ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ CELEBRADA EL DIA 1 DE JULIOL DE 2004

A la Roca del Vallès, a 1 de juliol de 2004, a les vuit del vespre i sota la Presidència del Sr. Alcalde, Salvador Illa i Roca, es reuneixen a la sala d’actes de la Casa de la Vila, a l’objecte de celebrar sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament, els senyors membres de la Corporació, Miquel Estapé i Valls, Josep Donnay i Richarte, Francesc Arolas i Pou, Jordi Font i Riu, Jaume Domènech i Gonzales, Manel Álvarez i Herrera, Josep M. Mateo i Forner, Montserrat Ametller i Viñamata, Santi Raimí i Fortuny, Daniel Martín i Oller i Francesc Jiménez i Fernández. Absència del Sr. Rafael Ros i Penedo Actua com a Secretari de la Corporació, Norbert Bes i Ginesta.

ORDRE DEL DIA A) Assumptes de tràmit.

A.1 Aprovació, si s´escau, de l´acta de la sessió del dia 3 de juny de 2004.

B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.

B.1. Acord d´acceptació d´una subvenció atorgada pel Departament d´Ensenyament, per a la construcció d´una escola bressol de dues línies. B.2. Acord d´acceptació del preu just en l´expedient d´expropiació de la illa de cases de Can Mogent. B.3. Acord de comparèixer i designació de lletrat en el recurs contenciós administratiu interposat contra l´acord d´aprovació definitiva de la modificació del Pla General en l´àmbit dels Maiols Can Planes.

B.4. Acord de ratificació de la resolució a´Alcaldia, per la qual s´acorda comparèixer i designació de lletrat en el recurs contenciós administratiu interposat contra l´acord de desestimació del recurs de reposició interposat per CiU contra l´acord d´aprovació inicial de la modificació del Pla General en l´àmbit SPR-4, i conveni amb els propietaris del sector. B.5. Acord sobre la xarxa de televisió digital.

B.6. Moció ERC. - Sobre atenció de la gent gran. - Sobre el Pla d´acollida d´immigrants. - Sobre inclusió del riu Mogent dins del PEIN.

C) Control Gestió municipal. C.1. Resolucions d´Alcaldia. C.2. Informes d´Alcaldia. C.3. Precs i preguntes.

A) ASSUMPTES DE TRÀMIT: Sr. Alcalde.- Bé, bona nit, donem inici a la sessió plenària ordinària d’avui dijous u de juliol, essent les vuit del vespre. Notificar al portaveu de CiU que el regidor Rafael Ros s’incorporarà en breu a la sessió plenària. . A.1. Aprovació, si s´escau, de l´acta de la sessió del dia 3 de juny de 2004. Sr. Alcalde.- Començarem pels assumptes de tràmit corresponent a un únic punt que és l’aprovació si s’escau de l’acta del dia tres de juny, algun comentari? Passem a votació. Sí, aprovada per unanimitat S’aprova per unanimitat. B) DICTÀMENS, PROPOSTES O MOCIONS RESOLUTÒRIES: B.1. Acord d´acceptació d´una subvenció atorgada pel Departament d´Ensenyament, per a la construcció d´una escola bressol de dues línies. Es posa en consideració del Ple el dictamen aprovat per la Comissió Informativa General en data 29 de juny de 2004. “El Ple de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, en sessió ordinària de data 4 de desembre de 2003, amb el quòrum legalment, va acordar sol.licitar a la Generalitat de Catalunya una subvenció per a la creació de 82 places d’educació preescolar, construcció d’una escola bressol de dues línies, a l’empara de l’article 5 de l’Ordre del Departament d’Ensenyament, de 2 de juliol de 2003.

El Departament d’Ensenyament, per Resolució de data 2 d’abril de 2004, va atorgar provisionalment a aquesta Corporació una subvenció per un import màxim de 153.750,00 Euros. L’Ajuntament, mitjançant escrit del Secretari, de data 10 de maig de 2004, va sol.licitar una bestreta del 25 per cent de l’import de la subvenció. En data 8 de juny d’enguany, i amb el registre d’entrada número 4385, ha tingut entrada a les dependències d’aquesta corporació un comunicat on l’actualment denominat Departament d’Educació comunicava el contingut de la Resolució número 39/2003, segons la qual s’acorda atorgar definitivament la subvenció de 153.750,00 Euros, abans esmentada, per a la creació de les 82 places d’educació preescolar, a la vegada que s’acorda concedir una bestreta de 38.437,50 Euros, corresponents al 25 per cent d’aquella quantitat. L’article 57 de la Llei de Bases de Règim Local estableix que “la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre l’Administració local i les Administracions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d’interès comú, es desenvoluparà amb caràcter voluntari, sota les formes i en les termes previstos en les Lleis, podent tenir lloc, en tot cas, mitjançant els consorcis o convenis administratius que se subscriguin. L’article 303 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals estableix que “pel conveni s’estableix una relació de cooperació consensuada entre ens locals o entre aquests i altres administracions públiques, per a la prestació de serveis o per al desenvolupament de les competències legalment atribuïdes, en la satisfacció dels quals tinguin un interès comú.” Els articles 304 del ROAS i segúents també regulen el caràcter, la normativa aplicable, els subjectes, l’objecte i contingut, els elements, l’incompliment i l’extinció dels convenis. És per tot això que es proposa a la Comissió de govern l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Acceptar la subvenció de 153.750,00 Euros atorgada pel Departement d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per a la creació de 82 places d’educació preescolar. SEGON.- Comunicar el present acord a la Intervenció municipal. TERCER.- Acceptar la bestreta de 38.437,50 Euros, corresponents al 25 per cent de l’import total de la subvenció concedida. QUART.- Comunicar el present acord al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

CINQUÈ.- Facultar l’Alcalde-President de la corporació tan àmpliament com a Dret sigui possible per a l’execució del present acord.” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- Passem als dictàmens i propostes resolutòries, amb 6 punts de l’ordre del dia en aquest punt. Essent el primer d’ells: atorgar si s’escau l’acceptació d’una subvenció per part del Departament d’Ensenyament, per a la construcció d’una escola bressol de dues línies. Es tracta de procedir a acceptar un ajut addicional dels fons ja compromesos de 153.750 euros, una subvenció ja atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per a la construcció de l’escola bressol que ja s’està portant a terme de 82 places. Aquests diners s’afegirien a la subvenció de 120.000 euros, ja concedida, algun comentari? Sr. Álvarez… Sr. Álvarez.- Bé, només felicitar a qui calgui, que no sabem qui és, ja que vénen més diners, que sempre són benvinguts. I, encara que sigui per fer l’escola bressol en un lloc que no ens agrada massa, però reconeixem que s’ha de fer. Sr. Alcalde.- Doncs moltes gràcies per aquest comentari, si no hi ha cap més comentari passem a votació. S’aprova per unanimitat. B.2. Acord d´acceptació del preu just en l´expedient d´expropiació de la illa de cases de Can Mogent. Es posa en consideració del Ple el dictamen aprovat per la Comissió Informativa General en data 29 de juny de 2004, amb el contingut següent: “El Ple de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, en sessió ordinària de data 3 de maig de 2002, acordà l’inici del procediment d’expropiació de les finques amb núm. de referència cadastral 3945702-03-04, propietat per meitats indivises de Maria Rosa i Concepció Vallhonesta Marí, qualificades en el PGMOU com a sistema viari. En aquest mateix Ple es va aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats. La valoració de les finques, segons informe emès per l’arquitecte, és la següent: . Finca amb referència cadastral 3945702.................71.152,46 Euros. . Finca amb referència cadastral 3945703.................61.338,95 Euros. . Finca amb referència cadastral 3945704.................49.340,86 Euros. Essent el preu total de les tres finques.................................181.832,27 Euros. En data 28 de maig de 2002, i amb el registre d’entrada número 4381, tingué entrada en les dependències d’aquesta Corporació un escrit d’al.legacions presentat per ambdues propietàries, segons el qual s’oposaven a la valoració de justipreu anterior, a

la vegada que sol.licitaven la rectificació de la superfície que s’havia tingut en compte en el seu càlcul i que hauria de ser de 364,85 m2. El Ple de l’Ajuntament de data 8 de novembre de 2002 va estimar ambdues al.legacions i, conseqüentment, tenint en compte la rectificació en la superfície, el justipreu es fixà en 186.957,82 Euros, inclòs el 5% del premi d’afecció, segons nou informe que havia emès l’arquitecte municipal. En data 2 de gener de 2003, i amb el registre d’entrada número 1, presenten les interessades un escrit d’al.legacions, oposant-se al justipreu fixat per l’Administració, i presentant un apreuament per import de 852.812,75 Euros. El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 7 de febrer de 2003, acordà acomplert sense avinença el tràmit de determinació del justipreu, per quant s’oposava a l’apreuament efectuat per les propietàries Maria Rosa i Concepció Vallhonesta, a la vegada que acordà elevar l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya. Mitjançant ofici dirigit a l’Ajuntament, amb registre d’entrada número 4672, de 16 de juny d’enguany, el Jurat d’Expropiació de Catalunya ha comunicat la Resolució de 10 de maig de 2004, segons la qual determinava el justipreu per les finques objecte d’expropiació en 244.771,78 Euros, inclòs el 5% del premi d’afecció. L’article 49.4 del Reglament d’Expropiació Forçosa disposa que “el pagament es farà en diner i precisament a aquells qui figurin com a amos de la cosa o titulars del dret expropiat (...)”. L’article 48.1 de la Llei d’Expropiació Forçosa disposa que “un cop determinat el justipreu, es procedirà al pagament de la quantitat que resulti en el termini màxim de sis mesos”. És competent per a acordar la indemnització pel justipreu el Ple de la Corporació, per quant es tracta d’un expedient l’inici del qual fou acordat per aquest mateix òrgan, l’any 2002, i per quant, en conseqüència, resulta anterior a la reforma de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que tingué lloc mitjançant el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. És per tot això que es proposa a la Comissió Informativa l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Acatar la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya fixant el justipreu en l’expropiació de les finques amb referència cadastral número 3945702-03-04, propietat de Maria Rosa i Concepció Vallhonesta Marí, en l’import de 244.771,78 Euros.

SEGON.- Aprovar i disposar la despesa de 244.771,78 Euros amb càrrec a la partida pressupostària 02 432 680, d’“adquisició de patrimoni”. TERCER.- Procedir al pagament del justipreu, requerint als interessats per a que, en un termini de 30 dies, previ avís a l’Àrea Econòmica amb set dies d’antel.lació, es personin davant aquesta Corporació a fi que se’ls faci efectiu el seu pagament. QUART.- Comunicar el present acord a la Intervenció municipal.” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- El punt segon consisteix a acordar, si s’escau, l’acceptació del preu just en l’expedient d’expropiació de l’illa de cases de Can Mogent. Ja saben vostès que estem parlant de l’illa delimitada pels carrers: Pirineus, Anselm Clavé i carrer de Dalt; que té quatre finques registrals, una de les quals ja és propietat de l’Ajuntament; va ser adquirida mitjançant conveni i les tres restants han estat objecte d’un procés d’expropiació. El preu ofertat per l’Ajuntament prèvia elaboració del cens corresponent genera 181.832,27euros, el preu demanat per la propietat és de 852.812,75 euros i el preu estipulat pel jurat d’expropiació 244.771,78 euros (uns 40 milions de pessetes, per fer la xifra més entenedora). Proposem acceptar aquesta resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya fixant el justipreu en aquesta quantitat. Proposem acordar i disposar l’aprovació d’aquesta despesa a càrrec de la partida pressupostària ja aprovada a aquest efecte. I en tercer i quart lloc, procedir al pagament del justipreu i comunicar-ho als interessats. Algun comentari? Sr. Martín, Sr. Álvarez… Sr. Álvarez.- Bé, perquè la gent se situï, es tracta de l’illa que tenim aquí al costat del semàfors, això és un tema que fa temps que va, es va negociar un import amb l’Ajuntament, però al final l’import és un altre; són uns 40 milions i escaig de pessetes. Aquest és l’import de compra del solar, aquí en teoria, s’ha d’enderrocar el solar i s’ha de fer una plaça. Nosaltres, Ja ho vam comentar a la Comissió Informativa, volem parlar d’aquesta plaça i no volem que es faci com s’ha fet fins ara, gairebé sempre, que ens assabentem de les coses quan ja estan decidides; quan dic parlar vull dir: que volem participar en el debat i donar opinions i volem que se’ns tingui en compte. El projecte que està plantejat no ens agrada, ja ho diem ara, no ens agrada i creiem que es pot millorar i que val la pena que ja que no es farà aquest any, segurament, segons va comentar el Sr. Alcalde. I l’any que ve difícilment, segons vaig entendre jo també, doncs, ens agradaria discutir d’aquest projecte i que si arriba el moment de què es fa en aquesta legislatura o la legislatura que sigui, doncs, que sigui una cosa de consens, a ser possible, que sigui una cosa de tots i que no sigui una cosa imposada. Clar resulta que fer una plaça d’aquest tipus costarà molts diners i resulta que nosaltres no tenim diners. Nosaltres ja ho hem denunciat en altres plens i aprofitem ara per denunciar-ho: Resulta que després de gastar-nos gairebé 3.000 milions de pessetes la legislatura passada, en venda de patrimoni. Ara no tenim diners per fer una plaça i això creiem que es trist, trist que per pagar als propietaris, a més a més, haguem de fer un crèdit, com surt en una Resolució d'Alcaldia. Són coses que val la pena que comentem entre tots, i coses que demostren que quan nosaltres hem criticat la gestió econòmica d'aquest equip de Govern tampoc anàvem tan desencaminats. De moment res més. Sr. Alcalde.- Gràcies, quatre puntualitzacions molt breus. En primer lloc, l'Ajuntament no ha negociat cap import (inintel.ligible) possible. L'Ajuntament ha fet una valoració que donava un preu de 181.000 euros, per ser exactes 181.832,27 euros, el propietari en demanava 852.812 euros i al final, el jurat d'expropiació s'ha apropat molt més a la volaoració de l'Ajuntament que no a la valoració del propietari, de fet, amb nosaltres hi ha una diferència de 60.000 euros,

