97 8849 4 6481 13 DE LA FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS EN ...rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/63853/1/Nuevas... · Paraules clau: Pierres de Provença, edicions, segles XVII-XVIII,

VI JORNADAS DE INVESTIGACIÓNDE LA FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS

VI JORNADES DE RECERCADE LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES

Comité organizador /

Berná Bourouh, Melisa Llorens Simón, Eva MaríaGarcía Botella, Estela Ortiz García, DanielLópez Arroyo, Diana Santonja Alarcón, RamónLozano Almazán, Raúl Torres Gomariz, Octavio

Comitè organitzador:

@Jornadeslletres

VI Jornadas de Investigación

28 i 29 d’abril de 201628 y 29 de abril de 2016(Aula Magna-Salón de Grados) (Aula Magna-Saló de Graus)

NUEV

AS A

PORT

ACIO

NES

EN LA

INVE

STIG

ACIÓ

N EN

HUM

ANID

ADES

NUEVAS APORTACIONES EN LA INVESTIGACIÓN EN

HUMANIDADES

Ernesto Cutillas Orgilés(Coordinador)

Erne

sto

Cutil

las O

rgilé

s (Co

ordi

nado

r)

Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras

UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE

Facultat de filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras

UNIVERSITAT D’ALACANTUNIVERSIDAD DE ALICANTE

ISBN 978-84-946481-1-3

9 7 8 8 4 9 4 6 4 8 1 1 3

NUEVAS APORTACIONES EN LA INVESTIGACIÓN

EN HUMANIDADESVI Jornadas de Investigación de la

Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Alicante

(Alicante, 28 y 29 de abril de 2016)

Coordinador:Ernesto Cutillas Orgilés

COMITÉ CIENTÍFICO

Elisa Barrajón LópezJuan Antonio Barrio BarrioGregorio Canales Martínez

Ernesto Cutillas OrgilésInmaculada Fernández Arrillaga

Jose Maria Ferri CollMaría Hernández Hernández

Alberto Lorrio AlvaradoVicent Martines Peres

Juan Francisco Mesa SanzJaime Molina Vidal

Roque Moreno FonseretJorge Olcina CantosSamuel Ortiz Pérez

Susana Pastor CesterosGabino Ponce Herrero

Fernando Prados MartínezHerminia Provencio Garrigós

José Antonio Segrelles SerranoJosé Ramón Valero Escandell

Eva Valero Juan

© De los textos: sus autores© De esta edición: Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Alicante

Dibujo portada: Diana López Arroyo

Edición a cargo de COMPOBELL, S.L. Murcia

ISBN: 978-84-946481-1-3Depósito Legal: MU 216-2017

Maquetación e impresión: COMPOBELL, S.L. MurciaImpreso en España - Printed in Spain.

Exención de responsabilidad: la responsabilidad sobre los trabajos aquí publicados recae en exclusiva sobre los autores/as de cada uno de ellos.

No está permitida la reproducción total o parcial de esta obra, ni su tratamiento informático, ni la transmisión de ninguna forma o por ningún medio, ya sea electrónico, mecánico, por fotocopia u otros medios, sin el permiso previo y por escrito de los titulares del Copyright.

7

ÍNDICE

PRESENTACIÓN ............................................................................................................ 11

BIOGRAFÍA SOCIAL DE UNA CONVERSA VALENCIANA A FINES DEL SIGLO XV Y PRINCIPIOS DEL XVI: LA VOZ DIRECTA FEMENINA EN LAS FUENTES JUDICIALES INQUISITORIALES ......................................................................................................... 13María Alejandra Angelino Pardo

PASADO Y PRESENTE DE LA REUTILIZACIÓN, UNA PRÁCTICA CLAVE EN REGIONES CON ESTRÉS HÍDRICO .................................................................................................. 21Ana Arahuetes Hidalgo

MIRAR LO NO MIRADO: POESÍA Y PINTURA EN VICENTE QUIRARTE .......................... 33Ignacio Ballester Pardo

IGLESIA, PODER Y FRONTERA: UNA APROXIMACIÓN AL CONFLICTO EPISCOPAL ENTRE LAS CORONAS DE ARAGÓN Y DE CASTILLA EN EL SUDESTE PENINSULAR (SS. XIII-XVI) ................................................................................................................. 43María José Cañizares Gómez

