REVISTA INFORMATIVA Nº45 Desembre 2016 EDITA: …Aquesta Falguera ha estat possible gràcies a la col∙laboració de: Editorial ..... Personatges

REVISTA INFORMATIVA Nº45 Desembre 2016 • EDITA: AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES

Aquesta Falguera ha estat possible gràcies a la col∙laboració de:

Editorial ........................................................................................................................................

Personatges..................................................................................................................................

Alimentació i Salut..........................................................................................................................

Botànica-Fauna..............................................................................................................................

Racó de Poesia- Narrativa...............................................................................................................

Recerca........................................................................................................................................

Serveis.........................................................................................................................................

Ara fa uns anys............................................................................................................................

Folguerolencs d’ara i d’abans......................................................................................................

Entitats.........................................................................................................................................

Folguerolencs pel món..................................................................................................................

Què diuen....................................................................................................................................

Notícies.........................................................................................................................................

Astronomia i Meteorologia............................................................................................................

Informacions diverses................................................................................................................

Horaris i telèfons d’interès...........................................................................................................

SUMARI3

4

8

11

14

15

22

27

28

30

44

46

54

59

60

61

Equip de redacció: Anna Bujons, Bernat Molist, Brigit Caralt, Cèlia Casadevall, Eloi Casadevall, M. Àngels Bover, Ramon Portell i Xavier RoviróCorrecció: Joan VilamalaFotocomposició i coordinació: Montse Sala Foto Portada: M. Àngels BoverImpressió: Edicions El Portal

Agrupació Astronòmica d’OsonaAnna BujonsAlumnes 2n ESO col·legi El RoserAula de música de FolguerolesBernat MolistBibliobúsBrígida CaraltBruna CararachCasal d’AvisCEIP Mossèn CintoCentre d’informació de FolguerolesConsorci EIN Guilleries-SavassonaConsorci de Normalització Lingüística d’OsonaConsultori de Folgueroles Entitats de FolguerolesEloi Casadevall Eulàlia i Laura MontoliuFerran SerramiàFundació Verdaguer

G

Gemma FarréGrup Can SeixantaJoan VilamalaJordi VerderaLlar d’infants municipal “El Patufet”Mancomunitat La PlanaMarc GombauM. Àngels BoverMn. Francesc BasoraNandu JubanyRamon PortellRicard TorrentsSalvador Puntí SAIRServei de Juventut i EsportToni OrtizToni VilaróXavier Roviró

www.folgueroles.cat

CONEIXES EL TEU POBLE ? Comencem aquí una nova secció de «La Falguera».Amb la vostra participació ens agradaria que ens ajudéssiu a conèixer una mica més el nostre poble i les persones que hi vivim.Per això hem preparat un petit qüestionari que podeu contestar enviant les vostres respostes a l’adreça electrònica [email protected] o directament al Punt d’Informació abans del 31 de maig de 2017.A la pròxima Falguera publicarem el nom de les cinc primeres persones que contestin correctament, així com les respostes d’aquest petit joc

Fem memòria1.- Quin nom té aquesta Papallona?

2.- Quina obra de Verdaguer va celebrar el 125 aniversari l’any 2010?

Les respostes es poden trobar en algun número anterior de «La Falguera».

On són 3.-Ens podeu dir on es troben aquests indrets?

Això sí que és reciclar Un racó de poesia

3 | Ajuntament de Folgueroles

EDITORIAL

EDITORIAL

Per Nadal arriba puntualment «La Falguera» a cada casa de Folgueroles, i ho fa des del desembre de 1992, o sia que ja fa 25 hiverns que la rebeu. Podem dir, doncs, ben alt que ja és una tradició del tot arrelada. És una tradició que s’ha repetit 25 vegades seguides sense cap interrupció. És el primer regal de les festes de Nadal que cada família folguerolenca rep per aquestes dates. «La Falguera» de Nadal és, doncs, de fet, la nadala de Folgueroles. Els membres de l’equip de redacció de la revista, doncs, amb aquesta nadala tan especial, us desitgem unes bones festes a tots els folguerolencs.

Aquest número que teniu a les mans és el 45. Comença amb una entrevista a Toni Ortiz, un artista tridimensional reconegut mundialment, llegiu-lo i descobrireu la gran vàlua d’aquest dibuixant, i no us deixeu perdre la caricatura del dibuixant que caricaturitza que acompanya l’escrit.

En les pàgines següents es parla de salut i d’infermeria, de la safranera i del plantatge, de l’espai natural i de petits racons, de records del centenari del naixement de Verdaguer, d’articles d’opinió i de recerca, de folguerolencs d’ara i d’abans, de noves adquisicions de patrimoni per part de la Casa Museu, de notícies diverses , d’astronomia, d’entitats i de folguerolencs pel món (com la Gemma que fa una feinada impagable amb els refugiats al camp de Vasilika)... Vaja que tenim una Falguera farcida d’informació, d’històries, de fotos, d’anècdotes, de poesia, de dibuixos i , a més a més, amb una auca de regal sobre un folguerolenc il•lustre: en Roviretes.

Ja veieu, doncs, que podreu passar una bona estona llegint i mirant, i rellegint i remirant cada una de les pàgines de la revista.

I no us descuideu de llegir la recepta signada per en Nandu que bé us pot servir per a un dels àpats d’aquestes festes.

Que passeu un molt bon any 2017.

L’equip de redacció


PERSONATGES

PERSONATGES

PERSONATGES

Toni Ortiz Jurado, artista tridimensional.

Atrapat en el dia magnífic de sol d'aquest 30 de novembre, vaig a fer la xerrada amb en Toni. Esperava parlar amb un ninotaire, un bon ninotaire, això sí, i ho he fet amb un artista molt singular, polifacètic i conegut més enllà de les fronteres.

Només entrar, a més d'ell, em dóna la benvinguda un valent quadre de vigorós vermell i negre que abracen un primer pla de cara femenina.

- Durant uns dies vaig pintar una sèrie de quadres d'aquesta mena jugant amb el vermell. De moment en tinc quinze, Quan trobi un forat en vull fer uns quants més i muntar una exposició.- Ja em perdonaràs però venia a veure un caricaturista i de moment aquesta bona senyora m'ha impactat.- Precisament m'he anat refredant de fer caricatura; en faig, és clar, però sense aquell entusiasme dels primers anys. Però pugem que t'explicaré més coses.

Ens asseiem al sofà. Un altre quadre també ple de vermell rabiós ens observa.- De què et ve la dèria del dibuix?- No tinc record de quan vaig començar. De sempre m'he vist dibuixant, acolorint, pintant. .- A l'escola devies tenir un bon mestre.- Què va. No hi donaven importància. Ni quan de petit anava amb calces curtes ni de més grandet a l'Institut Callís. Com ara, pel que veig. Senzillament m'agradava i practicava i practicava fins que vaig començar a fer caricatures i agradaven. Era jove i n'estava content. Em considero autodidacta. Sembla una paraula que demostra orgull, però de cap manera ho voldria ni aparentar.- No crec que t'hi guanyessis la vida, però.- Feia, diguem-ne, propines. Treballava a can Colomer. Quinze anys m’hi vaig estar. Fins que em va semblar que fent-m'hi de valent podria guanyar-me la vida en el que realment m'agradava: el dibuix.- I fins ara?


PERSONATGES

En Toni el llapis no aturai amb el seu traç ens captiva,fent art, fent caricatura i murals de perspectiva .


PERSONATGES

- Sí. Encara que com deia ho he anat ampliant. Els dissabtes anava Barcelona a escola d'il•lustració, que em va aportar una bona base per ficar-me en el món del 3D; segurament n'has vist algun aquí mateix a Folgueroles o a Vic mateix, i, potser et sorprendrà, també treballo en el món de l'espectacle, i aquest any he començat a fer classes, a fer de mestre, vaja.- A veure si estic a l'altura. El 3D deu aquells dibuixos en pastel i acrílic en tres dimensions que pintes a terra i que sembla t'hi puguis entrebancar?- O que caiguis avall va. Perquè facin efecte, perquè semblin reals, s'ha de treballar molt bé la perspectiva i els detalls. Són treballs de molta feina, i com que m'agrada, els he anat complicant segons em vinguin de gust o em demanin. En faig a terra, a una paret, donant vida a tota una façana, a la paret i a terra al mateix temps. M'agrada, gaudeixo i m'ha permès viatjar per moltes ciutats d'aquí i del món.- Deus recordar la primera vegada que vas anar a pintar a fora- Oi tant. Emoció, nervis, satisfacció, de tot una miqueta. Va ser a les Açores. Després he plasmat els 3 D a Holanda, França, Bèlgica, Oman, Alemanya, Itàlia, Portugal continental, Egipte, l'Índia, Kuwait, moltes ciutats d'Espanya..., i Suècia, el Marroc... dibuixant ponts, torres de defensa, castells, dracs, esglésies i campanars, escales que pugen, escales que baixen al soterrani, carrers, mars i taurons. N'he escampat en més de 100 ciutats.

En Toni, sembla un noi reservat, calmat, però parlant d'aquestes seves històries, es transforma, les viu i les fa viure.- A part de les Açores, de quines en tens millor record?- Totes tenen una cosa o altra a recordar. Per espectacular la de l'Índia, en un casament d'algú d'una casta jeràrquica important ja que tot era abundant. M'hi vaig passar set dies dibuixant. També a Kuwait a casa d'un xeic esplèndid. O a Rabat amb motiu del Mundialito de Futbol. O aquí mateix a la 'Vuelta a España 2011' que vaig dibuixar un mural en lona en cada una de les ciutats final d'etapa i després amb els nens, els més petits en braços de la mare i els més grandets damunt de tamborets per arribar-hi, els pintàvem. A més de la 'vuelta' en si, va ser una volta gastronòmica de la qual recordo especialment un vespre de pop a la gallega i marisc servit a dojo.Un mural, bé dos murals de què n'estic orgullós és el que vaig fer a l'exterior del teatre de Sarmede a Itàlia: a mesura que vas caminant veus en Pinotxo i tornant a l'altre cantó hi veus un arlequí. A més vaig guanyar el premi entre els artistes que érem. L'altre, el d'Oristà, a l'escola, vaig convertir l'exterior de dos mòduls prefabricats en habitatges, convertint el ferro dels mòduls en parets de pedra d'una casa amb finestres i gent a les finestres i flors. M'agrada creure que la canalla estudien millor que mai.I el de Sant Gregori, Girona, aquest m'agrada molt. Pintat a terra a l'acrílic, és una biblioteca fonda, dos pisos avall, amb una muntanya de llibres que semblen pujar, i una escala de ferro. Dic el pintat a terra directament, perquè n'hi ha que faig al taller en una lona i acabo al lloc on vagin situats.Ah, i a Remiremont, França, on vaig pintar una gran casa que tapa el museu, com si fos transparent


PERSONATGES

i veiéssim el mateix museu.- Aquí a Folgueroles vaig veure un projecte 3 D per una façana que donava al carrer.- Sí, i m'hauria agradat fer. Però ben bé encara no sé per què, no es va poder tirar endavant. En tinc, però, en alguna casa, per exemple el del forn del carrer Puigmal, molt entretingut de fer.- Més o menys ja sé alguna cosa del 3 D, anem ara pel món de l'espectacle que hem deixat aparcat.- El món de l'espectacle: és també apassionant. A vegades un actor explica un conte mentre jo el dibuixo. O quan un o alguns músics interpreten una cançó, jo plasmo un dibuix, que pot ser un dibuix l'inrevés que no s'entén fins que no el giro; o més enrevessat encara fet a trossos, per exemple en 6 cubs sense ordre ni concert que en unir-los veiem el que és. D'això en diem speed painting, perquè ho he de fer amb rapidesa d'esprinter.- I per fi, les classes- Les he començades a Vic, aquest setembre. En faig per canalleta, per jovent i per grans. És el primer any i francament no hi ha hagut bufetades per entrar. Però estic content. A veure què serà.- Picasso deia "Tots els nens neixen artistes. El problema és com seguir sent artistes en créixer." Com ho veus?- No ho sé. Com he dit és tot just el primer any. Que hi ha nens de 8 anys que pinten millor que els de 15, sí que ho puc dir. I de fet podria tenir raó Picasso, ja que els nens els planifiquem per a l'anglès, la música, els esports, i ara fins per a la cuina. Tot està molt bé però no queda temps per al dibuix o per a la pintura que quedarà abandonada- A més de dibuixar i pintar professionalment i com a dèria, en tens alguna altra?- Vaig amb un petit quadern i unes pintures a l'aquarel•la, perquè en cabem a la butxaca, i faig apunts acolorits d'allà on passo. Vaig començar a Itàlia. Sempre que puc m'agrada anar a córrer per aquí a prop acompanyant els gossos, sense res a les orelles, escoltant la naturalesa. Quedo nou.

És hora d'acabar. Passem pel corredor on hi ha penjat un quadret suau de color del Tal Mahal.- Me'l va regalar en Pol, el petit de casa a 12 anys, quan vaig tornar de l'Índia.

Penso, que potser té raó Picasso.Encara em parla de projectes per primers del 2018: la gran façana d'una casa pairal al centre de Tona; quatre pintures 3 D creades directament al terra de París; l'exposició aquella dels vermells que hem parlat abans...Dos lladrucs dels gossos com dient que estan a punt.

Recopilat per Salvador Puntí, Folgueroles.


SALUT I ALIMENTACIÓ

Ou de pintada sobre puré de coliflor, ostres, moll de l’os i caviar Imperial Ingredients

Puré de coliflor 2 ostresMoll de l’osCrostons de paCaviar Imperial100 gr. mostassa Dijon10 gr. llimona30 gr. oli d’oliva verge

Ingredients per al puré de coliflor

Puré de coliflor1 coliflor200 gr. natasalpebre blanc

Bullir la coliflor amb aigua freda i sal fins que estigui al dente. Escórrer bé i a continuació afegim la nata; ho deixarem reduir, fins que quedi ben cuit. Ho passem per la Thermomix i finalment ho rectifiquem de sal i pebre.

Elaboració

Dessagnar el moll de l’os amb aigua durant tres dies, canviarem l’aigua dos cops al dia. Ho farem arribar fins a 75ºC a foc lent en aigua amb sal. Els refredarem amb aigua, gel i sal. Buidarem la part carnosa del moll i ho reservarem. Tallarem pa sec amb forma quadriculada i els torrarem a 160ªC durant 5 minuts. Preparem una vinagreta amb la mostassa, la llimona i l’oli, ho reservarem en un biberó.

Emplatat:

A la base del plat posarem el puré de coliflor amb motlle rodó, seguidament afegirem el rovell d’ou prèviament passat per un Bany Maria ( a 65ºC durant 5 minuts ). A banda barrejarem les ostres tallades en 6 parts c/u, el moll prèviament picat petit, la mostassa, sal i pebre. Incorporem aquesta barreja sobre l’ou i hi afegim 3 crostons de pa. Ho acabarem amb el caviar Imperial al centre del plat. Es important desemmotllar a la taula.



Pren-te el polsL’Ictus afecta a 13.000 persones cada any a Catalunya i en molts casos es pot prevenir.

El principals factors de risc són la fibril•lació auricular (el tipus d’arítmia cardíaca més freqüent) i la Hiperten-sió Arterial. L’arítmia es pot diagnosticar prenent el pols. Es tracta d’una prova senzilla, ràpida i gratuïta que pot evitar-te un problema de salut irreversible.

Què és el “Pren-te el pols”?

És una campanya de detecció de l’arítmia entre els majors de 60 anys amb l’objectiu de prevenir alguns ictus.

Es desenvolupa a les farmàcies i als centres de salut gràcies a la implicació dels professionals de la salut, metges i infermeres, dels farmacèutics i dels ajuntaments.

Les farmàcies adherides a la campanya, entre elles la farmàcia de Folgueroles, oferiran la possi-bilitat de prendre el pols gratuïtament a les persones que tinguin 60 anys o més.

Aquesta campanya a Osona durarà del 16 de novembre al 20 de desembre d’enguany.

Si a la farmàcia us ofereixen de prendre el pols, feu-ho! I si ja coneixeu que teniu una arítmia o esteu prenent Sintrom, aviseu el farmacèutic.

Si us detecten alguna arítmia al pols, us indicaran que aneu al vostre dispensari, quan arribeu, ens aviseu i nosaltres farem el diagnòstic a través d’una prova senzilla com és l’electrocardiograma.

