AGENDA 21 LOCAL ALGEMESÍ · 2016-09-19 · AGENDA 21 LOCAL ALGEMESÍ. DOCUMENT DE DESCRIPCIÓ 3.1.1.2 Qualificació del sòl 3.1.1.3 Sòl no Urbanitzable 3.2. FLUXOS D’AIGUA, ATMOSFÈRIC

AGENDA 21 LOCAL ALGEMESÍ

DESCRIPCIÓ DEL MEDI

Ajuntament d’Algemesí

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL AALLGGEEMMEESSÍÍ.. DDOOCCUUMMEENNTT DDEE DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ

ÍNDEX

1. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC 1

1.1. MARC TERRITORIAL. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I

SUPERFÍCIE.

1

1.1.1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA COMARCAL. 1

1.1.2. MARC TERRITORIAL D’ALGEMESÍ. 3

1.2. GEOLOGIA I EDAFOLOGIA. 6

1.2.1. UNITATS GEOLÒGIQUES A ALGEMESÍ DINS DEL CONTEXT

VALENCIÀ.

6

1.2.2. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES UNITATS GEOLÒGIQUES

PRESENTS A ALGEMESÍ.

10

1.2.3. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I LITOLÒGICA ESPECÍFICA

D’ALGEMESÍ.

11

1.3. CLIMATOLOGIA I SÍNTESI BIOCLIMÀTICA. 13

1.3.1. ABAST. 13

1.3.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL 16

1.4. HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA: AIGÜES

SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES.

25

1.4.1. LES AIGÜES SUPERFICIALS. 25

1.4.2. LES AIGÜES SUBTERRÀNIES I ELS POUS. 31


1.5. FLORA I DOMINIS DE VEGETACIÓ. 35

1.5.1. LA VEGETACIÓ CLIMATÒFILA 42

1.5.2. LA VEGETACIÓ DE RIBERA 46

1.6. LA FAUNA 49

1.7. PAISATGE I ENTORN ECOLÒGIC. VIES PECUÀRIES. 60

1.7.1. EL PAISATGE A ALGEMESÍ. 60

Delimitació d’unitats homogènies.

Tipus de paisatges considerats.

Mètode d’anàlisi del paisatge.

Mètode de l’anàlisi paisatgístic de les conques visuals.

Anàlisis paisatgístic de les conques visuals.

1.7.2. LES VIES PECUÀRIES A ALGEMESÍ. 78

2. DESCRIPCIÓ DEL MEDI SOCIOECONÒMIC 81

2.1. POBLACIÓ I ACTIVITAT URBANA. 81

2.1.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ. 81

2.1.2. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ. 86

2.1.3. ORIGEN DE LA POBLACIÓ I MOVIMENT MIGRATORI. 97

2.1.3.1 Origen de la població

2.1.3.1. El moviment migratori.


2.1.4. UNITATS FAMILIARS. 109

2.1.5. POBLACIÓ ACTIVA, OCUPACIÓ. 110

2.1.6. ATUR. 115

2.1.7. NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I ENSENYAMENT. 123

2.1.8. ASSOCIACIONISME I ACTIVITAT CULTURAL. EDUCACIÓ I

SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL.

126

2.1.8.1. Associacionisme i activitat cultural relacionada amb l’A21L.

2.1.8.2. Educació i sensibilització ambiental.

2.1.9. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL I POLÍTIQUES AMBIENTALS DEL

MUNICIPI.

128

2.1.9.1. Organització municipal.

2.1.9.2. Polítiques ambientals del municipi.

2.1.10. SANITAT. 134

2.1.10.1. Causes de mortalitat.

2.1.10.2. Causes de morbilitat.

2.2. SECTORS ECONÒMICS. 141

2.2.1. ESTRUCTURA ECONÒMICA GENERAL DEL MUNICIPI. 141

2.2.2. EL MERCAT DE TREBALL I POBLACIÓ ACTIVA. 145

2.2.3. SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA I RAMADERIA A

ALGEMESÍ.

147

2.2.4. EL SECTOR SECUNDARI: LA INDÚSTRIA A ALGEMESÍ. 149

2.2.5. EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ I ELS SERVEIS A

ALGEMESÍ.

152

2.2.6. ALTRES ACTIVITATS IMPORTANTS: TURISME I ACTIVITATS

LÚDIQUES.

153


2.3. EQUIPAMENT I SERVEIS. 158

2.3.1. EQUIPAMENTS EDUCATIUS. 158

2.3.2. EQUIPAMENTS ESPORTIUS 151

2.3.3. EQUIPAMENTS SANITARIS. 165

2.3.3.1. Atenció primària i centres hospitalaris

2.3.3.2. Atenció sòcio-sanitària.

2.3.4. ZONES VERDES I ESPAIS LLIURES URBANS.

2.3.4.1. Espais verds urbans.

2.3.4.2. Zones lliures urbanes.

2.3.4. ZONES VERDES I ESPAIS LLIURES URBANS 168

2.3.4.1. Espais verds urbans

2.3.4.1. Zones lliures urbanes

2.3.5. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT. 171

2.3.5.1. La xarxa viària.

2.3.5.2. Desplaçaments.

2.4. PATRIMONI CULTURAL. 181

3. GESTIÓ AMBIENTAL I ÚS DE RECURSOS 201

3.1. ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL. 201

3.1.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL D’ALGEMESÍ. EL PGOU.

3.1.1.1 Classificació del sòl


3.1.1.2 Qualificació del sòl

3.1.1.3 Sòl no Urbanitzable

3.2. FLUXOS D’AIGUA, ATMOSFÈRIC I D’ENERGIA. 205

3.2.1. FLUX DE L’AIGUA. 209

3.2.1.1. Existències d’aigua superficial per a cobrir les necessitats humanes i

mantenir la funcionalitat ecològica.

3.2.1.2. Existències d’aigua subterrània per a cobrir les necessitats humanes i

mantenir la funcionalitat ecològica.

3.2.1.3. Els regadius tradicionals. La sèquia d’Algemesí i els retornaments.

3.2.1.4. El consum urbà: el consum domèstic, municipal i industrial.

3.2.1.5. La qualitat de les aigües superficials.

3.2.1.6. La qualitat de les aigües subterrànies.

3.2.2. FLUX ATMOSFÈRIC. 236

3.2.2.1. La contaminació atmosfèrica: orígens.

3.2.2.2. Nivells dels contaminants atmosfèrics principals.

3.2.2.3. Valors de contaminació atmosfèrica.

3.2.3. FLUX ENERGÈTIC. 248

3.2.3.1. L’estructura del consum i la demanda d’energia.

3.2.3.2. L’energia elèctrica.

3.2.3.3. Les energies renovables.

3.3. FLUX I GESTIÓ DE RESIDUS. 253

3.3.1. RESIDUS URBANS. 255

3.3.1.1. Sistema de recollida.


3.3.1.2. Residus d’envasos de paper i cartró.

3.3.1.3. Residus d’envasos lleugers.

3.3.1.4. Residus d’envasos de vidre.

3.3.1.5. Residus recollits a l’Ecoparc.

3.3.2. TRANSPORT. 280

3.3.2.1. Residus d’envasos de paper i cartó.



3.3.2.4. Residus no objecte de recollida selectiva.

3.3.2.5. Altres residus. Tòxics, perillosos, roba, inerts.

3.4. FRAGILITAT I VULNERABILITAT DEL TERRITORI.

INCIDÈNCIA AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA.

