5/6/2019 Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 5 jun. 2019 - Page #64

lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/2

http://butaquesisomnis.blogspot.com/2019/06/dolors.html

DOLORS ELISA DÍEZ 21:20 CRITICAS, LLIURE

Quería escribir esta crítica antes de ver el final, sin spoilers, simplemente de cómo una serie adicta como yo, percibe cómo dos de sus actividades culturales preferidas han cambiado de medio. He de decir que los dos primeros capítulos me costó acostumbrarme a ver que no podía hacer mute o hacer rewind. Si bien es verdad que muchas obras, en pleno 2019 han utilizado elementos audiovisuales y esta parte de la obra ya no nos resulta novedosa. Quizás sí que al inicio de cada capítulo tengamos un previouly y que los actores no salgan a saludar porque evidentemente en la tele nadie sale a saludar. Dolors es una suma de oportunidades. El boom seriófilo ya es imparable, es más difícil de encontrar a alguien que no haya seguido una serie, con más o menos asiduidad, que una aguja en un pajar. Dolors habla de emprendimiento, de feminismo, de empoderamiento, de cómo el mundo está hecho por y para los hombres, de la invisibilidad femenina, de cómo los adjetivos cambian de connotación si están asociados a un género u a otro... Dolors es una sitcom de 45 minutos, una mezcla de la series más famosas de los últimos 20 años. Pero más allá de la anécdota de ser una serie, lo es porque está dividida en 6 capítulos, y por los elementos audiovisuales que ya hemos comentado, Dolors es teatro, no hay pantalla, y la cuarta pared está rota sin salir de los límites del escenario, de la misma manera que Kevin Spacey eliminaba la pantalla cuando se dirigía al espectador. Con un guión muy milimetrado, una puesta en escena que aprovecha y tira de la imaginación del espectador, la gran baza de Dolors son sus tres actores todoterreno. Meritxell Yanes, Dolors, que consigue hacer empatizar hasta el último espectador de la sala, Gemma Martínez, Miranda, por la que no sabes si sentir compasión o hacer un último intento por despertarla del ensoñamiento que padece y un brillante Enric Cambray, Nil, que despliega sin inmutarse las mil y una caras de su personaje. Dolors es una serie, es teatro y es un entretenimiento. Si fuera una serie de tele sería

una especie de Plats Bruts del 2019, y quizás ya que ha saltado directamente al

teatro, pueda tener cabida en un futuro no tan lejano de vuelta a la pequeña pantalla.

Por cierto, gran acierto los 5 minutos de pausa entre capítulos, toda una lucha contra

el reloj y apto para mentes abiertas a la imaginación y a la coña indolora.

https://www.diariocritico.com/dolors-sergi-belbel-teatre-lliure

En el Teatre Lliure de Barcelona

'Dolors', una arriesgada e innovadora apuesta teatral La obra con un formato de sit-com o serie televisiva, aborda en tono irónico (y reivindicativo) el dolor de la regla, que afecta a muchas mujeres POR JOSÉ R. PALOMAR - Martes 4 de junio de 2019

El teatro tiene que captar a un nuevo público, sin despreciar al habitual...Y eso ha pretendido el prestigioso dramaturgo Sergi Belbel, trasladando el formato televisivo al teatro. En formato de series y con la estrecha colaboración de Eulàlia Carrillo y Cristina Clemente. Esta última junto a Belbel, dirigen el espectáculo titulado "Dolors" ( Dolores), que interpretan dos actrices: un actor Enric Cambrany, y dos actrices: Gemma Martínez y Meritxell Yanes. Esta última es la que ha aportado la idea original así como su productora.

La acción transcurre a un ritmo trepidante, al modo de las series televisivas (de las que es un experto y ha participado con éxito Sergi Belbel), y una escenografía que alterna imágenes en dos pantallas, efectos sonoros y lo que es estrictamente teatral. El tema interesará a muchas mujeres, y por supuesto a sus compañeros: el dolor que sufren muchas féminas durante la menstruación. La trama parte de dos amigas y socias que crean un invento para paliar estas molestias e intentan comercializarlo...Pero chocan con "el patriarcado" y unos directivos que no siempre son asequibles. Todo ello se trata con humor, ironía y cierta reivindicación feminista, sin caer en el tópico al uso... El personaje que interpreta Enric Cambrany es un chico sencillo y solitario además de adicto a las series televisivas; Lola (Meritxell Yanes) es una audaz emprendedora que no ceja en su empeño para comercializar el invento, pero se enfada a menudo cuando choca contra "los imponderables". Mientras que su socia, Lola (Gemma Martínez) presenta en varias empresas el artefacto, pero pone excusas cuando algo no sale, y adopta un papel de "quejica"...Un argumento sencillo se va complicando, con todos los ingredientes de las series televisivas. Todo ello provoca en el espectador la sonrisa, al tratarlo en forma de comedia, implicándose en la injusticia de unos prejuicios que están demasiado instalados en nuestra sociedad...

Capítulos. Las funciones pueden ver en distinto horarios y agrupados por capítulos en el Teatre Lliure de Gràcia, en Barcelona. Hace dos semana se visionaron los dos primeros capítulos ( que rescatarán de nuevo este domingo); y la pasada los capítulos 3 y 4 (que este cronista tuvo ocasión de presenciar). Faltan los dos últimos: 5 y 6 (de mediados de esta semana, concluyendo el domingo 9 de Junio). Y también existe la alternativa de ver los seis capítulos el último día, el mismo 9.

Cada uno de ellos dura alrededor de 45 minutos. Lo curioso es que, tras la función ( ¡vez primera en nuestra vida de comentarista o espectador!), los actores no salen a saludar. Y se explica a través de la pantalla que "absténganse de esperar a la salida de los intérpretes"...En su lugar, van apareciendo en pantalla unos título de de crédito ficticios y con nombres que "suenan" a personajes conocidos (incluso del mundo de la política)...

Como complemento a este menú teatral- televisivo tan ingenioso, aparecen colaboraciones de actores, actrices, o presentadores /as de televisión: es el caso de Mercè Pons, Helena García Melero o Marilia Samper (directora teatral)...El espectáculo en catalán dura 1h. 35¨m., sin interrupción. Esta fórmula de ver las series en capítulos, con un "maratón al final", que suele ser un domingo, lo ha utilizado TV-3 ( donde Sergi Belbel ha mostrado su maestría), y otras cadenas .

La autora de la obra Meritxell Yanes, significa en el dossier de prensa entre otras aseveraciones, que "la diferencia sexual no es por sí misma razón de de desigualdad"; "las desigualdades de género tienen su orígen en el desarrollo de las sociedades sexistas, andocéntricas y patriarcales". O esta última frase: " como mujer, tengo la necesidad de aportar mi granito de arena para reflejar mi visión particular de una realidad que vivo de forma directa, y que me sitúa, de manera discriminada y en algunas ocasiones, por debajo de los valores asociados al sexo masculino". Clara y directa...

https://www.lavanguardia.com/cultura/teatro/20190604/462635839941/teatro-mundo-

obrero-teatre-lliure-junio-video-seo-ext.html

‘Mundo obrero’, la comedia marxista llega al

Teatre Lliure

La obra se podrá ver desde el 13 al 30 de junio RED ACCIÓN

04/06/2019 06:00

Alberto San Juan quiere seguir exprimiendo hasta el último detalle de la

inmensa historia que tiene España, y esta vez decide centrarse en el movimiento

obrero, fenómeno que llegó con mucha fuerza al territorio español.

La comedia marxista cuenta con la música de Santiago Auserón, y llegó a

conseguir el premio Ercilla del teatre 2018.

cultura 32 DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 ara

El desafiament d’Ariadna Gilla versió teatral del relat de Mar-guerite Duras el seu primer solo. Una fita a la qual es re-sistia i de la qual se’n surt amb nota. Un desafia-ment incrementat per la falta de teatralitat del text, que obliga a buscar com expres-sar el que és íntim, quasi secret, fet per ser llegit.

El dolor és un relat escrit el 1985 a partir dels quaderns que l’es-criptora havia redactat durant les setmanes fi-nals de la Segona Guerra Mundial, quan esperava notí-

cies del seu marit, Robert Antel-me. Uns quaderns que van

quedar oblidats en algun calaix i que donarien

lloc a una reescriptura que alguns van valo-rar com a mera fic-ció literària i no com un retall de la seva vida.

Entre el dietari i el monòleg interior (aquí escau dir-ho),

el text camina sobre l’angoixa de no saber

si el marit tornarà viu del camp de Dachau o ja

serà mort, i s’estén amb crítiques a De Gaulle i reflexi-

TEATRE

‘El dolor’ TEATRE NACIONAL 330 DE MAIG

La dansa anomena solo una coreografia per a una únic intèrpret. Es un terme més expressiu que la paraula monòleg

–que fa servir el teatre– perquè descriu amb precisió el condicio-nant espacial i vivencial a què s’enfronta l’artista: la solitud de l’escenari, sense cap altre suport. Doncs Ariadna Gil assumeix amb

Crítica

BARCELONASANTI FONDEVILA

“Sempre he sigut feminista, però abans no sabia definir-ho”

UNIVERSAL

Futur “No val la pena anticipar que t’acabaràs quedant sense feina”

que m’agraden i que he anat escol-tant tota la vida. Venia de cantar boleros, però vaig entrar en un pro-grama en el qual decidien quines cançons faria. Això em va anar molt bé, perquè vaig descobrir al-tres estils que em funcionen. D’aquí que hi hagi tants viratges, que també passen per la música lla-tina o el pop. Quan us va tocar defensar Lo ma-lo al programa, l’Aitana i tu no vau estar gaire contentes. Però no perquè no ens agradés el gè-nere, sinó perquè pensàvem que po-dia interpretar-se que fèiem un pal que sovint denigra la dona. Era por a cantar una cançó en un estil d’es-tigma masclista.

¿Despierta i Olvídame són les du-es cançons del disc que més agra-darien a l’Ana d’abans d’entrar a Operación Triunfo? Totalment. M’agrada definir el disc utilitzant una frase que deia l’Ale-jandro Sanz: “El que vaig ser i el que soc”. No he deixat de banda res del que m’agradava abans d’entrar al programa, i em sembla que això que-da plasmat al disc. Fins i tot quan he buscat ritmes més llatins hi ha influ-ència de Juan Luis Guerra, que és el meu artista preferit de sempre.

La gent de la teva edat sembla que ja no escolta discos. El format en-cara t’interessa? Tinc la sensació que sempre aniré de cara al disc. Per dos motius: m’agrada tenir un bon repertori per girar i soc molt clàssica. Pertanyo a

una generació que els fa mandra es-coltar discos sencers, però jo soc com una persona gran [riu]. M’en-canta col·leccionar discos dels meus artistes favorits. ¿Et fa por desaparèixer de prime-ra línia, com ha passat amb com-panys teus de programa? És obvi que quan ho penses t’agafa vertigen i, per tant, més val aprofi-tar el moment. No val la pena anti-cipar que t’acabaràs quedant sense feina. Si un metge no ho fa, jo tam-poc penso fer-ho.

T’has declarat obertament femi-nista. ¿Et preocupa que per aquest fet et prenguin com un model de conducta? Resumint: porto els meus princi-pis per bandera. Sempre he sigut

feminista, però abans no sabia de-finir-ho. En la meva vida faré coses bé i malament, però no em fa por que em vegin com un model a se-guir. De tota manera, hi ha moltes dones que han treballat per ser re-ferents feministes com per creure-m’ho jo.

He llegit que fas teràpia amb un professional, un tema que no s’acostuma a reconèixer oberta-ment. Què t’hi va portar? Va arribar un punt que era compli-cat dissociar la meva vida personal de la professional. El meu és un món inestable en el qual has de pensar molt cada pas i tenir els peus a terra. Cal intentar que no tot sigui una muntanya russa i, com que és un te-ma que em fa respecte, he preferit ser previsora.e

Ana GuerraCANTANT

MÚSICA

Ana Guerra (San Cristóbal de la Lagu-na, Tenerife, 1994) forma part del trio de cantants més exitoses de la nova generació empoderada i feminista d’Operación Triunfo, un trio que completen Amaia Romero i Aitana Ocaña. La canària presentarà aquest dijous el seu primer disc, Reflexión, al festival del Reial Club de Polo.

Arribes a Barcelona després de sig-nar centenars d’exemplars del teu llibre a la Fira de Madrid. Tenia ganes d’explicar tot el que m’ha passat, i a la meva manera. Tinc la sensació que la gent que llegeix el llibre entén moltes més coses de mi que abans. Les signatures són una bogeria de cues, que em serveixen per adonar-me que ho hem fet bé.

Has publicat llibre i disc amb pocs mesos de diferència. Això és no pa-rar de treballar. Estic dormint superpoc [riu]. Soc una cantant que ha volgut explicar-se mi-llor en el paper, res més. Vull que que-di clar que no em considero escripto-ra. Però sí, és molta feina, vaig d’una cosa a l’altra i de vegades no sé si em to-ca signar llibres o discos. De tota ma-nera, és extremadament bonic veure que puc passar-me tres hores signant en un dia com el de Sant Jordi.

Escoltant el teu primer disc, hi ha força ‘reggaeton’: Bajito, Con una mirada o Vete de mí. El que hi ha és un batibull de coses

BARCELONAJORDI GARRIGÓS

ons sobre la responsabilitat d’Eu-ropa en el genocidi. Mostra, a la fi, una dona en un difícil equilibri emocional i amb l’angoixa a flor de pell que podria cridar, plorar i enfonsar-se davant nostre en un exercici de justificat histrionis-me. Ariadna Gil, però, seguint les encertades indicacions de la di-rectora Lurdes Barba, concentra totes les emocions com un volcà abans de l’erupció, que en aquest cas no arribarà mai. Gil fa de mè-dium entre l’autora i els especta-dors en un admirable exercici de contenció que no impedeix –al contrari– que el text descarnat, sincer, colpeixi l’espectador amb tota claredat i força.e

DAVID RUANO / TNC

EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president espanyol nomenaministre d’Exteriors JosepBorrell, l’adepte de SocietatCivil Catalana que volia“desinfectar” Catalunya.

10anys

20anys

El líder del PSOE, José LuisRodríguez Zapatero, agraeix elsuport dels catalans a leseleccions espanyoles i demanaque li renovin la confiança.

Fonts de la Unió Europea a lacimera de Colònies creuen queels atacs aliats podrien acabardemà si comença la retiradasèrbia de Kosovo.

Primer ‘gest’ Demana suport Fi dels atacsTal diacomavui fa...

a inauguració,l’any 2012, del

nou Teatre Tarragonava ser, en paraules del’alcalde Josep FèlixBallesteros –ara en

funcions– “un miracle”. Perquè feiaanys que la ciutat el reclamava per su-plir la manca de localitats teatrals–fins aleshores només hi havia lesaproximadament 500 butaques delMetropol, i les 1.700 del Camp de Mart,que és a l’aire lliure i només podia fun-cionar a l’estiu–, i perquè les obres delnou equipament havien acumulatmolts anys de retard. I quan no fa niset anys d’aquell miracle –en paraulesde l’alcalde socialista, que ara veu peri-llar l’alcaldia, pendent dels pactes quepuguin segellar les forces sobiranistes,que amb el resultat electoral a lesmans tenen majoria al ple municipal–tot s’ha esvaït. La ciutat es quedaràsense el gran Festival d’Estiu, un delsmés antics del país i que fins no fa gai-re portava grans actuacions culturals ala ciutat. Ni el Teatre Tarragona ni elMetropol no estan en condicions perpoder obrir portes amb totes les con-dicions, i el Camp de Mart només hofarà a mig gas. El primer, el més nou,està tancat sine die des del febrer permotius de seguretat pel desprenimentd’alguns elements ornamentals delsostre; el Metropol, la gran joia moder-nista de l’arquitecte Josep Maria Jujol,està pendent d’unes obres de reformaque van arribant amb comptagotes. Iel Camp de Mart es troba en un estatde conservació tan deplorable que el2017 ja es va haver de suspendre l’acti-vitat teatral, en espera d’una reformaintegral que encara ni s’ensuma. Lacultura, a Tarragona, es desploma. TV3va avançar fa uns dies que l’Ajunta-ment ha decidit suspendre el Festivald’Estiu, que s’havia de celebrar entreels mesos de juliol i setembre. La regi-dora de Cultura en funcions, BegoñaFloria, ho matisa i ho diu d’una altramanera que sembla menys negra: elFestival d’Estiu no se suspèn, sinó que“es reorienta”. Reconeix que s’han ha-gut de descartar tres grans concertsprevistos arran dels problemes pres-supostaris derivats del desprenimentdel Teatre Tarragona, i diu que al Campde Mart, “que és vell però està perfec-te” per poder obrir, hi haurà algunesactuacions de grups majoritàriamentde l’àmbit local, “de quilòmetre zero”.Ai, que estem en converses per pactesque ens conservin la vara d’alcalde iara no ens convé tirar-nos (més) pe-dres sobre la teulada.

