8 d'octubre de 2012

Dilluns, 8 d’octubre de 2012núm. 2.144

www.diarimes.com

TARRAGONANavarro (PSC) treu ferro a les declaracions de Felipe González sobre la independència

Antònia Font presentarà el seu nou disc a la ciutat. P16

REUSEl barri de Sant Josep Obrer demana més vigilància policial

El Mercat del Camp, a la Xarxa d’Aliments Frescos. P17

CAMP DE TARRAGONAERC tria els candidats del 25N al Camp. P18

CATALUNYAManifestació a Barcelona per un treball digne. P19

ESPORTSEl Nàstic guanya el Binissalem (2-0). P20-21

AVUI

Un sisè celebrant el 4d9 net, una de les construccions, amb el 2d8, inèdites en un Concurs de Castells que enguany arribava a la seva XXIV edició.

CRISTINA AGUILAR

Els de Vilafranca fan història al Concurs per sisè cop consecutiu CASTELLS Van aconseguir descarregar el 2d8 i el 4d9 nets per primera vegada al certamen i van fer honor al títol de favorits, tot i que només van carregar el 3 i 4d9 amb agulla. P2

SEGONS

La Colla Vella Xiquets de Valls i la Joves empaten a 7.284 puntsTotes dues colles van descarregar el 3d9 folrat, el 5d9f i el 9d8, compartint així la segona posició al certamen. P3

TARRAGONA

Jove i Xiquets de Tarragona assoleixen part dels objectiusLa Jove va descarregar el 9d8, però no va aconseguir completar el 5d9f i els Xiquets només van poder carregar el 3 i 4d9f i el 5de8. P4

DESPRÉS DE 14 ANYS

Els Xiquets de Reus van descarregar el 2d8 amb folre

P4

2 diarimés 08/10/2012 CONCURS DE CASTELLS

Laia DíazVan arribar a Tarragona com a favorits i van marxar cap a casa amb més del doble de punts que les segones classificades. Els Castellers de Vilafranca van tor-nar a guanyar. El d’ahir va ser el sisè Concurs de Castells conse-cutiu que s’emporten els verds, que en els darrers anys s’han convertit en els reis de les places castelleres.

La jornada no els va comen-çar gaire bé. En la primera ronda van optar per un 4de9 folrat amb agulla. El tronc va pujar amb re-lativa tranquil·litat, tot i que es va obrir una mica a l’alçada de quarts, però el pilar es va poder deixar net sense problemes. Ara bé, en el moment de la motxi-lla, acotxador i enxaneta es van despenjar deixant el castell úni-cament carregat. I en la segona ronda la història va ser similar. En aquesta ocasió van voler ti-rar el 3de9 amb folre i agulla i tot i que en algun moment el pilar estava molt just a l’interi-or del tronc, en alguns instants semblava que s’aguantés a sobre d’una de les rengles del castell, es va poder deixar neta l’estructura de l’espadat. Ara bé, quan la ca-nalla començava a baixar el pilar es va trencar a l’alçada de quints.

Eren dos castells carregats, ni més ni menys que dos gamma extra, i tot i els crits d’ànims en-tre els verds i que ja ocupaven la primera posició al rànquing, les caigudes havien deixat un mal regust de boca entre les camises verdes. Però en cartera portaven suficients castells per sumar més punts ells sols que totes les colles juntes.

Tercera ronda apoteòsicaPoc abans de començar la terce-ra ronda, els verds van anunciar a través de les xarxes socials que tirarien el 2de8, una de les es-tructures de gamma extra més complicades a causa de la seva extrema fragilitat. I aquí sí que no van fallar. La plaça va em-mudir tot just quants els verds començaven a muntar una pinya immensa i el tronc va anar pujant suau i delicat enmig d’un silenci sepulcral que es va trencar tot just quan l’enxaneta arribava a l’alçada de dosos i tota la plaça s’adonava que l’estructura es po-dia carregar amb total solvència. Però no només això, la sortida de la canalla va ser espectacular. Tot i l’esforç obvi que van haver de fer els pisos més baixos l’estruc-tura no va patir en excés i es va poder descarregar enmig d’una

espècie de bogeria col·lectiva que creia que després d’això els vilafranquins ja decidirien donar la diada per acabada.

Però sorpresa. Amb el Concurs

més que encarrilat i la prime-ra plaça més que garantida, els verds van anunciar que inten-tarien el 4de9 sense folre, una estructura que no havien pogut

descarregar mai. D’aquesta ma-nera podien duplicar en pun-tuació a la segona classificada i completar un castell que fins ara només havien pogut fer els Mi-

nyons de Terrassa i la Joves.El silenci es va tornar a apo-

derar de la plaça. Primer, però, va ser un peu desmuntat que provocaria sorollosos xiulets des

de diversos punts de la plaça, però també crits de «Vilafran-ca! Vilafranca» entre el miler de castellers que ahir s’havia des-plaçat fins a la Tarraco Arena. I a la segona va anar la vençuda. El castell va pujar com si res. Era difícil pensar que estaven cons-truint un castell de gamma extra d’extrema dificultat. L’enxaneta va fer l’aleta i la plaça va esclatar d’alegria i admiració, colles rivals incloses, davant d’uns Castellers de Vilafranca que havien fet his-tòria en el Concurs de Castells de Tarragona. De fet, mai cap colla havia descarregat un 2de8 ni tampoc un 4de9 en aquest cer-tamen.

Servidora escrivia fa tot just tres setmanes que els verds eren humans després de no poder descarregar cap gamma extra durant la diada del Primer Diu-menge de Festes de Santa Tecla. Em menjo les meves paraules. Els verds són d’un altre món i ahir van demostrar-ho de nou davant d’una Tarraco Arena ple-na a vessar que no va tenir altre remei que reconèixer que són els millors i amb diferència.

Tot i això, al final de la jorna-da se’ls va criticar per aixecar, ni més ni menys, que tretze pi-lars de comiat (la resta de colles en van fer entre un i tres, més o menys), un gest que es va inter-pretar per molts com una de-mostració de superioritat que no va acabar d’agradar gaire. De fet, minuts abans ja havien demos-trat que eren superiors.

Les felicitacions de totsUn cop acabat el Concurs, els caps de colles de les tres for-macions més ben classificades (verds, Vella i Joves de Valls) van comparèixer en roda de premsa per expressar les impressions de la jornada. Tant Pere Rico (Jo-ves) com Manel Urbano (Vella) no se’n van estar de felicitar els vilafranquins per la seva gran victòria i ambdós van reconèi-xer que era impossible intentar lluitar per la primera plaça tenint en compte el nivell que els verds havien portat a plaça.

Per la seva banda, el cap de colla dels de Vilafranca, Pere Al-mirall, va explicar que després de descarregar el 2de8 havia reunit als castellers de tronc i a la ca-nalla per preguntar-los si volien provar el 4de9 i, segons va expli-car, «m’han respost amb un crit de guerra, per això hem tirat en-davant». Caldrà esperar dos anys per comprovar si Vilafranca con-tinuen sent els reis de la plaça.

CRISTINA AGUILAR

Quan ja havien guanyat el Concurs, els verds van voler provar el 4de9 i van descarregar-lo per primer cop en la seva història.

PRIMERA PLAÇA

Els Castellers de Vilafranca s’emporten el Concurs per sisè cop consecutiuTot i que només van poder carregar el 3 i el 4de9 amb agulla, els verds van acabar descarregant per primer cop en un Concurs el 2de8 i el 4de9 nets

308/10/2012 diarimés CONCURSDECASTELLS

Laia DíazEn el món casteller és habitual la rivalitat entre colles, però a Valls la cosa va més enllà i la rivalitat arriba a límits insospitats. Ara bé, Vella i Joves van compar-tir ahir segona posició després d’aconseguir sumar 7.284 punts cada una.

Els rosats eren els encarregats d’obrir les actuacions en solitari i van fer-ho amb el primer gam-ma extra de la jornada, un 9de8. Aquest castell d’estructura mas-todòntica va pujar molt parat, tot i estar una mica tancat a l’alçada de quarts, i es va poder descarre-gar sense problemes.

En la segona ronda, després de veure que Vilafranca només havia pogut carregar el 4de9fa, la Vella va voler mostrar totes les seves cartes i va acabar descarre-gant un 5de9f d’aquells èpics, en què el folre va haver de treball de valent per salvar una estructura que en algun moment semblava insalvable. En els últims quatre concursos els rosats no havien pogut descarregar aquest cas-tell, només carregar-lo, així que l’esclat d’alegria va ser apoteòsic i més tenint en compte que això els permetia seguir lluitant per la primera plaça amb els verds.

I per no perdre aquest fil gua-nyador, els vallencs van voler provar el 4de9 amb folre i agulla, però no va funcionar. El castell

va pujar molt i molt tremolós i es va acabar trencant per quints obligant els vallencs a rebaixar

expectatives, tancant la diada amb un molt ben executat 3de9f, i més després de veure que els

verds havien descarregat el 2de8.Una situació similar els va

passar als castellers de la Joves.

Els «diables vermells» van obrir plaça amb el 3de9 folrat, una estructura que tenen molt per la

mà i així ho van demostrar. En la segona ronda, però, ja van voler arriscar i també van ser capaços de descarregar el 5de9 folrat, aquest, però, molt més segur que el dels seus rivals perquè no va patir gens més enllà d’alguna petita rebrincada al pis de quints que es va anar obrint durant la pujada. Per tancar la jornada, els vallencs van voler convertir-se en la tercera colla a la història que descarrega el 9de8 i ho van aconseguir. En cap cas va sem-blar que fos el primer cop que els de la camisa vermella provaven aquest castell ja que va estar molt i molt parat tota l’estona.

Els respectius caps de colla, Manel Urbano (Vella) i Pere Rico (Joves), explicaven un cop acabat el Concurs que havien hagut de fer el «seu» certamen després de veure que era impossible arribar als nivells dels vilafranquins. Rico assegurava estar molt con-tent amb els resultats dels seus, mentre que Urbano lamentava no haver pogut fer més amb el 4de9fa perquè «era tot un repte, però l’objectiu era sortir d’aquí amb castells descarregats».

Aquest proper diumenge les dues colles vallenques actuaran a la diada de Santa Teresa del Vendrell i una setmana més tard tindran una de les diades més importants pels de l’Alt Camp: Santa Úrsula.

SEGONA PLAÇA COMPARTIDA

Vella i Joves de Valls empaten a punts i queden les dues en segona posicióLes dues colles van descarregar en aquesta XXIVa edició del Concurs el 3de9 folrat, el 5de9 amb folre i el 9de8 sumant un total de 7.284 punts

CRISTINA AGUILAR

La Joves de Valls va descarregar el 5de9f en la segona ronda, mentre que la Vella de Valls també l’havia descarregat instants abans.

CRISTINA AGUILAR


• PLACES PER FAMÍLIES EN SITUACIÓ D’ATUR. Horaris matí o tarda. 150 €/mes• OBRIM ELS DISSABTES AL MATÍ. Preu: 10€ l’estada. • SERVEI D’ACOLLIDA DELS INFANTS PER HORES Fins les 19.30h. 5€/hora.• PARTICIPA A L’ESPAI FAMILIAR Els primers dimarts i dimecres de cada mes.

LLAR D’INFANTS

NOUS SERVEIS EDUCATIUS ADAPTATS A LES NECESSITATS DE CADA FAMÍLIA

Per més informació pots trucar al 627 418 401 o adreçar-te a les nostres escoles de TARRAGONAVia Augusta, 34 Via Augusta, 74 Joan Fuster i Ortells núm. 24

Laia DíazLes colles tarragonines van fer un molt bon Concurs, però Xi-quets i Jove van marxar cap a casa amb el regust d’haver pogut fer molt més.

Els del Cós del Bou arribaven a plaça amb dos objectius molt clars: descarregar el 9de8 i el 5de9 folrat per primera vegada, és a dir, sortir de plaça amb dos gamma extra a la butxaca. Per obrir plaça, però, van provar un dels seus castells insígnia, el 3de9f, que, tot i això, els hi va donar més problemes del que és habitual. L’estructura es va tan-car molt en els pisos de quints i sisens i va caldre un gran esforç per part del folre per salvar uns mobles que en més d’un mo-ment van sembla insalvables. Però el castell es va poder descar-regar i els liles van decidir tirar el 9de8 en la segona ronda i aquest cop ni problemes ni mobles per salvar. L’estructura va pujar sen-se cap tipus de problema, molt i molt ben parada, i de la mateixa manera es va descarregar. Sem-bla que la Jove ja té molt per la mà aquest gamma extra, el primer que han aconseguit descarregar en la seva història.

I en la tercera ronda va arribar el gran repte, però des del princi-pi ja es va veure que seria compli-cat. El 5de9 folrat va pujar molt tremolós i quan l’enxaneta havia fet la primera aleta l’estructura del tres es va trencar comple-

tament arrossegant amb ella la resta de la construcció i deixant el castell únicament en un intent. Els liles, però, es van saber recu-perar de la caiguda i per tancar l’actuació van descarregar un 4de9 folrat que no els va generar cap altre contratemps.

El cap de colla dels liles, Jordi Sentís, reconeixia que no havien sortit de plaça plenament con-tents, però recordava que havien fet la tercera millor diada de la història de la colla.

Sense tripleta matalasseraEls del carrer Santa Anna tam-bé arribaven al Concurs amb els objectius molt clars: repetir i consolidar la tripleta màgica que havien descarregat feia quinze dies per Santa Tecla. Però no va poder ser.

El 5de8 dels matalassers va completar-se amb la solvència que els caracteritza. Difícilment aquesta estructura els dóna mai cap problema; ara bé, el 3de9 folrat ja va ser una altra història. En la segona ronda el van haver de desmuntar després que l’es-tructura patís una forta rebrin-cada quan començava a entrar la canalla i en la tercera ronda els matalassers el van poder car-regar, però no sense patir, i quan començaven a baixar els més pe-tits el castell es va trencar com-pletament.

Tot i això, els matalassers no van afluixar i van tirar pel dret

optant pel 4de9f en la quar-ta ronda, però la història es va tornar a repetir. L’estructura va pujar molt bellugadissa i tot i l’esforç del folre per salvar-la, va acabar trencant-se pel pis de ter-ços amb tan mala sort que més d’un casteller va prendre mal.

Caldrà veure si ara els del car-rer Santa Anna continuen amb el seu objectiu d’estrenar el 5de9 folrat en la diada de Tots Sants de Vilafranca o si, per contra, rebai-

xen expectatives i intenten com-pletar de nou la tripleta màgica fora de casa.

14 anys després: 2de8fEls qui més contents van sortir de plaça van ser els Xiquets de Reus. Els de la camisa avellana van aconseguir descarregar, per fi, el 2de8 amb folre, una estruc-tura que no podien completar des de l’any 1998 en una diada al Catllar. Feia mesos que l’assaja-

ven, però una caiguda en un dels assajos els havia impedit tirar-lo per les festes de Misericòrdia i van haver d’esperar-se fins ahir.

Els reusencs no van fallar i, amb més solvència del que es podia esperar, van descarregar una estructura que no els hi va donar gaire feina, més enllà d’al-guna rebrincada en els pisos més baixos. L’alegria esclatava entre les camises avellanes, que per fi veien recompensada la feina de molts i molts assajos. El cap de colla dels avellana, Roger Ciura-na, amb només mitja veu (l’altra mitja se l’havia deixat a plaça), es mostrava molt i molt emocionat pel paper de la seva colla i asse-

gurava que «hem tancat un cer-cle de 14 anys que ara ens permet dir que estem en el primer dia d’una nova etapa». Els reusencs també fa temps que assagen el 5de8 i no es descarta que el pu-guin portar a plaça abans de final de temporada, tot i que per ahir el van descartar.

Pel que fa a la resta de l’actua-ció, els reusencs van obrir plaça amb un 3de8 que van executar a la perfecció, mentre que en la seva darrera ronda van optar per un 4de8 que tampoc els hi va causar cap maldecap, perme-tent-los així sortir de plaça amb la tripleta de vuit descarregada després de molts anys.

La Jove de Tarragona va marxar de plaça sense poder descarregar el 5de9 folrat

CRISTINA AGUILARLES COLLES TARRAGONINES

Jove i Xiquets marxen de plaça amb els objectius marcats només a mig complirEls Xiquets de Reus van descarregar, després de 14 anys sense fer-ho, el 2de8 amb folre

Els Xiquets de Tarragona únicament van poder descarregar el 4de9f, mentre que la Jove va completar per segon cop el 9de8.

Els matalassers només van poder carregar el 3 i el 4de9f, deixant la tripleta incompleta

508/10/2012 diarimésCONCURS DE CASTELLS

6 diarimés 08/10/2012 CONCURS DE CASTELLSCLASSIFICACIÓ FINAL

En la tercera ronda els verds van descarregar el 2de8.

Els verds deixen a la TAP dos castells inèdits al Concurs de Castells, el 2de8 i el 4de9Els verds van obrir la seva partici-pació en la XXIV edició del Con-curs de Castells amb un 4de9 amb folre i agulla, una estructura que haurien pogut descarregar, però que finalment només va quedar carregada ja que la canalla es va despenjar del pilar. En la segona ronda, van optar per la seva sego-na estructura amb agulla, el 4de9f i en aquest cas el castell també només es va carregar. Quan l’en-xaneta ja baixava, el pis de quints del pilar va saltar, deixant l’in-tent únicament en carregat. Tot i aquestes caigudes, els verds van descarregar en la tercera ronda el 2de8 (són l’única colla a la histò-ria que l’ha descarregat) encarri-lant el concurs. Per si tot això fos poc, els verds van rubricar la seva victòria amb un 4de9 net, el pri-mer que descarregaven en la seva història. Una estructura que va pujar i baixar com si res i que va tornar a demostrar que els verds són d’un altre planeta. L.D.

1a.CASTELLERS DE VILAFRANCA

La Vella va obrir plaça amb el 9de8.

La Colla Vella descarrega dos gamma extra durant el Concurs el 5de9f i el 9de8La Colla Vella portava en cartera infinitat de castells de gamma extra i en la primera ronda ja van tirar el primer, a més, el primer de tot el Concurs. Els rosats van optar per un 9de8 que van poder carregar i descarregar sense pro-blemes, tot i que l’estructura es-tava una mica tancada a l’alçada de quarts. Però l’èpica va arribar en la segona ronda. Els vallencs van tirar el 5de9f i després de des-carregar-lo amb molt d’esforç i de manera demostraven que havien vingut a la TAP a lluitar fins al fi-nal. És més, en la tercera ronda els rosats van intentar el 4de9 folrat amb agulla, un castell que només han descarregat ells i els verds, però l’estructura es va trencar per quints quan s’estaven col·locant els dosos. Després de la caiguda i amb l’objectiu de buscar la sego-na plaça, els rosats van optar per tirar un 3de9 amb folre que no els va donar cap tipus de problemà-tica. L.Díaz

2a.COLLA VELLA DE VALLS

La Joves va descarregar per primera vegada el 9de8.

La Joves és la tercera colla a la història que descarrega el 9de8La Joves de Valls venia a lluitar fins al final. En la primera ronda, els «diables vermell» van descar-regar un 3de9 folrat molt parat i que no els va requerir cap tipus de sobreesforç extra, de fet, era el novè que descarregaven aquesta temporada. La cirereta arribaria a la segona ronda amb la descàr-rega del 5de9 folrat. Tot i que l’es-tructura es va obrir una mica pel pis de quints, el folre estava para-díssim i el castell va baixar sense excessius problemes fent esclatar l’alegria entre els vermells i des-pertant un silenci absolut entre els seus principals rivals, la Vella. En la tercera ronda, la Joves va optar per intentar el 9de8 i se’n va sortir a la perfecció, convertint-se en la tercera colla a la història que aconsegueix descarregar aquest gamma extra. Amb aquesta actu-ació, els «diables vermells» van aconseguir col·locar-se en segona posició, juntament amb els seus principals rivals. L.Díaz

2a.COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

El 5de9f dels liles va quedar únicament en intent.

Els liles es queden sense descarregar el 5de9f, però és que tampoc el van poder carregarPer obrir l’actuació els liles van optar per un 3de9 folrat que van haver de defensar fins al límit ja que l’estructura estava força tan-cada per quints i sisens, però un gran treball per part del folre va permetre descarregar-lo. D’altra banda, en la segona ronda la Jove va tirar el seu primer gamma ex-tra del dia, el 9de8. El castell va pujar amb molta solvència, sense problemes, de la mateixa manera que també es va poder descarre-gar amb força facilitat ja que cap de les tres estructures patia en excés. En la tercera ronda els liles van tirar la seva aposta del dia, el 5de9f, però el castell, que ja no va pujar gaire fi, va fer llenya tot just quan l’enxaneta s’estava col-locant per fer la segona aleta. Des-prés de la caiguda la Jove va optar per tirar un 4de9 folrat que no els hi va comportar cap problema. Es quedaven així amb l’espineta de no haver pogut descarregar enca-ra el 5de9 folrat. L.Díaz

4a.COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA

CRISTINA AGUILAR CRISTINA AGUILAR




A la tercera ronda els Capgrossos van carregar el 2de9fm.

Els Capgrossos carreguen, pels pèls, l’únic 2de9fm de tot el ConcursEls Castellers de Mataró van ar-ribar a Tarragona amb la inten-ció de sortir de la plaça amb tres castells de nou descarregats. En la primera ronda els de la camisa blau marí van descarregar el 3de9 folrat, una estructura que estava una mica tremolosa a l’entrada de la canalla, però que gràcies al tre-ball del folre que va ajudar a man-tenir ferm el castell es va poder descarregar sense problemes. En la segona ronda va ser el torn de 4de9 folrat. Després d’un primer peu desmuntat, el castell va anar amunt i, tot i que el pis de quints estava una mica obert, l’estruc-tura va poder completar-se amb el conseqüent esclat d’alegria de la colla. En la tercera ronda, els blaus van tirar el 2de9fm, un cas-tell que va pujar molt i molt tre-molós i que es va trencar tot just quan l’enxaneta acabava de fer l’aleta. Amb aquesta actuació els Capgrossos aconseguien colar-se en la cinquena plaça. L.Díaz

5a.CAPGROSSOS DE MATARÓ

A la segona ronda els borinots van carregar el 3de9f.

Els borinots aconsegueixen descarregar per primera vegada a la història el 7de8Els Castellers de Sants arribaven a Tarragona amb la cartera plena d’opcions per tirar a plaça. A la primera ronda els borinots van descarregar un 5de8 amb molta solvència i que no els hi va com-portar cap problema, mentre que en la segona ronda van tirar un castell de nou, el 3de9 folrat. L’estructura va pujar bellugadissa i quan l’enxaneta pràcticament encara no havia sortit, segons després de fer l’aleta, el castell va anar avall. Tot i això, l’alegria es va desfermar entre els Castellers de Sants per haver aconseguit carregar aquesta estructura de nou. Però no va ser fins a la ter-cera ronda que els borinots van poder celebrar una fita històrica: van intentar el 7de8 i per prime-ra vegada en la seva trajectòria van aconseguir descarregar-lo i, a més, amb molta solvència. Pocs ho dirien que mai havien assolit aquest repte. Aconseguien així quedar en setena posició. L.Díaz

7a.CASTELLERS DE SANTS

Els Xiquets només van poder carregar el 3de9f.

Els matalassers se’n van de la Tarraco Arena sense descarregar la tripleta màgicaEl Xiquets van arribar a plaça amb l’objectiu de descarregar la triple-ta màgica i es van quedar a mitges. En la primera ronda van descar-regar un paradíssim cinc de vuit que va patir una mica a la sortida, però que es va poder defensar a la perfecció. En la segona ronda els matalassers van optar pel 3de9f i després d’un peu desmuntat, el castell només va quedar en intent perquè patia moltíssim i el cap de colla va manar que l’estructura es desmuntés. En la tercera ronda el van tornar a intentar i aquest cop, poc després de carregar-lo el castell, que feia estona que patia, va fer llenya. En la quarta ronda van apostar pel 4de9 folrat i tot i alguna rebrincada, l’estructu-ra es va poder carregar bé, però quan sortien els dos els castells va petar per dalt i va fer llenya amb tan mala fortuna que alguns cas-tellers van prendre mal. Caldrà esperar ara a veure què fan els matalassers per Tots Sants. L.Díaz

6a.XIQUETS DE TARRAGONA

Els barcelonins van obrir plaça amb el 5de8.

Els barcelonins es queden a pocs segons de poder carregar un castell de nou pisosEls Castellers de Barcelona van obrir la seva participació al Con-curs amb un 5de8 que, després d’un primer peu desmuntat, va pujar ferm i molt segur durant la descarregada. En la segona ron-da, els barcelonins van optar pel 7de8, el tercer de l’any i també el tercer que descarregaven a la seva història. El castell va pujar amb molta tranquil·litat i tot i patir al-guna rebrincada a l’alçada de ter-ços es va poder descarregar sense cap tipus de problema. En la ter-cera ronda els barcelonins van apostar fort i van optar pel 3de9 folrat. Era el segon cop que el pro-vaven aquesta temporada i van faltar uns segons perquè es pogu-és carregar. El castell va fer llenya quan l’enxaneta estava a punt de col·locar el segon peu. En la quar-ta ronda els barcelonins van optar pel 4de8 que van poder descarre-gar sense cap tipus de problema. Quedaven així en la vuitena posi-ció del Concurs. L.Díaz

8a.CASTELLERS DE BARCELONA

CLASSIFICACIÓ FINAL


CRISTINA AGUILARCRISTINA AGUILAR



El saballuts van descarregar el 5de8 a la segona ronda.

Els saballuts completen per segona vegada a la història la torre de vuit amb folreEls Castellers de Sabadell van marxar de plaça amb els deures fets. La seva intenció era descar-regar el 2de8 folrat i el 5de8 i van aconseguir-ho. Els saballuts van obrir plaça amb un 3de8 molt pa-rat, que no els va comportar cap problema, mentre que a la segona ronda van optar per un 5de8 que tot i patir alguna rebricada es va poder acabar descarregant amb molta solvència, donant als sa-balluts la seva primera alegria del dia. Però la gran satisfacció dels Castellers de Sabadell va arribar a la tercera ronda, quan van poder completar el 2de8 amb folre. En cap moment va donar la impres-sió que era la segona vegada a la història que aconseguien descar-regar-lo, sinó que la seva execució va ser gairebé perfecta. Van mar-xar de la Tarraco Arena demos-trant que el seu creixement de les últimes temporades encara no ha acabat i que poden oferir molt més. L.Díaz

9a.CASTEllErS dE SAbAdEll

Amb la descarregada del 2de8f van completar la tripeta.

Els Castellers de Lleida marxen de Tarragona amb la tripleta de vuit descarregadaEls Castellers de Lleida van arri-bar amb l’objectiu de descarregar la tripleta de vuit. En la primera ronda, els morats, que van ser els primers a descarregar un castell en la jornada de diumenge, van optar per un 4de8 que van defen-sar molt bé i que va pujar i baixar molt i molt parat. En la segona ronda i complint amb el progra-ma van tirar el 3de8 que va patir alguna rebrincada a l’entrada de dosos, però el castell es va poder descarregar amb molta solvència. Era el tercer cop aquesta tempo-rada que els morats descarrega-ven el 3de8. Els lleidatans, que van ser els encarregats d’obrir la tercera ronda, van fer-ho amb un 2de8 folrat, que només van poder carregar, però a la quarta ronda el van tornar a repetir per intentar aconseguir major puntuació i en aquesta ocasió el descarregaven. D’aquesta manera l’objectiu de sortir de la plaça amb la tripleta de vuit descarregada es complia.

11a.CASTEllErS dE llEIdA

Els reusencs van descarregar el 2de8f a la segona ronda.

Els avellana descarreguen el 2de8 folrat, 14 anys després de l’últim copDesprés de 14 anys sense acon-seguir-ho, els avellana van poder descarregar ahir al matí el 2de8 folrat. Era el gran objectiu dels reusencs per aquesta XXIV edició del Concurs de Castells i després d’un molt bon treball per part del folre, ja que el castell s’estava tancant pels pisos superiors, els Xiquets van aconseguir descarre-gar-lo de manera èpica. Com era d’esperar, l’eufòria va esclatar a la plaça entre les camises avellanes. D’alta banda, per obrir plaça els reusencs van triar un 3de8 que van executar a la perfecció i sen-se patir en excés. De fet, aquesta estructura no els ha donat gaires problemes durant la temporada. Per tancar la seva actuació, els de la camisa avellana van optar pel 4de8, un castell que van haver de defensar moltíssim a la sortida, però que els permetia marxar de plaça amb la tripleta de vuit des-carregada i amb els deures fets i amb nota. L.Díaz

10a.XIQUETS dE rEUS

Els de Gràcia van tancar l’actuació descarregant el 2de7.

Els barcelonins es queden sense poder coronar el seu primer castell de nouEl Concurs de Castells del 2012 va ser l’escollit pels Castellers de la Vila de Gràcia per provar el seu primer castell de nou. L’intent va arribar a la segona ronda quan van anunciar actuació en solitari en què provarien el 3de9 folrat. Tot i que l’estructura estava prou segura, la canalla es va fer enrere quan ja s’havien col·locat els si-sens després que el castell patís una petita rebrincada. A la tercera ronda el van tornar a provar i un altre cop l’estructura es va acabar desmuntant. En la primera ronda els blaus havien descarregat un 4de8 molt parat i segur, mentre que en la tercera van optar per descarregar el 3de8. Deixant així de banda el seu objectiu de sortir de la Tarraco Arena amb el seu primer castell de nou de la histò-ria descarregat. Per tancar la seva actuació i poder sortir de plaça amb tres castells descarregats, van optar pel tancar l’actuació amb un 2de7. L.Díaz

13a.CASTEllErS dE lA VIlA dE GràCIA

ClASSIFICACIÓ FINAl

CRISTINA AGUILAR


CRISTINA AGUILAR


12 diarimés 08/10/2012 CONCURS DE CASTELLSQUADRE FINAL DEL CONCURS

Castellers del Poble Sec

Castellers de la Sagrada Família

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Xiquets del Serrallo

Xicots de Vilafranca

Moixiganguers d’Igualada

Castellers d’Esplugues

Xics de Granollers

Castellers de Terrassa

Castellers de Sant Cugat

Nois de la Torre

Minyons de l’Arboç

Castellers de Badalona

Tirallongues de Manresa

Sagals d’Osona

Colla Jove de Castellers de Sitges

Bordegassos de Vilanova

Nens dels Vendrell

Margeners de Guissona

Marrecs de Salt

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Capgrossos de Mataró

Castellers de Lleida

Castellers de la Vila de Gràcia

Castellers de Barcelona

Colla Joves Xiquets de Valls

Castellers de Vilafranca

Castellers de Sants

Castellers de Sabadell

Xiquets de Reus

Xiquets de Tarragona

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda Total puntsCastell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts

3de7xS

5de7

3de7a

3de7a

4de8

4de8

4de8 (i)

2de7

7de7

2de8f (id)

5de7

7de7

7de7 (id)

5de7

4de8

7de7 (i)

3de8 (c)

7de7

4de7

4de8 (c)

9de8

3de9f

4de8

4de8

5de8

3de9f

4de9fa(c)

5de8

3de8

3de8

5de8

3de9f

249

204

185

185

393

393

375

225

204

225

204

393

225

125

125

2.041

1.629

393

393

892

1.629

3.036

892

504

504

892

1.629

7de7 (c)

3de7xS

2de7

5de7

3de8

9de7

7de7

4de8

2de8f (c)

3de8 (id)

7d7

5de7 (id)

3de7

4de7a

3de8

3de7xS

2de8f

4de8

5de7

2de7

5de9f

4de9f

3de8

3de9f (id)

7de8

5de9f

3de9fa(c)

3de9f (c)

5de8

2de8f

3de9f (id)

9de8

180

249

375

204

504

312

225

393

492

225

131

194

504

249

615

393

204

375

3.614

1.508

504

850

3.614

3.188

1.303

892

615

2.041

5de7

7de7

5de7

4de7a

2de8f (c)

2de7

5de7

5de7

4de7a

4de8

3de7xS(i)

5de7

2de7

3de7a

9d7

2de7

4de8

2de8f

3de7xS

5de7

4de9fa(i)

2de9fm(c)

2de8f (c)

3d9f (id)

3de9f (i)

9de8

2de8net

7de8

2de8f

4de8

3d9f (c)

5de9f (i)

204

225

204

194

492

375

204

204

194

393

204

375

185

312

375

393

615

249

204

1.776

2.041

6.151

850

615

393

1.303

4de7a

7de7

2de8f

3de7xS(i)

4de8 (id)

5de7 (id)

2de7

7de7

3de9f

2de8f

3de8

4de8

4de9net

4de9f (c)

4de9f

194

225

375

225

1.629

615

504

393

5.858

1.206

1.508

2de8f (c)

3de8 (c)

3de7a

4de7a

4de7

3de8

2de7

403

185

194

125

504

375

633

678

764

583

1.389

1.080

623

993

911

1.411

614

623

631

583

1.272

849

1.512

1.233

578

704

7.284

4.913

1.512

1.272

2.135

7.284

15.197

3.045

2.011

1.512

3.401

5.178


14 diarimés 08/10/2012

Laia DíazHi havia qui creia que el Concurs de Castells només deixaria una gran diada diumenge, el dia de les colles grans i més equivocat no podia estar. Les colles petites van demostrar que poden arri-bar a ser molt i molt grans i, fins a l’últim moment, algunes d’elles van estar lluitant per aconseguir

alguna de les primeres places del rànquing.

Finalment, van ser els Borde-gassos de Vilanova els qui, des-prés de descarregar el 2de8f i el 4 i el 3de8, van aconseguir alçar-se amb la primera posició. Però el seu triomf no va estar gens clar fins a l’última ronda. Els Borde-gassos només van poder carre-

gar el 3de8 en la primera ronda, per això van decidir repetir-lo en la seva darrera ronda, però en el cas que els Castellers de Sant Cu-gat haguessin pogut descarregar el seu 3de8 que van tirar també en l’última ronda haurien acon-seguit la mateixa puntuació que els seus rivals vilanovins, però el 3de8 va anar avall quan comen-çaven a sortir els dosos deixant-los així en la segona posició del rànquing.

La tercera plaça va ser pels Xi-cots de Vilafranca que després de lluitar molt no van aconseguir descarregar el 2de8 en folre en cap de les dues ocasions que el van intentar i només el van po-der carregar.

Cinquè lloc per als vendrellencsUna de les grans sorpreses de la jornada va ser, sens dubte, l’ac-tuació dels Nens del Vendrell. Els vermells van obrir plaça amb un molt ben assentat 7de7 (el segon de la seva història) i van seguir a la segona ronda amb un 4de8 molt parat. La sorpresa arriba-ria amb la tercera construcció ja que res feia presagiar que s’atre-virien amb un 2de8 folrat, ja que feia dos anys que el descarrega-ven. Però van apel·lar a l’èpica i ho van aconseguir. Tot i que el castell estava molt bellugadís un excel·lent treball del folre va permetre salvar totes les rebrin-cades que va patir l’estructura a la sortida de la canalla. Després d’aquesta actuació amb què van aconseguir sumar 1.233 punts,

els del Baix Penedès van donar per acabada la diada quedant-se amb una meritòria cinquena pla-ça i havent superat els registres de la que era fins ara la seva mi-llor actuació: un 3de8, un 4de8 i un 2de7 l’any 1976!

