6. ANNEX I: Memòria de la intervenció arqueològica a l ... · desenvolupament de la vila durant els segles XIV i XV quedà reforçada amb el privilegi que concedí el rei Jaume

6. ANNEX I:

Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit de Cirera.

Telèfon: +34 93 778 99 93 E-mail: [email protected] Mòbil: +34 626 42 05 10 Web: www.diagnosiscultural.com Direcció: Dr. Rotllant, 8 Baixos 3. Masquefa (BCN) 08783

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A L’ÀMBIT RIERA DE CIRERA

(22-24 de març de 210)

Mataró, El Maresme

Promotor: Volumètric SLU

Execució: Diagnosis Cultural Consulting

Direcció tècnica: Daniel Gutiérrez

Arqueòleg Consultor en patrimoni cultural

6 d’abril de 2010

Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit Riera de Cirera (Mataró, El Maresme)

2

ÍNDEX

FITXA TÈCNICA

1. SITUACIÓ Pàg. 3

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS I CONTEXT ARQUEOLÒGIC Pàg. 4

3. MOTIUS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ Pàg. 16

4. MÈTODE DE TREBALL Pàg. 16

5. TREBALLS REALITZATS I RESULTATS Pàg. 17

6. CONCLUSIONS Pàg. 43

7. BIBLIOGRAFIA I NETGRAFIA Pàg. 44

8. RESOLUCIÓ Pàg. 45

APÈNDIX 1. REPERTORI ESTRATIGRÀFIC Pàg. 47

APÈNDIX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA Pàg. 48

APÈNDIX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA Pàg. 50


3

FITXA TÈCNICA

JACIMENT: Àmbit Riera Cirera

MUNICIPI: Mataró

COMARCA: Maresme

COORDENADES (utm): X: 453174,5m Y: 4600222m

CAMPANYA: 22-24 de març de 2010

TIPUS DE JACIMENT: Jaciment no existent

CRONOLOGIA: -

DIRECCIÓ: Daniel Gutiérrez Espartero

PROMOTORS: Volumètric slu


4

1. SITUACIÓ

Mataró de situa a la comarca del Maresme, entre el Mediterrani i la Serralada Prelitoral. Delimita a l’est amb Argentona i Cabrera de Mar, al nord amb Dosrius i a l’oest amb Sant Andreu de Llavaneres.

L’àmbit Riera de Cirera es troba al nord del nucli urbà, just a tocar de la sortida de Mataró Oest de l’autopista C-32, en una zona urbana totalment consolidada. La parcel·la es troba lliure d’edificacions, presenta força vegetació i té una extensió de 12.760m2. Aquesta se situa entre la Carretera de Cirera, la Ronda de Frederic Mistral, Riera de Cirera i carrer d’Aristòtil.

Fitxa Tècnica:

Municipi: Mataró Comarca: El Maresme Coordenades (utm): X: 453174,5m Y: 4600222m

Imatge extreta de l’Institut Cartgràfic de Catalunya. www.icc.cat


5

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS I CONTEXT ARQUEOLÒGIC

Noticia històrica de Mataró1

La zona on actualment se situa la ciutat de Mataró ha estat habitada des de la prehistòria a causa de la seva bona situació geogràfica, la seva climatologia favorable i una orografia litoral.

En la Prehistòria, la comarca del Maresme fou habitada de forma continuada des del període Neolític (a partir del 5000 aC.). D'èpoques anteriors, només s'han trobat algunes restes òssies d'animals de les etapes de les glaciacions del quaternari.

La majoria dels assentaments humans i dels seus cementiris se situaven en llocs enlairats, en coves o en abrics de la Serralada Litoral. Tanmateix, l'any 2000 es descobrí al carrer d'en Xammar de Mataró l'hàbitat humà més antic –5000 aC- trobat a la plana litoral del Maresme.

Era un petit campament freqüentat per un grup humà que tenia el seu hàbitat permanent a les muntanyes i es desplaçava durant un període de l'any a la costa per cercar i recol·lectar els recursos naturals de la zona.

Durant l'excavació d'aquest jaciment es trobaren alguns fragments de ceràmica decorada amb impressions fetes amb una petxina (ceràmica cardial). També s'hi van trobar abundants estris de sílex i de jaspi, com ara la fulla d'una falç, que encara conservava traces de l'ordi que havia tallat, altres eines utilitzades per tallar fustes i pells, i molts resquills que havien sobrat de la talla d'aquestes eines. A prop d'una de les cabanes, hi havia una petita destral de pedra polida.

Al municipi de Mataró també hi ha el jaciment de Can Marchal, del període neolític mig (3500-2500 aC), on es documentà un enterrament de la denominada cultura dels Sepulcres de Fossa.

En época ibérica, L'actual terme municipal de Mataró pertanyia al territori dels ibers laietans, el qual s'estenia des de La Tordera al massís del Garraf. La serralada Prelitoral n'era el límit interior.

Els ibers laietans controlaven el seu territori mitjançant una sèrie de poblats fortificats –oppida- estratègicament situats en els cims dels turons, des d'on dominaven la plana marítima, la depressió Prelitoral, les valls i les vies naturals de comunicació: els rius i les rieres.

1 Informació extreta de l’Institut d’Acció Cultural de Mataró (www.cultura.mataro.cat)


6

Amb una superfície entre 7 i 10 hectàrees, l'oppidum de Burriac, a Cabrera de Mar, n'era el principal. Estava situat en la capçalera d'una petita vall, on també s'han trobat diversos petits assentaments camperols, nombroses sitges excavades a la roca per emmagatzemar productes agrícoles, dos cementiris i un santuari dins d'una cova. Burriac era el centre des d'on s'organitzava el territori, el comerç, s'exercia el poder polític i residien les elits laietanes.

