A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013

Revista gratuïta

Revista digital del comerç de Sabadell

nº11octubre2013

Castanyada vs

Halloween

ASabadellComerç de proximitat

núm. 11 octubre 2013

SabadellComerç de proximitatA

SabadellBotigues.com

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.

Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres lleonesas i galleges i el Samhain (també gallec), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels

morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets

pàg.

2EN PORTADA

La Castanyada




o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d’abans eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples

i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai destinat a l’ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

“Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?”

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

“Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

“Tanmateix, de tot l’univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d’ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l’àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:”Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?” — Joan Soler i Amig

pàg.

3EN PORTADA



Halloween (contracció de All Hallows’ Eve, ‘Vespre de Tots els Santos’), també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Difunts, és una festa d’origen cèltic que se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre, sobretot en països anglosaxons com Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit, i, en menor mesura, a Argentina ,Xile, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú o el conjunt de Centreamèrica.

Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració cèltica del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Santos,

celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta en gran part d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un

rerefons religiós. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a Amèrica del Nord durant la Gran fam irlandesa.

El dia s’associa sovint amb els colors taronja, negre i morat i està fortament lligat a símbols com la jack-o’-lantern. Les activitats típiques d’Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionat de pel·lícules de terror.

pàg.

4EN PORTADA


Halloween


SabadellComerç de proximitatA pàg.

5EN PORTADA


solucions de màrqueting i comunicació

[email protected]

Castanyada vs

Halloween

Revistes digitals, webs, papereria, disseny gràfic

Dolç o truc, truc o tracte, travesura o dolç o treta o tracte (trick-or-treat en anglès) és una activitat d’Halloween en el qual els nens recorren les cases del seu veïnat disfressats, demanant dolços amb la frase «dolça o truc?», «dolç o travesura», «truc o tracte?» o «em dóna el meu calaverita?». El truc és una amenaça de broma als amos de la casa en el cas que no es proporcionin llaminadures.

Aquesta pràctica tindria origen en la tradició de demanar el “soul cake” (pa d’ànimes) a Gran Bretanya o Irlanda en l’Edat Mitjana. Al seu torn la tradició de demanar el “soul cake”, o “trick or treat”, seria l’equivalent a la tradició portuguesa de demanar el “pão-per-deus”, (també anomenat “santoro”, o “bolinhos”), esmentada per primera vegada al segle XV, (en algunes regions de l’interior de Portugal era tradició que els nens portessin una carabassa amb una cara tallada i una vela en el seu interior per il·luminar) i la tradició gallega de demanar el “migallo”, ja a Blanes es deia “almoina” i a Eivissa era costum els joves recórrer les cases demanant menjar en sufragi de les ànimes.

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20mes%20info%20



Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .

Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació [email protected]

!

Usue Arrieta i Vicente Vázquez formen la marca artística WEAREQQ i fins a finalitzar el mes de novembre es pot veure a Sis Galeria de la Travessia de la Borriana, 6, un dels seus treballs, que ha coincidit en el temps amb una altra exposició dels mateixos artistes a la Galeria Adhoc de Barcelona, on presentat la seva proposta Doble vertiente. No podem obviar de comentar que aquest any, Arrieta/Vázquez han mostrat també una part del seu treball a l’Espai 13 de la Fundació Miró, amb el títol Ocho o diez, seis o siete lobos, i la seva presència com artistes convidats a una trobada a la Fundació Antoni Tàpies.

R5, el leit motiv de la posta en escena de l’obra que podem veure a Sis Galeria és una percepció de l’interior i exterior de la popularitat de l’automòbil, que combina la mecànica (representada per un vehicle/giny), l’objecte escultòric, la preparació de la carrera de Lumo (Pais Basc) l’any 2010, carreres conegudes com les fórmula 1 populars, on els intrèpids conductors es llancen costa avall sobre un lleuger i senzill suport metàl.lic amb rodes. Aquest és un espectacle molt consolidat i Arrieta i Vázquez van entrar en contacte amb aquestes activitats l’any 2010 quan van rodar el reportatge “Goitik behera, behera gora”.

D’aquesta experiència en sorgí la idea d’aglutinar diversos moments del què significa la carrera, però sense que en sigui l’element “exposat”, sinó que és en si mateixa l’aglutinadora dels tres móns que conflueixen en la sala d’exposicions: el Zalloberri, el prototipus d’un giny que durant tres anys va córrer aquest tipus de curses, el video de la presentació d’aquest vehicle a la carrera de Lumo del

2010 i un conjunt de fotografies, amb R-5 com a element constant, de diversos barris de Lumo.Aquesta posta en escena d’Arrieta i Vázquez, com totes les que els coneixem, tenen l’economia formal d’un poema visual que participa de tot l’espai de la sala on es presenta i que esdevé espai físic i psicològic a la vegada perquè la seva recerca està en aprofundir en el determinant de les formes amb un vincle multifacètic.