10 milions de pessetes. Nosaltres n'oferíem 32 i n'acobarem pagant 42 i escaig. És a dir, que havíem fet una valoració bastant acurada . Sobretot, si tenim en consideració que és una valoració feta fa tres o quatre anys, temps durant el qual han augmentat molt els preus, eh, punt u. Punt dos, la nostra hipòtesi de treball és que en aquesta legislatura aquesta plaça estarà feta. Punt tres, ens agrada fer-ho tot per consens, però el consens no només depèn de nosaltres, sinó que depèn dels que han de consensuar les coses. Per tant, hi haurà un mateix esforç de sempre en intentar dialogar amb tothom, de fet aquest projecte ja ha estat explicat als veïns, ja ha estat explicat als veïns en particular d'aquest solar i als veïns i als veïns en general de municipi, en unes jornades que vam fer on vam explicar cinc projectes de cinc places. Tornarem a expliacr-ho, tornarem a revisar-ho i s'integraran totes aquelles demandes que siguin integrables. I qurat, l'acord que portem avui no demostra res en relació amb la gestió econòmica de l'Ajuntament. I si demostra alguna cosa, justament, és que està sent una gestió econòmica positiva perquè allibera recursos per poder adquirir patrimoni. Fa pocs dies vam proposar premutar un bé afegint-hi 20 milions de pessetes i adquirir la casa del doctor Torrents, avui proposem adquirir una part d'una illa, que feia que hi anavem al darrere d'aquirir-la, i això es pot fer perquè hi ha diners, si no estigués la partida pressupostària adequadament dotada no es podria fer. Per tant, no és un debat, en aquest moment, de gestió econòmica el tindrem ben aviat quan presentem, passat l'estiu, quan aprovem el compte general del 2003 i quan presentem el pressupost del 2005 i estarem encantats de discutir amb vostès la salut financera de l’Ajuntament i les propostes que vostès puguin tenir, doncs, per millorar-la tot i que és bona fins al punt que permet adquirir patrimoni i afrontar inversions. Algun comentari més? Sr. Álvarez… Sr. Álvarez.- Bé, quan he dit: negociem, vostè segurament, s’ha reunit amb els propietaris, per que si no l’oferta dels trenta-dos milions de pessetes, els propietaris no haguessin dit que no, els també demanaven cent i aquí, com sempre, s’arriba al punt mig, o sigui negociar s’ha negociat, s’ha donat un preu, en aquest sentit. Quan demanem consens, ho diem perquè no sigui com fins ara, perquè és que sinó és un petit desastre. Quan vostè diu que les coses es consensuaran com sempre, doncs malament perquè no s’ha consensuat res, o pràcticament res, almenys des que ja estic en aquest Ajuntament i, no s’ha fet, perquè vostès tenien una majoria absoluta i ara, doncs, gairebé també. O sigui, que aquest esforç de sempre que vostè diu, doncs jo li demano, si us plau, que sigui més esforç si pot ser perquè, realment, se’ns tingui en compte. Creiem que em fet aportacions, durant aquests quatre últims anys, que no s’han tingut en compte i que, després, s’ha demostrat que alguna cosa teníem a dir i que en alguna cosa també teníem raó. Demanem aquest esforç i demanem, sobre tot, que abans de fer aquesta plaça si s’ha de fer en aquesta legislatura, doncs si us plau que ens cridin, però que no ens cridin per explicar-nos com es farà la plaça. Jo li estic demanant que ens cridi, perquè podem donar la nostra opinió i si podem canviar alguna cosa i si creiem que s’ha de canviar, doncs que parlant, diuen que la gent s’entén. És aquesta la petició que li faig. No em val que el Sr. Regidor d’Urbanisme ens cridi i ens digui: “avui us explicaré com farem la plaça”, perquè aleshores no val la pena que vinguem ja la veurem quan estigui feta. Demanem que ens cridi per dir-nos: “escolteu-me volem parlar amb vosaltres per veure com podem fer aquesta plaça”, això ens agradaria i això és el que li estic demanant. Res més. Sr. Alcalde.- Doncs gràcies es farà aquest esforç màxim, per poder arribar a consensuar amb tothom, no només amb vostès aquest projecte. Passem a votació.

S’aprova per onze vots a favor dels Grups municipals PSC-GIR, IC-V-EuiA i CiU i una abstenció del Grup municipal ERC. B.3 Acord de comparèixer i designació de lletrat en el recurs contenciós administratiu interposat contra l´acord d´aprovació definitiva de la modificació del Pla General en l´àmbit dels Maiols Can Planes. En aquest punt s´incorpora el Sr. Rafael Ros i Penedo. Es posa en consideració del Ple el dictamen aprovat per la Comissió Informativa General en data 29 de juny de 2004, amb el contingut següent: “Vist l’exhort remès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós-administratiu, secció tercera, registrat en aquesta Corporació amb número de registre d’entrada 4534 de data 11 de juny de 2004, interposat pels membres del Grup Municipal de Convergència i Unió, els Srs. Rafael Ros Penedo, Manuel Álvarez Herrera, Montserrat Ametller Viñamata, Santiago Raimí i Fortuny i José María Mateo Forner, contra l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació Puntual del PGOU sector SPM-2 “Els Maiols – Can Planas” i contra el desestiment pressumpte del recurs de reposició interposat pels mateixos interessats en el tràmit d’informació pública. Atès que per poder defensar els interessos de l’Ajuntament i del municipi, és necessari i adient que l’Ajuntament es personi en tots els contenciosos interposats contra les seves resolucions o actuacions per a una millor defensa dels mateixos. Atès que és necessari procedir al nomenament d’advocat i procuradors en el termini de 10 dies. D’acord amb el que disposa l’article 22.2 apartat j), de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local , en la seva redacció donada per la Llei 11/1999, el qual estableix com a competències del ple l’exercici d’accions judicials i administratives. És per tot això que es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD: Primer.- Comparèixer i personar-se en el recurs ordinari 277/04, interposat pel Sr. Rafael Ros I Penedo i d’altres. Segon.- Designar per a la representació i defensa de l’Ajuntament a la Lletrada de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, la Sra. Araceli Barrio del Cura.

La designació de la lletrada, s’efectua a tenor del previst a l’article 221.2 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, al no comptar l’Ajuntament amb serveis jurídic propis. Tercer.- Notificar aquesta resolució a la Sra. Araceli Barrio del Cura, als efectes de la seva acceptació i, en el seu cas, es personi en el recurs ordinari número 277/04 en nom i representació de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Álvarez.- Demano, si us plau uns minuts, ja que no tenim, deu estar a l’arribar el Sr. Rafael Ros. Ens agradaria que com que és un tema que ens toca directament, si ens fa el favor un recés de tres o quatre minuts. Si no arriba en aquest temps podem continuar, de fet ja el tenim aquí. Sr. Alcalde.- Bé ja ha arribat el Sr. Ros, per tant, no ha fet falta el recés que vostè em demanava i li donarem fins i tot 30 segons perquè pugui seure amb calma i obrir la seva carpeta. I, si els assembla, aprofitaré aquest temps per explicar la proposta, que és ben senzilla, i consisteix ni més ni menys en acordar, comparèixer i designar lletrat en el recurs contenciós administratiu que interposa, justament, el Sr. Rafael Ros i altres contra la modificació de l’àmbit del Pla General Maiol Mas Planes i designar representant i defensa de l’Ajuntament. Aquest assumpte dels Maiol Mas Planes ha estat extensament debatut, per tant, jo no tornaré ha fer una argumentació de les raons que han portat a l’Equip de Govern a posicionar-se, com s’ha posicionat, i espero i demano que el debat d’avui es circumscrigui al punt objecte de discussió, que és la definició de lletrat. Alguna paraula? Sr. Ros… Jo els demano una intervenció per grup, vam quedar així. Sr. Álvarez.- Jo voldria expressar una protesta, em sembla que podem parlar tots… Sr. Alcalde.- Sí, però ara…, poden parlar tots, però a la intervenció dels grups municiapls, en representació de CiU, un portaveu. Llavors, en el següent torn si algun regidor vol fer algun aclariment pot fer-lo, però CiU en el torn de defensa d’una moció o d’exposició ha de tenir un portaveu. Per tant, ERC en té un, IC en té un, nosaltres en tenim un, de vegades sóc, de vegades és el regidor corresponent. Vostès en tenen un, que és vostè anomenat oficialment, si decideixen que en aquest punt actua com a portaveu el Sr. Rafael Ros, cap problema. Posterioment, si vostè o per al.lusions o per (inintel.ligible), naturalment, que hi tindrà dret. Però, qui és el portaveu? Sr. Álvarez.- No, no, el que volia, precisament, era això. O sigui, faig una primera intervenció i en cas de què algun company vulgui dir alguna cosa, si és que la vol dir, doncs, que tingui l’oportunitat de dir-la. Sr. Alcalde.- És vostè el portaveu de CiU, en aquesta ocasió? Sr. Álvarez.- Sí, sí senyor. Sr. Alcalde.- Endavant, doncs. Sr. Álvarez.- Bé, doncs, el tema està clar. Primer, vull dir que tractem només aquest punt. En la Comissió Informativa, vostè va dir que volia tractar els dos punts conjuntament, entenc que estem tractant només el tema de Maiols Can Planes, i que tampoc explicarem gaire la nostra posició, perquè ja la hem explicada en moltes ocasions i suposo que tothom la sap i la coneix,

però hem de dir coses, no? Sobretot, perquè resulta que és un tema que és per nosaltres que és fa, o que es proposa aquest punt. Dir que la nostra posició respecte al tema Maiols Can Planes i pel tema de la presentació del recurs, és una acció lògica. O sigui, sempre ens hem posicionat i sempre ho farem contràriament a aquest projecte, el projecte Maiols Can Planes. Una vegada que s’ha acabat la via administrativa, entenem, i tenint en compte que hem presentat al.legacions i recursos en tota la tramitació, tant aquí a l’Ajuntament en les diferents aprovacions i a la Generalitat, també, fins i tot, amb un recurs d’alçada davant el conseller. Doncs, no ens queda més remei que presentar un recurs contenciós administratiu i això és el que hem fet. I ho hem fet amb argumentacions jurídiques que creiem que permetran que això no es faci. De fet, estem convençuts de què això no es farà, perquè hi ha jurisprudència al nostre favor. Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, entenem per aquesta jurisprudència que tota aquesta tramitació és incorrecta, tota la tramitació. I que amb aquesta argumentació jurídica ni tan sols els Maiols tenen dret a res, absolutament a res. Per tant, l’argument aquest, el xantatge, podem dir, de què hem de votar a favor de Maiols Can Planes, perquè això comportarà un cost econòmic important a l’Ajuntament si no ho fem, entenem que és fals. I per això ho fem, encara que si no fos així, si no fos així, els culpables i podem dir culpables del que pugui passar, en el futur, quant a possibles danys econòmics a l’Ajuntament no seríem pas nosaltres sinó aquells que no van parar la tramitació a temps, i aquells que han permès que després de les oportunitats que hem tingut arribar a aprovar Can Planes també, sabent que és una aberració com és. Aquests són els arguments jurídics que són els que s’han de presentar en un contenciós, però aquí en el Ple nosaltres hem presentat: arguments polítics, arguments de sentit comú que entenem que són els que la gent entén o almenys nosaltres entenem així. No veiem clar que el poble creixi per la muntanya quan encara hi ha terreny al pla. És completament il.lògic, no té cap raó de ser, fer Maiols Can Planes, quan encara tenim terreny de creixement al pla. Entenem també que els polítics siguin del grup polític que siguin han de defensar el dret comú, tots ho han de fer i no els interessos d’uns quants i aquí s’estan defensant els interessos d’uns quants especuladors. Una altra vegada i ja sortirà després en un altre punt es diu que s’està compactant. No s’està compactant res, és fa un bloc de pisos allà on estava previst fer els Maiols, per tant, no hi ha compactació és especulació. És multiplicar el nombre d’habitatges, multiplicar una altra vegada, perquè això comporta un benefici econòmic per uns quants senyors. I després hi ha un dany important al bosc, ens carreguem un terreny, em sembla que són 90 hectàrees, crec recordar, 90 hectàrees de bosc, quan els articles, últimament, de premsa s’està dient que estem molt contents perquè s’ha aprovat tot el referent a la Serra de Marina. I aquí s’està fent tot el contrari, o sigui, no és té en compte res del que després s’escriu a la premsa. En definitiva, Maiols Can Planes és una excusa perquè uns pocs treguin profit econòmic, uns pocs i no la gent de la Roca. Demanem sincerament al grup IC i la grup d’ERC recolzament en aquest punt tenim una oportunitat de què això no és faci. Tenim l’oportunitat de què guanyem el recurs, però ho hem de fer entre tots. Sabem que el PSC després del seu historial votarà el que votarà, però demanem als altres grups, tant al grup que dóna suport al Govern com ERC, que ens donin suport, que estiguin amb nosaltres, o que anem junts i ho diem sincerament. No em de pagar res, no hi ha drets que valguin, l’excusa dels drets no existeix realment, hi ha un contenciós posat i, al final, guanyarà o perdrà algú el que sigui, però que no sigui aquesta l’excusa per fer alguna cosa que creiem que no s’ha de fer, ara no toca. Sr. Alcalde.- Molt bé, més matisar, però és un matís important que aquest contenciós administratiu que interposen vostès i l’interposen contra la Generalitat de Catalunya que és qui va aprovar, definitivament, la modificació puntual del Pla General. En un moment, a més a més, en què estava governada per la formació política no sé si a la que vostès hi pertanyen, però si més no a la que vostès representen en el municipi de la Roca, CiU. I que n’era, en aquell moment, conseller de Política Territorial i Obres Públiques l’avui diputat Sr. Felip Puig. I, per

tant, interposen vostès un recurs contenciós administratiu, CiU de la Roca interposa un recurs contenciós administratiu contra una decisió presa contra el Govern de CiU, és una constatació que em sembla que és important fer en veu alta alhora de discutir aquest assumpte, u. Dos, nosaltres em defensat sempre el bé comú, naturalment que no em encertat en totes les ocasions, però sempre em treballat i seguirem treballant per defensar el bé comú. Aprovar Maiols Can Planes, entenem que és defensar el bé comú. És legítim, naturalment, discrepar-ne, és també legítim portar-ho als tribunals, però no és ens assembla a nosaltres, tot i que és legítim la millor manera de contribuir a tirar endavant el municipi. Tota aquesta informació, que diuen vostès, que acredita que aquest assumpte, doncs, es podria reconduir d’una altra manera, nosaltres em reclamat insistentment i no ho hem vist pas. No se’ns ha fet avinent cap informe, jo mateix, en la sessió extraordinària que vostès van instar que es convoqués per aquest assumpte, vaig reclamar al Sr. Rafael Ros que em fes avinent l’informe que em deia tenia entre mans, encara l’espero. L’informe jurídic, que ell va dir que llegia, encara l’espero. He desistit de l’espera de fa bastant temps. En fi, no tenim cap, no ens agrada, perquè no és bo mai dirimir les coses a la via contenciosa administrativa, però tampoc tenim cap inconvenient en ajudar la Generalitat de Catalunya a defensar la posició que a de prendre. Compte que es un acord que va prendre la Generalitat de Catalunya governada per CiU, que és qui ens defensa a nosaltres en aquest procés. Finalment, jo faig una reflexió en el següent sentit; una reflexió que la faci tothom, no només el portaveu de CiU, el Sr. Álvarez, que és qui ha pres la paraula en aquest punt, no? És a dir, hi ha assumptes en particular els assumptes territorials, que tenen una certa complexitat i és molt fàcil dir que tot el que sigui construït allà on hi ha arbres és especulació. Això és molt fàcil i té una certa penetració, més reduïda que hom es pensa en certs sectors. Però, compte perquè aquests tipus de plantejaments es tornen en contra. Compte, eh, perquè no tota urbanització, no tot creixement urbanístic és especulació. I aquí sembla que tot, sobretot allò que no ens agrada, sigui especulació. I, també és especular fer habitatge protegit si hem de tallar un arbre?, i també serà especular fer les vies de comunicació que calguin? Perquè al final, acabem donant entre tots, a la opinió pública, una imatge pràcticament de paràlisi. Tot i que em sembla oportú que entre tots plegats defensar el que creguem que havem de defensar, però mesurant el que diem per no traslladar impressions equívoques ni aixecar falses expectatives a la ciutadania. Nosaltres proposem aquí, com és natural, tenim dret a fer-ho, doncs, a comparèixer en aquest contenciós administratiu interposat contra la Generalitat i explicar les raons, i defensar el punt de vista, i la legalitat que està a criteri nostre més que demostrada i avalada pel informes tècnics i jurídics de les actuacions que va impulsar l’Ajuntament de la Roca. Fem una segona ronda d’intervencions. Hi ha alguna intervenció? Sr. Jiménez… Sr. Jiménez.- Només vull aclarir als companys de CiU que no calia que demanéssiu el suport en aquest punt, perquè ja el teniu d’entrada, perquè sabeu, com tothom sap, que hem estat en contra d’aquest projecte des de el principi. Fins i tot, vam presentar el recurs d’alçada no sé si en els mateixos termes que vosaltres, però molt semblants. Per tant, no calia aquesta història. Sr. Alcalde.- Sr. Martín… Sr. Martín.- Yo, simplemente, recordar que el punto es votar que se nombre letrado para comparecer ante un contencioso. No quería que se estaba discutiendo Maiols Mas Planes. Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Martín. Sr. Álvarez.- Diu el Sr. Alcalde que és un contenciós contra la Generalitat i sembla que això comporti un problema, perquè la Generalitat quan va aprovar això, segons ell, estava governada per CiU. I què? i què? Nosaltres com suposo que vostè també, i si no ho fa

