59
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS JUNY 2004 JUNIO A 39 news ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ IX JORNADA DE ESTUDIOS ALIMENTARIOS PRESIDENTE DE “LA CAIXA” Y DEL PATRONATO DE LA FUNDACIÓN DE LA URL Estudios de doctorado en el IQS Estudios de doctorado en el IQS ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2004

A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS39.pdf · A tots, us vull donar les gràcies per la vostra col-laboració i desitjar-vos unes bones vacances. ... a la tesis

Embed Size (px)

Citation preview

B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S

JUN

Y 2

00

4JU

NIO A 39

newsA

SO

CIA

CIÓ

N D

E Q

UÍM

ICO

S E

IN

GE

NIE

RO

S D

EL

IN

ST

ITU

TO

QU

ÍMIC

O D

E S

AR

RIÀ

IX JORNADA DE ESTUDIOSALIMENTARIOS

PRESIDENTE DE “LA CAIXA” Y DEL PATRONATO DE LA FUNDACIÓN DE LA URL

Estudios de doctoradoen el IQS

Estudios de doctoradoen el IQS

ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2004

2

Presiden

3

A-IQS es miembrode la FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

S U M A R I S U M A R I O

3. Editorial / Editorial

6. Entrevista: Jordi Pérez / Entrevista: Jordi Pérez

10. Grups Professionals / Grupos Profesionales

18. Tardes Associació / Tardes Associació

28. Grup d’experts / Grupo de expertos

30. Futures promocions / Futuras promociones

40. Enginyers industrials / Ingenieros industriales

45. Federació Europea d’Enginyeria Química (EFCE) /

Federación Europea de Ingeniería Química (EFCE)

50. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS

52. Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil, S. I.

58. Aniversaris Promocions / Aniversarios Promociones

A-IQS es miembro dela EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING desde 1974

President:Lluís Seguí i GarrigaVicepresident:Jaume Árboles i MuntadasSecretari:Josep Beumala i GriñoSots-secretari:Máximo Hidalgo i VillarroyaTresorer:Íñigo Babot i GutiérrezSotstresorer:Jordi Martí i Gascón

Vocals:Magda Faijes i SimonaBorja Gibert i LasaosaNúria Guix i GalceranAlbert Palomer i BenetAlexis Pey i TorruellaJesús Santamaría i SernaRafael Queralt i Teixidó

A-IQSVia Augusta, 39008017 BarcelonaTel. 93 267 20 12 93 267 20 00Tel. i fax directe 93 280 42 76Web: http://www.aiqs.esE-mail: [email protected]

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

7

12

38

38

16

48

37

Secretari general tècnic: Anton M. SitjesCoordinació editorial i disseny: BPMO EdigrupDipòsit legal: B-37419-97

2

Presiden

3

E D I T O R I A L E D I T O R I A L

¡Felices vacaciones!

Como cada mes de junio, da-mos la bienvenida a una nueva promoción, la 2004, que por supuesto ya conoce nuestra asociación desde segundo o ter-cer curso. Podríamos decir que están pasando por un final de etapa, pero no de carrera, ya que la mejora profesional implica una dedicación permanente. Por eso, desde la A-IQS procuramos cola-borar para ayudar a consolidar y dar el máximo apoyo a las dife-rentes funciones profesionales de nuestros asociados. Desde aquí queremos recordar que nos tienen a su disposición.

En el ámbito académico, parece que también hay una situación de continuidad de los estudios. Todos sabíamos que en el IQS se hacían los estu-dios de tercer ciclo, es decir, el doctorado. Según nos informa el decano de la ETS-IQS, el profesor Lluís Comellas, no se trata de unos estudios poco habituales, sino que los forman un grupo de 37 doctorandos. Toda una evidencia del avance del IQS en el mundo académico.

Seguimos con la colaboración de la asociación con la tarea social de la Compañía de Jesús: la A-IQS es patrón fundador de la Fundación Salut Alta. Os iremos informando.

En este número encontraréis, como siempre, los actos organizados por los Grupos Profesionales y las Tardes Associació, pero me gustaría destacar el alto nivel de las personalidades que desinteresadamente colaboran.

También hemos querido incluir unas palabras del recientemente reelegido presidente de la FEIQ, la Federación Española de Ingeniería Química, Anto-nio Cuevas, así como una entrevista con el pro-fesor Ángel López, del departamento de Ingeniería Industrial del IQS.

Tanto el Grupo de Expertos como la Comisión de Jóvenes nos ayudan a mantener el ritmo y nos des-criben sus actividades, que incluyen una gran partici-pación de las Futuras Promociones.

A todos, quiero daros las gracias por vuestra cola-boración y desearos unas felices vacaciones.

Lluís Seguí

Presidente de la A-IQS

Bones vacances!

Com cada mes de juny, do-nem la benvinguda a una nova promoció, la 2004, que per des-comptat ja coneix la nostra as-sociació des de segon o tercer curs. Podríem dir que estan pas-sant per un final d’etapa, però no de carrera, ja que la millora professional implica una dedi-cació permanent. Per això, des de l’A-IQS procurem col·laborar per ajudar a consolidar i donar el màxim suport a les diverses funcions professionals dels nos-tres associats. Des d’aquí els volem recordar que ens tenen a la seva disposició.

En l’àmbit acadèmic, sembla que també hi ha una situació de continuïtat dels estudis. Tots sa-bíem que a l’IQS es feien els estudis de tercer cicle, és a dir, el doctorat. Segons ens informa el degà de l’ETS-IQS, el professor Lluís Come-llas, no es tracta d’uns estudis poc habituals, sinó que els formen un grup de 37 doctorands. Tota una evidència de l’avenç de l’IQS en el món acadèmic.

Continuem amb la col·laboració de l’associació amb la tasca social de la Companyía de Jesús: l’A-IQS és patró fundador de la Fundació Salut Alta. Us anirem informant.

En aquest número hi trobareu, com sempre, els actes organitzats pels Grups Professionals i les Tardes Assosiació, però m’agradaria destacar l’alt nivell de les personalitats que hi col·laboren desinteressadament.

També hem volgut incloure unes paraules del reçentment reelegit president de la FEIQ, la Fe-deració Espanyola d’Enginyeria Química, Antonio Cuevas, així com una entrevista amb el profes-sor Ángel López, del depar tament d’Enginyeria Industrial de l’IQS.

Tant el Grup d’Experts com la Comissió de Joves ens ajuden a mantenir el ritme i ens descriuen les seves activitats, que inclouen una gran participació de les Futures Promocions.

A tots, us vull donar les gràcies per la vostra col-laboració i desitjar-vos unes bones vacances.

Lluís Seguí

President de l’A-IQS

Presentació de l’A-IQS a la promoció 2004Presentación de la A-IQS a la promoción 2004

AASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS

DEL INST ITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ

¿SABES QUÉ HACEMOS?

BOLSA DE TRABAJO

Estamos intensificando loscontactos con empresas, head-hunters y consultoras.

¡Consulta las ofertas de trabajo!

GRUPOS DE EXPERTOS

¿Tienes consultasprofesionales?¿Empiezas en un sectornuevo?¡Utiliza el Grupo de Expertos!

GRUPOSPROFESIONALES

¿Trabajas en estos sectores?- Alimentación- Bioquímica y Biotecnología- Marketing Industrial- Medio Ambiente- Seguridad y Prevención- Ética Profesional- Informática AplicadaTendencias y problemáticas.Es tu formación continua.

ACTIVIDADES:La Asociación Organiza

Aniversario promociones:50, 25 y 12 añosEncuentros EXPOQUIMIAColaboración en la Festividadde San Alberto

TARDES ASSOCIACIÓ

Temas actuales de estos ciclos:- Incorporación laboral de los

jóvenes- Ciclo cultural- Medio Ambiente- Carrera profesional

COLOQUIOSEN INGLÉS

¿Quieres mejorar tu ingléshablado?

Grupos de conversaciónreducidos en sesionessemanales.

DESCUENTOS

20 % en Jornadas AIQS y 10 % enmasters y cursos postgrado IQSCréditos bancariosHipotecasSeguros: salud, vida,accidentes, cocheCarnet del Makro

INTERNET

Pide tu e-mail gratuito:[email protected] consulta la nuevapágina web

OTROS

Publicaciones:AFINIDAD (bimestral)NEWS (cuatrimestral)

- Asesoramiento Jurídico- Reconocimiento de firma- Acceso a la Biblioteca IQS- Directorio asociados- Encuesta profesional- Tarjeta de asociado- Boletín de anuncios gratuito- Premios final de carrera- Actualización permanente de labase de datos de los asociados

La A-IQS es miembro de la Federación Española de Ingenieros Químicos (FEIQ) y de la EuropeanFederation of Chemical Engineering (EFCE) y está adherida al Comunicado de Melbourne

NNNN UUUU EEEE VVVVOOOO !!!!

5

39

Entrevista: Lluís Comellas Riera, degà de

l’Escola Tècnica Superior IQS

PROGRAMA DE DOCTORAT EN QUÍMICA I ENGINYERIA QUÍMICA

Quin any es va graduar el primer doctor IQS?La primera tesi es va presentar l’any 1967. Des d’ales-

hores s’han presentat i aprovat 227 tesis doctorals.

Quins programes de doctorat s’imparteixen actu-alment a l’IQS?

Des del curs 2002-2003, l’IQS imparteix un progra-ma de doctorat en l’àrea de la Química: el doctorat en Química i Enginyeria Química, que ha obtingut la Menció de Qualitat per part de la Secretaria d’Estat d’Educació i Universitats del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Actualment, quants alumnes seguei-xen els programes de doctorat de l’IQS?

Al curs actual 2003-2004 el nombre d’alumnes matriculats a programes de doctorat de Química és de 37, dels quals 12 són de nacionalitat no espanyola.

Com es financen els estudis de docto-rat de l’IQS?

Es dedica una quantitat significativa dels recursos econòmics (beques IQS) per facilitar beques a alumnes de docto-rat. Així, per exemple, tots els doctorands que cursin els estudis en règim de dedicació única a la tesi gaudeixen de beca de matrícula, i un nombre important dels alumnes de doctorat gaudeixen, també, de beca-salari, atorgada pel mateix Institut. Aquestes beques complementen els ajuts d’altres fonts, com les administracions públiques, entitats privades, contrac-tes amb empreses, etc. En aquest punt cal remarcar, igualment, les beques que l’IQS, amb el recolzament del Servei de Cooperació Internacional de la Generalitat de Catalunya, concedeix a alumnes llatinoamericans per fer el doctorat a l’IQS.

Podria destacar alguna característica particular dels programes de doctorat de l’IQS que els distin-geixi dels d’altres universitats?

Una de les seves característiques més singulars ha estat, des de sempre, la vocació i la realitat que els nostres doctors es formin, de manera molt preferent, per dur a terme la seva futura activitat com a profes-sionals de la investigació i la innovació en empreses de tots els sectors de la indústria química.

Entrevista: Lluís Comellas Riera, decano de la

Escuela Técnica Superior IQS

PROGRAMA DE DOCTORADO EN QUÍMICA E INGENIERÍA QUÍMICA

¿En qué año se graduó el primer doctor IQS?La primera tesis se presentó en el año 1967. Desde en-

tonces se han presentado y aprobado 227 tesis doctorales.

¿Qué programas de doctorado se imparten actual-mente en el IQS?

Desde el curso 2002-2003, el IQS imparte un programa de doctorado en el área de la Química: el doctorado en Química e Ingeniería Química, que ha obtenido la Mención de Calidad por parte de la Se-cretaría de Estado de Educación y Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

Actualmente, ¿cuántos alumnos siguen los programas de doctorado del IQS?

En el actual curso 2003-2004 el número de alumnos matriculados a programas de doctorado de Química es de 37, de los que 12 son de nacionalidad no española.

¿Cómo se financian los estudios de docto-rado del IQS?

Se dedica una cantidad significativa de los propios recursos económicos (becas IQS) para facilitar becas a alumnos de doctora-do. Así, por ejemplo, todos los doctorandos

que cursan sus estudios en régimen de dedicación única a la tesis disfrutan de beca de matrícula, y un número importante de los alumnos de doctorado disfrutan, asi-mismo, de beca-salario, otorgada por el propio Instituto. Estas becas complementan las ayudas de otras fuentes, como las de administraciones públicas, entidades pri-vadas, contratos con empresas, etc. En este punto es de señalar, igualmente, las becas que el IQS, con el soporte del Servicio de Cooperación Internacional de la Genera-litat de Catalunya, concede a alumnos latinoamericanos para realizar el doctorado en el IQS.

¿Podría destacar alguna característica particular de los programas de doctorado del IQS que los dis-tinga de los de otras universidades?

Una de sus características más singulares ha sido, desde siempre, la vocación y la realidad de que nu-estros doctores se formen, de modo muy preferente, para desempeñar su futura actividad como profesio-nales de la investigación y la innovación en empre-sas de todos los sectores de la industria química.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA

6 7

”COM EN QUALSEVOL FEINA, HI HA ALTS I BAIXOS, I MALS RESULTATS, PERÒ HAS DE MANTENIR LA CONSTÀNCIA”

Quin acostuma a ser el primer contacte dels alum-nes amb els estudis de doctorat?

Sol ser mentre fan el TFC. Els doctorands els gui-em en els seus treballs i a la vegada ells ens ajuden. Durant aquest temps, si veuen que els agrada la re-cerca, s’animen i acaben fent el doctorat, del mateix tema o d’un de diferent.

Amb quines novetats es troben, respecte a la car-rera, durant el tercer cicle?

A la carrera més aviat adquireixen coneixements tècnics i aprenen mètodes de treball. Després, en el TFC, fan el primer tast de la recerca i, finalment, en el doctorat, ja es preparen per treballar en una universitat, en una indústria, etc. per poder portar a terme una recerca de manera autònoma.

Quines dificultats han d’afrontar?Quan comences el doctorat, veus que estàs treba-

llant en alguna cosa de la qual no coneixes gairebé res. Primer de tot, doncs, t’has de començar a fami-liaritzar amb les eines, i a poc a poc ja vas obtenint resultats. Aquests, però, segurament no són els que

“COMO EN CUALQUIER TRABAJO, HAY ALTIBAJOS, Y TAMBIÉN MALOS RESULTADOS, PERO DEBES MANTENER LA CONSTANCIA”

¿Cuál acostumbra a ser el primer contacto de los alumnos con los estudios de doctorado?

Suele ser mientras realizan el TFC. Los doctorandos les guiamos en sus trabajos y a la vez ellos nos ayudan. Durante ese tiempo, si ven que les gusta la investigación, se animan y terminan haciendo el doctorado, del mismo tema o de otro diferente.

¿Con qué novedades se encuentran, respecto a la carrera, durante el tercer ciclo?

En la carrera más que nada adquieren conocimientos técnicos y aprenden métodos de trabajo. Luego, en el TFC, hacen la primera probatura de la investigación y, finalmente, en el doctorado, ya se preparan para traba-jar en una universidad, en una industria, etc. para poder realizar una investigación de forma autónoma.

¿Qué dificultades tienen que afrontar?Cuando empiezas el doctorado, ves que estás trabajan-

do en algo de lo que no conoces prácticamente nada. Por lo tanto, en primer lugar debes empezar a familiarizarte con las herramientas, y poco a poco vas obteniendo re-sultados. Sin embargo, seguramente no son los que te

39 TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA

JORDI PÉREZ, LICENCIADO EN QUÍMICA ORGÁNICA

(PROMOCIÓN 2000), ES EL DELEGADO DE LOS DOCTORAN-

DOS Y ESTÁ CURSANDO LOS ESTUDIOS DE TERCER CICLO EN

EL LABORATORIO DE CIENCIAS DE LOS MATERIALES DEL IQS.

SE DEDICA TOTALMENTE A LA INVESTIGACIÓN, UNA OCUPACIÓN

QUE LE LLENA Y QUE ESPERA PODER MANTENER UNA VEZ SE

INCORPORE EN EL MUNDO PROFESIONAL.

JORDI PÉREZ, LLICENCIAT EN QUÍMICA ORGÀNICA

(PROMOCIÓ 2000), ÉS EL DELEGAT DELS DOCTORANDS I

ESTÀ CURSANT ELS ESTUDIS DE TERCER CICLE AL LABORATORI

DE CIÈNCIES DELS MATERIALS DE L’IQS. ES DEDICA

PLENAMENT A LA RECERCA, UNA OCUPACIÓ QUE L’OMPLE I

QUE ESPERA PODER MANTENIR UN COP INCORPORAT AL MÓN

PROFESSIONAL.

6 7

t’esperaves, de manera que t’has d’obrir una mica. Cal ser flexible per adonar-se que els plantejaments inicials no funcionen i s’han de canviar.

Quins altres requisits calen per fer el doctorat?Tenir-ne moltes ganes i que t’agradi molt. Com

en qualsevol feina, hi ha alts i baixos, i mals re-sultats, però has de mantenir la constància i con-tinuar endavant, tenir iniciativa per buscar noves maneres de solucionar els problemes. Fer el doc-torat és bastant vocacional, perquè la dedicació és total.

Quin és el nivell d’independència dels doctorands respecte el seu director de tesi?

El professor sempre et va ajudant i guiant, però cada vegada ets més tu qui domina el tema, cada cop n’ets més expert.

En què es basa l’estu-diant a l’hora d’escollir el director?

Els doctorands saben quines són les diferents lí-nies d’investigació que els professors estan portant a terme, de manera que, segons els seus interes-sos, contacten amb un o amb l’altre i negocien una mica amb ell quin serà el seu camp de recerca.

Quina relació s’hi man-té?

El doctorand i el professor es veuen contínuament. Es troben unes hores a la setmana i discuteixen, par-len dels resultats, planifiquen la feina, etc.

Són importants, els idiomes, al tercer cicle?La majoria de les revistes especialitzades són en

anglès, de manera que cal dominar-lo. També és útil conèixer altres llengües, per si es volen fer estades a l’estranger.

Has estat o tens intenció d’estar en algun altre país?

Vaig estar mig any a prop de San Francisco i ara vol-dria anar-hi tres mesos més. Aconsello marxar, ja que t’espaviles, aprens noves formes de treballar, t’has d’esforçar per dominar el nou idioma, que és una de les eines de treball, etc. En fi, és molt recomanable.

esperabas, de forma que debes abrirte un poco. Hay que ser flexible para darse cuenta de que los planteamientos iniciales no funcionan y de que hay que cambiarlos.

¿Qué otros requisitos son necesarios para hacer el doctorado?

Tener muchas ganas y que te guste mucho. Como en cualquier trabajo, hay factores positivos y negati-vos, y también malos resultados, pero debes mante-ner la constancia y seguir adelante, tener iniciativa para buscar nuevas formas de solucionar los pro-blemas. Hacer el doctorado es bastante vocacional, porque la dedicación es total.

¿Cuál es el nivel de independencia de los docto-randos respecto a su director de tesis?

El profesor siempre te va ayudando y guiando, pero cada vez eres más tú quien domina el tema, cada vez eres más experto.

¿En qué se basa el estudiante a la hora de escoger al director?

Los doctorandos saben cuáles son las diferentes líneas de investigación que los profesores están llevando a cabo, de forma que, según sus intereses, contactan con uno o con el otro y negocian un poco con él cuál será su campo de investigación.

¿Qué relación se mantiene con él?El doctorando y el profesor se ven continuamente.

Se encuentran unas horas a la semana y discuten, hablan de los resultados, planifican el trabajo, etc.

¿Son importantes, los idiomas, en el tercer ciclo?La mayoría de las revistas especializadas están en

inglés, de forma que hay que dominarlo. También es útil conocer otras lenguas, por si se quieren hacer estancias en el extranjero.

¿Has estado o tienes intención de estar en algún otro país?

Estuve medio año cerca de San Francisco y ahora me gustaría ir tres meses más. Aconsejo irse, ya que te espabi-las, aprendes nuevas formas de trabajar, debes esforzarte para dominar el nuevo idioma, que es una de las herra-mientas de trabajo, etc. En fin, es muy recomendable.

39TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA

8

Creus que és un avantatge important, a l’hora de buscar feina, tenir el doctorat?

En alguns països, com Alemanya, els doctors estan molt buscats. A l’estat espanyol ara també comença a haver-hi aquesta tendència, però encara s’ha de canviar molt. S’ha d’incentivar més la recer-ca, apostar per la propietat intel·lectual, construir un entorn que permeti crear llocs de treball al mateix país. Ara les empreses ho comencen a valorar, però és un canvi lent.

De què tracta el teu doctorat? El tema s’ajusta al camp professional al qual et vols dedicar?

Està centrat en els recobriments amb biomateri-als, en concret a les pròtesis de maluc. És un tema que m’agradaria mantenir en el futur, m’interessaria treballar en ciències dels materials i continuar des-envolupament recobriments. Tampoc descarto, però, canviar de tema i agafar reptes nous.

Quins consells donaries a les persones que es volen incorporar al tercer cicle?

El més important és que tinguin ganes de fer-lo. Hi ha qui s’ho planteja com una manera d’allargar els estudis i no ha de ser així. Cal tenir clar des del principi que s’haurà de renunciar a diverses coses, i no sempre és fàcil. A la vegada, però, t’omple molt, és molt gratificant.

Com valores, en ge-neral, la teva experi-ència en els estudis de doctorat?

N’estic molt content, en cap moment no m’he penedit d’estar-los fent. Suposo que abans de començar ja sabia on em posava, perquè durant el TFC vaig estar amb gent que feia la tesi, de mane-ra que vaig poder veure que m’interessava. Ara he fet dos anys i mig de doctorat i em dedico tot el dia a la recerca. Per mi aquesta està sent la millor etapa.

¿Crees que es una ventaja importante, a la hora de buscar trabajo, tener el doctorado?

En algunos países, como Alemania, los doctores están muy buscados. En el estado español ahora también empieza a haber esa tendencia, pero toda-vía hay que cambiar mucho. Hay que incentivar más la investigación, apostar por la propiedad intelectual, construir un entorno que permita crear puestos de trabajo en el mismo país. Ahora las empresas empie-zan a valorarlo, pero es un cambio muy lento.

¿De qué trata tu doctorado? ¿El tema se ajusta al campo profesional al que quieres dedicarte?

Está centrado en los recubrimientos con bioma-teriales, en concreto en las prótesis de cadera. Es un tema que me gustaría mantener en el futuro, me interesaría trabajar en ciencias de los materiales y seguir desarrollando recubrimientos. Pero tampoco descarto cambiar de tema y asumir nuevos retos.

¿Qué consejos darías a las personas que quieren incorporarse al tercer ciclo?

Los más importante es que tengan ganas de ha-cerlo. Hay quien se lo plantea como una forma de

alargar los estudios y no debe ser así. Hay que tener claro desde el prin-cipio que deberá renun-ciarse a varias cosas, y no siempre es fácil. Pero, a la vez, te llena mucho, es muy gratificante.

¿Cómo valoras, en general, tu experien-cia en los estudios de doctorado?

Estoy muy contento, en ningún momento me he arrepentido de estarlos realizarlos. Supongo que antes de empezar ya sabía donde me metía, porque durante el TFC estuve con gente que hacía la tesis, de forma que ya pude ver que me interesaba. Ahora llevo dos años y medio de doctorado y me dedico to-do el día a la investigación. Para mí ésta está siendo la mejor etapa.