RISCOS NATURALS.

281

3.4.1. SOROLL. 281

3.4.2. IMPACTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 286

3.4.3. RISC D’INUNDACIÓ. 286

3.4.3.1. El paper del clima.

3.4.3.2. La influència de la morfologia de La Ribera.

3.4.3.3. Aspectes hidràulics.

3.4.3.4. Els Plans de Prevenció dels riscos generals d’inundació. Les

seues intervencions previstes i la reducció del risc.

3.4.4. RISC D’INCENDIS FORESTALS. 294

4. BIBLIOGRAFIA 297


1

11.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL MMEEDDII FFÍÍSSIICC..

1.1. MARC TERRITORIAL. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I SUPERFÍCIE.

1.1.1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA COMARCAL. El municipi d’Algemesí, es troba enquadrat dins de la Ribera Alta, més concretament en

la zona de transició entre les dues comarques que formen la Ribera del Xúquer. La

Ribera Alta que va des d’Antella fins a Algemesí i la Ribera Baixa, des d’aquest fins a la

desembocadura del riu que li dóna nom. El municipi es troba situat, per tant, en la

zona de transició de les dues riberes.

La divisió ateny a dos tipus de cultius predominants: els tarongers, en la Ribera Alta, i

els arrossars, en la Baixa. No obstant això, Algemesí, físicament, es troba integrat en la

segona ja que, mentre el sector S i SO ocupa part de les últimes estribacions ibèrico-

llevantines, el municipi forma un perfecte pla amb un insignificant pendent cap a l’Est,

cap a la zona pantanosa de l’Albufera i dels arrossars, de la qual participa en el NE.

La unitat administrativa comarcal concentra, en la seua demarcació, un total de 35

municipis:

● Alberic

● Alcàntera de

Xúquer

● L’Alcúdia

● Alfaro

● Algemesí

● Alginet

● Alzira

● Antella

● Beneixida

● Benifaió

● Benimodo

● Benimuslem

● Algemesí

● Càrcer

● Carlet

● Catadau

● Cotes

● L’Ènova

● Gavarda

● Guadassuar

● Llombai

● Manuel

● Masalavés

● Montserrat

● Montroi

● La Pobla

Llarga

● Rafelguaraf

● Real de

Montroi

● San Juan

d’Ènova

● Sellent

● Senyera

● Sumacàrcer

● Tous

● Torís

● Castelló de

la Ribera


2

De tots aquests municipis, Alzira és el nucli més poblat amb 39.668 habitants seguit

d’Algemesí amb al voltant dels 28.000 habitants i Carcaixent amb 20.000 habitants.

Figura 1-I: Comarques de la Comunitat Valenciana.

Font: elaboració pròpia - cartografia COPUT.


3

1.1.2. MARC TERRITORIAL D’ALGEMESÍ. Algemesí es troba a 32 Km de la ciutat de València i a 17 Km de la costa. La seua

posició geogràfica és:

• Longitud: 0º26'16'' Oest.

• Latitud: 39°11'23'' Nord.

El terme d’Algemesí té una extensió de 41 Km² i es distingeixen dos eixos principals:

un de major longitud amb 8 Km de llarg en la direcció nord-sud, i l’altre de menor

longitud, amb 6 Km en direcció oest–est. L’altitud mitjana del terme (INE) és de 18 m.

Els límits del terme són:

• Nord: Alginet i Sollana.

• Est: Albalat de la Ribera.

• Sud: Alzira.

• Oest: Guadassuar.


4

Imatge 1-I: Delimitació del terme municipal d’Algemesí.

Font: Cartografia temàtica de la Generalitat Valenciana.

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu

Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera. El Magre estableix

un límit natural a la zona sud del nucli urbà d’Algemesí mentre que, el riu Xúquer, fa

de límit del terme al sud–est d’aquest.


5

Imatge 1-II: Desembocadura del riu Magre al riu Xúquer al paratge natural de la Xopera.

Els pobles més propers són:

• Guadassuar: a 4,5 km per la CV- 523 des d’Algemesí.

• Alzira : a 6 km per la CV – 42 des d’Algemesí.

• Albalat de la Ribera: a 5,5 km per la CV – 515 des d’Algemesí.

• Polinyà de Xúquer: a 7,5 km per la CV – 515 des d’Algemesí.

• Alginet i Sollana a 12 km

Algemesí consta de tres nuclis de població: el pròpiament dit, el Raval i el Carrascalet.

Algemesí és el nucli principal de població amb la major densitat i el major

desenvolupament econòmic i de comerços. El Raval i el Carrascalet són dos barris que

pertanyen al municipi però que estan separats d’aquest, entre altres factors, per la

barrera física que suposa la línia del ferrocarril. Per tant, a l’altra banda de la via fèrria


6

es troba, cap al sud-oest del municipi el barri del Raval, mentre que al nord-oest del

municipi i una mica més distanciat d’aquest, el barri del Carrascalet.

El terme no consta de cap orografia muntanyosa. Les altures no varien massa de la

mitjana ja descrita. La part més alta del terme és l’orientada a l’oest amb altures que

poden arribar fins als 30 metres com a màxim al límit amb el terme de Guadassuar.

Per contra, la part més al nord–est, que coincideix amb la zona de marjal i de la part

del Parc Natural de l’Albufera és la mes baixa del terme, on es poden trobar altures

mitjanes de 3-4 metres sobre el nivell del mar.

1.2. GEOLOGIA I EDAFOLOGIA. 1.2.1. UNITATS GEOLÒGIQUES A ALGEMESÍ DINS DEL CONTEXT

VALENCIÀ.

La província de València participa de dos grans àrees estructurals. L’àrea nord, centre i

oest es troba ocupada pel domini Ibèric i, el terç meridional, pel domini Bètic.

La divisió en unitats i subunitats geològiques valencianes en funció de l’estructura i

d’aspectes lito-estratigràfics, segons Sanchis (1992), serien les següents:

SECTOR IBÈRIC VALENCIÀ SEPTENTRIONAL

o Subunitat Fosa d’Ademús

o Subunitat Sinclinal Aras d’Alpuente

o Subunitat Blocs d’Alcublas

o Subunitat Alineació diapírica de Xelva

o Subunitat Sinclínica Xera - Serra d’Enmig

o Subunitat Altiplà de Requena – Utiel

DOMINI TRIÀSIC DE L’ESPADÀ


7

SECTOR IBÈRIC VALENCIÀ MERIDIONAL

o Subunitat Serra de Malacara

o Subunitat Plecs Nord orientals

o Subunitat Zona Tabular

o Subunitat Corredors Triàsics

ZONA DE TRANSICIÓ IBÈRICA – BÈTICA

PREBÈTIC INTERN

PREBÈTIC MERIDIONAL

PLANURES COSTERES


8

Figura 1-II: Unitats geològiques valencianes.