malament, defensem els interessos de la Roca governi qui governi a la Generalitat, Sr. Illa. Per tant, si abans eren uns i ara són els altres, és completament igual. De fet, ens vam reunir amb el conseller quan era de CiU, perquè no tirés endavant això i em demanat al conseller del PSC que ens atengui i no ens ha atès. O sigui, que és completament igual qui governi, nosaltres defensem els interessos de la Roca. I tot això, que per vostè potser és un contrasentit, potser per mi és un contrasentit que vostè ara estigui donant suport a alguna cosa que va decidir un govern de CiU. O sigui, resulta que ara nosaltres posem un contenciós contra la Generalitat i l’Ajuntament de la Roca es gasta diners públics de la Roca per ajudar a la Generalitat, curiós. I després, ha sortit l’excusa de l’habitatge públic, o sigui, que resulta que ara podem fer el que sigui si, al final, fem pisos d’habitatge públic. I això que ara està tan de moda i vostè ha agafat com un discurs propi, tothom evoluciona, és clar, però a vostè li recordo i al seu Equip de Govern que fa dos o tres es va vendre un terreny de la Torreta que en principi estava destinat a fer habitatge públic, o sigui, en què quedem que ara queda bé dir que ara farem habitatge públic i que això, doncs, ho justifica absolutament tot? Doncs, no ho justifica tot, no ho justifica tot. A Maiols Can Planes es fan 6 illes de pisos tipus Les Mimoses, una barbaritat al bosc perquè és que a més, vostè quan diu que compacta i que acosta més els Maiols al nucli, només cal anar a Santa Agnès i mirar capa a Can Planes i qualsevol que tingui un mínim de criteri veurà que això és una barbaritat, Sis illes de pisos al bosc. Sr. Alcalde.- Sr. Ros per al.lusions… Sr. Ros.- Sí, miri començaré per aclarir-li una qüestió de dates, que vostè la sap perfectament, però que convé que el públic, en general, les conegui també, perquè en el seu discurs ha estat molt tendenciós.Com bé ha dit, l’aprovació definitiva del sector Maiols Mas Planes, en la seva modificació puntual del Pla General, es fa a la Generalitat de Catalunya. Però, no és fa per part del Govern de CiU, és fa per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que és un òrgan col.legiat on hi concorren les diferents forces polítiques; on hi concorren tècnics, directors generals d’Urbanisme, etc, etc…És a dir, que no hi ha un Govern que pren aquesta decisió, sinó que és un procés administratiu que culmina una decisió de la majoria absoluta de l’Equip de Govern socialista de la Roca, que inicia el tràmit i el porta al seu punt final a la Generalitat de Catalunya. A vostè, sempre li ha cridat l’atenció que nosaltres sempre anéssim a veure al conseller Sr. Felip Puig i l’ha tingut intranquil durant molts mesos, doncs, avui li explicaré perquè vam anar a veure el conseller Sr. Felip Puig, vam anar a veure’l, perquè un cop la Comissió d’Urbanisme aprovés o desestimés aquesta aprovació definitiva el recurs havia de fer-se davant el conseller i el conseller era l’única persona que podia adoptar una decisió arbitràriament i aturar-ho. I vam anar a veure el conseller Felip Puig i vam demanar-li que deturés la barbaritat del sector Maiols Can Planes, perquè creiem sincerament que és el millor pel municipi. Li vam exposar les nostres raons i li vam donar tota mena d’arguments, molts dels quals, aquest informe que diu que no té, té carretades de papers entrats en la tramitació d’aquest expedient administratiu que les ha pogut llegir i mirar i remirar sempre que ha volgut; i on se li explica les diferents formules on això es pot aturar. El conseller Felip Puig ens va dir que veia en això una barbaritat, perquè va veure un fotoplà sobre el bosc. Si qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat territorial, ecologista, que pugui veure l’estructura del territori per exemple des de la carretera que ve de Granollers en el punt més alt, al passar la rotonda, per entendre’ns de Prades on es veu la situació de Can Planes de la muntanya, on es veu l’estructura de la Serralada Litoral del consorci de la qual vostè és vicepresident, si vostè ve per la carretera de Vilanova o per la interpolar del circuit i veu l’estructura del territori… Sr. Alcalde.- Ho lamento, perdó Sr. Ros, intervé per al.lusions. CiU com tots els grups té un portaveu en aquest assumpte. No ens torni a fer la defensa del seu punt de vista. Intervingui per respondre a les al.lusions...

Sr. Ros.- Ja ho estic fent... Sr. Alcalde.- Doncs, no torni a exposar els raonaments que tenen dels Maiols, que no és el que estem discutint avui. Això ja ho ha pogut substanciar el portaveu que tenen, que és el Sr. Álvarez. Vostè intervé per al.lusions, una intervenció per al.lusions no tornarà a ser una excusa per tornar a explicar la seva (inintel.ligible). Per tant, li prego que em faciliti la feina que em correspon de presidir aquesta sessió atenint-se si us plau a les al.lusions que jo havia fet. Sr. Ros.- Bé, doncs, finalitzo dient-li, simplement això, que vam exposar al conseller Felip Puig el fet de què era una barbaritat construir en aquest sector. Ho va veure clar i va dir que intentaria atendre la nostra petició en el moment que correspongués. Després, el Govern de CiU ha deixat la Generalitat, tot i guanyar unes eleccions, i ,en aquest moment, hi ha un altre Govern de la Generalitat amb un conseller que ha expressat, de manera reiterada, el seu respecte pel territori on ha aturat plans en sòl urbanitzable a la costa, etc, etc. A aquest conseller li hem hagut de presentar el recurs de reposició, el recurs d’alçada, per què? Perquè la publicació de l’aprovació definitiva que es va fer el mes de juliol, la publicació es va fer en el mes de desembre quan ja CiU no governava. Per tant, el recurs no li hem pogut presentar mai al conseller Felip Puig, li hem presentat al conseller Joaquim Nadal que ha donat la callada per resposta, aquest silenci administratiu hem de suposar que és presumptament negatiu i, per tant, hem de forçar que ens ho especifiqui, si és negatiu o és positiu, però en aquest cas no hem rebut resposta i li vam demanar que ens rebés amb pluralitat a tots els ciutadans de Catalunya, no sectàriament, de la mateixa manera que ens va rebre el conseller Felip Puig, que ens rebés el conseller Joaquim Nadal, cosa que no ha fet. I hem presentat el recurs com a culminació de la via administrativa que és un tràmit absolutament legítim. Acabo només dient dues coses: el fet que es debat avui és decidir si efectivament es compareix o no es compareix en aquest recurs. Un recurs que és contra la Generalitat de Catalunya, per tant, la Generalitat de Catalunya ja nomenarà lletrats per defensar-se. Fer-ho des de l’Ajuntament de la Roca és demostrar un interès molt clar, en tot aquest procés urbanístic. Un interès molt clar on només hi ha un beneficiari i no és precisament l’interès general ni el poble de la Roca. I finalitzo, li diré que especular com va escriure en un article el regidor d’Urbanisme de l’Equip de Govern actual, va dir exactament el que és, que és treure un rendiment superior del que correspon en un sector. I ,efectivament, això és el que està passant en aquest sector. Sr. Alcalde.- Gràcies, molt breument. Només per dir que intentar presentar com un fet normal que una secció local d’un partit polític contra un acte del mateix partit polític governant a la comunitat autònoma, per més que ho expliquin, que ho barregin, que ho matisin i, que li donin la volta del dret i del revés és una cosa que no només, no és normal, sinó que crida l’atenció si més no des del punt de vista polític. CiU de la Roca presenta un recurs contenciós administratiu contra un acord de CiU a la Generalitat de Catalunya, u. Dos, CiU de la Roca està en fals en aquest assumpte, perquè el Sr. Rafael Ros no ha lliurat a la resta de grups municipals els informes que deia tenir en el Ple extraordinari que va instar el seu propi grup per debatre aquest assumpte. No els ha lliurat o perquè no els té, o perquè no tenen la consistència suficient com per poder-los exhibir en públic. Això contamina tota la posició del seu grup que repeteixo està en fals en aquest assumpte. En tercer lloc, la Generalitat de Catalunya, fins i tot quan estava governada per CiU, no ha aturat els Maiols Can Planes per dues raons: Primer, perquè és legal, els Maiols Can Planes. I, segon, perquè està bé. Repeteixo perquè és legal i perquè està bé. Quart lloc, quarta consideració i darrera, pretendre que l’Ajuntament de la Roca no comparegui a defensar el seu punt de vista en aquest contenciós administratiu; no sé massa bé com

qualificar-ho, però, com a mínim, sembla que vostès vulguin guanyar perquè nosaltres no ens puguem defensar i em sembla que això vulnera el més simple sentit de la confrontació igual no ja en el terreny jurídic, sinó en el terreny polític. Què volen guanyar, perquè l’Ajuntament no pugui contribuir a defensar el seu punt de vista, home si tan segurs estan dels seus arguments no haurien de tenir cap inconvenient en què nosaltres puguem comparèixer en aquesta..., que és el que farem, si així s’aprova comparèixer en aquest procés i defensar-nos. Passem a votació. S’aprova per set vots a favor dels Grups municipals PSC-GIR i IC-V-EuiA i sis vots en contra dels Grups municipals CiU i ERC. B.4. Acord de ratificació de la resolució d´Alcaldia, per la qual s´acorda comparèixer i designació de lletrat en el recurs contenciós administratiu interposat contra l´acord de desestimació del recurs de reposició interposat per CiU contra l´acord d´aprovació inicial de la modificació del Pla General en l´àmbit SPR-4, i conveni amb els propietaries del sector. Es posa en consideració del Ple el dictamen aprovat per la Comissió Informativa General en data 29 de juny de 2004, amb el contingut següent: “L’Alcaldia de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, mitjançant resolució de data 17 de juny de 2004, en referència al recurs ordinari 287/2004, interposat per Rafel Ros i Penedo i d’altres, contra aquesta Corporació, va adoptar l’acord que a continuació es transcriu: “Vist l’exhort remès del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala de lo Contenciós-Administratiu, Secció 3ª registrat en aquesta Corporació amb número de registre d’entrada 4677, de data de 16 de juny de 2004, referent a la peça separada de suspensió del recurs número 287/2004, interposat pel Sr,. Rafael Ros Penedo i d’altres contra l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de data 1 d’abril de 2004, pel qual es desestima el recurs de reposició contra la resolució d’Alcaldia de 19 de desembre de 2003, per la qual es va acordar no admetre a tràmit el recurs potestatiu de reposiciói contra l’acord d’aprovació inicial de la modificació puntual del PGMOU en el sector SPR-4 i l’acord d’aprovació del conveni d’acceptació per la propietat de la modificació puntual del PGMOU en el sector SPR-4. Considerant que per a la defensa dels interessos de l’Ajuntament i del municipi, és necessari i adient que l’Ajuntament es personi en tots els contenciosos interposats contra les seves resolucions o actuacions per a una millor defensa dels mateixos. Atès que és necessari procedir al nomenament d’advocat i procurador en el termini de 10 dies. D’acord amb l’article 21.1. apartat k) de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, en la seva redacció donada per la Llei 11/1999, de 21 d’abril, pel qual autoritza

a l’Alcalde a l’exercici d’accions judicials en cas d’urgència, en matèries de competència del Ple de l’Ajuntament, es per tot això que aquesta Alcaldia RESOL: Primer.- Comparèixer i personar-se en el recurs ordinari 287/2004 i en la seva peça separada de suspensió, interposat pel Sr,. Rafael Ros Penedo i d’altres. Segon.- Designar per a la representació i defensa de l’Ajuntament a la Lletrada de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, la Sra Araceli Barrio del Cura. La designació de la Lletrada, s’efectua a tenor del previst a l’article 221.2 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic les Entitats Locals, al no comptar l’Ajuntament amb serveis jurídics propis. Tercer.- Notificar aquesta resolució a la Sra Araceli Barrio del Cura, als efectes de la seva acceptació i, en el se cas, es personi en el recurs ordinari núm. 287/2004 i la seva peça separada de suspensió, en nom i representació de l’Ajuntament de la Roca del Vallès. Quart.- Donar compte de la present resolució al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri per a la seva ratificació.” La peça separada de suspensió del recurs número 287/2004 deriva de la impugnació de l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament en data 1 d’abril de 2004. En conseqüència, l’òrgan competent per acordar la compareixença i personar-se en el recurs i en la seva peça separada de suspensió, així com per designar representació i defensa, ha de ser el mateix Ple de l’Ajuntament. És per tot això que es proposa a la Comissió Informativa l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Ratificar l’acord adoptat per l’Alcaldia de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, mitjançant resolució de data 17 de juny de 2004, segons la qual s’acordava comparèixer i personar-se en el recurs ordinari 287/2004, i en la seva peça separada de suspensió, així com designar per a la representació i defensa de la Corporació a la Lletrada de l’Il.lustre Col.legi de Barcelona, la Sra. Araceli Barrio del Cura. SEGON.- Comunicar el present acord a la Sra. Araceli Barrio del Cura.” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- Bé, per part nostra, és el mateix que em dit abans, consisteix a defensar el punt de vista que ha tingut l’Ajuntament en els acords presos amb relació al Pla de Les Hortes, també recordo que no estem discutint el Pla de Les Hortes, sinó la compareixença en aquest recurs contenciós administratiu. Sr. Jiménez, algun comentari?, Sr. Martín..., Sr. Álvarez...