Fins al 30 de novembre a Sis Galeria.

CULTURAArt / Exposicions

, la proposta conceptual d’Arrieta/Vázquez a Sis Galeria

Francesc Cutchet


pàg.

6R5

http://www.sabadellbotigues.com

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Col%C2%B7laboraci%C3%B3%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20informaci%C3%B3%20per%20apareixer%20a%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat




La creativitat és la clau per capgirar les cosesTaller de Marketing



Aquests dies, i fins a començaments del mes de novembre, podem veure a la Galeria Genial del carrer de l’Escola Industrial, una exposició de les pintures de l’artista de Valldoreix, Nuria Valles, que porta per títol Barcelona 5*****.Dirigida pel també artista Gerard Torres, aquesta galeria fusionada al Restaurant Genial, continua presentant mostres interessants amb un criteri estètic molt definit: l’arribar a l’espectador sense estridències, sense riscos, tenint molt present la simbiosi equilibrada amb el restaurant amb el que comparteix l’espai.En aquesta ocasió, les pintures de la Nuria Valles, ens presenten una escenografia lúdica de

Nuria Valles, escenografia lúdica a Genial Art Gallery Francesc Cutchet

pàg.

7

http://www.tallerdemk.com





Barcelona, on la predominança del color viu i encès banya de lluny tota l’atmosfera dels quadres. Aquests paisatges urbans, d’una ciutat prou coneguda com Barcelona, esdevenen més suggerents que descriptius, on tot té vida, on l’escenografia del paisatge ens apropa a horitzons i línies impossibles, que la pintora estructura i motllura al seu antuvi per oferir-nos uns quadres on tot és dinàmic però que alhora es mostra fugitiu. Nuria Valles crea universos barcelonins que se situen entre la realitat i la ficció, amb la captació del moment, vist des d’hotels

de cinc estrelles capitalins, i ens fa pensar que parteix de la premissa que l’art no ha de ser només una imitació de la realitat sinó el seu complement, un mitjà d’expressió on es suggereix més que no pas es mostra, un indret on l’artista estableix una conversa fluida amb la identitat primera del paisatge, el transforma, en manipula els contorns, juga amb la forma i els colors, que tenen un valor local en cada edifici però que també juguen a donar el cromatisme en equilibrada correspondència amb el conjunt.Així doncs, en l’obra que ara ens presenta la Nuria Valles a Genial Art Gallery, des d’una posició autonoma a qualsevol isme, impera una magna òpera de colors on les formes pictòriques venen determinades per un tractament lúdic del paisatge urbà en el que s’hi encabeix tot un reguitzell de tonalitats cromàtiques que els proporcionen un efecte quasi immaterial i eteri.

pàg.

8

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com Clica aquí per entrar!




La gripe y el resfrío son afecciones habituales que se presentan fundamentalmente durante el otoño y el invierno. Muchas personas tienden a confundir los síntomas de ambas y, consecuentemente, recurren a tratamientos inadecuados que no hacen más que complicar su estado de salud. Por ello, a continuación exponemos algunas nociones generales, para que los consumidores puedan estar alertas ante la aparición de los primeros síntomas.

La gripe (influenza)Es una enfermedad respiratoria contagiosa, causada por los virus de la influenza, que pueden ser de tipo A, B o C. Los dos primeros son los responsables de las epidemias que se producen casi todos los inviernos, y con frecuencia están asociados con un aumento en los índices de hospitalización y de muerte. El de tipo C, en cambio, generalmente produce enfermedades respiratorias leves, o incluso puede pasar desapercibido.

Los síntomas de la gripe son fiebre alta (38º o más), dolor de cabeza, decaimiento, tos, dolor de garganta, congestión nasal, dolor muscular y malestar generalizado. También pueden aparecer síntomas digestivos como náuseas, vómitos y diarrea, pero éstos son más comunes en los niños que en los adultos. La enfermedad tiene un período de incubación corta (2 a 5 días) y es altamente contagiosa desde un día antes de aparecer y hasta siete días después.

PrevenciónUna de las medidas más eficaces para prevenir esta enfermedad es la aplicación anual de la vacuna antigripal, antes del comienzo del invierno. Las Normas Nacionales de Vacunación establecen que debe aplicarse en otoño, antes de la aparición de los primeros fríos, idealmente antes de la segunda quincena de abril.

La vacuna se encuentra especialmente indicada para grupos de riesgo tales como adultos mayores de 65 años, personas con enfermedades crónicas (diabéticos, cardíacos y pulmonares) y con alteraciones de la inmunidad, niños o adolescentes que mantienen una terapia prolongada con ácido acetilsalicílico (aspirina) y trabajadores de la salud pública (médicos, enfermeros y aquellos que tienen contacto con pacientes de alto riesgo). De todas maneras, puede aplicarse desde los seis meses de vida, sin límite máximo de edad.