MARXISMO Y PROGRESO. EL IMPACTO DE LA CRISIS ECOLÓGICA EN LA OBRA DE ERIC J. HOBSBAWM .................................................................................................... 51Álvaro Castaños Montesinos

LA CONSTRUCCIÓ DEL PATRIMONI LOCAL. LA RECERCA DEL RELAT DE LA IDENTITAT SOCIAL: VINARÒS. APROXIMACIONS CONCEPTUALS I METODOLÒGIQUES ................ 61Sergi Ferreres Codorniu

LA DEIXIS TEMPORAL EN LAS INSTRUCCIONES DE MANUALES DE ELE/ESL Y SU APROXIMACIÓN AL RECEPTOR DEL MENSAJE ............................................................ 69Àngela Font Gilabert

NUEVAS APORTACIONES EN LA INVESTIGACIÓN EN HUMANIDADES8

DESARROLLO METODOLÓGICO DE LOS ESTUDIOS GEOMORFOLÓGICOS EN LOS ESTUDIO DE INUNDABILIDAD EN EL SURESTE PENINSULAR ...................................... 77Estela García Botella

DIFICULTADES EN EL APRENDIZAJE DEL LÉXICO EN LAS CLASES DE ELE EN SECUNDARIA EN ITALIA ............................................................................................... 87Elvira Gariano

LA DESMEMÒRIA DELS POBLES O QUAN ELS CARRERS ENCARA RECORDEN EL FRANQUISME: L’EXEMPLE DEL PINÓS (ALACANT) ...................................................... 97Immaculada Garrigós i Albert

NUEVAS APORTACIONES AL DEBATE HISTORIOGRÁFICO SOBRE EL LINAJE DE SANTA TERESA DE JESÚS ............................................................................................ 107Fernando Herranz Velázquez

LA RESTAURACIÓN MONÁSTICA FEMENINA EN LA FRANCIA DEL SIGLO XIX. UN EJEMPLO: LA RELACIÓN EPISTOLAR ENTRE CÉCILE BRUYÈRE Y MARIE ODIOT DE LA PAILLONNE ................................................................................................................... 115Alexis Alfonso Izquierdo Morales

PRODUCCIÓN TECNOLÓGICA Y DE GESTIÓN DE LAS COOPERATIVAS AGRARIAS DE ESPAÑA Y SUS ADECUACIONES A LAS COOPERATIVAS POPULARES DE LA AMAZONÍA PARAENSE ................................................................................................. 123Carmem Lúcia Leal de Andrade

ENTRE EBIÓ I MARCIÓ: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT CRISTIANA ABANS DEL CONCILI DE NICEA ........................................................................................................ 131Carles Lillo Botella

CONTACTO CULTURAL Y TRANSFORMACIÓN SOCIAL EN EL SURESTE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ENTRE LOS SIGLOS VIII-VI A.C. .................................................. 139Iván López Salinas

LA PRODUCCIÓN DE AGUA DESALINIZADA EN LA COSTA DE ALICANTE. UN RECURSO ALTERNATIVO SOBREDIMENSIONADO PARA HACER FRENTE A LA ESCASEZ DE AGUA ............................................................................................................................ 153Álvaro Francisco Morote Seguido

LA ESTRUCTURA ACTANCIAL DE LA ODISEA A PARTIR DE LA NARRATOLOGÍA (THE ACTANCIAL STRUCTURE OF THE ODYSSEY BASED ON THE NARRATOLOGY) .............. 163Daniel Ortiz García

VI Jornadas de InVestIgacIón de la Facultad de FIlosoFía y letras de la unIVersIdad de alIcante 9

PIERRES DE PROVENÇA: APROXIMACIÓ A UN BEST SELLER CATALÀ MODERN ......... 173Vicent Pastor i Briones

APORTES ETNOARQUEOLÓGICOS Y EXPERIMENTALES AL ESTUDIO DE RESTOS CONSTRUCTIVOS DE TIERRA DE LA PREHISTORIA RECIENTE DEL LEVANTE PENINSULAR ................................................................................................................ 181María Pastor Quiles

AZORÍN EN ABC (1905-1906). NOTAS Y PUNTUALIZACIONES A LA GUÍA DE LA OBRA COMPLETA DE E. INMAN FOX ....................................................................................... 193Juan José Payá Rico

