1

ACTA NÚM. 11. SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PER L' AJUNTAMENT PLE EL DIA 24 DE SETEMBRE DE 2009

Al Saló de sessions de la Casa Consistorial de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, a les vuit del vespre del dia 24 de setembre de 2009, es reuneixen en primera convocatòria els senyors relacionats a continuació, excusant la seva assistència els també relacionats, i es constitueix l' Ajuntament Ple, per celebrar sessió ordinària convocada i tractar els assumptes que figuren a l'ordre del dia.

ASSISTENTS

Alcalde-PresidentIl·lm. Sr. Jaume Monné i DueñasVocalsSr. Victor Serrano PérezSra. Rosina López VigilSr. Joan Soler i VallésSra. Sílvia Holgado GómezSr. Juan Jose Fdez Martín-CorralSr. Joan Segado CanoIl·lm. Sr. Pere Planas DuranSra. Pilar Puimedon MonclúsSra. Georgina Muñoz GilSra. Magdalena Graells i CasalsSra. M. Mercè Jou i TorrasSr. Josep Lluís Alonso i TorrasSra. Mireia Cañadell i TobellaSr. Ramon Pons BallbéSr. Jordi Cornellas IllaSra. M. Àngels Cambronero GotsensSr. Jordi Manfredi LópezSra. Lorenza Tallon OvalleInterventorAntonio Vila GonzálezSecretariSr. Òscar González i BallesterosExcusa assistènciaSr. Salvador Prat AsensioSra. Mireia Monfort Sòria

--------------------

Sr. Alcalde:

Bona nit a tothom, donem inici a la sessió de Ple ordinària a celebrar avui 24 de setembre, disculpant en primer lloc les absències de les Regidores Mireia Monfort, que es troba fora d’Olesa i el senyor Salvador Prat, que per motius de salut, no poden avui assistir en el Ple.

2

Per tant donem inici a aquesta sessió.

Acord núm. 1. Proposta d'aprovació de l'acta corresponent a la sessió de data 27 d'octubre i 27 de novembre de 2008.

Votació acta corresponent a l'Acta de data 27 d'octubre de 2008

APROVAT per SETZE (16) vots a favor dels senyors/es Monné, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons, Cambronero, Planas, Puimedón, Muñoz, Manfredi i Tallón, CAP (0) vot en contra i DUES (2) abstencions dels senyors Serrano i Segado, per no haver assistit a la sessió.

Votació acta corresponent a l'Acta de data 27 de novembre de 2008.

APROVAT per SETZE (17) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons, Cambronero, Segado, Planas, Puimedón, Muñoz i Manfredi, CAP (0) vot en contra i UNA (1) abstenció de la senyora Tallón, per no haver assistit a la sessió.

--------------------

Acord núm. 2. Donar compte Resolucions Alcaldia

Es dóna compte de les resolucions de l’Alcaldia dictades des del dia 6 de juliol al dia 4 de setembre de 2009.

El Ple es dóna per assabentat.

--------------------

El senyor Cornellas, s'incorpora a la sessió.

Acord núm. 3. Proposta aprovació adhesió al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE SERVEIS A LA PERSONA

La Comissió en sessió ordinària celebrada el dia 15 de setembre de 2009, pels vots a favor dels senyors/es Soler (6), Cañadell (5), Cambronero (2), Muñoz (5) i Monfort (1), cap vot en contra i les abstencions dels senyors/es Manfredi (1) i Tallón (1) acordà informar favorablement la Proposta del Regidor de Solidaritat i Cooperació que es transcriu a continuació:

SOLIDARITAT I COOPERACIÓFSC_09/ 3

Proposta de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació

3

Atès que, la Regidoria de Solidaritat i Cooperació dona suport a projectes de cooperació internacional a països i comunitats menys desenvolupats.

Atès que, es voluntat d’aquesta Regidoria fer-se’n soci del Fons Català de Cooperació al desenvolupament del qual formen part la majoria d’Ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes (Diputacions, Consells Comarcals i Mancomunitats)que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament amb els pobles i països mes desfavorits.

Atès que, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament sol•licita l’adhesió d’aquest Ajuntament per tal d’orientar els esforços a contribuir des de l’àmbit català al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució d’un fons econòmic que finança projectes d’ajuda a països en vies de desenvolupament i campanyes de sensibilització a Catalunya sobre la sensibilització internacional.

Atès que, en el pressupost municipal hi ha consignada la partida 63.3260.48950 de Solidaritat i Cooperació – Altres transferències – per fer front a les quotes

Atès que s’ha analitzat l’interès i extensió de l’activitat a desenvolupar, així com la seva repercussió social, aquesta Regidoria proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

PRIMER.-Manifestar l’adhesió de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i, en conseqüència acceptar-ne els estatuts.

SEGON.-Aprovar l’autorització, la disposició i el reconeixement de l’obligació de la despesa (ADO) al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per un import de 1.100 €, amb càrrec a la partida 63.3260.48950-Solidaritat i Cooperació – Altres transferències, amb destinació al finançament de projectes comuns,que correspon a la quota del tram de població de 10.001 a 50.000 habitants que determina l’article 37.b. dels estatuts de l’Entitat aprovats pel socis en Assemblea General.

TERCER.-Assumir la tasca de divulgació del Fons Català, tot i impulsant campanyes informatives.

QUART.- designar a la Sra. M.Angels Cambronero Gotsens Regidora de Solidaritat i Cooperació com interlocutora de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat davant del Fons Català de Cooperació al desenvolupament

CINQUÈ.-Publicar aquest acord al tauler municipal d’anuncis i a la pàgina web municipal .

SISÈ.-Notificar aquets acords a la Tresoreria i a la Intervenció municipal, així com al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Debat.

Torn de Ponència:

Sra. Cambronero:

4

Hola bona nit, el motiu d’aquest proposta per part de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, respon a la necessitat d’utilitzar tots els recursos que tenim amb Solidaritat i Cooperació, en el ven entès que vaguin tots destinats a una acció amb cooperació internacional.

El Fons Català de Cooperació es una organització formada per Ajuntaments, bàsicament, i per organitzacions municipalistes que té a veure amb la Diputació i també amb el Consell Comarcal. Que aquests Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals destinen una part del seu pressupost, dels que destinen a Solidaritat i Cooperació, als pobles i països més desfavorits.

El Fons Català promou amb les seves actuacions, tant en el nostre país com en els països desfavorits la creació i la consolidació d’una societat civil activa i compromesa en els valors del desenvolupament humà i els drets humans, tot finançant projectes que prioritzen la participació directa de la població beneficiaria i donant suport a projectes de sensibilització i educació realitzats per les associacions del nostre país.

Vol ser també, la veu conjunta dels Ajuntaments Catalans, compromesos amb la Cooperació, Desenvolupament i la Solidaritat davant d’altres institucions nacionals, estatals i internacionals, tot reivindicant el paper rellevant que tenen actualment les administracions locals, en la promoció de la cooperació descentralitzada al nord i en el desenvolupament local del sud.

La Solidaritat no és només una qüestió econòmica, sinó un compromís polític i ètic, amb el sud. És per això, que des del Fons Català de Cooperació, es promou el compromís polític amb mocions de defensa dels drets humans, el reconeixement dels drets dels pobles i la promoció d’un nou ordre econòmic internacional.

El Fons Català de Cooperació i Desenvolupament, va néixer a l’any 1986, amb la voluntat de ser un organisme en el qual poguéssim confluir totes les institucions públiques catalanes . En aquest sentit vol ser doncs, un instrument a l’abast de tothom sense per tant intencionalitats partidistes ni exclusivistes de cap ordre.

A l’actualitat conformen el Fons Català de Cooperació, 260 Ajuntaments i això correspon al 84% de la població catalana. També són socis 14 Consells Comarcals, i les Diputacions de Girona i Barcelona. Es per tot això que crec que és una oportunitat fer-nos socis d’aquest Fons, i així poder aportar en el 064%, que com tothom sap destinem a Solidaritat i Cooperació a Olesa, a realitzar tant el que bàsicament, sempre hem contribuït que és a les emergències, com a la participació en altres projectes que puguin interessar a Olesa. Moltes gràcies. Espero doncs poder aconseguir el vot favorable de tots els partits que formen el Consistori. Moltes gràcies.

Torn de Regidors:

Sra. Tallon:

Hola bona nit, en primer lloc, felicitar a totes les Mercès, a les que ens escolten i les que estan aquí. I en segon lloc, jo voldria dir-li a la Regidora, sra. Cambronero, que bé, sensibilitat, a ningú ens falta, ningú ens falta. El que jo vull dir és que com varem parlar l’altre dia, jo crec que això és més del Govern Central que no pas de l’Ajuntament. Jo és el

5

que penso. Eh?. Com podem mirar cap a fora, si el d’aquí a casa no ho tenim arreglat?. Jo és el que em pregunto, tantes famílies, tants avis, tants nens, què potser no tenen l’ajuda que tenen de tenir, ni escoles les necessàries, bé les necessàries no, les justes, i moltes altres coses. Jo crec, tal com dic, que és el Govern Central i a partir d’aquí. No ser perquè tenim que participar, tant de bo, a veure, això no vol dir que vostès siguin millor que jo i jo que vostès. Aquesta és la meva opinió que dono sobre aquest punt.

Nosaltres ja participem en moltes de les coses, per exemple, amb els sahrauís ja varem participar amb 9.500 euros, amb el Nepal 11.500 euros, amb aquesta mateixa institució, ja estàvem col·laborant, eh?, el que passa es que vostès no han pogut pagar aquesta part i encara no ho han cobrat. És així o no és així?. Si dic alguna cosa que no..., em corregeix.

I ara veig que no, que no és el moment oportú per treure més despeses de les que tenim. Un altre cosa, aquests 1.100 euros, jo voldria saber si són anuals, són anuals? Val. Quan es posi això pregaria que es poses, anual o mensual o el que fos.

Si vostès estan disposats i tenen més sensibilitat que jo, que ho dubto, eh. Vostès l’Equip de Govern, que tots tenen un bon sou, tenen treball, gràcies a Déu, i no els hi falta. Aporteu vosaltres de la vostra butxaca i col·laboreu amb aquesta Entitat.

Sra. Muñoz:

Bona nit a tothom, estem d’acord amb els principis que regeixen els Fons Català de Cooperació al desenvolupament i pensem que cal recolzar la seva tasca mitjançant la nostre adhesió com a socis.

Ara bé, ens queda un petit dubte que voldria que la Regidora de Solidaritat ens pogués aclarir.

En els requisits del Fons, per fer-nos socis, diu textualment. Poden ser socis del Fons Català de Cooperació al desenvolupament, les Entitats públiques, que comparteixen els objectius de la sociació i facin una aportació mínima anual del 0’1% dels seu pressupost per a finançaments dels projectes. Aquest concepte també el recull el capítol 7, article 37.b), dels Estatuts del Fons. La pregunta és, aquesta aportació del 0’1% del pressupost, es farà afectiva aquest any o a partir de l’any vinent?

Sra. Cambronero:

Loren Tallon, jo crec que aquesta discussió ja la varem tenir vostè i jo a la Comissió Informativa de Serveis a la Persona. No entenc que avui la porti a Ple un altre vegada. No es tracta de dir, qui és més sensible i qui és menys sensible. El Fons, com he explicat abans, té uns objectius que un pot compartir o no compartir. I qualsevol Estat que es preï de desenvolupar té uns diners que aporta als països que no tenen tanta sort i que no estan tant desenvolupats. I malauradament, aquest país, va haver de viure moltes vegades de països que van tenir aquesta sensibilitat, i a vegades sembla que la memòria sens oblida. I per això crec que es bo que Olesa de Montserrat, faci l’esforç i a més a més, m’agradaria també, que tothom tingués en compte que el pressupost de solidaritat i cooperació, sempre es calcula tenint en compte els criteris que marca el mateix Fons i que és un tant per cent, per tant, a la mesura que l’Ajuntament té menys ingressos, aquest pressupost també disminueix. Per tant l’esforç, sempre és el mateix.

6

Respecta als que cobrem perquè estem aquí a l’Ajuntament, i jo soc una d’elles, no tinc per a que explicar-li a vostè a que dedico els diners que cobro. I si vol que l’hi expliqui a més a més els diners que devem al Fons, tenen a veure amb que ens varem comprometre a fer una aportació amb una situació d’emergència al Perú, ara fa si no m’equivoco, al principi d’aquest mandat, i com que sempre s’havia tingut el costum de fer l’aportació perquè era una situació d’emergència, l’interventor ens va aconsellar que ho fessin reglamentàriament, i si no formàvem part del Fons, podíem tenir dificultats, perquè no corresponia a la legalitat, i per tant havíem de fer més tràmits. Com que ens ha semblava que era bo, fent-se socis d’aquest Fons, varem dir, aplacem-ho fins que puguem ser socis del Fons i per tant puguem fer totes aquelles aportacions que creguem oportunes. I així és com ha anat tota aquesta història des de fa tres anys, o encara no fa tres anys.

Respecta a la quota, si que és veritat que posa l’aportació del 0’1%, en converses amb el Fons, ens han deixat que la quota sigui de 1.100 euros i en tot cas, mai.., i a més a més, serem socis del Fons, si l’assemblea ens acull i esperem que si. Mai a ningú s’ha la fet fora del Fons, si ha tingut intenció de ser-hi si ha suposat un problema pressupostari. Per tant, no crec que tinguem cap dificultat en aquest sentit, no ens farien mai socis d’un Fons de Solidaritat i Cooperació si no poguéssim fer l’aportació perquè no ha estat pressupostat o perquè hem tingut problemes en el pressupost propi.

Sra. Muñoz:

De cara a l’any vinent?

Sra. Cambronero:

De cara a l’any vinent, la Regidoria intentarà fer l’esforç per aportar allò que calgui. I si pot ser més del 0’1% ho aportarem. El que no farà la Regidoria és, si no es fa tota la despesa amb Solidaritat i Cooperació, com ha vingut passant des de que es va crear la Regidoria, és que aquests diners quedin a romanents i per tant a la bossa comuna i per tant els diners que destinem a la bossa de final de l’any. Aquesta és la intenció de fer-nos del Fons. Gràcies.

Sr. Planas:

A veure, només un aclariment. És a dir, l’aportació que es faci al Fons, del 0’1% o el que sigui, no ha de veure res amb l’aportació que fa l’Ajuntament a diferents Entitats del 0’64% que estem ara i l’Ajuntament continuarà aportant aquests diners a aquestes Entitats o a les que es creguin convenients. Són dues coses que caminen per separat, no?

Sra. Cambronero:

La intenció, és que la línia de subvencions que com tots saben, és el 60% d’aquest 0’64%, que apliquem. Aquesta línia de subvencions sortirà en la mesura que, com ha passat aquest any, tot i que es donin 9.000 euros, com ha dit molt be la Regidora Senyora Tallon, als ACAPS o 10.000 euros al Nepal, queda romanent en aquesta partida de subvencions, per tant, el que s’intentarà és aquests romanents que quedin, aportar-los al Fons.

Torn de Portaveus:

7

Sra. Tallón:

A veure senyora Mª Àngels, jo li voldria dir que estem aquí per discutir aquest punt, encara que ho haguéssim parlat l’altre dia, el Ple és per acabar de posar els punts sobre les is, no ser perquè em retreu que ja varem parlar-ho l’altre dia i ho torno a dir ara.

Amb el seu sou, faci vostè el que vostè li sembli, però es que el seu sou surt de tots els Olesans senyora MªAngels...

Sr. Alcalde:

Escolti, estem al torn de portaveus, per tant, això li tenia que haver dit en el segon torn de Regidors. Perquè ja s’ha acabat el debat. En tot cas té que expressar el sentiment del seu vot quin és.

Sra. Tallón

Val, doncs el meu vot serà, doncs d’abstenció.

Sr. Manfredi:

Bona nit, des del Partit popular també ens abstindrem, no perquè no pensem que no s’hagin de donar diners pels països que tenen problemes o que tenen desgràcies. El que pensem és que en la partida que hi ha de pressupostos de 40.000 euros per Solidaritat i Cooperació, pensem que aquests diners s’han d’utilitzar perquè ara la solidaritat s’ha de tenir amb la gent d’Olesa, i pensem què, quan hi ha temps de bonança podem donar 40.000 o els que facin falta, però en aquests moments nosaltres pensem que la prioritat es la gent del poble i per això ens abstenim.

Sr. Cornellas:

Bé nosaltres votarem a favor. El concepte de solidaritat és ampli. I amb un món global la solidaritat ha de ser en conjunt, perquè sinó, encara que apedacem la situació d’Olesa ens trobarem que la situació externa no ho està. Si aconseguim poc a poc, entre tots, entre els que en aquests moments tenim situacions més favorables, poder donar un cop de mà a països que se’n han de sortir de situacions molt grues, acabarem tenint una economia molt més estable i acabarem no tenint que anar aportant Fons en aquests o diners en aquests Fons de Cooperació. Però això és una Llei històrica, sempre ha existit i sempre hi ha hagut països subdesenvolupats i països en via de desenvolupament que han necessitat aquests diners. Crec que per tots és molt més tranquilitzador pensar que des de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat es pot aportar en aquests països una part petita, minsa, molt minsa, del conjunt pressupostari que tenim, i no pensar en que sempre pot haver-hi un papa bo que vagi amb un nou pla en marxa en aquests països.

Sr. Serrano:

Gràcies senyor Alcalde, nosaltres simplement dir des del grup municipal socialista. Que la nostre votació serà favorable perquè creiem en el concepte de Cooperació en el desenvolupament i perquè ja fa anys que l’Ajuntament destina al voltant del 0’6% del seu

8

pressupost a projectes de cooperació al desenvolupament perquè aquest mecanisme que avui aprovem del qual forma part, el que ens permet és adjuntar els recursos de diferents Ajuntaments per donar una major efectivitat al recursos que tots hi destinem, perquè entenem que la gent d’aquí també ho necessita, però per això hi ha mecanismes d’actuació social i perquè si el primer món està en una situació de crisis agreujada, com estaran els països en vies de desenvolupament.

Votació.

APROVAT per DISSET (17) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Segado, Planas, Puimedón, Muñoz, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons, Cornellas, Cambronero, CAP (0) vot en contra i DUES (2) abstencions dels senyors/es Manfredi i Tallón.

--------------------

Acord núm. 4. Proposta aprovació ratificació signatura contracte programa 2009.

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE SERVEIS A LA PERSONA

La Comissió en sessió ordinària celebrada el dia 15 de setembre de 2009, pels vots a favor dels senyors/es Soler (6), Cañadell (5), Cambronero (2), Muñoz (5) i Monfort (1), cap vot en contra i les abstencions dels senyors/es Manfredi (1) i Tallón (1) acordà informar favorablement la Proposta del Regidor de Serveis Socials que es transcriu a continuació:

SERVEIS SOCIALSCRS_09/ 19

Proposta del Regidor de Serveis Socials

Ates que la Llei 12/2007 d’ 11 d’octubre de Serveis Socials en el seu article 41.5 preveu que la Generalitat ha d’establir convenis quadriennals de coordinació i cooperació interadministrativa amb els ens locals a fi de garantir la corresponsabilitat en la prestació de serveis socials i l’estabilitat dels serveis i llurs professionals.

Ates que el model de relació interadministrativa entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i els ens local és el Contracte-Programa.

Ates que el Contracte-Programa s’estableix per al període 2008-2011 a fi d’articular els mecanismes de coordinació, cooperació i col•laboració interadministratius entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Ates que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar en la Junta de Govern Local del dia 7 de setembre 2009 el Contracte Programa per l’any 2009 i va acceptar les aportacions econòmiques per un import de 327.924,85€.que s’hi ’estableixen.

Ates que cal sotmetre l’acord de la Junta de Govern Local a la ratificació del Ple Municipal

9

en compliment d’allò establert en l’article 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en relació amb l’article 57 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú.

Per tot això el Regidor de Serveis Socials proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Ratificar l’acord de signatura del Contracte Programa 2009 entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i acceptació de les aportacions econòmiques contemplades en el mateix.

SEGON. Notificar aquests acords al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i a la Secretaria,Intervenció i Tresoreria Municipal de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Debat.

Torn de Ponència:

Sr. Alcalde:

Bé, el Parlament de Catalunya, com diu la pròpia proposta va aprovar en el 2007, la Llei de Serveis Socials. Els Serveis Socials, són un dels sistemes de l’estat del Benestar, conjuntament també amb la Seguretat Social, Sistema de Salut o el Sistema d’Educació, les Polítiques per l’Ocupació d’habitatge i altres actuacions públiques.