SALUT


Es un resfriado o una

gripe?

pàg.

9



SALUT

Además, para prevenir la transmisión de la enfermedad de persona a persona, podemos adoptar las siguientes medidas:• Lavarse frecuentemente las manos (antes y después de comer, al volver de la calle, luego de estrechar las manos a alguien que tiene tos y resfrío, luego de ir al baño, etc.).• Evitar acercarse a personas que padezcan gripe.• Al toser o estornudar, cubrirse la boca o la nariz con un pañuelo de papel o, en su defecto, con el pliegue del codo. No se recomienda cubrirse con las manos, ya que ello favorece la transmisión del virus.

Tratamiento

Si la persona afectada no padece de una enfermedad crónica, resulta conveniente adoptar las siguientes conductas:• Descansar mucho.• Beber mucho líquido.


pàg.

10

• Evitar el consumo de alcohol y tabaco.• Permanecer en el hogar y no entrar en contacto con otras personas, para evitar contagiarlas.• Pueden consumirse medicamentos de venta libre destinados a aliviar los síntomas de la gripe, pero no debe administrarse aspirina a los niños o jóvenes.La mayoría de las personas en buen estado de salud se recuperan de la gripe sin complicaciones.Preste atención a las señales de emergencia

En algunas personas afectadas por la gripe, pueden presentarse algunas señales clave de emergencia que indican que el paciente requiere atención médica urgente:

• En los niños, síntomas como fiebre sostenida, respiración rápida o trabajosa, color de la piel azulado, cambios en el estado de conciencia (tales como dificultad para despertarse) e irritabilidad. También cuando los síntomas de la gripe mejoran, pero luego regresan con fiebre y empeoramiento de la tos.• En los adultos, síntomas como fiebre alta o sostenida, dificultad en la respiración o falta de aire, dolor o presión en el pecho, desmayo, confusión o vómitos severos y/o persistentes.

El resfrío comúnEs una enfermedad infecciosa muy común, que afecta las vías aéreas superiores. Se presenta con mayor frecuencia durante la temporada invernal, aunque el clima frío no constituye una causa determinante de su aparición. Genera un alto ausentismo escolar y laboral, y una importante demanda de consultas clínicas.El resfrío es causado por virus que se diseminan en el medio ambiente cuando una persona afectada tose, habla, o toca a otra que se encuentra en su entorno. Al existir más de 200 diferentes virus que pueden causar la enfermedad, es posible padecer más de un resfrío por año, provocados por un agente causal diferente.Los primeros síntomas (picazón en la garganta, nariz congestionada o que gotea, estornudos, tos, dolor de cabeza, fiebre moderada, cansancio o dolores musculares) comienzan a los dos o tres días posteriores de haber tenido contacto con un foco infeccioso. Las mayores posibilidades de contagio se presentan durante los primeros cuatro días y, si bien uno de cada cuatro resfríos duran hasta dos semanas o más, la mayoría desaparece en el curso de una semana.

TratamientoTeniendo en cuenta la gran cantidad de virus que pueden provocar los resfriados, no existe una vacuna para prevenirlos, sino que solamente se encuentrandisponibles medicamentos que permiten disminuir la intensidad de los síntomas. También resulta de utilidad cumplir con las siguientes recomendaciones:• Mantener una hidratación abundante, sobre todo los niños y ancianos.• Evitar actividades extenuantes y mantenerse en reposo.• Disponer de un entorno confortable, templado y con una adecuada renovación del aire.




pàg.

11SALUT

• Elevar la cabecera de la cama puede ayudar a reducir la intensidad de la tos nocturna.

Para tratar de evitar el contagio, es necesario adoptar las siguientes medidas:

• Intentar mantenerse alejado de cualquier persona que se encuentre fumando o esté resfriada. Las partículas virales viajan hasta 3,7 metros, a través del aire, cuando una persona resfriada tose o estornuda. En tanto, el humo del tabaco es un irritante de la vía aérea, de la nariz y de la garganta, y tiende a agravar los síntomas de la enfermedad.• Lavarse las manos muy bien y con frecuencia, en especial después de sonarse la nariz.• Cubrirse la nariz y la boca al toser o estornudar.• Evitar compartir toallas, vajilla y utensilios con una persona resfriada. Tampoco beber del mismo vaso, lata o botella que otras personas, ya que es imposible saber si alguien se encuentra a punto de contraer la enfermedad y ya está diseminando el virus.• No levantar los pañuelos usados por otras personasDurante el curso del resfrío pueden presentarse complicaciones como sinusitis, otitis, tonsilitis, o el agravamiento de una enfermedad respiratoria crónica preexistente. Si el estado del enfermo empeora en lugar de mejorar, deberá consultar inmediatamente con su médico de cabecera.

