2006 (0,1%).

El terciari va presentar un avanç del VAB del 4,2%, perdarrere els de les Terres de l’Ebre (4,9%), del Pla de Lleida(4,5%) i de l ’eix metropolità (4,3%). Aquest augmentreflecteix tant el dels serveis privats (4,3%) com el delscol·lectius (3,5%, davant el 4,0% mitjà del país). En l’àmbitdels serveis privats, la major aportació prové dels empresa-rials i activitats immobiliàries, que, amb un important21,1% del VAB del terciari, avançaren del 3,9%. El comerç,amb un 20,6% del VAB, va augmentar sensiblement persota (2,1%), mentre que la important branca de l’hoteleria,amb un pes del 19,5%, ho va fer molt intensament, del8,0%. Els transport i les comunicacions (7,5% de tot elVAB) també progressaren fortament (7,1%). Pel que fa alsserveis col·lectius, els de sanitat i serveis socials (amb un6,8% del VAB) van avançar amb intensitat (5,4%), mentreque tant l’administració pública com educació van créixerper sota (3,5 i 1,4%, respectivament).

En l’àmbit del primari, la caiguda de l'activitat, quecontrasta amb el lleuger augment del 2006 (0,5%), expressaen especial la del subsector ramader, del 3,9%, amb un pesdel 45,5% del VAB del primari el 2007, mentre que elretrocés agrari (-1,8%) fou menor i allunyat de la caigudamitjana del país (-4,1%). Finalment, el sector pesquer vaobtenir també resultats negatius (-0,6%). En els subsectorsagrícoles, la fruita fresca (27,8% del VAB el 2007) va cauredel 5,5%, mentre que la producció neta de flors i plantes(22,3% del VAB agrícola) es va reduir també força notable-ment (-2,80%). En canvi, la producció dels cereals (aporta-ció al VAB agrícola del 24,8%) va augmentar del 12,6%.

En l'àmbit ramader, el porcí (amb un pes del 34,9%) i lallet (pes del 21,7%) van caure del 6,3 i el 8,1%, respectiva-ment, mentre que el vacum (pes del 28,2% del VAB delsector) va pujar modestament (1,0%).

Les comarques de l’eix metropolità van tenir un aug-ment del VAB total del 3,6%, una mica per sobre la mitjanacatalana (3,5%), i per sota els resultats de les comarques del’eix gironí (3,7%). Com en aquestes, la branca més expan-siva, els serveis, fou la que més aportà al creixement agre-gat. D’aquesta manera, el terciari (amb un 67,4% del VAB)va avançar a una sòlida taxa del 4,3%, en línia amb la mitja-na de Catalunya. Van seguir aquest sector els de la cons-trucció i la indústria, el primer amb un augment del 3,4% iun pes en el total del VAB agregat del 7,2% i el segon ambun creixement modest de l’1,9% i una participació del25,1%. En canvi, el primari, amb un pes de només el 0,3%del VAB, va caure del 4,6% (més que la davallada de Cata-lunya, del 3,5%).

Ja s’ha indicat que els serveis van fer un intens avançdel VAB el 2007 (del 4,3%), només superat, entre els gransàmbits territorials, pels de les Terres de l’Ebre (4,9%) i deles comarques del Pla de Lleida (4,5%). Subsectorialment,aquest resultat reflecteix el fort augment dels serveis privats(4,4%, en línia amb el conjunt de Catalunya), mentre queels serveis col·lectius incrementaren el seu valor afegit del3,9% (per sota el 4,0% català). En l’àmbit dels privats, elfort augment dels serveis empresarials i activitats immobi-liàries, del 5,5%, explica una part no pas petita de l’incre-ment agregat, atesa la seva importància relativa (un 28,6%del VAB terciari el 2007). Addicionalment, l’empenta del’hoteleria, amb un 9,5% del VAB terciari el 2007, founotable (7,0%), igual que la dels transports i comunicacions(increment del 6,0%) i la de la intermediació financera(3,4%). En canvi, la segona branca en importància (comerçi reparacions, amb un 17,2% del VAB terciari) va créixermoderadament (2,2%). Pel que fa als serveis col·lectius, els

41



de la sanitat i altres serveis socials (un 7,4% del VAB deserveis) foren els més dinàmics, amb un increment delVAB del 6,1%, mentre que els serveis generals de l’admi-nistració pública i els de l’educació avançaven molt menys,del 2,4% ambdós. Aquesta dinàmica terciària positiva es vatraslladar al mercat de treball, amb un increment del nom-bre d'afiliats al règim general d’un força important 3,6%, sibé inferior als resultats del 2006 (5,1%).

El sector industrial de les comarques metropolitanes vatenir un modest avanç del VAB, de l’1,9%, que el col·locaper sota la mitjana catalana (2,0%). Amb els registres del2007, la indústria d’aquestes comarques queda lluny delsresultats del Pla de Lleida i de l’eix gironí (2,9% ambdós),de les comarques centrals (2,8%) i del Camp de Tarragona(2,7%). El feble augment industrial expressa, en primerlloc, la davallada dels productes energètics (-2,3%), almateix temps que les produccions estrictament industrials,tot i presentar un augment agregat, van créixer menys que a

Catalunya (2,0%, davant el 2,3% català). Els resultats de lesbranques industrials reflecteixen comportaments molt dife-renciats entre els principals subsectors. Creixen amb certaintensitat les indústries del paper, edició i arts gràfiques(5,7%, amb una important aportació de l’11,6% del VAB).La maquinària i equipament mecànic (8,1% del VAB)també avança prou intensament (6,9%), igual que l’alimen-tació (3,7%). En canvi, amb creixements molt menors esdestaquen la fabricació de material de transport, amb unpes del 10,7% i un augment de l’1,3%, i la metal·lúrgia iproductes metàl·lics, que aporten un 11,8% del VAB i unaugment d’un 0,3%. Amb davallades del VAB hi ha lesindústries tèxtils (-5,4% i pes del 5,4%), mentre que la pro-ducció d’altres productes minerals no metàl·lics (amb unpes del 4,2% del VAB industrial) comença a notar els efec-tes de la frenada de la construcció d’obra nova i cau del5,2%. Tot i el modest augment de l’activitat, el mercat detreball del sector va tenir un augment dels efectius delrègim general de la Seguretat Social del 3,3%, una xifra quecontrasta amb els registres del 2006 (0,1%).

Els resultats de la construcció en l’eix metropolità(creixement del VAB del 3,4%) són dels més baixos delpaís. Reflecteixen una clara moderació en l'habitatge resi-dencial (augment de l’1,4%), com també en l’edificació noresidencial (2,4%) i en la rehabilitació (1,7%). L’obra civil,en canvi, va créixer substancialment per sobre (9,7%), enca-ra que menys que la mitjana catalana (12,3%). En l’edifica-ció residencial, el contingut augment, lluny del 6,1% del2006 i del 4,8% de mitjana del 2001-2006, expressa ladebilitat de la nova residència, a partir de l’esclat de la crisifinancera l’estiu del 2007. En aquest subsector, els habitat-ges iniciats van caure del 32,4% (de 52.023 el 2006 a35.145 el 2007). Els acabats van augmentar moderadament(4,4%), de 30.785 a 32.130. Finalment, els habitatges enconstrucció van avançar menys (del 2,1%, de 144.443 a147.458). D’aquesta manera, el mercat de treball encara va


42

Taula 2.6. VAB pb per grans eixos territorials. 2007Taxes reals de variació interanual en %, valors absoluts en milers d'euros constantsdel 2000 i participació sobre Catalunya en %

2007 Participació sobre Catalunya

Àmbit Creixement VAB 2005 2006 2007

1. Eix metropolità 3,61 97.442 68,70 68,61 68,662. Barcelonès 3,82 49.761 35,09 34,97 35,063=1-2. Resta eix metropolità 3,39 47.681 33,60 33,65 33,60

4=5 a 10. Resta de Catalunya 3,39 44.482 31,30 31,39 31,345. Eix gironí 3,75 12.602 8,86 8,86 8,886. Comarques centrals 3,36 8.060 5,68 5,69 5,687. Camp de Tarragona 3,45 11.740 8,26 8,28 8,278. Terres de l'Ebre 1,97 3.432 2,45 2,46 2,429. Pla de Lleida 3,40 7.018 4,91 4,95 4,9410. Comarques de muntanya 3,24 1.630 1,15 1,15 1,15

11=1+4. Catalunya 3,54 141.924 100,00 100,00 100,00



continuar generant nova ocupació: els afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social augmentaren del 3,1%(davant el 2,7% català), lluny, però, del 9,4% del 2006.

Respecte del primari, la caiguda a les comarques metro-politanes (-4,6%) fou més intensa que la del 2006 (-2,3%), i esdevingué la més important de les grans agrupa-cions territorials, fins i tot per sobre la davallada del Pla deLleida (-4,4%). L’evolució del sector reflecteix la reducció delVAB agrari (-4,5%), que, amb un pes dins el VAB del pri-mari del 69,8%, va arrossegar tot el sector a la baixa, encaraque la ramaderia davallà més intensament (-6,5%). Final-ment, la pesca també va reduir la seva producció (-1,8%). En els subsectors agrícoles, les hortalisses (40,5%del VAB agrícola) van retrocedir, del 5,8%, i també ho ferenles flors i plantes ornamentals (pes del 28,9%), del 4,3%.Finalment, el vi (pes del 16,0%) va tenir un creixement pràc-ticament nul (-0,5%). En l'àmbit ramader, la producció devacum, de porcí i de llet, amb participacions en el VAB d'a-questa branca del 33,4, el 30,5 i el 22,3%, respectivament, vapresentar variacions del VAB del 2,6, de -9,3 i de -15,6%.

2.2.2. El Camp de Tarragona, el Pla de Lleida,

les comarques centrals i les de muntanya

creixen per sota la mitjana catalana, però

augmenten el seu VAB de més del 3%

El Camp de Tarragona va presentar el 2007 un augmentdel VAB del 3,4%, lleugerament inferior a la mitjana catala-na (3,5%) i als resultats de les comarques de Girona (3,7%) iles metropolitanes (3,6%). Aquesta progressió expressa ladels serveis, que, amb un 62,6% del VAB, van créixer a unataxa del 4,2% (4,3% a Catalunya), mentre que la indústria(26,5% del VAB) avançà menys intensament (2,7%), a sem-blança de la construcció (9,3% del VAB), que va progressardel 2,4%. Finalment, el primari va caure força més que lamitjana catalana, del 6,1%. Aquesta davallada reflecteix, enespecial, la caiguda del 6,4% de l’agricultura (74,6% del VABdel primari el 2007), tot i que la ramaderia i la pesca tambées van contreure (-2,7 i -9,3%, respectivament). En els sub-sectors agrícoles, el vi (pes del 34,9%) va avançar del 2,4%,mentre que les hortalisses (pes del 25,4%) caigueren (-9,7%)

43


Taula 2.7. Creixement del VAB pb per grans eixos territorials. 2001-2007Taxes reals de variació interanual en %

MitjanaÀmbit 2001-2007 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Eix metropolità 2,86 3,12 1,82 2,53 2,40 2,90 3,58 3,61

Resta de CatalunyaEix gironí 3,40 2,79 3,00 2,61 3,70 4,32 3,75 3,75Comarques centrals 2,74 3,45 1,72 2,98 2,06 1,76 3,88 3,36Camp de Tarragona 3,83 3,47 4,09 2,89 4,59 4,62 4,01 3,45Terres de l'Ebre 3,59 3,73 6,23 0,99 4,79 3,67 3,91 1,97Pla de Lleida 3,62 3,50 3,46 2,44 5,05 2,88 4,62 3,40Comarques de muntanya 4,15 4,66 4,71 3,95 4,07 4,52 3,89 3,24

Catalunya 3,04 3,19 2,30 2,57 2,87 3,13 3,71 3,54



i la fruita seca (amb una participació en l’agrari del 8,6%) vafer una destacada davallada (- 23,5%). En l'àmbit ramader, laproducció de porcí (39,1% del VAB ramader) es va reduird’un 7,6%, però la d’aviram (29,1% del VAB de la branca)avançà moderadament d’un 1,1%.

El creixement del 2,7% de la indústria al Camp deTarragona va ser inferior als del Pla de Lleida (2,9%) i deles comarques centrals (2,8%), i reflecteix l’augment delsproductes energètics (1,1%, davant el -1,4% de Catalunya)i dels sectors industrials (3,5%, que cal comparar amb el2,3% català). La progressió de les branques industrialsexpressa, en especial, els resultats de la química (20,8% delVAB del sector), que va avançar d'un notable 8,6%. Aaquesta progressió s’ajunten les de la metal·lúrgia i produc-tes metàl·lics (9,7% del VAB), amb un augment del 6,8%, iles del paper, edició i arts gràfiques (5,4% del VAB), ambun augment del 2,9%. En canvi, els productes alimentaris,amb un 7,0% del VAB industrial, van créixer moderada-ment (1,8%) i les indústries d’altres productes minerals nometàl·lics (4,9% del sector) van decréixer (-10,0%), reflec-tint els impactes de la desacceleració en la construcció.Aquesta progressió de l’activitat industrial es va traslladar al'afiliació al règim general amb un important augment del10,5%, xifra sensiblement superior al registre del 2006(2,8%).

El terciari del Camp de Tarragona va presentar unnotable increment del VAB (4,2%), si bé insuficient persituar-se per davant els de les Terres de l’Ebre (4,9%), delPla de Lleida (4,5%) o de l'eix metropolità (4,3%). Com ala resta del país, el resultat agregat expressa comportamentssimilars dels serveis privats (augment del 4,1%, que calcomparar amb el 4,4% català) i dels col·lectius (avanç del4,8%, per sobre el 4,0% de mitjana del país). En els privats,els d’hoteleria i serveis per a la llar són els que van augmen-tar més, d’uns tòrrids 10,3 i 15,0% respectivament. Caldestacar que la importància dels primers en el VAB dels


44

Taula 2.8. Creixement del PIB pb a les comarques dels diferents eixos territorials i sectors. 2007Taxes reals de variació interanual en %


Alt Penedès -1,20 1,51 2,60 4,76 3,04Baix Llobregat -6,30 1,73 6,75 5,13 4,02Barcelonès -7,05 0,93 1,54 4,63 3,82Garraf 0,08 1,78 3,89 2,88 2,72Maresme -4,50 2,51 3,07 3,41 3,04Vallès Occidental -4,63 3,12 3,67 3,21 3,21Vallès Oriental -5,01 2,15 2,39 3,66 2,85

Eix metropolità -4,57 1,87 3,37 4,34 3,61

Alt Empordà -2,93 2,40 1,71 4,57 3,66Baix Empordà -2,56 -0,48 6,18 3,91 3,35Garrotxa -2,18 3,83 6,91 3,14 3,67Gironès -3,34 3,14 2,84 5,50 4,73Pla de l'Estany -2,39 6,87 7,89 1,52 3,20Ripollès 2,17 3,02 8,12 4,17 4,57Selva -3,26 2,98 4,24 2,71 2,91

Eix gironí -2,66 2,90 4,03 4,19 3,75

Alt Camp -1,83 -0,80 -0,78 3,74 1,29Baix Camp -10,66 3,07 1,62 2,89 2,43Baix Penedès -1,96 0,56 -0,22 5,16 3,49Conca de Barberà 1,26 -0,39 -1,25 4,96 1,45Priorat -4,66 -5,75 12,94 4,72 6,02Tarragonès -5,30 3,94 1,68 4,79 4,25

Camp de Tarragona -6,10 2,69 2,39 4,22 3,45

Anoia 0,68 1,41 2,61 3,99 2,75Bages 0,62 2,21 5,08 2,96 2,90Berguedà -2,13 1,72 4,90 4,92 3,37Osona -2,13 4,47 4,90 4,92 4,39Solsonès 1,23 4,68 9,80 3,75 4,59

Comarques centrals -0,59 2,76 4,42 3,84 3,36

Garrigues -7,01 1,82 6,51 4,49 2,23Noguera -1,75 -0,04 10,24 3,64 3,18Pla d'Urgell -4,75 2,12 10,78 3,32 2,56Segarra 3,49 9,38 5,79 3,03 6,12Segrià -6,62 1,62 5,08 5,04 3,85Urgell -2,91 0,13 9,92 1,88 2,21

Pla de Lleida -4,44 2,93 5,53 4,46 3,40

Baix Ebre -1,21 0,02 3,00 5,02 3,22Montsià -1,83 1,13 -0,32 4,93 2,39Ribera d'Ebre -8,08 -3,52 6,78 4,38 -0,88Terra Alta -5,70 -0,76 7,60 4,94 3,04

Terres de l'Ebre -2,71 -1,27 3,37 4,91 1,97

Alt Urgell -1,87 2,98 9,90 3,90 4,13Alta Ribagorça -0,83 -0,63 1,97 5,07 3,83Cerdanya -4,45 3,47 1,04 3,48 2,65Pallars Jussà -1,88 -0,50 4,13 5,82 3,81Pallars Sobirà -4,91 1,12 14,70 2,85 5,04Val d' Aran 1,27 -0,58 -2,68 2,49 1,60

Comarques de muntanya -2,61 1,62 4,01 3,70 3,24



serveis (d’un 16,1%) explica una part no pas petita de l’aug-ment total del terciari. I això mateix passa amb els trans-ports i comunicacions (9,4% del VAB), que van augmentard’un 8,8%. En canvi, els dos sectors més importants, elsd’activitats immobiliàries i serveis empresarials (24,1% delVAB de serveis) i de comerç i reparacions (17,8% del VAB)van créixer menys, del 3,0 i l’1,2%, respectivament. Pel quefa als serveis col·lectius, va continuar la tònica del 2006,amb un augment important dels de sanitat i serveis socials(8,9%), mentre que els de l’administració pública i els ser-veis educatius presentaren creixements menors (del 2,4 i el2,6%, respectivament). La fortalesa de l’activitat dels ser-veis al Camp de Tarragona es va traduir en una notable cre-ació d’ocupació, que, mesurada pel nombre d’afiliats alregim general de la Seguretat Social, avançà d’un rellevant4,3%, bé que lleugerament per sota els registres del 2006(4,9%).

Finalment, la construcció al Camp de Tarragona vaaugmentar modestament (2,4%), fet que el situa al darrerlloc entre els eixos del país, per sota els registres del Pla deLleida (5,5%), comarques centrals (4,4%), eix gironí icomarques de muntanya (4,0% ambdós) i Terres de l’Ebre ieix metropolità (3,4% ambdós). Aquest augment s’inscriuen el procés de menor expansió de la construcció, que ja vaemergir el 2006 (3,2%), amb un increment força inferior ala mitjana de 2001-2006 (3,5%). La causa principal d’a-questa menor expansió està en la caiguda del VAB de l'ha-bitatge de nova construcció (-3,0%, davant l ’augmentcatalà de l’1,3%) i també en la davallada de la rehabilitació(-2,2%, que cal comparar amb l’1,3% català). L’edificacióno residencial, en canvi, va augmentar moderadament(entorn de la mitjana del país, del 2,7%) i l'obra civil vaexperimentar una alça (15,2%), per sobre la del conjunt delpaís (12,3%). En l’àmbit específic de la construcció resi-dencial, la davallada indicada reflecteix la caiguda (-35,4%)dels habitatges iniciats, superior a la del conjunt català

(-32,7%), de 16.093 a 10.396 unitats entre el 2006 i el2007. Com que els habitatges acabats també van disminuir(-12,3%, de 15.105 a 13.247), resulta que els habitatges enconstrucció van presentar una reducció prou important (-11,0%, lluny de l’augment del 2% català), des de vora26.000 a escassament 23.000. La moderació en el conjuntde l’activitat de la construcció i, en especial, la davallada enel subsector de l’habitatge i de la rehabilitació tinguerenconseqüències sobre el mercat de treball, de manera quel’ocupació, mesurada per l’afiliació al règim general de laSeguretat Social, va disminuir d’un 1,2% (davant el 2,0%català), registre molt allunyat del fort augment del 2006(7,6%).

El VAB del Pla de Lleida va avançar del 3,4% el 2007,per sota la mitjana catalana (3,5%), així com de les comar-ques de Girona (3,7%) i de l’eix metropolità (3,6%). Aquestaugment reflecteix les aportacions dels serveis, la indústria ila construcció, mentre que el primari va restar creixement.El terciari, amb un 63,2% del VAB, va progressar del 4,5%,mentre que la indústria (un 15,0% del total) ho va fer del2,9% i la construcció (amb un 11,9% del VAB) va augmen-tar d’un notable 5,5%, la taxa més important del país.Finalment, el primari (9,9% del total) va caure del 4,4%.Aquesta davallada, superior a la del 2006 (-2,3%), va reflec-tir la forta reducció del VAB agrari (un 59,5% del primari),del 6,2%, mentre que la ramaderia va fer una davalladamenor (-1,7%), igual que el sector forestal (-3,4%). La frui-ta fresca (57,5% del subsector agrari) va caure fortament (-9,9%), reducció parcialment compensada per l’alça del13,1% dels cereals (pes del 18,7% del VAB agrari). Enl'àmbit ramader, tant el porcí (58,8% del VAB de la rama-deria) com el vacum (pes del 16,0%) van presentar caigu-des, del 3,7% en ambdós casos.

Com s’ha indicat, el sector industrial del Pla de Lleidava créixer del 2,9%, força per sobre la mitjana catalana(2,0%). Aquest resultat expressa el comportament positiu

45




46

Taula 2.9. Evolució del PIB pb per grans eixos territorials i sectors. 2001-2007Taxes reals de variació interanual en %

Variació anual Mitjana

Àmbit 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2001-2007

Sector primari

Eix metropolità 6,0 -2,9 11,1 -11,3 11,8 -2,3 -4,6 1,1Resta de Catalunya 1,7 5,6 -3,0 2,0 -4,4 4,7 -3,4 0,5

Eix gironí 6,2 1,7 0,6 -1,7 -2,1 0,5 -2,7 0,4Comarques centrals 4,9 1,5 -2,6 2,9 -6,1 3,6 -0,6 0,5Camp de Tarragona -1,0 4,2 0,8 -4,6 5,8 1,2 -6,1 0,0Terres de l'Ebre -5,4 15,3 -12,7 2,2 3,6 7,1 -2,7 1,0Pla de Lleida 1,2 6,0 -1,8 5,4 -10,4 7,9 -4,4 0,5Comarques de muntanya 8,7 4,1 -1,4 1,2 -5,3 0,4 -2,6 0,7

Catalunya 2,2 4,6 -1,4 0,3 -2,6 3,8 -3,5 0,5

Indústria

Eix metropolità 2,1 -1,2 0,4 -0,2 -0,5 2,6 1,9 0,7Resta de Catalunya 4,2 0,6 1,1 2,0 1,0 3,6 2,3 2,1

Eix gironí 2,8 0,6 1,1 1,2 0,5 3,5 2,9 1,8Comarques centrals 2,1 -2,4 0,6 -0,6 -0,9 3,4 2,8 0,7Camp de Tarragona 5,7 1,2 1,9 3,9 2,7 4,3 2,7 3,2Terres de l'Ebre 7,8 5,9 0,9 6,3 1,9 3,2 -1,3 3,5Pla de Lleida 4,8 2,1 -0,5 1,5 1,3 2,8 2,9 2,1Comarques de muntanya 7,0 3,4 5,4 -1,3 1,5 3,8 1,6 3,1

Catalunya 2,7 -0,7 0,6 0,4 -0,1 2,9 2,0 1,1

Construcció

Eix metropolità 8,7 7,0 5,9 5,1 5,8 5,0 3,4 5,8Resta de Catalunya 6,6 5,1 4,2 4,8 4,9 6,0 3,9 5,1

Eix gironí 5,2 3,7 2,6 5,3 6,9 7,7 4,0 5,1Comarques centrals 9,8 8,8 7,6 6,6 4,2 6,5 4,4 6,9Camp de Tarragona 5,4 3,8 2,7 2,7 3,1 3,2 2,4 3,3Terres de l'Ebre 4,9 3,3 2,5 1,9 2,2 2,1 3,4 2,9Pla de Lleida 8,5 6,2 5,6 6,6 5,5 7,9 5,5 6,6Comarques de muntanya 7,3 7,0 7,3 5,7 6,4 7,7 4,0 6,5

Catalunya 7,8 6,2 5,2 5,0 5,4 5,4 3,6 5,5

Serveis



Catalunya 2,9 3,1 3,2 3,7 4,3 3,8 4,3 3,6

Total



Catalunya 3,2 2,3 2,6 2,9 3,1 3,7 3,5 3,0



del subsector energètic i extractiu (1,0%, davant el -1,4%de Catalunya), i també millors registres en les produccionsindustrials (3,0%, davant el 2,3% català). En aquestes bran-ques, l’avanç reflecteix el de la metal·lúrgia i productesmetàl·lics (14,2% del VAB), amb un augment d’un 6,3%, itambé el d’altres productes de minerals no metàl·lics (9,2%del VAB industrial), que creixen del 4,8%. Tenen augmentsmenors els subsectors d’equipament elèctric, electrònic iòptic (1,1% i pes del 7,8%) i paper, edició i arts gràfiques(3,3% i pes del 7,2%). En canvi, les indústries alimentàries(33,0% del VAB del sector) van tenir augments pràctica-ment nuls. Com a resultat d'aquesta dinàmica, el mercat detreball del sector va presentar un augment d’efectius del4,7% (afiliació al règim general de la Seguretat Social),molt per sobre la davallada del 2006 (-0,2%).

El sector serveis va contribuir fortament a l’expansióde les comarques del Pla de Lleida amb l’esmentat avançdel 4,5%, inferior, tanmateix, al de les Terres de l’Ebre(4,9%). L’empenta terciària va ser similar en els serveis pri-vats (4,5%) i en els col·lectius (4,3%). L’avanç del terciariprivat va tenir lloc malgrat la modesta contribució de laprincipal branca dels serveis (comerç i reparacions) que,amb un 24,2% del VAB, va augmentar de només el 2,0%.En canvi, les activitats immobiliàries i serveis empresarials(19,8% del VAB terciari) van créixer intensament (6,5%),com també ho feren l’hoteleria (amb un pes del 9,2% i unaugment del 7,8%) i els transports i comunicacions (pes del9,0 i avanç del 7,1%). Pel que fa als serveis col·lectius, elsde la sanitat i serveis socials (un 9,7% del VAB de serveis)avançaren fortament (del 9,6%), i també progressaren ambintensitat els d’educació (7,4%). Aquesta dinàmica es vareflectir en l’expansió de l’ocupació, que, mesurada perl’augment dels afiliats al règim general del sector, va créixerdel 3,8%, tot i que força per sota el 5,5% del 2006.

Finalment, la construcció va augmentar el seu VAB del5,5%, la xifra més elevada del país i força per sobre els

registres de les comarques centrals (4,4%). Aquesta pro-gressió expressa tant la de l'habitatge de nova construcció(a una taxa anual del 4,2%, davant l’1,3% català) com les dela rehabilitació (5,6%, que cal comparar amb l’1,3% català)i de l'obra civil (augment del 18,5%, per sobre el 12,3% delpaís). L’edificació no residencial, en canvi, va créixermodestament (del 2,4%), en línia amb la mitjana catalana.En el mercat residencial, els habitatge iniciats van caure del26,2% (força menys que la davallada catalana, del 32,7%),de 10.919 a 8.058 unitats. En canvi, els acabats van aug-mentar del 22,5% (des de 4.480 a 5.490), molt per sobre el2,9% català. Finalment, els habitatges en construcció vancontinuar avançant intensament (10,2%), també força persobre el 2,0% del país. Aquesta forta pulsió de l’activitat delsector es va traslladar al mercat de treball, amb un intensincrement dels afiliats al règim general de la SeguretatSocial, del 7,1% (davant el 2,0% català), si bé inferior al10,9% del 2006.

El VAB de les comarques centrals van avançar del3,4%, lleugerament per sota la mitjana del país (3,5%),registre no gaire allunyat dels de l’eix gironí (3,7%), de l’eixmetropolità (3,6%) i del Camp de Tarragona i el Pla deLleida (3,4% ambdós). Aquests resultats expressen, fona-mentalment, els resultats dels serveis, que, amb un 49,7%del VAB de l'eix, van augmentar del 3,8% (4,3% a Catalu -nya), mentre que la indústria (amb pes del 35,1% del total)progressava força menys (2,8%), si bé per sobre el 2,0% deCatalunya. La construcció (un 11,6% del VAB) va aug-mentar del 4,4% (davant el 3,6% de Catalunya) i el prima-ri, amb un pes de només el 3,6% de l’activitat, va disminuirdel 0,6% (-3,5% a Catalunya). Pel que fa a aquest darrer, ladavallada a les comarques centrals fou la menor dels gransàmbits territorials, i reflecteix la de la ramaderia (68,3% depes dins el VAB primari), de l’1,6%, ja que la branca agrària(que aporta el 25,9%) va augmentar del 2,3% (-4,1% aCatalunya). Igualment, el subsector forestal va reduir el seu

47



VAB del 0,9%. En els subsectors agrícoles, els cereals(38,5% del VAB agrari) es van incrementar d’una maneraimportant (16,9%), mentre que el vi (pes del 16,9%) va disminuir (-1,3%), igual que la producció d’hortalisses (-6,1%). En l'àmbit ramader, el porcí (62,3% del VAB delsector) i la llet (10,8% del VAB ramader) van contreure’s,de l’1,7 i el 13,7%, respectivament, mentre que el vacum(19,6% del VAB ramader) augmentà d’un notable 7,7%.

El sector industrial de les comarques centrals vaavançar del 2,8%, per sobre la mitjana catalana i noméssuperat pels resultats del Pla de Lleida i de l’eix gironí, pre-sentant ambdós una taxa del 2,9%. Aquest augmentexpressa la davallada dels productes energètics (-1,9%), mésque compensada per l’augment de les branques industrials(3,0%, també per sobre el 2,3% de mitjana del país). Aquestdarrer resultat deriva, fonamentalment, del creixement del5,6% de la metal·lúrgia (que aporta un 17,6% del VAB delsector) i del 9,6% de l’alimentació, amb un 13,5% del VAB

industrial. Igualment positius foren els registres del sectordel paper, edició i arts gràfiques (9,2%) i de la maquinària il’equipament mecànic (11,3%), amb pesos del 7,7 i el 7,5%.En canvi, el tèxtil (15,3% del VAB industrial) va continuarretrocedint (-5,2%). Amb aquesta dinàmica, el total del’afi liació al règim general de la Seguretat Social del sectorva augmentar del 2,0%, xifra que contrasta amb la davalla-da del 2006 (-0,7%).

Ja s’ha indicat que els serveis a les comarques centralscreixeren d’un prou sòlid 3,8%, si bé per sota els resultatsterciaris de les Terres de l’Ebre (4,9%), del Pla del Lleida(4,5%), de l'eix metropolità (4,3%), del Camp de Tarragonai les comarques de l’eix gironí (4,2% ambdós). Aquestamenor expansió expressa un avanç inferior dels serveis pri-vats (3,8%, lluny del 4,4% de Catalunya), mentre que elscol·lectius avançaven molt lleugerament per sobre el con-junt del país (4,1%, davant el 4,0% català). En els privats, elcomerç (23,7% del VAB dels serveis) va créixer de l’1,7%, iva arrossegar els serveis privats a la baixa, ja que la resta degrans branques van progressar força intensament. Les acti-vitats immobiliàries i serveis empresarials (21,0% del VABdels serveis) també van avançar (4,4%), igual que l’hoteleriadel 5,1%, la intermediació financera del 5,4% i els trans-ports i comunicacions del 9,2%. Pel que fa als serveiscol·lectius, els de sanitat i serveis socials (9,7% del VABdels serveis) augmentaren intensament (4,5%), i els d’edu-cació i de l’administració pública també contribuïren alcreixement agregat del total dels serveis (amb avanços del4,1 i el 3,4%, respectivament). Aquesta empenta de l’activi-tat va generar un augment de la demanda de treball, que,mesurada pel creixement dels afiliats al règim general de laSeguretat Social, va avançar de l’1,6%, lluny del 3,8% del2006.

En darrer lloc, l’avanç de la producció final de la cons-trucció a les comarques centrals (del 4,4%) va ser dels méselevats del país, només per sota els registres del Pla de Llei-


48

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Eix metropolità

Comarques centrals Catalunya

Eix gironí

Gràfic 2.1. PIB de Catalunya, de les comarques centrals,de l’eix gironí i de l’eix metropolità. 2004-2007Taxes reals de variació en %



da (5,5%). Aquesta expansió expressa tant la del VAB del'habitatge de nova construcció (4,1%, davant l’1,3% català)com la de l’obra civil (12,5%), mentre que l’edificació noresidencial (2,1%) i la rehabilitació (0,2%) creixeren sensi-blement per sota. En l’àmbit residencial, els habitatges ini-ciats van notar els primers símptomes d’alentiment delmercat i se’n començà un 35,3% menys que el 2006 (pas-sant de 14.386 a 9.307 unitats). Altrament, els acabats vanaugmentar del 4,4% (de 7.401 a 7.727) i els habitatges enconstrucció van progressar del 2,1%. D’aquesta manera,l’activitat del sector va generar un augment de l’ocupació,mesurada pels afiliats al règim general de la SeguretatSocial, d’un modest 1,7%, molt lluny del tòrrid 10,1% del2006.

Les comarques de muntanya van tenir un augment delVAB del 3,2%, i se situaren així en el sisè lloc entre elsgrans conjunts territorials del país, per darrere de l’eix giro-ní (3,7%), de l’eix metropolità (3,6%) i del Camp de Tarra-gona, el Pla de Lleida i les comarques centrals (3,4% totstres). Els resultats agregats expressen els dels serveis, que,amb un 65,9% del VAB de l'eix, van augmentar a una taxadel 3,7% (4,3% a Catalunya), mentre que la construcció(amb un 20,6% del total) va créixer d'un 4,0% (davant el3,6% de Catalunya). La indústria (amb un pes del 8,3% delVAB) avançà de l’1,6% (2,0% a Catalunya) i el primari vareduir el seu VAB (-2,6%) amb un pes del 5,2%. Pel que faa les activitats primàries, la caiguda del valor net reflecteixl’impacte negatiu dels resultats de la ramaderia (un 59,3%del VAB del primari el 2007), que es va contreure del 2,9%,i també va davallar el sector agrícola (-2,1%). En els sub-sectors agrícoles, l’augment dels cereals (13,1%) va ser mésque compensat per les reduccions en plantes farratgeres (-6,0%) i en hortalisses (-5,6%), mentre que la produccióde porcí (un 58,8% de la branca ramadera) va caure d’un3,7% i la de vacum (amb un 16,0% del total) tenia un crei-xement força elevat (5,7%).

El baix avanç del sector industrial (1,6%) expressa el pitjor comportament de les branques energètiques i extractives amb un pes molt elevat en aquestes comar-ques (23,8% del VAB industrial), que van caure del 3,0%(per sobre la davallada del país, de -1,4%). Els productestípicament industrials van mostrar millors registres, ambun augment del 3,1%, basats en la progressió de lametal·lúrgia i productes metàl·lics (9,5% del VAB del sector), que avançà d'un 7,4% i de la maquinària i equi -paments mecànics (un pes del 10,2% en el VAB indus-trial), que ho féu del 5,9%. Com a resultat d'aquestadinàmica, el mercat de treball del sector va presentar unacaiguda d’efectius. Mesurada aquesta en termes de l'afilia-ció al règim general, el total d'afiliats va contreure’s del0,5%, una xifra que contrasta amb els registres del 2006 (-5,4%).

49


0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Pla de LleidaCamp de Tarragona

Catalunya

Gràfic 2.2. PIB de Catalunya, del Camp de Tarragonai del Pla de Lleida. 2004-2007Taxes reals de variació en %



El sector serveis de les comarques de muntanya varegistrar el 2007 un avanç del VAB del 3,7%, inferior a lamitjana catalana (del 4,3%) i al de les Terres de l’Ebre(4,9%), Pla de Lleida (4,5%), eix metropolità (4,3%),Camp de Tarragona (4,2%), comarques de Girona (4,2%) icomarques centrals (3,8%). Aquest menor augment reflec-teix un creixement dels serveis privats per sota la mitjanadel país (3,6%, davant el 4,4% català) i un avanç delscol·lectius en línia amb el conjunt de Catalunya (4,0%). Enels serveis privats, la major aportació prové de l’hoteleria(28,0% del VAB de serveis), que cresqué d'un 4,7%, peròles activitats immobiliàries i els serveis empresarials (pesdel 16,0%) també contribuïren a l’augment agregat delVAB amb un increment del 3,3%. Aquests creixements,tanmateix, es van veure frenats pel baix avanç del sector delcomerç i reparació (1,4%), que, amb un pes del 14,6% dinsel VAB terciari, arrossegà el sector a la baixa. Pel que fa alsserveis col·lectius, l’administració pública (amb un 9,6% delVAB de serveis) avançà d'un 4,9% i la sanitat i els serveissocials (7,0% del VAB) d’un 6,2%, mentre que els serveiseducatius van tenir un creixement lleugerament negatiu (-0,3%). Per tot plegat, el nombre d’afiliats al règim generaldel sector va augmentar del 4,4%.

Finalment, el VAB de la construcció a les comarquesde muntanya va avançar d’un 4,0%, registre per sobre el deCatalunya (3,6%), i només superat, entre els grans àmbitsterritorials del país, pels del Pla de Lleida (5,5%) i lescomarques centrals (4,4%). Aquest creixement forçaimportant és reflex de l ’aconseguit per l ’obra civil (un14,4%, per sobre el 12,3% del país) i per la rehabilitació,que va augmentar del 4,8% (1,3% a Catalunya), mentre queel VAB de l'habitatge de nova construcció pràcticament esmantingué estable (0,2%) i l’edificació no residencial vaprogressar modestament (1,7%, davant el 2,3% català). Pelque fa a l’edificació residencial, va notar ja els primers efec-tes de la crisi del sector, de manera que els habitatges ini-

ciats van caure del 43,4% (de 3.372 a 1.907 entre el 2006 iel 2007), força per sobre la notable davallada mitjana delpaís (-32,7%). Els acabats, en canvi, van pujar d’un 3,9%(de 1.700 a 1.767) i els en construcció d’un 1,5% (de 9.193a 9.333). La notable activitat agregada del sector va tenirun impacte positiu damunt el mercat de treball, de maneraque els afiliats al regim general en la construcció avançarend'un 7,2% (davant el 2,0% català), una xifra menor que ladel 2006 (10,0%).

2.2.3. Les Terres de l’Ebre: les comarques amb

menor creixement el 2007

Ja s’ha dit que els resultats agregats de les Terres de l’E-bre van ser una mica decebedors, ja que el VAB va augmen-tar del 2,0%, força lluny de la mitjana catalana (3,5%). Sesituen, així, a l’últim lloc pel que fa a l’avanç dels gransàmbits territorials, per darrere de l’eix gironí (3,7%), eixmetropolità (3,6%), Camp de Tarragona (3,4%), Pla de Llei-da (3,4%), comarques centrals (3,4%) i comarques de mun-tanya (3,2%). Aquest feble resultat expressa la caiguda de lesactivitats industrials i energètiques, (-1,3%) que, amb un31,4% del VAB, arrossegaren avall el conjunt de l’activitat.Al registre agregat també hi va contribuir el primari, amb unpes del 9,2% del VAB, que va contreure’s (-2,7%), encara quemenys que la mitjana catalana (-3,5%). A aquests sectors, calcontraposar-hi la forta expansió dels serveis i de la construc-ció. Els primers, amb un 46,6% del VAB de l'eix, van aug-mentar prou intensament (4,9%, davant el 4,3% deCatalunya), mentre que la construcció (12,8% del VAB)també va contribuir al creixement, amb l’avanç del 3,4%, unaxifra no gaire allunyada de la mitjana del país.