L

Full de rutaCarina Filella

S’esfuma elmiracle teatral

“La vulneracióde drets d’avui ésresultat d’unfranquismesociològic queperdura per cultura,influències i poders

ituem-nos en l’any 1974, en el quall’almirall Carrero Blanco era l’homefort del dictador Franco i a la ciutat

francesa de Suresnes se celebrava, clan-destinament, el congrés del PSOE ambtres aspectes remarcables: 1) Felipe Gon-zález hi pot participar gràcies a la gentilesa(calculada) de Carrero Blanco; 2) la rivali-tat entre Redondo i González per dirigir elpartit es va decantar en qui va assistir-hiper la condescendència de l’almirall..., i 3)es formularen proclames de contingut po-lític, com les del desaparegut Pérez Rubal-caba i altres dirigents: “La definitiva solu-ción del problema de las nacionalidadesque integran el Estado español parte inde-fectiblemente del pleno reconocimientodel derecho de autodeterminación de lasmismas que comporta la facultad de quecada nacionalidad pueda determinar li-bremente las relaciones que va a mante-ner con el resto de los pueblos que integranel Estado español.”

POSTERIORMENT, però, la política territo-rial del PSOE és mimètica a la del PP i aanys llum de la proclamada el 1974, ja ques’hi observa una creixent catalanofòbia

S dels barons com Alfonso Guerra, Rodrí-guez Ibarra, Bono i el mateix Borrell, aixícom dels expresidents González i Zapate-ro i ara de Sánchez, dels quals és inqüestio-nable la seva servitud al règim del 78 i a laignominiosa monarquia borbònica. FelipVI, dos dies després de l’1-O del 2017, vali-dà les càrregues policials, només perquèels catalans, pacíficament, volíem exercirel dret a decidir, votant el Referèndum. Undret vulnerat pel govern de Rajoy, que vaaplicar el 155 de la Constitució amb el su-port de l’ara president Sánchez, que des-prés del 28-A no només ha seguit la repres-

sió del PP, sinó que, impúdicament, va re-clamar del Parlament la cortesia d’elegirIceta per al Senat, per fer-l’en president.D’això se’n diu despotisme, donat que fou iés còmplice de tenir a la presó i a l’exili elsnostres legítims representants, però ésque, a més, respon al fiasco d’Iceta, venjati-vament, alineant-se amb la ultradreta perinhabilitar els presos polítics dels seus dretsparlamentaris. Un reguitzell de vulnera-cions del dret internacional que tindrà con-seqüències negatives per a Espanya.

A LA VISTA D’AQUESTES vulneracions, ésevident que, antropològicament, hi ha unaidiosincràsia que per raó de cultura, in-fluències i poders, es reprodueix sistemà-ticament: aquest és el cas del franquismesociològic estès especialment al centre pe-ninsular, que ha esdevingut endèmic. Sino fos així, no s’entendria que encara nos’hagi depurat ni jutjat la involució i elscrims de la sanguinària dictadura fran-quista, com tampoc que els seus hereus se-gueixin vulnerant tots els drets de la legis-lació internacional, com ha denunciatl’ONU, que exigeix la llibertat immediatadels presos polítics.

Jaume Rocabert i Cabruja. Membre de Justícia i Pau

Què ens diu la història?Tribuna

Grans... amb elpedestalb “Ni sextet, ni quintet, niquartet, ni triplet.” El Barça,després de les patacadesd’Anfield i Sevilla, acabaràl’any 2019, en el millor dels ca-sos, amb un doblet (la lliga i lasupercopa d’Espanya). Un ba-lanç correcte, però magre sitenim en compte les altes ex-pectatives que l’equip haviagenerat, especialment entre la“cova mediàtica culer”.

L’estratègia de vendre lapell de l’os abans de caçar-los’ha tornat en contra d’aquellsque pregonaven una tempo-rada triomfant, encegats al’hora de detectar els proble-mes estructurals, que, mésenllà dels resultats, ha arros-segat el club: l’absència no co-berta d’Iniesta, la dependèn-cia exorbitant de Messi, el baixrendiment de Busquets i Cou-tinho, la davallada progressivade Lenglet i Arthur, l’estanca-ment de Sergi Roberto i Umti-

tí, la irregularitat de Dembélé,el dubtós carisma d’ErnestoValverde i de Josep Maria Bar-tomeu, l’acomodament endè-mic de l’afició...

Són molts els arbres (prin-cipalment la sequoia Messi)que han tapat el bosc, amb laconnivència d’uns estaments–plantilla, directiva, premsa iafició– abduïts per l’excés deconfiança i l’autocomplaença.Probablement, enguany elBarça ha estat víctima d’unmagnífic aforisme de Sèneca:“A alguns se’ls consideragrans perquè també es comp-ta l’altura del seu pedestal.”Doncs això.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Espanya no és unestat de dretb Les crítiques en un àmbitmundial al sistema judicial es-panyol són per a Espanya undespropòsit de tal magnitudque, per culpa d’un exacerbat

i prepotent egocentrisme, lesinstitucions de l’Estat i el go-vern no solament rebutgen,sinó que ignoren tota crítica,reflexió i raonament.

L’informe de l’ONU sobreles detencions arbitràries queexigeix l’alliberament dels pre-sos polítics catalans, la sen-tència d’un tribunal alemany,d’un de belga, etcètera, sobreuna euroordre que no s’ajus-tava a dret ni als fets, encomptes d’avergonyir l’Estatespanyol encara l’enfurisma ifa que titlli d’irresponsablesels seus autors i exigeix la se-va dimissió.

El món ha vist que el Tribu-nal Suprem no ha pogut de-mostrar cap dels càrrecs ques’imputen als arbitràriamentdetinguts en presó preventivaper una tema més polític quejurídic.

La conclusió, doncs, és unavergonya, Espanya no és unestat de dret, sinó un estatque viu immers i alhora anco-rat en la justícia dels anys del

franquisme.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llobre-gat)

Massa lluny

b En una entrevista, l’exjuga-dor del Barça Carles Reixachha dit que s’havia arribat mas-sa lluny en el procés. Quan unprocés no ha arribat enlloc,massa lluny què deu voler direxactament? Si un saltadorde longitud no aconsegueix elseu objectiu, no es pot pas dirque ha saltat massa lluny; ansal contrari, s’ha de dir que hasaltat poc.

Llavors, quan aquest se-nyor diu això, el que vol dir enrealitat és que no és partidaridel procés. També va dir queel president del Barça li va de-manar si havien de fitxarGriezmann i que li va contes-tar que no. Doncs potser queel fitxin.LLUÍS CLARÀMoià (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 201932 | Cultura i Espectacles |

Denise Duncan, drama-turga i directora de La Pul-pe Teatro, presentaaquests dies (fins al 16 dejuny) Negrata de merda alTantarantana. És el pri-mer muntatge de la com-panyia (formada el 2012)

dins del paraigua d’El Ciclóamb què la fàbrica de crea-ció dona suport a les crea-cions emergents. La peçaposa en primer pla la vio-lència del llenguatge, en-tre dos nens de 5 anys a laclasse. Els pares interpre-taran de manera antagòni-ca la profunditat, o no,d’aquell insult.

Duncan (que s’ha fetpúblic recentment que se-rà la nova autora residenta la Sala Beckett la tempo-rada 2019/20) és filla depare negre i mare blanca.Ha introduït al muntatgemoltes situacions que haviscut en directe. Però novol fer una obra carregadade ràbia sinó que intenta

conciliar-se amb els perso-natges per fer aflorar unbonisme que, en realitat,manté una estructura ra-cista. Duncan forma partdel col·lectiu Tinta Negra,que es va formar per de-nunciar que la produccióÀngels a Amèrica no haviarespectat el paper d’infer-mer per a un actor negre(la demanda de Kushnerservia per evidenciar quecap blanc volia treballar ala planta de la sida, unamalaltia sense cura enaquell moment). Els TintaNegra reivindiquen quevolen ser visibles a la carte-llera de manera natural. ■

J.B.BARCELONA

Duncan obre el debata la fi de la racialització

Els cinc personatges de la comèdia agra ‘Negrata demerda’, que es pot veure al Tantarantana ■ MARTA MAS

“Si mires en una bibliotecade cinema et trobes que elsllibres que parlen de sopotser només són un 15%,la majoria tracten de laimatge. És curiós que lanarrativa audiovisual tin-gui tant de visual i tan pocd’àudio”, comenta la ci-neasta argentina LucreciaMartel (Salta, 1966). No-més ha dirigit quatre llarg-metratges de ficció entrenta anys de carrera, pe-rò el primer, La ciénaga(2001), va ser premiat enla Berlinale i els dos se-güents, La niña santa(2004) i La mujer sin ca-beza (2008), van competiren la secció oficial de Ca-nes. Zama (2017) comple-ta el pòquer de llargme-tratges d’una cineasta queés “un nom fonamentaldel cinema llatinoamericài una de les cineastes mésrellevants del segle XXI”,segons la Filmoteca de Ca-talunya, que li dedica unaretrospectiva entre el 13 iel 25 de juny.

La cineasta és a Barce-lona perquè, a més del ci-cle, dirigeix l’Accelerado-ra de creació cinemato-gràfica, un programa decreació promogut per l’es-tudi de producció La Selvaen què 45 joves de 16 na-cionalitats diferents seranguiats per Lucrecia Martelen la recerca de les sevesmirades sobre els perso-

natges i el paisatge de lasocietat catalana actual.Cada participant elabora-rà un curt supervisat perla directora. A part, demàoferirà una classe magis-tral al CCCB, organitzadapel festival L’Alternativa.

Lucrecia Martel atorgaal so unes propietats gaire-bé subversives, segons ex-plicava ahir en una roda de

premsa per presentar laseva atapeïda agenda bar-celonina: “El gran proble-ma que tenim tots és comobservar el món, com-prendre’n els conflictes iapreciar-ne la bellesa, per-què hem rebut la mateixaeducació de classe mitja-na, blanca, homogènia.Ens assemblem molt, a totel món, i exercim un domi-

ni sobre la cultura que téen comú la prevalença dela part visual sobre el com-ponent auditiu del cine-ma.” Per això, conclou,“un camí per espolsar-sel’estupidesa de la classemitjana blanca és a travésdel so”, perquè “quan unpensa amb el so, s’escapad’aquesta visió tan hege-mònica del món”.

Per això, tot el que hadirigit, que inclou tambéuna vintena de curts i pro-duccions televisives, “par-teix de fragments de dià-legs, està pensat des deqüestions orals i auditives,més que d’imatges”. “Totsestem submergits en es-tructures narratives orals–hi afegeix–, organitza-des amb una dramatúrgia

particular. La mare, un co-sí, una tieta, l’avi, ens ex-pliquen les coses d’unamanera que ens deixenbocabadats, i consideroque no estan prou valoratsa l’hora de crear una es-tructura narrativa. El pri-mer que hem de fer és es-coltar al nostre voltant.”

Contra els superheroisUna proposta que li va ferMarvel, de dirigir un film, ique ella va rebutjar va do-nar peu ahir a unes refle-xions força crítiques: “Elpensament hegemònic noés simple. Per què necessi-tem una altra vegada elssuperherois? Semblavaque als setanta aquest ci-nema estava superat, peròara torna a triomfar, en unmoment en què tots estemmig espantats per l’extre-ma dreta. Alguna relacióhi ha.” ■

El so més subversiuLucrecia Martel, directora de films que construeixen la narrativa a partir del so,és objecte d’un cicle a la Filmoteca i ofereix un seminari per a joves creadors

Bernat SalvàBARCELONA

Lucrecia Martel ahir al Raval. La cineasta argentina té els pròxims dies una atapeïda agenda a Barcelona ■ ACN

“És curiós que lanarrativaaudiovisualtingui tant devisual i tan pocd’àudio”

46

passi-ho béDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 ara

PASSATEMPS

sudoku solucionsd’ahir

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Prendran vistes. Caure en un parany de menjar entre hores. 2. Divisió racial. Una situació en què tens més a perdre que a guanyar. Tingui un nom a Mallorca. 3. No posi cap però. Escenari d’operacions de poca volada. 4. L’onzena del Reial Madrid. No plauria. 5.

S’encengui d’ira. La interjecció més repetida pel Cuní. Herència de pobres. 6. Una absència temporal. Dividit en erols. 7. Els afores del poble. Tòners tradicionals. L’home ros de l’Ariadna. 8. Una altra època. Cridar com els ocells petits. 9. Veïnes de les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa. Bastons de comandament. Bravo, Rota! 10. Impactis sor-prenentment: és el que té ser encantador. I doncs, cap a ses Illes. El camell en té dues. 11. Jugar amb foc. El seu en-riquiment el fa poderós i temible. Van juntes al museu. 12.

Apareix dos cops en cada paràgraf. Corrent no navegable. Comparteixen cases amb Joans i Joseps. 13. Repetirà. De-coraré. 14. Un pal de bandera. Orbaràs.

Verticals 1. Venuda sense cobrar al comptat. Ocorreria. 2. Vaca tibetana. Idiosincràsies. 3. Primer toca l’arpa i després toca el dos. Prengui el que caigui durant el motí tumultuós. Va tenir molts problemes per poder trucar a casa. 4. Obre la mà. Creu que hi ha un Déu personal crea-dor i provident. Una vinya que creix a força altura. 5. Pa sense llevat. Aniria a menys. 6. Enmig de la quadrícula. Espavilat. Inici d’erecció. 7. Aprimat. Demostraran ale-gria. 8. Renoi, quin niu. Avorreixo, abomino. Cap de colla. 9. Aquestes es dediquen a fer forats a la roba. Si és vera, va bé per a la pell. 10. A la proa de la popa. Do ascendent. Resar sense vocalitzar. És mig indi. Ràfting extrem. 11.

Investigo. Una que va fer les Amèriques. 12. Cal dir-ho més: no implica causalitat. Vessar la meitat. 13. Preocupa-ran. Esdevindrà una tarda a Milà. 14. Fa que tots els finals siguin iguals. Deixen enrere les solteries casant-se amb unes austríaques.

6 4 5 7 3 1 8 9 22 8 1 9 6 5 4 3 73 9 7 2 4 8 1 6 51 3 2 5 9 7 6 8 49 7 8 4 2 6 3 5 15 6 4 1 8 3 2 7 94 5 3 6 7 2 9 1 88 1 9 3 5 4 7 2 67 2 6 8 1 9 5 4 3

C O M P A C T A R R A S IA S A B A R B A R E J A RV O S S I E S E L U D II S E T C U R S A D E SL U S T R E R A T X A AL B Z E L A D O R A A RA P R E U E M N I T I DT R A N S G E N I C A J T

O T A I R A T E L E RA D E C R I S P I S C AL U T E R A N S V E S T IA C A L A D E S E U I RN T I N D I G E S T A V AS E N T I S S I M S U O R

fàcil6 7 8 4 9 5 3 2 15 1 2 3 8 7 6 9 49 3 4 6 2 1 5 8 78 2 7 1 6 9 4 5 34 6 1 8 5 3 2 7 93 9 5 7 4 2 8 1 67 8 9 2 3 6 1 4 52 5 6 9 1 4 7 3 81 4 3 5 7 8 9 6 2

difícil

3 4 6 5 7 2 9 9 6 1 7 27 5 1 3 83 9 3 2 4 2 8 3 4 6 1 7

fàcil

7 2 6 3 9 1 8 6 3 7 2 9 4 1 3 3 1 9 4 8 9 3 9 5 7 4

difícil

motsencreuats núm. 3079, elaborat per Senyor Ventura

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

Entrem d’una revolada a la ca-seta marina de la Xirgu, a Ba-dalona. Ella és al hall amb una

visita. Rossa com un or, amb la cabe-llera que ha de portar, tarda i nit, Do-ña Rosita. Primeta com una nena i vestida de negre. –Margarida, ¿que no ho sap?... –¿Que Valle-Inclán és mort? Sí, ja ho sé. És terrible. Tan jo-ve! –¿Jove? –Sí; no sé quina edat de-via de tenir ara Don Ramón. Però es-tava jove com un home de trenta anys. Hauria treballat moltíssim en-cara. Parlava amb una força, amb una passió, amb una diversitat infatiga-ble. A Madrid, venia al meu cameri-no, a l’Español, i es passava la tarda parlant sense parar. I quina conver-sa tenia...! –¿Perillosa?... –No! Don Ramón era una fera. Es barallava amb tothom. Cridava, malparlava, protestava. Però sempre era amb raó. No era un home agre: era un home rebel. Les injustícies el sublevaven,

ABANSD’ARA

La Xirgu parla de Valle-Inclán

De l’entrevista d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) publicada a Última Hora (7-I-1936) un mes abans d’anar a Amèrica de secretària de Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969). Fa 50 anys de la mort de Xirgu. Foto: lectura de Divinas palabras per Valle-Inclán (Villanueva de Arosa, 1866 - Santiago de Compostela, 1936) al costat de Xirgu.

olera! Quina meravella! Quin home tan extraordinari! ¿Sabeu qui haurà tingut un disgust enorme amb la mort de Valle-Inclán? Cipriano Ri-vas Cherif i Manuel Azaña, els quals l’estimaven moltíssim. / Margarida fa un gest de pena amb el cap ple de records: –Les acotacions que posa-va als seus drames eren tan bones com allò que dèiem els actors. Jo fru-ïa tot llegint-les, quan m’aprenia els papers. Quina llàstima, quina llàsti-ma! Tant com hauria escrit, encara, aquell home!... És com si ara el veiés, tan sec, cobert de pèl, amb aquella ca-bellera i aquella barba, parlant papis-sot, sempre protestant, sempre ple de foc!... El més trist de tot, però, és que deixa fills petits. –¿Fills petits encara? –Sí; els que vivien amb ell. Estava divorciat de la seva dona, la qual és actriu; [...]