Cuidado con los antibióticosComo ya hemos señalado, la gripe y el resfrío carecen de un tratamiento específico, y sólo es posible aliviar sus síntomas. Para lograrlo, muchas personas consumen medicamentos de venta libre, pero existen también quienes recurren a especialidades medicinales de venta bajo receta sin contar con ella. Esta acción,denominada técnicamente autoprescripción, es siempre cuestionable, reprochable e irresponsable.Consecuentemente, es de fundamental importancia tener en cuenta que los antibióticos no combaten los virus. Por lo tanto, no están indicados para éstas ni otras enfermedades cuyos agentes patógenos sean virus. Su prescripción depende del juicio clínico, y constituye por lo tanto una responsabilidad exclusiva e irremplazable del médico, cuando la condición del paciente lo requiera.

Por lo tanto, la autoprescripción de un antibiótico es una modalidad improcedente porque:

• No curará la infección.• No ayudará a que el paciente se sienta mejor.• No evitará que otras personas se contagien.• Puede comprometer seriamente su salud.• Cuando se consumen innecesariamente, inducen a las bacterias a desarrollar resistencia a los antibióticos.

Tenga en cuenta que una infección producida por una bacteria resistente a diferentes antibióticos disminuye seriamente la probabilidad de que la persona se cure.En síntesis, la autoprescripción con antibióticos es perjudicial para su salud.




Fuente: ANMAT.GOV.AR

pàg.

12SALUT




pàg.

13

El desenvolupament correcte del peu de l’infant dependrà en gran mesura de la utilització d’un calçat adequat a cada etapa de la infantesa.

Durant els primers mesos de vida el calçat només ens servirà per protegir el peu dels factors climàtics, en cas de posar-li sabates haurien de ser sense sola ,com si fos un guant, ja que en el transcurs del primer any el peu creix normalment fins a quatre números, passem d’un nº 16 a un nº 20, i una sabata rígida perjudicaria aquest creixement fisiològic.

Els materials han de ser naturals i molt transpirables ja que és normal que als nens els hi suïn molt els peus. Comença a caminarEtapa “Step up” (“em poso de peu”)

Quan el nen està física i emocionalment llest començarà a caminar, no s’ha de forçar, el rang d’edat de marxa independent va dels 10 als 18 mesos.A partir dels 10 mesos, prepararem el peu del nen per gatejar i començar a estar dret, tindrem cura de tenir una sabata amb punta arrodonida que aporti comoditat i que permeti el creixement dels peus sense restriccions, un factor clau durant aquesta etapa. La puntera serveix per protegir els seus dits i els dors del peu del fregament amb el terra i dels possibles cops, sobretot si gateja cap a enrere.

La sola ha de ser poc gruixuda , antilliscant i molt flexible, així permetem que la mobilitat sigui correcte i per tant el desenvolupament adequat del peu. Etapa “I-walk” (“camino”)

En el moment que el nen comenci a caminar sol i a córrer, posarem sabates més reforçades a la part posterior i laterals, a fi que li subjectin be el peu a nivell del taló per evitar moviments molt similars als que tenim quan ens torcem el peu, aquesta part del calçat s’anomena contrafort.Sempre amb tanques que subjectin bé la sabata al peu, el velcro els dóna autonomia. Quan comprem sabates noves es recomana deixar un marge de 12 mm. És important tenir en compte que els peus dels nens no ténen el sistema nerviós plenament desenvolupat, per tant, no ténen la sensació d’incomoditat si la sabata s’els hi ha quedat petita. A Vincent Sabadell, la botiga especialitzada en calçat per a nens, nenes i nadons hi prodreu trobar tot tipus de sabates adequades per al creixement dels que més estimem.

El calçat dels nostres fills

Anna Planas

c/Palanca 8-10(tocant al Passeig de la Plaça Major)

Sabadell93 127 89 36

COMERÇ

http://www.sabadellbotigues.com/vincent/

Preparació:

Pas a pas:

Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d’ametlla. Afegirem l’anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d’ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.

Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.

PANELLETS

CUINA

-1 kg de farina d’ametlla crua-800 gr de sucre -150 gr de patata bullida amb pell-la pell de ½ llimona ratllada -30 gr d’anís dolç

Ingredients:


Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?

Doncs hauria de fer-ho

PUBLICITAT



pàg.

14


Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d’aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.

Panellets de cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.

Panellets de xocolata:Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.

Panellets de taronja:Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.

Panellets de castanya:Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor. En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està. Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.

Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.

CUINA




pàg.

15

PUBLICITATEls seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com. Clica aquí per entrar


Iguana les mascotes no són una joguina

les mascotes no són una joguina

SabadellComerç de proximitatA MASCOTES


pàg.