Els Serveis Socials, són també el conjunt d’intervencions que tenen com objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de l’autonomia personal i potenciant les capacitats personals en un marc de respecta per la dignitat de les persones.

Amb aquesta Llei, es garantitzar el dret a l’accés a Serveis Socials com un dret de caràcter universal orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social de les persones, aquesta Llei organitza també a Serveis Socials des de la definició competencial basada amb la desentralització i la subsidiarietat, en més participació i en més coordinació i prioritzant per tant a l’administració més propera als ciutadans i que som els Ajuntaments. Sempre per això complint amb uns requisits d’eficiència.

El contracte programa és una eina entre les administracions de la Generalitat i els Ajuntaments en matèria de Serveis Socials i altres programes relatius al Benestar, i és el seu objectiu establir les condicions que han de regir la coordinació, cooperació i col·laboració entre les dues administracions per establir els eixos estratègics, les accions d’aquestes i el seu finançament. Per obtenir la millor eficiència i eficàcia en la gestió dels Serveis Socials.

Amb la signatura d’aquest contracte - programa i amb l’acceptació d’aquesta consignació econòmica, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, podrà rebre fins prop de 328.000 euros de la Generalitat per atendre despesa dels diferents serveis, que prestem directament des del nostre Serveis Socials.

10

Per tant, posarem a debat la proposta.

Torn de Regidors:

Sra. Muñoz:

Doncs el meu grup considera una bona notícia el fet que el departament d’acció social i ciutadania hagi atorgat una subvenció a Olesa, però permeti’m senyor Regidor de Serveis Socials lamentar no obstant, la nostre decepció i la de molts ciutadans al veure que la nostre vila està a la cua en quan a ajudes rebudes a la comarca del Baix Llobregat. I voldríem saber el perquè no ens hem acollit en més programes dels que ofereix el departament l’any passat?. I potser, a través d’aquests programes haguéssim pogut crear, nous llocs de treball.

Un altre pregunta seria, a l’octubre, sembla ser que tindrem la ràtio de treballadors o treballadores socials que ens pertoca per Llei, però no sabem quan es complirà la ràtio dels educadors socials, ens pot dir quan pensen contractar aquest personal?, ja que al no complir-se aquest requisit, perillen les subvencions d’aquest any vinent.

Sr. Alcalde:

Ens acollim als programes que, des de l’Àrea de Serveis Socials estem atenent des de fa temps i on donem la cobertura als ciutadans d’Olesa, això no vol dir que altres programes dels que hi ha, no es prestin sinó que a vegades són prestats directament per la Generalitat i no pas per l’Ajuntament d’Olesa.

És cert que cobrirem la ràtio per treballadors socials per Llei al mes d’octubre i la d’educador social, doncs dependrà una mica del pressupost, ja que comporta la contractació d’un educador a temps parcial i un altre educador a mitja dedicació per poder complir la ràtio. A mesura que en el pressupost del 2010 puguem fer aquest esforç doncs mirarem de cobrir-la per poder estar dins de la ràtio. És una dificultat que en aquests moments estan tenint molts Ajuntaments, no solsament el nostre, i em fet l’esforç de poder cobrir la ràtio de la treballadora social i el pròxim pas serà intentar cobrir la ràtio de l’educador social.

Sra. Muñoz:

Sí, una cosa que no entenc. Quan parla que depèn del pressupost, tinc entès que una part de la subvenció està destinada precisament a la contractació d’aquesta persona, així que..., no entenc perquè em diu que depèn del pressupost, si ja el tenim per contractar aquesta persona.

Sr. Alcalde

Tenim una part del cost d’aquesta persona, si que el contractem, però l’altre part del cost, la de posar l’Ajuntament, per tant, fins que l’Ajuntament econòmicament no estigui amb disposició en el Capítol I de poder contractar aquest personal...

Sra. Muñoz:

11

El 35%?

Sr. Alcalde:

Aproximadament, no ho ser exactament, però falta un tant per cent. Per tant, quan tinguem la capacitat econòmica de poder-ho fer, doncs el contractarem, mentres doncs, tenim el risc de no complir aquesta ràtio.

Sra. Muñoz:

I no sap si aquest any serà possible?

Sr. Alcalde:

No, en aquests moments no.

Torn de Portaveus:

Sr. Segado:

Bé, tal com s’ha indicat aquí, de 24 possibles activitats que es podrien prestar des dels Serveis Socials a favor dels Olesans, nosaltres ens hem apuntat només a 6. Aquí s’ha dit la quantitat de 327.000 euros, com una gran cosa. Jo només voldria dir que, Martorell que està aquí al costat, rep 45 euros per habitant que té Martorell, Esparreguera que està aquí al costat, rep 32 euros per cada habitant, i Olesa rebrem 14 euros per cada habitant. Perquè ens donen tant poc?. Molt senzill. Perquè no ens acollim a totes les fitxes, i que implicaria acollir-se a tots els projectes?, doncs implicaria donar més serveis al ciutadà, és a dir, per un cantó es diu que la finalitat d’aquest Ajuntament és potenciar la Regidoria de Benestar Social i alhora de la veritat, que és atendre als ciutadans d’Olesa, alhora de la veritat, doncs després es veu que no estem acollits a una sèrie de programes que es podrien acollir. I per tant, jo crec que ja es suficient, feta aquesta comparativa que Esparreguera en total rep 700.000 euros, Martorell en total rep 1.200.000 euros i Olesa rep 327.000 euros. I així són les coses.

Sr. Alcalde:

Bé evidentment per comparar magnituds, i intervinc en tot cas com a portaveu del grup municipal socialista, comparar les mateixes magnituds perquè entre d’altres coses dins d’aquests 24 eixos que ha dit, hi ha per exemple el tema de la residència per a gent gran, i per tant, si tinguéssim una residència per a gent gran, segurament l’aportació que faria l’estat en quan a..., perdó l’estat no, el govern català, seria bastant més important.

Com he dit, a apart dels que prestem directament, hi ha altres punts que estan prestats conjuntament amb altres administracions, com per exemple, el servei de transport adaptat, que el fem a través del Consell Comarcal, equips d’atenció a la infància i adolescència, ho fem a través del Consell Comarcal i altres que els fem a través de la Generalitat i que es presten amb poblacions veïnes amb qui tenim signats convenis com són els centres ocupacionals per persones amb discapacitats, etc.

És a dir què, tampoc és cert que només prestem aquests 6, si que els prestem en tot cas, a

12

nivell local d’una forma directa, però d’altres els prestem d’una forma indirecta amb col·laboracions amb altres administracions i organismes comarcals.

Votació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU (19) MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

--------------------

Acord núm. 5. Proposta aprovació inicial constitució consorci Àrees residencials estratègiques.

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D'URBANISME I SOSTENIBILITAT.

La Comissió Informativa d'Urbanisme i Sostenibilitat en sessió ordinària del dia 16 de setembre de 2009, va acordar informar favorablement, amb els vots a favor dels senyors Pons (5) i Serrano (6), i els vots en contra dels senyors Planas (5), Manfredi (1) i sra. Tallón (1) la següent proposta del Regidor de Planejament i Infrastructures.

PLANEJAMENT I INFRAESTRUCTURESSAF_09/ 55

Proposta del Regidor de Planejament i Infraestructures.

Exp. 406/08: Atès que l'Institut Català del Sòl juntament amb l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, tenen la voluntat de crear i constituir el Consorci de l'ARE "Eixample-Camí de Vilapou", de conformitat amb el que disposa la disposició addicional 21a. del text refós de la Llei d'Urbanisme, introduïda pel Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre de mesures urgents en matèria urbanístic, la condició d'administració actuant de les àrees residencials estratègiques correspon en primer terme a un consorci urbanístic del qual formin part, en tot cas, l'Institut Català del Sòl i l'ajuntament corresponent.

De conformitat amb el que disposa l'article 313 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

Atès que el Pla Director de les Àrees Residencials Estratègiques del Baix Llobregat va ser aprovat definitivament mitjançant resolució del Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en data 13 de març de 2009 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 20

Atès que per raons d'eficàcia i eficiència es considera adient que les publicacions oficials relaciones amb la creació del consorci i l'aprovació dels estatuts es duguin a terme per part d'una de les parts que formen el Consorci, amb caràcter col.lectiu substituint els que haurien de publicar separadament cadascun dels membres integrants del consorci.

Atès que segons l'article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú la realització d'activitats de

13

caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, podrà ser encomanada a altres òrgans o entitats de la mateixa matèria o de diferent administració, per raons d'eficàcia o quan no es disposi dels mitjans tècnics idonis per al seu desenvolupament.

Per tot això aquesta regidoria proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar inicialment la constitució del Consorci de l'ARE "Eixample-Camí de Vilapou", integrat per aquest Ajuntament i l'Institut Català del Sòl, així com els estatuts pels quals s'hauran de regir, que s'acompanyen com a annex.

SEGON.- Sotmetre l'acord anterior a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, mitjançant la inserció de l'anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i el tauler d'anuncis de l'ajuntament, perquè es puguin formular les reclamacions i les al.legacions que es considerin pertinents. L'acord adoptat inicialment esdevindrà definitiu en cas que no es presenti cap al.legació i/o reclamació en el període d'exposició pública, sense la necessitat de l'adopció de cap ulterior acord.

TERCER.- Encomanar a l'Institut Català del Sòl la gestió de la realització de les publicacions dels anuncis de l'aprovació inicial i definitiva dels Estatuts. Aquests anuncis els efectuarà l'Institut Català del Sòl, amb caràcter col.lectiu substituint els que haurien de publicar separadament cadascun dels membres integrants del Consorci, quedant formalitzat l'encàrrec de gestió per l'actuació esmentda per l'acceptació d'aquell ens.

QUART.- Facultar l'alcalde de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per a la formalització de qualsevol document necessari per a l'efectivitat dels acords anteriors.

CINQUÈ.- Donar trasllat dels acords adoptats a l'Institut Català del Sòl i al Departament de Governació i Administracions Públiques, si s'escau.

Debat.

Torn de Ponència:

Sr. Pons:

Si moltes gràcies senyor Alcalde. En definitiva, amb aquesta proposta que presentem avui a Ple, el que fem és definir i determinar qui serà l’administració actuant en relació a la futura gestió de tot el planejament de les ARE’s residencials estratègiques d’aquí a Olesa.

Aquesta administració actuant, en comptes de ser, com pot ser en altres casos de planejament normal doncs únicament l’Ajuntament en aquest cas és un consorci establert per l’Ajuntament i per l’Institut Català del Sol, aspecte que nosaltres veiem correcte perquè doncs li donarà molta més potencialitat de gestió tant pel que fa en els recursos que eventualment es puguin disposar en el seu moment, com també en la agilització de tota la tramitació que correspongui.

Jo penso que aquest consorci és el que permetrà una vegada que s’hagi acabat el termini d’exposició pública que el mateix INCASOL, doncs per delegació nostre, obrirà de forma

14

conjunta, permetrà en definitiva dues coses importants pel que és la possible realització futura doncs de les àrees estratègiques que és de comú acord, l’Ajuntament i el propi INCASOL fixar d’una banda el seu calendari de totes aquelles execucions que siguin necessàries com és per exemple, el projecte d’urbanització i lògicament el projecte de reparcel·lació abans de començar pròpiament l’inici de les obres, tot i veien d’adaptar-les en el potencial oferiment que pugui existir si es que existeix, si s’escau, cosa que no sabem. El potencial oferiment doncs de mitjans de finançament així com adequar aquest calendari a l’oportunitat de les condicions del mercat segons que sigui més pertinent.

I d’altra banda, no solament ens permetrà fixar en el seu moment aquest calendari per la gestió futura, sinó que també, ens permetrà després fer un altre ronda, doncs amb els propietaris i amb la gent que té interessos en el sector, veure la possible i eventual participació si ells volguessin, en la pròpia gestió i veure si es voluntat doncs d’algunes majories doncs de propietaris d’aquests sectors, el poder canviar el sistema d’actuació actualment, de cooperació impulsat per consorci pròpiament en el seu moment, però algun sistema de compensació en el qual la participació dels ciutadans sigui molt més estreta .

Es tracta per tant, en definitiva, de marcar una pauta més dins del desenvolupament d’aquestes àrees residencials estratègiques, pel que demano el seu vot favorable.

Torn de Regidors:

Sr. Segado:

Bé aquí es porta en aquest Ple, firmar un conveni per formar un consorci entre, el nom de la zona ARE crec que ja no és correcte, s’hauria d’ajustar al que ha sortit publicat, no el nom amb el que nosaltres li vulguem donar. I l’INCASOL.

L’altre cosa que volem dir és, nosaltres no estem d’acord amb aquesta zona ARE tal com està prevista, com tothom ja sap. Volem tornar a recordar que dels 100 pobles que hi havia 20 o 30 es van treure fora, tal com ha dit el senyor Regidor d’Urbanisme i Planejament, quan es faci el projecte d’urbanització i es faci el projecte de reparcel·lació, suposo que immediatament es passaran quotes urbanístiques, és a dir, que els propietaris ja tindran que pagar una..., la part proporcional de la despesa feta i en canvi, després es farà el que es l’obra en sí, els habitatges, quan es consideri oportú.

Per tant, vist aquest plantejament, confirma el que dèiem nosaltres, aquí el que es tracte es de legalitzar una cosa, una densitat molt alta, a fi i efecte que quan el mercat ho determini, tirar-la cap endavant i no es té en compte tots els habitatges buits que també el petit propietari d’Olesa, el petit constructor i el mitjà constructor li convindria per vendre l’obra acabada que ja en té de feta.

Per tant, nosaltres considerem que, tal com està dissenyat aquest procediment, en poc temps tindran que pagar quotes urbanístiques els propietaris i el famós dret de construcció no ho tindran.

També pensem que la Generalitat no ha resolt la nostre al·legació, oficialment, nosaltres no tenim coneixement de tots els elements que vam posar en la nostre al·legació. Per tant oficialment no tenim coneixement que s’hagi aprovat definitivament l’ARE, oficialment per part de la Generalitat.

15

I torno a recordar que s’han incorporat terrenys que no corresponen a aquest Pla General, i en canvi s’han tret uns terrenys en el procediment administratiu pertinent.

Sr. Pons:

Sí, molt breument. El nom de la zona ARE, és opcional de definir en el moment de formalitzar aquest conveni. Ens a semblat que Eixample Camí de Vilapou era un nom pertinent, però aquí no cal fer-hi qüestió, perquè tant podria ser aquest com podria ser-hi un altre.

Vostès no estan d’acord amb l’ARE, doncs miri, si vostès no estan d’acord amb l’ARE nosaltres si que estem d’acord amb l’ARE, perquè el fet que un 30% del sòl esdevingui sòl de titularitat pública en el seu moment, obrint la possibilitat de que pràcticament hi hagi casi dues hectàrees de sòl per poder nodrir equipaments, vull dir, el poble d’Olesa, això ens dona una situació de futur que em sembla que no podem desaprofitar i que en el moment que ha passat el tren en benefici a aquesta circumstàncies, nosaltres l’haurem de recolzar de totes, totes i així ho estem fent. Vostè no estan d’acord, nosaltres sí que estem d’acord. I per tant a nosaltres si que ens a sembla pertinent que tot això tiri endavant.

Vostè ha dit que a partir d’aquest assumpte, passarien quotes immediatament, això és falç. A partir d’aquest moment que estigui constituït el consorci, no es passarà cap quota, no, no, jo li explico i així ho aclareixo. No es passarà cap quota immediatament, sinó que el consorci permetrà les converses que en el sí del mateix consorci es puguin desenvolupar veure de quina forma s’ha de fer tot els planejament i com s’ha d’instrumentar. Això es algo que en aquest moment no està definit i per tant, que ningú, i ningú vol dir que ni des de l’Equip de Govern ni des de l’oposició, pot fer una afirmació en relació a que es passaran quotes urbanístiques.

Vostè ha dit que vist el plantejament. No, escolti no s’ha fet cap plantejament aquí, sinó que l’únic que s’ha fet és donar constància de que estem cobrint una nova etapa i que aquesta nova etapa es constituir el consorci perquè la nostre voluntat es anar de fita en fita, anar tirant endavant el desenvolupament d’aquest ARE.

Habitatges buits que no es tindran en compte. No, em sembla que el Regidor no ha dit això, em sembla que ha dit el Regidor que, dins del que és el mateix consorci es fixa i es fixaria el calendari concretament de les actuacions necessàries i que es miraria de cobrir aquestes actuacions necessàries adaptant l’inici pròpiament de l’execució de les obres, que en aquell moment, sí que s’haurien de passar quotes i es passaran quotes en el moment que sigui, al que són les circumstàncies d’oportunitat d’aquest mercat. I les circumstàncies d’oportunitat d’aquest mercat vol dir en definitiva, la pròpia situació econòmica general i vol dir les pròpies circumstàncies del poble d’Olesa en quan, lògicament, a tots els habitatges, que puguis estar buits, etc., etc.

Per tant, el que no es farà és dir, ara anirem a sac a fer aquest aspecte de voler omplir aquesta ARE residencial estratègica, no serà voluntat de l’Ajuntament i tampoc crec que sigui del consorci que es formalitzi en aquest moment. Sinó que de conjunt acord, entendrem en quin moment les coses s’han de fer i per tant, nosaltres tindrem un àmbit de planejament que durant 15 anys, des de l’any 1993 que es va aprovar el Pla General fins a aquest moment, no hem estat capaços doncs de poder desvetllar i que ara el tenim

16

desvetllat i el tenim obert i que tenim unes possibilitats de tenir una disponibilitat de sòl per equipaments que segurament en un futur ens anirà molt bé.

Per tant, escolti’m, els habitatges que hi hagi buits, òbviament es tindran en compte i si tot el paquet doncs del romanent d’habitatges que hi ha a Olesa és molt important, suposo que ningú en aquell moment doncs voldrà esperonar el que es comenci l’execució de les obres. A tornat a dir que en poc temps es tindrien que pagar quotes urbanístiques. Tampoc, li torno a dir, d’igual forma que ho ha dit al principi de la seva exposició i o a repetit al final, li torno a dir que això no és cert. És pagaran quotes urbanístiques en el moment que s’hagin de fer de comú acord amb aquest calendari, que en el sí mateix del consorci juntament amb l’Ajuntament que es puguin estimar. no?.

Que no s’ha resolt l’al·legació que vostès han presentat?. S’han resolt totes les al·legacions, el que passa es que la Generalitat no té l’obligació de retornar de forma explícita fefaent contesta sobre aquestes al·legacions. Això és així i li confirmo que és d’aquesta manera, però les al·legacions s’han tingut totes amb consideració i aquelles en les quals hi hagi aspectes doncs que s’hagués de corregir el document, en la seva aprovació definitiva doncs es de suposar que s’haurà fet i si no és així, doncs voldrà dir que s’hauran de prendre un altre tipus de mesures. Però les al·legacions estan totes informades, vostès saben i ho sap perfectament el senyor Planas, perquè va assistir en una de les últimes Comissions Informatives, doncs que per la raó que sigui, el Plec que oficiosament tenim, perquè nosaltres tampoc ens hem preocupat de fer un altres sol·licitud més en concret en relació a les resolucions d’aquestes al·legacions, està sobre la taula, i se li va dir al senyor Pere Planas, doncs que el resultat d’aquestes al·legacions, les pròpies de vostès així com les dels altres ciutadans, estaven a la seva disposició per si les hi volien consultar. Crec que això és així i no m’equivoco en reafirmar-ho d‘igual forma que ho està per vostès o poden estar també, entenc jo, per a qualsevol altre ciutadà que es pugui sentir interessat.

I bé, això és el que hi ha i en definitiva hi ha punts de vista que són diferents i en definitiva, escolti’m, nosaltres tenim la convicció que això és una cosa bona pel poble, que és diguem-ne, disposar, aprofitar una oportunitat en el moment que el tren ens passa i tenir-la present de cara al futur, i segurament dins d’uns anys, doncs ningú de nosaltres ni dels que estem en aquesta taula ni els que puguin estar de públic, doncs podran apreciar i tenim aquesta confiança de que així sigui, de que aquesta decisió que ara es pren tot i que no sigui compartida, jo els hi respecto que sigui d’aquesta manera, doncs que és una decisió doncs que és bona i que és pertinent.