Equip d’Atenció Primària de FolguerolesAnna Ribas, Laia Franquesa, Ana Puente i Jordi Verdera

La jubilació d’en Jordi Verdera , “infermera de primera”Som el mes de novembre, arriba el que fa temps que ens temíem, que en Jordi es jubila, ho anava amenaçant, ens pensàvem que no ho faria abans de temps, però ho fa i s’ho mereix. Són més de 40 anys de vida laboral i unes miques menys fent d’infermer. Ha estat un temps ple de vivències, mica a mica hem crescut, ens hem fet grans, hem après a conèixer, hem après a tractar i hem après a estimar cadascú dels nostres pacients. Som dilluns, un dilluns qualsevol, arriba en Jordi, hi hagi qui hi hagi no ens escapem de fer-li una forta abraçada, a l’arribada, la millor benvinguda que podem tenir, com ho enyorarem… hi hagi qui hi hagi, els de sempre, amb estudiants, amb residents, tots es sorprenen el primer dia i quan te n’adones ja s’hi posen bé perquè els abraci i a la sortida en Jordi amb els braços oberts ens demana: “dame argo”.No sé si són les abraçades, però en Jordi transmet energia, ja el coneixeu, és el rei de l’energia, de les interpretacions dels mals, dels miracles, de l’acupuntura i del reiki, però en Jordi cura amb



la seva tranquil•litat, la seva calma, amb el seu somriure i amb la lluentor dels seus ulls. T’arregla si estàs espatllat i t’interpreta la tos que tens, -potser et queda pendent alguna cosa que hauries volgut dir i no ho has fet- és la infermera de primera més complerta que tenim i que puguem trobar.És el rei de la bena, de l’embenatge funcional (tires d’esparadrap per aquí i per allà) i el més polit i meticulós en les cures, retalla qualsevol bena fins que s’ajusta exactament a la ferida que té a sota, segur del que fa, assentat sempre, tranquil, si et veu torçar l’esquena ja t’acosta el tamboret tot insinuant: “ seu”.Com diu ell “más vale que su sobre que su su falte”.Si ens hem de reencarnar, per favor, volem ser com ell.Alguna cosa però, reconec que m’ha fet rondinar: el descontrol del seu despatx, ho té tot i el millor és que quan li demanen una cosa la troba o no.Aquest despatx però, com ell diu: semblen les rambles, amb tanta doctora, tothom, busca, tothom demana: Jordi un electro, Jordi un calmant, Jordi la vacuna i ell somriu i no té mai un no per resposta. No li agraden els objectius, no li agrada registrar, no vol saber res de paperassa però el que és segur que la gent amb la pressió alta sempre la tenen millor quan els hi mira ell.Científic i esotèric, una altra vida, la influència del tacte, tocar-se, els mals que et demanes i que acabaràs tenint perquè els crides.L’he intentat entendre i us haig de dir, que encara que apartat de mi, en algunes coses li he arribat a donar la raó encara que hagi sigut amb boca petita.Dona la volta a les coses i se les qüestiona des de l’amor, diu ell: “ els humans ens movem per dues coses: per amor o per por, tria, escull i sobretot perdona, sempre perdona, et sentiràs millor i t’ajudarà a viure i a curar-te”.Les seves aficions: menjar i bé si pot se però sinó, almenys menjar! la música, el cinema i tocar la guitarra, aquesta és realment la seva gran afició. No deixeu que us expliqui cap recepta no l’ha provada de fer, però hi posa la imaginació i si una cosa domina a part de l’embenat i la bena és el francès, és capaç de traduir tot el que diem en un francès clar i acurat, tant que hi hem rigut, potser això el va fer pensar que podia ser un bon pallasso.Podem parlar d’un munt de malalts, de molts. Aquell, aquell altre, si aquell i així ja ens hem entès, la complicitat de qui fa molt de temps que treballen al servei de les persones.Junts hem anat a visitar a Sant Romà de Sau, un dia al mes, en aquella caseta,cada mes miràvem la pressió a les dues mateixes dones i anàvem a esmorzar a Can Murilla, ens esperaven amb un pernil d’escàndol, això no és treballar Jordi, ens paguen per gaudir.I Vallclara? Quantes vegades, travessant el pont de Malafogassa com aquell que res, camí de la “benzim-benzam” fins que la vàrem treure de casa a cop de Suzuki.Les visites a domicili, quanta de gent som capaços de recordar amb cinc minuts, però no ho farem perquè no ens hem volem oblidar cap. I la damunt, un repòs per parlar cinc minuts a soles que fa dies que ens veiem però no parlem del que passa realment, un racó de pau que ens ressitua i ens dona energia per continuar la feina.Posar paraules als sentiment no és senzill, a mi em costa, però segur que ens hem sentit segures, protegides, compreses i estimades i podem assegurar que cada cura que has fet a cada pacient ha estat feta, segur, amb tot l’amor del mon.Jordi,només vull donar-te senzillament les gràcies!

Anna Ribas CasalsEn nom de tots els companys del dispensari de Folgueroles


BOTÀNICA-FAUNA

Papallones del transsecte de Folgueroles

Colias crocea (Safranera de l’alfals)

Família Pieridae

La Colias crocea és una de les papallones més comunes a Catalunya i en el nostre transsecte, i també una de les més fàcils d’identificar. Té les ales de color groc viu i negre i és força vistosa. Aproximadament un 10% de les femelles són de color blanc en comptes de groc.

El període de vol de la Colias crocea abasta gran part de l’any i té 3 o 4 generacions.Aquesta papallona es pot veure volar des del nivell del mar fins a altures de més de 2000 metres: els primers exemplars es poden veure ja al febrer i fins l’octubre o novembre. És una papallona migradora i a finals d’estiu efectua el seu vol cap a les latituds mediterrànies procedent del centre i nord d’Europa.

La Colias crocea posa els seus ous a la part inferior de les fulles de l’alfals, del trèvol, de la corona de rei, entre altres plantes, que serveixen com aliment a les erugues. Les erugues de la safranera són de color verd amb una franja groga longitudinal a cada costat.

Ramon Portell

Eruga de la Colias crocea


BOTÀNICA-FAUNA

EL PLANTATGE (Plantago lanceolata)

El plantatge el trobem en diferents formes de fulla gran (plantago major) de fulla petita, prim en forma de llança i prop de la costa de full me molsudes i estrellades, totes elles han estat utilitzades en tractaments casolans malgrat avui dia sigui poc conegudes les seves virtuts en el nostre entorn. En el nostres temps era una herba molt apreciada quan es tractava d’anar a recollir herba per alimentar els conills domèstics, és força abundant en el nostre territori i forma part de les plantes medicinals descrites en el llibre de Les Masies de Roda, però, en aquest article em limito a descriure un resum de les propietats que recepten en un vademècum de la Patagònia. Es una planta de fulles bassals en forma de rosetó,connectades a la soca de l’arrel per un llarg tronxo, son ‘un color verd fosc i a la primavera forma uns brots florals de més d’un pam d’alçada en forma d‘espiga, i es troba força abundant en hortes margeres i prats humits o prop de rieres. Segons els naturòpates d’aquell país s’utilitzen de forma interna i externa, en especial les fulles i les llavors. En el primer cas com astringent, balsàmic, pectoral, descongestionant tant pel sistema respiratori com digestiu. Contra aftes, mal de coll, faringitis, glopejant una infusió de fulles seques uns quans cops al dia. Per llagues a la boca es poden mastegar les fulles tendres. Com a preventiu de refredats, antitussigen, i millorar les defenses del organisme, en aquest cas maceren uns 200 gr. de fulles tendres ben rentades amb 200 gr. de mel. A les dues setmanes d’aquest xarop una cullerada per dia. També s’han utilitzat les fulles tendres cuinades com si fossin espinacs.

Per ús extern en forma de cataplasma, actuen com cicatritzant i desinfectant en ferides, llagues úlceres, cremades, picades d’insectes, simplement macerant en un morter la quantitat que calgui de fulles tendres i aplicar-les sobre la pell cobrint amb una gassa. Com un col•liri escaldant unes fulles fresques o seques i aplicar amb una gassa el líquid sobre la part inflamada. També s’utilitza amb crema o pomada i les llavors molt útils com un laxant que es pot trobar en farmàcies.

Aquesta referència sobre la utilització d’aquesta planta en el país argentí m’estimula a fer-la a conèixer, i comprovar que estem força lluny de recórrer a tractaments de plantes abans que a productes químics

Toni Vilaró


BOTÀNICA-FAUNA

Nova app de l’Espai Natural de les Guilleries-SavassonaL’Espai Natural de les Guilleries-Savassona ja disposa de la seva app per a tauletes i telèfons mòbils. Actualment la totalitat dels parcs que conformen la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona té aplicació pròpia.

Aquesta aplicació amb els seus diferents apartats permet fer consultes sobre molts aspectes d’interès de l’espai natural. Ens podem informar sobre la previsió del temps abans de sortir de casa o de quin és l’itinerari que s’ajusta més a les nostres expectatives. Igualment ens ajudarà a localitzar quin és el punt d’informació o àrea d’esplai més propera així com la relació de restaurants, allotjaments i establiments amb producte local que poden ser del nostre interès. L’oferta d’activitats previstes es pot trobar a les seccions de notícies i agenda.

El seu fàcil i ràpid accés a les dades permetrà, a tothom que estigui interessat, gaudir de les diferents alternatives i propostes que s’hi ofereixen.

Una altra avantatge és que aquesta app es pot consultar offline, aspecte que garanteix sempre la seva utilitat encara que no hi hagi cobertura de xarxa.

Totes les aplicacions estan disponibles per a dispositius Android i IOS i són gratuïtes. Les trobareu a http://parcs.diba.cat/aplicacions-mobils.

Descarregueu-vos-les i feu-nos arribar la vostra opinió.

Espai Natural de les Guilleries-Savassona


Nadala 2016 Que sigui Nadal de veritat.N’han de quedar al margeles llargues barbes blanquesi els supermercats del consumisme.I nosaltres, posem-nos dempeus al mig de l’egoismei neguem-nos a la profecia absurda,deixant així espai al plany i al cant de la solidaritat, i al crit dels petits i els exclosos.Que sigui veritat tot allò que diem a la litúrgia i al folklore.Que sigui un Nadal de les arrels de Betlem,el Misteri de l’ Encarnació cridant-nos a fer Regne cada dia

POESIA -NARRATIVA

Petits racons: descobriments“No obriu la carta fins el dia 25 de desembre”. I res, aquí estic. Ja fa dues setmanes que la vaig rebre i que espero per poder llegir-la. No sabeu la quantitat de vegades que la temptació d’obrir-la ha estat apunt de poder amb la meva paciència. Que difícil és això d’evitar caure en una temptació, no? Segur que ha pogut amb nosaltres més vegades de les que ens hagués agradat. Tic-tac, tic-tac... Falten 5 minuts per les dotze de la nit i sí, no esperaré a què es faci de dia per anar on em digui aquest cop en Roger. Per fer que l’espera passi més ràpid decideixo començar-me a abrigar, agafo la carta i em planto davant la porta de casa: 3, 2, 1... Les dotze de la nit del 25 de desembre.M’acosto al fanal que hi ha just davant de casa i obro la carta: “Sé que no has pogut esperar que es faci de dia i estàs morta de fred al mig del carrer, preparada per anar a un dels racons més especials de Folgueroles durant el Nadal”. Somric, em coneix massa. “Molt bé doncs, comença el joc. Si al primer lloc vols arribar, fins a l’entrada hauràs d’anar”.- Fins a l’entrada d’on? –dic en veu alta, com si algú m’hagués de contestar.Giro el full per assegurar-me que la carta s’acaba allà. L’entrada d’una cosa, l’entrada d’una botiga, l’entrada de l’escola... O l’entrada del poble! L’avantatge de Folgueroles és que és força petit i no tardes gaire en anar d’una punta a l’altra. Cinc minuts més tard estic arribant a la parada d’autobús del poble. Just a sobre del banc i ha un sobre verd enganxat amb una mica de cinta perquè no marxi amb el vent. “Pel Carrer Major hauràs de pujar i abans d’arribar a la plaça hauràs de parar”. És just en el moment que començo a caminar quan petites volves de neu comencen a caure del cel: miro a munt i em poso bé la bufanda i la jaqueta. I llavors m’adono de com de bonica és la rotonda de la Font del Rector per Nadal: l’entrada del poble. Dos minuts després estic pujant gairebé tant arronsada en mi mateixa per intentar no tenir tan fred que em costa veure per on vaig.- Abans d’arribar a la plaça hauràs de parar... –dic mentre aixeco la mirada del terra per saber per on sóc. I allà mateix em trobo: la plaça de cal Rei plena de llums de Nadal. Anna Bujons Cudinach

És Nadal per a tothom Mirava pel finestral.Blanques parets lénvoltaveni els dies s’enllaçavenesperant que fos Nadal.Mentre mirava ensopitla gent que al carrer passavaalgú sácosta al seu lliti diu amb veu reposada:no tanquis els porticonsque entri la claror del diai sómplin tots els raconsd’esperança i alegria.

A les blanques parets dibuixarem un portalamb serpentines i gomets.Escriurem Bon Nadal.Al capçal del teu llit hi penjarem un esteli quan arribi la nitla llençarem fins el cel.Ja n´és nit ben entrada.No tanquis els porticons.Vull llençar-ne una abraçada.Bon Nadal i mil petons.

Brígida CaraltPere Casaldàliga, 2016


Nadala 2016 Que sigui Nadal de veritat.N’han de quedar al margeles llargues barbes blanquesi els supermercats del consumisme.I nosaltres, posem-nos dempeus al mig de l’egoismei neguem-nos a la profecia absurda,deixant així espai al plany i al cant de la solidaritat, i al crit dels petits i els exclosos.Que sigui veritat tot allò que diem a la litúrgia i al folklore.Que sigui un Nadal de les arrels de Betlem,el Misteri de l’ Encarnació cridant-nos a fer Regne cada dia

RECERCA

Joan i Segimon Pujol i Planas. Dos germans militars de Folgueroles del segle XIX

A Folgueroles, des de 1721 fins a 1803 tenim constància de la presència d’una nissaga d’escultors de retaules, els Pujol1, que havien construït, a més del retaule de l’altar Major i el del sant Crist de Folgueroles, entre altres, el retaule major de Santa Maria de Vilanova de Sau2 , el de Sant Pere de Castanyadell, el del Roser de Taradell, el de Sant Llop de Centelles, el de la Mare de Déu de Cabrera, el de Sant Martí de Riudeperes...

Josep Pujol i Santaló (quarta generació) va ser l’últim escultor que va residir a Folgueroles. Nascut l’any 1761, havia fet el retaule del santuari de Cabrera i el de Sant Martí de Riudeperes, que encara es conserva, i havia intervingut en la guerra Gran (1793-1795) com a capità de miquelets. Segimon Pujol i Santaló, el seu germà gran, també escultor, que residia a Sant Llorenç de Morunys, i havia heretat la casa pairal de ca l’Escultor (la casa de la placeta de can Turo, que actualment coneixem com a ca la Manyana), se la va vendre per 1.500 lliures. Això va fer que a finals de 1803 Josep Pujol i Santaló hagués de marxar de Folgueroles, amb la cua entre cames, renyit amb el nou propietari de la casa, un tal Jaume Planas que era justament l’avi matern de Verdaguer. A partir d’aquí li perdem la pista.

“On va anar a raure Josep Pujol i Santaló?—escrivíem l’any 2010 en el n. 32, p.17 de «La Falguera»-- Possiblement, el darrer escultor de Folgueroles, que havia estat capità de miquelets en la Guerra Gran, va optar per l’alternativa que havien triat uns anys abans alguns dels seus companys de Folgueroles com Emmanuel Gelabert que era tinent a Girona, i s’incorporà a l’exèrcit regular. Si més no, això és el que ens fan pensar les dades que tenim del seu fill Segimon Pujol i Planas, de qui sabem que no va continuar l’ofici familiar i que l’any 1826 era tinent d’infanteria a Zamora.”

Seguint aquesta pista hem consultat l’Arxiu Militar de Segòvia3 i ara sabem que dos fills de Josep Pujol i Santaló, l’últim escultor de Folgueroles, van fer carrera militar. A la imatge de la pàgina següent teniu les principals dades biografies que en coneixem.

Militars d’Infanteria del x. XIX

1VILAMALA J. L’obra del Pujol. Escultors de la Catalunya central (s.XVIII-XIX) Ed. Farell (2001) 2VILAMALA J. “Noves aportacions a l’obra de Segimon Pujol (1668-1759)” Ausa, n. 175 (2015) 3Arxiu Militar de Segòvia 504/AGMS S.T. n.00273. Lligalls P-3058 (5 fols), 267-66 (18 fols), P-3049 ( 27 fols)


RECERCA

JOAN PUJOL I PLANAS neix a Folgueroles el dia 8 d’abril de 1786, ingressa a l’exèrcit en el regiment de Vic, l’any 1808 quan té 22 anys, i la família ja no resideix a Folgueroles. Aquest any obté el grau de subtinent i essent tinent del Primer Terç de Miquelets de Vic, el governador de Girona, Mariano Álvarez de Castro el 29 d’octubre de 1809 l’ascendeix a capità. El dia 10 de desembre de 1809 és fet presoner a Castelló d’Empúries i deportat a França, d’on torna l’any 1814. Per aquest fet meritós, “por la honrosa capitulación”, és ascendit al grau de capità amb data de 3 de gener de 1810. Fa serveis en els regiments d’Infanteria de Palma, de Bailén i de Vitòria i el 17 de març de l’any 1817 el trobem destinat a Zamora. Quan té 32 anys, a finals d’agost de 1818, essent tinent d’infanteria de Vitòria es casa amb Maria Gertrudis Bentrosa, una noia de 22 anys de Briones de la Rioja, de família noble, nascuda el 16 de novembre de 1796 que aporta al seu matrimoni la dot de 20.000 rals. L’any 1823, durant el Trienni Liberal, torna a caure presoner de guerra “hallándose ayudante del Batallón Sagrado del general Riego”. Un cop derrotat el general Riego és depurat i li donen la indefinida. Fins que l’any 1828 passa a formar part del regiment de “Príncipes”. L’any 1835 en una instància en què la seva esposa demana que li sigui reconegut el grau de comandant (cosa que li va ser denegada poc després de la seva mort: 29.08.1837) s’esmenta que l’any 1831 va ser ascendit a capità en efectiu, i que “en la jura de la Princesa, nuestra actual Reyna. le concedió S.M. el grado de Teniente-coronel por su antigüedad, desde cuya época se halla en campaña en las montañas de Cataluña haciendo de Comandante-General, por espacio de 8 meses de la línea del Ter donde ha tenido la suerte de batir varias veces a los facciosos cogiéndoles prisioneros, caballos, etc. Está declarado benemérito de la Patria en grado heroico y eminente y tiene brillante hoja de servicios…” De la documentació obtinguda, també espigolem que Joan Pujol i Planas s’havia distingit l’any 1836 en la batalla de Prats de Lluçanès, contra l’exèrcit carlí en què va morir Josep Galceran. Joan Pujol i Planas va morir el 4 de juny de 1837, en el curs de l’anomenada Expedició Reial, dies abans de la batalla de Gra (Segarra), al camp de batalla, el 4 de juny de 18374. Poc després el seu germà Segimon fent costat a la seva cunyada viuda, feia aquesta sol•licitud per poder cobrar una quantitat més elevada, cosa que li va ser denegada.