Uns verds espectacularsPerò si una colla tarragonina va ser capaç de demostrar que l’es-forç del dia a dia val molt la pena va ser els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Els de la camisa verda van repetir l’actuació que havien fet el dia de Santa Tecla a la plaça de la Font, és a dir, van tornar a igualar la millor actuació de la seva història.

La colla va començar descar-regant un 3de7 amb agulla que no els hi va comportar cap pro-blema, més enllà d’alguna petita rebrincada durant la sortida del tronc. Però l’èpica va tornar a ar-ribar a la segona ronda quan van completar per segona vegada a la seva història, i amb menys de dues setmanes de diferència, el 2de7, un castell que sempre se’ls havia resistit.

L’alegria va esclatar entre els verds que van decidir tancar l’ac-tuació amb un 5de7 aconseguint així col·locar-se amb 764 punts en una meritòria onzena posició d’un total de vint colles. El seu

cap de colla, «Pasqui», assegu-rava que «el dia de Santa Tecla ens va sembla que era un somni, però avui hem vist que és reali-tat i hem pogut demostrar que som capaços de portar a plaça tota la feina dels assajos. D’altra banda, va preferir no dedicar cap comentari a tots aquells que ha-vien qüestionat la seva presència al Concurs per no haver quedat classificades entre les 30 millors colles del rànquing.

Millor actuació dels serrallencsTot i no aconseguir tan bona classificació com els seus com-panys de ciutat, els Xiquets del Serrallo van signar aquest dis-sabte la seva millor actuació de la temporada després de descar-regar el 5de7 i el 3 i el 4de7 amb l’agulla, tots ells molt parats i amb una molt bona execució.

El cap de colla dels del barri mariner, Roger Príncep, asse-gurava al final de la jornada que «estem molt contents perquè el nostre objectiu era portar a plaça tres castells de set i mig i descarregar-los i ens ha sortit tot rodat». Els de la camisa blava, que encara tenen programades dues actuacions més de cara a finals de temporada, van assolir 583 punts que els van col·locar en divuitena posició empatats

a punts amb els Tirallongues de Manresa.

Els Nois una mica tocatsLa colla tarragonina que segu-rament va sortir una mica més tocada de plaça van ser els Nois de la Torre. Tot i completar la tercera millor actuació de la seva història, les dues caigudes del 3de7 aixecat per sota no els va deixar marxar de plaça tan satis-fets com haurien volgut. El van intentar en dues ocasions, però les dues vegades l’últim pis no va acabar de pujar bé i el castell va fer llenya. Tot i això, els de blau cel van ser capaços de descarre-gar un 5de7, un 7de7 i un 3de7a sumant 614 punts i classificant-se en setzena posició.

Moltes cadires buidesProbablement un dels factors més negatius de la diada del dissabte va ser la poca gent que va omplir les grades de la Tarra-co Arena. Les cadires buides es comptaven per desenes i és que, segurament, la decisió de cobrar al mateix preu l’entrada de dis-sabte i la de diumenge no va es-tar encertada del tot.

Un cop acabada la jornada el director del certamen, Xavier González, ja va anunciar que «prenem nota perquè de cara al 2014 les grades no estiguin tan buides com avui». Ara bé, també va remarcar que després de l’en-tusiasme expressat per les colles «repetirem la jornada de dissabte sí o sí».

CONCURS DE CASTELLSLA JORNADA DE DISSABTE

Els Bordegassos guanyen el primer diaEls Nens del Vendrell van aconseguir la cinquena plaça després de descarregar un 7de7, un 4de8 i un inesperat i èpic 2de8 folrat

ÀNGEL DÍAZ/DAVID MORLÀ

Els Xiquets del Serrallo van descarregar el 5de7; els de Sant Pere i Sant Pau el 3de7 amb l’agulla; els Nens del Vendrell i els Nois de la Torre van completar el 5de7.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van igualar la millor diada de la seva història

Els Xiquets del Serrallo van completar la millor diada d’aquesta temporada


Laia DíazLa Tarraco Arena Plaça es va omplir ahir fins a la bandera per contemplar l’espectacle casteller més gran del món. Gairebé 300 mitjans de comunicació estaven acreditats per cobrir aquest es-deveniment que va portar a pla-ça el bo i millor de les grans colles

castelleres de Catalunya.La plaça es va anar omplint des

de primera hora del matí de curi-osos i aficionats, molts d’ells pre-parats amb samarretes, bufandes i tot el que fes falta per animar les respectives colles i puntualment a les deu del matí es donava inici al Concurs. Per megafonia va so-

nar llavors l’himne de Catalunya, Els Segadors, corejat per milers de persones que es van aixecar dels seus seients mostrant este-lades i senyeres per acabar amb crits ensordidors d’independèn-cia. Possiblement un dels princi-pals problemes amb què es van trobar els espectadors, a banda

de la calor, que era molt intensa sobretot en les grades on hi toca-va el sol, van ser les llargues cues que es van formar per anar als banys que es van veure desbor-dats amb tanta afluència de gent.

Ara bé, després de l’èxit de l’edició d’enguany en què s’ha ampliat la participació de co-

lles i s’ha dividit el certamen en dos dies, des de l’organització i l’Ajuntament ja es treballa per-què d’aquí a dos anys el Con-curs se celebri durant tres dies i perquè el 2016 ja pugui comptar amb la participació d’una sei-xantena de colles, el doble que l’actual.

L’AMBIENT A LA TAP

Festa grossa a la Tarraco Arena PlaçaL’antiga plaça de braus es va omplir de gom a gom per gaudir de l’espectacle casteller més gran del món

Les mostres d’alegria es van repetir al llarg de la jornada a la TAP on s’hi van donar cita milers de persones, algunes arribades d’indrets ben llunyans.

CRISTINA AGUILAR

16 diarimés 08/10/2012 TARRAGONA

Josu té 5 mesos és molt bo i casolà i busca família urgentment per evitar viure al carrer. El seu germà va ser adoptat i ell s’ha quedat solet i està molt trist. Té uns ulls grans super expressius i un color negre vellut, només demana carícies i jugar. Necessita adopció ur-gent perquè al carrer no podrà sobreviure:[email protected]

ADOPCIÓ

RedaccióEl primer secretari del PSC, Pere Navarro, va voler ahir treure pes a les paraules de l’expresident espanyol, Felipe González, en un míting dels socialistes bascos. Navarro considera que l’expresi-dent només va expressar la seva opinió i va refermar que des del PSC es seguirà defensant un mo-del d’estat federal que beneficiï Catalunya. «Volem l’evolució de l’estat espanyol amb un canvi de la Constitució perquè Catalunya tingui un millor nivell d’auto-govern i finançament», va dir el primer secretari socialista. El lí-der del PSC va recordar que Cata-lunya ha de seguir al costat dels països europeus perquè el país tingui un paper actiu en el procés de federalització d’Espanya. El primer secretari del PSC va mostrar el seu respecte a l’opinió contra la independència de Ca-talunya o de qualsevol territori espanyol expressada aquest dis-sabte per l’expresident espanyol, Felipe González, en un míting del PSE. El líder del PSC va dir sentir-se més pròxim al secretari

general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que s’ha mostrat dis-posat a defensar un estat federal. Navarro va negar que les de-claracions de González puguin entorpir la seva campanya a la

presidència de la Generalitat i va reiterar que el model que de-fensa el PSC és un model estatal federal on Catalunya tingui «més autogovern i millor finança-ment». «La campanya del PSC

és la que defensa aquesta via i la que defensa que Catalunya no es trenqui ni nacionalment i eco-nòmicament», va apuntar. Per assolir un estat espanyol federal, caldria un canvi de la Constitu-ció en la qual Catalunya, va dir Navarro– que ahir va assistir al Concurs de Castells de Tarrago-na– ha de tenir un paper actiu.

Els valors castellersD’altra banda, també ahir des de la Tarraco Arena, el president de la Generalitat, Artur Mas, va apel·lar als valors del món caste-ller per afrontar el moment que està vivint el país. Mas va desta-car que els castells signifiquen la integració de molta gent, fer pi-nya, mirar un objectiu comú i te-nir la força, el coratge i la valentia per arribar-hi, i va subratllar que aquests valors avui també esde-venen «importants en el conjunt de Catalunya». El president de la Generalitat va afegir també que, com en els castells, al país li cal «força, equilibri, valor, seny, i una gran pinya, una gran base perquè tot això miri ben amunt».

POLÍTICA

Navarro treu ferro a Tarragona a les paraules de Felipe GonzálezL’expresident espanyol va dir que cap territori no aconseguiria la seva independència

ACN

Navarro es trobava ahir al Concurs de Castells de Tarragona.

Antònia Font presenta el nou disc al Palau de Congressos

CULTURA

El grup mallorquí Antònia Font presentarà el proper dissabte 1 de desembre el seu nou disc d’estudi Vostè és aquí en un concert a l’Auditori August del Palau de Congressos de Tarra-gona. L’actuació, produïda per Music From Tamarit, comença-rà a les deu del vespre, i les en-trades ja es poden aconseguir a partir d’avui dilluns, dia 8 d’oc-tubre. Precisament, el nou disc del quintet mallorquí sortirà a

la venda només un dia després que es posin les entrades a la venda, demà 9 d’octubre, des-prés que la banda en fes una pre-estrena al Mercat de Mú-sica Viva de Vic el passat mes de setembre. Vostè és aquí és ja el vuitè disc d’Antònia Font, el qual serà editat a través del seu propi segell, Robot Innocentt Companyia Discogràfica. El disc conté un total de 40 can-çons de curta durada.

Els Premis i la Beca AVRIGA FVSCVS ja tenen guanaydors

PATRIMONI

L’Scènic Dansa Club Espor-tiu Tarragona, Aureli Tubilla Martínez, la Federació Catala-na d’esports per a disminuïts psíquics i la Regata La Dona i la Vela del Club Nàutic Sa-lou, són els guanyadors de les diferents categories del Premis i de la Beca AVRIGA FVSCVS organitzats pel Con-sell Comarcal de Tarragonès. Els guardons van ser lliurats, en aquesta cinquena edició, divendres passat, a les set de la tarda, al Casal de la Viole-

ta d’Altafulla. A banda de les distincions atorgades a pro-posta dels ajuntaments i del propi Consell Comarcal. La Beca FVSCVS 2012 en la mo-dalitat de treball de recerca va ser per al projecte Preparació psicològica d’un esportista de l’alumna Alícia Sanagustín Parés, de l’Institut de Torre-dembarra. Diferents escoles, entitats i institucions de la co-marca han presentat un nom-bre superior de candidatures que en altres anys.

Lliuren els premis Emprèn en Femení de la Diputació

EMPRESA

Un projecte d’empresa de di-vulgació i serveis relacionats amb el medi marí, d’Elisabet Bonfill i Aurora Requena, de Roquetes, s’ha endut el Premi Emprèn en Femení, que la Di-putació de Tarragona convoca per tal d’impulsar polítiques en favor de la igualtat d’oportuni-tats. En la seva setena edició, aquest certamen ha concedit també dos accèssits: un per a projectes desenvolupats en àmbits rurals, que ha recaigut a

mans d’un equip de Porrera pel Parc Esportiu Vies Altes, i l’altre per a dones de fins a 30 anys, que ha distingit el joc de cons-trucció El Nan Creatiu, creat per un equip de sis joves emprene-dores. Aquest certamen, creat el 2006, pretén fomentar els projectes empresarials liderats per dones del Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebre. Es tracta del premi més ben dotat econòmicament dins de la seva tipologia.

«Símbols convencionals» al Museu d’Art ModernEl Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acull fins al proper 25 de novembre l’exposició «Símbols convencionals», de la pintora i artista gràfica Re-gina Giménez. Es tracta d’una mostra sobre els mapes i les seves llegendes des d’una mi-rada plàstica i formal. Mapes muts que permeten ubicar di-ferents imatges fotogràfiques de caràcter arquitectònic, sen-se cap coincidència geogràfica real, i símbols no realistes.

de sant lluc, de l’avellana, del remei...en definitiva, la fira d’alcover

El 1427 el rei Alfons V el Magnànim va autoritzar als alcoverencs i alcoverenques celebrar una fira pel 14 d’octubre, després de l’intent de realitzar-la per Sant Llorenç, a l’agost, no funcionés. A partir d’aquella hem celebrat aquest festa amb diverses varia-cions en el calendari, excepte en compta-des ocasions com per exemple el 1918, per l’epidèmia de grip que assolava el país.

La Fira ha estat al llarg del temps una eina molt important per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia perquè ha permès els intercanvis i venda de productes diversos amb pagesos i comerciants, supe-rant les fronteres locals i comarcals. Aquell factor econòmic va ser el que va fer que les institucions les potenciessin i es preocu-pessin que cada any es celebressin, com un factor de creixement i de dinamització dels municipi.

En un inici els nostres avan-tpassats, seguint el precepte ideològic que apareix a la Bíblia de quan Moisès rep l’ordre divina de celebrar a la tardor la Festa de les Collites, amb els fruits acabats de collir, venien l’oli, el vi, el blat i les fruites i verdures que produïen en les terres del nostre terme. I compraven teixits, eines noves per al treball diari, joguines per a la

canalla o altres productes per al rebost de casa. Amb el pas del temps, ha evolucio-nat com els conreus locals i hem introduït l’avellana a principis de segle XX, o més actualment els productes artesanals que podem trobar a moltes de les parades que hi ha pels carrerons del nucli antic.

Alhora la Fira ha estat un lloc de sociabi-lització, allí a part de comprar i vendre, les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora, per a poder millorar els rendiments, com una forma més de solidaritat territorial i sectorial.

Aquest intercanvi de coneixement segu-rament és cap on ha evolucionat la Fira a

l’actualitat. La Fira dels Bandolers ja no és la celebració tradicional del camp,

ara les pautes de consum són di-ferents que en època medieval, la societat demana més expe-riències i menys productes, per tant hem adaptat els vells usos a unes noves condicions i a uns nous objectius. Ara bé

els canvis per adaptar-nos als temps hi són des de l’origen de la

celebració. En primer lloc per la com-petència amb altres pobles del voltant que feia que s’haguessin de millorar les condi-cions per atraure més venedors; i en segon

lloc per a poder fer venir més visitants en el poble, perquè tot i que ens sembli que la Fira del Remei és molt antiga, la data de celebració actual té l’origen en el 1865, quan l’Ajuntament la canvia per a poder augmentar el nombre de visitants i per tant de transaccions comercials i s’aprofita que a la Festa del Remei hi anaven molts veïns de pobles dels voltants per a situar la Fira en aquells dies.

Per tant, la Fira com a moment únic en el temps celebrat cada cert temps amb una cerimònia i uns rituals específics per a satisfer les necessitats específiques de la nostra societat i dels nostres avantpassats; Tot i que canviï la tematització, el nom o fins i tot el que hi comercialitzarem, l’important és que durant aquests dos o tres dies, els alcoverencs i alcoverenques ensenyem a la gent de fora el nostre poble i el donem a conèixer presentant-nos als visitants perquè a vegades tot i que sembla que hagin pas-sat molts anys des de 1427, fem el mateix, venem el millor que tenim a cada casa.

jaume camps girona

quatre lletres

De lleis i banditsDiuen que és el temps qui dóna i treu

raons. I deu anys serien suficients per va-lorar una Fira com la d’Alcover que fa una década va decidir reorientar la seva mostra com una festa al voltant del fet bandoler. Aquest motiu permetia aprofundir en molts aspectes del patrimoni del poble. L’entorn del nucli com a marc d’un mercat d’época, la història com a base fonamentada per a ser representada pels actors, l’entorn natural ja força conegut com a escenari d’activitats... La multitud de factors i punts de connexió amb Alcover seria l’encert de l’esquema que un temps enrera es va di-buixar per poder fer caminar la Fira de Ban-dolers. Un esdeveniment singular, atrevit, i amb caràcter propi. I llavors és quan un rumia si és només el temps qui té paraula de sentència en el judici dels encerts i els errors.

Provocar l’exercici de la imaginació de visitants, convidar a l’empatia amb situa-cions viscudes, recrear ambients... és un pou sense fons. Perquè imaginar com era la nostra existència com a col·lectiu fa una centúria, ens obliga també a posar-nos a la pell dels qui van viure fa dos, tres o quatre-cents anys, i recular pensant en les condicions dels qui ens precediren.

Parlem de quan la fam empaitava els homes i les dones que havien de fer els farcells per marxar cap a una altra banda, i fer net de condicions i consideracions. De quan els qui tenien la clau de l’aixeta la tancaven convenientment per mantenir guanys, de quan els privilegis i la intoca-bilitat eren fonamentats en títols, més que no pas amb esforços meritats o la justí-cia. I enmig d’una crisi aguda al S.XVI, el bandolerisme popular arriba a confondre’s amb el bandolerisme nobiliari, agrupat al voltant de famílies distingides. D’orígens ben diferents -junts contra la llei de la miséria-, es reuniren els qui no tenien res a perdre i els que hi tenien molt en joc. Dues dimensions agrupades enmig d’un desordre que a Catalunya s’allargà fins el segle XIX. I les guerrilles organitzades de la Guerra del Francès (1808-1814) feren camí les muntanyes en veure’s traïdes, com també ho feren anys després els qui reaccionaren contra la Restauració borbònica. Enmig del desori, per perseguir-ne els bàndols es creà el 1840 la Guàrdia Civil, com a exèrcit dels diferents governs de torn per posar pau, que no justícia. I continuà girant la roda de la història, del pal i la pastanaga, del bastó i del pacte.

Amb la pretensió d’intentar ampliar totes les vessants de la Fira de Bandolers, fa nou anys nasqué aquest diari amb la voluntat de resseguir històries, apuntar idees, contenir testimonis, ensenyar els escenaris més peculiars del poble, i convidar a participar en els tres dies d’activitat de Fira. Enguany farem balanç obert dels deu anys de Fira, i potser sí que el temps donarà raó, però és l’esforç el què finalment ens porta a bon lloc. I la consciència també.

NO

ÉS LA

CELEBRACIÓ

TRADICIONAL. Fem

el mateix, venem el

millor que tenim a

de casa.

la Fira ha estat un lloc de sociabilització, on les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innova-cions que venien de fora

“

9a edició

facebook.com/firadebandolers @FiradeBandolersyoutube.com/

user/AgutzilTelematic

i a www.alcover.cat

estigues al cas...

Des de meitats del segle XV fins avui, la fira com a element econòmic local ha anat variant de motiu amb l’objectiu de satisfer necessitats de compradors i venedors. Aquest concepte es

manté avui amb nous elements, que el temps incorpora.

sergi franch i segarrès

de sant lluc, de l’avellana, del remei...en definitiva, la fira d’alcover

El 1427 el rei Alfons V el Magnànim va autoritzar als alcoverencs i alcoverenques celebrar una fira pel 14 d’octubre, després de l’intent de realitzar-la per Sant Llorenç, a l’agost, no funcionés. A partir d’aquella hem celebrat aquest festa amb diverses varia-cions en el calendari, excepte en compta-des ocasions com per exemple el 1918, per l’epidèmia de grip que assolava el país.

La Fira ha estat al llarg del temps una eina molt important per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia perquè ha permès els intercanvis i venda de productes diversos amb pagesos i comerciants, supe-rant les fronteres locals i comarcals. Aquell factor econòmic va ser el que va fer que les institucions les potenciessin i es preocu-pessin que cada any es celebressin, com un factor de creixement i de dinamització dels municipi.

En un inici els nostres avan-tpassats, seguint el precepte ideològic que apareix a la Bíblia de quan Moisès rep l’ordre divina de celebrar a la tardor la Festa de les Collites, amb els fruits acabats de collir, venien l’oli, el vi, el blat i les fruites i verdures que produïen en les terres del nostre terme. I compraven teixits, eines noves per al treball diari, joguines per a la

canalla o altres productes per al rebost de casa. Amb el pas del temps, ha evolucio-nat com els conreus locals i hem introduït l’avellana a principis de segle XX, o més actualment els productes artesanals que podem trobar a moltes de les parades que hi ha pels carrerons del nucli antic.

Alhora la Fira ha estat un lloc de sociabi-lització, allí a part de comprar i vendre, les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora, per a poder millorar els rendiments, com una forma més de solidaritat territorial i sectorial.

Aquest intercanvi de coneixement segu-rament és cap on ha evolucionat la Fira a

l’actualitat. La Fira dels Bandolers ja no és la celebració tradicional del camp,

ara les pautes de consum són di-ferents que en època medieval, la societat demana més expe-riències i menys productes, per tant hem adaptat els vells usos a unes noves condicions i a uns nous objectius. Ara bé

els canvis per adaptar-nos als temps hi són des de l’origen de la

celebració. En primer lloc per la com-petència amb altres pobles del voltant que feia que s’haguessin de millorar les condi-cions per atraure més venedors; i en segon

lloc per a poder fer venir més visitants en el poble, perquè tot i que ens sembli que la Fira del Remei és molt antiga, la data de celebració actual té l’origen en el 1865, quan l’Ajuntament la canvia per a poder augmentar el nombre de visitants i per tant de transaccions comercials i s’aprofita que a la Festa del Remei hi anaven molts veïns de pobles dels voltants per a situar la Fira en aquells dies.

Per tant, la Fira com a moment únic en el temps celebrat cada cert temps amb una cerimònia i uns rituals específics per a satisfer les necessitats específiques de la nostra societat i dels nostres avantpassats; Tot i que canviï la tematització, el nom o fins i tot el que hi comercialitzarem, l’important és que durant aquests dos o tres dies, els alcoverencs i alcoverenques ensenyem a la gent de fora el nostre poble i el donem a conèixer presentant-nos als visitants perquè a vegades tot i que sembla que hagin pas-sat molts anys des de 1427, fem el mateix, venem el millor que tenim a cada casa.

jaume camps girona

quatre lletres

De lleis i banditsDiuen que és el temps qui dóna i treu

raons. I deu anys serien suficients per va-lorar una Fira com la d’Alcover que fa una década va decidir reorientar la seva mostra com una festa al voltant del fet bandoler. Aquest motiu permetia aprofundir en molts aspectes del patrimoni del poble. L’entorn del nucli com a marc d’un mercat d’época, la història com a base fonamentada per a ser representada pels actors, l’entorn natural ja força conegut com a escenari d’activitats... La multitud de factors i punts de connexió amb Alcover seria l’encert de l’esquema que un temps enrera es va di-buixar per poder fer caminar la Fira de Ban-dolers. Un esdeveniment singular, atrevit, i amb caràcter propi. I llavors és quan un rumia si és només el temps qui té paraula de sentència en el judici dels encerts i els errors.

Provocar l’exercici de la imaginació de visitants, convidar a l’empatia amb situa-cions viscudes, recrear ambients... és un pou sense fons. Perquè imaginar com era la nostra existència com a col·lectiu fa una centúria, ens obliga també a posar-nos a la pell dels qui van viure fa dos, tres o quatre-cents anys, i recular pensant en les condicions dels qui ens precediren.

Parlem de quan la fam empaitava els homes i les dones que havien de fer els farcells per marxar cap a una altra banda, i fer net de condicions i consideracions. De quan els qui tenien la clau de l’aixeta la tancaven convenientment per mantenir guanys, de quan els privilegis i la intoca-bilitat eren fonamentats en títols, més que no pas amb esforços meritats o la justí-cia. I enmig d’una crisi aguda al S.XVI, el bandolerisme popular arriba a confondre’s amb el bandolerisme nobiliari, agrupat al voltant de famílies distingides. D’orígens ben diferents -junts contra la llei de la miséria-, es reuniren els qui no tenien res a perdre i els que hi tenien molt en joc. Dues dimensions agrupades enmig d’un desordre que a Catalunya s’allargà fins el segle XIX. I les guerrilles organitzades de la Guerra del Francès (1808-1814) feren camí les muntanyes en veure’s traïdes, com també ho feren anys després els qui reaccionaren contra la Restauració borbònica. Enmig del desori, per perseguir-ne els bàndols es creà el 1840 la Guàrdia Civil, com a exèrcit dels diferents governs de torn per posar pau, que no justícia. I continuà girant la roda de la història, del pal i la pastanaga, del bastó i del pacte.

Amb la pretensió d’intentar ampliar totes les vessants de la Fira de Bandolers, fa nou anys nasqué aquest diari amb la voluntat de resseguir històries, apuntar idees, contenir testimonis, ensenyar els escenaris més peculiars del poble, i convidar a participar en els tres dies d’activitat de Fira. Enguany farem balanç obert dels deu anys de Fira, i potser sí que el temps donarà raó, però és l’esforç el què finalment ens porta a bon lloc. I la consciència també.

NO

ÉS LA

CELEBRACIÓ

TRADICIONAL. Fem

el mateix, venem el

millor que tenim a

de casa.

la Fira ha estat un lloc de sociabilització, on les persones intercanviaven coneixement sobre les collites d’aquells anys, o explicaven les innova-cions que venien de fora

“

9a edició

facebook.com/firadebandolers @FiradeBandolersyoutube.com/

user/AgutzilTelematic

i a www.alcover.cat

estigues al cas...

Des de meitats del segle XV fins avui, la fira com a element econòmic local ha anat variant de motiu amb l’objectiu de satisfer necessitats de compradors i venedors. Aquest concepte es

manté avui amb nous elements, que el temps incorpora.

sergi franch i segarrès

10 anys de fira de bandolers

Encara recordo, com si fos ara, quan al voltant d’una taula comentàvem i valoràvem quin era el millor nom per anomenar el projecte: Fira del Bandoler, Festa dels Ban-dolers, Fira de Bandolers... un projecte que estava vinculat al bandolerisme dels segles XVI i XVII i al paper que tenia Alcover en aquest fet històric. Però de tot això ja fa molt de temps.

La Fira de Bandolers naixia amb ganes i amb dubtes. La sensació que generalment es té quan s’inicia quelcom que es visualit-za amb uns objectius per tirar-ho endavant, però que no se sap com prendrà vida quan es materialitzi. Perquè, en definitiva, això

depenia i estava lligat a com la Fira de Bandolers aniria entrant al patrimoni festiu del poble.

Això sí que ho teníem clar. Ini-ciàvem un camí, i com en tots els camins hi ha recor-reguts diferents, i al final s’hi pot arribar directament o fent uns quants revolts; però mirant-ho en perspectiva, la qüestió és anar fent-lo sense aturar-se. I com ens diu la cançó “... i caminem per poder ser, i volem ser per caminar ...”.

Podríem parlar, mirant-ho de lluny, dels interrogants que ens plantejàvem: hem triat els millors espais per al teatre, encertarem el menú del tast, el mercat d’oficis cobrirà les expectatives, s’apuntaran molts grups per fer la bandolerada, ens acompanyarà el bon temps... i de fet, mirant-ho d’aprop tam-

bé. Perquè sempre, des de fa deu anys, quan s’acaba la Fira tornem a valorar com ha anat: què ens diu la gent de com l’han viscuda, què hi falta, què no hi acaba d’encaixar, què no pot desaparèixer i es consolida... Tot, pensant com continuar treballant per millorar la Fira de Bandolers i continuar creixent, però sempre amb la idea de sumar esforços i de fer-ho tot plegat més nostre.

I sense deixar de banda cap dels actes que fem per la Fira, tots tenen el seu lloc i espai en el programa de festes, sí que és cert que tenim la nostra TDT particular (Tast, Diari, Teatre o Teatre, Diari, Tast).

El Tast de Bandolers, tot un esdeveni-ment que reuneix a la plaça de la vila un miler de veïns i una cinquantena de volun-taris. Ens aplega al voltant d’una taula tot parlant de les petites coses, que acostu-men a ser les grans. I ens fa gaudir amb aquella sensació que dóna la festa i que ens fa sentir més lleugers d’equipatge.

El Diari de la Fira, que apropa als del po-ble i als de fora tota una munió de temes que ens fan més coneixedors del nostre passat i present. Ens aboca a les portes del coneixement de la nostra història com a poble i a la vegada ens ajuda a entendre el món.

Les accions teatrals, que ens mostren a peu de carrer les històries de bandolers i les seves bregues i batusses. Aquest any, amb els nostres actors locals, podrem viure per una estona com si el temps tirés enrere. I tindrem el luxe de fer un recorre-gut sense moure’ns dels carrers del nostre

poble, per veure i sentir com vivien els nostres avant-passats.

La Fira de Bandolers celebra el seu aniversari i ho fa amb el millor regal, el de saber que la Fira ens la sentim cada vegada més nostra i que el projecte cada any va aplegant

i incorporant més gent, que no només disfruten amb la Fira

sinó que són la Fira. Perquè sense ells res seria el mateix. Perquè hi posen entusiasme, temps, idees, il·lusions, ganes, esforços... I d’això es tracta, que es creixi aglutinant al voltant de la festa gent diversa, que de manera senzilla i volguda desitgen sentir-se part d’un fet que ens aplega com a comunitat i ens dóna sentit de pertinença a un grup.

Xavi Pete Vega

la botiga de poble: espècie en perill d’extincióEl comerç d’un poble és ineludiblement

el motor principal de la creació de llocs de treball i l’incentiu determinant d’una viva-citat comercial que protagonitzen els seus compradors i venedors. L’elevat nombre de comerços que va haver-hi a Alcover durant les primeres dècades de la segona meitat del segle XX n’és un clar exemple. Els botiguers no necessitaven grans ornamentacions per obrir una botiga. La majoria d’elles eren als baixos de les seves cases. En una munió de prestatges hi reposaven pots de vidre que contenien fideus, sopes o llegums de totes les classes. A les bàscules de dos balançons les unces mesuraven el pes dels produc-tes a granel que la botiguera embolicava curosament en paperines rectangulars. A les entrades, lluïen tota la seva esplendor les capses de fusta apilades o en fila plenes fins a dalt de les verdures que els pagesos collien a les seves terres. Era l’època en què la llet s’havia de comprar fresca a les lleteries i que la carn no es podia guardar a casa perquè de neveres n’hi havia ben poques. Així, la gent havia de comprar poc i sovint i les botigues tenien feina de manera continuada. L’aparició de les grans superfícies i el canvi d’hàbits de la població amb una tendència clara a fer la compra setmanal va marcar un punt d’inflexió en la dinàmica comercial del centre històric.

La realitat, però, és ben diferent. Cada dia veiem com els botiguers fan mans i mànigues per mantenir obertes les seves botigues men-tre veuen com la gent fuig nord enllà i com carrers que havien estat curulls de comerç es converteixen en mostraris de persianes abaixades. La jubilació tanca la botiga de tota la vida i escriu la darrera pàgina d’un negoci que ha estat regentat de generació en generació. Ni continuïtat familiar, ni traspàs. Les petites botigues de poble esdevenen me-mòria del passat i rònega imatge del present. Sense comerç, els carrers d’un poble es que-den sense llum, sense activitat, sense vida.

EDICIÓ: AJUNTAMENT D’ALCoVEr · PRODUCCIÓ: ALCoVEr rÀDIo · ADREçA: horT DE SANT ANToNI S/N, 3 43460 - ALCoVEr (L’ALT CAMP) · tElèfOn 977-76.01.66 · COl·lAbORADORs: ÀNgELS FELIU, JAUME CAMPS, XAVI PETE, JESÚS orTIZ I ESTEr MAgrIñá · mAqUEtACIÓ I DIssEny: SErgI FrANCh · fOtOgRAfIA: MArTA ArJoNA, SErgI FrANCh, JorDI rIBELLAS · CORRECCIÓ lIngÜÍstICA: roSA SANroMÀ · COntACtE A/E: [email protected] · WWW.AlCOVERADIO.CAt / WWW.AlCOVER.CAt

de bastóseGON CaP de setMaNa d’OCtUbRe

xaROP

lA

fIRA nAIXIA

Amb

gAnEs I DUbtEs:

iniciàvem un camí,

la qüestió és fer,

sense aturar-

se.

àngels feliu magrané

La Fira celebra el seu desè aniversari i ho fa amb el millor regal, el de saber que la Fira ens la sentim cada vegada més nostra i que el projecte cada any va aplegant

incorporant més gent, que no només disfruten amb la Fira sinó que són la Fira.

fulles verdes

aquesta terra generosaLes administracions han provat de tot.

Reals o fictícies, diferents mesures han anat fent-se camí per resoldre una qüestió que preocupa, i molt: l’estat dels boscos i el seu manteniment. Des de posar persones que treballen en benefici a la comunitat com a mesura alternativa a la presó, a aturats de llarga durada que podrien prestar servei netejant boscos. Les mesures però, sempre discutibles, evidencien una realitat: l’estat en què es troben els bos-cos és motiu de preocupació.

Des de fa tres dècades, la muntanya ha viscut un abandonament sense ante-cedents coneguts. Els ma-sos que abans eren unitats productives gairebé auto-suficients han quedat aban-donats, els camins per on no transiten els guardes forestals o els caminants de cap se setmana són coberts de bardisses, els marges que sostenien

fites o camins s’ensorren, i progressivament es perd sota el botjar ofici i benefici. I creix un maldecap per a les administracions que tenen com a responsabilitat resoldre un perill creixent.

Mentre el sector agrari travessa una crisi cojuntural de preus, les explotacions agràries que han sobreviscut i continuen es troben a la plana del Camp on les condi-

cions d’explotació són més assequi-bles. I la recuperació del treball

agrari a la muntanya es veu amb dificultats. Estranys són avui els pastors, llenyataires, masovers, pagesos als termes de la mun-tanya. I sense homes i dones que hi treballen, la muntanya

queda a mans de l’oblit. Joan Llagostera, qui és president de

l’Associació de propietaris forestals de la província de Tarragona, valora les

dades d’aquest abandonament sobre el territori: ‘a principi del s.XX, allà el 1900, la

superfície de boscos de Catalunya era del 18% i els conreus representaven més del 50%, avui el bosc és al 64% i els conreus han baixat al 30%, i això continua perquè si els pagesos no es guanyen la vida aban-donen els conreus‘. I sense conreus, ja no hi ha la necessitat d’aprofitar allò que els boscos generen. El mateix passa amb la desaparició de la ramaderia on els àmbits esteparis i els prats naturals sense animals que en fessin ús han desaparegut, deixant pas al bosc tupit.

Des del punt de vista de la gestió forestal, aquesta és la situació més crítica que s’han trobat els boscos fins avui. Ara aquesta situació que les comarques del Camp van començar a viure fa unes dècades ja s’ha extès a d’altres indrets. Segons Llagoste-ra ‘els boscos van envaïnt als prats i els incendis al Pirineu semblaven impossi-bles‘. El sector primari que fa cinquanta o seixanta anys era gestionat per la meitat de la població, avui representa poc més del

aquesta

és la situació

més crítica que s’hi

han trobat els

boscos fins avui.

2% de la població activa. Segons denuncia Llagostera, ‘no existeix una política forestal‘ perquè amb pastura extensiva es pot cobrir un territori abastíssim de boscos per man-tenir les infraestructures antiincendis que s’han anat fent en els darrers anys.

