L’EDUCACIÓ INFANTIL I LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES

2

L’EDUCACIÓ INFANTIL I LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Els currículum oficial d’educació infantil per a la Comunitat Valenciana no inclou la referència explícita al tractament i desenvolupament de les competències bàsiques. En canvi, sí que presentar al·lusions puntuals a la necessitat d’impulsar competències socials, verbals, d’autonomia en l’aprenentatge i en el desenvolupament en el medi, entre altres. També subratlla la necessitat de coherència i continuïtat entre etapes per a afavorir el desenvolupament d’una acció formativa equilibrada.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES •Comunicació lingüística. •Matemàtica. •Coneixement i interacció amb el món físic. •Tractament de la informació i competència digital. •Social i ciutadana. •Cultural i artística. •Aprendre a aprendre. •Autonomia i iniciativa personal.

3

FONAMENTACIÓ

L’impuls que les competències bàsiques poden i han de rebre està fonamentat psicològicament, sociològicament, epistemològicament i pedagògicament: •Psicològicament. Les competències són un tipus de capacitat, la vinculada a saber fer. En el tram 0-6 anys l’acció precedeix a la representació. Tot treball educatiu que intente potenciar una acció motriu i psicomotriu, que estimule, que oriente, que funcionalitze, serà essencial en l’organització i la reorganització de les experiències i dels aprenentatges que se’n desprenguen. Així, com qualsevol objectiu, les competències hauran de considerar el nivell de desenvolupament dels diversos cursos de l’educació infantil i potenciar nous nivells de desenvolupament. •Sociològicament. Les competències bàsiques, concretades en competències específiques, permetran als infants un coneixement, desenvolupament, ajust i adaptació més eficaç als entorns familiars, socials i escolars. •Epistemològicament, Les àrees de l’educació infantil inclouen objectius, continguts concrets i criteris d’avaluació que estan vinculats a les huit competències bàsiques. •Pedagògicament. Com que les competències són un element de desde l’organització de centres i la psicologia de l’educació, des de la necessitat proposada de treball en equip del professorat per l’exigència d’un treball de continuïtat i d’equilibri entre etapes. La mediació d’un docent, que ha de tindre com a referent del seu treball competències professionals ben definides, també és clau en la determinació de la importància d’aquest aspecte del desenvolupament. •La legislació educativa. Com destaquem anteriorment, l’article 6 de la LOE, determina que s’entén per currículum el conjunt d’objectius, de competències bàsiques, de continguts, de mètodes pedagògics i de criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats en la llei. L’article 5, exposa que correspon a les administracions públiques promoure ofertes d’aprenentatge flexibles que permeten l’adquisició de competències bàsiques. La llei, en els seus fins per a totes les etapes, ja identifica uns referents de desenvolupament que permeten establir les relacions amb les huit competències bàsiques (ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats de l’alumnat, respecte dels drets i llibertats fonamentals, prevenció de conflictes i la resolució pacífica, responsabilitat individual i en el mèrit i esforç personal, formació per a la pau, el respecte envers els éssers vius i el medi ambient, capacitat de l’alumnat per a regular el propi aprenentatge, per a desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor .