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA EN LA PROVINCIA DE ALICANTE. UN BOSQUEJO DE APROXIMACIÓN ...................................................................................................... 201Jonatan Poveda Jover

EL DETERMINANTE MEDIEVAL LO EN LA TOPONIMIA DEL CAMPO DE CARTAGENA ... 209Francisco Ramírez Munuera

PRESERVACIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL: LA ARQUITECTURA DE LA HUERTA ALICANTINA ................................................................................................................. 221María Teresa Riquelme Quiñonero

LLIBRES 23 I 24 DE PRIVILEGIS I PROVISIONS DE L’ARXIU MUNICIPAL D’ALACANT: ANÀLISI DIPLOMÀTIC, PALEOGRÀFIC I SIGIL·LOGRÀFIC (1653-1655) ......................... 231Ramón Santonja Alarcón

TENDENCIAS EN EL CONSUMO URBANO DE AGUA EN EL LITORAL ALICANTINO (2000-2014) .................................................................................................................. 237Rubén Alejandro Villar Navascués

LA EDUCACIÓN LITERARIA SEGÚN COMENIUS ........................................................... 249Esther Zarzo

173

PIERRES DE PROVENÇA: APROXIMACIÓ A UN BEST SELLER CATALÀ MODERN

Vicent Pastor i BrionesPrograma de Doctorat en Filosofia i Lletres

RESUMLa novel·la Pierres de Provença arriba al català des d’un original francés de mitjan segle

XV, via traduccions castellanes des d’inicis del XVI. Ací pretenem explicar la transmissió textual d’una història popular que ha tingut nombroses edicions arreu d’Europa entre els segles XV i XXI i fer un seguiment de l’escassa presència de l’obra en les històries de la literatura catalana. Aquest relat cavalleresc és un dels pocs títols del catàleg de la prosa catalana moderna i cal fer una adequada catalogació de les edicions per tal de confegir un cens acurat. Hem pogut establir un llistat d’onze edicions, la cronologia de les quals és, generalment, aproximada. Resta pendent una exhaustiva investigació sobre l’activitat dels editors catalans dels segles XVI-XVIII per poder datar millor totes les edicions. Malgrat l’èxit lector, la crítica ens ha proveït de poca informació sobre una novel·la que encara arrossega una llarga llista d’incògnites.

Paraules clau: Pierres de Provença, edicions, segles XVII-XVIII, literatura catalana.

ABSTRACTThe novel Pierres de Provence comes to Catalan from an original French dating in the

mid- fifteenth century, via Spanish translations from the early XVI century. Here we aim to explain the textual transmission of a popular story that has had numerous editions throughout Europe from the fifteenth to the twenty-first century and describe the poor presence of this text in the histories of Catalan literature. This knightly story is one of the few titles existing in the catalog of the modern Catalan prose, so we need a proper


cataloging of the editions to achieve a detailed census. We have established a list of eleven editions, whose dating is generally approximate. There remains to be done a thorough research on the activity of the Catalan publishers in the XVI- XVIII centuries so that we can date all the editions. Despite its success, the critics have barely provided information about a novel that still arises a long list of enigmas.

Keywords: Pierres de Provença, editions, XVII-XVIII centuries, Catalan literature

1. INTRODUCCIÓAquesta presentació pretén fer una aproximació a una novel·la que ara per ara és

força desconeguda per al públic general. El meu objectiu inicial és donar a conèixer quin ha estat el camí de les investigacions sobre aquesta novel·la medieval que estan encaminades a la redacció d’una tesi doctoral amb el probable títol de Pierres de Provença: estudi i edició crítica. Els primers passos del meu treball van consistir a revisar el catàleg de les edicions catalanes conegudes, a triar un text base per a l’edició crítica i a llegir què s’havia dit sobre aquest text en les diferents històries de la literatura catalana fins a l’actualitat. Pierres de Provença és un best-seller perquè es una novel·la breu, cavalleresca entre cometes, esguitada de molts elements de novel·la bizantina o d’aventures, de novel·la hagiogràfica... El títol complet de la novel·la és “Ací comensa la història del noble y esforçat cavaller Pierres de Provença, fill del comte de Provença, y de la gentil Magalona, filla del rey de Nàpols, y de les fortunes y treballs que passaren en la sua molt enamorada vida”.