Sr. Planas:

Jo per al·lusions. A veure, és cert de que les al·legacions, ho vam parlar en la Comissió Informativa, ho vam mirar, jo li vaig demanar de veure-les, vostè me les va deixar, em va dir que les hi podia veure, les hi vaig estar mirant totes. El que ha dit el company, era que no havien rebut notificació oficial d’això, una cosa és una cosa i l’altre, un altre. Ells saben que la teniu que les han vistes i que el resultat més o menys, han donat resposta a les nostres al·legacions. Vol dir què, la informació va ser passada. Un altre cosa, es que la Generalitat, segons ha dit el company, no ens ha contestat de forma oficial l’al·legació que va presentar el Bloc Olesà. Que vostè ja ha dit que la Generalitat no té l’obligació de contestar. Res més.

Sr. Segado:

17

Bé, per ajustar el que he dit. Jo el que he dit és que, el que diu la Llei. Quan estigui fet el projecte de reparcel·lació, i estigui fet el projecte d’urbanització, quan estiguin fets, no ara, jo no dic que ara es van a cobrar quotes urbanístiques, per tant, no posi en la meva veu coses que no dic. Quan estiguin fets, eh. El projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització, és quan es passen les quotes urbanístiques. Ara, sí vostè es compromet a no passar cap quota urbanística fins que no es comenci realment la construcció, suposo que els propietaris estaran contents. Aquesta és la primera.

La segona, és que, aquest ARE, és un problema de model d’Olesa, no s’adequa al nostre concepte d’Olesa. Si no s’ha desenvolupat en 15 anys, és precisament perquè no hi havia prou demanda. La prova en que no hi havia prou demanda es que hi ha habitatges buits, no es tracta d’arribar als 40.000 habitants o als 35.000 o als 30.000 o els que siguin.

Per tant, és un problema de model de poble. El nostre model de poble és un altre, vostès tenen altre model de poble i a més a més, en cada.., una, ara comencen amb 76 propietaris, i en cadascuna d’aquestes qüestions el procediment acaba en 20 o 30 propietaris només. Això el temps donarà la raó a un o a un altre. I sempre els petits són els que surten perjudicats. Per tant resumint perquè, vostè em pot contestar que no té res a veure el que s’està tractant ara. Com estem en contra de l’ARE, doncs tenim que estar en contra d’aquest consorci. I ja està.

Sr. Pons:

Sí, molt breument. Efectivament. La Generalitat no passarà cap confirmació a ningú. Això ja els hi dic jo en aquest moment. Si que vostès per part nostre, han tingut coneixement d’aquestes al·legacions i tal. A veure, senyor Segado, escolti’m, el que ha dit ara vostè, de que quan estigui fet el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació, es passaran quotes. Això no és el que ha dit abans. No, no. A veure...

Sr. Segado:

Miri l’acta.

Sr. Pons:

Això no és el que ha dit abans, ha dit què, immediatament es passarien quotes urbanístiques, ho tinc aquí apuntat textualment. I la segona observació que vostè ha fet respecta a aquest tema, ha dit que en poc temps els propietaris hauran de pagar quotes urbanístiques. En poc temps, s’entén i se sobre entén i és de sentit comú, que vol dir en poc temps a partir del moment que estem debatin això. Però si ho ha dit, és igual. Li dic, també va equivocat en relació a que es passaran quotes una vegada estigui el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació fet. Es passaran quotes urbanístiques si aquest és el calendari, únicament si aquest és el calendari que s’ha pactat dins del consorci de l’Ajuntament amb l’INCASOL. Si aquest no és el calendari que s’ha pactat dins del consorci de l’INCASOL amb l’Ajuntament, que estiguin contents i estiguin tranquils els propietaris que no es passaran quotes urbanístiques. Ara sí, l’Ajuntament estarà dins del consorci, tindrà vot i veu, podrà dir la seva i podrà acordar de quina forma, en quina dinàmica i en quina velocitat es vol portar a terme el desenvolupament d’aquesta àrea estratègica i en funció d’això i en el seu moment, es passaran quotes urbanístiques. I em de confiar que tinguem la prudència adequada per no fer coses abans de temps i no fer-les després de temps sinó

18

amb el temps apropiat.

De manera que, quan parlem de quotes urbanístiques i posem una mica la inquietud i la por davant d’uns certs propietaris que poden estar angoixats per saber si la setmana que ve, s’hauran de rascar la butxaca. Fem-ho en tot cas amb coneixement de causa, d’alguna manera o altre hem intentat explicar-ho a varia gent, que aquest serà el nostre tarannà i que aquesta seria la nostre manera d’actuar.

Per últim, escolti’m, que si de 75 quedaran a 20, no ho ser, miri, si els temps no haguessin canviat amb la crisi que tenim actualment, segurament que els 20 ja hi serien ara perquè la diferència dels 75 als 20, segurament en els preus que s’ofertaven amb la política de sòl que hi havia en aquell moment, doncs segurament que si haguessin pogut haguessin venut, i molts d’ells els hi ha sabut greu que s’hagi girat la truita i no s’hagi pogut fer aquesta...., però esperant una mica a veure si me’n donen més o a veure si me’n donen menys, molts d’ells s’han quedat amb el cul en l’aire, per dir-ho d’alguna manera.

Model de poble, escolti, un model de poble amb un àmbit, doncs com he dit, que el 30% del sòl, pràcticament esdevindrà sòl de titularitat pública, que hi ha un sostre de serveis de pràcticament més d’una hectàrea, en el que hi ha 848 habitatges que en definitiva milloren les condicions d’aprofitament que si no s’ha fet durant aquests 15 anys el desenvolupament d’aquest ARE, és perquè aquest aprofitament no era prou substanciós. I en canvi en aquest moment sí que, segurament ho deu de ser més, en quan a que es poden fer alguns habitatges més. Que d’aquests habitatges, la meitat d’ells siguin de protecció i la meitat siguin de renta pública, i que a més a més de tot això, doncs...., escolti’m que més li puc anar a dir, doncs que hi hagi 200 places d’aparcament amb superfície i que tot el que està previst en la urbanització bàsica, siguin edificis que estiguin absolutament oberts i que no siguin illes tancades com l’eixample. Escolti’m, quin és el model de poble que volem?. El model de poble que volem no és aquest?, doncs quin és el model de poble que volem?, que ens fa por?, que Olesa tingui que recollir o tingui que acollir aquests 800 habitatges, 3.000 o 4.000 persones més?, això és el que ens fa por?. Si em de parlar de models de poble i de models de creixements, comencem a prescindir dels cotxes, que aquest sí que és un model de creixement totalment insostenible com he dit en algun altre moment.

I dit això, em sembla que no val la pena que m’estengui més en relació a tots aquests temes.

Torn de Portaveus:

Sra. Tallón:

Si, jo només voldria dir que vostès agafen el tren que més els interessa, i així s’ha fet. Nosaltres des del POI estem i estarem totalment en contra de l’ARE.

Sr. Manfredi:

Tal i com ja hem fet en altres Plens, bé, en altres ocasions. Votarem en contra en tot el que estigui relacionat amb l’ARE. Primer perquè no estem d’acord amb l’augment de població que generarà per Olesa i també perquè creiem que el procés que s’ha portat a cap amb els veïns per negociar-ho no ha estat el correcte i creiem que fins que no s’arribi a un acord amb ells, no s’hauria de continuar amb aquest procés.

19

Sr. Cornellas:

Bé, el desenvolupament d’aquesta ARE residencial estratègica, en un àmbit, dit ja abans, de desenvolupament que ja estava previst en el Pla General, d’entrada a de garantir el que en principi hauria de ser a curt termini i ara segurament parlem de mig termini. Ha de garantir sòl públic i vivenda de protecció oficial.

Sòl públic que a més a més, permetrà tenir finançament per poder suportar la despesa de l’equipament que a d’ocupar aquest sòl públic.

Vivenda de protecció oficial, 50% de venda, de lloguer que a més a més, hi haurà una distribució percentual en funció dels diferents tipus d’habitatge protegit que a buscat l’equilibri social del que ha de ser el nou barri, i a més a buscat l’equiparació amb la mitjana també social de la resta de la població.

Per nosaltres aquest nou barri, ha de significar un augment de la població, del conjunt de la població d’Olesa, no significatiu, i per tant no és en aquests moments una qüestió que considerem que sigui fonamental i els números a la llarga ens donaran la raó.

I en quan a la qüestió d’habitatges buits que hi ha desgraciadament, nosaltres estem a l’espera de que els promotors propietaris de les mateixes, presentin propostes, però nosaltres no podem fer de promotors.

Bé per això i encara que aquest no sigui l’objecte de la votació, perquè aquí només parlàvem del conveni. Nosaltres votarem a favor.

Sr. Pons:

Be, a veure, nosaltres òbviament, el nostre grup municipal votarà afirmativament. Com he dit abans, entenem que és una cosa bona per Olesa, en fi. Sap greu que no hagi sabut explicar prou be, en el representant de Partit Popular, doncs tots els termes que van haver-hi les negociacions amb els ciutadans que eventualment podien estar afectats. Ho vam intentar fer de la millor forma possible i sí que hem de dir, que en qualsevol cas, si no ho varem fer prou be, estarem sempre al costat d’ells per mirar de corregir aquelles coses que eventualment encara es poguessin corregir.

Dit això, hem de tenir present també, que estem davant d’una figura de planejament, que pot tenir un horitzó, probablement com han estat altres àmbits de planejament que han hagut aquí a Olesa. Situat en un llindar de 8, 10 i 12 anys, fàcilment, fàcilment, per tant, dins d’un llindar d’aquest tipus i d’un horitzó d’aquest tipus, el creixement que hi pugui haver per la població d’Olesa no és algo que ens hagi de fer trontollar cap conceptualització de model de poble ni d’uns creixements desorbitats.

Per tant, en virtut de tot el que s’ha dit, i el que acabo de dir, doncs òbviament que el nostre vot serà favorable en la formalització d’aquest consorci entre l’Ajuntament d’Olesa i l’Institut Català del Sòl.

Sr. Segado:

20

Be, nosaltres votarem en contra, però també he d’aclarir dues o tres coses. La primera és que la Llei 1/2005, que és la Llei d’Urbanisme de Catalunya, ja obliga a ofertar un 30% d’habitatge protegit. El Reial Decret 1/2007, que és un Decret Llei, obliga quan es creï la figura del concertat català, es pot afegir un 10% més. Vull dir què, la pròpia Llei Catalana, ja contempla per pobles de les nostres grandàries, un 40% d’habitatge protegit.

En tots els pobles quan es fa planejament i zones noves, ja s’ha de deixar terreny per equipaments i per zones verdes, és una cosa que és raonable i es veu enlloc per on vagis. Per tant, ja està tot dit.

Nosaltres estem en contra d’aquesta zona ARE, i la Llei ha permet aquest habitatge de protecció oficial, en un percentatges diferents dels que es presenten aquí, i per tant nosaltres, votarem en contra.

Sr. Serrano:

Gràcies senyor Alcalde. Bé, el que portem avui a votació, és la constitució d’un consorci amb la participació de l’INCASOL i de l’Ajuntament d’Olesa. Votar en contra a aquest acord ara, no és votar en contra a les ares, és votar en contra la constitució del consorci per tant, a la participació de l’Ajuntament d’Olesa amb l’Ens que gestionarà tot això. Per tant, l’INCASOL ho podria gestionar sense la participació del propi Ajuntament. Però votem també que sí, no només perquè volem formar part de tot això, sinó perquè estem d’acord amb les ares, perquè l’alternativa a l’ARE, no es que allà mai s’edifiqui, perquè allò és sòl urbanitzable, perquè la alternativa a no aprovar l’ARE, és menys habitatge protegit, com a mínim un10% menys, perquè la alternativa a no votar l’ARE, és que en el seu moment, seran terrenys amb menys equipament.

Respecta del habitatge buit, la nostre proposta és senzilla. Que aquella gent que durant tants anys ha guanyat tants diners, que ara abaixi preus i els intenti vendre. Per totes aquestes raons, nosaltres votarem favorablement.

Votació.

APROVAT per TRETZE (13) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons, Cornellas, Cambronero, SIS (6) vots en contra dels senyors/es Segado, Planas, Puimedón, Muñoz, Manfredi i Tallón, i CAP (0) abstenció.

--------------------

Acord núm. 6. Assumptes urgents

Votació de la urgència:

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU (19) MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

Acord núm. 6.1. Proposta aprovació definitiva del Compte General de l'exercici 2008.

21

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I GOVERN (COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES).

La Comissió en sessió extraordinària i urgent del 22 de setembre de 2009 ha informat favorablement amb els vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sr. Alonso (5), amb l'abstenció de la Sra. Monfort (1) i els vots en contra del Sr. Segado (5), Sra. Tallón (1) i Sr. Manfredi (1) la proposta de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDABMM_09/ 108

Proposta de l'AlcaldiaExp. 38/2009

Atès que l'Alcalde-President de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, en compliment del que estableix l'article 212 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) va sotmetre a informe de la Comissió especial de Compes, el Compte General de l'exercici 2008.

Atès que el Compte General, format i informat per la Intervenció Municipal, es va sotmetre a estudi i informe de l'esmentada comissió en sessió del dia 8 de juliol d'enguany.

Atès que va ser informat favorablement amb la següent votació: a favor de les senyores Hogado (6) i Jou (5), les abstencions dels senyors Prat (5), Monfort (1) i Manfredi (1) i cap vot en contra.

Atès que el Compte General amb l'informe de la Comissió Especial de Comptes ha estat exposat al públic pel termini de quinze dies, i vuit més, al taulell d'anuncis i al Butlletí Oficial de la província número 165, d'11 de juliol de 2009. Durant l'esmentat termini no s'ha presentat cap reclamació, reparament o observació.

Vist l'article 212 del TRLRHL i tenint en compte el que s'ha exposat a l'apartat anterior, es presenta l'informe emès per la Comissió Especial de comptes del dia 8 de juliol d'enguany en els mateixos termes en el que es va formular.

L'Alcalde-President proposa a la Comissió especial de comptes que s'informi favorablement el Compte General de l'exercici 2008 per tal de sotmetre'l al Ple de l'Ajuntament per a, si és el cas, pugui ser aprovat abans de l'1 d'octubre.

Torn de Ponència:

Sra. Holgado:

Bona nit a tothom. Be aquest tema, és l’aprovació definitiva del compte general de l’exercici 2008. Això es va presentar doncs, a la presentació d’aquest informe, a la Comissió Informativa del 8 de juliol d’aquest any. A partir d’aquí sobre un període en el qual doncs es poden fer les consultes i presentar les reclamacions, reparaments o observacions que hi hagi al respecte. I després es fa l’aprovació pel Ple com es diu aquí, abans de l’1 d’octubre

22

prèvia Comissió Informativa que varem fer aquesta setmana.

El contingut del compte general, sense estendrem massa, inclou..., és a partir del tancament de l’exercici la liquidació del pressupost i són els comptes generals de l’entitat local, i si s’escau i n’hi haguessin organismes autònoms i societats mercantils amb majoria del capital. En aquests comptes s’inclou el balanç, comptes de resultats econòmic patrimonial, liquidació del pressupost i la memòria.

S’aplica doncs, es té en compte la legislació aplicable al respecte i ha d’incloure també un informe del Interventor que és preceptiu en aquest cas. A partir d’aquí doncs, tal com vaig comentar en les Comissions, no s’ha presentat cap mena de reclamació, reparament o observació al respecte i per tant el que s’aprova és el mateix que es va presentar en el seu moment. Gràcies.

Torn de Regidors:

Sr. Segado:

Donarem algunes de les raons per votar en contra del compte general. És cert que l’interventor ha informat favorablement aquí, però també és cert que hi ha hagut moltes propostes que han arribat al Ple, amb informes no positius. Per tant amb aquestes raons, podem dir; pensem que estem parlant del 2008. Des de l’1 de gener del 2008 al 31 de desembre de 2008. Estem parlant avui...

Sra. Holgado:

Per la resposta que el faré...

Sr. Segado:

No, no. Perquè tothom sàpiga de quin període estem parlant.

Per tant, durant aquest període hi ha factures corresponents a serveis contractats sense utilitzar les normes de contractació obligatòries. El incompliment de la Llei de Contractes. També hi ha factures que no conten amb el vistiplau de tècnics habilitats per donar-ho. És a dir, no estan signades. També hi ha convenis, fets per l’Ajuntament que no s’ha garantit el seu acompliment, o no s’han complit. També hi ha convenis amb particulars incomplerts per la pròpia administració. També s’ha incomplert el conveni col·lectiu dels treballadors. També es presenten com retribucions extraordinàries, dels alts càrrecs, que són realment retribucions ordinàries. També atès a un crèdit que es va demanar l’any 2007, que es tenia que haver presentat al Ple, el Pla Econòmic Financer. Ja ser que ahir em va dir vostè que es presentaria en el Ple del mes d’octubre. Però clar, estem parlant des d’octubre del 2007 i estem més o menys al setembre del 2009. per tant fa quasi dos anys que es tenia que haver presentat al Ple, el Pla Econòmic Financer.

A més a més, el famós romanent positiu, tal i com diu l’informe del Interventor, 550.000 euros, és a dir, el que va sobrar, representa de l’any anterior, s’ha de tenir en compte que, si existia ja, podria dir en els calaixos o factures que van sortir, per un import de 644.000 euros, per tant, per un import superior al que havia sobrat l’any anterior, això ja implica que cada any corrent tingui problemes.

23

Això també consta quan parla del romanent de Tresoreria. Està en la pàgina tres de cinc. Ja que vostè parla de l’informe del Interventor. Ja ser que al final diu que falta el balanç perquè encara s’ha de...., això ja sabem que trigarà un any o un any i mig a fer-se i no hi ha cap problema. Però també és cert que, quan parla del romanent de Tresoreria, en la pàgina tres o diu, que hi ha un sobrant de 552.000 euros del 2008 pel 2009, però ja tenien 644.000 que han aparegut en el 2009, que corresponen a l’any 2008 que és l’any que estem tractant.

Clar, si cada any hi ha una diferència d’aprop de 100 milions de pessetes, de coses que no s’han pagat i es paguen l’any posterior, això genera problemes que no s’acaben mai de solucionar. I després hi ha altres partides que no citarem explícitament, que tal com li vaig dir, estan correctament comptabilitzades, perquè la gent sap comptabilitat, teniu uns bons empleats en Secretaria, Intervenció i en Tresoreria, però que són despeses que des del nostre punt de vista no es corresponen a la situació econòmica actual.

Sra. Holgado:

Bé, bona nit de nou. En primer lloc, senyor Segado, felicitar-lo perquè realment la seva tasca d’oposició la fan amb molta diligència i amb molta professionalitat. És bo doncs també, en aquest sentit, doncs descaradament sabem reflectir tot el negatiu i mai el que és positiu. I aquí doncs crec que amb això, resumeixo radicalment la lectura que s’ha fet amb els comptes generals de l’Ajuntament. Realment si la lectura dels comptes generals és aquesta, poca cosa es pot dir que s’ha fet en el departament d’Hisenda al llarg de dos anys.

Començant per una de les coses que s’han dit al respecte d’aquestes operacions, teòricament irregulars d’aquest Ajuntament. Al llarg del 2008, a mi m’agradaria que es digues quants informes hi ha hagut negatius de l’interventor, en tot cas. Vam parlar ahir a la Comissió Informativa, dimarts perdó, i és va comentar quines són les conseqüències que originen els informes negatius, per exemple, de l’aplicació de la normativa de despesa, normativa que s’està aplicant i que s’està..., jo sí que puc dir que els resultats estan essent molt bons i que s’estan millorant moltes coses, doncs al no compliment de normativa de despesa, que no vol dir que la despesa no s’hagi de fer o sigui il·legal o sigui incorrecta, o sigui altres termes que s’han fet servir aquí. Doncs això origina un informe negatiu de l’interventor. Per descomptat, perquè si hi ha una normativa de despesa, aquesta normativa de despesa s’ha de complir i això és una cosa que està en les bases d’execució del 2009 i que l’any passat es va fer via de Decret d’Alcaldia.

Després també s’ha parlat de factures al calaix. A la Comissió també va sortir factures al calaix, no són factures al calaix. Les podem vestir com vulguem, jo ser que queda molt bé i que és molt explosiu i molt notori que aquí, l’Ajuntament hi ha 644.000 euros de factures al calaix, i això no és correcte, i ho hem discutit moltes vegades quan varem parlar del tancament. Una factura al calaix vol dir que la factura arriba, que es registre i es guarda al calaix. I diem, bé doncs, la guardem o pitjor encara que la factura arriba, no es registre i es guarda al calaix. O altres coses que en aquesta casa no s’estan fent. Ens pot agradar més o menys, que el Govern o la Legislació aplicable organitza el tema del tancament, es poden dir moltes coses al respecte, que al final és un tema comptable i que òbviament es podrien fer els números de moltes maneres, però no diguem siusplau, que es guarden factures al calaix perquè no es guarden. Aquest any 2009, hem fet un reconeixement de crèdit i en el reconeixement de crèdit, en la majoria de les factures, no hi havia coses, com ens hem trobat en altres ocasions i que si més no, no ens hem trobat amb un munt de

24

reconeixements de crèdit. Aleshores, no diguem que hi ha factures al calaix. Siusplau.