Irene Polo 1936

i com que era tan vehement no se’n podia estar. Va perdre el braç bara-llant-se amb Manuel Bueno. Era una nit, al Cafè del Gato Negro. Es van dir el nom del porc. Bueno li va clavar un cop de bastó tan fort al braç que el bo-tó del puny de la camisa se li va encas-tar al monyó. El botó tenia verdet i li va emmetzinar la sang. Li van haver de tallar el braç a pressa i corrents... Era un dimoni. Amb mi també es va barallar... Varem estar renyits molt de temps. [...] –¿Quantes coses heu estrenat, Margarida, de Valle-In-clán? –Doncs mireu: El yermo de las almas, al Principal, abans que es cre-més. Divinas palabras a l’Español. Però he llegit totes les seves obres, que són meravelloses. Aquells Esper-pentos! ¡I aquells Cuernos de Don Fri-

EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 33

8165

63-1

2104

09L

Una bona manera de fo-mentar la lectura és ense-nyant a llegir més enllàd’interpretar les paraules.Ahir es va celebrar al Tea-tre Nacional de Catalunyala final del 15è CertamenNacional de Lectura enVeu Alta, impulsat per laFundació Enciclopèdia . Hivan competir 49 alumnesfinalistes de centres esco-lars de tot Catalunya. Enles fases prèvies, hi vanparticipar 80.000 alum-nes, 1.009 centres i 3.000docents.

Els finalistes van llegir,de manera individual itambé col·lectiva, davant eljurat, format per Sam Gu-tiérrez, actriu i formadorade lectura; Pau Ferran, ac-tor i presentador; Berta Gi-raut, actriu i formadora delectura; Pere Mayans, filò-leg i cap del Servei d’Im-mersió i Acolliment Lin-güístics del Departamentd’Educació, i Núria Albesa,editora de literatura infan-til i juvenil a La Galera.

Els guanyadors van ser:Sara Batlles, de l’Escola PiaSant Antoni, de Barcelona(cicle mitjà de primària);Joan Cortés, de l’escola LesMuralles, de Montblanc(cicle superior de primà-ria); Celso Gonçalves, del’escola Ferran de Segarra,de Santa Coloma de Gra-menet (aula d’acollida deCS de primària i 1r, 2nd’ESO); Júlia Arumí, del’institut de Sant Llorençde Morunys (1r i 2nd’ESO); Roc Hurtado RocMañosa i Isaac Casas, del’institut Pau Vila, de Saba-dell (3r i 4t d’ESO). ■

Escoles de totCatalunyallegeixen enveu alta al TNC

L. LlortBARCELONA

Cantant d’Andújar (Jaén)establerta des de fa cator-ze anys a Barcelona, ons’ha format al Taller deMúsics i a l’Esmuc, MariolaMembrives recupera per alseu segon disc, Lorca.Spanish Songs, les can-çons que el poeta de Gra-nada va rescatar i gravarl’any 1931, acompanyantal piano els cants, zapatea-dos i castanyoles de La Ar-gentinita. “Són cançonsque escolto fins i tot abansde saber qui era Lorca”, as-senyala Membrives, queha tardat més de quatreanys a donar continuïtat alseu prometedor debut,Llorona, un compendi dejazz, flamenc i música lla-tina enregistrat amb elcontrabaixista japonèsMasa Kamaguchi. “Sóncançons que em cantava lameva mare de ben petita,que sonaven al carrer, quevaig fer en el meu primerball a escola quan teniacinc anys... Recordo quan,en les matances que feia elmeu avi, la nit abans, totpelant alls, sempre hi ha-via qui es posava a cantarLos cuatro muleros o Latarara”.

Membrives, queaquests últims mesos hareblat la seva immersió enl’univers lorquià posant elseu cante al servei del’obra Federico García,que s’ha pogut veure alTeatre Romea amb direc-

ció de Pep Tosar, ha tingutper a Lorca. SpanishSongs un aliat de luxe: elguitarrista Marc Ribot, tot

un símbol de l’avantguar-da musical de Nova York icol·laborador incisiu deTom Waits, John Zorn oElvis Costello. “El conei-xia, però no va ser fins queun amic em va passar unagravació seva que se’m varemoure alguna cosa perdins i em vaig dir: jo he detocar amb aquest geni!. Livaig proposar i de seguidaem va dir que sí. La logísti-ca ha estat complicada,però la comunicació ha es-tat realment senzilla. Hi

ha temes que, més que deLorca, sembla que siguinseus!”.

Lorca. Spanish Songs,amb un repertori queMembrives ha volgut abor-dar de manera “senzilla iorgànica”, s’afegeix a lesnombroses aproxima-cions, des d’Enrique Mo-rente fins a Leonard Co-hen, que s’han fet a l’obradel poeta de Granada.“Lorca uneix músics d’es-tils i cultures molt dife-rents”, diu Membrives.

“La seva és una obra moltpoderosa en un aspectemístic, de manera que noés gens estrany que estiguien el centre de tantes fu-sions artístiques.”

Mariola Membrivespresentarà Lorca. Spa-nish Songs amb DanielGarcía Diego (piano) i Ja-vier Pedreira (guitarra)avui a Barcelona (Utòpia,126) i, també, el dia 21 a laNova Jazz Cava de Terras-sa i, l’endemà, a l’Ultra-mar Club de l’Escala. ■

Mariola Membrives s’alia amb Marc Ribot, icona de l’avantguardade Nova York, per a un disc amb cançons del poeta de Granada

Guillem VidalBARCELONA

Lorca des del bressol

Mariola Membrives ha participat recentment al Romea en l’obra ‘Federico García’, de Pep Tosar ■ DAVID RUANO

La cantantactuarà avuia Barcelonai, d’aquí a unsdies, a Terrassai l’Escala

debat27ara DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019

ESCRIPTOR

“Esto es una democracia”

✒ Hans Kelsen va ser un filòsof i jurista aus-tríac que, efectivament, tal com va mencionar el fiscal Javier Zaragoza en el seu al·legat en presentar l’informe de la Fiscalia al judici de l’1-O, es va exiliar als EUA fugint del nazisme. Kelsen era jueu, i també era socialdemòcra-ta quan aquesta paraula encara significava al-guna cosa, significava progressisme enfront de la reacció. Això va fer que, a l’Europa dels anys trenta, passés alguns anys de disgust en disgust. Els conservadors austríacs no van pa-rar fins a fer-lo expulsar com a membre del Tribunal Constitucional del seu país, després d’una forta controvèrsia sobre la legislació del divorci. Va haver d’anar a ensenyar a la Uni-versitat de Colònia, a Alemanya, però també va haver de sortir d’allà davant de la victòria electoral de Hitler l’any 1933. De Colònia va anar primer cap a Ginebra i després fins a Pra-ga, i finalment la Segona Guerra Mundial el va obligar a abandonar Europa per dedicar-se a la docència a Harvard.

✒ El discurs del fiscal Zaragoza va ser tota una lliçó de com es poden tòrcer interessada-ment les paraules i fins i tot els fets i els per-sonatges històrics. Va esmentar Kelsen per apuntalar l’aportació fonamental de l’acusa-ció, és a dir, que el referèndum de l’1-O va ser un cop d’estat. Aquesta és la versió oficial que el nacionalisme d’estat vol que quedi dels fets de l’octubre del 2017 a Catalunya: va ser un cop d’estat. No és una versió que sorgís abans o durant aquest fets, ni tan sols immediata-ment després. Ni l’1 ni el 3 d’octubre es va parlar de cop d’estat, ni tan sols de rebel·lió: això va començar unes setmanes després, amb la presentació de les querelles del fiscal general Maza contra els dirigents polítics in-dependentistes. Va ser, per tant, una versió meditada i elaborada per poder anar contra aquests dirigents amb todo el peso de la ley i amb tots els poders de l’Estat conjurats per aconseguir-ho (tal com s’ha vist durant el ma-teix judici, en què policies i polítics, comen-çant pels que van ser president, vicepresiden-ta i ministre de l’Interior d’Espanya, han col·laborat a donar cos a aquesta versió mit-jançant testimonis manifestament falsos). Immediatament dos partits polítics, PP i Ciu-tadans, així com l’extraparlamentari Vox, que va ser admès com a acusació popular al judi-ci, van començar a repetir sense descans la idea del cop d’estat, igual que la gran majoria de la premsa. El fruit de tot això el tenim en el fiscal Zaragoza presentant les seves conclu-sions: va ser un cop d’estat.

✒ Amb l’afegit cínic de reforçar aquesta idea amb l’autoritat d’una figura com la de Kelsen i amb l’eslògan amb què Zaragoza es va com-plaure a tancar la seva intervenció: “Esto es una democracia”. Si això (l’estat espanyol) és una democràcia i Kelsen tingués el desencert d’aixecar el cap, el més probable és que se’n tornaria més aviat que de pressa a Harvard (on, per cert, Pablo Casado presumia d’haver fet un postgrau que era fals però que, per al Suprem, no va ser cap problema perquè fos candidat a la presidència del govern).

SEBASTIÀ ALZAMORA

Edificis a la recerca d’institucions

Les places, els bancs i les pedres, ben organitzats, integren. Però la músi-ca, més. Em vaig perdre l’actuació de Yo-Yo Ma

al Raval, però n’he llegit la cròni-ca i he vist alguns vídeos casolans. El projecte social Bach, impulsat pel violinista francès, parteix de la convicció que la cultura és un component essencial en la cons-trucció de la ciutat, i l’acció de Bar-celona va consistir en una actuació en directe al carrer, en col·labora-ció amb l’espai Xamfrà, que con-necta els mons del Raval a través de la música, la dansa i el teatre. Emociona especialment sentir Motis i el violoncel·lista interpre-tant El cant dels ocells sota una carpa mínima, sense cap parafer-nàlia. De Sant Pau del Camp al món, inspirats per Pau Casals. Sens dubte, en un temps de peat-ges per a qualsevol activitat cultu-ral, el social Bach Project és disruptiu pel que suposa: acostar la interpretació més sofisticada als que no haurien pogut anat al Palau a fer cua per l’entrada. No se m’acut una manera millor d’expli-car el potencial cultural de la vida densa a la ciutat.

Durant molts anys vaig cantar a la coral l’Esquitx, al carrer de la Palla, els dissabtes al matí. I des-prés al Cor de Noies de l’Arc, a Can Ponsic, sota la direcció d’Esther Bonal, que és ara l’ànima de Xam-frà. Després de diversos trasllats, ja no tinc piano, però sovint em sorprenc cantant un Magnificat del Pare Soler o estrofes de can-çons populars de lletres enreves-sades. El meu cançoner particular s’ha anat enriquint amb el temps, i el cultivo com puc salsejant en to-ta mena de plataformes d’internet. L’únic llatí que puc parlar encara ve de la música antiga que se m’en-cadena, i recito poesies cantades, perquè només tinc memòria musi-cal. Escric millor que no canto, pe-

rò a l’Esther (i a la Mireia, a l’Abel, i tants altres) això sempre li va ser igual: érem una polifonia d’artis-tes emergents, i ens ho passàvem bomba.

Cadascuna de les vides del Ra-val té una història potentíssima al darrere. La cultura és el projecte més transversal i alhora més com-plicat, perquè no és car en diners, sinó en temps. Es pot fer música amb qualsevol cosa, però reque-reix un estat d’ànim obert, un cert entrenament i un lloc per practi-car-la compartint-la amb els al-tres. Per combatre l’elitisme cul-tural, exposar els infants de tots els barris a la Cultura (amb C ma-júscula) és essencial.

Barcelona no té un Palau del Louvre, ni el Palau d’Hivern de l’Hermitage de Sant Petersburg, ni les col·leccions del Prado de Ma-drid. I, de fet, el públic local no visi-ta els museus de la ciutat com ho fan els parisencs amb les seves su-perproduccions locals. Però l’edifi-ci no fa la institució. I en ple segle XXI, la creació vindrà d’aliances to-talment noves i de col·lisions ines-perades amb disciplines diferents.

Per això penso que els edificis patrimonials que estan buits han de servir per eliminar barreres als que no ho han tingut tan fàcil. El Borsí, la Foneria de Canons o qual-sevol edifici en desús al cor de Bar-celona hauria d’acollir instituci-ons que treballen per la integració. Posar-ho fàcil perquè tocar un ins-trument sigui un premi, no un lu-xe. Això vol dir ser generosos amb les reutilitzacions d’edificis i pen-sar en la cohabitació de públics di-ferents. Si l’esquelet dels edificis és bo, només cal proveir els edifi-cis d’una bona connexió elèctrica, acústica i de control lumínic. Acosteu-vos a les instal·lacions del Casal dels Infants, i penseu com es multiplicaria el seu impacte amb unes instal·lacions renovades.

Si Manhattan sona eternament a jazz, Barcelona pot explorar mi-llor la seva connexió africana, i en particular la mediterrània. Rosa-lía, Txarango o Manel han obert el camí de la producció musical de qualitat. La rumba, el hip-hop, la samba i altres sons del món ens poden ajudar a desconnectar de dependències culturals heretades. Un factor determinant de l’èxit de les ciutats és la seva generositat. Els humans som gregaris i ens acostem allà on creiem que serem ben rebuts. A Barcelona hi ha molt de camí a recórrer per visibilitzar allò que ja fem bé, però que podrí-em fer millor amb una mica més de recursos.

Penso que Yo-Yo Ma s’acosta a Barcelona pel compromís exem-plar de Xamfrà, i que seran aques-ta mena d’iniciatives locals ben ar-relades les que podran obrir nous horitzons a una millor projecció cultural de la ciutat. Per cert, aquest estiu Xamfrà organitza unes colònies amb Can Ponsic, barrejant infants de Sarrià amb els del Raval. Acollir, en temps de des-igualtats, també vol dir barrejar gent de tots els barris.

MARIA SISTERNAS ARQUITECTA

I CONSULTORA

Els edificis patrimonials que estan buits han

de servir per eliminar barreres als que no ho

han tingut tan fàcil

DE FIT A FIT

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019

Alberto Núñez Feijóo, PRESIDENT DE LA XUNTA DE GALÍCIA

“No pot ser que els perdedors es converteixin en govern”La frase del dia

“Per complexaque sigui la situaciópolítica, mai nohauria de frustrar elbon govern deBarcelona. Nitampoc l’ampleacord polític i socialque la culturademana

embla que està per veure si Barce-lona tindrà alcalde independen-tista o alcaldessa d’esquerres i, en

conseqüència, si la plaça de Sant Jau-me esdevindrà monocolor o oferirà unamés gran riquesa cromàtica. Sigui comsigui, aquest consistori lluirà una ca-racterística sense precedents: inclouràun nombre excepcional de noms de pri-mera fila en el camp de la política cultu-ral. Pràcticament tots provinents d’untrajecte comú, amb un pòsit compartitde reflexió i posicions bàsiques. I ambconsciència que cal garantir l’autono-mia de la cultura i que això, amb un o al-tre govern, demana un ample consenspolític i social.

VET-HO AQUÍ. Amb ERC, ens arriba Gem-ma Sendra, ex-secretària general de laconselleria de Cultura del tripartit i re-coneguda gestora cultural. Amb els co-muns, Joan Subirats, acadèmic de lespolítiques públiques i darrer comissio-nat de Cultura de l’Ajuntament, aixícom Jordi Martí, anterior gerent del’ICUB i reconegut expert en polítiquesculturals. Amb el PSC, el mateix JaumeCollboni, anterior regidor de Cultura, iXavier Marcè, de llarga trajectòria tantpública com privada, ex-director gene-ral de l’ICIC i anterior comissionat deCultura de l’Ajuntament. I, amb JxCat,Ferran Mascarell, exdirector del’ICUB, exregidor de Cultura i exconse-ller de Cultura per dues vegades. Unadensitat realment inusitada, en matè-ria de política cultural, es congria sobrela Casa Gran. Dit així, pot semblar unaamenaça, però hauria de ser una granoportunitat.

EL CAMÍ que, gairebé tots, han fet ple-gats hauria de suposar un gran avan-tatge. Encara que també pot implicarun greu inconvenient, no en va el refreccontinuat, a més d’afinitats i amistats,produeix encetades i esgarrinxades demés mal portar. Caldrà veure què pre-

S domina. Seria una decepció que les pe-titeses humanes o l’interès de part pe-sessin massa, fins al punt de fer estèrilaquesta excepcional conjunció d’as-tres. Per complexa que sigui la situaciópolítica, mai no hauria de frustrar elbon govern de la ciutat. Ni tampoc l’am-ple acord polític i social que la culturademana, en benefici de la seva autono-mia i per tal de poder conjuntar les for-ces necessàries per donar resposta alsreptes culturals que graviten sobre laciutat.