Quin és l’argument de la història? Pierres és un jove cavaller provençal que s’enamora d’oïdes d’una bella princesa napolitana, que és la gentil Magalona. Això el fa viatjar a Nàpols a participar en les justes, convocades pel rei Magaló. L’esclat de la passió entre els dos joves és a primera vista. Amb l’ajuda d’una ama van tenint encontres furtius fins que arriba el moment en què es plantegen la necessitat de fugir de la cort del rei perquè aquest té altres plans matrimonials per a la seua filla, on Pierres no està convidat. Fins ací les fortunes, perquè tot just s’escapen de la cort es produeix un episodi que trencarà la novel·la per la meitat: un ocell rapinyaire furta una tela que contenia uns anells que, com a penyores d’amor, Pierres havia anat regalant a Magalona. El cavaller persegueix l’au per recuperar les joies iniciant un reguitzell d’aventures i treballs, de separació i històries paral·leles fins que unes poques pàgines abans del final els amants es retroben i l’acció s’aboca a un happy ending canònic.

Aquesta mena d’argument senzill, entretingut, sense excés de descripcions ni detalls sobrers ha contribuït a l’èxit editorial d’un producte típic d’edició barata. Ara bé, el Pierres de Provença forma part d’un conjunt d’unes vint novel·les que podríem anomenar narrativa cavalleresca breu –estem parlant de 64 pàgines– de les quals només el Pierres i el Partinobles arriben a veure al llum del segle XX.

Per últim, és evident que hi ha una desafecció per part de la crítica, de manera que, en moltíssimes ocasions, de la novel·la, o no se’n diu res o només se la cita o es diuen coses molt repetides, algunes d’elles no verificades o simplement incorrectes.


2. TRANSMISSIÓ TEXTUAL

2.1 Origen medieval i manuscrits

Pel que fa a la transmissió textual, estem parlant d’una suposada llegenda medieval, de la qual es desconeix si va ser transmesa oralment o per escrit. Això va donar lloc a un relat anònim que podem situar a la primera meitat del segle XV –segurament entre els anys 1430 i el 1440– que es conserva en cinc manuscrits, escrits en francés, però desconeixem la llengua original en què fou redactada la història (francés, provençal, llatí... fins i tot català). Existeixen dues redaccions: una versió més llarga (4 manuscrits) i una altra de més resumida a partir de l’anterior (1 manuscrit).

2.2. Edicions franceses

Se n’han fet quasi cent edicions o traduccions al francès modern. Com a detall significatiu, direm que abans de 1650 data de la primera edició catalana conservada, ja se n’havien fet més de 50 en francés.

2.3. Edicions castellanes

Per tant per a fer la primera traducció castellana de 1519 ja n’hi havia d’on triar, però sembla que la de Buyer feta a Lió circa 1480 hauria estat la base d’aquesta primera edició en castellà. En conjunt i fins a la segona meitat del segle XIX, estem parlant de més de quaranta edicions fetes en castellà. La més recent, del 1995, és la que va fer Nieves Baranda, però a hores d’ara encara no se n’ha fet cap edició crítica del text castellà.

I qualsevol de les nou que tenim –la major part de les quals fetes a Burgos i Sevilla– podria haver servit de base per a la que va eixir en català el 1650, que com es fa constar a la portada fou “Traduyda de llengua castellana en nostra llengua catalana”. A més d’aquestes edicions se’n va fer una altra, ara perduda, el 1600 a Barcelona al taller del mateix impressor, Sebastià Cormellas, que va ser l’autor de la primera edició catalana.

2.4. Edicions catalanes

Després de revisar catàlegs bibliogràfics i fitxes de biblioteques, on hem trobat duplicitats i datacions incorrectes, podem parlar d’onze edicions entre 1650 i 1908 i sospitem que n’hi va haver una abans de 1538.

A continuació podem observar el quadre general de les edicions que hem pogut localitzar. La major part de les edicions es van fer a Barcelona, Olot i Girona entre la meitat del segle XVII i les darreries del XVIII. La primera conservada en un únic exemplar a la BNF data de 1650 i és obra de Sebastià de Cormellas, com hem dit


abans, i la darrera de 1908 de Ramon Miquel i Planas. En total se’n conserven una vintena d’exemplars de les edicions antigues, la major part dels quals en biblioteques espanyoles, i uns pocs a França1.