39 TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA

9

II CONGRÉS D’ENGINYERIA EN LLENGUA CATALANA: ENGINYERIA, GLOBALITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL

El congrés duu el lema Enginyeria, desenvolupament territorial i globalit-zació i pretén aplegar professionals de les diverses especialitats de l’enginyeria que treballin en el teixit d’empreses i institucions del País Valencià, Catalunya, Andorra i les Illes Balears, i que vulguin aprofundir en la repercussió social de l’enginye-ria. El congrés se centrarà en dos àmbits concrets: Enginyeria i globalit-zació i Enginyeria i desenvolupament territorial, dos temes prou amplis per donar peu a un debat interdis-ciplinari. Els objectius són debatre la funció de l’enginyeria en la con-formació del territori i en l’evolució de la societat a principi del segle XXI; analitzar-ne la implicació en la construcció europea en un context de globalització mundial; abordar les repercussions socials i ambientals dels projectes i les infraestructures al nostre terri-tori en el marc d’un món globalitzat que tendeix a la deslocalització de l’activitat econòmica, i, per últim, convertir les jornades en un punt d’intercanvi de coneixement i experiències entre els professionals dels diversos àmbits territorials.

Es tracta del segon congrés que organitza Engi-nyeria i Cultura Catalana. El primer tingué lloc a Manresa l’any 2000, on més de 300 professionals van debatre les relacions entre enginyeria i soste-nibilitat, i entre l’enginyeria i la societat de la infor-mació i el coneixement. En aquesta ocasió també s’espera una bona participació, no només d’engi-nyers titulats, sinó de qualsevol persona vinculada al món de l’enginyeria. Per a més informació i re-cerques podeu entrar a la seva web www.celc.net o trucar al 93 319 23 00.

II CONGRESO DE INGENIERÍA EN LENGUA CATALANA: INGENIERÍA, GLOBALIZACIÓN Y DESARROLLO TERRITORIAL

El congreso lleva el lema Ingeniería, desarrollo territorial y globalización y pretende reunir a profesionales de las diversas especialidades de la in-geniería que trabajen en el tejido de empresas e instituciones de la Comu-nidad Valenciana, Catalunya, Andorra y las Islas Baleares, y que quieran profundizar en la repercusión social de la ingeniería. El congreso se centrará en dos ámbitos concretos: Ingeniería y globalización e Ingeniería y desarrollo territorial, dos temas suficientemente amplios como para dar pie a un debate interdisciplinario. Los objetivos son debatir la función de la ingeniería en la conformación del territorio y en la evolución de la sociedad a principios del siglo XXI; analizar su implicación en la construcción europea en un contexto de globalización mundial; abordar las repercusiones sociales y ambientales

de los proyectos y las infraestructuras en nuestro terri-torio en el marco de un mundo globalizado que tiende a la deslocalización de la actividad económica, y, por últi-mo, convertir las jornadas en un punto de intercambio de conocimiento de experiencias entre los profesiona-les de los diferentes ámbitos territoriales.

Se trata del segundo congreso que organiza En-ginyeria i Cultura Catalana. El primero tuvo lugar en Manresa en el año 2000, donde más de 300 pro-fesionales debatieron las relaciones entre ingeniería y sostenibilidad, y entre la ingeniería y la sociedad de la información y el conocimiento. En esta ocasión también se espera una buena participación, no sola-mente de ingenieros titulados, sino de cualquier per-sona vinculada al mundo de la ingeniería. Para más información y búsquedas podéis entrar en su web www.celc.net o llamar al 93 319 23 00.

ENGINYERIA I CULTURA CATALANA, AMB LA COL·LABORACIÓ

DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

I DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE

BARCELONA, HA CONVOCAT EL SEGON CONGRÉS D’ENGI-

NYERIA EN LLENGUA CATALANA, QUE TINDRÀ LLOC ELS DIES

19, 20 I 21 DE NOVEMBRE A ANDORRA LA VELLA.

ENGINYERIA I CULTURA CATALANA, CON LA COLABORACIÓN

DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Y DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE

BARCELONA, HA CONVOCADO EL SEGUNDO CONGRESO DE

INGENIERÍA EN LENGUA CATALANA, QUE SE REALIZARÁ LOS

DÍAS 19, 20 Y 21 DE NOVIEMBRE EN ANDORRA LA VELLA.

E N G I N Y E R I A I N G E N I E R Í A

10

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

11

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

GRUP PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA APLICADA. REPRESA D’ACTIVITATS

En aquest sentit, val a dir que la composi-ció del grup és força heterogènia, de mo-ment, de manera que hi par ticipen professi-onals amb una sòlida experiència en la in-dústria, joves que tot just comencen a dur a terme la seva activitat professional i docto-rands de l’IQS. Pel que fa a l’exper tesa del grup, també es manté aquesta heterogene-ïtat, de manera que les àrees d’aplicació on es porta a terme l’activitat professio-nal dels diversos participants varien des de la química computacional fins a la intel·ligència artificial, passant per simulació de processos químics, gestió de la informació, GLP, anàlisi ins-trumental o gestió de sistemes i instal·lacions. Per això les reunions són força par ticipatives i el grup es troba força complementat. Després d’una primera reunió de presentació, el grup es va fixar una sèrie d’objectius per tal d’aprofundir en el co-neixement d’àrees concretes relacionades amb la informàtica i la indústria química, amb aplicabili-tat directa o bé per satisfer la curiositat per algun tema concret. En aquesta línia, es va proposar començar a treballar en l’estudi de la normativa CFR21, part 11, d’incidència principalment en la indústria farmacèutica i relacionada directa-

GRUPO PROFESIONAL DE INFORMÁTICA APLICADA. REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES

En ese sentido, cabe decir que la compo-sición del grupo es bastante heterogénea, de momento, de forma que par ticipan profesi-onales con una sólida experiencia en la in-dustria, jóvenes que acaban de empezar a realizar su actividad profesional y doctoran-dos del IQS. Referente a la experteza del grupo, también se mantiene esa heterogeneidad, de forma que las áreas de aplicación donde se realiza la actividad profesional de los di-

ferentes participantes varían desde la química computacional hasta la inteligencia artificial, pasando por simulación de procesos químicos, gestión de la información, GLP, análisis instru-mental o gestión de sistemas e instalaciones. Por eso las reuniones son bastante participativas y el grupo está bastante complementado. Después de una primera reunión de presentación, el grupo se fijó una serie de objetivos para profundizar en el conocimiento de áreas concretas relacionadas con la informática y la industria química, con apli-cabilidad directa o para satisfacer la curiosidad de algún tema concreto. En esa línea, se propuso empezar a trabajar en el estudio de la normativa CFR21, parte 11, de incidencia principalmente en la industria farmacéutica y relacionada directa-

DESPRÉS D’UN PARÈNTESI FORÇA LLARG, EL GR UP

PROFESSIONAL D’INFORMÀTICA APLICADA DE L’A-IQS

HA REPRÈS LA SEVA ACTIVITAT. TAL COM JA VA SUCCEIR

L’ANTERIOR ETAPA I DE MANERA SIMILAR ALS ALTRES

GR UPS PROFESSIONALS EXISTENTS A L’ASSOCIACIÓ,

EL GRUP D’INFORMÀTICA APLICADA TÉ UNA FOR TA VOLUN-

TAT D’ENRIQUIR ELS CONEIXEMENTS INFORMÀTICS I LES

SEVES APLICACIONS EN EL MÓN DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA

I FARMACÈUTICA.

DESPUÉS DE UN PARÉNTESIS BASTANTE LARGO, EL GRUPO

PROFESIONAL DE INFORMÁTICA APLICADA DE LA A-IQS

HA REANUDADO SU ACTIVIDAD. TAL COMO YA SUCEDIÓ EN

LA ANTERIOR ETAPA Y DE FORMA SIMILAR A LOS DEMÁS

GRUPOS PROFESIONALES EXISTENTES EN LA ASOCIACIÓN,

EL GRUPO DE INFORMÁTICA APLICADA TIENE UNA FUER TE

VOLUNTAD DE ENRIQUECER LOS CONOCIMIENTOS INFORMÁ-

TICOS Y SUS APLICACIONES EN EL MUNDO DE LA INDUSTRIA

QUÍMICA Y FARMACÉUTICA.

39

10

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

11

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

ment amb la manipulació electrònica de registres informàtics i la signatura electrònica. Per aquest motiu, es va convidar dos exper ts, a les dues reu-nions posteriors, perquè desenvolupessin des de la seva perspectiva la gestió d’aquesta normativa per par t de la indústria, i perquè comentessin el seu estat actual en el marc de la legalitat vigent a Espanya i les perspectives de futur. D’altra banda, el Grup ha mostrat interès per conèixer detalls del projecte relacionat amb la implanta-ció futura d’un supercomputador a l’UPC, que, segons les previsions, serà el segon més potent del món. En aquest sentit, es convidarà propera-ment el màxim responsable del projecte perquè comenti quins beneficis por tarà a la indústria i a la recerca, feta des de l’àmbit català, la possible disponibilitat d’aquesta eina de treball, així com la possible col·laboració amb algun projecte de recerca de l’IQS.

Així, doncs, el Grup d’Informàtica Aplicada con-vida tots els associats que puguin sentir curiosi-tat per conèixer noves i diverses aplicacions de la informàtica relacionada amb la química perquè participin a les reunions i formin part del grup. La voluntat és fer una reunió mensual a les depen-dències de l’Associació i organitzar conferències, taules rodones i congressos si els temes propo-sats desperten prou interès. Us esperem el segon dimarts de cada mes!

GPIA

mente con la manipulación electrónica de registros informáticos y la firma electrónica. Por ese motivo, se invitó a dos exper tos, en las dos reuniones posteriores, para que desarrollaran desde su pers-pectiva la gestión de esa normativa por parte de la industria, y para que comentasen su estado actual en el marco de la legalidad vigente en España y las perspectivas de futuro. Por otra parte, el Gru-po ha mostrado interés por conocer detalles del proyecto relacionado con la implantación futura de un supercomputador en la UPC, que, según las previsiones, será el segundo más potente del mundo. En ese sentido, se invitará próximamente al máximo responsable del proyecto para que co-mente qué beneficios conllevará a la industria y a la investigación, hecha desde el ámbito catalán, la posible disponibilidad de esta herramienta de tra-bajo, así como la posible colaboración con algún proyecto de investigación del IQS.

Así, pues, el Grupo de Informática Aplicada invita a todos los asociados que puedan sentir curiosidad por conocer nuevas y varias aplicaciones de la infor-mática relacionada con la química a que participen en las reuniones y formen parte del grupo. La vo-luntad es hacer una reunión mensual en las depen-dencias de la Asociación y organizar conferencias, mesas redondas y congresos si los temas propues-tos despiertan interés suficiente. ¡Os esperamos el segundo martes de todos los meses!

GPIA

39

12

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

13

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

LES EMPRESES DAVANT LA DIRECTIVA ATEX

Protegir les empreses on hi ha at-mosferes explosives, una mesura ara obligatòria gràcies a la directiva ATEX, inclosa dins la Llei de Prevenció de riscos laborals, és una acció primordial a l’hora d’evitar explosions que, tot i ser bastant improbables, poden arri-bar a tenir unes conseqüències catas-tròfiques, segons va explicar Miquel Puncernau (enginyer químic, Promoció 1982). L’ATEX afecta gairebé tota la indústria, ja que és habitual treballar amb materials susceptibles de cremar i, per tant, d’explotar. Indústries com la química, la farmacèutica, l’energètica i l’alimentària, entre altres, s’hauran d’adequar a la nova directiva abans de l’1 de juliol de 2006, un termini que en general es considera bastant just, segons va observar Puncernau, per la poca tradició que hi ha al nostre país a l’hora de prendre aquest tipus de precaucions i pel cost que això pot comportar.

Si l’empresa treballa amb materials combustibles, s’ha d’analitzar si hi ha una atmosfera explosiva en el procés i al voltant dels equips de planta i avaluar les possibles fonts d’ignició dels equips i de l’exte-rior de planta. Després d’aquest estudi s’estimen les probabilitats d’incidents i es porten a terme mesures d’eliminació (del producte combustible, si és possible), de prevenció, de protecció i d’aïllament d’explosions, que han de quedar plasmades al Docu-ment de protecció d’explosions.

LAS EMPRESAS ANTE LA DIRECTIVA ATEX

Proteger a las empresas donde hay atmósferas explosivas, una medida ahora obligatoria gracias a la directiva ATEX, incluida dentro de la Ley de Pre-vención de Riesgos Laborales, es una acción primordial a la hora de evitar explosiones que, pese a ser bastante improbables, pueden llegar a tener unas consecuencias catastróficas, según ex-plicó Miquel Puncernau (ingeniero quími-co, Promoción 1982). La ATEX afecta a casi toda la industria, ya que es habitual trabajar con materiales susceptibles de quemar y, por lo tanto, de explotar. In-dustrias como la química, la farmacéuti-ca, la energética y la alimentaria, entre otras, deberán adecuarse a la nueva di-rectiva antes del 1 de julio de 2006, un plazo que en general se considera bas-tante justo, según observó Puncernau, por la poca tradición que hay en nuestro

país a la hora de tomar este tipo de precauciones y por el coste que eso puede comportar.

Si la empresa trabaja con materiales combustibles, hay que analizar si hay una atmósfera explosiva en el proceso y alrededor de los equipos de planta y evaluar las posibles fuentes de ignición de los equipos y del exterior de planta. Después de este estudio se esti-man las probabilidades de incidentes y se llevan a ca-bo medidas de eliminación (del producto combustible, si es posible), de prevención, de protección y de aisla-miento de explosiones, que deben quedar plasmadas en el Documento de protección de explosiones.

EL MES DE MAIG ES VA POR TAR A TERME A LA SALA

MULTIMÈDIA DEL QUÍMIC UNA JORNADA SOBRE LA

DIRECTIVA ATEX, ORGANITZADA PER L’A-IQS I EL GRUP

PROFESSIONAL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ, EN LA

QUAL VA PAR TICIPAR EL SECRETARI DEL GRUP, MIQUEL

PUNCERNAU (DIRECTOR D’EXPLOSIONES&SEGURIDAD,

DE PUNCERNAU ASOCIADOS S.L.), CARLOS ABADÍA

(BECTEL INGENIERÍA Y CONSTRUCCIÓN), PABLO LERENA

(INSTITUTO DE SEGURIDAD), JUAN ANTONIO VÍLCHEZ

(TRÁMITES, INFORMES Y PROYECTOS, S.L.), NIEVES

RODRÍGUEZ (COPISA INDUSTRIAL), JUAN CARLOS SANCHO

ROJAS (LABORATORIO OFICIAL MADARIAGA) I ALFONS DE

VICTORIA (DEPAR TAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA DE LA

GENERALITAT).

EN EL MES DE MAYO SE LLEVÓ A CABO EN LA SALA

MULTIMEDIA DEL QUÍMICO UNA JORNADA SOBRE LA

DIRECTIVA ATEX, ORGANIZADA POR LA A-IQS Y EL

GRUPO PROFESIONAL DE SEGURIDAD Y PREVENCIÓN, EN

LA QUE PAR TICIPÓ EL SECRETARIO DEL GRUPO, MIQUEL

PUNCERNAU (DIRECTOR DE EXPLOSIONES&SEGURIDAD,

DE PUNCERNAU ASOCIADOS S.L.), CARLOS ABADÍA

(BECTEL INGENIERÍA Y CONSTRUCCIÓN), PABLO LERENA

(INSTITUTO DE SEGURIDAD), JUAN ANTONIO VÍLCHEZ

(TRÁMITES, INFORMES Y PROYECTOS, S.L.), NIEVES

RODRÍGUEZ (COPISA INDUSTRIAL), JUAN CARLOS SANCHO

ROJAS (LABORATORIO OFICIAL MADARIAGA) Y ALFONS DE

VICTORIA (DEPAR TAMENTO DE TRABAJO E INDUSTRIA DE LA

GENERALITAT).

39

12

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

13

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

El director d’Explosiones&Seguridad va obser-var que, a l’hora d’aplicar l’ATEX, en general es percep que no hi ha unes pautes exactes per se-guir, sinó que hi ha un marge d’interpretació bastant elevat. Segons va matisar, però, aquesta sensació no es reprodueix davant la normativa que regula la maquinària per a zones ATEX, ja que es revisa segons unes normes europees, més concretes.

Manca de cultura empresarial

Promoure un tipus de consciència dins de l’empre-sa, encaminada cap a una bona formació, unes bo-nes pràctiques i unes normes organitzatives a l’hora de fer les operatives de treball, així com vetllar per la conservació i la neteja de la planta de producció és una manera econò-mica de disminuir considerablement les probabilitats que hi hagi una explosió, tal com va recordar Pun-cernau. Malau-radament, però, al nostre país hi acostuma a haver una manca signi-ficativa de cultura d’empresa que fa que s’obviïn mesures com, per exemple, evitar de manera immediata que hi hagi, de vegades, dissol-vents o pols inflamable al terra, que fan augmentar perillosament el risc. No s’han d’oblidar aquells er-rors mecànics o humans que poden generar atmos-feres explosives i/o fonts d’ignició.

Segons va adver tir Puncernau, per poder ac-tuar a temps davant d’un possible incident és primordial mantenir en bon estat tots els equips de prevenció i protecció, com, per exemple, un termòmetre que controli una temperatura màxima a partir de la qual hi ha un risc d’ignició de vapors o pols. També cal supervisar que aquests equips compleixin la normativa de cer tificació adequada a la zona classificada.

L’interès creixent de les empreses per la seva seguretat, motivat, en part, per l’existència de la directiva ATEX, va quedar reflectit en l’èxit d’assis-tència a la jornada i en la voluntat dels participants d’ampliar coneixements de com protegir l’empresa d’aquest tipus d’incidents.

El director de Explosiones&Seguridad observó que, a la hora de aplicar la ATEX, en general se per-cibe que no hay unas pautas exactas para seguir, sino que hay un margen de interpretación bastante elevado. Pero, según matizó, esta sensación no se reproduce ante la normativa que regula la maquina-ria para zonas ATEX, ya que se revisa según unas normas europeas, más concretas.

Falta de cultura empresarial

Promover un tipo de conciencia dentro de la em-presa, encaminada hacia una buena formación, unas buenas prácticas y unas normas organizativas a la hora de hacer las operativas de trabajo, así como velar por

la conservación y la limpieza de la plan-ta de producción es una manera econó-mica de disminuir considerablemente las probabilidades de que haya una explosión, tal como recordó Puncernau. Sin embargo, des-afortunadamente, en nuestro país acostumbra a ha-ber una falta signi-ficativa de cultura de empresa que

hace que se obvien medidas como, por ejemplo, evitar de manera inmediata que haya, a veces, disolventes o polvo inflamable en el suelo, que hacen aumentar peli-grosamente el riesgo. No deben olvidarse esos errores mecánicos o humanos que pueden generar atmósferas explosivas y/o fuentes de ignición.

Según advir tió Puncernau, para poder actuar a tiempo ante un posible incidente es primordial mantener en buen estado todos los equipos de prevención y protección, como, por ejemplo, un termómetro que controle una temperatura máxi-ma a partir de la cual hay un riesgo de ignición de vapores o polvo. También hay que supervisar que esos equipos cumplan la normativa de certificación adecuada en la zona clasificada.

El interés creciente de las empresas por su seguri-dad, motivado, en parte, por la existencia de la direc-tiva ATEX, quedó reflejado en el éxito de asistencia a la jornada y en la voluntad de los participantes de ampliar conocimientos de cómo proteger a la empre-sa de ese tipo de incidentes.

39

14

G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

15

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

GLOBALITZACIÓ I MEDI AMBIENT: EL SEU IMPACTE A L’EMPRESA

El repte ambiental de Catalunya es deriva d’una reduïda superfície, de 32.000 km2 (de la qual un terç es troba preservat com a espai natural), 700 km de franja litoral urbanitzda en un 70 %, amb una càrrega contaminant produïda per una població de més de 6 milions, 6,5 milions de caps de bestiar, 20 milions de turistes anuals i al voltant de 81.000 instal-lacions productives. Tot això suposa una població equivalent de 20 milions hab-eq. Això ens portaria a una quota territorial per hab-eq. i any de 1.000 m2, deficitària des del punt de vista de reposició natural dels recursos consumits en matèria i energia.

L’actitud individual

Aquest repte implica actuacions polítiques i tècni-ques, entre altres. Però és important, també, que la nostra actitud individual sigui un reflex d’una concep-ció determinada del medi ambient, com, per exemple, que “no som els hereus del planeta, som els usufruc-tuaris dels nostres descendents”. I darrere d’aquesta idea hi hauria, entre altres, els conceptes següents:

• Responsabilitat solidària. Perquè la defensa del medi és una responsabilitat compartida entre tots. Mantenir una actitud proactiva generalitzada és vital.

• Comunicació. La nostra societat mereix ser informada amb rigor i transparència, per l’Adminis-tració, sobre l’estat de conservació del nostre me-di i els danys ecològics que es poden produir. Hem de ser conscients, tanmateix, del risc d’alarma social que es pugui derivar d’una sobreinformació tècnica o d’alguns titulars mediàtics més proclius al sensacionalisme.

GLOBALIZACIÓN Y MEDIO AMBIENTE: SU IMPACTO EN LA EMPRESA

El reto ambiental de Catalunya se deriva de una redu-cida superficie, de 32.000 km2 (de la que un tercio se encuentra preservado como espacio natural), 700 km de franja litoral urbanizada en un 70 %, con una carga contaminante producida por una población de más de 6 millones, 6,5 millones de cabezas de ganado, 20 millones de turistas anuales y alrededor de 81.000 ins-talaciones productivas. Todo ello supone una población equivalente de 20 millones hab-eq. Eso nos llevaría a una cuota territorial por hab-eq. y año de 1.000 m2, deficitaria desde el punto de vista de reposición natural de los recursos consumidos en materia y energía.

La actitud individual

Este reto implica actuaciones políticas y técnicas, entre otras. Pero es importante, también, que nuestra actitud individual sea reflejo de una concepción determi-nada del medio ambiente, como, por ejemplo, que “no somos los herederos del planeta, somos los usufruc-tuarios de nuestros descendientes”. Y bajo esta idea subyacerían, entre otros, los siguientes conceptos:

• Responsabilidad solidaria. Puesto que la de-fensa del medio es una responsabilidad compar-tida entre todos. Mantener una actitud proactiva generalizada es vital.

• Comunicación. Nuestra sociedad merece ser informada con rigor y transparencia, por la Admi-nistración, sobre el estado de conservación de nuestro medio y los daños ecológicos que puedan producirse. Debemos ser conscientes, no obstante, del riesgo de alarma social que pueda derivarse de una sobreinformación técnica o de algunos titulares mediáticos más proclives al sensacionalismo.

L’1 D’ABRIL PASSAT, VA TENIR LLOC A LES INSTAL·LACIONS

DE L’A-IQS UNA NOVA REUNIÓ DEL GRUP PROFESSIONAL

DE MÀRQUETING. EN AQUESTA OCASIÓ LA PONÈNCIA ES VA

DEDICAR A LA GLOBALITZACIÓ I EL MEDI AMBIENT: EL SEU

IMPACTE A L’EMPRESA, I VA SER DIRIGIDA PER ALFONSO

LÓPEZ SALGUEIRO (ENGINYER QUÍMIC IQS, PROMOCIÓ

1979), EXDIRECTOR DE QUALITAT AMBIENTAL DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA, ACTUALMENT ASSESSOR-CON-

SULTOR D’EMPRESES I RESPONSABLE DEL MÀSTER D’EN-

GINYERIA AMBIENTAL D’EMPRESA A L’INSTITUT QUÍMIC DE

SARRIÀ.

EL PASADO 1 DE ABRIL, TUVO LUGAR EN LAS INSTALA-

CIONES DE LA A-IQS UNA NUEVA REUNIÓN DEL GRUPO

PROFESIONAL DE MARKETING. EN ESTA OCASIÓN LA PONEN-

CIA SE DEDICÓ A LA GLOBALIZACIÓN Y EL MEDIO AMBIENTE:

SU IMPACTO EN LA EMPRESA, Y FUE DIRIGIDA POR ALFONSO

LÓPEZ SALGUEIRO (INGENIERO QUÍMICO IQS, PROMOCIÓN

1979), EX DIRECTOR DE CALIDAD AMBIENTAL DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA, EN LA ACTUALIDAD ASESOR-

CONSULTOR DE EMPRESAS Y RESPONSABLE DEL MASTER

DE INGENIERÍA AMBIENTAL DE EMPRESA EN EL INSTITUTO

QUÍMICO DE SARRIÀ.