En tot cas, parlem què, quan es fa el tancament pressupostari hi ha una sèrie de coses que si no s’han pogut comptabilitzar, perquè bé els subministres arriben més tard, o bé són coses que han de passar d’una àrea a l’altre, perquè el contracte s’ha licitat i no s’ha fet l’obra, han de passar d’un any a l’altre, aleshores això origina que després s’hagi de...., però no és que l’Ajuntament digui; l’Ajuntament d’Olesa no decideix d’agafar i dir, tenim un tancament de cinc cents i pico mil d’euros però no us preocupeu senyors perquè després haurem de posar sis-cents quaranta mil en l’aire. No és així, i vostè ho sap, millor segurament que jo.

Després el tema dels problemes econòmics que puguin derivar de guardar factures al calaix. Doncs no. Els problemes econòmics que pugui tenir aquesta casa, venen derivats a què la situació econòmica ha empitjorat, de que nosaltres hem estat molt exhaustius a l’hora de ser previsors amb els ingressos i que tot i així els ingressos han anat a la baixa, perquè definitivament la magnitud de la situació econòmica doncs era difícil de preveure-la i tot i així, nosaltres i en la Comissió ho vaig comentar i doncs ho he anat comentat al llarg de diverses intervencions, vam fer una previsió conservadora d’ingressos tant en el 2008 com en el 2009, i per exemple, en el 2009 s’ha anat molt més a la baixa, aleshores, els problemes que pugui tenir l’Ajuntament, són problemes derivats en tot cas, de l’evolució de la situació econòmica i que nosaltres intentarem corregir per complir absolutament amb tothom, com estem fent fins ara. Amb puntualitat amb els pagaments i amb puntualitat amb els nostres proveïdors i treballadors, i continuarem fent durant el 2010 perquè aquesta és la nostre feina i això és en el que ens dediquem.

I per última, el Pla Econòmic Financer. Em sembla correcte que hem d’assumir que portem un retard, és obvi que portem una retard, però no és un retard de dos anys, en tot cas nosaltres vam aprovar el pressupost de l’any 2008, i varem incomplir un principi d’estabilitat pressupostaria, que també tal i com vam explicar aquí, el que varem fer va ser demanar més endeutament del que ens corresponia. Si ens corresponia 1.300.000 euros vam demanar 1.900.000 euros. I vam fer-ho amb l’objectiu de donar cobertura a més inversions que en definitiva el que han de fer és donar serveis pel municipi, i potser des d’un punt de vista tècnic i estricte, doncs potser jo mateix hagués dit, no, no incomplim. Però penso que el fet d’aquest incompliment que de fet, i ara comentarem, s’ha anat verificant comptablement, nosaltres ho vam fer amb un objectiu, de mirar una mica més enllà i que de vegades, doncs l’acció de Govern implica donar una sèrie de prioritats que en aquest cas són les que van motivar tenir aquest incompliment.

El Pla Econòmic Financer, nosaltres ens varem deixar assessorar, cosa que jo crec que és el millor, per uns professionals de la Diputació i hem estat en un any que les coses han anat canviant contínuament, els ingressos no paren de baixar, la despesa contínuament et canvia, has de tenir-ho tot en compte, el que no farem és aprovar un Pla Econòmic Financer i al cap de dos anys, dir; miri senyors, aquest Pla Econòmic Financer no val per res. Perquè encara que sigui un Pla Econòmic Financer que només és un instrument i una guia perquè l’Ajuntament estableixi la seva estabilitat econòmica perduda en aquesta operació de finançament, doncs nosaltres pensem que ha de ser una guia i que per tant, com a guia s’ha de ser realista i s’ha de poder respectar i per això portem aquest retard amb el Pla Econòmic Financer, tot i què, precisament ho hem estat comentant, nosaltres hem vingut complint o restablint aquest equilibri i en qualsevol cas, ara per una cosa que varem fer en el seu moment i a més d’un préstec que després es va utilitzar més tard del previst, per tant,

25

tampoc hauria estat un incompliment, doncs hem de fer un Pla Econòmic Financer i sí, el portarem al Ple, sortosament en el mes d’octubre i segurament veurem aquest Pla Econòmic Financer i de la informació que quan ens van entregar aquest Pla Econòmic a ara sabem, doncs segurament hi haurà coses que segurament no podrem seguir, però no diguem siusplau, que portem dos anys de retard, perquè no és cert.

A partir d’aquí, jo el que voldria dir, es que segur que hi ha coses que es poden millor, sinó el que és maco o important d’aquesta tasca, o almenys desenvolupo jo, des del departament d’Hisenda i desenvolupem tot l’Equip de Govern, es que contínuament és pot millorar. Sí s’és perfecta, doncs potser no es pot millorar, nosaltres com que som imperfectes el que volem és millorar. Jo només volia dir de nou, que òbviament pot haver deficiència, nosaltres amb el tema de compliment de la normativa, estem essent estrictament estrictes i continuarem essent molt estrictes i això és una cosa que es transmet des del departament en primera persona i des de l’Equip de Govern a partir d’aquest moment i per tant, cada vegada menys, i ho vaig avisar al llarg dels diferents corresponents de crèdits, que ja era la bufa, ja portem un, ja portem dos, tres i quatre, i vaig dir que no faríem tants reconeixements de crèdits, i ho varem complir. No tindrem coses que estiguin malament, i ho varem complir. I les factures, cada vegada compleixen els requisits de despesa. I si els proveïdors i tècnics de la nostre casa, doncs entenen la normativa i la van aplicant com és el que està passant, doncs cada vegada anirem amb aquesta perfecció que malauradament, i avui vostè ho ha descrit molt bé, no tenim. Moltes gràcies.

Sr. Segado:

Bé, veig que està una mica susceptible, però bé. A veure. Canviaré el nom. Durant el 2008, perquè vostè només ha parlat del 2009. durant l’any 2008, s’han pagat factures del 2007, 2006 i alguna inclús del 2005. caven dues possibilitats, que els proveïdors siguin tant rics que no les portin, que és una possibilitat, o l’altre què, no ser, no ser quina pot ser. Potser que no hi hagi partida pressupostaria. Però posa-li el nom que vulgui. Per tant, aquest és un fet.

Després, altre cosa, al Ple, ve el que és estrictament legal. Vostès en la Junta de Govern Local, es poden fer, dins del mateix grup, tots els canvis que vulguin, ho poden fer i per tant, no apareixen en el Ple. Eh?. I tant!. Aquesta seria la segona qüestió.

Que jo crec que serien les fonamentals. És a dir, hi ha departaments que fan despesa, sense..., durant el 2008, que és el que estem analitzant ara, quan arribi el 2009 ja en parlarem, no?. Que fan despesa sense tenir suficient partida pressupostària i això origina que no es pagui, vull dir, ho pot mirar quan vulgui que dins hi ha factures pagades en el 2008 que corresponen al 2007, 2006 i alguna del 2005.

I això, li pot preguntar als proveïdors petits d’Olesa que a vegades són factures que eren ridícules. I això és el nostre punt de vista.

La feina, és normal, l’Equip de Govern ha de fer feina, i nosaltres hem de fer la nostre. I donada la situació de crisi econòmica, precisament, el control ha de ser més rigorós, i aquesta tasca, ja li he dit moltes vegades, no és una tasca de l’àrea d’Hisenda, sinó que totes les àrees de l’Ajuntament, Joventut, Esports, Cultura, cada area ha de controlar lo seu i si no hi ha partida que no puguin gastar i quan arribi que estigui..., i és així.

26

Que últimament vostè diu que això és compleix, bueno, quan nosaltres l’any vinent obtinguem la documentació de l’any 2009, que no s’ha acabat, doncs ho estudiarem i ho veurem, però vostè no pot dir que durant l’any 2008 no s’han pagat factures del 2007, 2006 i 2005. i tal com li deia, hi ha dues possibilitats, o no les han portades o bé no ser on estaven, per als cristians, es deia limbo, quan no anaves ni al cel ni al infern, et quedaves en el limbo, que ningú sap el que és.

Sra. Holgado:

Ja per finalitzar. A veure, senyor Segado, no valori, bé, pot fer-ho, però no és una qüestió de susceptibilitat sinó és que jo, davant de certes actituds no puc evitar, esverar-me en tot cas, però no és una qüestió de ser susceptible. Però bé, és igual, deixem-ho perquè tampoc farem aquí comèdies.

El tema de la defensa que jo he fet, la puc tornar a repetir, vull dir, jo l’únic que he dit és que, si vostè em parla del tancament del 2008 que és 552.000 i després em parla de 644.000 jo simplement li he explicat aquestes xifres. El 2008, va ser l’any que nosaltres varem tenir que assumir uns reconeixement de crèdits importants, com vostè diu, en el qual es van assumir factures d’altres anys, i punt. I ja està.

I jo no me’n amago. Jo no he dit que..., jo normalment no en se de mentir, no ho ser fer, si en sabes fer-ho potser les coses les explicaria d’un altre manera, però jo, ni porto les coses preparades, ni escrites, sinó que contesto simplement amb els fets, amb les veritats, perquè per sort o per desgràcia, en la meva tasca l’únic que hi ha són números. I punt. I els números són els que diuen les veritats. Clar que en el 2008 es van pagar factures del 2007 i del 2006. i es va fer un reconeixement de crèdits super important perquè s’havien d’assumir tota una sèrie de coses, però llavors i a partir d’aquí, això jo no he dit que no fos així. Jo l’únic que he dit, es que no diguéssim que hi havia factures al calaix i val, i que ens hem de cenyir al 2009. doncs miri, jo treballo en el present, i el present és el 2009, i el compte general de 2008, l’exercici ja està tancat i a mi no m’importa parlar del 2009. no necessiteu, necessiten vostès esperar el 2009 per saber la tasca que s’està fent perquè amés, crec que en les Comissions, normalment assisteix el seu company, els hi poso bastant al dia de quina és la situació i quines són les coses que s’estan fent. No voldria doncs, jo crec que tothom ja ha dit el que havia de dir, per descomptat que es poden dir més coses. Però jo no m’estendré més, simplement comentar que nosaltres estem satisfets de la gestió que s’està efectuant, i també estem convençuts de com be vostè diu, no és una tasca que única i exclusivament està fent el departament d’Hisenda, sinó que comparteix i col·labora activament tot l’Equip de Govern. Gràcies.

Torn de Portaveus:

Sra. Jou:

Hola bona nit. A veure, nosaltres votarem positivament a aquesta proposta i ho farem bàsicament per dos temes, no?. Primera, perquè som responsables de la gestió del pressupost del 2008, i estem convençuts que això està ben fet, perquè a més a més, el que s’aplica són criteris tècnics, alhora de fer el compte general, no s’apliquen criteris polítics. Són purament criteris tècnics. Per tant, si està avalat pels tècnics hem d’entendre que està bé. Però l’opció de no aprovar el compte general, l’únic que fa es que això es quedi amagat en un calaix i no passi els següents tràmits. És a dir, si nosaltres, algú té algun dubte de que

27

això esta mal fet, doncs la possibilitat de que això pugui arribar a la sindicatura i que la sindicatura ho pugui avaluar és..., a partir d’aquest procediment, si nosaltres no aprovem el compte general, que passa?. Que passa amb el compte general?. Per tant, siguem clars. Perquè a més a més, la normativa diu, clarament, que els regidors poden votar el compte general sense estar-hi d’acord i que això no els involucre absolutament amb res. Per tant, creiem que es el que marca la norma, són coses que estan fetes des d’un punt de vista tècnic, mai des d’un punt de vista polític, i no té cap sentit parar tota aquesta tramitació i només per això, però evidentment perquè assumim tota la gestió feta en el 2008. Votarem a favor. Gràcies.

Votació.

APROVAT per TRETZE (13) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons, Cornellas, Cambronero, SIS (6) vots en contra dels senyors/es Segado, Planas, Puimedón, Muñoz, Manfredi i Tallón, i CAP (0) abstenció.

Votació de la urgència:

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU (19) MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

Acord núm. 6.2. Donar compte estat d'execució del pressupost 2on. trimestre de 2009

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I GOVERN

La Comissió en sessió extraordinària i urgent del dia 22 de setembre de 2009 es dóna per assabentada de la Proposta de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDABMM_09/ 109

Donar compte de l’estat execució del pressupost

El Ple de l’Ajuntament en sessió del dia 29 d'abril de 2009 va aprovar definitivament el pressupost de l’exercici 2009, el qual es va publicar al Butlletí Oficial de la Província número 107 del dia 5 de maig de 2009.

Atès que el pressupost està format, entre d’altres documents, per les bases d’execució del pressupost.

Atès que la base 58a. Informació de l’estat d’execució del pressupost de les esmentades bases assenyala que:

Dins dels 5 primers dies del mes posterior al següent al venciment de cada trimestre natural, la Intervenció, formularà l’estat d’execució del pressupost. L’esmentat estat d’execució s’elevarà al Ple, pel seu coneixement i efectes.

28

Vist l’escrit de remissió de la Intervenció i en compliment de l’article 58 a de les bases d’execució del pressupost, la informació que es presenta al Ple relativa al segon trimestre de 2009, tancat comptablement, és la següent:

Estat d’execució de despeses, per partides

Estat d’execució d’ingressos, per conceptes

Resum per capítols de l’estat d’execució

Estat d’execució de pressupostos tancats, per exercicis

Extracte de conceptes no pressupostaris

Torn de Ponència:

No s’ha formulat.

Torn de Regidors:

No s’ha formulat.

Torn de Portaveus:

No s’ha formulat.

Debat.

Votació.

El Ple es dóna per assabentat.

Votació de la urgència:

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU (19) MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

Acord núm. 6.3. Proposta ratificació d'al.legacions acord aprovació inicial Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

PLANEJAMENT I INFRAESTRUCTURESSAF_09/ 111

Proposta del Regidor de Planejament i Infraestructures.

29

Exp. 828/08: Atès que en data 22 de maig de 2009, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre aprovar inicialment el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona elaborat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona.

Atès que aquest acord ha estat publicat al DOGC del dia 2 de juny de 2009 i sotmès el projecte i el seu informe de sostenibilitat ambiental a informació pública pel termini de 45 dies, transcorregut el qual s’inicia el termini d’audiència de dos mesos per sotmetre l’expedient al tràmit d’informació als ens locals compresos a l’àmbit territorial del Pla.

Atès que en el Ple municipal del passat 24 de juliol de 2008, l’Ajuntament de Olesa de Montserrat ja va manifestar, per unanimitat dels membres presents el seu posicionament davant de diverses prescripcions incloses en l’Avantprojecte del Pla territorial que ara ha estat aprovat inicialment.

Atesa l’adhesió dels grups municipals del PSC, BO, CiU, Entesa del Olesans, ERC, PP i POI, manifestada en les sessions de la Comissió Informativa d’Urbanisme.

Atès l’escrit que ha presentat la Junta de Compensació de la Urbanització de Ribes Blaves, de 8 de setembre de 2009 i estudiat el document que ara mereix l’atenció, es veu la conveniència de presentar de nou, en forma i dins termini preceptiu d’audiència institucional, aquesta Alcaldia en data 22 de setembre d'enguany, va resoldre dictar la resolució següent:

"Exp. 828/08: Ates que en data 22 de maig de 2009, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va resoldre aprovar inicialment el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona elaborat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona.

Atès que aquest acord ha estat publicat al DOGC del dia 2 de juny de 2009 i sotmès el projecte i el seu informe de sostenibilitat ambiental a informació pública pel termini de 45 dies, transcorregut el qual s’inicia el termini d’audiència de dos mesos per sotmetre l’expedient al tràmit d’informació als ens locals compresos a l’àmbit territorial del Pla.

Atès que en el Ple municipal del passat 24 de juliol de 2008, l’Ajuntament de Olesa de Montserrat ja va manifestar, per unanimitat dels membres presents el seu posicionament davant de diverses prescripcions incloses en l’Avantprojecte del Pla territorial que ara ha estat aprovat inicialment.

Atesa l’adhesió dels grups municipals del PSC, BO, CiU, Entesa del Olesans i ERC, manifestada en les sessions de la Comissió Informativa d’Urbanisme.

Atès l’escrit que ha presentat la Junta de Compensació de la Urbanització de Ribes Blaves, de 8 de setembre de 2009 i estudiat el document que ara mereix l’atenció, es veu la conveniència de presentar de nou, en forma i dins termini preceptiu d’audiència institucional, per la qual cosa aquesta Alcaldia

RESOL:

PRIMER: Presentar davant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques les següents al.legacions a l'acord d'aprovació inicial del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona:

AL·LEGACIONS1.- Reafirmar-se en tot allò que fou al·lega’t en l’acord de Ple municipal d’Olesa del 24 de juliol de 2008, sobre el qual no s’ha rebut resolució motivada, especialment en aquells punts que, essent encara pertinents, es reprodueixen a continuació literalment:

30

“Sol·licitar al DPTOP de la Generalitat de Catalunya que, en qualsevol punt el procediment engegat tingui a l’Ajuntament d0Olesa de Montserrat com a part interessada, per tal de conèixer entre d’altes els instruments del planejament a fi i efecte de manifestar el parer municipal relatiu a la proposta d’una connexió de la xarxa de RENFE des de Martorell a Viladecavalls, passant per Abrera, així com un desviament del tram entre Viladecavalls i Vacarisses.”

“Refermar el posicionament municipal expressat en l’acord del Ple de data 27 de setembre de 2007 en relació a la variant de la C-55 al seu pas per Olesa.”

“Expressar la disconformitat en relació al potencial nou traçat de la connexió entre Martorell-Olesa-Vacarisses (plànol 3.4-xarxa viaria).”

“Manifestar la disposició en formar part de qualsevol ens de caràcter supramunicipal i en particular del que es pugui instrumentar orientat a la protecció del entorn fluvial del riu Llobregat i del propi riu Llobregat.”

“Sol·licitar al DPTOP de la Generalitat de Catalunya que, en qualsevol punt el procediment engegat tingui a l’Ajuntament d0Olesa de Montserrat com a part interessada, per tal de conèixer entre d’altes els instruments del planejament a fi i efecte de manifestar el parer municipal del proposat Pla Director Urbanístic a editar per la ròtula de Martorell i Abrera.”

“Fer palesa la conveniència d’avaluar les possibles afectacions sobre el territori de les xarxes d’infraestructures pel necessari abastament d’aigua, energia elèctrica i xarxa de sanejament i el seu tractament, i també les repercussions socioeconòmiques dels seus potencials dèficits, per aconseguir un desenvolupament orgànic i equilibrat.”

2.- Reafirmar-se, d’acord amb allò acordat al Ple de 29 d’abril de 2009 en relació a la Línia Orbital Ferroviària, en l’interès municipal de preveure una estació a la cruïlla amb la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Manresa en forma d’intercanviador entre aquesta i la Línia Orbital.

3.- Exposar ara, molt concretament que, atesa la consolidació al PMTB en la seva apro-vació inicial, del previst potencial nou traçat de la connexió entre Martorell- Olesa –Vacarisses (plànols 3.3 i 3.4 - xarxa viària), contràriament a la disconformitat que havien manifestat, creiem ara que cal reafirmar no solament aquesta disconformitat sinó també el rebuig de la mateixa i, per tant, la retirada del PTMB de la infraestructura anomenada “Connexió Ronda del Vallès (Olesa de Montserrat) amb la C–16 (Vacarisses)” per quan que la connexió de l’ A-2 amb la C–16 es fa ja amb la Ronda del Vallès (B–40) des d’Abrera a Viladecavalls, pel que esdevé una duplicitat innecessària excepte justificacions que no apreciem.

Això atès que la proposta d’aquesta nova infraestructura entre Olesa i Vacarisses es contradiu amb l’objectiu indicat en el propi projecte en el seu apartat 5 on diu “Les propostes relacionades amb la mobilitat consideraran els següents objectius: a) Moderar el consum de sòl per infraestructures de mobilitat, evitant duplicitats i infraestructures innecessàries.”