Pel que fa al primari, la caiguda contrasta amb elsexcel·lents resultats del 2006 (7,1%) i és més forta que la deles comarques centrals (-0,6%), les comarques de muntanya(-2,6%) i les de l'eix gironí (-2,7%). La davallada del VAB


50


del sector reflecteix, principalment, la de l'agrari (73,5% delVAB primari el 2007), que va descendir del 2,0%, si bé persota la mitjana catalana (-4,1%). La ramaderia també vacontribuir negativament (-2,1%), amb una davallada simi-lar a la mitjana del país (-2,5%). Finalment, el sector pes-quer també es va afegir a aquesta tendència (8,5%). Lareducció de l’activitat del sector agrari recull la de l’oli d'o-liva, branca que aportà el 16,0% del VAB agrícola i que vacaure del 17,1%. També van contribuir als resultats nega-tius del sector la producció d’hortalisses (28,9% dins el VAB agrari), que va caure de l’1,8%, i la fruita fresca (-8,2%, amb un pes del 6,1% del VAB agrari), així com lad’altres productes agrícoles (-2,4%, amb un pes del 5,5%),davallades que no van poder ser compensades per la forta-lesa de la producció de cítrics (28,1% del VAB agrari el2007), que va experimentar una alça important del 8,8%), ila de cereals, que amb un 7,7% d’aportació a l’agrari vaaugmentar d’un important 13,4%. En l'àmbit ramader,només la producció de vacum (33,4% del total) va tenirregistres positius (2,6%), mentre que les de porcí (30,5%del VAB de la branca el 2007) i de llet (amb un 22,3%)mostraren caigudes de certa importància, del 9,3 i el15,6%, respectivament.

Ja s’ha indicat que la indústria de les Terres de l’Ebre esva contreure d’un 1,3%, un registre molt allunyat dels resul-tats del Pla de Lleida (2,9%), l’eix gironí (2,9%), les comar-ques centrals (2,8%) i el Camp de Tarragona (2,7%).Aquesta davallada tradueix la forta reducció de la brancaenergètica, la qual, atès el seu pes en el total del VAB delsector (un 38,0%) i que va caure del 4,8% (-1,4% a Cata-lunya), arrossegà el conjunt. A més a més, les branquesindustrials, tot i que van augmentar d’un 1,0%, ho feren persota els registres mitjans del país (2,3%). Els resultatsindustrials expressen els de les indústries manufactureresdiverses (13,1% del VAB sectorial), que avancen d'un 5,2%,i els de la indústria química (9,3% del VAB), que ho fan

d’un 9,7%. En canvi, els altres productes minerals nometàl·lics (10,6% del VAB industrial) davallaren d’un7,1%, reflectint els primers impactes de la desacceleració del’activitat de la construcció. De resultes d'aquesta dinàmica,el mercat de treball del sector va presentar un augment d’e-fectius, que, mesurat en termes de l'afiliació al règim gene-ral, va ser d’un 4,2%, una xifra que contrasta positivamentamb la del 2006 (0,9%).

El terciari de les Terres de l ’Ebre va avançar forçaintensament, del 4,9%, el resultat més elevat entre els agre-gats territorials del país. Els serveis col·lectius van tenir unaugment sòlid, del 6,5% (4,0% Catalunya), força per sobreel dels privats (4,4%). Els primers, amb un pes total dins elVAB terciari entorn del 23,0%, van avançar amb intensitaten les branques sanitàries i socials (9,1%) i en les de l’admi-nistració pública (7,9%), mentre que els d’educació es vanestancar (0,6%). En l’àmbit dels serveis privats, l’elevat

51


0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Terres de l’Ebre

Comarques de muntanya Catalunya

Gràfic 2.3. PIB de Catalunya, de les Terres de l’Ebrei de les comarques de muntanya. 2004-2007Taxes reals de variació en %



augment reflecteix els de les activitats immobiliàries i ser-veis empresarials (19,8% del VAB i increment del 6,4%),l’hoteleria (12,8 i 8,2%) i i els d’intermediació financera(6,7 i 4,8%). En canvi, la important branca del comerç (laque pesa més en el terciari d’aquestes comarques, amb un25,5% del VAB de serveis), va avançar modestament(1,4%). Aquesta intensa expansió dels serveis col·lectius iprivats va tenir un impacte positiu en el mercat de treball,ja que l’ocupació va augmentar d’un 12,3% (creixementdels afiliats al regim general de la Seguretat Social), registreen línia amb el del 2006 (13,3%).

Finalment, l’avanç del VAB de la construcció a lesTerres de l’Ebre (3,4%) fou inferior als del Pla de Lleida(5,5%), les comarques centrals (4,4%), l’eix gironí (4,0%) iles comarques de muntanya (4,0%). Tanmateix, va ser supe-rior als registres mitjans d’aquests darrers anys (el període2001-2006, el sector va avançar a una mitjana anual del2,8%). Amb relació a la mitjana de Catalunya, la menorprogressió expressa, en especial, la important frenada delVAB de l'habitatge de nova construcció (0,2%, per sotal’1,3% català) i la davallada de la rehabilitació (-2,4%,davant l’1,3% del país). En canvi, tant l’edificació no resi-dencial (2,9%, davant el 2,3% català) com, en especial, l'o-bra civil (17,4%, per sobre el 12,3% mitjà) van contribuirpositivament als resultats del sector. En l’àmbit residencial,el feble creixement reflecteix la intensa davallada dels habi-tatges iniciats, del 26,5% (de 8.743 a 6.426 entre el 2006 iel 2007), menor que el -32,7% català. Els habitatges aca-bats van augmentar d’un 38,0% (de 4.884 a 6.742), xifraque contrasta amb el valor mitjà del país (augment del2,9%). Finalment, els habitatges en construcció van créixerdel 2,1% (d’11.348 a 11.586). Per tot plegat, el mercat detreball de la construcció a les Terres de l’Ebre va sentir elsprimers símptomes de frenada, de manera que l’afiliació alrègim general de la Seguretat Social va caure de l’1,2%,registre molt allunyat del 10,8% aconseguit el 2006.

3. Consideracions finals

L’any frontissa del 2007 i el final de la llarga expansió

El 2007 pot ser considerat, certament, com l’any fron-tissa entre la llarga etapa d’expansió encetada el 1994 i elfutur, incert, que s’obrí a partir d’aleshores. Aquesta carac-terística es reflecteix, de forma evident, en l’evolució al llargde l’any de les activitats productives, en especial de la in -dustrial. Aquesta, afectada per la frenada europea, va passard’augments del 4,0% la darrera part del 2006 al 0,8% delquart trimestre del 2007, una forta davallada que anticipavala recessió en què ha entrat el sector el 2008. A aquesta cai-guda, cal afegir-hi la de la demanda d’habitatges, tot i quela construcció de forma agregada no va reflectir sinó par-cialment la davallada residencial, per efecte d’altres impul-sos, en especial dels procedents de l’obra civil. Així, laconstrucció va passar d’augments del 4,2% el quart trimes-tre del 2006 al 3,4% del darrer del 2007, un ritme d’activi-tat encara prou important. En canvi, els serveis, reflectint lamillor dinàmica de la demanda de les empreses, les llars i elsector públic, fins i tot van augmentar el seu ritme de crei-xement entre el 2006 i el 2007, del 3,9 al 4,2%.

Aquesta evolució va posar de manifest la influència dexocs exteriors i interns. En l’àmbit exterior, el BCE vacontinuar encarint el preu del diner. Al xoc dels preus delcrèdit, a partir d’agost del 2007 s’hi va afegir el derivat dela dificultat de refinançament exterior de l’economia cata-lana. Així, quan a partir de setembre del 2007 el sistemafinancer mundial va començar a entrar en una situaciód’excepcionalitat, la capacitat de l’economia catalana definançar adequadament els importants augments de crèdites va veure limitada. Uns preus força alcistes, reflex de lestensions en els mercats energètics i d’aliments, també vancontribuir a moderar la despesa. Al mateix temps, lademanda exterior es veié afectada per la fortalesa de l’eu-


52


ro, cosa que va acabar repercutint en el creixement de l’àrea.Fi nalment, des d’un punt de vista intern, la forta frenadade la construcció residencial va anticipar el refredamentd’un important motor que havia sostingut l’augment agre-gat del PIB.

Pel que fa al principal component de la demanda, elconsum privat, el menor augment (del 3,6% de mitjanadel 2006 al 2,9% el 2007) va reflectir l’impacte dels ele-ments que determinen el comportament de les llars. Entreaquests, cal destacar el deteriorament de les expectativesdels consumidors, així com un menor augment de la rendadisponible en termes reals, mentre que l’efecte riquesa i elsfactors demogràfics encara continuaren empenyent la des-pesa. En l’àmbit de la confiança de les llars, tant l’elevaciódel preu del diner com els primers símptomes de desacce-leració de l’activitat residencial, així com els impactesexteriors provocats per efecte de les alces del preu delpetroli i altres primeres matèries i, finalment, el xoc finan-cer internacional, van tenir efectes molt negatius. Tanma-teix, si per motius de confiança les llars començaren amostrar-se més preocupades i, per tant, a contenir la des-pesa, el mercat de treball continuà empenyent el consum al ’alça, encara que menys que els anys anteriors. Dinsaquest context, els salaris es van mantenir estables en ter-mes reals, acompanyant estretament la trajectòria de lainflació. L’evolució de la riquesa de les llars catalanestambé va continuar actuant positivament sobre el consum,tot i que amb menor intensitat, atès que la seva principalfont, el valor dels immobles, va començar a moderar elritme d’avanç. Finalment, des dels factors demogràfics,també el 2007 sembla indicar el final d’una etapa moltexpansiva en aquestes variables. En síntesi, els elements dela funció de consum oferien indicacions contradictòriessobre la seva trajectòria, per bé que la frenada en el creixe-ment de l ’ocupació suggeria una moderació de la sevaforta expansió, que, en efecte, es va reflectir en un ritme

d’avanç d’aquesta magnitud per sota els registres del 2006.Pel que fa al consum públic, va continuar augmentantmolt intensament, més del 5,5%, per sobre l’important4,9% del 2006.

La demanda d'inversió va accentuar la dissímil tra-jectòria entre els seus components, iniciada el 2006, ambaugments més intensos en l’efectuada en la de béns d’equi-pament i altres productes, i no tan en l’efectuada en cons-trucció. Pel que fa a la inversió productiva, la forta empentainiciada ja el 2005, i consolidada el 2006 (amb un augmentmitjà del 6,7%), es va mantenir el 2007 (7,7%). Tanmateix,la dada mitjana del 2007 és un cert miratge, perquè el seuperfil trimestral va anar decreixent, recollint l’endurimentde les condicions internacionals i el menor pols de l’activi-tat a l’interior del país. En l’àmbit de la demanda d’inversióen construcció, que havia avançat regularment el darrerquinquenni al voltant del 6,0% anual en termes reals, vapresentar una moderació força sobtada, fins a un incrementanual del 3,6% el 2007. Aquest menor creixement vareflectir, com s’ha indicat, la moderació en l’edificació resi-dencial i en la rehabilitació i un augment també més mode-rat en l’edificació no residencial, mentre que l’obra civilcontinuà progressant amb força.

En síntesi, el 2007 es pot considerar com el darrer exer-cici de la llarga etapa d’expansió encetada el 1994. Al canviradical de les condicions financeres exteriors, i a altres efectessobre el creixement agregat procedents de l’arena internacio-nal, cal afegir-hi el final del cicle expansiu basat en una dis-ponibilitat elevada de crèdit excepcionalment barat.D’aquesta manera, les esperances que es podien haver posatal final del 2006 en un creixement més fonamentat en lainversió productiva i en el sector exterior, cosa que hauriapermès un aterratge suau de la construcció, no es van conso-lidar. I, al contrari, la crisi financera internacional obre lesportes a un ajustament sobtat dels desequilibris acumulatsper l’economia catalana els darrers anys de l’expansió.

53



Un mapa de creixements on es destaquen les comarquesde l’eix gironí i del metropolità, mentre que les de les Terres de l’Ebre són les que avancen menys

La dinàmica de l’oferta subministra alguns elements persaber quins àmbits territorials han crescut per sobre la mitja-na i quins han tingut més dificultats. Cal destacar que,aquests darrers anys, la tendència històrica de majors aug-ments del PIB a la franja costanera que des de les comarquesmetropolitanes de Barcelona tendia a dirigir-se vers el norddel país havia estat substituïda per una creixent rellevància deles comarques del sud i de ponent. Aquest nou model d’ex-pansió i de difusió de l’avanç de l’activitat s’explicava per lamajor importància de la indústria i els serveis productius aBarcelona i per les dificultats que havia travessat aquella acti-vitat el període 2001-2005, quan els problemes europeus vanfrenar fortament l’augment del teixit industrial del país. Enaquestes condicions, la construcció, en especial de segonesresidències, i la fortalesa del consum privat van tendir a afa-vorir el creixement a les comarques de muntanya, de ponenti del sud del país, juntament amb algunes de Girona. En sín-tesi, en el gruix dels primers anys dos mil, el model d’expan-sió del PIB seguint l’autopista A-7 des del Garraf a l’AltEmpordà va ser substituït per un creixement més difós, mésa ponent i al sud de Catalunya.

El 2007, aquestes tendències van experimentar un certcanvi. En primer lloc, l’empenta dels serveis productius vareforçar el creixement a les comarques de Barcelona, alhoraque la debilitat de la construcció residencial tendí a penalit-zar les del sud. Uns serveis turístics també força tensos iuna construcció més dinàmica a Girona i a Lleida acabarende definir un mapa de creixement segons el qual, altre cop,l’eix gironí i el metropolità lideraren el creixement. Seguienles del Pla de Lleida, així com les comarques centrals i lesde muntanya. Finalment, tancant la relació de registres decreixement, les del Camp de Tarragona i les Terres de l’E-

bre foren les que avançaren menys. D’aquesta llista ja es potdeduir, força clarament, que la demarcació de Girona fou laque mostrà un to més expansiu, seguida de les de Barcelo-na, Lleida i Tarragona.

Aquestes grans línies de creixement per demarcacionses matisen una mica quan es davalla a l’àmbit dels eixos queles integren. Cal recordar que, el 2007, el gran motor delcreixement van ser els serveis, i, dins d’aquests, els serveisprivats més directament vinculats a l’activitat productiva.En efecte, a excepció dels d’hoteleria, que van augmentar auna taxa superior al 7%, i del servei domèstic (que cresquémolt intensament però que contribuí molt poc a l’activitatagregada del sector), la resta de serveis més directamentvinculats al consum domèstic (en especial el comerç, que vapujar molt contingudament, i els serveis personals, que cai-gueren) van tendir a presentar valors molt inferiors als delsserveis més directament vinculats a les activitats empresa-rials. Aquest és el cas de la forta expansió en les branquesde serveis empresarials i activitats immobiliàries, peròtambé en els transports i comunicacions i serveis financers.

Per tant, els eixos amb pesos més importants dels ser-veis productius i/o vinculats a l’hoteleria, presenten aug-ments més importants del conjunt de l’activitat terciària.Així, el rànquing dels grans àmbits territorials per creixe-ment dels serveis privats oscil·la entre el màxim del 4,5%de les comarques del Pla de Lleida (unes branques queaporten el 74,2% del VAB terciari) i el mínim del 3,6% deles comarques de muntanya (aportació del 78,0%), passantpel 4,4% de les Terres de l’Ebre i l’eix metropolità (pesosdel 76,9% i el 82,2%), el 4,3% de l’eix gironí (aportació del80,7%), el 4,1% del Camp de Tarragona (aportació del79,4%) i el 3,8% de les comarques centrals (aportació del77,0%). Aquestes dispersions territorials en l’avanç delsserveis privats es reforcen per les diferències en l’expansiódels col·lectius. Aquests presenten major variació que elsprivats, i oscil·len entre el màxim del 6,5% de les Terres de


54


l’Ebre (en un conjunt de subsectors que aporten un 23,1%del VAB dels serveis) i el mínim del 3,5% de l’eix gironí(aportació del 19,3%), passant pel 4,8% del Camp deTarragona (aportació del 20,6%), el 4,3% de les comarquesdel Pla de Lleida (25,8%), el 4,1% de les centrals (23,0%),el 4,0% de les de muntanya (21,9%) i el 3,9% de l ’eixmetropolità (17,8%). En síntesi, aquestes diferències gene-ren una ordenació del creixement dels serveis en els dife-rents eixos en la qual es destaquen les Terres de l’Ebre(4,9%), seguides de les del Pla de Lleida (4,5%), l ’eixmetropolità (4,3%), el Camp de Tarragona i l’eix gironí(4,2% ambdós), les comarques centrals (3,8%), i, finalment,les de muntanya (3,7%).

En l’àmbit del sector més dinàmic aquests darrers anys,el de la construcció, les diferències entre els avanços delsdiferents eixos són, encara, més substancials. El Pla deLleida és el que lidera el creixement (5,5%), seguit de lescomarques centrals (4,4%), i les de l’eix gironí i les de mun-tanya (4,0%, ambdues). En canvi, les comarques de l’eixmetropolità i les de les Terres de l’Ebre (3,4% ambdues) i,en especial, les del Camp de Tarragona (2,4%) van a la cua.

En la indústria, les diferències entre els resultats delsgrans eixos territorials del país expressen el comportamenttant del sector energètic i extractiu (amb caigudes en gene-ral) com dels sectors típicament manufacturers. En aquests,el tèxtil va continuar reduint activitat, mentre que s’incor-pora a les caigudes el subsector productor de materials deminerals no metàl·lics, molt directament vinculat a l’activi-tat constructora. A més, l’alimentació, la química, els trans-formats metàl·lics i altres branques com les del paper iedició van presentar creixements agregats prou importants.Les diferents ponderacions del sector energètic i de lesbranques manufactureres van confegir un mapa de creixe-ments territorials que mostra, juntament amb una clarareducció respecte del 2006, un ventall força ampli. Així, lescomarques del Pla de Lleida i de l’eix gironí són les que

avancen més (2,9% ambdues), mentre que la indústria a lesTerres de l’Ebre recula (-1,3%). Entre aquests dos extremshi ha les comarques centrals (2,8%), el Camp de Tarragona(2,7%), l’eix metropolità (1,9%) i les de muntanya (1,6%).

Finalment, el primari va davallar arreu del país, si bétambé les estructures productives de cada eix, amb pesosdiferenciats entre la ramaderia, l’agricultura, la pesca i elsector forestal i, dins de cadascun d’aquests àmbits, entreles principals grans produccions, generen una seqüència devalors força àmplia. Així, l’eix que cau més és el Camp deTarragona (-6,1%), seguit del metropolità (-4,6%), el Plade Lleida (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-2,7%), l’eix gironí(-2,7%), les comarques de muntanya (-2,6%) i, finalment,amb la davallada menor, les centrals (-0,6%).

Aquest ampli conjunt de creixements sectorials i d’es-tructures de ponderació acaben generant un mapa, esmen-tat al principi, segons el qual l’eix gironí és el que avançamés (3,7%), seguit de l’eix metropolità (3,6%), que tambécreix per sobre la mitjana (3,5%), mentre que amb aug-ments per sota hi ha les comarques del Pla de Lleida, lescentrals i el Camp de Tarragona (3,4% totes tres), les demuntanya (3,2%) i les Terres de l’Ebre (2,0%).

Un mapa de màxims creixements comarcals amb unpredomini del territori que s’estén al llarg de l’autopistaA-7 i als extrems oriental i occidental del país

Des d’un punt de vista estrictament comarcal, els resul-tats del 2007 es poden resumir en uns quants trets estilitzatsque, a continuació, es resumeixen. En primer lloc, totes lescomarques, llevat de la Ribera d’Ebre, mostren augmentsdel VAB. És, doncs, un exercici en què, globalment, tot elterritori català presenta creixement del producte. Un segontret destacable és que, malgrat això, el ventall de creixe-ments entre la comarca de major avanç del VAB (la Segarra,amb un creixement del 6,1%) i la de menor avanç (la Ribera

55



d'Ebre, amb una disminució del 0,9%) torna a recuperarvariacions d’altres exercicis. El joc combinat de la caigudade l’energia i de l’alça d’algunes produccions industrials enquè la Segarra està especialment focalitzada explica, si mésno parcialment, aquesta disparitat.

En tercer lloc, un total de deu comarques presentenencara el 2007 un creixement que es pot qualificar d’excep-cionalment intens, per sobre el 4%. Ordenades segons elritme de creixement són: la Segarra (6,1%), el Priorat(6,0%), el Pallars Sobirà (5,0%), el Gironès (4,7%), el Sol-sonès i el Ripollès (4,6% ambdues), Osona (4,4%), elTarragonès (4,2%), l’Alt Urgell (4,1%) i el Baix Llobregat(4,0%). Com es pot deduir d’aquesta primera llista, no hiha un mapa clar que expliqui aquesta distribució, i això faque les raons sectorials que argumenten el creixement d’a-questes comarques siguin molt diverses. En el cas de laSegarra, es troben en la forta empenta de la indústria i enuna important contribució del primari i de la construcció;en el del Priorat, en la construcció, que ha continuat tibantla seva activitat; en el del Gironès, en els serveis; en el d’O-sona, en tots els sectors, fora del primari, ja que tant laindústria com la construcció o els serveis van créixer persobre el 4%; en el del Tarragonès, en els serveis i la indús-tria; en el de l’Alt Urgell, en la construcció, però també enels serveis i la indústria, i, finalment, en el cas del Baix Llo-bregat, en la construcció, recolzada en uns serveis igual-ment alcistes.

En quart lloc, un segon conjunt de setze comarqueshan seguit una evolució poc allunyada de la mitjana del país(3,5%). En ordre decreixent de variació del VAB, integrenaquest col·lectiu el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Barcelonès iel Pallars Jussà (totes elles amb un avanç del 3,8%), laGarrotxa i l’Alt Empordà (3,7% ambdues), el Baix Penedès(3,5%), el Berguedà (3,4%), el Baix Empordà (3,3%), elBaix Ebre, el Vallès Occidental, el Pla de l’Estany i laNoguera (3,2% totes quatre), i el Maresme, la Terra Alta i

l’Alt Penedès (3,0% totes tres). Aquesta relació defineix,ara sí, un mapa més precís, que integra diferents zones delpaís. A l’extrem nord-occidental apareix el conjunt delPallars Jussà, Alta Ribagorça, Solsonès i Alt Urgell. Aaquestes comarques, cal afegir-hi, a l’extrem nord-est, elgrup format per la Garrotxa, Pla de l ’Estany, BaixEmpordà, l’Alt Empordà i, entre ambdós extrems delsPirineus, el Berguedà. Entre les comarques metropolitaneses destaquen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Mares-me. I cap al sud sobresurten l’Alt i Baix Penedès i, final-ment, el Baix Ebre.

La superposició d’aquests dos conjunts de comarques(les de màxim creixement del VAB i les d’augment persobre la mitjana del país) permet definir amb més claredatles grans zones de creixement el 2007. A l’extrem nord-occidental del país i de nord a sud es destaca la taca queabraça l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà,l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà i, ja cap al pla de Llei-da, la Noguera, el Segrià i el Priorat. A aquestes comar-ques, cal afegir-hi el cas més extrem de la Segarra. Es tractad’una llenca de territori connectat que el 2007 ha emergitcom un dels àmbits territorials de màxim creixement, grà-cies a la progressió dels serveis (4,1%) i de la construcció(8,3%), si bé els resultats industrials van ser moderats(1,5%). Juntament amb aquest extrem nord-occidental, al’altre cap dels Pirineus, i l’est del país, emergeix també unaltre pol de creixement el 2007. Es tracta del conjunt for-mat per Osona, el Gironès, el Pla de l ’Estany, el BaixEmpordà, la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. Aquí,un fort augment dels serveis (amb avanços entorn del 4%, oper sobre, en tots els casos, tret del Pla de l’Estany, amb un1,5%), i una construcció encara relativament alcista (ambincrements, totes aquestes comarques, de més del 4,9%, aexcepció de l’Alt Empordà, amb un 1,7%, i del Gironès,amb un 2,8%) expliquen aquesta situació tan favorable. Aaquests dos extrems, cal afegir-hi el nucli al voltant del


56


Barcelonès (amb el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i elMaresme), més l’Alt Penedès, al qual s’han de sumar, ja capal sud, el Baix Penedès i el Tarragonès i, ja sense continuï-tat, la Terra Alta i el Baix Ebre.

Finalment, les comarques amb un creixement inferioral 3% foren, en ordre de major a menor avanç, la Selva i elBages (2,9%, ambdues), el Vallès Oriental (2,8%), l’Anoia iel Garraf (2,7% ambdues), la Cerdanya i el Pla d’Urgell(2,6% ambdues), el Baix Camp i el Montsià (2,4% amb-dues), les Garrigues i l’Urgell (2,2% ambdues), la Val d’A-ran (1,6%), la Conca de Barberà (1,4%), l’Alt Camp (1,3%)i la Ribera d’Ebre (-0,9%).

57




4. Anàlisi comarcal

Alt Camp

El 2007, l’Alt Camp va alentir el seu creixement des del 3,82fins a l’1,29%, registre inferior a la mitjana catalana per primer copaquests darrers quatre anys. Aquesta moderació en el ritme d’avançinteranual manifesta un menor impuls generalitzat de tots els sec-tors productius, amb especial protagonisme de la indústria, el crei-xement de la qual s’ha reduït des d’un 4,31% fins a -0,80%. Elssectors primari i de la construcció mostren sengles caigudes (-1,83 i-0,78%), a conseqüència, respectivament, d’una meteorologia mésadversa i de la desacceleració del mercat de la construcció residen-cial. El sector dels serveis experimenta la menor moderació, denomés 0,35 punts percentuals, fins al 3,74%, fet que li permet d’a-portar 1,75 punts al creixement de la comarca. El menor avanç delPIB total no ha impedit que el creixement acumulat de la comarcael període 2000-2007 s’hagi situat en el 24,7%, per sobre de la mit-jana catalana (23,4%), a causa, fonamentalment, d’un creixementindustrial que ha doblat el del conjunt català (16,9, davant el 8,0%).

Dins el sector primari, els avanços de les produccions de vi iraïm (2,8%) i cereals (13,3%) no han estat suficients per compen-sar les caigudes de la fruita seca (-23,3%), les hortalisses (-1,9%) iel porcí (-8,3%). La davallada en el ritme de creixement del sectorprimari es va traslladar al mercat laboral, on el nombre d’afiliats hacaigut d’un 12,3%, amb un total de 281 efectius al final de l’any.En l'àmbit industrial, les caigudes dels subsectors de paper i artsgràfiques i del d’equipament elèctric, electrònic i òptic, del 8,8 i el10,8%, respectivament, han contribuït a la frenada en el ritme decreixement del VAB industrial (-0,80%, davant el 2,00% de mitja-na de Catalunya), atès que aquestes dues indústries juntes repre-senten prop del 38% del sector. Al contrari, el subsector demetal·lúrgia i productes metàl·lics ha crescut d’un 11,0%, el quí-mic d’un 11,7% i el d’aliments, begudes i tabac d’un 4,7%, amb unpes que sumat representa més del 30% del sector. Pel que fa almercat laboral, el nombre d’afiliats en el sector industrial va arri-bar a 7.229 al final del 2007, amb un creixement mitjà anual del’1,7% respecte a l’any anterior, superior al creixement del conjuntcatalà, que només va arribar al 0,8%. Quant al sector de la cons-trucció, la caiguda en el ritme d’activitat reflecteix una contracciódel subsector d’edificació residencial, amb davallades del 10,2%interanual els habitatges iniciats i del 9,4% els acabats. Dinsaquest context, no és estrany que l'afiliació a la Seguretat Social dela construcció presenti registres negatius (-8,7% interanual),

davant l’avanç del 6,5% el 2006. Finalment, el creixement de l’ac-tivitat terciària ha estat avalat pels subsectors d’immobiliàries iserveis a empreses (9,4%), transports i comunicacions (9,8%),hoteleria (7,5%) i AA.PP., sanitat i ensenyament privat i públic(3,8%), mentre que comerç i reparació i intermediació financerahan caigut del 2,4 i el 4,4%, respectivament. El mercat de treballdel sector terciari va fer-se ressò d'aquestes tendències, de maneraque els afiliats han augmentat d’un 9,6% (per sobre el 3,8% deCatalunya). De manera agregada, el nombre d'afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social de la comarca ha avançat d'un 3,8%de mitjana, per sobre el conjunt català (3,1%).

59

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Alt CampCatalunya

Taxa de variació real del PIB en %. 2004-2007

Creixement del PIB per sectors en %. 2007

-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007

ServeisConstruccióIndústriaPrimari

Alt CampCatalunya

Estructura del PIB en %. 2007

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%


4431_03_ANALISI_COMARCAL:Maquetación 1 6/11/08 11:13 Página 59

Alt Empordà

El 2007, el creixement del VAB de l’Alt Empordà va con-tinuar situat per sobre el del conjunt català (3,66 i 3,54%, res-pectivament), si bé es va desaccelerar de 0,32 puntspercentuals respecte al 2006. A grans trets, sobresurt el dina-misme del sector dels serveis (4,57%), principal motor de l’e-conomia de la comarca, amb un pes del 76,4%. El sectorprimari mostra una caiguda del 2,93%, més reduïda que la delconjunt català (-3,51%), des de l’avanç del 0,85% de l’anyanterior. El sector industrial modera significativament el seucreixement, fins a situar-lo en el 2,40% (6,30% anterior), i elde la construcció passa del 4,91 a l’1,71%. Dins el conjunt delperíode 2000-2007, el creixement acumulat de la comarca s’hasituat en el 27,1%, superior a la mitjana catalana (23,4%), grà-cies als majors avanços de la indústria i els serveis.

El 2007, els principals subsectors del primari van mostrarcaigudes, des del 10,1% la llet, fins al 5,6% la fruita fresca, el4,1% el porcí, l’1,2% la pesca i el 0,7% el vaquí, amb un pes queen conjunt arribava al 68,0% del sector. Només la producció decereals va mostrar un registre positiu, del 12,5% interanual,però del tot insuficient per impedir la davallada del sector (-2,93%). El trasllat en el mercat laboral va representar una cai-guda del 12,1% dels afiliats en el sector al llarg del 2007 tot ique cal tenir en compte els baixos valors absoluts sobre els qualses calcula. El tímid avanç de la indústria es va produir mercès alsubsector més important de la comarca, l'alimentació, les begu-des i el tabac, que amb un pes del 17,6% dins el VAB industrialel 2007, va tenir una taxa de creixement del 0,9%, per sota elregistre del 4,2% corresponent a la mitjana catalana. La resta desubsectors amb una importància relativa superior al 10% tambévan mostrar avanços discrets, exceptuant-ne el d’energia, aiguai extractives, que va caure del 3,1% interanual. En concret,metal·lúrgia i productes metàl·lics va avançar d’un 2,4%, i equi-paments elèctrics, electrònics i òptics d’un 4,9%. Tanmateix,aquesta situació no va impedir que els registres d'afiliació a laSeguretat Social augmentessin d’un 6,3% en la comarca, moltper sobre el conjunt català (0,8%). La significativa moderacióde l’activitat en el sector de la construcció va reflectir la pèrduade pols del subsector residencial, amb una caiguda del 31,2%els habitatges iniciats, i del 4,6% els acabats. Com a conse-qüència, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en aquestsector va caure d’un 1,8% al final del 2007, passant de 9.128 a8.965. Quant als serveis, cal destacar l’avanç de l’hoteleria, del

9,4%, així com el de comerç i reparacions (3,6%) i el d’immo -biliàries i serveis a empreses (4,5%), els tres subsectors mésimportants de la comarca (pes conjunt del 66,8%). En conse-qüència, el mercat de treball del sector terciari va mostrar unmajor dinamisme respecte al 2006, ja que la taxa d'afiliació vaavançar des d'un 4,1% fins a un 4,4%, per sobre la mitjana deCatalunya (3,8%). Globalment, a la comarca es va incrementarel número d'afiliats d’un 4,0% de mitjana el 2007, registresuperior al del conjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

60

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Alt Empordà Catalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Alt EmpordàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%



Alt Penedès

El 2007, la comarca de l’Alt Penedès va mostrar un dina-misme superior al de l’any anterior (3,04, davant l’1,88%),encara que no va arribar a superar la mitjana catalana (3,54%).Explica aquesta millora el guany de dinamisme de la indústriai dels serveis, amb un increment del valor afegit de l’1,51 i el4,76%, respectivament (0,58 i 3,40% anteriors). Addicional-ment, el sector de la construcció ha avançat d’un 2,60%, si béaquest registre significa una moderació de 0,66 punts percen-tuals respecte al 2006. El sector primari cau d’un 1,20%,influït per la poca pluviositat, després de l’extraordinari regis-tre de l’any anterior (avanç del 20,11%). Amb aquestes dades,el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 és del 21,2%,davant el 21,8% de l'eix metropolità i per sota l'alça acumula-da del conjunt català (23,4%).

Dins el subsector agrícola, es destaca la producció de raïmi vi, la més important de la comarca (amb un pes de prop del82% del sector), que davalla del 0,5% respecte al 2006, tambéper manca de pluja. Cauen igualment la fruita fresca, del10,2%, i la fruita seca, del 30,1%. Pel que fa a la ramaderia, l’o-vina retrocedeix del 22,3%, la producció de llet del 15,6% i elporcí del 0,4%, registres no compensats per l’avanç del 7,8% delvacum i el 0,3% de l’aviram. La caiguda de l’activitat en el sec-tor primari no ha impedit que el nombre d’afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social hagi augmentat d’un 29,3%, desde 157 persones fins a 203 de mitjana del 2007. Altrament, laindústria ha accelerat el seu creixement respecte al 2006, desdel 0,58 fins a l’1,51%. Aquest impuls és conseqüència de l'ac-celeració en el ritme d’avanç del subsector de l'alimentació,begudes i tabac, de -4,3 fins al 3,2%. Addicionalment, la indús-tria del paper i arts gràfiques ha crescut d’un 6,2%, mentre quela metal·lúrgia i els productes metàl·lics ha caigut de l’1,9%. Eltrasllat dins el mercat laboral ha significat un creixement del0,8% dels afiliats en el sector al llarg de l’any. Quant al sectorde la construcció, la moderació en el ritme d’avanç interanuals’ha concentrat en el subsector residencial, amb una caigudadels habitatges iniciats del 16,0%, menor que la mitjana catala-na (-32,7%), mentre que els habitatges acabats han continuattenint augments elevats (35,9%), i els afiliats en el sector hancrescut d’un 8,7%, molt per sobre la mitjana catalana (2,7%).Respecte al sector terciari, es destaquen els elevats creixementsde la intermediació financera (9,6%) i del transport i les comu-nicacions (8,4%), mentre que els subsectors de major pes dins

els serveis (comerç i reparacions, i immobiliàries i serveisempresarials, amb un pes conjunt del 47,0%) han anotat creixe-ments més moderats (2,3 i 5,7%, respectivament). Les afilia-cions d’aquest sector han avançat del 3,9%, en línia amb lamitjana catalana, del 3,8%. Agregadament, el nombre d’afiliatsal règim general de la Seguretat Social de la comarca ha aug-mentat del 3,2% de mitjana, per sobre el registre de l’any ante-rior (2,4%) i en sintonia amb el conjunt de Catalunya (3,1%).

61

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Alt Penedès Catalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Alt PenedèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Alt Urgell

El creixement econòmic de l'Alt Urgell va arribar al4,13% el 2007, per sobre el 3,54% del conjunt de Catalunya i del 3,58% de l’any anterior. Aquest increment en el ritmed’avanç de la comarca expressa el repunt en el sector de laconstrucció, que ha assolit un elevat 9,90% i ha aportat 1,27punts percentuals a l’avanç econòmic comarcal, atès que estracta d’un sector amb un pes superior al de la mitjana catala-na (13,6%, davant el 8,6%). Addicionalment, el sector delsserveis ha crescut del 3,90% i ha contribuït amb 2,58 punts alVAB comarcal, mentre que la indústria hi ha fet una aporta-ció més reduïda, tan sols 0,42 punts, si bé ha progressat persobre la mitjana de les comarques de muntanya (2,98%,davant l’1,1%). El sector primari ha caigut de l’1,87%, i harestat així 0,13 punts al creixement total. Amb aquests regis-tres, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 s’ha situaten el 29,3%, per sobre de la mitjana catalana (23,4%).

Dins el sector primari, són destacables les caigudes de laproducció de llet (-6,4%), del porcí (-2,9%) i, en el subsectoragrícola, dels farratges (-5,7%), caigudes que no han pogut sercompensades pels majors avanços del vacum (6,4%) i els ce -reals (13,7%). La fusta ha tingut un escàs avanç del 0,1%, i elnombre d’afiliats en el sector ha avançat només d’un 0,3%,lluny de la mitjana catalana (7,6%). Altrament, l’evoluciófavorable del sector industrial és reflex dels elevats avanços endues de les principals branques productives de la comarca,ma quinària i equipament mecànic (5,7%), i metal·lúrgia iproductes metàl·lics (9,7%), amb pesos del 21,4 i l’11,4%, res-pectivament, si bé alimentació, begudes i tabac cau del 0,6%,amb un pes del 21,7% del sector. Amb això, els afiliats enaquest sector avancen d’un 1,1%, lleugerament per sobre lamitjana de Catalunya (0,8%). Quant al sector de la construc-ció, l’elevat ritme d’avanç de l’activitat s’ha traslladat en elmercat laboral, amb un augment dels afiliats del 8,1%, moltper damunt del conjunt català (2,7%). Les dades d’habitatgesiniciats, però, cauen del 53,6%, indici dels primers símptomesde desacceleració de l’activitat en el futur. En l’activitat tercià-ria es destaca l’hoteleria, amb un creixement del 6,3%, quecompensa els avanços més reduïts de comerç i reparacions(0,3%), serveis col·lectius (3,1%) i activitats immobiliàries iserveis empresarials (4,9%). Aquestes tres branques d’activitatrepresenten el 65,1% del VAB terciari. Amb això, els afiliatsen el sector avancen del 4,7%, per sobre el 3,4% del 2006. Al

nivell agregat de la comarca, el mercat de treball ha mantin-gut un ritme de creixement elevat (4,5%), fins i tot superioral del conjunt de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

62

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Alt Urgell Catalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Total 2007


Alt UrgellCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Alta Ribagorça

El 2007, el creixement de l'activitat econòmica de l'AltaRibagorça va superar la mitjana catalana i es va situar en el3,83%, des del 3,13% de l’any anterior. Aquest major ritmed’expansió es basa en el sector dels serveis, que va avançar del5,07%, molt per sobre la mitjana de les comarques de mun-tanya (3,70%). La indústria, en canvi, va mostrar una lleugeracaiguda (-0,63%) i la construcció va moderar el seu avanç finsa l’1,97% (2,52% anterior), ambdós registres per sota el con-junt de comarques de muntanya (1,62 i 4,01%, respectiva-ment). El sector primari va mostrar un ritme de caiguda del0,83%, lleugerament superior al de l’any anterior (-0,26%).Els serveis i la construcció van aportar 3,47 i 0,43 punts per-centuals al creixement de la comarca, davant les contribucionsnul·les de la indústria (-0,05) i del primari (-0,02). En termesagregats, el VAB de l’Alta Ribagorça el període 2000-2007 haarribat al 33,3%, molt per sobre el del conjunt de Catalunya(23,4%).

El pitjor registre del sector primari, l’ha determinat lacaiguda de la fusta (-6,1%), de la llet (-10,2%) i d’altres productes ramaders (-0,5%), subsectors que en conjunt re -presenten el 40,8% del sector. A l’extrem oposat, el vacum i laproducció de cereals avancen d’un 6,3 i un 19,9%. Els afiliatsa la Seguretat Social d’aquest sector han caigut d’un 5,4%. Pelque fa a la indústria, s’han donat caigudes en les principalsbranques de producció. Així, energia, aigua i extractives, ambun pes del 40,3% del sector, ha davallat del 3,1%, i alimenta-ció, begudes i tabac ho ha fet del 2,9% (pes del 18,2%). Encanvi, els subsectors d’equipament elèctric, electrònic i òptic(pes del 8,2%) i d’altres minerals no metàl·lics (pes del 4,2%)han mostrat avanços positius (del 0,9 i el 4,2%), els quals hancompensat parcialment les caigudes anteriors. Dins aquestcontext, les afiliacions en aquest sector s’han incrementat d’un3,7%, concentrades en bona part en el subsector d’aliments,begudes i tabac. El sector de la construcció ha moderat el seuavanç a causa del subsector residencial, amb una caiguda delshabitatges iniciats del 36,3%, superior a la de la mitjana cata-lana (-32,7%), si bé els habitatges acabats han continuat ambavanços elevats (35,9%). El trasllat en el mercat laboral haestat d’un augment dels afiliats en el sector, fins al 13,2%.Finalment, l’elevat creixement del sector dels serveis es deu,principalment, a l’atractiu turístic de la comarca: l’hoteleria haavançat des del 2,4 fins al 8,0% i representa el 33,1% de l’acti-

vitat terciària. Addicionalment, comerç i reparacions ha pro-gressat d’un 3,0%, i activitats immobiliàries i serveis empresa-rials d’un 5,2%, si bé s’han desaccelerat des del 7,4% de l’anyanterior. Amb aquest to més expansiu de l’activitat terciària,els afiliats en el sector han augmentat d’un 9,3%, molt persobre la mitjana catalana (3,8%), cosa que ha impulsat l’avançde la xifra agregada d’afiliacions dins el règim general de laSeguretat Social fins al 10,0%, des del 8,5% del 2006.