4

PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA •Es parteix del nivell de desenvolupament de l’alumnat, en els seus diversos aspectes, per a construir, a partir d’això, altres aprenentatges que afavoreixquen milloren aquest nivell de desenvolupament. •Se subratlla la necessitat d’estimular el desenvolupament de capacitats generals i de competències bàsiques i específiques per mitjà del treball de les àrees. •Es dóna prioritat a la comprensió dels continguts que es treballen enfront d’aprendre’ls mecànicament. •Es propicien oportunitats per a posar en pràctica els nous coneixements, de manera que l’alumnat puga comprovar l’interes i la utilitat del que apren. •Es fomenta la reflexió personal sobre el que du a terme i l’elaboració de conclusions respecte al que s’ha aprés, de manera que l’alumnat puga analitzar el seu progrés respecte als seus coneixements. Tots estos principis tenen com a finalitat que els alumnes I les alumnes siguen, gradualment, capaços d’aprendre de manera autònoma. Decisions sobre l’avaluació Els criteris d’avaluació establixen el tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera que els alumnes aconsegueixquen al llarg de l’educació infantil respecte a les competències bàsiques i a les capacitats indicades en els objectius generals. El nivell de compliment d’estos objectius en relació amb els criteris d’avaluació fixats no ha de ser mesurat de manera mecànica, sinó amb flexibilitat, tenint en compte la situació de l’alumnat, el curs en què es troba, a més de les seues pròpies característiques i possibilitats. Al seu torn, l’avaluació, compleix fonamentalment, una funció formativa, perquè ofereix el professorat uns indicadors de l’evolució dels successius nivells d’aprenentatge de l’alumnat, amb la consegüent possibilitat d’aplicar mecanismes correctors de les insuficiències advertides. D’altra banda, eixos indicadors constituïxen una font d’informació sobre el mateix procés d’ensenyament. Per això, els criteris d’avaluació, juntament amb les competències específiques, són un referent fonamental de tot el procés interactiu d’ensenyament i aprenentatge. Perquè els criteris d’avaluació puguen realment complir esta funció formativa és necessari que s’utilitzen des del començament del procés d’aprenentatge; per tant, és fonamental comptar amb els criteris per a cada curs i, en aquest per a les unitats didàctiques, ja que, com més prompte s’identifiquen possibles dificultats d’aprenentatge, abans es podrà reajustar la intervenció pedagògica i prendre mesures per a l’atenció a la diversitat.

5

EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Es tracta d’una àrea essencial en el procés de desenvolupament en l’etapa. Integra la construcció d’una imatge personal que, gradualment, forjarà la pròpia identitat amb l’ajust i el control corporal que permeta un desenvolupament eficaç en l’entorn. Els continguts que s’hi aborden persegueixen objectius de gran envergadura; permetran que els aspectes de coneixement de si mateix impliquen el desenvolupament, no sols d’una imatge corporal (dels seus elements i trets, de les seues possibilitats perceptives i motrius, de les seues limitacions), sinó també d’una imatge relativa al coneixement de les seues emocions, dels seus sentiments, dels seus interessos i de les seues necessitats. Tot això suposa un procés de diferenciació i independència respecte als adults. Però el coneixement de si mateix s’ha d’orientar a afavorir la inserció activa en l’entorn. L’impuls gradual a l’èxit de majors cotes d’iniciativa i autonomia requerirà el reconeixement dels factors de l’entorn físic, social i relacional en què es desplegarà l’acció. Impulsar la iniciativa suposarà estimular la capacitat de comprendre a l’altre, de comunicar-se amb ell, emprant els recursos gestuals de manera apropiada, respectuosa i eficaç; suposarà desenvolupar actituds de respecte i cooperació respecte a la cura del que l’envolta i de qui l’envolta. El reconeixement de les seues característiques individuals com també de les dels companys, és una condició bàsica per al seu desenvolupament i per a l’adquisició d’actituds no discriminatòries. La presència de trets personals diferents per raó de sexe, origen social o cultural ha de ser utilitzada pel professorat per a atendre la diversitat. Això propiciarà un ambient de relacions presidit pel respecte i per l’acceptació de les diferències. El valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els àmbits d’aprenentatge i desenvolupament següents: •El coneixement del seu cos, dels seus components i de les seues funcions. •La identificació de les seues possibilitats d’acció, de coordinació i de control gradual. •La realització cada vegada més autònoma d’activitats quotidianes i tasques senzilles. •La formació d’una imatge ajustada i positiva de si mateix reconeixent les seues característiques, possibilitats i limitacions. •El desenvolupament d’un sentiment d’autoconfiança i de la capacitat d’iniciativa per a actuar en el seu entorn. •El reconeixement dels seus interessos, necessitats, emocions, sentiments. •L’adequació del seu comportament a les diverses situacions, necessitats i requeriments dels altres. •El desenvolupament d’actituds i d’hàbits de respecte, ajuda i col·laboració, evitant comportaments de submissió o domini. •L’adquisició gradual d’hàbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i l’enfortiment de la salut.