4.- Fer notar també, particularment, en relació a la dita connexió entre la Ronda del Vallès i la C-16, entre Martorell, Abrera i Vacarisses que –en tot cas-, l’àrea de possible afectació és l’únic i darrer corredor biològic existent entre el Parc Natural del Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac i que es dona, a més, la circumstància que molt proper al traçat que s’indica com a previst -que transcorre pel terme municipal d’Olesa de Montserrat-, es troba el paratge de Ribes Blaves que constitueix un dels

31

afloraments més excepcionals de falla de Catalunya, que en aquest lloc formen una banda que assoleix una amplada d’un centenar de metres.

Esmentar complementàriament que el valor patrimonial d’aquest geotop és molt elevat en diversos aspectes, ja que a més de ser un dels afloraments claus per la comprensió de la història geològica de Catalunya, les característiques de les roques, dimensions i condicions d’aflorament el converteixen en un aflorament clàssic a nivell internacional.

Destacar que el micropaisatge geològic que es genera on afloren aquestes roques de falla és molt singular. I que, a més, el paratge de Ribes Blaves està reconegut dins l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya, on s’afirma que “cal preservar com a patrimoni geològic”.

Per tot això, es demana:

1. Que en virtut del que s’ha esmentat es tingui a bé considerar les presents al.legacions, tot i recollint allò que es deia en les anteriors relacionades de 24 de juliol de 2008 i 29 d’abril de 2009 i, molt particularment, pel que fa referència a la “Connexió de la Ronda Vallès amb la C-16”, que es retiri del PTMB.

2. Reafirmar la sol·licitud de que es mantingui a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat com a part directament i particularment interessada en qualsevol punt del planejament endegat i del que resulti del seu desenvolupament.

SEGON: Que es notifiqui aquest acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (Programa de Planejament Territorial), a les poblacions d’Abrera, Martorell, Esparreguera, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Torrelles de Llobregat, Sant Esteve de Sesrovires, Vacarisses i Viladecavalls".

Aquesta Regidoria proposa al Ple l'adopció del següent acord:

PRIMER: Ratificar la Resolució de l'Alcaldia de data 22 de setembre d'enguany, referent a la presentació d'al.legacions a l'acord d'aprovació inicial al Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

SEGON.- Notificar el present acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (Programa de Planejament Territorial), a les poblacions d’Abrera, Martorell, Esparreguera, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Torrelles de Llobregat, Sant Esteve de Sesrovires, Vacarisses i Viladecavalls.

Debat.

Torn de Ponència:

Sr. Pons:

Moltes gràcies senyor Alcalde. Bé aquesta proposta va ser debatuda en el sí de la Comissió Informativa d’Urbanisme, si no recordo malament, del passat dia 16. De fet, la proposta que es va portar en aquell moment, era diferent en el contingut de la que expressa la present, això és així, perquè en el debat de la Comissió Informativa, doncs es va insistir

32

per part dels grups municipals, fonamentalment del Bloc i d’ERC, en relació a l’oportunitat de millorar el text que estava inclòs inicialment. El text que estava inclòs inicialment, no tenia el tarannà diguem d’una certa radicalitat en el sentit de sol·licitar i demanar que molt particularment el que fa referència a la connexió de la ronda Vallès amb la C-16, aquesta sigui retirada del propi Pla Territorial Metropolità, sinó que el que deia d’alguna manera, es que, bé, nosaltres expressàvem disconformitat amb relació al traçat d’aquesta carretera de connexió, en tant en quan, per varis motius doncs no la veiem necessària i a més a més, doncs teníem una certa inquietud amb que segons quin fos el seu traçat definitiu, doncs eventualment no es pugues malmetre part del nostre territori i en concret, part del territori doncs de l’àmbit de Ribes Blaves. Per tant, nosaltres el que fèiem amb la nostre al·legació inicial, era doncs, diguem, manifestar la nostre disconformitat respecta aquest assumpte i demanar en tot cas que es fes un estudi, si es que hi havia una justificació de mantenir aquesta part del projecte, doncs es fes un estudi sobre tot per garantir que, ni es malmetria la part de sòl natural ni tampoc representaria un impacta ambiental important.

Tot i amb això, tal com dic, en aquesta Comissió Informativa del 16, es va.., en fi, crec que vam establir un acord de dir, si això no ens ha sembla prou, perquè la resta de l’al·legació em sembla de que en termes generals ja hi estava d’acord, doncs, es va demanar per part d’aquest Regidor i president de la Comissió en aquell moment, que es tingues la col·laboració d’aquests dos grups municipals a particular, i es va fer una segona ronda de converses el dilluns dia 21, en el qual, després de debatre totes les circumstàncies, i vista les aportacions d’aquest dos grups municipals, es va canviar el text d’aquesta al·legació, quedant redactada tal com està en aquest moment. Veritat?.

Aquesta al·legació s’ha cursat per via de Resolució de l’Alcaldia, atès què, avui a Barcelona és festa i demà doncs, en fi, una bona part de les institucions de l’administració sembla que hi ha el risc que facin pont i per tant doncs, no es pugues presentar per la finestra doncs del departament del programa plantejament territorial d’obres públiques, que ens ha sembla més escaient que no pas tenir-la que enviar a través d’una oficina administrativa que tot i que també les poden rebre, doncs ens ha sembla que no era el més aconsellable, i que per tant amb el tarannà de que a partir del dilluns dia 21 doncs em sembla que varem arribar a un consens equilibrat respecta en el seu contingut, doncs es demana el recolzament en el text de la mateixa.

Torn de Regidors:

Sr. Manfredi:

El primer, ens agradaria que ens inclogués en els atesos, és a dir, que m’inclogui a mi també que estic al costat dels grups municipals de PSC, Bloc, CiU i ERC, que no vaig recordar enviar-t’ho per e-mail. Que m’incloguin, ja que estic d’acord amb el manifest. Val?.

Tal i com he dit, doncs nosaltres votarem a favor, ja que pensem que queda molt més ben especificat i explícitament millor la posició de l’Ajuntament i també pensem que queda molt més clara.

Sr. Planas:

A veure, el tema de la moció, com ha dit el Regidor de Planejament, va ser consensuada, nosaltres entenem que va ser consensuada dins d’uns mínims possibles en aquest sentit.

33

Perquè el Pla Territorial Metropolita avarca molt més que no pas els continguts basics fets en aquesta al·legació.

Aquesta al·legació es recalca molt sobre el reafirmament que es va fer en el seu dia en el Ple mitjançant la línia orbital que va des de Vilanova i la Geltrú fins a Granollers, que passa per Abrera i Martorell, en el qual, tronem a recalcar que volem una estació intercanviadora en l’encreuament d’aquesta línia que va soterrada i la línia de Ferrocarrils Catalans, i després l’altra gran barrera que nosaltres creiem que es vol fer aquí a Olesa i que absolutament estem en desacord, és una nova carretera que ve dissenyada en el Pla Territorial Metropolità, des d’una rotonda que es fa a Can Singla, diguem-ne, on hi ha el cementiri, fins anar a enllaçar a la carretera de Vacarisses, que és la C-16. El tipus de carretera que es vol fer, és una carretera com és fa el quart cinturó, nosaltres creiem que això, no és necessari, ja que hi ha una carretera que farà aquest servei, que és la que va des de la rotonda dels Camps dels Soldats fins Viladecavalls, que també enllaçarà fins la C-16. i fer una carretera paral·lela a cinc quilometres o ni tan sols arriba, poder un o dos quilometres, creiem i no entenem el perquè d’això.

Però el Pla Territorial Metropolità, és molt més que el tema viari i és el tema d’Infraestructures i de carreteres de línies de Ferrocarrils a construir en els propers anys, res més lluny que la realitat. El Pla Territorial de Barcelona, pretén ser un full de ruta que determini i marqui el desenvolupament futur d’aquesta zona a tres nivells. Demogràfic, econòmic i només en tercer lloc, en infraestructures.

El Bloc Olesà ha entès des del primer dia, la importància singular d’aquest Pla i de la immensa repercussió que pot tenir pel futur d’Olesa.

El Bloc ha treballat per tal d’articular un anàlisi rigorós d’aquest Pla i una resposta raonable i coherent.

El Bloc hi ha dedicat hores i ha llegit bastants documents, ha consultat amb especialistes, s’ha entrevistat amb líders Polítics nacionals, ha demanat explicacions i aclariments al redactor del Pla. I finalment ha redactat un memorial d’al·legacions i suggeriments que també ha posat a disposició de l’Equip de Govern, aquest només a incorporat a l’al·legació que avui presenten algunes de les nostres referències a les infraestructures previstes, i aquesta és una resposta correcta, però manifestament insuficient a allò que avui correspondria a l’administració municipal. Una vegada més demostren no estar a l’alçada de les circumstàncies, al nostre entendre.

El Bloc Olesà, ha anat més enllà que l’Equip de Govern, per ambició col·lectiva i per responsabilitat, conscients de la repercussió que aquest Pla pot tenir en el desenvolupament d’Olesa de Montserrat, hem proposat a la Generalitat, entre d’altres, els següents punts.

Primer, l’eliminació de qualsevol referència a Olesa de Montserrat en el Pla que afecta al territori anomenat àrea metropolitana, per tant el Bloc, s’oposa a la inclusió d’Olesa de Montserrat en la via dels fets consumats i sense cap mena de consentiment explícit dels interessats, és a dir dels ciutadans, en un àmbit anomenat àrea metropolitana. Des de fa una bona colla d’anys, se’ns ha reservat el paper de cua de gran lleó metropolità, doncs bé, Olesa de Montserrat, no té ni les mateixes característiques ni els mateixos problemes que Viladecans, Hospitalet de Llobregat. Olesa tampoc té problemes, aspiracions que Cornellà,

34

Sant Boi. Les respostes Olesaness, i els reptes del futur, són absolutament diferents els de Castelldefels o el Prat. I per tant, cal que el Pla reconegui la nostre singularitat, que compartim amb municipis propers, per contra el Pla ens ofega amb el “totum revolotum” de l’anomenada zona metropolitana, a la qual no pertanyem ni per història ni per conjuntura.

Volem una revisió complerta pels sistemes urbans definits en el Pla Territorial Metropolità, singularment els que fan referència a la ròtula de Martorell i a les zones veïnes afectades.

El Bloc afirma que les previsions de creixement previstes en aquest Pla, contenen inexactituds que posen en greu risc la seva viabilitat, la seva eficiència com instrument per a controlar el desenvolupament futur de l’àrea i la sostenibilitat de la configuració territorial real que s’esdevindrà.

Aquest Pla Metropolità, ens condemna a la funció de municipi dormitori situat en la perifèria de la zona metropolitana, amb la missió d’absorbir els ciutadans expulsats de Barcelona i rodalies, amb 1.000 problemes i sense un teixit econòmic capaç de garantir un lloc de treball a la immensa majoria dels ciutadans d’Olesa de Montserrat. Perquè, diguem-ho clar, el Pla no diu ni una sola paraula sobre el desenvolupament econòmic d’Olesa de Montserrat. El Pla dona per suposat que els Olesans haurem de desplaçar-nos per treballar, el Pla ens condemna a ser més pobres que la resta de ciutadans de la zona metropolitana, i això com a mínim, mereix una resposta de la nostre part, i una crítica sense pal·liatius.

El Bloc Olesà l’ha fet, demanem que l’Equip de Govern i la resta de grups municipals, es poguessin sumar a aquesta demanda, està en joc la nostre supervivència, també la de l’administració municipal, perquè sense activitat econòmica ens podrien dir, d’on sortiran els recursos per fer front als serveis, a que els ciutadans tenen dret?.

També hem sol·licitat com a pas previ, a l’aprovació de qualsevol instrument d’ordenació, l’aprovació definitiva del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, la supressió, com he dit abans, de l’autovia d’Olesa - Vacarisses. La millora de l’actual carretera 1.201, que és la que coneixem com la de “Les Carpes”. Proposem també mantenir el traçat actual de la Carretera C-55 al seu pas per Olesa de Montserrat. Per altra banda, proposem i sol·licitem una millora substancial dels mitjans de transport col·lectiu actualment en servei .

El Bloc ni entén ni comparteix un Pla que no estableix com objectiu prioritari la millora del transport col·lectiu de viatgers ja existents, que és un element decisiu en el desenvolupament sostenible del territori. Per tot això i com actuacions concretes, hem suggerit: L’ampliació de l’actual línia Ferrocarrils entre Barcelona i Manresa. El Soterrament de l’actual línia de Ferrocarrils, a Olesa de Montserrat i Abrera, per tal d’evitar les afectacions sobre el teixit urbà d’aquesta infraestructura. L’habilitació d’una línia d’autobús directa d’Olesa i Barcelona, amb sortida i arribada des del municipi. La construcció d’una estació d’autobusos en el nostre municipi. La habilitació de carrils exclusius pel transport col·lectiu en qualsevol de les vies ràpides del Pla. La posada en funcionament de la xarxa de transport públic entre localitats i els polígons industrials del Baix Llobregat. La millora de la xarxa de transports públics per carretera que connecta Olesa i Montserrat i les poblacions del Baix Llobregat Nord, Terrassa i la Universitat Autònoma.

També hem demanat la modificació de les infraestructures ferroviàries de nova planta, previstes en el Pla Territorial. Com he dit abans, en concret la línia orbital. També proposem

35

que la totalitat de línia orbital Mataró - Vilanova, tingui tres vies a fi i efecte de possibilitar la implantació de trens semi directes. Igualment proposem que la totalitat de la línia de Ferrocarrils, Manresa – Olesa - Martorell – Barcelona, tingui tres vies a fi i efecte de possibilitar la implementació de trens semi directes.

El Bloc com altres col·lectius i entitats, ha sol·licitat el rescat dels peatges d’autopistes, per tal de desenvolupar les actuacions viaries del projectes definitiu del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, proposem que es tingui en consideració i s’inclogui en les vies en el qual es puguin fer carrils per a bicicletes, ciclomotors i fins i tot de vianants.

Aquestes són, en resumides comptes les aportacions fetes pel Bloc, al Pla Territorial Metropolità, certament en el document inicial presentat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, és del tot, al nostre entendre, deficient. Dibuixa una Catalunya, per ells anomenada, Metropolitana, insostenible, desestructurada, agressiva amb els ciutadans, font de problemes insolubles, caldo de cultiu de conflictes socials.

El Bloc ha decidit presentar un seguit de suggeriments i peticions destinat a millorar-lo substancialment.

En principi és una mica l’explicació de l’al·legació del Bloc. I que dins de tot, nosaltres votarem a favor de la proposta, perquè així ho varem acordar en Comissió i entenem que eren els mínims assequibles que es podia tirar per defensar el nostre terme municipal .

Sr. Pons:

Gràcies senyor Planas, doncs per aquesta referència, en fi per votar favorablement la nostra, en fi, la proposta institucional, no?. Únicament sorprèn una mica, que una part de les sol·licitud, nosaltres no tenim res a veure (INTERFERÈNCIES)...., amb Castelldefels, Hospital, per tant nosaltres som com una espècie d’autonomia apart, dins d’aquest conjunt no hi volem estar però no obstant, si què, afortunadament i es bo, que això sigui així, a pesar de no voler llistar, fem realment, una sèrie d’aportacions que, tant de bo que algunes d’aquestes que vostès doncs han tingut el be d’establir, doncs es puguin veure si és per millorar el conjunt d’aquest àmbit territorial, hi estigui o no hi estigui ficat Olesa de Montserrat. Moltes gràcies.

Sr. Planas:

A veure, nosaltres amb l’explicació entenem que els problemes que té Olesa de Montserrat, avui dia, no són els problemes que pot tenir Castelldefels, que pot tenir el Prat, que pot tenir Santa Coloma i que per tant, entenem que el Pla Territorial Metropolità, no contempla aquestes diferències en aquest sentit, i aleshores nosaltres ho entenem així, i així ho manifestem.

Sr Segado:

A veure, ho resumiré. L’àrea Metropolitana de Barcelona ara arriba fins a Sant Andreu de la Barca. Aquest Ple sempre s’ha manifestat, partidari, partidari de crear una nova comarca a l’entorn del Montserrat, que s’anomeni, Montserratí. Això és un planejament global, no? Quan estem parlant de planejament global entre les coses que nosaltres varem afegir, una és, que és important. Que és, que hi hagi un transport interurbà entre els pobles de la zona

36

nord, que no estava prevista. Vull dir, per anar d’aquí a ...... Quan facin el tren faltaran uns 10 anys, però a nivell de bus, ja es podria fer un bus que connectes Olesa amb tots els pobles de les rodalies, no amb un sinó amb tots. Tant en els polígons industrials com a les ciutats, és a dir, anar d’aquí a l’hospital de Martorell, es bastant complicat amb un servei molt reduït. Anar d’aquí a Collbató, és encara més complicat perquè no hi ha transport públic. Tot això demanàvem que s’inclogués en aquest Pla Metropolità, perquè s’ha de facilitar la mobilitat pública, i quan parlem de Viladecans, Terrassa i tot el que es vulgui, el que volem dir, és que, per nosaltres, be, és fa un planejament global, però del que som partidaris es en una capitalitat, suposo que Martorell, on tindrem el nou Hospital Comarcal i els nous serveis, de que com a zona i comarca, que ja serem 130 o 140.000 habitants, tinguem una organització amb més competències.

Per tant, quan es fa el Pla Territorial Metropolità, s’hauria de dir, Pla Territorial de l’antiga regió 1, i no de l’àrea Metropolitana i per tant, aquesta és la nostre intensió, per si no queda gaire clara. Que és què, no volem pertanyi a l’àrea Metropolitana de Barcelona perquè després quedem desapareguts, vull dir, quan s’acabi la planificació, doncs volem algun dia, ser una subcomarca del Baix Llobregat o ser una comarca del Baix Llobregat Nord o del Montserratí o com es vulgui dir en serveis comuns, perquè teníem entitat i població suficient per ser-hi. I també ens han preocupat molt tots els temes de mobilitat externs a Olesa i l’altre qüestió que no és menor, es que, el tema de.., des d’Abrera, Sant Esteve i Martorell ho programaran conjuntament tal com diu el document i serà un continu, un continu vol dir que serà com Barcelona i Hospitalet, que no es distingiran aquests tres pobles, no?. També demanàvem nosaltres la gratuïtat de l’autopista que va fins a Vilafranca, perquè a partir de Vilafranca es desdoblarà perquè fer la continuació del quart cinturó des d’Abrera, que es carregui tot la zona de l’Anoia i tota la comarca de l’Anoia, per arribar a Vilafranca, és molt més eficient, ràpid i barat, hi ha una carretera que va per darrera de la Seat, en l’autopista, que l’autopista sigui gratuïta i no hi hagi peatges i que no hi hagi cues, i ja ho tindrien a l’instant.

Per tant, resumint, em fet una explicació llarga perquè nosaltres vam fer una al·legació el 24 de juliol dins del termini, de 18 pàgines, ens agrada que la gent tingui coneixement que nosaltres varem fer una gran al·legació..., des del nostra punt de vista, una gran al·legació de 18 pàgines, dues entrevistes amb Diputats en el Parlament i després a veure el que traurem, perquè tot això al final depèn de la Regidoria del senyor Nadal, i el més important és, el seguiment posterior que fem tots, que aquí jo crec que tots els grups politics tindrien que col·laborar, que fem tots davant de la Conselleria de Política Territorial a fi i efecte que assolis al màxim.

I les coses principals que afecten a Olesa doncs queden...., el 90% de les coses queden assolides i estem molt contents i és una bona forma de treballar en temes institucionals i per això votarem favorablement. No és una crítica a aquest Ajuntament sinó al planejament global que ha fet la Conselleria d’Obres Públiques.