El segle III aC és el període d'esplendor de la cultura ibèrica laietana. Una de les terrisseries més importants estava situada a Mataró, a l'actual riera de Sant Simó, on s'han localitzat quatre forns i un gran abocador on es llençava la terrissa trencada o mal cuita. A Catalunya hi ha molt pocs jaciments d'aquest tipus, que són bàsics per conèixer aspectes diversos de l'economia dels ibers.

També d'època ibèrica, però d'una etapa més tardana, s'han localitzat al centre antic de Mataró –carrer de Magí de Villalonga, 10-12 i plaça de Can Xammar– cinc sitges excavades al sòl natural, les quals deixaren d'usar-se cap a inicis del segle i aC i segurament formaven part d'un petit assentament rural situat on poc més tard es fundà la ciutat romana d'Iluro.

La ciutat romana d'Iluro fou fundada entorn l'any 80/70 aC al damunt d'un petit promontori natural d'uns 80 m d'altura, on actualment hi ha el centre antic de Mataró. Fou una petita ciutat provinciana, amb una extensió entre 7 o 8 hectàrees. Iluro es fundà per administrar un territori, on des d'inicis del segle i aC, o poc abans, s'hi desenvolupava una incipient indústria viticultora, la qual poques dècades després es convertí en un important negoci.

Del període de la fundació d'Iluro es coneix el carrer principal o cardo maximus i altres carrers secundaris, una porta fortificada d'accés a la ciutat, un mercat públic i diversos habitatges i locals industrials. Altres espais d'ús públic com el fòrum o el cementiri degueren existir des d'un primer moment, però fins al moment no han estat identificats.

L'etapa més esplendorosa d'Iluro se situa entre les darreres dècades del segle I aC i el segle II dC, fruit d'una prosperitat econòmica generada per la indústria del vi. L'escriptor romà Plini el Vell descriví Iluro com un nucli de ciutadans romans -oppidum civium romanorum-, fet que pressuposa que Iluro gaudia d'un estatut municipal privilegiat, el qual sembla ser que li fou concedit en l'època d'August.

A partir de l'arqueologia es coneix que al segle II es produïren importants reformes urbanístiques, especialment a la zona comercial del cardo maximus.També s'inicià un lent procés de transformació de la trama urbana que culmina al segle V. La davallada del comerç del vi, la crisi general del segle III i la desaparició progressiva de la vella aristocràcia urbana, van fer d'Iluro una ciutat en declivi que anà perdent a poc a poc el seu paper com a centre


7

administrador del territori. Al segle IV, part del fòrum, s'utilitzava com una zona d'emmagatzematge en sitges. La claveguera del cardo maximus es reparà amb elements arquitectònics sumptuosos procedents de vells edificis públics ja enderrocats.

Entre mitjan del segle V i inicis del segle VI va desaparèixer definitivament el traçament urbà de la ciutat romana. La zona del fòrum es convertí en un cementiri, disposat entorn d'un temple cristià, del qual hi ha pocs vestigis. Aquest nou espai esdevingué des de llavors el centre neuràlgic de la comunitat. Tot i que no es coneixen habitatges d'aquesta època, la majoria probablement degueren agrupar-se entorn del temple. Altres se situarien disperses enmig de camps de conreu i runes de la vella ciutat.

En alguns d'aquests camps s'excavaren profundes fosses per extreure'n argiles i recuperar pedres de les antigues construccions per fer-ne de noves. Aquestes fosses s'utilitzaven després com a abocadors de deixalles, alguns dels quals s'usaren fins a inicis del segle VII.

Des dels darrers testimonis arqueològics d'època tardoromana -segle VII- fins a les primeres referències escrites de la vila medieval al segle X, hi ha, de moment, un considerable buit d'informació, la qual es limita a breus referències en documents del segle X, on s'esmenta el terme d'Alarona, i del segle XI on s'esmenta la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta. La primera vegada que se cita Mataró, en referència al castell, correspon a un document datat l'any 1098.

La història de la vila altomedieval està molt lligada al domini que sobre ella hi exercien els diferents senyors i castlans feudals del castell de Mata, entre els quals cal destacar la família dels Castellvell al segle XI i dels Montcada al segle XII. Del castell de Mata es conserven alguns vestigis a l'actual turó d'Onofre Arnau.

La vila dels segles XI i XIII estava formada per unes poques cases situades a l'entorn d'un petit mercat i de l'església de Santa Maria, tot cercant la protecció jurisdiccional que donava la sagrera, així com per masos dispersos pel territori origen de posteriors parròquies i veïnats, com Primilianum (Sant Pere de Premià), Azzar (Sant Genís de Vilassar), Tridiliano (Traià), Cirera, o Valades (Valldeix). La importància creixent d'aquest mercat en el desenvolupament de la vila durant els segles XIV i XV quedà reforçada amb el privilegi que concedí el rei Jaume II a Mataró permeten un mercat setmanal (any 1294).

Entre finals del segle XIV i inicis del segle XV, Mataró experimenta importants


8

canvis polítics que s'emmarquen dins del context històric general: la descomposició lenta del sistema feudal, el paper cada vegada més important de la Corona que s'afanyà a recuperar el patrimoni reial en detriment dels senyors feudals, i les primeres reunions de la universitas (el futur consell municipal).