Sr. Álvarez.- Bé, aquest tema és igual o, fins i tot, pitjor que el de Can Planes. I, pitjor, probablement, perquè ho diré amb les paraules que em sembla que haig de dir: estem davant un cas de prevaricació. Ja ho hem dit en el Ple em sembla en altres ocasions i el contenciós administratiu es presenta perquè estem en contra d’una decisió que va prendre aquest Ple respecte al Pla de Les Hortes, amb el vot afirmatiu del regidor d’Urbanisme de la Roca, el Sr. Estapé, quan el seu pare té interessos econòmics i és propietari d’una porció de terreny del Pla de Les Hortes. O sigui, no ens fiquem amb el tema que el pare tingui o no tingui dret a ser propietari. Evidentment, només faltaria, estem dient directament de què el seu fill i, a més a més, com a regidor d’Urbanisme, com a mínim, hauria d’haver se abstingut en el tema de la votació. No ho va fer i es va aprovar l’aprovació inicial del Pla de Les de Hortes que tothom sap també quin és el nostre posicionament, d’abans, d’ara i de sempre. Si no és que canvia el projecte tal i com està plantejat. No pot ser que un regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament que sigui voti a favor d’una requalificació d’uns terrenys del seu pare, no pot ser. El seu pare està obtenint uns guanys econòmics que no tindria si el seu fill no hagués votat. No és lògic i creiem nosaltres i els nostres assessors legals que és il.legal. I aquest és el motiu per el qual es presenta aquest contenciós administratiu. Ara resulta que, amb el punt d’avui, pretén l’Equip de Govern que donem la nostra aprovació a contractar un advocat per defensar els interessos d’un privat. O sigui, pagarem amb diners públics per defensar una il.legalitat; pagarem amb diners públics els interessos d’un privat. Si, realment, es volen defensar els hi demanem que ho paguin de les seves butxaques, o sigui, perquè el comentari que ha fet abans de què potser tenim por de què l’Ajuntament es presenti, perquè així no guanyarem el recurs, em fa gràcia, perquè resulta que el contenciós de l’Ajuntament no el paguen vostès el paguem tots. Si estan tan segurs de guanyar, els hi demano que el paguin de la seva butxaca el d’abans i el d’ara. Sense el vot del regidor d’Urbanisme no s’hagués aprovat el Pla de Les Hortes; sense el vot del regidor d’Urbanisme CiU no hagués presentat el contenciós administratiu, ja ho hem fet en altres ocasions…No sé, què ha dit…? Sr. Alcalde.- Sr. Domènech, si us plau. Sr. Álvarez continuï. Sr. Álvarez.- Ja els hi hem dit en altres plens, no calia el vot del Sr. Estapé. Podíem, de la mateixa manera que amb el primer punt o el segon punt jo li he demanat: que comptin amb nosaltres, que mirem de fer les coses amb consens, perquè no hem parlat amb nosaltres, perquè no han volgut tirar pel dret sense escoltar a ningú. Avui, una altra vegada, obrim les portes a la possibilitat de què parlem del Pla de Les Hortes, de què comptin amb nosaltres, de què tot el que està fet es pari s’aturi i comencem de nou. Comencem amb un punt de partida 70 habitatges, l’anul.lació d’aquest conveni que vostè ha signat amb els propietaris i amb la condició de fer l’escola, evidentment. Avui, una altra vegada, els hi demanem que tot això no tiri endavant, que no tiri endavant un projecte que nosaltres entenem que s’ha aprovat il.legalment, que s’ha aprovat il.legalment. Estem disposats a retirar el contenciós, si vostès creuen que podem arribar a un acord i començar a parlar. Hem decidit que si comencem a parlar; comencem a negociar; comencem per aquest punt de partida retirarem el contenciós. Gràcies. Sr. Alcalde.- Ni per la representació política que els hi van atorgar els ciutadans i la posterior confecció de majories que hi ha hagut al Plenari, ni per l’actitud que demanen que contradiu els seus oferiments de consens i de talant, ni, sobre tot, per la injustificada i irracional i demagògica pressió que estan fent sobre un regidor del meu Equip de Govern, aconseguiran que nosaltres modifiquem la nostra posició respecte el que entenem que és positiu per l’interès general del nostre municipi, en aquest cas concret, tirar endavant el Pla de Les Hortes.

Ha dit en poc temps coses molt gruixudes i jo, francament, estic dubtant de com contestar i que (inintel.ligible) alguna. Què significa que un regidor quan pren un acord a l’Ajuntament hagi de defensar-se ell pagant-se l’advocat? Han reflexionat sobre això? Què significa, a més a més, que quan hi ha hagut informes explícits de Secretaria de l’Ajuntament, de la Secretaria jurídica dient que aquest regidor pot votar, que vostè vingui dient que no pot votar? Però, qui és vostè? Per dir que un regidor no pot votar quan el secretari diu que sí. Qui és vostè, per disposar del vot d’un regidor? Qui és vostè, per posar en dubte que un regidor que ha estat escollit pugui participar en un debat, quan legalment el secretari diu que pot participar-hi. I encara, em dóna consells? Escolti’m, moderin el to. Defensin el que creguin que han de defensar, però moderin el to. Moderin el to, perquè quan un posa en dubte l’honorabilitat i diu tan lleugerament coses com les que acaba de dir vostè. A veure, si resulta que d’aquí uns pocs mesos o d’aquí uns mesos més, però encara hi serem tots, almenys jo sí, però hi seré present per recordar-li i li hauré de demanar que tingui la valentia de reconèixer que es va equivocar. Moderin el to i tinguin humilitat. Sr. Estapé… Sr. Estapé.- Sr. Álvarez, fins ara, la discussió sobre aquest punt havia estat sobre si jo podia o no podia votar en aquest tema de la vinculació amb el meu pare i que és propietari d’un 3,4%, si no recordo malament, del sector. Allò que vostè ha dit avui relatiu a què estem davant d’un cas de prevaricació, estem parlant d’un tema totalment diferent, prevaricació vol dir: que jo he pres una decisió amb el càrrec públic que ocupo en benefici propi. Això no li puc acceptar de cap de les formes i, a més a més, em miraré a fons el contenciós que vostès han presentat i les declaracions del dia d’avui, perquè em sembla que estan fora de tota mida i és un posició que pot tenir unes responsabilitats. Sr. Alcalde.- Gràcies, si no hi ha cap més comentari …? Sr. Álvarez… Sr. Álvarez.- Bé, jo ja li vaig comentar a tot el Ple i personalment al regidor d’Urbanisme que no es cap cosa personal i és la veritat. Continuo, no és res personal. Em diu vostè que: qui sóc jo, per dir el que dic? Doncs, miri sóc un regidor de la Roca del Vallès escollit democràticament pels ciutadans. Igual que vostè és l’alcalde, escollit democràticament en aquest cas no, directament, pels ciutadans, sinó pels regidors. És així de fàcil i venim a parlar i jo puc dir la meva i nosaltres podem dir la nostra com vostès la diuen i l’han dit sempre. El recurs està justificat amb arguments jurídics. Aquests arguments jurídics, com vostès poden suposar, no els hem imposat nosaltres perquè no som advocats. O sigui, nosaltres tenim algú que quan hem de fer consultes, doncs, truquem a aquesta gent; truquem a un gabinet jurídic i aquest gabinet jurídic ens assessora; i ens diu que podem dir i que no podem dir; i que podem fer i que no podem fer. I, en aquest cas, aquest gabinet jurídic ha decidit que això que va passar a un Ple de la Roca, doncs, com a mínim és per presentar un contenciós administratiu. I això és el que hem fet, tenim tot el dret del món i això és el que hem fet. Vostès volen fer un projecte en un terreny que és el Pla de Les Hortes on resulta que surt beneficiat un senyor que per aquelles coses de la vida resulta que és familiar d’un regidor, en aquest cas de Govern i, en aquest cas, regidor d’Urbanisme de la Roca, doncs, escolti’m nosaltres no tenim cap culpa ni el regidor tampoc, però el regidor té l’obligació, entenem nosaltres de no votar i això és el que estem dient i no diem res més. Que vostè vulgui buscar tres peus al gat i buscar històries i que, a més a més, dient que ja veurem d’aquí un temps si no ens hem de menjar les nostres paraules. Doncs, escolti’m o guanyarem o perdrem i això per desgràcia o per sort, no ho sé, que potser aquell dia s’aixecarà amb el peu dret o esquerra i decidirà una cosa o una altra i és així. Sr. Alcalde.- Sr. Álvarez vagi acabant.

Sr. Álvarez.- En definitiva, perquè quedi clar i que consti en acta dir-li i comentar-li al Sr. Estapé, això que ja he dit en començar, no és res personal, però nosaltres tenim l’obligació de defensar allò que creiem que hem de defensar. I, per molt informe del secretari li recordo també una cosa que hem dit en aquesta sala: ningú és infal.lible i tothom s’equivoca i el secretari també s’equivoca i s’equivocarà avui, ahir, demà i sempre com tots. Sr. Alcalde.- Molt breument, només, per sortir al pas d’algunes afirmacions una mica gruixudes. En primer lloc, el fet de què ningú sigui infal.lible no és contrari a què tothom faci el que hagi de fer i s’atinguin a les seves responsabilitats els regidors de la de regidor, el secretari de la de secretari, interventor de la d’interventor, els jutges a la de jutge. I a qui li correspon determinar si en base a l’ordenament jurídic es pot o no es pot votar en un punt, per qüestions jurídiques és el secretari de la corporació i a qui li correspon si per consideracions de tipus ètic o moral, podent exercir el dret al vot hi renuncia o no és el regidor en qüestió, les demés persones poden opinar i poden donar el seu parer, faltaria més, però no els correspon ni és vinculant la seva opinió. Només la del secretari de la corporació i la d’un jutge si ho esmena, però, en aquest cas, la d’un secretari emetent informe de si pot o no pot votar un regidor i el secretari va emetre informe dient que el regidor podia votar, feta aquesta consideració (inintel.ligible) de tipus moral el propi regidor. I només dir que en aquest país, afortunadament, els jutges no decideixen en funció de l’humor que tenen en aquell dia, sinó que decideixen en funció de la Constitució i de l’ordenament jurídic i de les seves responsabilitats. I quan s’equivoquen hi ha un sistema de recursos o òrgans de la justícia que són col.legiats per poder esmenar aquests errors, però no crec que haguem de deixar passar aquesta afirmació que podria passar a l’opinió pública una desconfiança injustificada cap al sistema de funcionament de la justícia en el nostre país. Passem a votació. S´aprova per set vots a favor dels Grups municipals PSC-GIR, IC-V-EuiA i sis vots en contra dels Grups municipals CiU i ERC. B.5. Acord sobre la xarxa de televisió digital. Es posa en consideració del Ple el dictamen aprovat per la Comissió Informativa General en data 29 de juny de 2004, amb el contingut següent: “En data 2 de febrer de 2001, el Ple de l’Ajuntament de la Roca va acordar iniciar l’expedient de creació del servei de televisió local i comunicació de la Roca del Vallès, amb inclusió de tots els mitjans de comunicació que l’Ajuntament acordés posar en funcionament, en cada moment, amb independència del seu suport (ràdio, internet, cable, noves tecnologies…). El projecte no es va desenvolupar en l’anterior mandat, per motius pressupostaris, i de prioritat de l’equip de govern. El passat 8 d’abril es va publicar el Plan Técnico de la Televisión Digital Local (Reial Decret 439/2004, BOE núm. 85), que ha de posar fi al buit legal que ha impedit durant anys legalitzar les emissions de televisió local. Aquest Pla ha establert una vintena dels anomenats múltiplex, una mena de plataformes que contenen 4 freqüències cadascuna destinada a 4 televisions locals. Els múltiplex assignats a Catalunya segueixen una lògica essencialment comarcal, resultant que només podran

existir 4 televisions locals en cada una de les demarcacions assignades. I d’aquestes 4 televisions, només 1 podrà ser municipal. Les darreres modificacions de la llei de televisió local, Llei 41/1995, de 22 de desembre, tenen l’objectiu de legalitzar definitivament la televisió local, la qual cosa es farà directament sobre la base de la tecnologia digital i no analògica. El procés que es troba en marxa finalitzarà el proper mes de desembre de 2004, amb un concurs públic destinat a que els operadors (públics o privats) que ho desitgin puguin gestionar una televisió local. Però amb caràcter previ al concurs, els ajuntaments han de manifestar la seva voluntat de gestionar una televisió local. L’article 5 de la Llei 41/95, de 22 de desembre, de televisions locals per ones terrestres, estableix que la gestió de les televisions locals s’haurà de realitzar a través d’alguna de les formes de gestió de l’article 85-3 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. L’article 85-2 de la Llei 7/85, en la nova redacció donada per la Llei 57/2003, disposa que els serveis públics de competència local es podran gestionar mitjançant alguna de les següents formes : A) Gestió directa : - Gestió per la pròpia entitat local. - Organisme autònom local. - Entitat pública empresarial local. - Societat mercantil local, quin capital pertanyi íntegrament a l’entitat local o a un

ens públic de la mateixa. B) Gestió indirecta, mitjançant les diferents formes previstes per al contracte de gestió de serveis públics a l’article 156 del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny. L’article 9-1 de la Llei 41/1995, de 22 de desembre, del règim jurídic del servei de televisió local per ones terrestres, estableix que els municipis inclosos dins de cada demarcació podran acordar la gestió directa d’un dels quatre programes de televisió local amb tecnologia digital inclosos en el canal múltiple corresponent. La decisió haurà d’ésser adoptada pel Ple de cada Corporació, i l’esmentat programa serà atribuït conjuntament als municipis inclosos en l’àmbit de cobertura del canal, que així ho hagin sol·licitat. Els municipis inclosos en l’àmbit són Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès, Cardedeu, Caldes de Montbui, Sant Celoni, Canovelles, Montornès del Vallès, la Garriga, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Montmeló, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Fost de Campsentelles, l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana, Martorelles, Sant Feliu de Codines, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor. Es per tot això que es proposa l’adopció del següents ACORDS :

PRIMER.- Acordar la gestió directa, i de forma compartida amb la resta de municipis de l’àmbit comarcal del Vallès Oriental, un programa de canal múltiple destinat a la prestació del servei públic de televisió digital. SEGON.- Trametre aquest acord al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Secretaria General de la Comunicació. TERCER.- Trametre l’acord als ajuntaments de Granollers, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, les Franqueses del Vallès, Cardedeu, Caldes de Montbui, Sant Celoni, Canovelles, Montornès del Vallès, la Garriga, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Montmeló, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Fost de Campsentelles, l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana, Martorelles, Sant Feliu de Codines, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- Que consisteix a prendre acord sobre la xarxa de televisió digital, en base a les recents disposicions normatives que hi ha hagut, en concret el Pla local de televisió digital que va ser aprovat per Reial decret 439/2004, doncs, s’assigna una canal múltiplex per quatre municipis de la comarca del Vallès Oriental. Que ha de ser una… (final cara A) …l’altre canal pot ser municipal, els altres tres privats, s’assigna un àmbit en el Vallès Oriental que inclou gairebé tots els municipis de la comarca i nosaltres participem, sol.licitar, doncs, tenir un programa en aquest canal múltiple destinat a la aportació de servei públic i trametre aquest acord al Departament de la Presidència de la Generalitat, com ja vaig explicar a la Comissió Informativa, això no obeeix a una intenció immediata de portar-ho a terme, però sí a què tinguem la reserva de la freqüència i del canal per quan, doncs, sigui oportú i ho decidim fer si és el cas, doncs tenir els mitjans de poder-ho fer. Alguna paraula al respecte passem a votació. S´aprova per unanimitat. B.6. Mocions ERC.

- Sobre atenció de la gent gran.