6

ÀREA I COMPETÈNCIES 1. Comunicació Lingüística 2. Matemàtica 3. Coneixement i interacció amb el medi físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Social i ciutadana 6. Cultural i artística 7. Aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS D´AVALUACIÓ

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

•Assenyalar accions precises per a satisfer algunes necessitats bàsiques d’alimentació, de descans, d’higiene (CB 5, 6, 7, 8). •Anomenar alguns sentiments i emocions propis (alegria, tristesa, por, estima, enuig, ràbia) i situacions concretes que en provoquen. (CB 1, 5, 7, 8) •Identificar els principals trets físics i interessos que el caracteritzen (CB 1, 7, 8). •Reconèixer els llocs i moments en què desenvolupa accions quotidianes (CB 1, 2, 3, 5, 7, 8). •Esmentar pautes específiques per a millorar alguna qualitat personal (ordre, neteja, alimentació) (CB 1, 5, 7, 8). •Expressar, per mitjà de propostes gràfiques i de descripcions orals, postures adequades i inadequades d’acord amb criteris socials i de salut (CB 1, 3, 5, 7, 8). •Explicar, de manera senzilla i clara, els passos necessaris per a la realització d’accions quotidianes (CB 1, 7, 8). •Anomenar les parts del cos distingint les que utilitza en les tasques quotidianes (CB 1, 5, 7, 8).

•Distingir les parts del propi cos, identificant-ne els principals segments i elements. •Determinar el paper dels sentits com mitjans fonamentals de relació i comunicació amb l’entorn social i natural •Mostrar un ajust progressiu del to i la postura a les característiques dels objectes, persones i situacions amb què es vincule . •Diferenciar els seus trets sexuals, distingint la pròpia identitat i mostrant actituds de naturalitat i espontaneïtat. •Advertir les diferències individuals en les característiques físiques (color de cabells, de pell, d’ulls, alçada), evitant actituds de rebuig. •Localitzar els òrgans dels sentits i relacionar-los amb la funció corresponent. •Actuar de manera ajustada d’acord amb les seues possibilitats i limitacions motrius i expressives. •Dur a terme tasques rutinàries i de joc amb una coordinació i control dinàmic bàsics. •Resoldre adequadament activitats de la vida quotidiana (alimentació, neteja, vestiment) mostrant un progressiu desenvolupament de la coordinació oculomanual i l’habilitat motriu. •Emprar correctament algunes nocions espacials (dalt, baix, davant, darrere, dins, fora, a un costat, a l’altre) i temporals essencials (abans, després, matí, vesprada, nit) necessàries per a orientar-se en el medi. •Identificar determinades emocions i sentiments bàsics associant-los a situacions puntuals. •Reconéixer certes demandes, necessitats i sentiments en la gent que l’envolta. •Esmentar normes bàsiques per a la convivència en els grups socials de què forma part (respectar, compartir) manifestant-hi respecte. •Sol·licitar adequadament ajuda dels adults en situacions de dificultat o malaltia.

7

ÀREA I COMPETÈNCIES CRITERIS D´AVALUACIÓ

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

•Assenyalar les normes bàsiques d’higiene i de salut complint bàsicament les relatives a l’alimentació, el descans, la neteja i el vestit. •Complir de manera elemental el desenvolupament d’hàbits relacionats amb la higiene i la salut. •Seguir instruccions senzilles relacionades amb els continguts de l’àrea. •Resoldre alguns conflictes i problemes senzills de la vida quotidiana, de manera cada vegada més autònoma, sol·licitant progressivament menys la intervenció de l’adult. •Expressar missatges senzills relacionats amb els continguts de l’àrea.