Sr. Alcalde:

Jo només voldria fer un petit aclariment, perquè crec que s’ha dit dues vegades que el Ple, s’havia manifestat a favor d’una nova comarca que era el Montserratí, i jo del 2003 al 2007 no vaig ser Regidor d’aquest Ajuntament, però no recordo en cap Ple, que es manifestes la voluntat de l’Ajuntament de pertànyer a la comarca del Montserratí, pot haver-hi que alguns grups municipals, en algun dels debats que a afectat al territori, s’hagi posicionat, però en

37

cap cas, hi ha un acord de Ple, crec recordar jo i poder m’equivoco, en tot cas, podria mirar hemeroteques no hi ha cap acord de l’Ajuntament de Ple d’Olesa de Montserrat que es posicioni a favor de pertànyer a una comarca que és el Montserratí. Això m’agradaria aclarir-ho. També el Parlament de Catalunya té sobre la taula els diferents grups parlamentaris des de fa molt de temps, una proposta de divisió territorial que costa de posar-se d’acord entre ells i no la treuen, i tenint en compte que l’any vinent hi ha eleccions autonòmiques, segurament no ho faran fins després que se celebrin aquestes eleccions autonòmiques, però en cap cas, crec que nosaltres ens haguem adherit a cap comarca o proposta de nova comarca que es digui el Montserratí. Més que res, ho volia aclarir-ho perquè em sembla que és així, i si m’equivoco i em pot rectificar, a “ciencia cierta” que diuen, doncs demanaré disculpes per aquesta observació, però jo crec que no hi ha cap Ple, almenys els companys en el mandat anterior mai s’han posicionat a favor en un Ple d’un acord a favor d’una comarca que és el Montserratí. Jo ho poso en dubte, si vostè està segur i ho diu, doncs digui, jo estic segur que sí es va aprovar en el Ple. Jo ho poso en dubte perquè no ho recordo, és senzillament el contrast, no és per res. Però si que m’agrada fer aquest matís perquè no voldria que la gent penses que per exemple el partit socialista s’ha posicionat a favor d’aquesta comarca, perquè primera, no ho hem decidit encara i esperarem a que surti aquesta nova divisió territorial per saber si surt aquesta comarca i a partir d’aquí, ens posicionarem, però per tant, no voldria que la gent interpretes que sí, que nosaltres com a partit almenys ens hem posicionant en aquest sentiment que crec que no ha estat així. Només aquest aclariment i si m’equivoco doncs demano disculpes i ja rectificaré, però crec que ha anat així.

Torn de Portaveus:

Sra. Tallón:

Sí, tot i que em fa una mica de por doncs de perjudicar al medi ambient, el POI votarà favorablement.

Sr. Alcalde:

Bé doncs, passaríem a la votació amb la proposta modificada amb la inclusió i ho diré perquè quedi constància per després quan es redacti l’acta, que en l’atès tercer, crec que és el tercer, exacte, diu; Atès a l’adhesió dels grups municipals del PSC i no hi havia el grup del Partit Popular i Partit Olesà Independent, han demanat que s’incorporin en aquest atès, per tant, incorporem PP i POI a la proposta conjunta.

Votació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU (19) MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

--------------------

Acord núm. 7. Control, Precs i Preguntes

Acord núm. 011.01. Control, precs i preguntes 24 hores abans de la sessió

38

Sr. Alcalde:

Passaríem ara al torn de les preguntes presentades per escrit 24 hores abans del Ple, només se n’ha registrat una que ha entrat el Sr. Pere Planas del Bloc Olesà dirigida a l’Alcalde, però l’Alcalde després de parlar-ho amb el Regidor d’Urbanisme serà el Regidor d’Urbanisme, de Planejament i Infraestructures qui li contestarà a les preguntes que formula.

Sr. Pons:

Si moltes gràcies Sr. Alcalde...

Sr. Alcalde:

Un moment Sr. Pons que les llegirà, en tot cas el Sr. Pere Planas i després les contestarem totes. És com ho fem normalment.

Sr. Pons:

Ah si?. A bé, bé....

Sr. Alcalde:

És que és molt llarga aquesta. En tot cas s’ha de llegir perquè la gent sàpiga la resposta.

Sr. Pons:

Si, si, si d’acord, d’acord, d’acord. Moltes gràcies. Perdoni.

Sr. Planas:

A veure la pregunta anava dirigida al Sr. Alcalde perquè ve a raó d’un Decret d’Alcaldia núm. 760 i data de 15 de maig que va encarregar la recaptació en període executiu a l’Organisme de Gestió Tributària de les quotes d’urbanització de dos dels PEMU’s de Ribes Blaves a petició del President de la Junta de Compensació.

Tenint en compte que una Junta de Compensació bàsica, segons la Llei, li permet acollir-se a sol·licitar aquest dret i que els membres que pertanyen a dita Junta i no compleixin amb els seus deures i obligacions d’acord amb Llei, poden ser requerits a pagar, i si no paguen, fins i tot, es pot arribar a l’expropiació de les seves propietats, cosa en la qual nosaltres ens refermem i, vull dir, amb aquests preguntes el que no fem és dir que no paguin els deutors, els que siguin deutors. I un cop examinat l’expedient 1887/06 en el que vostè, Sr. Alcalde, es va basa per fer el decret abans citat, des del Bloc tenim els nostres dubtes de que el decret estigui d’acord amb el que diu la Llei i, per tant, demanem que respongui les següents preguntes: Em pot confirmar vostè que l’actual Junta de Compensació està en el sistema de reparcel·lació com a modalitat bàsica si la reparcel·lació no està aprovada?.

Segona, bé, me les pot anar contestant una per una o les faig totes, Sr Pons?

Sr. Pons:

39

Com vostè vulgui.

Sr. Planas:

No, no com li vagi millor a vostè.

Sr. Alcalde:

Faci-les totes en tot cas i així en farem una intervenció única.

Sr. Planas:

D’acord. Segona, en l’Informe Jurídic emes per la sessió urbanística ens diu que per poder-se acollir a que l’Ajuntament actuï per fer el constrenyiment de quotes d’urbanització es requerirà la prèvia aprovació del projecte de reparcel·lació. Les preguntes són: està fet i aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació dels PEMU’s de Ribes Blaves?

Tercera, a la documentació obrant a l’expedient, hi ha en el pressupost del 2005, i en ell es contracta el projecte d’urbanització. Les preguntes són: aquest projecte d’urbanització es fa o s’ha fet d’acord amb els PEMU’s aprovats l’any 2000 o amb PEMU’s modificats? Si ha estat aprovat per algun òrgan oficial aquest projecte d’urbanització i n’hi ha constància a l’Ajuntament.

Quarta. En l’expedient hi ha el pressupost del 2006 que la Junta de Compensació de Ribes Blaves preveu una partida per redacció, modificació, PEMU’s més fixes parcel·làries. Les preguntes són: s’està fent una modificació dels PEMU’s aprovats en data 20/09/2000 per la Direcció General d’Ordenació del territori i urbanisme? Quina informació en té vostè i quina és la que li ha donat el representant del Consistori en la Junta de Compensació?. En quina Junta de Compensació es va aprovar fer la modificació dels PEMU’s?.

Cinquena. Revisant l’expedient hi ha sol·licitud del president de la Junta de Compensació dels PEMU’s que demana el constrenyiment dels deutors segons annex 1 de quotes d’urbanització. Però en l’expedient no consta en cap lloc la certificació del Secretari de la Junta de Compensació dels acords presos, ni en que es basen, ni de que varen ser adoptats.

Sr. Alcalde, es pot fer un Decret d’Alcaldia per fer un constrenyiment a uns deutors basant-se en una simple sol·licitud d’un President d’una Junta de Compensació sense que es justifiquin mitjançant certificats del Secretari els acords presos en les Juntes de Compensació?.

Sisena. És normal de que en un afer d’aquesta importància no hi hagi cap informe d’Intervenció i Secretaria per si la sol·licitud del constrenyiment per deute de quotes urbanístiques que ha presentat el President de la Junta de Compensació s’ajusten a dret? I si dita sol·licitud està suficient motivada d’acord a la llei?.

Setena. Si en el mateix informe jurídic del assessor urbanístic diu: en el supòsit de que la Junta de Compensació PEMU’s Ribes Blaves no es podran exigir pagaments de quotes d’urbanització extraordinàries fins que s’hagi aprovat el projecte de reparcel·lació 26.2 B

40

dels Estatuts. Com és que vostè Sr. Alcalde ha fet aquest decret d’alcaldia d’encarregar la recaptació en període executiu a l’Organisme de Gestió Tributaria de les quotes d’urbanització de deutors dels PEMU’s de Ribes Blaves?.

I vuitena. Sr. Alcalde vostè anul·larà el decret d’alcaldia núm. 760 de data 15 de maig del 2009 al no ajustar-se aquest a la Llei i segons prescriu l’article 149.4 del RL1?

Sr. Alcalde:

Bé Sr. Pons si vol respondre.

Sr. Pons:

Si, moltes gràcies. En fi és una sèrie de preguntes llargues i, és clar, la llargada de les preguntes ha de respondre la llargada de les contestes. De manera tal, que tot i que avui és un dia assenyalat de celebracions. Hi ha qui, per exemple, compleix 47 anys del dia del seu casament, no?. Hi ha aquí una Regidora que té uns desitjos de convidar-nos tots junts, a tot el Consistori a poder prendre un “xupito” o fer un cafè. Doncs bé, ens haurem d’aguantar una miqueta més i en tot cas fer les celebracions una miqueta més tard.

Em pot confirmar vostè que l’actual Junta de Compensació està en el sistema de reparcel·lació com a modalitat bàsica si la reparcel·lació no està aprovada?. L’expressió dona peu a entendre aquesta pregunta d’una manera ambigua. I clar, sembla que vulgui dir la unitat bàsica de la reparcel·lació o la reparcel·lació no està aprovada, per tant, aquí hi ha alguna cosa que no és de “recibo”. Doncs bé, contesta’m això. Si, efectivament cal confirmar que s’està en el sistema de reparcel·lació en la modalitat bàsica i aquest sistema no ha canviat cap a una altra modalitat. Estem en el sistema de compensació. No estem, per exemple, en el sistema de cooperació. I s’ha de recordar que en aquest sistema la Junta regeix els seus estatuts que consten degudament aprovats, perquè això?. Doncs perquè el text refós del Pla especial de millora urbana, el 2, el 3, el 4, el 5 i el 6 de Ribes Blaves aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona preveu que l’execució del PEMU sigui per sistema de compensació, ni més ni menys.

Tant és així que amb posteritat es van tramitar i aprovar els projectes d’Estatuts i bases d’actuació que es varen aprovar definitivament i es va constituir la Junta de Compensació mitjançant escriptura autoritzada, el 2 de juliol del 2003. I consta escrita en el registre d’entitats urbanístiques col·laborades segons acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona del 17 de desembre del 2003.

El sistema d’actuació és el de reparcel·lació en la modalitat bàsica conforme determina la disposició transitòria de gènere del text refós de la Llei d’Urbanisme que determina, i aquest és l’aspecte important, que encara que no s’hagi presentat a tràmit el projecte de compensació, que vol dir el de reparcel·lació, el moment d’entrada en vigor de la Llei 10/2004, quan el sistema d’actuació previst fos el de compensació, com abans hem dit i hem vist, és d’aplicació la modalitat de compensació bàsica conforme els estatuts de la Junta en l’article 4 pertoca a la Junta interessar dels òrgans urbanístics competents l’aprovació dels projectes que siguin necessaris, formular prèvia redacció i aprovació dels mateixos per part de la Junta.

Ja sé que aquest és un terreny àrid. És un terreny que, en fi, els que no hi estan avesats

41

tota aquesta sèrie de conceptes, doncs, pot donar lloc, en fi, doncs, a dir escolta és molt complicat. Com ho han de fer això?. Però, es clar el cas és que el tarannà de les preguntes posa, destil·la d’alguna manera o d’una altra que aquí s‘està fent quelcom que, realment, no està prou bé i que es fan coses mal fetes i, per tant, ens hem de basar en la realitat del que és i ens hem d’orientar cap als aspectes pròpiament tècnics que justifiquen la resposta a totes aquestes preguntes.

Segona. Diuen les preguntes del Bloc Olesà presentades en boca, doncs, del Sr. Pere Planas. En l’informe jurídic emès pel Assessor Jurídic ens diu que per poder-se acollir a que l’Ajuntament actuï per fer els constrenyiment de quotes d’urbanització es requerirà la prèvia aprovació del projecte de reparcel·lació. I diu, les preguntes són: està fet i aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació dels PEMU’s de Ribes Blaves?. Home vostè sap que no està aprovat el projecte de reparcel·lació dels PEMU’s de Ribes Blaves però fa una lectura parcial del que realment diu l’informe de l’Assessor Jurídic, perquè en primer terme, cal matisar que l’informe emes per aquest Assessor Jurídic diferencia de manera molt clara el supòsit de constrenyiment segons es tracti de despasses ordinàries o bé de despeses extraordinàries i transcriu, també, molt clarament els Estatuts de la Junta quan es refereix, textualment: En supòsit de la Junta de Compensació dels PEMU’s de Ribes Blaves el Capítol cinquè dels Estatuts regula el seu règim econòmic. I conforme es disposa en l’Article 26 dels Estatuts, els mitjans econòmics de la Junta estaran constituïts per les aportacions dels associats i els crèdits que es concertin. I les aportacions podran ser de dues classes. O bé, les ordinàries o de gestió destinades a sufragar les despeses generals de la Junta d’acord amb les precisions de tal efecte assenyales pel Consell Rector i bé, les extraordinàries destinades al pagament dels conceptes i quanties que figurin en el compte o liquidació del projecte de compensació així com qualsevol cost o despesa derivat d’execució de la urbanització. El impagament acreditat per part del propietari, membre de la Junta, de les despeses ordinàries o de gestió degudament girades i aprovades conforme se’ns prescriu al Article 27 dels Estatus de la Junta, tal i com determina l’Article 127 de la Llei d’Urbanisme, faculta a la Junta per poder sol·licitar a l’Ajuntament que s’utilitzi la via de constrenyiment via també, avalada, pel que disposa l’Article 97 de la refosa corresponent. Per tant, concret. En resposta a la pregunta, no consta present ni aprovat el projecte de reparcel·lació del PEMU’s de Ribes Blaves. Com he dit abans, cosa que vostè sap perfectament. Però això, no obsta que no es puguin girar quotes per despeses ordinàries o de gestió, si és això el que li preocupa, doncs així ho preveuen els Estatuts en el seu Article 26 com es referia al esmentat informe del nostre Assessor extern. I exigir-les per la via de constrenyiment en cas d’impagament. En la pròpia sol·licitud del President de la Junta en el que demana la via de constrenyiment es detalla que el concepte és en virtut de quotes ordinàries. En aquest cas no s’ha girat cap quota derivada del projecte de reparcel·lació, doncs, aquest no s’ha aprovat. Com tampoc s’ha exigit cap despesa o cost derivat de l’execució de l’autorització. Reglamentàriament s’admet el gir de càrrecs per despeses de projectes, doncs, altrament seria impossible que la Junta pogués abordar aquestes despeses sense anticipar o girar-ne el seu cost.

D’altra banda, si algú pretén discutir o mostra desacord en les aprovacions dutes a terme per la Junta el que cal es procedir com legalment pertoca i recórrer-les. I en aquest cas, no hi ha constància de que s’hagin impugnat davant l’Ajuntament en temps i forma pels interessats, és a dir, pels membres de la Junta, els acords regits d’aquestes quotes o els d’aprovació de l’Assemblea celebrada en el tancament contable del any 2006.

Tercera pregunta. En la documentació obrant a l’expedient 1887/6 hi ha el pressupost del

42

2005 i en ell es contracta el projecte d’urbanització. Les preguntes són, aquest projecte d’urbanització es fa o s’ha fet d’acord amb els PEMU’s aprovats l’any 2000 o amb PEMU’s modificats?. Ha estat aprovat per algun òrgan oficial aquest projecte d’urbanització i n’hi ha constància a l’Ajuntament?. Com aclariment previ li diré que la Junta, com vostè sap, és una entitat col·laboradora que té naturalesa administrativa i té personalitat jurídica pròpia que es regeix pels seus estatuts com ja s’ha vingut dient, no?. Que té la facultat d’encarregar els projectes que tingui per comunió conforme aquests estatuts o bé la seva modificació i instar-ne l’aprovació. Per tant, pot encomanar qualsevol avantprojecte d’urbanització i qualsevol projecte d’urbanització. La Junta, efectivament, va encomanar treballs tècnics de redacció de projectes com consta en les actes que s’han celebrat de les Assemblees que ella mateixa ha fet.

La contesta a la seva pregunta tercera és que l’Ajuntament no ha tingut entrada a cap projecte d’urbanització aprovat per la Junta per la seva tramitació i, conseqüentment tampoc no se n’ha aprovat cap. Consta que es varen encarregar els treballs de la seva redacció a un tècnic nomenat per la Junta el qual va estar treballant-hi conforme les exigències del PEMU aprovat i que va donar com a resultat uns números relatius a uns costos d’urbanització que els òrgans gestors de la Junta varen trobar desorbitats iniciant converses per veure com es podien reduir.

El fet de que no s’hagin aprovat aquests projectes, estudis o treballs tècnics, no comporta que els membres de la Junta conforme els acords adoptats per la mateixa no s’hagin de sufragar el seu cost com determinen els Estatuts i la reglamentació vigent com tampoc els mateixos no s’hagin de satisfer amb anterioritat a l’aprovació del projecte de reparcel·lació.

Com abans referíem, no hi ha constància de que els acords de la Junta s’hagin impugnat en alçada pels seus membres davant de l’Ajuntament, sinó que hi ha constància de que alguns membres de la mateixa han deduït recurs contra la via de constrenyiment que no és el mateix, sinó que ha estat posteriorment quan ens hem donat compte, després d’haver deixat les factures dins del calaix i deixar-les dormir dient, bé, escolta, a veure que passarà que quan hem tret el bastó, per dir-ho d’alguna forma, i assenyalat que, compte, que hi ha una via de constrenyiment llavors es quan realment ens posem nerviosos.

No aigua de moment no en vull, moltes gràcies.

A la pregunta quarta, en l’expedient 1887/06 hi ha el pressupost 2006 de la Junta de Compensació de Ribes Blaves en el que es preveu una partida de redacció, modificació dels PEMU’s, fitxa parcel·lària. Les preguntes són: s’està fent una modificació dels PEMU’s aprovats en data 20/09/2000 per la Direcció General d’Ordenació, Territori i Urbanisme?. Es podria estar fent, però, en qualsevol cas això pot ser o no rellevant. Jo diria que pot ser seria poc rellevant si la Junta de Compensació hagués determinat fer una cosa d’aquest tipus. Però la pregunta concreta és: s’està fent una modificació dels PEMU’s aprovats el 2000 per la Direcció General d’Urbanisme?. Quina informació en té vostè i quina és la que li ha donat el representant del Consistori en la Junta de Compensació?. En quina Junta de Compensació es va aprovar el fer la modificació dels PEMU’s?.

Bé, com la mateixa pregunta afirma el cert és que es va pressupostar i es va encomanar per part de la Junta al seu tècnic, i com s’ha dit també abans, la redacció tècnica de modificació dels PEMU’s i fitxes dels parcel·laris perquè la parcel·lació que estava en el Pla Parcial com vostè també coneix de 1.500 m

2, doncs, representava que els diferents propietaris havien

43

d’assumir uns costos individuals importants. I es va pensar que, tal vegada, modificant aquesta dimensió d’aquesta parcel·lació a una entitat més petita aquests costos es podrien diluir perquè d’una forma u altre els qui participarien podrien ser una quantitat més gran de possibles propietaris tot i que un fos propietari de dues parcel·les, per dir-ho d’alguna manera. El que si no van tenir en compte a l’hora de pensar això és de que, es clar, a la vegada de que es fa una modificació del planejament en aquest sentit, si és que s’hagués fet i si és que s’hagués decidit fer-se, com els aprofitaments corresponents, doncs, haguessin estat profundament diferents, doncs, també haurien d’haver incrementat de forma proporcional les previsions i les provisions tant d’equipaments com de zona verda, i per tant, això feia que l’estalvi que es podia incórrer per un cantó s’ho mengés, doncs, pel fet de que s’havien de destinar unes superfícies determinades per a una altra.