G R U P S P R O F E S S I O N A L S

14

G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

15

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

• Educació. Fomentar a l’escola l’aprenentat-ge d’hàbits de conducta adequats, que incideixin en el reciclatge, el manteniment del medi i la sostenibilitat.

Millora contínua

El procés actual de globalització té com a conse-qüència el fenomen de la deslocalització cap a paï-sos amb costos laborals inferiors, i aquest flux cap a localitzacions de mà d’obra barata té aspecte de continuïtat. En aquest procés el cost ambiental no és l’element definitori, tot i que en alguns sectors (com el del ciment) tingui una incidència important, arran dels Acords de Kioto.

Encara que el cost mediambiental no sigui clau per a la deslocalització, si és cer t que hi ha un cost qui hauria de pagar-lo? El sector industrial, l’empresa, l’usuari, el ciutadà, l’Administració? Al principi hem descrit la necessitat d’una actitud solidària, d’una responsabilitat compar tida. D’això derivaria l’assumpció dels costos ambientals pel conjunt de la societat. L’impost de sanejament en el rebut de l’aigua s’ha demostrat efectiu per depurar les nostres conques hidrològiques. Un impost finalista gestionat per l’Administració per a actuacions exclusives en àrees mediambientals podria ser un bon mitjà.

La inversió en innovació tecnològica a Catalunya se situa en l’1,1 % del PIB, i en canvi el Japó, per exemple, hi dedica un 3 %. Destinar els recursos obtinguts per l’impost finalista a I+D+i en medi ambient i rever tir la tecnologia a l’empresa, faci-litant-ne el finançament, comportaria una situació de més competitivitat del nostre teixit industrial. Una competitivitat basada en la tecnologia i el coneixement, i no en la mà d’obra. L’Administra-ció pot actuar com a motor d’aquest procés tec-nològic, animant, canalitzant i procurant un marc d’actuació fluid i dinàmic, sense caure en la mera subvenció.

José Luis Navarro

(Promoció 1979)

• Educación. Fomentar en la escuela el aprendi-zaje de hábitos de conducta adecuados, que inci-dan en el reciclaje, el mantenimiento del medio y la sostenibilidad.

Mejora continua

El actual proceso de globalización tiene como con-secuencia el fenómeno de la deslocalización hacia pa-íses con costes laborales inferiores, y ese flujo hacia localizaciones de mano de obra barata tiene visos de continuidad. En este proceso el coste ambiental no es el elemento definitorio, aunque en algunos sectores (como el del cemento) tenga una incidencia importan-te, a raíz de los Acuerdos de Kioto.

Aunque el coste medioambiental no sea clave para la deslocalización, si es cierto que existe un coste ¿quién debería pagarlo? ¿El sector industrial, la empresa, el usuario, el ciudada-no, la Administración? Al inicio hemos descri-to la necesidad de una actitud solidaria, de una responsabilidad compartida. De ello

se derivaría la asunción de los costes ambientales por el conjunto de la sociedad. El impuesto de sanea-miento en el recibo del agua se ha demostrado efec-tivo para depurar nuestras cuencas hidrológicas. Un impuesto finalista gestionado por la Administración para actuaciones exclusivas en áreas medioambien-tales podría ser un buen medio.

La inversión en innovación tecnológica en Catalunya se sitúa en el 1,1 % del PIB, y en cam-bio Japón, por ejemplo, dedica un 3 %. Destinar los recursos obtenidos por el impuesto finalista a I+D+i en medio ambiente y revertir la tecnología a la em-presa, facilitando su financiación, comportaría una situación de mayor competitividad de nuestro tejido industrial. Una competitividad basada en la tecnolo-gía y el conocimiento, y no en la mano de obra. La Administración puede actuar como motor de este proceso tecnológico, animando, canalizando y procu-rando un marco de actuación fluido y dinámico, sin caer en la mera subvención.

José Luis Navarro

(Promoción 1979)

16

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

17

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

IX Jornades d’Estudis Alimentaris

INGREDIENTS FUNCIONALS

El professor Willem de Vos, director científic del Wageningen Center for Food Sciences d’Holanda, va ser especialment convidat per iniciar les Jorna-des amb una conferència, Functional Ingredients: Microbes and Molecules, en què va donar una visió panoràmica de l’estat de la qüestió. Les 18 conferències restants van ser presentades per es-pecialistes de firmes comercials de diferents ingredients, com àcids gras-sos, fibra, polifenols, carbohidrats, etc. Les jornades es van dur a terme tot el dia 17 i el matí del dia 18, du-rant els quals també es van exposar nou pòsters de grups de recerca. El llibre amb les ponències, repartit als assistents, es pot adquirir a la Secre-taria de l’A-IQS.

Els 140 assistents van tenir oca-sió d’intervenir en els temes des-envolupats sol·licitant ampliació als ponents o exposant els seus punts de vista. Les presentacions van ser fetes per especialistes en cadascun dels productes, la majoria procedents de l’estranger. Durant les pauses els diàlegs i els intercanvis d’opinions van ser continus entre els assistents, propiciats per l’entorn en què es van desenvolupar les Jornades.

Tant pel nombre de participants procedents de diferents activitats (indústria, administració, univer-sitat, centres de R+D) com per l’interès que van manifestar i per l’excel·lent nivell de coneixements que van demostrar amb les intervencions, l’èxit de les Jornades és evident.

Al llarg de les ponències es va poder constatar l’alt nivell científic que es té actualment del coneixement dels aliments que consumim, no només en la seva

IX Jornadas de Estudios Alimentarios

INGREDIENTES FUNCIONALES

El profesor Willem de Vos, director científico del Wageningen Center for Food Sciences de Holanda, fue especialmente invitado para iniciar las Jornadas con una conferencia, Functional Ingredients: Microbes

and Molecules, en la que dio una visión panorámica del estado de la cuestión. Las 18 conferencias restantes fueron presentadas por especialistas de firmas comerciales de diferentes in-gredientes, como ácidos grasos, fibra, polifenoles, carbohidratos, etc. Las jornadas se desarrollaron a lo largo de todo el día 17 y la mañana del día 18, durante los que se expusieron también nueve posters de grupos de investiga-ción. El libro con las ponencias, repar-tido a los asistentes, puede adquirirse en la Secretaría de la A-IQS.

Los 140 asistentes tuvieron ocasión de intervenir en los temas desarro-llados solicitando ampliación a los ponentes o exponiendo sus puntos de vista. Las presentaciones fueron des-arrolladas por especialistas en cada uno de los productos, la mayoría pro-cedentes del extranjero. Durante las

pausas los diálogos y los intercambios de opiniones fueron continuos entre los asistentes, propiciados por el entorno en el que se desarrollaron las Jornadas.

Tanto por el número de participantes procedentes de diferentes actividades (industria, administración, universidad, centros de I+D) como por el interés que manifestaron y por el excelente nivel de conocimien-tos que demostraron a través de las intervenciones, el éxito de las Jornadas es evidente.

A lo largo de las ponencias se pudo constatar el alto nivel científico que actualmente se tiene del conoci-miento de los alimentos que consumimos, no sólo en

DINS DEL CICLE D’ACTIVITATS SOBRE QUÍMICA I SALUT,

ELS DIES 17 I 18 DE MAIG DE 2004 VA TENIR LLOC

A L’IQS LA NOVENA JORNADA D’ESTUDIS ALIMENTARIS,

AQUEST COP DEDICADA ALS INGREDIENTS FUNCIONALS.

LA VAN ORGANITZAR CONJUNTAMENT L’ASSOCIACIÓ

DE FABRICANTS I COMERCIALITZADORS D’ADDITIUS

I COMPLEMENTS ALIMENTARIS (AFCA) I EL GRUP

PROFESSIONAL ALIMENTARI DE L’A-IQS.

DENTRO DEL CICLO DE ACTIVIDADES SOBRE QUÍMICA Y

SALUD, LOS DÍAS 17 Y 18 DE MAYO DE 2004 TUVO

LUGAR EN EL IQS LA NOVENA JORNADA DE ESTUDIOS

ALIMENTARIOS, ESTA VEZ DEDICADA A LOS INGREDIEN-

TES FUNCIONALES. LA ORGANIZARON CONJUNTAMENTE LA

ASOCIACIÓN DE FABRICANTES Y COMERCIALIZADORES DE

ADITIVOS Y COMPLEMENTOS ALIMENTARIOS (AFCA) Y EL

GRUPO PROFESIONAL ALIMENTARIO DE LA A-IQS.

16

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

17

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

composició molecular, sinó pel que fa a la seva funció nutricional i assimilació pel sistema digestiu, cosa que permet un millor disseny d’aliments, cada vegada més adequats a les necessitats dels consumidors, tant en la seva dieta com en els seus hàbits alimentaris.

Tot i que la qüestió de la funcionalitat dels aliments és l’objecte de moltes trobades, l’enfocament que s’ha donat aquí de tractar els ingredients alimenta-ris i no tant els aliments ja preparats va resultar es-pecialment atractiu per als elaboradors d’aliments, que van poder aprofundir en els aspectes científics i pràctics dels nous productes que els ofereixen els fabricants. Per tot això, la col·laboració entre AFCA i el GP Alimentari de l’A-IQS ha resultat molt satisfac-tòria per a totes dues parts.

J. Obiols (Promoció 1955)

su composición molecular, sino en cuanto a su función nutricional y asimilación por el sistema digestivo, lo cu-al permite un mejor diseño de alimentos, cada vez más adecuados a las necesidades de los consumidores, tanto en su dieta como en sus hábitos alimentarios.

Aunque el tema de la funcionalidad de los alimentos es el objeto de muchos encuentros, el enfoque que aquí se ha dado de tratar sobre los ingredientes alimentari-os y no tanto sobre los alimentos ya preparados resul-tó especialmente atractivo para los elaboradores de alimentos, que pudieron profundizar en los aspectos científicos y prácticos de los nuevos productos que les ofrecen los fabricantes. Por todo ello, la colaboración entre AFCA y el GP Alimentario de la A-IQS ha resultado muy satisfactoria para ambas partes.

J. Obiols (Promoción 1955)

18 19

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, IMPRESCIN-DIBLE PER ALS DIRECTIUS

Per al màxim dirigent de “la Caixa”, el món occi-dental d’avui dia és enormement pròsper, malgrat que estem vivint una època de fatiga, pròpia del caràcter cíclic de l’economia, i que molts països cap-davanters suporten uns elevats dèficits públics. El risc més gran de la bonança, però, és que “una gran massa de població mira només per la seva tranquil-litat i plaer i vol treballar el mínim, tal com va passar en l’imperi romà i el renaixement italià. Per sort, sempre queda una minoria que conserva les ganes de treballar i d’innovar.”

Sembla que, en l’època actual, la tecnologia i l’ha-bilitat per usar-la són un dels aspectes més valorats en els entorns empresarials, però Fornesa va negar que el directiu hagi de regir-se pel “estic connectat, per tant existeixo” i, per argumentar-ho, es va re-metre a una afirmació del filòsof Julián Marías: “Per ser lliure de debò, cal tenir salut, riquesa, ordre”. Si ho extrapolem a la gestió, això vol dir que, per ser un bon directiu, cal començar per allò més simple: s’ha de tenir salut, ser honest, treballador i, a més, s’ha de tenir tot, no només una part. Fornesa va recordar que “als països llatins, és molt habitual que

LA INTELIGENCIA EMOCIONAL, IMPRESCINDI-BLE PARA LOS DIRECTIVOS

Para el máximo dirigente de “la Caixa”, el mundo occidental de hoy en día es enormemente próspero, aunque estamos viviendo una época de fatiga, pro-pia del carácter cíclico de la economía, y que muchos países punteros soportan unos elevados déficits pú-blicos. El mayor riesgo de la bonanza, sin embargo, es que “una gran masa de población mira solamente por su tranquilidad y placer y quiere trabajar el míni-mo, como pasó en el imperio romano y el renacimi-ento italiano. Por suerte, siempre queda una minoría que conserva las ganas de trabajar y de innovar.”

Parece que, en la época actual, la tecnología y la habilidad para utilizarla son uno de los aspectos más valorados en los entornos empresariales, pero Fornesa negó que el directivo deba regirse por el “estoy conectado, luego existo” y, para argumentar-lo, se remitió a una afirmación del filósofo Julián Ma-rías: “Para ser libre de verdad, hay que tener salud, riqueza, orden”. Si lo extrapolamos a la gestión, eso significa que, para ser un buen directivo, hay que empezar por lo más simple: hay que tener salud, ser honesto, trabajador y, además, hay que tenerlo todo, no sólo una parte. Fornesa recordó que “en

A LAS PERSONAS CON CARGOS DE RESPONSABILIDAD EN LAS

EMPRESAS SE LES SUPONEN LOS CONOCIMIENTOS TÉCNICOS

NECESARIOS PARA DESARROLLAR LAS TAREAS DE GESTIÓN,

PERO PARA EL PRESIDENTE DE “LA CAIXA”, RICARD

FORNESA, ES MÁS IMPOR TANTE TODAVÍA QUE EL DIRECTIVO

TENGA HABILIDADES PERSONALES Y DE COMUNICACIÓN.

A LES PERSONES AMB CÀRRECS DE RESPONSABILITAT A LES

EMPRESES SE’LS SUPOSEN ELS CONEIXEMENTS TÈCNICS

NECESSARIS PER DESENVOLUPAR LES TASQUES DE GES-

TIÓ, PERÒ PER AL PRESIDENT DE “LA CAIXA”, RICARD

FORNESA, ENCARA ÉS MÉS IMPOR TANT QUE EL DIRECTIU

TINGUI HABILITATS PERSONALS I DE COMUNICACIÓ.

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Lluís Seguí Ricard Fornesa Enric Juliá Álvaro Echevarria

18 19

la brillantor externa serveixi per tapar la falta de rigor i seriositat”.

Adequació a la feina

Per desenvolupar amb èxit la tasca laboral, cal que la persona estigui al lloc que realment s’adigui amb els seus interessos i capacitats: “Un mateix ha de fer introspecció i determinar per a què serveix i què pot fer millor.” També és important que l’empleat rebi una compensació econòmica suficient, que li permeti viure bé dins del seu entorn social i li propor-cioni la llibertat a la qual al·ludia Marías, però, “un cop ho ha aconseguit, la persona ha de demostrar que li interessa alguna cosa més que els diners”. El president de “la Caixa” opina que els treballadors han de tenir la possibilitat de participar en les decisi-ons que prengui l’empresa, “perquè, personalment, és molt satisfactori i, per tant, representarà un bene-fici per a la seva activitat laboral”.

Sovint es planteja la qüestió de si el professional s’ha d’especialitzar en un camp concret o ha de mos-trar una orientació més generalista. Fornesa és més procliu a la segona opció i creu que “l’especialista, tot i estar més reconegut, té un camí més curt dins d’una empresa, perquè només fa una sola cosa”.

Pel que fa a les qualitats que ha de reunir el líder, “ha de tenir clar on vol portar l’empresa i com de lluny vol arribar, i no només en l’aspecte material. A

los países latinos, es muy habitual que la brillantez externa sirva para tapar la falta de rigor y seriedad”.

Adecuación al trabajo

Para desarrollar con éxito la tarea laboral, la per-sona debe estar en el sitio que realmente se adecue a sus intereses y capacidades: “Uno mismo debe hacer introspección y determinar para qué sirve y qué puede hacer mejor.” También es importante que el empleado reciba una compensación económica suficiente, que le permita vivir bien dentro de su entorno social y le proporcione la libertad a la que aludía Marías, pero, “una vez lo ha conseguido, la persona debe demostrar que le interesa algo más que el dinero”. El presidente de “la Caixa” opina que los trabajadores deben tener la posibilidad de partici-par en las decisiones que tome la empresa, “porque, personalmente, es muy satisfactorio y, por lo tanto, representará un beneficio para su actividad laboral”.

A menuda se plantea la cuestión de si el profesional de-be especializarse en un campo concreto o debe mostrar una orientación más generalista. Fornesa es más proclive a la segunda opción y cree que “el especialista, pese a estar más reconocido, tiene un camino más corto dentro de una empresa, porque solamente hace una cosa”.

En referencia a las cualidades que debe reunir un lí-der, “debe tener claro dónde quiere llevar a la empresa y cuánto de lejos quiere llegar, y no sólo en el aspecto

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

20

més, ha de transmetre il·lusió i ganes de fer coses, i ha de tenir capacitat de comunicació i ser accessible per als qui treballen amb ell.”

Fornesa afirma que, per situar-se en el món em-presarial, és important tenir una bona xarxa de contactes personals o networking, “perquè, moltes vegades, una persona no troba, sinó que la busquen i, per això, cal estar a l’aparador”. És aconsellable, per als joves executius, “estar disposats a assumir sacrificis i no limitar-se els àmbits de treball”.

Processos de deslocalització

El president de “la Caixa” i de la Universitat Ramon Llull es va referir als processos de deslocalització d’indústries, que han comportat que nombroses mul-tinacionals hagin abandonat, totalment o en part, el territori català per instal·lar-se en països amb costos salarials més baixos. L’alternativa és que a l’estat espanyol es creïn empreses basades en la innovació tecnològica, “ja que hi ha prou disponibilitat de mà d’obra qualificada i preparada intel·lectualment”. Per aquest motiu, “la Caixa” apostarà, els propers anys, per potenciar l’activitat del capital risc i oferir suport als emprenedors.

A tot això, cal afegir que “els sous, a Espanya, continuen sent més baixos que en altres països de la Unió Europea, i aquest fet pot atreure noves inver-sions de fora”. Per a les feines amb menys qualifica-ció professional, “la solució per mantenir-se implica incrementar la productivitat”.

material. Además, debe transmitir ilusión y ganas de hacer cosas, y debe tener capacidad de comunicación y ser accesible para los que trabajan con él.”

Fornesa afirma que, para situarse en el mundo empre-sarial, es importante tener una buena red de contactos personales o networking, “porque, muchas veces, una persona no encuentra, sino que le buscan y, por eso, hay que estar en el escaparate”. Es aconsejable, para los jóvenes ejecutivos, “estar dispuestos a asumir sacri-ficios y no limitarse los ámbitos de trabajo”.

Procesos de deslocalización

El presidente de “la Caixa” y de la Universidad Ramon Llull se refirió a los procesos de deslocalización de industrias, que han comportado que numerosas multinacionales hayan abandonado, totalmente o en parte, el territorio catalán para instalarse en países con costes salariales más bajos. La alternativa es que en el estado español se creen empresas basadas en la innovación tecnológica, “ya que hay suficiente dispo-nibilidad de mano de obra calificada y preparada inte-lectualmente”. Por ese motivo, “la Caixa” apostará, en los próximos años, por potenciar la actividad del capital riesgo y ofrecer apoyo a los emprendedores.

A todo eso, cabe añadir que “los sueldos, en Es-paña, siguen siendo más bajos que en otros países de la Unión Europea, y ese hecho puede atraer nuevas inversiones de fuera”. Para los trabajos con menos calificación profesional, “la solución para mantenerse implica incrementar la productividad”.

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

21

PEDRO MARTÍNEZ DE LA ROSA: “EL FUTUR DE LA FÓRMULA 1 IMPLICA QUE ES RECON-SIDERIN LES HABILITATS DEL PILOT”

Martínez de la Rosa va arribar envoltat d’una gran expectativa i no va defraudar en absolut. Amb una fa-cilitat de paraula sorprenent i un fi sentit de la ironia, els assistents van gaudir durant una hora i mitja dels seus comentaris mordaços i d’algunes de les seves reflexions més crítiques. Des dels pressupostos que es mouen a la Fórmula 1 (“són una bestialitat”, va afirmar el pilot) fins a la mateixa estètica dels cotxes (“el nou Williams sembla un tauró aixafat: és tan lleig que només per això no hauria ni de córrer”). De la Rosa va posar un èmfasi especial en la necessitat que els pilots reprenguin cada vegada més el con-trol sobre la màquina. “Els salaris dels pilots cada vegada són més baixos i, en canvi, els dels disse-nyadors de cotxes creixen molt. Tanmateix, el futur de la F-1 implica reduir l’aerodinàmica per tal que les mans del pilot comptin més.”

“La meva carrera ha estat la d’un boxejador”

En una primera part de l’acte, Martínez de la Rosa va explicar els seus inicis com a pilot i va recordar que arribar a la Fórmula 1 és molt més dur del que

PEDRO MARTÍNEZ DE LA ROSA: “EL FUTURO DE LA FÓRMULA 1 IMPLICA QUE SE RECON-SIDEREN LAS HABILIDADES DEL PILOTO”

Martínez de la Rosa llegó rodeado de una gran expectativa y no defraudó en absoluto. Con una sor-prendente facilidad de palabra y un fino sentido de la ironía, los asistentes disfrutaron durante una hora y media de sus comentarios mordaces y de algunas de sus reflexiones más críticas. Desde los presupu-estos que se manejan en la Fórmula 1 (“son una bes-tialidad”, afirmó el piloto) hasta la misma estética de los coches (“el nuevo Williams parece un tiburón aplastado: es tan feo que sólo por eso no tendría ni que correr”). De la Rosa puso un énfasis especial en la necesidad de que los pilotos retomen cada vez más el control sobre la máquina. “Los salarios de los pilotos son cada vez más bajos y, en cambio, los de los diseñadores de coches crecen mucho. Sin em-bargo, el futuro de la F-1 implica reducir la aerodiná-mica para que las manos del piloto cuenten más.”

“Mi carrera ha sido la de un boxeador”

En una primera parte del acto, Martínez de la Rosa explicó sus inicios como piloto y recordó que llegar a la Fórmula 1 es mucho más duro de lo que parece:

SÓLO 30 PERSONAS EN EL MUNDO TIENEN EL PRIVILEGIO

DE PILOTAR UN FÓRMULA-1 Y UNA DE ELLAS ESTÁ ESTA

TARDE CON NOSOTROS. ESTE SUGERENTE LEMA SUSCITÓ

LA CURIOSIDAD DE CASI 200 ESTUDIANTES Y EX ALUMNOS,

QUE ABARROTARON LA SALA DE ACTOS DEL IQS EN UNA

NUEVA EDICIÓN DE LAS TARDES DE L’ASSOCIACIÓ.

NOMÉS 30 PERSONES AL MÓN TENEN EL PRIVILEGI DE

PILOTAR UN FÓRMULA 1 I UNA D’ELLES AQUESTA TARDA

ÉS AMB NOSALTRES. AQUEST LEMA TAN SUGGERENT VA

SUSCITAR LA CURIOSITAT DE GAIREBÉ 200 ESTUDIANTS I

EXALUMNES, QUE VAN ATAPEIR LA SALA D’ACTES DE L’IQS

EN UNA NOVA EDICIÓ DE LES TARDES DE L’ASSOCIACIÓ.

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Pedro Martínez de la Rosa

22 23

sembla: “La gent tendeix a pensar que arribem a la F-1 del no-res, però la veritat és que quan som al capda-munt al darrere hi ha molta feina. Si no estàs format, aquests cotxes són una bèstia.”

La seva ha estat, segons les seves paraules, la car-rera d’un boxejador: “Jo guanyava quasi totes les carreres i, quan no guanya-va, tornava l’any següent i la guanyava; el meu pro-blema era que em quedava sense patrocinadors.”

Després d’alguns anys batallant amb els millors en les categories inferiors, el seu problema amb els patrocinadors es va acabar. Un contracte amb Arrows i posteriorment amb Jaguar es van encarregar de situar-lo entre els millors del món, tot i que admet que encara té l’espina clavada de saber què li hauria ofert la seva carrera si en lloc de començar amb un equip com Arrows ho hagués fet amb Ferrari. “El moment en què arribes a un equip és fonamental: tots els equips tenen moments bons i moments dolents, i és bàsic que arribis en un moment òptim”.