EL “PACTE CULTURAL” del 1985 entre lesadministracions catalanes ja va assajarel consens cultural bàsic, de la mà delconseller Joan Rigol, que va comptaramb la col·laboració i la lleialtat del’oposició. Un cop de ceptre va interfe-

rir-hi i va frustrar les expectatives quehi havíem dipositat, però aquell esperitva perdurar i va acabar gestant acordsculturals fonamentals, tant legislatiuscom entre les administracions. L’altredia, Miquel Molina propugnava (LaVanguardia, 28 de maig) una “excep-ció cultural barcelonina” respecte deles tensions generals existents i a la vis-ta de les perspectives estratègiques enjoc. Tenia tota la raó. A parer meu, l’en-tesa cultural barcelonina hauria depreveure cinc prioritats:

1. ARRIBAR A UN COMPROMÍS metropolitàper la cultura, capaç de sumar potentsdinàmiques de conjunt i de crear novescentralitats culturals i simbòliquesmés enllà de la quadrícula tradicional.2. Rellançar Barcelona (la ciutat me-tropolitana) en el circuit de les gransciutats globals: produccions i exposi-cions de primer nivell, festivals i insti-tucions de referència, centralitat edi-torial iberoamericana, centralitat cul-tural euromediterrània, etc.).3. Obtenir, dels governs català i espa-nyol, el degut reconeixement de capita-litat, així com el seu compromís estra-tègic amb els dos punts anteriors.4. Desenvolupar l’eix escola-cultura,amb les enormes sinergies que pot ai-xecar, com a desllorigador d’una edu-cació que integri tots els agents socials(amb els llenguatges artístics incorpo-rats) i d’una vida cultural capaç d’im-plicar activament les més amples capesciutadanes, a partir de la implantacióuniversal que comporta el sistema edu-catiu.5. Incrementar l’aposta per la creacióartística i, amb ella, per la denominadaeconomia creativa i del coneixementcom a clau decisiva de futur.Esperem, amb Salvador Espriu, “queno sigui decebuda la nostra esperança,que no sigui escarnida la nostra con-fiança; així molt humilment ho dema-nem”.

Jordi Font. Professor del màster de producció i comunicació cultural (Blanquerna-URL)

Excepció culturalTribuna

SísifJordiSoler

si poguéssimafegir temps a

la nostra vida?” Ésuna pregunta que fala web del Departa-ment de Presidèn-

cia, en la secció de reforma horària,i que hauria de tenir una respostaimmediata: no, no podem afegirtemps a la nostra vida. El que po-dem fer és no perdre temps en xim-pleries. Cada juny des de fa sis anyshi ha una “setmana dels horaris”,amb les consegüents reunions i de-claracions, però els deu passar elmateix que a sant Agustí. Deia elDoctor de la Gràcia que sabia moltbé què cosa és el temps, però quesi li demanen que ho expliqui, nose’n surt. Tothom entén què és unareforma horària, però ningú no sapcom posar-s’hi. La primera mesurasembla elemental: si el meridià deGreenwich passa fregant la fronteraoccidental del Principat, l’hora deBarcelona hauria de ser la mateixaque la de Londres, no la de Varsòvia.Ah no, falta conscienciació, diran. Esveu que el sentit de la vida d’aques-ta administració és fer debats recur-rents i campanyes amb vista a la fe-licitat de les persones –la meitat deles quals, tinguin l’horari que tin-guin, han de perdre hores despla-çant-se a la feina, mentre els passenpel cap moltes maneres sensatesd’afegir temps a la seva vida–. Demoment, per donar exemple, la Ge-neralitat no convocarà actes públicsdesprés de les sis de la tarda –supo-sem que tampoc no farà declara-cions unilaterals ni coses d’aque-lles–. Quin gran avenç, que seràtranscendental, i molt comentat en-tre les cinc-centes persones que vanals actes públics de la Generalitat.Quan un govern no té res a fer, la re-forma horària pentina.

“I

De set en setManuel Castaño

Quina hora és

5/6/2019 Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 5 jun. 2019 - Page #35

lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/2

5/6/2019 Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 5 jun. 2019 - Page #34

lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/2

31ara DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 cultura

FOTOGRAFIA

Sergi López protagonitzarà la nova pel·lícula de Woody Allen, produïda per Mediapro. L’actor català compartirà cartell amb Elena Anaya i Christoph Waltz, en un rodatge que comença el juliol a Sant Sebastià.

SERGI LÓPEZ, AL NOU FILM DE WOODY ALLEN

El MNAC ha enllestit els treballs d’inventari, conservació i digitalització de l’arxiu del fotògraf Oriol Maspons. El museu presentarà el material recuperat en la retrospectiva que li dedicarà a partir del 5 de juliol.

DIGITALITZAT L’ARXIU MASPONS

professionals perquè sempre treba-lla i en aquell moment no tenia co-neguts disponibles. L’exigència de l’artista és tan alta que en alguns ca-sos ha arribat a fer 15 exposicions per fer ajustos mínims en una foto-grafia. “El que intento és entendre la persona a través de l’observació”, explica Learoyd. Un altre tret desta-cat dels retrats és que els models po-ques vegades miren a la càmera. “Fem interpretacions molt sofisti-cades de les imatges i de com se sen-ten les persones que hi apareixen –afegeix l’artista–. Jo intento ocu-par l’espai intermedi que hi ha entre l’expressió i la comprensió”.

Continuar el cànon de la fotografia Per a Richard Learoyd, les dues grans fites de l’art del segle XX són “l’acceptació” de l’abstracció i de la fotografia en el cànon, i un dels seus afanys és que la seva obra s’inscrigui en la tradició. Per les dimensions, i també per les nombroses referènci-es, Phillips creu que les fotografies de Learoyd poden “desafiar” la pin-tura, i que pel seu caràcter “medi-tatiu” es poden comparar amb els grans mestres. Learoyd diu d’ell mateix que és un “fotògraf de gène-re” perquè treballa amb idees senzi-lles com la del retrat i la natura mor-ta, on criden l’atenció les imatges d’animals morts suspesos amb uns fils i el cap d’un cavall escorxat, pe-rò el seu procés de treball també té

un vessant conceptual. “Projecto una idea al món visitant un lloc, par-lant amb la gent o fent els prepara-tius perquè passi alguna cosa, fins que l’obra es torna inevitable. Ara m’interessen la fotografia aèria i la poesia que hi ha en la superfície de les fotografies, però encara no tinc clar què en sortirà”. La comissària també posa en relleu l’erudició de Learoyd: “És un dels artistes més seriosos, sensibles i coneixedors de la història de l’art i de la fotografia que conec. Es posa reptes i s’entes-ta a avançar constantment”.

Com es pot veure a la planta bai-xa, la fotografia de Learoyd fa un gir quan surt de l’estudi, ja que treba-lla amb blanc i negre a partir dels materials fotogràfics disponibles. Entre les obres exposades aquí hi ha les que va fer a Lanzarote quan la Fundació Mapfre li va fer un encàr-rec per treballar a Espanya. Tot i ai-xí, en aquests paisatges també hi ha la sensualitat, la contemplació i el punt a vegades inquietant dels seus retrats i natures mortes: “Sembla un paisatge format després d’una catàstrofe natural, com si s’hagués format recentment”, conclou l’ar-tista. La mostra estarà oberta fins al 8 de setembre. Després es podrà veure a l’Haia i a la Fundació Map-fre de Madrid.e

El fotògraf radical que desafia la pintura

La Fundació Mapfre reuneix 51 obres en l’exposició més ambiciosa del britànic Richard Learoyd

Els interiors modernistes de la ca-sa Garriga Nogués són un repte a l’hora d’exposar-hi art i fotografia. La Fundació Mapfre n’ha tret molt suc des que s’hi va instal·lar l’any 2015, i les obres que el fotògraf bri-tànic Richard Learoyd hi presenta a partir d’avui hi encaixen com un guant: la decoració evoca el passat i les fotografies de Learoyd embol-callen un instant amb un compo-nent contemplatiu i meditatiu. Tot i així, l’exposició és absolutament contemporània: “En l’obra de Lea-royd hi ha una contínua confronta-ció entre el que és modern i el que és històric”, diu la directora de cultura de la Fundació Mapfre, Nadia Arro-yo. “Les seves obres podrien tenir un aire de nostàlgia –subratlla–, pe-rò ens trobem amb unes imatges molt radicals, que tenen un aire de sorpresa i novetat de l’art més mo-dern i contemporani”.

L’exposició porta per títol el nom de l’artista, és la més ambici-osa que se li ha dedicat i agafa enca-ra més volada a la primera planta, on hi ha exposats els retrats i les na-tures mortes, tots ells realitzats en color. Un dels trets distintius de la manera de treballar de Learoyd és que ho fa amb una càmera obscu-ra, un dels mètodes fotogràfics més

antics. “Aquestes imatges són úni-ques: no se’n poden fer rèpliques com en el cas d’una fotografia clàs-sica o antiga, perquè no hi ha nega-tiu. La imatge s’exposa, en positiu i de mida natural, directament so-bre el paper”, diu Sandra S. Phillips, conservadora emèrita de fotografia al Museu d’Art Modern de San Francisco i comissària de la mostra al catàleg. “Una vegada que ha tri-at la persona que farà de model i ha decidit amb la màxima precisió la posa que ha d’adoptar, entra física-ment dins la seva càmera, una me-na de màquina mòbil, per enfocar i ajustar la imatge mentre demana a la persona que no es mogui gens”, explica la comissària.

Els procés de realització dels re-trats culmina amb la col·locació d’un full de paper a la càmera i la il·luminació del model amb un flaix durant uns segons: la màquina que fa servir per processar les fotografi-es triga 18 minuts a tenir l’obra en-llestida. “Hi ha molta composició en els meus retrats, però l’únic que no puc compondre és l’expressió del model; és impossible obligar-lo a projectar una expressió determina-da”, afirma Richard Learoyd. La majoria de models són amics i cone-guts de l’artista, i en algunes ocasi-ons ha hagut de recórrer a models

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Tres retrats de Richard Learoyd: 01. Jasmijn cap a la llum (2008). 02. Home sense cap (2010). 03. Bessona I (2012). RICHARD LEAROYD / FRAENKEL GALLERY, SAN FRANCISCO / FUNDACIÓ MAPFRE

Exigent “És un dels artistes que més coneixen la història de l’art”, diu la comissària de l’exposició

Discret Learoyd és defineix com un “artista de gènere” que treballa amb idees “senzilles”

01

03 02

84

27

95

51

00

02

9

19

23

3

DIMECRES · 5 de juny del 2019Dipòsit legal: B20.249-1976

Amb el suport:

ssumeix el càrrec en unmoment que continuasent molt difícil per al

sector. Ha tocat fons?Les dificultats són enormes. Elgalerisme està en hores baixes,sí. Però m’he posat entre cella icella un repte: anar tots a l’una.Hem d’ajuntar forces per inten-tar dinamitzar els nostres es-pais. Hem de ser capaços de ti-rar endavant projectes comuns.La Nit del Galerisme, que orga-nitzem les dues associacions degaleries, és el model, perquè fun-ciona: és la gran festa de l’art, lafesta de tots. És aquest esperitgenerós el que reivindico.

Quina mena de projecte com-partit vol impulsar?M’obsessiona molt treballar ru-tes de galeries vinculades a mo-numents arquitectònics, quesón el que mou el públic. I nopensant només en el turista, si-nó també, o et diria que sobre-tot, en el ciutadà. A la meva zo-na, la del carrer Trafalgar, hoestem començant a moure, pe-

A

Presidenta del Gremi de Galeries d’Art deCatalunya

● Avui se celebra la Nit del Galerisme, en eldecurs de la qual s’entregaran els premis alcol·lectiu. Mònica Ramon s’estrenarà a la galacom a presidenta del gremi. Vol fer canvis

Mònica Ramon

Maria PalauBARCELONA

“Les galeries d’arthem de fer feinade sumar, no dedividir”

rò ho hauríem de fer extensiblea tota la ciutat.

Les galeries s’han tornat invisi-bles.És trist, però és així. Tot l’esforçque fem per organitzar exposi-cions no troba recompensa. Noet parlo de vendes. Et parlo d’in-terès. La gent només es mobilit-za per les inauguracions, si con-vides l’artista a explicar la sevaobra, si mescles disciplines,com ara un concert... És a dir,hem generar més estímuls, mésactivitats. Però necessitem aju-da de les institucions públiques.No poden passar per alt que femuna funció museística gratuïta.El Departament de Cultura no-més destina un 2% del seu pres-supost a les arts visuals. Increï-ble, oi?

El galerisme no està mort, peròles vendes...Les vendes sí que ho estan. Perdiversos factors, però a mi n’hiha un que m’indigna moltíssim:les subhastes. Han destrossat elmercat. A l’artista viu, la sevapolítica d’anar a la baixa li ha fetun mal terrible.

Però, malgrat tot, el sector re-sisteix. Què el fa viable?A la majoria de galeries, les firesestrangeres. I totes, incloses lesque aposten per les últimes ten-dències, el mercat secundari. Al’artista jove emergent l’estàaguantant la venda d’un Tàpies.

Només començar l’entrevista jaha exposat una de les peculiari-tats del seu col·lectiu: que estàdividit en dues associacionsque sovint treballen d’esquenal’una de l’altra.Soc empàtica i tinc bona relacióamb tothom. Però hi ha cosesque han de canviar, com ara ladiferència de tracte de les insti-tucions públiques. Fa poc, enuna reunió del pla integral deles arts visuals amb la conselle-ra de Cultura, vaig protestarperquè els ajuts es concentrenen els projectes de l’associacióArt Barcelona, que estan moltbé, però només donen visibilitata 27 galeries. El gremi en té 50,que a més estan disseminadespel territori. Un dels nostresprojectes, la Tardor de l’Art, quemarcava l’inici de la temporada,es va haver de deixar de fer per

falta de subvenció. Què ens pas-sa? Doncs que no tenim veu po-lítica.

No creu, a més, que el gremi téun problema d’imatge, en elsentit que és percebut com unaorganització antiquada?M’encantaria corregir-ho. Enshem de saber explicar més bé.Som un col·lectiu divers, amb lí-nies, nivells i estructures moltdiferents. Però, com t’he ditabans, abominar del mercat se-cundari no és ni just ni real.Tots, i insisteixo, incloses lesgaleries més modernes que tre-ballen amb els artistes méstrencadors, mengem del mer-cat secundari. No hauria d’estarmal vist. ¿Ho ha d’estar, de malvista, la galeria que amb granvalentia està apostant per unHernández Pijuan, un Guino-vart o un Ràfols Casamada? Enel cas de la meva galeria, somdesacomplexadament eclèctics.Combinem art actual amb anti-guitats. No desprestigiem lacontemporaneïtat, sinó al con-trari: li donem un valor afegit.

El seu antecessor, Gabriel Pi-

nós, va lluitar per fer una fira aBarcelona, però no se’n va sor-tir, entre altres raons perquèArt Barcelona no hi creu. Vostètreballarà per reactivar el pro-jecte?Soc antifira, i en Gabriel ho sap.Vull ser molt prudent i realista.No penso que sigui el momentde fer una fira a Barcelona. Comhem de poder fer una fira si notenim ni un plànol conjunt detotes les galeries?

Cada associació té el seu propiplànol?Sí, i això ja ho diu tot. Uns elsrepartim en uns llocs, els altresen uns altres, i l’únic que fem éscrear una confusió immensa. Ésabsurd. No es pot treballar pit-jor. L’administració s’hauria deplantar: “O ho feu junts o no hiha subvenció.” A Madrid això nopassa, les galeries s’ajuden moltmés entre elles: van tots a lesinauguracions de tots, compar-teixen transport... Aquí tothomva més a la seva. A l’Hospitalet,que s’ha convertit en una zonade referència del galerisme, síque s’està fent bona feina. Feinade sumar, no de dividir.

Mònica Ramon, de la galeria Artur Ramon, pertany a una nissaga històrica de galeristes ■ JOSEP LOSADA

3811

12-1

1341

21®

1773

85-1

1403

48w

1301

88-1

2092

65L

http://www.recomana.cat/CRITICA/5505/52/Ricard%20III.%20Cia%20NomiaRT/RamonOliver

RICARD III. CIA NOMIART Direcció-: Raimon Molins CRITICA DE RAMON OLIVER 4/6/2019

El més temible i manipulador monarca de Shakespeare queda força

desdibuixat en aquesta fallida proposta

Un consell previ per a qualsevol persona que tingui l’oportunitat de veure aquest espectacle i desconegui l’obra

de Shakespeare de la qual parteix: fer una lectura ràpida del text, buscar alguna de les seves versions fílmiques

(juraria que la que va dirigir i interpretar Laurence Olivier s’escola també en algun moment del muntatge en

forma de veu en off) o si cal, recórrer a la Wikipedia per saber de què va la cosa, resulta del tot imprescindible.

En cas contrari, en cas d’entrar al teatre desconeixent les malifetes del monarca geperut al qual segons sembla

Shakespeare va dibuixar encara més bèstia i cruel del que era en realitat per tal de complaure així la dinastia

Tudor (el mestre que tan bé va saber esmicolar els mecanismes del poder, sabia també com complaure una

mica al poder), pot ser que l’espectador quedi ben perdut. Decididament, la dramatúrgia que Raimon Molins

ha confeccionat per a aquesta proposta no li posa fàcil. Com tampoc ho fa la direcció amb la qual el mateix

Molins aborda un muntatge que de vegades té una mica massa l’aparença de taller interpretatiu de l’Institut

del Teatre (que no per res, apareix com a col·laborador a la fitxa artística) traspassat a una sala d’exhibició

pública.