Del Gasoil a la biomassaDes de l’Associació de propietaris -en

què participen diferents ajuntaments i més de cent propietaris- han agrupat 8.000 hectàrees de finques i creuen que es pot canviar la falta de rendabilitat del bosc. ‘Si els valors socials del bosc es poden defensar, també se’n defensarà l’economia de l’aigua i el manteniment dels aqüífers, la lluita contra el canvi climàtic i els episodis de sequera, la prevenció dels incendis, etcètera‘. L’entitat ha engegat un projec-te per treure profit de la biomassa que s’extreu dels boscos com una alternativa a l’abandonament. ‘La quantitat de biomassa existent que s’ha acumulat en tots aquests anys s’estima en 150 milions de tones de fusta en sec, de les quals el 40% es possible de treure el combustible equiva-lent a 20.000 milions de litres de gasoil’. La biomassa en aquest sentit ha trobat sortida amb el mercat de les calderes de calefacció domèstiques on la diferència de preu és ostensible segons Llagostera ‘de cada 1000 euros de gasoil que gastem amb calefacció, ho podem cobrir amb 300 euros de fusta sobrant dels boscos, hem de saber aprofitar aquesta oportunitat’, Per això, l’Associació ha negociat amb dues indústries del territori que transformaran la fusta en combustible. Així ha negociat un preu per tonelada de la fusta amb un benefici industrial que permeti revaloritzar els boscos. Les serradores que es troben en actiu també són part interes-sada en el producte que es pugui extreure de les propietats forestals. I finalment, els ajuntaments que formen part de l’associació poden participar com a consumidors de la biomassa dels propis boscos del terme tot amb la transformació dels equipaments de calefacció de gasoil a biomassa. / S.Franch

l’associació de propieta-ris ha agrupat 8.000 hec-tàrees de finques amb les que comencen a canviar la falta de rendabilitat del bosc.

“

El creixent sector de la biomassa obre una porta a l’aprofitament dels boscos que tancaria un cicle d’abandonament de més de tres dècades. L’increment del cost dels combustibles fòssils, els beneficis ambientals de la biomassa enfront els carburants

i la necessitat de netejar els boscos podria donar un tomb a la situació actual d’abandonament.

fulles verdes

aquesta terra generosaLes administracions han provat de tot.

Reals o fictícies, diferents mesures han anat fent-se camí per resoldre una qüestió que preocupa, i molt: l’estat dels boscos i el seu manteniment. Des de posar persones que treballen en benefici a la comunitat com a mesura alternativa a la presó, a aturats de llarga durada que podrien prestar servei netejant boscos. Les mesures però, sempre discutibles, evidencien una realitat: l’estat en què es troben els bos-cos és motiu de preocupació.

Des de fa tres dècades, la muntanya ha viscut un abandonament sense ante-cedents coneguts. Els ma-sos que abans eren unitats productives gairebé auto-suficients han quedat aban-donats, els camins per on no transiten els guardes forestals o els caminants de cap se setmana són coberts de bardisses, els marges que sostenien

fites o camins s’ensorren, i progressivament es perd sota el botjar ofici i benefici. I creix un maldecap per a les administracions que tenen com a responsabilitat resoldre un perill creixent.

Mentre el sector agrari travessa una crisi cojuntural de preus, les explotacions agràries que han sobreviscut i continuen es troben a la plana del Camp on les condi-

cions d’explotació són més assequi-bles. I la recuperació del treball

agrari a la muntanya es veu amb dificultats. Estranys són avui els pastors, llenyataires, masovers, pagesos als termes de la mun-tanya. I sense homes i dones que hi treballen, la muntanya

queda a mans de l’oblit. Joan Llagostera, qui és president de

l’Associació de propietaris forestals de la província de Tarragona, valora les

dades d’aquest abandonament sobre el territori: ‘a principi del s.XX, allà el 1900, la

superfície de boscos de Catalunya era del 18% i els conreus representaven més del 50%, avui el bosc és al 64% i els conreus han baixat al 30%, i això continua perquè si els pagesos no es guanyen la vida aban-donen els conreus‘. I sense conreus, ja no hi ha la necessitat d’aprofitar allò que els boscos generen. El mateix passa amb la desaparició de la ramaderia on els àmbits esteparis i els prats naturals sense animals que en fessin ús han desaparegut, deixant pas al bosc tupit.

Des del punt de vista de la gestió forestal, aquesta és la situació més crítica que s’han trobat els boscos fins avui. Ara aquesta situació que les comarques del Camp van començar a viure fa unes dècades ja s’ha extès a d’altres indrets. Segons Llagoste-ra ‘els boscos van envaïnt als prats i els incendis al Pirineu semblaven impossi-bles‘. El sector primari que fa cinquanta o seixanta anys era gestionat per la meitat de la població, avui representa poc més del

aquesta

és la situació

més crítica que s’hi

han trobat els

boscos fins avui.

2% de la població activa. Segons denuncia Llagostera, ‘no existeix una política forestal‘ perquè amb pastura extensiva es pot cobrir un territori abastíssim de boscos per man-tenir les infraestructures antiincendis que s’han anat fent en els darrers anys.

Del Gasoil a la biomassaDes de l’Associació de propietaris -en

què participen diferents ajuntaments i més de cent propietaris- han agrupat 8.000 hectàrees de finques i creuen que es pot canviar la falta de rendabilitat del bosc. ‘Si els valors socials del bosc es poden defensar, també se’n defensarà l’economia de l’aigua i el manteniment dels aqüífers, la lluita contra el canvi climàtic i els episodis de sequera, la prevenció dels incendis, etcètera‘. L’entitat ha engegat un projec-te per treure profit de la biomassa que s’extreu dels boscos com una alternativa a l’abandonament. ‘La quantitat de biomassa existent que s’ha acumulat en tots aquests anys s’estima en 150 milions de tones de fusta en sec, de les quals el 40% es possible de treure el combustible equiva-lent a 20.000 milions de litres de gasoil’. La biomassa en aquest sentit ha trobat sortida amb el mercat de les calderes de calefacció domèstiques on la diferència de preu és ostensible segons Llagostera ‘de cada 1000 euros de gasoil que gastem amb calefacció, ho podem cobrir amb 300 euros de fusta sobrant dels boscos, hem de saber aprofitar aquesta oportunitat’, Per això, l’Associació ha negociat amb dues indústries del territori que transformaran la fusta en combustible. Així ha negociat un preu per tonelada de la fusta amb un benefici industrial que permeti revaloritzar els boscos. Les serradores que es troben en actiu també són part interes-sada en el producte que es pugui extreure de les propietats forestals. I finalment, els ajuntaments que formen part de l’associació poden participar com a consumidors de la biomassa dels propis boscos del terme tot amb la transformació dels equipaments de calefacció de gasoil a biomassa. / S.Franch

l’associació de propieta-ris ha agrupat 8.000 hec-tàrees de finques amb les que comencen a canviar la falta de rendabilitat del bosc.

“

El creixent sector de la biomassa obre una porta a l’aprofitament dels boscos que tancaria un cicle d’abandonament de més de tres dècades. L’increment del cost dels combustibles fòssils, els beneficis ambientals de la biomassa enfront els carburants

i la necessitat de netejar els boscos podria donar un tomb a la situació actual d’abandonament.

més enllà del bosc

Tot i que la primera experiència de custòdia del territori com a tal es va produir fa més de 120 anys, no ha estat fins ben entrat el segle XXI, davant de l’amenaça d’un imminent col•lapse ecològic a nivell planetari sense precedents, que la custòdia del territori no s’ha començat a popularit-zar. Bàsicament consta en implicar de manera totalment voluntària i de manera continuada els mateixos propietaris i usuaris del territori, ja siguin públics o privats, en la conservació de l’entorn amb l’assessorament expert de les entitats de custòdia per tal de fer un ús sostenible dels serveis ecosistè-mics de les seves finques, és a dir, tot allò que aprofitem dels ecosistemes naturals com, per exemple, aigua, fusta, aliments, recursos energètics, espais edificables o àrees de lleure, entre molts d’altres. Es tracta d’una filosofia que va més enllà de la propietat perquè també promou la implicació de la ciutadania, les administracions i les empreses a tra-vés del consum de productes ecològics i la participació en activitats i projectes relacionats amb la custòdia. Aquesta és una estratègia de conservació comple-mentaria a altres figures de protecció legal com els parcs naturals, entre d’altres, que és molt més àgil i permet arribar a espais de dimensions reduïdes o fragmentats.

Els beneficis directes poden ser molt diversos, com tenir un assessorament continuat d’experts, accés a subven-cions, coneixement sobre l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, valor afegit, promoció de productes o impli-cació en projectes mediambientals. El benefici més important de tots és, però, que contribueix a garantir la conservació de la natura i, per tant, el futur del nostre benestar. Tot i això, actualment enca-ra existeixen alguns entrebancs que limiten la generalització de la custòdia del territori, com una difusió deficient, l’escassetat de recursos econòmics i la mentalitat tancada d’un percentatge important de la població. Però no podem esperar gaire més perquè ja no parlem del futur dels nostres nets ni dels nos-tres fills, sinó del nostre propi.

Joan Llagostera, de l’Associació de propietaris forestals. Aquesta entitat reuneix finques que sumen unes 8.000 hectàrees disponibles per a l’aprofitament del bosc, per extreure’n el combustible de bio-massa, a partir de l’acord amb diferents productors.

CUSTÒDIA DELS VALORS Dr. Jesús Ortiz

Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN)

Una figura de protecció del medi natural estesa a d’altres comarques, i que es troba en expansió, és la custòdia del territori. A Alcover, aquesta proposta arriba de l’Associació per la Conservació dels Espais Naturals que des de fa un temps treballa en diferents indrets amb l’acord i interès dels propietaris. És el cas de Mas de Gomis, un espai natural de 40 hectàrees on la propietat va arribar a un acord amb l’entitat amb l’objectiu de conservar els seus valors naturals. Algunes mesures que s’hi estan portant a terme a la finca són l’eradicació d’espècies exòtiques invasives, mesures de conservació del cranc ibèric i estudis sobre hàbitats i espècies. Així mateix, l’acord ha permès realitzar diverses activitats, com tallers i trobades sobre fotografia, inverte-brats aquàtics i Aikido, que han contribuït a la divulgació dels valors naturals de l’espai.

L’experiència de Mas de ForèsA partir de la redacció d’un Pla

d’Ordenació Forestal, la finca municipal de Mas de Forès compta des de fa set anys amb un programa de treball que inclou el conjunt d’accions necessàries per mantenir la bona salut de l’entorn.

Els treballs que es realitzen progressiva-ment, contemplen l’estassada de sotabosc, l’eliminació d’espècies de l’estrat arbus-tiu, la selecció de tanys per presentar un creixement vigorós de les alzines, l’aclarida de millora amb tala de pi blanc, la poda de formació dels pins per afavorir el creixe-ment del bosc d’alzinar i l’arranjament substancial de senders. Actualment, la masoveria de la finca es troba a càrrec de la Fundació Ginac que hi desenvolupa pro-jectes d’inserció laboral, explotació agrària i suport a les persones amb discapacitats físiques i mentals.

Un terreny llaurat a la vora d’un bosc als peus dels Motllats. El progressiu abandonament de l’agricultura ha provocat el creixement de l’extensió dels boscos que es troben atapeïts i saturats, sense possibilitat de fructificar ni generar fusta. Les aclarides redueixen la intensitat d’arbres i faciliten el creixement del conjunt de les espècies.

Els pellets són petits cilindres de serradís premsat fabricats a partir de residus forestals i residus de les indústries de la fusta. El poder calorífic del pellet és inferior al gasoil. Cal comptar que per aconseguir les mateixes calories hora d’un litre de gasoil, necessitem 2,15Kg de pellet. El preu d’aquest combustible el fa un competidor seriós enfront el gasoli o l’electricitat.

La fusta dels pins afectats per l’incendi de l’any passat als ter-mes d’Alcover i la Riba, se’n va majoritàriament cap a Itàlia. Una empresa gironina s’encarrega de trossejar els troncs parcial-ment calcinats, triturar-los i transportar-los per mar a un país que compra biomassa per a les seves centrals tèrmiques a 40 euros la tona. Fins al moment s’han recollit prop de 700 tones de fusta.

nous horitzons per al Museu d’Alcover

Durant la celebració de la Fira de Bando-lers, el nucli històric de la vila és freqüentat per multitud de famílies i visitants, atrets per la varietat d’actes i un entorn escenogràfic on edificis de pur estil renaixentista ens evoquen el record d’un passat majestuós. Durant els segles XVI i XVII, període d’un important creixement econòmic de la vila, Alcover va destacar també pels aldarulls i la inseguretat fruit dels enfrontaments de dues famílies bandoleres, conegudes arreu com els Voltors i els Morells, que atemorien la població i les viles del voltant.

Però darrera el record històric del bando-lerisme la vila amaga molts més secrets per a descobrir tot l’any. Des de la vall del riu Glorieta, indret on es refugiaven les parti-des de rebels quan eren perseguides pels terços reials, fins al mateix poble, escenari

quotidià de les batusses i altercats que pertorbaven el dia a dia dels alcoverencs . Descobrir doncs aquest llegat patrimonial, també permet conèixer més a fons la nostra

identitat. La ruta del riu Glorieta, mostra una vall meravellosa

on trobar restes de molins paperers, ermites i masos enmig d’una espectacular flora i fauna.

Els fòssils d’exemplars marins que habitaren les

muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys, tras-

lladen el visitant a un període llunyà ple d’enigmes i interrogants per

resoldre.Mentre que el nucli antic, enmig del poble,

amb carrerons estrets, portalades antigues, palauets renaixentistes i esglésies impo-nents, interpreten la història d’Alcover des de quan era una vila closa fins a l’actualitat,

aturant-nos de ple en períodes concrets, com el de finals del segle XIX, per recordar la vida burgesa i el modernisme literari al camp de Tarragona a partir d’ un modern i interactiu muntatge a ca Batistó. Alco-ver porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni, modernitzant equipaments i creant nous productes cultu-rals i turístics que actualment fan possible gaudir d’una completa visita de tot un dia. Renovades exposicions, visites guiades, activitats en família i tallers per a grups escolars, ofereixen una àmplia oferta que de ben segur us permetrà descobrir tots els secrets més amagats de la nostra vila bandolera.

DESCOBREIXDes que va obrir les portes al públic el 1967 el Museu acull una important col·lecció de fòssils del triàsic que emergien de les pedreres d’Alcover-Mont-ral. N’Andreu Barberà i Camafort en va ser principal impulsor i promo-tor. Avui el Museu ofereix un recorregut didàctic i molt gràfic per explicar l’evolució de les Muntanyes de Pra-des al llarg de 240 milions d’anys i mostrar la important col·lecció que recull l’espai.

el modernisme literari

un mar de coneixementEls fòssils en un estat de conservació excepcional, esquelets en connexió o impressions de les parts més toves dels organismes que els produïren constitueixen una troballa paleontològica de gran valor, que ha permès descobrir una important fauna de peixos i rèptils que es desenvolupà ara fa milions d’anys. Les activitats pedagògiques complementen el coneixement de la col·lecció a partir de tallers específics per a cada nivell educatiu.

Un edifici històric de més de tres segles d’antiguitat cen-tra una mostra dedicada a la vida burgesa dels segles XIX al XX. Ca Batistó és una casa plena d’històries on a finals del segle XIX, l’escriptor i impressor d’Alcover Cosme Vidal, conegut popularment amb el nom de Joseph Aladern, va instal·lar una petita impremta, La Saura, inicià així un fort vincle amb el grup modernista de Reus.

la vida burgesaUn món, el “dels senyors”, que es recorda en tot allò que emana d’aquella època: intel•lectualitat i art a través del modernisme; progrés tecnològic palès en els nous invents, com el telèfon, el gramòfon o la ràdio; confort i higiene, a mercès de la implantació de l’ús de les noves sales de bany, etc. Un passat que hom podrà descobrir i conèixer en visitar l’exposició a la casa noble museïtza-da a partir de l’ús de nous recursos museogràfics com ara projeccions, olors, àudio, aparells interactius, etc.

El Museu representa la porta oberta a la interpretació, el coneixement i la història d’aquest poble que explica molts dels elements que avui són visibles amb tan sols una passejada pel nucli antic del poble. Un equipament modern que s’ha esforçat a poder presentar de mane-

ra didàctica, amena i actual el ric patrimoni local.

Alcover porta temps treba-llant per recuperar i interpre-tar el seu patrimoni“

ester magriñá

La

ruta del

Glorieta, mostra

una vall meravellosa

on trobar restes de

molins paperers,

ermites i masos

nous horitzons per al Museu

Durant la celebració de la Fira de Bando-lers, el nucli històric de la vila és freqüentat per multitud de famílies i visitants, atrets per la varietat d’actes i un entorn escenogràfic on edificis de pur estil renaixentista ens evoquen el record d’un passat majestuós. Durant els segles XVI i XVII, període d’un important creixement econòmic de la vila, Alcover va destacar també pels aldarulls i la inseguretat fruit dels enfrontaments de dues famílies bandoleres, conegudes arreu com els Voltors i els Morells, que atemorien la població i les viles del voltant.

Però darrera el record històric del bando-lerisme la vila amaga molts més secrets per a descobrir tot l’any. Des de la vall del riu Glorieta, indret on es refugiaven les parti-des de rebels quan eren perseguides pels terços reials, fins al mateix poble, escenari

quotidià de les batusses i altercats que pertorbaven el dia a dia dels alcoverencs . Descobrir doncs aquest llegat patrimonial, també permet conèixer més a fons la nostra

identitat. La ruta del riu Glorieta, mostra una vall meravellosa

on trobar restes de molins paperers, ermites i masos enmig d’una espectacular flora i fauna.

Els fòssils d’exemplars marins que habitaren les

muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys, tras-

lladen el visitant a un període llunyà ple d’enigmes i interrogants per

resoldre.Mentre que el nucli antic, enmig del poble,

amb carrerons estrets, portalades antigues, palauets renaixentistes i esglésies impo-nents, interpreten la història d’Alcover des de quan era una vila closa fins a l’actualitat,

aturant-nos de ple en períodes concrets, com el de finals del segle XIX, per recordar la vida burgesa i el modernisme literari al camp de Tarragona a partir d’ un modern i interactiu muntatge a ca Batistó. Alco-ver porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni, modernitzant equipaments i creant nous productes cultu-rals i turístics que actualment fan possible gaudir d’una completa visita de tot un dia. Renovades exposicions, visites guiades, activitats en família i tallers per a grups escolars, ofereixen una àmplia oferta que de ben segur us permetrà descobrir tots els secrets més amagats de la nostra vila bandolera.

DESCOBREIXDes que va obrir les portes al públic el 1967 el Museu acull una important col·lecció de fòssils del triàsic que emergien de les pedreres d’Alcover-Mont-ral. N’Andreu Barberà i Camafort en va ser principal impulsor i promo-tor. Avui el Museu ofereix un recorregut didàctic i molt gràfic per explicar l’evolució de les Muntanyes de Pra-des al llarg de 240 milions d’anys i mostrar la important col·lecció que recull l’espai.

el modernisme literari

un mar de coneixementEls fòssils en un estat de conservació excepcional, esquelets en connexió o impressions de les parts més toves dels organismes que els produïren constitueixen una troballa paleontològica de gran valor, que ha permès descobrir una important fauna de peixos i rèptils que es desenvolupà ara fa milions d’anys. Les activitats pedagògiques complementen el coneixement de la col·lecció a partir de tallers específics per a cada nivell educatiu.

Un edifici històric de més de tres segles d’antiguitat cen-tra una mostra dedicada a la vida burgesa dels segles XIX al XX. Ca Batistó és una casa plena d’històries on a finals del segle XIX, l’escriptor i impressor d’Alcover Cosme Vidal, conegut popularment amb el nom de Joseph Aladern, va instal·lar una petita impremta, La Saura, inicià així un fort vincle amb el grup modernista de Reus.

la vida burgesaUn món, el “dels senyors”, que es recorda en tot allò que emana d’aquella època: intel•lectualitat i art a través del modernisme; progrés tecnològic palès en els nous invents, com el telèfon, el gramòfon o la ràdio; confort i higiene, a mercès de la implantació de l’ús de les noves sales de bany, etc. Un passat que hom podrà descobrir i conèixer en visitar l’exposició a la casa noble museïtza-da a partir de l’ús de nous recursos museogràfics com ara projeccions, olors, àudio, aparells interactius, etc.

El Museu representa la porta oberta a la interpretació, el coneixement i la història d’aquest poble que explica molts dels elements que avui són visibles amb tan sols una passejada pel nucli antic del poble. Un equipament

modern que s’ha esforçat a poder presentar de manera didàctica, amena i actual el ric patrimoni local.

Alcover porta temps treba-llant per recuperar i interpre-tar el seu patrimoni“

ester magriñá

La

ruta del

Glorieta, mostra

una vall meravellosa

on trobar restes de

molins paperers,

ermites i masos

El Museu d’Alcover compta amb una oferta educativa adreçada especialment als cen-tres d’educació infantil, primària i secundària. Amb complet catàleg de tallers, visites i exposicions permet d’adaptar l’oferta expositiva i d’activitats a l’interés dels centres escolars. Com a novetat, el Museu proposa descobrir indrets del poble i el seu entorn amb una jornada de tallers didàctics i activitats per gaudir durant tot un dia.

Entre els tallers i les activitats, s’hi compta “Mas de Forès, descoberta de l’entorn”, on es realitza una visita guiada a la Vall del Glorieta i l’entorn del Mas de Forès; que combina amb el taller “el Peix pedra” on els escolars realitzen una rèplica d’un fòssil del triàsic; una visita guiada a l’exposició “Les Muntanyes de Prades”, ara fa 240 milions d’anys” i “Alcover: patrimoni i natura” representa un itinerari que inclou tota una visita d’un dia que inclou la descoberta paleontològica del terme, la visita als conreus ecològics de Mas de Forès, el trull d’oli i el sistema de séquies i reguius del terme, per acabar resseguint el camí del Glorieta que duu a Mont-ral, passant pel Niu de l’Àliga.

Els elements patrimonials d’Alcover els trobaràs al Museu. Això, que dit d’aquesta manera sembla un anunci publicitari més o menys agosarat, té la seva explicació amb l’esforç que la institució ha fet en els darrers anys per actualitzar, catalogar, fer comprensible i practicable el coneixement sobre la vila i les històries que s’hi ama-guen. Així, d’un museu nascut per recollir un patrimoni paleontològic se’n deriva -en el transcurs dels anys i els diferents reformes- un espai d’interpretació del conjunt dels atractius i valors que Alcover avui té. Ca Batistó, la casa noble que acull l’activitat del Museu, ens explica en un recorregut de perfums, olors, visions i objectes del passat, com era la vida burge-sa i de passada del conjunt d’una societat que era sorpresa pels canvis tecnològics. A banda de la descoberta i la reivindicació de personatges il·lustres que van créixer arran del modernisme literari, un dels principals exponents culturals d’aquella època. Mentre la recuperació del camí del Glorieta -o també dit de Rascaç- explica una activitat industrial com les pedreres que tenia lloc enmig de la Vall del Glorieta a mitjan segle passat, el conjunt de molins paperers i la presència majestuosa de cases nobles que es construïren durant els segles XVI i XVII ensenyen un temps d’esplendor de l’activitat econòmica del poble. Fets, edificis i vestigis que es connecten i es comprenen des del seu conjunt.

El Museu digereix i presenta en un format complet els aspectes històrics i de patrimoni, ben atent a l’interés dels visitants que vulguin deixar de ser mers observadors dels carrers i indrets perquè s’enduguin idees, elements i sensacions per interpretar el passat d’aquesta vila. I de la mateixa manera que s’obren les por-tes de les talaies per observar en silenci la història d’aquest indret, la torre de ca Tatxó, ofereix una visió de la part emmura-llada de la vila, el campanar, una visió de conjunt del nucli antic, l’església monu-mental, una voluntat de ser d’un conjunt de vilatans que van fer llegat d’un temps amb la voluntat que aquest perdurés. I avui, es pugui explicar. / S.Franch

Per concertar visites al museu bé sol·licitar-ho per correu: [email protected]

Museu Municipal d’AlcoverC. Costeta, 1 – 3Tel: (34) 977 846452Fax: (34) 977 76054143460 Alcover (Catalunya)A/E: [email protected]

Una ruta urbana circular que comença i acaba al mateix Museu proposa de fer una passejada en el temps, tot establint una dialèctica entre el visitant i la història que les pedres expliquen, com a testimonis inerts que són d’un passat important. Un passat reflectit en l’esplendor medieval, visitant edificis com l’església Vella, l’esglèsia Nova, la torre de Ca Tatxó... i en l’època daurada de la vila, el Renaixement, amb edificis com l’Abadia, ca Cosme, etcètera.

HorarisDe dimarts a divendres , de 10 a 14hDissabtes, d’11 a 14h i de 17:30 a 19:30hDiumenges i festius d’11:00 a 14h * per visites guiades, reserves d’activitats en família i tallers escolars, consultar a l’oficina de turisme o al museu.

obrim la

paradeta

Parem atenció als darrers estudis que ex-pliquen com creix el número de dispositius mòbils, ordinadors connectats a internet, connexions d’ADSL contractades, etcètera. Més enllà però d’aquestes xifres, detectem en el nostre dia a dia com canvien els hà-bits socials i de relació de les persones: un tant per cent molt alt de joves tenen compte a facebook on a la cronologia dibuixen què han fet, on han estat i quan, hi recullen els amics i amigues, hi tenen a disposició un recull de fotografies, i hi deixen rastre allà de la seva quotidianitat. Els missatges de móbil han quedat substituïts per la mis-satgeria de l’aplicació de whattsapp, les preguntes curioses que ens assalten en un moment donat es responen immediatament fent una cerca al google, la música ja no emet dels transistors fm, sinó del telèfon que ens acompanya pel carrer o del recull d’mp3 preferits que hi tenim descarregats. A internet consu-mim informació, coneixement, hi contrastem dades, valorem opinions, hi llegim recoma-nacions i mantenim ponts de relació social i personal. En de-finitiva, s’ha teixit -ho volguem o no- una xarxa relacional complexa en molts sentits i intensitats.

Els dispositius mòbils han representat un tomb més a aquesta situació, connectant in-ternet a un telèfon, i contenint-hi informació, eines i recursos. A cop de pantalla tàctil, consultem en qüestió de segons els horaris dels trens i autobusos, el compte bancari,

el correu electrònic on ja ens arriben els rebuts i les domiciliacions, hi tenim una agenda que ens recorda com serà la nostra propera jornada, etcètera.

És una revolució tecnològica de coneixe-ment on els antics patrons s’actualitzen acostant distàncies i reduïnt temps. I en aquest procés, el consum i el comerç dispo-sen d’eines i utilitats per acostar-se als seus clients que de manera fàcil, ràpida i senzilla puguin fer reserva de productes. Consultar catàlegs, preus, disponibilitat... allò que es pot trobar entre les prestatgeries de la boti-ga, ara són consultables en una pàgina web on es poden valorar totes les opcions. El creixement de les eines col·laboratives per a la confecció de pàgines web ha fet possi-ble estendre aquesta dinàmica al conjunt de persones. Se socialitza la tecnologia, fent-la

assequible a tothom sense necessi-tat que aquestes siguin expertes

en programació. El comerç local també hi té

un paper a oferir i fer present els seus productes a internet. Mantenir contacte habitual

amb els seus clients de sem-pre, personalitzar la relació a

través de les xarxes socials, etcète-ra. Alcover ja compta amb diferents

establiments adherits i que des de diferents plantejaments han començat a fer un camí virtual. Un taller ofert per l’Associació de comerciants i la regidoria de Comerç ha permès a les persones interessades anar per aquest camí. / S.Franch

el

começ

local també hi té

un paper en ofe-

rir i fer present els

seus productes a

internet

Una botiga i les relacions que hi estableixen les persones és una patró de comportament d’aquella societat. Al llarg dels temps, les botigues han anat adaptant el seu funcionament al ritme de la societat. El comerç és el resultat i un exemple de com funciona la comunitat.

Avui, internet proposa importants canvis socials i les botigues hi estan a l’aguait.

Properament, a través del web www.alcover.cat/labotiga estaran a disposi-ció el conjunt de comerços i botigues d’Alcover, amb especial referència a aquells que ofereixen els seus productes.

Des de fa gairebé un segle, a Ca Fiti van a mercat. En principi com a planteristes i després amb fruita i verdura, assiteixen a quatre mercats setma-nals amb producció pròpia i d’altra que complementa la parada. Mollerussa, Santa Coloma de Queralt, Balaguer i Montblanc són els pobles on fan parada. De producció pròpia se’n pot trobar tomàquets, enciams, patates, bledes,

‘on’ al comerç cols, ceba tendra, etcètera.

Avui, Robert Figueras, qui representa la quarta gene-ració que es dedica a fer de pagès, i la Neus Figueras, la seva germana, van posar en marxa la web fuitesi-verdurescafiti.com on van

catalogar els productes que tenen a disposició. Entre el divendres i el dissabte fan el repartiment setmanal de les comandes, tot i que deixen oberta la possibilitat de portar la comanda abans si el client ho necessita. El servei de repartiment es fa a l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Puntualment, el web adreça a les per-sones subscrites al butlletí de notícies quines són les novetats de la cistella.

Puntualment, la web adreça a les persones subscrites al butlletí de notícies quines són les novetats a portar a la cistella.

“alcover.cat/labotigaProductes singulars que no trobes als catàlegs d’internet, organització de les compres i fer-ne previsió d’allò que necessites, informació per valorar i analitzar preus i productes. Això és el què ofereix principalment el comerç local a la xarxa. Text: S.Franch / Foto: M.Arjona

Robert Figueras qui representa la quarta

generació que es dedica a fer de pagès i la Neus

Figueras, la seva germa-na, van posar en marxa la

web fuitesiverdurescafiti.com on hi van catalogar

els productes que tenen a disposició.

www.esteticaisabel.comwww.hortdelacinteta.comwww.moblessole.comwww.serviplanxa.comwww.calcortiella.comwww.calamiranda.comwww.elsquatrecantons.jimdo.comwww.calestosques.com www.caljoan.com

AquestA setmAnA tenim...A partir d’aquesta crida, la web

de Ca Fiti informa de les nove-tats d’aquella setmana. Allò que madura a l’hort arriba a l’adreça de correu dels subscriptors que estaran al cas de com està la pa-rada i quins productes es troben llestos per a la cistella. L’apartat ‘a cuinar!’ convida a provar i per-feccionar nous plats. Receptes de cuina tradicionals i modernes que coincideixen amb el temps en què ens trobem, amb els pro-ductes que ja són disponibles de comprar al costat de casa.

La iniciativa de la pàgina web poc a poc va anar fent forat entre clients i consumidors. Aques-ta experiència va fer pensar que era possible que diferents establiments del poble pogues-sin també acollir-se al sistema de venda per internet. Per això,

un curs adreçat als comerciants d’Alcover va estendre la iniciativa, i ja són una desena els establi-ments que es troben treballant-hi.

Qui també fa parada a mercat i repartiment a domicili són les per-sones de la Fundació Ginac a Mas de Forès. Des de fa uns mesos van recuperar unes 7 hectàrees de la finca per a començar la pro-ducció de verdures. En principi, la proposta tenia com a objectiu abastir l’hostatgeria de Poblet on la Fundació gestiona el restaurant. I van servint enciams, escaroles i altres verdures. Posteriorment, la verdura va afegir-se als produc-tes que hi tenen a disposició els dimarts de mercat, i el darrer pas l’han engegat ara posant a dispo-sició el repartiment a domicili de les verdures del Mas. El conreu és de cultiu ecològic i el repartiment es fa al conjunt de la comarca. La

web masdefores.jimdo.com recull el conjunt de productes i els preus disponibles. Aquesta pàgina va néixer del curs juntament amb d’altres. Una d’aquestes és Mo-bles Solé, una empresa familiar amb més de 40 anys d’experiència que nasqué amb els ebenistes del segle XX que avui compta amb el lloc web moblessole.com on ara es troben re-matant liquidacions amb un complet catàleg de productes classificats. Una altra botiga que trobareu a internet és calestosques.com on us proposen alguns dels seus productes, l’oferta del mes i els productes classficats en ‘fruites i verdures‘, ‘congelats’, ‘sala-dures’ i ‘conserves‘. Fins al moment, el servei és informatiu i no preveu fer repartiment ni comandes però els productes es poden trobar amb els preus per a aquells que vulguin saber quines són les novetats i ofertes. A Ca la Miranda ja fa temps que

saben com van les xarxes socials, de fet, des del perfil de facebo-ok porten temps actualitzant el catàleg de productes d’aquesta botiga de complements i regals. Des d’aquí, han establert una rela-ció particular amb els seus clients que poden conèixer les properes renovacions d’estocs, ofertes, nous productes que arriben, etcètera. Ara, www.calamiranda.com posarà a disposició alguns dels seus productes per ampliar el ventall de persones que hi puguin accedir a les novetats. La floristeria Quatre Cantons (elsquatrecantons.jimdo.com) amb les plantes i flors, vidre, ceràmica, cistelleria... O Cal Cortiella que ha canviat el format de la seva pàgina web per proposar repartiment a domicili a la comarca i que preveu que en períodes concrets de l’any (nadal, calçotades...) la web pugui alleugerir les comandes que es

A ‘Cal Cortiella‘ fa temps que disposen d’espai web. Ara, ja és possible de comprar-hi els productes.

‘Ca la Miranda‘ fa temps que compta amb una pàgina a facebook des d’on es poden conèixer les novetats de la botiga.

A ‘Ca les Tosques‘ hi ha a disposició un catàleg de productes per poder fer les comandes a la botiga.

El catàleg de mobles i conjunts disponibles es pot veure a traves de

la web de ‘Mobles Solé‘. Per a fer-se’n una idea i veure possibilitats.

Les composicions florals i objectes de regal es podran consultar a

la web dels ‘Quatre Cantons‘. ‘Serviplanxa’ i ‘l’Hort de la Cinteta‘, regentats per en Jordi Bové

comptava amb web des de fa temps. En valora la interactivitat.

ja es poden fer a la web i que el client pugui rebre o passar a buscar el gènere sense esperar-se. Una millora en l’organització del temps del client i la botiga.

L’Hort de la Cinteta és una casa de turisme rural situada enmig del poble. Des de l’inici compta amb pàgina web on es poden fer les reserves. En Jordi Bové qui regenta aquesta apartament turístic considerà d’entrada que la promoció a internet de l’allotjament era el millor pas per obrir-se als clients. Des d’aquí manté relació amb turistes, visitants que s’acosten a la casa buscant un complement al turisme de sol i platja, donar servei a les trobades de familiars i amics, l’organització de calçotades, etcètera.