63

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Alta Ribagorça Catalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Alta RibagorçaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Anoia

El 2007, el creixement del VAB de l’Anoia va moderar-se fins al 2,75, des del 3,68% de l’any anterior, per una desac-celeració generalitzada de tots els sectors d’activitat, fora delsserveis. Així, després d’un creixement de dos dígits durant el2006, el primari avança de només el 0,68%, si bé supera lamitjana de les comarques centrals (-0,59%). La indústria creixd’un 1,41% (mitjana de l’eix territorial situada en el 2,76%) ila construcció passa del 5,43 al 2,61%, també per sota la mit-jana (4,42%). Només l’activitat terciària s’ha enfortit i passadel 3,82 al 3,99%, amb una aportació d’1,86 punts percen-tuals al creixement comarcal. Aquests resultats s’afegeixen alcreixement acumulat del període 2000-2007, que ha estat del16,6%, inferior al de les comarques centrals (20,8%) i al del conjunt català (23,4%).

En el sector primari, els febles resultats reflecteixen lescaigudes de vi i raïm (-1,0%) i del porcí (-0,8%), branquesque representen la meitat de la producció del sector i quenomés han estat compensades pels millors registres de cereals(17,9%). Amb això, la contribució del sector al VAB de lacomarca és gairebé nul·la (0,01 p.p.), per bé que les afiliacionsa la Seguretat Social no han deixat d’augmentar (11,0%,davant el 3,7% el 2006) amb 147 persones de mitjana el 2007.Altrament, l’activitat industrial ha englobat comportamentsoposats en les branques principals. El tèxtil, cuir i calçat caudel 7,3%, mentre que el paper i arts gràfiques, i la metal·lúrgiai productes metàl·lics avancen del 12,2 i el 5,4%, respectiva-ment amb un pes que, sumat, és del 63,4% de l ’activitatindustrial de la comarca. En conseqüència, els afiliats en elsector han tingut un augment reduït, del 0,7%, una dècimaper sota el del conjunt de Catalunya. Pel que fa al sector de laconstrucció, la desacceleració de l’activitat es concentra en elsector residencial, amb una caiguda dels habitatges iniciatsdel 30,6%, si bé els habitatges acabats continuen creixent abon ritme (21,8%), i els afiliats en el sector van augmentant(6,7%). L’activitat terciària anota avanços elevats en els sub-sectors d’hoteleria (11,2%) i activitats immobiliàries i serveisempresarials (8,1%), mentre que les altres dues branques ambpesos elevats (comerç i reparacions i serveis col·lectius) bémostren caigudes (-0,5% la primera), bé creixen tímidament(1,4% la segona). El trasllat d’aquesta evolució en el mercatlaboral és d’un increment dels afiliats en el sector del 3,7%, en línia amb la mitjana catalana (3,8%), tot i que el nombre

d’aturats augmenta del 0,6% en el sector. En termes agregats,el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Socialaugmenta del 2,8%, per sota el conjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

64

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Anoia Catalunya



0%

2%

4%

6%

Total 2007


AnoiaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Bages

El 2007, el Bages va desaccelerar el seu creixement des del4,15 fins al 2,90%. Aquest empitjorament ha estat general entots els sectors productius, encapçalats pel sector primari, quepassa d’un avanç entorn del 6% el 2006 fins al 0,62% el 2007.La indústria ha reduït a la meitat el creixement, del 4,50 al2,21%, els serveis del 3,05 al 2,96% i la construcció del 7,77 al5,08%, si bé aquesta ha superat la mitjana de les comarques cen-trals (4,4%). Al nivell agregat, el creixement del VAB de lacomarca entre el 2000 i el 2007 ha estat del 22,2%, superior alde les comarques centrals (20,8%) però per sota la mitjana cata-lana (23,4%).

Dins el subsector agrícola, es destaca la branca de cereals,amb un creixement del 17,7%, mentre que les hortalisses handavallat d'un 6,2%. Pel que fa a la ramaderia, el porcí cau d’un0,3%, compensat pel vacum i l'aviram, amb augments del 7,7% il’1,3%, respectivament. El nombre d’afiliats a la Seguretat Socialen aquest sector augmenta de l’1,5%, amb 620 afiliats al final del’any. Altrament, la moderació en el ritme d’avanç de la indús-tria reflecteix la caiguda del 2,4% de la branca de tèxtil, cuir icalçat, encara que els altres subsectors rellevants de la comarcaanoten increments que van del 12,0% la maquinària i equipa-ment mecànic al 6,7% el material de transport, el 5,8% lametal·lúrgia i productes metàl·lics i el 6,2% els aliments i begu-des no alcohòliques. Amb això, el mercat laboral ha recuperatcert vigor, amb un avanç dels afiliats en aquest sector del 3,2%,després de l’atonia de l’any anterior. En el sector de la construc-ció, els indicadors procedents del subsector residencial denotenuna moderació de l’activitat, amb avanços dels habitatges enconstrucció del 3,3% i dels acabats del 13,1%, i una caiguda del46,7% dels habitatges iniciats, que passen de 6.370 a 3.396 uni-tats. En conseqüència, els afiliats en el sector van caure d’un0,4%, respecte a l’extraordinari avanç del 10,4% de l’any ante-rior. Dins el sector terciari hi ha hagut avanços molt reduïts enles principals branques productives. La de major pes, que éscomerç i reparacions, augmenta d’un 1,6%, les activitats immo-biliàries i serveis empresarials de només un 0,1% i serveiscol·lectius d’un 4,5%. De resultes d’això, el nombre d’afiliats enel sector ha caigut d’un 1,9%, després de l’avanç de l’1,1% del’any anterior. En termes agregats de la comarca, les caigudes enles afiliacions a la Seguretat Social en la construcció i els serveishan pressionat a la baixa el creixement del 2007, que ha estat denomés el 0,2%, per sota el del conjunt de Catalunya (3,1%).

65

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

BagesCatalunya



0%

2%

4%

6%

Total 2007


BagesCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Baix Camp

El 2007, el creixement del Baix Camp es va reduir a lameitat (del 4,88 al 2,43%), amb una significativa correcció enel ritme d’avanç de la indústria (del 9,58 al 3,07%) i unaimportant caiguda del sector primari (-10,66%, des del -0,19%anterior). A això s’hi van afegir les desacceleracions del sectorde la construcció (del 3,71 a l’1,62%) i dels serveis (del 3,86 al2,89%). Amb tot, el creixement acumulat del període 2000-2007 ha estat del 30,1%, per sobre de la mitjana de Catalunya(23,4%).

Dins el subsector agrícola, es destaca la caiguda de lesprincipals branques, amb la fruita seca al capdavant (-22,6%),seguida dels tubercles (-18,1%), l’oli (-17,1%), les hortalisses(-12,1%) i les flors (-3,8%), afectades totes per la sequera del2007. Els subsectors ramader i pesquer no van pas tenir méssort: el porcí caigué del 8,3% i la pesca del 8,7%. Consegüent-ment, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector va caure de l’11,9%. Pel que fa a la producció industrial, lesdues branques més importants, energia, aigua i extractives, imetal·lúrgia i productes metàl·lics, amb un pes que, sumat, ésdel 54,8%, han avançat del 4,0 i el 0,9%, respectivament.Addicionalment, paper i arts gràfiques (pes del 3,1%) i quí-mica (pes del 8,9%) han crescut del 12,8 i el 12,5%. En canvi,el subsector d’aliments, begudes i tabac, amb un pes del’11,1% del total, ha caigut del 0,8%. Amb tot, els afiliats enel sector van avançar d’un 6,8%. El menor pols del sector dela construcció va venir del subsector residencial, amb caigudesdels habitatges iniciats (-49,8%), dels acabats (-4,3%) i delsen construcció (-23,3%). Tanmateix, el nombre d’afiliats en elsector va continuar avançant (2,5%), per bé que a un ritmeinferior al de l’any anterior (5,3%). Finalment, dins les princi-pals activitats terciàries, sobresurten el creixement més mode-rat d’immobiliàries i serveis empresarials (4,5%, davant el6,2% anterior) i els modestos registres de comerç i repara-cions (0,7%) i d’hoteleria (4,8%). El pes d’aquests tres subsec-tors va ser del 64,3%. Tot i això, els afiliats en el sector vanaugmentar d’un 3,2%. En termes agregats de la comarca, l’o-cupació (aproximada per les afiliacions a la Seguretat Social)va experimentar un creixement del 4,2%, superior al 3,1% demitjana de Catalunya.

Fitxes comarcals

66

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Baix CampCatalunya



-12%

-8%

-4%

0%

4%Total 2007


Baix CampCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Baix Ebre

El VAB de l'economia del Baix Ebre va créixer el 2007d'un 3,12%, que representa una moderació respecte del 4,13%de l’any anterior. Per sectors productius, les majors desaccele-racions vénen del primari (del 8,06 a -1,21%) i de la indústria(del 3,67 al 0,02%), si bé l’activitat en la construcció també esredueix (del 3,70 al 3,00%). Només el sector dels serveis supe-ra els registres de l’any anterior, ja que passa del 3,73 al 5,02%.En termes de creixement agregat del període 2000-2007, haestat del 27,6%, per sobre de la mitjana catalana (23,4%).

El sector primari frena el seu avanç a causa dels subsectorsde l’oli d’oliva i subproductes (-17,1%), hortalisses (-1,6%),llavors (-2,4%) i pesca (-8,5%), per bé que els cítrics i l’aviramaugmenten del 9,0 i el 3,2%, amb un pes del 33,4%. La frena-da en l’activitat del sector s’ha traslladat a l’ocupació, la qual,mesurada a partir del nombre d’afiliacions a la SeguretatSocial, cau d’un 7,5%. Pel que fa a la producció industrial, lescaigudes en aliments, begudes i tabac (-2,3%) i en paper i artsgràfiques (-13,2%) han estat compensades pels elevats aug-ments de les branques química (13,8%) i de cautxú i plàstic(11,6%). Addicionalment, les branques de metal·lúrgia i pro-ductes metàl·lics (4,0%) i material de transport (8,1%), ambun pes del 16,4% en conjunt, han contribuït al creixement delsector. De resultes d’això, el nombre d’afiliats avança d’un4,1%. La desacceleració de la construcció reflecteix el menorimpuls del subsector residencial, amb una caiguda dels habi-tatges iniciats del 41,3%, i avanços més reduïts dels habitatgesen construcció (9,7%), amb la qual cosa el nombre d’afiliats ala Seguretat Social del sector va caure d’un 0,06%, després del’avanç del 8,1% de l’any anterior. Quant a l’activitat terciària,es destaquen els elevats creixements de l’hoteleria (11,6%), deles activitats immobiliàries i serveis empresarials (5,1%) i delsserveis col·lectius (7,7%), en contrast amb el creixement mésmodest del comerç i reparacions (0,8%), activitat que repre-senta la quarta part del sector. Les afiliacions a la SeguretatSocial avancen en el sector d’un 12,9%, si bé aquest agregatrecull comportaments dispars de subsectors, amb incrementselevats de l’ocupació (22,4% l’hoteleria, 53,7% les administra-cions públiques i 45,1% la sanitat) i destrucció de llocs de tre-ball (-1,6% el comerç i reparacions i -4,8% l’educació). Entermes agregats de la comarca, els afiliats a la Seguretat Socialha augmentat d’un 7,3%, més del doble que la mitjana delconjunt català (3,1%).

67

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Baix EbreCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Baix EbreCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Baix Empordà

El 2007, el creixement del Baix Empordà va ser del3,35%, en línia amb els registres del conjunt del país (3,54%),fet que representa una acceleració des del 2,96% de l’anyanterior. Expliquen aquest guany de dinamisme els sectors dela construcció i dels serveis, que aporten 0,52 i 3,18 puntspercentuals al creixement de la comarca, amb avanços del6,18 i el 3,91%, respectivament. La indústria i el primari, encanvi, experimenten sengles caigudes (-0,48 i -2,56%) i hiresten 0,16 i 0,19 punts. Aquests millors resultats han contri-buït a elevar el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007,que és del 26,2%, per sobre de la mitjana catalana (23,4).

La pèrdua de dinamisme del sector primari prové de lacaiguda de la fruita fresca (-5,3%), els farratges (-6,5%), leshortalisses (-9,5%) i les flors (-2,3%), que s’han ressentit del’escassa pluviositat de l’any, com també de la caiguda de lallet (10,4%) i del porcí (8,2%) i del modest avanç del subsec-tor pesquer (0,4%). Aquests pitjors registres del sector pri-mari no han impedit l’augment del nombre d’afiliacions alrègim general de la Seguretat Social, que ha estat del 21,3%en el conjunt de l’any, si bé cal tenir en compte els baixosvalors absoluts sobre els quals es calcula (433 afiliats en elsector al final del 2007). Pel que fa al sector industrial, labranca d’altres minerals no metàl·lics cau del 15,6%, i la d’e-nergia, aigua i extractives cau del 5,6%, registres que no hanpogut ser compensats pels avanços del 3,6% d’aliments,begudes i tabac i del 0,9% de la fusta. Amb això, els afiliatsen el sector han caigut de l’1,9%. Quant al sector de la cons-trucció, el seu notable dinamisme no ha evitat la davalladad’alguns indicadors avançats del subsector residencial, ensintonia amb la resta de comarques. En concret, els habitat-ges iniciats han reculat del 41,1%. Tanmateix, els afiliats en el sector avancen d’un 4,6%. Finalment, els registres delterciari indiquen un notable impuls de l’hoteleria (10,0%), l’activitat més important de la comarca, la qual representa la quarta part del sector. En canvi, les branques de comerç i reparacions (4,8%) i d’activitats immobiliàries i serveisempresarials (-0,6%) presenten augments més modestos, ifins i tot caigudes, amb un pes conjunt del 44,0% del sector.El trasllat d’aquesta evolució en el mercat laboral significa uncreixement del 2,2% del nombre d’afiliats en el sector, que haimpulsat la xifra global de la comarca al 2,4%, per sota lamitjana de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

68

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Baix EmpordàCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


Baix EmpordàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%



Baix Llobregat

El creixement del Baix Llobregat va situar-se el 2007 en un4,02%, lleugerament per sota l'avanç aconseguit el 2006(4,22%), però per sobre el de l'eix de la comarca (3,7%). Eldetall per sectors productius assenyala elevats creixements de laconstrucció (6,75%) i dels serveis (5,13%), en contraposició ambl’avanç més feble de la indústria (1,73%) i amb una significativacaiguda del primari (-6,30%). Amb això, el creixement acumu-lat entre el 2000 i el 2007 s’ha situat en un 24,6%, davant del21,8% de l'eix metropolità i per sobre l'alça acumulada del con-junt català (23,4%).

Dins el primari, les principals produccions d’hortalisses,fruita fresca i de flors cauen del 5,9, el 10,1 i el 5,5%, respectiva-ment. Paradoxalment, els afiliats a la Seguretat Social en el sec-tor avancen del 9,0% tot i que cal tenir en compte els baixosvalors absoluts sobre els quals es calcula. Quant a la indústria,mentre que la d’aliments, begudes i tabac, la de paper i arts grà-fiques i la d’equipament elèctric, electrònic i òptic tenen creixe-ments elevats (del 7,5, el 6,1 i el 4,5%), i una importànciaconjunta del 25,1% dins el sector, altres branques amb pesossuperiors presenten avanços més reduïts. Aquest és el cas delmaterial de transport (-0,3%), la química (2,7%), la maquinàriai equipament mecànic (3,8%) i la metal·lúrgia i productesmetàl·lics (-1,1%), amb pesos que oscil·len entre el 19,3% dematerial de transport i el 8,8% maquinària i equipament mecà-nic, pasant pel 15,1% de la química i l’11,7% de metal·lúrgia iproductes metàl·lics. D’aquesta manera, els afiliats a la SeguretatSocial en el sector han caigut del 2,1% (-2,5% el 2006). Respec-te al sector de la construcció, es destaca la caiguda dels habitat-ges iniciats (-35,9%), així com la dels habitatges acabats(-6,1%). Amb tot, el nombre d’afiliats en el sector ha continuataugmentant, fins al 5,2%, per sobre el conjunt de Catalunya(2,7%). El dinamisme del sector terciari prové sobretot de lesbranques de transport i comunicacions (9,8%) i activitatsimmobiliàries i serveis empresarials (6,5%), les quals han signi-ficat entorn del 40% del sector, mentre que el comerç i repara-cions i els serveis col·lectius (administracions públiques, sanitat ieducació pública i privada) aporten creixements més reduïts (2,7i 3,1%, respectivament). El trasllat d’aquesta favorable evolucióen el mercat laboral ha representat un increment dels afiliats a laSeguretat Social del sector del 5,6%, registre que compensa lapèrdua de la indústria i que ha impulsat la taxa agregada d’avançfins al 3,5%, en consonància amb el conjunt català (3,1%).

69

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Baix LlobregatCatalunya



-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


Baix LlobregatCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Baix Penedès

Després d’haver obtingut creixements elevats els anys 2004(5,12%), 2005 (5,81%) i 2006 (4,86%), el VAB del Baix Penedèses va desaccelerar fins al 3,49% el 2007 (per sota els registresmitjans de Catalunya, del 3,54%). Aquesta moderació reflecteixles caigudes del primari (-1,96%) i la construcció (-0,22%), aixícom el modest avanç de la indústria (0,56%), mentre que elsserveis mostren un elevat creixement del 5,16% i aporten 3,45punts percentuals al creixement, cosa que compensa les contri-bucions dels altres tres sectors (-0,02 el primari, -0,03 la cons-trucció i 0,10 la indústria). Amb tot, el creixement acumulat delperíode 2000-2007 s’ha situat en el 34,1%, per sobre de la mit-jana catalana, del 23,4%.

La caiguda de l’activitat en el sector primari s’explica, prin-cipalment, pels pitjors registres del subsector agrícola, amb unadavallada de la producció de vi i raïm i de les hortalisses (-0,5%ambdues), si bé el subsector ramader també presenta caigudesen alguna branca, com el porcí (-8,1%). De resultes d’això, elsafiliats en el sector van caure d’un 18,2% al llarg de l’any. De labanda de la indústria, la principal caiguda en la producció ved’altres minerals no metàl·lics (-15,0%), amb un pes del 13,9%dins el sector, per bé que les branques d’aliments, begudes itabac i la de metal·lúrgia i productes metàl·lics han avançat moltmodestament (de l ’1,7 i el 2,1%, respectivament) i unaimportància relativa del 16,6 i el 12,4%. Altrament, resulta des-tacable el creixement del 8,2% de la branca de material de trans-port la qual aporta el 15,1% del VAB del sector. Amb tot, elnombre d’afiliats ha crescut d’un 3,2% en la indústria al llarg del’any. Un altre sector amb caiguda de l’activitat, la construcció,reflecteix la davallada del nombre d’habitatges iniciats (-39,1%),així com la dels acabats (-34,5%) i dels habitatges en construc-ció (-0,5%). El nombre d’afiliats en el sector ha caigut del 7,4%.Pel que fa al terciari, es destaca l’elevat pes de les activitatsimmobiliàries i serveis empresarials (28,3% dins el total del sec-tor), amb un avanç del 5,3%, i el comerç i reparacions, la segonabranca per ordre d’importància (pes del 20,3%), creix del 2,0%.En tercer i quart lloc, els serveis col·lectius i l’hoteleria presen-ten sengles avanços del 4,7 i el 8,1% amb una importància rela-tiva conjunta del 33,7%. El vigor del terciari es va traslladar almercat laboral, on el nombre d’afiliats a la Seguretat Social haaugmentat del 8,4%, molt per sobre la mitjana de Catalunya(3,8%), i impulsà la taxa agregada de creixement de la comarcafins al 3,6%, mig punt per sobre el conjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

70

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004Baix PenedèsCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Baix PenedèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Barcelonès

El 2007, el creixement del Barcelonès va accelerar-se desdel 3,33 fins al 3,82%, per damunt el de l’eix metropolità(3,61%) i el del conjunt de Catalunya (3,54%). Aquestamillora reflecteix el guany de dinamisme de l’activitat tercià-ria, la qual representa el 77,9% del VAB de la comarca iincrementa el ritme d’avanç interanual des del 3,71 fins al4,63%. La resta de sectors, en canvi, mostren creixementsmés moderats que un any enrere o accentuen el ritme dedavallada. La construcció i la indústria avancen d’un 1,54 iun 0,93%, respectivament, des del 3,08 i l’1,71%, i el primaricau d’un 7,05% (-4,09% anterior). Amb aquestes dades, elcreixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa en un20,2%, davant del 21,8% de l'eix i per sota també de l'alçaacumulada pel conjunt català (23,4%).

La caiguda del sector primari és resultat dels registres detots els subsectors. Dins la branca agrícola, les principalsdavallades es concentren en les hortalisses (-5,9%) i en lesflors i plantes ornamentals (-3,0%). Pel que fa a la ramaderia,la llet retrocedeix del 10,9%, l’oví i el cabrum del 20,4%, itambé davalla, del 7,7%, el subsector pesquer. Això no haimpedit, però, que el nombre d’afiliats en el sector hagi aug-mentat (22,9%, davant l’avanç del 5,6% de l’any anterior). Elfeble creixement del sector industrial s’explica per la davalla-da de les branques de metal·lúrgia i productes metàl·lics (-1,2%), equipament elèctric, electrònic i òptic (-1,6%) imaterial de transport (-1,4%), així com per l’avanç modest dela d’aliments, begudes i tabac (0,2%), si bé els tres subsectorsamb més pes dins el VAB industrial avancen d’una maneranotable: paper i arts gràfiques del 3,8%, química del 3,1% imaquinària i equipament mecànic de l’11,9%, amb un pesque, sumat, supera el 42% del total. Malgrat tot, el sector hacontinuat perdent ocupació, amb una caiguda del 3,5% (4,2%el 2006), mesurada a partir dels afiliats a la Seguretat Social.La construcció ha reduït el ritme de creixement respecte al2006, fet que corrobora l’indicador avançat d’habitatges ini-ciats, fins a caure del 18,3%. Tanmateix, el nombre d’afiliatsen el sector ha augmentat, si bé a un ritme inferior (2,1%,davant el 8,6% del 2006). El sector terciari, en canvi, mostraun important dinamisme en gairebé tots els subsectors,encapçalats per l’hoteleria, la qual creix d’un 7,0%, gràcies alreclam turístic de Barcelona al nivell mundial. La brancad’activitats immobiliàries i serveis empresarials també regis-

tra un creixement elevat (6,2%), com també les de transportsi comunicacions (4,9%) i comerç i reparacions (4,1%). Pelque fa als serveis col·lectius (administracions públiques, sani-tat i educació pública i privada), avancen d’un 4,3%. Aquestsresultats favorables del terciari han fet pujar del 4,0% les afi-liacions a la Seguretat Social, cosa que ha impulsat la taxaagregada de la comarca al 3,0%, una dècima per sota la mit-jana de Catalunya (3,1%).

71

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

BarcelonèsCatalunya



-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%Total 2007


BarcelonèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%



Berguedà

El creixement del Berguedà el 2007, si bé s’ha desacceleratrespecte a l’any anterior (del 3,99 al 3,37%), supera el de lescomarques centrals (3,36%). Aquesta moderació en el ritmed’avanç de l’activitat reflecteix el menor augment del terciari(3,17%, davant el 3,42% anterior), la indústria (1,72 i 4,77%) iel primari (0,04 i 1,59%). El sector de la construcció, en canvi,avança d’un elevat 8,03%, i contribueix amb 1,28 punts per-centuals al creixement del VAB comarcal, registre molt supe-rior a la mitjana catalana, que és 0,31 punts percentuals. Ambaixò, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 és del22,9%, més elevat que el de l'eix territorial de les comarquescentrals, però per sota de l'alça acumulada del conjunt català(20,8 i 23,4%, respectivament).

El sector primari, amb un pes del 6,3% dins el VABcomarcal, mostra un avanç nul del porcí i caigudes en la pro-ducció de llet (-16,1%) i en la d’hortalisses (-5,8%), les qualsvan ser compensades pels avanços del vacum (8,1%) i delscereals (18,2%). El nombre d’afiliats a la Seguretat Social en elsector augmenta d’un 4,0%. Quant al sector industrial, elsmajors avanços de les branques d’aliments, begudes i tabac(9,4%), metal·lúrgia i productes metàl·lics (5,7%) i fusta(5,7%) compensen la caiguda de la de tèxtil, cuir i calçat (-3,7%), així com la desacceleració de maquinària i equipa-ment mecànic (del 8,2 al 2,8%), que tot i això continuen tenintun pes elevat dins el sector (27,3%). Per aquest motiu, el nom-bre d’afiliats en aquestes dues branques ha caigut del 50,2 i el6,3%, respectivament, cosa que ha afectat la taxa agregada delsector, que és de -5,7%. En la construcció, l’elevat dinamismedel sector ha fet augmentar el nombre dels seus afiliats a laSeguretat Social d’un 6,1%. Amb tot, el nombre d’habitatgesen construcció augmenta a un ritme inferior al del 2006 (5,7%,des del 25,7%) i els habitatges iniciats cauen d’un 36,9%.Quant al sector terciari, és destacable l’avanç del 5,5% de l’ho-teleria, mentre que altres branques amb més pes, com la decomerç i reparacions i la de serveis col·lectius (pes sumat del49,1%), creixen més moderadament (de l’1,0 i l’1,5%, respecti-vament). El trasllat d’aquesta evolució al mercat laboral signi-fica un avanç del 4,0% de l’afiliació, des del 4,2% el 2006, duesdècimes per sobre la mitjana de Catalunya. En termes agregatsde la comarca, el nombre d’afiliats augmenta de l’1,8%, persota els registres de l’any anterior (4,7%) i també del conjuntcatalà (3,1%).

Fitxes comarcals

72

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

BerguedàCatalunya



0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


BerguedàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Cerdanya

El 2007, el creixement del VAB de la Cerdanya va ser del2,65%, inferior al del 2006 (3,50%) i al del conjunt de Cata-lunya (3,54%). Les raons d’aquesta contenció estan sobretot enels sectors industrial i de la construcció, la progressió dels qualspassa del 5,56 al 3,47%, i del 3,84 a l’1,04%, respectivament.Addicionalment, el sector primari també va continuar caient,bé que amb menys intensitat que l ’any anterior (-4,45%,davant -7,07%). Només el sector terciari va accelerar el creixe-ment, del 2,63 al 3,48%, amb 2,35 punts percentuals aportatsal VAB de la comarca. En termes acumulats del període 2000-2007, el creixement del valor afegit brut de la Cerdanya arribaal 32,2%, per sobre la mitjana de Catalunya (23,4%).

Els resultats negatius del sector primari vénen, principal-ment, del vacum (-0,6%) i la llet (-10,3%), amb un pes del68,8% dins el sector. En contraposició, la branca de cereals,amb una importància relativa del 8,4%, augmenta d’un 12,5%,i el nombre d’afiliats en el sector creix d’un 8,9%. Altrament,en el sector industrial, les branques principals mostren evolu-cions oposades. Aliments, begudes i tabac (8,9%) i fusta(5,3%) tenen creixements significatius, mentre que cauenenergia, aigua i extractives (-0,6%) i altres minerals nometàl·lics (-4,1%), amb una participació que, en conjunt, arri-ba a gairebé el 63% del sector. La translació d’aquests resultatsal mercat laboral és d’una caiguda de l’1,7% dels afiliats alrègim general de la Seguretat Social. La significativa modera-ció de la construcció prové del subsector residencial, amb cai-gudes del 48,3% els habitatges iniciats i del 8,4% els acabats.En conseqüència, els afiliats en el sector augmenten de l’1,5%,des del 9,0% enregistrat un any abans. Finalment, dins el sec-tor dels serveis es destaca l’hoteleria, la qual manté un elevatdinamisme, superior al de l’any anterior (3,6%, davant el 2,8%enregistrat el 2006), amb una participació d’una quarta part enel total. Activitats immobiliàries i serveis empresarials, segonabranca per ordre d’importància, avança del 3,3%, i serveiscol·lectius (administracions públiques, sanitat i educaciópública i privada) ho fa del 3,1%, a semblança de comerç ireparacions (2,8%). Els afiliats a la Seguretat Social del sectoraugmenten de només l'1,9%, després de l’elevat registre assolitl’any anterior (7,0%). En termes agregats de la comarca, lataxa de creixement interanual dels afiliats al règim general dela Seguretat Social es desaccelera del 7,4 a l’1,9%, per sota lamitjana del conjunt català (3,1%).

73

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

2007200620052004

CerdanyaCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%Total 2007


CerdanyaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Conca de Barberà

Després de l’extraordinari creixement del 2006 (5,12%),el VAB de la Conca de Barberà va tenir una significativadesacceleració al llarg del 2007, fins a l’1,45%, més de dospunts percentuals per sota l’avanç del conjunt de Catalunya(3,54%). La causa d’aquest moderat registre s’ha de buscar,fonamentalment, en l’activitat industrial, que va passar d’uncreixement del 8,16% el 2006 fins a una caiguda del 0,39%.Addicionalment, el sector de la construcció va caure del’1,25% (avanç del 0,33% anterior), i el primari va moderar lataxa d’avanç interanual des del 8,79 fins a l’1,26%. En aquestescenari, només l’activitat terciària va mostrar un dinamismenotable, accelerant el seu creixement del 3,15 al 4,96%, si béva acabar contribuint de tan sols 1,76 punts percentuals alVAB de la comarca, atès el menor pes que aquest sectorrepresenta dins el total (36,5%, davant el 65,4% del conjuntcatalà).

De la banda del subsector agrícola, el menor avanç de laproducció de vi i raïm (3,2%) i la caiguda de la fruita seca (-28,0%), així com, dins la branca ramadera, la caiguda delporcí (-3,9%), són els principals contribuents a la desaccele-ració del primari. En canvi, la producció de cereals, amb unpes entorn d’un 19% del sector, avança del 13,7%. Amb això,el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta del 8,3%en el sector. Dins el sector industrial, la branca més impor-tant, que va ser la d’altres minerals no metàl·lics, amb un pesdel 38,0%, cau del 8,5%, mentre que les de material de trans-port, aliments, begudes i tabac, i metal·lúrgia i productesmetàl·lics avancen del 16,3, el 5,5 i el 7,0%, respectivament,des del 8,4, el 3,3 i el 4,8% anteriors amb una aportació con-junta del 37,5% del VAB del sector. En aquest context, elnombre d’afiliats en la indústria puja del 38,0%, gràcies alfort impuls de la branca de material de transport, que guanyamés d’un miler d’afiliats. Altrament, la caiguda de la cons-trucció es reflecteix més intensament en el sector residencial,amb davallades dels habitatges iniciats (-33,9%) i els habitat-ges en construcció (-14,0%), i el seu trasllat al mercat laboralimplica una caiguda de l’1,3% del nombre d’afiliats. Quant alsector dels serveis, el creixement del valor afegit és conse-qüència de les dinàmiques heterogènies de les branques ambmés pes. La de comerç i reparacions cau de l’1,8% (pes del21,1% dins el total), mentre que, a l’extrem oposat, els serveiscol·lectius (administracions públiques, sanitat i educació

pública i privada) i l’hoteleria avancen del 9,3 i el 6,8%, res-pectivament, amb un pes relatiu conjunt entorn d’un 47%. Elcomportament baixista de la branca de comerç i reparacionsva anar acompanyada d’una reducció de prop d’un miler d’a-filiats a la Seguretat Social, fet que va pressionar a la baixa lataxa de variació del sector, fins a -30,4%. Al nivell agregat detots els sectors, les afiliacions creixen del 2,2%, gairebé unpunt percentual per sota la mitjana de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

74

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Conca de BarberàCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Conca de BarberàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Garraf

El creixement del Garraf el 2007 va ser del 2,72%. Aquestregistre significa una desacceleració respecte al 3,97% del 2006i és inferior al corresponent a l’eix metropolità (3,61%). El seuperfil desaccelerat reflecteix una moderació generalitzada entots els sectors d’activitat: el primari redueix el ritme d’avançdel 3,48 al 0,08%, la indústria del 4,71 a l’1,78% i la construc-ció i els serveis del 4,96 i el 3,58% al 3,89 i el 2,88%, respecti-vament. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el2000 i el 2007 s’ha situat en el 23,1%, registre superior a lamitjana de l’eix metropolità (21,8%), però per sota l'alça acu-mulada del conjunt català (23,4%).

Dins el sector primari, es destaquen les caigudes del vi iraïm (-0,5%) i de les hortalisses (-5,5%), a les quals s’afegeixenles de l’oví i el cabrum (-22,2%). El subsector pesquer, encanvi, va avançar de l’1,7%. Amb tot, els afiliats en el sectoraugmenten del 29,3%, després de la caiguda de l’1,7% del2006 tot i que cal tenir en compte els baixos valors absolutssobre els quals es calcula. En la indústria és remarcable la cai-guda de l’1,3% de la branca de material de transport, la de méspes dins el sector (20,5%), si bé els subsectors d’equipamentelèctric, electrònic i òptic, i de metal·lúrgia i productesmetàl·lics van compensar part d’aquesta davallada, ambavanços del 5,1 i el 4,5% i un pes conjunt del 26,8%. Ambaixò, el nombre d’afiliats en el sector avança del 6,3%, persobre del 4,3% de l’any anterior. El creixement notable delsector de la construcció s’ha fet al marge de la caiguda delshabitatges iniciats, que és del 28,0%, mentre que els habitatgesacabats pugen del 14,8%. En aquest context, el nombre d’afi-liacions en el sector augmenta del 3,2%, des del 7,4% anterior.Pel que fa al sector terciari, les principals branques d’activitatcreixen moderadament. Aquest és el cas de les activitats im -mobiliàries i serveis empresarials, que avança del 3,0%, davantel 5,7% enregistrat el 2006. De manera similar, serveis col·lec-tius (administracions públiques, sanitat i educació pública iprivada) avança del 3,8%, des del 4,5% anterior. En canvi, elsubsector hoteler accelera l’avanç des del 2,5 fins al 3,8%, icomerç i reparacions el manté en l’1,9%. Aquestes quatrebranques d’activitat tenen un pes global de prop d’un 82% delsector. Amb aquests avanços més reduïts, el nombre d’afilia-cions en els serveis augmenta d’un escàs 1,1%, mentre que, entermes agregats de la comarca, la xifra s’eleva fins al 2,4%, persota el 3,1% del conjunt de Catalunya.

75

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

GarrafCatalunya



0%

2%

4%

6%

Total 2007


GarrafCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Garrigues

L'activitat econòmica de les Garrigues el 2007 va desacce-lerar el ritme d’avanç del 5,71 al 2,23%, per sota de la mitjanacatalana (3,54%). La causa principal d’aquesta moderació és l’e-levada dependència que la comarca té respecte del sector prima-ri (entorn del 20%, davant la mitjana catalana de l’1,5%), el qualcau fins i tot amb més intensitat que el 2006 (-7,01%, des del -3,90% anterior) i resta 1,52 punts percentuals al creixement delVAB comarcal. Addicionalment, el sector industrial desaccelerael seu avanç del 5,05 a l’1,82%, mentre que tant el sector de laconstrucció com el terciari avancen més que el 2006 (del 3,56 al6,51% la construcció i del 3,56 al 4,49% els serveis). Ambaquests resultats, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007arriba al 25,4%, per sobre el del conjunt del Principat (23,4%).

La caiguda del primari ha estat molt determinada pelsresultats del subsector agrari. La fruita seca i la fruita frescacauen d’un 32,4 i un 9,4%, respectivament, i l’oli d’un 11,8%. Amés, dins el subsector ramader, el porcí retrocedeix d’un 3,6%,mentre que l’aviram compensa la davallada amb un avanç del4,0%. Amb tot, els afiliats en el sector avancen d’un 1,9% amb199 efectius enregistrats al final de l’any. Pel que fa a la indús-tria, els febles resultats tenen origen en les branques d’aliments,begudes i tabac i de tèxtil, cuir i calçat, que cauen del 8,2 i el7,3% i pesen prop del 32% del sector, en conjunt. En canvi, elssubsectors de metal·lúrgia i productes metàl·lics i d’altres mine-rals no metàl·lics avancen del 10,4 i el 9,7% i compensen, enpart, els mals resultats, atès que tenen una importància relativadel 31,2%. En aquest context, el nombre d’afiliats en el sectoraugmenta del 2,7%, per sobre la davallada de l’any anterior (-1,5%). Altrament, l’elevat creixement de la construcció té llocal marge de la caiguda dels habitatges iniciats (-42,8%) i aca-bats (-13,3%), i els afiliats en el sector es redueixen del 3,0% (el2006 havien crescut d’un extraordinari 22,8%). Finalment, elcreixement del valor afegit del sector serveis és conseqüència del’avanç del 13,1% de l’hoteleria i del 6,8% de les administracionspúbliques, amb pesos del 15,1 i el 10,2% dins el total del sector.També hi ha contribuït l’avanç del 3,0% de comerç i repara-cions, activitat que representa el 24,3% del sector. De resultesd’això, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta d’un7,6% en el sector, per sobre el 5,8% del 2006, com també de lamitjana catalana (3,8%), si bé, en termes agregats de tots els sec-tors productius de la comarca, els afiliats avancen del 2,8%, tresdècimes per sota el conjunt de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

76

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

GarriguesCatalunya



-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


GarriguesCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Garrotxa

El 2007, el creixement del VAB de la Garrotxa va ser del3,67%, 0,4 punts superior al registre de l’any anterior i 0,13punts per sobre el del conjunt de Catalunya (3,54%). Per sec-tors productius, es destaca l’augment de la construcció, del6,91%, no tan elevat, tanmateix, com el del 2006 (7,97%).Els serveis creixen del 3,14%, des del 2,81%, mentre que laindústria accelera lleugerament el ritme d’avanç, fins asituar-lo en el 3,83% (2,76% anterior). El sector primaricontinua perdent dinamisme i intensifica el ritme de davalla-da fins al 2,18% (-1,41% anterior). Amb aquests registres, elcreixement acumulat de la comarca entre el 2000 i el 2007arriba al 26,2%, superior a la mitjana catalana (23,4%).

Els pitjors registres del sector primari reflecteixen lescaigudes en les branques principals d’activitat. Dins el sub-sector agrícola, la segona branca més representativa de laGarrotxa, les plantes farratgeres davallen del 6,4%, mentreque, dins el subsector ramader, el vacum, la llet, el porcí i lafusta cauen del 0,6, el 7,6, el 8,2 i el 0,4%, respectivament,amb un pes que sumat representa el 67,2% del sector. Tansols les branques de producció de cereals i d’aviram tenenavanços positius, del 13,1 i el 5,0%, respectivament. Amb tot,el nombre d’afiliats en el sector augmenta del 7,6% amb 165efectius enregistrats al final de l’any. Altrament, l’avanç mésvigorós de la indústria s’explica pel subsector més importantde la comarca, alimentació, begudes i tabac, el qual, amb unpes del 27,7% del sector, avança del 9,9%, des de la caigudadel 2,1% de l’any anterior. En canvi, la segona branca perordre d’importància, paper i arts gràfiques (pes de l’11,9%),cau del 3,8%, així com la de tèxtil, cuir i calçat (pes del 6,1%i caiguda del 8,9%). Aquesta situació no ha impedit que elsregistres d’afiliació a la Seguretat Social s’incrementessin del5,6% respecte a l’any anterior. Quant al sector de la construc-ció, paral·lelament a l’augment dels habitatges en construcció(13,5%) i els acabats (31,7%), els iniciats cauen del 25,9%,tot i que menys que la mitjana de Catalunya (-32,7%), fetque no ha impedit que el nombre d’afiliats en el sector aug-mentés del 4,1%. En els serveis, és destacable la caiguda del0,7% de la branca de comerç i reparacions, la més importantde la comarca, la qual va ser compensada per la branca d’ho-teleria, que va accelerar el ritme de creixement des del 2,2fins al 12,1%. Això no va poder impedir, però, que els afiliatsen el sector caiguessin del 2,3%, des de l’avanç del 2,8% el

2006. En termes agregats de tots els sectors, el nombre d’afi-liacions al règim general de la Seguretat Social augmenta del2,1%, per sota la mitjana de Catalu nya (3,1%).