L'any 1419 el rei Alfons III recuperà per a la Corona el castell de Mata i l'any 1424 incorporà les parròquies del terme del castell. Aquesta incorporació no fou, però definitiva, perquè durant la Guerra Civil (1462-1472) el rei Joan II tornà a empenyorar Mataró i altres poblacions properes a favor del cavaller Pere Joan Ferrer. Aquest fou el darrer senyor feudal de Mataró, ja que l'any 1481, Ferran el Catòlic concedí a Mataró el privilegi de ser "carrer de Barcelona" i la incorporació definitiva a la Corona.

Amb la incorporació definitiva al patrimoni reial i la fi del domini senyorial, la vila de Mataró inicià l'etapa pre-municipal i un creixement de població i urbanístic continuat durant els segles posteriors. A inicis del segle XVI a la vila hi habitaven unes dues-centes onze famílies aplegades al voltant de l'església de Santa Maria, i unes trenta-cinc més repartides en diferents masos del terme. Un segle més tard ja eren unes cinc-centes.

Durant aquest segle, Mataró es desenvolupà urbanísticament fins a adquirir la fesomia que actualment conserva el nucli històric de la ciutat. L'església romànica de Santa Maria fou substituïda l'any 1532 per un temple gòtic. Entre els anys 1549 i 1561, a partir d'un projecte de l'enginyer militar Benedicte de Ràvena, es fortificà amb baluards l'església de Santa Maria. Aquesta fortificació havia de ser una solució provisional, juntament amb el tancament dels carrers, fins a la construcció de la muralla de la vila anys més tard, obligat per la Corona.

Les obres de construcció de la muralla van durar més de trenta anys –1570-1602–, a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el seu traçat. La muralla tenia set portals, el més destacat dels quals era el de Barcelona, i algunes torres.

També són del segle XVI el convent de Sant Josep i l'edifici de can Serra Arnau (on avui hi ha el Museu de Mataró). Cap al final de segle s'urbanitzaren dos barris fora de les muralles, un a la riera de Pou d' Avall, l'actual carrer de l'Hospital, i l'altre a prop de la platja.

A inicis del segle XVII es realitzen diverses obres d'enginyeria per a transportar aigua dels torrents a la ciutat. Fou en aquesta època quan s'instal·là la congregació dels caputxins a Mataró, quan es construí una nova casa


9

consistorial a La Riera, quan s'obrí la nova plaça de Sant Cristòfor i quan

s'amplià el cementiri. L'agricultura i el comerç, la producció de vi i la fabricació de vidre en foren els motors econòmics durant aquest segle.

Mataró rebé el títol de ciutat a les Corts de Felip V de l'any 1701-1702, i després de la guerra de Successió (1702-1714), com a conseqüència del Decret de Nova Planta (1716), esdevingué cap de corregiment. En poc més de setanta anys es duplicà la seva població (9.947 habitants l'any 1787). Superada la crisi de començament de segle, l'economia experimentà una forta recuperació, especialment sota el regnat de Carles III, que establí el comerç lliure amb les Índies (1765). Mataró es transformà en una ciutat molt laboriosa, i destacà en la fabricació d'indianes, puntes de coixí, mitges, sederia, i exportació de vi i d'aiguardent. El comerç colonial li donà prosperitat.

L'urbanisme d'aquest segle es caracteritza pel creixement i la consolidació de la ciutat. El creixement s'efectuà sobretot al raval de marina, a l'entorn al Camí Ral i a les sortides de la ciutat. L'arquitectura barroca d'aquesta època deixà bons testimonis a la ciutat: la capella dels Dolors, les esglésies de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, l'església de Santa Anna al col·legi dels Escolapis, i el convent de les Caputxines, entre d'altres.

El segle XIX també fou un segle de creixement demogràfic significatiu. L'any 1824 hi havia a Mataró 12.476 habitants, mentre que a l'any 1910 hi havia censats 19.218 habitants.

Context arqueològic

Al voltant de l’Àmbit Riera Cirera existeixen diversos antecedents arqueològics a partir dels quals s’estableix la protecció arqueològica a la parcel·la on s’han els treballs de mostreig arqueològic. Són els següents2:

- Jaciment arqueològic del Torrent de la Pòlvora (X: 452881.74 Y: 4600050.81). El jaciment es situa dins el nucli urbà de Mataró, al barri de Cirera, entre els carrers de Toledo i Càceres, prop del Torrent de la Pòlvora.

Correspon a les restes d'una vil·la romana coneguda a partir de les informacions aportades per M. Ribas (1933). Aquest autor documentà gran quantitat de tègules, fragments d'àmfora, opus testaceum,fragments de marbre blanc (probablement pertanyents a un paviment d'opus sectile) i ceràmica. També descriu les restes d'una habitació

2 Informació extreta de l’inventari del patrimoni arqueològic del Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural


10

amb paviment de rajoles quadrades de 55 per 55 cm. En la planta dibuixada per M. Ribas i publicada per Prevosti (1981) es poden veure sis habitacions, una amb paviment d'opus signinum. També documentà un dipòsit recobert amb opus signinum i diverses sepultures. Entre el material recuperat hi havia fragments de ceràmica campaniana B, ceràmica sigil·lada sudgàl·lica, ceràmica comuna romana i ibèrica, àmfores i dolis. També s'hi va trobar una moneda de finals del s. IV dC.

Del conjunt de dades aportades per M. Ribas es pot inferir l'existència d'estructures de la pars urbana - possible paviment d'opus sectile - d'una vil·la romana i de la seva necròpolis. La cronologia de la vil·la, a partir dels materials descrits, es pot situar entre època republicana i el segle I dC.