A internet avui ja és visible el con-junt ric i variat de productes i recursos amb què compta el poble. Una rela-ció amb els consumidors que creix, i millora processos i serveis. / s.Franch

AquestA setmAnA tenim...A partir d’aquesta crida, la web

de Ca Fiti informa de les nove-tats d’aquella setmana. Allò que madura a l’hort arriba a l’adreça de correu dels subscriptors que estaran al cas de com està la pa-rada i quins productes es troben llestos per a la cistella. L’apartat ‘a cuinar!’ convida a provar i per-feccionar nous plats. Receptes de cuina tradicionals i modernes que coincideixen amb el temps en què ens trobem, amb els pro-ductes que ja són disponibles de comprar al costat de casa.

La iniciativa de la pàgina web poc a poc va anar fent forat entre clients i consumidors. Aques-ta experiència va fer pensar que era possible que diferents establiments del poble pogues-sin també acollir-se al sistema de venda per internet. Per això,

un curs adreçat als comerciants d’Alcover va estendre la iniciativa, i ja són una desena els establi-ments que es troben treballant-hi.

Qui també fa parada a mercat i repartiment a domicili són les per-sones de la Fundació Ginac a Mas de Forès. Des de fa uns mesos van recuperar unes 7 hectàrees de la finca per a començar la pro-ducció de verdures. En principi, la proposta tenia com a objectiu abastir l’hostatgeria de Poblet on la Fundació gestiona el restaurant. I van servint enciams, escaroles i altres verdures. Posteriorment, la verdura va afegir-se als produc-tes que hi tenen a disposició els dimarts de mercat, i el darrer pas l’han engegat ara posant a dispo-sició el repartiment a domicili de les verdures del Mas. El conreu és de cultiu ecològic i el repartiment es fa al conjunt de la comarca. La

web masdefores.jimdo.com recull el conjunt de productes i els preus disponibles. Aquesta pàgina va néixer del curs juntament amb d’altres. Una d’aquestes és Mo-bles Solé, una empresa familiar amb més de 40 anys d’experiència que nasqué amb els ebenistes del segle XX que avui compta amb el lloc web moblessole.com on ara es troben re-matant liquidacions amb un complet catàleg de productes classificats. Una altra botiga que trobareu a internet és calestosques.com on us proposen alguns dels seus productes, l’oferta del mes i els productes classficats en ‘fruites i verdures‘, ‘congelats’, ‘sala-dures’ i ‘conserves‘. Fins al moment, el servei és informatiu i no preveu fer repartiment ni comandes però els productes es poden trobar amb els preus per a aquells que vulguin saber quines són les novetats i ofertes. A Ca la Miranda ja fa temps que

saben com van les xarxes socials, de fet, des del perfil de facebo-ok porten temps actualitzant el catàleg de productes d’aquesta botiga de complements i regals. Des d’aquí, han establert una rela-ció particular amb els seus clients que poden conèixer les properes renovacions d’estocs, ofertes, nous productes que arriben, etcètera. Ara, www.calamiranda.com posarà a disposició alguns dels seus productes per ampliar el ventall de persones que hi puguin accedir a les novetats. La floristeria Quatre Cantons (elsquatrecantons.jimdo.com) amb les plantes i flors, vidre, ceràmica, cistelleria... O Cal Cortiella que ha canviat el format de la seva pàgina web per proposar repartiment a domicili a la comarca i que preveu que en períodes concrets de l’any (nadal, calçotades...) la web pugui alleugerir les comandes que es

A ‘Cal Cortiella‘ fa temps que disposen d’espai web. Ara, ja és possible de comprar-hi els productes.

‘Ca la Miranda‘ fa temps que compta amb una pàgina a facebook des d’on es poden conèixer les novetats de la botiga.

A ‘Ca les Tosques‘ hi ha a disposició un catàleg de productes per poder fer les comandes a la botiga.

El catàleg de mobles i conjunts disponibles es pot veure a traves de

la web de ‘Mobles Solé‘. Per a fer-se’n una idea i veure possibilitats.

Les composicions florals i objectes de regal es podran consultar a

la web dels ‘Quatre Cantons‘. ‘Serviplanxa’ i ‘l’Hort de la Cinteta‘, regentats per en Jordi Bové

comptava amb web des de fa temps. En valora la interactivitat.

ja es poden fer a la web i que el client pugui rebre o passar a buscar el gènere sense esperar-se. Una millora en l’organització del temps del client i la botiga.

L’Hort de la Cinteta és una casa de turisme rural situada enmig del poble. Des de l’inici compta amb pàgina web on es poden fer les reserves. En Jordi Bové qui regenta aquesta apartament turístic considerà d’entrada que la promoció a internet de l’allotjament era el millor pas per obrir-se als clients. Des d’aquí manté relació amb turistes, visitants que s’acosten a la casa buscant un complement al turisme de sol i platja, donar servei a les trobades de familiars i amics, l’organització de calçotades, etcètera.

A internet avui ja és visible el con-junt ric i variat de productes i recursos amb què compta el poble. Una rela-ció amb els consumidors que creix, i millora processos i serveis. / s.Franch

la revolució de la nevera

A me-

surA que

s’AcAbAvA lA

cArn es mAtAvA.

no es llençAvA

res.

tant en tant a ajudar-lo a penjar l’animal. I allà quedava, amb dues o tres hores per a fer la feina. Llavors, al poble hi havia cinc carnisseries, l’aigua era escassa i els divendres, que hi havia tradició de matar, tocava llevar-se d’hora abans que s’acabés l’aigua. A la carnisseria només tocaven carn: bens i algun vedell per festes. Sis o set ramats en proveïen la botiga. També hi tenien pollastres que anaven a buscar a les granges de Josep Ma-ria de Gaspar, a ca Bru-no, a la Madurella, a ca Geperut i a cal Pere Prats. Segons les necessitats, s’anaven a buscar a un o l’altre. Tant galli-na, com pollastre. A mesura que arribaven nous veïns al poble, s’estenia el costum de menjar gallina amb caldo. I la mare del Pere va pensar de vendre’n també. ‘Portava molta feina, i les nits del divendres a dissabte dor-míem dues o tres hores, plomant entre gallina i pollastre potser en matàvem setanta o vuitanta caps’. I sa mare no estava per comprar una màquina que prometia fer-ho

Un cartell delata l’antiga presència d’una carnisseria a la plaça Nova. Parlem del temps de quan la carn posava ritme a la compra, l‘organització de les cases i de la cistella es feia cada dia i l’assortiment era variat, de matisos i gustos.

Amb l’arribada de la innovació, el trinxat del

diumenge es deixava a la botiga i en sortir de mis-sa les dones passaven a

buscar-lo per la botiga on s’havia guardat a la nevera

“

A mesura que es popularit-zava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant més temps

“ràpid. Això sí, plomar sense escal-dar. Feina rai, que es va acabar quan les fàbriques van començar a vendre’n de plomats.

A mesura que s’acabava la carn es matava. Pel camí, no es llença-va res. Quan el pare arribava del

defora de treballar al vespre, era necessari d’anar a

matar perquè estés llest l’endemà. Si volies cuixa, potser t’emportaves ronyonada perquè no s’encetava un be fins que no

estava l’altre venut del tot. Amb sort,

al cap d’unes hores podies trobar la peça buscada

si passaves de nou a la botiga. L’arribada de la nevera va canviar radicalment aquesta dinàmica. A partir d’aquell moment, era possible de guardar les peces i d’organitzar la vianda per vendre.

Una altra qüestió era com guar-dar els corders abans de matar. Allà a Mas Rosich -on avui hi ha el pub- deixaven els corders tancats i el Pere amb el carretó els anava a buscar segons conveniència de la botiga i demanda de la gent.

La nevera també va canviar l’hàbits de les cases. I per tant, de les botigues. Els dissabtes, festius i els caps de setmana la botiga venia fins a darrera hora. Però amb l’arribada de la innovació, el trinxat del diumenge es deixava a la botiga i en sortir de missa les dones passaven a buscar-lo per la botiga on s’havia guardat a la nevera. A mesura que es popularitzava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant més temps. I es va acabar el sentit de la botiga oberta el diumenge.

Hàbits de consum que can-viaren amb la possibilitat d’emmagatzemar la carn amb bones condicions, de nova gent arribada que demanava nous productes i de fer la feina del dia a dia més pràctica. Rumiar-hi i endavant. Així són les coses.

Del Mas del Gat van baixar cinc germans. Eren els oncles i mare d’en Pere Garcia Ollé. Els oncles Marcelino, Agustí, la Maria, Car-me i Pere. De tant bona que és l’aigua de la font, expliquen que algú va provar fa temps enrera d’embotellar-la i fer-hi quatre diners. L’empresa no va fructificar, però encara hi queda senyal allà de l’intent. La Carme, la mare del Pere, ajudava el seu oncle a la botiga. Anys després, la carnisse-ria se’n va anar a la plaça Nova, on encara se’n guarda cartell com a testimoni. Al mas encara hi van anar els anys següents a comprar-hi bens als masovers que s’hi van quedar. I de tant en tant a passejar.

El pare del Pere, pagés, tre-ballava al defora, mentre que la mare era a la botiga. Tant bon punt el pare va poder donar la feina de matar bens al Pere, no s’ho va pensar. Aquella feina a ell no li agradava, ‘no n’era massa partidari’ explica en Pere, a qui se li va adjudicar la feina. Encara no feia la mida per penjar els bens a l’escorxador, i sa mare anava de

EL PARE DEL PERE, PAGÈS, TREBALLAvA AL DE-

FORA, MENTRE QUE LA MARE ERA A LA BOTIGA.

TANT BON PUNT EL PARE vA PODER DONAR LA

FEINA DE MATAR BENS AL PERE, NO S’HO vA

PENSAR. AQUELLA FEINA A ELL NO LI AGRADAvA,

‘NO N’ERA MASSA PARTIDARI’ ExPLICA EN PERE

A QUI SE LI vA ADJUDICAR LA FEINA. ENCARA

NO FEIA LA MIDA PER PENJAR ELS BENS A

L’ESCORxADOR, I SA MARE ANAvA DE TANT EN

TANT A AJUDAR-LO A PENJAR L’ANIMAL.

ruta urbana

ELS GERMANS DE LA MARE DEL PERE EREN MASOvERS

I vAN DECIDIR OBRIR NOUS CAMINS. ELS DOS PRIMERS

ONCLES, EN MARCELINO I L’AGUSTí vAN QUEDAR-SE

TREBALLANT EL BOSC FENT DE TRACTANTS DE FUSTA.

LA MARIA vA OBRIR UNA BOTIGA AL CARRER DEL REC,

CA BATà. L’ONCLE DEL PERE vA POSAR ALS BAIxOS

D’UNA CASA COMPRADA ABANS DE LA GUERRA A LA

PLAçA vELLA UNA CARNISSERIA.

PERE GARCIA OLLÉ

viatge al 1600

El grup de teatre La Resclosa convida a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps. Els actors locals us proposen que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà tants alcoverencs a triar partit... I que constateu les moltes similituds amb els temps actuals. Amenitzaran musicalmentles accions teatrals el Grup de Flautes de l’EMMA i el grup de música

teatredimarts 9A les 8 del vespre, a ca Cosme, presenta-ció de la Guia comercial i del nou portal de venda on-line del comerç d’Alcover. Orga-nitza Associació de Botiguers d’Alcover i Ajuntament d’Alcover

FIRA DE BANDOLERS’12

divendres 12

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, xerrada ‘Gestió associativa en boscos privats de Tarragona’ a càrrec de Joan Llagostera Serra, president de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona.

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, inaugura-ció de l’exposició i lliurament dels premis del material presentat al XII Concurs fotogràfic Vila d’Alcover. L’acte estarà amenitzat per la coral infantil de l’EMMA

A partir de les 11 de la nit, al Casal Popu-lar la Bretxa, festa alternativa.

A les 12 de la nit, al Pavelló, Festa Flaix FM, (Organitza: Regidoria de Joventut)

dimecres 10

dijous 11

A les 9 del matí, bicicletada popular, des del pavelló fins al Remei passant per Mas de Forès. (Organitza: Club ciclista Alcover)

A les 11 del matí, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronò-mics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 12 del migdia, a ca Cosme, inau-guració de la Fira de Bandolers, a càrrec de l’il·lustríssim Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Por-tal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

Al Portal, tallers per als més petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. (nens/es de 3 a 12 anys.) A les 6 de la tarda, a ca Cosme, Taula rodona ‘10 anys de Fira de Bandolers’. Participaran: Neus Cortiella, botiguera; Mireia Ripoll, membre de la Resclosa, entitat teatral que participa en la produc-ció d’espectacles de recreació històrica, Jordi Freixes, programador i productor d’espectacles, director de Batall Produc-cions; i Jaume Camps, historiador, membre del Centre d’Estudis Alcoverencs. Modera Sergi Franch, director d’Alcover Ràdio.

A les 6 de la tarda, al Casal Popular la Bretxa, obertura de la Taverna Bandolera

A 2/4 de 8 de la tarda, Museu d’Alcover, inauguració de l’exposició Records per sempre de l’artista alcoverenc Jordi Isern.

A les 8 del vespre, pels carrers del poble, un pregoner ens informarà del que succeirà durant els dies de la fira a l’Alcover ara fa uns 400 anys.

A les 8 del vespre, davant del Pavelló, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta.

música

acordió a dojoA proposta de l’EMMA, el grup Riba tònics actuarà per la Fira en diferents concerts itinerants per les places i carrers del poble. El concert d’acordió tradicional us convida a tastar aquesta experiència que aprofun-deix en les arrels tradicionals de la música.Des de la Vall de Boí, arriben a Alcover les polques, marxes, valsets...

Us convidem a fer un viatge de quatre cents anys en el temps . A que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà a tants Alcoverencs a triar partit... I a que constateu les moltes similituds amb els temps actuals...

exposició

Mirades castelleresAl Cercle d’Amics,Exposició: “Mirades castelleres” exposició fotogràfica de Marta Arjona. Una visió personal dels castells feta a través de la fotografia. No hi troba-reu aletes ni castells sencers: el què hi ha són sentiments, petites grans mirades que diuen molt. Oberta al públic els dies de la fira. Organitza: Xiquets d’Alcover.

tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça. L’itinerari teatral per diferents carrers del poble té una durada aproximadade 45 minuts. Cada 15 minuts, un grup de 20 persones podrà accedir al reco-rregut. L’assignació de places per ordre d’arribada. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

Rosita ‘bandolera‘Cerveses Rosita us convida a marxar de ‘Rositas‘. Una promoció que convi-da a reunir de les xapes les lletres que formen el nom de Rosita, amb el què obtindreu una samarreta.

viatge al 1600

El grup de teatre La Resclosa convida a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps. Els actors locals us proposen que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà tants alcoverencs a triar partit... I que constateu les moltes similituds amb els temps actuals. Amenitzaran musicalmentles accions teatrals el Grup de Flautes de l’EMMA i el grup de música

teatredimarts 9A les 8 del vespre, a ca Cosme, presenta-ció de la Guia comercial i del nou portal de venda on-line del comerç d’Alcover. Orga-nitza Associació de Botiguers d’Alcover i Ajuntament d’Alcover

FIRA DE BANDOLERS’12

divendres 12

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, xerrada ‘Gestió associativa en boscos privats de Tarragona’ a càrrec de Joan Llagostera Serra, president de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona.

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, inaugura-ció de l’exposició i lliurament dels premis del material presentat al XII Concurs fotogràfic Vila d’Alcover. L’acte estarà amenitzat per la coral infantil de l’EMMA

A partir de les 11 de la nit, al Casal Popu-lar la Bretxa, festa alternativa.

A les 12 de la nit, al Pavelló, Festa Flaix FM, (Organitza: Regidoria de Joventut)

dimecres 10

dijous 11

A les 9 del matí, bicicletada popular, des del pavelló fins al Remei passant per Mas de Forès. (Organitza: Club ciclista Alcover)

A les 11 del matí, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronò-mics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 12 del migdia, a ca Cosme, inau-guració de la Fira de Bandolers, a càrrec de l’il·lustríssim Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Por-tal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

Al Portal, tallers per als més petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. (nens/es de 3 a 12 anys.) A les 6 de la tarda, a ca Cosme, Taula rodona ‘10 anys de Fira de Bandolers’. Participaran: Neus Cortiella, botiguera; Mireia Ripoll, membre de la Resclosa, entitat teatral que participa en la produc-ció d’espectacles de recreació històrica, Jordi Freixes, programador i productor d’espectacles, director de Batall Produc-cions; i Jaume Camps, historiador, membre del Centre d’Estudis Alcoverencs. Modera Sergi Franch, director d’Alcover Ràdio.

A les 6 de la tarda, al Casal Popular la Bretxa, obertura de la Taverna Bandolera

A 2/4 de 8 de la tarda, Museu d’Alcover, inauguració de l’exposició Records per sempre de l’artista alcoverenc Jordi Isern.

A les 8 del vespre, pels carrers del poble, un pregoner ens informarà del que succeirà durant els dies de la fira a l’Alcover ara fa uns 400 anys.

A les 8 del vespre, davant del Pavelló, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta.

música

acordió a dojoA proposta de l’EMMA, el grup Riba tònics actuarà per la Fira en diferents concerts itinerants per les places i carrers del poble. El concert d’acordió tradicional us convida a tastar aquesta experiència que aprofun-deix en les arrels tradicionals de la música.Des de la Vall de Boí, arriben a Alcover les polques, marxes, valsets...

Us convidem a fer un viatge de quatre cents anys en el temps . A que descobriu i sentiu, a través de petites reconstruccions històriques, basades en fets reals, què impulsà a tants Alcoverencs a triar partit... I a que constateu les moltes similituds amb els temps actuals...

exposició

Mirades castelleresAl Cercle d’Amics,Exposició: “Mirades castelleres” exposició fotogràfica de Marta Arjona. Una visió personal dels castells feta a través de la fotografia. No hi troba-reu aletes ni castells sencers: el què hi ha són sentiments, petites grans mirades que diuen molt. Oberta al públic els dies de la fira. Organitza: Xiquets d’Alcover.

tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça. L’itinerari teatral per diferents carrers del poble té una durada aproximadade 45 minuts. Cada 15 minuts, un grup de 20 persones podrà accedir al reco-rregut. L’assignació de places per ordre d’arribada. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

Rosita ‘bandolera‘Cerveses Rosita us convida a marxar de ‘Rositas‘. Una promoció que convi-da a reunir de les xapes les lletres que formen el nom de Rosita, amb el què obtindreu una samarreta.

dissabte 13A C T I V I TAT S A L M U S E UA 1/4 de 9 del vespre, al Casal Popular

la Bretxa, actuació musical i inauguració d’una exposició fotogràfica.

A les 10 del vespre, al so de l’antiga sire-na del sindicat, s’anunciarà l’arribada dels bandolers a la vila, no us refieu.

A 1/4 d’11 del vespre, al portal de la Saura. El pitjor malson enguany es farà realitat. Els bandolers més temibles i cruels d’arreu del regne envairan els carrers de la vila d’Alcover. Tots pretenen enriquir-se amb la millor Fira de Bandolers d’arreu de Catalunya.

A les 11 de la nit, a la plaça Vella, anunci del perill de bandolers. Escolteu bé i feu cas dels advertiments que sentireu. Aquest cap de setmana se’n prepara una de grossa.

A continuació, a la plaça Vella, Cabaret Màgic amb Rubén Vilagrand i Mag Ge-rard, Prepareu-vos per gaudir d’un espec-tacle on el clown i la màgia es barregen per sorprendre i divertir als espectadors.

A 2/4 d’1 de la nit, a la plaça Nova, ball. TRÀFIC, serà l’encarregada, un any més, d’amenitzar la nit. (Col·labora AJA).

De bon matí l’Associació Comerciants ens convidaran a sortir de casa per fer un tast de productes de casa mentre passegem tot gaudint dels aparadors engalanats. Des del pati de l’església oferiran als infants pas-sejades amb carro pels carrers del poble. (D’11 a 13)

A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Nova, La Bandolerada. Us convidem a partici-par d’aquest proposta on l’important és participar amb els teus amics, parents o coneguts. Busca la millor disfressa de bandoler/a i surt al carrer.

A la mateixa hora, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gas-tronòmics..., a l’entorn de la plaça del Por-tal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 12 del migdia, al Portal, espectacle de circ i teatre a càrrec dels alumnes de l’escola participants al taller organitzat per l’AMPA, curs 2011-12.

Al migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.

A 2/4 de 4 de la tarda, 10a cursa d’ORNIS. Els més valents i enginyosos constructors de maquinàries mai vistes, prendran part d’una cursa on l’important és participar.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics.

Simultàniament, al Portal, tallers pels més petits relacionats amb la Fira de Bandolers.

A partir de les 6 de la tarda i fins les 8, al Portal de la Saura, ‘Un viatge de quatre-cents anys‘. Amenitzat pel grup de Flautes de l’EMMA i el grup Ribatònics de la Ribagorça.

Itinerari teatral, per diferents carrers del poble. Cada 15 minuts, de 3/4 de durada.

‘De can fanga vingueren...’ la plaça d’en Rubert, De Can Fanga vingueren… Els privilegis i facilitats de ser bandoler en una gran ciutat es giren en contra quan t’has d’enfrontar a la crua realitat d’una vila que s’ha fet forta a força de cops, suor i sang. Quina colla de pixapins, aquests de Can Fanga!.

A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça Ve-lla, El retorn de la galeta bandolera. L’enfrontament entre Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bando-lers més famosos de la història, posarà al descobert l’autèntic secret de la galeta bandolera.

A 2/4 de 7 de la tarda, a l’església Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers fora-nis, els dos caps locals decideixen sumar esforços. No serà fàcil, i encara menys quan entra en acció la temible bandolera Montserrat Poch.

A les 7 de la tarda, inici de les 2es ac-cions teatrals..A 1/4 de 8 de la tarda, a la plaça d’en Ru-bert. El retorn de la galeta bandolera.A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, ‘Un bon lloc...’A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Un pastís per repartir!!! Amb tanta brega i combat ningú no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment d’aquesta bicoca que és la Fira. I ningú es vol quedar sense pastís.

A les 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, concert a càrrec del grup de música tradicional Ribatònics, acordionistes de la Ribagorça.

A 1/4 de 10 del vespre, al Portal de la Saura, rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes originats per l’ús de l’aigua, se-guidament es dirigiran al pati de l’Església on es farà la Reconstrucció històrica del llibre de visites a les aigües del Franco-lí. Des de sempre, una de les fonts de conflicte més freqüents ha estat l’aigua, la diferència entre poder regar o no, equivalia a menjar o passar gana. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

A 1/4 d’11 del vespre, a la plaça Nova, tast de bandolers. Compartir taula tot menjant àpats preparats per l’ocasió. (Col·labora: Grup de Teatre la Resclosa). (aforament limitat).

A 2/4 d’1de la nit, al pavelló, ball de fira amb Orquestra Girasol, valsos, swing, rock... ens faran moure fins a altes hores de la matinada.

DivenDres, Dissabte i Diumenge D’11:30 a 13:30 h i de 18:00 a 20:30h. Visites guiades a les exposicions: Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys. Els fòssils d’Alcover-Mont-ral, Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari i Espai Anton Català. * Sense reserva prèvia, només sol·licitar-ho a l’oficina de turisme on s’organitzaran els grups per ordre d’arribada

tOrre Ca tatXÓDivendres, dissabte i diumenge de la FiraMatí de 12:00 a 13:30 h. Visita a la maqueta històrica interactiva, punt de partida de l’itinerari urbà Una passejada en el temps, ubicada a la torre medieval de ca Tatxó (davant de l’església Nova)* Sense reserva prèvia, els grups s’organitzaran a la mateixa torre per ordre d’arribadaeXPOsiCiOnsMuseu d’Alcover, Records per sempre de l’artista Jordi IsernHorari de visites: Dimarts a divendres de 10 a 14Dissabtes i festius de 11 a 14 i 18 a 21(horari especial)Oberta al púbic del 12 al 22 d’octubre

A 1/4 d’12 de la nit, ball al Cercle d’Amics.

diumenge 14FIRA DE BANDOLERS’12

A les 9 del matí, matinades pel carrer de la vila. Amb els grallers de la Vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.

A 2/4 11 del matí, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 11 del matí, cercavila per diferents carrers del poble dels participants a la II Concentració de les motos. Organitzada pel Motoclub Alcover i Chapter Lleida.

A 2/4 de 12 del migdia, a l’avinguda de Montblanc i Portal, exhibició de les motos participants a la concentració.

A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXI Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera).

A 2/4 d’1 del migdia, els nostres ge-gants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor.

A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Organitza: CPB)

A la 1 del migdia, al Portal, concert vermut del grup de música tradicional Ri-batònics: acordionistes de la Ribagorça.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, produc-tes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaça d’en Rubert, De Can Fanga vingueren.

A la mateixa hora de la tarda, al Portal, xaranga BandTocats; animada agrupació nascuda a Vila-seca.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, El retorn de la galeta bando-lera. L’enfrontament entre Joan de Se-rrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers més famosos de la història, posarà al descobert l’autèntic secret de la galeta bandolera.

A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforços. No serà fàcil, i encara menys quan entra en acció la temible bandolera Montserrat Poch.

A les 8 del vespre, al Cercle d’Amics, havaneres amb el grup Balandra.

A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Un pastís per repartir! Amb tanta brega i combat ningú no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment d’aquesta bicoca que és la Fira. I ningú es vol quedar sense pastís.

FEstA dE lA MArE dE déu dEl rEMEi diumenge 14 d’octubre

A 2/4 de 10 del matí, des de l’església Nova, servei de transport fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organit-zats.)

A les 10 del matí, a l’ermita del Remei, ofrena floral a la Mare de Déu del Remei.

A 3/4 de 12 del matí, missa solemne, en finalitzar l’acte litúrgic, benedicció de coques de la Mare de Déu.

NOtEs d’iNtEréstiQuEts tAst dE BANdOlErsPreu: 8 €. Dies de venda: A partir del dia 8 d’octubre fins exhaurir els tiquets. De 10:00 a 12:30h i de 17:00 a 19:00h. Lloc adquisició: PIJ. (Els seients estaran numerats i l’aforament és limitat. Serà imprescindible portar el tiquet per assistir-hi.)

Menú: Coca amb recapte i llonganissa, botifarra blanca i negra, truita, olives, sangria, trufes, avellanes, vi ranci i Bandoleres.

(Per al bon funcionament del punt de venda, els tiquets del tast de bandolers es pagaran al moment de retirar-los. NO s’admetran reserves).

diumenge 14FIRA DE BANDOLERS’12

A les 9 del matí, matinades pel carrer de la vila. Amb els grallers de la Vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.

A 2/4 11 del matí, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 11 del matí, cercavila per diferents carrers del poble dels participants a la II Concentració de les motos. Organitzada pel Motoclub Alcover i Chapter Lleida.

A 2/4 de 12 del migdia, a l’avinguda de Montblanc i Portal, exhibició de les motos participants a la concentració.

A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXI Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera).

A 2/4 d’1 del migdia, els nostres ge-gants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor.

A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Organitza: CPB)

A la 1 del migdia, al Portal, concert vermut del grup de música tradicional Ri-batònics: acordionistes de la Ribagorça.

A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, produc-tes gastronòmics..., a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaça d’en Rubert, De Can Fanga vingueren.

A la mateixa hora de la tarda, al Portal, xaranga BandTocats; animada agrupació nascuda a Vila-seca.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, El retorn de la galeta bando-lera. L’enfrontament entre Joan de Se-rrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers més famosos de la història, posarà al descobert l’autèntic secret de la galeta bandolera.

A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforços. No serà fàcil, i encara menys quan entra en acció la temible bandolera Montserrat Poch.

A les 8 del vespre, al Cercle d’Amics, havaneres amb el grup Balandra.

A 1/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Un pastís per repartir! Amb tanta brega i combat ningú no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment d’aquesta bicoca que és la Fira. I ningú es vol quedar sense pastís.

FEstA dE lA MArE dE déu dEl rEMEi diumenge 14 d’octubre

A 2/4 de 10 del matí, des de l’església Nova, servei de transport fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organit-zats.)

A les 10 del matí, a l’ermita del Remei, ofrena floral a la Mare de Déu del Remei.

A 3/4 de 12 del matí, missa solemne, en finalitzar l’acte litúrgic, benedicció de coques de la Mare de Déu.

NOtEs d’iNtEréstiQuEts tAst dE BANdOlErsPreu: 8 €. Dies de venda: A partir del dia 8 d’octubre fins exhaurir els tiquets. De 10:00 a 12:30h i de 17:00 a 19:00h. Lloc adquisició: PIJ. (Els seients estaran numerats i l’aforament és limitat. Serà imprescindible portar el tiquet per assistir-hi.)

Menú: Coca amb recapte i llonganissa, botifarra blanca i negra, truita, olives, sangria, trufes, avellanes, vi ranci i Bandoleres.

(Per al bon funcionament del punt de venda, els tiquets del tast de bandolers es pagaran al moment de retirar-los. NO s’admetran reserves).

Els bandolers actuaven per tota la Corona d’Aragó des de Saragossa a Xàtiva o Vic i Taradell, i alguns d’ells ( Miquel Morell) formaren aliances amb altres bandolers famosos com en Joan Serra (la Pera), fet famós per la cançó d’en Lluís Llach , “el Bandoler”, o en Perot Rocaguinarda , fet personatge del “Quixot”per en Cervantes. El fenomen bandoler va més enllà del de sim-ple agrupació de malfactors de classe baixa ( el mateix Miquel Morell és fill del Batlle Jaume Morell i Te-cla). Els bàndols o partits eren veritables excisions socials, pugnant pel poder local i els seus privilegis:Morells contra Voltors a Alcover , Nyerros contra Cadells a altres indrets de Catalunya.

Aquest fenomen és fruit d’un context històric: Regnat dels Austries: Felip II (“en cuyo reino no se pone el sol”) i del seu fill Felip III. L’arribada de l’or de les amèriques i les contínues guerres amb els regnes europeus per assolir “l’hegemonia” , “La Picaresca”, “el Buscón don Pablos” , El Quixot, Cervantes , Quevedo. Els deutes amb la incipient banca flamenca. La cons-tant fallida ( “Banca rota”), l’impagament de les soldades als “Tercios de Flandes” , l’obligació dels ciutadans de donar-los allotjament i manutenció, a ells i als seus cavalls, quan això passava.. La necessitat de pagar impostos extres per construir l’església i , alhora haver de mantenir i engrandir les muralles per protegir-se dels constants assalts de pirates provinents del port de Salou. Les pestes....

Però no tot era negatiu, aquesta època és la de major esplendor urbanístic d’Alcover, es fa el Nou Ajuntament, la Església Nova , el Convent de Santa Anna , Ca Cosme, l’Abadia, i moltes altres cases senyorials. A la agricultura , s’afegeix una nova activitat font de riquesa: el tèxtil. Creix d’importància d’oficis d’aquest ram que rivalitzaran amb els pagesos pel control del poder local: fonamentalment els paraires (preparaven la llana procedent d’Aragó abans que no intervinguessin els teixidors) , però també els tintorers, els teixidors que feien draps (Cadissos) i teixits de gran qualitat ( Raixes

i Estamenyes) que es venien a la Monar-quia (Sevilla, Madrid) o a Barcelona. Totes aquestes activitats requereixen d’aigua , be per aprofitar la seva força en els molins, be per rentar , ensabonar o tenyir, a més de per regar els horts. Però l’ús de l’aigua estava molt ben regulat....

Us convidem a fer un viatge de quatre cents anys en el temps . A que descobriu i

sentiu, a través de petites recons-truccions històriques, basades

en fets reals, què impulsà a tants Alcoverencs a triar partit... I a que constateu les moltes similituds amb els temps actuals...

Viatge a l’Alcover del 1600

Us convi-

dem a fer Un

viatge de qUa-

tre cents anys

en el temps

E L S A C T O R S

LA CoMPANyIA dE TEATRE LA RESCLoSA PRoTAgoNITzA UN CoNJUNT dE REPRESENTACIoNS EN dIFERENTS

INdRETS dEL PoBLE. dIFERENTS PLACES REVIUEN dE NoU EPISodES dE LA hISTòRIA LoCAL RELACIoNATS AMB

EL TEMPS dEL BANdoLERISME. ENTRE ELS EPISodIS, S’hI CoMPTEN LES dISPUTES dELS PAgESoS dEL PoBLE

PEL dRET dE L’AIgUA I L’ARQUEBISBAT dE TARRAgoNA QUE EN RECLAMA LA SEVA TITULARITAT, L’ARRIBAdA dE

LA PESTA A TARRAgoNA QUE oBLIgà A MARXAR L’ARQUEBISBE dE LA CIUTAT CAP A ALCoVER I oN FINALMENT

VA MoRIR, LA CoNSTRUCCIó dE L’ESgLéSIA NoVA I LES dISCUSSIoNS SoBRE L’ALçAdA dEL CAMPANAR QUE

hAVIA dE TENIR EL PoBLE ENTRE L’ARQUITECTE PERE BLAy, EL MoSSèN I L’ALCALdE o LA gUERRA ENCESA PER

TRoBAR MéS dINERS PER EXECUTAR LES oBRES dE CoNSTRUCCIó dE L’ESgLéSIA,... o LA PARTICIPACIó dELS

VILATANS A LES PARTIdES dE BANdoLERS MENTRE ELS SoLdATS dEL TERç ASSALTAVEN CASES I RoBAVEN

MENJAR SóN ALgUNS dELS EPISodIS QUE LA VILA EXPLICARà dURANT LA FIRA.

Cavaller: Tomàs CastañoFrançois guilloten: Pere FeliuNen: Martí guarchNena: Maria CastañoMagdalena Arau: Soledat RoigPoble: Maria Rosa Villanueva / Maria VeraBatlle: Adrià RuizSíndic: Marc RamonCònsol: Joan Albert ArenasSalvador Pelliser: oriol FuguetMariagna Bompar: Míriam higueroIsabet Rovescalla: Marta RocaCristina olesa: Maria BallestéRosa Casadora: Angi MartínezNena: Mar guarchCaterina Agràs: Remei FeliuEscrivà:Robert garciaNunci: Manoli gallegooïdor de comptes: Mònica RamonaMostassaf: Cristian TadeoClavari: Agustí SubiratsSoldat 1 Van de Verde: Ronnie de MeesterSoldat 2 Morales: Raúl CasaresVilatà 1: Jordina CaparóVilatà 2: Aida PapiolVilatà 3: Martí yebrasVigia: gisela LlavoréPere Blai: Josep Maria MasquéSebastià Girona: Cristian GarzónCapellà: Jordi AgràsPieric guilloten: àngel MoraPoble: Aida Iglesias, Marta González, Anna Mar-tínez, Natàlia Pozo, Joan Yebras, Mireia RipollMusics: Anna garcía, Xavier Blasco, Anna Blasco garcia, Isidre Tell Vives, Joan Maria Tell Vives, Josep Maria Tell Vives, Jordi Masdeu Casilla, Iker Bilbao, Joan Manel Vallverdú, José Mari Iglesias Rodríguez.