“Introducció El Grup Municipal d´Esquerra Republicana de Catalunya a La Roca del Vallès va rebre per part de l´Ajuntament la memòria dels serveis socials de l´any 2002, realitzada pels Serveis Socials, on també s´inclou una fitxa de concreció de les necessitats del nostre municipi per a l´any 2003. Aquesta documentació ens va ser facilitada com a resposta a una moció d´ERC, presentada durant aquesta legislatura, en que es demanava que la regidoria de serveis socials realitzés un estudi de les necessitats bàsiques de la Roca en matèria d´atenció domiliària a la Gent Gran, a curt i mig termini. Aquesta memòria, tot i detallar extensament l´actuacions fetes durant l´any 2002, no estableix necessitats futures d´acord amb el creixement que està experimentant La Roca i la necessitat

creixent d´atenció a la gent gran. El nostre Ajuntament necessita dotar-se, tot i que sigui de forma mancomunada amb d´altres municipis (Vilanova, Vallromanes, Granollers,...) d´instruments que ens permetin respondre a una nova realitat i per tant tornem a presentar la moció abans esmentada. Exposició de motius: - Atesa la situació delicada, existent en l´actualitat, degut a l´edat i a la salut per la qual passen una bona part dels nostres avis.

- Atès que per motius diferents alguns dels nostes avis viuen sols a casa.

- Atès que el Municipi de La Roca està experimentant un increment progressiu de la població i de les necessitats en equipaments públics. - Atès que és obligació nostra tenir especial cura de la gent gran que no pot accedir amb tota normalitat per diverses circumstàncies, a tot allò necessari i primordial per viure que si gaudim i podem aconseguir la resta. - Atès que el Pla d´Actuació Municipal (PAM) 2003-2007 que està sent estudiat per l´Equip del Govern, recull algunes propostes en aquest sentit (Fer un Centre de dia a la Torreta i la Roca, pisos tutelats...), i per tants de forma implícita, es reconeixen noves necessitats. - Atès que existeix la voluntat per part de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de cogestionar els serveis socials amb els Ajuntaments,

El Grup Municipal d´Esquerra Republicana de Catalunya a l´Ajuntament de la Roca de l Vallès proposa al Ple els següents acords:

1. Que els serveis socials de l´Ajuntament realitzin, durant el segon semestre de l´any 2004, un estudi del cens i de la situació de la gent gran del Municipi de la Roca que viuen sols, o que potencialment a curt i mig termini poden necessitar assistència, de forma que ens permeti establir les actuacions i accions pertinents en matèria de benestar social per millorar la seva qualitat de vida.

2. Determinar, tenint en compte els resultats d´aquest estudi, quines són les necessitats del Municipi de La Roca a curt i mitjà termini en els següents àmbits:

• Nous equipaments públics d´atenció a la gent gran (Centre de Dia, habitatges tutelats, etc...)

• Nous recursos humans i materials d´assistència domiciliària (treballador/a familiar, voluntariat per fer visites, teleassistència...)

3. Informar al Ple del resultat d´aquestes consideracions abans de finalitzar l´any 2004.”

Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- Consistent a debatre les tres mocions presentades per ERC. La primera d’elles sobre la gent gran, té la paraula el Sr. Francesc Jiménez. Sr. Jiménez.- Per no fer farragós aquest Ple, només llegiré directament què demanem, sense l’exposició de motius. Demanem, respecte la moció d’atenció a la gent gran, que els serveis socials de l’Ajuntament realitzin, durant el segon semestre de l’any 2004, un estudi del cens i de la situació de la gent gran de del municipi de la Roca que viuen sols o que, potencialment, a curt o mig termini poden necessitar assistència de forma que ens permeti establir les actuacions i accions pertinents en matèria de benestar social, per millorar la seva qualitat de vida, u. Dos, determinar tenint en compte els resultats d’aquests estudis quines són les necessitats del municipi de la Roca a curt i mig termini, en els següents àmbits: nous equipaments públics d’atenció a la gent gran (centre de dia, habitatges tutelats, etc.), nous recursos humans i materials d'assistència domiciliària (treballadora familiar, voluntariat per fer visites de teleassitència). Tres, informar al Ple del resultat d’aquestes consideracions abans de finalitzar l’any 2004. Sr. Alcalde.- Sr. Daniel Martín… Sr. Martín.- A ver, brevemente, Francesc has asaltado en la exposición de motivos algo que yo creo que es importante, viene a decir que se ha detectado la necesidad de esta moción en el plan de actuación municipal. Por lo tanto, es algo que el Equipo de Gobierno en su momento ya detectó, que el Equipo de Gobierno ha escrito y que el Equipo de Gobierno ha ofertado a todos los grupos municipales que negociemos estos puntos, eso inicialmente para que quede claro que es algo que estaba detectado, primero. Segundo, la moción parece como si fueran unos deberes, no? Dice que detectemos y después nos dice que pasremos el examen en junio a final del año 2004. Tercero, todo lo que se nos está pidiendo aquí en esta moción actualmente se está haciendo no es mérito y demérito mío, es algo que se inicció estando la Sra. Pepi Maltas ya de regidora en la anterior legislatura y que el compañero Jaume Domènech, anteriormente, ya había hecho. Ya se habían iniciado conversaciones para poder cubrir necesidades que todos sabemos, o sea, ya tenemos todos muy claro que la Roca está necesitando algún tipo de centro que se asemeje lo más posible a un centro de día en la Torreta, a un centro de día en la Roca centro y a un centro de día en Santa Agnès, en ese camino es por donde se está trabajando y en ese camino es por donde vamos, pero es un camino que se ha iniciado y que se está haciendo. También se nos dice en la moció que potenciemos los servicios sociales del Ayuntamiento, es un camino que se inició estando Jaume, también, de regidor y que ahora ya hemos empezado a poner la primera piedra. La idea que tiene el Equipo de Gobierno es incrementar el nivel de gente que compone la unidad básica de asistencia social, porqué actualmente tenemos una unidad que está más en la carretera que no asistiendo a la gente, estamos en esa linea y además, probablemente, antes de fin de año habremos incrementado la composición de esta unidad. En definitiva, nosotros creemos que es una moción que os la podíais haber ahorrado, porqué es un tema que está detectado, que está trabajado y que creemos que está en el camino que vosotros decis. O sea, yo creo que la moción se podría resumir si queremos que a final de año o a primeros del año que viene hicieramos un pequeño informe de cómo está la situación de los puntos que se están tratando, simplemente. Sr. Alcalde.- Sr. Ros…

Sr. Ros.- Sí, a vejam, nosaltres, inicialment, aquest tipus de mocions que és una declaració d’intencions no la veuríem necessària, perquè hauria de formar part del que en podríem dir el funcionament normal o normalitzat d’un Ajuntament. Ara bé, per què apareix una moció d’aquest estil, perquè a diferència de tot el que acaba de dir el regidor “ecosocialista de debó”, com ha demostrat anteriorment, tot això és inexistent, és inexistent, i ,és més, ens acaba de dir una falsedat i és que aquests punts del pla d’acció municipal s’han negociat amb tots els grups, a nosaltres, ho acaba de dir, a l’acta del proper dia, em refereixo. No ho ha sentit Sr. Domènech? Escolti. A nosasltres, ni tan sols se’ns ha preguntat, i si volem saber alguna cosa del Pla d’Actuació Municipal, hem de consultar la web municipal. Ni se’ns ha cridat ni se’ns ha dit res. I, el que és cert és que l’atenció a les nostres persones més grans és en aquest municipi inexistent. Llavors entenem que aparegui una moció d’aquest tipus, en aquest cas per iniciativa d’ERC, perquè es detecta que s’ha de fer alguna cosa i que aquesta cosa està absolutament encallada, ara i vuit anys enrere que és l’historial a què s’ha referit el regidor d’IC. Sr. Alcalde.- Sr. Estapé… Sr. Estapé.- Un parell de comentaris abans de començar, des de la meva formació PSC-GIR, no entrarem en el joc de discutir en les mocions que es vagin presentant, el que hàgim fet, el que estem fent i el que ja hem decidit públicament que farem i la moció que es presenta avui cau dins les tres categories que he mencionat prèviament, perquè hi ha coses que s’estan plantejant i hi ha coses que estan detallades en el Pla d’Acció Municipal i recordo que el Pla d’Acció Municipal es va comunicar a totes les formacions polítiques, a les que ho van demanar explícitament se’ls hi va lliurar, en mà. I recordo, també, que després de 3 o 4 mesos d’estar disponible al seu abast no hem rebut ni una sola proposta per millorar-lo, abans de què es faci l’aprovació definitiva, creiem que les responsabilitats dels regidors, de totes les persones elegides en les eleccions municipals, per ocupar aquest lloc, en aquesta taula, hem de prendre decisions sobre el futur del nostre municipi, amb l’objectiu de resoldre els problemes dels ciutadans i intentar millorar els serveis que els hi oferim, tenim la sensació que amb totes aquestes mocions que es presenten des de ERC, des de principi d’aquest mandat, no encaixen amb aquesta responsabilitat. Em sembla més que la voluntat és simplement la de justificar, en la butlletí del partit, les coses que es volen fer o potser que no es fan. Tenim la sensació tant les membres de l’Equip de Govern com els tècnics municipals que amb totes aquestes mocions estem perdent el temps, perquè estem deixant-lo de dedicar a les coses que, realment, importen i necessiten els ciutadans. Entrant en el fons de la qüestió la nostra prioritat no és la de fer estudis, sinó la de fer feina i això inclou, doncs, portar a terme totes les actuacions que ha mencionat el regidor Dani Martín. Aquestes prioritats estan valorades aproximadament al voltant de 2.000.000 d’euros i el nostre objectiu principal és aconseguir aquest finançament. Des de l’Equip de Govern no necessitem fer un estudi d’equipaments o de serveis, perquè ja els tenim reflectits en els nostres programes electorals, almenys, les línies mestres estan reflectides. Això ja sabem que no hi és en el seu programa electoral però no pensem fer un estudi, per justificar o per fer la feina que s’hauria d’haver fet amb anterioritat. En tot cas, el que si podem plantejar tots plegats es dirigir-nos al Departament de Benestar i Família que com sap és el responsable de tots els serveis socials, el que té les competències de tots els serveis socials, fins i tot les que es presten des dels Ajuntaments, perquè es presten per delegació per aconseguir incrementar els ajuts que rebem i els serveis que rebem, d’una banda per millorar els serveis existencials en recursos humans i tècnics i per l’altra banda, per aconseguir subvencions per finançar aquests equipaments que tanta falta fan al municpi. Sr. Alcalde.- Alguna intervenció més? Sr. Jiménez…

Sr. Jiménez.- Només un parell de coses, aquí s’ha dit si no m’equivoco que es va ofertar negociar el PAM a la resta de formacions que no estan a l’Equip de Govern, és així? Això no és veritat, és que o és o no és i això no és veritat, així de simple. També s’ha comentat que hi ha unes necessitats que tots sabem i el que no entenem: és com se saben aquestes necessitats, si no hi ha un estudi previ? El Sr. Estapé diu que aquestes mocions d’ERC fan perdre el temps a l’Equip de Govern i jo entenc que això preocupi a l’Equip de Govern, perquè prefereix dedicar aquest temps a urbanitzar i destruir la natura. I ja ho sabem que tot això està recollit en part al PAM, ja ho sabem. El que diem és que es faci un estudi de futur, perquè el que hi ha recollit al PAM potser respon a les necessitats actuals de la Roca, però no pas a les futures. Sr. Alcalde.- Sr. Martín… Sr. Martín.- Simplemente, a ver, o yo lo tengo mal entendido también, pero cuando se empezó a hablar del PAM se dijo que había un periodo de negociación, se le ofertó a todos los grupos políticos para que hicieran aportaciones hasta que pasara aprobación definitiva, es lo que yo tenía entendido. Creo que todos los grupos políticos lo tenemos, creo. Esa es mi creencia, simplemente eso. Es rebutja per set vots en contra dels Grups municipals PSC-GIR, IC-V-EuiA i sis vots a favor dels Grups municipals CiU i ERC

- Sobre el Pla d´acollida d´immigrants.

“Introducció: És evident que com a conseqüència de factors diversos, on els més importants són el subdesenvolupament i la pobresa, milers de persones, sobretot d´Àfrica i Amèrica Llatina, arriben cada any a Catalunya. És també evident que aquestes persones tenen en molts casos uns referents culturals, religiosos i socials diferents als nostres, així com una necessitat urgent d´integració en l´àmbit laboral. Aquest fet obliga a les administracions a dotar-se de polítiques adients, també a nivell local, per integrar i facilitar l´arribada als nouvinguts. Tot i que la Roca del Vallès no presenta encara un alt percentatge de persones immigrades, creiem que és important que ara s´estableixen els mecanismes adients per fer front a una situació futura, que sens dubte, requerirà una major implicació del nostre Ajuntament en polítiques d´acollida. El Grup Municipal d´Esquerra Republicana de Catalunya a l´Ajuntament de La Roca del Vallès proposa al Ple els següents acords: 1. Establir un cens actualitzat de la població immigrant de la Roca. 2. En base aquest cens, que els serveis socials de l´Ajuntament determinin possibles

situacions de risc (atur, famílies desestructurades, persones que no tenen regularitzada la seva situació a l´Estat espanyol, etc...).

3. Establir un protocol de nouvinguda i suport a les persones immigrades que vinguin a viure al poble, que tingui en compte els següents àmbits:

Informació i suport per a la obtenció de permisos de treball i residència.

Donar un tractament específic des del Servei d´Orientació Laboral de

l´Ajuntament per a donar suport a les persones immigrades.

Donar informació respecte la història de La Roca i la cultura i llengua catalanes.

Treballar per a que les persones nouvingudes s´integrin a la vida

associativa de la Roca, en l´àmbit cultural, esportiu i polític.