La F-1, entre bastidors

Sens dubte, el moment més interessant de la trobada amb De la Rosa va arribar amb el torn de preguntes. Fou aleshores quan el pilot va explicar algunes de les intimitats de la Fórmula 1, començant pel mateix secretisme amb què es protegeixen els avenços tecnològics. “Cada equip té els seus fotò-grafs ‘espies’: te’ls trobes de paisà en qualsevol revolt i és inevitable que facin fotos. El que ens fa pànic és que puguin fotografiar detalls de l’interior dels cotxes i per això sempre que podem els ama-guem darrere una cortina als boxes.”

De la Rosa també va admetre que troba a faltar una relació més fluida entre els pilots: “M’agradaria que alguna vegada anéssim tots plegats a sopar, però això no passa mai.” De Michael Schumacher, va dir que “en contra de la fama que el precedeix, és una gran persona”. Per a De la Rosa, el qui és sis

“La gente tiende a pensar que llegamos a la F-1 de la nada, pero lo cierto es que cuando estamos en lo más alto hay mucho trabajo detrás. Si no estás forma-do, esos coches son una bestia.”

La suya ha sido, según sus propias palabras, la carrera de un boxeador: “Yo ganaba casi todas las carreras y, cuando no gana-ba, volvía al año siguiente y la ganaba; mi problema era que me quedaba sin patro-cinadores.”

Tras algunos años bata-llando con los mejores en las categorías inferiores, su problema con los patrocina-dores terminó. Un contrato con Arrows y posteriormen-te con Jaguar se encargaron de situarle entre los mejo-res del mundo, aunque ad-mite que aún tiene la espina

clavada de saber qué le habría deparado su carrera si en lugar de empezar en un equipo como Arrows lo hubiera hecho en Ferrari. “El momento en que llegas a un equipo es fundamental: todos los equipos tienen momentos buenos y momentos malos, y es básico que llegues en un momento óptimo”.

La F-1, entre bastidores

Sin duda, el momento más interesante del encu-entro con De la Rosa llegó en el turno de preguntas. Fue entonces cuando el piloto explicó algunas de las intimidades de la Fórmula 1, empezando por el propio secretismo con el que se protegen los avan-ces tecnológicos. “Cada equipo tiene sus fotógrafos ‘espías’: te los encuentras de paisano en cualquier curva y es inevitable que tomen sus fotos. Lo que nos da pánico es que puedan fotografiar detalles del interior de los coches y por eso siempre que pode-mos los ocultamos tras una cortina en boxes.”

De la Rosa admitió también que echa en falta una relación más fluida entre los pilotos: “Me gustaría que alguna vez nos fuéramos todos a cenar, pero eso nunca pasa.” Sobre Michael Schumacher, dijo que “en contra de la fama que le precede, es una gran persona”. Para De la Rosa, el seis veces cam-

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

22 23

peón mundial es “uno de los pilotos que más se pre-ocupa por la seguridad del resto de pilotos”.

Sobre la seguridad se extendió, por cierto, durante buena parte de la conferencia. “Desgraciadamente, la Federación Internacional de Automovilismo no nos pregunta demasiado a los pilotos”, se lamentó. No obstante, reconoció que “la seguridad ha sido el avance más significativo de la evolución de los coches en los últimos años”.

vegades campió mundial és “un dels pilots que més es preocupa per la seguretat de la resta de pilots”.

Parlant de la seguretat es va estendre, per cert, durant bona part de la conferència. “Desgraciada-ment, la Federació Internacional de l’Automovilisme no ens pregunta gaire, als pilots”, es va lamentar. No obstant això, va reconèixer que “la seguretat ha estat l’avenç més significatiu de l’evolució dels cot-xes els últims anys”.

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

UN INICI TARDÀ

Pedro Martínez de la Rosa (Barcelona, 24 de

febrer de 1971) es va iniciar en el món del motor

molt més tard que la majoria de pilots, amb 16

anys. Va ser als petits circuits de karting, “la

millor escola que hi pot haver per a un pilot”.

Reconeix que un dels reptes més grans de la

seva carrera esportiva va ser convèncer els seus

pares perquè el deixessin competir. “Quan, el

1989, em van convocar per una prova de selec-

ció al circuit del Jarama, vaig convèncer el meu

pare que no m’escollirien perquè m’hi deixés

anar, però vaig guanyar el premi i per mi aquell

va ser un moment clau.”

Ja al món de la F-1, va ser pilot reserva de

Jordan i va competir per a Arrows i Jaguar.

Actualment és un dels dos pilots de proves del

potent equip McLaren-Mercedes, que capitane-

gen Coulthard i Raikonnen. Amb 33 anys, espera

amb impaciència (“com un voltor”, admet joiosa-

ment) l’oportunitat que li permeti tornar al pri-

mer pla de la competició.

UN INICIO TARDÍO

Pedro Martínez de la Rosa (Barcelona, 24 de

febrero de 1971) se inició en el mundo del motor

mucho más tarde que la mayoría de pilotos, a

los 16 años. Fue en los pequeños circuitos de

karting, “la mejor escuela que puede existir para

un futuro piloto”. Reconoce que uno de los retos

más grandes de su carrera deportiva fue conven-

cer a sus padres para que le dejaran competir.

“Cuando, en 1989, me convocaron para una

prueba de selección en el circuito del Jarama,

convencí a mi padre de que no me iban a escoger

para que me dejara ir, pero gané el premio y ése

fue para mí un momento clave.”

Ya en el mundo de la F-1, fue piloto reserva

de Jordan y compitió para Arrows y Jaguar.

Actualmente es uno de los dos pilotos de prue-

bas del potente equipo McLaren-Mercedes, que

capitanean Coulthard y Raikonnen. A sus 33

años, espera con impaciencia (“como un buitre”,

admite jocosamente) la oportunidad que le permi-

ta volver al primer plano de la competición.

24 25

MIQUEL ROCA:“NECESSITEM UNA ALTRA ONU”

Miquel Roca, advocat de prestigi i figura emble-màtica de la política catalana, va ser el ponent convidat per l’A-IQS per desenvolupar el fil con-ductor de la conferència i exposar davant dels assistents una anàlisi profundament crítica, prag-màtica i reveladora de la situació actual de l’ONU, el perquè de la crisi que arrossega des de fa anys i la seva necessitat de sotmetre’s a una renovació completa.

Des del seu naixement, l’any 1945, a l’ombra de la II Guerra Mundial i sota l’objectiu fonamental “d’as-segurar i consolidar la pau internacional, afavorir i desenvolupar les relacions d’amistat entre els po-bles, basades en els principis d’igualtat, respecte mutu i col·laboració múltiple en tots els sectors de l’activitat humana”, els canvis continus en el pano-rama polític internacional han deixat obsolet aquest organisme, que s’aferra a les arrels d’un passat que no té competència sobre el present i a una línia d’ac-tuació que no acaba de respondre amb l’efectivitat necessària.

MIQUEL ROCA:“NECESITAMOS OTRA ONU”

Miquel Roca, abogado de prestigio y figura em-blemática de la política catalana, fue el ponente invitado por la A-IQS para desarrollar el hilo con-ductor de la conferencia y exponer frente a los asistentes un análisis profundamente crítico, pragmático y revelador de la presente situación de la ONU, el porqué de la crisis que arrastra desde hace años y su necesidad de someterse a una completa renovación.

Desde que se produjera su nacimiento en el año 1945, a la sombra de la II Guerra Mundial y bajo el objetivo fundamental de “asegurar y consolidar la paz internacional, favorecer y desarrollar las relaciones de amistad entre los pueblos, basadas en los principios de igualdad, mutuo respeto y múltiple colaboración en todos los sectores de la actividad humana”, los con-tinuos cambios en el panorama político internacional han dejado obsoleto a ese organismo, que se agarra a las raíces de un pasado que no tiene competencia so-bre el presente y a una línea de actuación que no acaba de responder con la efectividad necesaria.

FRENTE A UNA SITUACIÓN POLÍTICA Y SOCIAL TAN COMPLEJA

Y CAMBIANTE COMO LA ACTUAL RESULTA FUNDAMENTAL Y DE

GRAN INTERÉS REFLEXIONAR DE MANERA CRÍTICA SOBRE LA

FUNCIÓN Y EL ÁMBITO DE ACTUACIÓN QUE DESARROLLAN

LOS DIFERENTES ORGANISMOS INTERNACIONALES HOY EN

DÍA. CON ESTE ESPÍRITU Y BAJO EL MARCO DE LAS TARDES

ASSOCIACIÓ SE PRESENTÓ, EL PASADO 1 DE ABRIL, LA CON-

FERENCIA ¿QUÉ FUE DE LA ONU?, DONDE SE ANALIZÓ EL

PASADO, EL PRESENTE Y EL FUTURO DE LA INSTITUCIÓN.

DAVANT D’UNA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL TAN COMPLEXA

I CANVIANT COM L’ACTUAL RESULTA FONAMENTAL I DE GRAN

INTERÈS REFLEXIONAR DE MANERA CRÍTICA SOBRE LA FUN-

CIÓ I L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ QUE DESENVOLUPEN ELS DIVER-

SOS ORGANISMES INTERNACIONALS AVUI DIA. AMB AQUEST

ESPERIT I SOTA EL MARC DE LES TARDES ASSOCIACIÓ ES

VA PRESENTAR, L’1 D’ABRIL PASSAT, LA CONFERÈNCIA QUÈ

SE N’HA FET, DE L’ONU?, EN QUÈ ES VA ANALITZAR EL

PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR DE LA INSTITUCIÓ.

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Miquel Roca Lluís Seguí

24 25

Els grans canvis

En paraules de Miquel Roca, “el món ha canviat radicalment, en els seus orígens l’ONU va néixer agrupant 51 estats que actualment s’han convertit en 191, dels quals una majoria són països nous que no van protagonitzar la II Guerra Mundial, sinó que la van patir, cosa que planteja un escenari completament diferent. Ens trobem amb un món que fabrica estats i parts importantíssimes del món no troben representació al Consell de Segu-retat de l’ONU.”

Davant d’aquest món emergent, i arran del desen-volupament i les conseqüències de la Guerra Freda, els països tornen la mirada cap a l’ONU, que s’en-fronta a un fet nou: “Les Nacions Unides estaven pensades com a escenari per a la pau i no com a ins-

Los grandes cambios

En palabras de Miquel Roca, “el mundo ha cam-biado radicalmente, en sus orígenes la ONU nació agrupando a 51 estados que actualmente se han convertido en 191, de los que una mayoría son países nuevos que no protagonizaron la II Guerra Mundial, sino que la sufrieron, lo cual plantea un es-cenario completamente diferente. Nos encontramos con un mundo que fabrica estados y partes impor-tantísimas del mundo no encuentran representación en el Consejo de Seguridad de la ONU.”

Frente a este mundo emergente, y a raíz del desa-rrollo y las consecuencias de la Guerra Fría, los paí-ses vuelven su mirada hacia la ONU, que se enfrenta a un hecho nuevo: “Las Naciones Unidas estaban pensadas como escenario para la paz y no como

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

Enric Juliá Ricard Úbeda

26

trument per a la pau, avui el món ja no té l’objectiu d’evitar la guerra, ara tenim l’objectiu d’aconseguir la pau, i davant d’aquesta nova perspectiva l’ONU no serveix amb la forma i els mitjans de què disposa, necessitem repensar i refundar l’ONU. Un fet que resulta tremendament complicat, sobretot en un moment en què el problema principal consisteix que els estats membres no paguen les seves quotes”, segons va explicar Roca.

Buscant solucions

Al llarg del seu discurs, Roca va plantejar, a grans trets, dues possibles línies d’actuació: d’una banda, perseguir una ONU més intel·lectual, intel·ligent i política, i de l’altra, afegir-hi, a més del que s’ha citat anteriorment, el caràcter d’instrument de dis-suasió per tal de garantir la pau, sent-ne conscients, i malgrat que una gran força de dissuasió militar re-sulta cara i incrementa la força bel·licista i la carrera armamentística.

Sense pretendre trobar la fórmula màgica i tot con-vidant a la reflexió i el debat com a primer pas cap al canvi, Miquel Roca va concloure apuntant que “ne-cessitem un organisme internacional potent i fort. Des de la perspectiva europea, Europa necessita una nova instància internacional de pes, que influeixi i sà-piga actuar davant dels conflictes, que presenti una veu unívoca i que tingui en compte els moviments de bases socials, i no ho aconseguirà fins que trobi els estímuls per valorar-la i aportar-la.”

instrumento para la paz, hoy el mundo ya no tiene el objetivo de evitar la guerra, ahora tenemos el objeti-vo de conseguir la paz, y frente a esta nueva perspec-tiva la ONU no sirve con la forma y los medios de que dispone, necesitamos re-pensar y re-fundar la ONU. Un hecho que resulta tremendamente complicado, especialmente en un momento en el que el principal problema consiste en que los estados miembros no pagan sus cuotas”, según explicó Roca.

Buscando soluciones

A lo largo de su discurso, Roca planteó, a grandes rasgos, dos posibles líneas de actuación: por un la-do, perseguir una ONU más intelectual, inteligente y política, y por el otro, añadirle, además de lo citado anteriormente, el carácter de instrumento de disua-sión para garantizar la paz, siendo conscientes, y a pesar de que una gran fuerza de disuasión militar resulta cara e incrementa la fuerza belicista y la ca-rrera armamentística.

Sin pretender dar con la fórmula mágica e invitando a la reflexión y el debate como primer paso hacia el cambio, Miquel Roca concluyó apuntando que “nece-sitamos un organismo internacional potente y fuerte. Desde la perspectiva europea, Europa necesita una nueva instancia internacional de peso, que influya y sepa actuar frente a los conflictos, que presente una voz unívoca y que tenga en cuenta los movimientos de bases sociales, y no lo conseguirá hasta que encuen-tre los estímulos para valorarla y aportarla.”

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

28 29

“LA QUALITAT HUMANA I PROFESSIONAL HAN D’ANAR SEMPRE JUNTES”

Com va néixer l’IQS?El pare Eduardo Vitoria va fun-

dar a Roquetes (Tarragona) el La-boratori Químic de l’Ebre, que va ser l’embrió de l’actual IQS. Des d’aleshores i durant 100 anys, l’IQS ha format químics i també persones, i això és un fet que hem de celebrar i que ha de ser motiu d’orgull.

Què ens pot avançar del cen-tenari?

Els actes commemoratius d’aquest centenari se succeiran durant tot un any, des d’agost de 2005 fins al mateix mes de l’any següent. De mo-ment, estem treballant per formar les comissions i preparar tots els actes. Esperem i desitgem que aquest cen-tenari pugui comptar amb la col·laboració i la participació de tota la societat i de tots els alumnes i antics alumnes del nostre centre.

Què significa per vostè estar-hi involucrat?Quan el Dr. Juliá, director general de l’IQS, em va pro-

posar ser secretari executiu del centenari vaig tenir una gran alegria i ho vaig acceptar immediatament. Per mi, com a membre de la Junta de l’Associació i com a antic alumne, és un gran honor aquest nomenament.

Actualment compagina aquesta ocupació amb les de l’Associació i, més concretament, amb la de coordinador del Grup d’Experts, que ara ja fa alguns anys que funciona.

Així és, ara ja fa quatre anys que vam crear el Grup d’Experts i, encara que el primer any el podem consi-derar el de consolidació, a partir d’aquesta data s’hi han anat incorporant més experts i s’han creat més àrees d’ajuda.

De tota manera, m’agradaria que es produís un canvi quantitatiu, que hi hagués més consultes, ja

“LA CALIDAD HUMANA Y PROFESIONAL DEBEN IR SIEMPRE JUNTAS”

¿Cómo nació el IQS?El padre Eduardo Vitoria fundó

en Roquetes (Tarragona) el Labora-torio Químico del Ebro, que fue el embrión del actual IQS. Desde en-tonces y durante 100 años, el IQS ha formado químicos y también personas, y esto es un hecho que tenemos que celebrar y que debe ser motivo de orgullo.

¿Qué nos puede avanzar del centenario?

Los actos conmemorativos de este centenario se sucederán durante todo un año, desde agosto de 2005 hasta el mismo mes del año siguiente. De momento, estamos trabajando para formar las comisiones y preparar todos los actos. Esperamos y desea-

mos que este centenario pueda contar con la colaboración y la participación de toda la sociedad y de todos los alum-nos y antiguos alumnos de nuestro centro.

¿Qué significa para usted estar involucrado en él?Cuando el Dr. Juliá, director general del IQS, me

propuso ser secretario ejecutivo del centenario tuve una gran alegría y lo acepté inmediatamente. Para mí, como miembro de la Junta de la Asociación y como an-tiguo alumno, es un gran honor este nombramiento.

Actualmente compagina esta ocupación con las

de la Asociación y, más concretamente, con la de coordinador del Grupo de Expertos, que ahora ya lleva algunos años en funcionamiento.

Así es, ahora hace ya cuatro años que creamos el Grupo de Expertos y, aunque el primer año podemos considerarlo el de consolidación, a partir de esa fe-cha se han ido incorporando más expertos y se han creado más áreas de ayuda.

De todas formas, me gustaría que se produjese un cambio cuantitativo, que hubiese más consultas, ya

MÁXIMO HIDALGO, SOTS-SECRETARI DE LA JUNTA DIRECTIVA

DE L’A-IQS I COORDINADOR DEL GRUP D’EXPER TS, HA

ESTAT NOMENAT SECRETARI EXECUTIU DEL CENTENARI DE

L’IQS (ROQUETES, 1905-SARRIÀ, 2005).

MÁXIMO HIDALGO, VICESECRETARIO DE LA JUNTA DIRECTIVA

DE LA A-IQS Y COORDINADOR DEL GRUPO DE EXPER TOS,

HA SIDO NOMBRADO SECRETARIO EJECUTIVO DEL CENTENA-

RIO DEL IQS (ROQUETES, 1905-SARRIÀ, 2005).

GRUP D ’EXPER TS GRUPO DE EXPER TOS

28 29

que és un grup amb gran experiència professional i humana, disposat a ajudar i que considero que no s’aprofita prou.

Quantes persones hi col·laboren actualment? Actualment tenim més de 70 experts i 74 àrees

d’ajuda catalogades. A més, si ens arriba una consulta que no estigui en cap d’aquestes àrees, intentem loca-litzar un nou expert que pugui ajudar a resoldre-la.

Quin perfil té un expert?En principi és un membre de l’A-IQS, que té una for-

mació bàsicament química i alhora té molt bons conei-xements en altres camps, fruit de la seva experiència. No hem d’oblidar que a l’IQS no ens formen només en la Química o en l’Enginyeria, sinó que la faceta huma-nística també és importantíssima.

I els usuaris?Tant hi accedeixen estudiants d’últims cursos com

companys que ja estan incorporats al món laboral. Els professionals que puguin necessitar ajuda són de totes les edats, ja que estan sotmesos a canvis continus, a mobilitats geogràfiques, a noves tecno-logies, etc.

Varia el tipus de consultes segons si es tracta de professionals o estudiants?

Els estudiants acostumen a fer preguntes de tipus més tecnològic. Els que ja comencen a tre-ballar estan molt interessats a contactar amb companys que treballin en el seu mateix camp. Els que ja fa anys que són al món laboral, fan consul-tes més genèriques, però molt concretes.

Com s’acostuma a conèixer el Grup d’Experts?

A cada número del NEWS hi ha un apartat del Grup amb el qual pretenem difondre’l. De tota ma-nera, el boca a orella funciona força bé. La millor propaganda sempre la fan els usuaris, que surten molt satisfets. Hi ha ha-gut altres associacions professi-onals que s’han interessat pel Grup, per fer-ne un a les seves, ja que els ha semblat una molt bona idea.

que es un grupo con gran experiencia profesional y humana, dispuesto a ayudar y que considero que no se aprovecha lo suficiente.

¿Cuántas personas colaboran actualmente?Actualmente tenemos más de 70 expertos y 74 áreas

de ayuda catalogadas. Además, si nos llega una consulta que no está en alguna de estas áreas, intentamos locali-zar a un nuevo experto que pueda ayudar a resolverla.

¿Qué perfil tiene un experto?En principio es un miembro de la A-IQS, que tiene una

formación básicamente química y a su vez posee muy buenos conocimientos en otros campos, fruto de su experiencia. No debemos olvidar que en el IQS no sólo nos forman en la Química o en la Ingeniería, sino que la faceta humanística es también importantísima.

¿Y los usuarios?Tanto acceden estudiantes de últimos cursos co-

mo compañeros que ya están incorporados al mundo laboral. Los profesionales que pueden necesitar ayu-da son de todas las edades, ya que están sometidos a cambios continuos, a movilidades geográficas, a nuevas tecnologías, etc.

¿Varía el tipo de consultas según si se trata de profesionales o estudiantes?

Los estudiantes acostumbran a hacer preguntas de tipo más tecnológico. Los que ya comienzan a

trabajar están muy interesados en contactar con compañeros que trabajen en su mismo cam-po. Los que ya llevan años en el mundo laboral, realizan con-sultas más genéricas, pero muy concretas.

¿Cómo se acostumbra a conocer el Grupo de Expertos?

En cada número del NEWS hay un apartado del Grupo con el que pretendemos difundirlo. De todas formas, el boca a oreja funciona bastante bien. La mejor propagan-da siempre la hacen los usuarios, que salen muy satisfechos. Ha habido otras asociaciones profe-sionales que se han interesado por el Grupo, para hacer uno en las suyas, ya que les ha parecido una muy buena idea.

GRUP D ’EXPER TS GRUPO DE EXPER TOS

30

39 FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

PROMOCIÓ 2004 / PROMOCIÓN 2004

Núria Aguilera VigasMaría del Carmen Alegret GarcíaMargarita Sara Alvira TorreFrancisco José Aragón BoludaVicente Baamonte ExpósitoDaniel Balasch NoguerolSandra Barroso ManceraBelén de Beascoa LlauradóAna Berini PérezSilvia Blanco HosteJavier Bueno MódenesXavier Calvo SubiratsJordi Campos VidalJordi Canals RoigDavid Caña LópezRubén Carbó RodríguezSantiago Carolà RosésAna Casas InfantesGermán Castillo PicónLuis Castro GarcíaAntón de Castro VillamilGuillermo Coll OrbanejaAurora Colomer FloresCristina Colomina ZanuyJordi Dunjó DentiSalvador Durán GarcíaRamón Escriva MartíSandra Estany OliveiraAlbert Garcia ColomerPablo García EspadaBerta García ToscanoJordi Gibert AmatFrancisco Javier Gimeno-Bayon FortezaVanessa Gómez VallejoMaria Estela Gracia AsoAdriana Guerra MasatsRodrigo Hernández VeraJuan Herranz SalañerAinhoa Ibáñez AndaMaría Eugenia Jiménez RuízEstanislau Lincoln VilaplanaRocío Lobatón SánchezSilvia López CalvoDavid López SanmartíLaura Lorenzo González

Carme Majó PlanaNoélia Marcuello MendozaNúria Marí BuyéJuan Luís Marte DíazNúria Martí RamisOriol Martínez HuguetNúria Martínez MasMaría Isabel Martínez VallcorbaOriol Matamoros LafontJordi Matamoros SanchoIñigo Mendiol InduráinLaia Mias AmelaJuan Morillo BentuéJordi Morros CampsSonsoles de Olano BiadaGuy Oromí SerenaAlexandra Parejo PiresRoser Peiró JordánMiriam Pérez FernándezVíctor Pina GrauOlga Piqueras SolsonaCristian Plana CervantesElena Prats BacieroRaimon Puig de CazorlaLuis Carlos Pujadas MestresDavid Riera MolistMariona Rigau SerraXavier Rocamora CeresuelaEusebi Roig TorresLaia Ros BlancoNuria Sánchez EscribáLaura Sobrevias BonellsAmanda Solé GonzalezElisabet Suñer LlaberiaMaria Tarragona SunyerTomás Tebar MestresRoger Tejedor EstradaAnna Terradas SorianoGeorgina Testar SevillaAstrid Tulleuda MartínezPedro Usandizaga CarrascoMaria Alba Valls CasadevallMaría Carmen Vázquez GarcíaJosé Luis Yagüe Marrón

31

39FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

PROMOCIÓN 2004

32

39

33

39FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

ENTREVISTA ALS DELEGATS DE LAPROMOCIÓ 2004

Quina idea teniu de l’Associació?