Entre el darrer quart del segle XVI i el primer quart del XVII a Alcover es documenten fins a 21 bandolers, alguns d’ells amb quadrilla pròpia com Pere Voltor o Miquel Morell, les quals estaven enfrontades entre sí.

els bàndols o partits eren veritables excisions socials, pugnant pel poder local i els

seus privilegis:morells contra voltors a alcover , nyerros

contra cadells a altres indrets de catalunya.

“

elreportatge

des del sofà

Tenim sabuts els carrers i el seu recorregut. Contemplen façanes que embolcallen indrets amb un so especial, ambients particulars. Reconeixem les places, les vivim mentre fem parada i xerrada, anem a comprar, o senzillament anem de passeig. Aixequem la mirada i trobem balconades, tribu-nes, finestres. Mirem d’invertir-hi la perspectiva. Ens hi enfilem per veure places des de dalt.

Us proposem un passeig

a tres places destacables,

una visita per conèixer la

vida d’aquella casa, i el

temps dels seus propie-

taris. La vida de la plaça

remuntant al temps de les

cadires a la fresca

“

L’itinerari que proposa habitualment una guia local, fa referència generalment a l’església i l’any de la seva construcció, un parell de places, alguna ermita i façana destacable. I més enllà, les peculiaritats. Una constant en els itineraris de descoberta de pobles i ciutats. A Alcover se’n parla de les places singulars que contenen edifi-

cis singulars, quan no majestuosos. Però estirant el fil i anant una mica més enllà, el recorregut pot tenir matisos i perspec-tives diferents: la de les cases. Des dels menjadors que filen sobre les places -i són testimoni d’allò que s’hi viu avui-, i es recorda d’ahir. Us proposem un passeig a tres places destacables, una visita per conèixer la vida d’aquella casa, i el temps dels seus propietaris. La vida de la plaça remuntant al temps de les cadires a la fresca, en perill d’extinció, les botigues petites de poc

aparador i molta vianda, les porxades que guardaven els carros, o les tavernes que tancaven les darreres converses del dia. Una visió diferent, un canvi de perspectiva. La Carme, el Pere, la Maria Dolors ens en-senyen tres places que possiblement troba-ríem en un itinerrai urbà però amb l’exquisit acompanyament d’un temps concret. Final-ment, anem a trobar en Ramon perquè ens obri el pas de Doña Carmen, que durant anys havia escurçat el pas del nucli antic als horts del poble. Són quatre històries diferents de quatre indrets peculiars.

carrers i places

Text: S.Franch / Foto: M.Arjona

elreportatge

des del sofà

Tenim sabuts els carrers i el seu recorregut. Contemplen façanes que embolcallen indrets amb un so especial, ambients particulars. Reconeixem les places, les vivim mentre fem parada i xerrada, anem a comprar, o senzillament anem de passeig. Aixequem la mirada i trobem balconades, tribu-nes, finestres. Mirem d’invertir-hi la perspectiva. Ens hi enfilem per veure places des de dalt.

Us proposem un passeig

a tres places destacables,

una visita per conèixer la

vida d’aquella casa, i el

temps dels seus propie-

taris. La vida de la plaça

remuntant al temps de les

cadires a la fresca

“

L’itinerari que proposa habitualment una guia local, fa referència generalment a l’església i l’any de la seva construcció, un parell de places, alguna ermita i façana destacable. I més enllà, les peculiaritats. Una constant en els itineraris de descoberta de pobles i ciutats. A Alcover se’n parla de les places singulars que contenen edifi-

cis singulars, quan no majestuosos. Però estirant el fil i anant una mica més enllà, el recorregut pot tenir matisos i perspec-tives diferents: la de les cases. Des dels menjadors que filen sobre les places -i són testimoni d’allò que s’hi viu avui-, i es recorda d’ahir. Us proposem un passeig a tres places destacables, una visita per conèixer la vida d’aquella casa, i el temps dels seus propietaris. La vida de la plaça remuntant al temps de les cadires a la fresca, en perill d’extinció, les botigues petites de poc

aparador i molta vianda, les porxades que guardaven els carros, o les tavernes que tancaven les darreres converses del dia. Una visió diferent, un canvi de perspectiva. La Carme, el Pere, la Maria Dolors ens en-senyen tres places que possiblement troba-ríem en un itinerrai urbà però amb l’exquisit acompanyament d’un temps concret. Final-ment, anem a trobar en Ramon perquè ens obri el pas de Doña Carmen, que durant anys havia escurçat el pas del nucli antic als horts del poble. Són quatre històries diferents de quatre indrets peculiars.

carrers i places

Text: S.Franch / Foto: M.Arjona

La Carme té 66 anys. I fa més de CInquanta anys que vIu a La pLaça nova. fILLa únICa n’hI van venIr quatre a vIure-hI. CadIres a La pLaça, CInema eLs dIumenges, botIgues durant eL dIa... a exCepCIó de La font -que no s’ha mogut de LLoC- I La façana de Ca xIpeLL gaIrebé no ha CanvIat res. en treure eL monument, van tIrar a terra eL foment I van empedrar eL pavIment. ‘aquí quedem qua-tre gats, hI quedem moLt poCa gent, eh?‘ ens dIu.

Una tribuna senyoreja la plaça Nova, un element arquitectònic tant bonic com peculiar. A Alcover se n’hi troben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes d’aquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa.

a la plaça nova viu la Carme, pràcticament des de sempre. el renom de casa seva és de Ca ve-redeus, però el temps n’ha estès un de més gràfic i popular: de cals petits. ‘avui si dius de Ca vere-deus pràcticament no et coneix ningú’, diu d’un renom que ja atri-bueix l’ús al temps de sa padrina, la tereseta unxec. ‘quan devia tenir 9 anys, els seus pares -page-sos que treballaven al defora- van decidir vendre la casa del carrer nou i anar a viure a la plaça’ recorda fent memòria de la seva comunió. L’adela, una germana de sa mare, hi regentava als baixos d’aquesta casa una botiga. hi treballà fins que va marxar a barcelona. deixava casa i botiga, i va fer la proposta a la seva germana per fer-se càrrec de la botiga i que anessin a viure a la casa de dalt. allà el 1955, de vell nou van fer restaurar la casa pràcticament de zero. van optar per enderrocar-la tota, deixant les parets dempeus, que van optar per folrar. on ara es

troba la tribuna, on abans hi havia un petit balconet. Llavors, aquesta innovació va fer furor.

a la botiga hi venien tot tipus de comestibles: oli, vi (blanc, negre, ranci), anís a granel, conyac, con-serves, bacallà, de tot. els diven-dres s’afegia gènere al taulell de la botiga: es matava un porc i se’n feien peces i llangonisses amb el trinxat. Els dissabtes fins les dues de la nit s’hi podia trobar-hi oberta la botiga. Les dones acabaven de sopar, i treien el cap per comprar-

hi alguna cosa, i sobretot, fer-la petar. La botiga

va restar oberta fins que va morir-se la seva mare. Llavors va restar oberta un temps més, posada a lloguer.

anys després, el valentín -el seu marit-

hi va posar la barberia, on treballà pràcticament fins

que emmalaltí. La vista des de la casa ha anat

canviant. ‘aquí al mig hi havia un monument, que m’agradava més que no pas ara perquè almenys hi havia quatre floretes.’ I és que

Al mig de la plaça hi havia un mo-nument, que m’agradava més que no pas ara,almenys hi havia quatre floretes.

“

enmig de la plaça, al monument dedicat ‘A los Caídos por Dios y por España‘ que la democràcia jubilà estéticament al cementiri, en Cisco, l’agutzil, se’n cuidava de l’ajardinament. un símbol amb massa sentits i significats, però que en traslladar-lo també va anar-se’n el color dels rosers. enfront la casa de la Carme, s’hi trobava la casa del foment que tocava a la font, una casa de plan-ta quadrada que es trobava entre la font i ca gumiets. el foment va ser enderrocat, i amb ell una sala d’activitats vella i rònega que feia la seva feina. els diumenges hi tiraven una pel·lícula de cine, al nadal s’hi podien veure els pasto-rets... es va remodelar la plaça, i es van endur foment i monument. de llavors, el modern empedrat va tapar el sorral del centre de la plaça.

però no només ha canviat la imatge la plaça, també el so. per-què les places tenen bronzit, so-roll, ambient i elements distintius. L’agutzil es posava just al dessota de la cantonada d’aquella casa per a fer-hi el pregó. durant un temps quan s’hi feia festa, la plaça

‘aquí quedem quatre gats, moLt poCa gent’. L’aLtre dIa deIa que Com podIa ser que amb eL gran que s’ha fet La fIra, aquí, aL Centre deL pobLe que és on es feIa abans tota La fIra, I no hI ha res. amb eL bonIC que fa aquesta pLaça pLena de Coses. eLs dImarts abans s’hI feIa merCat a La pLaça. fan fIra per tots eLs Carrers deL pobLe I aquí nI una parada. veus eLs forasters que pugen, fan eL tomb I se’n tornen, tant maCo que farIa La pLaça!’

era l’indret idoni. ‘a mi m’agrada i estic contenta quan fan coses. La gent s’enfada amb els concerts’ explica. ‘avui no podrem dor-mir!’ diuen. ella pensa ‘cada dia n’haurien de fer de coses’. quan arriben les festes, sap bé que la gresca es posa al pavelló, un lloc tan provisional com ho va ser fa un temps els amics, o després la mateixa plaça.

La Carme ha estat testimoni de quan la plaça bullia, de quan hi feien mercat, quan s’hi posava la mateixa fira. I del temps quan en aquest indret s’hi concentraven botigues de tota mena. una botiga de comestibles que portava la Lurdes de l’anton masdéu, Ca les mercès, cal gat, el forn de Ca malapeira, la pastisseria, la fonda gumiets, queviures dolcet, on després van passar a vendre màquines de cosir. un temps on la fresca de l’estiu volia dir plantar als vespres la cadira al carrer. I sortien la teresina pepons, ramon de Ca la Lisa... la gent de la plaça. Converses que allà han quedat. La Carme ja no ho troba això ‘amb les teles la gent no surt’. I potser tampoc no es troba.

Carme mallafré ferré

‘aquí quedem quatre gats’

Renoms

que s’acaben.

‘Avui si dius de Ca

Veredeus pràctica-

ment no et coneix

ningú’.

La casa d’en Pere Roig, en una de les dues puntes de la plaça d’en Cosme Vidal, allà el 1967, va resultar de la suma de dues cases. A ca Masqué hi van anar a viure avis, pares i germans. De fet, la família venia de l’Hort de Nan, situat a l’avinguda de Catalunya, a pocs metres de l’avinguda de Tarragona. I en traslladar-se allí s’hi va instal·lar el renom. Als baixos de la casa de la plaça, un celler i uns cups expli-quen la venda de vi que abans de la guerra s’hi feia. El padrí tenia tres hectàrees de vinya i era a la casa on feien i venien aquell vi. En Pere recorda la branca de pi que penjava del llindar de la porta, senyal que en aquella casa es venia vi. Una plaça rica d’hàbits i relacions que s’establien amb la fresca i els veïns, els Miguélez, els majordoms de ca Batistó -més que no pas la senyora amb qui no hi havia relació-, o les botigues que oferien els seus baixos per oferir servei.

A la plaça hi havia un bar pe-culiar. Una taverna que hauria de ser recordada com a patrimoni in-fantil d’una gene-ració. Una porta gran convidava a un futbolí, camp d’entrenament de molts joves que hi feien gresca i torne-jos. Darrera la munió de joves hi quedava una barra i quatre taules on se servien les tapes, i els callos. Sobretot però, a Ca Punxet hi anava la gent que tornava de les pedreres, ‘homes amb bosses que s’atançaven al bar abans de descansar a casa’ ens expliquen.

En Pere Roig allí s’hi trobava amb la seva colla. Just sota ca

seva. Avui Ca Punxet són uns pisos nous de trinca, fets anys després que la casa romangués tancada. Pràcticament, dels pocs canvis substancials que ha vist en els darrers trenta anys la plaça d’en Cosme Vidal. Però amb una mirada enrera a la plaça, veurem com ha canviat, i força.

Al carrer de la Costeta a tocar de la plaça, Cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot. Hi venien carn, conserves i co-mestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups. Una de les altres botigues emblemàtiques era el forn de Ca Claus. I al costat, als baixos de ca Geperut, hi van po-sar la primera central telefònica on l’operadora connectava les cases. De fet, la germana d’en Pere hi va treballar ‘abans d’anar a Tarrago-na, va treballar aquí’. L’operadora vivia en una habitació al costat del panell dels telèfons. Als baixos de ca Sendrós s’hi podia comprar ous. ‘Els veïns gairebé hi són tots, però és clar pràcticament molts ja

no hi són’ explica en Pere. I és que a la plaça els

‘els’ pràcticament repeteix una corrua de renoms cone-guts. Les cases dels Dalmàcio, els Miquel, Sendrós,

els Méndez, Jesús Masdéu conegut pel

de cal Recader qui feia comandes amunt i avall, i ca

Geperut. Ca Cosme, avui la Casa de Cultura, eren pisos on una munió de famílies hi havia trobat recer en arribar al poble.

L’activitat de la plaça recorda la d’un indret ric d’espais que feia poble dins el poble. Amb les seves botigues, els porxos de la casa. I la taverna.

A la plaça de Cosme Vidal hi és ben conegut l’edifici conegut com ca Cosme, exponent de la magnificència del Renaixement local i que evoca el personatge d’en Cosme Vidal, escriptor alcoverenc i il·lustre personat-ge que juntament amb el poeta Antoni Isern esdevenen un referent del modernisme literari de principis del segle XX. Però més enllà dels edificis monumentals, a la plaça s’hi explica una activitat i un bullici enmig de botigues petites, el forn de pa i una taverna ben peculiar.

Pere roig Masqué

a

la Plaça

els ‘els’ Pràc-

ticament rePe-

teix una corrua

de renoms

coneguts

la taverna que feia poble

A LA PLAçA HI HAVIA UN BAR. UNA TAVERNA qUE HAURIA DE SER

RECoRDADA CoM A PATRIMoNI INfANTIL D’UNA GENERACIó. UNA

PoRTA GRAN CoNVIDAVA A UN fUTBoLí, CAMP D’ENTRENAMENT

DE MoLTS JoVES qUE HI fEIEN GRESCA I ToRNEJoS. DARRERA LA MUNIó DE JoVES HI qUEDAVA UNA

BARRA I qUATRE TAULES oN SE SERVIEN LES TAPES, I ELS CALLoS.

SoBREToT PERò, A CA PUNxET HI ANAVA LA GENT qUE ToRNAVA DE LES PEDRERES, ‘HoMES AMB

BoSSES qUE S’ATANçAVEN AL BAR ABANS DE DESCANSAR A CASA’

A CA MASqUé HI VAN ANAR A VIU-

RE AVIS, PARES I GERMANS. DE

fET, LA fAMíLIA VENIA DE L’HoRT

DE NAN, SITUAT A L’AVINGUDA

DE CATALUNyA, A PoCS METRES

DE L’AVINGUDA DE TARRAGo-

NA. I EN TRASLLADAR-SE ALLí

S’HI VA INSTAL·LAR EL RENoM.

ALS BAIxoS DE LA CASA DE

LA PLAçA, UN CELLER I UNS

CUPS ExPLIqUEN LA VENDA DE

VI qUE ABANS DE LA GUERRA

S’HI fEIA. EL PADRí TENIA TRES

HECTàREES DE VINyA I ERA A LA

CASA oN fEIEN I VENIEN AqUELL

VI.

al carrer de la costeta a tocar de la plaça, cal Pelagagalls, una

botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot.

Hi venien carn, conserves i co-mestibles diversos, passant pels

caramels i xupaxups.

“

La casa d’en Pere Roig, en una de les dues puntes de la plaça d’en Cosme Vidal, allà el 1967, va resultar de la suma de dues cases. A ca Masqué hi van anar a viure avis, pares i germans. De fet, la família venia de l’Hort de Nan, situat a l’avinguda de Catalunya, a pocs metres de l’avinguda de Tarragona. I en traslladar-se allí s’hi va instal·lar el renom. Als baixos de la casa de la plaça, un celler i uns cups expli-quen la venda de vi que abans de la guerra s’hi feia. El padrí tenia tres hectàrees de vinya i era a la casa on feien i venien aquell vi. En Pere recorda la branca de pi que penjava del llindar de la porta, senyal que en aquella casa es venia vi. Una plaça rica d’hàbits i relacions que s’establien amb la fresca i els veïns, els Miguélez, els majordoms de ca Batistó -més que no pas la senyora amb qui no hi havia relació-, o les botigues que oferien els seus baixos per oferir servei.

A la plaça hi havia un bar pe-culiar. Una taverna que hauria de ser recordada com a patrimoni in-fantil d’una gene-ració. Una porta gran convidava a un futbolí, camp d’entrenament de molts joves que hi feien gresca i torne-jos. Darrera la munió de joves hi quedava una barra i quatre taules on se servien les tapes, i els callos. Sobretot però, a Ca Punxet hi anava la gent que tornava de les pedreres, ‘homes amb bosses que s’atançaven al bar abans de descansar a casa’ ens expliquen.

En Pere Roig allí s’hi trobava amb la seva colla. Just sota ca

seva. Avui Ca Punxet són uns pisos nous de trinca, fets anys després que la casa romangués tancada. Pràcticament, dels pocs canvis substancials que ha vist en els darrers trenta anys la plaça d’en Cosme Vidal. Però amb una mirada enrera a la plaça, veurem com ha canviat, i força.

Al carrer de la Costeta a tocar de la plaça, Cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot. Hi venien carn, conserves i co-mestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups. Una de les altres botigues emblemàtiques era el forn de Ca Claus. I al costat, als baixos de ca Geperut, hi van po-sar la primera central telefònica on l’operadora connectava les cases. De fet, la germana d’en Pere hi va treballar ‘abans d’anar a Tarrago-na, va treballar aquí’. L’operadora vivia en una habitació al costat del panell dels telèfons. Als baixos de ca Sendrós s’hi podia comprar ous. ‘Els veïns gairebé hi són tots, però és clar pràcticament molts ja

no hi són’ explica en Pere. I és que a la plaça els

‘els’ pràcticament repeteix una corrua de renoms cone-guts. Les cases dels Dalmàcio, els Miquel, Sendrós,

els Méndez, Jesús Masdéu conegut pel

de cal Recader qui feia comandes amunt i avall, i ca

Geperut. Ca Cosme, avui la Casa de Cultura, eren pisos on una munió de famílies hi havia trobat recer en arribar al poble.

L’activitat de la plaça recorda la d’un indret ric d’espais que feia poble dins el poble. Amb les seves botigues, els porxos de la casa. I la taverna.

A la plaça de Cosme Vidal hi és ben conegut l’edifici conegut com ca Cosme, exponent de la magnificència del Renaixement local i que evoca el personatge d’en Cosme Vidal, escriptor alcoverenc i il·lustre personat-ge que juntament amb el poeta Antoni Isern esdevenen un referent del modernisme literari de principis del segle XX. Però més enllà dels edificis monumentals, a la plaça s’hi explica una activitat i un bullici enmig de botigues petites, el forn de pa i una taverna ben peculiar.

Pere roig Masqué

a

la Plaça

els ‘els’ Pràc-

ticament rePe-

teix una corrua

de renoms

coneguts

la taverna que feia poble

A LA PLAçA HI HAVIA UN BAR. UNA TAVERNA qUE HAURIA DE SER

RECoRDADA CoM A PATRIMoNI INfANTIL D’UNA GENERACIó. UNA

PoRTA GRAN CoNVIDAVA A UN fUTBoLí, CAMP D’ENTRENAMENT

DE MoLTS JoVES qUE HI fEIEN GRESCA I ToRNEJoS. DARRERA LA MUNIó DE JoVES HI qUEDAVA UNA

BARRA I qUATRE TAULES oN SE SERVIEN LES TAPES, I ELS CALLoS.

SoBREToT PERò, A CA PUNxET HI ANAVA LA GENT qUE ToRNAVA DE LES PEDRERES, ‘HoMES AMB

BoSSES qUE S’ATANçAVEN AL BAR ABANS DE DESCANSAR A CASA’

A CA MASqUé HI VAN ANAR A VIU-

RE AVIS, PARES I GERMANS. DE

fET, LA fAMíLIA VENIA DE L’HoRT

DE NAN, SITUAT A L’AVINGUDA

DE CATALUNyA, A PoCS METRES

DE L’AVINGUDA DE TARRAGo-

NA. I EN TRASLLADAR-SE ALLí

S’HI VA INSTAL·LAR EL RENoM.

ALS BAIxoS DE LA CASA DE

LA PLAçA, UN CELLER I UNS

CUPS ExPLIqUEN LA VENDA DE

VI qUE ABANS DE LA GUERRA

S’HI fEIA. EL PADRí TENIA TRES

HECTàREES DE VINyA I ERA A LA

CASA oN fEIEN I VENIEN AqUELL

VI.

al carrer de la costeta a tocar de la plaça, cal Pelagagalls, una

botiga petita i atapeïda on es podia trobar pràcticament de tot.

Hi venien carn, conserves i co-mestibles diversos, passant pels

caramels i xupaxups.

“

Una tribuna senyoreja la plaça Nova, un element arquitectònic tant bonic com peculiar. A Alcover se n’hi tro-ben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes d’aquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa.

Als peus de la plaça Vella, una fusteria, un taller que omplia panys de paret de marcs, por-tes, finestres i escales de fusta. L’activitat era frenètica que ben bé podríem situar més de cent anys enrera. Qui en va començar el treball al taller va ser un oncle que va treballar-se un nom, i multitud de mobles als poble. Aquest ebenista extraordinari va fer els mobles de la casa modernista de Ca Domingo, o la biblioteca que hi havia al Cercle dels Amics. Un artista que també pintava sanefes, decoracions a les façanes...

De pares pagesos, abans de ca-sar-se amb l’Antonio Solé, la Ma-ria Dolors vivia junt amb els seus

vuit germans a ca Rius, la casa pairal al carrer major. Va anar a Valls a aprendre de cosir, i donava un cop de mà a la terra quan convenia. Abans de casar-se, van comprar la casa i van fer-hi

obres, ajuntant dues cases: Ca la Munda, dita la Munda

milanesa, on hi havia la fusteria, i la casa del costat, Cal Sisquet de Jaumet. Preci-sament, en Sisquet de Jaumet era un oncle del seu sogre

va venir de Valls a Alcover amb la seva

mare a viure i aprendre l’ofici de fuster. I amb el temps

es va fer càrrec de la fusteria on l’Antonio Solé hi treballà durant tota la vida. De la plaça de llavors la Maria Dolors recorda com ‘hi havien moltes pedres, grosses i

escalloses’. A la fusteria hi treballà molta gent. En Josep Ferré, en Tomàs Antonio, Plàcid Tell, Anton Pelegrí, l’Anton de ca Bosses i l’Àngel Maideu, un treballador de l’oncle i el pare de l’Antonio Solé que va fer-se càrrec de la fusteria. En definitiva, una munió de fusters que s’hi van fer grans en aquest ofici a la plaça.

Una plaça que contenia les ca-ses de Ca l’Aixàviga, Cal Puçó, de Figuerons, Ca Palero -on hi ha tri-buna-, Ca l’Àngel Maideu, de Joan de Felício, Ca Bosses, la casa del senyor Cosme, Ca l’Emília, Ca la Célia, Ca la Josefina, de Cal Granja, i Ca la senyora Lola -on hi vivia una practicant-. ‘És bastant la mateixa gent, encara que hi ha molta gent sola’ explica la Maria Dolors. Als baixos de les cases, hi havia botigues. Ca Bosses on hi venien comestibles, al cantó

MARIA DOLORS FIGUERAS

A lA

fusteriA hi

treballà una munió

de fusters que s’hi

van fer grans en

aquest ofici

UnA PlAçA QUE ConTEnIA lEs CAsEs DE CA l’AIxàVIgA, CAl

PUçó, DE FIgUErons, CA PAlEro -on hI hA TrIBUnA-, CA l’àngEl

MAIDEU, DE JoAn DE FElíCIo, CA BossEs, lA CAsA DEl sEnyor

CosME, CA l’EMílIA, CA lA CÉlIA, CA lA JosEFInA, DE CAl grAnJA, I CA lA sEnyorA lolA -on hI VIVIA

UnA PrACTICAnT

PEr MoBlAr lEs CAsEs, El

ClIEnT s’ATAnçAVA A lA FUsTE-

rIA I AssEnyAlAVA CoM VolIEn

Els MoBlEs. ‘Jo En VUll CoM

AQUElls!‘ DEIEn D’AlgUnA

CAsA QUE hAgUÉs EsTAT

MoBlADA. I AIxí, lEs CAsEs

PAssAVEn A sEr ExPosITors

DE MoBlEs. PosAVEn PrEU I

DEIxAVEn A lA ConFIAnçA A lA

FEInA D’ArTIsTA. Al CAP DEl

TEMPs El MATrIMonI VAn CoM-

PrAr Uns TErrEnys A l’horT

DE lA BArrA on hI VAn FEr DE

VEll noU El 1977 lA BoTIgA DE

‘MoBlEs solÉ’, MAnTEnInT El

TAllEr A lA PlAçA.

portes i finestres a plaçade Ca Roc hi havia una botiga d’espardenyes.

Per moblar les cases, el client s’atançava a la fusteria i assenya-lava com volien els mobles. ‘Jo en vull com aquells!‘ deien d’alguna casa que hagués estat moblada. I així, les cases passaven a ser ex-positors de mobles. Posaven preu i deixaven a la confiança a la feina d’artista. Al cap del temps el ma-trimoni van comprar uns terrenys a l’hort de la Barra on hi van fer de vell nou el 1977 la botiga de ‘Mobles Solé’, mantenint el taller a la plaça. la Maria Dolors té a la memòria com tots els estils de llavors eren ‘neoclàssics‘. Aquella botiga va treballar moltíssim amb gent de tot arreu. Abans de nadal o per la Fira i Festa Major la gent aprofitava per comprar.

Avui és una porta closa que fa de magatzem allargassat. d’entrada pel carrer Major i l’Avinguda de Reus. Temps enrera però, era el pas de Doña Carmen, un corraló que portava els veïns d’un cantó a l’altre de poble sortejant les cases de la muralla de baix.

El nucli antic, un univers de car-rers estrets, cases que senyore-gen, façanes amb grans porxades de bat a bat obertes, balcons d’artistes de la forja, picapedrers doctorats en el mig punt... una postal que s’ha aixecat entre gent, usos i el temps. El temps de quan la gent vivia a tocar, frec a frec, les cases s’ampliaven comprant trossos del veí. Frag-ments de muralla es convertien en solvents puntals on arrepenjar-hi algun pis de més. Tot plegat, un entorn particular de vides construïdes.

I més enllà de la carretera, més enllà del que avui es coneix com l’avinguda de Reus, els horts i els conreus agrupats al voltant de

casetes d’eines en petites para-des. Aquell era el més enllà d’un Alcover que estava parcel·lat i treballat ‘pel gasto’. A l’altra banda de la carretera. I enmig aquestes dues dimensions, les cases del carrer Major que miren a solana hi tenen amagades a les faldilles un

pas, un carreró que traves-sa d’un cantó a l’altre.

Ca la Planella, Ca Sendrós, l’antiga farmàcia, a ca la Rosa de Cornellà o Cal Ferrer... botigues i tallers que convida-

ven el pas d’un cantó a l’altre en cas de voler

estalviar el camí cap a l’església Vella o el portal de la

Saura. Un vestigi i privilegi avui encara perceptible. I privat.

Però de tots els passos més o menys descoberts, quedem-nos

amb el pas de Doña Carmen o de ‘Ca l’Ernesto’. En funciona-ment fins el 1973, el pas anònim travessava la casa pel capdavall. Des de la porxada oberta de la casa al carrer major fins la porta de fusta de l’Avinguda de Reus. De nit i dia, les portes eren portes obertes, i els veïns passaven per allà per a fer via. Un préstec que es feia a la gent del poble per escurçar el pas cap a fora de les muralles. La casa la van comprar a principi dels anys setanta en Ramon Masdeu i la Maria Neus Casas, de ‘ca recader’. El seu pare, l’Anton de ca Recader, transportista, ja coneixia la casa on als baixos feia molts anys que hi deixaven un camionet per a fer els transports. Amb el temps, el pas va anar omplint-se de runa i brossa fins que van fer pensada de tancar-lo. I així, el pas encara descansa d’ulls i passejades.

RAMON MASDEU MAGRANÉ

de tots

els passos,

quedem-nos amb

‘el pas de doña

Carmen’ o ‘de Ca

l’ernesto’CA LA PLANELLA, CA SENDRóS, L’ANTIgA FARMà-

CIA, A CA LA RoSA DE CoRNELLà o CAL FERRER,... boTIgUES I TALLERS qUE CoNVIDAVEN EL PAS D’UN

CANTó A L’ALTRE EN CAS DE VoLER ESTALVIAR EL CAMí CAP A L’ESgLéSIA VELLA o EL PoRTAL DE LA

SAURA. DE ToTS PERÒ, UN DE PARTCULAR DEIXAVA obERTES LES PoRTES ToT EL DIA, AÏLLAT DE LA CASA

PERMETIA TRAVESSAR ANÒNIMAMENT DEL CARRER MAJoR A L’AVINgUDA DE REUS.

En funcionamEnt fins El 1973,

EL PAS ANÒNIM TRAVESSAVA LA

CASA PEL CAPDAVALL. DES DE LA

PoRXADA obERTA DE LA CASA

FINS AL CARRER MAJoR, A LA

PoRTA DE FUSTA DE L’AVINgUDA

DE REUS. DE NIT I DIA, LES PoR-

TES EREN obERTES, I ELS VEÏNS

PASSAVEN PER ALLà I FER VIA.

UN PRéSTEC qUE ES FEIA A LA

gENT DEL PobLE PER ESCUR-

çAR EL PAS CAP A FoRA DE LES

MURALLES.

el pas de ‘Doña Carmen’

Avui és una porta closa que fa de magatzem allargassat. d’entrada pel carrer Major i l’Avinguda de Reus. Temps enrera però, era el pas de Doña Carmen, un corraló que portava els veïns d’un cantó a l’altre de poble sortejant les cases de la muralla de baix.

El nucli antic, un univers de car-rers estrets, cases que senyore-gen, façanes amb grans porxades de bat a bat obertes, balcons d’artistes de la forja, picapedrers doctorats en el mig punt... una postal que s’ha aixecat entre gent, usos i el temps. El temps de quan la gent vivia a tocar, frec a frec, les cases s’ampliaven comprant trossos del veí. Frag-ments de muralla es convertien en solvents puntals on arrepenjar-hi algun pis de més. Tot plegat, un entorn particular de vides construïdes.

I més enllà de la carretera, més enllà del que avui es coneix com l’avinguda de Reus, els horts i els conreus agrupats al voltant de

casetes d’eines en petites para-des. Aquell era el més enllà d’un Alcover que estava parcel·lat i treballat ‘pel gasto’. A l’altra banda de la carretera. I enmig aquestes dues dimensions, les cases del carrer Major que miren a solana hi tenen amagades a les faldilles un

pas, un carreró que traves-sa d’un cantó a l’altre.

Ca la Planella, Ca Sendrós, l’antiga farmàcia, a ca la Rosa de Cornellà o Cal Ferrer... botigues i tallers que convida-

ven el pas d’un cantó a l’altre en cas de voler

estalviar el camí cap a l’església Vella o el portal de la

Saura. Un vestigi i privilegi avui encara perceptible. I privat.

Però de tots els passos més o menys descoberts, quedem-nos

amb el pas de Doña Carmen o de ‘Ca l’Ernesto’. En funciona-ment fins el 1973, el pas anònim travessava la casa pel capdavall. Des de la porxada oberta de la casa al carrer major fins la porta de fusta de l’Avinguda de Reus. De nit i dia, les portes eren portes obertes, i els veïns passaven per allà per a fer via. Un préstec que es feia a la gent del poble per escurçar el pas cap a fora de les muralles. La casa la van comprar a principi dels anys setanta en Ramon Masdeu i la Maria Neus Casas, de ‘ca recader’. El seu pare, l’Anton de ca Recader, transportista, ja coneixia la casa on als baixos feia molts anys que hi deixaven un camionet per a fer els transports. Amb el temps, el pas va anar omplint-se de runa i brossa fins que van fer pensada de tancar-lo. I així, el pas encara descansa d’ulls i passejades.

RAMON MASDEU MAGRANÉ

de tots

els passos,

quedem-nos amb

‘el pas de doña

Carmen’ o ‘de Ca

l’ernesto’CA LA PLANELLA, CA SENDRóS, L’ANTIgA FARMà-

CIA, A CA LA RoSA DE CoRNELLà o CAL FERRER,... boTIgUES I TALLERS qUE CoNVIDAVEN EL PAS D’UN

CANTó A L’ALTRE EN CAS DE VoLER ESTALVIAR EL CAMí CAP A L’ESgLéSIA VELLA o EL PoRTAL DE LA

SAURA. DE ToTS PERÒ, UN DE PARTCULAR DEIXAVA obERTES LES PoRTES ToT EL DIA, AÏLLAT DE LA CASA

PERMETIA TRAVESSAR ANÒNIMAMENT DEL CARRER MAJoR A L’AVINgUDA DE REUS.

En funcionamEnt fins El 1973,

EL PAS ANÒNIM TRAVESSAVA LA

CASA PEL CAPDAVALL. DES DE LA

PoRXADA obERTA DE LA CASA

FINS AL CARRER MAJoR, A LA

PoRTA DE FUSTA DE L’AVINgUDA

DE REUS. DE NIT I DIA, LES PoR-

TES EREN obERTES, I ELS VEÏNS

PASSAVEN PER ALLà I FER VIA.

UN PRéSTEC qUE ES FEIA A LA

gENT DEL PobLE PER ESCUR-

çAR EL PAS CAP A FoRA DE LES

MURALLES.

el pas de ‘Doña Carmen’

1708/10/2012 diarimésREUS

c/Amargura, 41 977 127 909Av. Pere el Cerimoniós, 74 977 300 617 REUS

SEXSHOP ¡¡OFERTA!!

¡cumplimos 18 años!

Por cada compra de 40 euros o más regalo de una película XXX a elegir... ¡Y NO SUBIMOS EL IVA!

RedaccióEl Mercat del Camp s’ha inte-grat com a centre recaptador en la xarxa de recuperació d’aliments frescos, el projecte coordinat per l’Ajuntament de Reus per recuperar i distribuir aliments frescos a les persones sense recursos econòmics. Vo-luntaris del Banc dels Aliments i del Taller Baix Camp s’encar-reguen de recollir, triar i distri-buir la fruita i la verdura que els donen els paradistes.

Arran del treball previ amb la Junta de Majoristes de Fruita i Verdura del Mercat del Camp, Amersam –empresa munici-pal que gestiona el Mercat del

Camp– i el Grup Econòmic de l’Ajuntament, el mes d’agost va començar la recollida d’ali-ments que els paradistes ja no poden vendre per part dels vo-luntaris del projecte que lidera l’Àrea de Benestar Social. Ara, després d’unes setmanes de prova, la valoració és positiva per les dues parts. S’ha recupe-rat més d’un 65% del total que s’ha recollit dels paradistes. Les entitats socials que formen part de la Xarxa de distribució d’ali-ments, liderada per la Fundació Banc dels Aliments, distribu-eixen aquests aliments a 1.881 famílies sense recursos, que suposen uns 6.327 beneficiaris.