“El día 10 de agosto de 1836 el señor de Ayerbe, jefe de una brigada en Cataluña comedió sobre el campo de batalla el empleo de primer comandante a Juan Pujol y Planas, capitán del regimiento de infantería de América, cuyo empleo aprobó y confirmó el general en jefe del ejército don Francisco Espoz y Mina con fecha de 13 del mismo mes, pero esta gracia no ha tenido hasta aquí real confirmación. El espresado [sic] Pujol ha muerto en el campo del honor el 4 de junio de 1837, y su desgraciada viuda y sus hijos mejorarían su suerte si pudiesen alcanzar el real despacho de primer comandante del difunto, y a este fin desearía saber si el referido general elevó a S.M. la competente propuesta. Si es asequible, quedará siempre agradecido s.s.s. Segismundo Pujol [signat]5

Signatures de traspàs de ca l’Escultor. ACA. Notari Fontich. Berga 621. 24.04.1797

4 La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la primera guerra carlina. 5AGMS. Arxiu General Militar de Segòvia. Secció 1ª P-3049. Instància


RECERCA

SEGIMON PUJOL I PLANAS. El dia 1 de febrer de 1790 és batejat a Folgueroles amb els noms d’Anton Lluís i Segimon, fill de Josep Pujol i Santaló i Margarida Planas, de l’Esquirol. Són padrins Segimon Serrabou i Raimunda Planas, de l’Esquirol. Dels tres noms de pila que va rebre el que va prevaler no va ser el primer sinó el tercer, el mateix nom que el del seu padrí, que era un nom prou tradicional en la família. Com a tal, ja consta quan amb dos anys rep el sagrament de la confirmació6. L’1803 se’n va de Folgueroles i l’any 1808, en esclatar la guerra del Francès, s’incorpora al batalló de voluntaris de Vic, infanteria lleugera. Intervé en el setge de Girona a les ordres del general comte de Cadaqués “obligando al enemiga a abandonar su artilleria y bagajes”. L’any 1809 intervé en el reconeixement del riu Núria i en accions contra els francesos a Bàscara, Banyoles i al Collsacabra. Participa en el segon setge de Girona. L’any 1810 destinat a Lleida i quan es troba al front de Saidí és fet presoner el 19 de maig i deportat a França al dipòsit de Dijon, i més tard al d’Autun d’on es fuga el 5 de setembre de 1813. Entra a Espanya passant per Andorra i a l’octubre intervé en el bloqueig de Lleida que fan les tropes espanyoles. Un cop recuperada la plaça de Lleida el 1814, passa a Mequinensa i més tard a Reus. L’any 1815 obté el grau de tinent i fins a 1819 fa de fiscal de la comissió militar per a la persecució de malfactors de Catalunya a les ordres del brigadier José Marcos Saiz. L’any 1820 és nomenat ajudant del comte de San Román i passa a Lleó; d’aquí a Zamora, i el 1821 a la Corunya i d’aquí a Vitòria. L’any 1823 s’incorpora al regiment de Logroño i segueix els moviments de l’exèrcit liberal a les ordres del general Francisco Ballesteros. A Terol s’enfronta a l’escamot de Joaquín Capapé “El Royo d’Alcanyís”, dirigent absolutista, i a Campillo de Arenas (Jaén) lluita contra l’exèrcit dels Cent mil fills de sant Lluís. Acabat el Trienni liberal, a finals d’any obté la llicència indefinida i torna a Vic. De 1824 a 1826 resideix a la Plana fins que, un cop “purificado de la conducta militar y política observada durante el gobierno llamado constitucional”, el 27 de juny d’aquell any és nomenat Ajudant del Regiment Provincial d’Àvila. L’any 1827 és traslladat a Zamora des d’on fa serveis d’observació a la frontera de Portugal. L’any 1828 és nomenat “caballero de la Orden de San Hermenegildo i en 1829 obté el grau de tinent coronel d’Infanteria i és destinat a Madrid, on l’any 1830 té el càrrec de “Primer Ayudante del Tercer Batallón, del Segundo Regimiento de la Brigada de Cazadores Provinciales de la Guardia Real”. L’octubre d’aquest mateix any de 1830 es casa amb María de la Salud Cisneros Levón, una toledana de 23 anys, filla d’un coronel d’Infanteria retirat.

6A les pàgines 245-256 del Llibre de baptismes hi ha la llista del nous confirmats pel bisbe Francisco Veyán el dia 24 de juliol de 1792, on amb el n. 24 consta “Segimon, fill de Josep Pujol, esculptor de Folgueroles i Magdalena, cònjuges. Padrina. Rosa, filla de Segimon Serrabou, de Tavèrnoles.» Quan serà militar, l’any 1826, haurà de justificar aquest canvi de nom. Vegeu. VILAMALA J. “Els escultors de Folgueroles en el record verdaguerià” dins Miscel•lània Ricard Torrents (2007) p. 700. Això fa que en l’expedient matrimonial de l’Arxiu General Militar de Segòvia llegim la partida de baptisme reescrita amb el nom de Segimon com a primer.


RECERCA

Per Internet hem trobat el nom de Segismundo Pujol, resident de Madrid, en la llista dels subscriptors del Diccionario Geográfico Universal dedicado a la Reyna Nuestra Señora (1832). És ell, no hi ha dubte, ja que l’any 1833 té el grau de capità de la Guàrdia Reial. Continua a Madrid al servei de la monarquia fins que l’any 1834, amb el “Segundo batallón”, passa a l’exèrcit d’operacions del Norte sota el comandament del general Luis Fernández de Córdoba. L’octubre de 1837 “salió con los oficiales del regimiento para la Ciudad de Alcalá de Henares”, on resideix fins a 1838, ja que “es baja en este Real cuerpo por haber sido destinado a la secretaría de la junta auxiliar de guerra”. L’any 1839 és nomenat “Cajero general” i torna a Madrid “a desempeñar dicho cargo donde ha permanecido”. L’any 1847 consta com a primer comandant d’Infanteria, i l’any 1851 com a tinent coronel. De 1853 a 1859 continua en la mateixa destinació fins que a finals de juny d’aquell any “pasó a la situación de reemplazo a consecuencia de reforma introducida en la Plana Mayor del cuartel […] y se le mandó expedir el retiro que por sus años le correspondía siendo baja en su anterior situación”, amb un total de serveis efectuats fins a octubre de 1859 de 49 anys, 2 mesos i 21 dies. Joan Vilamala, 2016

QUÈ OPINEN ELS EXPERTS?Consideracions sobre el Casol de PuigcastelletUn grup de treball sobre el poblat ibèric del Casol de Puigcastellet, format per alumnes de 2n d’ESO del col•legi El Roser, hem fet unes entrevistes a tres experts sobre el tema. Aquests són: la Sra. Montserrat Rocafiguera, arqueòloga, mestra i professora a la UB; el Sr. Santi Ponce, professor de la UVic; i el Sr. Xavier Roviró, folklorista i professor de Secundària a Vic. Tots tres van col•laborar en l’elaboració d’un material pedagògic i de divulgació sobre el poblat, publicat el 1992. Després d’un llarg silenci de més de vint anys les seves respostes ens han permès, ara, formular unes conclusions actuals sobre el que van fer, com ho van fer, què va quedar per fer i per on caldria seguir.

No fa gaire més de cinquanta anys que es va descobrir el que avui anomenem poblat ibèric, i no va ser fins la tasca professional que els nostres tres entrevistats van dur a terme amb els seus respectius equips que podem gaudir d’un material de treball i de comprensió del que va significar el poblat. Des d’aleshores poc s’ha anat avençant en aquest sentit, per la qual cosa entenem que cal una revisió i una empenta al tema. Qui millor que ells per a que ens guiïn en aquesta empresa.En Santi Ponce, autor del dossier didàctic adreçat a alumnes de secundària lamentava, d’entrada, que encara no s’hagués reemplaçat el vell dossier en folis i cartolina per una aplicació de tauleta. El seu equip va trigar deu anys a recopilar la informació necessària per fer el dossier, però tot i així, aquest se centrava només en l’àmbit històric i geogràfic. Reconeix, doncs, que caldria afegir-hi aspectes com la vestimenta, la ceràmica, els topònims. D’altra banda, el dossier proposa qüestions de comprensió, però no d’interpretació. Tampoc hi va haver temps, i es considera necessari, editar un solucionari que serveixi d’ajuda al professor, així com una guia didàctica amb propostes i més informacions. Finalment, dir que els estudis i investigacions d’ell i el seu equip, lamentablement, van en d’altres direccions.

En Xavier Roviró ens va deixar clar que les fonts orals en la recerca del folklore continuen essent les més importants, si bé també es fa ús de la literatura (que en el cas que ens ocupa, es limita a l’obra de Mossèn Cinto) i dels documents escrits trobats als arxius. Sobre aquests últims, ell va treballar al de Folgueroles i al Museu Episcopal de Vic, però reconeix que els més rics són els de caràcter privat, encara que també són força menys accessibles i ordenats. Per altre banda,


RECERCA

segueix pensant que els canvis produïts en el paisatge que envolta el poblat no han estat tan importants en si mateix com en la manera que ho percep la gent. De fet, la seva teoria de la simbiosi entre el territori i la llegenda és el que hi aporta més valor i el que determina la necessitat de trepitjar el terreny per adonar-se del per què de les coses (com la finalitat preventiva de riscos). Finalment, va reconèixer que no havia trobat llegendes que parlessin explícitament del poblat, ni tampoc havia continuat la recerca en els darrers anys.

La conversa amb la Sra. Montserrat Rocafiguera ens va permetre fer-nos una idea més exacta de la funció del poblat i del perquè de la seva ubicació i dimensions. Es tractava d’un poblat de barrera, una mena d’indret fronterer de vigilància per controlar els moviments de l’enemic des d’un lloc estratègic (situat dalt d’un turo des d’on es visualitza l’entrada a la comarca per l’est des del camí que venia de la zona costanera gironina). La seva construcció estava pensada per servir com a defensa i no perquè la gent visqués allí amb la seva família. Això mateix explica que estigués habitat molt poc temps, que l’estructura de les cases fos molt simple, però en canvi comptés amb una muralla que anava de cingle a cingle del turó i amb una torre massissa, alta i en forma de talús. També ens va comentar que no era un poblat autosuficient, encara que tingués accés fàcil a l’aigua i als camps de conreu, i que no hi havia pràcticament activitat comercial ni gaire població. Finalment, també va ser molt interessant l’explicació sobre com es va treballar el jaciment i la informació sobre on es trobaven les restes inventariades fruit de l’excavació, encara que no sembla que tingui continuïtat, ni massa possibilitats arqueològiques en un futur proper. A partir d’aquestes entrevistes, i en especial la comentada en darrer lloc, hem pogut extreure’n unes impressions que considerem molt enriquidores:

El fet que la romanització fos tan ràpida i penetrant explicaria l’abandonament d’un indret que va perdre la seva raó d’ésser. Una fortificació d’aquestes dimensions per protegir un petit poblat no té gaire sentit, però integrada dins el sistema defensiu dels ausetans i construïda amb la col•laboració de molts membres de la tribu per al seu interès col•lectiu sí que el té. Una muralla de dos metres i mig d’ample per a resguardar habitacles de poc més de 20 m2 sembla excessiu, però si aquests són usats com a contraforts de la mateixa muralla per a la seva solidesa en una fortificació defensiva sí sembla interessant. A més, l’existència d’un forn metal•lúrgic i d’un pati comunitari en un poblat amb tan poca població no s’explica, a menys que es tractés d’una mena de guarnició de soldats que han de tenir les armes a punt i un lloc de reunió. Amb tot, la manca de troballes d’armes, les possibilitats d’autosuficiència pels seus recursos a l’abast, la comprovació de l’existència d’animals domèstics i el fet que cada habitacle tingui una porta d’accés a l’exterior també posa en qüestió el seu caràcter estrictament militar. Finalment, resten força dubtes sobre el fet que no s’hagin trobat tombes, ni sitges, ni gaires peces de ceràmica, però tot sembla indicar que l’acidesa del terreny, l’abandonament durant més de dos mil dos-cents anys i conseqüent erosió del terreny en el cim d’un turó i les peculiars característiques de la seva funció ho podrien explicar.

Actualment, si bé com a jaciment no està dins de cap projecte de treball, sí que entre tots podem contribuir a fer-lo a conèixer, a facilitar-ne l’accessibilitat i a mantenir el poblat dins una relació correcta amb el seu entorn per evitar la seva degradació.

GRUP DE TREBALL SOBRE EL CASOL DE PUIGCASTELLET.Alumnes de 2n d’ESO. Col•legi El RoserDavid Arboix, Cristina Arumí, Jana Carvajal, Júlia Masnou i Laia TortJuny de 2016


RECERCA

1945: centenari del naixement de Verdaguer a FolguerolesRicard Torrents

L’any 1945, quan a Folgueroles es celebrava el centenari del naixement de Verdaguer, jo tenia vuit anys. Era massa petit per a recordar-me, avui, de la festa amb gaire precisió, avui que m’acosto als vuitanta. A més a més se m’hi barregen els records de l’altra commemoració, la de 1952, cinquantenari de la mort de Mossèn Cinto, que va ser tant o més celebrada que la primera i recordo més. L’any 1945 el centenari del naixement fou celebrat a desgrat que les ferides i les morts de la guerra d’Espanya, que havia durat tres anys, de 1936-39, encara tenien una vigència massa forta. D’altra banda el dictador Franco, després de guanyar la guerra de les armes i deixar el país destruït i més pobre que mai, havia emprès una altra guerra, la de les lletres contra tot el que respirés catalanitat, en especial la llengua catalana, la que justament Verdaguer havia elevat a llengua nacional en la consciència dels catalans. Aquell any 1945, però, s’havia girat la truita: els aliats de Franco perdien la Guerra Mundial i el dictador espanyol sentia que la cadira se li movia sota el cul. A l’abril d’aquell any Hitler es suïcidava i Mussolini era afusellat i linxat. Al setembre els aliats acabaven el ferotge conflicte bèl•lic amb l’ocupació de Berlin i amb la persecució del nazisme i del feixisme. Franco, però, era amnistiat pels vencedors de la guerra. No pas, però, per la Història, que encara el condemna.Amb l’ajut de l’Església catòlica, Franco s’afanyà a maquillar la seva dictadura militar anticatalana tolerant manifestacions culturals aparentment innocents com les sardanes o els llibres de Verdaguer, amb la condició que fossin impresos en ortografia arcaica, prefabriana, perquè la moderna de Pompeu Fabra era considerada republicana. Mossèn Cinto, fill de la terra, cantor de la descoberta d’Amèrica, almoiner del magnat marquès de Comillas, sacerdot caritatiu i poeta popular, presentava totes les condicions per a vendre un gran engany: amb l’homenatge al poeta, que arribaria a figurar amb barretina en els bitllets de 500 pessetes, pretenien passar per tolerants i catòlics. Aquell engany no podia enganyar tothom ni durar sempre. El centenari del naixement del poeta genial també va generar commemoracions senzilles però solemnes, oficialistes però sentides, com la de Folgueroles. A la biografia Verdaguer. Un poeta per a un poble, vaig resumir les commemoracions d’aquell any així:

1945. Celebració oficialista del Centenari del naixement de Verdaguer. Celebració unitària a París d’un Homenatge Nacional, promogut pels catalans de l’exili. Sessió clandestina a Barcelona dels «Amics de la Poesia», on Josep Maria de Sagarra pronuncià el parlament Mossèn Cinto, poeta nacional, i recità Los dos campanars. Números extraordinaris de les revistes Ausona, de Vic; El Apostolado Franciscano i Cristiandad, de Barcelona; Mediterráneo, de la Universitat de València; Tramontane, de Perpinyà. Edició de L’Atlàntida a Mèxic. Acaba la Segona Guerra Mundial.

De la festa a Folgueroles, òbviament «oficialista», en recordo dues coses: un arc de triomf fet de boixos i ornat amb serpentines i flors de paper, encarat a la plaça del Pedró monument i de l’església, que marcava l’entrada del carrer major, entre l’ajuntament actual (can Dachs) i la casa de davant, on una inscripció a la façana recorda que en aquesta casa el poeta amb tota la família varen viure a partir de 1847/48. Doncs, aquell arc triomfal, per on passarien les autoritats del règim i de l’Església, mentre unes noies els tirarien flors des de dalt, es va convertir durant uns dies en pont i castell meravellós que amb els companys d’escola, en arribar el vespre, convertíem en amagatall de jugar a l’acuit. I amb el joc d’amagar-nos apreníem el joc de simular.


RECERCA

La segona cosa que en recordo és la festa de la tarda a la plaça de cal Rei, que té forma inclinada d’amfiteatre. Hi havia una estrada de músics de tocar sardanes. Però abans que la cobla toqués, hi van pujar gent gran a fer discursos, un cor de cantaires a cantar, uns dansaires a ballar i uns nois i noies que cridaven pel nom i pujaven a rebre un premi i llegien versos. Jo encara no sabia què era un concurs literari, però quan de més grandet estudiava al Seminari de la Gleva, em va impressionar com m’ho aclarien els estudiants de Folgueroles de cursos més avançats que també hi havien assistit venint-hi a peu des de la Gleva: en Ramon de can Crescenci (Aumatell), en Miquel de can Guiller (Masramon) i en Miquel de can Baldiri (Rodríguez). Sobretot m’impressionava saber que alguns d’aquells nois premiats estudiaven amb mi o, si no havien plegat, ja estudiaven a Vic al Seminari Major. Quina admiració em creaven aquells nois i noies que escrivien versos com feia Mossèn Cinto! Com en Josep Riubrogent i en Josep Junyent, de Vic, o en Segimon Serrallonga, de Torelló, que no trigarien a emergir amb Josep Grau i Antoni Pous, de Manlleu, amb Josep Esteve i Ramon Cotrina, de Sant Joan de les Abadesses, com a escriptors del cercle Estudiants de Vic 1951, al qual jo entraria de cuer l’any següent, quan un dia d’estiu de 1952, els vaig acompanyar, amb els jesuïtes Miquel Batllori i Joan Baptista Bertran, en una anada iniciàtica a la Font del Desmai, el lloc sagrat de l’Esbart de Vic i del seu capdavanter, en Cinto, de Folgueroles. El senzill arc triomfal de boixos, cintes i flors de paper, per on varen passar les autoritats responsables de tot plegat, era un homenatge autèntic i sincer de la gent de Folgueroles. També, però, hi va passar el futur: nosaltres, que hi jugàvem, els estudiants que feien versos en català, els joves dansaires que ballaven saradanes. En la llunyania, enmig de la foscor franquista, és un primer senyal públic del poble del poeta com a lloc d’Història i Memòria d’abans i després de guerres i de paus. Barcelona, novembre de 2016

SAIAR Les sardanes com tots sabem són patrimoni del nostre país, i també doncs del poble de Folgueroles. Tal i com expliquen els usuaris del centre, la sardana sempre ha set una dansa molt arrelada a la població sobretot en període de primavera i estiu. Una dansa que permetia i permet unir la població i passar una bona estona ballant. Una densa amb un gran significat i plena sentiments. Per això al centre hem volgut retre un homenatge a la sardana, i entre tots els que formem el dia a dia del SAIAR hem fet una gran mural. L’hem realitzat entre tots, cada un hi hem aportat les nostres capacitats, i el resultat ha esta espectacular. Un mural de grans dimensions, realitzat amb diferents tipus de materials i tècniques. Us convidem a tots a venir al SAIAR a veure l’exposició dels treballs que hi tenim exposats.