Daniel Balasch: Et guia, com a estudiant, amb con-ferències on t’expliquen com fer el currículum o com afrontar una entrevis-ta de feina, per exemple.

Maria Tarragona: S’agra-eix el fet que les xerrades que organitza toquen temes d’actualitat, a més d’estar relacionades amb la nostra carrera. També cal tenir en compte que l’A-IQS és un mitjà per mantenir el contacte un cop aca-bats els estudis, a la vegada que t’ofereix una borsa de treball.

Germán Castillo: Sabem que en un futur ens podem associar i que això pot resultar una font de recursos. En Máximo ens va explicar que si estàvem a l’A-IQS i teníem qualsevol problema, de la mateixa manera que es pot acudir als professors podíem consultar els experts. També fan enquestes que et donen una visió global de la situació laboral de la gent que ha sortit del Químic i això és interessant de conèixer.

Com valoreu la formació que heu rebut a l’IQS?

G. C.: Ha estat dura, però assequible.D. B.: Per mi la idea d’universitat ha canviat bas-

tant. Quan comences creus que hi aprendràs només fórmules, però després veus que també et donen

ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2004

¿Qué idea tenéis de la Asociación?

Daniel Balasch: Te guía, como estudiante, con con-ferencias donde te explican cómo hacer el currículum o cómo afrontar una entrevis-ta de trabajo, por ejemplo.

Maria Tarragona: Se agradece que las char-las que organiza toquen temas de actual idad, además de estar relacio-

nadas con nuestra carrera. También hay que tener en cuenta que la A-IQS es un medio para mantener el contacto una vez terminados los estudios, a la vez que te ofrece una bolsa de trabajo.

Germán Castillo: Sabemos que en un futuro pode-mos asociarnos y que eso puede resultar una fuente de recursos. Máximo nos explicó que si estábamos en la A-IQS y teníamos cualquier problema, de la misma forma que se puede acudir a los profesores podíamos consultar a los expertos. También realzan encuestas que te dan una visión global de la situa-ción laboral de la gente que ha salido del Químico y eso es interesante de conocer.

¿Cómo valoráis la formación que habéis recibido en el IQS?

G. C.: Ha sido dura, pero asequible.D. B.: Para mí la idea de universidad ha cambiado

bastante. Cuando empiezas crees que aprenderás nuevas fórmulas, pero luego ves que también te dan

MARIA TARRAGONA ES LA DELEGADA DE QUÍMICA

ORGÁNICA. EL AÑO QUE VIENE SE VA AL EXTRANJERO A

REALIZAR EL TFC, CON LA INTENCIÓN DE PONER EN PRÁC-

TICA LO QUE HA APRENDIDO HASTA AHORA.

GERMÁN CASTILLO ES EL DELEGADO DE QUÍMICA ANALÍTICA.

SUS PLANES, CUANDO TERMINE LA CARRERA, SON HACER EL

TFC Y ENCONTRAR TRABAJO EN LA INDUSTRIA QUÍMICA.

DANIEL BALASCH ES EL DELEGADO DE INGENIERÍA QUÍMICA.

EL AÑO QUE VIENE TIENE PREVISTO REALIZAR EL TFC, EN

EL QUE TIENE PUESTAS GRANDES EXPECTATIVAS E ILUSIÓN

DE TRABAJO. RESPECTO A SU FUTURO PROFESIONAL, NO

CIERRA NINGUNA PUER TA DE LAS MUCHAS QUE ABRE EL

CAMPO DE LA INGENIERÍA.

MARIA TARRAGONA ÉS LA DELEGADA DE QUÍMICA

ORGÀNICA. L’ANY QUE VE MAR XA A L’ESTRANGER A FER EL

TFC, AMB LA INTENCIÓ DE POSAR EN PRÀCTICA EL QUE HA

APRÈS FINS ARA.

GERMÁN CASTILLO ÉS EL DELEGAT DE QUÍMICA ANALÍTICA.

ELS SEUS PLANS, QUAN ACABI LA CARRERA, SÓN FER EL

TFC I TROBAR FEINA A LA INDÚSTRIA QUÍMICA.

DANIEL BALASCH ÉS EL DELEGAT D’ENGINYERIA

QUÍMICA. L’ANY QUE VE TÉ PREVIST FER EL TFC, EN

EL QUAL TÉ POSADES GRANS EXPECTATIVES I IL·LUSIÓ DE

TREBALL. RESPECTE EL SEU FUTUR PROFESSIONAL, NO

TANCA CAP POR TA DE LES MOLTES QUE OBRE EL CAMP

DE L’ENGINYERIA.

32

39

33

39FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

unes eines per saber cercar informació, processar-la, buscar solucions, etc.

M. T.: A nivell d’exigència et marca bastant. És un temps de maduració, ja que t’ensenyen a espavilar-te, a saber afrontar els problemes. Hi ha èpoques de molta tensió en què has d’adquirir una metodo-logia d’organització per poder fer tota la feina. Tot plegat exigeix un esforç, però si t’hi poses pots tirar endavant.

Què és el més positiu d’aquests anys?G. C.: Pel que fa a la promoció, la nostra s’ha ca-

racteritzat pel fet que no és gens competitiva, sinó que hi ha una relació humana molt bona entre els alumnes. A més, també hi ha alguns professors que són maquíssims, són com un company més. En fi, hi ha situacions dures, però també n’hi ha d’agrada-bles. Al final vius més aquí que no pas a casa, ja que t’hi estàs com a mínim vuit hores diàries durant cinc anys, que són moltes.

M. T.: Sí, passa a formar part de la teva vida.D. B.: També aprens a treballar en grup, a com-

prendre com treballa un i com treballa l’altre, quins són els seus punts forts, etc. T’ajuda a conèixer les persones. És molt positiu, una evolució.

Com influeix, a l’hora de buscar feina, haver-se format al Químic? Quina funció hi tenen les pràctiques?

D. B.: La borsa de treball de l’IQS té molt bona fama. De fet, vam entrar aquí pel prestigi que té el centre i, almenys jo, també per la borsa.

G. C.: S’ha de tenir en compte que molts profes-sors del Químic tenen bons contactes. A més, si en el futur qualsevol de nosaltres té algun problema, sap que pot dirigir-se a ells o a l’As-sociació. La qualitat humana del centre és molt bona.

M. T.: Pel que fa les pràcti-ques, algunes empreses per les quals passen els alumnes els demanen si s’hi volen que-dar a treballar. A més, tothom surt molt motivat d’aquest primer contacte amb el món laboral.

unas herramientas para saber buscar información, procesarla, buscar soluciones, etc.

M. T.: A nivel de exigencia te marca bastante. Es un tiempo de maduración, ya que te enseñan a espa-bilarte, a saber afrontar los problemas. Hay épocas de mucha tensión en las que debes adquirir una metodología de organización para poder hacer todo el trabajo. Todo junto requiere un esfuerzo, pero si te pones puedes seguir adelante.

¿Qué es lo más positivo de estos años?G. C.: Referente a la promoción, la nuestra se

ha caracterizado por el hecho de que no es nada competitiva, son que hay una relación humana muy buena entre los alumnos. Además, también hay al-gunos profesores que son majísimos, son como un compañero más. En fin, hay situaciones duras, pero también hay agradables. Al final vives más aquí que en casa, ya que estás como mínimo ocho horas dia-rias durante cinco años, que son muchas.

M. T.: Sí, pasa a formar parte de tu vida.D. B.: También aprendes a trabajar en grupo, a

comprender cómo trabaja uno y cómo trabaja el otro, cuáles son sus puntos fuertes, etc. Te ayuda a cono-cer a las personas. Es muy positivo, una evolución.

¿Cómo influye, a la hora de buscar trabajo, haber-se formado en el Químico? ¿Qué función tienen las prácticas?

D. B.: La bolsa de trabajo del IQS tiene muy buena fama. De hecho, entramos aquí por el prestigio que tie-ne el centro y, al menos yo, también por la bolsa.

G. C.: Hay que tener en cuenta que muchos profeso-res del Químico tienen buenos contactos. Además, si en el futuro cualquiera de nosotros tiene algún problema, sabe que puede acudir a ellos o a la Asociación. La calidad humana del centro es muy buena.

M. T.: Referente a las prác-ticas, algunas empresas por las que pasan los alumnos les piden si quieren quedarse a trabajar. Además, todo el mundo sale muy motivado de ese primer contacto con el mundo laboral.

34

38

35

38F U T U R A S P R O M O C I O N E SF U T U R E S P R O M O C I O N S

PRESENTACIÓ DE L’A-IQS A LA PROMOCIÓ 2004

Tot i que la majoria d’alumnes de cinquè ja coneixien l’existèn-cia de l’A-IQS, l’acte de presen-tació de l’Associació va servir perquè es familiaritzessin més amb l’entitat i els seus serveis. Un dels recursos que ofereix que més interès desperta en-tre els futurs professionals és la borsa de treball, que té com a objectiu millorar la posició dels que ja estan col·locats o ajudar a buscar una nova ocu-pació als que la volen canviar, tal com va explicar Rafael Que-ralt, vocal de la Junta. A més del suport laboral, l’Associació també assessora els estudiants que, un cop acabada la carrera, dubten entre cursar un màster o un postgrau, o començar una nova llicenciatura, per exemple, segons va recor-dar Máximo Hidalgo, vicesecretari de la Junta.

Anton M. Sitjes, secretari general tècnic, va assenya-lar també la importància de l’aspecte humà de l’A-IQS, que permet mantenir el contacte entre els membres d’una mateixa promoció un cop finalitzada la carrera.

Interès pel Grup d’ExpertsDavant la perplexitat d’una de les assistents a l’acte

per l’aparent facilitat a l’hora d’accedir al Grup d’Ex-perts, Hidalgo va recordar que les consultes, després d’haver estat canalitzades per membres de la Junta, arriben ja directament als professionals correspo-nents, sense cap dificultat afegida. També va exposar la vàlua dels experts, recolzada per una àmplia experi-ència en una àrea determinada del mercat.

L’A-IQS també afavoreix la interacció entre per-sones que treballen al mateix camp, mitjançant els Grups Professionals. Actualment n’existeixen d’ali-mentació, bioquímica i biotecnologia, màrqueting

PRESENTACIÓN DE LA A-IQS A LA PROMOCIÓN 2004

Aunque la mayoría de alumnos de quinto ya conocían la existen-cia de la A-IQS, el acto de presen-tación de la Asociación sirvió para que se familiarizaran más con la entidad y sus servicios. Uno de los recursos que ofrece que más interés despierta entre los futu-ros profesionales es la bolsa de trabajo, que tiene como objetivo mejorar la posición de los que ya están colocados o ayudar a buscar una nueva ocupación a los que la quieren cambiar, tal como explicó Rafael Queralt, vocal de la Junta. Además del

apoyo laboral, la Asociación también asesora a los estudiantes que, una vez terminada la carrera, dudan entre cursar un máster o un postgrado, o empezar una nueva licenciatura, por ejemplo, según recordó Máximo Hidalgo, vicesecretario de la Junta.

Anton M. Sitjes, secretario general técnico, señaló también la importancia del aspecto humano de la A-IQS, que permite mantener el contacto entre los miembros de una misma promoción una vez finalizada la carrera.

Interés por el Grupo de ExpertosAnte la perplejidad de una de las asistentes al acto

por la aparente facilidad a la hora de acceder al Grupo de Expertos, Hidalgo recordó que las consultas, des-pués de haber sido canalizadas por miembros de la Junta, llegan ya directamente a los profesionales cor-respondientes, sin ninguna dificultad añadida. También expuso la valía de los expertos, apoyada por una am-plia experiencia en un área determinada del mercado.

La A-IQS también favorece la interacción entre personas que trabajan en el mismo campo, a través de los Grupos Profesionales. Actualmente existen de alimentación, bioquímica y biotecnología, marketing

EL MES DE JUNY PASSAT, MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA

DE L’ASSOCIACIÓ I REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ DE

JOVES VAN EXPLICAR ALS ESTUDIANTS DE CINQUÈ ELS AVAN-

TATGES DE FORMAR PAR T DE L’A-IQS, TANT EN L’ÀMBIT

PROFESSIONAL COM PERSONAL.

EL PASADO MES DE JUNIO, MIEMBROS DE LA JUNTA

DIRECTIVA DE LA ASOCIACIÓN Y REPRESENTANTES DE LA

COMISIÓN DE JÓVENES EXPLICARON A LOS ESTUDIANTES

DE QUINTO LAS VENTAJAS DE FORMAR PAR TE DE LA A-IQS,

TANTO EN EL ÁMBITO PROFESIONAL COMO PERSONAL.

34

38

35

38

industrial, medi ambient, seguretat i prevenció, ètica professional i informàtica aplicada. No obstant això, Hidalgo va explicar que només cal que hi hagi un grup reduït de persones interessades en una nova àrea perquè se’n pugui formar un altre.

Un altre servei de l’A-IQS que cada vegada es va-lora més són els col·loquis en anglès, en els quals es reuneixen setmanalment persones interessades a millorar aquest idioma amb la conversa, tal com va explicar Borja Gibert, membre de la Comissió de Joves i vocal de la Junta.

Hidalgo també va recordar que periòdicament es porten a terme les Tardes Associació, en les quals es tracten temes monogràfics que interessen con-siderablement als estudiants, ja que acostumen a estar relacionats amb el món professional.

Definir l’Enginyeria Química “Existeix una problemàtica de com definir el pla

d’estudis d’Enginyeria Química. A més, la majoria d’associacions d’aquesta especialitat són molt joves i han de buscar suport en les més antigues i experi-mentades”, explicava Laura Liébana, membre de la Comissió de Joves, que recollia les impressions de l’assemblea de la Federació Espanyola d’Enginyers Químics (FEIQ), de la qual l’A-IQS és membre.

L’Associació, que també forma part de la European Federation of Chemical Engineering (EFCE), ofereix un recolzament als enginyers químics de Sarrià que els lli-cenciats en aquesta especialitat de la resta d’Espanya no acostumen a trobar, ja que, tal com va recordar Sit-jes, no hi ha col·legis d’Enginyeria Química, a causa de la relativa joventut d’aquests estudis al nostre país.

industrial, medio ambiente, seguridad y prevención, ética profesional e informática aplicada. A pesar de esto, Hidalgo explicó que sólo debe haber un grupo reducido de personas interesadas en una nueva área para que pueda formarse otro.

Otro servicio de la A-IQS que cada vez se valora más son los coloquios en inglés, en los que se reú-nen semanalmente personas interesadas en mejorar ese idioma con la conversación, tal como explicó Borja Gibert, miembro de la Comisión de Jóvenes y vocal de la Junta.

Hidalgo también recordó que periódicamente se celebran las Tardes Associació, en las que se tratan temas monográficos que interesan considerablemen-te a los estudiantes, ya que acostumbran a estar relacionados con el mundo profesional.

Definir la Ingeniería Química“Existe una problemática de cómo definir el plan de

estudios de Ingeniería Química. Además, la mayoría de asociaciones de esa especialidad son muy jóvenes y deben buscar apoyo en las más antiguas y experi-mentadas”, explicaba Laura Liébana, miembro de la Comisión de Jóvenes, que recogía las impresiones de la asamblea de la Federación Española de Ingenieros Químicos (FEIQ), de la que la A-IQS es miembro.

La Asociación, que también forma parte de la Euro-pean Federation of Chemical Engineering (EFCE), ofrece un apoyo a los ingenieros químicos de Sarrià que los licenciados en esta especialidad del resto de España no acostumbran a encontrar, ya que, tal como recordó Sit-jes, no hay colegios de Ingeniería Química, a causa de la relativa juventud de estos estudios en nuestro país.

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S

37

DEGUSTACIÓ DE CAFÈS

Fins i tot es va par-lar de la problemàtica del baix preu que ha assolit el cafè a les borses internacionals els últims anys i que, per desgràcia, ha dut molts productors a la pobresa.

Després de la pre-sentació, es van dis-tribuir unes mostres dels diferents grans de cafè, tant el verd com el torrat, i a continuació es va obrir un col·loqui on van sorgir moltes curiositats.

Després de conèixer les característiques que s’avaluen en una degustació de cafè, els participants de l’activitat van po-sar-ho en pràctica. Concretament, es va fer la cata dels tres principals tipus de cafè: milds, brasil i robusta. Els exper ts van facilitar als associats un full on avaluar diverses propietats, com l’aroma, el sabor, la intensitat, l’acidesa, etc.

Finalment, els assistents van poder comparar els resultats amb l’opinió dels catadors profes-sionals, fent palès que l’ofici de catador no és gens fàcil.

L’Associació vol expressar el seu agraïment a Nestlé i, en especial, a les tres persones que van fer possible l’activitat.

DEGUSTACIÓN DE CAFÉS

Incluso se habló de la problemática del bajo precio que ha alcanza-do el café en las bolsas internacionales en los últimos años y que, por desgracia, ha conduci-do a muchos producto-res a la pobreza.

D e s p u é s d e l a presentación, se dis-tribuyeron unas mues-tras de los diferentes granos de café, tanto el verde como el tosta-do, y a continuación se abrió un coloquio don-de surgieron muchas curiosidades.

Después de conocer las características que se evalúan en una degustación de café, los participantes en la actividad lo pusieron en práctica. Concreta-mente, se realizó la ca-

ta de los tres principales tipos de café: milds, brasil y robusta. Los expertos facilitaron a los asociados una hoja donde evaluar varias propiedades, como el aroma, el sabor, la intensidad, la acidez, etc.

Finalmente, los asistentes pudieron comparar los resultados con la opinión de los catadores profesio-nales, poniendo de manifiesto que el oficio de cata-dor no es nada fácil.

La Asociación quiere expresar su agradecimiento a Nestlé y, en especial, a las tres personas que hici-eron posible la actividad.

EL DISSABTE 17 D’ABRIL L’ASSOCIACIÓ VA ORGANITZAR, A

LES INSTAL·LACIONS DE L’IQS, UNA DEGUSTACIÓ DE CAFÈS

AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’EMPRESA NESTLÉ.

DOS ESPECIALISTES EN PRODUCCIÓ DE CAFÈS, JOSÉ

ANTONIO CARREIRA I ENRIC BAGARIA, ENS VAN ACOSTAR

AL MÓN DEL CAFÈ I ENS EN VAN EXPLICAR ELS ORÍGENS, LES

VARIETATS, ELS PRODUCTORS PRINCIPALS I LES FORMES DE

PREPARACIÓ, ENTRE ALTRES COSES, COMPLETANT AIXÍ TOT

EL PROCÉS, DES DE L’ARBUST FINS A LA TASSA.

EL SÁBADO 17 DE ABRIL LA ASOCIACIÓN ORGANIZÓ, EN LAS

INSTALACIONES DEL IQS, UNA DEGUSTACIÓN DE CAFÉS CON

LA COLABORACIÓN DE LA EMPRESA NESTLÉ.

DOS ESPECIALISTAS EN PRODUCCIÓN DE CAFÉS, JOSÉ

ANTONIO CARREIRA Y ENRIC BAGARIA, NOS ACERCARON

AL MUNDO DEL CAFÉ Y NOS EXPLICARON LOS ORÍGENES, LAS

VARIEDADES, LOS PRODUCTORES PRINCIPALES Y LAS FORMAS

DE PREPARACIÓN, ENTRE OTRAS COSAS, COMPLETANDO ASÍ

TODO EL PROCESO, DESDE EL ARBUSTO HASTA LA TAZA.

39L ’ASSOC IAC IÓ ORGAN ITZA . . . LA ASOC IAC IÓN ORGAN IZA . . .

38

39

39

39FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

SEMINARIS CURS 2003-2004

SEMINARI 2N CURS ENGINYERIA I LLICENCIA-TURA QUÍMICA

Ponents: Carles Malet (Henkel Ibérica) i Vicenç Claramonte (ASESA)

Dia: dijous, 6 de maig de 2004 Tema: Quin és el futur professional segons especi-

alitat (perfils diferents i coneixements de la carrera que han utilitzat)

Responsable: Marc Saura

SEMINARI 2N CURS ENGINYERIA INDUSTRIALPonent: Castillo Jiménez, enginyer industrial, direc-

tor general Xarxa de MetroDia: dimecres, 21 d’abril de 2004Tema: Quin és el futur professional d’un enginyer

industrialResponsable: Emilio López Toribio

SEMINARI 4T CURSPonents: Gemma Arsequell (CSIC), Mercedes Álva-

rez (SEAT), Josep Mosquera (Rohm and Haas)Dia: dimarts, 27 d’abril de 2004 Tema: Perfil professional d’un químicResponsable: Jordi Pérez

VISITA A CLARIANTDia: dimarts, 27 d’abril, a les 10 h, visita a la fàbri-

ca de Clariant, al Prat del LlobregatResponsable: Borja Gibert

CV (DESTINAT A ALUMNES DE 5È I TFC)Ponents: Carmen Duque i Eva Martínez, de l’em-

presa AJILONDia: dijous, 22 d’abril de 2004Tema: Com fer la carta de presentació i el currícu-

lum personalResponsable: Máximo Hidalgo

ENTREVISTA PERSONAL (DESTINAT A ALUMNES DE 5È I TFC)

Ponents: Josep Beumala i Máximo HidalgoDia: dimarts, 11 de maig de 2004Tema: Pràctiques per a les entrevistes de feina

SEMINARIOS CURSO 2003-2004

SEMINARIO 2.º CURSO INGENIERÍA Y LICENCIA-TURA QUÍMICA

Ponentes: Carles Malet (Henkel Ibérica) y Vicenç Claramonte (ASESA)

Día: jueves, 6 de mayo de 2004Tema: Cuál es el futuro profesional según espe-

cialidad (per files diferentes y conocimientos de la carrera que han utilizado)

Responsable: Marc Saura

SEMINARIO 2.º CURSO INGENIERÍA INDUSTRIALPonent: Castillo Jiménez, ingeniero industrial, di-

rector general Red de MetroDía: miércoles, 21 de abril de 2004Tema: Cuál es el futuro profesional de un ingeniero

industrialResponsable: Emilio López Toribio

SEMINARIO 4.º CURSOPonentes: Gemma Arsequell (CSIC), Mercedes Ál-

varez (SEAT), Josep Mosquera (Rohm and Haas)Día: martes, 27 de abril de 2004Tema: Perfil profesional de un químicoResponsable: Jordi Pérez

VISITA A CLARIANTDía: martes, 27 de abril, a las 10 h, visita a la fá-

brica de Clariant, en El Prat de LlobregatResponsable: Borja Gibert

CV (DESTINADO A ALUMNOS DE 5.º Y TFC)Ponentes: Carme Duque y Eva Martínez, de la em-

presa AJILONDía: jueves, 22 de abril de 2004Tema: Cómo hacer una carta de presentación y el

currículum personalResponsable: Máximo Hidalgo

ENTREVISTA PERSONAL (DESTINADO A ALUM-NOS DE 5.º Y TFC)

Ponentes: Josep Beumala y Máximo HidalgoDía: martes, 11 de mayo de 2004Tema: Prácticas para las entrevistas de trabajo

DURANTE EL MES DE ABRIL Y MAYO SE HAN HECHO VARIOS

SEMINARIOS Y ACTIVIDADES PARA LOS ALUMNOS CON EL

OBJETO DE ORIENTARLES EN LAS SALIDAS PROFESIONALES

QUE OFRECE EL CAMPO DE LA QUÍMICA Y LOS PASOS QUE

DEBEN AFRONTAR EN UNA ENTREVISTA DE TRABAJO.