El Mercat del Camp s’integra a la Xarxa d’Aliments Frescos

SOCIETAT

S’ha recuperat més d’un 65% del total recollit

RedaccióMas Carandell organitzarà els propers 24 d’octubre i el 7 de novembre dues sessions sobre l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que es portaran a terme al Casal de les dones, en el marc del pro-jecte Treball als barris que ges-tiona l’IMFE al barri del Carme.Amb aquestes dues accions es vol promoure el coneixement i la potencialitat que les TIC ofe-reixen tan per comunicar-se a nivell personal com empresa-rial.

En la primera s’explicarà com elaborar un pla de comunicació digital per l’empresa amb eines

2.0 i la segona tindrà per objec-tiu exposar de manera pràctica el funcionament del sistema Androide i les seves aplicacions en relació a mòbils i a taule-tes, per la qual cosa aquell dia caldrà portar un d’aquests dos aparells.

Les sessions, adreçades a do-nes, seran de dos quarts de set a vuit i aniran a càrrec de l’agent d’ocupació i desenvolupament local que l’IMFE Mas Carandell té designat per desenvolupar el seu pla de treball en l’esmentat barri de la ciutat. L’ús i el fo-ment de les TIC entre les per-sones i les empreses és un dels objectius d’aquest programa.

El Casal de les dones acollirà dues xerrades sobre l’ús de les TIC

ACTIVITATS

El propers 24 d’octubre i 7 de novembre

RedaccióSergio Dalma actuarà el proper 26 d’octubre al Teatre Fortuny de Reus, on presentarà el seu darrer treball ‘Via Dalma II’. A la seva recerca de joies italianes, Sergio Dalma ha trobat un gran tresor, amb títols com «Jo ca-minaré», «Tu», «La Bambola», «Dissabte a la tarda», «Glòria», «T’estimo», «El món »... l’uni-vers de grans cançons italia-nes centra els últims treballs de Sergio Dalma, Via Dalma i la seva continuació Via Dalma II, possiblement l’aproximació més celebrada al cançoner ita-lià fins ara.

Via Dalma, amb el qual ex-

plorava de manera monogràfica el llegat italià, es va convertir en l’àlbum més venut de 2010. Ha aconseguit sis discos de platí, mantenint-se en el número u de la llista de vendes durant set setmanes, i Via Dalma II, que segueix en el top 10, va roman-dre cinc setmanes en el número ui actualment és triple platí.

Unes xifres que represen-ten un autèntic rècord que l’han convertit en l’artista més important i venedor el 2010 i 2011. El preu per veure Sergio Dalma el proper divendres 26 d’octubre al teatre Fortuny de la capital del Baix Camp oscil·larà entre els 30 i 50 euros.

Sergio Dalma oferirà un concert el proper dia 26 al teatre Fortuny

MÚSICA

Presentarà el seu nou treball ‘Via Dalma II’

La Palma acull la 19a edició de les Jornades de Rol

LLEURE

La Palma va acollir aquest cap de setmana la 19a edició de les Jornades de Rol, organitzades per l‘Associació de Jugadors i Ju-gadores de Rol de Reus (AJJRR). Al llarg de tot el cap de setmana, els aficionats al rol que es van apropar fins la Palma van poder iniciar-se en partides i parti-cipar en diferents activitats de demostració entorn als jocs de rol, com Dungeons&Dragons, als jocs de taula i de cartes, com Doom o 11 de setembre setge

1714 i també als jocs d’estratègia amb miniatura, com Warham-mer 40.000.

Entre les diverses activitats, també hi va haver un concurs de pintura ràpida de minia-tures de 28 mm, tornejos de Catan, Magic, Blood Bowl i Munchkin, un servei de ludote-ca amb servei de préstec de jocs als assistents, o un mercadet «Friki» per la compra, venda i intercanvi de jocs i articles rela-cionats i diferents sortejos.

Llop’s Teatre tornen amb ‘Catalans a la Romana’

CULTURA

Amb motiu del seu 25è aniver-sari, el grup reusenc Llop’s Tea-tre SF/87 va estrenar dissabte, a les vuit del vespre i al teatre Bar-trina, la reposició de ‘Catalans a la Romana’, l’obra que més ha marcat a la companyia durant la seva trajectòria.

La companyia Llop’s Tea-tre va estrenar per primer cop aquesta obra a l’agost de 1.995 a Barberà de la Conca i la va dur en cartera durant vora cinc temporades. Aquesta reposi-

ció que es va estrenar dissabte, vol ser un homenatge a tots els membres que han passat per la companyia durant aquests 25 anys. Per això, se’ls va convi-dar a participar en el número final de la mateixa. L’obra, que planteja de manera divertida el paral·lelisme entre la situació de la colònia catalana i Roma amb l’actual relació de Catalu-nya i Madrid, es podrà tornar a veure el dia 21 d’octubre a la Sala Santa Llúcia.

S. C.Davant la percepció de part de la ciutadania d’un repunt de l’inci-visme i de la sensació d’insegu-retat en algunes zones de Reus, els veïns del barri de Sant Josep Obrer i el seu entorn reclamen una major presència policial a la zona.

Sota el punt de vista del pre-sident de l’Associació de Veïns Primer de Maig, Eduardo Navàs, les patrulles a peu de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per la zona «brillen per la seva absència». En una «reivindicació històrica» del barri, Navàs con-sidera que si hi hagués al barri presència policial a peu de carrer amb major assiduïtat i diversos

cops per setmana, es guanyaria amb «sensació de seguretat».

En aquest sentit, Navàs co-menta que l’incivisme a diverses comunitats de veïns que es deri-va de l’ocupació il·legal de pisos està fent a molts veïns replante-jar-se si marxar o no del barri. Segons calculen des de l’Associ-ació de Veïns, actualment hi ha una quinzena de pisos buits, que pertanyen la majoria als bancs, de què almenys cinc estan ocu-pats il·legalment.

Navàs culpa directament d’aquesta situació a la «passivitat dels bancs» i creu que la millor solució passaria per tapiar els pi-sos buits, tal com ja s’ha fet a di-verses vivendes del barri Gaudí,

a iniciativa pròpia d’alguns veïns de les comunitats.

Campanya de Medi AmbientEn aquesta línia, Navàs aplau-deix la lleugera milloria de la via pública arran d’una campanya de Medi Ambient, que s’ha basat en la desinfecció i desratització –eradicant el 80% de les rates que corrien pel barri– de la zona. Des de l’Associació de Veïns Pri-mer de Maig, però, es reclama a les institucions i al departament d’Habitatge inversions per tal de reparar diverses deficiències en algunes vivendes de la zona, com els blocs de Mas Pellicer, que ja fa més de 32 anys que es van cons-truir i «necessiten reparacions».

Des de l’associació veïnal, que viu una situació d’ofec constant a causa de la manca de subven-cions i els interrogants entorn de la seva concessió, també cri-tiquen que el desenvolupament que està experimentant aquella zona amb el Tecnoparc i l’Hos-pital ha provocat l’encerclament al barri i, com a conseqüència, una manca d’espais per nous equipaments. «Ja no podem fer zones infantils perquè ens hem quedat tancats», comenta Navàs, que va més enllà i afegeix que el nou Hospital a nivell de ciutat ha suposat un gran avenç, «però a nivell de barri, només ha portat més trànsit de vehicles i perso-nes, però cap benefici».

CIVISME

Els veïns de Sant Josep Obrer reclamen més presència policial Demanen que les patrulles a peu de la policia passin pel barri i el seu entorn amb major assiduïtat

18 diarimés 08/10/2012 CAMP DE TARRAGONA

Al ramal d’accés a l’A-7 nord entre Reus i Tarragona, punt quilo-mètric 14,600 els dies 10 i 11 d’octubre es tallaran carrils per a tas-ques de micro fresat. Es desviarà el trànsit per la rotonda. Del punt quilomètric 12,200 al 14,700, també els dies 10 i 11 d’octubre a la calçada esquerra, es tallaran carrils per a dur a terme les mateixes tasques.

Afectacions de trànsit per obres

El TAS de Salou va ser l’escenari dissabte al vespre per celebrar l’ini-ci de les festes del Pilar que ja, des de fa 19 anys, se celebren per part de l’àmplia comunitat aragonesa que hi ha al municipi. Després d’una ronda pels carrers de Salou amb la nova reina de les festes, Eva Escartín es va dirigir cap al TAS. El pregoner d’enguany, va ser el pintor salouenc Llorenç Cervelló.

Les cinc Federacions Comarcals d’ERC al Camp de Tarragona han elegit les persones candidates que concorreran a les eleccions. L’or-dre de la llista per la demarcació s’aprovarà el 13 d’octubre. Pel que fa a l’Alt Camp, Òscar Peris, president de la Secció Local de Valls, va ser elegit com a primera persona de la comarca en la futura llista. Pel que fa al Baix Camp, Irene Aragonès, de Mont-roig del Camp i presidenta de la Federació Comarcal, és l’elegida com a primera candidata. Pel que fa a la Conca de Barberà, Josep Andreu, alcalde de Montblanc i actual president de la Federació Regional, és la pri-mera persona de la comarca en la futura llista. Pel que fa al Priorat, l’actual vicepresident del Consell Comarcal i regidor de Marçà, Joan Francesc Piqué, va ser escollit com a candidat representant del Pri-orat. Finalment, al congrés del Tarragonès, els militants van escollir com a primera persona de la comarca Eudald Roca, alcalde de la Secuita. Van ser elegits per concórrer en altres llocs de la llista Sergi de los Rios, Mònica Alabart i Eusebi Campdepadrós.

Salou enceta les festes del PilarLes cinc Federacions Comarcals d’ERC al Camp trien els candidats que concorreran a les eleccions

CARRETERES

25N COSTA DAURADA

El proper dissabte, 13 d’octubre, entre deu del matí a dues del mig-dia, i de cinc de la tarda a nou del vespre, així com el diumenge, 14 d’octubre, de deu del matí a dues del migdia, la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de Tarragona estarà a la Rambla del muni-cipi del Vendrell. L’activitat està convocada per l’Associació de Do-nants de Sang del Baix Penedès.

Donació de Sang al Vendrell els dies 13 i 14

El proper dijous 18 d’octubre l’Ajuntament d’Altafulla i Altafulla Ràdio organitzen la I Jornada de Comunicació Local 2.0. Oportu-nitats i perills de les administracions a les xarxes socials a l’Hotel Gran Claustre. Aquesta jornada té com a objectiu analitzar i deba-tre sobre l’ús de les xarxes socials a l’administració i comptarà amb professionals, tècnics municipals i polítics que usen les xarxes.

Jornades sobre Comunicació 2.0 a AltafullaFORMACIÓ

SOLIDARITAT

cedida

Amb el lema «Fent amics amb Down Catalunya», 4.200 per-sones van gaudir dissabte de Port Aventura acompanyats dels Voluntaris de La Caixa. L’objec-tiu de la trobada és facilitar la inclusió social dels nens i joves amb Síndrome de Down. Diver-ses autoritats i la presidenta de Down Catalunya, Pilar Sanjuán, van donar la benvinguda als 3.000 assistents a la trobada Fent amics amb Down Catalunya or-ganitzada per Down Catalunya.

Fent amics amb Down Catalunya visita PortAventura

Els voluntaris de la Caixa van acompanyar els assistents, unes 3.000 persones en total.

Cambrils vol esdevenir la porta d’entrada al País del Vi, i amb aquest objectiu el Patronat de Turisme de Cambrils en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Reus i l’Associació País del Vi organitzen unes jornades a l’entorn del vi i de la gastronomia cambrilenca per tal de potenciar els cellers de les Denominacions d’Origen de la Conca de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta. Les jornades tin-dran lloc els dies 4, 9 i 10 d’octubre, El programa tindrà una vessant professional en una trobada el dia 4 d’octubre entre els restauradors i els cellers, i una altra part més lúdica que es realitzarà el cap de setmana dels dies 9 i 10 d’octubre al Parc del Pescador. En aquestes dues jornades s’organitzarà una mostra de vins dels cellers de les cinc DO, una degustació de tapes i maridatges a càrrec dels restau-radors cambrilencs i d’altres activitats de caire més lúdic i familiar, com un esmorzar mariner dissabte al matí, visites guiades al Museu Agrícola de Cambrils, tasts de vins, animacions infantils o un curs sobre el vi.

Cambrils esdevindrà la porta d’entrada al País del Vi, els propers dies 4, 9 i 10 d’octubre

OCI

SOLIDARITAT

1908/10/2012 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a [email protected]

Felicidades “chiqui”. Que to-dos tus anhelos se realicen. ¡Feliz cumpleaños Sofia!

Ahir la Carlota va fer 5 anys. Moltes felicitats de part dels teus pares, avis, tiets i un petó del Pol, l’Oriol i el Nil.

Moltes felicitats en el teu 7è aniversari. Un petó fortíssim dels teus iaios i de la tieta Ma-ria. CAMPIÓ!

ACNMilers de persones es van ma-nifestar ahir pels carrers de Bar-celona per defensar el dret de tothom a tenir un treball digne. La convocatòria, que es va fer simultàniament a les principals ciutats de l’Estat coincidint amb la celebració del dia internacio-nal del treball digne, també ha servit perquè els sindicats –con-vocants de la protesta– escalfin motors i preparin el terreny pel que podria ser una vaga general a nivell europeu.

El secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, va explicar que les converses per-què es convoqui una aturada en protesta per les polítiques socials

i econòmiques als països del sud del continent estan avançades i tot fa pensar que es podria cele-brar al novembre. Álvarez no va descartar que la jornada coinci-deixi amb la campanya electoral catalana.

Cap a la vaga generalDes de CCOO, el seu secretari general, Joan Carles Gallego, va insistir que tot apunta a que la protesta d’ahir inicia el camí cap a una vaga general. La manifesta-ció vol evidenciar, va dir, que les polítiques de retallades que han impulsat les administracions catalana, espanyola i europees han provocat un augment de la pobresa i un empitjorament de

les condicions de treball i de la protecció social. Per tant, segons Gallego, són «inútils» per reacti-var l’economia i crear ocupació, però també estan retallant els drets de la ciutadania.

El dirigent sindical va dir que la protesta també pretén advertir als governs que, si no redrecen les seves polítiques econòmi-ques i socials, i eviten que només els ciutadans paguin els costos de la crisi, els sindicats convoca-ran una vaga general en les pro-peres setmanes.

Els convocants de la protes-ta a Barcelona xifren en 20.000 els assistents mentre que, per la seva banda, la Guàrdia Urbana els rebaixa fins als 1.500.

LABORAL

Milers de persones defensen al carrer el dret al treball digneEn manifestacions a les principals ciutats de l’Estat espanyol

L’Eurogrup analitza avui la situació financera d’Espanya L’Eurogrup llançarà avui ofici-alment el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede) o fons de rescat permanent i analitzarà la situació d’Espanya, país de què no s’espera una sol·licitud imminent d’assistència fi-nancera. El ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, va dir dijous a Londres que Espanya «no necessita un res-cat» sinó una intervenció del Banc Central Europeu (BCE) en el mercat secundari de deu-te «amb certes condicions».

Obusos llançats des de Turquia impacten al nord de Síria

CONFLICTE

Diversos obusos llançats des de Turquia van impactar ahir prop de la localitat siriana de Tal Abi-ad, a la província septentrional de Raqa, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, que no va informar de víctimes. Inten-sos bombardejos es van regis-trar a Tal Abiad i la zona prope-ra de Arus, així com en territori turc, van indicar els activistes Comitès de Coordinació Local en un comunicat.

L’Exèrcit turc va disparar

ahir contra posicions a Síria en reacció a un nou projectil d’ar-tilleria sirià que va caure en el seu territori, a prop del poble de Akcakale, al sud del país eurasiàtic. En els darrers dies s’han succeït els llançaments de projectils a la frontera entre Turquia i Síria, on a més pros-segueixen els enfrontaments entre les tropes del règim sirià i les forces rebels. Segons l’Ob-servatori, almenys 49 persones van morir ahir a Síria.

El president del Sudan, Omar al-Baixir, va ordenar ahir començar amb els preparatius per reobrir la frontera amb Sudan del Sud des-prés dels acords assolits recentment per ambdós països. Amb els pactes d’Addis Abeba, ambdós presidents, però, no van arribar a un acord sobre la demarcació exacta de la frontera o la sobirania de les riques regions petrolieres d’Abyei i Heglig.

La vaga de treballadors del metro de Barcelona va transcórrer sen-se incidències però amb aglomeracions de gent a les estacions i trens més plens del que seria habitual pel clàssic del Barça-Madrid. A les problemàtiques associades a la vaga s’hi va afegir una avaria que va deixar sense circulació la L3 entre Plaça Espanya i Maria Cristina fins passades les sis de la tarda.

Unió va acusar ahir l’alcalde de Vic i líder del corrent independen-tista del partit, Josep Maria Vila d’Abadal, «de voler estendre una cortina de fum per ocultar les causes reals» de la seva renúncia al Parlament, després que l’alcalde de Vic confirmés dissabte que no repetirà a les llistes pel «veto» de la direcció d’Unió com a càstig per haver volgut disputar el lideratge del partit a Duran i Lleida.

Sudan reobre la frontera amb Sudan del Sud

La vaga al metro provoca aglomeracions

Unió critica les declaracions de Vila d’Abadal

INTERNACIONAL

BARCELONA

ELECCIONS

Els veneçolans trien entre Chávez i Henrique Capriles a les urnes

Els veneçolans anaven ahir a les urnes en les eleccions presidencials més renyides de l’última dècada. Els votants decidiran entre Hugo Chávez, que governa el país des del 1998, i el líder de l’oposició Henrique Capriles. Chávez i Capriles han protagonitzat una campanya molt disputada i les enquestes donen un em-pat tècnic entre els dos aspi-rants a la presidència del país. Chávez vol continuar el que ell anomena la seva revolució socialista, mentre que Capriles ha promès refer el creixement econòmic. L’oposició vol posar fi a tots aquests anys de cha-visme perquè considera que les polítiques del president han portat a la burocràcia. Al tancament d’aquesta edició no hi havia resultats.

20 diarimés 08/10/2012 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoUn Nou Estadi que va acabar premiant el seu equip amb diver-sos «Oé, oé» va viure el diumen-ge més dolç dels darrers que es recorden. El conjunt tarragoní va aconseguir, per fi, la primera vic-tòria de la temporada en un bon partit i on es va trobar al davant un conjunt molt tou en atac, on els illencs es van mostrar molt inofensius.

El resultat, 2-0, va ser el més just pel que es va veure sobre la gespa, tot i que algun gol més del Nàstic també hauria ajudat a incrementar la moral d’un equip que ha començat molt malament la temporada, però que ahir va donar grans signes de millora.

D’aquesta manera, a més, Kiko Ramírez va salvar el cap després de l’ultimàtum que li va donar durant la setmana passada el Consell d’Administració, el qual ha servit, com a mínim, per su-mar els tres punts que, en reali-tat, eren el més important.

Ara, només toca pensar en el partit d’aquest diumenge quan, a partir de les dotze del migdia, el Nàstic mesurarà forces amb l’At-lètic Balears, també a les dotze

del migdia i al Nou Estadi. Con-sell, cos tècnic i plantilla esperen que se sumin els tres punts contra un altre equip illenc i que aquest fet acabi de catapultar l’equip on realment vol estar i on el club es mereix, per entitat, romandre.

Notable primera meitatQue ahir el Nàstic va experimen-tar un canvi, va quedar palès so-

bretot en els primers 45 minuts. L’equip va créixer, i molt, sobre-tot pel que fa a a l’elaboració i a la creació del joc, ja que l’equip va trenar suficients jugades per cre-ar perill en nombroses ocasions. Van ser cinc els xuts amb perill dels tarragonins en la primera meitat, un del quals va acabar al fons de la xarxa de Ricardo.

Kiko Ramírez va tornar a re-

estructurar l’onze inicial, donat entrada a Xisco Campos i Pedro Mairata a la defensa, Bezares al centre del camp, Joaquín Calde-rón a la banda i De la Espada a la davantera. Aquestes variacions van funcionar, ja que amb Beza-res l’equip va guanyar en recu-peració de pilota a la medul·lar i, amb el punta, va arribar el pri-mer gol d’un davanter centre nat

en el que portem de temporada.El primer avís local va arribar,

precisament, gràcies a un tret de De la Espada que va acabar als núvols. Quintana, en el minut 11, també va provar des de lluny. Sis minuts després, Arriaga la va tenir, però el seu tret va arribar massa tebi a les mans del porter rival. L’única rèplica del Binissa-lem va ser en el minut 22, amb un remat amb el cap de Bernat Alomar, desviat a córner.

Buscant la porteria contràriaAixí les coses, el Nàstic, mitjan-çant triangulacions molt efecti-ves, els de Kiko Ramírez busca-

ven amb insistència el gol, que va arribar en el minut 38. Calderón, des de l’esquerra, va enviar una excel·lent centrada que De la Es-pada, amb un remat d’autèntic davanter, va enviar al fons de la xarxa.

Rematar la feinaAmb la mateixa presència ofen-siva va sortir a la gespa el Nàstic a la segona meitat, i gairebé va trobar el premi del segon gol als deu minuts quan De la Espada va errar en la seva decisió de no picar la pilota per damunt de Ricardo després de trobar-se sol davant el porter visitant. En el 59’ va arribar la jugada clau del partit, quan una pèrdua de pilota visitant va acabar a peus de De la Espada que, intel·ligentment, la va deixar enrere per un Arriaga que la va col·locar perfecta al pal llarg del porter, tot i que aquest darrer va poder enviar a córner amb la punta dels dits.

En el servei des de la canto-nada, va arribar el segon, el de la tranquil·litat. Fran Vélez va en-trar amb tot i, amb força, i de cap, va anotar la diana que va pro-vocar que un Nou Estadi massa acostumat a patir darrerament, pogués descansar tranquil, cons-cient que el d’ahir pot haver ser-vit de punt d’inflexió de cara a una remuntada que ha d’acabar de portar el Nàstic a disputar les eliminatòries d’ascens a Segona Divisió A.

El Nàstic, però, no es va con-formar amb aquesta diferència i David Haro, tot just saltar al ter-reny de joc, va buscar el tercer i la seva internada amb posterior xut dins de l’àrea va acabar des-viada pel porter. En el minut 75, Marcos va buscar el segon del seu compte particular, però el marcador ja no es va moure. Les posteriors entrades de Rodri i Eloy Gila únicament van servir per pausar l’equip i acabar d’as-segurar el resultat.

De la Espada, d’esquena a la imatge, lluitant una esfèrica. El davanter va ser un dels millors jugadors del partit.

GIMNÀSTIC DE TARRAGONA

De la Espada va avançar els locals en el minut 38 amb una gran rematada de cap

FUTBOL

Victòria balsàmica d’un Nàstic creixentContra un rival molt fluix, els tarragonins van aconseguir el primer triomf en Lliga, que aparca el nerviosisme a l’ambient

gimnàstic 2binissalem 0Gimnàstic. Rubén Pérez, Alberto Benito, Pedro Mairata, Xisco Cam-pos, Fran Vélez, Juanjo Bezares, Eu-geni Valderrama, Dani Quintana, Joseba Arriaga (Rodri, 77’), Joaquín Calderón (David Haro, 66’) i De la Espada (Eloy Gila, 85’).Binissalem. Ricardo, Óscar, Bernat Alomar (Tomás, 69’), Rubio, José Contreras (Paco Plata, 58’), Rodrí-guez, Martí, Ernesto, Forteza (Chus, 64’), Dani Camacho i Calonge.Gols. 1-0, De la Espada (38’); 2-0, Fran Vélez (60’). Àrbitre. Carlos Alberto Carbonell Hernández (València). Va mostrar la targeta groga al local Alberto Beni-to; i als visitants Forteza, José Con-treras, Calonge i Rubio. Incidències. El Nou Estadi va aco-llir 2.092 espectadors.

En els primers 45 minuts el Nàstic va proposar un joc vistós i alegre, contra un rival tímid i poruc

Fran Vélez, a la sortida d’un córner, va marcar el segon, i en podrien haver caigut força més

2108/10/2012 diarimésESPORTS

• Rubén Pérez Inèdit.Novahaverd’intervenir

acausadelapassivitatofensivadelrival.

• Alberto Benito Ferm.Perfecteendefensa.

S’haguanyatelllocal’onzeinicialindiscutiblement.

• Pedro Mairata Recuperat.Desprésd’alguns

partitssensejugar,vatornarivamostrar-sesegur.

• Xisco Campos Fort.Semprequejugahova

feraunbonnivell,comahir.

• Fran Vélez Golejador.Vatornarala

bandaesquerra,demostrantforça,iamésvamarcarelsegongol.

• Bezares Kaiser.Éselreidela

recuperació,del’esforçidel’entrega.Hadejugarsempre.

• Eugeni Decreixent.Moltparticipatiu

enlaprimerapart,menysenlasegona.

• Dani Quintana Immens.Vaserelseumillor

partit,ambgransaccionsicentradesprecises.

• Joseba Arriaga Manso.Novaserelguerrer

d’altrespartitsivaacabarsentsubstituït.

• Calderón Correcte.Semprevabuscar

associar-seenatac.

• De la Espada Davanter.Vamarcarungolde

puntanativaencertarsempred’esquenaaporteria.

• David Haro Oportú.Unxutseupodria

haversignificateltercer.

• Rodri Oxigenador.Vaaportar

tranquil·litatalamedul·lar.

• Eloy Gila Inèdit.Novatenirtemps.

1x1

• L’entrenador: Kiko Ramírez Ambunonzemoltdiferentrespectealadarrerajornada,eltècnicva

demostrarqueelseuequipjasapguanyari,amés,jugantbé.

gimnàstic de tarragona

Fran Vélez: «Espero que això sigui el principi d’alguna cosa important»

FUTBOL

El defensor va ser ahir protagonista, en marcar el segon gol del Nàstic

Vicente M. IzquierdoA banda del gol de De la Espa-da, el Nàstic també va sumar els tres punts gràcies a la diana de Fran Vélez, el qual es va es-trenar aquesta temporada.

El defensor va explicar pos-teriorment que «estic molt content, però sobretot per la

victòria. Teníem la necessitat de guanyar un partit, la pilota havia d’entrar». Després de la primera diana, segons el petit dels Vélez, «ens hem relaxat i al final hem aconseguit la vic-tòria, que era el realment im-portant». Sobre l’ansietat que arrossegava l’equip a causa dels

mals resultats, Vélez va deixar clar que «hi havia una mica de pressió». «Encara no hem fet res i espero que això sigui el principi d’alguna cosa impor-tant», va sentenciar.

Per altra banda, l’equip gau-dirà de festa fins dimecres, quan tornarà als entrenaments.

gimnàstic de tarragona

Fran Vélez.

Vicente M. IzquierdoEl triomf d’ahir va servir perquè Kiko Ramírez es refermés a la banqueta i, a més, per calmar els ànims d’una afició que, sen-se saber per què, veia com el seu equip s’havia instal·lat en el «fa-nalet vermell» tot i ser el primer candidat a l’ascens.

En aquest sentit, el tècnic gra-na va acudir a la sala de premsa com si s’hagués tret un pes de dues tones de sobre. «Estic molt content primer pels jugadors i també per la gent que està pa-tint», detallava l’entrenador, el qual va destacar la seva sor-presa quan va veure que el rival utilitzava una tàctica que no era l’esperada. «Pensàvem que ells jugarien en rombe –4-4-2– i ens hem trobat amb un 4-1-4-1», manifestava un Kiko Ramírez

que explicava que «la victòria ens fa feliços. Tot el món que s’estima el Nàstic ara és feliç».

Sobre el partit en sí, Ramírez deia que «hem marcat el segon, i ha pogut arribar-ne algun més», en clara referència a les ocasions de què va disposar el seu equip, el qual va ser neta-ment superior al rival. Aquesta victòria ha arribat, a banda del col·lectiu, per les actuacions de tres futbolistes, els quals van es-tar per damunt de la resta, com són De la Espada, Juanjo Beza-res i Dani Quintana.

CompetènciaSobre Marcos, l’entrenador explicava que «esperem que el seu bon partit creï una com-petència. És un home que ha de marcar gols». De Quintana,

Kiko Ramírez destacava que «la confiança és fonamental pels futbolistes». Finalment, de Bezares va explicar que «fa la seva feina, i tot el que fa ho fa de forma excepcional. Ara bé, Ro-dri també va fer un gran treball a l’Hospitalet tot i la derrota i Joel –Coch– està entrenant molt bé i, malauradament, no està participant. Bezares ha vingut aquí per aportar el seu granet de

sorra».«Avui hem guanyat un equip

i una plantilla. L’afició ha gau-dit i ha marxat molt contenta, i nosaltres treballem per això. Ells són els que pitjor ho estan passant, ja que paguen el seu carnet», exposava un Ramírez, que creu positiu que el proper partit del Nàstic torni a ser al Nou Estadi, ja que «un equip es fa fort a casa seva».

FUTBOL

Kiko Ramírez: «Estic molt content pels jugadors i per la gent que pateix»L’entrenador del Nàstic, molt més tranquil després de guanyar, vèncer i convèncer

Kiko Ramírez, molt més tranquil després de la victòria.

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P1.Huracán 8 5 3 0 11 2 172.L’Hospitalet 7 4 3 0 14 0 153.Olímpic 8 4 3 1 4 1 154.LlevantB 8 4 2 2 12 8 145.EspanyolB 8 4 2 2 7 5 146.Llagostera 8 3 3 2 12 9 127.SantAndreu 8 2 5 1 8 7 118.Alcoià 8 3 2 3 9 9 119.Ontinyent 8 3 1 4 7 7 1110.Prat 7 3 1 3 6 8 1011.Vila-realB 8 2 3 3 7 7 1012.Constància 8 2 3 3 5 6 913.AtlèticBalears 8 2 3 3 5 6 914.Binissalem 7 2 3 2 3 6 915.REUS 8 2 2 4 7 7 816.MallorcaB 7 1 5 1 6 6 817.ValènciaM. 8 1 4 3 9 15 718.GIMNÀSTIC 7 1 3 3 7 9 619.Badalona 7 1 3 3 4 7 620.Oriola 6 0 4 2 3 6 421.Ieclà 8 1 1 6 6 15 4

RESULTATSJornada8,2aDivisióB

Huracán-REUS 0-0Ontinyent-Llagostera 1-0Badalona-L’Hospitalet 0-2Constància-Vila-realB 0-1EspanyolB-AtlèticBalears 1-0GIMNÀSTIC-Binissalem 2-0Olímpic-SantAndreu 0-0Alcoià-Prat 1-0Oriola-LlevantB 0-2ValènciaM.-Ieclà 2-1Descansa:MallorcaB

PRÒXIMAJORNADALlevantB-EspanyolB

Vila-realB-L’HospitaletBinissalem-BadalonaLlagostera-Olímpic

SantAndreu-HuracánREUS-Alcoià

Constància-OntinyentIeclà-Oriola

Prat-ValènciaM.MallorcaB-GIMNÀSTIC

Descansa:AtlèticBalears

LES DADES

22 diarimés 08/10/2012 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoResten encara dues setmanes perquè es disputi la setena jor-nada del campionat de lliga en el grup cinquè de la Tercera Di-visió. Tot i això, aquest cap de setmana s’han jugat dos partits, corresponents a la novena jor-nada, la qual ha de tenir lloc l’1 de novembre.

Cal recordar que aquest des-cans es produeix a causa de la Copa de les Nacions UEFA, en la qual participen un gran nombre de jugadors catalans, d’aquesta categoria, Santboià, Vic, Gra-manet i Rubí no comptaven amb cap seleccionable i, per aquest motiu, han pogut avan-çar els seus dos partits, que han acabat en empat.

Per la seva banda, el CF Pobla de Mafumet, que tampoc ha jugat aquest cap de setmana, sí que ho farà abans que es jugui la setena jornada de lliga. I ho farà en un partit, el 17 d’octubre, a territori pobletà i a partir de les set de la tarda, en el qual els ho-mes que entrena Iván Moreno tindran la complicada missió de

capgirar el marcador de l’anada de la Copa Federación. Cal re-cordar que aquest va ser de 2-0

a favor del Sant Andreu, en la final catalana d’aquesta com-petició.

La Pobla té més d’una setmana per preparar la tornada de la Copa

FUTBOL

S’han avançat dos partits de lliga, que no han afectat els pobletans

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P1.Cornellà 6 6 0 0 16 1 182.Olot 6 5 1 0 10 2 163.POBLAM. 6 4 1 1 8 4 134.Europa 6 3 2 1 7 4 115.Figueres 6 3 1 2 9 8 106.Santboià 7 2 4 1 6 7 107.Rapitenca 6 2 3 1 4 2 98.Manlleu 6 2 3 1 6 5 99.Vilafranca 6 2 2 2 2 3 810.Castelldefels 6 2 2 2 6 8 811.Gavà 6 2 1 3 9 7 712.Rubí 7 1 4 2 4 5 713.Vic 7 1 4 2 3 4 714.Gramanet 7 1 4 2 3 7 715.VilassardeMar 6 1 2 3 3 7 516.Montañesa 6 1 2 3 4 9 517.Palamós 6 1 1 4 6 10 418.Júpiter 6 1 1 4 4 8 419.Balaguer 6 1 1 4 5 10 420.Terrassa 6 0 3 3 3 7 3

RESULTATSJornada9,3aDivisió

Santboià-Vic 0-0Gramanet-Rubí 1-1Castelldefels-PalamóspendentManlleu-Balaguer pendentVilafranca-Olot pendentFigueres-POBLAM. pendentCornellà-Europa pendentGavà-Rapitenca pendentMontañesa-Vilass.M.pendentTerrassa-Júpiter pendent

PRÒXIMAJORNADAManlleu-Castelldefels

Santboià-PalamósVilafranca-Balaguer

Figueres-VicCornellà-Olot

Gavà-POBLAM.Montañesa-Europa

Gramanet-RapitencaJúpiter-VilassardeMar

Terrassa-Rubí

LES DADESRedaccióContinuen anant mal dades pels cinc equips del Camp de Tarragona que prenen part en el grup segon de Primera Cata-lana. Quatre d’ells van acabar la jornada del cap de setmana amb derrota i únicament un va

sumar un empat.Aquest va ser el Morell, que

va aconseguir un 2-2, dissabte, al camp de l’Andorra, un resul-tat que el situa en zona de des-cens. Els altres quatre equips van perdre ahir, de manera que el Torreforta, amb sis punts su-

mats, va caure derrotat a Vilade-cans (2-0), un resultat que acos-ta els de José Miguel López a la zona de perill. El Valls també va tornar de buit del camp del Vis-ta Alegre, on va caure a la tarda, el Vista Alegre es va imposar al Reddis (3-0), igual que ho va fer l’Igualada amb el Torredembar-ra (2-0), fet que deixa els reu-sencs a un pas del descens i els torrencs, com a cuers.