DATA LLOC EDITOR CÒPIES UBICACIÓ

1616 BARCELONA S. CORMELLAS 0

1650 BARCELONA S.CORMELLAS 1 BNF

1670 BARCELONA A.LACAVALLERIA 0

1683 BARCELONA A.LACAVALLERIA 1 Col·lecció privada

1679-1705 BARCELONA JOAN JOLIS 1 BC

1668-1717 BARCELONA RAFEL FIGUERÓ 5 BC- BNE – BLM-BMM

1751-1764 OLOT JOSEP ROVIRA 5 BC – BLM- BMAR

1751-1771 OLOT JOSEP ROVIRA 1 BUT

1703-1768 GIRONA JAUME BRO 3 BC – BNE - AB

1703-1768 GIRONA JAUME BRO 3 BNE – BNA - BMM

1908 BARCELONA MIQUEL I PLANAS Nombroses DD.LL.

2.4.1. Les edicions perdudes i les no edicionsPer tant és més que probable, com hem dit abans, que hi haguera una edició a la primera

meitat del segle XVI. Jordi Rubió i Josep Maria Madurell van trobar en els inventaris dels llibreters barcelonins Cabrit (1538) i Pi (1552) referències com aquest: “Item vuyt llibres donsella Magalona en pla sens ligar”, per tant estaven parlant que el text era en català. I també, examinant el text, hi ha raons lingüístiques per a fer pensar que es tracta d’un estadi de llengua anterior a la meitat del segle XVII.

A més de la perduda de 1538 ca. i la de 1616, tampoc hi ha rastre de la d’Antoni Lacavalleria de 1670, mentre que la que va fer el mateix impressor en 1683 es troba en mans privades desconegudes.

El cas d’Antoni Bulbena és diferent, perquè no es tracta d’una edició sinó d’una transcripció manuscrita molt personal enllestida el 1895 però que no va ser publicada.

1 BNF (Biblioteca Nacional de França), BC (Biblioteca de Catalunya), BLM (Biblioteca Lambert Mata de Ripoll), BNE (Biblioteca Nacional de España), BNA (Biblioteca Nacional d’Àustria), BMM (Biblioteca Muni-cipal de Montpeller), BMAR (Biblioteca de Marsella), BUT (Biblioteca de la Universitat de Tolosa de Llengua-doc), AB (Ateneu Barcelonès), DD.LL. (Diverses localitzacions).


3. REFERÈNCIES AL PIERRES DE PROVENÇA EN LA HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANALa poca atenció que ha rebut esta novel·la per part de la crítica és palesa. Estem

parlant d’un volum de vora quaranta històries de la literatura catalana, articles o assajos literaris, dels quals només una vintena hi fan algun tipus de menció, a partir de la història de la literatura més antiga que hem consultat (Pers i Ramona 1857) fins a la dècada actual. Repassant els coneixements bàsics que tenim, i que devem fonamentalment a Jordi Rubió i Balaguer i a Albert Rossich i Pep Valsalobre, podem dir que, en conjunt, tota la informació original i o repetida –encertada o no, i remarque aquest aspecte– no ocuparia més que aquesta entrada de diccionari:

Pierres de Provença és una novel·la anònima, probablement escrita en francés; traduïda del castellà al català per un enigmàtic Honorat Comalada, l’única informació que tenim del qual és que va ser el traductor del text, ignorem si partint una de les edicions del castellà abans assenyalades o refent la hipotètica edició (o edicions) catalana del segle XVI. El que sí que sabem és que hi ha hagut onze edicions catalanes de la novel·la. Pel que fa al gènere, podem parlar d’una obra que s’agruparia junt amb una vintena més, sota l’epígraf de la novel·la cavalleresca breu, però es tractaria més aviat d’una novel·la de gènere híbrid que barrejaria l’element cavalleresc, amb el bizantí, l’hagiogràfic, etc. Quant a les fonts, hi ha alguns temes tractats a la novel·la que són motius folklòrics d’ascendència oriental i de llarga tradició en la literatura europea occidental.