SERVEIS

Tercera sortida jove a Port AventuraEl passat dissabte 5 de novembre, 162 joves de la comarca d’Osona vàrem anar de sortida a Port Aventura.

La sortida s’organitza des del Consell Comarcal d’Osona, amb col•laboració de tots els ajuntaments que formen part del projecte de Tècnic compartit. En aquesta ocasió van venir joves de Sant Pere de Torelló, Folgueroles, Calldetenes, Vilanova de Sau i Sant Julià de Vilatorta.

Per fer més econòmic el cost de la sortida per a cada jove, els ajuntaments van assumir el preu del transport.

Es la tercera edició d’aquesta sortida, i de moment la més exitosa en termes de participació. Si ho comparem per exemple amb l’any anterior, es va duplicar el nombre de joves participants, fet que confirma l’interès i la necessitat que hi ha de fer aquesta sortida en aquestes dates. Aquest tipus de sortides, i activitats fomenten la relació i el coneixement de joves entre els pobles, fet que de per si, ja és molt interessant.

La valoració general, tant per part dels tècnics com pel què fa als joves, és molt positiva, coincidint amb que cal continuar fent aquesta sortida concretament, i d’altres com aquesta en diferents moments de l’any.

Jaume Salés i GorchsTècnic de joventut d'Osona centreServei Joventut i Esport


SERVEIS

Sabies que:

• Un gobelet és el nom del vas que es va servir per tirar els daus quan jugues al parxís, al joc de l’oca...

• Un saltamartí és el nom del ninot que porta un pes a la base i que fa que no es pugui tombar i sempre es torna a posar en posició vertical.

• La paraula io-io prové de la llengua tagal i que en aquesta llengua significa ‘tornar’. El tagal és una de les llengües que es parla a Filipines.

• El parauler és el nom del joc que consisteix a crear paraules en un taules de joc, les fitxes del qual tenen diferents valors de puntuació. Generalment se’l coneix amb el nom de la marca registrada Scrabble).

•Sabies que pots participar en el concurs fotogràfic "I tu, jugues en català?

Pots trobar informació de jocs en català i del concurs a la pàgina http://www.cpnl.cat/jocs/

Centre de Normalització Lingüística d’OsonaPla de Balenyà, [email protected]

Càpsules de cafè i campanya de millora de la gestió de material punxant. La Mancomunitat La Plana, a través de les tres deixalleries que gestiona, recull les diferents càpsules de cafè d’un sol ús que s’han popularitzat i augmentat considerablement el consum des de la seva aparició de la mà de la multinacional Suïssa Nestlé.

Aquestes càpsules han anat guanyant molta presència en el mercat que amb els anys han propiciat que d’altres marques de cafè s’hagin sumat al carro d’aquesta moda d’envasar-lo, després que les posés al mercat Nespresso la filial del grup suís: Dolce Gusto, Marcilla, Saimaza, Fortaleza i també algunes marques blanques. Així doncs, la gran quantitat de càpsules que s’utilitzen va fer necessari trobar una solució adient un cop aquestes s’han fet servir i per aquesta raó, la mateixa marca, va iniciar una campanya a nivell nacional per poder-les gestionar correctament. Així, es va establir un acord entre ambdues entitats que aportant-les a les deixalleries fixes i mòbils de la Mancomunitat La Plana, es separen amb dos tipus de materials: les de plàstic i les d’alumini. Així doncs, qualsevol de les càpsules que hi ha al mercat de les diverses marques que les fabriquen, ja es poden portar a qualsevol de les instal•lacions, fent que es puguin recuperar tant els materials dels propis recipients, com el marro de cafè contingut en el seu interior per obtenint-ne compost.Recordar que la Mancomunitat La Plana disposa de tres deixalleries fixes situades a Aiguafreda, Malla i Taradell i la deixalleria mòbil. Així, ho podeu portar a la deixalleria mòbil que fa estada a Folgueroles el 1r dimarts de mes de 10 a les 15:30h, a la Plaça.


SERVEIS

També hi ha més opcions perquè es reciclin a través d’altres punts com a les mateixes botigues o establiments associats on es venen. A nivell de tot Espanya hi ha més de 900 punts on es poden portar les càpsules.Així doncs, ara ja no s’han de llençar al rebuig, sinó que les haurem de portar a la deixalleria de manera que es puguin reciclar.

Nova campanya per a les agulles i material punxant

Un altra de les accions que té prevista la Mancomunitat La Plana és el llançament d’una nova campanya a principis de gener, amb l’objectiu de millorar la gestió de les agulles i altres materials punxants i per evitar lesions als treballadors que estan en contacte amb aquests materials. La campanya sota el nom “No punxis en Panxo amb un punxó”, estarà destinada a la població que utilitza materials punxants en la vida quotidiana, amb la finalitat que els residus es gestionin correctament dins de la bossa del rebuig per evitar possibles contagis o infeccions a les persones que els han de manipular. Per donar-ho a conèixer es repartirà un díptic amb tota la informació als diferents centres de salut mancomunats i a altres comerços que venguin agulles. Un dels principals motius que ha motivat aquesta acció és que últimament diverses persones del servei de recollida i la planta de selecció d’envasos de la Mancomunitat La Plana, s’han punxat amb materials punyents que contenien les bosses de residus. Agulles, cúters i altres materials punxants que quan es posen dins de les bosses de deixalles sense cap protecció comporten un risc de contagi de malalties per al personal. Els residus punxants o punyents són materials de rebuig i s’han de dipositar protegits dins d’una bossa.

Així doncs, s’indicaran alguns consells com a manual de les bones pràctiques: • S’han de dipositar-los a un pot o envàs de plàstic dur, per protegir-los i posar-lo dins de la bossa del rebuig. Així evitarem que les agulles i els elements punxants puguin contagiar el personal del servei de la recollida i tractament de residus o a d’altres persones.

• Hem de treure la bossa del rebuig el dimarts entre les 20 i les 22h.

• No es poden posar aquests residus dins la bossa dels reciclables.

Per tal de facilitar-ho i per aquells que no en disposin, la Mancomunitat o l’Ajuntament, donaran un pot perquè es puguin posar les agulles o materials punxants. Cal recordar que també s’ha de protegir altres residus punyents que no ens càpiguen dins del pot, com ganivets, cúters o petits miralls trencats, i els dipositarem a la bossa de rebuig per a la seva posterior gestió. Aquesta serà la imatge de la campanya:

Finalment, recordar-vos que només amb la vostra col•laboració serà possible que es puguin gestionar correctament aquests residus i, sobretot, es podran millorar les condicions de treball de tot el personal implicat.

Per a més informació:[email protected] o bé al 938124167 ext.5.

Àrea de medi ambient de La Mancomunitat La Plana


SERVEIS

Temps de festes al BibliobúsPer aquestes dates ja tots comencem a ensumar el Nadal: els torrons, els regals, els carrers engalanats… Doncs bé, el que us oferim a continuació és una petita selecció de material de tot tipus i per a totes les edats que podeu trobar al Bibliobús i que us pot ajudar a preparar-vos per aquestes festes.

En primer lloc, us proposem un llibre que farà les delícies d’aquells que siguin manetes i els agradi muntar-se el seu propi pessebre. S’anomena Fem el pessebre i ve farcit d’idees originals per construir figures, cases, rius, etc... Una bona opció per passar bones estones la mar d’entretingudes.

I ara toca un conte infantil: Bon Nadal!. De la mà d’en Fermí i la Valentina, dos ratolins molt eixerits, els més petits poden descobrir com es viu el Nadal al mas Casablanca. A la casa, ratolins i persones van molt atrafegats fent els preparatius per les festes: han de decorar la casa, fer el pessebre, preparar el menjar per a una bona colla...però s’ho passen d’allò més bé.

Ens fixarem ara en una pel•lícula que ja s’ha convertit en un clàssic de les festes nadalenques: Solo en casa. La història d’en Kevin, un nen que es queda sol a casa per descuit mentre la seva família marxa a passar les festes fora. Bé, sol, sol, no s’hi queda: una parella de lladregots té la intenció d’entrar a robar, i en Kevin haurà d’evitar-ho costi el que costi. Una comèdia divertida que posa de relleu l’enginy del nen.

I si sou dels que us entauleu sempre, us recomanem La cuina de Nadal, farcit de receptes interessants, com per exemple: un timbal de gambes amb caviar d’oscietra i vinagreta, un magret d’ànec amb salsa agredolça de mel i romaní o una sopa de maduixots amb fruits del bosc i verduretes al dente. Oi que ja se us obre la gana?

Si el que us agrada són les novel•les d’intriga i misteri, us recomanem El Nadal del Comissari Ricciardi. Segurament alguns ja coneixereu aquest comissari una mica especial que és capaç de veure les víctimes com si fossin fantasmes. I és que ni per Nadal, els assassins descansen, i en conseqüència, el comissari més popular de Nàpols tampoc. En aquest cas les víctimes seran un cap de la milícia feixista del port de Nàpols i la seva dona.

I finalment, no podem acabar sense una barreja de cançons nadalenques d’allò més conegudes. Les trobareu al CD Caga Tió! El desembre congelat, Fum, fum, fum, entre moltes d’altres, us poden servir a petits i grans per encarar les festes amb molta animació.


SERVEIS

Doncs ja ho veieu, al Bibliobús hi trobareu de tot per passar unes festes la mar d’entretingudes i inoblidables!. Recordeu que cada divendres de 4 a 7 de la tarda ens trobareu al davant de l’Ajuntament. També podeu contactar amb nosaltres a través de [email protected] o bé al 609 196 431. I MOLT BONES FESTES!

Una nova proposta turística permetrà conèixer tres jaciments osonencs en globusEl Turó del Montgròs (El Brull), El Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i L'Esquerda (Roda de Ter) se sumen a un total de disset propostes turísticoculturals amb la intenció d'acostar el patrimoni arqueològic i dinamitzar l'activitat econòmica, entre d'altres. Conèixer els jaciments i els equipaments patrimonials que mostren la civilització ibera que es va desenvolupar a Catalunya entre els segles VI i I aC serà a partir d'ara més fàcil gràcies a la posada en marxa de 17 experiències turísticoculturals i una col•lecció de guies de visita.

En primer lloc, s'han creat disset productes turístics que combinen les visites al patrimoni arqueològic amb experiències turístiques relacionades amb el món literari, gastronòmic i natural. Els productes es presenten com a rutes d'un a tres dies de durada i es poden realitzar en família, en parella, sol o en grup. Entre aquestes propostes hi ha la descoberta dels tres jaciments ibèrics osonencs de El Turó del Montgròs (El Brull), El Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i L'Esquerda (Roda de Ter) amb globus aerostàtic.

El nou impuls a la Ruta dels Ibers, impulsada el 1997, es va presentar el passat 27 de setembre des del jaciment de Puig de Castellar de Santa Coloma de Gramenet. El projecte s'emmarca en les accions sobre el territori que impulsen el Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i busca principalment impulsar el coneixement del patrimoni ibèric català en un moment d'expansió de la ruta, amb la incorporació els darrers anys de nous jaciments.

La proposta rep el nom 'Escapa't a la Ruta dels Ibers!' i consisteix en disset productes turístics que volen acostar el patrimoni arqueològic, dinamitzar l'activitat econòmica del territori, actuar com a generador de recursos fora de les zones turístiques convencionals i dinamitzar els centres arqueològics. El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, va explicar que amb això es vol "canviar la percepció" que es té dels jaciments ibers per aconseguir atraure més públic i fer-ho de manera continuada.

Guies dels pobles

Un altre dels elements en l'estratègia d'impuls de la Ruta dels Ibers són les guies dels pobles ibers en què han participat diversos periodistes i escriptors . Aquestes publicacions tenen per objectiu difondre la informació de manera lúdica i alhora obtenir informació complementària a la seva visita.

La inversió que l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha fet en la Ruta dels Ibers ha permès la renovació de la senyalització de tots els jaciments, l’edició d’una guia i un pla de comercialització i comunicació per cada itinerari/jaciment

Centre d’Informació de Folgueroles


Folgueroles 1951

Torre de Morgadès 1959

Sant Jordi 1958

ARA FA UNS ANYS...


FOLGUEROLENCS D’ARA I D’ABANS

Nom: Ferran Serramià FontEdat: 32 anys. Professió: coordinador de menjador i educador de lleure. La titulació és Director de LleureAficions: futbol, i sobretot, bolets!Anys de Folguerolenc: sóc fill del barri de Gràcia, de Barcelona, i ara fa set anys que visc a Folgueroles.

Veiem un Ferran amb les idees molt fermes, i una percepció del poble diferent, sobretot pel que fa al jovent. El fet d’haver viscut a Barcelona i d’haver estat molt actiu en molts aspectes abans d’arribar a Folgueroles, fan que tingui molt clares, coses que potser nosaltres no les hi tenim tant….

1-Per què vius a Folgueroles?Gràcies a la meva dona. La Cristina és la pubilla de can Cilet, de part de pare i de part de mare, néta de l’últim terrissaire de Sant Julià, de can Llebre.

2-T’has plantejat viure en un altre lloc?Si! Sóc més de muntanya, més de buscar la tranquil•litat. Per mi, a Folgueroles hi ha massa gent. M’està be viure-hi, que consti, però una masia apartada del poble, molt millor per mi. Però, és clar, la dona diu que a Folgueroles…, doncs a Folgueroles! El que no m’agrada, és que potser s’ha convertit en un poble massa dormitori.

3-L’any 2006 es va decidir que Folgueroles podria arribar a tenir fins a 7.000 habitants. Com t’imagines que serà Folgueroles el 2.050?És indignant. El poble perd l’essència…, ens hem venut el poble!Espero que mai serem 7.000 habitants; entenc un Folgueroles de 3.000 habitants.., hi ha molta gent jove que voldrà quedar-se a viure a aquí.., però 7.000 no!

4-Fas poble? Participes de les activitats/entitats del poble?Porto el Campus de futbol, treballo a l’escola de coordinador de menjador, he estat entrenador de hoquei, i m’agrada participar en les activitats relacionades sobretot amb el jovent…

5-Què saps de Verdaguer?És el poeta català més conegut, però seré sincer, no és un tema que em cridi massa l’atenció. Penso que a nivell de poble, s’ha sobreexplotat la figura de Verdaguer quan hi ha moltes altres coses a promocionar: l’entorn...

6-Una cosa que m’agrada del poble?L’entorn. A deu minuts del poble, ja puc collir bolets. També m’agrada la part antiga del poble; encara tinc present el record que em va quedar la primera vegada que vaig estar a la plaça major.

7-Una cosa que NO m’agrada del poble?Ui! Hi ha poca oferta perquè els joves (de 12 a 18 anys) puguin tenir coses atractives per a ells. Propostes educatives, motivadores…, i estem parlant d’una edat conflictiva. M’han proposat fer coses...., alguna s’hauria de fer: casal, esplai, Punt Jove... Els joves necessiten d’espais perquè puguin fer tot tipus d’activitats, i avui no hi són. Avui, molts joves marxen als altres pobles del voltant on sí que hi ha aquesta oferta. No hi ha “cultura dels joves” a Folgueroles. Quina oferta


FOLGUEROLENCS D’ARA I D’ABANS

tenen a Folgueroles els nens de 14 anys que a les tres de la tarda ja han acabat les classes a l’institut?En el seu moment, quan encara vivia a Barcelona, ja ho vam posar a la pràctica això, i els resultats , sempre van ser bons.

8-Per un dia sóc l’alcalde. Què faria?Faria una assemblea de poble, amb diferents grups d’edat, per saber-ne les seves necessitats: nens, joves, gent gran…, escoltar l’opinió de la gent. Bernat Molist

Nom: Francesc Basora MirallesEdat: 85 anys. Professió: sacerdotAficions: estudis de la Bíblia i viatjar, tot i que ara ja no ho faig. He estat al Canadà, perquè hi tinc família, Hongria, Innsbruck... però també la vocació cristiana m’ha permès conèixer molt món: Terra Santa, Roma, Torí, Assís….Anys de Folguerolenc:18 anys. Abans, exercia a la Divina Pastora de Vic. Al bisbat de Vic és costum que es facin efectius els nomenaments el 14 de setembre, dia de l’exaltació de la Santa Creu. Per tant, sóc folguerolenc des del 14 de setembre de 1.998.

Mossèn Basora destaca per la seva aparença tranquil•la, el seu parlar pausat, tot i que explica parts de la seva vida, i de la seva manera de pensar, amb les idees clares i passió. Sens dubte, és una persona amb molta vida i saviesa a la seva esquena. Així respon ales nostres preguntes.

1-Per que vius a Folgueroles?El 14 de setembre de 1998, em van nomenar Rector d’aquí a Folgueroles. Abans, portava deu anys de rector a la Divina Pastora de Vic, i tenia ganes de canviar. Inicialment vaig demanar d’anar de rector a Pruit, però finalment em van destinar a aquí. La veritat és que estic a gust a Folgueroles.

2-T’has plantejat viure a un altre lloc?Si em jubilo, sí! Quan ho faci, aniré a la Casa Sacerdotal de Vic. Canònicament pots demanar la jubilació als 75 anys, però no ho faig perquè hi estic de gust i perquè sóc conscient de la manca de rectors que hi ha…..; tot i que m’ho estic plantejant seriosament. Si no m’afanyo a demanar la jubilació, aviat em jubilarà Nostre Senyor!(Somriu).

3-L’any 2006, es va decidir que Folgueroles podria arribar a tenir fins a 7.000 habitants. Com t’imagines que serà Folgueroles el 2.050?Al 2.050 penso que haurà crescut molt, tenint en compte que quan vaig arribar l’any 98, no arribàvem als 1.000 habitants. Com que Folgueroles es troba a prop de Vic, és inevitable que hi hagi un creixement, i m’imagino que en bona part, serà poble-dormitori. Sóc conscient que als veïns el creixement segurament no els agradarà, en canvi el comerç, en podrà treure profit.

4-Fas poble? Participes de les activitats/entitats del poble?A partir de certa edat…, ja no, i ho lamento; però ja fa un parell d’anys que m’he anat recollint. Abans, m’agradava participar de la Festa Major, del Foc de Sant Joan, del Correfoc…, però per edat, ara ja no hi participo.