77

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

GarrotxaCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


GarrotxaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Gironès

El creixement econòmic del Gironès el 2007 va ser del4,73%, per davant el 3,54% del conjunt català. Aquest incre-ment del VAB expressa l’acceleració del ritme d’avanç en elsserveis, del 3,80 al 5,50%, amb una contribució de 4,03 puntspercentuals al creixement total. Així mateix, la indústria vaaccelerar la seva progressió fins al 3,14%, un registre tambémillor que el del 2006, quan el seu VAB va avançar del2,49%. El sector primari, en canvi, va accentuar la seva caigu-da, del -0,05% el 2006 a -3,34% el 2007, i la construcció esva desaccelerar d’una manera significativa, del 7,47 al 2,84%.Amb aquests registres, el creixement acumulat entre el 2000 iel 2007 se situà en el 28,2%, molt per sobre de la mitjanacatalana (23,4%).

Dins el subsector agrícola, la fruita fresca baixa del 5,6%,davallada compensada per l’avanç del 12,5% en la produccióde cereals. Addicionalment, en el subsector ramader es desta-quen les caigudes del porcí (-8,2%) i de la llet (-6,6%). Mal-grat tot, el nombre d’afiliats en aquest sector augmenta del7,6% tot i que cal tenir en compte els baixos valors absolutssobre els quals es calcula. Altrament, la indústria té resultatsmixtos en les branques d’activitat principals. La fusta i elpaper i arts gràfiques frenen el ritme d’avanç, amb caigudesdel 2,6 i el 0,7%, respectivament i un pes conjunt del 23,0%del sector. Les branques d’aliments, begudes i tabac, demetal·lúrgia i productes metàl·lics, química i d’energia, aiguai extractives avancen, en canvi, del 9,1, el 2,8, el 2,7 i el 0,7%,respectivament amb una importància relativa dins el sectorque, sumada, arriba al 47,5%. En conseqüència, el mercat detreball de la indústria presenta un feble creixement dels afi-liats del 0,1% (inferior al 4,9% del 2006). Quant al sector dela construcció, cauen del 37,3% els habitatges iniciats i aug-menten del 3,0% els acabats. Amb tot, l’afiliació a la Segure-tat Social hi continua avançant a un ritme considerable, del7,2%, si bé es modera respecte al 10,5% de l’any anterior.Finalment, l’increment dels serveis prové, fonamentalment,de la branca d’activitats immobiliàries i serveis empresarials,la qual, amb un pes del 22,9% del sector, accelera el ritmed’avanç interanual del 6,7 al 9,0%. Addicionalment, l’hotele-ria creix de l’11,0%. Això ha permès de compensar la lleugeramoderació en l’avanç de la branca de comerç i reparacions,del 2,3 a l’1,7%, la qual representa el 19,2% del total. Dinsaquest context, el nombre d'afiliats al sector serveis ha conti-

nuat pujant a un bon ritme, al 6,3%. Aquest registre, encaraque inferior al 6,9% del 2006, es manté per damunt la mitja-na catalana (3,8%). Al nivell agregat de la comarca, el mercatde treball experimenta un creixement superior al del conjuntcatalà (5,7%, davant el 3,1%), tot que disminueix respecte al7,0% anterior.

Fitxes comarcals

78

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

GironésCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%Total 2006


GironèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%



Maresme

El creixement del Maresme va situar-se en un 3,04% el2007, per sota l'avanç del 2006 (3,43%) i també inferior a lamitjana de Catalunya (3,54%). Aquesta lleugera moderacióexpressa una desacceleració generalitzada en tots els sectorsproductius, encapçalats per la construcció, que passa de l’ex-traordinari increment del 8,13 el 2006 al 3,07%. La indústriaavança del 2,51%, davant el 2,62% anterior, i els serveis, del3,41% (des del 3,51%). Addicionalment, el sector primariaccentua el ritme de davallada, del 3,07 al 4,50%. Ambaquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el2007 és del 24,1%, per sobre del 21,8% de l'eix metropolità itambé de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%).

Dins el subsector agrícola, es destaca la branca de flors iplantes ornamentals, la qual representa el 42,0% del sector i cau del 4,2%, així com la d’hortalisses, que ho fa del 5,8%,cosa que permet explicar la major davallada del sector res-pecte al 2006. Addicionalment, pel que fa a la ramaderia, elvacum avança del 2,1%, registre insuficient per compensarels descensos de la llet i el porcí, del 15,5 i el 4,5%, respecti-vament. El subsector pesquer anota, igualment, un tímidavanç de l’1,0%. De resultes d’això, el nombre d’afiliats en elsector disminueix del 9,7%. El comportament menys expan-siu de la indústria prové de la branca de tèxtil, cuir i calçat,que cau del 3,9% i representa una quarta part de la producciódel sector. En canvi, la química i la metal·lúrgia i productesmetàl·lics han impulsat el VAB sectorial, amb senglesavanços del 8,3 i el 5,6% i amb un pes que, sumat, arriba al32,7%. Amb això, el nombre d’afiliats en el sector avança del’1,4%, des del 6,5% el 2006. La construcció frena el seuritme de creixement per l’alentiment de la construcció resi-dencial, originat per la caiguda del 36,5% dels habitatges ini-ciats, si bé els acabats continuen augmentant, del 14,2%.Dins aquest context, el nombre d'afiliats en el sector avançadel 3,7%, registre que significa una important correcció desde l’11,5% de l'any anterior. Respecte al terciari, tenen avan -ços reduïts les branques d’activitats immobiliàries i serveisempresarials (1,8%) i comerç i reparacions (2,5%), mentreque l ’hoteleria manté un ritme d’avanç notable (6,7%).Aquestes tres branques d’activitat representen un pes conjuntdel 60,9%. Amb això, els afiliats en el sector avancen del3,8%, en línia amb la mitjana de Catalunya, si bé aquestregistre representa una desacceleració respecte al 5,1% ante-

rior. En termes agregats de tots els sectors, el nombre d’afi-liats al règim general de la Seguretat Social avança del 3,2%,una dècima per sobre la mitjana de Catalunya (3,1%).

79

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

MaresmeCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4% Total 2007


MaresmeCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Montsià

El 2007, el VAB del Montsià va experimentar una pèr-dua notable de dinamisme, i va situar el seu creixement en el2,39% (6,08% anterior), per sota els registres mitjans deCatalunya (3,54%). Aquesta moderació reflecteix un alenti-ment generalitzat en tots els sectors productius, encapçalatspel primari (-1,83%, des del 6,89% del 2006) i per la cons-trucció (-0,32%, des del 2,27% anterior). La indústria, si bé téun avanç positiu (1,13%), es desaccelera d’una manera signifi-cativa, des del 9,13% anterior. El sector terciari també mostraaquest to més moderat, amb un creixement del 4,93%, des del5,04% el 2006. Amb tot, en termes de creixement agregat, el 2000-2007 ha arribat al 31,3%, per sobre de la mitjana deCatalunya, del 23,4%.

Dins el subsector agrícola, cauen les produccions d’hor-talisses (-2,0%), de fruita fresca (-9,2) i d’oli (-17,1%), lesquals no van poder ser compensades per l’avanç dels cereals(13,2%) i els cítrics (8,7%). Semblantment, dins el subsectorramader, el porcí cau del 8,3%, mentre que l’aviram avançamoderadament (0,4%). El subsector pesquer tampoc noavança, i les captures cauen del 8,5%. Això no impedeix,però, que el nombre d’afiliats en el sector augmenti, del 2,5%amb un total de 243 efectius al final de l’any. Pel que fa alsector industrial, l’avanç més elevat de metal·lúrgia i produc-tes metàl·lics (del 4,6 a l’11,4%) i el manteniment d’aliments,begudes i tabac (entorn del 0,2%) no han estat suficients percompensar l’alentiment de les indústries de manufacturesdiverses (de l’11,2 al 4,8%) i la caiguda d’altres minerals nometàl·lics (-4,6%, des del 13,6% anterior), les quals determi-nen el perfil descendent del sector, atès que representen el64,9% del total. Malgrat això, els afiliats en el sector avancendel 7,2%, registre que significa una acceleració des del 4,0%de l’any anterior. La davallada de la construcció és reflex dela pèrdua d’impuls del sector residencial, ja que els habitatgesen construcció cauen del 15,4% i els iniciats del 19,2%. Deresultes d’això, els afiliats en el sector reculen del 2,1%. Elsregistres de creixement del valor afegit en el sector de serveissón fruit de les dinàmiques expansives de les branques ambmés pes. El subsector de comerç i reparacions, que aportaprop del 27,0% del VAB terciari, creix del 2,0%, en sintoniaamb la mitjana catalana (2,1%), i els d’activitats immobilià-ries i serveis empresarials i d’intermediació financera (26,8%del pes total en conjunt) s'alcen a taxes superiors al 6%. En

conseqüència, els afiliats en el sector avancen del 12,4% iimpulsen la taxa agregada del nombre d’afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social fins al 7,6%, més del doble delcreixement mitjà de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

80

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

2007200620052004

MontsiàCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


MontsiàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Noguera

L'activitat econòmica de la Noguera el 2007 va presentarun registre del 3,18%, des del 5,97% de l’any anterior i per sotala mitjana catalana (3,54%). Les taxes de variació negativescorresponen a la indústria (-0,04%) i al primari (-1,75%), desdels avanços del 3,71 i el 8,20% de l’any anterior. Addicional-ment, l’activitat terciària alenteix el ritme de creixement, del3,97 al 3,64%. Tan sols el sector de la construcció té un creixe-ment elevat, que fins i tot s’accelera, des del 10,10 al 10,24%.D’aquesta manera, la seva contribució al creixement comarcal ésd’1,93 punts percentuals, per davant de la del sector terciari(1,67 p.p.). Els sectors industrial i primari resten, respectiva-ment, 0,04 i 0,38 punts percentuals al creixement. Amb aquestsresultats, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 arriba al28,7%, per sobre el del conjunt de Catalunya (23,4%).

La caiguda del primari s’explica pels pitjors registres delsubsector agrícola, amb davallades de la fruita fresca (-9,5%), deles hortalisses (-5,2%) i dels farratges (-5,7%), les quals, amb unpes conjunt del 24,2% del sector, no poden ser compensades pelcreixement dels cereals, del 13,1% (pes del 17,8%). Addicional-ment, davalla la principal branca del subsector ramader, el porcí(-2,8%), si bé avança l’aviram (1,3%). El trasllat d’aquesta pèr-dua de dinamisme al mercat laboral comporta un descens del2,4% dels afiliats del sector. Pel que fa a la indústria, la caigudadel VAB reflecteix el mal comportament de les branques princi-pals, encapçalades per aliments, begudes i tabac (-7,8%) i tèxtil,cuir i calçat (-10,1%), amb pesos del 24,7 i el 9,9% en el sector.A més, les branques d’altres minerals no metàl·lics, metal·lúrgiai productes metàl·lics, i industries manufactureres diverses hanavançat del 9,4, el 4,3 i el 10,3%, respectivament, amb un pesconjunt dins el sector del 39,8%. Això no ha impedit que elnombre d’afiliats en la indústria augmentés d’un 7,2% (1,5% el2006), impulsat pel subsector d’altres minerals no metàl·lics, enel qual l’augment és de més del doble, amb 780 afiliats al finalde l’any. L’elevat creixement de la construcció prové dels habi-tatges acabats, que pugen del 86,8% (el creixement mitjà aCatalunya és tan sols del 2,9%), mentre que els habitatges ini-ciats cauen del 35,9%. El trasllat d’aquests resultats al mercatlaboral dóna un augment dels afiliats en la construcció del 2,1%.Tanmateix, cal tenir en compte que el detall trimestral de lesafiliacions en el sector mostra un perfil clarament desaccelerat,des dels avanços de l’11,8 i el 8,8% els dos primers trimestresfins al 5,5% de juliol-setembre i el -17,3% d’octubre-desembre.

Els registres de creixement del valor afegit en el sector serveissón conseqüència, principalment, d’avanços més moderats en lesactivitats immobiliàries i serveis empresarials (del 7,6 al 6,4%) ide la caiguda del 0,3% de comerç i reparacions (3,9% anterior).L’administració pública, amb un pes del 9,4%, avança del 6,3%.Dins aquest context discret de l’activitat, el nombre d'afiliats enel sector terciari augmenta del 3,3% (davant del 6,3% el 2006).En el conjunt dels sectors, l’afiliació avança d’un 3,8%, per sobrela mitjana catalana (3,1%).

81

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

NogueraCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Total 2007


NogueraCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Osona

El 2007, el creixement del VAB de l’Osona va ser del4,39%, registre que representa una acceleració des del 3,40%de l’any anterior i que supera la mitjana de Catalunya, del3,54%. Aquest guany de dinamisme és reflex del creixementnotable i equilibrat dels tres principals sectors productius: laindústria, amb el 4,47%; la construcció, amb el 4,90%, i elsserveis, amb el 4,92%. El sector primari, en canvi, cau del2,13%, des de l’avanç del 2,40% de l’any anterior. En termesacumulats del període 2000-2007, el creixement de la comar-ca se situa en el 20,6%, per sota la mitjana catalana, que ésdel 23,4%.

Dins el subsector agrícola, són destacables els avançosdel 17,9 i el 3,1%% dels cereals i de les flors i plantes orna-mentals, els quals no han estat suficients per compensar lescaigudes d’altres branques, com la de tubercles per al con-sum humà (-9,5%). Semblantment, el subsector ramaderpresenta caigudes en les activitats principals, de -3,0% elporcí i de -13,1% la llet, mentre que el vacum avança del7,7%. Resultat d’això, el nombre d’afiliats en el sector baixadel 0,6%. En la indústria, l’elevat dinamisme reflecteix elsavanços de les branques principals d’activitat. Aliments,begudes i tabac, amb un pes del 26,0% en el sector, creixende l’11,4%, i metal·lúrgia i productes metàl·lics, la segonabranca per ordre d’importància, del 5,1%. A aquests avançoss’han d ’afegir el de maquinària i equipament mecànic(13,3%) i el d’indústries manufactureres diverses (4,2%),mentre que tèxtil, cuir i calçat recula del 4,9%. Els pesos d’a-questes tres branques d’activitat són del 7,3, l’11,0 i l’11,5%,respectivament. El trasllat d’aquests registres al mercat labo-ral és d’un augment del 2,4% dels afiliats del sector. Pel quefa a la construcció, es veuen símptomes d’un futur alentimenten el subsector residencial, amb una caiguda dels habitatgesiniciats del 20,0%, menor que la mitjana de Catalunya (-32,7%), si bé els habitatges en construcció i els acabatsavancen del 10,1 i el 4,0%, respectivament. Amb tot, els afi-liats en el sector avancen del 0,3%, des del 8,1% de l’anyanterior. En els serveis, són destacables els creixements decomerç i reparacions (3,3%, des del 2,4% anterior) i d’hotele-ria (5,7%, des del 4,8% anterior), activitats que representen el34,4% del sector. Addicionalment, les activitats immobilià-ries i els serveis empresarials avancen del 5,2% (pes relatiudel 22,2%). En conseqüència, el mercat de treball del sector

terciari té un creixement del 4,1%, inferior al 6,0% del 2006.Globalment, el nombre d’afiliats al règim general de la Segu-retat Social s’incrementa del 3,0%, una dècima per sota elconjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

82

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

OsonaCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%Total 2007


OsonaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Pallars Jussà

El 2007, l'activitat econòmica del Pallars Jussà va créixerdel 3,81%, registre que, si bé representa una desacceleraciórespecte al 2006 (5,76%), és superior a la mitjana catalana(3,54%). Aquest perfil més moderat de creixement reflecteixles caigudes en el primari (-1,88%, des del 5,77% anterior) ien la indústria (-0,50%, des del 0,74% anterior), així com ladesacceleració en la construcció (del 7,53 al 4,13%). El sectorserveis s’incrementa del 5,82%, més que el 2006 (3,85%), iaporta 2,73 punts percentuals a l’avanç del VAB de la comar-ca. La construcció n’aporta 1,33 i la indústria i el primari enresten 0,05 i 0,20, respectivament. Aquests resultats situen elcreixement acumulat entre el 2000 i el 2007 en el 39,7%,molt per sobre el del conjunt de Catalunya (23,4%).

La davallada en el sector primari té origen en el compor-tament de les principals branques d’activitat. Són destacablesles caigudes de la fruita seca (-29,1%), de les hortalisses (-5,5%) i dels farratges (-6,1%), del subsector agrícola, aixícom del porcí (-2,2%), l’oví (-22,6%) i l’aviram (-1,1%), delsubsector ramader. Addicionalment, la fusta cau del 3,9%.De fet, tan sols la producció de cereal, amb un pes del 19,3%del sector, avança notablement, del 12,9%. Resultat d’això,els afiliats en el sector reculen del 3,0%. En la indústria,sobresurt la davallada d’energia, aigua i extractives (-3,1%),amb un pes del 48,2% del sector, així com la d’aliments,begudes i tabac, del 2,0% (pes del 22,3%). Dins aquest con-text, els afiliats en el sector davallen del 4,0%. La desaccele-ració de la construcció és reflex del comportament delsprincipals indicadors de la construcció residencial. Així, elshabitatges iniciats cauen del 57,1% i els acabats del 23,9%,registres de major intensitat que en el conjunt de Catalunya,on els habitatges iniciats decreixen del 32,7% i els acabatsavancen del 2,9%. Amb tot, l’afiliació a la Seguretat Socialen el sector continua augmentant, per bé que a un ritmeforça inferior al de l’any anterior (2,7%, davant el 15,5%). Elsregistres de creixement del valor afegit del sector serveis sónconseqüència del guany de dinamisme de l’hoteleria (del 2,0al 8,4%) i dels serveis col·lectius (administracions públiques,sanitat i educació pública i privada), els quals avancen del6,7%, des del 3,4% anterior i pesen, en conjunt, un 51,3%dins el sector. Les activitats immobiliàries i serveis empresa-rials, en canvi, moderen l’avanç, del 9,1 al 8,3%, com tambéel comerç i reparacions, que passen del 4,6 al 2,1% (pesos del

12,0 i el 18,8%, respectivament). Tot i això, el nombre d’afi-liats en el sector s’incrementa força, del 23,6%, pel significa-tiu augment en la branca de sanitat (53,7%), fet que impulsala taxa agregada de tots els sectors de la comarca fins al15,3%, gairebé cinc vegades més elevada que la mitjana deCatalunya (3,1%).

83

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Pallars JussàCatalunya



-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Pallars JussàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Pallars Sobirà

El 2007, l'activitat econòmica del Pallars Sobirà va créixernotablement, del 5,04%, per sobre el registre del 2006 (3,34%)i també de la mitjana catalana (3,54%). Aquesta millora reflec-teix un elevat repunt en la construcció, del 8,48 al 14,70%,amb la qual cosa el sector aporta 3,53 punts percentuals alcreixement del VAB de la comarca. Addicionalment, el sectordels serveis accelera el ritme d’avanç, del 2,37 al 2,85%, i laseva contribució és d’1,78 punts percentuals. Contràriament,la indústria modera el ritme d’expansió, del 5,33 a l’1,12%, i elprimari accentua el ritme de davallada, fins al 4,91% (-1,24%anterior). Aquests resultats situen el creixement acumulatentre el 2000 i el 2007 en el 35,5%, per sobre el del conjunt deCatalunya (23,4%).

En el subsector agrícola són destacables les caigudes defarratges (-6,1%) i d’hortalisses (-5,3%), i en el ramader hi haretrocessos significatius del porcí (-10,1%) i de la producció dellet (-16,5%), parcialment compensats per l’avanç del vacum(2,4%). Addicionalment, la producció de fusta, amb un pesrelatiu del 43,4%, cau del 3,7%. En la indústria, l’augment enla branca de fusta (5,9%), no han compensat les caigudes d’e-nergia, aigua i extractives (-3,4%) ni d’aliments, begudes itabac (-2,0%), que representen el 47,0% del sector. En conse-qüència, el nombre d’afiliats en el sector cau del 3,9%, davantl’augment del 2,2% de l’any anterior. L’elevat creixement de laconstrucció es recolza en el dinamisme dels subsectors no resi-dencial i residencial, si bé aquest darrer presenta caigudes enalgun dels indicadors principals, com els habitatges iniciats (-18,9%) i els acabats (-6,1%). Els habitatges en construcció,en canvi, avancen del 10,8%, registre molt superior a la mitja-na de Catalunya, del 2,0%. Amb això, el nombre d’afiliats enel sector obté un creixement rècord, del 18,4%, per sobre elregistre del 2006 (13,2%) i prop de set vegades superior al delconjunt català (2,7%). L’avanç del sector terciari descansa,principalment, en la branca d’hoteleria, que, amb un pes del38,5% en el sector, creix del 3,0%, des del 0,4% anterior. Encanvi, les activitats immobiliàries i serveis empresarials (pesdel 13,3%) es moderen, del 8,9 a l’1,2%, i el comerç i repara-cions (pes del 9,7%) cau del 0,2%. Per aquest motiu, el nombred’afiliats en el sector disminueix del 3,0% (-0,9% anterior). Enel nivell agregat de la comarca, els afiliats al règim general dela Seguretat Social avancen del 2,3%, per sota el conjuntcatalà, del 3,1%.

Fitxes comarcals

84

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Pallars SobiràCatalunya



-6%-4%-2%0%2%4%6%8%

10%12%14%16%

Total 2007


Pallars SobiràCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Pla d'Urgell

L'activitat econòmica del Pla d'Urgell el 2007 va pre-sentar un registre del 2,56%, per sota el creixement de l’anyanterior (4,79%), així com de la mitjana catalana (3,54%). Aaquesta moderació hi ha contribuït la caiguda del sector pri-mari, del 4,75%, el qual té una importància relativa molt ele-vada a la comarca (14,3% dins el VAB comarcal, per sobrel’1,5% de mitjana de Catalunya). Addicionalment, el sectorterciari modera el ritme de creixement, del 4,32 al 3,32%, i laindústria del 3,69 al 2,12%. Tan sols el sector de la construc-ció intensifica el seu creixement, i si ja era molt elevat el2006 (9,69%), encara ho ha estat més el 2007, fins al10,78%. Aquests resultats situen el creixement acumulatentre el 2000 i el 2007 en el 30,3%, per sobre el del conjuntdel Principat (23,4%).

La davallada del sector primari prové de les produccionsde fruita fresca (-9,9%), d’hortalisses (-5,3%) i de farratges(-6,0%), afectades per la poca pluviositat, així com del porcí(-5,2%). Aquestes quatre branques concentren el 73,3% delsector. Per això, el nombre d’afiliats en el sector cau del10,3%. En la indústria són destacables els avanços de lesbranques d ’altres minerals no metàl· l ics (4,4%) i demetal·lúrgia i productes metàl·lics (12,1%), activitats querepresenten, en conjunt, el 31,3% del sector. Contràriament,la branca d’aliments, begudes i tabac, amb un pes del 35,4%,cau de l’1,8%. Aquests augments s’han traslladat al mercatlaboral, amb un avanç del 6,0% del nombre d’afiliats en elsector. Quant a la construcció, sobresurten els principalsindicadors del subsector residencial, amb creixements moltelevats: del 28,3% els habitatges en construcció (mitjanacatalana del 2,0%) i del 27,0% els acabats (davant el 2,9% demitjana de Catalunya), mentre que els iniciats cauen lleu-ment (-2,4%, davant el -32,7% del conjunt català). De resul-tes d’això, els afiliats en el sector avancen d’un 15,6%, persobre el 8,1% del 2006. El sector serveis fa avanços notablesen les branques d’hoteleria (9,3%) i d’activitats immobilià-ries i serveis empresarials (6,4%), mentre que el subsectormés important de la comarca, el de comerç i reparacions,davalla de l’1,7% i afecta així el nombre d’afiliats en el sector,que té un creixement nul (6,1% el 2006). En el nivell agregatde la comarca, el nombre d’afiliats al règim general de laSeguretat Social augmenta del 3,5%, quatre dècimes persobre el conjunt català (3,1%).

85

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Pla d’ UrgellCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Total 2007


Pla d’ UrgellCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Pla de l'Estany

El creixement econòmic del Pla de l'Estany es va mode-rar el 2007, del 3,65 al 3,20%, i es va situar per sota la mitja-na catalana, del 3,54%. Les causes d’aquest to més moderatsón la pèrdua d’impuls dels serveis (del 3,30 a l’1,52%) i elmajor ritme de caiguda del primari (-2,39, des de -0,84% el 2006). El sector de la construcció, en canvi, repunta fins al 7,89%, des del 5,97% anterior, i la indústria ho fa fins al6,87%, des del 4,85% assolit el 2006. Amb aquests registres,el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 és del 23,8%,quatre dècimes superior al de la mitjana catalana (23,4%).

En el primari, els farratges i les hortalisses tenen caigu-des del 6,5 i el 9,5%, respectivament, compensades perl’augment de cereals, del 12,5%. Addicionalment, el vacum,la llet i el porcí davallen del 0,7, el 6,4 i el 5,8%, amb un pesconjunt a prop del 70%. Amb tot, el nombre d’afiliats en elsector augmenta de l’1,0% si bé cal tenir en compte els baixosvalors absoluts sobre els quals es calcula. El notable registrede la indústria se sosté en els avanços elevats de les branquesd’aliments, begudes i tabac (7,5%) i de maquinària i equipa-ment mecànic (17,3%), mentre que la metal·lúrgia i produc-tes metàl·lics creix més modestament, del 2,6%. Aquestestres branques d’activitat signifiquen el 22,0, el 16,6 i el22,1% del VAB industrial, respectivament. Aquests avançosrepercuteixen en un augment del 10,8% dels afiliats en elsector, 10 punts percentuals per sobre la mitjana catalana(0,8%). El dinamisme de la construcció és reflex dels avançosdel subsector residencial, malgrat la caiguda en els habitatgesiniciats (-7,9%) i en els acabats (-51,2%). Amb tot, els nom-bre d’afiliats en el sector avança del 4,3%, des del 2,6% del’any anterior. El to més moderat de l’activitat terciària recullla caiguda de la branca de comerç i reparacions (-2,8%), aixícom el modest creixement de les activitats immobiliàries iserveis empresarials (2,1%), subsectors amb un pes conjuntdel 44%. En canvi, l’hoteleria va avançar del 5,0%, amb unpes dins l’activitat del sector del 10,5%, i els transports hovan fer del 9,1% (pes del 6,6%), si bé els serveis col·lectius(administració pública, sanitat i educació pública i privada)van moderar-se fins al 3,5%. De resultes d’això, el sector haperdut ocupació i els afiliats han disminuït del 4,3%, davantl’augment del 5,0% de l’any anterior. En l'àmbit de tota lacomarca, el nombre d’afiliats al règim general de la SeguretatSocial avança del 2,8%, per sota del conjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

86

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Pla de l’ EstanyCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


Pla de l’ EstanyCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Priorat

El VAB de l'economia del Priorat va créixer del 6,02% el2007 (davant el 2,63% del 2006) i es va situar força per damuntels registres mitjans de Catalunya (3,54%), només superat pelcorresponent a la Segarra. La causa d’aquest elevat repunt estroba en el sector de la construcció, el qual no solament mantéun protagonisme extraordinari (pes del 46,3%, davant la mitjanacatalana del 8,6%), sinó que accelera el ritme d’avanç del 8,42 al12,94%. La resta de sectors, en canvi, obtenen registres sem-blants als de l’any anterior (cas dels serveis, que passen del 4,03al 4,72%), o presenten caigudes (del 4,66% el primari i del5,75% la indústria). Pel que fa al creixement agregat, el període2000-2007 s’ha situat en el 22,0%, lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya (23,4%).

En el sector primari, les dues produccions principals de lacomarca, el vi i l’oli, amb pesos del 55,5 i el 10,3%, respectiva-ment, tenen uns resultats molt modestos (avanç del 2,8% la pro-ducció de vi i raïm i caiguda del 17,2% la de l’oli), als qualss’afegeixen les caigudes de la fruita fresca (-8,2%) i de les horta-lisses (-1,1%), tocades per la poca pluviositat. Pel que fa a laindústria, les dues principals branques d’activitat, la d’aliments,begudes i tabac, amb un pes del 26,9%, i la de tèxtil, cuir i calçat,amb un 25,3%, experimenten sengles caigudes, del 0,8 i el23,3%. Resultat d’això, baixa el nombre d’afiliats en el sector, del0,5%, des de l’avanç del 12,9% el 2006. L’extraordinari dinamis-me del sector de la construcció s’explica pel repunt de l’activitaten el subsector residencial, com ho posen de manifest els princi-pals indicadors. El nombre d’habitatges en construcció avançad’un 81,5% i el d’acabats d’un 22,1%, per sobre la mitjana cata-lana del 2,0% el primer i del 2,9% el segon. Addicionalment, elshabitatges acabats pugen del 55,0%, davant la caiguda del 32,7%en el conjunt català. Amb tot, el nombre d’afiliats a la SeguretatSocial en el sector van presentar un augment nul respecte al2006. En el sector serveis avancen moderadament l’hoteleria(4,8%) i el comerç i reparacions (1,1%), en contrast amb el dina-misme dels serveis col·lectius (administracions públiques, sanitati educació pública i privada), que creixen del 7,7%. El pes relatiud’aquestes tres branques d’activitat és del 20,4, el 18,0 i el33,3%, respectivament. De resultes d’això, els afiliats en el sectoravancen del 10,5%, principalment en la branca d’administra-cions públiques (37,1%). En termes agregats de tots els sectors,el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social aug-menta d’un 4,2%, per sobre la mitjana de Catalunya (3,1%).

87

Fitxes comarcals

0%

2%

4%

6%

8%

2007200620052004

PrioratCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

Total 2007


PrioratCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Ribera d'Ebre

El 2007, el VAB de la Ribera d’Ebre va retrocedir del0,88%, el registre més baix de totes les comarques, des de l’a-vanç de l’1,02% el 2006. Explica aquest empitjorament ladinàmica industrial, que intensifica el ritme de caiguda desdel 0,58 al 3,52% i resta 2,38 punts percentuals al creixementde la comarca. També davalla el sector primari, fins al 8,08%,des de l’avanç del 5,72% un any abans. Addicionalment, l’ac-tivitat terciària s’alenteix, del 4,74 al 4,38%. Només el sectorde la construcció millora el seu registre, passant del 6,43 al6,78%. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el2000 i el 2007 se situa en el 27,8%, davant el 27,9% de lesTerres de l’Ebre i per sobre de l'alça acumulada del conjuntcatalà (23,4%).

En el subsector agrícola són destacables les caigudes dela fruita seca (-25,4%), de la fruita fresca (-7,7%), de les hor-talisses (-0,8%) i de l’oli (-17,1%), mentre que el vi i raïmavancen d’un modest 2,2%. En el subsector ramader cau del8,2% el porcí i té un avanç nul l’aviram. Pel que fa a la pro-ducció de fusta, recula del 3,5%. En el sector industrial, laprincipal branca d’activitat de la comarca, l’energia, aigua iextractives (pes del 81,4%), mostra una caiguda del 4,8%,parcialment compensada per la química, la segona per ordred’importància (pes de l’11,1%), la qual avança del 7,5%. Deresultes d’això, el nombre d’afiliats en el sector disminueixdel 6,2%. En el sector de la construcció, els principals indica-dors del subsector residencial tenen creixements forca ele-vats. Els habitatges en construcció i els acabats avancen del22,9 i el 76,9%, respectivament, des del 2,0 i el 2,9% de mit-jana de Catalunya. Addicionalment, els habitatges iniciatsaugmenten del 47,8%, quan la mitjana catalana disminueixdel 32,7%. Amb tot, els afiliats en el sector baixen del 3,1%,després de l’augment del 12,7% el 2006. En el sector terciaritenen increments elevats les activitats immobiliàries i serveisempresarials (9,0%) i en intermediació financera (6,9%), i de menor intensitat les branques de comerç i reparacions(2,3%), hoteleria (5,1%) i serveis col·lectius (2,5%), que sónles de més pes (62,7% en conjunt). Tot i això, els afiliats a laSeguretat Social en el sector avancen del 7,8%, registre quecompensa les pèrdues de la indústria i la construcció, i elevala xifra agregada fins al 2,6%, per sota el 3,1% de Catalunya.

Fitxes comarcals

88

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

2007200620052004

Ribera d’ EbreCatalunya



-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


Ribera d’ EbreCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Ripollès

El creixement econòmic del Ripollès el 2007 va ser del4,57%, registre que significa una acceleració des del 3,34%anterior i que supera la mitjana catalana, del 3,54%. Aquestincrement del VAB comarcal expressa les millores de la cons-trucció, dels serveis i del primari, mentre que el registre de laindústria empitjora lleugerament (del 3,61 al 3,02%). Laconstrucció avança del 8,12%, des del 4,73% el 2006, i elsserveis ho fan del 4,17%, des del 3,00%. El primari anota uncreixement del 2,17%, el segon més elevat de Catalunya, desde la caiguda de l’1,87% anterior. Amb aquests registres, elcreixement acumulat entre el 2000 i el 2007 és del 21,7%,inferior a la mitjana catalana (23,4%).

Dins el primari, tenen creixements elevats els cereals(12,0%), dins el subsector agrícola, i el vacum (10,4%), dinsel ramader, els quals compensen les caigudes del porcí(8,2%), de la llet (6,1%) i de la fusta (3,3%). Amb això, elsafiliats en el sector avancen del 22,6% tot i que cal tenir encompte els baixos valors absoluts sobre els quals es calcula (alfinal de l’any hi havia 72 afiliats al règim general de la Segu-retat Social en aquest sector). El to més moderat de la indús-tria recull la caiguda del tèxtil, cuir i calçat (-9,5%) i el febleavanç del cautxú i plàstic (0,8%), mentre que les branquesd’aliments, begudes i tabac i de metal·lúrgia i productesmetàl·lics progressen del 6,0 i el 10,6%, respectivament laimportància relativa d’aquests subsectors oscil·la entre el24,5% de metal·lúrgia i productes metàl·lics i l ’11,7% decautxú i plàstic, passant pel 12,1% del tèxtil, cuir i calçat i el16,1% d’aliments, begudes i tabac. La desacceleració del sec-tor s’ha traslladat al mercat laboral, amb un descens dels afiliats del 3,8%. El creixement elevat del sector de la cons-trucció expressa el repunt del subsector residencial, ambavanços del 8,4% els habitatges acabats i del 3,0% els habi-tatges en construcció, mentre que els iniciats cauen del26,2%. El major impuls de l’activitat s’ha traslladat al mercatlaboral, amb un augment dels afiliats del 8,0%. Finalment, elmajor to de l’activitat terciària es reflecteix en les branquesde comerç i reparacions i d’hoteleria (6,8% ambdues ambpesos del 20,3 i el 18,3%, respectivament), mentre que les deserveis col·lectius (administracions públiques, sanitat i edu-cació pública i privada) i d’activitats immobiliàries i serveisempresarials avancen d’una manera més moderada (del 2,5 iel 2,4%, respectivament amb una importància relativa del

23,0 i el 17,9% en el conjunt d’activitats terciàries). Dinsaquest context, el nombre d'afiliats al sector serveis ha conti-nuat augmentant, del 6,2%, davant el 6,4% del 2006, i esmanté per damunt la mitjana del conjunt català (3,8%). Enl'àmbit agregat de tota la comarca, el nombre d’afiliats alrègim general de la Seguretat Social avança del 2,5%, persota el conjunt català (3,1%).

89

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

RipollèsCatalunya



0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


RipollèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Segarra

L'activitat econòmica de la Segarra el 2007 va créixer mésque la de les altres comarques, del 6,12%, gairebé 1,7 punts per-centuals més que el 2006 (4,48%) i molt per sobre de la mitjanacatalana (3,54%). La raó d’aquest elevat dinamisme es troba enel sector industrial, el qual va repuntar fins al 9,38% (davant lamitjana catalana del 2,00%) i va aportar 4,18 punts percentualsal VAB de la comarca. La resta de sectors d’activitat, en canvi, esvan desaccelerar: els serveis fins al 3,03% (5,03% anterior), laconstrucció fins al 5,79% (7,02% anterior) i el primari fins al3,49%, des de l’elevat 10,32% del 2006. Aquests resultats hansituat el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 en el26,5%, per sobre el conjunt del Principat (23,4%).

El creixement del primari reflecteix els avanços de la pro-ducció de cereals (13,1%), del vacum (6,7%) i de l’aviram(4,5%), mentre que el porcí i la fruita seca mostren caigudes (del3,3 i el 32,4%, respectivament). De resultes d’aixó, el nombred’afiliats al règim general de la Seguretat Social ha augmentatdes de 157 fins a 313 efectius registrats al final de l’any, i afe-gint-ne el règim especial dels treballadors autònoms, passen de403 a 519 afiliats, amb un avanç del 28,8%. El to més acceleratdel sector industrial prové de la branca més important de lacomarca, la d’aliments, begudes i tabac, que creix d’un elevat16,8% (amb un pes del 45,6% del sector). La resta de branquesavancen més modestament (com la d’equipament elèctric,electrònic i òptic, del 2,0%, i la de material de transport, del8,8%). Amb tot, el nombre d’afiliats en el sector augmenta del 2,0%, des de la caiguda del 0,3% el 2006. En el sector de laconstrucció, els habitatges acabats avancen del 49,2% i els enconstrucció del 7,3%, mentre que els iniciats cauen del 18,9%.Amb tot, el nombre d’afiliats en el sector avança del 5,2%.Quant al sector serveis, sobresurten els avanços elevats de lesbranques de transports i comunicacions (10,6%) i d’intermedia-ció financera (9,4%) amb pesos del 9,4 i el 8,1%, en contraposi-ció amb el creixement més moderat d’hoteleria (2,5%) id’activitats immobiliàries i serveis empresarials (2,4%) que sig-nifiquen el 12,6 i el 19,9% del conjunt d’activitats terciàries de lacomarca. Addicionalment, la branca de comerç i reparacions,amb un pes del 20,7% en el sector, cau de l’1,7%. Resultatd’això, els afiliats en el sector avancen del 0,7%. En el nivellagregat de tots els sectors de la comarca, el nombre d’afiliats enel règim general de la Seguretat Social augmenta del 3,9%, persobre el conjunt de Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

90

0%

2%

4%

6%

8%

2007200620052004

SegarraCatalunya



0%

2%

4%

6%

8%

10%

Total 2007


SegarraCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Segrià

El 2007, el creixement del Segrià es va alentir des del4,20% fins al 3,85%, per sobre la mitjana de Catalunya(3,54%). Aquesta moderació és conseqüència, principalment,de la caiguda del sector primari (-6,62%) i del feble creixe-ment de la indústria (1,62%). Els altres dos sectors d’acti-vitat, en canvi, avancen per sobre del conjunt català: laconstrucció del 5,08% (davant el 3,60%) i els serveis del5,04% (davant el 4,30%). En termes agregats del període2000-2007, el creixement acumulat del VAB comarcal va serdel 28,7%, per sobre el 23,4% de Catalunya, fonamentalmentperquè el creixement industrial acumulat fou superior a lamitjana catalana (12,7 i 8,0%, respectivament).