4. CONCLUSIONSQuant a les conclusions, podem dir que1. Pierres de Provença és un relat que planteja una sèrie d’interrogants bàsics, que la

crítica hui per hui no ha pogut resoldre: autor, llengua original, datació, el rerefons històric.

2. Ha estat un èxit editorial en nombroses llengües (francès, espanyol, català, italià, alemany, polonès, holandés, rus, islandés...) des de finals del segle XV fins al segle XXI, perquè encara que no tenim més que una edició catalana i dos o tres castellanes al segle XX, últimament hi ha hagut tres edicions franceses (2003, 2009, 2010).

3. És un best seller que ha estat més llegit que estudiat. L’exigua bibliografia en castellà o en català no vol dir que no s’estiga estudiant, sobretot en els estudis francesos que produeixen constantment articles sobre la novel·la. És dins aquest flux continu d’investigacions sobre l’obra on volem encabir les nostres presents i futures investigacions.

BIBLIOGRAFIAAGUILÓ, M. (1923): Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860.

Madrid, Sucesores de Rivadeneyra.


BABBI, A. (ed.) (2003): Pierre de Provence et la Belle Maguelonne. Soveria Mannelli, Rubbettino.

BARANDA, N. (1995): Historias caballerescas del siglo XVI, 2. Madrid, Turner.BARGALLÓ, J. (1987): Literatura catalana del segle XVI al XVIII. Barcelona, Teide.BIBLIOTECA DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-

leccions/Jolis-Pla-Impressors. [Consulta: 17 de març de 2016]. BIBLIOTECA DE MONTPELLER: http://ccfr.bnf.fr/. [Consulta: 17 de març de 2016].BIBLIOTECA NACIONAL D’ÀUSTRIA: http://www.onb.ac.at/ [Consulta: 17 de març de 2016].BOHIGAS, P. (1962): El libro español. Barcelona, Ensayos históricos. BOU, E. (dir.) (1979): Diccionari de literatura catalana. Barcelona, Ed. 62. BOU, E. (dir.) (2000): Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona, Ed. 62.BROCH, A. (dir.) (2008): Diccionari de la literatura catalana. Barcelona, l’Enciclopèdia Catalana.BRUNET, J.C. (1860-1865): Manuel du libraire et de l’amateur de livres, 4. París, Firmin Didot. CAMBOULIU, F.; MILÀ, M. (1910): Estudis per a la història de la literatura catalana antiga.

Barcelona, Imprenta Literaria N’Arthur Suárez.CAMPRUBÍ, X. (2014): L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del

seu temps. Universitat de Barcelona, Tesi doctoral. CÁTEDRA, P. (1986): “Literatura e imprenta en la Barcelona del siglo XVII”. El Crotalón.

Anuario de Filología Española, 2, 607-639.COMAS, A. (1984): Història de la literatura catalana, 4. Barcelona, Ariel.COMERMA, J. (1923): Història de la literatura catalana. Barcelona, Políglota.DELGADO, J. (1996): Diccionario de impresores españoles (siglos XV-XVII), 1. Madrid, Arco

Libros. FERRANDO, A. (2012): “Una revisió crítica del barroc valencià”, Caplletra 52, 113-152. FONT, N. (1900): Breu compendi de la història de la literatura catalana. Barcelona, Estampa

“La Catalana”.GALLARDO, B. (1863): Ensayo de una biblioteca de libros raros y curiosos, 1. Madrid,

Manuel Tello.GARCÍA SILVESTRE, M. (1932): Història sumària de la literatura catalana. Barcelona, Balmes.GARCIA, M.; WILKINSON, A. (2011) “La producció impresa en català als ss. XV i XVI”,

Caplletra 51, 51-79.GAYANGOS, P. (1857): Libros de caballerías. Madrid, M. Rivadeneyra.GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: http://www.enciclopedia.cat/ [Consulta: 17 de març de

2016].GUTIÉRREZ, M. (1899): “Ensayo de un catálogo de impressores españoles desde la

introducción de la imprenta hasta fines del siglo XVIII” Revista de archivos, bibliotecas y museos, 3a època, 3, 665-669; IV, 78.

INFANTES, V. (1989): “La prosa de ficción renacentista: entre los géneros literarios y el género editorial”, Journal of Hispanic Philology, 13 (2), 115-124.


LLANAS, M. (2001): El llibre i l’edició a Catalunya: apunts i esbossos. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya.