ENTITATS

Fira del Còmic de FolguerolesCom ja sabeu, aquest any hem organitzat la segona edició de la Fira del Còmic de Folgueroles i us hem de dir que estem molt contents amb el resultat, ja que ha superat amb escreix les previsions que havíem pensat i la nostra il·lusió és que es consolidi com un esdeveniment important per al nostre poble, ja que és una manera més perquè el món ens conegui . Això que va començar fa dos anys com una idea que semblava eixelebrada i una mica friki s'ha transformat en tot un esdeveniment cultural amb exposicions de caricatures, dibuixos, figures i escultures i en les parades de còmics. on els col·leccionistes i aficionats poden trobar autèntiques joies i rareses d'aquest món eclèctic i meravellós que és el Còmic: Tampoc ens podem oblidar de les diverses activitats per a petits i grans com xocolatades, concursos de disfresses, de dibuix, tallers i un torneig d’Arcade, tot amanit amb música i animacions.

El nostre objectiu és acostar l'univers del còmic al gran públic, no solament als especialistes, i que qualsevol mortal pugui endinsar-se en aquests mons coneguts o desconeguts, reals, irreals o potser possibles en les diferents històries que ens proposen, però el més important, el primordial de tot, és divertir-se , que tots ho passem bé. Per part nostre pensem que ho estem aconseguint

És per tot això i des d'aquí que Amics del Còmic de Folgueroles vol agrair a les editorials, dibuixants, artistes, comerciants, clubs i a totes les persones que han col·laborat amb nosaltres i ens han ajudat perquè això hagi estat possible, especialment a l'Ajuntament de Folgueroles i a la dibuixant Pilarín Bayés que ens va fer el gran honor de visitar-nos .I ja no us marejo més, solament comunicar-vos que la propera Fira del Còmic es farà el 4 de juny del 2017. Us hi esperem.

Marc Gombau

5-Què saps de Verdaguer?La veritat és que aquest any estic una mica espantat: amb un segle de diferència respecte a mi, resulta que vaig néixer 14 anys abans que ell, i aquest any justament, en fa 114 de la seva mort, cap i cua…, a veure que passarà! Desitjo que arribi el 2017 molt ràpid! Bromes a part, Verdaguer va néixer el 17/05/1845, i va morir el 10/06/1902. Recordo que vaig venir a Folgueroles en uns Jocs Florals que es van organitzar per celebrar els 100 anys del seu naixement, i era un dia molt calorós. Llavors, jo era al Seminari, com a estudiant. També he estat de capellà de Vinyoles, on Verdaguer un temps en va ser vicari. En aquella etapa, Verdaguer va plantar un llorer, que encara hi és avui. Amb aquest mateix llorer, fou coronat Verdaguer com a poeta de Catalunya pel Bisbe Morgades. També és curiós saber que quan m’estava a la Divina Pastora, hi ha uns goigs, que tant la lletra com la seva música, van ser escrits per Verdaguer. Aquest encàrrec el va rebre Verdaguer en el seu moment, per part del rector de la parròquia.

6-Una cosa que m’agrada del poble?Que és un poble cuidat, net.

7-Una cosa que NO m’agrada del poble?Ho dic en “positiu”; que tant al revolt que hi ha entre La Sala i el Quiosc com la cantonada de l’Església se senyalitzessin millor.

8-Per un dia sóc l’alcalde. Què faria?Jo? No, no. La responsabilitat NO em deixaria dormir. La veritat, és que amb un dia no tindria temps per a res. Bernat Molist


L’Aula de Música de Folgueroles, un projecte de present i futur per al nostre pobleLa tardor de 2006, ara fa 10 anys, l’Escola de Música de Vic (EMVIC) va proposar-se d’ampliar el seu projecte educatiu cap a poblacions de l’entorn que, per si soles, no podien disposar d’una escola de música. Es tractava de crear una xarxa d’aules de música a diversos pobles vinculades a l’Escola de Vic. Algunes famílies de Folgueroles, les quals ja dúiem fills a l’Escola de Música de Vic, aquella mateixa tardor de 2006 ens vàrem reunir amb la Direcció de l’Escola per valorar l’opció de crear una aula associada a l’EMVIC. Al cap de dos anys d’aquells primers passos, concretament el curs 2008/09, naixia l’Aula de Música de Folgueroles. Al mateix temps, es creaven, també, aules a Calldetenes, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Viladrau i, un parell d’anys més tard, a Sant Julià de Vilatorta. Així com altres aules associades provenien d’anteriors petites escoles de música, el cas de Folgueroles sorgeix de la confluència de la proposta d’aules associades a l’EMVIC, de l’interès d’un grup de mares i pares i de l’aposta de l’Ajuntament de Folgueroles de creure en aquest projecte de futur.Els inicis de l’Aula de Música de Folgueroles, amb prou feines una vintena d’estudiants i situada, en un primer moment, a l’Escola Mossèn Cinto i poc després al Centre Cultural, van ser superats amb l’esforç i tenacitat d’un grup de professors que creien fermament en el projecte. Calia, a més, que el poble conegués l’Aula i, després, se la fes seva. La incorporació d’activitats de l’Aula de Música en el programa de les Festes Verdaguer, el seu trasllat definitiu a les instal•lacions de l’Escola Mossèn Cinto i el reconeixement de la tasca que fa l’Aula per part de la mateixa Escola han donat l’impuls necessari per tal de consolidar el projecte.Actualment, l’Aula de Música de Folgueroles té una seixantena d’alumnes, des de 4 fins a 12 anys, amb oferta de piano, violí, guitarra, flauta travessera i saxo. A més, com aula associada a l’EMVIC, els alumnes poden tocar altres instruments disponibles a Vic i formar part de formacions orquestrals o de banda que es disposen a la mateixa Escola. Això, permet aprofundir i, sobretot, gaudir encara més de la música.La formació musical dels nostres infants és un actiu integral per al seu futur i, sens dubte un element de cohesió social i cultural per al nostre poble. Llarga vida a l’Aula de Música de Folgueroles!

Juli Ordeix i RigoPare d’una alumna de l’Aula de Música de Folgueroles

ENTITATS


ENTITATS

A punt de celebrar 50 anys, creix el fons de la Casa MuseuAquesta tardor, hem ampliat el fons de la Casa Museu Verdaguer amb tres peces que enriquiran el fons i ens ajudaran a conèixer més la vida, l’obra i la posteritat del poeta que va posar i manté Folgueroles al mapa del món.Es tracta de dues donacions fetes per hereus de persones vinculades amb Verdaguer i la tercera peça és un manuscrit que ha estat comprat en una subhasta.

Retrat de Jacint Verdaguer de l’any 1965. És una pintura a l’oli, del famós retratista valencià Víctor Moya Calvo (1889-1972) del qual la crítica en destaca una lluminositat que recorda Sorolla. L’oli recrea la imatge de Verdaguer a partir d’un fotografia de Rovira que mostra el bust del poeta a l’edat de 27 anys quan era vicari a Vinyoles i va tenir els primers símptomes de tuberculosi.L’obra la devem a un encàrrec de Miquel Saperas i Aubi (1898-1978), escriptor, poeta i dramaturg, fill del barri de Gràcia de Barcelona i casat amb Ramona Puntí i Soler. El matrimoni passaven els estius al poble, primer al c. de la Font, a can Jordi) i més tard al c. Nou. El Sr. Saperas -tal com se’l coneixia- va ser un dels principals impulsors de la Festa de Mossèn Cinto i d’Amics de Verdaguer, i qui va aconseguir l’any 1967 l’ aprovació dels estatuts de l’entitat. El quadre va ser heretat per Pere Vilaplana i Puntí, el seu nebot, i a partir de la mort d’aquest va quedar en mans de la Comunitat de Jesús, que ell mateix havia fundat amb seu al c. Joan Blanques, 10 , al barri de Gràcia de Barcelona de Barcelona. A través de les gestions de Joan Vilamala, la Comunitat de Jesús ens ha cedit generosament aquesta obra apreciada que ens estimula a festejar els 50 anys de la fundació de la Casa Museu.

Tampó manuscrit de Verdaguer (metall gravat i clavat sobre un dau rectangular de fusta) que va servir per estampar els recordatoris del funeral del poeta, l’any 1902. Sobre metall, s’hi reprodueix el text d’un poema inclòs en el llibre Roser de tot l’any, amb alguna variant cosa que fa pensar que el va reescriure quan ja s’havia publicat el llibre.

Foto: Josep Calvet fent donació del retrat de Verdaguer a Joan Vilamala, patró de la FJV, a la seu de la Comunitat de Jesús a Barcelona

Mes la cruel baixadatrobo feliç,quan penso que és l'entrada del paradís.

Jacinto Verdaguer

Omnibus una quiesFill de la terra dura,nét del no-res,baixo a la sepulturapels anys empès.


ENTITATS

La peça ens l’ha donada, a través de Joan Vilamala, el nét d’Isidre Magrinyà i Ferrer (1901-1973), que va assistir l’any 1967 a la inauguració de la Casa-Museu, gran col•leccionista verdaguerià i divulgador de la seva obra. Ell va ser qui va suggerir el nom d' "Amics de Verdaguer" al primer col•lectiu que d'ençà de 1952 va començar a celebrar la Festa Verdaguer a Folgueroles.

Foto: Eusebi Tolosa Magriñà, Maria Homs, Joan Vilamala i Carme Torrents, el dia del lliurament de la peça a la Casa Museu Verdaguer.

Foto: Detall de la peça

Foto: Text imprès en el recordatori

Foto: Carta de condol de Verdaguer a un seu cosí (17/08/1888)

Carta de condol, manuscrita per Verdaguer i signada pel poeta, està datada a Comillas el 17 d’agost de 1888 (dia de Sant Jacint).Va adreçada a un seu cosí donant-li el condol per la mort de la seva germana Mercè, traspassada de feia poc.La peça prové d’una col•lecció privada relacionada amb mossèn Garriga i la casa Cuní de Samalús. Com a element inèdit, cal destacar que no consta entre les cartes recollides en l’Epistolari de Jacint Verdaguer, VI (1887-1888) publicat per l’editorial Barcino.


ENTITATS

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL “ PATUFET”VIVIM LA TARDOR

La nostra escola apropa als infants a la natura i proporciona experiències on ells mateixos poden descobrir i experimentar amb els sentits.

Fem activitats a les aules, al pati i al poble. Des de l’inici de la tardor introduïm aspectes d’aquesta estació, parlem, expliquem contes i imatges, objectes, fruits, colors… típics d’aquesta època de l’any.

Les famílies col•laboren i ens porten: fulles, castanyes, bolets, magranes, pinyes, carbasses… Els infants experimenten, toquen, tasten, oloren, esmicolen i s’adonen dels colors, mides, textures.

Foto: Papallones

Foto: Cargols


ENTITATS

Foto: Peixos grocs

Foto: Peixos blaus

Al pati cobert de fulles també es converteix en un joc molt enriquidor on es diverteixen molt. També tenim en compte que els nens són uns artistes i ells decoren amb pintura, gomets, ceres, murals i dibuixos amb els colors típics d’aquesta estació.

Des de «La Falguera» volem donar el nostre agraïment a les famílies per la seva col•laboració i confiança, al nostre ajuntament per la seva constància i als establiments del poble que ens han ajudat a vendre loteria de Nadal.

L’equip de mestres desitgem a tothom un Nadal amb il•lusió i un feliç 2017

MOLT BONES FESTES!


ENTITATS

PLUJA DE SONS CICLE MITJÀ

Com cada any hem començat el curs amb molta il•lusió i ganes de portar a terme noves activitats que engresquin a tots els nens i nenes. Per aquest motiu, enguany hem pensat amb noves activi-tats que ens permetin créixer com a persones i com a escola. Les ganes de motivar als nens i que els nostres alumnes tinguin un aprenentatge més experimental i significatiu, ens ha portat, ja fa uns anys a fer un treball per projectes. Aquest any, el divendres 25 de novembre i coincidint amb la setmana de Sta. Cecília, patrona de la música, es va fer des de l’àrea de música i educació física una Flash Mob en la que hi van participar tots els nens i nenes de l’escola. Una Flash Mob és un vídeo en el que moltes persones juntes ballen la mateixa coreografia. Enguany, tots els alumnes de l’escola de P3 fins a 6è hem tingut el goig de poder-ne ser els protagonistes. Aquest dia, es va obrir l’escola a totes les famílies perquè pugessin venir a veure aquest espectacle en el que tots els infants van cantar i ballar junts una cançó a la pista. La cançó que es va escollir té un rere fons molt especial per a nosaltres, ja que la van composar l’associació Pau Casals i reivindica la importància de la música i la dansa en l’educació integral de les persones.

La nostra intenció és explicar novament a tothom, que estimem la música i la dansa, que és in-dispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants de la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants. Volem una societat on les capacitats artístiques dels nostres fills i filles puguin ser potenciades i incentivades perquè ens fan entendre les diferències i sentir-nos més propers els uns amb els altres. Si ens coneixem, ballem junts, cantem les mateixes cançons ens comprendrem millor i podrem conviure en pau. No hi volem renunciar.


ENTITATS

INFANTILAquest any per Nadal preparem el musical del Petit Princep.

Cada curs participa amb la decoració del vestíbul de l’escola i P5 amb una cançó.


ENTITATS

P3 Vàrem confeccionar uns estels amb purpurina i el personatges del conte representant el viatge per l’espai del Petit Princep.

P4 A nosaltres ens ha tocat reproduir la serp que s’havia menjat un elefant. L’aviador que va trobar el Petit Príncep al desert i que després va escriure el conte, quan era petit li agradava molt dibuixar, però els grans mai no entenien els seus dibuixos com el de la boa que s’havia menjat un elefant i tothom deia que era un barret. Nosaltres ens hem imaginat que s’havia menjat la serp.

P5 Vàrem fer xais amb els colors que els agradaria que tingués un xai, inspirants en la frase del Petit Princep dibuixa’m un xai. L’aviador opta per dibuixar una capsa i cadascú s’imagina el xai que vol. Els hem col•locat tots dins una caixa i els podran mirar per uns forats.

Així a nivell gràfic podem veure representat tot el viatge per l’univers del Petit Princep i ens és més fàcil de reconèixer i recordar .


ENTITATS

Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt Llistat de l' Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt, de tots els presidents des de la seva fundació. 1r. President de la Germandat Nostra Senyora de la Damunt Sr. José Vilar, metge cirurgià de l' any 04-02-1883 al 22-02-1891Sr. Juan Gelabert, substitució del Sr. José Vilar de l' any 1891 al 02-02-1892Sr. José Vilar, novament president de l' any 1892 al 08-02-1892Sr. José Vilar de l' any 1892 al 28-10-1900Sr. Francisco Teixidor de l' any 1900 al 06-02-1910Sr. Juan Noguer de l' any 1910 al 08-02-1912Sr. Juan Noguer de l' any 1912 al 08-02-1914Sr. Antonio Vila de l' any 1914 al 25-02-1917Sr. Juan Vilamala de l' any 1917 al 18-02-1923Sr. Juan Noguer de l' any 1923 al 01-02-1931 de l' any 1931 al 29-01-1933Sr. Pere Jutglar de l' any 1933 al 31-01-1937Sr. Francisco Teixidor de l' any 1941 al 08-02-1942Sr. Ramón Tatché de l' any 1942 al 27-01-1946Sr. Francisco Casacuberta de l' any 1946 al 25-01-1948 de l' any 1948 al 08-02-1948Sr. José Vilardell de l' any 1948 al 22-01-1950Sr. José Soler Vila de l' any 1950 al 27-07-1952Sr. Àngel Teixidor Guillamet de l' any 1952 al 26-01-1958Sr. Juan Folgarolas de l' any 1958 al -04-1958Sr. Amadeu Malats Dodas de l' any 1958 al 28-01-1962Sr. Juan Puig Isern No va acceptar el càrrec any 1962 . Sr. Francisco Riera Sabates de l' any 1962 al 05-02-1962Sr. Francisco Riera Sabates de l' any 1962 al 30-01-1965Sr. Josep Pascual Mas de l' any 1965 al 26-01-1969Sr. Juan Casadevall Torras de l' any 1969 al 23-01-1972Sr. Josep Tatché Datsira de l' any 1972 al 14-01-1979Sr. Josep Dodas Marcé de l' any 1979 al 10-02-1985Sr. Antonio Cortinas Crispi de l' any 1985 al 27-02-1995Sr. Santi Dodas Font de l' any 1995 al 10-12-1996Sr. Santi Dodas Font Absent de l' any 1996 al 08-02-1999Sr. Santi Dodas Font Dimissió 08-02-1999 elegintSr. Josep Pascual Mas de l' any 1999 …. JUNTA ACTUAL Vice President Sr. Jaume Bruguer Tomàs Secretari Sr. Xavier Roviró Alemany Tresorer Sr. Lluís Autet Casadevall Vocal 1r. Sr. Pere Fortet Valeri Vocal 2n. Sr. Josep Coma Gelabert


ENTITATS

Associació de Patinatge Artístic de Folgueroles Des de que a començat la temporada 2016-2017 l' APA Folgueroles ha participat i participarà en diverses competicions.

El mes d'octubre unes quantes patinadores van participar en el trofeu de Manlleu amb les categories de lliure on es van obtenir molt bons resultats i algun podi, amb certificat de lliure: Abril Boixaderas 2a classificada, Mei Casadevall 3a classificada, iniciació A: Carla Pujols 3a classificada, iniciació B1 Tània Riera 2a classificada i iniciació E: Queralt Boixaderas 3a classificada.

El 5 de Novembre alguna de les nostres patinadores es desplaçava a Sant Celoni on es feien les proves de FO, iniciació A i certificat de Xou on van obtenir el seu certificat.

El 13 de Novembre es va celebrar el III Trofeu de Tona on també es van obtenir molt bons resultats : Abril Boixaderas 1a classificada Pre-Certificat, Mei Casadevall 2a classificada Pre-Certificat, Ingrid Garcia 3a classificada iniciació B, Queralt Boixaderas 1a classificada iniciació E i Laura Freixas 2a classificada iniciacióTambé al Trofeu de Tona amb la modalitat de Xous el grup juvenil va participar amb el ball "EN L’ULTIM SEGON “que van quedar en 1r lloc E. També va participar el grup de Xou petites amb el ball "SOTA ZERO" que van quedar en tercer lloc.