La revisió de la carta arqueològica del Maresme realitzada l'any 2008, va permetre comprovar que la zona està totalment urbanitzada, de manera que les restes han estat, si més no, parcialment destruïdes. Es desconeix si encara es poden conservar restes en el subsòl de la zona. En aquest sentit el mateix Ribas cita que l'any 1927 s'havien fet importants remocions de terres que havien destruït moltes parets i que les restes que en aquell moment encara es podien veure in situ probablement serien destruïdes al cap de poc temps, ja que les remocions del terreny continuaven.

- Jaciment arqueològic de la Vil·la romana dels Caputxins (X: 453933.80 Y: 4600149.99). El jaciment es localitza dins el nucli urbà de Mataró, al nord-est del mateix, en el barri de Rocafonda. Ocupa el turó on es troba el cementiri dels Caputxins i les instal·lacions dels CEIP Rocafonda i Àngela Bransuela, així com una franja ocupada per habitatges al peu d'aquell.

Es tracta d'una vil·la romana coneguda a partir d'unes primeres notícies aportades per M. Ribas (1933) qui cita la presència de restes de paviments per les parets de la tanca del cementiri, per les restes de l'antic molí de dalt i del convent dels Caputxins, així com abundant ceràmica a la zona. El mateix autor cita l'existència d'un paviment de 15 m. de llarg i 30 cm. de gruix, al marge alt del Camí del Fondo (a l'actual cruïlla entre l'Av. del Perú i el carrer de Frank Marshall), a uns 350 m. abans d'arribar a la riera de Sant Simó. També cita la troballa d'una sepultura a les immediacions d'aquest paviment, així com la troballa d'una làpida l'any 1915, de la qual es desconeix la seva ubicació actual. Segons Ribas entre el punt on es feren aquestes troballes i el cementiri es trobaven moltes restes de preparacions paviments. Al sud-oest del cementiri, es tornen a citar noves restes al camí dels Caputxins, prop de la font del primer de maig. En aquest punt, M. Ribas esmenta la troballa de sepultures de tègules, restes de paviments, àmfores i molts


11

fragments de ceràmica.

Altres troballes fetes a les immediacions han estat recollides per diferents autors. Pellicer dóna la notícia de la troballa, al segle XIX, d'una moneda d'or de Neró i altres monedes, en un lloc indeterminat al costat del Camí Fondo (actual Av. del Perú). Per la seva banda, M. Ribas (1952) diu que al costat del cementiri s'hi trobaren uns petits vasos ben conservats i Serra Ràfols (1945) cita l'existència, en una vinya prop del cementiri, de restes d'una vil·la, un forn de planta circular i sepultures de tègula.

El nucli més important de restes es localitzà l'any 1968, quan es va obrir el carrer del Salvador. En aquell moment es van localitzar diverses restes constructives que afloraven en el marge deixat per les excavadores, fet que propicià una excavació arqueològica per part de membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, a inicis dels anys 70. Les restes posades al descobert semblen correspondre a la pars rustica d'una vil·la, havent-s'hi documentat dues edificacions sobreposades de forma clara (la primera anterior al segle III i la segona d'època baiximperial), tres fons de sitja o doli i un possible dipòsit. Pel que fa a la ceràmica, hi va aparèixer campaniana A, campaniana B, sigil·lada aretina, sigil·lada sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, clara A, clara C, lucente, clara D, clara D estampada, grisa estampada, ceràmica comuna romana, llànties, grisa emporitana i ceràmica ibèrica. Respecte a les monedes, n'hi ha de la seca d'Iltirda, altres amb llegenda ibèrica, emissions llatines emporitanes, una de Claudi i diverses de Constantí, entre d'altres.

L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, motivada pel projecte de reurbanització d'un sector del barri de Rocafonda per part de l'Ajuntament de Mataró. Aquesta actuació va permetre la localització i documentació de diverses estructures (una habitació, un forn i dos dipòsits) i nivells arqueològics corresponents a períodes entre el segle II aC fins al segle V-VI dC.

Tant aquestes darreres restes documentades, com les exhumades en els anys 70 van ser restaurades i adequades per tal d'integrar-les en la zona enjardinada del passeig públic existent actualment. De les dades conegudes es pot inferir que les restes documentades corresponen a la pars rustica d'una vil·la romana i, probablement, a part de la seva necròpolis, ubicades respectivament als extrems sud i nord de l'àrea del jaciment. El paviment documentat a la zona nord del jaciment correspondria a un altre àmbit constructiu del qual es desconeix la seva tipologia i funció. La cronologia de l'establiment es pot establir, a partir dels materials recuperats, entre època republicana i finals del baix


12

imperi.

La urbanització del sector del barri de Rocafonda ubicat al peu de la petita elevació on es situa el jaciment, ha degut comportar la destrucció de part de la vil·la. No es poden precisar els límits reals de l'establiment ni la ubicació de la part noble de la vil·la. En l'actualitat són visibles les estructures excavades i consolidades dins la franja enjardinada existent entre el cementiri i el carrer del Salvador. A la meitat nord del turó, per darrera el cementiri, la construcció del CEIP Rocafonda ha comportat grans rebaixos del terreny i la conseqüent destrucció de les possibles restes que hi poguessin haver.

- Jaciment arqueològic de Can Soleret (X: 453095.91 Y: 4600583.46). El jaciment de Can Soleret es localitza al nord del nucli urbà de Mataró, en una petita elevació fruit del rebaix del terreny al seu voltant, que conserva l'orografia original de la zona. Aquest petit turó està delimitat per la Ronda dels Països Catalans al sud, l'autopista C-32 al nord, el centre de jardineria Jardiland a l'oest i una benzinera a l'est.