El comportament del sector primari s’explica pels regis-tres de producció de fruita fresca i de flors i plantes orna-mentals, amb caigudes del 10,0 i el 3,4% respectivament, itambé del porcí, que cau del 3,7%. No han pogut compensaraquestes davallades en les branques de producció principalsels avanços del vacum (4,7%) i dels cereals (12,9%), quetenen un pes molt menor dins el sector (del 10,9%, davant el73,4%). De resultes d’aquesta frenada, el nombre d’afiliats enel sector disminueix del 4,8%. En l’àmbit del sector indus-trial, la principal branca d’activitat, aliments, begudes i tabac,amb un pes del 33,4%, cau del 3,0%. Aquesta caiguda escompensa pels avanços més vigorosos dels subsectors demetal·lúrgia i productes metàl·lics (5,7%), maquinària i equi-pament mecànic (14,5%), paper i arts gràfiques (4,1%) ialtres minerals no metàl·lics (3,0%), amb un pes que, sumat,supera el 40% del sector. Amb tot, el nombre d’afiliats s’in-crementa del 4,7%, després d’haver caigut de l’1,2% l’anyanterior. L’elevat ritme d’avanç de la construcció expressa,fonamentalment, la dinàmica dels subsectors de construccióno residencial, rehabilitació i obra civil. El subsector residen-cial, en canvi, fa una caiguda del 33,2% en els habitatges iniciats, en línia amb el conjunt de Catalunya (-32,7%). Tan-mateix, el nombre d’afiliats en el sector augmenta del 8,1%,si bé disminueix des del 10,3% anterior. El dinamisme delsector serveis recull el de la seva principal branca d’activitat,la de comerç i reparacions, que, amb un pes del 22,8%,manté el seu creixement en el 3,5%, igual que el 2006. L’ho-teleria també creix d’una manera notable, (8,2%), igual queles activitats immobiliàries i serveis empresarials (7,1%) i elsserveis col·lectius (administracions públiques, sanitat i edu-

cació pública i privada), que creixen del 4,9%. Resultatd’això, els afiliats en el sector pugen del 4,6%, tot i que persota el registre anterior (4,9%). En termes agregats de totsels sectors de la comarca, el nombre d’afiliats al règim gene-ral de la Seguretat Social ha augmentat del 4,9%, per sobre lamitjana de Catalunya (3,1%).

91

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

SegriàCatalunya



-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%Total 2007


SegriàCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%



Selva

El creixement econòmic de la Selva es va desaccelerar el2007, del 4,13 al 2,91%, per sota el del conjunt català (3,54%).Aquesta moderació s’explica per un alentiment generalitzat engairebé tots els sectors d’activitat, encapçalats per la construc-ció, la qual passa d’un creixement extraordinari del 9,08% el2006 al 4,24% el 2007. El sector terciari s’alenteix del 3,70 al2,71%, i el sector primari accentua el ritme de davallada, del’1,46 al 3,26%. La indústria, en canvi, accelera lleugeramentel ritme d’avanç des del 2,36 fins al 2,98%. Amb aquests regis-tres, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa enel 25,4%, superior a la mitjana catalana (23,4%).

En el primari, cauen les produccions principals, tant agrí-coles com ramaderes, i fins i tot retrocedeix la pesca (-1,1%).Les flors i plantes ornamentals, amb un pes del 35,1% del sec-tor, davallen del 2,4%, el vacum, el porcí i la llet ho fan del0,7, el 8,2 i el 7,9%, respectivament (pes conjunt del 21,1%), ila fusta ho fa del 3,6%. La indústria fa avanços notables en lesbranques d’aliments, begudes i tabac (5,8%), de metal·lúrgia iproductes metàl·lics (10,9%) i de material de transport (9,7%),amb un pes que, sumat, arriba al 43,9% del sector. Aquestdinamisme d’algunes branques d’activitat s’ha combinat ambla caiguda del 10,4% en la del tèxtil, cuir i calçat (pes del13,3%) i amb el creixement nul de la química (pes del 10,1%),les quals expliquen la moderació del sector. Amb tot, el nom-bre d’afiliats avança del 5,0%, per sobre l’1,0% de l’any ante-rior. Quant al sector de la construcció, els registres mésmoderats recullen caigudes en els principals indicadors delsubsector residencial. Els habitatges iniciats baixen del 32,5%,en sintonia amb la mitjana de Catalunya (-32,7%), i els aca-bats del 14,7%. Resultat d’això, els afiliats en el sector dismi-nueixen de l’1,7%, i es reverteix així la crescuda del 13,5%anterior. La pèrdua d’impuls del sector terciari prové de l’ato-nia de les branques de comerç i reparacions (-0,5%) i d’activi-tats immobiliàries i serveis empresarials (-0,7%), les qualsrepresenten, en conjunt, el 35,5% del sector. El subsectord’hoteleria, en canvi, accelera l’avanç, del 3,3 al 4,0% (pes del31,1%), i compensa d’aquesta manera els mals resultats. Ambaixò, el nombre d’afiliats en el sector augmenta del 2,6%, persota l’avanç de l’any anterior (5,5%). En l'àmbit de tota lacomarca, el mercat de treball mostra una progressió en el crei-xement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,7%, per sota delconjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

92

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

SelvaCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


SelvaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Solsonès

El 2007, el creixement del Solsonès es va alentir des del6,25% fins al 4,59%, per sobre la mitjana de Catalunya(3,54%). Aquesta notable moderació és reflex de l’alentimenten el primari (del 6,66 a l’1,23%), en la indústria (del 8,71 al4,68%) i en els serveis (del 5,12 al 3,75%). El sector de laconstrucció, en canvi, repunta fins al 9,80% (5,96% anterior).En termes acumulats, el creixement del període 2000-2007 ésdel 33,9%, per sobre la mitjana catalana (23,4%), a causa,fonamentalment, d'un creixement industrial acumulat superioral del conjunt català (21,1%, davant el 8,0%).

El sector primari presenta resultats mixtos en les branquesd’activitat principals. Tenen creixements notables les branquesde cereals (13,5%) i vacum (6,3%), que compensen les caigu-des del porcí (-0,7%), de tubercles per a consum humà (-16,9%) i de farratges (-5,7%). La fusta i l’aviram augmentend’una manera més reduïda, del 0,9 i el 2,0%, respectivament.En l’àmbit del sector industrial, la pèrdua de dinamismeprové, sobretot, de la desacceleració d’altres minerals nometàl·lics (del 13,7 al 4,3%), de la fusta (del 12,4 al 4,2%) id’equipament elèctric, electrònic i òptic (del 9,0 al 2,2%), par-cialment compensada per la millora de la metal·lúrgia i pro-ductes metàl·lics, que passa del 2,9 a l’11,9%. Dins aquestcontext, el mercat de treball del sector industrial té un guanyd’afiliats del 5,2%, davant el 2,0% del 2006. El repunt del sec-tor de la construcció expressa la dinàmica dels subsectors deconstrucció no residencial, rehabilitació i obra civil, si bé elsprincipals indicadors del subsector residencial recullen caigu-des. Els habitatges iniciats davallen del 26,7%, i els acabats del24,1%. Amb això, els afiliats en el sector disminueixen del4,4%, i reverteixen la pujada de l’any anterior (9,9%). L’alenti-ment del sector terciari reflecteix la pèrdua de dinamisme dedues de les principals branques, activitats immobiliàries i ser-veis empresarials (del 10,4 al 7,4%) i comerç i reparacions (del3,8 al 0,9%), les quals representen el 24,3 i el 18,8% del sector,respectivament. A l’extrem oposat, el subsector hoteler millorael seu registre, del 0,6 al 5,2%. Dins aquest context, els afiliatsen el sector avancen del 3,6%, per sobre el 2,8% del 2006. Entermes agregats de tots els sectors, el nombre d’afiliats al règimgeneral de la Seguretat Social augmenta del 2,6%, per sota lamitjana de Catalunya (3,1%).

93

Fitxes comarcals

0%

2%

4%

6%

8%

2007200620052004

SolsonèsCatalunya



0%

2%

4%

6%

8%

10%

Total 2007


SolsonèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Tarragonès

El creixement del Tarragonès el 2007 va arribar al 4,25%el 2007, per sobre l'avanç del 2006 (3,35%) i també superior ala mitjana de Catalunya (3,54%). Aquesta evolució expressales millores en la indústria i els serveis, al costat dels malsregistres del primari i de la construcció. El sector industrialaccelera el ritme de creixement de l’1,65 al 3,94%, i el terciaridel 4,13 al 4,79%. El primari, en canvi, intensifica el ritme dedavallada (-5,30, des del -0,12% anterior) i la construccióalenteix la seva progressió (del 3,75 a l’1,68%). Amb aquestesdades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 és del31,0%, en línia amb el del Camp de Tarragona i per sobrel'alça acumulada del conjunt català (23,4%).

En el subsector agrícola es destaca el vi, amb un creixe-ment del 3,4%, que no pot compensar la caiguda de llavors iplantes (-2,4%) i d’hortalisses (-2,5%). Addicionalment, elsubsector pesquer davalla del 10,0%. Pel que fa a la ramaderia,l'aviram avança del 0,9%, i la carn i l’altre bestiar del 3,3%. Enel sector industrial sobresurten la millora de la química (del0,8 al 8,0%) i la de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (de -0,5 al 12,0%), les quals aporten el guany de dinamisme delsector amb un pes que, sumat, arriba al 37,4%, mentre que labranca d’energia, aigua i extractives, la més important de lacomarca, alenteix el creixement del 2,2 al 0,1% (pes del42,2%). Amb tot, els afiliats en el sector avancen del 14,8%,força superior al 0,8% del 2006. Els mals resultats del subsec-tor residencial alenteixen els del sector de la construcció. Elshabitatges iniciats cauen del 25,3%, i els acabats de l’11,7%,amb la consegüent destrucció d’ocupació, la qual, mesuradaen termes d’afiliacions en el sector, disminueix del 3,6%(avanç del 9,1% el 2006). En el terciari són destacables elsavanços de les branques d’hoteleria (14,3%) i de comerç ireparacions (2,2%), les quals impulsen a l’alça el creixementdel sector perquè representen, en conjunt, props del 32% del’activitat terciària de la comarca. En canvi, activitats immobi-liàries i serveis empresarials mostra un avanç més discret, del0,6%, amb una importància relativa del 21,7%. El trasllat d’a-quests augments al mercat laboral és d’un avanç del 4,9% delsafiliats en el sector, igual que l’any anterior. En termes agre-gats, el Tarragonès mostra un mercat laboral força dinàmic,amb un augment del nombre d’afiliats al règim general de laSeguretat Social del 4,8%, per sobre el 3,1% de mitjana deCatalunya.

Fitxes comarcals

94

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

TarragonèsCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%Total 2007


TarragonèsCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Terra Alta

El 2007, el creixement de la Terra Alta va ser del 3,04%,per sobre l'avanç del 2006 (2,65%), si bé mig punt percentualinferior a la mitjana de Catalunya (3,54%). Explica aquestaprogressió el guany de dinamisme de la construcció (de -0,12 a7,60%) i, en menor grau, dels serveis (del 4,55 al 4,94%), men-tre que el primari i la indústria cauen (del 5,70 i el 0,76%, res-pectivament, després dels avanços del 4,10 i el 2,32% anteriors).Amb això, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 sesitua en el 15,6%, davant el 27,9% de les Terres de l’Ebre i persota de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%).

La pèrdua de dinamisme del sector primari reflecteix elsregistres de les principals produccions agrícoles. El vi avançamodestament, de l’1,6%, després de l’extraordinari creixe-ment de l’any anterior (19,2%), i l’oli, la fruita seca, la fruitafresca i les hortalisses cauen del 17,1, el 25,0, el 9,6 i el 2,3%,respectivament. Addicionalment, els registres provinents delsubsector ramader són negatius en el porcí (-8,3%) i modes-tos en l’aviram (0,8%), les branques d’activitat principals.Amb això, els afiliats en el sector disminueixen del 29,2% toti que cal tenir en compte els baixos valors absoluts sobre elsquals es calcula. En l’àmbit industrial, l’impuls dels tres prin-cipals subsectors de la comarca no és suficient per contrares-tar les caigudes dels altres. Paper i arts gràfiques avança del10,2%, i aliments, begudes i tabac de l’1,0%. El pes d’aquestesdues indústries dins el sector és del 38,6%. En contraposició,la branca d’altres minerals no metàl·lics cau del 8,5%, des del’avanç del 12,8% anterior, i la de tèxtil, cuir i calçat ho fa del15,8% (-3,1% anterior) amb un pes que, sumat, arriba al25,5% de l’activitat industrial. Amb això, el sector ha conti-nuat perdent ocupació, i el nombre d’afiliats ha disminuït del’1,3% (-1,7% el 2006). L’elevat repunt del sector de la cons-trucció prové del subsector residencial, amb un avanç delshabitatges iniciats del 5,8%, el qual contrasta amb la mitjanade Catalunya, que és de -32,7%. El trasllat d’aquest dinamis-me al mercat de treball ha implicat un augment dels afiliatsen el sector del 6,0%, registre inferior al de l’any anterior(12,0%). El guany de dinamisme del sector serveis és conse-qüència de millores en les branques d’hoteleria, i activitatsimmobiliàries i serveis empresarials (del 4,9 al 8,8% la prime-ra i del 6,5 al 7,9% la segona), compensades en part per l’a-lentiment en el comerç i reparacions (del 4,3 a l’1,5%). Pelque fa a la branca de serveis col·lectius (administracions

públiques, sanitat i educació pública i privada), continuaavançant, del 5,7%, registre pràcticament idèntic al de l’anyanterior (5,0%). De resultes d’això, els afiliats en el sectoraugmenten del 15,6%, i s’han concentrat principalment enhoteleria i administracions públiques. Aquest elevat repunt hapressionat a l’alça la xifra agregada d’afiliats al règim generalde la Seguretat Social, que creix del 5,7%, per sobre el 3,1%del Principat.

95

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Terra AltaCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Total 2007


Terra AltaCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Urgell

El 2007, l'Urgell va alentir el seu creixement des del5,29 al 2,21%, per sota la mitjana de Catalunya (3,54%).Aquesta pèrdua de dinamisme expressa la caiguda en el pri-mari, del 2,91% (des de l’avanç del 5,14% de l’any anterior), iels alentiments en els serveis i la indústria, des del 3,94 al’1,88%, i des del 4,21 fins al 0,13%, respectivament. Laconstrucció, en canvi, ha continuat creixent a un ritme moltelevat, que fins i tot supera el registre anterior (9,92%, desdel 9,26%). Amb això, aquest sector contribueix amb 1,51punts percentuals al creixement de la comarca, davant l’1,00 iels 0,03 punts d’aportació dels serveis i la indústria, i ladetracció de 0,33 punts del primari. En termes acumulats, elperíode 2000-2007, el creixement del VAB comarcal s’hasituat en el 28,1%, per sobre el 23,4% de Catalunya, a causafonamentalment d'un creixement industrial acumulat supe-rior a la mitjana catalana (15,5%, davant el 8,0%).

Els mals registres del sector primari s’expliquen per lacaiguda de la fruita fresca (-9,8%), de la fruita seca (-32,4%),de l’oli (-11,9%) i del porcí (-4,2%), activitats que, sumades,representen el 54,0% del sector. En contraposició, les bran-ques de cereals (13,1%), vi (1,7%), vacum (6,4%) i aviram(1,5%) han compensat de manera parcial aquelles caigudes.En l’àmbit industrial, la davallada d’aliments, begudes i tabac(-16,7%) ha pressionat a la baixa el creixement del sector(pes del 17,5%), i els subsectors de metal·lúrgia i productesmetàl·lics, i d’altres minerals no metàl·lics han avançat del4,4 i el 3,5%, respectivament (pes conjunt del 38,4%). Tan-mateix, si les branques amb més pes dins el sector han tingutevolucions baixistes, un grup d’indústries, amb pesos menors,presenten un elevat dinamisme. Aquest és el cas de cautxú i plàstic (12,8%), de maquinària i equipament mecànic(14,0%) i de material de transport (16,3%), les quals hanportat un increment dels seus afiliats, que ha repercutit en lataxa del sector, del 6,4%. Pel que fa a la construcció, avancengairebé tots els indicadors principals del subsector residen-cial. Els habitatges acabats ho fan del 28,9%, i els habitatgesen construcció del 20,4%, mentre que els iniciats davallen del7,3%. Dins aquest context, els afiliats en el sector pugen del8,4%, des del 17,9% de l’any anterior. En el terciari, es desta-ca la caiguda de la branca de comerç i reparacions (-1,5%),així com l’alentiment de les activitats immobiliàries i serveisempresarials (del 9,4 al 3,7%), que han pressionat a la baixa

el creixement del sector. De resultes d’això, els afiliats delterciari tenen un augment modest, del 0,2%, per sota el 7,3%del 2006. Globalment, el nombre d’afiliats al règim generalde la Seguretat Social avança d’un 3,8%, per sobre la mitjanade Catalunya (3,1%).

Fitxes comarcals

96

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

UrgellCatalunya



-4%

0%

4%

8%

12%

Total 2007


UrgellCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Val d'Aran

El creixement de la comarca de Val d'Aran el 2007 es vaalentir del 3,45 a l’1,60%, per sota la mitjana de Catalunya(3,54%). Aquest to més moderat reflecteix les caigudes de laconstrucció (-2,68%) i de la indústria (-0,58%), com tambéla desacceleració en el ritme d’avanç dels serveis (del 3,00 al2,49%) i el sector primari (de l’1,31 a l’1,27%). Amb això, elcreixement acumulat del període 2000-2007 arriba al 31,3%,per sobre la mitjana de Catalunya (23,4%).

La lleugera millora en el sector primari prové de la sevaestructura més concentrada en la fusta i el vacum (pesos del62,8 i el 25,2%, respectivament), els quals avancen de l’1,7 iel 7,3%. El porcí, l’aviram i les hortalisses, en canvi, cauendel 10,1, el 4,7 i el 5,4%, respectivament. Tanmateix, els afi-liats en el sector es redueixen des de 25 fins a 16 al final del’any, incloent-ne els autònoms. En l’àmbit del sector indus-trial, es desaccelera el ritme de creixement de la branca d’in-dústries manufactureres diverses (del 17,6 al 8,4%), i cauen lafusta i suro (-2,5%), energia, aigua i extractives (-3,1%) i ali-ments, begudes i tabac (-2,7%), cosa que ha pressionat a labaixa el creixement del sector perquè aquestes tres branquesd’activitat en representen el 63,6%. En contraposició, el sub-sector de metal·lúrgia i productes metàl·lics accelera el ritmede creixement des del 2,8 fins al 4,5%, cosa que contrastaamb el to baixista del sector. De resultes d’això, els afiliats enla indústria disminueixen de l’1,5%. La caiguda del sector dela construcció recull el comportament menys expansiu delsubsector residencial, amb una davallada dels habitatges ini-ciats del 20,1% i dels habitatges en construcció del 8,4%.Contràriament, els habitatges acabats mostren un creixementelevat, del 172%, amb 457 unitats. Amb això, els afiliats en elsector avancen d’un 13,3%. La moderació en el ritme d’avançdel sector terciari té origen en les branques d’activitatsimmobiliàries i serveis empresarials, i de comerç i repara-cions, que passen del 8,8 al 0,1% i del 5,3 a l’1,2%, respecti-vament amb pesos relatius del 15,1 i de l’11,8%. En canvi, elsubsector més important de la comarca, l’hoteleria, accelerael creixement de l ’1,9 al 3,5% amb una contribució del(39,3% del VAB terciari de la comarca). Això no ha impeditla davallada dels afiliats en el sector, que ha estat del 2,0%,des de l ’avanç del 0,9% anterior. Globalment, el nombre d’afi liats al règim general de la Seguretat Social avança del’1,1%, per sota la mitjana de Catalunya (3,1%).

97

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

2007200620052004

Val d’ AranCatalunya



-4%

-2%

0%

2%

4%

Total 2007


Val d’ AranCatalunya


0%

20%

40%

60%

80%

100%



Vallès Occidental

El 2007, el creixement del Vallès Occidental va ser del3,21%, registre que representa una moderació des del 3,96% el2006 i és inferior a la mitjana de Catalunya (3,54%). Aquest tod’avanç més moderat és reflex de l’alentiment generalitzat entots els sectors d’activitat, fora de la indústria, que accelera elcreixement del 2,62 al 3,12%. La construcció avança del3,67%, des del 6,17% anterior, i els serveis ho fan del 3,21%,des del 4,47%. Addicionalment, el sector primari cau del4,63%, des de l’avanç del 0,16%. Aquests registres del 2007reforcen la pèrdua relativa de dinamisme de la comarca aquestsdarrers anys, amb un creixement acumulat entre el 2000 i el2007 del 22,2%, inferior a la mitjana catalana (23,4%).

La davallada del primari és conseqüència dels mals regis-tres de la branca d’hortalisses, que manté un percentatge departicipació d’un 16% del sector, amb una caiguda del 5,5%.De manera similar, el porcí, amb un pes del 24,2%, disminueixdel 10,1% i la fusta, amb un pes del 13,7%, ho fa del 5,8%. Encanvi, les branques de cereals i de vacum, amb pesos del 9,3 il’11,8%, respectivament, progressen del 17,7 i el 3,2%. Ambtot, els afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sec-tor augmenten de 740 fins a 813 al final de l’any. En el sectorindustrial, caracteritzat per la seva diversificació, hi ha avançossignificatius en les branques d’equipament elèctric, electrònic iòptic (7,8%), material de transport (7,5%), paper i arts gràfi-ques (7,1%) i química (3,9%), i menys intensos en maquinàriai equipament mecànic (3,7%) i metal·lúrgia i productesmetàl·lics (2,4%), els quals compensen amb escreix la caigudadel subsector tèxtil, cuir i calçat (-5,5%). Amb això, els afiliatsen el sector pugen del 2,9%. La moderació en el sector de laconstrucció respon a un alentiment del subsector residencial,amb avanços més moderats en els principals indicadors, comels habitatges acabats (0,8%) i els habitatges en construcció(2,3%), i fins i tot amb una caiguda dels iniciats (37,6%). Ambtot, els afiliats en el sector progressen d’un 2,0%. En l’àmbitdels serveis és destacable, d’una banda, la moderació en labranca més important, les activitats immobiliàries i serveisempresarials (del 9,1 al 3,6%), i, de l ’altra, la caiguda decomerç i reparacions (-3,1%), segona per ordre d’importància.Els subsectors d’hoteleria i d’intermediació financera, encanvi, avancen d’una manera significativa, del 12,1 i el 8,3%,respectivament, amb un pes que, sumat, és del 16,9% del VABterciari. De resultes d’això, els afiliats en el sector augmenten

d’un 0,9%, des del 3,7% el 2006. Globalment, el nombre d’afi-liats al règim general de la Seguretat Social avança de l’1,6%,registre inferior al del conjunt català (3,1%).

Fitxes comarcals

98

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Vallès OccidentalCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Vallès OccidentalCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



Vallès Oriental

El creixement del VAB del Vallès Oriental el 2007 va serdel 2,85%, registre que representa una moderació des del3,60% el 2006 i inferior a la mitjana del conjunt de Catalu -nya (3,54%). Aquesta moderació és reflex d’un to més pausaten el creixement de tots els subsectors, i fins i tot d’una cai-guda en el primari (-5,01%). La indústria alenteix el seuavanç del 3,36 al 2,15%, la construcció del 4,44 al 2,39% i elsserveis del 3,72 al 3,66%. Aquests registres situen el creixe-ment acumulat de la comarca entre el 2000 i el 2007 en el23,3%, en línia amb la mitjana de Catalunya (23,4%).

La caiguda del primari prové dels pitjors resultats delporcí (-9,8%), de la llet (-15,7%), de les hortalisses (-5,7%) ide les flors i plantes ornamentals (-3,3%), mentre que elvacum avança del 2,3%. En termes d’ocupació, tanmateix,augmenten els afiliats al règim general de la Seguretat Social,des de 510 enregistrats al final del 2006, fins a 571 al finaldel 2007. En l ’àmbit industrial milloren les branques depaper i arts gràfiques (del 0,2 al 12,4%), material de trans-port (del 5,4 al 6,3%) i química (de -0,1 al 2,1%), les qualssignifiquen el 8,4, el 7,9 i el 25,6% del VAB sectorial, respec-tivament, paral·lelament als empitjoraments de maquinària i equipament mecànic (del 13,1 al 6,4%) i de metal·lúrgia iproductes metàl·lics (del 4,8 a -1,3%). Aquestes dues bran-ques d’activitat representen en conjunt el 20,7% del VABindustrial. Amb això, els afiliats en el sector disminueixen del’1,1%. Quant a la construcció, la moderació sorgeix del sub-sector residencial, amb caigudes dels habitatges iniciats (-39,2%) i dels habitatges en construcció (-3,4%), cosa queno ha impedit l’increment dels afiliats en el sector d’un 6,1%.El lleuger alentiment del sector terciari s’explica per lamoderació de les activitats immobiliàries i serveis empresa-rials del 7,3 al 4,9% (pes del 24,3%), així com de la interme-diació financera, que passa del 6,6 a l’1,6% (pes del 7,0%).Comerç i reparacions, en canvi, manté el seu creixement enel 2,2% (2,0% el 2006), i hoteleria l’accelera, del 2,2 al 5,1%amb una importància relativa conjunta del 32,5%, i amb larepercussió consegüent en el nombre d’afiliats en el sector,que avança del 3,5%, des del 5,2% de l’any anterior. Global-ment, el nombre d’afiliats al règim general de la SeguretatSocial augmenta del 2,0%, registre inferior al del conjuntcatalà (3,1%).

99

Fitxes comarcals

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2007200620052004

Vallès OrientalCatalunya



-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

Total 2007


Vallès OrientalCatalunya


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%



101

Annex estadístic

A.1. VAB pb de les principals produccions agràries,ramaderes i de pesca per demarcacions. 2007

A.2. IPI de Catalunya per destinació econòmica dels béns.2002-2007

A.3. Producció bruta d'energia elèctrica a Catalunya. 2006-2007

A.4. Estructura de la producció interna de la construcció aCatalunya. 2004-2007

A.5. Viatgers i grau d'ocupació en establiments hotelers aCatalunya. 2004-2007

A.6. Exportacions i importacions de Catalunya pertipologia de béns. 2005-2007

A.7. Exportacions i importacions de Barcelona pertipologia de béns. 2005-2007

A.8. Exportacions i importacions de Girona per tipologiade béns. 2005-2007

A.9. Exportacions i importacions de Lleida per tipologiade béns. 2005-2007

A.10. Exportacions i importacions de Tarragona pertipologia de béns. 2005-2007

A.11. Afiliats al règim general de la Seguretat Social aCatalunya per sectors productius. 2005-2007

A.12. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a lademarcació de Barcelona per sectors productius.2005-2007

A.13. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a lademarcació de Girona per sectors productius.2005-2007

A.14. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a lademarcació de Lleida per sectors productius.2005-2007

A.15. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a lademarcació de Tarragona per sectors productius.2005-2007

B.1. Cens del porcí per comarques. 2006-2007

B.2. Captures als principals centres pesquers catalans.2005-2007

B.3. Habitatges iniciats, acabats i en construcció percomarques. 2006-2007

B.4. Preu mitjà de l'habitatge de nova construcció en elsprincipals municipis de Catalunya. 2005-2007

B.5. Inversions reals de la Generalitat de Catalunya i del'Estat per comarques. 2006-2007

B.6. Afiliats al règim general de la Seguretat Social percomarques i per sectors. 2007

B.7. Atur registrat per comarques i sectors productius.2007

B.8. Distribució comarcal de l'ocupació per grandàriad'empresa. 2004-2007

C.1. Estructura del PIB pb del sector primari percomarques i per productes. 2007

C.2. Creixement del PIB pb del sector primari percomarques i per productes. 2007

C.3. Estructura del PIB pb industrial per comarques i persubsectors. 2007

C.4. Creixement comarcal del PIB pb industrial persubsectors. 2007

C.5. Estructura del PIB pb del sector serveis percomarques i per subsectors. 2007

C.6. Creixement comarcal del PIB pb del sector serveis persubsectors. 2007

C.7. Creixement comarcal del PIB pb del primari. 2001-2007

C.8. Creixement comarcal del PIB pb de la construcció.2001-2007

C.9. Creixement comarcal del PIB pb industrial. 2001-2007

C.10. Creixement comarcal del PIB pb dels serveis. 2001-2007

C.11. Creixement i estructura del PIB pb industrial pergrans eixos territorials i per subsectors. 2007

C.12. Creixement i estructura del PIB pb del sector serveisper grans eixos territorials i per subsectors. 2007

C.13. Creixement i estructura del PIB pb industrial perdemarcacions i per subsectors. 2007

C.14. Creixement i estructura del PIB pb del sector serveisper demarcacions i per subsectors. 2007

4431_04_ANNEX_ESTADISTIC 6/11/08 12:45 Página 101


102

Taula A.1. VAB pb de les principals produccions agràries, ramaderes i de pesca per demarcacions. 2007Taxes de variació interanual en %

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Produccions agràriesCereals 17,8 12,6 13,1 13,5 13,8 Llegums 8,0 6,6 15,6 13,0 10,2Tubercles per a consum humà -9,9 -17,0 -16,9 -17,0 -13,6Cultius industrials herbacis 6,7 -1,9 3,6 3,1 0,7Plantes farratgeres -1,5 -6,5 -5,9 -3,1 -5,6Hortalisses -5,8 -9,5 -5,3 -5,5 -5,9Fruita fresca (no cítrics) -10,3 -5,5 -9,9 -9,6 -9,4Fruita seca -30,0 -21,4 -32,1 -24,1 -27,4Cítrics 9,1 0,0 0,0 8,6 8,6Vi i subproductes -0,7 -0,3 1,6 2,2 1,1Oli d'oliva i subproductes -16,0 -16,9 -11,9 -17,1 -16,0Flors i planta ornamental -3,8 -2,8 -3,3 -0,8 -3,1Altres productes agrícoles -5,9 -5,9 -5,9 -2,1 -2,5Produccions ramaderesVaquí 6,2 0,8 5,7 0,8 4,2Oví i cabrum -22,1 -16,9 -22,0 -17,1 -20,4Porcí -2,7 -6,3 -3,4 -8,0 -4,0Aviram 0,2 1,2 1,7 1,7 1,5Altres animals 3,0 3,5 3,8 3,7 3,6Llet -14,3 -8,4 -10,3 -14,3 -10,9Ous -1,0 0,0 0,5 0,5 0,3Altres productes ramaders -2,6 -1,4 -3,1 -6,0 -2,9Pesca -1,8 -0,6 0,0 -8,8 -4,5

VAB agrari -2,8 -1,8 -5,8 -3,8 -4,1VAB ramader -2,8 -4,0 -1,7 -2,3 -2,5VAB pesquer -1,8 -0,6 0,0 -8,8 -4,5

VAB primari -2,7 -2,7 -4,0 -4,0 -3,5

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural (DAR).


103


Taula A.2. IPI de Catalunya per destinació econòmica dels béns. 2002-2007Taxes de variació interanual en %. Base 2000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Índex de producció de productes industrials (IPPI)1 1,3 -0,2 0,5 -2,3 3,3 1,7

Energia i aigua -2,7 0,9 13,5 -5,4 3,3 -3,7

Aliments begudes i tabac 3,2 -1,3 0,0 0,7 -3,5 3,3Tèxtil, cuir, calçat -5,7 -4,6 -6,5 -14,4 -2,4 -6,6Paper i arts gràfiques 7,2 -1,9 4,6 -0,7 -1,3 4,3Química 6,7 2,9 -1,5 2,2 1,0 2,8Cautxú i plàstic 1,4 2,8 0,1 -1,4 2,0 0,5Minerals no metàl·lics 1,4 6,8 3,7 -0,6 11,3 -5,8Metal·lúrgia i prod. metàl·lics 1,4 2,6 4,3 1,1 3,2 1,0Maquinària i equips mecànics -6,7 -2,8 -2,6 -11,5 13,4 6,6Equips elèctrics, electrònics i òptics 1,8 -5,8 6,8 -6,8 5,6 5,0Material de transport -5,4 -3,9 -2,5 -3,2 8,0 1,3

Índex general (IPI) 0,5 -0,1 1,4 -2,6 3,3 1,3

1. No inclou el sector d'energia i aigua. Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.

Taula A.3. Producció bruta d'energia elèctrica a Catalunya. 2006-2007En GWh i taxes de variació interanual en %

2006 2007 Variació

1. Producció bruta d'energia elèctrica en règim ordinari 37.185 36.083 -3,01.1. Hidroelèctrica règim ordinari 2.865 2.956 3,21.2. Tèrmica Total 10.882 12.288 12,9

1.2.1 Carbò 1.103 778 -29,51.2.2 Altres1 (fuel i gas) 9.779 11.511 17,7

1.3. Nuclear 23.438 20.838 -11,1

2. Vendes a xarxa de les centrals elèctriques de règim especial 5.341 5.318 -0,42.1. Energies no renovables 4.108 3.873 -5,7

2.1.1 Cogeneració 3.143 2.974 -5,42.1.2 Reducció de residus i residus no renovables 965 900 -6,8

2.2. Energies renovables 1.233 1.445 17,22.1.1 Hidroelèctrica 565 545 -3,52.1.1 Altres2 668 900 34,7

3=1+2. Catalunya 42.525 41.401 -2,6

1. Inclouen els cicles combinats. 2. Eòlica, metanització de residus, incineració de residus sòlids urbans, biomassa i solar fotovoltaica.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'Institut Català de l'Energia (Butlletí de conjuntura económica).



104

Taula A.4. Estructura de la producció interna de la construcció a Catalunya. 2004-2007En percentatge i canvi en punts percentuals

Canvi2004 2005 2006 2007 2004 - 2007

Percentatge dins el total1.Edificis de nova construcció 54,8 56,2 55,9 54,9 0,1

1.1.Habitatge 32,7 34,5 34,9 34,2 1,51.2.Edificis no residencials 22,1 21,7 21,0 20,8 -1,3

2. Rehabilitació d'edificis 27,4 26,5 25,3 24,7 -2,6

3=1+2. Total edificació 82,1 82,6 81,2 79,6 -2,5

4. Total obra civil 17,9 17,4 18,8 20,4 2,5

5= 3+4. Total construcció 100,0 100,0 100,0 100,0 -

Mitjana 2004 2005 2006 2007 2004 - 2007

Variació interanual1.Edificis de nova construcció 9,1 14,0 12,1 7,9 10,8

1.1.Habitatge 10,0 17,4 13,9 7,5 12,21.2.Edificis no residencials 7,9 9,0 9,1 8,6 8,7

2. Rehabilitació d'edificis 8,4 7,4 7,6 7,5 7,7

3=1+2. Total edificació 8,9 11,8 10,6 7,8 9,8

4. Total obra civil 17,5 8,1 21,7 19,2 16,6

5= 3+4. Total construcció 10,3 11,2 12,5 9,9 11,0

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de la CCOC.


105


Taula A.5. Viatgers i grau d'ocupació en establiments hotelers a Catalunya. 2004-2007Viatgers en milers de persones i grau d'ocupació en %

Turisme Turisme Grau Total domèstic estranger d'ocupació1

2002 10.610 4.619 5.991 59,12003 10.772 4.791 5.981 56,92004 11.538 5.216 6.322 57,02005 12.153 5.527 6.626 58,62006 14.321 6.357 7.965 60,42007 14.571 6.310 8.260 60,8

Detall mensual 2007Gener 675 345 331 45,6Febrer 742 372 369 54,5Març 973 461 513 55,0Abril 1.288 598 690 61,8Maig 1.394 560 835 60,0Juny 1.586 698 888 67,5Juliol 1.722 669 1.053 73,3Agost 1.839 730 1.109 80,2Setembre 1.493 565 928 71,7Octubre 1.264 519 745 61,2Novembre 875 420 456 55,8Desembre 719 373 345 43,0

1. Mitjana de les dades mensuals.Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'IDESCAT.



106

Taula A.6. Exportacions i importacions de Catalunya per tipologia de béns. 2005-2007Milions d'euros corrents

Exportacions Importacions Saldo

2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007

I Animals vius i productes del regne animal 1.497 1.634 1.698 1.478 1.576 1.722 18 58 -24II Productes del regne vegetal 817 874 937 2.159 2.128 2.731 -1.342 -1.254 -1.794III Greixos, olis i derivats i ceres 463 480 563 307 349 428 156 131 135IV Prods. alimentaris, begudes, vinagre i tabac 1.608 1.777 2.036 2.903 2.938 3.157 -1.295 -1.162 -1.121V Productes minerals 848 1.032 1.153 6.290 7.538 7.997 -5.442 -6.506 -6.843VI Prod. de les indústries químiques i derivats 7.081 7.397 7.614 9.284 9.559 9.856 -2.203 -2.162 -2.243VII Plàstic, cautxú i les seves manufactures 3.633 3.984 4.551 4.080 4.556 4.704 -448 -572 -153VIII Pells, cuirs i les seves manufactures 421 466 506 488 544 586 -67 -77 -80IX Fusta, suro i les seves manufactures 193 201 214 442 468 498 -249 -267 -284X Pasta, fusta o cel·lulosa; paper, cartró i resid. 1.382 1.460 1.484 1.396 1.316 1.321 -14 144 163XI Matèries tèxtils i les seves manufactures 2.852 2.860 3.187 4.307 4.733 5.178 -1.455 -1.873 -1.991XII Calçat, barrets, paraigües, plomes artificials 92 112 128 443 494 519 -351 -382 -391XIII Manufactures de pedra, guix, ciment; 612 667 787 744 761 852 -133 -93 -65

prods. ceràmics i vidreXIV Pedres i metalls preciosos; bijuteria i monedes 102 129 154 326 353 358 -224 -224 -204XV Metalls comuns i manufact. d'aquests metalls 2.277 2.604 3.153 4.253 5.373 6.019 -1.976 -2.769 -2.866XVI Màquines, material elèctric, aparells so i imatge 7.668 8.799 9.247 14.160 16.224 17.557 -6.492 -7.425 -8.310XVII Material de transport 8.731 10.008 9.946 9.861 10.823 11.159 -1.130 -815 -1.213XVIII Òptica, fotografia i cinema, rellotgeria, música 677 706 735 2.473 2.782 2.214 -1.796 -2.076 -1.479XIX Armes i municions 24 28 35 15 15 15 9 13 20XX Mercaderies i productes diversos 831 807 994 1.564 1.507 1.718 -733 -700 -724XXI Objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat 11 16 20 57 32 36 -45 -16 -16

Sense codificació 541 734 810 418 455 499 123 280 311

Total 42.361 46.776 49.951 67.449 74.524 79.123 -25.088 -27.748 -29.172

Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l'ICEX.