— (2002) L’edició a Catalunya: segles XV al XVII. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya.— (2003) L’edició a Catalunya: el segle XVIII. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya.— (2007) Sis segles d’edició a Catalunya. Lleida, Eumo Editorial/Pagès Editors.MADURELL, J.; RUBIÓ, J. (1955): Documentos para la historia de la imprenta y librería en

Barcelona (1474-1553). Barcelona, Gremio de Editores, de Libreros y de Maestros Impresores.

MATEU, J. (1994): “Agustín Millares Carlo y las bibliotecas de Cataluña. Su estudio referente a obras impresas en Barcelona durante el siglo XVI”, Boletín Millares Carlo, 13, 201-258.

MIQUEL I PLANAS, R. (ed.) (1908): Pierres de Provença. Barcelona, R. Miquel i Planas; Fidel Giró.

— (1929), Ensayos de bibliofília, 1. Barcelona, Casa Miquel Rius.MIRALLES (2011): Eulàlia Miralles, “Poesia, teatre i prosa del barroc”, dinsROSSICH, A.: Panorama crític de la literatura catalana, 3. Barcelona, Vicens Vives, p.253.MIRAMBELL, E. (1984): “La família Bro, d’impressors gironins”, Annals de l’Institut d’Estudis

Gironins, 27, 249-311.— (1988), Història de la impremta a la ciutat de Girona. Girona, Institut d’Estudis Gironins.MOLINÉ, E. (1918): Llibreters barcelonins del segle XVII: Cabrit: Trinxer. Barcelona, Llibreria

Antiga y Moderna de S.Babra.PALAU, A. (1961): Manual del librero hispanoamericano, 13. Barcelona, A. Palau.PASCUAL. J. (1985): “Literatura e imprenta en la Barcelona del siglo XVII. (El caso de

Antonio Lacavalleria)”, El Crotalón, 2, 607-639.PERS, M. (1857): Historia de la llengua y de la literatura catalana. Barcelona, Imprenta de

José Tauló.PUIG, M. (2008): “La impremta a Olot al segle XVIII”, Annals del Patronat d’Estudis Històrics

d’Olot i Comarca, 19, 11-62.RIQUER, M.; MOLAS, J. (1964): Història de la literatura catalana, 3. Barcelona, Ariel.RODRÍGUEZ, E. (1984): Romancero impreso en Cataluña, 1. Madrid, José Porrúa.ROSSICH (2010): Albert Rossich Estragó, “La narrativa catalana entre el Tirant i L’orfeneta

de Menargues”, dins MIRALLES, E. (Ed.): Del cinccents al setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 159-177 pp.

ROUDAUT, F. (ed.) (2009): Pierre de Provence et la belle Maguelonne. París, Éd. Classiques Garnier.

RUBIÓ I BALAGUER, J. (1984-86): Història de la literatura catalana, 2. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1993): Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, 11. Barcelona, L’Abadia de Montserrat.


RUBIÓ I LLUCH, A. (1901): “Literatura catalana”, dins Sumario de la historia de la literatura española. Barcelona, Imprenta casa provincial de caridad, 65-107 pp.

RUBIÓ, J. (1985): Història de la literatura catalana, 2. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RUIZ, J. (1954): Història de la literatura catalana. Barcelona, Teide. SIMÓN, J. (1954): Bibliografía de la literatura hispánica, III, vol. II. Madrid, CSIC.SOCIAS, I. (2001): Els impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles XVII i

XVIII. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.TORRES, F. (1836): Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores

catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona, Jacint Verdaguer.

VALSALOBRE, J.; ROSSICH, A. (2011) Literatura i cultura catalanes (segles XVII i XVIII). Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya.

VIDAL ALCOVER, J. (1980): Síntesi d’història de la literatura catalana. Barcelona, La Magrana.

VILA, P. (1999): “Manuscrits catalans a la biblioteca de la família Puiggarí de Perpinyà”, Llengua & Literatura, 10, 317-328.

WILKINSON, A. (2010): Iberian Books, Dublín, Brill.

Documents

97 8849 4 6481 13 DE LA FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS EN ...rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/63853/1/Nuevas... · Paraules clau: Pierres de Provença, edicions, segles XVII-XVIII,