Arran de l'aprovació definitiva de la modificació del Pla Parcial del Sector C-2 "Can Soleret" del Pla General d'Ordenació de Mataró, es va realitzar una intervenció arqueològica, l'any 1993, consistent en la prospecció superficial de tota el sector la qual va permetre localitzar alguns fragments de ceràmica romana a la part central del mateix. A partir d'aquesta primera prospecció es realitzà, el mateix any, una nova intervenció consistent en la realització de diversos sondatges que permeteren definir parcialment l'extensió del jaciment, i una posterior excavació d'urgència en una part del mateix.

Durant els treballs d'excavació, realitzats al gener del 1994, es va poder documentar una alineació de 7 colls d'àmfora Pascual 1, posats a l'inrevés, situats sota d'un talús artificial, interpretats com el límit d'una propietat privada rural d'època romana, datable de finals del segle I dC. D'aquesta informació s'evidencia que el jaciment de Can Soleret devia formar part d'una vil·la romana entesa com a unitat d'explotació econòmica i agropecuària en tota la seva extensió, amb els seus diferents àmbits constructius i d'infraestructures.

Els anys 1997 i 2009 es realitzaren nous sondatges en un nou sector del jaciment, aquest cop amb resultats negatius. En l'actualitat només es conserva una petita franja del jaciment formada per una petita elevació ocupada per una zona verda que correspon a l'extrem nord del parc del Camí de la Serra. Els entorns d'aquest monticle han anat sent urbanitzats a mida que les diferents intervencions arqueològiques realitzades a la zona alliberaven terreny, de manera que l'àrea original


13

del jaciment s'ha anat veien paulatinament reduïda, acotant cada cop més la zona susceptible de contenir restes en el subsòl.

- Jaciment arqueològic del Torrent de les Piques (X: 453097.71 Y: 4600671.87 110). El jaciment es localitza al nord del nucli urbà de Mataró, entorn l'actual traçat de l'autopista C-32, en el punt on aquesta passa per sobre el torrent de les Piques, al que era la riba dreta d'aquest, davant l'actual centre comercial Mataró Parc.

Es tracta d'un jaciment d'època romana conegut a partir de les notícies aportades per M. Ribas i de les prospeccions realitzades l'any 1987 amb motiu de la construcció de l'autopista, al tram definit com la variant de Mataró. Es van localitzar restes ceràmiques en superfície entre el torrent i el camí de les Sureres de Can Bofarull, entre les quals hi havia ceràmica campaniana A, àmfora Laietana 1, àmfora tarraconense i molts fragments de tègules.

L'any 1991 es va realitzar una excavació arqueològica amb motiu de la construcció de la variant de Mataró de la N-II. En aquesta intervenció es va posar al descobert part d'un camp de dolis, dels quals es van localitzar 7, i restes d'un petit mur que es va interpretar com la fonamentació d'un dels murs de tancament de l'àrea. No es pot perfilar una cronologia inicial ni el període de funcionament de les restes, només que s'abandonà la zona a la segona meitat del segle III dC. Les dades conegudes mostren clarament que el jaciment correspon a una petita zona de la pars rustica d'una vil·la romana amb un possible origen en època republicana i pervivència, com a mínim fins la segona meitat del segle III dC.

A molt poca distància del jaciment del Torrent de les Piques es localitza el jaciment de Can Soleret en el què es va documentar un límit de propietat rural romana. Les relacions entre ambdós jaciments resulten evidents i deuen formar part de la mateixa propietat rural. El nucli principal d'estructures d'aquesta propietat es podria relacionar tant amb les restes documentades per M. Ribas i descrites sota el nom de "Cirera: prop de Can Llobet" i "Cirera: tocant al camí dels Contrabandistes", com amb les restes documentades al jaciment de Les Piques, situades totes en un radi inferior als 300 metres al nord-est del jaciment del Torrent de les Piques, a l'altra banda del centre comercial Mataró Parc. Malauradament la construcció d'aquest centre comercial sense que s'hi fes cap mena de seguiment arqueològic va provocar la desaparició de qualsevol tipus de resta que hagués pogut establir de manera clara la relació real entre les diferents troballes. En l'actualitat la zona és ocupada per l'autopista C-32 i els seus marges, de manera que no s'observa en superfície cap indici de l'existència de restes


14

arqueològiques.

- Jaciment arqueològic de Can Pompeu Serra (X: 452948.81 Y: 4600752.01 135). El jaciment es situava al nord del nucli urbà de Mataró, entre la riera de Cirera i el torrent de les Piques, a l'àrea ocupada actualment pel centre comercial Mataró Parc.

En aquesta zona es coneixen diferents notícies sobre la presència de restes arqueològiques d'època romana. Segons referències orals aportades per J. Garrido de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme a l'equip de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, l'any 1987, en una àmplia zona, al costat occidental de les Sureres de Can Bofarull, que s'estenia tant al nord com al sud de l'antiga casa modernista d'en Pompeu Serra (actualment enderrocada), apareixien restes ceràmiques romanes en superfície. Els materials apareixien bàsicament al marge del camí de les Sureres. El material observat en superfície durant la prospecció feta l'any 1987 consistia en fragments de tègules, fragments d'àmfora, un pivot d'àmfora tarraconense, un fragment de nansa d'àmfora ibèrica i un fragment de vora i nansa de gerra de ceràmica ibèrica. També es van veure alguns trossos d'opus signinum.