EL MES D’ABRIL I MAIG S’HAN FET DIVERSOS SEMINARIS I

ACTIVITATS PER ALS ALUMNES AMB L’OBJECTIU D’ORIENTAR-

LOS EN LES SOR TIDES PROFESSIONALS QUE OFEREIX EL

CAMP DE LA QUÍMICA I ELS PASSOS QUE HAN D’AFRONTAR

EN UNA ENTREVISTA DE FEINA.

38

39

39

39FUTURES PROMOC IONS FUTURAS PROMOC IONES

QUÈ N’OPINEN

SEMINARI DE SEGON CURS (Enginyeria Quí-mica i Llicenciatura)

“Va ser interessant, tot i que es va parlar massa de la feina en multinacionals, però va ser molt interessant.

Va agradar molt, perquè van parlar d’aspectes in-teressants, com la situació actual del món laboral. Quins perfils busquen les empreses, quines acti-tuds i aptituds són favorables, etc.”

SEMINARI DE SEGON CURS(Enginyeria Indus-trial)

“El ponent era un professional de gran categoria i va exposar molts exemples del metro que podrien ser extrapolables a moltes altres indústries. De la trajectòria professional que va exposar se’n poden treure conclusions de quin és el perfil que busquen les empreses en un enginyer industrial.”

SEMINARI DE QUART CURS“Hi va haver força interacció entre ponents i alum-

nes. Tots tres perfils eren prou diferents per tal de donar-los una idea de la multitud de camins que poden seguir.”

VISITA A CLARIANT“Va ser una oportunitat per als alumnes de llicen-

ciatura, que solen fer poques sortides a indústries, de fer una visita i veure com funciona una empresa. El fet que hi hagués molts reactors tipus batch va fer que ens situéssim més que en una gran planta amb moltes coses en continu.”

SEMINARI CV PER A 5è CURS i TFC“És una xerrada molt interessant que s’hauria de fer

cada any. Cada any hi ha noves promocions que surten al món laboral i que necessiten saber com posar a punt el seu currículum. El resum que es pot fer d’aquesta xerrada és que no hi ha currículums bons ni dolents, sinó que la manera d’escriure’l depèn de l’empresa on l’envies i del tipus de feina que busques, tot i que òbvi-ament hi ha unes pautes bàsiques comunes.”

SEMINARI ENTREVISTA PER A 5è CURS i TFC “Ens vam adonar de la importància del llenguatge

corporal, em quedaria amb una frase que es va dir: ‘no-més tens 30 segons per caure bé o malament a algú’.

És una guia molt útil que val la pena repassar abans de qualsevol entrevista, els ponents van desvetllar molts trucs que fan servir els professionals de la con-tractació a l’hora d’intentar conèixer una persona.”

QUÉ OPINAN

SEMINARIO DE SEGUNDO CURSO (Ingeniería Química y Licenciatura)

“Fue interesante, aunque se habló demasiado del trabajo en multinacionales, pero fue muy interesante.

Gustó mucho, porque hablaron de aspectos in-teresantes, como la situación actual del mundo laboral. Qué per files buscan las empresas, qué actitudes y aptitudes son favorables, etc.”

SEMINARIO DE SEGUNDO CURSO (Ingeniería Industrial)

“El ponente era un profesional de gran categoría y expuso muchos ejemplos del metro que podrían ser extrapolables a muchas otras industrias. De la trayectoria profesional que expuso pueden sacarse conclusiones de cuál es el perfil que buscan las empresas en un ingeniero industrial.”

SEMINARIO DE CUARTO CURSO“Hubo bastante interacción entre ponentes y

alumnos. Los tres perfiles eran lo suficientemente diferentes para darles una idea de la multitud de caminos que pueden seguir.”

VISITA A CLARIANT“Fue una oportunidad para los alumnos de licen-

ciatura, que suelen hacer pocas salidas a industri-as, para hacer una visita y ver cómo funciona una empresa. El que hubiera muchos reactores tipo batch hizo que nos situáramos más que en una gran planta con muchas cosas en continuo.”

SEMINARIO CV PARA 5.º CURSO Y TFC“Es una charla muy interesante que debería hacerse

cada año. Cada año hay nuevas promociones que salen al mundo laboral y que necesitan saber cómo poner a punto su currículum. El resumen que puede hacerse de esta charla es que no hay currículos buenos ni malos, sino que la forma de escribirlo depende de la empresa donde lo envías y del tipo de trabajo que buscas, aunque obviamente hay unas pautas básicas comunes.”

SEMINARIO ENTREVISTA PARA 5.º CURSO Y TFC“Nos dimos cuenta de la importancia del lenguaje cor-

poral, me quedaría con una frase que se dijo: ‘solamen-te tienes 30 segundos para caer bien o mal a alguien’.

Es una guía muy útil que vale la pena repasar antes de cualquier entrevista, los ponentes desvelaron muc-hos trucos que utilizan los profesionales de la contrata-ción a la hora de intentar conocer a una persona.”

40

39

41

39ENG INYERS INDUSTR IALS I NGEN IEROS INDUSTR IALES

El doctor Ángel López, responsable de la mobilitat

a Barcelona

“HEM DE VETLLAR PERQUÈ TOTS PUGUIN CIRCULAR”

Com s’ha organitzat la circulació a dins i al voltant del Fòrum?

Vam fer un estudi de com persones i mercaderies havien de tenir garantida l’accessibilitat i la mobilitat al recinte, que ens va portar, per exemple, a posar en mar-xa el tramvia, a construir una nova parada de metro per arribar al Fòrum o una línia de golondrines des de Colom fins al recinte, i a facilitar l’arribada amb patins i amb bicicleta, entre altres accions. Tot això és una mostra que les formes de moure’s a la ciutat són molt variades i havíem de preveure que totes fossin possible.

Així doncs, des del vostre departament es tenen en compte tots els tipus de mitjans de transport.

Sí, quan es parla de mobilitat no és només de la dels cotxes, sinó també la de les persones, les bicis, el transport públic, etc. Hem de vetllar perquè tots puguin circular. Malauradament, ens hem d’ocupar bastant dels automòbils, ja que bona part de la via pública l’envaeixen els cotxes privats.

Quins canvis s’han produït, en qüestió de mobilitat, els últims anys?

Respecte els últims 30 anys, a Barcelona hi ha ha-gut un canvi d’actitud significatiu. Fins a final dels sei-xanta l’ús del transport públic era generalitzat, perquè no hi havia alternativa. A principi dels setanta, amb la motorització del país van començar a desaparèixer els tramvies, que no rebien cap tipus d’ajut econòmic ni suport institucional; l’Ajuntament era complaent amb el cotxe privat com a mitjà de transport, mesura que s’identificava amb un cert desenvolupament econò-mic i progrés social. L’Administració vetllava perquè els ciutadans poguessin anar amb cotxe a tot arreu, de manera que es va invertir fortament a construir els accessos i les grans vies de la ciutat. Ara hem vist que aquesta tendència ens portava al fet que la ciutat

El doctor Ángel López, responsable de la movilidad

en Barcelona

“DEBEMOS VELAR PARA QUE TODOS PUEDAN CIRCULAR”

¿Cómo se ha organizado la circulación dentro y alrededor del Fórum?

Hicimos un estudio de cómo personas y mercancías debían tener garantizada la accesibilidad y la movilidad en el recinto, lo que nos llevó, por ejemplo, a poner en marcha el tranvía, a construir una nueva parada de metro para llegar al Fórum o una línea de golondrinas desde Co-lón hasta el recinto, y a facilitar la llegada en patines y en bicicleta, entre otras acciones. Todo eso es una muestra de que las formas de moverse por la ciudad son muy va-riadas y debíamos prever que todas fuesen posible.

Así pues, desde vuestro departamento se tienen en cuenta todos los tipos de medios de transporte.

Sí, cuando se habla de movilidad no es solamente de la de los coches, sino también la de las personas, las bicis, el transporte público, etc. Debemos velar por que todos puedan circular. Desafortunadamente, debemos ocuparnos bastantes de los automóviles, ya que buena parte de la vía pública la invaden los coches privados.

¿Qué cambios se han producido, en cuestión de movilidad, en los últimos años?

Respecto a los últimos 30 años, en Barcelona ha habido un cambio de actitud significativo. Hasta finales de los sesenta el uso del transporte público era gene-ralizado, porque no había alternativa. A principios de los setenta, con la motorización del país empezaron a desaparecer los tranvías, que no recibían ningún tipo de ayuda económica ni apoyo institucional; el Ayuntamiento era complaciente con el coche privado como medio de transporte, medida que se identificaba con un cierto de-sarrollo económico y progreso social. La Administración velaba por que los ciudadanos pudiesen ir en coche a todas partes, de forma que se invirtió fuertemente en construir los accesos y las grandes vías a la ciudad. Aho-ra hemos visto que esa tendencia nos conducía a que

EL DOCTOR ÀNGEL LÓPEZ, PROFESOR ASOCIADO DEL IQS

DEL DEPAR TAMENTO DE INGENIERÍA INDUSTRIAL, ES DES-

DE EL MES DE MAYO EL DIRECTOR DE MOVILIDAD EN EL

AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, CARGO A TRAVÉS DEL QUE

TRABAJA PARA CONSEGUIR LA MOVILIDAD NECESARIA DE LA

CIUDAD, HACIÉNDOLA SOSTENIBLE Y SEGURA. EL ÚLTIMO

PROYECTO DE SU DEPAR TAMENTO HA SIDO LA CREACIÓN DEL

PLAN DE MOVILIDAD PARA EL FÓRUM.

EL DOCTOR ÀNGEL LÓPEZ, PROFESSOR ASSOCIAT DE L’IQS

DEL DEPAR TAMENT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL, ÉS DES DEL

MES DE MAIG EL DIRECTOR DE MOBILITAT A L’AJUNTAMENT

DE BARCELONA, CÀRREC A TRAVÉS DEL QUAL TREBALLA

PER ACONSEGUIR LA MOBILITAT NECESSÀRIA DE LA CIUTAT,

FENT-LA SOSTENIBLE I SEGURA. L’ÚLTIM PROJECTE DEL SEU

DEPAR TAMENT HA ESTAT LA CREACIÓ DEL PLA DE MOBILITAT

PER AL FÒRUM.

40

39

41

39ENG INYERS INDUSTR IALS I NGEN IEROS INDUSTR IALES

semblés una autopista amb cases, així que es torna a fomentar i recuperar l’ús del transport públic, aplicant-hi les ajudes i les inversions necessàries. Al principi, l’Administració mantenia una actitud indiferent pel que fa a aquests modes de transport; actualment la mobilitat de les ciutats es recolza obligadament sobre el transport col·lectiu. Actualment, la política de mo-bilitat es basa a considerar que tan sols una mínima part dels desplaçaments cal fer-los obligadament amb cotxe propi i que, per tant, cal prioritzar la inversió en infrastructures de transport i promocionar l’ús del me-tro, el tramvia i el bus. A més, cal recordar que hi ha una sèrie de costos derivats de l’ús del vehicle privat dels quals el seu propietari no és conscient, el que en diem les externalitats del cotxe, per exemple, el valor de l’espai que ocupa quan està aparcat. També s’ha de tenir en compte que el seu ús habitualment és poc eficient, ja que, tal com explico als meus alumnes, un cotxe privat transporta 1,2 persones de mitjana i només es mou un 3 % del total de la seva vida útil.

A part del transport pú-blic, quines altres alternati-ves al cotxe es promouen?

Es potencia l’ús respon-sable de la bicicleta i, anec-dòticament, d’altres enginys mecànics, com els patins i els patinets. Amb aquest objectiu se porta a terme, per exemple, la Setmana de la Bici, organitzada amb l’Associació d’Amics de la Bici, el BACC i d’altres entitats. També es va fer la promoció de Mou-te a peu, perquè sovint no ens cal el transport mecanitzat per anar allà on volem, ja que, tal com explicàvem en aquesta campanya, amb un recorregut de 20 minuts a peu es pot arribar a molts indrets de la ciutat.

Com ho transmet, tot això, a la Universitat?A Enginyeria del Transport, per exemple, l’assigna-

tura que imparteixo al curs d’adaptació, he proposat als alumnes un tema de TFC que consisteix a fer un estudi comparatiu del valor d’un carril de tres me-tres d’amplada usat pel cotxe, per vianants, per a carril bus, pel taxi, etc. Això permetria constatar, per exemple, que el valor assignable a un carril ocupat per aparcament, tenint en compte l’ús que es fa del cotxe, és ridícul. En canvi, l’aprofitament d’un carril bus té un alt valor per a la societat.

la ciudad pareciese una autopista con casas, así que se vuelve a fomentar y recuperar el uso del transporte público, aplicando las ayudas y las inversiones necesa-rias. Al principio, la Administración mantenía una actitud indiferente en relación a esos modos de transporte; ac-tualmente la movilidad de las ciudades se apoya obliga-damente sobre el transporte colectivo. Actualmente, la política de movilidad se basa en considerar que sólo una mínima parte de los desplazamientos deben hacerse obligadamente en coche propio y que, por tanto, hay que priorizar la inversión en infraestructuras de transporte y promocionar el uso del metro, el tranvía y el bus. Además, cabe recordar que hay una serie de costes derivados del uso del vehículo privado de los que su propietario no es consciente, lo que decimos las externalidades del co-che, por ejemplo, el valor del espacio que ocupa cuando

está aparcado. También hay que tener en cuenta que su uso habitualmente es poco eficiente, ya que, tal como explico a mis alumnos, un coche privado transporta 1,2 personas de media y sólo se mueve un 3 % del total de su vida útil.

Aparte del transporte pú-blico, ¿qué otras alternativas al coche se promueven?

Se potencia el uso respon-sable de la bicicleta y, ane-

cdóticamente, de otros inventos mecánicos, como los patines y los patinetes. Con ese objetivo se lleva a cabo, por ejemplo, la Semana de la Bici, organizada con la Aso-ciación de Amigos de la Bici, el BACC y otras entidades. También se hizo la promoción Mou-te a peu, porque a menudo no necesitamos el transporte mecanizado para ir donde queremos, ya que, tal como explicábamos en esa campaña, con un recorrido de 20 minutos caminan-do se puede llegar a muchos sitios de la ciudad.

¿Cómo transmite todo esto en la Universidad?En Ingeniería del Transporte, por ejemplo, la asignatu-

ra que imparto en el curso de adaptación, he propuesto a los alumnos un tema de TFC que consiste en hacer un estudio comparativo del valor de un carril de tres metros de ancho usado por el coche, por peatones, para carril bus, para el taxi, etc. Eso permitiría constatar, por ejemplo, que el valor asignable a un carril ocupado por aparcamiento, teniendo en cuenta el uso que se hace del coche, es ridículo. En cambio, el aprovechamiento de un carril bus tiene un alto valor para la sociedad.

42 43

FE IQ FE IQ

APOSTAR PER LA TITULACIÓD’ENGINYERIA QUÍMICA

Els que optin per marxar a l’estranger treballaran en un entorn de reconeixement professional que els equipara amb qualsevol de les enginyeries superiors. Els que pretenguin quedar-se aquí es trobaran amb les dues cares de la moneda: empreses i organis-mes públics on coneixen les capacitats dels engi-nyers químics en comparació amb altres llocs on el desconeixement és total. És el problema amb el qual sempre han hagut d’enfrontar-se les carreres que s’implanten en un país. No és preocupant, perquè a la llarga el mercat ens ha de situar on ens corres-pongui. I ateses les aptituds que atorga el nostre títol, no ha de ser en mala posició.

APOSTAR POR LA TITULACIÓNDE INGENIERÍA QUÍMICA

Los que opten por irse al extranjero trabajarán en un entorno de reconocimiento profesional que los equipara con cualquiera de las ingenierías superio-res. Los que pretendan quedarse aquí se encontrarán con las dos caras de la moneda: empresas y orga-nismos públicos donde conocen las capacidades de los ingenieros químicos frente a otros sitios donde ese desconocimiento es total. Es el problema con el que siempre han tenido que enfrentarse las carreras que se implantan en un país. No es preocupante, porque a la larga el mercado nos ha de situar donde nos corresponda. Y dadas las aptitudes que otorga nuestro título, no ha de ser en mala posición.

UNA VEZ MÁS, COMO TODOS LOS AÑOS, CONCLUYEN

OFICIOSAMENTE SUS ESTUDIOS ALGUNA DE LAS DISTINTAS

PROMOCIONES DE INGENIEROS QUÍMICOS QUE HAN ESTU-

DIADO EN LAS UNIVERSIDADES QUE IMPARTEN EL TÍTULO.

PARA ALGUNOS TODAVÍA QUEDARÁN ASIGNATURAS PENDIEN-

TES DE APROBAR EN SEPTIEMBRE. PARA OTROS, CONSEGUIR

SACAR ADELANTE EL PROYECTO DE FINAL DE CARRERA. PERO

PARA TODOS SE PRESENTA UN FUTURO LABORAL INCIER TO,

EN EL QUE TENDRÁN QUE ENCONTRAR SU PUESTO.

UNA VEGADA MÉS, COM CADA ANY, CONCLOUEN OFICI-

OSAMENT ELS SEUS ESTUDIS ALGUNA DE LES DIVERSES

PROMOCIONS D’ENGINYERS QUÍMICS QUE HAN ESTUDIAT A

LES UNIVERSITATS QUE IMPARTEIXEN EL TÍTOL.

PER A ALGUNS ENCARA QUEDARAN ASSIGNATURES PENDENTS

PER APROVAR AL SETEMBRE. PER A ALTRES, ACONSEGUIR

TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE DE FINAL DE CARRERA. PERÒ

PER A TOTS ES PRESENTA UN FUTUR LABORAL INCER T, EN

QUÈ HAURAN DE TROBAR EL SEU LLOC.

Antonio Cuevas, presidente de la FEIQ

42 43

FE IQ FE IQ

Un col·lectiu professional

El que sí que continua sent el nostre etern problema és que un enginyer que pretén treballar d’enginyer con-tinuï sense tenir un col·lectiu professional en el qual emparar l’exercici de la seva professió. I el que és més preocupant, que si exerceix aquesta professió hagi de pagar altres enginyers per tal de poder compulsar pro-jectes per als quals està perfectament qualificat.

És cert que no tots els enginyers químics necessi-taran, al llarg de la seva vida laboral, firmar alguna vegada un projecte. Però això no treu que aquesta sigui la major reivindicació del col·lectiu, perquè la igualtat entre tots els individus és reconeguda per la Constitució espanyola. I aquest no és el cas.

La Federació Espanyola d’Enginyers Químics conti-nua intentant eradicar per complet tots aquests pro-blemes. El últims mesos s’han iniciat contactes amb el nou executiu i les perspectives són esperançadores, ja no perquè s’intueixi el desbloqueig d’aquell famós esborrany d’atribucions per a les enginyeries que no te-nen tal reconeixement, sinó perquè el recolzament del Govern a Bolonya és fort. I en aquest recolzament, com no podria ser d’una altra manera, la seva aposta per la titulació d’Enginyeria Química és important.

I com que a la Memòria de creació de les noves titulacions, segons el nou marc educatiu, un dels punts per tractar és el de les capacitats que atorga el títol, ens sembla un bon punt de partida per reivindi-car que aquestes capacitats s’acabin per oficialitzar d’una vegada.

Un colectivo profesional

Lo que sí sigue siendo nuestro eterno problema es que un ingeniero que pretende trabajar de ingeniero siga sin tener un colectivo profesional en el que ampa-rar el ejercicio de su profesión. Y lo que es más preo-cupante, que si ejerce esa profesión tenga que pagar a otros ingenieros para poder compulsar proyectos para los que está perfectamente cualificado.

Es cierto que no todos los ingenieros químicos van a necesitar, a lo largo de su vida laboral, firmar alguna vez un proyecto. Pero eso no quita que ésta sea la mayor reivindicación del colectivo, puesto que la igual-dad entre todos los individuos es algo reconocido por la Constitución española. Y éste no es el caso.

La Federación Española de Ingenieros Químicos sigue intentando erradicar por completo todos estos problemas. En los últimos meses se han iniciado con-tactos con el nuevo ejecutivo y los visos son esperan-zadores, ya no porque se vislumbre el desbloqueo de aquel famoso borrador de atribuciones para las inge-nierías que no tienen tal reconocimiento, sino porque el apoyo del Gobierno a Bolonia es fuerte. Y en este apoyo, como no podría ser de otra manera, su apuesta por la titulación de Ingeniería Química es importante.

Y dado que en la Memoria de creación de las nuevas titulaciones, según el nuevo marco educati-vo, uno de los puntos a tratar es el de las capacida-des que otorga el título, nos parece un buen punto de partida para reivindicar que esas capacidades se terminen por oficializar de una vez por todas.

45

E F C EE F C E

¿NUEVOS AIRES EN LA FEDERACIÓN EUROPEA DE INGENIERÍA QUÍMICA?

Mis últimas palabras, a modo de deseo, fueron para animar a los socios de nuestra A-IQS a que se interesaran por la Federación y sus grupos de trabajo. Sobre todo, dirigí estas palabras a los asociados que trabajan fuera del ámbito académico, ya que dentro de la Federación se quiere que este colectivo represente al 50 % de los miembros que están en los órganos de gobierno.

Pues bien, han pasado dos años, lo que significa que he sido reelegida la única vez que podré serlo (sólo podemos ocupar estos cargos durante dos periodos de dos años) y me pedís que explique nove-dades de la Federación. La pregunta es, ¿cuáles? No es que haya muchas, pero las que hay no han sido ratificadas por la asamblea anual. Por tanto, no os las voy a comentar todas, así podré volver a hablar de ellas en el próximo número, y la que os voy a pre-sentar tomadla como primicia y como tendencia que se hará realidad en el futuro.

Intercambio de experiencias

El principal punto de encuentro, de trabajo en común, de intercambio de experiencias y, si queréis decirlo en inglés, que parece que suene mejor, de networking es sin lugar a dudas el grupo de trabajo. La Federación tiene más de 20 grupos de trabajo diferentes, podéis en-contrarlos en su página de internet, www.efce.info. Por tanto, podríamos decir que seguro que encontraremos un grupo en el que podemos compartir nuestro trabajo diario o el campo de conocimiento que más nos interesa.

Los estatutos de la Federación son muy rígidos, en el sentido de que está regulado quién y cómo puede participar en esos grupos de trabajo. En líneas muy generales, para ser miembro de un grupo de trabajo es necesario que cualquier asociación nacional miembro de la Federación lo proponga; es necesario, además, que no haya dos representantes del mismo país y que,

NOUS AIRES A LA FEDERACIÓ EUROPEA D’ENGINYERIA QUÍMICA?

Les meves últimes paraules, a tall de desig, van ser per encoratjar els socis de la nostra A-IQS que s’inte-ressessin per la Federació i els seus grups de treball. Sobretot, vaig dirigir aquestes paraules als associats que treballen fora de l’àmbit acadèmic, ja que dins la Federació es vol que aquest col·lectiu representi el 50 % dels membres que són als òrgans de govern.

I bé, han passat dos anys, per tant, vol dir que he estat reelegida l’única vegada que podré ser-ho (només podem ocupar aquests càrrecs dos períodes de dos anys) i em demaneu que expliqui novetats de la Federació. La pregunta és, quines? No és que n’hi hagi gaires, però les que hi ha no estan ratificades per l’assemblea anual. Per tant, no us les comentaré totes, així podré tornar-hi al proper número, i la que us presentaré preneu-la com a primícia i com a tendència que es farà rea-litat en el futur.