107


Taula A.7. Exportacions i importacions de Barcelona per tipologia de béns. 2005-2007Milions d'euros corrents


2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007

I Animals vius i productes del regne animal 768 831 875 1.204 1.282 1.403 -436 -451 -527II Productes del regne vegetal 272 319 380 1.376 1.429 1.861 -1.104 -1.110 -1.482III Greixos, olis i derivats i ceres 147 122 170 237 262 342 -90 -140 -172IV Prods. alimentaris, begudes, vinagre i tabac 1.122 1.159 1.344 2.466 2.485 2.659 -1.344 -1.326 -1.315V Productes minerals 351 440 423 2.644 2.977 3.103 -2.292 -2.537 -2.680VI Prod. de les indústries químiques i derivats 5.720 6.106 6.222 7.839 8.198 8.201 -2.119 -2.092 -1.979VII Plàstic, cautxú i les seves manufactures 2.309 2.534 2.799 3.404 3.865 3.939 -1.095 -1.331 -1.140VIII Pells, cuirs i les seves manufactures 410 452 481 455 508 548 -45 -56 -66IX Fusta, suro i les seves manufactures 55 60 67 294 318 342 -240 -258 -275X Pasta, fusta o cel·lulosa; paper, cartró i resid. 1.107 1.171 1.175 1.074 1.069 1.088 33 101 87XI Matèries tèxtils i les seves manufactures 2.454 2.469 2.721 3.969 4.390 4.818 -1.515 -1.921 -2.097XII Calçat, barrets, paraigües, plomes artificials 73 85 101 421 468 487 -347 -383 -386XIII Manufactures de pedra, guix, ciment; 483 512 566 618 622 704 -135 -110 -138

prods. ceràmics i vidreXIV Pedres i metalls preciosos; bijuteria i monedes 97 124 147 313 338 342 -215 -214 -195XV Metalls comuns i manufact. d'aquests metalls 2.069 2.350 2.822 3.694 4.610 5.186 -1.625 -2.260 -2.364XVI Màquines, material elèctric, aparells so i imatge 6.735 7.774 8.040 13.335 15.433 16.730 -6.599 -7.659 -8.689XVII Material de transport 7.915 9.517 9.453 8.949 9.768 10.136 -1.035 -251 -683XVIII Optica, fotografia i cinema, rellotgeria, música 658 687 714 2.433 2.732 2.162 -1.776 -2.045 -1.448XIX Armes i municions 18 22 29 13 13 13 6 10 16XX Mercaderies i productes diversos 643 669 704 1.147 1.223 1.360 -504 -554 -656XXI Objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat 11 16 20 54 29 34 -43 -13 -14


Total 33.762 37.898 39.837 56.281 62.377 65.885 -22.519 -24.479 -26.048




108

Taula A.8. Exportacions i importacions de Girona per tipologia de béns. 2005-2007Milions d'euros corrents


2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007

I Animals vius i productes del regne animal 591 659 645 145 163 180 446 496 465II Productes del regne vegetal 53 52 58 115 129 144 -61 -77 -86III Greixos, olis i derivats i ceres 3 3 3 6 5 6 -3 -2 -3IV Prods. alimentaris, begudes, vinagre i tabac 188 241 286 148 164 145 40 78 141V Productes minerals 60 68 76 27 23 26 33 45 50VI Prod. de les indústries químiques i derivats 295 252 269 241 190 175 54 62 94VII Plàstic, cautxú i les seves manufactures 187 203 203 189 202 222 -3 1 -19VIII Pells, cuirs i les seves manufactures 8 9 14 22 24 23 -14 -15 -9IX Fusta, suro i les seves manufactures 116 123 120 77 86 86 40 37 33X Pasta, fusta o cel·lulosa; paper, cartró i resid. 161 177 196 83 93 101 79 84 94XI Matèries tèxtils i les seves manufactures 287 275 283 169 167 146 118 108 137XII Calçat, barrets, paraigües, plomes artificials 16 24 22 10 13 12 6 11 10XIII Manufactures de pedra, guix, ciment; 49 70 85 29 32 36 20 38 49

prods. ceràmics i vidreXIV Pedres i metalls preciosos; bijuteria i monedes 3 4 4 9 11 10 -5 -7 -6XV Metalls comuns i manufact. d'aquests metalls 89 110 124 204 296 332 -115 -186 -208XVI Màquines, material elèctric, aparells so i imatge 386 466 550 253 226 301 133 240 249XVII Material de transport 612 326 329 153 189 193 459 137 136XVIII Optica, fotografia i cinema, rellotgeria, música 12 12 12 19 27 27 -7 -16 -15XIX Armes i municions 0 0 0 0 0 0 0 0 0XX Mercaderies i productes diversos 48 49 52 46 61 57 2 -12 -5XXI Objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Sense codificació 5 4 6 14 18 13 -9 -14 -7

Total 3.171 3.129 3.338 1.959 2.122 2.237 1.212 1.006 1.101



109


Taula A.9. Exportacions i importacions de Lleida per tipologia de béns. 2005-2007Milions d'euros corrents


2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007

I Animals vius i productes del regne animal 122 114 131 77 82 86 45 32 45II Productes del regne vegetal 177 242 248 162 133 121 15 109 128III Greixos, olis i derivats i ceres 170 178 201 33 53 45 137 125 155IV Prods. alimentaris, begudes, vinagre i tabac 96 126 142 50 44 34 46 82 108V Productes minerals 22 12 8 2 1 2 20 10 5VI Prod. de les indústries químiques i derivats 84 58 79 53 60 54 31 -2 25VII Plàstic, cautxú i les seves manufactures 6 7 7 38 43 48 -33 -36 -41VIII Pells, cuirs i les seves manufactures 2 3 7 4 4 4 -2 -1 3IX Fusta, suro i les seves manufactures 7 9 9 23 24 26 -15 -15 -17X Pasta fusta o cel·lulosa; paper, cartró i resid. 35 39 42 31 27 30 4 11 12XI Matèries tèxtils i les seves manufactures 15 12 13 21 24 26 -6 -12 -13XII Calçat, barrets, paraigües, plomes artificials 2 3 4 6 7 10 -4 -4 -6XIII Manufactures de pedra, guix, ciment; 17 19 22 16 34 30 1 -14 -7

prods. ceràmics i vidreXIV Pedres i metalls preciosos; bijuteria i monedes 1 2 3 1 1 0 0 1 3XV Metalls comuns i manufact. d'aquests metalls 31 44 51 57 75 83 -27 -31 -32XVI Màquines, material elèctric, aparells so i imatge 71 67 73 126 104 106 -55 -37 -33XVII Material de transport 55 58 69 41 62 58 14 -4 11XVIII Optica, fotografia i cinema, rellotgeria, música 2 2 3 5 5 6 -3 -4 -2XIX Armes i municions 6 6 6 1 2 1 5 5 5XX Mercaderies i productes diversos 26 31 42 14 15 21 12 16 21XXI Objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat 0 0 0 2 3 2 -2 -3 -2


Total 947 1.035 1.162 765 806 792 182 230 370




110

Taula A.10. Exportacions i importacions de Tarragona per tipologia de béns. 2005-2007Milions d'euros corrents


2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007

I Animals vius i productes del regne animal 16 30 47 52 48 54 -36 -19 -6II Productes del regne vegetal 315 261 251 506 436 605 -192 -176 -35III Greixos, olis i derivats i ceres 143 176 189 31 28 34 112 148 155IV Prods. alimentaris, begudes, vinagre i tabac 202 250 263 239 245 318 -37 5 -55V Productes minerals 414 512 647 3.618 4.536 4.865 -3.204 -4.024 -4.219VI Prod. de les indústries químiques i derivats 982 981 1.044 1.151 1.110 1.426 -169 -130 -383VII Plàstic, cautxú i les seves manufactures 1.132 1.240 1.542 449 446 495 683 795 1.046VIII Pells, cuirs i les seves manufactures 1 2 5 7 7 12 -5 -5 -7IX Fusta, suro i les seves manufactures 15 9 19 48 39 43 -33 -30 -25X Pasta fusta o cel·lulosa; paper, cartró i resid. 79 73 71 208 126 102 -129 -53 -31XI Matèries tèxtils i les seves manufactures 96 104 170 148 153 188 -51 -49 -18XII Calçat, barrets, paraigües, plomes artificials 1 1 1 7 7 9 -6 -6 -8XIII Manufactures de pedra, guix, ciment; 63 67 114 82 73 82 -19 -7 31

prods. ceràmics i vidreXIV Pedres i metalls preciosos; bijuteria i monedes 1 0 1 4 4 5 -3 -4 -5XV Metalls comuns i manufact. d'aquests metalls 89 100 156 298 392 418 -209 -291 -262XVI Màquines, material elèctric, aparells so i imatge 475 491 582 446 460 419 30 31 163XVII Material de transport 149 106 94 717 805 772 -568 -698 -678XVIII Optica, fotografia i cinema, rellotgeria, música 6 5 5 16 17 19 -10 -12 -14XIX Armes i municions 0 0 0 1 1 1 -1 -1 -1XX Mercaderies i productes diversos 113 58 196 356 208 281 -243 -150 -85XXI Objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0


Total 4.481 4.714 5.614 8.443 9.219 10.209 -3.962 -4.505 -4.595



111


Taula A.11. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Catalunya per sectors productius. 2005-2007Mitjana anual del nombre d’afiliats1 en milers i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes de variació

Sector 2005 2006 2007 2006 2007

Primari 12,1 13,0 14,0 7,2 7,6

Energia 15,9 16,5 16,1 4,0 -2,4Alimentació, begudes i tabac 67,7 67,3 70,5 -0,6 4,7Tèxtil, confecció, cuir i calçat 62,2 56,5 52,2 -9,2 -7,5Fusta i suro 12,7 12,2 12,0 -3,8 -1,8Paper; edició i arts gràfiques 50,9 50,1 51,3 -1,5 2,3Indústria química 56,4 55,9 55,4 -0,9 -0,9Cautxú i plàstic 30,6 30,0 31,5 -2,0 5,0Altres productes minerals no metàl·lics 22,3 22,3 22,0 0,0 -1,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 80,8 81,2 82,0 0,5 1,0Maquinària i equipament mecànic 37,0 36,5 38,3 -1,5 5,1Equipament elèctric, electrònic i òptic 41,7 39,7 39,5 -4,9 -0,5Fabricació de material de transport 54,2 52,3 54,9 -3,5 4,9Indústries manufactureres diverses 23,0 22,5 21,9 -2,1 -2,8Total indústria 555,4 543,0 547,6 -2,2 0,8

Construcció 250,6 274,3 281,7 9,4 2,7

Comerç i reparació 470,4 483,8 484,7 2,8 0,2Hoteleria 144,8 153,3 163,1 5,8 6,4Transports i comunicacions 130,8 136,1 143,4 4,1 5,3Intermediació financera 73,7 74,5 71,7 1,1 -3,7Immobiliàries i serveis empresarials 374,5 406,5 424,0 8,5 4,3Educació 99,9 104,7 115,8 4,8 10,6Sanitat i serveis socials 174,0 187,1 217,5 7,5 16,3Altres activitats socials i altres serveis 119,3 122,9 114,0 3,0 -7,3Administració pública 155,1 164,9 167,7 6,3 1,7Llars que lloguen personal domèstic 5,1 4,9 6,0 -3,5 22,4Total serveis 1.747,7 1.838,7 1.907,9 5,2 3,8

Total 2.565,9 2.668,9 2.751,2 4,0 3,1

1. Inclou els afiliats al règim especial de la Mineria i el Carbó. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.



112

Taula A.12. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a la demarcació de Barcelona per sectors productius. 2005-2007Mitjana anual del nombre d’afiliats1 en milers i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes

Sector 2005 2006 2007 2006 2007

Primari 5,2 5,9 6,7 14,2 13,4

Energia 9,9 10,2 9,5 2,5 -6,8Alimentació, begudes i tabac 41,1 40,1 41,8 -2,4 4,1Tèxtil, confecció, cuir i calçat 52,1 47,5 43,6 -8,9 -8,1Fusta i suro 7,4 6,9 6,8 -6,5 -1,6Paper; edició i arts gràfiques 43,1 42,6 43,0 -1,1 0,9Indústria química 46,7 46,0 45,6 -1,4 -1,0Cautxú i plàstic 25,4 24,6 25,5 -3,1 3,8Altres productes minerals no metàl·lics 14,9 14,7 14,6 -1,1 -0,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 66,1 65,7 65,1 -0,6 -1,0Maquinària i equipament mecànic 30,2 29,4 30,1 -2,5 2,5Equipament elèctric, electrònic i òptic 35,2 33,2 33,4 -5,6 0,7Fabricació de material de transport 49,6 47,8 48,8 -3,6 1,9Indústries manufactureres diverses 18,2 17,6 16,7 -3,2 -5,3Total indústria 439,9 426,5 424,5 -3,0 -0,5

Construcció 162,5 177,8 183,2 9,4 3,0

Comerç i reparació 365,0 374,6 375,0 2,6 0,1Hoteleria 96,3 102,6 107,8 6,6 5,1Transports i comunicacions 102,9 106,7 111,8 3,7 4,8Intermediació financera 60,6 61,2 59,0 1,1 -3,7Immobiliàries i serveis empresarials 312,5 338,6 353,1 8,3 4,3Educació 82,0 85,5 94,6 4,4 10,7Sanitat i serveis socials 137,2 146,7 168,7 6,9 14,9Altres activitats socials i altres serveis 94,7 97,3 91,2 2,7 -6,2Administració pública 110,4 117,8 119,8 6,6 1,7Llars que lloguen personal domèstic 4,3 4,1 5,0 -4,2 20,1Total serveis 1.365,8 1.435,1 1.486,0 5,1 3,5

Total 1.973,3 2.045,4 2.100,4 3,6 2,7



113


Taula A.13. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a la demarcació de Girona per sectors productius. 2005-2007Mitjana anual del nombre d’afiliats1 en milers i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes

Sector 2005 2006 2007 2006 2007

Primari 1,6 1,7 1,9 7,1 13,5

Energia 1,5 1,5 1,8 5,4 14,5Alimentació, begudes i tabac 12,4 12,9 13,7 4,6 6,3Tèxtil, confecció, cuir i calçat 6,5 5,5 5,0 -14,6 -9,1Fusta i suro 3,2 3,2 3,1 -0,8 -3,0Paper; edició i arts gràfiques 3,2 3,2 3,3 -0,4 4,3Indústria química 3,0 3,0 2,5 -0,1 -17,4Cautxú i plàstic 2,3 2,4 3,0 2,4 25,6Altres productes minerals no metàl·lics 2,4 2,5 2,4 3,1 -4,1Metal·lúrgia i productes metàl·lics 5,2 5,3 5,9 2,4 11,0Maquinària i equipament mecànic 3,5 3,8 4,4 6,9 15,7Equipament elèctric, electrònic i òptic 2,2 2,1 2,0 -3,8 -7,1Fabricació de material de transport 2,6 2,5 2,4 -2,4 -4,8Indústries manufactureres diverses 1,3 1,3 1,5 0,9 10,4Total indústria 49,3 49,3 50,9 0,0 3,3

Construcció 32,4 35,6 36,8 10,0 3,3

Comerç i reparació 41,9 43,1 43,8 3,0 1,6Hoteleria 23,3 24,7 26,1 5,9 5,6Transports i comunicacions 9,7 10,3 10,9 6,1 6,0Intermediació financera 5,1 5,1 5,0 1,1 -2,1Immobiliàries i serveis empresarials 25,4 28,1 29,4 10,3 4,8Educació 6,1 6,5 7,0 5,8 8,2Sanitat i serveis socials 15,0 16,1 17,9 7,4 11,4Altres activitats socials i altres serveis 9,7 10,1 9,5 4,1 -5,9Administració pública 14,3 15,0 15,8 4,7 4,9Llars que lloguen personal domèstic 0,4 0,4 0,4 5,1 15,9Total serveis 150,9 159,4 165,9 5,6 4,1

Total 234,2 246,0 255,6 5,1 3,9




114

Taula A.14. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a la demarcació de Lleida per sectors productius. 2005-2007Mitjana anual del nombre d’afiliats1 en milers i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes

Sector 2005 2006 2007 2006 2007

Primari 2,4 2,5 2,7 5,4 6,2

Energia 1,2 1,3 1,4 3,7 9,6Alimentació, begudes i tabac 8,2 8,0 8,1 -2,0 1,5Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1,7 1,6 1,6 -6,3 -0,5Fusta i suro 1,0 1,0 1,0 3,0 -0,1Paper; edició i arts gràfiques 1,4 1,4 1,4 2,3 1,8Indústria química 0,6 0,6 0,5 -7,4 -14,4Cautxú i plàstic 0,6 0,7 0,8 19,0 16,8Altres productes minerals no metàl·lics 1,8 1,9 2,0 3,4 8,0Metal·lúrgia i productes metàl·lics 2,9 3,0 3,3 3,1 8,5Maquinària i equipament mecànic 2,0 2,0 2,2 -0,1 10,7Equipament elèctric, electrònic i òptic 1,1 1,1 1,0 -1,6 -3,7Fabricació de material de transport 0,7 0,6 0,7 -21,0 25,9Indústries manufactureres diverses 0,9 1,0 1,0 4,0 6,9Total indústria 24,1 24,0 25,0 -0,4 4,5

Construcció 18,0 19,9 21,3 10,7 7,0

Comerç i reparació 24,9 25,9 26,0 4,1 0,3Hoteleria 7,5 7,7 8,0 2,6 4,2Transports i comunicacions 6,6 6,8 7,3 3,9 6,1Intermediació financera 2,9 2,9 2,9 0,9 -0,7Immobiliàries i serveis empresarials 11,2 12,4 13,1 10,2 6,0Educació 4,2 4,3 4,9 3,6 14,5Sanitat i serveis socials 8,1 9,0 11,5 10,3 28,3Altres activitats socials i altres serveis 4,4 4,5 4,2 2,0 -6,6Administració pública 13,8 14,4 13,5 4,7 -6,5Llars que lloguen personal domèstic 0,1 0,1 0,1 0,0 1,8Total serveis 83,7 88,0 91,5 5,2 3,9

Total 128,1 134,4 140,5 4,9 4,5

1. Inclou els afiliats al règim especial de la mineria i el carbó. Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.


115


Taula A.15. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a la demarcació de Tarragona per sectors productius. 2005-2007Mitjana anual del nombre d’afiliats1 en milers i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes

Sector 2005 2006 2007 2006 2007

Primari 2,9 2,8 2,6 -3,6 -6,9

Energia 3,3 3,5 3,5 8,0 -1,3Alimentació, begudes i tabac 6,1 6,3 6,9 3,1 9,3Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1,9 1,9 2,0 -0,5 7,0Fusta i suro 1,1 1,1 1,1 0,2 -0,9Paper; edició i arts gràfiques 3,2 2,9 3,5 -10,7 20,6Indústria química 6,1 6,3 6,8 3,0 8,8Cautxú i plàstic 2,3 2,3 2,2 0,2 -6,1Altres productes minerals no metàl·lics 3,2 3,2 3,1 0,5 -5,5Metal·lúrgia i productes metàl·lics 6,5 7,1 7,7 8,7 9,1Maquinària i equipament mecànic 1,3 1,3 1,6 -3,0 23,8Equipament elèctric, electrònic i òptic 3,3 3,3 3,1 1,2 -6,9Fabricació de material de transport 1,3 1,4 3,0 6,7 118,4Indústries manufactureres diverses 2,6 2,7 2,8 1,5 3,9

Total indústria 42,2 43,2 47,1 2,3 9,1

Construcció 37,8 40,9 40,5 8,3 -1,2

Comerç i reparació 38,6 40,1 39,9 3,9 -0,6Hoteleria 17,8 18,3 21,2 3,1 16,1Transports i comunicacions 11,7 12,3 13,4 5,2 9,0Intermediació financera 5,2 5,2 4,8 1,0 -7,6Immobiliàries i serveis empresarials 25,4 27,5 28,3 8,4 2,9Educació 7,6 8,3 9,2 9,3 10,1Sanitat i serveis socials 13,7 15,3 19,5 11,8 27,4Altres activitats socials i altres serveis 10,6 11,1 9,1 5,0 -17,7Administració pública 16,6 17,7 18,6 6,7 5,2Llars que lloguen personal domèstic 0,3 0,3 0,5 -4,6 75,9

Total serveis 147,3 156,1 164,5 6,0 5,4

Total 230,2 243,0 254,7 5,6 4,8




116

Taula B.1. Cens del porcí per comarques. 2006-2007Valors absoluts en unitats i pesos sobre el total i taxes de variació en %

Valors absoluts Pes sobre el total

Comarca 2006 2007 2006 2007 Variació

Alt Camp 63.738 64.777 1,1 1,0 1,6Alt Empordà 254.380 273.269 4,3 4,3 7,4Alt Penedès 10.955 12.637 0,2 0,2 15,4Alt Urgell 32.641 35.852 0,6 0,6 9,8Alta Ribagorça 419 421 0,0 0,0 0,5Anoia 88.654 99.485 1,5 1,6 12,2Bages 312.009 361.228 5,3 5,7 15,8Baix Camp 65.257 63.935 1,1 1,0 -2,0Baix Ebre 60.598 58.278 1,0 0,9 -3,8Baix Empordà 106.191 105.558 1,8 1,7 -0,6Baix Llobregat 6.808 6.325 0,1 0,1 -7,1Baix Penedès 22.317 22.807 0,4 0,4 2,2Barcelonès 0 0 0,0 0,0 0,0Berguedà 212.473 251.067 3,6 4,0 18,2Cerdanya 5.517 5.965 0,1 0,1 8,1Conca de Barberà 35.050 37.630 0,6 0,6 7,4Garraf 2.610 3.332 0,0 0,1 27,7Garrigues 239.375 258.542 4,1 4,1 8,0Garrotxa 58.257 57.982 1,0 0,9 -0,5Gironès 82.815 82.687 1,4 1,3 -0,2Maresme 16.656 17.829 0,3 0,3 7,0Montsià 124.439 116.688 2,1 1,9 -6,2Noguera 689.242 757.988 11,8 12,0 10,0Osona 851.029 927.091 14,5 14,7 8,9Pallars Jussà 126.434 141.015 2,2 2,2 11,5Pallars Sobirà 4.074 4.005 0,1 0,1 -1,7Pla d'Urgell 324.034 344.063 5,5 5,5 6,2Pla de l'Estany 100.953 105.620 1,7 1,7 4,6Priorat 12.570 12.173 0,2 0,2 -3,2Ribera d'Ebre 40.232 39.455 0,7 0,6 -1,9Ripollès 16.770 16.453 0,3 0,3 -1,9Segarra 235.471 256.559 4,0 4,1 9,0Segrià 948.113 1.024.355 16,2 16,2 8,0Selva 39.599 38.439 0,7 0,6 -2,9Solsonès 132.391 148.975 2,3 2,4 12,5Tarragonès 11.391 11.484 0,2 0,2 0,8Terra Alta 49.029 48.329 0,8 0,8 -1,4Urgell 301.885 323.867 5,2 5,1 7,3Val d' Aran 0 0 0,0 0,0 0,0Vallès Occidental 43.599 37.545 0,7 0,6 -13,9Vallès Oriental 127.732 130.640 2,2 2,1 2,3

Catalunya 5.855.707 6.304.350 100,0 100,0 7,7

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del DAR.

Taula B.2. Captures als principals centres pesquers catalans.2005-2007Valors absoluts en tones capturades i taxes de variació en %

Valors absoluts Taxes de variació

2005 2006 2007 2006 2007

Arenys de Mar 2.034 2.427 2.630 19,3 8,3Barcelona 2.131 2.341 2.284 9,8 -2,4Mataró 175 203 0 16,2 -100,0Vilanova i la Geltrú 3.166 4.017 3.552 26,9 -11,6

Demarcació de Barcelona 7.507 8.989 8.466 19,7 -5,8

Blanes 2.139 2.317 3.232 8,3 39,5L'Escala 1.314 1.418 2.025 7,9 42,9Llançà 883 991 1.072 12,3 8,2Palamós 1.613 2.189 2.398 35,7 9,6Port de la Selva 1.566 1.120 1.141 -28,5 1,9Roses 3.510 4.156 4.293 18,4 3,3Sant Feliu de Guíxols 499 455 514 -8,7 12,9

Demarcació de Girona 11.523 12.645 14.676 9,7 16,1

Cambrils 2.648 2.874 2.079 8,5 -27,7Deltebre 273 380 262 39,5 -31,1L'Ametlla de Mar 3.256 3.394 2.716 4,2 -20,0L'Ampolla 290 273 252 -6,0 -7,6Les Cases d'Alcanar 213 214 215 0,5 0,5Sant Carles de la Ràpita 3.081 3.644 3.342 18,3 -8,3Tarragona 3.965 4.443 3.484 12,1 -21,6Torredembarra 95 113 102 19,1 -10,2

Demarcació de Tarragona 13.820 15.335 12.451 11,0 -18,8

Catalunya 32.849 36.969 35.593 12,5 -3,7

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del DAR.


117


Taula B.3. Habitatges iniciats, acabats i en construcció per comarques. 2006-2007Nombre d'habitatges i taxa de creixement interanual en percentatge

Iniciats Acabats En construcció

Comarca 2006 2007 Taxa 2006 2007 Taxa 2006 2007 Taxa

Alt Camp 879 789 -10,2 1.008 913 -9,4 1.580 1.456 -7,8Alt Empordà 4.351 2.993 -31,2 2.887 2.753 -4,6 10.477 10.717 2,3Alt Penedès 2.469 2.073 -16,0 1.712 2.326 35,9 7.964 7.711 -3,2Alt Urgell 588 273 -53,6 312 83 -73,4 1.026 1.216 18,5Alta Ribagorça 215 137 -36,3 128 174 35,9 925 888 -4,0Anoia 2.930 2.033 -30,6 1.561 1.902 21,8 6.858 6.989 1,9Bages 6.370 3.396 -46,7 2.616 2.958 13,1 13.160 13.598 3,3Baix Camp 5.264 2.645 -49,8 5.475 5.239 -4,3 11.126 8.532 -23,3Baix Ebre 4.563 2.679 -41,3 1.833 2.301 25,5 3.911 4.289 9,7Baix Empordà 5.005 2.949 -41,1 2.550 2.315 -9,2 11.780 12.414 5,4Baix Llobregat 7.110 4.557 -35,9 4.231 3.975 -6,1 20.082 20.664 2,9Baix Penedès 3.645 2.218 -39,1 3.433 2.247 -34,5 5.963 5.934 -0,5Barcelonès 9.125 7.454 -18,3 5.649 5.616 -0,6 26.313 28.151 7,0Berguedà 1.028 649 -36,9 552 517 -6,3 2.325 2.457 5,7Cerdanya 804 416 -48,3 574 612 6,6 2.346 2.150 -8,4Conca de Barberà 496 328 -33,9 238 456 91,6 914 786 -14,0Garraf 3.027 2.179 -28,0 1.688 1.937 14,8 7.781 8.023 3,1Garrigues 815 466 -42,8 105 91 -13,3 1.182 1.557 31,7Garrotxa 1.544 1.144 -25,9 558 735 31,7 3.032 3.441 13,5Gironès 4.369 2.741 -37,3 2.682 2.763 3,0 10.810 10.788 -0,2Maresme 7.353 4.672 -36,5 3.992 4.559 14,2 16.933 17.046 0,7Montsià 3.554 2.872 -19,2 2.669 3.873 45,1 6.521 5.520 -15,4Noguera 1.494 957 -35,9 272 508 86,8 3.090 3.539 14,5Osona 3.826 3.059 -20,0 2.154 2.240 4,0 8.100 8.919 10,1Pallars Jussà 905 388 -57,1 255 194 -23,9 1.557 1.751 12,5Pallars Sobirà 491 398 -18,9 263 247 -6,1 1.401 1.552 10,8Pla d'Urgell 1.392 1.358 -2,4 445 565 27,0 2.805 3.598 28,3Pla de l'Estany 584 538 -7,9 434 212 -51,2 1.171 1.497 27,8Priorat 100 155 55,0 68 83 22,1 88 160 81,5Ribera d'Ebre 506 748 47,8 268 474 76,9 1.197 1.471 22,9Ripollès 711 525 -26,2 438 475 8,4 1.694 1.744 3,0Segarra 481 390 -18,9 195 291 49,2 1.349 1.448 7,3Segrià 5.264 3.517 -33,2 2.934 3.353 14,3 13.476 13.640 1,2Selva 5.015 3.386 -32,5 3.779 3.224 -14,7 11.930 12.092 1,4Solsonès 232 170 -26,7 145 110 -24,1 777 837 7,7Tarragonès 5.706 4.261 -25,3 4.879 4.309 -11,7 6.288 6.240 -0,8Terra Alta 120 127 5,8 114 94 -17,5 272 305 12,1Urgell 1.478 1.370 -7,3 529 682 28,9 3.366 4.054 20,4Val d' Aran 369 295 -20,1 168 457 172,0 1.938 1.776 -8,4Vallès Occidental 16.721 10.430 -37,6 9.251 9.327 0,8 47.242 48.345 2,3Vallès Oriental 6.218 3.780 -39,2 4.262 4.390 3,0 18.130 17.520 -3,4

Catalunya 127.117 85.515 -32,7 77.306 79.580 2,9 298.881 304.816 2,0

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).



118

Taula B.4. Preu mitjà de l'habitatge de nova construcció en elsprincipals municipis de Catalunya. 2005-2007Taxes de variació interanual en %

Municipi 2005 2006 2007

Barcelona 21,2 14,0 2,2

Connurbació de Barcelona1 15,2 15,0 3,5

Badalona 19,8 20,5 -0,7

Balaguer 24,0 18,8 -1,0

Banyoles 24,6 22,1 2,8

Berga 23,3 11,0 5,2

Cerdanyola del Vallès -14,1 31,1 4,7

Figueres 26,2 12,2 -1,1

Gavà 27,2 8,4 0,6

Girona 31,5 24,5 -13,2

Granollers 14,0 11,1 7,1

L'Hospitalet de Llobregat 13,8 23,9 1,6

Igualada 25,1 14,5 -3,4

Lleida 13,2 14,5 0,7

Manresa 29,9 21,1 -0,5

Martorell 2,3 15,7 4,3

El Masnou 33,9 16,4 -1,7

Mataró 24,4 20,6 -4,5

Olot 28,9 7,5 -6,8

Reus 17,8 14,0 -2,2

Ripollet 4,5 18,1 -4,4

Sabadell 22,2 9,5 5,0

Salt 21,7 19,3 -2,7

Sant Cugat del Vallès 24,9 9,6 -3,7

Sant Just Desvern -17,6 25,7 3,3

Tarragona 30,5 14,8 -5,8

Tàrrega 2,6 57,9 -2,9

Terrassa 24,2 22,2 -4,4

Tortosa 38,3 29,1 5,5

Valls 27,3 44,8 -2,4

Vic 21,9 30,0 8,7

Vilafranca del Penedès 9,9 11,0 -0,9

Vilanova i la Geltrú 16,5 10,1 5,7

Catalunya sense connurbació 27,2 18,2 -0,3

Catalunya sense Barcelona 24,4 18,4 -0,9

Catalunya 23,6 18,8 -1,0

1. Badalona, Cerdanyola del Vallès, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Ripollet,

Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern són els municipis de la connurbació

de Barcelona.

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Medi Ambient

i Habitatge (DMAH).

Taula B.5. Inversions reals de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat per comarques. 2006-2007Valors absoluts en milions d'euros i taxa de creixement en percentatge

Comaca 2006 2007 Creixement

Alt Camp 26,4 28,9 9,5Alt Empordà 82,1 81,2 -1,1Alt Penedès 45,6 57,2 25,4Alt Urgell 6,6 15,0 126,3Alta Ribagorça 3,8 4,7 23,7Anoia 63,6 43,7 -31,3Bages 57,5 56,6 -1,6Baix Camp 85,8 106,1 23,7Baix Ebre 36,0 35,1 -2,4Baix Empordà 61,1 78,6 28,7Baix Llobregat 181,2 321,0 77,2Baix Penedès 65,3 43,7 -33,1Barcelonès 1.379,4 947,9 -31,3Berguedà 13,5 21,5 59,6Cerdanya 18,8 14,2 -24,3Conca de Barberà 11,4 12,9 12,8Garraf 24,9 33,9 36,1Garrigues 31,9 33,9 6,1Garrotxa 53,3 51,0 -4,4Gironès 72,5 76,3 5,3Maresme 71,0 84,3 18,7Montsià 18,6 22,2 19,1Noguera 42,8 58,2 36,0Osona 66,4 58,5 -11,9Pallars Jussà 17,2 11,5 -32,8Pallars Sobirà 18,0 24,1 34,4Pla d'Urgell 8,5 10,7 26,6Pla de l'Estany 5,8 9,0 55,0Priorat 11,2 16,1 43,9Ribera d'Ebre 12,2 14,8 20,7Ripollès 17,7 23,5 32,7Segarra 32,0 35,2 10,2Segrià 81,3 85,5 5,1Selva 79,5 106,2 33,5Solsonès 4,2 16,7 299,3Tarragonès 63,5 75,0 18,0Terra Alta 12,5 14,2 13,7Urgell 39,6 47,6 20,3Val d' Aran 11,6 7,5 -35,2Vallès Occidental 197,6 207,9 5,2Vallès Oriental 135,4 121,1 -10,6

Total comarcalitzat 3.267,1 3.113,0 -4,7No comarcalitzat 1.187,0 1.077,5 -9,2

Catalunya 4.454,0 4.190,5 -5,9

Font: Caixa Catalunya a partir de dades dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Fomento.


119


Taula B.6. Afiliats al règim general1 de la Seguretat Social per comarques i per sectors. 2007Valors absoluts en mitjana de persones afiliades durant l'any i taxes de variació interanual en %

Afiliats Taxes de variació interanual

Comarca Primari Indústria Constr. Serveis Total2 Primari Indústria Constr. Serveis Total2

Alt Camp 165 6.899 1.469 7.031 15.563 -12,3 1,7 -8,7 9,6 3,8Alt Empordà 116 4.598 6.466 27.489 38.669 -12,1 6,3 1,0 4,4 4,0Alt Penedès 204 13.651 3.120 17.990 34.963 29,2 0,8 8,7 3,9 3,2Alt Urgell 93 918 829 3.035 4.875 0,3 1,1 8,1 4,7 4,5Alta Ribagorça 1 35 294 714 1.044 -57,1 3,7 13,2 9,3 10,0Anoia 147 12.259 3.782 13.901 30.089 11,0 0,7 6,7 3,7 2,8Bages 239 21.910 6.306 29.141 57.595 0,0 3,2 -0,4 -1,9 0,2Baix Camp 771 8.892 10.220 35.977 55.859 -11,9 6,8 6,8 3,2 4,2Baix Ebre 780 3.466 4.643 12.618 21.507 -7,5 4,1 -1,0 12,9 7,3Baix Empordà 437 4.647 8.662 22.737 36.483 21,3 -1,9 4,6 2,2 2,4Baix Llobregat 551 61.728 28.168 155.305 245.751 16,3 -2,1 5,2 5,6 3,5Baix Penedès 147 3.790 4.013 12.928 20.877 -30,7 3,2 -7,4 8,4 3,6Barcelonès 2.620 127.868 72.020 898.372 1.100.880 31,7 -3,5 2,1 4,0 3,0Berguedà 116 2.345 1.991 4.865 9.317 4,0 -5,7 6,1 4,0 1,8Cerdanya 82 205 1.477 3.128 4.891 19,7 -1,7 1,5 1,9 1,9Conca de Barberà 62 3.742 843 2.010 6.657 8,3 38,0 -1,3 -30,4 2,2Garraf 84 4.816 5.159 19.549 29.608 40,0 6,3 3,2 1,1 2,4Garrigues 202 1.111 1.161 1.626 4.099 1,9 2,7 -3,0 7,6 2,8Garrotxa 166 8.497 1.713 7.292 17.668 8,9 5,6 4,1 -2,3 2,1Gironès 464 11.176 9.239 71.105 91.984 26,1 0,1 7,2 6,3 5,7Maresme 593 20.202 13.012 63.236 97.042 -9,7 1,4 3,7 3,8 3,2Montsià 253 4.948 3.096 7.924 16.221 2,5 7,2 -2,1 12,4 7,6Noguera 310 2.201 1.821 4.228 8.560 -2,4 7,2 2,1 3,3 3,8Osona 757 17.058 5.090 24.680 47.584 -0,6 2,4 0,3 4,1 3,0Pallars Jussà 89 224 670 1.872 2.855 15,3 -4,0 2,7 23,6 15,3Pallars Sobirà 8 111 480 1.059 1.658 3,4 -3,9 18,4 -3,0 2,3Pla d'Urgell 196 3.280 1.434 5.802 10.711 -10,3 6,0 15,6 -0,0 3,5Pla de l'Estany 288 3.865 1.306 3.984 9.443 1,4 10,8 4,3 -4,3 2,8Priorat 12 538 253 616 1.418 17,9 -0,5 0,0 10,5 4,2Ribera d'Ebre 101 900 836 2.452 4.288 18,9 -6,2 -3,1 7,8 2,6Ripollès 67 3.017 1.055 3.936 8.074 22,6 -3,8 8,0 6,2 2,5Segarra 312 4.485 729 2.036 7.562 89,2 2,0 5,2 0,5 3,9Segrià 1.077 8.018 10.647 60.986 80.728 -4,8 4,7 8,1 4,6 4,9Selva 329 14.921 6.881 26.226 48.357 10,8 5,0 -1,7 2,6 2,7Solsonès 173 1.458 894 1.913 4.438 9,7 5,2 -4,4 3,6 2,6Tarragonès 296 13.335 14.572 82.273 110.475 19,5 14,8 -3,6 4,9 4,8Terra Alta 36 596 516 673 1.819 -29,2 -1,3 6,0 15,6 5,7Urgell 247 3.106 1.483 5.489 10.324 38,0 6,4 8,4 0,2 3,8Val d' Aran 1 100 839 2.748 3.688 -76,5 -1,5 13,3 -2,0 1,1Vallès Occidental 808 96.926 31.924 198.094 327.752 5,3 2,9 2,0 0,9 1,6Vallès Oriental 569 45.745 12.622 60.904 119.840 4,3 -1,1 6,1 3,5 2,0

Catalunya 13.962 547.582 281.730 1.907.939 2.751.213 7,6 0,8 2,7 4,0 3,1

1. Inclou els afiliats al règim especial de la mineria i el carbó. 2. Inclou els no classificats.Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.



120

Taula B.7. Atur registrat per comarques i sectors productius. 2007Mitjana anual d'aturats i taxes de creixement interanual en %

Primari Indústria Construcció Serveis SOA1 Total

Comarca Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa Aturats Taxa

Alt Camp 32 -34,7 398 11,5 153 -15,2 843 2,9 86 -20,4 1.512 0,1Alt Empordà 110 -21,4 374 0,8 505 13,3 2.799 -9,7 167 -1,8 3.955 -6,6Alt Penedès 70 -7,9 958 0,5 244 5,7 1.652 -0,4 188 -16,4 3.112 -1,1Alt Urgell 5 -64,3 62 -41,5 53 14,3 318 -11,7 12 20,0 450 -16,4Alta Ribagorça 1 0,0 0 -100,0 4 -20,0 23 -8,0 1 0,0 29 -12,1Anoia 54 28,6 2.047 -3,0 366 -5,6 2.216 0,6 239 -14,0 4.922 -1,9Bages 56 -25,3 2.059 -15,8 409 -21,8 3.415 -3,3 315 -18,8 6.254 -10,1Baix Camp 147 7,3 640 -10,1 797 1,4 4.098 -3,1 416 -12,4 6.098 -3,9Baix Ebre 185 -29,9 450 1,4 377 -13,1 1.263 -4,5 119 -46,9 2.394 -10,9Baix Empordà 99 -22,7 490 -2,8 588 -3,9 2.903 -13,3 107 -20,1 4.187 -11,5Baix Llobregat 126 -11,3 6.908 -8,3 2.557 2,1 17.426 -3,4 1.143 -27,8 28.160 -6,2Baix Penedès 52 -5,5 588 2,1 423 -12,7 2.672 5,2 124 -16,2 3.859 1,6Barcelonès 415 -16,3 12.533 -10,9 6.193 -0,8 56.020 -3,8 3.477 -20,6 78.638 -6,7Berguedà 14 -30,0 628 3,3 124 -1,7 729 0,0 39 -4,9 1.534 0,7Cerdanya 7 0,0 21 10,5 58 -3,6 196 0,5 3 -25,0 285 0,0Conca de Barberà 19 35,7 209 14,8 56 -7,3 283 2,5 26 23,8 593 7,3Garraf 45 -13,5 813 8,5 585 -7,0 3.743 2,5 172 -9,9 5.358 1,7Garrigues 32 -30,4 106 -11,7 56 0,0 182 -3,2 20 -16,7 396 -8,9Garrotxa 18 20,0 667 3,3 105 -15,8 672 -7,7 62 -19,5 1.524 -4,1Gironès 129 -7,9 1.025 -1,3 701 6,3 3.390 -7,5 286 -14,1 5.531 -5,3Maresme 241 -18,3 5.333 -1,4 1.457 4,7 9.387 -6,0 590 -25,8 17.008 -5,7Montsià 146 -0,7 403 10,4 239 0,5 743 -5,1 43 -6,5 1.574 -0,3Noguera 54 -48,1 224 -16,4 120 3,8 437 -10,5 51 -42,0 886 -16,9Osona 104 23,8 2.473 -2,0 426 0,5 2.215 -2,1 154 -28,0 5.372 -2,5Pallars Jussà 16 128,6 34 6,3 39 -12,2 167 -11,6 9 12,5 265 -5,4Pallars Sobirà 3 -25,0 16 6,7 21 -29,6 115 15,0 1 -50,0 156 4,1Pla d'Urgell 58 -34,1 190 0,0 69 -12,5 366 3,7 28 27,3 711 -2,8Pla de l'Estany 18 -28,0 224 -1,8 61 -15,2 343 -11,8 19 -24,0 665 -10,0Priorat 16 6,7 63 21,2 35 10,3 136 11,5 7 -12,5 257 12,4Ribera d'Ebre 46 -24,6 134 -30,6 91 -4,6 282 6,4 19 -45,7 572 -12,0Ripollès 10 -28,6 398 -9,8 70 10,3 351 -6,6 22 -8,3 851 -7,4Segarra 12 -60,0 192 -12,3 32 -26,7 227 6,1 12 -42,9 475 -12,1Segrià 335 -34,6 687 -11,2 571 -8,6 3.215 -7,6 356 -24,4 5.164 -11,9Selva 67 0,0 1.132 -1,0 506 -2,9 3.620 -11,0 103 -39,8 5.428 -9,1Solsonès 14 40,0 58 -9,4 36 -8,3 119 0,8 11 -35,3 238 -4,1Tarragonès 123 2,5 924 9,1 1.107 9,2 5.963 -5,1 363 -15,0 8.480 -4,2Terra Alta 8 -20,0 112 -1,8 39 12,5 119 20,2 12 20,0 290 8,3Urgell 47 -24,2 257 -4,8 117 1,9 496 8,1 55 -6,8 972 0,7Val d' Aran 4 0,0 5 25,0 16 -25,0 66 26,9 5 -44,4 96 11,8Vallès Occidental 171 -13,2 11.311 -6,5 2.959 2,7 18.429 -5,6 1.607 -15,1 34.477 -6,6Vallès Oriental 108 -9,2 4.117 -3,1 974 -8,6 7.959 0,2 520 -19,9 13.678 -2,4

Catalunya 3.217 -2,1 59.263 -4,1 23.339 3,4 159.598 0,0 10.989 -18,4 256.406 -1,7

1. Sense ocupació anterior, inclou els no classificats i els que busquen primera ocupació.Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.