Suport i orientació per a l´aprenentatge de la llengua catalana.” Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- La segona moció que fa referència al Pla d’acollida d’immigrants, Sr. Jiménez… Sr. Jiménez.- Faré com abans, llegiré només el que demanem i em saltaré la exposició de motius, que potser després em recordaran. Bé aquesta és la moció que fa referència la Pla d’acollida d’immigrants i el que demanem és: U, establir un cens actualitzat de la població d’immigrants de la Roca. Dos, en base a aquest cens que els serveis socials de l’Ajuntament determinin possibles situacions de risc, atur, famílies desestructurades, persones que no tenen regularitzada la seva situació a l’Estat espanyol, etc. Tres, establir el protocol de nouvinguda i suport a les persones immigrades que vinguin a viure al poble que tingui en compte els següents àmbits: informació per a l’obtenció del permís de treball i residència, donar un tractament específic del servei d’orientació laboral de l’Ajuntament per donar suport a les persones immigrades, i donar informació respecte a la història de la Roca, la cultura i la llengua catalana, treballar perquè les persones nou vingudes s’integrin a la vida associativa de la Roca en l’àmbit cultural, esportiu i polític, i per últim, suport i orientació per a l’aprenentatge de la llengua catalana. Sr. Alcalde.- Sr. Martín… Sr. Martín.- A ver, dice, primero, hacer un censo de la población inmigrante de la Roca, uno de los problemas que hay de intentar hacer un censo de la gente inmeigrada es que hay bastante gente sin papeles. Por tanto, no estan censados. Aquí en la Roca, los primeros que detectan la llegada de gente sin papeles, porqué tienen los problemas, son los servicios de benestar social del Ayuntamiento. Y esta gente inmigrada con papeles o sin papeles, desde Benestar Social, se les está ofertando todo lo que ERC nos dice en la moción. Todo excepto dos puntos; que son el punto donde dice: “dar información respecto a la historia de la Roca y la cultura y la lengua catalana, y soporte y orientación para el aprendizaje de la lengua catalna”. Es lo único que no está haciendo, lo que sí está haciendo Benestar Social a través de la educadora es acompañando al inmigrante a la escuela que les corresponde para que todo lo que son servicios pedagógicos detecten las necesidades reales de estas personas. Y evidentemente, acompañarles a todo el papeleo que tengan que hacer, porqué, evidentemente, uno de los primeros problemas que

tienen es el de la lengua, pero no ya el de la lengua catalana, sino el de cualquier tipo de lengua que no sea la suya vernácula. Nosotros volvemos a decir lo mismo de antes, desde IC creemos que esta moción, si se quiere hacer una moción para justificar que el Ayuntamiento dé información sobre la història de la Roca, la cultura y la lengua de Cataluña está bien, el resto lo estamos haciendo ya. Sr. Alcalde.- Sr. Ros… Sr. Ros.- Sí, a vejam, aquesta moció pot tenir una doble lectura, en principi, inicialment, la lectura més fàcil és entendre que ens referim a la població immigrada que ve de l’estranger i que, evidentment, és un problema o una de les casuístiques que en aquest moment ha d’afrontar la nostra societat a nivell nacional. A la Roca, aquest problema pensem que no existeix encara, no existeix amb violència ni hem d’afrontar-lo, de moment. I no existeix per dues raons que hem analitzat: una a) és, que no hi ha llocs de treball al municipi, el municipi no genera llocs de treball i b) el municipi té els habitatges i el sòl molt cars i, evidentment, això fa que no sigui atractiu per una població que es belluga amb uns recursos molt limitats, això d’una banda. En tot cas, ens assembla molt positiu que s’afronti un problema per endavant, és a dir, abans de què passi saber com hem d’actuar i en aquest sentit creiem que és positiva la moció i de la moció m’agradaria analitzar aquesta doble lectura fent referència a un punt concret, el que diu: “treballar perquè les persones nouvingudes s’integrin en la vida associativa de la Roca en l’àmbit cultural, esportiu i polític”. Aquest és important, perquè població immigrada és la que es belluga d’un lloc a l’altre i a la Roca si que tenim molta població immigrada, però nacional no de l’estranger, sinó del nostre entorn; gent que ve de Mataró, gent que ve de Granollers, gent que ve de Barcelona, etc. Aquestes persones vénen a dormir i no coneixen res de la Roca, com s’ha detectat en una recent enquesta, que encara no hem publicat, però en parlar amb els enquestadors; es mostraven molt sorpresos de què molta gent a la qual entrevistaven no sabien on hi eren determinades coses de la Roca que són, gairebé, d’obligat coneixement. Llavors entendria que aquest és un punt en el qual hem de tenir encara més incidència actual, així com els altres són per un futur que ens vindrà aviat aquest punt és un punt de rabiosa actualitat: És a dir, en aquest moment, hi ha moltes persones a la Roca que desconeixen completament: a on han vingut a viure, que no s’integren en el teixit associatiu i que no coneixen res del municipi; i que moltes vegades estan de pas i en poc temps va i vénen. I, bàsicament, destacar aquest punt com a important i com a interessant d’aquesta moció. Sr. Alcalde.- Sr. Estapé… Sr. Estapé.- Com ja ha dit el regidor de Serveis Socials, les tasques més importants d’aquesta moció ja s’estan portant a terme. Sincerament, hem sembla, i perdonin que sigui reiteratiu, una pèrdua de temps presentar una moció, per tal que als immigrant se’ls hi lliuri un fullet, un llibre, doncs, documentació sobre la història de la Roca. Per aconseguir que es faci això des de Serveis Socials, que en certa manera ja s’està fent, no fa falta presentar una moció, amb tota la feina i el temps que requereix, es pot adreçar a la regidoria corresponent. Per acabar, en relació amb els comentaris que ha fet el Rafael Ros, dues coses: en el municipi de la Roca tenim un 3,3% de persones de fora de la Unió Europea, és molt baix amb relació als municipis dels entorns, però també comentar que el nivell d’atur de la Roca és també molt baix, per sota de la comarca, a la Roca sí que es crea treball i, precisament, es crea amb la feina feta en els últims 8 anys, i amb el desenvolupament de 3 nous polígons industrials, i del desencallament de 2 polígons industrials que estaven empantanegats de temps ençà. I, per acabar, sobre la integració dels immigrants a la xarxa associativa, n’hi ha pocs, però els que hi ha estan integrats, fins i tot ens trobem sorpresos, en tot cas, que el Club de Futbol de la

Torreta està integrat, no només pels immigrants del poble i barri, sinó també per gent dels barris de Granollers i es poden veure a les categories infantils, doncs, tranquil.lament, que una tercera part dels nens són immigrats, són clarament immigrats, perquè són negres. Doncs, jo crec que aquesta és una feina d’integració en la qual l’Ajuntament ha aportat el seu gra, aportant equipaments de qualitat als ciutadans. Sr. Alcalde.- Algun comentari? Sr. Jiménez… Sr. Jiménez.- Només dues coses, eh, heu encarat aquesta moció, exclusivament, respecte a la gent que és de fora de la Unió Europea. No era així, nosaltres considerem el tema de la immigració globalment tant sigui de dins el país com si és de fora. Segon, si tot això s’està fent, que costa deixar-ho per escrit en un protocol, on és el problema de deixar-ho per escrit? Sr. Alcalde.- Algun comentari? Sr. Ros… Sr. Ros.- Jo lamento que s’hagin de sentir coses com que les mocions que fan els altres grups municipals són una pèrdua de temps. És a dir, els grups polítics que no estem al Govern hi dediquem molt de temps i molt bones intencions per a la millora del nostre municipi, àdhuc amb pocs resultats, perquè, evidentment, no podem plasmar tot les coses que pensem. I, com a dit el regidor d’ERC, el Sr. Francesc Jiménez, temes adreçats a tota la immigració, no només a la de fora de la Unió Europea, com són: conèixer la història local la seva cultura i la llengua catalana; em sembla que són fonamentals i que qualsevol grup d’aquest consistori els hauria de tenir en compte. Sr. Alcalde.- Sr. Estapé… Sr. Estapé.- Dos comentaris molt ràpids, un és referent a què la moció comença parlant dels continents d’Àfrica i Amèrica llatina, que són els continents d’allà on prové la majoria d’aquesta immigració, per això la referència explicita als immigrants de fora de la Unió Europea. I, el segon punt, el tema de la immigració és una tema molt important i que ens el prenem molt seriosament; els temes com que es doni un fullet als immigrants em sembla que són uns temes d’un altre ordre de magnitud que es poden resoldre molt més àgil i molt més ràpid. Sr. Alcalde.- Passem a votació. Es rebutja per set vots en contra dels Grups municipals PSC-GIR i IC-V-EuiA i sis vots a favor dels Grups municipals CiU i ERC.

- Sobre inclusió dels riu Mogent dins del PEIN.

“Exposició de motius - Atès que el Riu Mogent és un dels cursos fluvials de la conca del Besòs amb un millor estat de conservació,

- Atès que aquest riu té una de les reserves humides més importants de Catalunya, pel que fa a la varietat i quantitat d´espècies d´aus protegides, en especials alguns trams del seu curs, com el meandre format al castell - Atès que actualment no existeix cap grau de protecció ni tampoc un marc legal supramunicipal que delimiti i reguli les actuacions urbanístiques que es realitzen al seu entorn, - Atès que el Municipi de la Roca necessita tenir un planejament a l´entorn del Riu Mogent que ens permeti guanyar un espai natural d´esbarjo i passeig, - Atès que la passada legislatura, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei, no instava al Consell executiu a el.laborar un estudi per avaluar la inclusió de Riu Mogent dins el Pla d´Espais d´Interés Natural (PEIN), El Grup Municipal d´Esquerra Republicana de Catalunya a l´Ajuntament de la Roca del Vallès proposa al Ple els següents acords: 1. Establir un calendari de treball que permeti, durant aquesta legislatura, fer el següent:

Comunicar als Municipis inclosos dins la conca del riu Mogent, en especial

Vilanova i Llinars, la voluntat del Municipi de la Roca per a demanar la protecció per al Riu Mogent i manifestar la disponibilitat a iniciar converses per a establir procediments i pautes comunes per assolir aquesta finalitat.

Un cop s´assoleixi aquest concens, fer una petició conjunta al departament

de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perque iniciin els tràmits per tal d´incloure la conca del Mogent dins el PEIN.

Un cop s´assoleixi aquesta inclusió, demanar al Govern de la Generalitat de

Catalunya, d´acord amb el que diu l´article 8 Decret 328/92 de 14 de desembre de 1992, la redacció, tramitació i execució del corresponent planejament especial per tal de concretar el règim de protecció dels espais inclosos en el PEIN i dotar-los d´un contingut jurídic que garanteixi la deguda preservació dels seu valors naturals.

2. Impulsar des de la regidoria de Medi Ambient, amb la finalitat educativa, pedagògica i de consciènciació medioambiental i en col.laboració amb escoles i entitats del municipi, un esforç de divulgació de la fauna i flora del Mogent i del paper que juga en la preservació de diferents espècies, moltes d´elles en perill d´extinció.” Es produeixen les següents intervencions:

Sr. Alcalde.- Darrera moció d’ERC sobre la inclusió del riu Mogent dins del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN). Sr. Jiménez… Sr. Jiménez.- Sí, procediré com en les ocasions anteriors, llegiré només el que demanem i em saltaré l’exposició de motius. Respecte a l’inclusió del riu Mogent dins el PEIN demanem: U, establir un calendari de treball que permeti durant aquesta legislatura fer el següent: comunicar als municipis compresos dins la conca del riu Mogent, en especial, Vilanova i Llinars la voluntat del municipi de la Roca per a demanar la protecció del riu Mogent i manifestar la disponibilitat a iniciar converses per establir procediments i pautes comunes per assolir aquesta finalitat. Dins el mateix punt u, un cop s’assoleixi aquest consens, fer una petició conjunta al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, perquè iniciïn els tràmits per tal d’incloure al conca del riu Mogent dins del PEIN. També dins aquest punt u, un cop s’assoleixi aquesta inclusió demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que diu l’article 8 del Decret 328/92, de 14 de desembre, la redacció, tramitació i execució del corresponent planejament especial, per tal de concretar el règim de protecció dels espais compresos en el PEIN i dotar-los d’un contingut jurídic que garanteixi la deguda preservació dels seus valors naturals. Punt dos, impulsar des de la Regidoria de Medi Ambient amb finalitat educativa i pedagògica de conscienciació mediambiental i en col.laboració amb escoles i entitats del municipi un esforç de divulgació de la flora i la fauna del Mogent, i del paper que juga en la preservació de diferents espècies, moltes d’elles en perill d’extinció. Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Martín… Sr. Martín.- A ver, el tema del río Mogent ha sido un tema y es un tema muy importante y que tiene un tratamiento especial y específico dentro del Plan de Actuación Local, que fue presentado el día 19 a todos los ciudadanos, que cuando fue presenbtado fue muy poca gente, que aún está en fase de aportaciones, no sólo de todos los grupos políticos, sino de todos los ciudadanos de todo el municipio y, que tiene un apartado específico, que si no recuerdo mal, es el apartado 2.4 donde habla específicamente del río Mogent y la necesidad que tiene de una protección especial. Nosotros creemos, como IC, que esta moción podía haber esperado tranquilamente a que pasara el PAM por el Pleno, en el mes de octubre o noviembre, antes de fín de año seguro, porqué todo lo que se está escribiendo aquí está redactado de otra forma, interpreto yo, en el PAM. Segundo, también, desde la Regidoria de Medi Ambient, se ha estado en conversaciones con el Consorci de la conca riu Besòs, que son los que tienen la responsabilidad sobre el río Mogent. Y poco más, y la parte donde dice también, en la moción, que hay que hacer un esfuerzo de educación pedagogía y demás, también está recogida dentro del PAM. Sr. Alcalde.- Sr. Álvarez o Sr. Ros… Sr. Ros.- A vejam, aquesta és una moció molt important i entenc que una corporació on hi ha regidors que diuen ser d’esquerres, que diuen ser ecologistes, haurien de defensar aquesta moció per unanimitat. I, aquesta moció fa esment, àdhuc, a un mandat del Parlament de Catalunya on tots els grups del Parlament, a la passada legislatura, van acordar per unanimitat estudiar la protecció de la llera del riu Mogent. Que aquesta moció els preocupa i els crema a les mans, és obvi, perquè si tots tenim al cap que el sector Maiols Mas Planes destrossa el bosc de la Serralada Litoral; molts encara desconeixen que també ocupa la plana fluvial on hi havia l’antic camp de futbol, al costat de Can Masfoguer, en una zona lúdica i esportiva. És a dir, que tot aquest sistema natural també desapareix i l’acaba de rematar el Pla de Les Hortes. És a dir,

que aquesta moció, probablement, a vostès els hi és molt difícil d’assumir, perquè tenen altres interessos. I, amb relació al que ha dit el regidor Dani Martín del PAM i l’Auditoria Mediambiental, que es va presentar el passat dia 19, a vejam, l’Auditoria Mediambiental està sent un absolut fracàs, és un fracàs que a les sessions de participació hi assisteixin 15 persones, és un absolut fracàs. I això és perquè s’ha entès malament i s’ha plantejat malament, l’Auditoria Mediambiental havia d’estar abans del planejament, havia d’estar per sobre, i havia de dir si era possible actuar a la llera del riu o no, per després actuar-hi o no, en funció de les conclusions a què s’hi arribés. A mi, em sorprèn molt que un PAM no parli ni tan sols faci esment del Golf de Vilalba, per exemple. Llavors, clar, quan apareix una moció com aquesta que hauria de ser aprovada per unanimitat, jo entenc que a vostès els posa molt nerviosos i els molesta enormement. Sr. Alcalde.- Sr. Estapé… Sr. Estapé.- Ens trobem, una altra vegada, amb una moció que parla de coses que s’estan fent per part de l’Equip de Govern. I, concretament, dins l’àmbit de l’Auditoria Mediambiental que és un procés: en el qual portem més d’un any i mig de treball, en el qual hi ha hagut set sessions de participació ciutadana, en el qual, si no recordo malament, el regidor d’ERC només ha assistit a la darrera sessió i, per tant, em sorprèn que per una banda en presenti aquesta moció, quan ha estat tan poc participatiu, en totes aquestes sessions de treball, o potser no m’hauria de sorprendre, precisament, perquè no ha assistit, no s’ha assabentat de què s’està treballant precisament en aquesta línia. Perquè ens podríem trobar en l’absurd que de les 70 accions que es proposen en l’Auditoria Ambiental, doncs, en els propers plens abans de que s’aprovi definitivament tindríem 70 mocions per cadascuna de les accions que s’han de seguir, o ens podríem trobar en l’absurd que en la proposta del PAM de 2004-2007, que hi ha unes 300 accions, doncs també abans de què s’aprovi definitivament, que no s’aprovat, és una proposta encara i està oberta a tots els suggeriments, doncs també ens podríem trobar que a partir d’ara es presentessin mocions sobre coses que ja s’estan treballant. Aleshores, cada cosa té el seu marc de treball i les propostes mediambientals tenen un marc de treball molt clar i vostès, sincerament, hi han participat molt poc. Però, a més a més de les formes, estem en desacord amb el fons i si hagués participat en les sessions de l’Auditoria Ambiental, ho hauria vist. La manera d’articular això, primer de tot, és a través del Consorci de la conca del riu Besòs, i el Consorci ja ha fet les accions que hi pertocaven, però incloure tota la llera del riu Mogent en un PEIN, no és una tasca gens senzilla, i, de fet, des de el Consorci ens recomanen que des de les ajuntaments implicats, quan fem actucions de revisió del Pla General, doncs, fiquem figures de protecció que encara que no siguin de d’un nivell tan elevat com el PEIN, doncs permetin conservar tota la llera del riu i, precisament, el Consorci ha fet un estudi, en aquesta línia, a tots els municipis implicats que ha estat lliurat aquesta setmana a l’Ajuntament. I ens hem trobat, doncs que les recomanacions que s’estan fent des del Consorci coincideixen totalment amb les actuacions i amb les propostes que hi va haver des de l’Equip de Govern en el Pla de Les Hortes. Ens sorprèn molt, a nosaltres, que la proposta del Pla de Les Hortes que permet conservar el 80% del Pla i conservar íntegrament tota la llera del riu Mogent, que té un gran valor ecològic. Doncs la formació d’ERC i la formació de CiU, doncs votessin en contra d’una forma tan radical. D’altres interessos cap ni un, no penso entrar en més detalls. Sobre la participació ciutadana, jo he demanat dades a la Diputació de Barcelona on en el centenar llarg d’auditories ambientals que s’han fet a tota la província quina és la participació mitjana i ens trobem bastant per sobre. Als altres municipis es troben bastant per sota de la participació de la participació a la Roca. Això no vol dir que estiguem contents, no ho estem, perquè que vinguin 20, 25, 30 persones, com a molt, a una sessió de participació d’Auditoria Ambiental, amb un tema tan transcendental, doncs no ens satisfà. Ara bé, també hem de fer una reflexió conjunta tots plegats, de per què la gent no participa més? Quan tota la