16

Un dels principals atractius d’aquests animals és la semblança que tenen als dinosaures, aquestes prehistòriques i gegantesques criatures que van

residir a la terra fa milions d’anys.

Potser sigui aquest el motiu que moltes persones s’interessin per les iguanes com a

mascotes. No obstant això, resulta impossible establir amb certesa l’origen de portar les iguanes a l’entorn domèstic. No existeixen registres de cap tipus que permetin conèixer la data exacta en la qual els aborígens americans comencessin a tenir i a cuidar a aquests rèptils

per a companyia o com a aliment potencial.

Un rèptil mexicà La iguana verda comuna és un dels llangardaixos més populars de la família dels iguánidos. El seu hàbitat natural s’estén des de les terres baixes de

Mèxic, fins a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud. Solen desenvolupar la seva vida en les rodalies de tolles, rius, llacs, mars o muntanyes. Normalment, les iguanes estan suspeses de les branques dels arbres per evitar els perills de la superfície terrestre. A més, són capaços d’estar sota l’aigua més d’una hora: són bones nedadores i corredores.

Les iguanes surten del seu ou al maig, mesurant aproximadament 20 cm. En néixer tenen un color verd grisenc que es torna més brillant durant la maduresa, per tornar a l’opacitat en l’edat adulta. Totes elles tenen en el dors unes pues flexibles que s’estenen per tota la longitud del seu cos. En el cas dels mascles, les pues són de major grandària.

A més, aquests animals posseeixen grans escates sota l’angle posterior de la mandíbula i una llengua curta i gruixuda amb nombroses osques. Les seves fortes potes li permeten grimpar pels troncs més difícils i la seva cua té la capacitat de regenerar-se. Poden utilitzar-la com a arma defensiva, a manera de fuet, per atacar als seus adversaris.

Anúm. 11 octubre 2013

pàg.

17SabadellComerç de proximitatA

le

s m

as

co

te

s n

o s

ón

un

a j

og

uin

a

MASCOTES

les mascotes no són una

joguina


pàg.

17Aliments permesosLa dieta de la iguana ha d’incloure alts percentatges de vitamina D, calci i fòsfor per impedir que aquest rèptil es contagiï de MBD, una malaltia metabòlica dels ossos. Així, s’ha de donar de menjar al rèptil al matí a força de remolatxa, nap, julivert, fulles de mostassa, flors de dent de lleó, fulles d’hibisc, fulles de ficus, flors de rosa, brots de mora, rabanitos, carabassa, tomàquet, espàrrec, cogombre i batatas.

També pot digerir fruites com a figa, papaia, mànec, gerd, poma, kiwi, meló, síndria, pera, pruna i maduixa. Un dels components imprescindibles en la dieta d’una iguana és l’aigua, que ha de ser canviada tots els dies per evitar el creixement de bacteris, ja que defequen en ella.

Quan una iguana no menja correctament, cal preocupar-se. Això es pot deure a diferents motius, uns més perillosos que uns altres. Alguns d’ells són: problemes metabòlics, intestinals, paràsits o estrès. Encara que també es pot deure a una alimentació inadequada, infeccions o excés/defecte d’humitat. D’altra banda, pot tractar-se d’un símptoma d’embaràs. En qualsevol cas, cal portar a l’animal al més aviat possible al veterinari.

Com seleccionar-laL’elecció de la iguana apropiada és molt important per al futur d’aquesta mascota. A l’hora d’escollir, cal observar que l’aspecte sigui saludable perquè és molt complicat que, una vegada contreta la malaltia, millori la salut. A més, s’ha d’evitar que l’animal provingui directament del seu hàbitat natural. Això és a causa que sofreixen un gran estrès d’adaptació a nous entorns i es neguen a menjar.

La grandària no està relacionat amb la seva categoria o fortalesa. L’ideal és triar una que es mostri extrovertida i vivaç. Una iguana

sana emmagatzema greix en la part posterior de les seves potes i a la

base de la seva cua. Si aquestes zones apareguessin flàcides, seria símptoma

d’afeccions.


Anúm. 11 octubre 2013

pàg.

18SabadellComerç de proximitatA

MASCOTES


pàg.

18El ventre i el recte han d’estar nets, igual que la boca i els orificis nasals. L’elecció del sexe no constitueix diferències importants, ja que els caràcters de les iguanes no varien. Les qualitats d’aquests rèptils són la neteja, la tranquil·litat i la seva raresa. No cal decebre’s si la iguana no es mostra afectuosa, perquè són animals independents i esquerps.

PUBLICITATEls seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com Clica aquí per entrar




The last waltzContinuant amb la serie, en aquesta revista parlaré de The Last Waltz.