121


Taula B.8. Distribució comarcal de l'ocupació per grandària d'empresa. 2004-2007Pes dels afiliats dins el total de Catalunya a cada tram de grandària d'empresa en % i canvi en punts percentuals

Gran empresa (més de 500 treb.) Empresa mitjana (de 51 a 500 treb.) Empresa petita (d’11 a 50 treb.) Empresa molt petita (de 0 a 10 treb.)

Pes comarcal Pes comarcal Pes comarcal Pes comarcalCanvi Canvi Canvi Canvi

Comarca 2004 2007 2004-2007 2004 2007 2004-2007 2004 2007 2004-2007 2004 2007 2004-2007

Alt Camp 0,5 0,5 0,0 0,5 0,6 0,0 0,6 0,6 0,0 0,6 0,6 0,0Alt Empordà 0,6 0,5 -0,1 0,9 0,9 0,0 1,7 1,8 0,1 2,1 2,3 0,1Alt Penedès 0,9 0,7 -0,2 1,5 1,5 0,0 1,3 1,4 0,1 1,4 1,4 0,0Alt Urgell 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,2 0,2 0,0 0,3 0,3 -0,0Alta Ribagorça 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,1 0,1 0,0Anoia 0,2 0,4 0,2 1,3 1,1 -0,2 1,3 1,3 -0,0 1,4 1,4 0,0Bages 1,8 1,3 -0,5 2,2 2,1 -0,0 2,4 2,4 0,0 2,3 2,3 0,0Baix Camp 0,5 0,6 0,1 2,1 2,3 0,2 2,1 2,2 0,1 2,5 2,6 0,1Baix Ebre 0,0 0,3 0,3 0,8 0,7 -0,0 0,8 0,9 0,1 1,0 1,1 0,1Baix Empordà 0,5 0,4 -0,0 0,8 0,9 0,1 1,6 1,6 0,0 2,1 2,2 0,1Baix Llobregat 3,7 5,2 1,6 10,9 10,7 -0,3 10,1 10,0 -0,1 8,5 8,5 0,0Baix Penedès 0,1 0,3 0,1 0,6 0,6 0,0 0,9 0,9 0,0 1,1 1,2 0,1Barcelonès 64,4 62,1 -2,3 39,0 40,0 1,0 33,1 31,8 -1,3 33,2 31,8 -1,4Berguedà 0,0 0,0 0,0 0,2 0,2 -0,0 0,5 0,5 0,0 0,6 0,5 -0,0Cerdanya 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 -0,0 0,2 0,2 0,0 0,3 0,4 0,0Conca de Barberà 0,4 0,3 -0,1 0,2 0,2 -0,0 0,2 0,2 0,0 0,3 0,3 -0,0Garraf 0,6 0,7 0,1 0,8 0,7 -0,1 1,2 1,3 0,0 1,5 1,6 0,0Garrigues 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,2 0,2 0,0 0,3 0,3 0,0Garrotxa 0,0 0,0 0,0 0,8 0,8 -0,0 0,9 0,8 -0,0 0,8 0,8 -0,0Gironès 2,9 3,6 0,7 3,4 3,5 0,0 3,0 3,4 0,4 2,8 3,0 0,1Maresme 1,7 1,8 0,1 2,6 2,8 0,1 4,4 4,3 -0,1 5,1 5,0 -0,1Montsià 0,0 0,1 0,1 0,4 0,4 0,0 0,7 0,8 0,1 0,8 0,9 0,1Noguera 0,0 0,0 0,0 0,1 0,2 0,1 0,4 0,4 0,0 0,5 0,6 0,0Osona 0,6 0,7 0,1 1,6 1,6 -0,0 2,1 2,1 -0,0 2,3 2,3 -0,0Pallars Jussà 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,1 0,1 0,0 0,2 0,2 0,0Pallars Sobirà 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -0,0 0,1 0,1 0,0 0,1 0,1 0,0Pla d'Urgell 0,1 0,1 0,0 0,3 0,4 0,0 0,5 0,5 0,0 0,5 0,6 0,0Pla de l'Estany 0,0 0,0 0,0 0,2 0,3 0,0 0,5 0,5 0,0 0,5 0,5 -0,0Priorat 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0Ribera d'Ebre 0,0 0,0 0,0 0,1 0,2 0,1 0,2 0,2 -0,0 0,2 0,2 0,0Ripollès 0,0 0,1 0,1 0,4 0,3 -0,1 0,3 0,3 -0,0 0,4 0,4 0,0Segarra 0,5 0,5 -0,1 0,1 0,1 0,0 0,3 0,3 0,0 0,3 0,3 0,0Segrià 1,3 1,5 0,2 3,1 3,2 0,2 3,0 3,3 0,3 3,2 3,3 0,1Selva 0,4 0,2 -0,2 1,7 1,8 0,1 2,1 2,2 0,2 2,2 2,4 0,2Solsonès 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 -0,0 0,2 0,2 0,0 0,3 0,3 0,0Tarragonès 3,8 4,0 0,3 4,4 4,7 0,2 3,5 3,7 0,2 3,4 3,6 0,2Terra Alta 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -0,0 0,1 0,1 0,0 0,1 0,1 0,0Urgell 0,0 0,0 0,0 0,3 0,3 0,0 0,5 0,5 0,0 0,5 0,6 0,0Val d' Aran 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 -0,0 0,2 0,2 -0,0 0,2 0,3 0,0Vallès Occidental 13,1 12,8 -0,3 12,7 11,5 -1,2 13,0 12,7 -0,3 11,1 10,9 -0,2Vallès Oriental 1,4 1,2 -0,2 5,1 4,8 -0,3 5,5 5,5 0,0 4,9 5,0 0,1

Catalunya 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Caixa Catalunya a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.



122

Taula C.1. Estructura del PIB pb del sector primari per comarques i per productes. 2007En % del total comarcal1

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15) (16) (17) (18) (19) (20) (21) (22) (23) Total

Alt Camp 2,8 0,0 1,2 0,0 0,0 4,5 1,6 7,0 0,3 54,7 2,5 1,9 4,0 0,4 0,2 8,9 4,9 2,3 0,0 1,5 0,1 1,3 0,0 100,0Alt Empordà 8,8 0,0 0,2 1,4 1,5 4,2 15,9 0,0 0,0 3,7 1,9 1,8 0,0 9,7 0,5 16,8 2,8 1,3 7,7 0,9 0,3 2,3 17,9 100,0Alt Penedès 0,9 0,0 0,7 0,0 0,0 2,3 3,7 0,3 0,0 81,9 0,4 0,3 0,0 1,5 0,4 1,1 2,6 1,3 0,3 0,8 0,3 1,2 0,0 100,0Alt Urgell 5,3 0,0 4,1 0,0 4,2 2,5 2,0 0,0 0,0 0,2 0,1 0,0 0,6 25,3 1,1 9,7 1,7 0,8 28,7 0,5 0,8 12,4 0,0 100,0Alta Ribagorça 5,1 0,0 0,0 0,0 1,9 0,0 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,0 40,5 7,9 0,9 0,1 0,0 3,1 0,0 5,1 32,6 0,0 100,0Anoia 20,3 0,3 0,9 0,2 0,1 5,0 2,9 1,8 0,0 33,5 0,8 3,1 0,0 3,9 0,5 16,6 2,5 1,2 0,8 0,7 0,4 4,7 0,0 100,0Bages 12,2 0,2 2,7 0,3 0,6 9,4 0,7 0,3 0,0 2,3 0,2 2,2 0,0 11,7 0,7 39,9 4,2 2,0 1,5 1,3 0,5 7,0 0,0 100,0Baix Camp 0,5 0,0 6,2 0,0 0,0 35,2 4,8 7,8 3,2 0,7 5,8 6,1 2,0 0,8 0,2 6,8 5,5 2,6 0,0 1,7 0,1 1,4 8,7 100,0Baix Ebre 5,5 0,1 0,1 0,0 0,1 12,5 1,4 1,3 26,2 0,1 10,9 5,9 7,5 1,0 0,2 3,6 7,2 3,4 0,1 2,2 0,1 0,8 9,8 100,0Baix Empordà 12,8 0,1 1,2 0,5 1,5 4,7 16,5 0,0 0,0 0,7 0,4 11,9 0,0 5,3 0,5 11,6 2,1 1,0 6,4 0,6 0,3 2,1 19,6 100,0Baix Llobregat 0,5 0,0 2,6 0,0 0,0 55,6 13,0 0,2 0,0 3,8 0,4 18,7 0,0 0,6 0,3 1,0 0,2 0,1 1,1 0,1 0,2 1,6 0,0 100,0Baix Penedès 1,2 0,0 1,5 0,0 0,0 15,0 1,0 0,8 0,1 55,5 2,6 2,5 5,3 0,7 0,4 6,0 3,2 1,5 0,0 1,0 0,2 1,3 0,0 100,0Barcelonès 0,6 0,0 2,3 0,0 0,0 17,9 0,0 0,0 0,0 1,3 0,0 5,7 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 1,2 0,0 0,0 1,3 69,5 100,0Berguedà 5,6 0,0 1,2 0,6 1,0 1,9 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 3,5 0,0 17,5 0,8 48,5 1,1 0,5 7,5 0,3 0,6 9,1 0,0 100,0Cerdanya 8,4 0,1 2,9 0,4 1,6 1,0 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 32,1 0,5 3,7 0,1 0,1 36,7 0,0 0,3 11,2 0,0 100,0Conca de Barberà 18,9 0,0 0,9 0,0 0,0 2,6 1,0 4,2 0,0 50,7 1,3 0,9 0,2 3,0 0,2 8,7 2,8 1,3 0,0 0,9 0,1 2,3 0,0 100,0Garraf 0,7 0,0 1,1 0,0 0,0 7,4 1,1 0,1 1,1 19,2 0,1 0,0 1,9 1,2 0,4 0,5 0,7 0,3 0,0 0,2 0,2 1,3 62,5 100,0Garrigues 4,0 0,0 0,0 0,0 1,5 1,2 21,6 8,6 0,0 6,6 11,2 1,4 0,0 6,4 0,2 20,8 8,1 3,8 0,8 2,5 0,2 1,1 0,0 100,0Garrotxa 8,7 0,0 2,1 0,4 3,1 0,7 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 26,0 1,1 17,2 8,8 4,1 15,5 2,7 0,7 8,5 0,0 100,0Gironès 13,0 0,0 0,5 0,8 2,2 4,4 10,9 0,2 0,0 0,0 0,1 9,1 0,0 13,7 0,4 18,1 3,3 1,6 16,7 1,0 0,3 3,6 0,0 100,0Maresme 0,4 0,0 3,0 0,0 0,1 33,8 1,7 0,0 0,1 1,3 0,0 42,0 0,0 2,0 0,1 1,2 0,6 0,3 1,6 0,2 0,1 1,3 10,3 100,0Montsià 8,4 0,0 0,1 0,0 0,0 20,3 1,4 0,4 25,1 0,0 10,2 2,1 2,3 0,5 0,1 7,0 3,7 1,8 0,0 1,1 0,1 0,6 14,6 100,0Noguera 17,8 0,0 0,2 0,2 2,5 3,6 18,1 1,0 0,0 1,2 0,5 0,0 0,4 7,8 0,4 34,8 4,6 2,2 2,5 1,4 0,3 0,7 0,0 100,0Osona 5,2 0,0 3,2 0,1 1,0 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,1 0,0 16,0 0,5 51,0 0,6 0,3 13,8 0,2 0,3 3,0 0,0 100,0Pallars Jussà 19,3 0,1 0,1 0,9 6,0 4,1 0,6 4,9 0,0 2,2 1,1 0,0 0,3 8,4 2,1 35,6 2,1 1,0 1,5 0,6 1,5 7,5 0,0 100,0Pallars Sobirà 2,2 0,0 0,3 0,1 8,2 2,8 0,0 0,1 0,0 0,2 0,0 0,0 0,3 21,9 3,4 6,2 0,4 0,2 7,9 0,1 2,2 43,4 0,0 100,0Pla d'Urgell 7,3 0,0 0,1 0,0 4,1 12,4 33,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 5,6 0,2 23,8 5,1 2,4 3,5 1,5 0,1 0,0 0,0 100,0Pla de l'Estany 11,2 0,0 0,0 0,8 2,4 1,3 1,1 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 0,5 19,1 0,8 36,1 4,7 2,2 14,6 1,4 0,5 3,0 0,0 100,0Priorat 0,6 0,0 0,5 0,0 0,0 4,4 5,2 11,0 0,0 55,5 10,3 0,0 1,1 1,2 0,2 2,7 2,7 1,3 0,0 0,8 0,1 2,3 0,0 100,0Ribera d'Ebre 0,6 0,0 0,1 0,0 0,0 6,8 25,5 8,5 2,0 14,9 17,0 6,9 0,8 0,4 0,4 6,5 3,3 1,6 0,0 1,0 0,3 3,5 0,0 100,0Ripollès 1,3 0,0 1,3 0,0 1,9 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 52,4 1,3 10,5 0,2 0,1 8,9 0,1 0,9 20,2 0,0 100,0Segarra 37,2 0,0 0,1 0,1 0,4 0,6 0,2 1,1 0,0 1,4 0,4 0,0 0,1 6,6 0,2 36,0 8,2 3,8 0,2 2,5 0,2 0,6 0,0 100,0Segrià 4,5 0,0 0,2 0,2 1,7 2,1 53,3 1,0 0,0 2,1 1,4 3,7 0,0 6,4 0,2 16,4 2,7 1,3 1,5 0,8 0,1 0,1 0,0 100,0Selva 6,2 0,0 2,8 0,6 0,9 4,6 4,6 0,8 0,0 0,1 0,0 35,1 0,0 6,5 0,4 6,7 3,0 1,4 7,9 0,9 0,3 7,8 9,1 100,0Solsonès 17,7 0,3 4,1 0,5 4,8 1,7 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 11,8 1,0 35,5 5,2 2,5 0,8 1,6 0,7 11,7 0,0 100,0Tarragonès 0,9 0,0 1,1 0,0 0,0 12,9 1,9 4,6 1,3 19,0 3,0 1,2 15,1 0,9 0,2 1,9 4,3 2,0 0,1 1,3 0,1 0,5 27,7 100,0Terra Alta 0,9 0,0 0,2 0,0 0,0 2,1 3,5 13,4 0,1 55,0 7,9 0,0 0,2 0,6 0,3 5,7 4,2 2,0 0,0 1,3 0,2 2,3 0,0 100,0Urgell 17,8 0,0 0,0 0,0 1,7 3,8 26,2 2,2 0,0 7,9 1,3 0,0 0,3 4,9 0,2 24,3 4,8 2,3 0,3 1,5 0,2 0,2 0,0 100,0Val d' Aran 1,0 0,0 0,0 0,0 0,7 1,6 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 25,2 3,3 1,7 0,2 0,1 0,9 0,1 2,2 62,8 0,0 100,0Vallès Occidental 9,3 0,4 3,1 0,4 0,7 15,9 5,0 0,5 0,0 1,6 0,4 3,5 0,0 11,8 1,2 24,2 2,4 1,1 3,3 0,7 0,8 13,7 0,0 100,0Vallès Oriental 5,6 0,1 4,4 0,1 0,6 13,8 0,6 0,2 0,0 0,8 0,1 14,4 0,0 20,5 0,7 15,3 1,5 0,7 14,2 0,5 0,5 5,4 0,0 100,0

Catalunya 8,1 0,0 1,3 0,2 1,3 9,4 14,1 1,7 3,1 6,3 2,8 5,6 1,1 7,5 0,4 18,3 3,6 1,7 4,2 1,1 0,3 2,8 5,1 100,0

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Cereals. (2) Lleguminoses. (3) Tubercles per consum humà. (4) Cultius industrials herbacis. (5) Farratges. (6) Hortalisses. (7) Fruita fresca (no cítrics). (8) Fruita seca. (9) Cítrics. (10) Vi i subprod. (11) Oli d'oliva i subprod. (12) Flors i plantes ornamentals. (13) Llavors i planters. (14) Vaquí. (15) Oví i cabrum. (16) Porcí. (17) Aviram. (18) Altres animals. (19) Llet. (20) Ous. (21) Altres prod. ramaders. (22) Fusta. (23) Pesca.Font: Caixa Catalunya (2008).


123


Taula C.2. Creixement del PIB pb del sector primari per comarques i per productes. 2007Taxes reals de variació interanual en %1

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15) (16) (17) (18) (19) (20) (21) (22) (23) Total

Alt Camp 13,3 13,1 -13,3 3,9 -3,2 -1,9 -8,8 -23,3 8,7 2,8 -17,2 1,8 2,3 -0,4 -16,9 -8,3 1,4 3,6 0,0 0,2 -7,4 -3,5 0,0 -1,8Alt Empordà 12,5 6,6 -16,9 -1,9 -6,5 -9,5 -5,6 -21,1 0,0 -0,3 -16,9 -4,6 -5,9 -0,7 -17,3 -4,1 -0,2 2,8 -10,1 -1,3 -3,7 1,0 -1,2 -2,9Alt Penedès 18,0 8,9 -9,5 6,8 -1,5 -5,6 -10,2 -30,1 0,0 -0,5 -16,0 -2,1 -6,2 7,8 -22,3 -0,4 0,3 3,0 -15,6 -0,9 0,6 -5,8 0,0 -1,2Alt Urgell 13,7 15,8 -16,9 3,8 -5,7 -5,2 -9,2 -32,1 0,0 2,7 -11,9 0,0 -5,9 6,4 -22,8 -2,9 -1,3 2,3 -6,4 -2,5 -2,1 0,1 0,0 -1,9Alta Ribagorça 19,9 0,0 0,0 0,0 0,5 0,0 -7,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -5,9 6,3 -14,3 -10,0 -4,7 1,5 -10,2 -5,9 -0,5 -6,1 0,0 -0,8Anoia 17,9 8,6 -10,0 6,7 -1,6 -5,8 -10,8 -30,3 0,0 -1,0 -16,5 -5,0 -6,3 9,4 -22,3 -0,8 0,2 3,0 -15,7 -1,0 0,6 -3,8 0,0 0,7Bages 17,7 7,3 -10,3 6,5 -1,6 -6,2 -10,8 -30,6 0,0 -3,5 -17,7 -5,7 -6,3 7,7 -22,1 -0,3 1,3 3,5 -15,5 0,1 -6,7 -2,1 0,0 0,6Baix Camp 19,8 3,5 -18,1 -5,5 -3,5 -12,1 -15,3 -22,6 2,4 6,1 -17,1 -3,8 -2,3 3,3 -17,0 -8,3 1,6 3,6 0,0 0,4 -7,5 -4,1 -8,4 -10,7Baix Ebre 13,6 13,1 -12,9 0,0 -3,1 -1,6 -8,6 -23,4 9,0 2,7 -17,1 0,2 -2,4 1,8 -16,6 -8,2 3,2 4,5 -13,3 2,0 -4,9 -3,5 -8,5 -1,2Baix Empordà 12,5 6,7 -16,9 -1,8 -6,5 -9,5 -5,3 -20,6 0,0 0,2 -16,9 -2,3 0,0 -0,8 -16,9 -8,2 -0,7 2,6 -10,4 -1,8 -3,8 -3,1 0,4 -2,6Baix Llobregat 18,2 7,0 -10,2 6,4 -1,6 -5,9 -10,1 -26,1 0,0 1,4 -14,0 -5,5 -6,3 7,7 -22,0 -10,0 -3,4 2,3 -15,6 -4,6 0,9 -4,4 0,0 -6,3Baix Penedès 12,0 11,8 -12,3 1,4 -3,1 -0,5 -9,5 -27,3 10,5 -0,5 -17,0 0,3 -0,4 -0,5 -16,7 -8,1 0,2 3,0 0,0 -1,0 -7,3 1,1 0,0 -2,0Barcelonès 13,8 0,0 -13,5 0,0 -5,6 -5,9 0,0 0,0 0,0 1,2 0,0 -3,0 0,0 0,0 -20,4 -4,0 1,5 3,6 -10,9 0,3 -2,9 -5,8 -7,7 -7,0Berguedà 18,2 9,3 -9,5 6,9 -1,4 -5,8 0,0 0,0 0,0 -1,5 -21,8 -6,3 0,0 8,1 -22,2 0,0 -0,6 2,6 -16,1 -1,8 -5,1 0,2 0,0 0,0Cerdanya 12,5 6,6 -16,9 -1,8 -6,5 -9,5 -5,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -5,9 -0,6 -19,4 -3,5 -4,3 1,9 -10,3 -5,4 -3,8 -0,5 0,0 -4,4Conca de Barberà 13,7 13,5 -12,4 4,2 -2,8 -0,8 -8,1 -28,0 0,0 3,2 -16,9 0,5 -2,2 -0,3 -16,4 -3,9 -0,0 3,0 0,0 -1,2 -7,3 -3,1 0,0 1,3Garraf 18,0 8,9 -9,4 0,0 -1,5 -5,5 -10,1 -30,1 10,1 -0,5 -15,9 0,0 -6,2 1,7 -22,2 1,4 -0,8 2,5 -11,8 -1,9 -6,7 -5,8 1,7 0,1Garrigues 13,5 15,8 -16,8 3,9 -5,5 -5,1 -9,4 -32,4 0,0 1,4 -11,8 -1,1 0,0 6,4 -15,8 -3,6 4,0 5,0 -16,7 2,8 3,4 -3,6 0,0 -7,0Garrotxa 13,1 6,7 -16,9 -1,7 -6,4 -9,5 -4,8 -20,5 0,0 0,7 -16,9 0,0 -5,9 -0,6 -17,1 -8,2 5,0 5,3 -7,6 3,8 2,3 -0,4 0,0 -2,2Gironès 12,5 6,6 -16,9 -1,9 -6,5 -9,5 -5,6 -24,0 0,0 -3,8 -16,9 -4,3 -5,9 -0,8 -16,6 -8,2 0,3 3,1 -6,6 -0,8 -3,7 -2,5 0,0 -3,3Maresme 16,7 7,2 -10,1 5,6 -1,8 -5,8 -10,8 -31,1 6,8 -3,5 -22,0 -4,2 -6,3 2,1 -22,4 -4,5 -1,0 2,5 -15,5 -2,1 -6,4 -1,4 1,0 -4,5Montsià 13,2 12,7 -13,7 2,9 -3,1 -2,0 -9,2 -25,1 8,7 1,6 -17,1 0,2 -2,4 -0,5 -16,6 -8,3 0,4 3,1 -15,9 -0,7 -7,4 -3,3 -8,5 -1,8Noguera 13,1 15,5 -16,9 3,7 -5,7 -5,2 -9,5 -32,6 0,0 1,8 -12,0 0,0 -5,9 6,5 -22,7 -2,8 1,3 3,6 -16,5 0,2 -2,7 -3,7 0,0 -1,8Osona 17,9 8,7 -9,5 6,8 -1,5 -5,4 -10,3 -30,3 0,0 -1,0 -16,5 3,1 -2,6 7,7 -22,1 -3,0 -0,9 2,5 -13,1 -2,1 -3,3 -1,0 0,0 -2,1Pallars Jussà 12,9 15,4 -17,1 3,5 -6,1 -5,5 -10,1 -29,1 0,0 1,6 -12,1 0,0 -6,0 6,3 -22,6 -2,2 -1,1 2,4 -4,9 -2,2 0,4 -3,9 0,0 -1,9Pallars Sobirà 12,9 0,0 -16,9 3,7 -6,1 -5,3 0,0 -32,6 0,0 0,8 -12,0 0,0 -5,9 2,4 -22,6 -10,1 -4,7 1,7 -16,5 -3,7 -7,9 -3,7 0,0 -4,9Pla d'Urgell 13,1 15,6 -16,9 3,6 -6,0 -5,3 -9,9 -32,5 0,0 1,9 -12,0 0,0 -5,9 6,3 -22,4 -5,2 1,7 3,7 -6,8 0,5 -7,9 -3,7 0,0 -4,8Pla de l'Estany 12,5 6,6 0,0 -1,8 -6,5 -9,5 -5,3 -20,8 0,0 -0,3 -16,9 0,0 -5,9 -0,7 -15,6 -5,8 1,4 3,6 -6,4 0,2 1,5 1,5 0,0 -2,4Priorat 13,2 13,6 -11,6 0,0 -3,3 -1,1 -8,2 -23,3 9,4 2,8 -17,2 0,0 -2,6 0,9 -15,7 -8,4 -0,7 2,5 0,0 -1,8 -6,0 -3,6 0,0 -4,7Ribera d'Ebre 13,5 11,9 -11,1 0,0 -3,1 -0,8 -7,7 -25,4 9,8 2,2 -17,1 0,3 -2,0 -0,5 -16,7 -8,2 0,0 2,9 0,0 -1,1 -3,9 -3,4 0,0 -8,1Ripollès 12,0 0,0 -17,1 0,0 -6,7 -9,6 -15,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -5,9 10,4 -17,0 -8,2 -4,2 1,9 -6,1 -5,4 0,9 -3,3 0,0 2,2Segarra 13,1 15,6 -16,9 3,7 -5,9 -5,2 -9,3 -32,4 0,0 1,9 -11,9 0,0 -5,9 6,7 -22,9 -3,3 4,5 5,2 -10,2 3,3 -3,7 -1,4 0,0 3,5Segrià 12,9 15,4 -16,9 3,6 -6,0 -5,3 -10,0 -32,7 0,0 1,5 -12,0 -3,4 0,0 4,7 -22,6 -3,7 -0,4 2,7 -12,0 -1,6 -5,7 -3,7 0,0 -6,6Selva 12,5 6,6 -17,0 -1,9 -6,5 -9,5 -5,4 -20,8 0,0 -0,1 -17,0 -2,4 0,0 -0,7 -15,9 -8,2 0,1 3,0 -6,0 -1,1 1,2 -3,6 -1,1 -3,3Solsonès 13,5 15,8 -16,9 3,7 -5,7 -5,4 -10,0 -32,2 0,0 2,3 -11,9 0,0 -5,9 6,3 -22,5 -0,7 2,0 3,9 -16,8 0,8 -4,4 0,9 0,0 1,2Tarragonès 13,5 13,8 -14,5 2,3 -3,1 -2,5 -9,5 -24,3 7,1 3,4 -17,1 -0,3 -2,4 -0,5 -22,2 -8,2 0,9 3,3 -15,9 -0,2 -7,6 -5,6 -10,0 -5,3Terra Alta 12,8 12,2 -14,1 0,0 -3,2 -2,3 -9,6 -25,0 8,0 1,6 -17,1 0,0 -2,5 -0,6 -16,7 -8,3 0,8 3,2 -13,3 -0,3 -4,2 1,8 0,0 -5,7Urgell 13,1 15,6 -16,9 3,7 -5,9 -5,3 -9,8 -32,4 0,0 1,7 -11,9 0,0 -5,8 6,4 -22,6 -4,2 1,5 3,7 -16,7 0,4 -0,1 -2,8 0,0 -2,9Val d' Aran 12,9 0,0 0,0 0,0 -6,1 -5,4 0,0 30,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 7,3 -23,3 -10,1 -4,7 1,5 -10,3 -5,9 -8,3 1,7 0,0 1,3Vallès Occidental 17,7 7,2 -9,2 6,6 -1,6 -5,5 -10,3 -30,5 0,0 -3,5 -17,6 0,1 0,0 3,2 -22,0 -10,1 0,1 3,0 -15,7 -1,1 2,4 -5,8 0,0 -4,6Vallès Oriental 18,1 8,9 -9,7 6,7 -1,4 -5,7 -10,2 -30,0 0,0 0,7 -14,8 -3,3 0,0 2,3 -22,0 -9,8 -0,4 2,7 -15,7 -1,6 0,8 -2,3 0,0 -5,0

Catalunya 13,8 10,2 -13,5 0,7 -5,6 -5,9 -9,4 -27,4 8,6 1,2 -16,0 -3,0 -2,4 4,2 -20,4 -4,0 1,5 3,6 -10,9 0,3 -2,9 -2,1 -4,5 -3,5

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Cereals. (2) Lleguminoses. (3) Tubercles per consum humà. (4) Cultius industrials herbacis. (5) Farratges. (6) Hortalisses. (7) Fruita fresca (no cítrics). (8) Fruita seca. (9) Cítrics. (10) Vi i subprod. (11) Oli d'oliva i subprod. (12) Flors i plantes ornamentals. (13) Llavors i altres prod. agrícoles. (14) Vaquí. (15) Oví i cabrum. (16) Porcí. (17) Aviram. (18) Altres animals. (19) Llet. (20) Ous. (21) Altres prod. ramaders. (22) Fusta. (23) Pesca.Font: Caixa Catalunya (2008).



124

Taula C.3. Estructura del PIB pb industrial per comarques i per subsectors. 2007En % del total comarcal1

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) Total

Alt Camp 1,4 7,9 1,0 3,5 21,0 12,1 6,6 3,9 11,6 2,5 16,7 7,0 4,8 100,0Alt Empordà 10,6 17,6 1,8 6,7 5,9 3,6 5,4 7,1 14,3 4,9 11,2 6,5 4,4 100,0Alt Penedès 1,0 41,8 4,7 0,9 11,1 4,6 4,0 7,3 9,5 2,4 3,3 6,8 2,5 100,0Alt Urgell 6,2 21,7 1,4 5,0 4,0 1,4 5,5 6,7 11,4 21,4 11,0 2,1 2,3 100,0Alta Ribagorça 40,3 18,2 1,6 3,6 3,8 2,8 4,8 4,2 3,6 2,5 8,2 1,4 5,1 100,0Anoia 2,5 3,0 28,4 1,4 19,3 4,1 3,9 6,3 15,7 5,4 4,2 3,3 2,4 100,0Bages 8,6 10,2 10,5 1,1 5,1 6,4 8,2 5,6 15,9 9,2 4,7 8,7 5,9 100,0Baix Camp 40,1 11,1 2,4 2,0 3,1 8,9 3,8 2,0 14,7 3,0 4,5 2,2 2,2 100,0Baix Ebre 5,7 11,3 1,2 2,5 7,0 14,3 11,6 6,7 8,5 1,6 15,8 7,9 6,0 100,0Baix Empordà 9,6 10,1 1,5 19,1 3,9 4,0 10,1 17,4 9,1 1,5 2,3 7,1 4,2 100,0Baix Llobregat 1,4 7,4 2,1 0,6 10,0 15,1 6,6 5,7 11,7 8,8 7,7 19,3 3,5 100,0Baix Penedès 3,1 16,6 3,0 3,1 3,3 9,4 3,5 13,9 12,4 2,4 3,6 15,1 10,6 100,0Barcelonès 7,5 8,4 3,9 0,8 16,7 18,0 2,7 3,4 8,7 7,8 8,5 9,3 4,3 100,0Berguedà 17,6 12,7 22,1 8,6 3,7 2,7 3,1 5,6 11,9 5,2 2,6 1,6 2,8 100,0Cerdanya 15,4 20,6 2,1 16,2 4,3 5,5 1,9 10,6 9,6 2,7 3,2 2,6 5,3 100,0Conca de Barberà 0,5 11,1 2,1 1,1 6,0 4,4 3,8 38,0 10,9 1,1 2,4 15,5 3,1 100,0Garraf 7,1 4,7 3,6 0,8 4,2 5,5 7,1 5,6 11,8 8,0 15,0 20,5 6,2 100,0Garrigues 4,6 19,8 12,1 6,4 3,5 3,0 7,6 15,6 15,6 3,3 1,6 5,8 1,1 100,0Garrotxa 4,0 27,7 6,1 4,4 11,9 6,0 10,8 9,4 9,1 3,7 2,6 0,4 3,9 100,0Gironès 8,0 20,6 3,1 7,4 15,6 8,3 3,3 3,1 10,6 5,1 9,7 2,1 3,0 100,0Maresme 2,2 6,9 25,4 1,5 7,2 17,8 2,7 5,2 14,9 5,1 4,5 2,6 4,1 100,0Montsià 1,6 7,3 0,8 4,1 5,6 2,7 1,5 27,3 7,5 2,0 1,1 1,0 37,6 100,0Noguera 4,7 24,7 9,9 4,6 5,7 4,3 0,7 13,6 10,5 3,5 1,3 0,9 15,7 100,0Osona 2,2 26,0 11,5 1,9 3,6 3,7 2,1 2,1 22,4 7,3 5,2 1,1 11,0 100,0Pallars Jussà 48,2 22,3 1,9 4,8 3,1 0,4 0,2 2,6 9,2 1,3 1,0 0,7 4,3 100,0Pallars Sobirà 36,5 10,5 1,3 18,1 5,8 2,6 0,9 2,3 6,7 2,0 2,0 1,1 10,2 100,0Pla d'Urgell 2,1 35,4 3,1 7,1 7,9 1,1 1,6 18,6 12,7 4,9 1,3 0,8 3,5 100,0Pla de l'Estany 4,7 22,0 2,9 3,1 1,8 5,0 2,9 2,0 22,1 16,6 6,7 2,9 7,2 100,0Priorat 5,7 26,9 25,3 8,4 5,6 5,8 3,8 3,4 4,5 0,3 2,4 1,2 6,8 100,0Ribera d'Ebre 81,4 0,9 0,5 0,5 0,4 11,5 0,3 0,9 1,0 0,3 1,4 0,4 0,5 100,0Ripollès 6,2 16,1 12,1 2,9 2,4 1,4 11,7 1,4 24,5 8,1 9,4 1,2 2,6 100,0Segarra 0,6 45,6 1,8 0,8 0,9 0,7 1,1 1,0 6,5 0,9 25,9 9,5 4,6 100,0Segrià 4,1 33,4 2,5 4,3 9,9 4,4 1,8 8,9 14,8 6,7 3,2 1,9 4,0 100,0Selva 2,7 24,3 13,3 4,6 3,4 10,1 3,3 5,1 9,2 3,3 4,2 10,4 6,1 100,0Solsonès 1,6 3,1 3,2 23,0 2,0 2,8 3,9 16,5 12,5 6,0 16,3 4,4 4,8 100,0Tarragonès 42,2 3,5 0,5 1,1 3,7 30,4 3,9 1,3 7,0 1,4 1,8 1,0 2,2 100,0Terra Alta 4,4 12,7 13,6 4,4 25,9 6,2 2,1 11,9 3,8 0,8 10,1 1,7 2,6 100,0Urgell 2,6 17,5 4,7 5,1 10,8 2,9 5,2 8,6 29,8 3,4 4,9 1,4 3,1 100,0Val d' Aran 39,7 15,5 3,0 8,4 2,8 3,4 2,9 2,9 6,5 3,7 0,9 1,4 8,9 100,0Vallès Occidental 2,8 6,2 7,1 1,1 9,0 17,2 5,8 3,6 15,1 10,0 9,8 8,3 4,1 100,0Vallès Oriental 1,9 6,1 4,1 0,9 8,4 25,6 9,6 3,1 13,7 7,0 6,8 7,9 4,9 100,0

Catalunya 7,8 10,1 5,7 1,6 10,1 15,4 5,0 4,8 12,0 7,0 7,3 8,7 4,6 100,0

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Energia, aigua i extractives. (2) Aliments, begudes i tabac. (3) Tèxtil, cuir i calçat. (4) Fusta i suro. (5) Paper i arts gràfiques. (6) Química. (7) Cautxú i plàstic. (8) Altres minerals no metàl·lics. (9) Metal·lúrgia i productes metàl·lics. (10) Maquinària i equipament mecànic. (11) Equipament elèctric, electrònic i òptic. (12) Material de transport. (13) Indústries manufactureres diverses.Font: Caixa Catalunya (2008).