Per tant, l’Ajuntament té constància de que es va treballar per part dels tècnics i de les gestions de la Junta amb propostes de modificació dels PEMU’s aprovats l’any 2000. Es té constància de que s’està treballant amb propostes tècniques per modificar puntualment els PEMU’s, per ajustar al màxim els costos, com consta que s’ha parlat també diferents opcions amb Tècnics d’Urbanisme. O sigui la modificació aquella de dir, escolta’m, a veure, modifiquem la planificació del Pla Parcial en virtut de disminuir la dimensió de la parcel·la, si és això el que ens preocupa o el que ha pogut preocupar en alguns dels propietaris de Ribes Blaves, doncs, en converses amb aquest Ajuntament amb els seus tècnics i el propi redactor, això ja es va posar en un cantó i es va dir. Això no es pertinent de fer-ho i, per tant, no hem de perquè anar endavant per aquesta via. Si que, en canvi, s’ha estat treballant per intentar optimitzar al màxim possible els costos d’urbanització. I en aquest sentit, doncs, si vostè després o en altres moments, vol venir al meu despatx per veure informació respecte d’aquest tema, doncs, jo amb molt de gust li informaré del que hi ha. I el que hi ha és que, es clar, el Pla Parcial preveia unes amplades de carrer determinades a 7 metres. Escolti’m, miri, en aquest dibuix que vostè veurà ressaltat les parts blaves, totes aquestes parts blaves no compleixen aquesta part. I algunes dels àmbits que no la compleixen són, justament, algunes d’aquelles persones que estan implicades en dir: no, no, és que no volem pagar, és que la via de constrenyiment no ens pertoca. Allà on hi havia d’haver, i alguns ho havien de conèixer molt clarament, una amplada de 7 metres, resulta que només n’hi van deixar 4.5 i ara s’ha d’anar a la Generalitat fent tot un reportatge fotogràfic dient: home, deixeu-nos passar la cosa, tu. A veure si en comptes de 7 ho podem fer, perquè el que volem, i la voluntat que tenen els propietaris i la que té l’Ajuntament es d’arreglar aquest pastís que fa tants anys que no es pot arreglar i d’ajudar-los i, d’alguna forma u altre, se’ls està demanant a veure si ells, anem-ho a dir així, doncs, poden fer en aquest cas la vista grossa. Ens diuen nosaltres ja la farem grossa la vista però també qui l’ha de fer grossa és l’informe de Bombers.

Per tant, ara bé, no consta fins avui a l’Ajuntament que s’hagi aprovat cap modificació dels PEMU’s, per dir-ho de forma oficial per part de la Junta ni menys encara que s’hagi presentat a tramitar com tampoc, òbviament, que s’hagi aprovat per part de la Direcció General d’Urbanisme.

Com en el supòsit anterior, el fet de que no s’hagin aprovat aquests projectes, estudis o treballs tècnics, no comporta que els membres de la Junta, conforme els acords adoptats per la mateixa, no hagin de sufragar el seu cost com determinen els Estatuts. Si la reglamentació vigent, com tampoc els mateixos no s’hagin de satisfer amb anterioritat a l’aprovació del projecte de reparcel·lació.

44

Bé. Revisant la pregunta cinquena, diu revisant el mateix expedient que es cita abans hi ha sol·licitud del President de la Junta de Compensació dels PEMU’s que demana el constrenyiment dels autors segons l’annex 1 de quotes. Diu, però en l’expedient no figura en cap lloc la certificació del Secretari de la Junta de Compensació dels acords presos ni en que es basen, ni quan varen ser adoptats. Bé, això no es cert, ara no és cert amb les seves matisacions, les que li donaré. No és cert perquè si que l’annex que està dins de l’expedient per fer aquestes quotes per la via de constrenyiment, si que hi ha l’annex 1 firmat pel President i firmat pel Secretari. El que no hi ha, en tot cas, dins d’aquest expedient és la fermesa d’aquesta certificació. No, no, no hi és, ara, alerta, nosaltres l’únic que hem fet és dir vostès venen, la Junta de Compensació, els hem d’escoltar, els hem d’ajudar perquè hi ha unes persones que son un nombre determinat, doncs, que resulta que no compleixen les seves obligacions econòmiques i, per tant, escolti’m, abans de tirar endavant el que fem es revisar l’expedient, fer un informe jurídic de totes aquestes circumstancies per saber si podem prosseguir o no podem prosseguir, després de que no hi veiem cap raó d’il·legalitat en relació a aquest tema, tot aquest expedient es passa i es transmet a l’Oficina Recaptadora dels impostos per part de la Diputació.Escolti, la Junta Recaptadora diu, a veure, jo necessito la fermesa d’aquest aspecte. Bé, si s’ha reclamat aquesta fermesa, des del moment que es va presentar, que si no recordo malament, això, era al mes de juny abans de vacances, doncs, fins al moment actual, el President de la Junta és molt conscient de que s’ha de presentar aquesta fermesa per poder, diguem, fer la liquidació corresponent i, per tant, actuar des d’un punt de vista recaptatori i, com aquesta fermesa, pels motius que sigui, ells ho sabran, doncs, no s’ha presentat, doncs això encara no s’ha pogut perfeccionar. Però en el moment en que aquesta fermesa estigui feta no hi ha d’haver cap problema des d’un punt de vista legal per tot el previ que s’ha dit com perquè no es pugui tirar endavant aquesta situació per la via de constrenyiment. Per tant, home, quan diem no consta en cap lloc la certificació del Secretari de la Junta, no, no és veritat, si consta dins l’expedient, i jo ho he vist aquest matí amb els propis ulls, hi ha una fulla que posa annex 1 on hi ha tota la relació de persones... No, no, hi és, hi és, Pere, ho he vist, ho he vist aquest matí, és així, tu potser no ho hauràs vist o t’haurà passat. Està firmada pel President i està firmada pel Secretari. Però bé, en qualsevol cas l’Organisme Recaptador diu: necessito la fermesa, que vol dir l’evidència, de que això doncs realment és així. Bé, doncs, aquest és un aspecte que sense això no es podrà materialitzar el cobrament corresponent.

Bé, és un problema de la Junta, els mateixos que ens diuen de que tot això, doncs, en fi, totes aquestes persones que en l’any 2006 cap d’elles va fer cap tipus d’impugnació, doncs bé, resulta que allà hi és i aquesta fermesa jo suposo que, et diré més, que molt probablement demà estigui, si està obert, en el despatx de la senyora que s’ocupa d’aquests assumptes dins de l’Oficina Recaptatòria.

Sr. Alcalde, pregunta també, en la cinquena: es pot fer un decret d’alcaldia, es pot fer un constrenyiment a uns deutors basant-se en una simple sol·licitud d’un President de la Junta de Compensació?. Home, el President de la Junta de Compensació és una persona important. Crec que és una persona a la que se li ha de donar un contingut de respecte. El que no podem titllar és una simple sol·licitud dient, mira, aquí hi ha un que passa pel carrer i escolta com aquell qui no vol la cosa, doncs, tiro una simple sol·licitud del President de la Junta sense que justifiqui mitjançant certificats dels Secretaris, els acords suspesos de les Juntes de Compensació. Suposo que es refereix a la certificació del Secretari de la Junta. I a la certificació del Secretari de la Junta, com he dit repetides vegades, si que figura dins l’expedient en la seva llista de l’annex número 1.

45

Sisena, sisena, sisena. Diu: és normal que en un afer d’aquesta importància, aquesta importància, és un afer important, òbviament, no hi hagi cap informe d’Intervenció i Secretaria per si la sol·licitud del constrenyiment per deute de quotes urbanístiques que ha presentat el President de la Junta de Compensació s’ajusten a dret?. I si dita sol·licitud està suficient motivada d’acord la Llei?. Escolti el Sr. Alcalde crec que ha parlat avui amb el Sr. Secretari en relació a si tenia l’obligació, doncs, de fer un, si és que Secretaria i Intervenció, es refereixen, òbviament a Secretaria i Intervenció Municipal, no a la Secretaria de la Junta de Compensació. Doncs ha preguntat, si no estic mal informat, respecte a si aquest procediment que ja té la seva fonamentació i la seva critica des del Informe del Assessor Jurídic extern i s’ha passat al Departament de Recaptació, doncs, el Sr. Alcalde ha preguntat al Secretari si es que era preceptiu el que hi hagués alguna indicació d’algun informe del Secretari i crec que la resposta que ha obtingut ha estat que no era preceptiu i que no feia falta. I de la mateixa forma també tinc un document des d’Intervenció dient que això tampoc és preceptiu des de la Intervenció perquè aquest no és un aspecte que afecti directament al que és l’àmbit de la Corporació en la seva comptabilitat des del punt de vista d’Intervenció o en els seus actes propis des del punt de vista, doncs, de Secretaria.

Diem, home, és un afer d’importància. Doncs, si és clar, tots els afers són importància en tant en quant estan afectant als ciutadans i ciutadanes. Hi ha tres aspectes a dilucidar. Uns aspectes són els impagats del 2005 i els impagats del 2005, quan es va fer la revisió de totes aquestes circumstàncies, atès que hi havia l’existència d’una impugnació a l’acord de la Junta de Compensació, l’Assessor Jurídic va recomanar que es fes un segon tràmit de notificació per la via voluntària, per fer la recaptació per la via voluntària, cosa que es va fer.

Aquesta mateixa circumstància no es presenta en els impagats del 2006 i com que en els impagats del 2006 no hi ha hagut cap impugnació es pot procedir, per tant, a la via de constrenyiment perquè, almenys, la Junta de Compensació pugui ingressar alguns diners que no sé si li aniran molt bé o li aniran molt malament però en qualsevol cas l’ajudaran a complir les seves obligacions amb tercers.

De què estem parlant?. Perquè després de discutir tanta estona sobre aquest particular, estem parlant de que els impagats de l’any 2006 ascendeixen a 14.355,39 euros. I que aquesta quantitat està, diguem, incomplerta per part de 55 paral·lelistes dels 311. Home, això és un 17% dels paral·lelistes. És un percentatge molt important, òbviament, però tinguem present que hi ha el 83% restant que si han complert les seves obligacions i que, d’algun manera o altre no han fet el viu i que, per tant, home, dir mira, aquests es queden amb la impunitat. Han passat la factura... no, no, vull dir escolti’m vostè va fent que no amb el cap però jo li haig de dir el que jo sento i tal com ho sento, i tal com ho he viscut i tal com ho veig. I la realitat d’aquesta xifra que li dic és la veritat i el nombre de persones que no han complert les seves obligacions són 55 de 311 i, per tant, la resta que hi ha la diferència entre 311 i 55 si que han atès les seves obligacions i si que han fet els pagaments, i si que no s’han queixat i si que estan d’acord amb continuar-les fent. I si alguns no han fet en l’any 2007 això es encara una decisió pendent que ja es veurà en quin moment, de quina manera s’ha de substanciar.

Setena. En el mateix Informe Jurídic, l’Assessor Jurídic diu que en el supòsit de que la Junta de Compensació PEMU’s Ribes Blaves no es podran exigir pagaments de quotes d’urbanització extraordinàries fins que s’hagi pujat el projecte de reparcel·lació. Bé. Escolti’m l’informe del nostre Assessor Jurídic extern, especifica, de manera clara, que

46

legalment la via de constrenyiment en el sistema de reparcel·lació, modalitat compensació bàsica, com dèiem al principi, es pot sol·licitar pel cobrament de les quantitats endeutades a la Junta pels seus membres segons l’article 127/2 de la Llei d’Urbanisme que, si vol podem consultar en el llibre per veure el que diu i tal.

Com abans hem esmentat, l’Informe Urbanístic distingeix molt clarament les despeses ordinàries de les extraordinàries. I respecte a les ordinàries o de gestor, com reflecteix l’informe, no posa cap obstacle per acordar-ne la via del constrenyiment si resulten impugnades.

Abans, en la nostra explicació, hem transcrit de manera clara i hem llegit l’Informe quan reflecteix tot això. I d’altra banda, s’especifica a la sol·licitud que es tracta de despeses ordinàries. Les despeses de projectes, estudis o tècniques prèvies a l’aprovació del projecte de reparcel·lació també es poden repercutir com a despeses de gestió abans d’aprovar-se el projecte i es satisfan conforme els drets inicials dels membres de la Junta, mentre que cal girar-les, un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, aquelles extraordinàries.

Les relatives a quotes d’urbanització i despeses que figuren contra la liquidació del projecte o les que es deriven de l’execució de les obres d’urbanització i pagaments efectuat per aquestes obres. No pertoca l’exigència d’aprovació prèvia del projecte de reparcel·lació perquè quan es tracta d’aportacions ordinàries es suficient en que s’hagi efectuat l’exacció de l’aportació conforme els estatuts de l’entitat i s’hagi requerit de manera individual, resultant impagada la quota.

En aquest cas, tampoc s’ha recorregut en temps i forma, com he dit abans, concretament, doncs en l’exercici del 2006, les quotes girades sinó que es pretén recórrer el decret que inicia la via del constrenyiment un cop fermes i no satisfetes.

Home, la última pregunta que vostè fa, la vuitena és la de dir-li al Sr. Alcalde si tirarà o no tirarà enrere aquest decret. Miri, el Sr. Alcalde que faci el que vulgui, no?. Jo si ell pregunta quina és la meva recomanació, doncs jo li diré, lògicament, que no. Que no ha de perquè fer-ho, perquè, òbviament, els Ajuntaments no poden posar traves o dificultats a les legitimes actuacions de les Juntes de Compensació que són unitats urbanístiques col·laborades seves per l’execució dels plans i que, per tant, el lògic és que si hi ha un 15-17% de persones que no han complert les seves responsabilitats, doncs home, el que convé es ajudar perquè realment el planejament pugui anar endavant. I en el que, en definitiva, importa aquí no és tant, diguem, el que algunes persones vulguin fer el viu en aquest sentit quan les altres no l’han fet. Vol dir que una amplia majoria, doncs, el 83% ha estat en disposició d’acceptar aquestes derrames i ha fet el pagaments, el que interessa, no obstant això, és com tirar endavant els PEMU’s de Ribes Blaves. Això realment és el que interessa i això realment és el que importa. I davant del cost d’urbanització que representa tenir endreçat tot aquell sector, que és un cost molt important i que segurament, doncs, portarà moltes dificultats o les port portar en relació a les persones que hi estan vivint en allà, el que si hem de veure és, primer de tot, ja d’una vegada acabar tot aquest procés de planejament que està durant llargament des del any 93 i que no hem sabut treure’ns-ho de sobre. Tenim una oportunitat en aquest moment, després de que la Junta de Compensació, hagi decidit no seguir per la via de la modificació del planejament en virtut d’un canvi del tipus de parcel·la, tenim l’oportunitat en aquests moments, que s’està treballant sèriament en acabar el projecte d’Urbanització, però, com li he mencionat, prova d’això son tots els passos que s’han fet davant de la Direcció General d’Urbanisme amb el mateix encarregat

47

del Baix Llobregat, acompanyat d’altres persones i Tècnics de la Direcció, que han vingut i que hem caminat conjuntament amb el Tècnic de la Junta de Compensació tot l’àmbit de Ribes Blaves i que hem vist el que hi havia i que després s’ha fet aquest reportatge fotogràfic i que s’ha anat a l’Agencia Catalana de l’Aigua per veure de quina forma, doncs, es podien diluir i es podien amorosir els costos corresponents. Pel que fa referència a Sanejament crec que el que importa realment és entendre per part de tothom, pèls que estan conformes o no estan conformes amb la Junta, pels que tal o pels que qual, el que importa realment, i jo els hi he dit a elles, els hi he dit als d’un cantó i els he dit als de l’altre, que el que realment importa es estar tots units perquè realment aquesta urbanització de Ribes Blaves, doncs, en fi, amb un horitzó dels menys anys possibles, doncs, es pugui veure endreçada i puguin tenir uns serveis que ara no tenen i que aquest em sembla que és l’aspecte més important de tots.

Escolti’m això són les respostes que li dono. Quedo a la seva disposició si en relació a tota aquesta temàtica, doncs, vostè no està satisfet, doncs, per tornar a escoltar o a sentir les properes que convinguin, si convé, en el proper Ple, li demano per favor, que si hi ha alguna qüestió d’aquest tipus m’ho doni amb una miqueta més de temps, que no pas 24 hores i d’altra banda, doncs, escolti’m si vol anar per la via del diàleg, de venir al despatx, i de parlar amb els nostres assessors tècnics o amb qui sigui, doncs, quedo a la seva completa disposició. D’acord?.

Sr. Planas:

Moltes gràcies per la lliçó. La càtedra d’Urbanisme Sr. Ramon però ha barrejat gimnàstica amb magnèsia.

Sr. Alcalde:

Si us plau, ja s’ha acabat la intervenció. S’ha fet una pregunta 24 hores. El Regidor jo crec que li ha respòs àmpliament, per tant passaríem al següent punt de l’ordre del dia.

Acord núm. 011.02. Control, precs i preguntes de la sessió actual

Sra. Tallon:

Bé, jo ja no sé per a on vaig, tanta estona. Jo tinc varies preguntes però en faré un parell només i les altres les deixarem pel Ple que ve.

Es dirigida al Sr. Alonso. Ens traslladem al mes de juny, per la Festa Major. Suposo que li competeix a vostè. A qui van demanar permís per agafar el terreny on es van posar les atraccions?.

Sr. Alonso:

El terreny que es va utilitzar era un terreny que era propietat, bé, d’un propietari i aquest propietari havia cedit el terreny... Això és el que em van dir aquí a l’Ajuntament i estava cedit, per poder fer un aparcament i es va utilitzar per fer això.

Sra. Tallon:

48

No, aquest terreny és de varis propietaris. Aquest terreny, aquest senyor va deixar la seva part per aparcament però allà hi ha varis propietaris. O sigui que no van demanar permís a cap propietari?.

Sr. Alonso:

Es va demanar permís als propietaris del terreny. És el que teníem aquí al Ajuntament.

Sra. Tallon:

No, a veure, Sr. Alonso jo li dic perquè els propietaris s’han queixat de que vostres van anar allà, es van posar i no van demanar permís. No van demanar permís ni al propietari que va donar l’aigua a les atraccions, que després es varen donar compte de que quan van endollar l’aigua perdia i varen avisar al propietari dient que allò estava perdent. I diu: que han endollat aquí?. Diu aquí han endollat tot el de les atraccions. Inclòs, que no sé si vostè ho sap, però, la factura aquesta de l’aigua vostès li han de pagar a aquest propietari.

Sr. Alonso:

D’aquesta factura no en se rés.

Sra. Tallon:

No?. Vaja home.

Sr. Alonso:

Ningú me n’ha dit res.

Sra. Tallon:

Ningú li ha dit res?. Està pendent aquest xicot de que si li avisi des d’aquí la casa.

Sr. Alonso:

Las primera noticia que tinc d’això és ara amb vostè que me la dona.

Sr. Alcalde:

Si pot ser que algú s’hagi dirigit a vostè fent una queixa en aquest sentit, però que ens consti aquí a l’Administració, doncs, de moment no tenim constància d’aquest fet. A la que en tinguem constància, si s’ha produït una irregularitat, doncs, evidentment, parlarem amb la propietat i si realment s’ha fet un ús indegut d’un consum que no corresponia i els serveis tècnics que ens informen que ha estat així, doncs, haurem d’assumir el cost d’aquesta aigua consumida. Però, no sé, podria preguntar-li al Regidor de si en aquests moments tenen constància. Jo, particularment no la tinc.

Sra. Tallon:

No m’agrada donar noms.

49

Sr. Alcalde:

Jo només li poso de manifest que...

Sra. Tallon:

Evidentment. Però, vull dir, miri-s’ho perquè jo em sembla que està...

Sr. Alonso:

Si em dius, després, el nom de la persona jo, amb molt de gust, demà el truco i quedo amb ell.

Sra. Tallon:

Però que aquell terreny no és d’un propietari sol. Aquest terreny és de varis propietaris.

Sr. Alonso:

A mi la informació és de que era d’un propietari.

Sra. Tallon:

No, doncs, informis bé si us plau.

I l’altre pregunta és per la Sra. Mercè Jou. Un cas una miqueta delicat sobre una treballadora d’aquesta casa. No està destinada aquí a dins de l’Ajuntament perquè no hi hagin malentesos, està trasllada, doncs, en un altre lloc, que ha fet una falta greu i que aquesta persona encara està conservant el seu lloc de treball. Suposo que sap de que parlo. Quines mesures volen prendre?. O quines mesures s’han de prendre perquè jo, doncs, trobo estrany que aquesta senyora, no sent funcionaria, encara estigui al lloc que està tenint la falta greu que ha tingut.

Sra. Jou:

A veure, suposo que se a qui s’està referint. En el moment en que es va cometre la irregularitat, des de Recursos Humans se li va obrir un expedient. Va estar sancionada amb quinze dies de suspensió de la feina i, per tant, també del sou perquè era una de les possibilitats de tipificació de la falta. Evidentment és la primera vegada que se li obre un expedient i, per tant, pel tipus d’irregularitat que havia comès no procedia, com entenc que vostè potser m’està suggerint, doncs, un acomiadament directe. Si que s’ha l’ha sancionat d’acord amb la normativa vigent i ja ha pagat aquest sanció, ja l’ha complert.Sra. Tallon:

Bé, però es una cosa delicada perquè aquesta persona continua estant en el lloc que està, tot i que els comerciants no la volen allà. No la volen allà perquè la falta que va fer no és apropiada.