Font: Sanchis, 1992.


9

Figura 1-III: Dominis tectònics valencians.

Font: Sanchis, 1992.


10

1.2.2. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES UNITATS GEOLÒGIQUES PRESENTS

A ALGEMESÍ.

Unitat Geològica del Sector Ibèric Valencià Meridional.

LÍMITS I EXTENSIÓ:

S’estén per la part centre-meridional de la Província de València, limitant, pel nord,

amb el Sector Ibèric Valencià Septentrional a través del corredor de Requena-Bunyol;

per l’est, amb el Pla de València; pel sud, amb la falla meridional valenciana; i per

l’oest amb el límit provincial.

CONTEXT GEOLÒGIC:

El sector es caracteritza, per una banda, per la presència de corredors triàsics de

caràcter diapíric del Riu Magre, de Aiora-Cofrents, del Riu Cabriol i de la Canal de

Navarrés. Per altra banda, pel predomini de sediments cretàcics sobre la resta, arribant

a importants espesors de sediments calcodolomítics. Baix el punt de vista tectònic

existeixen dues zones clarament diferenciades. El sector nord-oriental, intensament

plegat i fracturat, i la resta de la zona que respon a una àrea tabular, de tectònica

suau, en la qual comencen a aparèixer, a mesura que ens movem cap al sud, les

directriu bètiques.

Planures costeres.

LÍMITS I EXTENSIÓ:

Tota l’àrea compresa en esta unitat geològica coincideix amb els marges plans

orientals de les alineacions muntanyoses de la resta d’unitats. Es tracta de formacions,

generalment post-orogèniques, de materials recents que comprenen períodes

sedimentaris des del Miocè fins a l’actualitat. Per l’est, limita amb la Mar Mediterrània.


11

CONTEXT GEOLÒGIC:

El conjunt dels materials descrits tenen una gran variabilitat, en funció de les pròpies

condicions de sedimentació. No obstant, predominen els materials detrítics producte de

l'erosió dels materials mesozoics de les alineacions muntanyoses circumdants. Per la

zona septentrional les arenes i margues de sedimentació de platja són recobertes pels

mants de torrentera i dipòsits fluvials. Pel centre els dipòsits d'Albufera constitueixen

un accident de substancial interès. Pel sud, on les alineacions muntanyoses resulten

ser perpendiculars a la costa arribant, fins i tot, fins a ella mateixa, l'extensió dels

dipòsits és més limitada procedint de dipòsits fluvials i mants de torrentera. Per la zona

oriental els materials miocénics tant marins com continentals són predominants.

1.2.3. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I LITOLÒGICA ESPECÍFICA D’ALGEMESÍ.

Els materials que afloren en la zona pertanyen als sistemes Cretaci, Terciari i

Quaternari (IGME, 1974). Aquestos es poden dividir segons el seu grau de consolidació

i la seua composició en:

− Materials consolidats carbonatats.

− Materials no consolidats

Majoritàriament, la zona està ocupada per sediments pertanyents a l'Holocè i al

Pleistocè. Els sòls desenvolupats sobre materials de l'Holocè presenten una menor

diferenciació d’horitzons que els corresponents al Pleistocè; als primers predominen les

característiques flúviques i els trets d’hidromorfia i, als segons, els horitzons càlcics i

petrocàlcics.

Per a la identificació i classificació dels sòls, s'utilitza la classificació FAO-UNESCO de

1988.


12

Dues terceres parts del terme (situades al nord) estan constituïdes per “luvisols

càlcics”. La resta del terme, que inclou el nucli urbà, està constituït per “fluvisols

calcaris”.

El sòl és un LUVISÒL.

El terme Luvisòl deriva del vocable llatí "luere" que significa llavar, fent al·lusió al llavat

d'argila dels horitzons superiors per a acumular-se en una zona més profunda.

Els Luvisòls es desenvolupen principalment sobre una gran varietat de materials no

consolidats com a depòsits glacers, eòlics, al·luvials i col·luvials.

Predominen en zones planes o amb suaus pendents de climes temperats freds o càlids,

però amb una estació seca i una altra humida, com és el cas del clima mediterrani.

El perfil és de tipus ABtC. Sobre l'horitzó àrgic pot aparèixer un àlbic; en aquest cas, es

tracta d’intergraus cap als albeluvisòls. L’ample rang de materials originals i condicions

ambientals atorguen una gran diversitat a aquest Grup.

Quan el drenatge intern és adequat, presenten una gran potencialitat per a un gran

nombre de cultius a causa del seu moderat estat d'alteració i el seu, generalment alt,

grau de saturació.

Luvisòl càlcic. És aquell constitut per un horitzó càlcic o concentracions de carbonats

secundaris entre 50 cm i un metre de profunditat. Hi ha tres modalitats:

- Hipercàlcic. L'horitzó càlcic té almenys un 50 % d'equivalent en carbonat

càlcic.

- Hipocàlcic. Sols té concentracions de carbonats secundaris en el primer metre

de sòl.

- Orticàlcic. Té un horitzó càlcic al primer metre.


13

El sòl és un FLUVISÒL.

El terme fluvisòl deriva del vocable llatí "fluvius" que significa riu, fent al·lusió al fet

que aquestos sòls estan desenvolupats sobre depòsits al·luvials.

El material original el constitueixen depòsits, predominantment recents, d'origen fluvial,

lacustre o marí.

Es troben en àrees periòdicament inundades (excepte si estan protegides per dics) de

planes al·luvials, margallons fluvials i valls pantanosos. Apareixen sobre tots els

continents i qualsevol zona climàtica.

El perfil és de tipus AC amb evidents mostres d’estratificació que dificulten la

diferenciació dels horitzons, encara que és freqüent la presència d'un horitzó Ah molt

conspicu. Els trets redoximòrfics són freqüents, sobretot en la part baixa del perfil.

Els Fluvisòls solen utilitzar-se per a cultius de consum, horts i, sovint, per al pasturatge.

És habitual que requerisquen un control de les inundacions, drenatges artificials i que

s'utilitzen sota regadiu. Quan es drenen, els Fluvisòls tiònics pateixen una forta

acidificació acompanyada d'elevats nivells d'alumini.

Fluvisòl calcari. És calcari entre 20 i 50 cm des de la superfície.

1.3. CLIMATOLOGIA I SÍNTESI BIOCLIMÀTICA.

1.3.1. ABAST.

Influència de la situació física del Municipi d’Algemesí.