Dissabte, Torredembarra-Vista Alegre (dos quarts de cinc), Morell-Martinenc (cinc) i Reddis-Viladecans (cinc). Diu-menge, Torreforta-Santfeliuenc (tres quarts de dotze) i Valls-Sants (dos quarts de cinc).

Cap equip del Camp de Tarragona suma tres punts a Primera Catalana

FUTBOL

L’únic empat, el del Morell a Andorra

Mónica Pérez«Molt ben jugat per nosaltres, so-bretot en la primera meitat, i una llàstima que no ens n’anéssim al descans amb un gol». Així defi-neix Santi Castillejo, tècnic del CF Reus, el paper del seus davant un Huracán líder que no va acon-seguir dissabte acovardir l’equip de la capital del Baix Camp. Ho sabia el navarrès, que va desple-gar sobre la gespa de Manises un onze amb vocació atacant, adaptat a les dimensions de l’es-cenari, molt similar a aquell que li havia suposat la derrota davant el Llagostera (3-2) en una quarta jornada de competició en què, «malgrat el resultat, vam treure dos gols».

Sense Beñat a la medul·lar, que cumplia sanció just davant la bèstia negra del grup, però amb Masqué i Sergio León encenent la metxa des de la línia d’atac.

Castillejo va tornar a apostar pel 4-4-2 que resol la situació en camps més petits, amb dos pun-tes per llançar-se a la cerca del gol davant un Huracán disposat a convertir el pas dels reusencs pel seu feu en el cinquè triomf con-secutiu, en un inici de tempora-da en què es manté encara invic-te. Els roig-i-negres van trencar dissabte la dinàmica vencedora dels valencians a Manises, es-garrapant un punt «molt positiu, perquè eren els líders, però segu-rament vam poder anar més en-llà». El CF Reus s’aboca a l’ofen-siva per combatre aquest inici de campanya en què la manca d’efectivitat comença a llastrar els resultats roig-i-negres, i tan-car-se davant les dificultats no és ja una opció. «Taranilla, Marquès i Sergio León són homes d’atac, i també vam tenir organitza-dors... buscàvem un equip més

físic per a partits com aquest», conclou Castillejo, que comença ja a perfilar «bastants canvis da-vant l’Alcoià –dimecres, 20.15h, Estadi Municipal–, en jugar dos partits amb tan poc marge, hem de veure abans com està la gent i decidir en els entrenaments».

Aprovats els pressupostosEls socis de l’entitat roig-i-negra van aprovar divendres en l’As-semblea General els comptes de tancament de la temporada 2011-2012, que deixen un resul-tat positiu de 1.033 euros. Els 104 participants van aprovar també el pressupost de gairebé 730.000 euros amb què comptarà el CF Reus aquest curs. L’Assemblea va decretar també dues jornades mig econòmiques, que tindran lloc durant aquest curs.

Sobre l’elecció de la nova directiva del club, el mateix di-

vendres es va constituir la Junta electoral, i entre demà i dissabte s’exposarà el cens electoral i es mantindrà obert el termini per a la presentació de reclamacions.

A partir del dia 19 i fins al 26 es podran presentar candidatures a la presidència del CF Reus. si el 27 només n’hi hagués una, es proclamaria el nou president. En

cas d’haver-hi més, s’iniciaria la campanya electoral que hauria de desembocar en les votacions el proper 10 de novembre. Si no s’hi presentés ningú, l’equip di-rectiu actual seguir al capdavant de l’entitat mentre es forma una junta gestora que tornaria a con-vocar eleccions novament més endavant. Si algú de l’actual jun-ta s’hi presentés, no caldrien les votacions.

L’aposta dels reusencs va servir per tallar la dinàmica de victòries de l’Huracán al seu feu

Dimecres, l’Estadi rep la visita d’un Alcoià que arriba als límits de la zona de permanència

FUTBOL

La imbatibilitat del líder no acovardeix els homes de Santi CastillejoEl tècnic navarrès va plantejar a Manises un onze inicial amb vocació ofensiva que va acabar amb el CF Reus esgarrapant el punt del 0-0

Xavi Marquès lluita per l’esfèrica davant un rival de l’Huracán, dissabte al Municipal de Manises.

CF REUS DEPORTIU

2308/10/2012 diarimésESPORTS

RedaccióDesprés d’una campanya en la qual els components del Grup Xou Gran de Patinatge del Reus Deportiu han aconseguit una llarguíssima llista d’èxits (Cam·pions Territorials, Segons Clas·sificats en el Campionat de Ca·talunya, Campions d’Espanya i Sotscampions d’Europa), ahir es va culminar la fita amb l’obten·ció de la Medalla d’Or en el Cam·pionat del Món que se celebra a Auckland (Nova Zelanda). El Grup Xou Gran va posar en esce·na una creació basada en la lle·genda de Sadako Sasaki i les mil grulles d’origami, basada en la història d’una de les petites víc·times de la bomba d’Hiroshima durant la Segona Guerra Mun·dial. La seva espectacularitat i la seva magnífica execució han fet

que l’equip reusenc –sota la di·recció de Xavier López, que tam·bé forma part del grup– acon·seguís la primera posició per davant d’un dels seus màxims ri·vals, l’equip del Club de Patinat·ge Artístic d’Olot que ha quedat en segona posició i a qui el Reus Deportiu també vol felicitar per la qualitat de la seva participació. En total, en aquesta categoria han pres part sis equips: dos itali·ans, dos argentins i dos catalans.

Recepció a l’Ajuntament La Junta del Reus Deportiu, presidida per Mònica Balsells, acompanyada per la delegada de la secció de Patinatge, Mercè Capdevila, han mostrat la seva satisfacció per aquesta medalla, un sentiment que han compartit amb els pares de les patinadores

que ahir al migdia es van reunir a les instal·lacions del Reus Depor·tiu. Una celebració en la que hi ha participat també l’Alcalde de la ciutat de Reus, Carles Pellicer, així com el regidor d’Esports del consistori reusenc, Sebastià Do·ménech, i el regidor d’Ara Reus, Jordi Cervera.

Balsells ha manifestat la satis·facció per viure «un dia històric per al patinatge artístic reusenc»

i va destacar el paper de tots els implicats en «una iniciativa que ha comportat un important es·forç econòmic de tothom en el qual també cal agrair la col·laboració dels reusencs i reu·senques que han pres part en la campanya ‘El Comptaquilòme·tres’ per tal d’aportar recursos per aquest desplaçament tan costós».

El propi Carles Pellicer acom·

panyarà dijous Mònica Balcells juntament amb la representació que rebrà el Grup Xou Gran a l’aeroport del Prat, on aterraran a un quart de nou del matí. La tarda del mateix dijous tindrà lloc una recepció a l’Ajuntament i posteriorment l’equip visita·rà el Pavelló d’Esports del Reus Deportiu, en el decurs del partit d’OK Lliga que el Reus Deportiu que jugarà contra el Maçanet.

PATINATGE

El Grup Xou Gran del Reus Deportiu es corona al Campionat del Món Van imposar-se a l’Olot amb l’exercici ‘Carta Blanca’, inspirat en la Segona Guerra Mundial

Les reusenques van interpretar el mateix exercici al Pavelló de Reus, abans d’anar a Nova Zelanda.

CEDIDA

El Vendrell s’emporta amb solvència el derbi d’inici de l’Ok Lliga al Joan Ortoll

HOQUEI PATINS

El Reus Deportiu cau golejat a domicili davant l’efectivitat del Vilanova

RedaccióEls homes que entrena Pere Va·rias van imposar·se amb soli·desa (3·6) divendres al Vendrell, en el derbi que marcava aquest inici de temporada a l’Ok Lliga. Un doblet de Borja Ferrer va ser·vir als calafellencs per maquillar el resultat en una cita en què el

conjunt verd es va avançar ja en el 4’, per mediació de Barroso, per emportar·se al descans la renda del 0·1. A dos minuts per la conclusió de l’encontre, Xavi Costa, Ángel Rodríguez, Jepi Selva i, novament, Barroso ha·vien perforat la meta custodiada per David Arellano i feien brillar

l’ 1·6 a l’electrònic per a un Ven·drell a què només s’havia atrevit a fer front Gerard Vergès, amb un gol estèril a la represa.

Ensopegada roig-i-negraEl Reus Deportiu no va poder fer més per endur·se el gat a l’aigua a Les Casernes (9·5), i va

caure en un partit de debut en lliga que va arrencar amb un gol de Jordi Creus, abans que Marí contestés en una primera meitat que va acabar en 5·1. El segon temps va no va variar la dinàmi·ca d’una cita que va acabar amb el Reus intentant reparar la des·feta de l’inici, massa tard.

CEDIDA

Un instant del partit que enfrontava Vendrell i Calafell.

El CBT de Berni Álvarez encaixa la primera derrota davant el Mallorca (75-73)

La cita que enfrontava el con·junt serrallenc amb el Mallor·ca va començar amb un joc poc vistós: mentre uns balears ràpids en atac es llançaven a la recerca del tir exterior, el CBT apostava per la superioritat en joc interior. David Fernández, Álex Alba, Eloi Galofré, Edu Riu i Edu Villacampa forma·ven el quadre blau en un pri·mer quart que va concloure en 19·20. A l’inici del segon quart, Alaminos va agafar la responsabilitat del joc ofen·siu, aconseguint trencar la de·fensa mallorquina en els tres primers atacs. A falta de dos minuts per al descans, i amb el marcador en 35·35, un parcial 1·9 gràcies a les recuperacions defensives va decantar el mar·cador per al CBT. A l’inici del tercer quart, però, el Mallorca tornava a igualar el partit. Se·guien en zona els illencs i ano·taven amb facilitat, buscant penetracions i doblant pilotes al tir exterior. El tercer quart va concloure amb 57·56. Un tram final d’infart, en què dues cistelles d’Alba i Alaminos van servir per retallar distàncies a un resultat que, malgrat tot, va acabar en derrota. Redacció

24 diarimés 08/10/2012

DivenDres, 12 D’octubre

A les 9 h. Des del pavelló fins al Remei passant per Mas de Forès. Bicicletada popular.

A les 11 h. A l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella. Inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics...

A les 12 h. A ca Cosme. Inauguració de la Fira de Bandolers.

A càrrec de l’il·lustríssim Sr. Josep Po-blet i Tous, President de la Diputació de Tarragona.

A 17:30 h. A l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.

Obertura de la mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics...

A la mateixa hora. Al Portal. Tallers per a infants relacionats amb la Fira de Bandolers.

A les 18 h. A ca Cosme. Taula rodona al voltant de 10 anys de Fira de Bandolers.

A les 19:30 h. Museu d’Alcover. Inauguració de l’exposició Records per sempre de l’artista alcoverenc Jordi Isern.

A les 20 h. Pels carrers del poble. Un pregoner ens informarà de la fira a l’Alcover d’ara fa uns 400 anys.

A la mateixa hora. Davant del Pavelló. Sortida nocturna per la vall del Glorieta.

A les 20:15 h. Al Casal Popular La Bretxa. Actuació musical i inauguració d’una exposició fotogràfica.

A les 22 h. Arribada dels bandolers a la vila, no us en refieu.

A les 22:15 h. Al portal de la Saura.

Els bandolers envairan els carrers de la vila d’Alcover.

A les 23 h. A la plaça Vella. Anunci del perill de bandolers.

A continuació. A la plaça Vella. Cabaret Màgic amb Rubén Vilagrand i Mag Gerard.

A les 0:30 h. A la plaça Nova. Ball. TRÀFIC serà l’encarregada, un any més, d’amenitzar la nit.

DissAbte, 13 D’octubre

L’Associació Comerciants d’Alcover ens convidarà a sortir per fer un tast de pro-ductes tot gaudint dels aparadors enga-lanats que han preparat per a les festes.

D’11 a 13 h. Des del pati de l’església Nova.

Passejades amb carro pels carrers del poble pels infants.

A les 10:30 h. A la plaça Nova. La Bandolerada.

A la mateixa hora. A l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.


A les 12 h. Al Portal. Espectacle de circ i teatre a càrrec dels alumnes de l’Escola Mare de Déu del Remi participants al taller organitzat per l’AMPA, curs 2011-12.

A les 12:30 h. Al Casal Popular la Bretxa. Concert vermut.

A les 15:30 h. 10a cursa d’ORNIS.

A les 17:30 h. A l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella.


simultàniament. Al Portal. Tallers de la Fira de Bandolers.

A partir de les 18 fins a les 20 h. Al portal de la Saura.

Accions teatrals amb la música el Grup de Flautes de l’EMMA i el grup de música tradicional Ribatònics.

A la mateixa hora. A la pl. Vella. Inici d’entremesos teatrals.

A les 18:15 h. A la pl. d’en Rubert. El retorn de la galeta bandolera.

A les 18:30 h. A la plaça de l’església Vella. Un bon lloc.

A les 19 h. A la plaça Vella.Inici de les 2es accions teatrals.

A les 19:15 h. A la plaça d’en Rubert.

El retorn de la galeta bandolera.

A les 19:30 h. A la plaça de l’església Vella. Un bon lloc.

A les 20:15 h. A la plaça de l’església Vella.

Un pastís per repartir!!!

A les 21:15 h. Al portal de la Saura.

Rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes per l’ús de l’aigua.

A les 22:15 h. A la plaça Nova. Tast de bandolers.

A les 0:30 h. Al pavelló. Ball de fira amb Orquestra Girasol.

Diumenge, 14 D’octubre

A les 9 h. Pels carrers de la vila.Matinades amb els grallers de la vila d’Alcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo.



A les 11 h. Per carrers del poble. Cercavila dels participants a la II Concentració de les motos.

A les 11:30 h. A l’avinguda de Montblanc i Portal.

Exhibició de les motos participants a la concentració.

A les 12 h. Al carrer de les Rodes.XXI Trobada de Gegants.

A les 12:30 h. Pels carrers.Cercavila de gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila i ballada de germanor.

A la mateixa hora. Al Casal Popular la Bretxa.

Concert vermut.

A les 13 h. Al Portal. Concert vermut del grup de música tradicional Ribatònics: acordionistes de la Ribagorça.



A les 18 h. A la plaça Vella.Inici dels esquetxos teatrals.

A la mateixa hora de la tarda. Al Portal.

Xaranga BandTocats

Ales 18:30 h. A la plaça d’en Rubert.

El retorn de la galeta bandolera.

A les 19 h. A la plaça de l’església Vella. Un bon lloc.

A les 20 h. Al Cercle d’Amics. Havaneres.

A les 20:30 h. A la plaça de l’església Vella.

Un pastís per repartir!

ALCOVER

ACTES DEL CAP DE SETMANA DE LA FIRA DE BANDOLERS

RedaccióAlcover enceta aquest cap de set-mana la Fira de Bandolers més important de Catalunya. Aquest esdeveniment engloba actuaci-ons teatrals, conferències, pro-postes lúdiques com espectacles de circ i tallers per a tota la famí-lia. Així mateix els visitants gau-

diran de la mostra d’oficis antics, arts tradicionals i productes au-tòctons i de la desena edició de la cursa d’ornis.

Un cop finalitzi la Fira, les ce-lebracions no s’acaben perquè el municipi encetarà la Festa Major de la Mare de Déu del Remei.

En el marc d’aquestes festes,

es portaran a terme els actes li-túrgics, així com també activitats de caire més tradicional i popular com les actuacions castelleres, la processó, el Ball de Dames i Vells o els versots dels Bruixots d’Al-cover. La música tampoc no fal-tarà, i és que un dels plats forts de la Festa Major és el concert que el

grup Els Amics de les Arts oferirà al pavelló municipal a partir de les dotze de la nit. El grup com-partirà escenari amb Una veci-na se tormenta. La Festa Major acabarà el dilluns, 22 d’octubre amb un magnífic castell de focs. Tota la programació està al web municipal.

FESTIVITAT

Alcover està de celebració, amb la Fira de bandolers i la Festa majorEl concert de Els Amics de les Arts és el plat fort de la Festivitat de la Mare de Déu del Remei

El gegants estaran presents a la Fira i a la Festa Major.

DIARI MÉS

CRISTINA AGUILAR

2508/10/2012 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic ([email protected] o [email protected]). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[[email protected]] Redacció: Laia Díaz, Antoni Guasch, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Carme Mas, Joan Marc Salvat, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [[email protected]]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Metrovacesa i la política comercial a ReusTRIBUNA

Gairebé tots els estudis sobre l’estructura econòmica de la ciutat confereixen al sector comercial minorista una importància capital. I és ben cert, la quantitat de l’oferta, la seva qualitat, la professionalitat, tant de propie-taris com dels dependents, està acreditada arreu i difícilment es pot trobar a Catalunya un segment de comerç tradicional urbà de tanta excel·lència com el de Reus, que ha comptat al llarg dels anys amb el suport de l’Ajuntament, en els àmbits que li són propis, o sigui d’urbanisme comercial, la promoció i, per descomptat, els aparcaments ubicats en corona a l’entorn del centre i a uns preus per l’usuari que resisteixen amb escreix tota comparació. Però els mateixos estudis també avisen d’una progressiva pèrdua de quota comer-cial, principalment en altres segments de l’oferta, en favor de les polaritats del nostre entorn comercial més pròxim. La presència d’El Corte Inglés, la anunciada d’IKEA i les noves inversions al Parc Central, que creixerà un pis més, sense deixar de banda el Polígon Comercial de les Gavarres, fan que Tarragona pot posar en perill aquesta important capaci-tat d’atracció comercial que la nostra ciutat encara té. D’aquí la necessitat que té Reus d’un centre comercial i d’oci integrat, per tal de intentar competir en el mateix segment l’enorme ca-pacitat de sostre comercial instal·lat de Tar-ragona. El concurs per tal d’operar la llicència co-

mercial que Reus va obtenir de la Generalitat va ésser molt competitiu, i les ofertes poten-tíssimes donada la fama comercial de Reus. Només hi varen poder participar les empre-ses més acreditades i solvents dels sector. Tot plegat en un procediment administratiu més que immaculat. Aquest projecte, però, va tenir un enemic declarat des del primer moment, el del Sr. Carles Pellicer, aleshores regidor i ara alcalde de la ciutat, de la mateixa manera que va anar al Registre de la Propietat per buscar impe-diments a la ubicació del centre comercial a l’entorn del Parc de Sant Jordi, va votar, per dues vegades, en contra de la remodelació

urbanística dels terrenys que havien d’ubicar IKEA, al sud de la ciutat. És coneguda la seva vinculació al sector co-mercial; de fet, va ésser president de la Unió de Botiguers de Reus. Però no per això es pot justificar la seva obsessiva creuada en con-tra del centre comercial i d’oci, adjudicat a la operadora Metrovacesa. Aquesta gestora de centres va oferir d’entra-da el doble del cànon establert en el concurs, com a mostra del seu enorme interès i unes aportacions dineràries avançades del cànon anual. Aquesta oferta a hores d’ara, en la si-tuació de crisi econòmica i de caiguda de la demanda comercial, és difícil de mantenir. Pel que sé, l’operadora va presentar una nova proposta, prou raonable donades les circum-stàncies, de pagament del cànon, consistent en una rebaixa de l’aportació anyal sempre

pel damunt del tipus del concurs i per sobre de les ofertes de tots els competidors i un augment progressiu de les anualitats per tal que al final de la concessió l’Ajuntament de Reus hagués ingressat el mateix que en l’ofer-ta inicial. La pregunta és per què no acceptar-ho i cór-rer el risc de la pèrdua d’una operador pro-fessional de primera magnitud encara a tot l’Estat. L’alcalde ja anat deixant anar la seva ani-madversió vers aquest projecte des de fa mesos. Té una cobertura argumental fàcil, aquest és un projecte de l’anterior Ajunta-ment, no seu.

La responsabilitat, però, sí que serà seva, per la pèrdua de la capacitat de competir comer-cialment, per posar en perill la capitalitat co-mercial de Reus, per no haver sabut, o potser volgut, negociar amb l’empresa titular de la concessió i la llicència comercial, per haver dilapidat la possibilitat de creació de cente-nars de llocs de treball potencials i per haver lesionat la capacitat d’elecció dels consumi-dors de Reus i del nostre entorn territorial d’atracció comercial. Tenim un govern municipal capficat i acom-plexat per la gestió feta pels seus anteces-sors, reconeguda arreu, menys per ells. I un Alcalde que no para de menystenir-la i em-brutar-la, incapaç de negociar cap sortida a situacions complexes com aquesta que afecta el futur d’un sector econòmic de vital impor-tància per a la nostra ciutat.

LLUÍS MIQUEL PÉREZExalcalde de Reus

Tenim un govern municipal capficat i acomplexat per la gestió dels seus antecessors

És coneguda la vinculació de Pellicer al sector comercial, va ser president de la UBR

L’art més emergent, aquesta tardor a TarragonaTRIBUNA

La Capitalitat de Tarragona 2012 ja es troba en el seu moment més àlgid de l’any. Després d’unes festes de Santa Tecla esplèndides i d’un XXIV Concurs de Castells amb un èxit i una participació inoblidables i immillo-rables; la tradició més popular de la nostra ciutat passa el relleu ara, durant els mesos de tardor, a l’art més contemporani i emergent. I és que Tarragona acull d’aquí a unes set-manes una nova edició del Festival Inter-nacional de Fotografia, SCAN, així com del Festival Internacional de Cinema REC, amb la voluntat de convertir-se en capital cultu-ral referent dins l’art i el talent més actual. La ciutat i l’Àrea de Cultura s’abocaran una vegada més en allò que estarà passant al car-rer, a les sales d’exposicions, rebent gent de fora i donant veu als nostres artistes, com a

veritables protagonistes de la tardor cultural tarragonina. Els tarragonins i tarragonines estimem la cultura en tots els seus àmbits, però darre-rament i a través de concursos com el Mira-des de Tarragona, ja en la seva setena edició, estem demostrant el gran valor que a la nostra ciutat tenen cada cop més l’art de la fotografia i el cinema, entenent la visió més

contemporània d’aquestes manifestacions artístiques i implicant-nos del tot. De fet, la darrera edició d’aquest concurs que s’orga-nitza dins Tarragona 2012, va rebre 985 fo-tografies, de les quals el Jurat, experts fotò-grafs i agents culturals de la ciutat, van tenir molta dificultat per escollir les guanyadores. També cal destacar, a nivell audiovisual, els treballs Ghost Track, Veritas, Crossing Limits, El Fill de Caín o el concert a favor

de la pel·lícula Sonata per a Violoncel, amb què Tarragona 2012 i Tarragona Film Office s’hi han implicat intensament durant aquest any. Així, des de l’Ajuntament i des de la Capita-litat de Tarragona 2012, encarem l’arribada de la tardor amb les propostes més contem-porànies: l’SCAN i el REC, a les quals caldrà afegir molts d’altres esdeveniments cultu-

rals com la Temporada de Tardor del Teatre Metropol, la Setmana del Còmic, la Nit de Santa Llúcia al Teatre Tarragona i d’altres que ompliran la ciutat del talent més con-temporani, convertint-se en cruïlla de la cul-tura catalana i fent gaudir la ciutadania en general d’una interessant oferta d’activitats gràcies al treball conjunt dels agents cultu-rals de Tarragona, institucions i entitats. Benvinguts a la tardor més cultural!

CARME CRESPOTinent d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona

Encarem l’arribada de la tardor amb les propostes més contemporànies

Els tarragonins i tarragonines estimem la cultura en tots els seus àmbits

CARTES

NàsticSóc aficionada i sòcia del Nàs-tic. He estat amb l’equip en moments dolents i els bons moments. En camps com a fut-bolins i en camps de primera. I em considero bastant crítica amb l’equip. Al començar la temporada i a l’anar a buscar el

carnet de sòcia, a l’entregar-me la bufanda i al llegir «Torna-rem» em va sortir de l’ànima: tornarem «a cagar-la». I penso que és el que estem fent. Crec que des del primer moment hi ha una pressió i una obsessió a pujar que no és bona. L’equip és completament nou i és com

si haguessin posat una llavor. Hem de donar-li un temps pru-dencial a créixer i a acoblar-se com a equip. I tant que vull veure un Nàstic a 2A... Però penso i vull veure Fut-bol, tornar a gaudir amb l’equip. Per això crec que és massa aviat per buscar culpables i crec que

li hauríem de donar un vot de confiança al cos tècnic... Han estat jugadors de l’equip i ells millor que ningú saben què re-presenta el Nàstic per Tarrago-na i pels tarragonins...

Laura EspanyolTarragona

Els Castellers de Vilafranca guanyaven ahir la 24a edició del Concurs de Castells de Tarragona i se situaven més a prop del cel que mai. Els verds es van imposar per sisena vegada consecutiva en la competició castellera més important del país i s’erigien com la colla que més cops l’ha guanyat. La lluita pel segon lloc es va mantenir fins al final entre les dues colles vallenques. La Tarraco Arena s’omplia així ahir amb castellers i aficionats dels castells, però també de polítics –inclòs el propi president de la Generalitat, Artur Mas– que van trobar en la que podria considerar-se una de les màximes expressions de la cultura catalana l’escenari idoni per fer referències al debat que centra l’actualitat política del país: la independència de Catalunya. Uns traient ferro a expresidents que auguren un futur negre a la independència catalana o d’altres utilitzant símils metafòrics entre la construcció dels castells i la construcció del camí cap a la sobirania nacional, ningú va deixar escapar l’oportunitat per fer-hi referència. I és que els crits d’«in-dependència» van sentir-se ahir també a la Tarraco i sembla que no serà cosa d’un dia. Els detractors de la idea de la independèn-cia hauran d’escoltar-lo, sembla –d’ara en endavant– a la majoria d’esdeveniments públics en què la ciutadania hi concorri. Però aquestes mostres –en definitiva, de llibertat d’expressió– conti-nuen sense ser enteses des de l’Espanya centralista.

Crits d’«independència», també als castells

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Gràcies, @castellística!Els qui no estiguin gaire ficats en les xarxes socials i en els cas-tells potser no els sonarà el nom de @castellística, però en el món casteller ja s’ha convertit en tot un fenomen. Una persona anònima va començar a piular a Twitter tot tipus d’informació estadística sobre les diades castelleres i es va convertir ben aviat en un referent per tots aquells que han d’escriure cròniques, però també com a font d’informació de curiosos que volen saber, per exemple, el nombre de castells de nou que ha descarregat una colla. Durant aquests dies de Concurs, @castellística no podia faltar; és més, els periodistes vam fer un clam perquè se li facilités una acreditació ja que tenia dificultats per aconseguir una entra-da. I què hauríem fet sense ell? Les seves bases de dades i taules de resultats han corregut aquests dos dies per tots els ordinadors dels periodistes que han cobert el Concurs i que, desbordats per la feina, han trobat en ell un reforç per complementar les seves cròniques. Gràcies per tot, @castellística!

26 diarimés 08/10/2012 DEFUNCIONSTarragonaCarmen Chacón Lillo. Ha mort als 85 anys. El funeral serà avui, a les 9:30 h. a Sant Josep Obrer de Torreforta.

ReusRoberto Martín Sánchez. Ha mort a l’edat de 33 anys. Joan de Dalmau Casals. Ha mort als 85 anys. El funeral serà avui a les 9h a Sant Pere.Miguel Garustovich Ramí-rez. Ha mort als 64 anys. La cerimònia de comiat serà avui a les 10:30h al Tanatori.Ascensión Álvarez Melcón. Ha mort als 85 anys. El funeral serà avui a les 10:45h a l’esglé-sia de Sant Joan.Julio Cruz Gómez. Ha mort als 89 anys. La cerimònia de comiat serà avui a les 12h al Tanatori.Lucrecia Bravo Villalba. Ha mort als 85 anys. La cerimò-nia de comiat serà avui a les 15:30h al Tanatori.Paula Sánchez Garcia. Ha mort als 75 anys. El funeral serà avui a les 16:30 a l’església de Sant Joan.

DEFUNCIONS

2708/10/2012 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

Buena compra. opor-tunidad. piso de 3 hab., 2 baños,cocina y galería. Terraza 80m2 + buhardilla 25m2 diáfana. Parking. Esquinero. 6 ª planta. Ex-terior. Armarios empotrados. Cale-facción. 155.000 euros. Plaza Las Américas, Edificio Coll de l’Illa. TEL: 977.25.09.93

eL serraLLo, oBra nueva, pi-sos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electro-domésticos, cuquísimos, edificio “Ser Marino”, acabados moder-nos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39

se vende piso de ocasión en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefacción de gas. Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderías, cap etc... Oportunidad única 30% de descuento. Infórmate sin crom-pomiso 977.214.713

oportunitat. escuLtor ver-deroL. Piso magníficas vistas murallas y mar. 4 Habitaciones, 2 baños, galería y terraza. 250.000 euros. Pàrquing incluído. Tel: 616.835.063

venta de piso via roma. Am-plio. 125m2 útiles. 4 habitacio-nes dobles. Muy buen estado. 320.000e. TEL: 977.25.09.93

Bonito piso seminuevo en Violant d´Hongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baños com-pletos, galería y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio económico, subrogación hipoteca 100%. 977.214.713

pere marteLL, zona p. imperial. Piso de 80m2 útiles, 3hab, 2 baños, cocina, galería, terraza, impecable, vivienda totalmente reservada, cocina, baños, con muy buenos acabados de diseño y calidad, bien conservada, calefacción y aire

acondicionado. 186.000 EUROS. T. 977.25.09.93

rovira i virGiLi, piso rehabilita-do nuevo 125 m2, Alto Standing, 3 hab, 1 Suite, 2 baños, cerca Rambla Nova, 450.000e. Info. 696.10.45.21

oportunidad inversion. Vendo piso con inquilinos sol-ventes. 4 habitaciones (3 dobles), 2 baños, cocina independiente, comedor, terraza, ascensor, par-king. Finca 15 años. Buen estado. Delante Piscina Serrallo. Precio convenir. Directo propietario. Tel: 630.037.380.

Altres poblacions

paLLaresos, oBra nueva jun-to al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comu-nitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 280.000 euros. www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93

reus. vendo 2 casas para reformar totalmente, parcela 340 m2, casa 159 m2, almacén 49 m2, esquinera, puerta acceso coches. Vendo como solar, 120.000e. Tel. 630.232.418

Gran casa en paLLaresos pueblo. 2.200m2 terreno, piscina, jardines, pista deportiva, barbacoa. Muy bien situada, buenas calida-des. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependencias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 salón, cocina 35m2, 6 baños, porches y terrazas.

1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239

reus. c/navarra vendo piso. 70 m2. 3 habitaciones. Sin as-censor. Amueblado y reformado. 50.000e.Tel: 617.920.859

oportunidad piso céntrico Reus, 4 habitaciones y 2 terrazas. Económico. Tel. 660.742.272

Bomont. campo de GoLf. Am-plio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall, cocina indepen-diente, 2 plazas de parking y tras-tero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

Locals, Oficines,Naus, Pàrquings,

Terrenys

saLou, zona estivaL, terre-no urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 150.000 euros.T.977.25.09.93.

reus. pere de LLuna 41, ven-do, alquilo, parquing para 4 motos, minicoche, buen acceso, edificio nuevo, 5.000e. Tel. 630.232.418

terreno de 700m2 pàra la construcción de 2 casas con proyec-to 170.000 EUROS.T. 977.25.09.93

saLou, zona pueBLo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

• Lloguer

Tarragona

LLeó, pis reformat de 1 dorm. s-menjador amb terrassa de 25 m2, cuina americana, bany complert, com. incl. Subministres d’ alta. 380 e/ mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

sant pere, serraLLo estudi reformat, s- menjador, cuina ame-ricana, 1 bany, moblat, com. incl. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

av. països cataLans, estudi s/ nou , cuina americana, bany, mo-blat, exterior, ascensor, com. incl. 350 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

rovira virGiLi. LLoGo pis mo-blat. 120 m2. Tot exterior. 3 habita-cions, 2 banys. Equipadíssim. 750 eruos. Tel: 627.539.333

serraLLo-port. caLLe Gra-vina. aLquiLer con mue-bles. 2 habitaciones + trastero. Aire acondicionado.450e. TEL: 977.25.09.93

aLquiLo piso c/san miGueL. 3 habitaciones, amueblado, ascensor. 450 E. Tel: 977 22.03.72

ramBLa nova , pis de 4 dorm.,s- menjador, cuina office amb vitro, 2 banys, armaris encastats, assoleiat, ascensor , 2 pk i com. inclosa. 800 euros/ mes. NOU HÀBITAT CON-

SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitacio-nes (1 en planta baja). Cocina con despen-sa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con pis-cina, 390.000 euros. TEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

SE ALqUiLAn piSOS dE ObrA nUEvA en Tarragona centro. pisos de 1 y 2 habitaciones en el complejo royal Tarraco, cercano a la universidad. parquet, aacc, instalaciones de-portivas y piscina exte-rior. parkings disponi-bles. desde 450e/mes. 977.214.713 web: royal.promysa.com

reus. Zona Miseri-còrdia. pis espaiós de 125m2 de 4 habitacions grans, 2 banys complets, de origen molt ben con-servat. Tot exterior, molt lluminós, amplia terras-sa tancada d’allumini. Menjador amb sortida a balconera, ascensor i possibilitat de plaça de pàrking a la finca del costat. preu: 126.000e Telf; 652.960.787

rEUS. GEnErAL MO-rAGUES. pis senyorial de pocs anys, 4 ha-bitacions, 3 dobles, 2 banys, cuina office, menjador amb terras-sa cantonera. Terres de marbre, calefacció i a/a. parking opcional nego-ciable. preu. 169.000e Telf: 615.620.161e

reus. Zona pastoreta. pis espaiós de 125m2 de 4 habitacions grans, 2 banys complets, de origen molt ben con-servat. Tot exterior, molt lluminós, amplia terras-sa tancada d’allumini. Menjador amb sortida a balconera, ascensor i possibilitat de plaça de pàrking a la finca del costat. preu: 126.000e Telf; 615.620.161

vEnTA dE TrASTErOS y pArkinGS en tarragona centro (2 últimas pla-zas). Trasteros desde 4.500e + ivA y financia-bles!!. varios tamaños. 977.214.713

ObrA nUEvA En TArrAGOnA CEnTrO.

piSOS de 1, 2 y 3 habitaciones en

el complejo royal Tarraco. disfrute de

un complejo con instalaciones deportivas

(pádel, squash...) desde 105.000

euros, ivA reducido. piscina, parkings y

trasteros. Financiación garantizada. Tfno: 977 214 713 Web: royal.

promysa.com

TArrAGOnA. CArrEr CApUTxinS, pis cèn-tric, moblat, 1 habita-ció gran, bany complet, cuina equipada, saló, sol, vistes exterior, ca-lefacció, ascensor. par-ticular. Tel. 660.726.827

OCASiÓ. nAU En vEndA64.000 EUrOS

pOLíGOn dE vALLS 607.903.361

28 diarimés 08/10/2012 CLASSIFICATSFORT SL. TeL. 977 22 90 y 96 - 609 309 507

LLeó, pis reformat 1 dorm., s- menjador , cuina amb vitro, 1 bany i 1 lavabo, com. incl. Subministres d’ alta. 380 euros/ mes. NOU HÀ-BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

rbLa, Nova, pis de 3 dorm.- s- menjador, cuina , 1 bany, ascen-sor, subministres d’ alta i com. incl. 600 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

HiGiNio aNGLes, pisos aLto Standing de 135 m2, SIN MUe-BLeS, esquineros, mucha luz, 4 Hab. 2 Baños, cocina amplia, rehabilitados, últimas unidades. Información 635.125.576

rbLa, Nova, pis de 3 dorm.- s- menjador, cuina , 1 bany, submi-nistres d’alta i com. incl., ascensor . 600 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Cristofor CoLom, piso 65 m2 SIN MUeBLeS, de 2 hab, am-plio comedor , balcón, al lado del Mercado Central, 400 e/mes. Info. 635.125.576

av. CataLuNya.- pis de 4 dorm., s- menjador amb balcó, cuina office, 2 banys, ascensor, moblat, com. incl. 675 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507

rovira i virGiLi, pis reformat de 3 dorm., s- menjador amb terras-sa, cuina office amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, com. incl. 460 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507

serraLLo. piso 2 Habita-CioNes. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solárium. 550 euros/mes. TeL: 977.25.09.93

Altres poblacions

moreLL, pis s/ Nou de 2 dorm. s-menjador amb balcó, cuina amb vitro, 1 bany, pk, tr i com. incl. 360 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

pobLa de mafumet, pis s/ n de 2 dorm. s- menjador amb te-rrassa, cuina amb vitro, 2 banys, balcó, ascensor, moblat , pk i tr. i comunitat incl. 400 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

aLforja, pis s/Nou de 2 dorm. s- menjador amb terrassa de 30 m2, cuina amb vitro, 1 bany, ca-lefacció, ascensor, pk i com. incl. 375 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

moNtbrió, pis de 3 dorm., s- menjador amb balcó, cuina amb vitro, 2 banys, moblat, pk i tr i com. incl. Zona com. amb piscina. 450 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

reus, Gaudí, pis de 3 dorm. sala- menjador amb balcó, cui-na independent, bany complert, lavabo, calefacció, ascensor. 450 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

La piNeda. pisos Nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Pre-ciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina in-dependiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 550 euros con posibilidad de parking. TeL: 609.44.22.39

poNt d’ armeNtera, pis dú-plex de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office, 1 bany, gol-fes amb terrassa, ascensor i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HÀBI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

reus veLodrom, pis s/N de 1 dorm., s- menjador , cuina ame-

ricana amb vitro, ascensor, cale-facció, pk i com. incl. 380 euros/ mes. Mobles opc. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

aLQuiLo masía a 2 kms de Maspujols. 2 habitaciones, salón comedor, cocina-office, chime-nea. 70 m2. Vallada, agua potable de pozo, barbacoa, balsa piscina y trastero. 4500 m2 de pinar. Para amantes de la naturaleza. 450euros/mes Tel: 660.627.041

riera de Gaià, pis dúplex s/ nou, de 2 dorm, s- menjador, cui-na independent, golfes, terrassa i pk. 450 euros/ mes.- Baixada del Sindicat. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

vaLLs, pis s/Nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro i galeria, 1 bany, a/a, ascensor exterior, pk i com. incl. 380 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

LLoGuer. passeiG. prim. pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787

moNtroiG deL Camp, pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

aLQuiLo piso reus. ZoNa Biblioteca. estudiantes/similar. 4 Hab. Baño, cocina equipada. Tel: 606.889.412

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys,

Naus, Pàrquings, Locals

poL. fraNCoLí. Nau de 700 m2,- 850 euros mes. NOU HÀBI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

via auGusta, LoCaL de 35 m2, instal·lacions fetes. 295 euros/mes. NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

apodaCa.- LoCaL de 300 m2 + 100 m2 d’oficines, instal.laciòns fetes, cèntric. 1.250 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

autÒNoms. redueix Les des-peses. reus locals amb apar-cament a partir 60 euros. tel: 666.140.989

aLQuiLo parQuiNG mediano Rambla,116. Tel: 609.303.285

eN av. roma 6. Local comercial de 275 m². Actualmente oficina comercial. Sala dirección, archi-vos, sala diáfana y lavabos. equi-pamiento: instalaciones eléctrica, telefónica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante cristaleras. PROMOCIO-NeS JOSe LUIS. 977.21.79.50.