Molins, ja per començar, s’ha carregat aquell tret distintiu del Ricard shakesperià al qual, sense anar més lluny,

tan profit li han sabut treure tant la versió anglesa com la versió nord-americana de “House of Cards”: aquella

perversa capacitat del monarca per convertir els seus monòlegs en confidències còmplices adreçades al públic

(en el cas de la sèrie, parlant-li directament a la càmera)per tal de mostrar-nos tots els mecanismes

manipulatius del seu joc. Això, des del mateix moment en què el futur monarca resta sol a l’escenari per primer

cop i deixa anar allò de “ara que l’hivern del nostre descontentament...” per passar tot seguit a exposar-nos

(entre queixes sobre com el seu aspecte físic ha marcat un destí que no està fet ni per a la pau ni per a l’amor

) l’estratègia que pensa seguir per tal de fer-se amb la corona. La magistral carta de presentació que

Shakespeare li ofereix a Ricard deixa fins i tot entreoberta la porta d’una certa empatia : aquest Ricard és ben

llest, sap ser també molt bon actor per tal de fer caure tothom en el parany de la imatge que vol transmetre,

i malgrat que el físic vagi en contra seva , sap alhora com fer servir tots els mecanismes de la seducció!.

Quelcom que es fa del tot palès en l’admirable escena de la seducció de Lady Anna, a qui Ricard ha convertit

en òrfena de pare i viuda perquè ell és justament el responsable tant de l’assassinat del pare com del marit.

Precisament , el cadàver d’aquest últim acaba d’irrompre a l’escenari acompanyat pels plors d’una

desconsolada Lady Anna que no dubta en escopir-li a Ricart tot el seu odi i tot el seu menyspreu. I malgrat

tot, el futur rei i futur infanticida aconsegueix capgirar per complert la situació, i convertir Lady Anna en captiva

d’una mil·limetrada maniobra emocional que acabarà donant com a resultat el (en teoria) més inversemblant

dels matrimonis.

Però lamentablement, al muntatge de Molins la naturalesa d’aquest joc queda del tot diluïda per una posada

en escena que de vegades sembla més interessada en sorprendre que en aprofundir . I que sovint acaba

convertint la sorpresa en desconcert. A què ve, que algunes de les més famoses paraules pronunciades per

Hamlet facin també aquí acte d’aparició ? Es tractava potser de crear un paral·lelisme entre el príncep de

Dinamarca i el duc de Gloucester que , en qualsevol cas, com a mínim a mi se m’escapa veient l’espectacle ?

Més enllà de la broma, quin sentit té que de cop una de les actrius es posi a parlar precisament en danès? El

fet que el pervers duc es desdobli per moments en dos actors, més enllà de l’exercici interpretatiu , li aporta

alguna cosa a la lectura que se n’està fent del text? D’altra banda, Molins tirà mà sovint de recursos un xic ja

massa desgastats per l’ús i abús que se n’ha fet d’ells: recursos - com ara l’aparició de micros, l’intercalat de

fragments cantats o la projecció d’imatges videogràfiques – que continuen sent perfectament vàlids sempre

que la dramatúrgia ho evidenciï així, però que en aquest cas semblen una mica superflus.

Molins extreu interpretacions correctes d’un repartiment que no deixa per això de resultar de vegades massa

irregular, i en el qual destaca un Aitor Gabaldà sovint forçat també a remarcar els trets més grotescos d’aquest

rei capaç de canviar el seu regne per un cavall. Cert: aquest repartiment es lliura amb ganes a la proposta. I

aquesta ,mostra de forma puntual ( diria que més en el seu tram final que en el seu caòtic tram inicial)

moments resolts amb eficàcia que aconsegueixen reflectir un treball previ s’intueix que força intens. Però amb

això no en hi ha prou per poder capturar en tota la seva dimensió ni l’esperit malvadament manipulador de

Ricard, ni aquella ànima torturada per la manca d’afecte que Molins tenia la intenció de mostrar-nos.

L’escriptora manresana ImmaCortina continua presentant laseva novel·la La cuinera dels se-nyors, l’obra més venuda el darrerSant Jordi a la comarca entre lesnovetats locals. Avui ho farà a labiblioteca de Cal Gallifa, de SantJoan de Vilatorrada, a partir de les19.30 h, amb entrada gratuïta. Amés de l’autora, participaran en latrobada la professora i il·lustrado-ra Roser Rojas i el responsable delsegell berguedà Edicions de l’Albí,Jaume Huch.

Cortina ambienta la novel·la enla Manresa de principi dels anys20 del segle passat. La protagonis-ta és la Maria Dolors, una noia quebaixa del món rural fins a la ciutatper servir com a minyona. Un copallí, viurà els esdeveniments lo-cals i de país des de la seva òpticaparticular.

Tal com va explicar l’autora a

aquest diari abans de Sant Jordi enuna entrevista que va tenir lloc al’edifici de la Buresa de Manresa,el personatge central de la MariaDolors està inspirat en la sevaàvia, que fa un segle va realitzar elviatge del camp a la ciutat. I no vaanar a parar a qualsevol lloc, sinóa cal Notari, una família que viviaprecisament a la Buresa, emble-màtica arquitectura residencialmodernista ubicada a la cèntricaplaça Fius i Palà. La novel·la deCortina ha estat molt ben rebudapels lectors.

REDACCIÓ MANRESA

Imma Cortina presenta avui «La cuinera dels senyors» aSant Joan de Vilatorrada

ARXIU/MARTA PICH

Imma Cortina

L’autora manresanaparlarà aquesta tardade la seva novel·la a labiblioteca de Cal Gallifa

CULTURES

Regió7DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 201934

UNA HERÈNCIA POT SER

UN DARD ENVERINAT

Sara Espígul, Biel Duran i Albert Triola van fer riure el públicen la darrera proposta teatral de la temporada a la ciutat,«Ovelles», una reflexió sobre els problemes d’heretar

OVELLES

Dramatúrgia i direcció: Carmen Marfà iYago Alonso. Intèrprets: Biel Duran, AlbertTriola i Sara Espígul. Dissabte, 1 de juny.

Teatre Conservatori de Manresa.

Ovelles, de Carmen Marfa iYago Alonso, de la qualtambé en signen la direc-

ció, va passar dissabte pel teatreConservatori de Manresa, on vadonar per tancada la temporadateatral d’aquesta temporada.

Heretar no és tan bonic ni tanfàcil ni soluciona problemes; he-retar és un maldecap que generadespeses i conflictes. Tot això,però, inicialment no ho veuen elVíctor, l’Alba i l’Arnau, els prota-gonistes d’Ovelles. Han heretat512 ovelles d’un tiet avi, entrechurras y merinas. Una herènciaatípica i estranya per a tres urba-nites de soca-rel com ells.

Al principi tot semblen avan-tatges, però les herències sóncomplicades, i més encara una

herència d’aquesta naturalesa. Enel moment que els germans voleniniciar el seu particular conte dela lletera, les seves ovelles generendespeses, i no pas poques. Peròl’herència fa aflorar els momentsde crisi vitals que viuen els ger-mans: sentimentals i d’eterna ado-lescència, fent que l’herència esconverteixi en una fugida. Creuenque el que fan és una solució.

Ovelles és un text lleuger, curiósi ben ideat sense cap més pre-tensió que fer riure. Si que quedaun rerefons de petita i efectivareflexió: les herències són un mal-decap i les fugides cap endavantno solucionen la vida. Maquillarfugides com a solucions és un re-curs constant, i entorns urbanscercant solucions en entorns ru-rals, encara més i força habituals.

L’obra té tres efectius i solventsinterprets, amb bona entesa i quí-mica entre ells, que fan que lahistòria que podria esdeveniranecdòtica arribi a l’espectador,fent-lo còmplice i partícip. Duran,Espígol i Triola són els bons con-ductors d’aquesta història, queva ser acomiadada amb calurososaplaudiments i rialles davant elpetit estrall que Duran va causaren l’escenografia.

TEATRE CRÍTICA

Assumpta Pérez

L’escola de música Voice Up deManresa, que imparteix les clas-ses en anglès, va celebrar dissabtela gala de final de curs a la Sala Pe-tita del Kursaal, amb l’espectacleRock Show 2019. El muntatge,creat pels alumnes de l’escola, vatenir música en directe a càrrec de

Marc Monsó (guitarra), Jordi Mi-rapeix (bateria), Pep Vall (baix) iel suport de Mariona Soldevila i ladirectora Laia Boixadós a dalt del’escenari.

Sweet Child O’ Mine, de GunsN'Roses, Enter Sandman, de Me-tallica, i The Show Must Go On, deQueen, van ser alguns dels títols

més coneguts del gènere que elsalumnes de 4 a 73 anys van pre-sentar amb la posada en escena ivestuari de Damià Capella.

Tots ells es van posar a la pelld’artistes de talla internacional ivan obtenir un resultat satisfacto-ri, segons van explicar els docentsdel centre.

REDACCIÓ MANRESA

L’escola Voice Up de Manresatanca el curs al KursaalEls alumnes van muntar una gala que va tenir música en directe

VOICE UP

Els participants van saludar el públic després de representar l’espectacle «Rock Show 2019»

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

18 chitáis DIARI DE TARRAGONADIM ECRES, 5 DE JUNY DE 2019

ReusSociedad

El Tricicle y Oriol Tarrago, premiados con el Gaudí Gresol

Cultura

El Arxiu Municipal sed aa conocer

Serán diez las personas reconocidas por los galardones que se entregarán en firaReus el jueves 13 de junio. El dinero recaudado en la cena será para la fundación Rosa María Vivar

Jordi Faulí Arquitectura

Inma SharaMúsica

Borja CorcósteguiMedicina

Víctor AmelaLiteratura

Juan A. SamaranchDeportes

Samanta VillarPeriodismo

Sergi Ferrer-Salat Tricicle Irene MóntalaMedio Ambiente Teatro Televisión

Oriol Tarrago Reusenc IMustre

CARLA BERGADÁ

REUS

El próximo jueves 13 de junio, fi­raReus acogerá una nueva edición de los Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i 1’ExceMéncia. A partir de las siete de la tarde, tendrá lu­gar la decimotercera cena que organiza la Fundado Gressol para distinguir a las personas que han destacado por su trayectoria per­sonal y profesional. La gala estará presentada por la periodista tarra­conense Danae Boronat. Este año, la organización ha decidido pre­miar a diez personas de distintos ámbitos como la medicina, la lite­ratura o el deporte.

Entre los galardonados está el arquitecto Jordi Faulí, director y coordinador de las obras de la Sa­grada Familia desde 2012. Ha si­do miembro del comité científico de varias exposiciones dedicadas a la figura de Antoni Gaudí y ha realizado múltiples publicaciones y artículos sobre el arquitecto. La directora de orquesta Inma Shara

será otra de las que recibirá un Gaudí Gresol por su trayectoria musical. Se adentro en este mun­do cuando sólo tenía cuatro años y debutó como directora de or­questa con 27 años. En 2007 se convirtió en la primera mujer que dirigió un concierto en el Vatica­no. También imparte conferencias sobre lideraje, gestión de equipos y motivación.

En el campo de la medicina, la persona premiada será Borja Cor­cóstegui, director médico y cofun- dador del Instituí de Microcirur- gia Ocular de Barcelona. Es un médico cirujano y oftalmólogo especialista en retina que lidera el ranking de los especialistas del sector con más buena reputación de España.

En literatura, Víctor Amela será reconocido como periodista y es­critor. Colabora en varios medios de comunicación y actualmente presenta el programa ‘Ho has vist?’ de TVE en Catalunya. Ade­más de ser cocreador de ‘la con­tra’ de La Vanguardia, ha publica­

do cuatro novelas y algunos otros libros.

Juan A. Samaranch será la figu­ra premiada del ámbito deporti­vo. Es vicepresidente del Comité Olímpico Internacional y miem­bro del Comité Olímpico Español. La periodista Samanta Villar reci­birá el reconocimiento por su ca­rrera periodística. Empezó en TV3 como ayudante de realización y

La periodista tarraconense Danae Boronat será la presentadora del acto

ha presentado programas como ‘Conexión Samanta’ o ‘La vida con Samanta’. Y en medio ambiente, Sergi Ferrer-Salat recogerá un Gaudí Gresol como presidente de Ferrer y fundador y propietario del Celler Ferrer Bobet i Monví- nic.

El Tricicle de Caries Sans, Joan Gracia y Paco Mir será premiado por su trayectoria teatral e Irene Montalá lo recibirá por su paso por la televisión como actriz y modelo. Montalá ha participado en series como ‘La verdad’, ‘Poble- nou’ y ‘Temps de silenci’.

Finalmente, Oriol Tarrago será nombrado Reusenc IMustre. El diseñador de sonido, nacido en la capital del Baix Camp, ha trabaja­do en películas como ‘El Niño’, ‘El orfanato’ o ‘Lo imposible’.

Tras los galardones, la cenaTodos los participantes de la cena, que tendrá lugar después de la entrega de premios, realizan una donación de 60 euros. En esta edición, la recaudación se desti­nará a la Fundación Rosa María Vivar.

Las personas interesadas en asistir deben formalizar su ins­cripción llamando al 977328481 o enviando un correo electrónico a través de la dirección inscrip- cions @gresol. org.

REDACCIÓN

REUS

Esta tarde, a las 18 horas, se hará una visita guiada para dar a conocer el equipamiento y cuáles son sus funciones

El Arxiu Municipal de Reus ha programado para hoy, a las 18 horas, una visita guiada a sus instalaciones, con motivo de la celebración de la Semana de los Archivos. Bajo el título ‘Vi­ne, coneix i descobreix l’Ar- xiu!’, la visita irá a cargo de los archiveros Jaume Teixidó y Elisenda Cristiá. Coincidiendo con el año Roseta Mauri, la vi­sita incidirá en los fondos do­cumentales relacionados con la danza. La visita cuenta con la colaboración de una repre­sentación de las alumnas de las escuelas de danza de la ciudad. El Arxiu Municipal de Reus se suma a la celebración de la Semana de los Archivos con un programa de activida­des dirigido a toda la ciudada­nía con el objetivo de dar a conocer las funciones del equi­pamiento y las tareas que lle­van a cabo los profesionales.

Investigación

Puertas abiertas en ellnstitut PereVirgili

REDACCIÓN

REUS

Con el objetivo de acercar a los ciudadanos a la investiga­ción, la Fundació La Marató ha organizado una visita, para el 11 de junio en el Instituí d’In- vestigació Pere Virgili, en el Hospital de Sant Joan de Reus, centro investigador de referen­cia. Con esta actividad se quie­re dar a conocer de primera mano el destino de los donati­vos de La Marató de TV3. La visita se realizará a las 16 ho­ras del próximo martes. Los interesados tienen que inscri­birse en la página web de ‘Visi­tes Recerca Marató TV3’.

Q pressreaderPRINIED AND DISTRIBUTED BY PRESSREADERPressReader.com +1604 2784604COPYRIGHT AND PROTECTED BY APPLICABLE LAW

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

Una quarantena de dones empresàries, directives i professionals de diverses comarques de Catalunya es van reunir al Networking 2019, organitzat per l’UnióEmpresarial de l’Anoia, amb l’objectiu d’aprendre i generar nous contactes. La sessió va disposar de la ponència de Rosaura Alastruey, pionera en la introducció delnetworking professional al nostre país i amb més de 10 anys d’experiència en l’ensenyament de les tècniques i els valors d’aquesta disciplina estratègica. El Networ-king UEA Inquieta va finalitzar amb una sessió pràctica anomenada «Speed networking», on les assistents es van intercanviar les seves targetes professionals percrear una xarxa útil de contactes entre empresàries, directives i professionals de tot Catalunya per tal de començar noves oportunitats de negoci i de col·laboració.

Diumenge passat es va celebrar al teatre Romea de Barcelona l’entrega de premis de la 41a edició dels premis Baldiri Reixac que atorga la Fundació Carulla. En-guany, l’Escola Joviat de Manresa es va endur un dels premis en l’apartat Experiències en grup pel seu projecte «Cor Gran i les cultures del món». A la imatge del’esquerra, l’equip de mestres de parvulari acompanyades pel director pedagògic de l’escola, Jordi Vilaseca. D’altra banda, l’institut Guillem Catà va recollir el premiEstímul pel seu projecte «L’aula de fusta: en el camí de l’escola sostenible» del cicle formatiu de fusteria i moble. A la imatge, en el moment de recollir el premi.

L’Escola Joviat i l’institut Guillem Catà, guardonats en els premis Baldiri Reixac

ARXIU PARTICULAR

GUARDONSFUNERALS

MANRESA

ALFONSO PEDRAJAS OLLEROHa mort als 94 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 10 delmatí, a l’espai Mémora de la funeràriaFontal.

JOANA RIBAS COLELLHa mort als 89 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 11 delmatí, a la sala Montserrat de Fonta-nova.

AURORA CÓRDOBA REY Ha mort als 91 anys d’edat. El fune-ral tindrà lloc avui, a les 11 del matí, al’espai Mémora de la Fontal.

AGUSTINA CASAS CASASHa mort als 90 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 12 del mig-dia, a la sala Montserrat de Fontano-va.

ROSA MARIA GENOVÉSMIRALPEIXHa mort als 102 anys d’edat. Elfuneral tindrà lloc avui, a les 12 delmigdia, a l’església parroquial deCrist Rei.

EL PONT DE VILOMARA

AURORA GÓMEZ TÓRTOLAHa mort als 82 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 11 del matí,a l’església parroquial.

JOSÉ BUSTOS RODRÍGUEZHa mort als 87 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 12 del mig-dia, a l’església parroquial.

SANT VICENÇ DE CASTELLET

CARMEN REYES CABALLEROHa mort als 84 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a la 1 del mig-dia, al tanatori Bages Sud de Sant Vi-cenç.