La situació física té una incidència directa en el tipus de clima existent en una zona

determinada. El Municipi d’Algemesí està situat a la Comarca de la Ribera Alta, ubicat

en les coordenades geogràfiques 39°11'23'' de latitud Nord i 0º26'16'' de longitud


14

Oest. L’altitud mitjana és de 18 m i es tracta d’un terreny homogeni que varia només

entre els 30 m d’altitud a les zones més altes i els 4 m a les més baixes del terme.

Recollida de dades.

Les dades s’han obtés a partir de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i

Transport de la Generalitat Valenciana.

Aquesta Conselleria compta amb una aplicació informàtica que s’anomena CLIMADAT i

recull dades des de l’any 1961 fins l’any 1990. La corresponent base de dades es recull

a l’Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana i recull dades de precipitació,

temperatura, radiació solar, humitat relativa, velocitat i direcció del vent,

evapotranspiració i índex climàtics.

Estacions existents al Municipi.

Han existit ,des dels anys 60, quatre estacions meteorològiques a Algemesí de les

quals, actualment, no en queda cap operativa.

Taula 1-I: Dades de les estacions meteorològiques que han existit a Algemesí.

Número Estació Altitud

(m) Latitud Longitud

Any

inici

Any

final

Tipus de

dades

1 Algemesí 23 39º11’ 0º26’ 1961 1996 Precipitació

2 'Cooperat.

agrícola' 18 39º11’ 0º26’ 1969 1996 Precipitació

3 'Centre

experiències' 20 39º12’ 0º26’ 1980 1990

Precipitació /

Temperatura

4 'Hort S. Antoni' 18 39º13’ 0º26’ 1964 1975 Precipitació /

Temperatura

Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (SIGA)


15

Les dades proporcionades a aquest estudi provenen de les següents estacions:

Les dades de precipitació són les proporcionades per l’estació d’Algemesí que més anys

ha estat operativa (la número 1 a la taula).

Les dades de temperatura i evapotranspiració són les corresponents a l’estació

meteorològica de Guadassuar (CLIMADAT).

La resta de dades s’han obtés de l’estació meteorològica de València (CLIMADAT).

Taula 1-II: Relació d’estacions d’on s’han extret les dades.

Número Estació Altitud (m) Latitud Longitud

1 Algemesí 23 39º11’ 0º26’

2 Guadassuar 24 39º11’ 0º28’

3 València (Vivers) 11 39º29’ 0º23’

Font: Elaboració pròpia.

Tipus de clima.

El clima es descriu pel conjunt de condicions meteorològiques d’una zona determinada.

Els paràmetres meteorològics que es mesuren habitualment són la precipitació, la

temperatura, el vent, la humitat relativa i la radiació solar.

Al municipi d’Algemesí, cal considerar també la incidència de les pluges intenses

localitzades.

El clima del municipi d’Algemesí, és un clima mediterrani, de tipus subhumit sec que es

caracteritza per unes precipitacions aproximades de 700 mm, unes temperatures al

voltant de 17ºC de mitjana anual i una oscil·lació tèrmica de 12 graus. Els hiverns són

poc freds (11ºC) i curts i des de Maig fins Octubre la temperatura està al voltant de

20ºC. El mes més càlid durant el dia és el de Juliol, amb molt poca diferència amb el


16

mes d’Agost. El mes més fred és el de Gener. A la nit les temperatures més suaus es

donen en primavera i estiu.

1.3.2. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Precipitacions.

La precipitació mitjana acumulada anualment a Algemesí durant el període 1961-1990

és de 581,9 mm. La mitjana de precipitació és de 65,3 dies a l’any.

Les precipitacions màximes solen tindre lloc a la tardor (d’Octubre a Desembre), amb

mesos de màxims Octubre i Novembre, seguits pels mesos de primavera Març, Abril i

Maig però amb quantitats inferiors als de la tardor. Els mesos de mínima precipitació

són els de l’estiu destacant el mes de Juliol com el més sec. La distribució mensual

acumulada es pot consultar a les gràfiques 1-I, 1-II i 1-III.

Gràfica 1-I: Distribució de les precipitacions mitges a Algemesí al llarg dels mesos al

període 1961-1996.

0

20

40

60

80

100

120

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

PP m

m

Font: Tractament de les dades propi a partir de dades subministrades per CLIMADAT.


17

Gràfica 1-II: Diagrama ombrotèrmic d’Algemesí durant el període 1961-1990.

49,145,8 44,8 42,6

22,2

8,1

20,9

54,4

97,494,1

60,142,5

9,9

15,5

19,1

23,2

26 25,6

22,8

18,1

13,5

10,4

13,1

10,4

0

20

40

60

80

100

120


mm

0

5

10

15

20

25

30ºC

Precipitació (m m ) Tem peratura (ºC)

Font: Tractament de les dades propi a partir de dades subministrades per CLIMADAT. Gràfica 1-III: Climograma d’Algemesí durant el període 1961-1990.

DES

NOV

OCT

SEP

AGOJUL

JUN

MAI

ABR

MAR

FEB ENE

0

5

10

15

20

25

30

0 20 40 60 80 100 120

Precipitacio (m m )

Tem

pera

tura

(ºC

)



18

Temperatures.

La mitjana anual de les temperatures mitjanes és de 17,3ºC. L’interval de variació va

de 9,9-26ºC. A la Taula III es poden consultar les temperatures per mesos i la mitjana

anual acumulada corresponent. A les Gràfiques 1-IV i 1-V es pot consultar la relació

entre les temperatures mitjanes i les precipitacions pel període 1961-1990.

La mitjana de les temperatures màximes per al període 1961-1990 és de 22,5ºC, amb

un interval de variació de 14,7ºC–31,9ºC. El mes que presenta una mitjana més alta

de les temperatures màximes és el de Juliol amb 26ºC. La màxima temperatura

registrada per aquest període es de 31,9ºC al mes de Juliol. Les dades es poden

consultar a la Gràfica 1-IV i a la Taula 1-III.

La mitjana de les temperatures mínimes per al període 1961-1990 és de 12,1ºC, amb

un interval de variació de 5,1–20,4ºC. El mes que presenta una mitjana més baixa de

les temperatures mínimes per al període 1961-1990 és el de Gener amb 5,1ºC;

tanmateix la temperatura mínima durant aquest període es va registrar el Gener amb

-3,5ºC. Les dades es poden consultar a la Gràfica 1-IV i la Taula 1-III.

Existeix una elevada amplitud tèrmica. L’oscil·lació tèrmica entre mitjanes és de 15,2ºC

amb un interval de variació de 9,9 a 25,6ºC. L’evolució mensual es pot observar a la

Gràfica 1-V.

Taula 1-III: Temperatures Mitjanes, Màximes i Mínimes. Període 1961-1990.