The Last Waltz és una banda sonora i l’últim àlbum del grup nord-americà The Band, publicat pel segell discogràfic Warner Bros Records a l’abril de 1978. L’àlbum va acompanyar la publicació de la pel·lícula de Martin Scorsese The Last Waltz, la qual documenta l’últim concert del grup, que va tenir lloc el Dia d’Acció de Gràcies de 1976.

El triple àlbum documenta el concert de comiat que el grup va oferir en el Winterland Ballroom de Sant Francisco el 25 de novembre de 1976. L’esdeveniment va incloure un sopar per 5 000 assistents, amb balls de saló i un escenari amb l’escenografia de la Traviata.

El concert va incloure cançons de The Band intercalades amb cançons d’artistes convidats recolzades pel grup. La llista de convidats va incloure músics amb els quals els membres de The Band van treballar en el passat, especialment Ronnie Hawkins i Bob Dylan. Van Morrison, veí de Woodstock, coescribió i va participar en l’enregistrament de «4% Pantomime» per a l’àlbum Cahoots. També van participar músics amb els qui un o diversos membres del grup van gravar: Bobby Charles en el seu àlbum epónimo de 1972, Ringo Starr en el seu àlbum Ringo, Joni Mitchell en Court and Spark, Neil Young en el seu àlbum On the Beach, Muddy Waters en The Muddy Waters Woodstock Album i Eric Clapton en No Reason to Cry.

Els dos primers discos i la primera cara de l’últim van incloure cançons del concert, mentre que l’última cara del tercer disc va incloure «The Last Waltz Suite», integrada per diverses composicions de Robbie Robertson

MÚSICA

Portada del disc per l’edició japonesa

1001 discos que cal escoltar abans de morir


pàg.

19



i interpretades pel grup en uns estudis de Metre-Goldwyn-Mayer. La suite va incloure la col·laboració de Emmylou Harris en la cançó «Evangeline» i un remake de «The Weight» amb Mavis Staples.

El 16 d’abril de 2002, Capitol Records va publicar una caixa recopilatòria amb material inèdit no inclòs en la banda sonora original. La reedició va incloure setze cançons inèdites, entre les quals figuren versions en directe de «Caldonia», interpretada per Muddy Waters, una versió de «Rag Mama Rag», la cançó «Acadian Driftwood», amb veus de Neil Young i Joni Mitchell, el tema «W.S. Walcott Medicine Xou» i el tema de tancament del concert, «Don’t Do It». Malgrat presentar una versió més completa que la banda sonora original, el box set de The Last Waltz no és una edició definitiva del concert de comiat del grup ja que no inclou cançons interpretades durant el mateix com «Geòrgia On My Mind», «Chest Fever», «King Harvest (Has Surely Menja)» i «Evangeline».

Cara A1. «Theme from The Last Waltz» 2. «Up on Cripple Creek» Levon Helm 3. «Who Do You Love» Ronnie Hawkins 4. «Helpless» Neil Young 5. «Stage Fright» Rick Danko

Cara B1. «Coyote» Joni Mitchell 2. «Dry Your Eyes» Neil Diamond 3. «It Makes No Difference» Rick Danko 4. «Such A Night» Dr. John

Cara C1. «The Night They Drove Old Dixie Down» Levon Helm 2. «Mystery Train» Paul Butterfield, Levon Helm 3. «Mannish Boy» Muddy Waters4. «Further On Up the Road» Eric Clapton

Cara D1. «The Shape I’m In» Richard Manuel 2. «Down South in New Orleans» Bobby Charles, Dr. John 3. «Ophelia» Levon Helm 4. «Tura Lura Lural (That’s An Irish Lullaby)» Van Morrison, Richard Manuel 5. «Caravan» Van Morrison

Cara E1. «Life is a Carnival» Levon Helm, Rick Danko 2. «Baby, Let Me Follow You Down» Bob Dylan 3. «I Don’t Believe You» Bob Dylan 4. «Forever Young» Bob Dylan 5. «Baby, Let Me Follow You Down (reprise)» Bob Dylan 6. «I Shall Be Released» Bob Dylan, Richard Manuel

Cara F: The Last Waltz Suite1. «The Well» Richard Manuel 2. «Evangeline» Rick Danko, Emmylou Harris, Levon Helm 3. «Out of the Blue» Robbie Robertson 4. «The Weight» Levon Helm, Mavis Staples, Pops Staples, Rick Danko 5. «The Last Waltz Refrain» Richard Manuel, Robbie Robertson 6. «Theme from The Last Waltz»

MÚSICA

2ad

L’àlbum va acompanyar la publicació de la

pel·lícula de Martin Scorsese The Last Waltz


pàg.

20

Curiositats


MÚSICA


pàg.