IGUALADA

TRINIDAD HORCAS GARCÍAHa mort als 93 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 11 del matí,a l’església parroquial de la SagradaFamília.

SALLENT

PILAR GALDEANO MUÑOZ El funeral tindrà lloc avui, a les 11del matí, a l’església parroquial deSanta Maria de Sallent.

AVINYÓ

PILAR PORTELL CASASHa mort als 85 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a les 5 de la tar-da, a l’església parroquial de SantJoan d’Avinyó.

SÚRIA

ENGRACIA FÀBREGA FONTHa mort als 88 anys d’edat. El fu-neral tindrà lloc avui, a 2/4 de 5 de latarda, a l’església parroquial de SantCristòfol de Súria.

ARXIU PARTICULAR

‘Networking’ de la UEA adreçat a dones empresàries, directives i professionals de Catalunya

TROBADA

A LA XARXA

www.regió7.cat

CONSULTA TAMBÉ L’OBITUARIA TRAVÉS DE L’ESPAI DEL RECORD DE REGIÓ7.CAT

Regió7 DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 17

GALERIA SOCIETAT

Per a esqueles, recordatoris o aniversarispodeu enviar-nos un correu electrònic a

esqueles@regio7.cat

amb les vostres dades personals i untelèfon perquè puguem contactar amb

vosaltres, o venint a les nostres oficines de

MANRESA Tel. 93 877 22 33

C/ Sant Antoni M. Claret, 32

BERGA Tel. 93 822 12 19

Plaça Font del Ros, 1

(horari de recepció d’esqueles: de dilluns adivendres de 9 a 14 i de 16 a 22. Caps de

setmana i festius de 18 a 22)

Melània Saavedra

Asensio

La comunitat educativa de

l’escola FEDAC Manresa i

tots els companys que van

treballar amb ella expressem

el més sincer condol a la

seva família. Recordem amb

agraïment la seva excel·lent

tasca com a docent i la seva

qualitat humana.

Rosa Comas CantóVídua de Josep Baraldés BarturóVídua de Josep Baraldés BarturóVí

Ha mort cristianament el dia 4 als 90 anys d’edat.

A. C. S.

Els seus fills, Maria Teresa i Josep; fills polítics, Jordi i Eva;nets, Maria Teresa, Jordi, Eloi i Jofre; nets polítics, Carles iIngrid; besnets, Roger i Oriol; germans, Josep (†), Ramon,Joan, Benedicta, Concepció i Maria; germans polítics, ne-bots, cosins i família tota, agraeixen que la tingueu presenten el record. El funeral se celebrarà avui, dimecres 5, a les12 del migdia a l’església parroquial de Sant Joan de Vilato-rrada, sortint del tanatori de Fontanova, passeig del Riu, 3.

Sant Joan de Vilatorrada, 5 de juny del 2019

ÀLTIMA FUNERÀRIA FONTANOVA

MANUEL BUSQUET ADVOCATS

T. 93 872 88 11

adm@mbaadvocats.com

www.mbaadvocats.com

T’ajudem en elstemes successoris,

herènciesi testaments.

Rosa Maria Genovés MiralpeixVídua de Josep Rovira RojasVídua de Josep Rovira RojasVí

Ha mort cristianament a Manresa, confortada amb els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica

*27-10-1916 †04-06-2019

A. C. S.

La seva filla, Maria Dolors; fill polític, Santi; net, Josep Ramon; germans polítics, Paquita iJosep Maria; nebots i família tota preguen que la tinguin present en el record i en l’oració.El funeral se celebrarà avui, dimecres dia 5, a les 12 del migdia a l’església parroquial de

Crist Rei, sortint del tanatori de Fontanova, c/ Bruc, 11-13.

Manresa, 5 de juny del 2019

ÀLTIMA FUNERÀRIA FONTANOVA

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

http://epservices.eprensa.com/cgi-bin/view_digital_media.cgi?subclient_id=8202&comps_id=213329609

El Circ Cric celebra el Festival Internacional de

Pallasses amb la presència destacada de la francesa

Catherine Germain Publicado 4/6/2019 15:54:41 CET

Una setantena de pallasses de tot el món actuaran del 13 al 16 de juny i

s'homenatjarà a Marta Carbayo

ACN Barcelona.‐El Festival Circ Cric acull la sisena edició del Festival Internacional de Pallasses ﴾FIP﴿ amb

la participació destacada de la clown francesa Catherine Germain. La 6a edició del FIP tindrà lloc del

13 al 16 de juny a Sant Esteve de Palautordera i comptarà amb diversos espectacles i activitats amb

l'actuació d'una setantena de pallasses d’arreu del món com a protagonistes al Teatre Pare Casals, al

Circ Cric, als Carrers i Places del poble o al Teatro Sobre Ruedas. La inauguració serà el dijous 13 a la

plaça Joan Serra, a càrrec de la The Mamas Fritas que oferiran un concert amb un repertori de música

festiva i ballable.

Un dia després de la inauguració, al teatre Pare Casals, destaca el ja clàssic Cabaret de Pallasses, on

sis pallasses actuen en un espectacle que recorda diferents personatges i personalitats del món de la

comicitat femenina. El dissabte 15 es podrà veure, entre d'altres, la proposta de Las Polis que van rebre

el premi al millor espectacle de carrer al Festival de Freiburg 2016; l'original espectacle de Cia Cris‐is

que presenta el seu Wet Floor i l'actuació de Teresa Bruno amb el seu muntatge 'Rosa'. També hi haurà

durant el dia càpsules de micro‐teatre itinerants per tot el poble.Catherine GermainLa figura destacada

del dia i d'aquesta edició és la pallassa francesa Catherine Germain, que amb la seva pallassa Arletti,

és un dels grans referents. Com ha apuntat el festival, Germain és "pionera en el seu camp i de llarga

trajectòria artística i docent". Germain presentarà el dissabte en primícia a l'Estat el seu espectacle 'Le

6ème Jour'.Finalment, el diumenge 16 serà dia de Sarau als carrers de Sant Esteve de Palautordera,

amb l'espectacle de circ 'INO', a càrrec de set dones acròbates de sis nacionalitats diferents. També es

podrà gaudir de la versió furtiva del musical Grease liderat per Elena Donzel i es clourà el festival amb

la Balkan Paradise Orchestra, Premi Enderrock per votació popular al Millor disc de folk 2018. Marta

CarbayoEl certamen també celebrarà la Festa Funeral de Marta Carbayo ﴾Marta Sanchez﴿, pallassa

reconeguda internacionalment i amb gran trajectòria, que va morir el passat mes d’abril. El col·lectiu de

pallasses i pallassos vol retre homenatge a la seva amiga i col·lega i per això ha preparat una projecció

d’imatges de la pallassa, una cerimònia de comiat i un ball de pallasses en el seu honor.Per altra banda,

el festival també vol promoure l'intercanvi, el debat i la reflexió sobre la comicitat femenina i el seu

paper dins la societat. Per això, durant el festival també se celebrarà un fòrum entès com a punt de

trobada de la xarxa de pallasses nacional i internacional per debatre temes importants per a les

pallasses.

DdG TORROELLA DE MONTRGÍ

■Avui arrenca la Fira Internacio-nal de Màgia de Torroella deMontgrí, el Fimag , que arri-ba a la vuitena edició amb un car-tell de primer nivell. En aquestaedició actuaran una trentena demags i hi haurà una vuitantena desessions distribuïdes per dife-rents equipaments i espais em-blemàtics de la vila.

La ira comença amb una do-ble sessió de màgia educativa pera alumnes dels centres de secun-dària del municipi i continuaràdemà amb la Gala Solidària, peròel gran gruix d'activitats es desen-voluparan de divendres a diu-menge.

Alguns dels espectacles mésesperats són el del mag Nuel Ga-lán, deixeble del Mago Pop, la

Gran Gala Internacional, ambChris Torrente, Dani Polo, HuangZheng, Alexander, Manu Llari i,inalment, l’actuació del mag te-levisiu Yunke.

Enguany, les actuacions s'hanestructurat en quatre grans blocs:la Gran Màgia, que són especta-cles de gran format a l'AuditoriTeatre Espai Ter; la Màgia Estre-lles, que són espectacles de migformat al Cine Petit i Terrat Mu-seu Mediterrània; la Màgia Sin-gular, amb espectacles de proxi-mitat en petits aforaments de - localitats; i la Màgia Popular,amb espectacles populars a pla-ces de la vila.

A més, es consolida el vessantprofessional amb la segona Firade Programadors de Màgia deCatalunya, que comença el di-vendres al matí.

Trenta mags donen el tret desortida al Fimag de Torroella

Diari de GironaDIMECRES, 5 DE JUNY DE 201918

EL BAIX EMPORDÀ baixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

El candidat del PSC a Palafrugell, Juli Fernández, ahir. ACN

ACN/DdG PALAFRUGELL

■ El candidat del PSC a Palafru-gell, Juli Fernández, situa SomGent del Poble (SGdP) com a socipreferent a l'hora de formar un go-vern en aquest municipi del BaixEmpordà. Els socialistes hanaconseguit set regidors i són la llis-ta més votada però ERC també haobtingut els mateixos edils.

La majoria absoluta del consis-tori se situa en onze i hauran debuscar aliances per formar un go-vern estable. Els socialistes i ERCvolen convèncer SGdP, amb tresregidors, per formar govern. Fer-nández, que va deixar de ser alcal-de a mitjans d'aquest mandat per

una moció de censura d'ERC iPDeCAT, assegura que un nou go-vern d'ERC tindrà efectes «moltperjudicials» per al poble. Peraixò, airma que l'alcaldia «no seràuna línia vermella» i està obert anegociar aquest tema amb SGdP.«El meu objectiu no és ser alcalde,sinó que el poble funcioni», diu,tot afegint que són els únics quepoden oferir-los un govern «sòlidi amb experiència».

De la seva banda, el PSC es que-daria amb deu regidors si sumésamb SGdP i no descarten més en-davant tancar un acord amb altresformacions per tenir estabilitat iarribar a la majoria.

Juli Fernández (PSC)aposta per SGdP perfer govern a Palafrugell Assegura que l'alcaldia «no serà una líniavermella» i que la prioritat és fer fora ERC

ACN/DdG TORROELLA DE MONTGRÍ

■L'Audiència de Girona ha absoltl'acusat d'intentar agredir el seunebot de anys en un pis de Torroella de Montgrí. S'enfronta-va a anys de presó per haver in-tentat que el menor li fes unafel·lació mentre els dos es troba-ven a la terrassa de l'habitatge. Lasentència considera provat que elprocessat va ensenyar-li el penisal seu nebot, però no que intentésforçar-lo ni l'agredís sexualment.

A l'hora de sentenciar el cas, eltribunal aplica el principi in dubiopro reo-en cas de dubte, a favor del'acusat- perquè entén que hi hallacunes que no permeten tombarla presumpció d'innocència. So-bretot, perquè en fase d'instruccióel menor va declarar una cosa i aljudici hi va introduir detalls subs-tancials que abans no havia dit.

Els fets que ara l'Audiència deGirona ha sentenciat es remuntenal de novembre del . El iscalsostenia que, aquella tarda, l'acu-sat va intentar que el seu nebot lifes una fel·lació mentre els dos estrobaven a la terrassa del pis on elmenor –un nen de anys- viviaamb la seva mare i els seus dosgermans.

El processat s'enfrontava a unapena de anys de presó per unatemptativa d'agressió sexual amenor de anys. I també a pagaruna multa de . euros per tresdelictes de lesions -perquè des-prés, hauria agredit tant la marecom la resta de germans que erenal pis.

La sentència, però, de la qual haestat ponent el magistrat ManuelIgnacio Marcello, absol el proces-sat de tots els delictes. El tribunal

recull que, aquella tarda, el pro-cessat sí que es va abaixar els pan-talons i va ensenyar el penis al seunebot mentre es trobaven a la terrassa. Però no considera provatque intentés que el menor li fesuna fel·lació, ni que després agre-dís la resta de la família. A l'horade sentenciar el cas, el tribunal esbasa sobretot en el relat que va ferel nebot al judici. I diu que no potser «prova de càrrec suicient» percondemnar l'acusat.

Absolen l'acusat d'intentaragredir sexualmentel seu nebot a Torroella La sentència considera provat que va ensenyar-li el penis mentreeren a la terrassa però no que intentés que el menor li fes una fel·lació

Un moment del judici a l’Audiència de Girona, ahir. ACN/LOURDES CASADEMONT

Un moment d’un espectacle delfestival Fimag, a Torroella deMontgrí. DdG

DdG PALAFRUGELL

■ El pregó de les es Festes dePrimavera de Palafrugell al TeatreMunicipal divendres donarà eltret de sortida a un cap de setmanaintens d’activitats. Enguany, elpregó serà a càrrec de Marià Júdez,un palafrugellenc estretamentvinculat al teixit associatiu de lavila i en especial a les Festes de Pri-mavera.

La festa, però, arribarà al seupunt culminant el diumenge a latarda amb el Carroussel Costa Bra-va. El mateix divendres, desprésdel pregó, se celebrarà a l’avingudade Josep Pla el sopar popular aCan Bech. El sopar comptarà ambl’actuació de The Funker’s Societyi amb la decoració loral del Cen-

tre Tramuntana. La venda de ti-quets es realitzarà al mateix mo-ment del sopar.

Els més petits gaudiran de laseva festa amb la Rua dels infantsi la Rua amb bus, la ireta, la fan-guejada, els infables esportius, eltobogan aquàtic i els karts. El punti inal a les festes el posarà el con-cert Íntimament Llach, de la com-panyia Neus Mar, al Teatre Muni-cipal el dilluns de juny a les dela tarda.

A més, per tercer any consecu-tiu, se celebrarà també el concursde fotograia Paco Dalmau, al qualpodrà participar tothom que pen-gi a Instagram una fotograia rela-cionada amb alguna de les activi-tats de les Festes de Primavera.

Pel que fa a l’esperada festa delCarroussel Costa Brava aquest anyhi participen colles, entre lesd'animació, les comparses i les ca-rrosses que faran el recorregut desdel carrer de Torroella ins al carrer de Barris i Buixó.

Marià Júdez fa de pregonera les 57es Festes dePrimavera de Palafrugell

El palafrugellenc, vinculatal teixit associatiu de la vila,donarà divendres el tretde sortida a la celebració

No

tíci

a d

istr

ibuïd

a per

a l

´Inst

itu

t del

Tea

tre

25el PeriódicoDIMECRES

5 DE JUNY DEL 2019Pàgines especials

Elegància. Ludmila Pagliero interpreta Don Quixot.

Anna Solà II MONOGRÀFICS

L’elegància i la puresa de la tradició francesa no podien faltar en la sete-na edició del Festival

Jardins Pedralbes. En una aposta clara per altres formats escènics, com la dansa, el pròxim 8 de juny presenta una selecció dels millors ballarins de l’Òpera Nacional de Pa-rís, les Étoiles, acompanyats pels so-listes de la mateixa formació en una exclusiva gala de ballet.

L’ampli repertori de l’Òpera de Pa-rís permet a aquest grup únic pre-sentar les peces clàssiques i con-temporànies més boniques, en una vetllada excepcional al Festival Jar-dins Pedralbes, en la qual la tradició de l’escola de l’Òpera es barreja amb la verdadera modernitat, més de 300 anys després de la inauguració de la companyia per Lluís XIV, rei de França, el 1713.

“Els ballarins tenen incorporada tota la tradició del ballet francès, són conscients del bagatge his-tòric”, destaca Joel Toledo, un dels directors artístics de la Gala de Ballet Étoiles de l’Òpera de París.

REPERTORI VARIAT.L’Òpera de París, la històrica companyia de ballet més cèlebre del món, interpre-tarà una selecció de reconegudes peces de vocabulari clàssic com El

Llac dels Cignes de Rudolf Nuréiev, o el Tchaikovsky Pas de Deux de Geor-ge Balanchine, tots dos reconeguts mestres de ballet del segle XX. Pas-saran també per peces neoclàssi-ques com In The Middle Somewhat

Elevated de William Forsythe, sense oblidar tampoc peces tan emble-màtiques com El Corsari o Don

Quixot. La gala uneix d’aquesta ma-nera la tècnica clàssica amb propos-tes contemporànies; el que ofereix és un repertori mixt que al mateix temps manté els grans números clàssics de ballet.

Aquest espectacle de gairebé una hora i mitja, dividit en dues parts, comptarà a més amb dues peces de música interpretades en directe: la

Mort del Cigne, peça composta per Camille Saint-Saëns, i Aunis, de Christian Pacher.

ELENC RECONEGUT. El qualifi-catiu d’Étoile s’utilitza per denominar

els millors ballarins del Ballet de l’Òpera de París; és el rang més alt per als artistes de la tricentenària companyia francesa. Hugo Mar-chand, Dorothée Gilbert, Ludmila Pagliero, Germain Louvet, i Valentine Colasante són les cinc estrelles que protagonitzaran aquesta gala de les estrelles de l’Òpera de París al Festi-val Jardins Pedralbes.

Els acompanyaran els millors solis-tes de la formació parisenca, com són Bianca Scudamore, Francesco Mura, Simone Valastro. Andrea Sarri és Coryphée i Giorgio Fourès forma part del cos de ball de la companyia parisenca.