MESOS GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

T 9,9 10,4 13,1 15,5 19,1 23,2 26 25,6 22,8 18,1 13,5 10,4

TM 14,7 15,0 18,4 21,1 25,1 29,3 31,9 30,9 27,8 22,9 18,0 15,3

Tm 5,1 5,9 7,7 10,0 13,0 17,1 20,1 20,4 17,8 13,4 9,0 5,5

Ma 23,0 28 30 31 33 38 41,5 43,5 41,5 36,5 29 25

ma -3,5 -4,0 -5,0 -2,0 4,0 9,0 14,0 11 8 2 -2,0 -4,5

Font: CLIMADAT. Conselleria d’Obres Públiques. T: temperatura mitjana. TM: temperatura màxima Tm: temperatures mínimes Ma: temperatures màximes absolutes ma: temperatures mínimes absolutes


19

Gràfica 1-IV: Interval de Variació de les Temperatures Màximes i Mínimes. Període 1961-90.

0

5

10

15

20

25

30

35


Tem

pera

tura

ºC

TM Tm

Font: Tractament de les dades propi a partir de dades subministrades per CLIMADAT. Gràfica 1-V: Interval de Variació de les Temperatures Màximes i Mínimes. Període 1961-1990.

-10

0

10

20

30

40

50


Tem

pera

tura

s (º

C)

Ma ma



20

Vent.

En aquest apartat es mostren les velocitats mitges mensuals per tal de detectar els

vents de major dominància a la zona.

Sols els observatoris de la xarxa de primer ordre de l'Institut Nacional de Meteorologia

realitzen aquest tipus d'observacions. Els càlculs s'han realitzat a partir de les

observacions efectuades a les 7, 13 i 18 hores de rumb i velocitat del vent,

corresponen a les sèries de dades de l’observatori de València (Vivers) durant el

període 1961-1985.

Taula 1-IV: Velocitats mitjanes del vent (km/h). Període 1966-1985.

MESOS GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES ANUAL

N 9,6 10,9 9,7 9,1 7,9 7,7 7,4 7,4 7,0 9,2 10,9 10,8 9,1

NNE 13,1 9,7 9,6 10,0 8,1 7,2 8,2 7,7 8,4 11,4 9,3 11,4 9,4

NE 8,5 8,7 10,1 10,7 8,6 9,2 8,2 8,7 7,7 8,4 11,8 10,1 9,1

ENE 0,0 9,7 6,4 6,6 8,5 4,9 5,9 7,6 5,3 5,0 20,0 9,0 7,0

E 5,4 6,2 7,2 7,4 8,7 8,8 7,9 7,7 7,9 6,1 4,4 6,1 7,7

ESE 5,3 6,8 6,8 8,1 9,3 8,5 9,0 8,5 7,6 6,2 4,6 6,3 8,1

SE 5,9 6,5 8,0 9,1 9,2 8,7 9,0 9,2 7,8 6,6 5,6 6,6 8,3

SSE 6,4 6,2 8,4 9,6 10,7 9,3 11,4 8,3 8,0 7,1 7,7 6,0 8,6

S 6,6 6,6 7,9 7,8 9,8 9,8 11,3 9,2 6,9 6,9 7,4 6,1 7,6

SSW 10,2 8,3 8,3 10,3 13,7 12,0 7,3 5,3 8,3 7,9 9,0 6,7 8,7

SW 11,5 11,8 13,7 12,5 12,2 12,7 10,2 10,7 10,4 11,0 11,2 10,8 11,6

WSW 10,6 11,9 13,3 12,7 12,2 13,5 9,0 10,1 8,0 9,8 11,6 12,1 11,6

W 12,1 13,3 12,8 12,0 12,8 11,9 9,4 8,3 7,1 9,1 9,3 11,4 11,3

WNW 11,1 15,5 12,7 14,1 12,2 15,1 4,5 6,5 7,0 9,6 10,4 14,9 11,7

NW 12,3 13,6 14,6 13,1 10,8 8,7 5,6 6,1 7,2 13,0 11,7 12,5 11,9

NNW 15,4 14,7 17,4 14,7 8,5 6,8 5,8 5,1 9,2 17,4 16,8 17,6 14,5

MITJANES 10,7 10,7 10,8 10,4 9,7 9,2 8,6 8,7 7,9 8,8 10,1 10,9 9,7

Font: Dades subministrades per: CLIMADAT


21

Gelades.

Des de el punt de vista meteorològic una gelada es dóna quan la temperatura

descendeix per davall de 0ºC. Des de el punt de vista agrícola, es produeix quan les

espècies cultivades pateixen l’acció de les baixes temperatures durant un període

determinat de temps en el qual es produeixen danys importants sobre la collita i estat

de salut del vegetal. Així doncs, una gelada canvia l’interval de temperatures atenent

primer a l’espècie, i després, a l’estat fisiològic en què es troba aquesta espècie.

Com que Algemesí és un municipi principalment citrícola, par als cítrics es pot situar la

gelada al voltant dels –2ºC, –3ºC.

Per tal que una gelada es produesca, és necessari l’entrada d’aire gelat, d’origen polar

marítim o continental, que provoque una gelada de l’atmosfera, del sol i de les plantes.

Hi ha dos tipus de gelades: les gelades d’advecció o gelades negres i les d’irradiació o

gelades blanques. Les primeres es donen quan la massa d’aire fred que penetra és

molt baixa. Els danys es produeixen quan comença a pal·liar l’efecte positiu de la

irradiació solar, és a dir, des que el sol es posa fins que ix. Aquest tipus de gelada pot

anar acompanyada de vent i, la irradiació nocturna del sòl, no realitza un efecte

modificador notable de l’acció del fred, per la qual cosa els danys solen ser importants.

El segon tipus de gelada o gelada d’advecció, es produeix quan la temperatura de l’aire

que penetra no és tan baixa però aquest refredament de l’aire junt amb la pèrdua de

calor per la irradiació nocturna del sòl del calor acumulat durant el dia, fa que les

gelades es produisquen a les hores properes a l’eixida del sol, sobre tot, si hi ha

absència de vent i baixa humitat. Aquestes gelades solen estar acompanyades de gel.

En aquest cas les gelades poden veure’s esmorteïdes per les condicions locals i la

topografia del terreny.

Les dades climàtiques indiquen com a dates mitjanes per a la primera i la última

gelada el 21 de Desembre i el 15 de Febrer respectivament.


22

Altres paràmetres meteorològics.

• Humitat

Una massa d'aire no pot contindre una quantitat il·limitada de vapor d’aigua. Hi ha un

límit a partir del qual l’excés de vapor es liqua en gotes. Aquest límit depèn de la

temperatura ja que l'aire calent és capaç de retindre major quantitat de vapor d’aigua

que l'aire fred. Així, per exemple, 1 m3 d'aire a 0ºC pot arribar a contindre un màxim

de 4,85g de vapor d’aigua, mentre que 1 m3 d'aire a 25ºC pot emmagatzemar 23,05g

de vapor d’aigua. Si en 1 m3 d'aire a 0ºC s’intenta introduir més de 4,85g de vapor

d’aigua, per exemple 5g, sols 4,85 romandran com a vapor i els 0,15g restants es

convertiran en aigua. Amb aquestes idees es poden entendre els següents conceptes,

molt utilitzats en las ciències atmosfèriques:

Humitat Relativa.- és el quocient entre la humitat absoluta i la quantitat

màxima d’aigua que admet l'aire per unitat de volum. Es mesura en tant per

cent i està normalitzada de forma que la humitat relativa màxima possible és el

100%.