Intercanvi d’experiències

El principal punt de trobada, de treball en comú, d’intercanvi d’experiències i, si ho voleu dir en an-glès, que sembla que soni millor, de networking és sense cap dubte el grup de treball. La Federació té més de 20 grups de treball diferents, podeu trobar-los a la seva pàgina d’internet, www.efce.info. Per tant, podríem dir que segur que hi trobarem un grup en el qual podem compartir la nostra feina diària o el camp de coneixement que més ens interessa.

Els estatuts de la Federació són molt rígids, en el sentit que està regulat qui i com pot participar en aquests grups de treball. En línies molt generals, per ser membre d’un grup de treball cal que qualsevol associació nacional membre de la Federació el pro-posi, cal, a més, que no hi hagi dos representants del mateix país i que, quan n’hi hagi dos, un sigui del

FA TRES ANYS, QUAN VAIG ACCEDIR AL CÀRREC DE VICEPRE-

SIDENTA EXECUTIVA DE LA FEDERACIÓ, EN AQUESTES MATEI-

XES PÀGINES VA APARÈIXER UNA ENTREVISTA QUE EM VAU

FER L’EQUIP DE L’A-IQS NEWS. EN AQUELL MOMENT, VAIG

DESCRIURE L’OBJECTIU PRINCIPAL DE LA FEDERACIÓ COM EL

DE “PROMOURE LA COOPERACIÓ A EUROPA ENTRE ELS CIEN-

TÍFICS, QUE TREBALLEN SENSE ÀNIM DE LUCRE, I LES SOCI-

ETATS TÈCNIQUES PEL PROGRÉS GENERAL DE L’ENGINYERIA

QUÍMICA I, EN CONSEQÜÈNCIA, PER UN DESENVOLUPAMENT

MÉS GRAN I COMPLET DE LA SOCIETAT”.

HACE TRES AÑOS, CUANDO ACCEDÍ AL CARGO DE VICEPRE-

SIDENTA EJECUTIVA DE LA FEDERACIÓN, EN ESTAS MISMAS

PÁGINAS APARECIÓ UNA ENTREVISTA QUE ME HICISTEIS EL

EQUIPO DE REDACCIÓN DE LA A-IQS NEWS. EN ESE MOMEN-

TO, DESCRIBÍ EL OBJETIVO PRINCIPAL DE LA FEDERACIÓN

COMO EL DE “PROMOVER LA COOPERACIÓN EN EUROPA

ENTRE LOS CIENTÍFICOS, QUE TRABAJAN SIN AFÁN DE LUCRO,

Y LAS SOCIEDADES TÉCNICAS POR EL PROGRESO GENERAL DE

LA INGENIERÍA QUÍMICA Y, EN CONSECUENCIA, POR UN DESA-

RROLLO MAYOR Y COMPLETO DE LA SOCIEDAD”.

46

E F C E E F C E

món industrial (aquest punt és difícil de complir en segons quins àmbits).

Després de moltes hores de debats i de valoració de diferents possibilitats que ara no cal recordar, hem arribat a una possible solució: de moment es crearan nous grups de treball, sota la fórmula de seccions. La idea és molt senzilla, oferir aquests grups a enginyers representants de les associacions membres i a enginyers que no siguin representants oficials, però que podríem dir que, a títol personal, estan interessats en la feina de la secció i, sobretot, poden aportar-hi el seu entusiasme i ganes de fer per tal de donar un dinamisme real al grup.

Treball en comú

La idea que ens ha portat a aquesta definició no és altra que la convicció, potser perquè és una realitat evident, que en el nou espai europeu i mundial hi ha moltes possibilitats de fer xarxa i treball en comú amb qualsevol perso-na, estigui on estigui. El que compta és l’interès personal, del seu grup de recerca o de la institució que repre-senta, més que no pas la delegació, a vegades difícil de justificar, d’una determinada associació.

Amb aquesta iniciativa volem obrir la Federació a tots els individus amb iniciativa, ganes de treballar en equip i sobretot compartir, que signifi-ca donar, però també rebre, coneixement.

La primera secció es va crear l’any 1998 (quina novetat, no?) sota el tema de Tecnologies de sepa-ració, novament podem dir-ho en anglès i parlar de la secció de Separation Technology (SepTech). De fet, però, es va formalitzar segons la nova estructura de secció a partir de 2002.

Estem treballant en dos temes més, de gran actuali-tat, però deixeu que els anunciem després de l’estiu.

De moment crec què és interessant que no per-dem les possibilitats que ens ofereix la Federació, sobretot perquè comença a no limitar el nombre de participants als seus grups. Us animo perquè em feu arribar propostes, dubtes, comentaris i crítiques, sempre que siguin constructives, sobre la possibili-tat de formar part d’una secció o d’un grup de tre-ball. Encara que podeu trobar molta informació a la pàgina que he citat abans. No hi fa res, l’important és ser-hi presents.

Rosa Nomen

(Promoció 1978)

cuando haya dos, uno sea del mundo industrial (este punto es difícil de cumplir en según qué ámbitos).

Después de muchas horas de debates y de valora-ción de diferentes posibilidades que ahora no hace fal-ta recordar, hemos llegado a una posible solución: de momento se crearán nuevos grupos de trabajo, bajo la fórmula de secciones. La idea es muy sencilla, ofre-cer esos grupos a ingenieros representantes de las asociaciones miembros y a ingenieros que no sean re-presentantes oficiales, pero que podríamos decir que, a título personal, están interesados en el trabajo de la sección y, sobre todo, pueden aportar su entusiasmo y ganes de hacer para dar un dinamismo real al grupo.

Trabajo en común

La idea que nos ha llevado a esa defi-nición no es otra que la convicción, a lo mejor porque es una realidad evidente, de que en el nuevo espacio europeo y mundial hay muchas posibilidades de hacer red y trabajo en común con cualquier persona, esté donde esté. Lo que cuenta es el interés personal, de su grupo de investigación o de la ins-titución que representa, más que no la delegación, a veces difícil de justificar, de una determinada asociación.

Con esta iniciativa queremos abrir la Federación a todos los individuos con iniciativa, ga-nas de trabajar en equipo y sobre todo compartir, que significa dar, pero también recibir, conocimiento.

La primera sección se creó en el año 1998 (qué novedad, ¿no?) bajo el tema de Tecnologías de se-paración, nuevamente podemos decirlo en inglés y hablar de la sección de Separation Technology (Sep-Tech). Sin embargo, de hecho se formalizó según la nueva estructura de sección a partir de 2002.

Estamos trabajando en dos temas más, de gran actuali-dad, pero dejad que los anunciemos después del verano.

De momento creo que es interesante que no perdamos las posibilidades que nos ofrece la Fede-ración, sobre todo porque empieza a no limitar el número de participantes en sus grupos. Os animo a que me hagáis llegar propuestas, dudas, comentari-os y críticas, siempre que sean constructivas, sobre la posibilidad de formar parte de una sección o de un grupo de trabajo. Aunque podéis encontrar mucha in-formación en la página que he citado antes. No pasa nada, lo importante es estar presentes.

Rosa Nomen

(Promoción 1978)

48

39

49

39

L’A-IQS, PATRÓ INSTITUCIONAL DE LA FUNDACIÓ SALUT ALTA

Els patrons en represen-tació institucional de la fundació són Càritas Dio-cesana (amb Joaquim Sa-bater com a representant), la parròquia Mare de Déu de La Salut (Emili Ferrando i Salvador Roura) i l’A-IQS (Lluís Seguí). També hi ha patrons a títol individual: Montserrat Arroyo, Marisa Bauderand, John Barcena, Bernat Mullerat, Carles Riera i Manuel Santiago. Ens apropen a l’entitat Montserrat Arroyo i Marisa Bauderand, que, a més de patrons, són secretària de l’organització i coor-dinadora del Centre Obert, respectivament, i Emili Ferrando, president de la fundació.

Quin és l’origen de la Fundació Salut Alta?Montserrat Arroyo: L’any 98, la capella de sant Joan

Baptista, que forma part de la parròquia Mare de Déu de La Salut de Badalona, va començar a oferir un reforç educatiu als infants del barri provinents de famílies amb dificultats socioeconòmiques. Aquesta activitat es feia amb l’assessorament de Càritas. Amb els anys, per tal de poder donar una resposta més ajustada a les necessitats dels infants i de les seves famílies, vam de-cidir desenvolupar un projecte de centre obert, al qual hem volgut donar estabilitat i continuïtat amb la creació de la Fundació Privada La Salut Alta.

Marisa Bauderand: Amb el reforç educatiu vam descobrir la realitat en què vivien aquests nens, so-vint provinents de famílies en situació de risc social, i tot el que se’n derivava: les mancances d’estimula-ció i motivació, la falta d’autoestima, els problemes de relació i d’integració social, etc. Per pal·liar tot això, al Centre Obert se’ls ofereix un espai on se’ls ajuda a créixer i desenvolupar les seves qualitats.

LA A-IQS, PATRÓN INSTITUCIONAL DE LA FUNDACIÓN SALUT ALTA

Los patronos en repre-sentación institucional de la fundación son Cáritas Diocesana (con Joaquim Sabater como representan-te), la parroquia Virgen de La Salud (Emili Ferrando y Salvador Roura) y la A-IQS (Lluís Seguí). También hay patronos a título indivi-dual: Montserrat Arroyo, Marisa Bauderand, John Barcena, Bernat Mullerat, Carles Riera y Manuel Santiago. Nos acercan a

la entidad Montserrat Arroyo y Marisa Bauderand, que, además de patronos, son secretaria de la organización y coordinadora del Centro Abierto, respectivamente, y Emili Ferrando, presidente de la fundación.

¿Cuál es el origen de la Fundación Salut Alta?Montserrat Arroyo: En el año 98, la capilla de San

Juan Bautista, que forma parte de la parroquia Virgen de La Salud de Badalona, empezó a ofrecer un refuerzo educativo a los niños del barrio provenientes de fami-lias con dificultades socio-económicas. Esta actividad se realizaba con el asesoramiento de Cáritas. Con los años, para poder dar una respuesta más ajustada a las necesidades de los niños y de sus familias, decidi-mos desarrollar un proyecto de centro abierto, al que hemos querido darle estabilidad y continuidad con la creación de la Fundación Privada La Salut Alta.

Marisa Bauderand: Con el refuerzo educativo descubri-mos la realidad en que vivían esos niños, a menudo pro-venientes de familias en situación de riesgo social, y todo lo que se derivaba de ello: las carencias de estimulación y motivación, la falta de auto-estima, los problemas de re-lación y de integración social, etc. Para mitigar todo eso, en el Centro Abierto se les ofrece un espacio donde se les ayuda a crecer y desarrollar sus cualidades.

EL PASADO MES DE ABRIL, EN EL BARRIO DE LA SALUT

ALTA DE BADALONA, SE CREÓ UNA FUNDACIÓN CON LA QUE

SE INTENTA REALIZAR UNA TAREA DE PREVENCIÓN DE LAS

CAUSAS DE EXCLUSIÓN SOCIAL EN RELACIÓN A LA POBLA-

CIÓN INFANTIL Y JUVENIL Y OTROS COLECTIVOS (INMIGRAN-

TES, MUJERES, ETC.).

EL MES D’ABRIL, AL BARRI DE LA SALUT ALTA DE

BADALONA, ES VA CREAR UNA FUNDACIÓ AMB LA QUAL

S’INTENTA DUR A TERME UNA TASCA DE PREVENCIÓ DE LES

CAUSES D’EXCLUSIÓ SOCIAL AMB RELACIÓ A LA POBLACIÓ

INFANTIL I JUVENIL I ALTRES COL·LECTIUS (IMMIGRANTS,

DONES, ETC.).

F E D E R A C I Ó A . J . F E D E R A C I Ó N A A . J J .

Emili Ferrando, Montserrat Arroyo i Marisa BauderandEmili Ferrando, Montserrat Arroyo y Marisa Bauderand

48

39

49

39

Emili Ferrando: Això no va sorgir del no res, sinó d’una sensibilitat de l’Església cap a aquesta proble-màtica. S’actua amb un sentit humanitzador i també evangelitzador, perquè es mostra una faceta de l’Es-glésia que potser no és prou coneguda.

A quines edats està dirigida, la vostra activitat?E. F.: Actualment a infants i joves d’edats compre-

ses entre 6 i 14 anys, edat a partir de la qual se’ls facilita la incorporació al Casal de Joves.

M. A.: Durant aquests anys es procura que l’infant participi en una intervenció educativa en un marc que faciliti el desenvolupament integral de la seva persona, mitjançant l’acompanyament en els seus diferents àm-bits de relació i la coordinació amb les escoles, serveis socials i famílies. També volem que ells siguin subjec-tes de la seva història, del seu desenvolupament.

E. F.: Es tracta d’enfocar-ho positivament, treure’ls tot el que tenen de bo perquè puguin integrar-se bé a la societat.

M. B.: Creiem que a par tir d’aquest treball amb els infants es pot contribuir a fer créixer el teixit social del barri. També busquem la cooperació de les famílies, sobretot pel que fa als criteris educatius.

De quins recursos disposeu?M. A.: El Centre Obert desenvolupa les seves ac-

tivitats als locals que ens cedeix la capella de sant Joan Baptista, al carrer Autonomia, 21, de Badalona. Tenim el projecte de poder ampliar els nostres locals i així poder desenvolupar plenament el Centre Obert i alhora cobrir altres àmbits, com el de suport a la dona o a l’immigrant. Pel que fa als recursos econòmics, la fundació rep aportacions privades i públiques, i també de caràcter simbòlic, de les famílies dels nens.

E. F.: Pel que fa al personal, tenim una mestra contractada i un grup de volunta-ris, de totes les edats, que exer-ceixen una tasca admirable.

Emili Ferrando: Eso no surgió de la nada, sino de una sensibilidad de la Iglesia hacia esa problemáti-ca. Se actúa con un sentido humanizador y también evangelizador, porque se muestra una faceta de la Iglesia que quizá no es lo bastante conocida.

¿A qué edades está dirigida vuestra actividad?E. F.: Actualmente a niños y jóvenes de edades com-

prendidas entre 6 y 14 años, edad a partir de la que se les facilita la incorporación al Casal de Jóvenes.

M. A.: Durante estos años se procura que el niño participe en una intervención educativa en un marco que facilite el desarrollo integral de su persona, a tra-vés del acompañamiento en sus diferentes ámbitos de relación y la coordinación con los colegios, servi-cios sociales y familias. También queremos que ellos sean sujetos de su historia, de su desarrollo.

E. F.: Se trata de enfocarlo positivamente, sacarles todo lo que tienen de bueno para que puedan inte-grarse bien en la sociedad.

M. B.: Creemos que a partir de este trabajo con los niños se puede contribuir a hacer crecer el tejido social del barrio. También buscamos la cooperación de las familias, sobre todo en lo referente a los cri-terios educativos.

¿De qué recursos disponéis?M. A.: El Centro Abierto desarrolla sus actividades en

los locales que nos cede la capilla de San Juan Bautista, en la calle Autonomía, 21, de Badalona. Tenemos el proyecto de poder ampliar nuestros locales y así poder desarrollar plenamente el Centro Abierto y a la vez cubrir otros ámbitos, como el de apoyo a la mujer o al inmigran-te. En lo referente a los recursos económicos, la funda-ción recibe aportaciones privadas y públicas, y también de carácter simbólico, de las familias de los niños.

E. F.: En lo refe-rente al personal, tenemos a una maestra contra-tada y un grupo de voluntarios, de todas las edades, que ejercen una ta-rea admirable.

F E D E R A C I Ó A . J . F E D E R A C I Ó N A A . J J .

50

39

51

39N O T Í C I E S A S S O C I AT S N O T I C I A S A S O C I A D O S

MIQUEL GASSIOT REP LA MEDALLADE L’ASSOCIACIÓ DE QUIMICSI ENGINYERS DE L’IQS

L’Associació A-IQS ha concedit la prestigiosa me-dalla de la seva Associació al doctor Miquel Gassi-ot i Matas. Aquesta medalla té caràcter honorífic i es concedeix a persones o entitats que s’hagin distingit en l’àmbit de la química industrial, de la tècnica o de la cultura com a mitjà per contribuir al desenvolupament de la societat. L’acte de lliura-

ment de premis serà el proper 17 de desembre, da-ta en què es reunirà l’Assemblea de l’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià. Miquel Gassiot i Matas és cap del departament d’Enginyeria Química de l’IQS i membre de la Re-ial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i va ser rector de la URL i director de l’Institut Químic de Sarrià. Per la seva brillant trajectòria professio-nal, s’ha convertit en la sisena persona que rep la medalla de l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS, juntament amb el rei Joan Carles, la Compa-nyia de Jesús, el pare Queralt, el pare Ferrer Pi i el pare Montagut.

MIQUEL GASSIOT RECIBE LA MEDALLADE LA ASOCIACIÓN DE QUÍMICOSE INGENIEROS DEL IQS

La Asociación A-IQS ha concedido la prestigiosa medalla de su Asociación al doctor Miquel Gassiot i Matas. Esta medalla tiene carácter honorífico y se concede a personas o entidades que se hayan dis-tinguido en el ámbito de la química industrial, de la técnica o de la cultura como medio para contribuir al desarrollo de la sociedad. El acto de entrega será

el próximo día 17 de diciembre, fecha en la que se reunirá la Asamblea de la Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Químico de Sarrià. Miquel Gassiot i Matas es jefe del departamento de Ingeniería Química del IQS y miembro de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, y fue rector de la URL y director del Instituto Químico de Sarrià. Por su brillante trayectoria profesional, se ha convertido en la sexta persona que recibe la medalla de la Asociación de Químicos e Igenieros del IQS, junto con el rey Juan Carlos, la Compañía de Jesús, el padre Queralt, el padre Ferrer Pi y el padre Montagut.

50

39

51

39N O T Í C I E S A S S O C I AT S N O T I C I A S A S O C I A D O S

La A-IQS está haciendo un esfuerzo para potenciar la comunicación por e-mail con y entre los asociados. Para que todos disfrutemos de las venta-jas que eso supone debemos tener tantos como sea posible.

Si eres asociado, puedes pedir un e-mail personal @aiqs.es de forma gratuita.

Aunque no estés asociado también pue-des solicitar ser incluido en las listas de distribución por promoción IQS que se es-tán elaborando. ¡Cuantos más compañeros de promoción haya más útil será la lista!

L’A-IQS està fent un esforç per tal de potenciar la comunicació per e-mail amb i entre els associats. Per tal que tots gaudim dels avantatges que això suposa n’hem de tenir tants com sigui possible.

Si ets associat, pots demanar un e-mail personal @aiqs.es de manera gratuïta.

Tot i que no estiguis associat també pots sol·licitar ser inclòs a les llistes de distribució per promoció IQS que s’es-tan elaborant. Com més companys de promoció hi hagi més útil serà la llista!

ALTES DES DEL 23/2/04FINS A L’1/6/04

Brais Alfaya González (01)Judit Badia Costa (03)Juanjo Bermejo Abellán (00)Víctor Bernshtam Levitanus (02)Marc Coupin Solà (03)Núria Farrús Izquierdo (col·laboradora GPSP)Mario Garma Obregón (01)Ana María Jiménez Banzo (03)Belén Lafuente Escudero (03)Montserrat Morell Aumedes (97)

RECORDA! ¡RECUERDA!

Jordi Ribas Lloveras (02)Berta Vega Sánchez (03)

DEFUNCIONS

Jorge Cortés Torruella (Promoció 1972) - Comunicada el 3/5/04Dr. Ramon Margalef i López (soci honorífic) - 23/5/04Pedro Cárcoba Garitaonandia (Promoció 1969) - 1/6/04Leandro Negre Villavecchia (Promoció 1948) - 7/6/04

Necessitem el teu e-mail

Necesitamos tu e-mail

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

52

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

53

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per acord de l’Assemblea General de

l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril

de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil

(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i

concedit als alumnes que hagin fet el millor Treball

de Final de Carrera.

Sandra Cirera, llicen-ciada química per la Universitat Ramon Llull l’any 2000. Va fer el TFC titulat Determinació de coure, crom i cadmi en aigua de mar mitjançant espectrofotometria d’ab-sorció atòmica prèvia preconcentració amb un sistema d’injecció de flux, sota la tutela de Josefina Barceló, treball pel qual va guanyar el Premi Pare Salvador Gil.

Josefina Barceló Pi, doctora enginyera química (1993, IQS) i enginyera química (1976, IQS). Actual-ment és professora associada del departament de Química Analítica i responsable de la Secció d’Anàlisi de Metalls, i imparteix l’assignatura de Mètodes Es-pectrofotomètrics.

En què consisteix el teu TFC?Sandra: A analitzar la quantitat de coure, crom i

cadmi en aigua de mar quan es troben en concen-tracions molt baixes, de l’ordre de les ppb. Es tracta d’un mètode instrumental amb el qual es poden quantificar els metalls en l’aigua. Però abans de fer aquesta anàlisi vaig fer un pas previ, que consistia a preconcentrar l’aigua de mar, per dos motius: perquè

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de la Asamblea General

de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril de

1959, para enaltecer la memoria del P. Gil

(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos que hayan realizado

el mejor Trabajo de Fin de Carrera.

Sandra Cirera, licencia-da química por la Univer-sidad Ramon Llull en el año 2000. Realizó el TFC titulado Determinación de cobre, cromo y cadmio en agua de mar median-te espectrofotometría de absorción atómica previa preconcentración con un sistema de inyección de flujo, bajo la tutela de Josefina Barceló, trabajo

por el que ganó el Premio Padre Salvador Gil.

Josefina Barceló Pi, doctora ingeniera quími-ca (1993, IQS) e ingeniera química (1976, IQS). Actualmente es profesora asociada del departamento de Química Analítica y responsable de la Sección de Análisis de Metales, e imparte la asignatura de Mé-todos Espectrofotométricos.

¿En qué consiste tu TFC?Sandra: En analizar la cantidad de cobre, cromo y

cadmio en agua de mar cuando se encuentran en concentraciones muy bajas, del orden de las ppb. Se trata de un método instrumental con el que pueden cuantificarse los metales en el agua. Pero antes de ha-cer ese análisis hice un paso previo, que consistía en preconcentrar el agua de mar, por dos motivos: porque

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

52

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

53

l’aigua de mar conté moltes sals en concentracions molt elevades i que interfereixen per fer l’anàlisi, i amb aquesta tècnica s’eliminen, i per augmentar la concentració d’aquests metalls en l’aigua de mar, ja que es troben en concentracions molt baixes. Per ai-xò, vaig concentrar la mostra per fer servir, després, la tècnica de l’espectrofotometria. De fet, la innova-ció principal del TFC és aquest pas previ.

Per què vas decidir fer un TFC com aquest?Sandra: Primer, perquè volia treballar amb tècni-

ques instrumentals. Concretament, aquest tema va sorgir a proposta de la Josefina Barceló, que em va oferir diferents possibilitats. A mi em va cridar l’aten-ció el fet de poder treballar amb l’aigua de mar, més que amb aliments o altres matrius.

Per al departament, quina importància té aquest TFC? Què n’es-peràveu?

Josefina: Sempre co-mencem amb un objectiu genèric de treball que poc a poc es va concre-tant. En aquest cas, vo-líem analitzar molts més metalls i al final vam de-cidir centrar-nos només en tres, perquè hi havia certes dificultats i havíem de demostrar que la tècni-ca funcionava. De fet, la Sandra és qui ha començat a introduir aquesta tècnica d’injecció de flux per tal de preconcentrar la mostra abans de fer l’anàlisi a la secció. Ha obert una nova línia de treball. Amb el seu TFC esperàvem poder introduir aquesta tècnica prèvia en diverses anàlisis que fem, i això volia dir que s’havia de validar molt bé la tècnica d’extracció i també la de mesurar, que ja estava més estudiada.