metodologia que s’ha utilitzat de treball no és la de l’Ajuntament de la Roca, sinó la de la Diputació de Barcelona, que ja n’ha fet cent abans, i em sembla que n’ha après quelcom. Per acabar, comentar-li que l’any vinent s’iniciarà la revisió del Pla General, tal i com ens hem compromès, que aquesta revisió del Pla General es farà d’acord amb les directrius que fixa el PAM i també, recordar-li que els treballs de diagnosi de l’auditoria Ambiental en relació amb Maiols Can Planes i amb relació al Pla de Les Hortes han estat positius els hi ha donat un vot des del punt de vista mediambiental, tenint en compte la posició de partida que teníem. En aquest sentit, ens hem sentit recolzats en totes les decisions que hem pres en aquests dos sectors. I, finalment, mencionar, atès que vostè va venir a l’última sessió de la participació ciutadana de l’Auditoria Ambiental, del passat dia 19 en què va venir només una estona al principi. Dir-li que, certament, en la proposta de PAM no hi havia cap referència al Golf de Vilalba, després d’aquesta sessió de participació, arran dels comentaris que va fer (inintel.ligible), sí que hi havia referència, si s’hagués quedat fins al final ho hagués pogut conèixer. Sr. Alcalde.- Algun comentari? Sr. Jiménez… Sr. Jiménez.- Bé, només vull començar agraint al Sr. Estapé que no hagi dit que aquesta moció també és una pèrdua de temps. És veritat que l’Auditoria Ambiental fa referència a un cert nivell de protecció del riu Mogent o d’una part, però fins ara o fins a aquesta presentació a la qual vam assistir no només jo sinó uns quants membres de la meva formació es parlarà de la inclusió al PEIN. De tota manera, de tota manera, encara que això arribi a passar així a l’aprovació definitiva no hi ha cap garantia de què sigui aplicat perquè no és vinculant. En canvi, aquesta moció si s’aprovés si que seria vinculant. Sr. Alcalde.- Sr. Ros… Sr. Ros.- Sí, una precisió sobre les xifres tan optimistes del Sr. Estapé sobre l’Auditoria Ambiental, jo he dit 15 persones i ell ha dit 25 o 30, 25 o 30, evidentment, si es compta vostè, el que presenta i el de la porta i el de l’empresa, etc. però, realment, no hi ha hagut en cap sessió 25 o 30 persones. I ja que ha comentat que jo vaig assistir una estoneta, si en part ha fracassat i està fracassant estrepitosament, l’Auditoria Ambiental, és perquè no s’han adoptat les mesures oportunes per promocionar-la, per fer participar a la gent, per incentivar-la perquè no interessa. S’han posat horaris difícils, estranys que gairabé ningú pot complir i, obviament, no s’ha donat publicitat suficientment com perquè això fos possible, davant de tot això hi ha hagut un fracàs. Que des de dissabte el Golf forma part forma part de l’Auditoria Ambiental ho sabem, ho sabem perfectament, la regidora aquí present, Montse Ametller, va ser una de les persones que ho va proposar entre altres persones, però que de sortida una Auditoria Ambiental plantegi un PAM on ni tan sols s’esmenti el Golf, realment, posa molt en dubte com s’ha fet aquesta auditoria ambiental. Sr. Estapé.- Sr. Estapé, algun comentari més? Sr. Alcalde.- Amb referència al tema del Golf de Vilalba, potser és que vostè està molt més obsesionat amb aquest Golf que no pas els tècnics municipals, quan han vist tota la documentació i totes les mesures correctores que s’estan proposant des de l’Ajuntament per a la urbanització d’aquest sector. Sr. Alcalde.- Abans de passar a votació, un comentari genèric sobre si són o no són una pèrdua de temps les mocions que presenten els grups. Totes les mocions són benvingudes, suposen un esforç de treball, però perquè prosperin han de complir dos requisits: un primer requisit és no

ser redundants amb coses que està fent el Govern, crec que la dignitat de la sessió del Plenari i la dignitat del regidors mereix que abans de fer propostes sapiguem si s’estan fent ja o no s’estan fent i si no ho sabem, tothom es pot equivocar, es pregunta. Totes les mocions que vostès han presentat avui són de coses que ja s’estan fent. Demanar que fem coses que ja s’estan fent sembla, des de tots els punts de vista, una cosa innecessària quant menys. Segona, miri per moltes raons estem governant 3 formacions polítiques (IC, GIR i PSC). Vostès no són al Govern perquè no han volgut. Si fan propostes sàpiguen que les fan des de la minoria i des de l’autoexclusió que vostès han decidit i en democràcia es funciona per majories. Per tant, si volen que una moció prosperi abans consensuïn-la, perquè consensuar-la també la poden consensuar vostès, només estem obligats a consensuar des del Govern, potser? Ens expliquen la moció, potser els hi podrem aclarir que ja ho estem fent i que per tant, és innecessari i potser si ens hi posem d’acord tots en els punts de millora la podrem consensuar. Passem a votació. No, rebutjada per 7 vots negatius i 6 de positius. Passem al bloc de control de la gestió municipal. Es rebutja per set vots en contra dels Grups municipals PSC-GIR i IC-V-EuiA i sis vots a favor dels Grups municipals CiU i ERC. C) CONTROL GESTIÓ MUNICIPAL C.1. Resolucions d´Alcaldia Sr. Alcalde.- De les resolucions d’Alcaldia concretament des de la Resolució 567 fins a la Resolució 675, algun comentari? Sra. Ametller… Sra. Ametller.- La 572 es respecte a l’adjudicació de taules i cadires de lloguer, em sembla, possiblement. Llavors la consulta era: suposo que l’Ajuntament disposa de taules i cadires, no? Però l’hem vista repetidament, en aquest cas 600 euros, per taules o per cadires. És habitual sempre en aquest cas llogar-ne o no podem disposar-ne d’un parc per algun motiu? Sr. Alcalde.- Sr. Donnay… Sr. Donnay.- A vejam, l’Ajuntament disposa d’una quantitat, però depèn quan se solapen diverses festes no n’hi ha prou per tothom. I en resposta a això que diu de si en podríem tenir-ne més, li puc dic una altra cosa, en tenim unes quantes per a les emergències que hi puguin haver, unes quantes estic parlant de 500, no n’estic parlant de dues. Però sortiria més barat no tenir-ne cap i llogar-les totes. Sra. Ametller.- Sí? D’aquí la meva pregunta. Molt bé, la 593 és només una constatació, em sorprèn, per una banda gratament, que el serveis de recollida de piles i acumuladors usats n’hi haurà 5 contenidors, però per l’altra, de fet, jo no conec aquest tema i per això, els hi consulto: trobo excessiu que aquesta recollida suposi 3000 euros. Això és per un contracte de tot un any, d’un mes, de cinc anys, de quin període? Sr. Alcalde.- Jo, en aquest moment, no li sé donar aquests detalls, però segur en Dani Martín… Sr. Martín.- A ver, esto es un conveni que se ha firmado con la empresa Ecopil que es un conveni si no recuerdo mal que ellos proponían por dos años i nosotros al final sólo lo hicimos

por un año. Ellos se encargan de todo, ponen cuatro contenedores más, se encargan del mantenimiento, se encargan de la recojida, se encargan de toda la cuestión. Sra. Ametller.- No sé, me parece excesivo 3000 euros para recoger pilas durante un año. Sr. Martín.- Es que mantener el medio ambiente es caro. Sra. Ametller.- Bueno, es posible, no sé. Una altra aclaració respecte a la 65. Es respecte al Centre Cultural de la Torreta que també ens ha sorprès que, també un cop ja acabat, hi hagi dues resolucions d’ampliació de la instal.lació elèctrica: una per un import d’uns 11.154 euros i l’atra de 600 d’una resta; es que no ens sorprèn alguna altra resolució de material o de vídeos o, en fí, de complimentar aquesta instal.lació adequadament…Però sí, d’instal.lació un cop ja està feta, per quin motiu…? Sr. Alcalde.- Diria que la instal.lació de tot l’equipament elèctric que s’ha fet a la sala de baix ha requerit el reforçament de la instal.lació elèctrica i la contractació de major potència. Diria que és això, però de totes maneres això ho mirem i li diem. Sra. Ametller.- També em semblava l’import també per ser així una instal.lació annexa, una instal.lació, recentment, acabada. Em semblava, doncs, també desproporcionat. I després, un comentari respecte a unes partides de les quotes que paguem per l’enjardinament habituals, sembla que coincidia dins un paquet de pagaments que estaven en la resolució 594 que és l’import de 200.000 euros, que es paga habitualment, i respecte a les zones verdes hi havia quantitats bastant importants, i vaig consultar el per què determinats arbres, en aquest cas els del meu carrer, el carrer Reixac, no estan regats. I, per tant, pateixen sequera, després veig imports mensuals de 14.000 euros, en aquest cas de manteniment de zones verdes. Vaig consultar amb el Sr. de Serveis (el Rafa), però, finalment, no he pogut parlar amb ell i voldria que m’aclarissin: el per què determinades zones, potser es poden malmetre, tots aquells arbres necessiten aigua, però ja. I que jo sàpiga els van plantar i no els han regat mai més, per què no s’hi poden incloure o bé, per què no es poden regar? Sr. Alcalde.- Sr. Donnay… Sr. Donnay.- O sigui, vostè em posa com a referència els arbres del voltant de casa seva… Sra. Ametller.- A aquest l’entorn proper és allà on visc… Sr. Donnay.- No, no és per centrar el tema. Llavors jo li haig de respondre respecte això que aquella urbanització encara no ha estat recepcionada per l’Ajuntament. Per tant, en no ser recepcionada per l’Ajuntament ens hem de guardar molt i molt de fer aquest tipus de servei. Per què? En primer lloc, els responsables d’aquests arbres són els senyors que han fet l’arranjament d’allà, cosa que vol dir que hi ha un any de garantia. Per tant, tots els arbres que per desgràcia que avui, en aquests moments, hagin fallat seran reposats, però, naturalment, no seran reposats ara. Seran reposats a partir de l’hivern pròxim. Aquesta és la realitat del fet, ara bé, de totes maneres li diria i permeti’m que li digui, vostè em va fer un dia dues suggerències respecte a dos temes del poble, en els quals no cal ara entrar, i com podrà observar allò no va passar per Ple, com va poder observar es van portar a terme, que vull dir amb això: vull dir-li, miri, si tothom fes això que vostè fa, en aquesta casa els tècnics només podrien estar per vostè, per vostè o pels demés que vinguessin. Per què? Vostè va anar a trobar a la interventora, en aquells moments, amb la quantitat de documents que ella mou no cal que li digui que és una interrupció important, però com que no en tenia prou va haver de baixar l’enginyer per aclarir-

li alguns altres conceptes i, amb tot això, també hi va haver d’intervenir el secretari. Que li estic dient, quan vostè tingui un problema d’aquest tipus, jo li agrairia que a mi que sóc bastant assequible, perquè no crec que mai li hagi dit que no, o em truca o em cita o lo que vostè cregui més convenient i en parlarem, jo li donaré totes les satisfaccions que estiguin al meu abast, si realment això no la deixa satisfeta, llavors, anirem per la via legal, la que vostè cregui més addient, però li agrairia que fóssim més àgils. Sr. Alcalde.- Algun comentari més? Sra. Ametller.- Sí, sí, bé, jo li agraeixo la seva disposició, però atès que és un dia la mes que jo vaig a veure les resolucions i que estic situada frontalment amb el secretari que passa per davant meu. Em sembla oportú que si li puc fer la consulta fer-li. Si el senyor que hi ha al costat el Sr. Marc Soca considera que una de les coses que consulto….(final 1a cinta, cara B) Sra. Montserrat Ametller.- …el munt de papers que puguin estar fent, no és aquesta la intenció. Sr. Donnay.- No en dubto que ho fa amb molt bona intenció, però oi que està d'acord amb mi que es va produir un breu moviment? Sra. Montserrat Ametller.- cap problema, ah, no ho sé, a mi em van atendre molt correctament , això si que ho puc dir, per tant el que van deixar de fer en aquell moment no els hi he preguntat, sincerament. Sr. Donnay.- Molt bé, ha acabat vostè? Doncs deixim, si us plau, que li respongui i és això, vostè mateixa es pot donar compta que per ganes de voler-la atendre, amb algu que no és tan transcendental com que no es pugui parlar de cap altra manera, jo li demano si vol fer el favor per l'agilitat de tots plegats i perquè puguem treballar, res més que això. Sr. Alcalde.- Algun comentari més? Sr. Jiménez? Sr. Jiménez.- Més que un comentari una pregunta, respecte al que acaba de dir el Sr. Donnay, em sorprèn molt que vingui a dir que els tècnics de l'Ajuntament estan només al servei de l'equip de govern i no estan al servei de la resta de regidors, de veritat que em sorprèn. Sr. Alcalde.- Això no és el que ha dit el Sr. Donnay, el Sr. Donnay ha dit que ell mateix es posa a disposició de qualsevol regidor per agilitzar les coses. No ha dir res d'això. Sr. Donnay Sr. Donnay.- Em sap greu Joaquim, però fill meu em sembla que hauràs d'anar un dia a que et mirin les orelles, perquè es que no ho entenc, jo li he dit a aquesta paraula en cap moment, li he demanat per favor, i a tu també et demano per favor escolta bé i contesta per lo que sigui. Sr. Alcalde.- Sr. Álvarez… Sr. Álvarez.- Molt bé, Sr. Joaquim…,eh! Sr. Alcalde.- És Francesc, no passa res. Sr. Álvarez.- Bé, la número 624, que fa referència a un préstec de 400.000 euros que ha signat l'Ajuntament amb una entitat de crèdit concretament amb Caixa Madrid, això en principi hi ha un informe com no arriba al deu per cent del pressupost ordinari doncs vostè pot fer la tramitació sense passar pel Ple, jo he consultat amb uns assessors jurídics, tinc clar que el