Una humitat relativa del 100% significa un ambient al qual ja no hi cap més

aigua. En aquesta situació el cos humà no pot transpirar i la sensació de calor

pot arribar a ser asfixiant. Es correspon amb un ambient humit. Una humitat del

0% correspon a un ambient sec i es transpira amb facilitat

La sensació de calor, d’acalorament, no sols depèn de la temperatura sinó de la

capacitat del cos humà per transpirar. Essencialment el procés de transpiració

és l’evaporació d’aigua a través de la pell humana. Per tal d’evaporar l’aigua, el

cos humà necessita subministrar una certa quantitat de calor (anomenada calor

latent). Aquesta pèrdua de calor és la que provoca la sensació de cert frescor.

La humitat relativa és una mesura del contingut d’humitat de l'aire i, en aquesta

forma, es útil com indicador de l’evaporació, transpiració i probabilitat de pluja

convectiva. No obstant això, els valors d’humitat relativa tenen l’inconvenient de

que depenen fortament de la temperatura del moment


23

Humitat de saturació.- és la quantitat màxima de vapor d’aigua que pot

contindre un metre cúbic d'aire en unes condicions determinades de pressió i

temperatura.

Humitat absoluta.- és la quantitat de vapor d’aigua per metre cúbic que

conté l'aire analitzat.

El vapor que es troba a l’atmosfera procedeix de l’evaporació de l’aigua dels oceans,

dels rius i llacs i dels sòls humits. El fet que s’evapore més o menys aigua depèn de la

temperatura i del nivell de saturació de l'aire. Açò significa que un aire amb baixa

humitat relativa pot admetre una gran quantitat de vapor de aigua procedent de

l’evaporació, mentre que un aire proper a la saturació no admetrà quasi vapor d’aigua

per més elevada que siga la temperatura.

Taula 1-V: Humitat Relativa (% del punt de rosada). Període 1961-1990.


7h 74,2 73,2 72,8 73,6 74,5 75,1 76,2 78.1 79,1 78,5 76,5 74,2 75,5

13h 54,7 52,5 51,4 53,2 56,6 57,8 59,1 60,2 58,3 56.5 55,5 55,6 56,0

18h 67,5 63,6 62,8 64,0 65,6 66,8 68,6 69,9 69,6 70,1 71,1 69,0 67,4

MITJANES 65,5 63,1 62,3 63,6 65,6 66,6 68,0 69,4 69,0 68,4 67,7 66,3 66,3

Font: Dades subministrades per CLIMADAT i l’INM.

Es pot observar com les mitjanes de la humitat relativa durant els mesos d’estiu

arriben a ser altes apropant-se als 70% d’HR, la qual cosa indica que la sensació de

calor, tal i com s’ha explicat anteriorment, siga major.


24

Taula 1-VI: Humitat Absoluta (mm de Hg de tensió de vapor). Període 1961-1990


7h 6,0 6,2 6,6 7,9 10,1 12,9 15,4 15,7 13,6 10,4 7,8 6,3 9,9

13h 6,9 7,0 7,5 8,4 10,6 13,4 16,4 17,1 15,0 11,6 8,7 7,3 10,8

18h 7,2 7,3 7,8 8,8 11,0 13,9 17,1 17,7 15,7 12,3 9,2 7,5 11,3

MITJANES 6,7 6,8 7,3 8,4 10,6 13,4 16,3 16,8 14,8 11,4 8,6 8,6 10,7

Font: Dades subministrades per CLIMADAT i l’INM.

• Insolació

Els valors mitjos mensuals d’insolació per al municipi d’Algemesí són de 219,5

hores/mes i d’una insolació anual de 2633,8 hores.

Gràfica 1-VI: Hores de sol per a cada mes segons les coordenades d’Algemesí.

Font: http://solardat.uoregon.edu/SolarData.html


25

1.4. HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA: AIGÜES SUPERFICIALS I

SUBTERRÀNIES.

1.4.1. LES AIGÜES SUPERFICIALS.

Els nostres rius.

És necessari entendre el riu sota la perspectiva ecològica; aquesta, el descriu com un

medi format per:

Així doncs, superposat a la necessitat de considerar la conca com unitat de

planificació i gestió dels sistemes fluvials i recursos hídrics, es planteja el concepte

multidimensional del riu, incorporant les relacions entre les parts enumerades.

Un element del riu sovint molt ignorat, són les RIBERES I PLANURES D'INUNDACIÓ.

Segons la Llei d'Aigües, les riberes són les parts laterals del llit que quedarien entre el

nivell d'aigües baixes i el de les crescudes ordinàries. Estan, doncs, definides

únicament per criteris de forma de la secció transversal. Però, en la majoria dels

casos, l'àrea d'influència continua més enllà, existint una banda ripària connectada

amb la dinàmica fluvial, que depèn de la humitat edàfica i la freqüència de les

avingudes, i representada en estat natural per una vegetació característica de ribera.

MEDI TERRESTRE

la conca

la ribera

MEDI AQUÀTIC

l'aigua


26

Imatge 1-III: Embassament d’Alarcón

És, per tant, important, ampliar el concepte de ribera establert per la Llei d'Aigües,

de forma que abrace també la zona afectada pel riu i lligada al seu funcionament.

Actualment les riberes presenten un gran nivell de degradació degut, generalment,

a la ignorància sobre el seu valor. Kusler (1985) apunta com a raons d'aquesta situació

les següents:

- Les riberes freqüentment no són considerades zones humides en sentit estricte i no

estan subjectes a cap legislació protectora.

- Els polítics i legisladors no tenen suficient informació específica sobre les necessitats

de protecció dels distints tipus de ribera, les raons per les quals cal protegir-les i els

tipus d'usos que deuen ser regulats.

Els rius que formen la xarxa fluvial que afecta els riberencs són:

• El Xúquer, com a riu principal i d’origen al·lòcton.

• El Magre.

• El Sellent.

• El riu Albaida, amb els seus afluents: el Cànyoles i el Clarià.

• El riu Verd, nascut a la comarca.

La xarxa fluvial es completa amb rambles i barrancs que, sense tindre règim d’aigües

continuat, en funció de la

pluviometria recullen les aigües

de les serres i les dirigeixen cap

al Xúquer o els seus afluents. En

la plana d’inundació aquesta

xarxa adquireix una gran

importància ja que té capacitat

d’inundar terres agrícoles i

alguna població en situacions

extraordinàries, al temps que


27

Imatge 1-IV: Embassament de Contreras

també té diverses funcions ecològiques de gran importància per al funcionament de la

pla d’inundació, recull els sobrants i les escorrenties del regadiu i els residus de

nombroses poblacions actuant com el sistema de retorn de les aigües al riu, manté una

vegetació pròpia de gran valor cultural i paisatgístic.