Programació 5 anys 2.011/2.012

8

EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

El treball formatiu que s’impulsarà amb esta àrea de coneixement i experiència pretén afavorir en l’alumnat l’observació, el descobriment i la representació dels diferents components de l’entorn infantil per a facilitar que s’hi inserisquen de manera reflexiva i participativa. El medi s’amplia i es diversifica a l’escola; esta el farà, alhora, gradualment més accessible. Les situacions que en este àmbit es generen han de configurar experiències privilegiades que permetran els infants créixer, ampliar els coneixements sobre el món i desenvolupar habilitats, destreses i competències noves, evolucionar en definitiva. Amb la mediació educativa apropiada, l’alumnat s’apropa al coneixement del món que l’envolta, estructura el pensament, interioritza les seqüències temporals, controla i canalitza accions futures i va adquirint més autonomia respecte a les persones adultes. Això implicarà procedir de la manipulació a la representació: reconèixer sensacions, analitzar les propietats d’objectes i materials presents en l’entorn, determinar semblances i diferències, ordenar, quantificar, establir relacions, determinar alguna de les causes dels canvis, anticipar també algun dels efectes de les seues accions, detectar semblances i diferències, comparar, ordenar i quantificar. L’entorn natural, els seus components i els seus factors són objectes preferents de la curiositat i l’interés infantil. Les vivències que tenen en relació amb els elements de la naturalesa i la reflexió sobre estes els portaran, amb el suport adequat de l’escola, a l’observació d’alguns fenòmens naturals, les seues manifestacions i conseqüències. També els permetrà apropar-se, gradualment, al coneixement dels éssers vius, de les relacions que s'estableixen entre ells i d’algunes de les característiques i funcions. L’acostament a la diversitat i riquesa del medi natural afavorirà el desenvolupament d’una vinculació afectiva a este i serà la base per a potenciar des de l’escola actituds de respecte i atenció. El coneixement de les persones en diversos contextos, la vivència de situacions diverses, l’ampliació, en suma, d’experiències i de vincles interpersonals facilitarà el desenvolupament de vincles de pertinença al medi social. L’entorn escolar constituïx un enclavament privilegiat per a fomentar tals relacions i per a estimular actituds de confiança, empatia i afecció que constituïxen la sòlida base de la seua socialització. En el desenvolupament d’estes relacions afectives, s’hi tindrà en compte l’expressió i la comunicació de les pròpies vivències, de les seues emocions i sentiments per a la construcció de la pròpia identitat i per a afavorir la convivència. L’aproximació progressiva al coneixement, a l’estima i al respecte pels elements de l’entorn físic, natural, social, cultural i tecnològic s’ha d’aprofitar com una via de desenvolupament personal i social; els factors de la naturalesa i la cultura de l’entorn local pròxim i de la Comunitat Valenciana s’han d’utilitzar com a recurs didàctic per a apropar-se, conèixer, respectar i valorar les tradicions d’altres llocs. Els diferents elements curriculars de l’àrea cobren sentit des de la necessària integració i complementarietat amb la resta de les àrees. Els recursos didàctics han d’estar dirigits des de l’enfocament globalitzador: l’entorn no pot ser comprés sense la utilització dels diferents llenguatges. De la mateixa manera, la realització de desplaçaments orientats ha de fer-se des del coneixement del propi cos i de la seua ubicació espacial.

9

En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els àmbits d’aprenentatge i desenvolupament següents: •La manipulació d’objectes i de col·leccions, identificant-ne els atributs i les qualitats, establint relacions d’agrupament, de classificació, d’ordre i de quantificació com a via per al desenvolupament d’habilitats matemàtiques. •El coneixement i comprensió dels elements més significatius del medi físic i natural. •L’observació, l’anàlisi i la comprensió dels les relacions, canvis i transformacions en els elements de la naturalesa. •El desenvolupament d’actituds d’atenció, de respecte i de responsabilitat en la conservació del medi. •L’exploració activa de l’entorn, buscant interpretacions sobre situacions i fets significatius. •L’establiment de vincles de relació amb els altres. •La interiorització i l’ajust progressiu de pautes de comportament social. •La identificació de grups socials pròxims, les seues característiques, valors i formes de vida. •El forment d’actituds de confiança, respecte i estima envers la gent que l’envolta.

10

ÀREA I COMPETÈNCIES 1. Comunicació Lingüística 2. Matemàtica 3. Coneixement i interacció amb el medi físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Social i ciutadana 6. Cultural i artística 7. Aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS D´AVALUACIÓ

El medi físic, natural, social i cultural.