préstec el pot negociar vostè directament, no sé si negociar és la paraula correcta, ja em corregirà, però després en la mateixa resolució hi ha un canvi de finançament, hi havia una afectació inicial i hi ha una afectació final. Jo he fet una consulta i no he obtingut una resposta i m'agradaria saber per part del secretari o de qui correspongui si en principi aquest canvi de finançament s'ha de fer , l'ha de fer vostè, o el pot fer vostè lògicament, o bé com això és una modificació del pressupost i el pressupost es vota al ple, si això havia de passar pel ple? Només això, gràcies. Sr. Secretari.- Aclarir-ho? No a veure, es que això del canvi de finançament tampoc no cal adoptar cap acord exprés per canviar el finançament perquè no s'està modificant el pressupost municipal, no s'estan canviant les partides. S'està canviant en tot cas el finançament, el destí dels diners, però no s'estan canviant les partides del pressupost, per tant, es que jo entenc que no caldria prendre cap acord per canviar el finançament, en tot cas al final de l'exercici pressupostari llavors pot haver-hi un ajustament del finançament inicialment previst en el pressupost municipal i el que realment s'ha donat en la realitat, però no cada vegada que es canviï el finançament no les partides, repeteixo, sinó el finançament s'ha de prendre un acord perquè estaríem prenen acords cada dia, potser, de canvi de finançament. C.2. Informes d´Alcaldia No n’hi ha C.3. Precs i preguntes Es produeixen les següents intervencions: Sr. Alcalde.- Aclarit? Molt bé. Precs i preguntes, Sr. Jiménez…si vol engegar el micro, si us plau. Sr. Jiménez.- Respecte a aquestes resolucions d’Alcaldia un parell de consultes: la 609, acordar la indemnització al Sr. Carles Fernández per l’import de 634 euros. En concepte de què? Sr. Alcalde.- No és el Carles Fernández que vostè es pensa, és un altre Carles Fernández que viu a Can Colet. Suposo…que no deixa d’interessar-li saber perquè no ho ha preguntat pas, perquè en Carles Fernández fos també una persona del PSC, suposo que no ho ha preguntat per això. Escolti’m anava a dir, si jo hagués estat en el seu lloc també ho hauria preguntat. No és el Carles Fernández Pérez, que és primer secretari del PSC de la Roca, és un senyor que és diu Carles Fernández que viu a Can Colet i va ser per uns anys que va tenir a la via … Sr. Secretari.- Puc aclarir-ho? No a la via pública no, va ser un arbre d’un solar que és propietat de l’Ajuntament que es va trencar, una branca, a causa d’un temporal i va caure a sobre de casa seva i en va causar uns danys. Sr. Alcalde.- I això ens ho cobreix l’assegurança que tenim. Alguna pregunta més? No…Srs. de CiU, alguna pregunta més? Sr. Santi Raimí. Sr. Raimí.- A veure Salvador, m’ha xocat molt el fet que et sorprengués tant, que haguéssim presentat un recurs ciontenciós administratiu contra la Generalitat de Catalunya que estava governada per CiU.I jo sóc militant d’un partit, m’ha sorpès molt entre d’altres coses perquè

interpreto, com que nosaltres ens devem al poble, i bàsicament al poble i això no és cap congrés de partit ni cap Consell Nacional, doncs, evidentment hem de mirar de pensar en el poble i encara que en fets puntuals ens haguem d’enfrontar entre cometes amb el nostre partit. Doncs no té cap cosa rara, o vostè no faria el mateix? Vostè no faria el mateix d’enfrontar-se, entre cometes, al seu propi partit per defensar els interessos del municipi. Una pregunta que li faig, doncs, per veure si hem pot donar una resposta. Sr. Alcalde.- Contestaré a totes les preguntes conjuntament, Sr. Ros endavant…. Sr. Ros.- A vejam, al capdemunt del carrer Cervantes hi ha un sot a la calçada provient d’un dels pals d’una estesa aèria o telefònica que es va retirar potser ja fa un parell d’anys. Aquell forat encara no s’ha tapat. Què pensen fer? Fins i tot, s’ha donat la circumstància que s’ha asfaltat un carrer molt proper i aprofitant aquest asfaltat s’han corregit altres sots d’aquest carrer o de carrers propers, i en canvi, aquell sot segueix allà i a més en un canvi de rasant que no es veu. En aquest mateix sentit en el meu carrer i em sap greu preguntar-ho, perquè és molt a prop de casa meva, però ja són molts dies que ho veig, 5 mesos, hi ha un sac de runa i una barrera d’una reparació d’una escomesa i està allà i ningú la retira. A la UA-5 hem detectat dues problemàtiques: una ja es reiterativa perquè l’hem dita sempre i potser m’agradaria explicar-ho d’una forma més clara, si no ho hem fet abans; i és que la UA-5 té un greu problema de trànsit i amb això no estem ni atacant ni criticant a ningú. Estem fent un crit d’alerta perquè realment tindrem un disgust molt seriós. Ha tornat a haver-hi un altre accident recentment, no es poden tenir carrers d’aquestes amplades de dues direccions, avui en dia. És molt millor que aquests carrers tinguin una sola direcció, un d’anada i l’atre de tornada; i tinguin una banda d’estacionament que afavoreixi l’alentiment de la velocitat. Tot el poble està utilitzant aquests carrers per entrar i sortir del nucli urbà, perquè faciliten molt: saltar-se els semàfors, el saltar-se les cruïlles, etc. S’han convertit en vies ràpides, però amb unes crïlles no resoltes i mal senyalitzades i això, ja ha donat pas a diversos accidents, aquesta setmana un altre i, de moment, no hi ha hagut conseqüències massa greus. Tot i que, sempre són indesitjables i l’atra problemàtica de la UA-5 és que estem veient que es refan els jardins que es van malmetre, quan ja s’havien fet l’any passat. Es fan amb criteris de…s’ha col.locat reg automàtic, suposo que es planta gespa, el mes de juny – juliol amb unes calors extrarinàries, cosa que es sorprenent. També, volem saber a càrrec de qui? Perquè aquesta urbanització suposo que sí que ha estat recepcionada, i suposo que hi ha una empresa contractista responsable de que els arbres ja plantats no resistissin. I per acabar, un agraïment al Sr. Domènech- que sí, per què no?- el Sr. domènech suposo que s’ha picat, després de vuit anys, per fi han programat un concert de música classica a la Roca. I a més, en el mateix àmbit en què, fa vuit, els van desprogramar, quan ja existien. Li agraeixo que per fi hi hagi un cicle, tot i que s’ha fet amb precipitació i amb poca publicitat, però està bé, ens vam assabentar i vam poder assitir uns quants ciutadans del muncipi. Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Ros comença contestant el Sr. Donnay. Sr. Donnay.- Respecte aquest forat que em diu del carrer Cervantes, gràcies per informar-nos i el farem tapar. Aquest sac de runa que vostè em diu segueix essent el mateix, aquest sac de runa és d’algun veí en concret? o es perquè la Brigada se l’ha deixat allà? Si ho sap li agrairia que m´ho digués…Ens cuidarem de recollir-lo. Respecte a la UA-5, vostè diu que hi ha hagut diversos accidents i jo, per descomptat, lamento tots els que hi hagi pugut haver i han estat dos. Dos, pels mallorquins són diversos, però aquí dos, encar són dos, no són més. De totes maneres, li haig de dir de què com haurà pogut observar no puc estar d’acord amb vostè amb què està mal senyalitzat, i si no digui’m, si us plau, a on? i com està mal senyalitzat? Però al mateix temps, també li diré de què com haurà

pogut observar, ja s’ha posat un mesura preventiva perquè no es corri tant, en efecte, davant de l’Esteve Delmàs i està en previsió de posar-ho d’una forma immediata aquí al dret del carrer Espronceda, també per evitar l’excés de velocitat. El que aquest carrer l’utilitzin, avui per avui, la majoria de gent del poble, doncs afortunadament, si es van fer per això, precisament, perquè hi pogués passar la gent del poble una altra cosa és que hi hagi, de vegades, poc civisme i es corri o es facin barbaritats que no s’haurien de fer, això és una latra història. Per tant, nosaltres el que estem intentant i anem a fer d’una forma immediata. És de posar mitjans, perquè no es corri tant o per evitar diríem de què s’agafin certes velocitats que no són les que correspoenen i, al mateix temps, ho trobarem per sorpresa, hi posarem el ràdar i d’aquesta manera potser hi cauran més d’un i més de deu; i no serà precisament un cotxe, perquè no sabran que és. Aquestes són les mesures que tenim en previsió de fer. Respecte a la mala senyalització, quedo pendent, si us plau, de què vostè em contesti. Respecte al jardins, que m’acaba de dir, doncs efectivament, allà s’han refet els jardins i s’han refet com Déu mana, perquè ja a aquells altres senyors que portaven l’obra, no eren capaços de fer un jardí d’entrada al poble mínimament dignes. Així de clar i transparent li haig de dir i, per tant, avui ho està fent una empresa la qual és experta en jardineria i ells sabran els mitjans. Jo no sóc qui per discutir-li, ells sabran els mitjans que han utilitzat, perquè aquests arbres, que han plantat sota la seva responsabilitat, han de viure, perquè també tenen una garantia i una assegurança. Respecte als altres arbres que s’han mort, li contesto el mateix que li he contestat abans a la Sra. Montserrat Ametller, són els mateixos arbres de difernts llocs que tenen un any de garantia i que quan s’ha vist que eren morts, ha estat ara i pel seu bon servei només perquè vostè estigui informat si no em falla la memòria en són 34. I aquests jardins que sàpiga que no els ha pagat el poble. Aquests jardins se’ls hi ha fet pagar als senyors d’Aigües Ter Llobregat en compensació de les males estones que hàgim pogut tenir mentre han durat les obres. Sr. Alcalde.- Sr. Domènech… Sr. Domènech.- Bé, Sr. Ros com veurà ja he vist que era una felicitació amb trampa, ara li explicaré la trampa, de totes maneres gràcies per la felicitació, perquè jo vaig poder gaudir tant com vostè d’aquest concert. Li explicaré la trampa perquè s’ha equivocat vostè: potser és que no hi va assistir, potser és que ho desconeixia o potser vostè encar no hi vivia a la Roca, no ho sé, però deixi’m recordar-li que així “a bote pronto”l’etapa del 96 al 99 on qui li parla va ser honrat altre cop amb ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Roca, que jo recordi “a vuela pluma”es va organitzar un concert de música classica de vent a l’església de Santa Agnès, es va organitzar un concert de corda a la plaça de l’església de Santa Agnès, es va concertar organitzar un concert de piano forte i violí-corda i violoncel, si no m’equivoco, a l’església de la Roca centre i es va portar a la banda municipal de Barcelona a la Roca centre, o sigui, que no és la primera vegada que es fan actuacions així, sinó que sent jo regidor de Cultura ja s’havia fetun cicle de música clàssica. Espero que aquest sigui tan bo com aquell i que duri més en el temps. I només afegir aquí, que tampoc és cert Sr.Ros que desmontéssim cap cicle de música clàssica, el que si és veritat és que en l’etapa anterior (1995) un veí de la Roca del Vallès, que és afinador de pianos entre d’altres coses i és una persona que és molt, molt, molt “músic ferida” amb tota la seva bona voluntat va intentar muntar un cicle de concerts de música clàssica a l’església de Sant Sadurní on per poder fer front a la despesa, no sé si tenia o no ajuda de l’Ajuntament, ho desconec, però per poder fer front a la despesa havia de cobrar i la veritat es que s’hi va deixar les dents i el pobre noi va haver-hi de deixar d’organitzar concerts. O sigui, que aquesta és la història de música classica. Gràcies a la part positiva de la seva felicitació i el convido el dia 18 de juliol a les festes de la Torreta on al nou Centre Cultural hi actuarà la banda municipal de Barcelona.

Sr. Alcalde.- Gràcies, abans només una apreciació, els jardins aquests de la UA-5 Aigües Ter Llobregat paga el reg automàtic i la resta d’enjardinament no s’ha refet, perquè no s’havia fet mai abans s’havia postposat fer el reg automàtic i s’imputa a la unitat. Aquesta pregunta si mal no recordo, ja la va fer vostè en una sessió anterior. I vam contestar. Sr. Santi Raimí, jo, en el meu cas, he jurat complir i fer complir la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, per tant, defensar l’interès general del municipi per ser alcalde, per prendre possessió com alcalde i per entrar al PSC no he fet cap jurament, de cap tipus. Per tant, la meva primera i principal responsabilitat no ho dubti mai és la defensa de l’interès general del municiapi de la Roca, mentre jo en sigui alcalde. I, això passa per davant de qualsevol cosa: del PSC, de qualsevol altre tipus d’obligació que pugui tenir. Ara, escolti’m, no és massa freqúent que una formació política d’un municipi impugni acords de la mateixa formació política quan està al Govern de la comunictat autònoma. És una cosa que des de un punt de vista polític convé posar de relleu, si més no, perquè indica que vostès no han estat capaços pels mecanismes interns de avinent a la seva pròpia formació política que estan prenent una mesura que a criteri seu es contrària al municipi on vostès viuen. És a dir, no han aconseguit que els hi facin cas, s’ha de veure si no els hi ha fet cas o no han aconseguit que els hi facin cas, perquè vostès, deixin –m’ho dir així, tenen poca capacitat d’influència dins de CiU, que de vegades passa, o bé, perquè no tnen raó. Jo crec que vostès tenen la capacitat d’influència dins l’organització que els hi toca tenir i més aviat crec que no els hi ha fet cas, perquè no tenien raó. I, en fi, jo només poso de relleu això, evidentment, jo també he tingut les meves discrepàncies amb la meva formació política per coses que afectaven al meu municipi, per bastantes coses que afectaven al meu municipi; i he intentat sempre i he defensat l’interès general del municipi i he intentat fer canviar l’opinió de la formació política a la qual pertanyo, perquè anés a la línia del jo penso que ha de ser la Roca del Vallès i ho seguiré fent sense cap mena de problema. Sr. Raimí.- Si tenim o no tenim raó això ja es decidirà, de moment encara no està decidit. Sr. Alcalde.- Per CiU de Barcelona, no tenen raó. Sr. Raimí.- És que ningú és infal.lible, sigui de CiU, sigui del PSC, sigui vostè o sigui jo, ningú és infal.lible. Sr. Alcalde.- Permeti’m que alehores, posi de relleu, que CiU de Barcelona no els hi ha donat la raó en aquest cas i són del seu propi partit, és a dir, que no és el dimoni socialista i no són els ecologistes. Són vostès mateixos que de Barcelona els hi diuen “que no”, jo només ho poso de relleu, de totes formes, en fi, em limito a això. Si no hi ha cap més pec nio cap més pregunta aixecaríem la sessió plenària. I no havent-hi més assumptes de què tractar, s´aixeca la sessió a les deu del vespre, s´estén la present acta, de la qual jo el secretari, en dono fe.

Vist i plau El secretari, L’alcalde,