El riu Xúquer naix al turó de Sant Felip, als Monts Universals, a 1700 metres d’altitud

on li queden 467,5 km per arribar a la seua desembocadura a la Mediterrània en

Cullera, rebent aigües d’una conca de 21.578 km2. Primer baixa per la serralada de

Conca cap al sud, després, en el seu pas per La Manxa canvia bruscament de direcció i

adopta finalment la orientació Est – Oest coincident amb l’anomenada “Banda

estructural de Toledo”, la baixada de la plataforma manxega i l’entrada a les terres

valencianes es realitza a través del Caroig, on l’existència de pedra calcària provoca

fondes i espectaculars gorges amb ràpids i salts que han permès un intens

aprofitament hidroelèctric, per fi entra a la comarca per Sumacàrcer, on comença a

obrir-se la plana d’inundació, que amb una pendent mitjana del 0,6 % el porta per la

Ribera, realitzant nombrosos meandres entre Alberic i Alzira fins arribar mansament a

Cullera on s’uneix al mar.

El Magre és l’afluent esquerrà del Xúquer, amb

una conca d’influència de 1.543 km2 i un

recorregut de 126 km té una gran influència en el

comportament del Xúquer en la plana d’inundació,

com veurem després. El riu Sellent, afluent

dretà del Xúquer té una llargària de 13,5 km i un

conca d’influència de 274 km2. també per la dreta

aflueix el riu Albaida amb 1300 km2 d’influència

i 38 km de recorregut, a qui se li sumen el Clarià

(261 km2 i 24,4 km) i el Cànyoles (642 km2 i 63

km).

Els elements geològics que més condicionen la forma dels nostres rius son: les

característiques litològiques de les conques i les estructures del relleu.


28

Les característiques litològiques de la comarca conjuguen les influències dels dominis

geològics Bètic i Ibèric, que si bé ambdós han estat formats en la fase orogènica

Alpina, després han tingut fases sedimentàries diferents; així en el domini ibèric els

rius travessen sediments carbonatats, sobretot calcaris (riu Sellent, rambla Escalona,

riu Magre), mentre que al domini bètic les conques dels rius es desenvolupen en dos

tipus de materials, a les parts altes domina la roca calcària i a les parts baixes

materials tous com argiles i marges (riu Albaida, Cànyoles i Clarià). Les estructures del

relleu (anticlinals, sinclinals, fractures, extrusions, foses tectòniques, etc..) condicionen

el traçat de les artèries d’aigua, així alguns trams del Xúquer i tot el riu Magre estan

afectats per les estructures d’origen ibèric, mentre que el riu Albaida i el seus afluents

Clarià i Cànyoles reben la influència bètica.

La xarxa fluvial és jove en la escala de temps geològic, està formada a partir de l’etapa

Alpina, que origina el relleu actual a partir de una planura fonamental que apareix com

a resultat de la remodelació i colmatació de tot el relleu anterior, els nous rius

tendeixen a aprofitar els afloraments de materials menys resistents per marcar els seus

camins, començant la seua tasca de forjadors del paisatge, així la seua tasca és

excavar les valls a les serralades i construir terrasses fluvials amb els sediments

transportats, aquest ha estat el mecanisme fonamental pel qual s’ha format la part

principal de la Ribera, altres mecanismes són els cons de dejeccions dels barrancs de

les serres que emmarquen la plana i l’acció del mar que amb la formació dels

aiguamolls i les albuferes ha contribuït a la configuració actual de la façana costera

valenciana

Una vegada coneguda la formació dels nostres rius ara cal conèixer la seu principal

funció, la de conduir les aigües d’escorrentia; en l’estudi hidrològic considerarem els

factors que condicionen el règim fluvial, tant en quantitat com en qualitat, ja que el fi

darrer és el manteniment de la seua funcionalitat en l’ecosistema de La Ribera i

l’aprofitament humà del recurs aigua.

El règim d’un riu ve determinat per un conjunt de paràmetres o índex entre els quals

destaquen: el cabal anual, els cabals mensuals i la seua evolució, la irregularitat anual i

interanual, les crescudes i estiatges, etc., aquestos paràmetres varien d’un riu a un


29

altre i estan en funció de factors com el clima, el relleu, el tamany de la conca, la

cobertura vegetal present o el usos del sòl.

En el comportament dels rius de la comarca es poden distingir dos models: d’una

banda el Xúquer i d’altra la resta de rius mediterranis.

El Xúquer al llarg del seu recorregut presenta diverses incidències que el fan variar de

cabal de forma notable. Com hem dit naix als Monts Universals lloc d’intenses pluges,

amb mitjanes anuals superiors als 800 mm i on són freqüents les neus que al fondre’s

allarguen fins la primavera l’alimentació regular del riu.

Normalment les aigües altes es donen en primavera i tardor i les baixes en estiu i part

de la tardor. A la tardor les pluges mullen la terra i recarreguen els aqüífers; quan són

torrencials, la taxa d’escorrentia és elevada i el cabal del riu augmenta; quan acaben

les pluges disminueix la crescuda i el cabal torna a ser escàs però sostingut per la

infiltració. En hivern i primavera no solen donar-se precipitacions torrencials i per tant

els cabals no son excessius, en estiu es suma la manca de pluges a la sequera de

l’estació fent que molts rius arriben inclòs a assecar-se.

El Xúquer quan arriba a Conca presenta un cabal relatiu de 11,4 L/km2/s, però en

endinsar-se en La Manxa, amb la reducció de les precipitacions i la minva de les

escorrenties, ja que en aquesta zona son abundants les zones endorreiques (zones

tancades que no vessen les seues escorrenties al riu) el cabal es redueix a poc més de

3 L/km2/s, igual li passa al seu principal afluent, el Cabriol. A la Masia de Mompó, quan

acaba d’eixir del Massís del Caroig el cabal del Xúquer tan sols és de 2,75 L/km2/s. Són

els naixements del riu i els seus afluents de la conca mitjana qui tornen a elevar el

cabal mitjà del riu.

A banda d’aquestes irregularitats en el cabal al llarg del seu recorregut, el Xúquer

també pateix una irregularitat interanual, menys acusada que els altres rius, però

també considerable, la irregularitat interanual s’obté dividint el cabal mitjà de l’any més

abundant pel cabal mitjà de l’any més sec.


30

Irregularitat interanual del rius de la comarca.

Un element determinant al règim fluvial dels nostres rius és l’efecte regulador,

aparegut les darreres dècades per acció dels embassaments.