LoCaL ComerCiaL eN tarra-GoNa C/CASTeLLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície inte-rior, 135.000 euros. 977.24.08.12

eN C/ beetHoveN, en edificio comercial despacho de 75m². Sala diáfana, archivo y lavabos. equi-pamiento: instalación eléctrica, telefonía y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exte-rior mediante persiana enrollables a motor. PROMOCIONeS JOSe LUIS- 977.21.79.50

TREBALL

trebaLLa Com a tèCNiC Professional en Tanatopràxia-Tanatoestètica i Operari Funerari.

Pràctiques en tanatoris i gestió de feina.Tel 977 27.32.57

trabajar desde Casa www.trabajarya.Com. Tel. 93.100.01.10

eNtreNador persoNaL. LLiCeNCiat iNef ofereix entre-naments físics a domicili, cardio, tonificació braços i cames, glu-tis, abdominals. Preu 20e. Tel. 610.760.263

REFORMES LLAR

aLbaÑiLeria realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

reparaCioNes eLeCtrodo-mÉstiCos, teL: 698.294.777

piNtor eCoNómiCo. tel: 669.161.419 . www.pinturascobo.com

Lampista teL: 649.178.296

MOTOR

TAROT

La brujita HeCHiCera. vi-deNCia, tarot, péndulo. 806 433 178 Visa 931.220.371. 24 h.–euros /min iva inc.Rf 1,21 – Rm 1,57.Mayores de 18 años. Dattel apdo correos 1508301 Mataró.

ENSENYAMENT

iNGLÉs: repaso Westmins-ter College, d’Ixart 1-1-1. Tel. 600.733.475

TAROT AMANDA806.499.500

Sólo mayores 18 años.Leandro Hernández,urb. el bosque 363

(46370) Chiva. Precio máx. red fija 1,21 y red

móvil 1,57€/minVISA 961 04 06 13

Se ofrece paleta para hacer reformas en general. económico y serio. tel. 615.891.932

local comercial, carrer colon 22 in-millorable situació 120 m2, disposa de aire acondicionat, a 25 mts mercat central. info al telf. 635.125.576.

eS lloGa pÀrKinG c/freDeric mompoU. al coStat parc central.tel. 660.604.770

Se alqUila DeSpa-cho-oficina en el vivero empresarial del complejo royal tarra-co. el vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de es-pera, sala de reunio-nes, baños y parking. espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. parking incluido. Derechos es-peciales para el com-plejo deportivo. Desde 150e/mes. 977.214.713

2908/10/2012 diarimésCLASSIFICATS

AMISTAT

AgenciA MAisol. Vols tro-bAr la teva parella estable? Club d’amics. Tel.695.410.052 www.maisol.com

ViUDA qUiere encontrAr personAs 50-70 años, como amistad, buena presencia, para bailar y pasear. Tel: 977 22.62.77

senyorA siMpàticA, AMA-ble, cArinyosA, amb esperit jove, no fumadora cerco senyor entre 73-78 anys amb perfils sem-blants i que li agradi ballar. Reus. Tel. 639.835.718

COMPRES

coMprAMos cAsi toDo. Pi-sos, coches, etc. Préstamos con garantía hipotecaria, anticipo, herencias, mitades indivisas. Se-riedad, rapidez. Tel. 630.232.418

ALTRES

ceDUlAs De HAbitAbiliDAD precios económicos.Teléfonos 977-130.354 / 609-046-146

VenDo scAner, diapositivas y negativos. reflecta cristals-can 7200 + ice. impecable. 180 eUros. tel: 692.505.325

RELAX

tArrAgonA 50e – 1hora de massatge. Tel: 687.320.302

JoVencitA 150 p. nAtUrAl. tel: 642.316.581

15 eUros. Cubana 39 a. Tarrago-na. Tel: 680.907.818

preciso cHicA para chalet relax, zona Tarragona. Tel. 653.103.491

reUs. sArA rellenita. Completo 25E. Tel: 698.478.260

reUs. MeJor piso francesa bus-ca chicas con ganas de trabajar, “no hay crisis”. Tel. 652.026.477

tArrAgonA. Embarazada 1 hora 60 e.Tel: 632.319.183

iMpresionAnte cristinA jovencita, sexy, cariñosa. Masa-je, todo de todo, Completo. Tel: 688.484.097

MAycA. cAtAlAnA. Excelentes masajes con delicioso final. Tel: 977.20.26.20

liDiA. MAsAJe relAX. Diplo-mada. Asequible. ¡REPETIRÁS...! Tarragona. Tel. 647.757.630 (cita previa).

pineDA. MArtA catalana 40, espectacular, seductora, 40, sí a todo. Tel: 664.506.522

se necesitAn señoritas para piso relax Reus. Tel. 610.839.133

MADUritA MAriAnA. Me lo como todo al natural y me gusta más. Tel: 681.065.772

MAsAJe erótico para ambos sexos. Masajista titulado.tel. 685.254.812

rocÍo cAtAlAnA. Guarrona sin límites. Tel: 648.249.571

nicole, MUñeqUitA besos au-ténticos. Media 30 EUROS. 24 hrs. Tel: 681.126.044

nUeVA AbUelA cAtAlAnA. Más guarrona que nunca. Tel: 689.091.995

recién llegADA, todos los ser-vicos. Tel. 633.790.037

“lA toDo terreno”. Sí a todo. olgA rusa. Tel: 648.726.243

AliciA sUizA. Todos los servi-cios. Tel: 633.790.037

cristinA cAtAlAnA 25 Anys 120 de pit natural, morena molt guapa. Segur de Calafell Tel: 600 798 779

segUr cArlA dominicana. Fran-cés sin. Todos los servicios. Tel: 671.334.346

MArtA cAtAlAnA Segur de Calafell. Escort independent 29 anys, morena, prima, guapa molt simpàtica. Tel: 630 432 039

piso relAX sAloU. 30 euros media hora. Chicas nuevas, masa-jes. De 8 a 21 h. Fines de semana 24 hrs. Tel: 603.102.769

segUr De cAlAFell, nUriA catalana, rossa alta, 110 de pit, 24 anys. Hores concertades, pis pri-vat. Tel: 652 593 908

reUs lAtinAs. 2x1. Guapísimas, todos los servicios. Cita previa. Tel: 698.432.991

pepe. Para mujeres que quieran disfrutar. Máxima discreción. Tel. 626.856.386

silViA cAtAlAnA independent, 120 de pit alta, morena. Tots el serveis, Segur de Calafell.Tel: 671 719 296

MADUritA. Sólo españoles. Eco-nómico, Reus. Tel: 622.856.384

AliciA rUsA. Media 30e. 24 hrs. Todo tu gusto. Tel: 648.132.051

reUs. rocÍo recién iniciada. Andaluza morenaza auténtica. 24 añitos. Tel: 648.575.397

VicKy cAtAlAnA. Conejito pelu-do, besitos, griego, francés com-pleto. Reus. Tel: 660.056.981

pAtriciA JoVen, cariñosa, 2 ser-vicios 40 e. Tel: 603.649.911

necesito cHicAs para piso pri-vado. Tel. 698.390.293

lAiA 28 catalana, besucona. Reus. Todo de todo. Tel. 977.27.72.05

AngelA. espAñolA maduri-ta, morbosa. No te arrepentirás. Salou. Tel: 603.257.656

MónicA coloMbiAnA. 30e. Todo de todo. Caliente. Reus. Tel: 608.092.103

reUs. clAUDiA inolvidable. tel: 633.805.896

VenDrell. JoVen, atractiva, española, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621

reUs, MAritXell, CATALANA, madura, dulce complaciente. Tel. 688 313 590

eXplosiVA espAñolA y fran-cesa. Jovencitas, guapísimas. Ma-saje, contactos, salidas. Alto stan-ding. Discreto. Tel: 628.892.397

reUs. piso pArticUlAr. 5 se-ñoritas dispuestas a complacer tus deseos. Tel: 698.570.558

VenDrell. Chica exuberante, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331

MAsAJistA proFesionAl. tel. 628.195.088

cHicA ÁrAbe cariñosa y sim-pàtica, recibo sóla para complacer todos tús deseos, juguetes, dis-fraces, francés hasta el final, sexo anal, lluvia dorada, etc. Servicio completo 60e media hora. Tel. 608.387.770

cArolinA 130 p .Besucona, ardiente. 25 completo. Reus. Tel: 683.116.136

MoDelo en paro pAMelA. Tel. 676.680.160 - 24h.

espAñolA ViciosA sUsAnA, me lo como todo al natural. Tel. 648.469.002

cristinitA 19 añitos, caliente y viciosilla. Tel. 636.737. 720 - 24h.

lA FiesterA del día cAsAn-DrA. Tel. 638.467.736 - 24h.

sAloU. Jessy venezolana 22 años. Completísima. Tel: 603.263.513

VerónicA cUArentonA, Me-DiA 30e. tel. 977 32.15.68

nUeVo cHAlet “LA CASCADA”. Calidad, placer y buen servicio. 24 hrs. Tel: 644.734.665 SALOU

iMpresionAnte rUbiA, jo-ven, pecho 120. Masaje, servi-cios completos. Tarragona. Tel: 669.262.608

sAloU. AlqUilo habitación chalet relax por semanas. Tel. 658.392.009

reUs. trAVesti brendy, completa, mínimo 20e. Tel. 698.609.935

DAnielA. gUApÍsiMA masajista, “bonitos pechos grandes”, delga-dita, masaje californiano (relajan-te muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francés completo, Camilla, vibrador de cintura, lencería erótica. 30 euros. Tel: 672.753.937

AbUelA cAcHonDA a todo sí. Tel: 642.740.412

rUsA rUbiA, cariñosa, simpàtica. Tel: 631.162.269 Reus

5 AMigAs. 30 euros servicio. francés sin finalizado. Muy cari-ñosas, viciosas. Tel: 696.255.672. Reus

MArinA rUsA 120p. Besucona, sin tabús, 25 completo. Reus. Tel: 676.740.880

rellenitA, MADUritA. Sí a todo… Tel: 693.731.224

MAsAJistA iMpresionAnte. “Cuerpo 10”. Cariñosa. Masaje completo 40 e. Tarragona. Tel: 669.262.608

reUs. nUriA catalana, muy complaciente. Tel: 692.889.190

noVeDAD reUs. Mallorquina viciosa. Recibo sola. Todo que sí. Tel. 659.418.233

bUscAs Discreción. Sin men-tiras. Recibo sola. Masajista. Tel: 636.449.788

tArrAgonA “pAlAcete”. 5 chicas sí a todo. Tel: 977 11.20.90

tArrAgonA clAUDiA, pecho gigante, naturales, morbosa. Tel. 651.045.359

Urgen cHicAs nuevo cha-let Salou. Tel. 644.734.665 / 877.018.000

AnA MADUritA y sus 4 AMI-GAS, latinas, españolas, rusas. Todo de todo. 25 completo. Reus.Tel: 659.377.652

recién llegADA Reus, espa-ñola, delgada, estilizada, muy entregada y agradable. Todos los servicios. Tel. 610.839.133

cHicAs torreFortA. Fran-cés natural hasta final. Tel: 683.127.568

reUs. Dos AMIGAS encanta-doras, juntas hacemos todos los servicios. Supereconómico. Tel: 648.266.866

noVeDAD. MADUritA, complaciente…sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel: 688.244.380

MAriA MAsAJe en camilla. Todos los servicios. 1 hora/70 euros. en Reus. Tel. 688.472.290

sAloU. pineDA. NATALIA. Ma-saje profesional. Salidas. Toda clase de servicios. Discreto, eco-nómico. Tel: 628.892.397

se AlqUilA habitación por ho-ras, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697

cHicAs cAlientes jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. Mayores de 18 años. 803.544.009.

AzUcenA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajan-te. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

espAñolA 25 añitos, belle-za, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ.

¿Cansado de que digan 1 precio y luego sea

otro?Bermúdez garantiza 25 euros gr. También

compramos plata.C/Gandesa, 30

TorrefortaC/20,56 BonavistaTel. 692.228.340

COMPRA DE ORO MÁXI-MA COTIZACIÓN, RESCA-TE DE PÓLIZA DE EMPE-ÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTO-RETA Nº 2 REUS PAR-KING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JO-YAS MC. Máxima tasa-ción. Raval Martí Folgue-ra, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Capu-txins,28. 977.24.21.84

PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN EN-GAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE, O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVIN-GUT SOCIAS Nº32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

PROFESORA EN PARO. PRIVADO. CREIXELL 653.021.726

ESPAÑOLA, ELEGANTE,morbosa, indepen-diente. SEGUR-PLAYA. 615.252.553

KARINA. Nuevamente en Vendrell. Atractiva, sensual, exuberante.610.589.727

CASADA ESPAÑOLA, eje-cutiva. No profesional. CREIXELL 608.411.781

JOVEN ESTUDIANTE, 120 pecho natural. Discreto. SEGUR. Tel. 617.613.793

LUCÍA MODELO catala-na sensual y cariñosa. 639.837.989

ASOTARCO MATRÍCULA OBERTA. Cursos de Llen-gua de Signes Contactar via email:[email protected] ó por telf 977 25 05 92 dimarts i dijo-us de 16 a 20 hores.

TRAVESTI 30E completa Reus. Tel. 697.630.642

30 diarimés 08/10/2012 CLASSIFICATS

3108/10/2012 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Simeó, Taïs, Demetri.

CINEMA. CartelleraTELEVISIÓ. Programació

06:30 TelediarioMatinal09:00 LosdesayunosdeTVE10:15 LamañanadeLa114:05 Informativoterritorial14:30 Corazón15:00 Telediario116:05 Informativoterritorial16:15 Eltiempo16:30 Amarentiemposrevueltos17:25 Amoresverdaderos17:45 Amorreal18:30 +Gente21:00 Telediario222:15 Eltiempo22:30 Isabel23:40 Nuremberg,losnazisa

juicio:RudolfHess00:40 ElúltimodíadelaPrimera

GuerraMundial01:30 Lanocheen24H

TVE104:30 Videosmusicales06:15 Lasnoticiasdelamañana09:00 EspejoPúblico12:00 KarlosArguiñanoentu

cocina12:30 Laruletadelasuerte14:00 LosSimpson15:00 Antena3Noticias116:15 Bandolera17:15 ElsecretodePuenteViejo18:30 ¡Ahoracaigo!19:45 Atrapaunmillón21:00 Antena3Noticias222:00 Elhormiguero3.022:30 Tucaramesuena01:00 ¡Vayacasas!02:00 GaningCasino04:30 Videosmusicales06:15 Lasnoticiasdelamañana

ANTENA 312:00 ParatodosLa213:40 Docufilia15:35 Saberyganar16:05 Grandesdocumentales18:00 Docufilia18:55 Biodiario19:00 ParatodosLa219:30 Mireinoporuncaballo20:00 Miradas220:15 Frasier21:00 Docufilia22:00 ElcinedeLa2:Belleza

prohibida23:50 La2Noticias00:15 ElcinedeLa2:Lasombra

delvampiro01:45 ConciertosdeRadio-302:15 CicloSudamericano:

Archipiélago03:30 Zoomnet

TV2

06:30 PuroCuatro06:45 ElzappingdeSurferos08:15 TopGear:Lomejor09:15 AlertaCobra10:15 Rush12:30 LasmañanasdeCuatro14:00 NoticiasCuatro14:50 DeportesCuatro15:45 Castle19:00 LastardesdeCuatro20:00 NoticiasCuatro20:45 Premièrede“Loimposible”21:30 Losabe,nolosabe22:30 CineCuatro:Ungolpe

maestro00:45 Diariode...02:45 Minutosmágicos04:00 Shopping05:00 PuroCuatro

CUATRO06:00 Teletienda07:00 laSextaenconcierto08:00 Esteesmibarrio09:00 Crímenesimperfectos11:30 Informecriminal12:30 Alrojovivo14:00 laSextaNoticias15:00 laSextaDeportes15:30 Elmillonario16:30 Bones18:00 Numb3rs20:00 laSextaNoticias21:00 laSextaDeportes21:30 Elintermedio22:30 ElMentalista02:00 AstroTV06:00 Teletienda

LA SEXTA05:00 Nosolomusica05:30 Fusiónsonora06:30 InformativosTelecinco

matinal08:55 ElprogramadeAnaRosa12:45 Mujeresyhombresy

viceversa14:30 Debuenaley15:00 InformativosTelecinco16:00 Sálvamediario20:00 Pasapalabra21:00 InformativosTelecinco22:00 LaVoz:Loselegidos22:30 Laqueseavecina02:00 Premiercasino05:00 Fusiónsonora06:30 InformativosTelecinco

matinal

TELECINCO

06:00 Notícies3/2408:00 Elsmatins13:03 Rex14:00 Telenotíciescomarques14:24 Elmediambient14:30 Telenotíciesmigdia15:39 Cuines15:48 LaRiera16:30 Divendres18:05 Joséphine19:58 EspaiTerra20:18 ElGranDictat21:00 Telenotíciesvespre21:53 Crackòvia22:28 Elconvidat23:29 Àgora00:40 LesgermanesMcLeod02:02 Divendres03:30 Bluesal’estudi

TV310:32 Casesecològiques11:15 Boscos12:08 Untastpelmón12:31 Cultivemelsnostresremeis13:01 Hattrick14:44FlaixBarça15:00 Thalassa15:30 Elmóndesdel’aire15:57 Elmóndesdel’aire16:24 Cròniquesdecocodrils17:10 Rutesmítiques18:04 Allímit18:36 FlaixBarça18:57 TriatlódeBarcelona20:00 EsportClub21:08 FutbolCat.21:35 Adrenalina22:20 TriatlódeBarcelona23:30 Efectivament00:33 Totl’esport

ESPORT 317:03Bob,elmanetes17:14 Zoobabu17:16 Elscapdedrap17:26Megaminimals17:35L’horadelTimmy17:51 Unamàdecontes18:01 Papawa18:13 Sabrina19:01 ElsDalton19:30 Infok19:46 Elllibredelaselva20:22 TomiJerry21:00 BoladedracGTCANAL 3321:32 LaRiera22:11 LaSonora22:40 Cronos.Guerrers.23:34 Ànima00:30 Deprop:LasMigas01:13 Sona9

CANAL SUPER3

14:00Notícies.Ediciómigdia.14:30L’últimatroballa15:00Notícies.Ediciómigdia15:30Orquestrat.16:00Notícies.Ediciómigdia16:30Tocatsdel’hort17:00Notícies.Ediciómigdia17:3010Comarques18:00Notícies.Ediciómigdia18:30Cuinetes19:00Notícies.Edicióvespre.19:20Avuiperdemà20:00Notícies.Redifusió20:30Esportsenxarxa21:00Notícies.Redifusió21:20Avuiperdemà.(repetició).22:00Notícies.Redifusió22:20Avuiperdemà.(repetició).23:00Notícies.Redifusió23:20Avuiperdemà.(repetició).

CANAL REUS TV00:30 T-Notícies04:30 T-Notícies05:00 Videoclipsalacarta07:30 T-Notícies09:30 T-Notícies11:30 Productesiserveis12:00 LaSantaMissa12:30 Productesiserveis14:00 T-Notícies16:30 T-Notícies18:30 CatalunyaOpina20:30 T-Notícies22:00 CanalEsportsTarragona22:30 Anemaplaça23:30 LaRonda

CANAL CATALÀ12:30Aventura’t13:00Escenaris13:30IdEntitats14:00Noticies1214:30IdEntitats15:00Fanzivid15:30Aventura’t16:00Noticies1216:30Reemissió18:00Noticies1218:30IdEntitats19:00Escenaris19:30EsportsenXarxa20:00Notícies1220:30Finetipelmig21:30Dorsal1222:00Notícies1222:30Finetipelmig23:30Dorsal1200:00Notícies12

TAC 12URGÈNCIESBombers ........................................................................ 085Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies).............................................. 061CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local ......................................................902 734 196Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

TARRAGONAOCINE TARRAGONA

1Brave(Indomable) 16.001Blancanieves 18.00-20.15-22.30/Div:00.401Stepuprevolution 16.15-18.151DesafíoTotal 20.15-22.30/div:00.452LasaventurasdeTadeoJones(3D) 16.30-18.303ResiedentEvil:Lavenganza(3D) 20.30-22.40/div:00.453Sideverdadquieres 16.15-18.20-20.30-22.403Losmercenarios2 Div:0.454ARomaambamor 16.00-18.104Unavidanueva 20.20-22.305Thepossession(Elorigendelmal) Div:00.305Salvajes 17.00-19.30-22.15/div:00.406MagicMike 16.15-18.20-20.30-22.40/Div:00.456Elartistaylamodelo 16.15-18.207AtrapadosenChernobil 20.30-22.30/Div:00.3077díasenLaHabana 17.00-19.30-22.15/Div:00.408BelAmi:Historiadeunseductor 16.00-18.15-20.30-22.40/Div:00.458Leprenom 16.009Mátalossuavemente 18.10-20.20-22.30/Div:00.4010DiariodeGrec3:Diariodeperros 16.00-18.0011ARomaconamor 20.00-22.1512Venganza:ConexiónEstambul 16.15-18.20-20.30-22.40/div:00.4512Elfraude 16.15-18.20-20.30-22.40/div:00.4013Òpera:TraviatadeVerdi 20.4514LasaventurasdeTadeoJones 16.00-18.00-20.1515Contrareloj 22.45/div:00.3016ResidentEvil:Lavenganza 16.00-18.00-20.15-22.15/div:00.30

VILA-SECAOCINE VILA-SECA

1Madagascar3 16.201Sideverdadquieres 18.30-20.30-22.30/div:00.302Mátalossuavemente 22.303Mátalossuavemente 16.00-18.15-20.153Thepossession(Elorigendelmal) 22.40/div:00.404ResidentEvil:LaVenganza 18.15-20.30-22.455Contrareloj 16.05-18.055Stepuprevolution 20.10-22.15/div:00.306ResidenEvil 16.00-18.15-20.30-22.45/div:00.407Venganza:ConexiónEstambul 16.05-18.00-20.00-22.00/div:00.157Brave(Indomable) 17.308Salvajes 19.30-22.00/div:00.308MagicMike 16.00-18.15-20.30-22.40/div:00.458ARomaconamor 16.00-18.15-20.309Losmercenarios2 22.45/div:00.459BelAmi:Historiadeunseductor 16.00-18.00-20.10-22.20/div:00.3010LasaventurasdeTadeoJones 16.05-18.05-20.05

REUSREUS PALACE

1Venganza:ConexiónEstambul 16.00-18.15-20.30-22.452Desmadredepadre 16.00-18.303AbrahamLioncoln:CazadordeVampiros 20.304Mátalossuavemente 16.00-18.15-20.30-22.305Contrareloj 16.00-18.15-20.30-22.307ARomaambamor 16.00-18.15-20.30-22.458Thepossession(Elorigendelmal) 16.00-18.15-20.30-22.308DesafíoTotal 16.00-18.30-22.15

Mésinformacióaltelèfon977754978

LAUREN REUS MULTICINES1Sideverdadquieres 16.10-18.20-20.30-22.402Salvajes 16.20-19.30-22.253Brave(Indomable) 16.30-18.303Losmercenarios2 16.35-18.35-20.35-22.354DesafíoTotal 16.30-19.30-22.304Elnombre 22.355LasaventurasdeTadeoJones 16.10-18.25-20.356Venganza:ConexiónEstambul 16.35-18.35-20.35-22.357MagicMike 16.00-18.10-20.25-22.407Ted 16.00-18.108Thepossession(Elorigendelmal) 20.30-22.309ResedentEvil:Venganza 16.20-18.30-20.35-22.40

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

EL VENDRELLOCINE

LasaventurasdeTadeoJones 12.05-16.10-18.05-20.10Mátalossuavemente 22.20/div:00.20MagicMike 12.00-16.05-18.20-20.30-22.40/00.45Stepuprevolution 12.15-16.10-18.15Contrareloj 20.15-22.25/Div:00.30Brave(Indomable) 11.55-16.00DesafíoTotal 18.00-20.15-22.35-00.50Ted 12.05-16.10Sideverdadquieres 18.15-20.20-22.20/div:00.25Venganza:ConexiónEstambul 12.10-16.25-18.25-20.25-22.30/div:00.30ResedentEvil:Venganza 16.30ResedentEvil:Venganza(3D) 12.15-18.30-20.30-22.40/div:00.45

OCINE:902170831/977660778

VILALLONGA DEL CAMPSala de Cinema del Centre Recreatiu. Cra. de Valls, 1

Brave(indomable) 17.00-19.00(dilluns8d’octubre)

TARRAGONA. Exposició fotogràfica. «O pulso de Santa Tecla. La festa als ulls». Fins al 14 d’octubre al Palau de Congressos.

REUS. Exposició. «Ara toca festa» a la Sala Reus. Fins el 30 de novembre.

ESPLUGA DE FRANCOLÍ. Exposició.«Territori Local», d’Anna Isan. Al Museu de la Vida Rural fins el 14 d’octubre.

CAMBRILS. Exposició. «Retrats de Festa» a la Sala Ágora fins el 19 d’octubre.

VILA-SECA. Exposició. «25 anys de biblioteca». Fins el 14 d’octubre.

AGENDA

TARRAGONA:- A. Salazar. Pin i Soler, 3 (Cantonada Baró IV Torres) 977 218 175- Garcia-Plana CB. Sant Benildo,10 (La Granja) (Torreforta) - 977 549 790REUS:- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva ,- Av. Paisos Catalans, 116 dreta - 977 322 751 (24 Hores)- Mónica Mariné Grau. Raval Santa Anna, 2977 127 712

FARMÀCIES

L’HORÒSCOP

Tindreu energia i capacitat de ma-terialitzar els ob-jectius. Però avui la Lluna podria portar-vos petits enrenous domès-tics i/o familiars.

21/03 al 20/04

Mart facilitarà que aclariu qües-tions de diners. En primer lloc, amb la parella o l’ex, però també amb bancs i assegu-rances.

21/04 al 21/05

Es pot remou-re la situació en una relació. Serà important inten-tar trobar punts d’acord, més que la via del con-flicte.

22/05 al 21/06

Predisposició a viure amb ne-guit les relacions. Mart afavoreix que pugueu posar més energia a la feina i que pugueu millorar la salut.

22/06 al 23/07

Major capacitat de passar a l’acció en els plans que teniu al cap. Però caldrà canalitzar bé aquest impuls per evitar con-flictes.

23/11 al 21/12

El dia podria por-tar neguits en una relació personal. D’altra banda, Mart pot destapar un conflicte la-tent que us caldrà afrontar.

22/12 al 20/01

Gaudireu de més energia per en-carrilar un objec-tiu. Això farà que us hagueu d’im-plicar més amb grups o en una re-lació d’amistat.

21/01 al 19/02

Us sentireu amb més ganes de concretar can-vis professionals o tirar endavant objectius. Però eviteu despertar enveges.

20/02 al 20/03

Tindreu més de-terminació a l’ho-ra de passar a l’acció en allò que voleu. També po-dreu tirar enda-vant practicar una afició.

24/07 al 23/08

Predisposats a fer canvis domèstics, encara que això pugui comportar cert conflicte i en-renou. Els canvis també poden ser sobrevinguts.

24/08 al 23/09

És el millor mo-ment per cer-car nous camins. Mart facilitarà que pugueu tro-bar-los a través de contactes i perso-nes de l’entorn.

24/09 al 23/10

Entreu en un pe-ríode en què co-mençaran a ac-tivar-se temes econòmics. Hau-reu de posar al dia temes de despe-ses i cobraments.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

32 diarimés 08/10/2012 A L’ÚLTIMA

RedaccióEl Casino de Tar-ragona celebra en-guany el seu setè aniversari amb un espectacle molt es-pecial. Els propers dies 26 i 27 d’octubre el Casino Tarragona oferirà un sopar i el fabulós espectacle ABBAFEVER, un show revival on la diversió està asse-gurada. ABBAFEVER farà gaudir tots els presents amb vui-tanta minuts de pura diversió en els quals tothom estarà con-vidat a ballar amb els ritmes de les cançons del conegut grup a qui se li fa homenatge. Amb AB-BAFEVER el Casino de Tarragona vol oferir als seus clients el show definitiu a través d’un viat-ge musical que els transportarà fins a la dècada dels anys setanta. Durant l’espectacle, els com-ponents d’ABBAFEVER cantaran tots els èxits del grup al qual rendeixen tribut. Mamma Mia, Gimme Gimme Gimme, Waterloo, Thank You For The Music, Dancing Queen i moltes altres cançons prou conegudes seran interpretades per Agnetha, Frida, Björn i Benny. L’excepcional talent d’aquests quatre cantants estarà comple-mentat per una gran banda i uns ballarins ves-tits amb vestits enlluernadors i balls de funky. Cal recordar que ABBA, el grup al qual ren-deixen tribut, té més de 300 milions de discos

venuts i és un dels més coneguts de tots els temps.

Després de 100 shows i més de 200.000 espec-tadors en la seva darrera gira per Europa, el grup ABBAFEVER va re-bre grans elogis per part de la premsa especialitzada i l’es-pectacle que porta-rà el Casino de Tar-ragona els propers dies 26 i 27 d’octu-bre a la ciutat, està considerat com una experiència que

ningú es pot perdre. L’espectacle farà vibrar tots els presents, que podran participar activament d’aquest. D’altra banda, els quatre artistes can-viaran fins a tres vegades de vestuari, fent així un homenatge a les diferents etapes que va viu-re el famós grup suec. L’espectacle està compost pels següents artistes: Sebastian Gurgel, cant i guitarra; Florian Seibel, cantant i teclat; Nadi-ne Kühn, cantant; i Jennifer Schlensker, també com a cantant. Els assistents a aquest aniversa-ri especial del Casino de Tarragona rebran un obsequi. Ja es poden realitzar les reserves a un preu de 60 euros que inclou el sopar i l’especta-cle. D’altra banda, Casino de Tarragona ofereix un preu especial de 55 euros per a grups de més de quatre persones. Per obtenir més informació, poden trucar al telèfon 977 789 000.

MÚSICA

ABBAFEVER Al CAsino

dE TARRAgonA El Casino celebra el setè aniversari els propers 26 i 27 d’octubre amb

sopar i tribut al grup musical

Els quatre components d’ABBAFEVER que actuaran al Casino de Tarragona.

cedideS

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

24º

Estat del celCel entre poc i mig ennuvo-lat per bandes de núvols alts i mitjans, més compactes i abundants durant les hores centrals de la jornada. Al sec-tor central del litoral i prelito-ral hi haurà intervals de núvols baixos fins a mig matí i d’altres al nord-est al final del dia. Temperatures mínimes lleu-gerament més baixes a l’inte-rior i semblants al litoral. Les temperatures màximes puja-ran lleugerament arreu.

EL TEMPS Patrocinat per:

17ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Documents

8 d'octubre de 2012