A quines conclusions heu arribat?Sandra: En primer lloc, hem de dir que sobre aquest

mètode hi havia força bibliografia que estava basada en aparells molt sofisticats. Jo vaig intentar aplicar la tècnica als aparells de què disposàvem i em va alegrar veure que amb pocs recursos es poden assolir els ma-teixos objectius. A més a més, hem vist que aquest pas previ té diferents aplicacions en tot tipus de matrius.

Per tant, satisfacció pel premi. Te l’esperaves?Sandra: No. De fet, quan vaig rebre la carta a casa

em vaig quedar bastant parada, no vaig reaccionar

el agua de mar contiene muchas sales en concentracio-nes muy elevadas y que interfieren para hacer el análi-sis, y con esta técnica se eliminan, y para aumentar la concentración de esos metales en el agua de mar, ya que se encuentran en concentraciones muy bajas. Por eso, concentré la muestra para utilizar, después, la téc-nica de la espectrofotometría. De hecho, la innovación principal del TFC es este paso previo.

¿Por qué decidiste hacer un TFC como éste?Sandra: Primero, porque quería trabajar con técni-

cas instrumentales. Concretamente, este tema sur-gió a propuesta de Josefina Barceló, que me ofreció diferentes posibilidades. A mí me llamó la atención poder trabajar con el agua de mar, más que con ali-mentos u otras matrices.

Para el departamento, ¿qué importancia tiene este TFC? ¿Qué espe-rabais?

Josefina: Siempre empezamos con un ob-jetivo genérico de trabajo que poco a poco se va concentrando. En este caso, queríamos analizar muchos más metales y al final decidimos centrarnos solamente en tres, porque

había ciertas dificultades y teníamos que demostrar que la técnica funcionaba. De hecho, Sandra es quien ha empezado a introducir esa técnica de inyección de flujo para preconcentrar la muestra antes de hacer el análisis en la sección. Ha abierto una nueva línea de trabajo. Con su TFC esperábamos poder introducir esta técnica previa en varios análisis que hacemos, y eso significaba que debíamos validar muy bien la técnica de extracción y también la de medir, que ya estaba más estudiada.

¿A qué conclusiones habéis llegado?Sandra: En primer lugar, hay que decir que sobre este

método había bastante bibliografía que estaba basada en aparatos muy sofisticados. Yo intenté aplicar la técnica a los aparatos de los que disponíamos y me alegró ver que con pocos recursos se pueden conseguir los mismos ob-jetivos. Además, hemos visto que este paso previo tiene diferentes aplicaciones en todo tipo de matrices.

Por lo tanto, satisfacción por el premio. ¿Te lo esperabas?Sandra: No. De hecho, cuando recibí la carta en

casa me quedé bastante parada, no reaccioné hasta

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

54

fins que vaig trucar a la Josefina. És que quan co-mences amb el TFC no penses que estiguis fent res de l’altre món, vas treballant i ja està.

Josefina: El que s’ha de comentar és que la Sandra és molt bona estudiant: té un interès molt gran i un expedient acadèmic molt bo. Per tant, no és només el TFC: el premi és també un reconeixement a tota la trajectòria de l’alumne. El premi, per part de la sec-ció, era previsible. Per nosaltres, que la Sandra fes el TFC a la nostra secció ha estat un honor.

Sandra, per què vas decidir estudiar Química?Sandra: Ho tenia molt clar des de feia molt de temps,

perquè des d’EGB l’assignatura de Química era una de les que m’agradava més i que em costava menys. Em sem-bla que mai no em vaig plantejar estudiar una altra cosa.

Cap a on s’ha orientat la teva carrera professional en llicenciar-te?

Sandra: Ara estic treballant al sector dels produc-tes sanitaris, res a veure amb l’anàlisi. No sóc al laboratori, perquè l’empresa només és distribuïdora, però sóc al departament Tècnic. Sí que trobo a faltar una mica més de relació amb la Química, però ja veurem, més endavant.

Josefina: Quan s’acaba la carrera toca treballar del que es pot, en general. Quan estudies, també hi ha assignatures que t’agraden més o menys. Per això sempre he cregut que l’època del TFC és la millor, per-què tries el que t’agrada i treballes en el que vols. És un temps per gaudir amb la feina que estàs fent perquè pots seguir la teva pròpia iniciativa. Després, la vida potser et porta per camins que no esperaves.

Com recordes tu, Sandra, l’època del TFC?Sandra: Per mi, és la millor part de la carrera.

que llamé a Josefina. Es que cuando empiezas con el TFC no piensas que estés haciendo nada del otro mundo, vas trabajando y ya está.

Josefina: Lo que hay que comentar es que Sandra es muy buena estudiante: tiene un interés muy grande y un expediente académico muy bueno. Por lo tanto, no es sólo el TFC: el premio es también un reconocimiento a toda la trayectoria del alumno. El premio, por parte de la sección, era previsible. Para nosotros, que Sandra hiciera el TFC en nuestra sección ha sido un honor.

Sandra, ¿por qué decidiste estudiar Química?Sandra: Lo tenía muy claro desde hacía mucho tiem-

po, porque desde EGB la asignatura de Química era una de las que más me gustaba y que menos me costaba. Me parece que nunca me planteé estudiar otra cosa.

¿Hacia dónde se ha orientado tu carrera profesio-nal al licenciarte?

Sandra: Ahora estoy trabajando en el sector de los productos sanitarios, nada que ver con el análisis. No estoy en el laboratorio, porque la empresa sólo es distribuidora, pero estoy en el departamento Téc-nico. Sí echo de menos un poco más de relación con la Química, pero ya veremos, más adelante.

Josefina: Cuando se termina la carrera toca trabajar de lo que se puede, en general. Cuando estudias, también hay asignaturas que te gustan más o menos. Por eso siempre he creído que la época del TFC es la mejor, por-que escoges lo que te gusta y trabajas en lo que quieres. Es un tiempo para disfrutar con el trabajo que está ha-ciendo porque puedes seguir tu propia iniciativa. Luego, la vida igual te lleva por caminos que no esperabas.

¿Cómo recuerdas tú, Sandra, la época del TFC?Sandra: Para mí, es la mejor parte de la carrera.

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

55

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per acord de l’Assem-

blea General

de l’Associació de Químics,

el dia 12 d’abril de 1959,

per enaltir la memòria del

P. Gil (Promoció 1919),

director de l’IQS (1934-1957),

i concedit als alumnes

que hagin fet el millor

Treball de Final de Carrera.

Obdulia Rabal, llicenciada en Química Orgànica per la Universitat Ramon Llull l’any 2001, va obtenir el Premi Pare Salvador Gil el 2003 amb el TFC titulat Sida: modelització de la CXCR4 i docking amb inhi-bidors de fusió, estructures de tipus bicíclam. El tre-ball va ser tutelat pel doctor Jordi Teixidó, professor del departament de Química Orgànica i Bioquímica i del Grup d’Enginyeria Molecular de l’IQS.

Quin tema tracta el teu TFC?

Obdulia Rabal: En aquest treball s’ha modelitzat per ordi-nador l’estructura del CXCR4, un coreceptor que inter vé en el procés d’entrada del virus de la sida a la cèl·lula. Posteri-orment, s’ha intentat reproduir l’activitat dels lligands de tipus bicíclam de la sèrie de l’AMD3100 a través de tècniques de docking, i al-hora s’ha explorat el lloc d’unió i conformació activa dels bicíclams.

D’on va sorgir la idea d’aquest treball?O. R.: El tema me’l van proposar conjuntament amb

la Rosalia Pascual, que estava fent el doctorat al labo-ratori de Química Computacional del Grup d’Enginyeria Molecular (GEM) sobre els inhibidors de la transcripa-sa reversa, un altre enzim del virus de la sida.

Jordi Teixidó: Aquest TFC està englobat dins d’un projecte que es porta a terme juntament amb el doctor José A. Esté, de la Fundació IrsiCaixa, al Laboratori de Retrovirologia de l’Hospital Germans

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de

la Asamblea General de la

Asociación de Químicos,

el día 12 de abril de 1959,

para enaltecer la memoria

del P. Gil (Promoción 1919),

director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos

que hayan realizado el mejor

Trabajo de Fin de Carrera.

Obdulia Rabal, licenciada en Química Orgánica por la Universidad Ramon Lull en el año 2001, obtuvo el Premio Padre Salvador Gil en 2003 con el TFC titulado Sida: modelización de la CXCR4 y docking con inhibi-dores de fusión, estructuras de tipo bicíclamo. El tra-bajo fue tutelado por el doctor Jordi Teixidó, profesor del departamento de Química Orgánica y Bioquímica y del Grupo de Ingeniería Molecular del IQS.

¿Qué tema trata tu TFC?

Obdulia Rabal: En este trabajo se ha mo-delizado por ordena-dor la estructura del CXCR4, un correcep-tor que interviene en el proceso de entrada del virus del sida en la célula. Posteriormen-te, se ha intentado reproducir la actividad de los ligandos de tipo bicíclamo de la serie

de la AMD3100 a través de técnicas de docking, y a la vez se ha explorado el lugar de unión y conformación activa de los bicíclamos.

¿De dónde surgió la idea de este trabajo?O. R.: El tema me lo propusieron junto con Rosalia

Pascual, que estaba haciendo el doctorado en el la-boratorio de Química Computacional del Grupo de In-geniería Molecular (GEM) sobre los inhibidores de la transcripasa reversa, otra enzima del virus del sida.

Jordi Teixidó: Este TFC está englobado dentro de un proyecto que se realiza junto con el doctor José A. Esté, de la Fundación IrsiCaixa, en el Laboratorio de Retrovirología del Hospital Germans Trias i Pujol,

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

56

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

57

Trias i Pujol, “Can Ruti”, de Badalona, l’objectiu del qual és desenvolupar una no-va família de fàrmacs que inhibeixin l’entra-da del virus de la sida a la cèl·lula. Per tant, la modelització que ha fet l’Obdulia al TFC del CXCR4 ens servirà per veure si algun fàrmac nou bloqueja aquest coreceptor del virus, evitant-ne així la penetració a la cèl·lula. Al laboratori de síntesi del GEM-IQS es sintetitzen les molècules i a la Fundació IrsiCaixa es prova l’activitat posant en contacte el virus amb cèl·lules aïllades i el fàrmac: si guanya el fàrmac, les cèl·lules sobreviuen i el virus no es replica.

Quants anys ha de durar aquest projecte?J. T.: El projecte està finançat amb fons de la

Fundació La Marató de TV3, que es va dedicar a la sida, amb els quals es cobreix durant tres anys. A l’IQS, però, els projectes solen tenir més durada, de manera que els anys addicionals aniran a càrrec del mateix IQS. Ara, que portem poc més d’un any, tenim l’Obdulia com a doctoranda computacional en el tema de la sida. Hi ha una altra doctoranda al la-boratori, la Sofia H. Pettersson, que s’encarrega de la part sintètica, i de la nova promoció de graduats d’enguany presumiblement també se n’hi incorpora-rà algun, tant a la part sintètica com a la computa-cional. Per tant, l’equip s’està fent gran, el projecte ha de tirar endavant, i tant de bo tinguem prou sort i puguem aportar un gra de sorra al coneixement i la solució d’aquesta malaltia.

Quina va ser la part més difícil del TFC?O. R.: El que exigeix més temps és l’aprenentatge

de tots els programes, però, un cop els saps fer ser-vir, ja és tot més àgil. Quan vas a un laboratori a fer un projecte, per exemple, et pots posar a treballar relativament ràpid, però per obtenir alguna cosa es tarda bastant. Aquí és una mica a l’inrevés, adaptar-se a les noves eines exigeix un temps, però un cop controlades ja apareixen els resultats, tant si són bons com dolents.

J. T.: Realment, és una recerca de postgrau. Cal ampliar força les eines computacionals bàsiques que s’ensenyen a la carrera per tal de poder dur a

“Can Ruti”, de Bada-lona, cuyo objetivo es desarrollar una nueva familia de fármacos que inhiban la entrada del virus del sida en la célula. Por consiguien-te, la modelización que ha hecho Obdulia en el TFC del CXCR4 nos va a servir para ver si algún fármaco nuevo bloquea al correceptor del virus, evitando así

su penetración en la célula. En el laboratorio de sín-tesis del GEM-IQS se sintetizan las moléculas y en la Fundación IrsiCaixa se prueba la actividad poniendo en contacto al virus con células aisladas y el fárma-co: si gana el fármaco, las células sobreviven y el virus no se replica.

¿Cuántos años debe durar este proyecto?J. T.: El proyecto está financiado con fondos de

la Fundación La Marató de TV3, que se dedicó al sida, con los que se cubre durante tres años. Sin embargo, en el IQS los proyectos suelen tener más duración, de forma que los años adicionales irán a cargo del propio IQS. Ahora, que llevamos poco más de un año, tenemos a Obdulia como doctoranda com-putacional en el tema del sida. Hay otra doctoranda en el laboratorio, Sofia H. Pettersson, que se encar-ga de la parte sintética, y de la nueva promoción de graduados de este año presumiblemente también se incorporará alguno, tanto en la parte sintética como en la computacional. Por consiguiente, el equipo se está engrandeciendo, el proyecto sigue adelante, y ojalá tengamos suerte suficiente y podamos aportar un grano de arena al conocimiento y la solución de esta enfermedad.

¿Cuál fue la parte más difícil del TFC?O. R.: Lo que exige más tiempo es el aprendizaje

de todos los programas, pero, una vez los sabes manejar, ya es todo más ágil. Cuando vas a un la-boratorio a hacer un proyecto, por ejemplo, puedes ponerte a trabajar relativamente rápido, pero para obtener algo se tarda bastante. Aquí es un poco al revés, adaptarse a las nuevas herramientas exige un tiempo, pero una vez controladas ya aparecen los resultados, tanto si son buenos como malos.

J. T.: Realmente, es una investigación de postgrado. Hay que ampliar bastante las herramientas computacio-

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

56

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

57

terme una recerca de qualitat. Per tant, la primera feina és fer-se amb tots els programes que s’han de fer ser vir i aprendre a controlar tot aquest llenguatge.

I la part més agradable, la més fàcil?O. R.: Per mi el millor és que no ha estat un treball

rutinari, mai no estàs fent el mateix, el dia a dia va-ria bastant. És molt dinàmic, tot el procés. I el més fàcil…

J. T.: Tot, un cop se sap, sembla fàcil.O. R.: Sí, al principi imposa, perquè has d’aprendre

molt, però després ja vas obtenint resultats.

Què destacaria del TFC de l’Obdulia?J. T.: Cal tenir en compte que part del seu treball

està incorporat dins de la tesi de la Rosalia Pascual, que recentment s’ha proclamat cum laude, de mane-ra que ja ha estat revisada i valorada per tribunals. A més, aquest model de predicció per ordinador ens és absolutament necessari per tal de poder discernir quines han de ser les noves molècules per sintetit-zar. Encara que el model es va polint de manera itera-tiva, ja tenim la primera peça amb la qual començar a treballar. En definitiva, contentíssim del treball que ha fet al TFC i de l’aportació al grup que està duent a terme en el seu doctorat.

nales básicas que se enseñan en la carrera para poder realizar una investigación de calidad. Por lo tanto, el pri-mer trabajo es conseguir todos los programas que hay que utilizar y aprender a controlar todo ese lenguaje.

¿Y la parte más agradable, la más fácil?O. R.: Para mí lo mejor es que no ha sido un trabajo

rutinario, no estás haciendo nunca lo mismo, el día a día varía bastante. Es muy dinámico, todo el proce-so. Y lo más fácil…

J. T.: Todo, cuando ya se sabe, parece más fácil.O. R.: Sí, al principio impone, porque debes apren-

der mucho, pero luego ya vas obteniendo resultados.

¿Qué destacaría del TFC de Obdulia?J. T.: Hay que tener en cuenta que parte de su tra-

bajo está incorporada dentro de la tesis de Rosalia Pascual, que recientemente se ha proclamado cum laude, de forma que ya ha sido revisada y valorada por tribunales. Además, este modelo de predicción por or-denador nos es absolutamente necesario para poder discernir cuáles deben ser las nuevas moléculas para sintetizar. Aunque el modelo se va puliendo de for-ma iterativa, ya tenemos la primera pieza con la que empezar a trabajar. En definitiva, contentísimo del tra-bajo que ha realizado en el TFC y de la aportación al grupo que está llevando a cabo en su doctorado.

58

39

59

39A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

ALBERT PUYUELO(PROMOCIÓ 1978)

El moment històric que recorda més bé? I a l’IQS?

“La marxa verda” al Sàhara, perquè a més hi va haver moviment estudiantil a l’IQS, cosa molt poc habitual al centre.

Els professors que recorda amb més afecte?

Seria injust destacar algun professor per damunt d’altres, perquè tots exercien la seva tasca de manera extraordinària i aquest és el millor record.

L’assignatura més difícil.La resposta és molt fàcil: Química Orgànica de

tercer.

Quina música escoltava?Molta i bona. Per destacar alguna cosa, evident-

ment en Joan Manuel Serrat, The Beatles, etc.

Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS?A l’IQS hi havia molt poques noies. Un dia em va

venir a buscar la meva nòvia, que es va topar, quan va arribar a recepció, amb un jesuïta que va detectar que no era de la institució i li va començar a fer una en-questa exhaustiva. Acte seguit, va tenir l’”amabilitat” de conduir-la fins a la classe, que encara s’estava im-partint, anunciant públicament la seva presència.

Crec que, si tinc bon color de pell, és com a efecte secundari del vermell intens que va adquirir en aquell moment.

ALBERT PUYUELO(PROMOCIÓN 1978)

¿El momento histórico que mejor re-cuerda? ¿Y en el IQS?

“La marcha verde” en el Sahara, por-que además hubo movimiento estudian-til en el IQS, cosa muy poco habitual en el centro.

Los profesores que recuerda con más cariño.

Sería injusto destacar algún profesor por encima de otros, ya que todos ellos ejercían su labor de una forma extraordinaria y éste es el mejor recuerdo.

La asignatura más difícil.La respuesta es muy fácil: Química Orgánica de

tercero.

¿Qué música escuchaba?Mucha y buena. Por destacar algo, cómo no, a Joan

Manuel Serrat, The Beatles, etc.

¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?En el IQS había muy pocas chicas. Un día me vino

a buscar mi novia, que se encontró, al llegar a recep-ción, con un jesuita que detectó que no pertenecía a la institución y procedió a realizarle una encuesta exhaustiva. Acto seguido, tuvo la “amabilidad” de conducirla hasta la clase, que todavía se estaba im-partiendo, anunciando públicamente su presencia.

Creo que, si tengo buen color de piel, es como efecto secundario del rojo intenso que adquirió en aquel momento.

25 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1978

El mes de desembre passat ens vam tornar a trobar al sopar commemoratiu dels 25 anys. Va ser emocionant retrobar tantes cares amigues i recordar velles anècdotes. Des d’aquell primer dia d’octubre de 1973 en què, espantats davant de tanta concur-rència, ningú no es podia abstreure de les fatídiques xifres: 270 alumnes a primer, dels quals més de 80 eren repetidors i dels quals només 70 podien pas-sar a segon. O aquella consigna que senties en veu baixa pels passadissos, “cada nou que passi és un

25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1978

El pasado mes de diciembre nos encontramos de nuevo en la cena conmemorativa de los 25 años. Fue emocionante reencontrar tantas caras amigas y recordar viejas anécdotas. Desde aquel primer día de octubre de 1973 en que, asustados ante tanta concurrencia, nadie podía abstraerse de las fatídicas cifras: 270 alumnos en primero, de los que más de 80 eran repetidores y de los que sólo 70 podían pa-sar a segundo. O aquella consigna que oías en voz baja por los pasillos, “cada nuevo que pase es un

58

39

59

39A N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E S

repetidor menys que pas-sarà”, que et feia sentir encara més petit.

Però el primer curs es va acabar i els que vam tenir la sort de passar vam començar una tra-vessia en comú durant uns anys de difícil esta-bilitat política. Va ser una època de manifestacions estudiantils que, encara que a l’IQS es vivien a una certa distància, no van deixar d’afectar-nos, com el desallotjament per l’incendi produït a la cambra de venda de llibres, davant de l’aula 4700, per la manipulació d’un ar-tefacte per part dels que en aquella època eren els “revolucionaris”. Encara recordo el professor Porcel, amb una calma increïble, dirigint el desallotjament: “A veure, que comencin a sortir els de la primera fila.” Gairebé no havia acabat la frase i ja érem tots fora.

Tots recordem les boires dels laboratoris, l’olor in-confusible del sulfhídric, el soroll de vidres trencats, els espants per petits incendis o explosions, les discussions interminables amb els responsables del magatzem quan tornàvem el material, que indefecti-blement feia pudor d’isopropílic, en el nostre afany últim de dissimular les ratlladures.

I va arribar tercer i l’organització del viatge del pas de l’Equador. Crec que tots guardem un record únic d’aquell viatge, paisatges i imatges, riures i anècdo-tes, que al sopar del desembre vam anar revivint. Molts dels records dels anys a l’IQS estan lligats a aquell viatge.

Després va venir la separació per especialitats i els projectes i l’obrir-se pas cadascú per camins diferents. I després de cinc anys junts no vam sa-ber posar-nos d’acord amb l’orla i em sembla que devem ser l’única promoció que va acabar amb les seves fotografies a la paperera, de manera que quan algú passa pel passadís hi ha un forat a la Promoció 1978, com si mai no haguéssim existit. Però ara, després de 25 anys, i gràcies al correu electrònic, a les fotografies de tercer que va guardar el Dr. Obiols i a les llistes de la sempre recordada Socorro, om-plirem el nostre forat i la nostra serà l’orla que més s’ha fet esperar de la història de l’IQS.

Anna Bosch

Promoció 1978

repetidor menos que pa-sará”, que te hacía sentir aún más pequeño.

Pero el primer curso acabó y los que tuvimos la suerte de pasar inicia-mos una travesía en co-mún durante unos años de difícil estabilidad política. Fue una época de manifestaciones es-tudiantiles que, aunque en el IQS se vivían a una cierta distancia, no deja-ron de afectarnos, como el desalojo por el incen-

dio producido en el cuartito de venta de libros, frente al aula 4700, por la manipulación de un artefacto por parte de los que en aquella época eran los “revolu-cionarios”. Aún recuerdo al profesor Porcel, con una calma increíble, dirigiendo el desalojo: “A ver, que empiecen saliendo los de la primera fila.” Casi no había acabado la frase y ya estábamos todos fuera.

Todos recordamos las brumas de los laboratorios, el olor inconfundible del sulfhídrico, el ruido del cristal roto, los sustos por pequeños incendios o explosiones, las discusiones interminables con los responsables del almacén al devolver el material, que indefectiblemente olía a isopropílico, en nuestro afán último de disimular las ralladuras.

Y llegó tercero y la organización del viaje del paso del Ecuador. Creo que todos guardamos un recuerdo único de aquel viaje, paisajes e imágenes, risas y anécdotas, que en la cena de diciembre fuimos revi-viendo. Muchos de los recuerdos de los años en el IQS están ligados a aquel viaje.

Después vino la separación por especialidades y los proyectos y el abrirse paso cada uno por distintos caminos. Y después de cinco años juntos no supimos ponernos de acuerdo con la orla y creo que debemos ser la única promoción cuyas fotografías acabaron en la papelera, de modo que cuando alguien pasa por el pasillo hay un hueco en la Promoción 1978, como si nunca hubiéramos existido. Pero ahora, des-pués de 25 años, y gracias al correo electrónico, a las fotografías de tercero que guardó el Dr. Obiols y a las listas de la siempre recordada Socorro, vamos a llenar nuestro hueco y la nuestra será la orla que más se ha hecho esperar en la historia del IQS.

Anna Bosch

Promoción 1978

Anna Bosch (Promoció 1978)Anna Bosch (Promoción 1978)