A la zona també es coneixen unes notícies publicades per M. Ribas l'any 1933, en una àrea difícil de localitzar amb exactitud. Aquest autor descriu que per sobre de Can Llobet es trobava molta ceràmica romana, restes de parets i d'un forn, així com opus testaceum, tègules i restes d'opus marmoreum.

En notes del seu arxiu del 1977, el mateix M. Ribas diu que hi havia restes de parets i en uns dibuixos estudiats per M. Prevosti (1981) es poden veure quatre habitacions. Els materials del jaciment estudiats per M. Prevosti (1981) consisteixen en terra sigil·lada sudgàl·lica, clara D estampillada, llànties, ceràmica comuna i tres monedes (dues de Constantí), així com ceràmica sigil·lada que no defineix si és sudgàl·lica o bé hispànica. De les informacions de Ribas es dedueix l'existència de restes de la pars rustica d'una vil·la romana la cronologia de la qual es podria situar a grans trets entre el segle I aC. i el V dC.

La zona es troba en l'actualitat totalment urbanitzada i en ella s'hi ubica el centre Mataró Parc, havent desaparegut qualsevol indici de l'existència de restes arqueològiques. La construcció d'aquest gran complex comercial i d'oci es va fer sense cap control o seguiment arqueològic dels rebaixos, de manera que es deurien destruir les possibles restes arqueològiques existents al lloc. Per aquest motiu és del tot impossible certificar si és en aquest àmbit on es localitzaven les restes


15

descrites per M. Ribas com "Cirera: prop de Can Llobet".

En els últims anys s’han realitzat intervencions arqueològiques en alguns solars adjacents a l’àmbit Cirera 1. Els resultats d’aquestes actuacions han estat negatius, no localitzant-se la presència de restes arqueològiques.

Jaciments arqueològics a l’inventari del patrimoni arqueològic

Localització de l’àmbit Riera de Cirera

Imatge extreta de l’inventari del patrimoni arqueològic a través del programari EGIPCI


16

3. MOTIUS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA

Motius i objectius de la intervenció

Vista la catalogació de la zona com espai de protecció de restes arqueològiques i analitzats els antecedents arqueològics existents, és possible que existeixen restes arqueològiques a la zona descrita anteriorment.

Segons el planejament previst, l’existència de restes arqueològiques en aquest punt podria condicionar de manera important les futures accions urbanístiques

derivades del desenvolupament del Pla General d’Ordenació.

Davant la necessitat d’aprovar la modificació puntual del Pla General d’Ordenació en l’àmbit Riera de Cirera la propietat ha considerat necessària la realització d’una intervenció arqueològica preventiva (art. 18 del Reglament 78/2002 de protecció del patrimoni arqueològic) que permeti, mitjançant un mostreig arqueològic de la zona, avaluar la presència de restes arqueològiques i establir els criteris de cara a l’aprovació de la modificació puntual.

4. MÈTODE DE TREBALL

Com ja s’ha comentat anteriorment, la intervenció arqueològica té com a objectiu la localització i delimitació de possibles restes arqueològiques a la zona d’actuació.

S’ha dut a terme un total de 24 rases o cales de sondeig repartides per tota la superfície mostrejada (12.760 m2), de tal manera que el coneixement del subsòl és representatiu de la realitat existent. El mètode de treball ha implicat l’extracció, mitjançant maquinària, de la capa vegetal i de tots els nivells necessaris fins arribar al substrat natural o geològic. Els sondeigs s’han efectuat de manera que han cobert el màxim espai possible i en tots els sentits. S’han

Vista del solar on s’efectuarà la intervenció arqueològica


17

executat rases d’aproximadament 10 metres de llargada, separades entre si per 10 metres de distància.

La maquinària utilitzada ha estat una retro-excavadora mixta. Els mitjans humans emprats han estat un arqueòleg director i un topògraf.

El mètode de registre de les dades ha estat el proposat per E.C. Harris i per A. Carandini, modificat a partir de la pràctica arqueològica en aquest tipus de jaciments i de les circumstàncies concretes de l’excavació. Per al registre objectiu dels elements i estrats exhumats es realitza una numeració correlativa d’aquests denominats «Unitat Estratigràfica» (U.E.) que individualitza uns d’altres. Cada U.E. té una fitxa en la que s’indica: la seva ubicació en el context general del jaciment, la seva ubicació en les plantes i seccions, la seva definició i la seva posició física respecte a les altres U.E. Finalment s'ha realitzat una llista-resum de les mateixes que s'incorpora en la memòria final.

El material gràfic es composa per plantes generals, seccions en les que es representa la successió estratigràfica que facilita la comprensió diacrònica de l'evolució del jaciment i, per suposat, el material fotogràfic imprescindible per a la constància visual dels treballs realitzats.

Els treballs descrits s’hauran d’executar sota els criteris establerts per la Llei 9/1993 sobre el patrimoni cultural català i pel decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic de Catalunya.

5. TREBALLS REALITZATS I RESULTATS

Com ja s’ha comentat anteriorment la intervenció arqueològics tenia l’objectiu de conèixer el subsòl de la zona per tal de localitzar indicis, materials o estructurals, que evidenciïn la presència d’un jaciment arqueològic.

Han estat executats un total de 24 sondeigs amb mitjans mecànics i manuals. El mostreig ha permès registrar l’estratigrafia existent a la zona fins arribar al terreny natural. A la zona central se situa un acopi de terres realitzat en els últims anys. L’acumulació de terres no permetia executar sondeigs amb garanties d’arribar fins al terreny natural. Per aquesta raó no es van efectuar rases en aquesta zona.