Aquest any el grup de Xou de les més grans (12 patinadores), que l'any passat van competir en la categoria de grups petits i van assolir el 10è lloc de la copa d'Espanya, fan front a un nou repte. Conjuntament amb 12 noies del C.P.A Tona, s'han unit per poder participar a la categoria de grups grans (més de 16 patinadores). Els objectius per aquest any tenen el seu punt de partida en el Campionat de Xous de Territorial de Barcelona que es celebra els dies 14 i 15 de gener i que tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú. Allà es jugaran la plaça per accedir a campionats com Catalunya i Espanya. En aquest campionat també participaran les nostres patinadores del grup Xou juvenil. El 3 de Desembre el grup Xou juvenil amb el ball "EN L’ULTIM SEGON “i el grup de Xou petites amb el ball "SOTA ZERO “participaran en la competició de la Federació Catalana de Patinatge.

El dia 4 de desembre el grup de les mes petites assistirà al Festival de Nadal que organitza el Club Patí Osona.


ENTITATS


Casal dels AvisAQUEST ANY, FESTA GROSSA Hi ha aniversaris, commemoracions, que són més importants, més transcendents que d’altres La llista en seria molt llarga i com que no volem atabalar-vos, anirem al gra: l’any vinent, el Casal dels Avis, celebra els seus 25 anys d’existència, les seves noces d’argent! I fins aquí podem avançar, perquè de moment, i encara que la Junta ja ho té marcat amb lletres de foc al calendari, ja comença a fer bullir l’olla, i a rumiar el que es farà a fi que la commemoració sigui ben lluïda: Tot es fa amb el secret més gran, com totes les coses importants. Però no patiu: se us en informarà quan sigui el moment.

Però anem per feina. Al mes de juliol, com cada any, la Festa del Casal, va cloure el curs i les seves activitats, això si descomptem els “petanquistes” que aprofiten el bon temps per practicar amb delit el seu esport, desafiant la calor, que Déu n’hi do de la que ha fet aquest estiu.

I ja hi tornem a ser, un curs més, les activitats han reprès, menys al Taller de Memòria, que ha canviat de monitora: l’Esther ha substituït la Silvia, que està de baixa per maternitat.

Mai no hi falta algun xeflis; ja sabem que en aquest país nostre, tot es festeja al voltant d’una taula ben guarnida: castanyada per Tot Sants i el berenar de Nadal amb les seves sorpreses. I parlant de Nadal, el dia 1 de gener, , es llegirà el Poema de Nadal de Josep Mª de Segarra i la Coral Albada del Casal interpretarà algunes nadales. Aquest actes es faran a l’església parroquial.

ANEM DE VIATGE Per als que ens agrada moure’ns i conèixer món, l’estada a Alcossebre, ens va servir per reposar i preparar-nos per al viatge a Astúries, que fariem 15 dies després: hotel quatre estrelles a vora mar, amb tot el confort desitjat i desitjable, spa, platja… uns dies fantàstics.

I el dia 2 doctubre, vam emprendre el viatge cap a Astúries: Vitòria, Oviedo, Onis, Covadonga, Ribadesella, Llanes, Gijón i Ribadeo, i prou!, perquè Déu n’hi do tot el que haviem de visitar. Estàvem allotjats en un hotel de quatre estrelles al mateix centre d’Oviedo . Quina ciutat més bonica: cuidada, neta i rica, amb una gent d’allò més amable. I des d’Oviedo, van anar fent totes les excursions . Voldria destacar la de les valls de Covadonga, al peu nord dels Pics d’Europa, amb uns paisatges meravellosos , però on s’ha d’anar amb compte on poses els peus: algun despistat va trepitjar de ple una tifa de vaca. No cal que us digui la il•lusió que li va fer. També vam anar a veure la cova de la Mare de Déu de Covadonga, de sota de la qual surt un salt d’aigua espectacular. I si quan parlem de Catalunya, evoquem el cava, quan es parla d’Astúries pensem en la sidra. A la localitat de Nava , es troba el museu de la Sidra ; i que bé que ens ho vam passar allà! Vam tocar la gaita, vam jugar a un joc típic del país, i vam intentar, sense gran encert, tot s’ha de dir, ficar la sidra (aigua, en aquest cas) des d’una certa altura dins una ampolla. I és clar ens veren explicar tot el procés de la fabricació de la beguda, des que es cullen les pomes, fins l’embotellat.

Però sens dubte la cirereta del pastís la va posar l’excursió a la Platja de les Catedrals, apel•latiu donat, sens dubte, per les magnifiques formacions rocoses que s’alcen al mig de la sorra. Les marees són també un espectacle sorprenent. Al matí al voltant de les 10 h. , passejàvem per la platja que podia assolir uns 60 metres entre el penya-segat i l’ aigua, en canvi quan hi vam tornar allà les 5 de la tarda, aquest 60 metres s’havien convertit en 10, i fins i tot en menys. Alguns atrevits, que sempre n’hi ha, van quedar molls fins a mitja cama; sort que no feia fred!

ENTITATS


Viatge maco, divertit, perquè sí una cosa té de bo viatjar en grup és que estàs amb una gent amb qui t’entens bé, amb qui comparteixes uns moments d’esbarjo, de divertiment, a uns preus assequibles i uns serveis estupends. Animeu-vos i veniu a viatjar amb nosaltres. Lluís Autet TALLER DE MANUALITATSLa sala no és gaire gran i el mobiliari el just: al mig, dues taules allargades, envoltades de cadires, i en un racó un armari alt, curull del material indispensable, per què els “alumnes” puguin realitzar les seves creacions. Com que està situat a dalt de tot del Casal, al Taller de Manualitats, el sol hi toca tot el dia, i té una claror natural d’allò més tranquil•la .

És dimecres, són les quatre de la tarda i tothom va arribant, tranquil•lament, perquè: quina pressa hi ha? Ja ha passat l’època de córrer i d’anar a tocs de “pito”. Les noies es posen la bata i s’instal•len. Agafen la seva obra i es van posant a la feina. Només són set, no és gaire; ben al contrari de quan es va obrir el Casal, l’any 1992, en què eren una trentena, segons ens explica l’Àngeles , que hi és des del principi. L’Àngeles és una artista del pinzell: ara està pintant un preciós paisatge i la seva habilitat i combinació de colors són admirables, sobretot si pensem que l’Àngeles té uns greus problemes de visió i que per ella pintar, representa un gran esforç. La Sussi, que va començar com ella, ha fet un munt d’obres; ara està pintant un porta-papers de cuina, que té pinta de quedar més que bé una volta sigui acabat M’ensenya una plata de llautó repujat, que amb paciència ha netejat i que lluirà d’allà més com a objecte de decoració. I també hi ha la Dolors, que no se sap avenir de tot el que és capaç de fer de bonic amb les mans i unes qualitats innates. Ara està decorant una cafetera que segurament agradarà molt a la Mercè i a en Joan, que busquen arreu coses antigues per a ella. “Es per la meva consogra” diu tot rient l’Agnès. Es tracta d’una olleta d’alumini que ha pintat tota de vermell i que ha quedat d’allò més original, i que agradarà molt a la seva propietària. Al seu costat, hi ha la Teresa. Està acabant de pintar un molinet de cafè, que decora amb diferents motius: una tassa, uns grans de cafè… “Dibuixa molt bé” diuen les seves companyes i pel que he vist, és ben cert. Avui la Carme té feina de “despatx” com a encarregada del curs, es cuida de cobrar la mensualitat, que ja ha començat un altre mes, el temps passa tan de pressa! I després ja té la feina a punt: vol decorar una tauleta ideal per menjar instal•lat còmodament davant la televisió, quina bona idea! I he deixat l’únic personatge masculí per al final : en Josep de cal Cisteller . La seva especialitat és crear obres amb escuradents, ara està fent unes tanques amb les qual pensa envoltar una font, que anirà a formar part del pessebre, que fa cada any per Nadal. Feina de paciència i de precisió, però en Josep no s’hi atabala, va fent tranquil•lament a poc a poc va agafant forma i hom queda meravellat del seu talent.

I no ens deixem la Tama, la “profe”, ella és la que guia, la que ajuda, la que aporta idees, en una paraula : l’ànima del taller, perquè sense ella, és molt possible que aquesta activitat s’estronqués, i això no s’ha d’acceptar.

“Per què assistiu a aquest taller”?, ha estat la meva pregunta final : “Perquè dóna vida” , “Per sortir de la rutina diària”; “Per desenvolupar la creativitat”; “Per donar una nova vida a les coses antigues”; “Per aprendre a pintar, a dibuixar”… I perquè ens ho passem bé, perquè riem, perquè ens sentim acompanyats, per conviure… Que maco, no? Sap greu que tan poques persones puguin gaudir de tots els avantatges, que representa compartir uns moments d’esbarjo amb unes persones amb les quals, i potser sense ser-ne conscients, tantes coses es tenen en comú.

CLUB DE LECTURA Una de les útimes novel•les llegides el Club de Lectura, va ser Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga.

ENTITATS


FOLGUEROLENCS PEL MÓN

Aquesta no és una novel•la histórica, ni d’amor, sinó del gènere de novel•la negra amb assassinats, intriga, sexe i sobre tot corrupció ; gairebé és com escoltar les notícies de la T.V. actualmente. Tanmateix el que hem trobat és que són molt mal parlats. Els novel•listes comenten que ells es documenten i que escriuen tal com es parla, però nosaltres no ho veiem així (potser per la nostra edat) i ens sona molt groller.

Però anem per la trama de la novel•la. La ciutat digital, és un diari digital, nascut a València. Es tracta d’un diari alternatiu, lliure i de qualitat, que pretén combatre el periodisme caduc que impera a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l’os. Però un dia, un dels seus periodistes més importants apareix assassinat de manera salvatge, sense deixar gaire rastres ni proves. L’inspector Feliu , conjuntament amb la companya que li ha estat assignada , l’agent Amàlia, són els encarregats d’intentar descobrir el culpable dels fets. Una narració corrosiva i un retrat de la sociatat valenciana, combinat amb una dosi d’ironia, que resulta ara més que mai del tot imprescindible per a poder sobreviure i entendre el món que ens envolta. Vicky

I una bona notícia per acabar; si bé hi ha algun soci del Casal que s’ha donat de baixa, pel motiu que sigui, aquest any, s’hi han escrit vint persones més! Que bé, oi? Ara només falta que s’inscriguin a alguna de les activitats que es fan dia a dia. N’hi ha per a tots els gustos i segur que en trobaran alguna que els interessarà.

BON NADAL I UN MOLT FELIÇ 2017 a tothom.

Hola! Som l’Eulàlia i la Laura Montoliu. No sabem si ens coneixeu, així que millor que ens presentem, oi? Som germanes, vivim a Folgueroles i anàvem a l’escola Mossèn Cinto. A l’hora de canviar-nos de l’escola a l’Institut, vàrem decidir anar al de Gurb enlloc d’anar al de Calldetenes, simplement perquè els nostres pares van creure que era una de les millors opcions.

Jo, la Laura, tinc 14 anys i aquest any estic fent 3r d’ESO. La meva germana, l’Eulàlia, té 15 anys i aquest any està fent 4t d’ESO. Però el cas és que no estem fent aquest curs a Gurb, ni a Calldetenes, ni a Catalunya actualment; aquest curs l’estem passant a Anglaterra, concretament a Tetbury, i aquest és el tema del qual us volem parlar. Tot va començar un bon dia en què la nostra mare, Marta Tió, estava llegint aquesta mateixa revista que esteu llegint vosaltres ara. I de cop va trobar un article, escrit per l’Estel Font, que explicava la seva història: feia uns quants anys que s’havia traslladat a Anglaterra amb la seva família. Ens hi vàrem posar en contacte per saber més de l’experiència i d’Anglaterra i parlant, parlant ens va proposar de llogar-nos casa seva a Anglaterra les setmanes que ells no hi són, a l’estiu, quan estan de vacances a Catalunya. Foto: d'esquerra a dreta: Laura Montoliu,

Millie Ludlow i Eulàlia Montoliu.


FOLGUEROLENCS PEL MÓN

Com que nosaltres no havíem estat mai a Anglaterra, ens va agradar la proposta. En resum, tota la família, pares i quatre germans, vàrem anar a passar l’estiu a Anglaterra. Vàrem visitar totes i cada una de les ciutats importants. Com que cada estiu solíem anar a Menorca, aquelles vacances van ser molt diferents i divertides. Però un cop es van acabar, tot va tornar a la normalitat. A nosaltres ens feia il•lusió passar un any a fora, i va ser quan a mitjans de novembre, l’Estel, ens va demanar que si a mi i a l’Eulàlia ens agradaria passar el següent curs allà, o sigui, 3r per a mi i 4t per a l’Eulàlia. Lògicament, no ens ho esperàvem per res de res del món, i és que en aquell moment nosaltres no n’ érem conscients, però aquell “sí, ens encantaria!” ens va canviar la vida.

L’Estel ens va proposar de ser la nostra tutora legal i d’organitzar-nos-ho tot. Això vol dir, que ens havia de trobar una escola on ens acceptessin, ens havia de trobar metge, temes del banc, i havia de comprovar temes de legalitat i tal, però el seu repte més gran de tots, era trobar-nos una família, una família perfecte, que ens volgués acollir, a totes dues, durant un any sencer. Aquest era el seu gran repte. Ja podíem anar fixant coses, però si no trobava una bona família, no hi podíem anar. Jo, sincerament, ho trobava impossible. M’ho van demanar i lògicament vaig dir que sí, perquè per a mi, seria com un somni fet realitat, però tot i així ho veia impossible. Era tant impossible, que qualsevol s’ho prenia com una broma. Amb el pas del temps, cap a finals de desembre, l’Estel va trobar una escola a Tetbury, justament a 5 minuts del seu petit poble Avening, que de fet pertany també al poble de Tetbury. Allà semblava que ens acceptaven amb molta il•lusió, l’institut es diu Sir William Romney School. Justament la mateixa escola en la qual dues nenes Catalanes havien passat el curs l’any passat. Un cop trobada l’escola, la cosa es va anar fent més seria: vàrem començar a fer més reunions quan l’Estel voltava per Catalunya, vàrem començar a omplir matrícules, papers... En resum, tot es va tornar més serio, però, tot i així, jo ho continuava veient quasi igual d’impossible, però al mateix moment ho veia real. Al cap de poc temps, l’Estel va penjar com un “anunci” de nosaltres a la revista de l’escola, demanant a veure si a alguna família els hi interessaria acollir-nos. Després de tenir diverses entrevistes amb famílies, uns mesos més tard, la família on som es va posar en contacte amb ella, ja es mig coneixien ja que l’home de la casa treballava a la seva empresa, i en Raül l’home de l’Estel feia classes de castellà a la noia de la casa, la Millie. Unes setmanes més tard, després que tant la família anglesa com nosaltres haguéssim fet moltes reunions amb l’Estel, va decidir que sí, que ens acollirien amb moltes ganes. Quan ens ho van dir, tot va canviar.

Foto: Amb la família anglesa


Aquell dia va ser un dels millors dies de les nostres vides. Bàsicament, aquell dia ens va canviar completament la vida. Finalment, vàrem acabar de fixar-ho tot, fer maletes, comprar un parell de vols d’avió i aquí estem, a Anglaterra, i encara és difícil d’imaginar quanta sort hem tingut i quanta sort tindrem gràcies a la nostra experiència. Estem molt agraïdes a l’Estel, per muntar-nos una experiència tant increïble i per trobar-nos una família tant meravellosa i espectacular com ha fet. Estem vivint una experiència increïble i única. Estem anant en una escola anglesa, on no fan cap classe especial per a nosaltres. Portem des del primer dia escoltant cada classe en anglès, fent els deures en anglès, parlant i demanant en anglès... i la veritat és que al principi era dur i difícil. Ara, el simple fet de mirar enrere i veure quant hem aprés, no només d’anglès, sinó també personalment i interiorment, a mi em fa sentir molt orgullosa de mi mateixa, i sé que, la meva germana i les cinc persones més catalanes que ens hem trobat, també se senten molt orgullosos d’ells mateixos. Estem fent nous amics, nova vida, i ens ho estem passat molt bé. No podríem demanar més! Només per això la nostra vida ja ha valgut la pena. No és fàcil marxar de casa per tant temps, sense la teva família, però encara menys quan tens uns germans tan fantàstics com els nostres, això va per vosaltres Irene i Aniol. Sou els millors, uns trobem a faltar!

Voldríem donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat a fer-ho possible, especialment a vosaltres, Estel Font, Rogeli Montoliu i Marta Tió. També, a la família anglesa que ens acull; Jamie Ludlow, Tracy Ludlow i Millie Ludlow. Gràcies per fer-ho possible. Us estimem i us enviem una abraçada des de sigui on sigui que ens estiguem!

QUÈ DIUEN...

Can SeixantaDoncs, sí senyor. La convocatòria que es va fer el passat mes de juny, en la darrera «Falguera», va resultar ser tot un èxit. En teníem tots ganes. Una majoria de “seixantons” del nostre poble ens vàrem trobar el passat mes d'octubre per fer una sortida tots plegats. De bon matí, bé molt aviat tampoc, vàrem marxar tots junts en autocar cap a la Costa Brava a fer un tros del camí de Ronda i, com no podia ser d'una altra manera, vam acabar amb un bon dinar en un restaurant de Palamós.La caminada planera, el bon temps que feia i el magnífic paisatge convidaven a fer la xerrada tranquil•lament, veure'ns tots junts, trobar-nos amb folguerolencs que viuen a altres pobles i ciutats i que feia anys, massa anys que no vèiem, a recordar la nostra infantesa i etapa juvenil al nostre poble que com nosaltres també tant ha canviat. En definitiva, una diada molt agradable, on es respirava bon ambient i ganes de passar-ho bé.Des de can Seixanta volem agrair la participació de tots i especialment la voluntat i ganes de gaudir de la trobada.Ens van quedar ganes de tornar-hi, però una cosa va quedar clara: no esperarem 60 anys més per repetir-ho. Possiblement no podríem ser-hi tots. Per tant, ho farem abans.

CAN SEIXANTA (ja...) I MIG !

A continuació una mostra dels comentaris i reflexions d'alguns dels participants:

“Va ser una passejada molt agradable” Lurdes“Un plaer retrobar-se amb folguerolencs després de molts anys de no veure'ns” Fina“Escollir el camí de Ronda va ser un encert perquè va permetre poder anar parlant amb l'un i l'altre, tot gaudint d'unes vistes fantàstiques” Pilar


QUÈ DIUEN... QUÈ DIUEN...