•Identificar comportaments adequats i inadequats concrets en l’ús de llocs públics d’ús quotidià. (CB 1, 5, 8) •Distingir els membres de la família determinant-ne algunes de les funcions. (CB 5) •Reconéixer aspectes puntuals de les estacions de l’any identificant alguns canvis essencials en la vida de les persones (alimentació, vestit) (CB 1, 3, 5) •Assenyalar algunes professions de l’entorn i ferramentes o instruments bàsics que utilitzen. (CB 5, 8) •Utilitzar continguts logicomatemàtics (correspondències, seriació) senzills en situacions, jocs i tasques habituals (CB 2,3,5,7,8) •Anomenar les activitats exercides en festes familiars i escolars. (CB 1, 5, 8) •Establir correspondències entre les seues accions i l’aparició d’un determinat tipus de problema o conflicte en l’entorn escolar (CB 1, 5, 8). •Classificar objectes a partir de les seues característiques físiques: color, longitud (llarg/curt; alt/baix; lluny/prop i capacitat (ple, buit). (CB 2, 3, 7) •Distingir l’origen animal i vegetal d’alguns aliments. (CB 1, 3) •Complir algunes normes bàsiques per a l’ús d’un mitjà de comunicació present en el medi escolar i familiar. (CB 4, 5, 8) •Reconéixer alguns elements significatius de la cultura i tradicions de la Comunitat Valenciana. (CB 1, 5, 6, 8)

•Esmentar alguns dels grups socials a què pertany. •Enumerar alguns dels membres més destacats dels grups socials a què pertany. •Reconéixer les relacions bàsiques que manté amb els més pròxims (familiars, amistosos, de camaraderia, de veïnatge...). •Complir les normes i pautes bàsiques de comportament a escola i a casa. •Diferenciar entre comportaments correctes i incorrectes, adequats i inadequats segons diverses circumstàncies familiars i escolars. •Discriminar les nocions i termes bàsics d’orientació en l’espai i en el temps. •Indicar alguns dels canvis concrets que l’home provoca en el medi, prenent com a referència situacions evocades o viscudes als espais rurals i urbans de la Comunitat Valenciana) •Enumerar alguna de les funcions essencials dels objectes habituals en l’entorn familiar i escolar. •Utilitzar els objectes quotidians amb una adequada precisió i coordinació motriu. •Anomenar trets significatius d’alguns éssers vius (animals, plantes) especialment significatius a la Comunitat Valenciana. •Enumerar algunes propietats bàsiques dels objectes (forma, color, grandària, sabor…). •Fer, a través d’activitats lúdiques, agrupacions i classificacions elementals. •Mantindre ordenat i net el medi en què desenvolupa les activitats.

11

ÀREA I COMPETÈNCIES CRITERIS D´AVALUACIÓ

El medi físic, natural, social i cultural.

•Actuar de manera que es manifeste la comprensió de missatges relacionats amb els continguts de l’àrea •Expressar oralment i de manera senzilla missatges relacionats amb els continguts de l’àrea •Identificar el nom i algunes de les activitats més significatives de celebracions de la Comunitat Valenciana