A nivell general el mostreig ha permès observar i documentar que l’estratigrafia existent al solar estudiat és força simple, ja que bàsicament s’han registrat dos nivells, un superficial que correspon a un terraplenament de la zona i el nivell natural, format per sorres d’origen al·luvial.


18

Treballs realitzats

Rasa 1: Situada a la zona sud-oest del solar, presenta unes mesures 13 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,30 metres de profunditat i té una disposició E-W.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes amb una potència de 0,60 metres que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.

L’excavació de la rasa 1 no ha permès localitzar indicis, materials o estructurals que evidenciïn la presència d’un jaciment arqueològic en aquesta zona.

Detall de la seqüència estratigràfica

Vista general de la rasa 1


19

Rasa 2: Situada a la zona sud-oest del solar, presenta unes mesures 12,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1 metre de profunditat i té una disposició E-W.






20

Rasa 3: Situada a la zona sud-oest del solar, presenta unes mesures 11,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1’20 metres de profunditat i té una disposició NE-SW.






21

Rasa 4: Situada a la zona sud-oest del solar, presenta unes mesures 10,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1’30 metres de profunditat i té una disposició E-W.






22

Rasa 5: Situada a la zona sud del solar, presenta unes mesures 13,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1’40 metres de profunditat i té una disposició E-W.






23

Rasa 6: Situada a la zona sud del solar, presenta unes mesures 15,3 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, entre 1,40 metres i 2,70 metres de profunditat i té una disposició NW-SE.



Detall de la seqüència estratigràfica Vista general de la rasa 6


24

Rasa 7: Situada a la zona central del solar, presenta unes mesures 14 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 2,40 metres de profunditat i té una disposició N-S.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes (com es pot observar a la imatge posterior) amb una potència de 1,90 metres que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.


Detall de la seqüència estratigràfica. Es pot observar la poca compactació

d’UE 101



25

Rasa 8: Situada a la zona central del solar, presenta unes mesures 12 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,60 metres de profunditat i té una disposició E-W.



Detall de la seqüència estratigràfica. Vista general de la rasa 8


26

Rasa 9: Situada a la zona central del solar, presenta unes mesures 8,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,40 metres de profunditat i té una disposició N-S.





27

Rasa 10: Situada a la zona oest del solar, presenta unes mesures 10,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, entre 1,60 metres i 2,20 metres de profunditat i té una disposició N-S.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes amb una potència d’1 metre que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.




28

Rasa 11: Situada a la zona oest del solar, presenta unes mesures 13,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,10 metres de profunditat i té una disposició N-S.





29

Rasa 12: Situada a la zona oest del solar, presenta unes mesures 9,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,90 metres de profunditat i té una disposició N-S.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes amb una potència de 0’60 metres que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.




30

Rasa 13: Situada a la zona nord-oest del solar, presenta unes mesures 10,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,60 metres de profunditat i té una disposició SW-NE.





31

Rasa 14: Situada a la zona nord del solar, presenta unes mesures 10,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,70 metres de profunditat i té una disposició E-W.





32

Rasa 15: Situada a la zona nord del solar, presenta unes mesures 12 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,30 metres de profunditat i té una disposició SW-NE.





33

Rasa 16: Situada a la zona centre del solar, presenta unes mesures 13,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 2,20 metres de profunditat i té una disposició N-S.





34

Rasa 17: Situada a la zona centre del solar, presenta unes mesures 9,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,80 metres de profunditat i té una disposició N-S.


L’excavació de la rasa 17 no ha permès localitzar indicis, materials o estructurals que evidenciïn la presència d’un jaciment arqueològic en aquesta zona



35

Rasa 18: Situada a la zona centre del solar, presenta unes mesures 9 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,70 metres de profunditat i té una disposició NW-SE.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes amb una potència 0.90 metres que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.




36

Rasa 19: Situada a la zona nord-est del solar, presenta unes mesures 15 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,50 metres de profunditat i té una disposició NW-SE.

L’excavació de les terres ha permès la documentació de dos nivells. El primer, UE 101, correspon a un estrat format per terres argiloses i poc compactes amb una potència 1,20 metres que contenia materials mobles contemporanis (plàstics, ciment...) S’interpreta com un nivell superficial de terres aportades amb l’objectiu de terraplenar els terrenys. Per sota apareix UE 102, corresponent a un nivell de sorres poc compactes d’origen al·luvial. UE 102 ha estat interpretat com el terreny natural o geològic.




37

Rasa 20: Situada a la zona nord-est del solar, presenta unes mesures 11,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,40 metres de profunditat i té una disposició NW-SE.





38

Rasa 21: Situada a la zona est del solar, presenta unes mesures 14,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,80 metres de profunditat i té una disposició N-S





39

Rasa 22: Situada a la zona est del solar, presenta unes mesures 11,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,50 metres de profunditat i té una disposició N-S





40

Rasa 23: Situada a la zona est del solar, presenta unes mesures 13,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 2,00 metres de profunditat i té una disposició E-W





41

Rasa 24: Situada a la zona sud-est del solar, presenta unes mesures 12,5 metres de llarg, 0,60 metres d’amplada, 1,90 metres de profunditat i té una disposició NW-SE





42

Resultats

Els treballs d’avaluació del subsòl de la zona mitjançant una campanya de mostreig arqueològic presentava els següents objectius:

- Localització i delimitació de possibles restes arqueològiques existents en el subsòl del solar estudiat.

- En cas de localitzar-ne restes arqueològiques, establir els criteris d’actuació de cara a l’aprovació de la modificació puntual.

Els resultats han estat totalment negatius, ja que en cap dels mostreigs efectuats s’ha localitzat indicis, materials o estructurals, que evidenciïn la presencia de restes arqueològiques en el solar estudiat.