En la direcció artística compten amb Alessio Carbone, primer ballarí de la companyia juntament amb Paul Marque, i amb Joel Toledo, assessor de dansa de la Comunitat de Madrid i ballarí expert. “Aquests ballarins estan acostumats a treballar amb el rigor d’una gran companyia com l’Òpera de París”, destaca To-

Les Étoiles de l’Òpera de París brillaran a Pedralbes

El Festival Jardins Pedralbes presenta una formació de luxe de la companyia tricentenària

b La proposta parisenca combina repertori clàssic amb passatges contemporanis

b

bArts escèniques. Ballet a Barcelona

ledo. “Hem adaptat el repertori als estils de ball de cada ballarí per obtenir el millor resultat, tenint en compte que les Étoiles tenen un repertori molt ampli en el qual hem pogut escollir per treure’ls el màxim profit. Això és part de l’èxit de la proposta”, afirma.

ATENCIÓ A LA DANSA. “L’aposta de Jardins Pedralbes per la dansa és una bonica apos-ta per dues propostes. Esperem que el públic ens rebi de la millor manera possible. Tenint en comp-t e e l f a c t o r d e n o v e t a t i d’exclusivitat, la qualitat de l’espectacle i l’entorn incompara-ble de Pedralbes, crec que serà un gran èxit”, afirma Toledo. En paral·lel a la Gala de Ballet Étoiles de l’Òpera de París, els prodigis del Ba-llet Rus Barcelona també faran les delícies del Festival Jardins Pedral-bes, en aquest cas a l’Escenari Villa-ge Banc Sabadell.M

dPrimer ballarí i director ar-tístic dels Italians de l’Òpera, Alessio Carbone organitza gales de dansa internacio-nals i presenta creacions de ballet inèdites per a teatres i festivals de tot el món. Pro-vinent d’una família artís-tica, Alessio va començar ballet clàssic a l’edat de 5 anys. Aviat va ser acceptat a la prestigiosa Escola de Ballet de La Scala de Milà. L’any 2000 va ser nomenat Coryphée, després Solista el 2001, i finalment Primer Ba-llarí el 2002.

Carbone, director

PRIMER BALLARÍ

dNascut a l’Havana (Cuba), Joel Toledo va començar es-tudiant ballet a l’Escola Ele-mental de l’Havana i després va continuar la seva formació a l’Escola Nacional de Ballet de l’Havana (1993). El se-tembre del 2000, Joel es va unir a la Companyia Nacional de Dansa-Espanya sota la direcció de Nacho Duato. A més de la seva carrera com a ballarí, és llicenciat en Admi-nistració d’Empreses. El setembre del 2015, va ser nomenat Assessor de Dansa de la Comunitat de Madrid.

Toledo, assessor

REFORÇ

d La gala compta amb cinc Étoiles (Hugo Marchand, Dorothée Gilbert, Ludmila Pagliero, Germain Louvet i Valentine Colasante), un Primer Ballarí (Paul Marque), tres Solistes (Bianca Scudamone, Francesco Mura, Simone Valastro) i una Coryphée (Andrea Sarri).

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

cultura33ara DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019

‘Tosca’, la millor òpera per iniciar-se en la lírica

guda, a un segon en què es produeix un gir escenogràfic i es visualitza la relació entre Església i repressió. Finalment, el tercer acte és poètic, oníric, tal com indica la música de Puccini”.

Azorín exigeix als cantants una feina física que ells assumeixen en-cantats. El tenor Jonathan Tetel-man, per exemple, que debuta al Li-ceu en el rol del pintor Cavaradossi,

opina que això és el que precisa-ment necessita l’òpera: “Cal portar elements de la vida quotidiana per-què el públic vol drama, acció i un impacte visual, ja no es pot cantar com al segle passat”. Com a parte-naire femenina, Tetelman tindrà la soprano ucraïnesa Liudmila Mo-nastirska, la magnífica Manon Les-caut de la temporada passada. “He cantat Tosca moltes vegades i als

millors teatres del món –explica–. M’agrada molt aquest rol perquè Tosca és una dona forta, com Lady Macbeth o l’Abigail de Nabucco”. Per la seva banda, el baríton Erwin Schrott reconeixia ahir que, després d’interpretar el malvat baró Scar-pia, s’ha de prendre un temps per refer-se de tanta “càrrega negativa”. Ara bé, recorda que “sense els per-sonatges bons, els dolents tampoc existirien!” Amb tot, en la seva actu-ació ha accentuat la “humanitat” d’un personatge “que dubta i davant de Tosca se sent vulnerable”.

Cantants o models? Davant la pregunta d’un periodis-ta, Schrott va confirmar que cada vegada es potencia més l’aspecte fí-sic dels cantants, i assumeix que és “refrescant” tenir artistes joves i ben plantats a l’escenari, però re-corda que “l’òpera no és una passa-rel·la de moda”, i que per enfrontar-se a rols principals cal tenir altres qualitats, com el coratge. “Ara que estic en el meu millor moment vo-cal, reconec que em sobren cinc qui-los, però Pavarotti ja deia que el rè-gim li havia castigat molt la veu”. “Sé que tinc bon aspecte i ho considero una sort, però nosaltres fem música bonica i no vull que el meu físic pas-si per davant del meu talent”, va afe-gir per la seva banda Tetelman. El tenor nord-americà d’origen xilè cantarà la corprenedora ària E luce-van le stelle a l’últim acte, tot un rep-te que afronta amb segurerat: “In-tento controlar l’emoció per trobar un equilibri entre drama i veu”.e

Tatiana Serjan (Tosca) i Roberto Aronica (Cavaradossi), cantants del segon repartiment, en l’assaig general. QUIQUE GARCÍA / EFE

El Liceu reposa la producció de Paco Azorín sobre el títol de Puccini amb més ganxo per als joves

MÚSICA

“L’òpera és un dret”. Així de con-tundent es mostrava ahir Paco Azo-rín a l’hora de presentar Tosca, una producció que torna al Gran Teatre del Liceu després de la seva estre-na fa quatre temporades, però que el director d’escena ha “refet a mi-da” per al nou repartiment, integrat per noms com ara la soprano Liud-mila Monastirska, el tenor Jona-than Tetelman i el baríton Erwin Schrott. “Tinc artistes extraordina-ris i no puc repetir el que havia fet”.

Tosca, en cartell del 8 al 28 de juny, és el pròxim títol del programa Liceu Under 35, que va esgotar totes les entrades per al 8 de juny en no-més mitja hora. “És una òpera que tothom hauria de veure perquè és molt humana –raona Azorín–, i jus-tament he buscat potenciar aques-ta naturalitat tan cinematogràfica en els cantants”. “Com en les sèries, quan es demana quina és la millor per començar, Tosca és una bona òpera per introduir-se en el món de l’òpera; inclou música, veus, cor, po-esia, la part visual, drama... És l’art que t’eleva a un nivell superior”, afe-geix John Fiore, el director musical.

La posada en escena d’Azorín treu el suc al costat més actual d’una de les òperes més cèlebres del veris-me italià, ja que posa sobre l’escena-ri la repressió del poder, en aquest cas l’eclesiàstic. “Porto l’espectador a fer un recorregut que va des d’un primer acte tradicional, de benvin-

BARCELONAVALÈRIA GAILLARD

Lucrecia Martel, de Björk als joves talents catalans

bàsics de creació: “Treballem l’au-diovisual, però la imatge monopo-litza tota l’atenció, en contra del so. És una mania molt de la classe mit-jana blanca menystenir-lo”, explica la directora, que està considerada una de les veus fundadores del Nou Cinema Argentí. En aquesta troba-da, en què participen realitzadors de fins a 18 nacionalitats, Martel pretén que els directors “aprenguin a treballar d’una altra manera, pen-sant a establir un diàleg que no pas-si necessàriament per filmar dues persones que parlen”.

L’acceleració cinematogràfica és un projecte del cineasta iranià Abbas Kiarostami adoptat també per Wer-ner Herzog i que a Barcelona està im-pulsat per la cooperativa creativa La Selva. Com diuen els organitzadors, l’objectiu del curs és que els partici-pants “accelerin el procés de creació d’una pel·lícula”, i esperen que de la trobada de Martel amb els joves ta-

La Filmoteca repassa l’obra de Lucrecia Martel. FILMOTECA

DE CATALUNYA

lents en sorgeixi una “obra polifòni-ca”. Els participants acabaran les jor-nades amb una peça pròpia en què només podran utilitzar una localitza-ció i que ensenyaran al públic el 15 de juny a la seu de la SGAE de Barcelona.

Paral·lelament a la participació de Martel en aquest curs, la Filmo-

teca de Catalunya ha programat una retrospectiva de l’obra de l’ar-gentina, integrada per quatre llarg-metratges i dos curts, entre els quals hi ha els films amb els quals va presentar-se al festival de Ca-nes, La niña santa i La mujer sin ca-beza. “Al món hi ha massa de tot i tenir una cinematografia curta és ecològic”, explica somrient l’ar-gentina. Martel, que serà present en un col·loqui sobre la seva última pel·lícula, Zama, el 13 de juny, va ser notícia al desembre, quan es va saber, tot i que ella no en pot parlar perquè va signar un contracte de confidencialitat amb la producto-ra, que havia refusat ser la directo-ra de Black widow, el film sobre l’heroïna de Marvel que encarna Scarlett Johansson.

La directora argentina reconeix els contactes amb la productora, però es mostra crítica amb el cine-ma de superherois, just ara que en-capçala la taquilla amb Vengadores: Endgame: “El seu èxit és cíclic en el món del cinema, vol dir que hem tornat a una narrativa de guerra i salvadors. En aquestes pel·lícules no s’hi fa res de què la humanitat no s’hagi penedit”.e”

CINEMA

No fa ni una setmana que la cine-asta argentina Lucrecia Martel va presentar a Nova York un dels tre-balls més complexos de la seva car-rera: la posada en escena de Cornu-copia, el nou concert de Björk. Men-tre encara ressonen els elogis unà-nimes per l’espectacularitat del xou, una de les distopies futuristes ca-racterístiques de la islandesa, Lu-crecia Martel ha aterrat a Barcelona convidada a impartir un curs a 45 talents emergents dins el projecte L’acceleració cinematogràfica.

L’autora de pel·lícules com La ciénaga –que va entusiasmar els germans Almodóvar fins al punt que se’n van convertir en produc-tors–, La niña santa i Zama destaca especialment per la importància que dona al so com un dels principis

BARCELONAJ.G.

Cultura i Espectacles30 | EL PUNT AVUI

DIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019

Gran Teatre del Liceu 2018/19

La tragèdia sentimentalde Tosca rau en la bondatdel pintor Mario Cavara-dossi, l’amor il·limitat deFloria Tosca i la maldat delbaró Scarpia. Uns rols, so-vint molt esquematitzats,inamovibles. Ara, el direc-tor i escenògraf Paco Azo-rín recupera la posada enescena de la seva produc-ció de fa quatre tempora-des però dona un cop decanell a la interpretacióper dotar de més humani-tat tots els personatges.

L’òpera, que s’estrena el 9de juny (i que té reparti-ment doble per poder as-sumir les 14 funcions finsal 28 de juny), ensenyaque “no cal ser un semideuper ser dolent; és la sevahumanitat el que reflec-teix la seva maldat”, insi-nua Erwin Schrott, queassumeix el rol del baróScarpia.

El director d’escena veutres tons molt diferenciatsen el llibret de Tosca i lapartitura de Puccini: hi haun primer acte tradicional;un segon acte expressio-nista, “molt teatral”, en

què el públic pot veure lapart del darrere de l’esce-nari per descobrir qui por-ta les regnes del poder, qui-na és la capacitat de re-pressió de l’Església, i untercer acte, oníric, de som-ni, “d’un gran lirisme, poè-tic”. Quatre anys desprésde la seva estrena (Azoríncomptabilitza que deu ha-ver participat en 40 pro-duccions més en tot aquestperíode), ell admet que hacanviat. I, com un cuiner,aprofita el que hi ha a la ne-vera per servir un plat nou;per això, ha buscat l’empa-tia dels intèrprets per fer

l’obra molt més pròxima,fugint de l’estatisme de lesòperes del segle XIX i exi-gint-los un treball físic, queels aparti de la seva zona de

confort. Azorín confessaque se sent “més humà quefa quatre anys” i això estransmet en una posadaen escena en què, perexemple, també s’ha sim-plificat el vestuari; ara ésmés conceptual per evitarla percepció de disfressa.

La voluntat de dotar detensió dramàtica una deles òperes més conegudes irepresentades al Liceucontrasta amb un directormusical, John Fiore, queadmet que s’identifica coma tradicional. Però aquestamirada aparentment opo-sada de la manera d’enten-

dre l’òpera ha estat moltben consensuada gràciesal fet que Azorín respectala partitura i que Fiore do-na temps perquè els can-tants puguin afrontar lesàries. De fet, el directormusical es rebel·la contrala tradició d’allargassar elscompassos per donar pas al’entrada de Scarpia, perexemple. És una decisióque ha imposat la tradicióperò que no apareix a lapartitura, i ell recuperal’original per garantir lasorpresa a l’espectador. AAzorín també li agrada en-senyar els canvis de deco-

El director d’escena Paco Azorín recupera al Liceu la producció de fa quatre anys,essencialitzant el vestuari i dotant de més humanitat els protagonistes

‘Tosca’ més humanaJ. BordesBARCELONA

Un instant multitudinari de ‘Tosca’en l’assaig de dilluns passat a latarda ■ EFE / QUIQUE GARCÍA

Paco Azorín,directord’escena iescenògraf: “Socmés humà que faquatre anys”

La complexitatdel món del llibre

L’APUNT talà.” Poc després entrevisto José Díaz, editor de Thu-le, i em diu que el mercat està generant una bombollacom la del totxo. En el seu sector, l’àlbum il·lustrat, hiha una allau de novetats que ofeguen les vendes. Moltprobablement tothom té raó, o una part, el que passaés que el món del llibre és complex, capriciós, imprevi-sible, apassionant. Llarga vida al llibre, en tot cas.Lluís Llort

Ahir vaig declarar en aquest diari que es publica mas-sa. És una percepció. Montse Ayats, presidenta d’Edi-tors.cat, m’estira amistosament de les orelles i em diu:“Això de publicar menys en català no t’ho compro. Enun mercat amb un 75% de producció en castellà i unlector que pot llegir en les dues llengües, si limiteml’oferta en català, el resultat serà menys lectors en ca-

EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE JUNY DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 31

rats, a la vista del públic.Això permet mantenir, encerta manera, la unitat delloc (quan ja hi ha una uni-tat d’acció i temporal). Ésun exercici de risc que exi-geix molta concentracióals tècnics del Liceu peròque esdevé màgic, asse-nyala Azorín.

Com ja és habitual, el Li-ceu programa un reparti-ment doble dels personat-ges principals per aprofitaral màxim la temporada.Liudmyla Monastyrska iTatiana Serjan interpre-ten el paper de Tosca. Elpaper de Cavaradossi l’in-terpreten un debutant Jo-

nathan Tetelman i Rober-to Aronica. Finalment,Scarpia (cap de la policia)el representen Schrott iLucio Gallo.

Ahir al matí, en una ro-da de premsa, Monastyrs-ka celebrava repetir un rolque ja ha presentat en tea-tres com el MET de NovaYork o la Bastille de París, ique defensa com un delstres personatges femeninsmés forts (comparant-losamb l’Abigaïl de Nabucco oLady Macbeth). Schrott hatrobat en aquesta ocasiócom el poderós Scarpias’afebleix davant de Tosca:es mostra vulnerable da-vant de Tosca. Això li hapermès donar-li un airemolt més humà davant delpersonatge seductor i as-sassí, com marca el tòpic.Finalment, Tetelman cele-bra el somni de debutar alLiceu amb aquest rol. Debaríton ha passat a tenor iadmet que vigila de respec-tar un equilibri entre lamúsica i la voluntat d’emo-cionar amb les seves inter-vencions líriques. ■

Doble repte. La producció deTosca proposa dues accionsper apropar l’òpera: Under 35i El Liceu a la platja. Tosca, diri-gida per Paco Azorín, arrencaamb l’assaig general (8 dejuny) que s’ha venut als jovesde menys de 35 anys. En mit-ja hora es van exhaurir totesles localitats (1.800) que esvan posar a la venda, a 15 eu-ros. L’èxit repeteix el cas an-terior d’I puritani. Aquesta no-va política d’apropar els me-nors de 35 anys a l’òpera, ques’ha estrenat aquest curs i esmantindrà en els propers,també permet assistir a qual-sevol títol de la temporadaper 30 euros. Les pêcheurs deperles (la primera produccióque va obrir aquesta oferta)va vendre prop de tres-centesentrades.

La darrera funció perme-trà projectar l’òpera en unfals directe (a partir de les 22h) per pantalles escampadesper un centenar de places(entre Catalunya i l’Estat es-panyol). Azorín assenyala quela versió plantejada ara és“molt cinematogràfica; témolt bona càmera aquesta

producció”, així com també elsuport amb la il·luminació.Els espectadors de platea nonotaran pràcticament l’edi-ció. També n’és un defensorJohn Fiore, tot i que aconsellasentir i viure l’òpera en direc-te, al pati de butaques.