12

ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

El tractament educatiu de l’àrea de coneixement i experiència que treballa els llenguatges ha d’estar marcat per la necessària integració amb les anteriors. L’impuls a les habilitats comunicatives afavoreix l’autonomia en l’entorn físic, natural, social i cultural. El desenvolupament de la capacitat de representació, que el progrés en el domini dels llenguatges possibilita, a més d’estimular també l’autonomia d’acció en el medi, la cooperació en la construcció de la identitat personal. Així doncs, les diverses formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món exterior i interior ja que són instruments que possibiliten la representació de la realitat, l’expressió de pensaments, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres. L’ocupació dels diferents llenguatges permetrà a l’alumnat d’infantil descobrir que poden ser representació de les diverses realitats o dimensions d’una mateixa realitat. D’esta manera, es facilitarà que acomode els codis propis de cada llenguatge a les seues intencions comunicatives, acostant-se a un ús cada vegada més propi i creatiu d’estos llenguatges. Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en esta àrea són: el llenguatge verbal, el llenguatge artístic (plàstic i musical), el llenguatge corporal, el llenguatge audiovisual i el llenguatge de les tecnologies de la informació i la comunicació; estes últimes, en una certa manera, i en determinats usos, integren els anteriors. El llenguatge oral és especialment rellevant en esta etapa. És l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de regulació de la conducta i de manifestació de vivències, sentiments, idees, emocions, etc. La verbalització, l’explicació en veu alta, del que estan aprenent, del que pensen i del que senten, és un instrument imprescindible per a configurar la identitat personal, per a aprendre, per a aprendre a fer i per a aprendre a ser. Amb la llengua oral s’anirà estimulant, mitjançant interaccions diverses, l’accés a usos i formes cada vegada més convencionals i complexes. La necessitat de potenciar el desenvolupament del llenguatge en l’alumnat ha de considerar la importància del modelatge en la construcció de la competència comunicativa. El professorat oferirà unes pautes de llenguatge ric i correcte, ja que les habilitats lingüístiques de l’alumnat, en totes i cada una de les llengües del currículum, depèn de la qualitat del llenguatge que sent i del suport i l’ajuda que rep des dels primers assaigs. Cal no oblidar que per a una part de l’alumnat d’educació infantil, el centre escolar constituirà l’únic context on podrà establir contacte amb models lingüístics complexos i amb un llenguatge formal i culte. En el segon cicle d’educació infantil l’alumnat haurà de descobrir i explorar els usos de la lectura i l’escriptura, despertant i refermant l’interés per estos. La utilització funcional i significativa de la lectura i l’escriptura a l’aula, comportarà, amb la intervenció educativa pertinent, que s’inicie en el coneixement d’algunes de les propietats del text escrit i de les seues característiques convencionals, l’adquisició del qual s’ha de completar en el primer cicle de primària. Així mateix, és necessari el desenvolupament d’actituds positives envers la pròpia llengua i la dels altres, despertant la sensibilitat i curiositat per conèixer altres llengües. En la introducció d’una llengua estrangera es valorarà esta curiositat i l’acostament progressiu als significats de missatges en contextos de comunicació coneguts, fonamentalment en les rutines habituals d’aula.

13

Cal també un acostament a la literatura infantil, a partir de textos comprensibles i accessibles perquè esta iniciació literària siga font de gaudi, de diversió i de joc. El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació presents en la vida infantil, requerixen un tractament educatiu que, a partir de l’ús, inicie l’alumnat en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la utilització adequada. L’educació en la comprensió i l’ocupació del llenguatge artístic fa referència tant al plàstic com al musical. El llenguatge plàstic inclou la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i l’acostament a les produccions plàstiques, per a estimular l’adquisició de noves habilitats i destreses i despertar la sensibilitat estètica i la creativitat. El llenguatge musical ofereix possibilitats de representació de la realitat i de comunicació per mitjà dels sons en el temps. Es pretén adquirir una progressiva capacitat per a servir-se d’este procediment d’expressió i representació al servei dels objectius educatius generals. L’ús de tots dos llenguatges afavoreix el desenvolupament perceptiu i representatiu, el coneixement de si mateix, la construcció de la identitat personal i la relació amb els altres. De manera semblant, el llenguatge corporal afavoreix l’autoconeixement, la identitat, l’autonomia i la relació amb els altres; la utilització del cos, els gestos, les actituds i els moviments poden ser estimulats i emprats amb una intenció comunicativa i representativa. Especialment interessant resulta la consideració del joc simbòlic i de l’expressió dramàtica com a forma de manifestar l’afectivitat i de retre compte del seu coneixement del món. Els llenguatges contribueixen també al desenvolupament d’una competència artística que va acompanyada del despertar d’una certa consciència crítica que es posa en joc en compartir amb els altres les experiències estètiques. En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en estos àmbits d’aprenentatge i desenvolupament: •La comprensió de missatges de les persones amb què entaule relació. •L’ús de la llengua com a instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i gaudi, d’expressió d’idees i sentiments. •La valoració de la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència. •La utilització de tots els llenguatges per a expressar sentiments, desitjos i idees, triant el que millor s’ajuste a la intenció i a la situació. •El desenvolupament d’una actitud de curiositat i respecte envers les diferents llengües i modalitats lingüístiques. •La comprensió, la recreació i el gaudi d’alguns textos literaris. •La presa de contacte amb els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant-ne el funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i gaudi. •L’observació interessada i la valoració d’obres artístiques expressades en diversos llenguatges. •L’ús de diverses tècniques artístiques per a representar i comunicar millor. •L’inici en l’ús oral d’altres llengües del currículum per a comunicar-se en activitats dins i fora de l’aula, mostrant interés i gaudi en participar en estos intercanvis comunicatius.