21Cara C Pista 4 Further on up the road . Eric Clapton. En un moment de l’actuació i enmig d’un punteado de Clapton, a aquest se li despenja la bandolera fent que la guitarra se li desplaci. Robert Robertson que està atent, segueix fent el punteado fins que Clapton torna a estar llest. Tot això passa sense que la peça sofreixi cap incident , excepte apreciar que enmig d’un sol apareix el so d’una altra guitarra.

Destacar l’entrada al blues Mannish boy (C3) de Muddy Waters , la armónica de Paul Butterfield en Mystery Train, cançó que tambè va interpretar Elvis Presley, Helpless (A4) Neil Young, Caravan (D5) Van Morrison, Forever young (E4) Bob Dylan, Evangeline (F2) Emmylou Harris, Further On Up the Road (C4) Eric Clapton

Paul Butterfield: armónica y vozBobby Charles: vozEric Clapton: guitarra y vozNeil Diamond: guitarra y vozDr. John: piano, guitarra, congas y vozBob Dylan: guitarra y vozEmmylou Harris: guitarra y vozRonnie Hawkins: vozAlison Hormel: corosBob Margolin: guitarraJoni Mitchell: guitarra y vozVan Morrison: vozPinetop Perkins: pianoDennis St. John: bateríaJohn Simon: pianoCleotha Staples: corosMavis Staples: corosRoebuck “Pops” Staples: guitarra y corosYvonne Staples: corosRingo Starr: bateríaMuddy Waters: vozRon Wood: guitarraNeil Young: guitarra, armónica y voz

Músics convidats


2ad

CULTUR-Origen del nom de Barcelona

illa



Hi ha una llegenda que diu que Hèrcules va naufragar davant de la costa de l’actual Barcelona i que només els tripulants de la barca novena es van salvar, anomenant “barca nona” a la terra on van arribar. Una

segona explicació, una mica més històrica, diu que va ser el general Amílcar Barca, a les Guerres Púniques, qui la va fundar al segle III AC. La teoria més probable, però, explica que hi havia un poblat iber dalt del Mons Taber - on ara hi ha la Catedral - de nom Barkeno, i que els romans, a l’arribar a la plana, van fundar la colònia sobre els murs i ciments del poblat. El nom de la colònia romana era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino. De Bàrcino va evolucionar, amb els Visigots, cap a Barchinona, després els àrabs la van anomenar Madinat Barshiluna, i amb la reconquesta, es va tornar a dir Barchinona fins que anys després la K es torna dolça i acaba sent Barcelona.

Està a “la quina forca” Les execucions s’acostumaven a fer a les places públiques per donar exemple. També hi havia punts d’execució a extramurs, normalment a les vies d’accés a la ciutat. A Barcelona hi havia forques al Pla de Palau, al Pla de la Boqueria, a la Plaça Nova, a la Creu Coberta i també en un lloc allunyat del centre, al Turó de Finestrelles, just on ara hi ha el barri de la Trinitat Nova. Allà hi havia la cinquena forca. Per això

l’expressió “això està a la quinta forca” es refereix a quelcom llunyà.

El terratrèmol del 1428 Un potent terratrèmol amb epicentre a Queralbs sacseja la ciutat de Barcelona el dia 2 de febrer del 1428. Aterrits, els ciutadans es refugien a les esglésies, però el destí vol que el rosetó de Santa Maria del Mar, inaugurada poques dècades enrere, esclati en mil bocins a causa del sisme i aixafi a una trentena de persones, matant-les. Les muralles s’esquerden i moltes cases antigues s’inclinen. Avui dia encara en queda una, d’aquella època, al número 6 del carrer de Sant Domènec del Call.


pàg.

22

L’edifici encara està inclinat, des del 1428

SabadellComerç de proximitatA CULTUR-

illa


La matança del porcA les cases dels nostres avis normalment tenien animals pel seu propi consum. El porc era un d’ells, ja que a part de que podia menjar de tot després un cop sacrificat s’aprofitaven totes les seves parts desde els peus fins el nas.Era un animal que tots els pagesos criaven i quan el tenien prou gras el sacrificaven. Normalment ho feien a l’hivern ja que la carn es conservava millor i era quan l’home necessitava més aliment per combatre el fred.Així com hi havia un escorxador municipal (matadero)