125


Taula C.4. Creixement comarcal del PIB pb industrial per subsectors. 2007Taxes reals de variació interanual en %

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) Total

Alt Camp -3,8 4,7 -13,8 8,1 -8,8 11,7 -4,0 -14,7 11,0 16,3 -10,8 8,1 11,4 -0,8Alt Empordà -3,1 0,9 -3,8 7,3 4,4 1,9 1,6 -1,4 2,4 9,5 4,9 2,7 9,6 2,4Alt Penedès -0,3 3,2 -7,7 6,8 6,2 0,1 -2,2 -0,6 -1,9 3,8 -2,9 0,7 6,1 1,5Alt Urgell -3,5 -0,6 -5,9 -2,4 17,5 -2,2 2,3 3,0 9,7 5,7 0,6 8,9 9,3 3,0Alta Ribagorça -3,1 -2,9 -9,6 -2,4 3,3 -3,7 2,3 4,2 12,8 6,4 0,9 8,9 8,4 -0,6Anoia -1,1 9,1 -7,3 6,2 12,2 -1,0 7,1 -2,3 5,4 8,3 -3,0 -2,0 4,9 1,4Bages -2,4 6,2 -2,4 -0,8 5,4 -2,6 -4,6 -3,3 5,8 12,0 5,1 6,7 -1,6 2,2Baix Camp 4,0 -0,8 -6,6 -1,7 12,8 12,5 3,2 -8,2 0,9 10,2 -6,1 16,7 1,2 3,1Baix Ebre -6,0 -2,3 -11,1 -3,5 -13,2 13,8 3,3 -17,5 4,0 10,0 -2,0 8,1 9,9 0,0Baix Empordà -5,6 3,6 -11,4 0,9 5,4 -5,6 11,0 -15,6 10,9 9,7 3,9 8,7 9,6 -0,5Baix Llobregat -7,5 7,5 -4,5 0,1 6,1 2,7 4,5 -5,3 -1,1 3,8 4,5 -0,3 -0,3 1,7Baix Penedès -4,0 1,7 -3,1 7,2 7,1 7,0 3,2 -15,0 2,1 17,3 -1,3 8,2 1,2 0,6Barcelonès -1,0 0,2 -6,7 -4,5 3,8 3,1 -4,2 -5,4 -1,2 11,9 -1,6 -1,4 0,2 0,9Berguedà -1,3 9,4 -3,7 5,7 8,8 -0,8 3,5 -0,5 5,7 2,8 -1,2 -2,0 5,6 1,7Cerdanya -0,6 8,9 -7,0 5,3 2,2 4,6 1,5 -4,1 3,2 9,6 4,1 2,7 9,8 3,5Conca de Barberà -5,1 5,5 -14,4 -2,8 -4,1 7,9 -4,1 -8,5 7,0 16,3 -0,8 16,3 1,2 -0,4Garraf -5,7 5,5 -8,6 5,5 9,8 0,1 -4,2 -0,3 4,5 13,3 5,1 -1,3 4,8 1,8Garrigues 1,9 -8,2 -7,3 -3,2 16,3 -7,2 11,9 9,7 10,4 6,1 -1,7 8,9 8,4 1,8Garrotxa -0,7 9,9 -8,9 6,4 -3,8 -5,8 11,7 2,4 2,7 9,8 4,7 1,4 9,6 3,8Gironès 0,7 9,1 -4,5 -2,6 -0,7 2,7 1,0 -2,7 2,8 10,7 4,9 2,6 9,6 3,1Maresme -5,2 9,8 -3,9 5,6 6,1 8,3 -2,3 -10,0 5,6 12,1 5,8 3,1 1,9 2,5Montsià -1,6 0,2 -10,9 5,0 -7,9 8,6 -4,0 -4,6 11,4 9,9 -4,2 8,3 4,8 1,1Noguera -3,6 -7,8 -10,1 5,4 1,4 -10,7 1,7 9,4 4,3 12,5 -2,1 8,8 10,3 -0,0Osona -1,1 11,4 -4,9 -3,8 5,2 -3,0 -4,8 0,2 5,1 13,3 -2,3 7,5 4,2 4,5Pallars Jussà -3,1 -2,0 -9,4 4,1 12,6 -3,5 2,3 7,0 6,2 6,4 -2,9 8,9 8,5 -0,5Pallars Sobirà -3,4 -2,0 -7,6 5,9 2,0 6,8 2,3 3,0 4,4 5,9 1,1 8,9 8,9 1,1Pla d'Urgell -4,4 -1,8 -8,6 4,4 -6,4 -0,2 2,1 4,4 12,1 14,4 1,3 9,3 15,8 2,1Pla de l'Estany 0,1 9,5 -1,5 6,3 5,9 -1,6 1,6 -0,5 2,6 17,3 9,7 2,5 9,6 6,9Priorat -2,4 -0,8 -23,3 4,8 14,8 8,4 2,2 -9,2 12,8 9,5 -0,2 8,2 0,5 -5,7Ribera d'Ebre -4,8 -9,5 -13,2 -3,1 -11,5 7,5 4,7 -12,8 2,3 9,9 -1,1 8,4 0,2 -3,5Ripollès -7,0 6,0 -9,5 -3,1 -4,8 1,8 0,8 -1,1 10,6 9,5 5,0 2,7 15,8 3,0Segarra -2,8 16,8 -12,1 -2,8 0,3 -0,3 11,7 9,9 6,9 6,5 2,0 8,8 8,3 9,4Segrià 3,5 -3,0 -2,4 4,3 4,1 -8,1 1,4 3,0 5,7 14,5 -4,0 15,1 8,5 1,6Selva -4,6 5,8 -10,4 2,5 3,5 0,0 9,1 -2,3 10,9 9,7 4,9 9,7 9,6 3,0Solsonès 3,0 -1,4 -10,2 4,2 7,3 -1,4 11,7 4,3 11,9 5,3 2,2 8,9 8,4 4,7Tarragonès 0,1 2,9 -3,7 2,5 15,4 8,0 -4,0 -6,6 12,0 9,9 0,0 7,9 9,1 3,9Terra Alta -3,4 1,0 -15,8 5,5 10,2 7,6 -4,8 -8,5 1,6 9,7 -3,2 8,0 1,5 -0,8Urgell 1,7 -16,7 -11,3 -2,3 10,9 -1,8 12,8 3,5 4,4 14,0 4,9 16,3 12,8 0,1Val d' Aran -3,1 -2,7 -8,4 -2,5 6,3 0,6 2,3 3,0 4,5 6,3 -3,4 8,9 8,4 -0,6Vallès Occidental -3,0 5,5 -5,5 5,5 7,1 3,9 0,6 -3,9 2,4 3,7 7,8 7,5 0,5 3,1Vallès Oriental -4,6 4,0 -5,7 6,6 12,4 2,1 5,5 -6,9 -1,3 6,4 -0,8 6,3 -4,4 2,1

Catalunya -1,4 4,2 -5,8 1,8 5,2 3,6 1,4 -5,0 2,0 7,7 1,9 2,2 1,8 2,0

(1) Energia, aigua i extractives. (2) Aliments, begudes i tabac. (3) Tèxtil, cuir i calçat. (4) Fusta i suro. (5) Paper i arts gràfiques. (6) Química. (7) Cautxú i plàstic. (8) Altres minerals no metàl·lics. (9) Metal·lúrgia i productes metàl·lics. (10) Maquinària i equipament mecànic. (11) Equipament elèctric, electrònic i òptic. (12) Material de transport. (13) Indústries manufactureres diverses.Font: Caixa Catalunya (2008).



126

Taula C.5. Estructura del PIB pb del sector serveis per comarques i per subsectors. 2007En % del total comarcal1

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) Total

Alt Camp 22,1 11,7 7,9 5,6 22,6 24,5 5,6 100,0Alt Empordà 24,3 21,5 7,1 4,7 21,0 15,6 6,0 100,0Alt Penedès 25,6 10,0 8,0 10,8 21,4 19,3 4,7 100,0Alt Urgell 17,5 21,5 7,3 6,7 14,2 26,1 6,7 100,0Alta Ribagorça 11,6 33,1 4,7 5,3 14,3 18,0 13,0 100,0Anoia 22,1 10,5 6,8 6,8 25,3 22,6 6,0 100,0Bages 25,1 10,8 7,3 9,2 18,1 23,4 6,2 100,0Baix Camp 21,7 14,7 6,1 5,0 27,9 18,8 5,8 100,0Baix Ebre 25,5 11,6 5,7 6,3 19,9 24,1 6,9 100,0Baix Empordà 20,2 25,2 3,9 4,7 23,8 15,6 6,6 100,0Baix Llobregat 21,9 9,6 13,6 6,3 26,2 15,9 6,5 100,0Baix Penedès 20,3 16,2 7,4 4,7 28,3 17,5 5,6 100,0Barcelonès 14,3 9,1 13,0 8,6 30,2 18,0 6,8 100,0Berguedà 22,6 15,0 6,2 7,5 16,5 26,5 5,8 100,0Cerdanya 14,5 25,0 4,0 6,6 22,9 17,5 9,5 100,0Conca de Barberà 21,1 19,8 5,8 5,8 15,6 27,4 4,5 100,0Garraf 18,5 18,0 5,9 5,3 26,0 19,2 7,2 100,0Garrigues 24,3 15,1 7,7 6,9 11,4 29,3 5,3 100,0Garrotxa 24,1 12,9 6,5 8,7 18,2 22,7 7,0 100,0Gironès 19,2 10,1 9,9 7,5 22,9 25,2 5,2 100,0Maresme 20,7 15,1 6,1 7,1 25,1 19,2 6,7 100,0Montsià 26,9 14,7 5,7 7,2 19,6 19,0 6,8 100,0Noguera 25,5 12,2 7,7 7,4 15,4 26,0 5,8 100,0Osona 24,0 10,4 6,4 8,3 22,2 21,8 6,9 100,0Pallars Jussà 18,8 16,1 6,1 6,7 12,0 35,2 5,1 100,0Pallars Sobirà 9,7 38,5 6,1 4,0 13,3 19,4 9,0 100,0Pla d'Urgell 29,8 9,7 7,6 7,7 20,3 20,3 4,5 100,0Pla de l'Estany 24,7 10,5 6,6 7,2 19,5 23,8 7,7 100,0Priorat 18,0 20,4 4,6 4,8 14,4 33,3 4,4 100,0Ribera d'Ebre 22,5 10,5 5,5 6,2 20,4 29,7 5,1 100,0Ripollès 20,3 18,3 5,6 5,7 17,9 23,0 9,2 100,0Segarra 20,7 12,6 9,4 8,1 19,9 24,2 5,1 100,0Segrià 22,8 8,2 9,5 6,9 21,0 26,6 5,0 100,0Selva 18,1 31,1 8,2 4,3 17,4 14,5 6,3 100,0Solsonès 18,8 13,8 5,6 6,1 24,3 25,1 6,1 100,0Tarragonès 14,5 17,2 12,2 6,1 21,7 21,4 7,0 100,0Terra Alta 21,0 17,5 6,2 8,0 17,7 23,8 5,8 100,0Urgell 31,2 10,5 6,8 7,1 15,6 23,3 5,5 100,0Val d' Aran 11,8 39,3 2,4 4,0 15,1 16,0 11,5 100,0Vallès Occidental 21,0 8,0 10,1 8,9 28,2 17,2 6,6 100,0Vallès Oriental 23,1 9,4 11,4 7,0 24,3 18,4 6,5 100,0

Catalunya 18,3 11,3 10,8 7,6 26,5 18,9 6,5 100,0

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Comerç i reparació. (2) Hoteleria. (3) Transports i comunicacions. (4) Intermediació financera. (5) Immobiliàries i serveis a empreses. (6) AA.PP, sanitat i ensenyament privat i públic. (7) Altres activitats socials i serveis. Font: Caixa Catalunya (2008).


127


Taula C.6. Creixement comarcal del PIB pb del sector serveis per subsectors. 2007Taxes reals de creixement interanual en %

Comarca (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) Total

Alt Camp -2,4 7,5 9,8 -4,4 9,4 3,8 0,7 3,7Alt Empordà 3,6 9,4 7,2 3,2 4,5 0,7 0,9 4,6Alt Penedès 2,3 7,5 8,4 9,6 5,7 2,5 1,6 4,8Alt Urgell 0,3 6,3 8,3 2,8 4,9 3,1 3,4 3,9Alta Ribagorça 3,0 8,0 11,2 1,2 5,2 3,7 1,3 5,1Anoia -0,5 11,2 8,9 -0,7 8,1 1,4 2,9 4,0Bages 1,6 1,8 10,4 7,0 0,1 4,5 -0,5 3,0Baix Camp 0,7 4,8 7,3 -4,1 4,5 2,6 2,0 2,9Baix Ebre 0,8 11,6 6,2 4,1 5,1 7,7 1,3 5,0Baix Empordà 4,8 10,0 4,1 1,8 -0,6 4,0 -2,5 3,9Baix Llobregat 2,7 4,2 9,8 8,2 6,5 3,1 2,3 5,1Baix Penedès 2,0 8,1 9,3 4,2 5,3 4,7 4,8 5,2Barcelonès 4,1 7,0 4,9 1,4 6,2 4,3 0,6 4,6Berguedà 1,0 5,5 8,5 -0,4 8,5 1,5 -1,3 3,2Cerdanya 2,8 3,6 6,2 7,4 3,3 3,1 1,7 3,5Conca de Barberà -1,8 6,8 10,8 4,9 6,0 9,3 -3,5 5,0Garraf 1,9 3,8 8,1 3,2 3,0 3,8 -3,5 2,9Garrigues 3,0 13,1 7,7 1,7 2,7 2,5 3,2 4,5Garrotxa -0,7 12,1 9,4 4,5 3,6 0,6 1,9 3,1Gironès 1,7 11,0 4,9 8,0 9,0 5,2 -5,0 5,5Maresme 2,5 6,7 9,9 7,0 1,8 2,2 -0,5 3,4Montsià 2,0 5,2 7,0 6,0 7,3 6,5 2,2 4,9Noguera -0,3 7,0 12,3 3,5 6,4 2,3 3,0 3,6Osona 3,3 5,7 8,5 8,1 5,2 6,3 -1,9 4,9Pallars Jussà 2,1 8,4 7,4 2,4 8,3 6,7 3,2 5,8Pallars Sobirà -0,2 3,0 11,0 2,2 1,2 4,3 0,3 2,9Pla d'Urgell -1,7 9,3 12,6 5,3 6,4 2,5 -1,7 3,3Pla de l'Estany -2,8 5,0 9,1 -1,2 2,1 3,5 0,5 1,5Priorat 1,1 4,8 6,6 0,5 4,8 7,7 0,3 4,7Ribera d'Ebre 2,3 5,1 6,3 6,9 9,0 2,5 0,9 4,4Ripollès 6,8 6,8 8,4 -1,1 2,4 2,5 2,4 4,2Segarra -1,7 2,5 10,6 9,4 2,4 3,3 3,1 3,0Segrià 3,5 8,3 6,1 6,3 7,1 4,9 -3,6 5,0Selva -0,5 4,0 11,9 3,1 -0,7 3,1 3,6 2,7Solsonès 0,9 5,2 4,9 3,0 7,4 2,2 1,8 3,8Tarragonès 2,2 14,3 9,0 1,4 0,6 5,7 -3,6 4,8Terra Alta 1,5 8,8 5,9 -0,0 7,9 5,7 0,9 4,9Urgell -1,5 4,2 6,3 -0,9 3,7 4,0 1,9 1,9Val d' Aran 1,2 3,5 7,3 5,7 0,1 2,8 1,0 2,5Vallès Occidental -3,1 12,1 5,9 8,3 3,6 3,7 1,3 3,2Vallès Oriental 2,2 5,1 6,5 1,6 4,9 3,6 0,0 3,7

Catalunya 2,1 7,4 6,4 3,5 5,2 4,0 0,3 4,3

(1) Comerç i reparació. (2) Hoteleria. (3) Transports i comunicacions. (4) Intermediació financera. (5) Immobiliàries i serveis a empreses. (6) AA.PP, sanitat i educació pública i privada. (7) Altres activitats socials i serveis.Font: Caixa Catalunya (2008).



128

Taula C.7. Creixement comarcal del PIB pb del primari. 2001-2007Taxes reals de variació interanual i mitjana en %

Comarca 2001-2007 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alt Camp 0,7 0,7 7,4 -0,0 -2,2 -1,2 1,8 -1,8Alt Empordà 0,4 5,8 1,4 1,9 -2,3 -2,1 1,2 -2,9Alt Penedès -0,0 4,2 4,1 -1,4 -4,1 -7,1 5,4 -1,2Alt Urgell 1,4 10,7 4,5 0,6 2,9 -5,0 -1,9 -1,9Alta Ribagorça -0,2 7,1 0,6 -2,8 1,8 -7,3 -0,3 -0,8Anoia 0,7 2,7 6,8 -3,6 0,4 -11,6 9,6 0,7Bages 0,8 5,1 1,6 0,0 -1,4 -3,4 2,9 0,6Baix Camp -0,4 -1,2 -1,2 5,4 -8,3 13,4 -0,2 -10,7Baix Ebre 1,8 -2,2 15,5 -15,8 2,5 5,9 8,1 -1,2Baix Empordà 0,7 4,4 3,3 0,5 0,1 -3,9 2,9 -2,6Baix Llobregat 1,8 6,4 -9,8 21,2 -18,2 25,1 -5,6 -6,3Baix Penedès 0,1 -0,7 3,6 2,3 -8,0 5,7 -0,5 -2,0Barcelonès 0,4 2,0 -1,2 6,7 -2,6 8,8 -4,1 -7,0Berguedà 0,7 6,9 0,9 -2,2 2,2 -4,6 1,6 0,0Cerdanya -1,0 7,8 7,4 -1,6 -1,8 -7,7 -7,1 -4,4Conca de Barberà 0,6 0,6 9,6 -3,7 -1,0 -11,1 8,8 1,3Garraf 1,6 6,6 0,4 0,8 -6,9 6,6 3,5 0,1Garrigues -0,8 -12,6 19,9 -13,7 8,9 -4,8 3,9 -7,0Garrotxa 0,4 9,2 2,2 -0,8 -1,3 -3,1 -1,4 -2,2Gironès 0,2 7,1 1,2 0,0 -2,9 -0,9 -0,1 -3,3Maresme 2,0 6,0 -5,2 18,1 -16,0 18,6 -3,1 -4,5Montsià 0,8 -5,0 10,9 -11,1 -1,5 7,6 6,9 -1,8Noguera 1,1 5,5 4,2 -1,9 4,3 -10,5 8,2 -1,8Osona 0,1 4,2 0,1 -3,3 5,6 -6,1 2,4 -2,1Pallars Jussà 1,3 7,6 4,4 -2,9 1,4 -5,5 5,8 -1,9Pallars Sobirà 0,2 8,8 -0,5 -1,4 0,2 -2,3 1,2 -4,9Pla d'Urgell 0,5 3,9 -1,7 4,6 0,9 -3,9 4,5 -4,8Pla de l'Estany -1,0 3,8 0,7 -4,1 -0,8 -3,4 -0,8 -2,4Priorat 0,9 -12,7 24,9 -10,6 5,3 0,7 3,2 -4,7Ribera d'Ebre 0,3 -13,3 25,2 -11,7 11,4 -8,3 6,7 -8,1Ripollès 0,6 8,7 3,3 0,7 -2,8 -5,9 -1,9 2,2Segarra 2,1 6,8 10,2 -5,2 4,4 -15,5 10,3 3,5Segrià 0,5 0,5 5,8 0,3 6,8 -12,5 9,3 -6,6Selva 0,8 7,8 0,7 1,6 -2,0 2,0 -1,4 -3,3Solsonès 1,6 7,5 2,6 -3,7 4,1 -7,1 6,6 1,2Tarragonès 0,5 1,9 3,6 -1,4 -2,8 7,7 -0,1 -5,3Terra Alta 0,3 -9,8 21,0 -7,2 3,3 -3,7 4,1 -5,7Urgell 0,6 2,5 6,1 -3,1 5,0 -11,9 8,5 -2,9Val d' Aran 0,1 6,5 -0,5 -0,8 -1,7 -2,7 -1,4 1,3Vallès Occidental 0,3 4,7 -0,7 2,6 -3,1 3,2 0,2 -4,6Vallès Oriental 0,8 7,9 2,5 4,7 -5,4 3,5 -2,3 -5,0

Catalunya 0,5 2,2 4,6 -1,4 0,3 -2,6 3,8 -3,5



129


Taula C.8. Creixement comarcal del PIB pb de la construcció. 2001-2007Taxes reals de variació interanual i mitjana en %

Comarca 2001-2007 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alt Camp 2,4 5,4 3,8 1,6 3,0 3,0 1,0 -0,8Alt Empordà 4,9 3,7 6,4 1,3 3,0 10,0 8,1 1,7Alt Penedès 7,0 9,6 5,2 14,8 8,9 7,5 0,5 2,6Alt Urgell 6,5 8,6 3,9 8,9 4,4 3,7 6,0 9,9Alta Ribagorça 6,9 7,7 8,8 6,4 8,9 8,6 5,8 2,0Anoia 6,7 8,8 8,4 8,9 8,2 4,7 5,4 2,6Bages 7,3 10,0 9,6 9,0 6,9 2,6 7,8 5,1Baix Camp 3,5 5,4 3,8 3,0 3,1 3,6 3,7 1,6Baix Ebre 3,6 5,4 3,8 3,0 3,1 3,0 3,7 3,0Baix Empordà 4,1 5,7 1,7 1,0 2,9 4,6 6,4 6,2Baix Llobregat 7,2 7,1 6,8 6,3 8,3 7,1 7,7 6,7Baix Penedès 3,2 5,4 3,8 3,0 3,2 3,7 3,8 -0,2Barcelonès 4,6 9,7 5,3 5,5 2,4 4,5 3,1 1,5Berguedà 7,5 9,8 10,2 8,5 7,6 2,7 5,7 8,0Cerdanya 5,4 6,1 3,3 4,8 5,9 8,7 8,1 1,0Conca de Barberà 1,3 5,4 3,8 0,7 -0,1 0,3 0,3 -1,2Garraf 4,7 6,7 8,6 4,1 2,3 2,8 5,0 3,9Garrigues 7,4 9,7 6,8 5,0 6,6 6,5 10,7 6,5Garrotxa 5,9 5,2 1,7 4,2 7,2 8,1 8,0 6,9Gironès 4,4 4,3 3,6 2,9 4,6 5,3 7,5 2,8Maresme 7,4 8,3 8,4 8,7 7,0 8,0 8,1 3,1Montsià 3,0 5,4 3,8 3,0 3,1 3,6 2,3 -0,3Noguera 7,6 8,0 8,3 4,8 3,7 8,2 10,3 10,2Osona 6,2 10,5 7,5 4,1 3,7 6,6 5,8 4,9Pallars Jussà 7,5 7,8 9,3 8,7 3,8 8,2 10,4 4,1Pallars Sobirà 7,9 8,9 9,6 5,0 6,6 4,7 6,0 14,7Pla d'Urgell 9,2 10,0 9,6 7,8 7,5 8,4 10,4 10,8Pla de l'Estany 5,0 4,9 4,4 3,2 3,0 5,5 6,0 7,9Priorat 3,8 5,4 3,8 2,9 -0,1 0,4 1,5 12,9Ribera d'Ebre 2,8 5,4 3,7 3,0 -0,1 0,3 0,3 6,8Ripollès 4,2 6,3 2,4 -0,3 3,0 5,2 4,7 8,1Segarra 5,3 8,3 7,5 3,2 3,5 2,8 5,9 5,8Segrià 6,1 8,3 5,2 6,0 8,4 3,6 5,9 5,1Selva 6,4 6,4 4,4 3,8 8,3 8,3 9,1 4,2Solsonès 7,8 8,8 7,9 5,4 8,6 8,2 6,0 9,8Tarragonès 3,5 5,4 3,8 3,0 3,1 3,6 3,7 1,7Terra Alta 1,3 2,2 0,6 -0,3 -0,5 -0,1 -0,1 7,6Urgell 7,1 8,1 4,6 5,6 4,0 8,1 9,3 9,9Val d' Aran 5,6 5,5 9,7 9,2 8,9 2,9 5,8 -2,7Vallès Occidental 6,5 8,7 9,3 4,6 6,2 6,9 6,2 3,7Vallès Oriental 6,2 8,0 9,0 6,3 7,7 5,4 4,4 2,4

Catalunya 5,5 7,8 6,2 5,2 5,0 5,4 5,4 3,6




130

Taula C.9. Creixement comarcal del PIB pb industrial. 2001-2007Taxes reals de variació interanual i mitjana en %

Comarca 2001-2007 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alt Camp 2,0 3,6 3,5 -1,0 3,1 1,3 4,3 -0,8Alt Empordà 2,3 1,5 0,5 2,3 2,2 0,6 6,3 2,4Alt Penedès 0,9 3,1 -0,3 0,4 0,5 0,2 0,6 1,5Alt Urgell 2,5 5,7 1,4 0,2 2,0 0,3 4,7 3,0Alta Ribagorça 1,7 16,2 -3,2 11,0 -6,6 -6,9 2,4 -0,6Anoia -0,4 1,2 -3,2 0,6 -1,5 -4,0 2,7 1,4Bages 1,1 2,0 -2,2 1,4 0,5 -0,3 4,5 2,2Baix Camp 3,6 13,9 -1,6 -0,3 4,8 -4,0 9,6 3,1Baix Ebre 2,1 4,0 1,8 2,3 1,4 1,8 3,7 0,0Baix Empordà 2,1 2,6 0,5 3,9 0,3 1,5 6,5 -0,5Baix Llobregat 0,8 3,5 -1,7 0,2 -1,5 -0,8 4,0 1,7Baix Penedès 2,3 2,6 0,1 3,6 1,0 2,1 6,0 0,6Barcelonès 0,5 1,5 -1,1 -0,1 0,3 -0,0 1,7 0,9Berguedà 0,5 2,5 1,3 -2,5 -5,4 1,0 4,8 1,7Cerdanya 3,1 3,5 1,7 4,4 1,0 2,4 5,6 3,5Conca de Barberà 3,9 5,3 2,3 2,6 6,1 3,0 8,2 -0,4Garraf 1,0 3,4 -0,8 -1,7 0,3 -0,6 4,7 1,8Garrigues 1,9 6,1 0,1 0,3 -0,3 0,4 5,1 1,8Garrotxa 2,3 3,8 2,9 -0,5 1,6 1,7 2,8 3,8Gironès 2,1 3,5 0,3 0,5 2,1 2,3 2,5 3,1Maresme 0,1 1,5 -2,0 1,2 -2,4 -2,4 2,0 2,5Montsià 4,5 5,3 2,6 4,7 5,4 3,3 9,1 1,1Noguera 1,8 4,4 2,2 1,6 -0,3 1,0 3,7 -0,0Osona 1,0 2,9 -2,6 0,3 -0,8 0,3 2,1 4,5Pallars Jussà 4,8 7,7 11,8 10,8 -5,2 8,4 0,7 -0,5Pallars Sobirà 4,0 4,5 7,5 10,4 -4,3 3,8 5,3 1,1Pla d'Urgell 2,8 6,3 2,4 -0,4 3,3 2,4 3,7 2,1Pla de l'Estany 2,5 2,8 -0,0 1,6 1,7 -0,3 4,8 6,9Priorat -0,6 4,0 -2,5 -1,8 1,6 -2,1 2,4 -5,7Ribera d'Ebre 3,9 11,8 10,5 -1,9 9,5 1,3 -0,6 -3,5Ripollès 0,9 -0,3 0,7 0,1 -0,1 -0,8 3,6 3,0Segarra 2,8 5,4 4,2 -3,2 1,6 -0,5 2,6 9,4Segrià 1,6 3,6 1,5 0,1 1,5 1,2 1,8 1,6Selva 1,2 3,2 -0,3 1,2 0,4 -1,7 2,4 3,0Solsonès 3,1 2,8 -0,3 0,7 3,8 1,3 8,7 4,7Tarragonès 3,4 3,4 2,1 3,2 3,9 5,7 1,6 3,9Terra Alta 1,1 5,6 0,6 -0,2 2,9 -2,4 2,3 -0,8Urgell 2,4 5,8 1,1 0,0 1,6 3,6 4,2 0,1Val d' Aran 2,4 14,1 -2,0 10,4 -3,1 -6,7 4,4 -0,6Vallès Occidental 0,8 1,6 -1,2 0,6 0,4 -1,4 2,6 3,1Vallès Oriental 1,4 2,6 -0,6 1,9 -0,2 0,5 3,4 2,1

Catalunya 1,1 2,7 -0,7 0,6 0,4 -0,1 2,9 2,0



131


Taula C.10. Creixement comarcal del PIB pb dels serveis. 2001-2007Taxes reals de variació interanual i mitjana en %

Comarca 2001-2007 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alt Camp 4,7 3,0 5,7 4,9 5,3 6,1 4,1 3,7Alt Empordà 3,8 2,2 4,4 3,7 3,9 4,2 3,5 4,6Alt Penedès 4,2 3,3 4,1 5,5 3,8 4,7 3,4 4,8Alt Urgell 3,8 3,9 3,4 3,1 4,3 4,5 3,5 3,9Alta Ribagorça 3,9 3,7 3,5 3,8 4,1 4,9 2,5 5,1Anoia 3,8 3,0 3,8 4,1 3,2 4,6 3,8 4,0Bages 3,4 3,3 3,6 4,2 2,9 4,0 3,1 3,0Baix Camp 4,2 3,0 6,2 3,4 5,0 5,1 3,9 2,9Baix Ebre 4,4 2,3 5,1 3,8 5,3 5,5 3,7 5,0Baix Empordà 3,7 1,8 4,4 3,2 4,4 5,8 2,1 3,9Baix Llobregat 4,4 3,8 3,9 4,1 4,5 5,1 3,9 5,1Baix Penedès 5,2 1,5 6,2 4,1 7,0 7,3 4,9 5,2Barcelonès 3,1 2,9 1,9 2,3 2,7 3,3 3,7 4,6Berguedà 3,4 3,4 2,9 3,9 2,8 4,4 3,4 3,2Cerdanya 4,1 2,0 4,6 4,2 4,5 7,4 2,6 3,5Conca de Barberà 4,5 4,5 5,4 3,2 5,3 5,1 3,1 5,0Garraf 3,5 2,8 3,4 3,4 3,4 4,9 3,6 2,9Garrigues 4,0 3,5 3,7 4,3 4,1 4,5 3,6 4,5Garrotxa 3,7 3,3 4,5 5,1 3,3 4,1 2,8 3,1Gironès 3,9 2,3 2,4 3,5 5,1 4,7 3,8 5,5Maresme 4,0 2,5 5,0 4,0 4,2 5,1 3,5 3,4Montsià 4,8 3,2 5,3 4,7 5,2 5,3 5,0 4,9Noguera 4,2 4,0 3,5 4,7 4,9 4,7 4,0 3,6Osona 3,9 3,3 4,4 4,7 2,9 2,9 4,0 4,9Pallars Jussà 4,3 3,4 3,1 4,6 4,5 5,0 3,9 5,8Pallars Sobirà 3,7 4,1 4,9 3,5 4,6 3,9 2,4 2,9Pla d'Urgell 4,5 4,4 4,3 4,6 5,6 5,0 4,3 3,3Pla de l'Estany 3,7 3,6 3,1 5,1 3,6 5,7 3,3 1,5Priorat 3,9 2,0 4,7 3,1 4,2 4,8 4,0 4,7Ribera d'Ebre 4,7 2,9 5,9 4,3 4,7 6,1 4,7 4,4Ripollès 3,7 3,8 2,9 3,4 4,1 4,2 3,0 4,2Segarra 4,3 3,5 3,7 4,5 5,3 5,0 5,0 3,0Segrià 4,0 2,4 2,4 3,2 5,9 5,5 3,8 5,0Selva 3,4 1,7 4,0 0,9 4,3 6,8 3,7 2,7Solsonès 4,6 3,3 2,7 5,6 6,2 5,6 5,1 3,8Tarragonès 4,3 1,9 4,9 3,2 5,5 5,7 4,1 4,8Terra Alta 4,4 4,4 4,7 3,7 3,2 5,2 4,6 4,9Urgell 3,9 3,6 3,8 4,1 4,6 5,7 3,9 1,9Val d' Aran 3,8 3,1 5,7 2,0 5,4 5,1 3,0 2,5Vallès Occidental 3,8 3,2 3,8 3,9 4,1 4,2 4,5 3,2Vallès Oriental 4,0 2,6 3,0 5,2 4,5 5,6 3,7 3,7

Catalunya 3,6 2,9 3,1 3,2 3,7 4,3 3,8 4,3




132

Taula C.11. Creixement i estructura del PIB pb industrial per grans eixos territorials i per subsectors. 2007Estructura1 en % del PIB sectorial i taxes reals de creixement interanual en %

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) Total

EstructuraEix metropolità 4,0 8,3 5,4 0,9 11,6 17,5 5,2 4,2 11,8 8,1 8,2 10,7 4,1 100,0Eix gironí 6,1 21,0 6,6 6,9 7,9 6,9 5,9 6,4 11,8 4,9 6,3 5,1 4,4 100,0Comarques centrals 5,4 13,5 15,3 2,3 7,7 4,7 4,9 4,9 17,6 7,5 4,9 4,6 6,6 100,0Camp de Tarragona 32,3 7,0 1,4 1,7 5,4 20,8 4,1 4,9 9,7 1,9 4,0 3,7 3,1 100,0Terres de l'Ebre 38,0 5,5 1,1 2,1 4,2 9,3 3,2 10,6 4,7 1,1 4,8 2,3 13,1 100,0Pla de Lleida 3,0 33,0 3,8 4,2 7,2 2,9 2,2 9,2 14,2 4,4 7,8 3,4 4,9 100,0Comarques de muntanya 23,8 20,0 1,7 7,9 3,9 2,1 3,2 5,5 9,5 10,2 5,9 1,7 4,6 100,0

Catalunya 7,8 10,1 5,7 1,6 10,1 15,4 5,0 4,8 12,0 7,0 7,3 8,7 4,6 100,0

CreixementEix metropolità -2,3 3,7 -5,4 1,7 5,7 3,2 1,5 -5,2 0,3 6,9 2,5 1,3 -0,2 1,9Eix gironí -2,4 7,1 -9,1 1,3 -0,2 -0,3 6,8 -5,8 6,1 11,4 5,1 7,4 9,8 2,9Comarques centrals -1,9 9,6 -5,2 1,6 9,2 -2,3 -2,2 -1,8 5,6 11,3 0,6 5,1 2,3 2,8Camp de Tarragona 1,1 1,8 -9,1 2,8 2,9 8,6 -2,2 -10,0 6,8 11,6 -6,2 11,3 5,7 2,7Terres de l'Ebre -4,8 -1,7 -13,2 1,9 -7,4 9,7 2,1 -7,1 7,2 9,9 -2,2 8,1 5,2 -1,3Pla de Lleida 1,0 0,7 -8,1 2,6 3,3 -6,9 7,0 4,8 6,3 13,7 1,1 10,5 10,0 2,9Comarques de muntanya -3,0 0,0 -7,6 2,2 10,5 1,4 2,2 1,4 7,4 5,9 0,7 7,4 8,9 1,6

Catalunya -1,4 4,2 -5,8 1,8 5,2 3,6 1,4 -5,0 2,0 7,7 1,9 2,2 1,8 2,0

1. Dades arrodonides a un decimal.(1) Energia, aigua i extractives. (2) Aliments, begudes i tabac. (3) Tèxtil, cuir i calçat. (4) Fusta i suro. (5) Paper i arts gràfiques. (6) Química. (7) Cautxú i plàstic. (8) Altres minerals no metàl·lics. (9) Metal·lúrgia i productes metàl·lics. (10) Maquinària i equipament mecànic. (11) Equipament elèctric, electrònic i òptic. (12) Material de transport. (13) indústries manufactureres diverses.Font: Caixa Catalunya (2008).


133


Taula C.12. Creixement i estructura del PIB pb del sector serveis per grans eixosterritorials i per subsectors. 2007Estructura1 en % sobre el PIB sectorial i taxes reals de creixement interanual en %

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) Total

EstructuraEix metropolità 17,2 9,5 12,0 8,1 28,6 17,8 6,7 100,0Eix gironí 20,6 19,5 7,5 5,8 21,1 19,3 6,1 100,0Comarques centrals 23,7 11,0 6,7 8,2 21,0 23,0 6,4 100,0Camp de Tarragona 17,8 16,1 9,4 5,6 24,1 20,6 6,4 100,0Terres de l'Ebre 25,5 12,8 5,7 6,7 19,8 23,1 6,6 100,0Pla de Lleida 24,2 9,2 9,0 7,0 19,8 25,8 5,1 100,0Comarques de muntanya 14,6 28,0 5,0 5,7 16,0 21,9 8,8 100,0

Catalunya 18,3 11,3 10,8 7,6 26,5 18,9 6,5 100,0

CreixementEix metropolità 2,2 7,0 6,0 3,4 5,5 3,9 0,7 4,3Eix gironí 2,1 8,0 7,1 4,7 3,9 3,5 -0,8 4,2Comarques centrals 1,7 5,1 9,2 5,4 4,4 4,1 -0,4 3,8Camp de Tarragona 1,2 10,3 8,8 -0,1 3,0 4,8 -1,2 4,2Terres de l'Ebre 1,4 8,2 6,5 4,8 6,4 6,5 1,6 4,9Pla de Lleida 2,0 7,8 7,1 5,4 6,5 4,3 -2,1 4,5Comarques de muntanya 1,4 4,7 8,1 4,3 3,3 4,0 1,7 3,7

Catalunya 2,1 7,4 6,4 3,5 5,2 4,0 0,3 4,3

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Comerç i reparació. (2) Hoteleria. (3) Transports i comunicacions. (4) Intermediació financera.(5) Immobiliàries i serveis empresarials. (6) AA.PP, educació i sanitat pública i privada. (7) Altres activitats socials i serveis. Font: Caixa Catalunya (2008).



134

Taula C.13. Creixement i estructura del PIB pb industrial per demarcacions i per subsectors. 2007Estructura1 en % sobre el PIB sectorial i taxes reals de creixement interanual en %

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) Total

EstructuraBarcelona 4,1 8,9 6,4 1,0 11,2 16,2 5,2 4,2 12,4 8,1 7,8 10,1 4,4 100,0Girona 6,2 21,0 6,5 7,0 7,8 6,9 5,8 6,4 11,7 4,8 6,3 5,0 4,5 100,0Lleida 5,0 30,2 3,5 5,4 6,6 2,8 2,4 9,2 13,7 5,1 8,1 3,2 4,9 100,0Tarragona 33,7 6,6 1,3 1,8 5,1 17,8 3,9 6,4 8,4 1,7 4,2 3,3 5,7 100,0Catalunya 7,8 10,1 5,7 1,6 10,1 15,4 5,0 4,8 12,0 7,0 7,3 8,7 4,6 100,0

CreixementBarcelona -2,3 4,6 -5,4 1,5 5,9 3,0 1,1 -4,9 1,0 7,3 2,4 1,5 0,1 2,0Girona -2,4 7,1 -9,1 1,3 -0,2 -0,3 6,8 -5,8 6,0 11,3 5,1 7,4 9,8 2,9Lleida -1,0 0,6 -8,2 2,8 3,8 -6,3 6,8 4,7 6,7 11,3 1,2 10,3 9,8 2,9Tarragona -0,7 1,0 -10,0 2,5 0,5 8,7 -1,3 -8,8 6,9 11,3 -5,1 10,7 5,4 1,6Catalunya -1,4 4,2 -5,8 1,8 5,2 3,6 1,4 -5,0 2,0 7,7 1,9 2,2 1,8 2,0

1 Dades arrodonides a un decimal.(1) Energia, aigua i extractives. (2) Aliments, begudes i tabac. (3) Tèxtil, cuir i calçat. (4) Fusta i suro. (5) Paper i arts gràfiques. (6) Química. (7) Cautxú i plàstic. (8) Altres minerals no metàl·lics. (9) Metal·lúrgia i productes metàl·lics. (10) Maquinària i equipament mecànic. (11) Equipament elèctric, electrònic i òptic. (12) Material de transport. (13) indústries manufactureres diverses.Font: Caixa Catalunya (2008).


135


Taula C.14. Creixement i estructura del PIB pb del sector serveis per demarcacions i per subsectors. 2007Estructura1 en % sobre el PIB sectorial i taxes reals de creixement interanual en %

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) Total

EstructuraBarcelona 17,6 9,6 11,7 8,1 28,2 18,1 6,7 100,0Girona 20,5 19,6 7,4 5,9 21,1 19,2 6,2 100,0Lleida 22,5 12,3 8,3 6,8 19,0 25,4 5,6 100,0Tarragona 19,2 15,5 8,8 5,8 23,3 21,0 6,4 100,0Catalunya 18,3 11,3 10,8 7,6 26,5 18,9 6,5 100,0

CreixementBarcelona 2,2 6,9 6,1 3,6 5,5 3,9 0,7 4,3Girona 2,1 7,8 7,1 4,8 3,9 3,5 -0,7 4,2Lleida 1,9 6,6 7,2 5,1 6,2 4,3 -1,1 4,3Tarragona 1,3 10,0 8,5 0,9 3,5 5,1 -0,7 4,3Catalunya 2,1 7,4 6,4 3,5 5,2 4,0 0,3 4,3

1 Xifres arrodonides a un decimal.(1) Comerç i reparació. (2) Hoteleria. (3) Transports i comunicacions. (4) Intermediació financera.(5) Immobiliàries i serveis empresarials. (6) AA.PP, educació i sanitat pública i privada. (7) Altres activitats socials i serveis. Font: Caixa Catalunya (2008).



Ciment Català (diversos anys), adreça electrònica: http://www.ciment-catala.org/,Datos estadísticos del sector del cemento en Cataluña.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Butlletí d ’estadística i conjunturaagrària (mensual), núm. 194-195, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Estadístiques agràries i pesqueres deCatalunya (diversos anys), Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Departament d’Economia i Finances, El pressupost de la Generalitat de Catalunya(anual), Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Dades estadístiques referents aconstrucció i habitatge (anual), Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Departament de Treball, Dades referents a afiliació comarcal (2005), Generalitat deCatalunya, Barcelona.

Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Agricultura, Alimentació iAcció Rural (2004), Cens agrari de Catalunya, 1999, Barcelona.

Institut d’Estadística de Catalunya, Índex de producció de productes industrials (anual),Barcelona.

Institut d’Estadística de Catalunya, Macromagnituds trimestrals de la economia catala-na (trimestral), Barcelona.

Instituto Español de Comercio Exterior, Dades estadístiques referents al comerçexterior (anual), Madrid.

Instituto Nacional de Estadística, Encuesta de Población Activa (anual), INE, Madrid.

Instituto Nacional de Estadística, Contabilidad Regional de España, Base 2000(anual), INE, Madrid.

137

Fonts estadístiques

4431_05_BIBLIOGRAFIA:4424_05_BIBLIOGRAFIA 6/11/08 11:16 Página 137

4431_05_BIBLIOGRAFIA:4424_05_BIBLIOGRAFIA 6/11/08 11:16 Página 138

Documents

4431 01 CREDITS:4424 01 CREDITS - manresainclusio.cat economic comarcal 2008.pdf · 7 Introducció 11 1. El 2007: final del llarg cicle expansiu i senyals de canvi 11 1.1. Els resultats