14

ÀREA I COMPETÈNCIES 1. Comunicació Lingüística 2. Matemàtica 3. Coneixement i interacció amb el medi físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Social i ciutadana 6. Cultural i artística 7. Aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS D´AVALUACIÓ

Els llenguatges: comunicació i presentació.

•Imitar expressivament utilitzant gestos, moviments i paraules (CB 1, 4, 5, 6, 8). •Reconèixer l’expressió d’algunes necessitats i estats d’ànim, per mitjà del llenguatge verbal, corporal i plàstic (CB 1, 4, 5, 6, 8). •Identificar alguns sons propis de l’entorn social i natural i la causa que els origina. (CB 1, 3, 4, 5, 7, 8). •Anomenar alguns instruments tecnològics molt significatius en l’entorn sociofamiliar i escolar: (ordinador, càmera, reproductors de so i imatge). (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). •Explicar, de forma senzilla, preferències personals quant a produccions audiovisuals (pel·lícules, dibuixos animats o videojocs) (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). •Identificar qualitats bàsiques d’alguna obra artística analitzada en el context escolar vinculada al patrimoni cultural valencià. (CB 1, 6, 7, 8). •.Mostrar curiositat per algunes obres literàries infantils (conte, poema) representatives de la cultura i tradicions de la Comunitat Valenciana CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). •Configurar, per mitjà d’una tècnica plàstica i visual, obres senzilles que representen elements de la seua experiència. (CB 1, 4, 5, 6, 8). •Distingir algunes cançons i melodies reconegudes relacionant-les amb l’autor i la font que les difon i mostrant, quan procedisca, els seus vincles amb celebracions i manifestacions socioculturals pròpies de la

Comunitat Valenciana. (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8).

•Emprar, de manera elemental, formes socialment establides per a iniciar, mantindre i acabar una conversació. •Utilitzar recursos extralingüístics bàsics per a facilitar a altres la comprensió dels seus missatges orals. ( •Emprar adequadament expressions orals senzilles per a manifestar els seus desitjos i necessitats. ( •Recrear alguns textos bàsics de literatura infantil (relats, faules, poemes) d’especial significat a la Comunitat Valenciana. ( •Ordenar temporalment accions habituals, o de contes, molt lligades a la seua experiència. •Construir frases senzilles amb un vocabulari adequat en situacions de comunicació oral. •Escoltar narracions de literatura infantil atenent a la idea bàsica que transmeten els textos llegits per un adult. •Realitzar elaboracions plàstiques amb colorit, diversos materials, i amb varietat tècnica, riquesa de detalls, varietat de colorit i creativitat i espontaneïtat. •Identificar sons característics de l’entorn natural, social i cultural pròxim. •Participar en cantells col·lectius, intentant ajustar el to i el ritme. •Explorar i utilitzar els diversos recursos interpretatius al seu abast.

15

ÀREA I COMPETÈNCIES CRITERIS D´AVALUACIÓ

Els llenguatges: comunicació i presentació.

• Elaborar obres plàstiques senzilles que

mostren la utilització de diversos materials, traços, formes i colors. (CB 1, 2, 4, 6, 7, 8).

•CB competències bàsiques

•Reconéixer la utilitat dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació. •Identificar algunes obres artístiques pròpies de l’entorn valencià. •Interpretar expressivament, amb la veu i el cos, obres representatives del folklore de la Comunitat Valenciana. •Prendre consciència del llenguatge corporal (postures, gestos) en les interaccions amb els altres, emprant-lo per a millorar les seues comunicacions. •Manifestar interés en l’aprenentatge de totes dues llengües cooficials, valorant la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana. •Participar en intercanvis lingüístics en llengua estrangera per a comunicar situacions quotidianes de l’aula, mostrant satisfacció en l’ús d’esta. •Fomentar actituds de respecte i estima per les diferents llengües, tant nacionals com estrangeres.