“És una colla genial, que fa que tothom es trobi com a casa” Núria“El més important de tot és que després de tants anys i que alguns no ens havíem vist des d'aleshores ens poguéssim retrobar i passar un dia tan especial. Esperem fer una nova trobada ben aviat” Carme“Pins, mar i amistat” Fina

“Un bon dia ens vam trobaruna colla tot pensantcom podríem celebrarque teníem 60 anys.

I a Sa Conca i S'Agaróvam anar a passejari per fer un dia rodóvàrem fer-hi un bon dinar.

Com que tot va anar molt bétots volem tornar-hi a anari si no és l'any que veserà un altre, Déu dirà”

GràciaVilamala


QUÈ DIUEN...

El meu comiat com a infermera de primeraHola amics, veïns i pacients. Primerament vull fer un breu resum dels meus anys entre vosaltres.L’1 de març de 1990 vaig començar a treballar aquí com a infermer. Jo venia de Borredà, un poblet del Bergada de 350 habitants. Per aquells dies a Folgueroles hi havia uns 1.100 habitants. Tres mesos abans vaig recórrer part de la comarca i el pobles de l’ABS de Sta. Eugènia de Berga, per a veure en quin poble estaria millor. Deixant-me portar per la intuïció i sense dubtar, vaig triar Folgueroles. Vaig sentir que era un poble acollidor i que aquí estaria molt bé i ho vaig encertar de ple. Folgueroles i la seva gent hem van atreure i aquí m’he quedat, per fortuna meva. No vull oblidar-me, però, de la gent de Vilanova de Sau i Sant Romà.Encara vivia a Borredà i feia la va i ve cada dia. Després vaig viure a Olot i aquells any van ser durs pels viatges i perquè em sentia dividit. Era com si el meu cor restés partit en dos. Cada dia era actor en dos pel•lícules diferents i no em sentia ni de un lloc ni de l’altre. Necessitava arrelar-me. Va arribar l’hora de viure a Vic i ja estava més prop i em sentia més de Folgueroles. Després del meu divorci, l’any 2007, vaig anar a viure a l’Esquirol. Al novembre del 2008 vaig venir a viure finalment a Folgueroles, a cal “Crescèncio”. Finalment ja em sentia de Folgueroles i em relacionava més amb la gent. L’Agost d’aquell any vaig conèixer a l’Ana de Saragossa i els viatges van continuar, però ara només en caps de setmana i no tots. Està vist que en el meu destí toca que viatgi molt. Que ampliï les fronteres i conegui molta gent. L’any 2013 ens vàrem casar a la font Trobada, un espai màgic i meravellós, presidint la cerimònia el Sr. Alcalde Carles Baronet. Vull agrair-li, a ell i als membres de la Brigada Municipal, la seva feina d’adequar aquest meravellós indret per a la cerimònia i contribuir a fer possible un dia inoblidable.En tots aquest anys la població s’ha duplicat. He conegut tanta gent, que sento el meu cor ple de joia, pel que em queda de totes les situacions viscudes. Agraeixo tots els moments per l’experiència que m’ha donat com a professional i com a persona. De vegades, vaig recordant moltes de les persones que he conegut durant aquest s anys i que ja han marxat. Recordo el seu tarannà i les experiències viscudes. Quantes anècdotes i records que guardo en mi!De sempre que m’ha agradat el tracte amb la gent i sento que gràcies a canvis profunds que he anat tenint durant tots aquests anys he arribat al punt d’estimar-vos i sentir-me part vostra i a vosaltres part meva. Molts m’heu expressat que hem trobareu a faltar i vull dir-vos que jo a vosaltres també. M’heu aportat tant!Hem compartit moments delicats i molt delicats, però també bones converses, bon humor, música, pel•lícules i llibres. He fet de vampir, banderiller, curandero, sanador, embenador i puc presumir de ser la personal que més ha estirat les orelles a la gent d’aquest poble (sense enfadar-nos). Molts ja sabeu perquè.Agraeixo tots els moments viscuts amb vosaltres, tot l’afecte, ajut en moments durs per a mi o en altres coses que he necessitat i que me les heu donat. La gent de Folgueroles heu aportat molt d’amor a la meva vida, molta energia i ganes de viure en pau i harmonia i de ser millor cada dia per a poder-vos donar el millor de mi.Després de vint-i-sis anys i nou mesos de estar entre vosaltres, fent les tasques d’infermer de Folgueroles, ha arribat l’hora de la meva jubilació que serà el proper 30 de novembre. Ara podré dedicar-me a d’altres tasques i aficions. La vida continua...Ara la nostra relació ja no serà professional però si de veïnatge i amistat.Per a mi ha estat un honor i una gran satisfacció treballar per a vosaltres durant tots aquests anys i vull agrair-vos el vostre afecte, paciència i comprensió cap a mi.També vull agrair als meus companys Anna Ribas, Dolors Casassas, Gloria Carol, Laia, Maria Rosa, Ana Puente, Laura, Concep, Xevi Pérez, Eva Casassas, Montse Alcubierre, Dolors, Conchi, Lucy, Maria Rierola, Fina Guzmán, José Antonio Carvajal, Marta i a la resta de professionals que


QUÈ DIUEN... QUÈ DIUEN...

han passat al llarg d’aquests anys pel consultori de Folgueroles el seu suport, professionalitat, aprenentatges, tasques compartides, bon humor i molt d’afecte que m’han donat en tot aquest temps.Gràcies, gràcies, gràcies. Moltes gracies.Ja per acabar nomes em resta dir-vos que us porto a tots en el meu cor i que us estimo molt.

Jordi Verdera (infermera de primera).

LA (MALA)SALUT DEL CATALÀ Estimar la llengua. Quan vaig arribar de França amb els meus pares, tenia onze anys i mig. Era el mes de juliol de 1951, i la postguerra encara era força manifesta, tot i que haig de dir que era molt jove per prendre’n consciència. La meva primera llengua va ser el francès, evidentment , llengua que els meus pares xampurrejaven prou per fer-se entendre per la gent del poble amb qui tractaven. No vaig trigar gaire a parlar el català i el castellà, que era la llengua amb les quals s’impartien les classes en aquella època negra de la dictadura (una de les mesures preses pel Ministerio de cultura, va consistir a fer-nos venir ensenyants de parla castellana, amb una voluntat, mai no expressada, d’anorrear la nostra llengua) però vaig estar de sort: a les golfes de casa, hi havia tota una colla de «Patufets» enquadernats, que havien quedat allà oblidats, quan els meus pares es van veure forçats a marxar cap a l’exili. Apassionada de lectura, em passava les estones perdudes llegint aquestes revistes, que ja havien llegit la meva germana i tots els de casa . I així em vaig anar introduint a dins la nostra llengua.

Van anar passant el anys- era el principi dels anys seixanta- un bon dia em vaig dir: “Ets catalana i no saps escriure la teva llengua!” I vaig posar fil a l’agulla. Vaig demanar ajut a en Joan Vilamala i aquest em va recomanar el Faristol, un llibre d’Artur Martorell, il•lustrat per Pilarín Bayés i em vaig posar a estudiar i a treballar. Compra de diccionari, de gramàtica i de tot el que em pogués fer falta per fer una feina com cal amb un curs per correspondència. Periòdicament, rebia unes trameses amb uns exercicis que reenviava quan els havia fet, i que em corregia una professora de Barcelona, la Mariàngela Cerdà. I així fins que vaig haver acabat. També, més tard, vaig fer cursets a Òmnium Cultural, de Vic, un altre curs també per trameses… Des de la perspectiva de tota una època ja passada fins avui, he viscut tots els canvis pels quals ha passat la nostra llengua, que si no hagués estat per tot un munt de gent, que fins i tot fora del nostre país, van lluitar aferrissadament per què no es perdés per sempre, qui sap què hauria passat

I ara hem arribar en un estadi en què tots aquests esforços, tots aquests afanys esmerçats, em temo que van pel camí de perdre’s: castellanismes, anglicismes (ai sí que “fashion” i que glamurós!), desídia per part de molts; al darrera de les noves tecnologies, ja gairebé no s’escriu; la llengua escrita s’ha convertit en una mena de llenguatge, en el qual el que menys compta és l’ortografia i el lèxic: paraules precises i més adients.

Tanmateix, no vull pensar que, malgrat la seva degradació i els pronòstics que fan certs estudiosos, la nostra llengua es perdi un dia. I sabeu què? És molt fàcil. Tot consisteix en això: cuidar-la, mimar-la, com cuidem i mimem una joia molt preuada, un bé que forma part de la nostra essència, de la nostra manera de ser… En una paraula: estimar-la. Tot es troba aquí.

Bruna


S’ha jubilat en Xevi Roviró El dia 23 de passat setembre, moltes persones del poble i també de fora van rebre via whatssap un missatge, on la Montse Segalés informava a familiars, amics, companys i gent de l’entorn habitual d’en Xevi, que aquest, el dia 7 d’octubre es jubilava i que la família li volia fer una sorpresa en forma de celebració una mica especial i que estàvem convidats a participar-hi. També s’especificava que ell NO en sabia res i que calia mantenir el secret.

Doncs, som-hi. Es van organitzar diversos equips de treball integrats per membres d’algunes de les entitats on ell està implicat, amb l’encàrrec de preparar unes proves, en clau d’humor, que en Xevi hauria de superar per veure si era mereixedor del títol de jubilat, o si se’l condemnava a treballar a perpetuïtat!

Sembla ser que en Xevi havia manifestat en diverses ocasions, el seu somni de que quan es jubiles, es compraria un carro i un burro per passejar-se. Això va donar una idea als seu entorn familiar més proper, així que arribat el dia, la família el va anar a recollir a l’Institut de Vic i el van portar fins la font del Desmai, on l’esperava un carro amb un borriquet, que el va menar fins al Centre Cultural de Folgueroles. Allà, unes 180 persones, que pacientment l’esperaven, el van aclamar, amb crits de “Qui ha arribat? Un jubilat” i ”Roviró, ets el millor”, enmig de rialles i abraçades afectuoses i càlides.

Un cop a dins l’edifici, el mestre de cerimònies, després de donar la benvinguda al nou jubilat i a tots els assistents, va anar presentant els diferents grups, que ja li tenien preparada una prova cadascun. Els assistents serien els encarregats de jutjar si la superava o no, per tal d’esclarir si era digne de jubilar-se, o per el contrari, se’l “condemnava” a continuar treballant a perpetuïtat! Tots els grups van dedicar paraules o fins i tot versos plens d’amistat, estimació i respecte per la figura d’en Xevi.

I tots també van donar mostra d’una gran imaginació (i una mica de mala bava) en les proves que li van preparar. Des de desfer un menat de fils embolicats, a proves de memòria, desxifrar un enigma, endevinar un personatge, cantar, respondre preguntes de tècnica d’alpinisme... en fi, proves per a tots els gustos, que van fer riure i passar un a estona molt agradable i emotiva al protagonista i a tots els assistents.

Després de superar amb nota les proves, es va acordar que sí, que era plenament mereixedor de l’esperada jubilació

Finalment, hi va haver un brindis amb cava, acompanyat de coca i llonganissa.

Tots coneixem la personalitat d’en Xevi i les seves inquietuds culturals, esportives, musicals. .. i especialment la seva gran passió, el folklore i les tradicions, camp on com és conegut per tots, és un dels més grans experts del país, amb diversos llibres publicats, i diferents reculls i gravacions d’històries en veu de persones que les coneixien.

També cal esmentar el profund respecte i estimació que té del territori, que ha trepitjat de tort i de través i que coneix com el pla de la mà, coneixent-ne tots els racons, el nom de tots els plans, puigs, regs, barrancs i tots els accidents geogràfics de les Guilleries, un dels seus espais predilectes. Passejar amb ell per aquest entorn és un autèntic plaer; de cada pam que trepitja en coneix la història i les llegendes.

QUÈ DIUEN...


QUÈ DIUEN...

I no només té temps per això. Tots el tenim a la memòria participant, durant les Festes a Verdaguer, a la plantada del Maig, ballant el ballet de Folgueroles, essent probablement qui més vegades ha guanyat en l’acte d’aixecar i aguantar les torres. O també cantant caramelles per Pasqua, La Sibil•la cada nit de Nadal, o actuant al grup de teatre, fent els Pastorets i altres obres, participant com a membre de la Germandat o com a col•laborador habitual en aquesta revista que teniu a les mans, «La Falguera». I el seu àmbit de treball no es limita a Folgueroles, també es membre del Consell de la Ciutat de Vic, pertany a la Unió Excursionista de Vic, ha participat en un parell d’expedicions a l’Himàlaia, ha estat cap d’estudis de l’Institut de Vic on ha treballat els últims vint anys com a professor de gimnàstica fins a l’hora de la jubilació i una molt llarga llista d’activitats que podríem desgranar.

Des d’aquestes pàgines, li volem desitjar molta felicitat en aquesta etapa de la vida que acaba de iniciar i pregar-li que, encara que estigui jubilat, que conservi aquesta vitalitat, aquest seu sentit de l’humor i bonhomia i que continuï treballant pel bé del nostre país, en la recuperació d’aquests tresors mig oblidats que s’amaguen a cada racó de la nostra geografia.

Per molts anys, Xevi, i moltes gràcies per tot.

QUÈ DIUEN...


La vida en un camp de persones refugiadesDesprés del desallotjament d'Eko Station el 14 de juny, situat a Idomeni, on l'exèrcit grec va utilitzar gasos lacrimògens per expulsar a milers de refugiats, les refugiades van ser traslladades al camp militar de Vasilika (Grècia). Tot i això, les voluntàries independents d'Eko Station van seguir amb la seva lluita i van reconstruir Eko 2, situat just al costat del camp militar, i és aquí on jo vaig ser el passat mes d'agost.

Des d'Eko, s'intenta que les persones de Vasilika puguin sentir-se acompanyades en aquest procés, de manera que s'ha construït una escola, un espai de dones, una ludoteca, una biblioteca, una cuina, un hort, un espai infantil i un espai comú. A més, aquest projecte es desenvolupa segons les necessitats de les persones refugiades, de manera que els espais i condicions es van adaptant i canviant diàriament.

Concretament, jo vaig formar part de l'escola, fent classes d'anglès als infants del camp. Cada matí intentàvem -ja que a vegades la policia ens ho prohibia- anar a buscar els infants dins del camp i anar caminant junts cap a la Madrassa (escola d'Eko). Passàvem llista, ja que no sempre venien els mateixos infants, i junts apreníem a comunicar-nos en anglès. Per als infants, el fet de tenir una taula, una cadira, un paper i un llapis els aportava un sentiment de seguretat i normalitat dins de la situació que els envoltava. A més, era un espai on crear molts vincles i on poder-los mostrar que no caminaven sols.

No obstant això, a Vasilika, quan el dia s'acaba, les persones refugiades tornen al camp, on disposen d'una simple haima (tenda en àrab) molt poc equipada per viure-hi tants mesos. A més, el menjar que se'ls reparteix és escàs i gens del seu gust, i és que fa la sensació que estan alimentant animals. El més desconcertant de tot és que les persones refugiades estan disposades a regalar tot el que tenen ja que, per a elles, qualsevol ajuda és molt significativa.

“Inhumà” és una paraula que m'ha acompanyat durant la meva estada al camp de Vasilika, ple de persones “refugiades” buscant un refugi on poder tenir una vida digna, davant de governs europeus que cada vegada els ho posen més difícil. I què aconsegueixen? Que algunes d'aquestes persones prefereixin tornar enrere i morir a la guerra del seu país d'origen que morir lentament a un camp de refugiats.

Entrada i escola d’EKO

QUÈ DIUEN...


QUÈ DIUEN...

Camp de Vasilika

Que fàcil deu ser mirar-s'ho des de dalt i tancar les fronteres, sense haver creuat una mirada amb aquestes persones, sense saber les seves històries, sense escoltar les seves veus. I que difícil se'm fa a mi entendre que no se'ls permeti fugir d'una guerra, seguir les seves vides en un altre país i veure com, mentrestant, se les tracta com si fossin animals.

#OpenTheBorders #WelcomeRefugeesGemma Farré Sitjà

QUÈ DIUEN...

NOTÍCIES DESEMBRE 2016Anna Bujons

Francesc Freixer, campió d’Espanya de Duatló CrosEl passat mes de juliol, Francesc Freixer es va proclamar campió d’Espanya de Duatló Cros en la categoria d’elit masculí. La cursa va tenir lloc a Almazán (Sòria), on durant tot el cap de setmana es van disputar curses en diferents categories i modalitats. El folguerolenc Francesc Freixer i Margarita Fullana van emportar-se la victòria en les categories d’elit de la seva especialitat, on el sol va ser un element més a batre.


NOTÍCIES

El recorregut de la prova, que es dividia en 6 quilòmetres corrent, 22 amb BTT i 3 més corrent per acabar, va servir perquè Freixer cada vegada es desmarqués més dels seus competidors. Finalment, va proclamar-se campió d’Espanya de Duatló Cros amb un avantatge de dos minuts respecte el segon classificat.

Les germanes Aguilar són campiones del món en curses de muntanyaEl passat 29 i 30 de juliol es va celebrar els primer Campionat del Món Juvenil de Curses per Muntanya, organitzat per la International Skyrunning (curses de muntanya) a la província d’Aquila, a la zona de muntanyosa dels Apenins Italians. En ella s’hi van trobar els millors corredors juvenils d’arreu del món per aconseguir el títol mundial d’aquesta especialitat, i Folgueroles hi va tenir la millor representació possible. Les germanes Laia i Jana Aguilar participaven en la categoria juvenil i cadet respectivament, on van haver de superar proves de 2.215 metres de desnivell positiu, quasi tot per sobre dels 2.000 metres d’altitud. Després d’un cap de setmana de molta exigència, les dues germanes es van proclamar campiones del món en curses de muntanya en les seves categories. Les dues folguerolenques ja fa anys que destaquen en el món de l’atletisme i les seves diferents modalitats, on han obtingut molts èxits i guardons. El poble de Folgueroles va fer un reconeixement a les dues atletes, lliurant-los-hi un diploma i un petit obsequi a cadascuna d’elles, en un acte on hi van participar les tres regidores de l’ajuntament (Eulàlia Masoliver, Carme Bertrans i Cèlia Casadevall) i l’alcalde Carles Baronet.