Sra. Jou:

50

A veure, a mi és que m’agradaria no concretar tant perquè no deixem de parlar d’una persona en concret, no?. A mi si hi ha un determinat sector de gent que no la vol... Bàsicament no sé que vol que li digui. Nosaltres en aquests moments el que hem fet és el que la normativa marca que és: nosaltres tenim coneixement d’una irregularitat, se li obre un expedient administratiu a aquesta persona, el resultat d’aquest expedient és que realment ha fet la falta que diuen que ha comès i, per tant, se li aplicat la sanció que ja preveu la pròpia normativa. Aquesta persona ha complert ja aquesta sanció i de moment, si, continua treballant en el mateix lloc de treball, perquè de moment la normativa que tenim nosaltres no diu que allò hagi de ser apartar-la de la feina definitivament. Jo crec que, de moment, l’Ajuntament ha complert amb la seva obligació que es comprovar primer, sempre, que d’allò que se l’està acusant sigui veritat, i un cop comprovat aplicar la sanció administrativa corresponent.

Sr. Alcalde:

Ja està Sra. Tallon?

Sra. Tallon:

Si, si, la resta de preguntes ja les faré en el Ple que ve.

Sr. Manfredi:

Pel Regidor de Seguretat. La primera pregunta és, el nombre de policies que hi havia en agost, els que hi havia de dia i els que estaven patrullant de nit?. El nombre de policies que tenim actualment?. Quants policies han deixat la Policia Local en el que va d’any?. I després, dels agents que tenim, quants encara no han passat encara per l’Acadèmia i no poden anar armats?.

Si no me les contestes un altre dia.

Sr. Serrano:

No, jo si vol, clar el nombre de policies exactament per torn al agost no li puc dir perquè, entre d’altres coses, nosaltres anem aprovant mensualment el calendari de treball i a més va evolucionant. Als festius hi ha més efectius, per exemple, que els dies entre setmana i a l’agost hi ha agents que estan de vacances. En tot cas és una informació que, si no té cap inconvenient li facilitaré per escrit.

Actualment de nombre d’agents de la Policia Local, després de les darreres convocatòries que es van efectuar, ja conto algun dels nostres agents que ha guanyat plaça al Cos de Mossos d’Esquadra, estem al voltant dels 28-29 agents. En tot cas, ara han de sortir les places a concurs d’aquella gent que ens ha abandonat, o bé per una qüestió de mobilitat inter-administrativa i s’ha acostat a un altre Ajuntament més a prop del seu lloc de residència, o bé perquè ha guanyat una plaça a un altre cos com és el cas dels Mossos d’Esquadra. I ho explico perquè això de les policies, quan s’obre una convocatòria, nosaltres varem fer una fa poc i varem cobrir 6 places d’agents de la Policia Local, quan surt una convocatòria de Policies Locals s’acostuma a presentar gent no només del municipi sinó d’arreu del territori català. Que passa?. Que aquesta gent la seva intenció es treure una

51

plaça de carrera com a funcionari i per això es presenten a totes les convocatòries que s’obren als diferents municipis amb el ben entès de que un cop són funcionaris de carrera, i a través de procediments de mobilitat inter-administrativa o de permutes que puguin fer entre les diferents places, anar-se acostant al seu lloc de residència.

Dit això, respecte dels agents que han marxat al 2009 per aquestes causes o per Mossos d’Esquadra li concretaré exactament per escrit, perquè ja li dic que ara hi ha un agent que últimament sabem que ha aprovat plaça a Mossos d’Esquadra, no el voldria enganyar, per tant, li comentaré per escrit exactament amb les dades.

Sr. Manfredi:

Després tinc una altra pregunta més. És sobre el Jutge de Pau, si sabien que a l’agost no teníem Jutge de Pau suplent ja que em sembla que no tenim. I després, llavors, que quan pensen solucionar el problema.

Sra. Cambronero:

Aquesta pregunta ja la va fer el Sr. Manfredi a la Comissió Informativa de Serveis a la Persona. Jo li vaig transferir la pregunta al Secretari que em va informar i jo li passaré tota la documentació que hem va passar el Secretari, que sembla que va firmar la convocatòria d’aquesta plaça i en breu farem l’elecció. Si no m’equivoco, molt resumit, vindria a ser això?.

Sr. Secretari:

Si.

Sra. Cambronero:

Però et passaré tota la informació Jordi, ho tenia pendent. Moltes gràcies.

Sr. Manfredi:

I la última és sobre l’aparcament del antic Molí de l’Oli. Es per saber si al final serà zona blava o no ho serà. Com que a vegades sona que si i altres vegades sona que no.

Sr. Alonso:

No, és que en aquell moment, com vaig dir jo, jo tenia una idea però la resta de l’Equip de Govern en tenia una altra. I evidentment defensaré la idea de l’Equip de Govern.

Sra. Muñoz:

Faré una pregunta molt breu pel Sr. Alonso. No se si vostè sap que a partir del dia 14 de setembre s’ha posat en marxa, en funcionament una targeta que es diu T-12 adreçada als nens de 4 a 12 anys i que permet viatjar d’una manera il·limitada dins del municipi i dins, també, de la corona per un preu de 35 euros, no?. La meva pregunta és: si vostè o la seva Regidoria s’ha posat en contacte o d’acord amb la Regidoria d’Educació i ho heu comunicat a les AMPA’s, als centres escolars o a la Ràdio també a fi de que aquesta bona notícia en temps de crisis arribi al màxim possible de ciutadans i que puguin gaudir d’aquests

52

avantatges. I com que aquesta notícia té relació directe amb l’Agrupació de Municipis Titulars de Transport Urbà, volem saber si s’ha posat en contacte amb l’Agrupació alguna vegada i si han estudiat els avantatges d’associar-se amb l’Agrupació. I veure quines són les ajudes i subvencions en matèria de transport urbà que es poden tramitar a través de l’Agrupació.

I l’altra pregunta ja li acaba de contestar al Sr. Manfredi. Gràcies.

Sr. Alonso:

A veure, la resposta, en aquests moments amb la gestió del autobús urbà, haureu vist que varem suspendre el bus escolar, evidentment estem intentant arreglar una nova distribució de l’autobús d’aquí i en aquestes coses està el preu. Llavors en el moment entrarem en si aquesta targeta entra també en funcionament.

En aquests moment jo estic parlant amb les AMPA’s que m’han vingut a veure i estem acabant... Suposo que aviat tindré la resposta del TGO a la nova reestructuració del autobús i llavors parlaré amb les AMPA’s. Jo estic en contacte seguit amb l’AMPA que m’ha vingut a veure.

Sra. Muñoz:

Un aclariment. La targeta aquesta T-12 la pot anar a buscar tothom als estancs i està ja en funcionament. O sigui que aquí a Olesa, normalment, podran gaudir-ne.

Sr . Alonso:

Primerament estic a l’espera de veure com acaba això que, suposo, que serà qüestió de dies.

Sra. Muñoz:

És que no entenc perquè ha d’esperar que acabi...Sr. Alcalde:

Sra. Pilar Puimedón.

Sra. Muñoz:

Em falta una pregunta que no m’ha contestat.

Sr. Alonso:

Quina?

Sra. Muñoz:

Si s’havia posat en contacte amb l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà i si alguna mena de negociació amb ells.

53

Sr. Alonso:

Si, hem tingut negociació. Vaig parlar amb ells des de el principi de la legislatura però al final no hem arribat a posar-nos d’acord.

Sra. Muñoz:

Bé ja el vindré a veure i en discutirem.

Sr. Alonso:

D’acord, millor.

Sra. Puimedón:

Gràcies. La meva pregunta seria pel Sr. Soler, pel Regidor d’Esports. S’ha previst la instal·lació de la gespa artificial al Camp de Futbol i això obligarà a que més de 200 jugadors del Club es vegin obligats a desplaçar-se a Monistrol i voldríem saber qui és farà càrrec dels desplaçaments, del cost dels desplaçaments.

Sr. Soler:

És cert. El procés d’adjudicació de la instal·lació de la gespa del Camp de Futbol ha fet el curs que s’havia acordat amb els usuaris, amb els seus representants, estem parlant de la Junta del Club de Futbol de la EFO, dels veterans i de la Penya Barcelonista. Ells van ser coneixedors que aquesta no era una inversió prevista aquest any però que vista la situació de l’equipament i la demora en la convocació d’ajudes del PIEC, del Consell Català de l’Esport, varem entendre que calia fer un esforç i una modificació de crèdit que permetés disposar d’un Camp de Futbol amb gespa artificial. Hi havia dues opcions: la una era fer-ho quan ho farem, que l’obra que comenci el 15 d’octubre i ens comportaria que determinats jugadors i esportistes que practiquin el futbol durant una època no ho poguessin fer a Olesa. Per tant, coneixedors d’això els varem plantejar la opció de fer-ho l’any vinent i ells varen decidir fer-ho aquest any malgrat aquests problemes.

He de dit, també, que malgrat els dubtes per part del Bloc Olesà en el moment de la modificació de crèdit que es va, fins i tot, posar en qüestió si alguna empresa optaria a fer aquest concurs ja que es deia que el import pel qual es treia era baix. Van fer referència a 400.000 euros. Nosaltres pensàvem que no ja que prèviament s’havia fet un treball previ a l’entorn d’empreses, un treball previ abans de treure el concurs, visitant l’equipament, coneixent l’equipament in situ i perquè ens fessin una valoració de quin seria el cost d’implementació de la gespa. Això vol dir que les dades que disposaven han estat correctes ja que han estat 6 les empreses que s’han presentat. Al finals la mesa de contractació va decidir adjudicar-ho a una empresa que es diu Poligras Ibérica. Aquesta empresa ha ofert una baixa sobre el preu de licitació d’un 9.99, ha ampliat el termini de garantia de les obres, ha escurçat el termini d’execució de les obres que es preveia en 8 setmanes fins a situar-ho en 5, ha aportat una qualitat de gespa, que això fins i tot aquí es deia que en raó del preu de licitació podia anar en contra de la gespa, aporten una gespa homologada per la FIFA amb dos estrelles, redueix, repeteixo, el termini d’execució, el sistema de gespa ha estat dissenyat per poder-se traslladar en un futur amb el mínim de “mermes”, en un futur, en una nova instal·lació i, a més a més, ens aporta en caràcter sense càrrec per un període de tres

54

anys un programa de manteniment que és tant important com la pròpia implantació de la gespa. Això és el que puc dir.

Com a referències també ho hem fet. És a dir, a més a més de que pensaven els Serveis Tècnics, valoraven, que aquesta era l’oferta més interessant, hem volgut conèixer quines eren les referències de les seves instal·lacions.

Sra. Puimedón:

Jo no li he preguntat això Sr. Soler.

Sr. Soler:

No, és que jo ja li he explicat que si hem apostat per fer-ho ara, hem anat a garantir la qualitat de la gespa i jo aprofito per dir-ho sabent els usuaris que ens trobaríem això i que, en principi, tot i que érem coneixedors...

Sra. Puimedón:

Jo no li he preguntat això.

Sr. Soler:

Jo li estic contestant, si m’escolta ho entendrà. És a dir, els Clubs van decidir fer-ho ara malgrat que això comportes fer-ho en un període d’entrenament i haurien d’anar a fora, i ho van acceptar. Per tant, nosaltres no teníem previst cap aportació econòmica per aquest tema. Si sobre la marxa hi ha la capacitat de fer-ho, ho farem. Però ells sabien, perfectament, en quina situació ens trobaríem. I ara entrarem en un període que l’adjudicació provisional acaba el dia 10 d’octubre i la previsió és que les obres comencin la setmana del Pilar, preveient que es puguin acabar, si el temps acompanya, la última setmana de novembre. Per tant, els clubs coneixien les condicions en que es plantejava aquesta incorporació de la gespa. És el que li puc dir.

Sra. Puimedón:

En aquest sentit la resposta és que no pensen col·laborar en el pagament d’aquestes despeses que era el que li preguntava?. És que encara no m’ha quedat clar.

Sr. Soler:

Doncs em sembla que li he explicat prou bé. Se’ls hi va plantejar....

Sra. Puimedón:

Només m’ha de dir si o no. És tant fàcil com això.

Sr. Soler:

Li estic dient, en el seu moment se’ls hi va dir: si ho fem en plena temporada això comportarà que haureu d’anar a desplaçar-vos a fora i nosaltres us donarem tot el suport

55

necessari de gestions perquè això sigui possible i així s’ha fet.

Agrair també el suport que ens dona alguna escola perquè es puguin fer entrenaments a la pròpia escola d’Olesa. No tenim previst algun suport econòmic a aquesta despesa. Som conscients que s’ha produït, si abans de final d’exercici podem fer alguna aportació la farem però que ells eren coneixedors d’això i varen decidir que es fes ara.

Sra. Puimedón:

Moltes gràcies Sr. Soler. Jo el que volia, és que no m’acabava de quedar clar era saber si hi hauria aquest ajut o no. Ara vostè ja m’ha deixat clar que no.

Pel que fa a les obres i la planificació de les obres, no el Bloc Olesà, sinó el President del Club de Futbol parla d’un error de planificació en la gestió de col·locació de la gespa artificial. Insisteixo que ho diu el President de la EFO i no només el Bloc Olesà. I, en segon lloc, pel que fa a les opcions i que hi hagut un 9% a la baixa del pressupost i tal, bé, ja sabem com han acabat tots els pressupostos a la baixa que s’han fet o la majoria dels pressupostos a la baixa que s’han fet a aquí a Olesa i ens agradaria que no tornés a passar el mateix. Esperarem i veurem com es realitzen les obres. De moment encara crec que hi ha... Avui s’ha sabut a quina empresa se li havia atorgat, no ens ha donat temps, evidentment, de mirar i d’analitzar-ho. Sabem també que hi ha 10 dies per presentar al·legacions per part d’altres empreses que presentaven ofertes, etc, etc. per tant encara és una mica prematur parlar d’excel·lències, de com quedarà. Desitgem que quedi molt bé i ho desitgem, sobretot, pel Club de Futbol Olesa i per part dels seus usuaris. El que si que sabem és que, de moment, en aquesta època de crisi hauran de fer un esforç econòmic suplementari que, evidentment, el Club es nodreix de la quota dels socis, que els socis hauran de pagar més diners i, insisteixo, per part del Club de Futbol Olesa es considera que això és que aquestes despeses no són en absolut culpa seva, sinó, tal com diu aquest article, s’han produït per un error de planificació en la gestió de la col·locació de la gespa artificial que fa molt temps que se sabia. De fet, la temporada passada ja es van haver d’anar a jugar partits de competició a Can Tries. Res més, gràcies.

Sr. Soler:

Si, al respecte jo puc entendre que vostès no han tingut temps de mirar-ho les característiques de l’empresa a la que se li ha adjudicat. Nosaltres si que ho hem fet. No només això sinó que hem trucat a Ajuntaments en els quals Poligras Ibérica els ha fet l’obra. La resposta ha estat positiva. Però és que, a més a més, li podria dir que és una empresa homologada, reconeguda per la Federació Catalana de Futbol. I, entre altres coses, dels molts camps que han fet, han fet, entre d’altres coses, els de Badalona, la Ciutat Esportiva del Barça, Joan Gamper, les instal·lacions esportives del INEF i el Camp de Futbol de l’Escola TARR, com a referència.

Sra. Puimedón:

Insisteixo que no era la pregunta i li agrairia que només....

Sr. Alcalde:

Si us plau Sra. Pilar Puimedón agrairia que no entréssim en debat. És pregunta i una

56

resposta. Jo ja li he deixat intervenir després, doncs, tenia rèplica el Sr. Soler perquè vostè després de la pregunta ha seguit fent les seves consideracions més enllà de la pròpia pregunta. Per tant, deixi que el Sr. Soler també l’hagi contestat.

Sr. Planas:

Bé, primer de tot, doncs, demanar disculpes si nosaltres hem allargat el Ple amb aquells pregunta, però solament recordar que l’Equip de Govern ha aportat 3 coses d’urgència quan en l’ordre del Ple ordinari hi havia sis punts. Vol dir que, també, suposo que alguna cosa ha fet l’Equip de Govern.

Les preguntes, una va dirigida al Regidor de Via Pública. Dins de la Llei de Barris s’ha construït un dipòsit per fer ús de l’aigua de la Font d’en Roure per rec i neteja. Les preguntes són: l’aigua que recull es fa servir per fer el rec i neteja de la nostra vila o torna directament al clavegueram?. I la segona, des de que està fet el dipòsit l’aigua en ell recollida en que s’ha fet servir?.

Sr. Alcalde:

Li contestaré jo perquè al tractar-se de la Llei de Barris sóc jo qui ha seguit l’obra aquesta. L’únic que s’ha fet es construir un dipòsit a on l’aigua que sortia de la Font d’en Roure anava al clavegueram de la riera de Can Llimona. Quan aquest dipòsit està ple torna a sobreeixir cap a la riera de Can Llimona. Senzillament està fent la feina d’una tassa intermèdia per poder recollir l’aigua. I aquesta aigua que queda en aquest dipòsit quan l’empresa de Fomento, que hem de parlar amb ells i estem amb converses, adapti una bomba en el seu camió cuba, doncs, farà l’extracció d’aquesta aigua que servirà per regar els “escorcells” i la via pública i podrà agafar-la per netejar tot allò que cregui oportú, sense agafar aigua de boca que fins ara s’estava agafant.

Sr. Planas:

Va al clavegueram directe una altra vegada.

Sr. Alcalde:

Sempre ha anat al clavegueram Sr. Pere Planas i vostè ho sap. L’únic que fa aquest dipòsit és de base entremig perquè pugui haver-hi una cuba que agafi aqueta aigua per regar, cosa que abans no podia ser perquè no hi havia un dipòsit.

Sr. Planas:

Al Regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Indústria. Les preguntes són: Està fent la seva Regidoria un estudi de com impacten les obres FEIL que s’estan fent als carrers i barris d’Olesa als comerços allà instal·lats degut a la problemàtica de mobilitat que això comporta?. I l’altre pregunta és: ha fet vostè alguna proposta a la Regidoria d’Hisenda perquè mitjançant les ordenances que s’han d’aprovar per l’any 2010 es pugui donar algun suport econòmic als comerciants afectats?.

Sr. Alonso:

57

A veure, del impacte econòmic, evidentment, se n’ha parlat, vull dir això no era una notícia que ja ens temíem perquè a tot arreu on hi hagut obres, a Barcelona i a la població que ha estat, vull dir al Carmel i a tot arreu, sempre hi hagut aquest impacte. Evidentment s’està veient. En el cas que es va actuar va ser als comerciants, en els bars que tenien terrasses que d’alguna manera se’ls hi ha anul·lat el tema de taules i cadires del mes d’agost i, vull dir, si evidentment s’hi ha actuat. I si el Victor vol incloure-hi algú...

Sr. Serrano:

Gràcies. Jo, simplement dir que, segurament, la zona de més impacte ha estat la de la Rambla, com ja saben perquè s’ha explicat en altres Plens, s’han pres dos tipus de mesures: una és un descompte del 25% sobre el preu de la temporada per ocupació de la via pública amb taules i cadires, d’aquest any, efectivament, i un altra és el tall al trànsit dels vials laterals de la Rambla de dijous a la tarda a diumenge a la nit per tal que els poguessin ocupar amb taules i cadires fent-los peatonals .

La resta, doncs, jo suposo que la zona que està generant més impacte sobre els comerços, doncs, segurament és la del carrer Sant Pere cantonada amb Margarida Biosca. I aquí, doncs, hi ha un comerç que és el més afectat que és una farmàcia que, en tot cas, el que hem mirat contínuament, és parlant amb els responsables d’aquesta farmàcia de tenir els accessos oberts i que sempre és pogués accedir. La resta de comerços, al carrer Sant Pere no hi ha cap, comerços n’hi ha al carrer Margarida Biosca i el que hem intentat, sobretot, es garantir que els vehicles en hores de càrrega o descarrega o que volguessin accedir als tallers mecànics que hi havia per la zona ho poguessin fer tot i que no sempre ho hem pogut garantir. Segurament, perquè en moments determinats en el que una retroexcavadora esta excavant al mig del carrer per col·locar un clavegueram, doncs, és difícil permetre l’accés d’un camió, però hem intentat permetre’l sempre.

Sr. Planas:

O sigui no s’està fent cap estudi del impacte econòmic que això representa ni vostè ha fet cap proposta a Hisenda per...

Sr. Alonso:

L’únic que s’ha fet ha estat amb les terrasses de la Rambla i, evidentment, els altres no.

Acord núm. 011.03. Control, precs i preguntes de la sessió anterior

No s’ha formulat.

--------------------

La presidència aixeca la sessió a tres quarts d'onze de la nit, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta de cinquanta-vuit pàgines.

Vist i plauL'Alcalde,