A nivell general s’ha pogut registrar una seqüència estratigràfica formada bàsicament per dos nivells. Per una banda UE 101, que correspon a nivell de terres aportades per terraplenar els terrenys que contenen materials mobles contemporanis, és a dir, plàstics, ciment, llaunes..... UE 101 no presentava una potència uniforme, sinó que en funció de l’espai podia ser més gran o més petita. Així s’ha pogut establir, de manera general, que cap a la zona nord-oest i sud-oest presenta una potència entorn els 0,60 metres i els 0,90 metres, mentre que a la zona nord-est i sud-est les potències varien entorn 1 metre i 1’40 metres.

Per sota sempre apareixia UE 102, un nivell de sorres d’origen al·luvial que va ser considerat com el nivell natural. Cal recordar que l’avinguda Riera de Cirera (al nord del solar) havia estat un torrent que portava les aigües que baixaven de les zones altes de Mataró.

Vista general del mostreig efectuat des de la punta nord-oest del solar


43

6. CONCLUSIONS

Durant els treballs de mostreig efectuat no s’han localitzat indicis, materials o estructurals, que evidenciïn la presència d’un jaciment arqueològic en el solar estudiat.

D’aquesta manera i veient els resultats de la intervenció, anteriorment descrits, es pot afirmar que no existeixen restes arqueològiques en l’àmbit estudiat.

Des del punt de vista del tècnic signant d’aquest informe, en un futur no serà necessari cap tipus d’actuació arqueològica preventiva en la zona estudiada, ja que no existeix un jaciment arqueològic a la zona. De fet, s’aconsella alliberar la zona estudiada de la consideració com a zona d’expectativa arqueològica que estableix l’actual Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal.

Vista del mostreig a la zona nord-est i sud-est i vista del cobriment de les rases


44

7. BIBLIOGRAFIA I NETGRAFIA

Bibliografia

- RIBAS, M. El poblament d'Iluro . Barcelona .Institut d'Estudis Catalans . 1952 .

- RIBAS, M. La romana Iluro. Barcelona .1933

- AADD .Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró . Mataró .Museu de Mataró . 1977 .

Netgrafia

- Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.cat

- Ajuntament de Mataró: www.mataró.org

- Institut d’Acció Cultural de Mataró: www.cultura.mataró.cat

- AADD (2010): Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueológica de Mataró. https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/


45

8. RESOLUCIÓ ADMINISTRATIVA


46


47

APÈNDIX 1: REPERTORI ESTRATIGRÀFIC

UE 101Àmbit: Riera Cirera Definició: Nivell de terres poc compactes, formades per argiles i sorres que presenten potències d’entre 0,60 metres i 1,40 metres. No contenen materials arqueològics, tan sols materials contemporanis com són plàstics, ciment, llaunes...Relacions físiques: Cobreix a: UE 102 Interpretació: Terraplenament del terreny per tal d’anivellar-lo Cronologia/Fase: Segona meitat del segle XX

UE 102 Àmbit: Riera Cirera Definició: Nivell de sorres d’origen al·luvial que són netes i poc compactes. Relacions físiques: Cobert per: UE 101 Interpretació: Terreny natural. Cronologia/Fase:


48

APÈNDIX 2: DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

Totes les imatges d’aquest reportatge es troben al CD que s’adjunta. A continuació s’exposa el llistat d’imatges.

1. Vista prèvia 2. Vista prèvia . Zona centre nord-est i sud –est 3. Vista rasa 1 general 4. Vista rasa 1 detall 5. Vista rasa 2 general 6. Vista rasa 2 detall 7. vista rasa 3 general 8. Vista rasa 3 detall 9. Vista rasa 4 general 10. Vista rasa 4 detall 11. Vista rasa 5 general 12. Vista rasa 5 detall 13. Vista rasa 6 general 14. Vista rasa 6 detall 15. Vista rasa 7 general 16. Vista rasa 7 detall 17. Vista rasa 8 general 18. Vista rasa 8 detall 19. Vista rasa 9 general 20. Vista rasa 9 detall 21. Vista rasa 10 general 22. Vista rasa 10 detall 23. Vista rasa 11 general 24. Vista rasa 11 detall 25. Vista rasa 12 general 26. Vista rasa 12 detall 27. Vista rasa 13 general 28. Vista rasa 13 detall 29. Vista rasa 14 general 30. Vista rasa 14 detall 31. Vista rasa 15 general 32. Vista rasa 15 detall 33. Vista rasa 16 general 34. Vista rasa 16 detall 35. Vista rasa 17 general 36. Vista rasa 17 detall 37. Vista rasa 18 general 38. Vista rasa 18 detall 39. Vista rasa 19 general 40. Vista rasa 19 detall


49

41. Vista rasa 20 general 42. vista rasa 20 detall 43. Vista rasa 21 general 44. Vista rasa 22 detall 45. Vista rasa 23 general 46. vista rasa 23 detall 47. Vista rasa 24 general 48. Vista rasa 24 detall 49. Vista general de la intervenció des de la punta nord-oest del solar 50. Vista de la intervenció de la zona nord-est i sud-est. Vista del procés de cobriment de rases

Daniel Gutiérrez Espartero Arqueòleg

Consultor en Patrimoni Cultural


50

APÈNDIX 1: DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

1. Situació

Documents

6. ANNEX I: Memòria de la intervenció arqueològica a l ... · desenvolupament de la vila durant els segles XIV i XV quedà reforçada amb el privilegi que concedí el rei Jaume