Gran èxit de participació a la sortida jove al parc aquàtic Aquabrava (Roses)El passat 14 de juliol, més de 100 joves d’entre 13 i 17 anys van participar a la sortida impulsada conjuntament entre diferents municipis d’Osona centre i del Bisaura.

La sortida va ser organitzada pel servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona, amb els ajuntaments de Calldetenes, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Vilanova de Sau i del Bisaura


NOTÍCIES

i és la quarta que s’organitza amb les mateixes característiques i que tenen una bona rebuda pels joves de la comarca: el jove es fa càrrec del cost de l’entrada i l’ajuntament assumeix el cost del transport, fent que la sortida tingui un cost molt més assequible per a tots els que s’animen a participar-hi. Durant la sortida al parc aquàtic Aquabrava, situat a Roses, la població de l’Alt Empordà, no hi va haver cap incident i tots els participants estan d’acord en què van gaudir molt del dia. La intenció dels ajuntaments i del servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona és seguir organitzant sortides mancomunades. L’última, de fet, va tenir lloc el passat mes de novembre, on el lloc escollit per gaudir d’un dia d’oci va ser Port Aventura.

El Casal d’Avis promou xerrades de salut En el marc de les xerrades de salut que promou el Casal d’Avis de Folgueroles, la ponència de l’infermer Jordi Verdera va omplir a vessar el centre cultural del poble, que es va celebrar el passat 7 de novembre. Jordi Verdera va parlar de la qualitat humana dels diversos pacients que han passat per les seves mans i va posar èmfasi en la qualitat acollidora de la gent del poble de Folgueroles.

L’acte, però, anava molt més enllà de la conferència que hi havia preparada, ja que Jordi Verdera es jubilarà el pròxim 30 de novembre, i la gent del poble va convertir la xerrada en un emotiu comiat pel que per molts és l’infermer del poble de Folgueroles.

En l’acte també hi van intervenir l’Anna Ribas, directora de l’Àrea de Salut i metgessa de Folgueroles i Carles Baronet, l’alcalde del poble. Més d’un centenar de persones van assistir a la xerrada, entre els quals hi havia pacients, companys de feina i familiars de Jordi Verdera.

Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto guanya el 2n Premi Editorial del Llibre de Muntanya

El passat 12 de novembre, durant la celebració de la Fira del Llibre de Muntanya, es va fer pública la llista de guanyadors del Premi Editorial del Llibre de Muntanya. Entre les diferents modalitats en què es dividien els llibres, Bernat Gasull i Carme Torrents van recollir el Premi Jacint Verdaguer per Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto (Verdaguer Edicions, 2016), guanyant el primer premi pel “millor llibre publicat que versa sobre cultura, patrimoni, tradicions i narrativa de muntanya en llengua catalana”.


NOTÍCIES

Santi Vila, Conseller de Cultura, va ser l’encarregat de lliurar el guardó a l’autor i la representant de l’editorial del llibre, del qual el jurat va valorar el “molt bon treball d’investigació històrica”, ja que el treball de Gasull ha estat una recerca molt detallada de la biografia verdagueriana.

Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto es pregunta, entre moltes altres coses, si Jacint Verdaguer va trepitjar, o no, el cim més alt del Pirineu. A més a més, explora i repassa les vivències, els records, els mites, els escrits i les paraules del poeta folguerolenc, que ell mateix va escriure durant el viatge.

Carme Torrents, directora de la Fundació Jacint Verdaguer, va destacar que l’editorial Verdaguer Edicions fa només tres anys que es va crear i és molt important que ja es comencin a recollir premis. Maleïda és un dels llibres més venuts de l’editorial de la Fundació Jacint Verdaguer, que vol acostar les vivències del poeta a nous públics.

El cuiner Nandu Jubany seguirà vinculat al Dakar 2017El cuiner, i col•laborador de La Falguera, Nandu Jubany tenia previst participar en el seu primer Dakar durant la 39ª edició de la cursa. Malauradament, però, Jubany va patir un accident mentre entrenava al Marroc a principis de desembre i es va fracturar el radi del braç esquerre.

Jubany, que havia de córrer amb una KTM, feia molts anys que volia participar al Dakar, però per diferents motius l’espera es va anar allargant. Aquest cop, però, havia aconseguit convèncer Nani Roma perquè l’ajudés, i des de ja fa gairebé un any, Nandu Jubany s’estava preparant per participar a la que es considera la cursa més complicada del món amb la col•laboració del pilot folguerolenc, Santi Tona, Jordi Viladoms, el fisioterapeuta Marc Codina, el preparador físic Jaume Palau i el nutricionista Toni Solà.

Jubany no només volia participar en la cursa, sinó que també tenia un objectiu solidari: ha decidit aprofitar la seva repercussió mediàtica com a cuiner per donar la màxima difusió al Projecte ARI, per recaptar fons pel tractament i la investigació de la leucèmia.

Nandu Jubany, però, seguirà parcialment vinculat a la cursa, ja que, tal i com es va comprometre abans de patir la lesió, el cuiner del seu equip Carles Polo, viatjarà al Dakar per cuinar els dinars i sopars dels pilots de l’equip KTM i Husqvarna.

“Nadal entre pobles”: quatre pobles i una activitat per celebrar NadalDurant aquest Nadal se celebrarà la 5ª edició del projecte “Celebrem junts el Nadal”. Es tracta d’una iniciativa conjunta entre els ajuntaments de Santa Eugènia de Berga, Calldetenes, Sant Julia de Vilatorta i Folgueroles que té com a objectiu poder dur a terme millors projectes i actes per als habitants dels pobles mancomunant serveis i, així, optimitzant recursos.


Aquest any l’acte de celebració del Nadal tindrà lloc el dia 30 de desembre a Santa Eugènia de Berga, on el grup juvenil català Macedònia farà un concert al pavelló del poble. Així doncs, Santa Eugènia es converteix en el primer poble dels quatre que formen el projecte “Celebrem junts el Nadal” que realitza el primer esdeveniment d’aquesta renovació: a partir d’ara, es durà a terme un únic acte a un poble en concret. Durant els següents tres anys, es passarà el relleu als tres pobles restants.

D’aquesta manera, els ajuntaments volen oferir un millor servei i activitats més potents als seus habitants, optimitzant al màxim els recursos dels quals disposen. Un exemple dels resultats que es poden obtenir amb aquesta organització és el que va tenir l’acte “Cantem Junts”, que es va celebrar el passat més d’abril a l’escola de Folgueroles.

Guanyadors del Concurs de Dibuix i Pintura Ràpida de la Festa Major 2016

El passat 4 de setembre, en el marc de la celebració de la Festa Major de Folgueroles, es va dur a terme el Concurs de Dibuix i Pintura Ràpida. Els participants competien en diferents categories (infantil, juvenil i adults), però amb una mateixa temàtica: tots els treballs havien de tenir com a temàtica principal, evidentment, la Festa Major.

Tot i que totes les obres que es van presentar eren de molta qualitat, el jurat va lliurar els premis guanyadors a Pau Olmo, en la categoria infantil (fins al 10 anys), Xenia Riera, en la categoria juvenil (d’11 a 17 anys) i Dolors Bagué, guanyadora del concurs en la categoria d’adults (a partir dels 18 anys).

Per tots aquells que estigueu interessats en veure els treballs guanyadors, podeu veure-les a l’Instagram de l’ajuntament de Folgueroles: @flgr.info .

Lliurament de la Coca d’Or 2016 a Montse Segalés GallifaDurant el XII Concurs Gastronòmic “La coca del mossèn a la cuina” que es va celebrar el diumenge 4 de setembre als jardins de Can Dachs, es va lliurà la cinquena Coca d’Or de Folgueroles.

Es tracta d’un guardó amb el qual l’ajuntament del poble vol fer un reconeixement a les persones que han dedicat o dediquen bona part del seu temps lliure a preparar, organitzar i dur a terme alguna de les activitats socials i culturals del nostre municipi.

Aquest any, per primera vegada des de què es lliure el guardó, la Coca d’Or ha anat a mans d’una dona: la Montse Segalés i Gallifa. Una dona que, amb molta paciència, constància i dedicació, ha ensenyat a desenes de folguerolencs les danses populars del poble que es ballen any rere any a la Plaça Verdaguer de Folgueroles en motiu de les Festes Verdaguer.

NOTÍCIES


Carles Baronet va fer el lliurament de la Coca d’Or a la Montse, a qui tot el poble coneix i estar agraït per la seva aportació i dedicació a Folgueroles.

Dos folguerolencs fan podiDiumenge dia 6 de desembre es va disputar en el marc del campionat Universitari de Catalunya, el II Cros A.T.E. Ciutat de Tortosa “Gran premi Eduardo Frondós”, en el qual dos atletes folguerolencs van fer podi en un cros molt dur i exigent perquè hi havia fang.

L’atleta de Folgueroles Laia Aguilar Bruch (Club Atlètic Vic) que corria per a la Universitat de Girona va quedar Subcampiona de Catalunya femení.

L’atleta també folguerolenc Albert Baronet Nogué (Manresa) que corria per a la Universitat de Lleida també ha quedat Subcampió de Catalunya maculí temps de 26 mi 41 s. Per molts anys a tots dos.

El Casol de Puigcastellet apareixarà a la Guia dels Pobles IbersEl passat dilluns 12 de desembre Julià Guillamon, crític del diari generalista La Vanguardia, va visitar el Casol de Puigcastellet de Folgueroles. Guillamon és l’encarregat de redactar la Guia dels jaciments ausetans, entre ells El Casol de Puigcastellet. Aquesta Guia s’inclourà dins d’una nova proposta turística que permetrà conèixer tres jaciments osonencs en globus.

Un projecte del Museu d’Arqueologia i els ajuntaments dels diferents pobles catalans, permetrà editar una guia dels pobles ibers del territori català, que comptarà amb el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per tal d’impulsar, novament, la ruta dels Ibers.

NOTÍCIES


ASTRONOMIA I METEOROLOGIA

Amb motiu del Nadal i, tenint en compte l'estreta relació que té Folgueroles amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona, ens feia gràcia fer-vos arribar un article sobre l'estrella de Nadal que va escriure Mn. Manel Serinanell (1909 - 2001), ja fa uns anys, fundador de l'Agrupació conjuntament amb altres entusiastes de l'astronomia.

L'Estrella dels ReisEncara que Stephen W. Hawking ens digui que la fletxa del temps no pot tornar enrere, la nostra memòria, si que ens permet fer-ho i ho fem. Si retrocedim dos o tres mil anys enrera, sabem que aquella humanitat, sense l'enllumenament d'ara veia un cel nocturn transparent i verament encisador. Hi hagué uns tres Reis que, assabentats del naixement del «Rei dels Jueus», veient la «seva ESTRELLA» a l'orient, es decidiren a anar a veure'l i adorar-lo.

¿I què se sap d'aquesta Estrella?

Són molts els que s'han preocupat d'aquest fet. Un dels estudiosos fou l'alemany Kepler. Aquest astrònom i matemàtic intrèpid, partint de la base que només els planetes es mouen entre les estrelles, suposà que, l'estrella dels Reis, devia tenir alguna relació amb els planetes. Així, es dedicà a la determinació de conjuncions importants dels grans planetes i trobà que l'any setè abans de la nostra era, n'hi havia hagut entre Júpiter i Saturn. Amb tot i el rigor dels seus càlculs, no prosperà la seva proposició o hipòtesi.

Més afortunat va ser, encara que no resolgués tot l'enigma, el pintor i arquitecte Giotto de Bondone. La cosa va anar així: L'any 1301, als seus 34 anys, veié pel cel de la Toscana el pas d'una bellíssima estrella amb cua: era el cometa Halley. Colpit per aquesta visió, un parell d'anys més tard, va plasmar-la sobre el Portal de Betlem el dia de l'adoració dels Mags. No hauria estat gens estrany que, aconsellat per algun expert, s'hagués decidit a donar aquest pas, ja que accelerant el seu moviment , superior al dels planetes, pogués seguir i guiar el camí dels Reis. D'aquesta manera, amb la pintura del cometa a la capella Scroveni de Pàdua, es creava la iconografia del cometa com a missatger messiànic. No cal dir que d'aquesta capella paduana, el cometa Halley ha passat a ornamentar els «pessebres» de gran part d'Europa, assenyalant el camí dels Reis.

Tot i que el cometa, en passar prop del Sol té un moviment més ràpid que els planetes, tampoc no se li podia d'adjudicar la prerrogativa de ser l'estrella guia dels Reis. Altres han apuntat cap a una estrella «nova» o una «supernova», o el que fos, sense encertar-ho ningú. Per tant, hem de convenir entre tots, que l'estrella dels Reis fou una estrella «PRODIGI», com ho fou també el Gran Misteri de Nadal. No fou també un prodigui que aquest cometa no fes por a ningú...?

Reconeixem la nostra insuficiència i humiliem-nos com els Reis davant el diví nadó, oferint-li el nostre cor penedit, ofrena que li serà més agradable encara que la presentada pels venerables tres sants Reis. Mn. Manuel Serinanell i Mir, pvre.Agrupació Astronòmica d'Osona


INFORMACIONS DIVERSES / AGENDA

DIA 24 DE DESEMBRE•Cant de la Sibil•la: A 2/4 de 12 de la nit a l'església parroquial. Abans de la Missa del Gall. És un drama litúrgic i cant gregorià a capela. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós pronostica l'arribada del Messies i la fi del món.•Cantada de nadales. A la sortida de la Missa del Gall

DIA 25 DE DESEMBRE•Pastorets: Lloc: Centre Cultural. Horari representacions: 18:00h/19:00h/20:00h. Entrades limitades

DIA 26 DE DESEMBRE•Poema de Nadal. A les 6 de la tarda a l'església parroquial. Poema de Nadal amb la col•laboració de la coral L’Albada dirigida per David Rodríguez

DIA 30 DE DESEMBRE•Patge Reial. A les 8 del vespre al Centre Cultural. El Patge Reial recollirà les cartes

DIA 5 DE GENER•Cavalcada de Reis. Hora d'inici: 2/4 de 7 de la tarda

PESSEBRE MONUMENTAL del Casal d'Avis a la Sala de Plens de l’AjuntamentDies: 24,25,26 I 31 de desembre i 1 i 6 de generMatí de 11 a 13:30 h Tarda de 17 a 19 h.

Dades municipalsDades Municipals a data 12/12/2016

Homes Dones Població

Homes % T. Homes Dones % T.Dones Població

1.169 50,65 1.139 49,35 2.308

Moviments naturals de la població del 01/01/2016 al 12/12/2016

Naixements 24

Matrimonis 10

Defuncions 17

Més informació a www.folgueroles.cat AGENDA NADALENCA

FESTES LOCALS 2017: 5 de juny, Segona Pasqua i 12 de setembre Festa Major

Dies en què NO HI HAURÀ RECOLLIDA porta a porta : 23 de juny, revetlla de Sant Joan, el 24 de desembre, nit de Nadal, el 31 de desembre, Cap d’Any i el 5 de gener, nit de Reis.

AGRAÏMENTSAquest any l’arbre de Nadal que s’ha posat a la plaça ha estat donat per mossèn Francesc Besora.

FELICITACIONSA la nostra col•laboradora Magalí Martí Generó que fa poc va ser mare.

FE D’ERRATESA «La Falguera» n. 44 de juny , p.46, en l’escrit “De Folgueroles a Minnessota” posava que Minnessota és un estat amb més de 100 mil llacs quan havia de dir 10 mil llacs.


HORARIS I TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament. Oficines De dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia Telèfon 93 812 20 54 Fax 93 812 21 92 Correu electrònic: [email protected]

Horari arquitecte Dimarts de 5 a 7 de la tarda Horari alcalde Horaris a convenirHorari regidors Horaris a convenir

Horari Assistent Social Dimecres matí de 10 a 13 h. Telèfon 93 812 54 45Horari Educadora social Dimecres matí de 10 a 13 h. Telèfon 93 812 54 45Horari Jutjat de Pau Dimarts de 9 del matí a 2/4 de 3 del migdia. Telèfon 93 812 29 80Visites Jutge de Pau Dimarts a partir de les 13 h.Horari Registre civil De dilluns a divendres de 9 a 2 del migdia Telèfon 93 812 20 54

Centre de dia Rural De dilluns a divendres de 9 a 5 de la tarda. Telèfon 93 812 21 95

Centre d’Interpretació i Informació de l’Espai Natural Guilleries-Savassona Telèfon: 93 812 23 29 Correu electrònic: [email protected] Horari: De dimarts a divendres de 10 del matí a 2 del migdia. Cap de setmana i festius: de 2/4 d’11 a 2 del migdia.

Guardes Espai Natural Guilleries-Savassona 608943416 / 608799641 / 650123394

Horari C.M. Verdaguer De dimarts a diumenge de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. Dimarts tarda de 5 a 7. De l’1 d’abril a l’1 de novembre, dissabtes de 5 a 7 de la tarda Telf. 93 812 21 57. Correu electrònic: [email protected]

Telèfon escoles 93 812 22 04 Telèfon rectoria 93 812 23 17 Telèfon llar d’infants 93 888 70 86 Recollida del trasto El 3r dimarts de cada mes. Cal telefonar abans a l’ajuntament. Deixalleria mòbil El 1r dimarts de cada mes

Horari Correus Cada dia de 2/4 de 10 a 2/4 de 11 del matí

AltresBombers (urgent) 112 SOREA (Avaries) 902 250 370SEM (EMERGÈNCIES) 112 Bombers (no urgent) 93 886 25 25Mossos d’Esquadra (urgències) 112 Gossera d’Osona 93 888 75 87Mossos d’Esquadra 93 881 57 00 ABS (Sta. Eugènia) 93 885 45 56

Consultori de FolguerolesTelèfon per demanar hora 93 812 23 33Horari per trucar Dilluns, dimarts i dijous de 9 del matí a 1 del migdia Dimecres de 2/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre Divendres de 2/4 d’11 del matí a 1 del migdia

El consultori estarà obert fins a les 3 de la tarda cada dia excepte els dimecres. El dimecres s’obre de 2/4 de 5 de la tarda fins a les 9 del vespre.




Documents

REVISTA INFORMATIVA Nº45 Desembre 2016 EDITA: …Aquesta Falguera ha estat possible gràcies a la col∙laboració de: Editorial ..... Personatges