El director musical consi-dera que Tosca és un bon títolper endinsar-se en l’òpera perla seva musicalitat i tramadramàtica. Azorín és taxatiu:“L’òpera és un dret, l’hemd’estendre a tot arreu.” SiAzorín reconeix que és un fande la sarsuela i de l’òpera desde petit, Fiore també va bate-jar-se als vuit anys amb unTurandot. I van ser moltes lesvegades que, amb els seuscompanys d’escola de Seatt-le, va poder assistir a versionsmatinals escolars, que vandonar accés a l’òpera als queno hi tenien una connexió fa-miliar, com era el seu cas. Ladirectora artística del Liceu,Christina Scheppelmann,destaca que hi ha la respon-sabilitat familiar de portar elsinfants a l’òpera perquè la co-neguin i decideixin sense pre-judicis previs.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

‘Under 35’ i òpera a la platja

Tetelman debutaal Liceu i en rol.Vol respectarl’equilibri entrel’emoció i lapartitura

Elena Anaya, Louis Gar-rel, Gina Gershon, SergiLópez, Christoph Waltz iWally Shawn seran elsprotagonistes de la prope-ra pel·lícula de WoodyAllen, una comèdia ro-màntica ambientada du-rant una edició del Festi-val de Sant Sebastià que esrodarà a la ciutat basca elproper estiu, entre el 10 dejuliol i el 23 d’agost. Ho feiapúblic ahir a la tarda TheMediapro Studio, produc-tora de la pel·lícula, queencara no té títol.

La pel·lícula és protago-nitzada per un matrimoninord-americà que va alFestival de Cinema deSant Sebastià i queda en-amorada de la mostra i dela bellesa i l’encant d’Espa-nya. Ella té un affaire amb

un brillant director de ci-nema francès i ell s’en-amora d’una dona que viua la ciutat.

Jaume Roures, soci fun-dador de Mediapro, que java produir Vicky CristinaBarcelona, recorda en lanota de premsa feta públi-ca ahir: “Treballem ambWoody Allen des de fa 14anys.” A més, destaca queles seves pel·lícules “tenenuna personalitat única” iassegura que “aquest noufilm compta amb tots elsingredients per estar a l’al-tura a la qual un directoramb el talent de WoodyAllen ens té acostumats:un guió intel·ligent i un re-partiment internacionalde primer ordre”.

Sergi López afegiràamb aquest film un títolmés a una filmografia quealterna produccions cata-lanes (Staff only, La pro-

pera pell, La vida lliure,Pa negre) amb coproduc-cions internacionals deprestigi com Western, Ellaberinto del fauno, Undia perfecte o Harry, unamigo que os quiere.

Intèrprets de renomWoody Allen torna a rodaramb un equip d’actors re-marcable. A més de SergiLópez, comptarà amb l’ac-

tor i director francès LouisGarrel (protagonista deSoñadores i premiat aSant Sebastià pel guiód’Un hombre fiel), l’actriuespanyola Elena Anaya(Wonder Woman, La cor-dillera, La piel que habito,Lucía y el sexo), l’austríacCristoph Waltz (guanya-dor de dos Oscar per Djan-go desencadenado i Mal-ditos bastardos), GinaGershon (Killer Joe, La-zos ardientes, El Dilema) iWally Shawn, veterà in-tèrpret que ja ha treballatamb Allen en títols comDías de radio, Sombras yniebla o Manhattan.

Vittorio Storaro, un ha-bitual als equips de WoodyAllen, s’encarregarà de lafotografia de la pel·lícula.Al llarg de la seva carrera,Storaro ha treballat en 85pel·lícules i ha guanyattres premis Oscar. ■

Serà un dels intèrprets del nou film del director, querodarà del 10 de juliol al 23 d’agost a Sant Sebastià

B.S.BARCELONA

Sergi López, en elnou film d’Allen

Woody Allen torna a rodar una pel·lícula, i Sergi López en serà un dels intèrprets principals ■ EFE / ORIOL DURAN

Christoph Waltz,Elena Anaya,Louis Garrel iWally Shawn sónaltres intèrpretsde la pel·lícula

EL MUNDO. MIÉRCOLES 5 DE JUNIO DE 2019

23

i CATALUNYA

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Hace cuatro años, cuando Paco Azorín se vio enfrentado al reto de llevar a escena la gran Tosca de Giacomo Puccini, uno de los mu-chos interrogantes que se planteó fue qué decir respecto a una ópera sobre la cual, aparentemente, ya se ha dicho todo. Y cómo atrapar al es-pectador cuando ese mismo espec-tador tiene una idea muy clara de lo que tiene que ocurrir en el escena-rio. La respuesta fue un alabado montaje en el que Azorín, respetan-do escrupulosamente la obra, con-siguió arrojar sobre ella una mirada renovadora y valiente.

Ahora, en el retorno de esta pro-ducción al escenario que la vio nacer, el del Gran Teatre del Liceu, el direc-

tor de escena apuesta por hacerla aún más cercana al público. Cercana y tremendamente humana a partir de enfatizar el trabajo actoral de los cantantes hasta el punto de hacer, con ellos, «casi teatro de cámara».

Así será la renovada Tosca, penúl-timo título de la temporada, que el Liceu presentará a partir del próxi-mo 9 de junio. Serán en total 15 fun-ciones, incluyendo un preestreno, el día 8, en exclusiva para espectado-res de hasta 35 años, además de la retransmisión de la última función, el 28 de junio, a diversos municipios de Cataluña través del programa Li-ceu a la Fresca.

Con más de un siglo de trayectoria liceística, Tosca contará en esta oca-sión con dirección musical del esta-

dounidense John Fiore, que debuta en el coliseo de la Rambla, y dos re-partos. Las sopranos Liudmuyla Mo-nastyrska y Tatiana Serjan se alter-narán en el personaje principal de Floria Tosca. A su lado, los tenores Jonathan Tetelman y Roberto Aroni-ca encarnarán al pintor Mario Cava-radossi, y los barítonos Erwin Schrott y Lucio Gallo darán vida a su malvado oponente, el barón Scarpia.

«La vida va muy rápido y ahora esta Tosca me parece muy lejana en mi carrera. Han pasado cuatro años en los cuales he hecho 40 nuevas producciones, y yo ya no soy el di-rector que era entonces, así es que lo primero que he hecho ha sido quitar-le un poco el polvo», señala Paco Azorín, que en su día perfiló una

producción que aunque se inicia de manera convencional –«el primero es como un acto de bienvenida en el que todo el mundo encuentra lo que espera»– evoluciona rápidamente hacia una abstracción que pretende mostrar la cara oculta del poder y sus eternos vínculos con la Iglesia.

En esencia, el montaje sigue sien-do el mismo, si bien ahora Azorín ha querido enfatizar aún más el traba-jo actoral de los cantantes, a los que «cojo de la mano y llevo delante pa-ra que conecten con el auditorio». Incluso, también se ha permitido «simplificar el vestuario para hacer-lo más intemporal y para que salga el ser humano que hay escondido tras el vestido».

Uno de los personajes que, sin du-

‘Tosca’, más humana, más cercana El Liceu recupera el aplaudido montaje de Paco Azorín de la célebre ópera de Giacomo Puccini, de la que ofrecerá 15 funciones incluyendo una sesión exclusiva para menores de 35 años

Representación de la conocida ópera del compositor italiano Giacomo Puccini ‘Tosca’. A. BOFILL

da, mejor refleja esta idea del direc-tor será el malvado barón Scarpia. «Estamos trabajando su lado más humano, y aunque no deja de ser un villano, lo estamos llevando hacia un terreno mucho más interesante que es el lado inseguro de su humanidad. Porque cuando Scarpia dice ‘Tosca me hace olvidar hasta a Dios’, lo que nos está diciendo es que se siente vulnerable frente a esta mujer. Fren-te a ella pierde todo su poder. Tosca es la kriptonita de Scarpia», explica el barítono Erwin Schrott.

Este perfil coincide también con la visión que la ucraniana Liudmuyla Monastyrska tiene de Floria Tosca, a la que considera «una mujer muy fuerte, como la Abigail de Nabucco o Lady Macbeth, que son también mis personajes favoritos». Por su parte, para el tenor Jonathan Tetel-man, que debuta en rol y escenario,

Mario Cavaradossi es «el papel ideal, por la música y por el personaje, que ya no puede ser más humano».

Para todos ellos, el énfasis dramá-tico resulta fundamental. «Necesita-mos acción, drama, sentimientos. Hay que acercar el lado humano de los personajes para que el público pueda sentirse identificado», dice Te-telman. «No podemos quedarnos en el espacio de la comodidad. Y Paco nos lleva a cruzar esos límites, lo cu-al a mí, como artista, me parece muy refrescante», añade Schrott.

El director de orquesta John Fio-re, que no puede ocultar su entu-siasmo por este título –«de joven tu-ve la oportunidad de ver Tosca en el Met con Caballé y Pavarotti»–, se siente cómodo con la propuesta de Paco Azorín «porque trabajar con un director de escena que respeta la música es lo mejor que puede pa-sar». El director de escena no se ha-ce esperar para devolverle el cum-plido. «John hace una Tosca muy elegante, clara y transparente, en la que la música deja espacio a los cantantes, que es algo absolutamen-te necesario».

La última función será retransmitida a varios municipios de Cataluña

AMB TU,DONEM LA CARA6 DE JUNY - DIA DE LA COL·LECTA

** Cost: 6 euros (donació íntegra per a l’ONG). Servei de SMS per recaptar fons en una campanya de tipus solidari operat per Altiria TIC, HYPERLINK "http://www.altiria.com" www.altiria.com, i l’Associació Espanyola de Fundraising, HYPERLINK"http://www.aefundraising.org" www.aefundraising.org, núm. at. client 902 00 28 98, Apartat Correus 36059–28080 Madrid. Hi col·laboren Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo, Euskaltel i Telecable. En enviar l’SMS, consent que l’AssociacióEspanyola Contra el Càncer tracti les seves dades amb la finalitat de gestionar les donacions i enviar-li les comunicacions oportunes. Política de privacitat a: https://www.aecc.es/es/politica-de-privacidad.

Enviant un missatge:

AECC BARCELONA

al 38014**

Des del teu banca través de BIZUM.El codi del’AECC és 11244

O a través delnostre web:dona.aecc.es

www

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

Cataluña

El fotógrafo Richard Learoyd, posa junta a su obra «Agnes, July 203 III», ayer, en la Fundación Mapfre

Víctor Fernández - Barcelona

Desde hoy, la Casa Garriga No-

gués, es decir, la sala de exposi-

ciones de la Fundación Mapfre

de Barcelona, acoge un completo

recorrido a uno de los más inte-

resantes fotógrafos contemporá-

neos. Se trata del británico Ri-

chard Learoyd, un autor que beb

del pasado y de la pintura para

crear un estilo propio de gran

fuerza expresiva, tanto en color

como en blanco y negro.

La exposición permite reco-

rrer los temas que han interesa-

do a este artista a partir de una

selección de 51 obras procedentes

de los propios fondos de Learoyd,

así como de la Fraenkel Gallery

de San Francisco. A ello se le

suma también un encargo que la

propia Fundación Mapfre ha

realizado al fotógrafo y que está

formado por una serie de paisajes

realizados en Lanzarote, una isla

que ha visitado en varias ocasio-

nes y que deseaba convertir en

objetivo de su cámara, tal y como

explicó ayer el propio Richard

Learoyd.

Learoyd puntualizó que «en la

historia del arte ha habido dos

grandes hitos, la aceptación de la

abstracción como expresión ar-

tística, y la aceptación de la foto-

grafía». Sobre este último parti-

cular, el fotógrafo británico pre-

tende, según sus palabras, «con-

tinuar haciendo fotos que bus-

quen la reacción y la meditación

de la gente».

La mirada de Richard LearoydUna exposición en la Fundación Mapfre de Barcelona repasa la carrera de uno de los grandes nombres de la fotografía actual

EFE

Europa del Este.

Antes del color, Richard Learo-

yd trabajó con el blanco y negro

más clásico. Dentro de esta línea

podemos encontrar, por ejemplo,

una bolsa con redes de pesca

aparecida en una playa de Portu-

gal y que, bajo el objetivo del fo-

tógrafo, tiene unas dimensiones

que podrían entenderse como

oníricas.

La pintura se extiende también

por la fotografía de Richard Lea-

royd, especialmente los grandes

maestros del siglo XIX de los que

toma la manera de iluminar a la

fi gura humana. Son retratos que

parecen perdidas en un tiempo

indefi nido, como sucede con foto-

grafías como el vdesnudo feme-

nino titulado «A la manera de

Ingres».

También hay un halo de pintor

en sus naturalezas muertas,

también defi nidas como vidas

detenidas. Su principal fuente

son los maestros de los Países

Bajos en el siglo XVII, además del

francés del XVIII Jean Siméon

Chardin. De ellos toma el valor

que se le da a los placeres simples

de lo que es una vida modesta,

con elementos como cerezas re-

cién cogidas en un plato o un pan

sobre una mesa. Todo captado

por Learoyd.

El fotógrafo agradeció el «es-

fuerzo titánico» para reunir su

producción en «un recorrido te-

mático, más que cronológico», tal

y como lo defi nió comisaria de la

exposición, Sandra Philips. Esa

temática se inicia con las fotogra-

fías tomadas por una cámara

oscura, es decir, una gran cámara

de diseño propio basada en los

antiguos principios ópticos. De

esta manera, Learoyd ha conse-

guido capturar imágenes de gran

singularidad con métodos aleja-

dos de los tecnicismos actuales.

Es así como consigue fotografías

de un tamño parecido al de la

cámara que, pese a sus evidentes

limitaciones, ha logrado que

pueda ser bastante fl exible. Con

este artilugio que puede defi nirse

como mágico ha captado el valle

de Yosemite, en California, así

como algunos escenarios en la

Una visitante toma imágenes de «Ballena pacífi ca», que forma parte de la exposición en Barcelona

DÓNDE: Fundación Mapfre. Diputació, 250.

CUÁNDO: Hasta el 8 de septiembre.

Regresa al

Liceu una

Tosca humana

y elegante

El Gran Teatro del Liceu vol-

verá a acoger a partir del día

8 de junio la producción de

«Tosca» que se representó en

2014, bajo la dirección de Paco

Azorín, quien ayer indicó que

el público verá ahora una

producción «mucho más hu-

mana» y «elegante», gracias

a los retoques introducidos.

Azorín argumentó en rue-

da de prensa que a las produc-

ciones, «como todo en la vida,

les pasa el tiempo, inexorable-

mente, y uno se ve obligado a

sacarles el polvo», a la vez que

no ha obviado que él tampoco

es el mismo que hace cuatro

años, de manera que la ha

«puesto al día».

Sin embargo, dejó claro que

la obra de Puccini, una de las

más célebres y representa-

das, «es muy potente de por

sí», pero ha querido realzar el

rol de los cantantes «y me he

puesto a trabajar con ellos

como si fueran actores, les he

ayudado prácticamente a

hacer teatro de cámara».

«Los he cogido de la mano

–prosiguió– para conectarlos

con el auditorio, para que el

público vea incluso su mane-

ra de respirar, hemos enri-

quecido a los personajes con

sus propias ideas. En esta

producción se dejan la vida en

el escenario, lo que agradezco

mucho», apostilló.

Otro cambio que notarán

los espectadores es la «simpli-

fi cación» del vestuario, por-

que Azorín sintió la necesidad

de «hacerlo más intemporal,

necesitaba que saliera el ser

humano que hay detrás de

cada vestido», resaltó.

El doble reparto de este

montaje está encabezado por

la ucraniana Liudmyla Mo-

nastyrska y la rusa Tatiana

Serjan (Tosca), y cuenta con

Jonathan Tetelman y Rober-

to Aronica como el pintor

Mario Cavardossi y con

Erwin Schrott y Lucio Gallo

como el barón Scarpia, el vi-

llano de la obra. A la vez,

Azorín, que se califi có de

WfrikiW de la ópera desde

que era niño, destacó que el

director de orquesta John

Fiore consigue una «Tosca

muy elegante, muy clara».

L. R. - Barcelona

7LA RAZÓN • Miércoles. 5 de junio de 2019

Notí

cia

dis

trib

uïd

a per

a l

´Inst

itut

del

Tea

tre

http://epservices.eprensa.com/cgi-bin/view_digital_media.cgi?subclient_id=8202&comps_id=213313385

L'òpera 'Tosca' de Puccini torna al Liceu amb

una producció "més humana" a càrrec de Paco

Azorín Publicado 4/6/2019 14:54:43 CET

Liudmyla Monastyrska, Jonathan Tetelman i Erwin Schrott protagonitzen el

triangle amorós del cèlebre melodrama italià

ACN Barcelona.‐La 'Tosca' de Giacomo Puccini torna al Gran Teatre del Liceu del 9 al 28 de juny amb la

reposició d'una producció de la temporada 2013‐2014 del director d'escena Paco Azorín. "Hem fet una

producció més humana. Sóc més humà que fa quatre anys", ha avançat Azorín sobre els canvis que han

introduït juntament amb el director musical John Fiore. La soprano ucraïnesa Liudmyla Monastyrska

encarnarà el rol de Tosca, alternada amb Tatiana Serjan, i els tenors Jonathan Tetelman i Roberto

Aronica donaran vida a Cavaradossi. El triangle amorós el completaran els barítons Erwin Schrott i Lucio

Gallo com a baró Scarpia. La producció apropa encara més l'element humà a escena, amb Azorín exigint

als cantants connexió sentimental amb el públic i polint escenografia respecte l'anterior producció.