per sacrificar bestiar de llana i cabrum, els porcs es mataven al carrer al davant de casa. L’ajuntament no deixava que es matessin els porcs tots els dies de l’any. Donava permisos segons el temps que feia, solia ser del mes d’octubre al mes de març.La major part de la carn (costella, fetge, llom) es conservava o amb sal o fent el que es deia “ el confitat” que consistia en fer bullir la carn i posar-la en gerres plenes del mateix llard del porc.La part de l’esquena i del coll (cansalada) la salaven i la penjaven al rebost per el consum de tot l’any.Algunes famílies benestants tenien el privilegi de matar més d’un porc i així poder salar alguna cuixa (pernil). La cuixa la cobrien amb sal i per sobre hi posaven pedres per així afavorir que s’escurres tota l’aigua de la carn. Per assegurar la seva curació s’havia de girar alguna vegada. Aquest proces ja l’utilitzaven a l’edat mitjana i es va mantenir gairebé fins tot el segle XX.La matança del porc la feia tota la família des del més xic fins al més gran. Per començar es separaven les parts de magre i les de greix. Amb una caldera d’aram es posava tot el greix i es remanava amb un culleró o paló de fusta per fondre i separa el llard del restant, que se’n deien greixons.Un cop s’havia colat el llard s’omplia la caldera d’aigua on es feia bullir al freixura, els peus, el ventre i totes les parts toves del porc. D’això se’n deia tall del perol que després servia per fer botifarra blanca o negra si s’hi barrejava la sang.Les parts més magres es trinxaven, s’amanien amb sal i pebre i s’embotien amb els budells del porc per fer-ne botifarres o llonganisses. Amb els budells més grans en feien el bisbe blanc i el negre.La feina de netejar els budells la feien les mucaderes. Elles anaven casa per casa oferint la seva feina.Un cop bullides els botifarres es treia la caldera del foc i es posava a refredar on encara s’aprofitava el llard del perol que quedava pres per damunt del brou. El brou, hi havia el costum, de repartir-lo entre els veÏns que se’l menjaven com a sopa.Aquesta era la matança del porc de fa uns quants anys.


pàg.

23

www.tallerdemk.com [email protected]



El mes passat us anticipàvem la sortida de la nova revista La Guia destinada a la intenció d’informar sobre temes culturals i artístics que és produeixin al Vallés, a més d’aportar informació sobre tems d’interès i de caràcter general.

La Guia va sortir d’impremta el passat dia 15 d’Octubre i ha tingut una molt bon acolliment entre el públic i els establiments anunciats.

En relació amb el que a nosaltres ens concerneix, dir que estem orgullosos del seu disseny i maquetació; de la qualitat dels textos; i del tractament donat a les imatges.

Seguirem col·laborant amb la Associació Cultural Espai d’Art perquè cada revista pugui ser millor a l’anterior, si cap.


COMERÇ

Si la trobeu , agafeu-la

pàg.

24



mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Informaci%C3%B3%20des%20de%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20proximitat

El nom dels carrersCIUTAT

Dolors Viñas, plaça de



Dolors Viñas Camps (Sabadell, 1907 - 1991)

Pedagoga i periodista.

El 1957 obtingué el títol de magisteri i va obrir l’Acadèmia Taulé-Viñas. Va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach, a la qual el 1972 va ingressar com a membre numerari.

De 1952 a 1974 va ser corresponsal de “La Vanguardia”. Va cursar estudis de Filologia Hispànica i el 1975 es va llicenciar amb la tesi “Estudi sobre l’obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler”. Fruit de la seva experiència com a professora de mecanografia és l’edició d’un “Mètode complet de Mecanografia”, el primer d’aquest tipus que s’editava en català.

Retrat de Dolors ViñasProcedència: AHS / Fons Ricard Simó

sabadell.cat/nomenclator


pàg.

25


PUBLICITATEls seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com Clica aquí per entrar


http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.isabadell.cat

la gent diuSabadellComerç de proximitatA

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.Groucho Marx

L’èxit és l’habilitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre entusiasme.Winston Churchill

Els polítics són sempre el mateix. Prometen construir un pont encara que no hi hagi riu.Nikita Jruschov


pàg.

26


El dia que la merda tingui algun valor, els pobres naixeran sense cul.Gabriel García Márquez

El mejor médico es el que conoce la inutilidad de la mayor parte de las medicinas.Benjamin Franklin


nous a sabadellbotigues.com


Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com, envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i una petita descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els teus productes.Enviaments a [email protected]

Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de

contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio. Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.

Envios a [email protected]


Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento


pàg.

27

mailto:info%40sabadellbotigues.com%0D?subject=Vull%20donar%20d%27alta%20el%20meu%20negoci

mailto:info%40sabadellbotigues.com%0D?subject=Vull%20donar%20d%27alta%20el%20meu%20negoci

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20surtir%20a%20la%20revista%20A%20Sabadell%20comer%C3%A7%20de%20proximitat

http://www.sabadellrestaurants.com


Entre totsfem ciutat

ASabadell 2013

Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETINGwww.tallerdemk.com



Revista gratuïta

octubre 2013

Revista digital del comerç de Sabadell

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .


Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic? Subscripció gratuïta

!!

SabadellComerç de proximitat





mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Col%C2%B7laboraci%C3%B3%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat



http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

Documents

A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013