Si bé és cert que l’activitat humana ha aconseguit modificar els règims fluvials amb els

embassaments fins al punt de invertir el ritme circulatori, ja que ara les soltes dels

embassaments marquen el període d’aigües altes de maig a novembre, amb pic en

juliol – agost; també és cert que l’efecte regularitzador plurianual sols existeix amb els

grans embassaments, no amb els xicotets, que sols poden aspirar a regular l’estiatge

emmagatzemant aigua la temporada de pluges. A més a més, la localització interior

dels grans pantans fa que tinguin una incidència escassa en la regulació de les

avingudes naturals.

Taula 1-VII: Índex d’irregularitat interanual dels rius de la Ribera.

Riu Irregularitat interanual

Xúquer 4,8

Cabriol 5,3

Magre 33

Albaida 6,1

Font: Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

En la mateixa capçalera del Xúquer hi ha l’embassament de La Toba i, més avant,

l’embassament d’Alarcón, de grans proporcions, ja que amb 1.112 Hm3 governa una

conca de recepció d’uns 3000 km2. Si es considera que l’embassament de Contreras,

sobre el Cabriol té una conca de recepció semblant, més les zones endorreiques

manxegues i la zona regulada per l’embassament de Forata sobre el Magre, que és

d’uns 1000 km2, trobem que de la conca del Xúquer, 21.478 km2, queden per regular

de forma eficient uns 11.000 km2, que es troben en unes tres quartes parts per dalt de

la pressa de Tous i la resta repartits entre La Ribera i les conques del Magre aigües

avall de Forata, el Sellent i l’Albaida.


31

Imatge 1-V: Pressa de l’embassament d’Alarcón.

Així que, per explicar el comportament del Xúquer, queda com a element determinant

l’activitat humana representada per l’acció directa sobre el riu amb assuts o sèquies i la

indirecta amb extraccions dels aqüífers. Aquest tema s’explica amb detall a l’apartat de

Flux de l’aigua, dins del capítol de Gestió dels recursos.

1.4.2. LES AIGÜES SUBTERRÀNIES I ELS POUS.

Funcionament del Caroig Nord.

La unitat d’estudi de la hidrologia subterrània és la unitat hidrogeològica, que és la

zona que comparteix les mateixes característiques en la circulació subterrània d’aigua.

Aquesta unitat hidrogeològica està relacionada amb la unitat geològica del terreny ja

que, són els distints factors geològics els que condicionen el moviment de les aigües

subterrànies. Les unitats hidrogeològiques que afecten a La Ribera són:

Caroig Nord

Caroig Sud

Serra de les Agulles

Plana de València Sud


32

Funcionament del Caroig Nord.

A l’oest de La Ribera trobem aquesta unitat, que està molt ben delimitada pel nord,

oest i sud, ja que llinda amb afloraments del Triàsic que la separen d’altres materials,

l’aqüífer ve representat pels materials del Cretàcic que formen sèries molt potents en

alçada, i que són permeables per karstificació. En aquesta unitat es troben els termes

municipals de Millars i Dos Aigües, així com el de Tous, per on entra el riu a la

comarca. La unitat és molt important ja que té una gran capacitat de càrrega per aigua

de pluja, estimada en 150 Hm3/any.

Les descàrregues es poden veure a l’apartat de Flux de l’aigua

El Caroig sud.

És un gran embassament subterrani d’aigua, ja que està envoltat per totes les seues

vores, excepte pel sud-est (Canals i l’Alcúdia), per materials impermeables; els

materials del aqüífer són el mateixos que els del Caroig Nord. La càrrega és també per

pluja i està al voltant dels 155 Hm3/any. La descàrrega no afecta directament a La

Ribera, ja que alimenta als brolladors de Navarrés, l’Albufera d’Anna i el riu Los Santos,

però indirectament hi arriba ja que el riu Cànyoles rep les seues aigües a partir de

Canals i, d’alguna manera, arriba fins el Xúquer.

La Serra de les Agulles.

Es troba al sud de La Ribera i la unitat hidrogeològica es redueix a la pròpia serra, per

tant és de reduïdes dimensions; els materials dels aqüífers principals són del Cretaci

superior, l’aigua s’acumula entre les fissures de les roques, producte de la dissolució i

karstificació de les mateixes.

La càrrega es produeix per infiltració de l’aigua de pluja, amb un volum estimat en 50

Hm3/any, la infiltració per regadius és escassa (5 Hm3/any) ja que els recs es donen


33

majoritàriament fora de la zona. Les eixides i el balanç poden veure’s a l’apartat de

Flux de l’aigua.

Abasta les muntanyes de Carcaixent i del Toro, la vall d’Aigües Vives i la Serra de les

Agulles, Cavall Bernat i les Creus, amb una superfície de 90 km2 està ocupada

completament per formacions del Juràssic-Cretàcic, que són formacions aqüífers d’alta

permeabilitat i que tenen capacitat d’emmagatzemar 55 Hm3 d’aigua cada any pel

règim de pluges mediterrani (cal recordar que la dotació de la Reial Sèquia d’Algemesí

per a tota l’horta és de 20 Hm3/any, almenys així és teòricament ja que els darrers

anys se n’ha disposat de molta menys), d’aquesta quantitat més de la meitat va a la

unitat hidrològica de La Plana de València.

El riu Xúquer voreja la unitat per la part superior, el riu Barxeta (no confondre amb el

barranc de Barxeta) per la inferior i l’Albaida per l’esquerra. La pluviometria anual

oscil·la entre el 600 i els 750 mm de precipitació, i és major al centre de la unitat

mentre que disminueix cap a les vores. L’evapotranspiració és de 900 mm anuals.

Geològicament la unitat es caracteritza per l’edat dels seus materials que van des del

Triàsic, (materials més vells situats al fons i impermeables) al quaternari (materials

joves i molt permeables). La disposició normal dels estrats i el seu comportament

hidrogeològic permeten distingir dos trams amb capacitat per guardar aigua separats

per un conjunt d’estrats de baixa permeabilitat.

1. El primer és el tram aqüífer del Juràssic, sobre aquestos materials

impermeables hi ha estrats de calcàries i dolomies d’alta permeabilitat

per guardar aigua, és aqüífer molt profund i al estar en contacte amb

els materials del Juràssic que són prou salin donen una aigua no massa

adequada.

2. El segon tram aqüífer són materials calcaris del cretàcic presenta un

important grossor, aproximadament 750 m, és un aqüífer lliure

amplament representat en tota la unitat, que en la zona de la Barraca

d’Aigües Vives i l’Estret es troba karsteritzat, és a dir fissurat i amb

gran capacitat de circulació d’aigua.


34

La unitat està sotmesa a una intensa fracturació per la presència de falles i

cavalcaments de materials impermeables, açò fa que pugen distingir-se quatre zones o

aqüífers en la unitat:

Aqüífer de Corbera d’Alzira, situat al nord de la unitat, és menut i està

desconnectat de la resta de sectors per materials de baixa conductivitat.

Aqüífer de Favara ocupa el nord-oest de la unitat també separat de la

resta per materials del Juràssic poc permeables.

Aqüífer d’Alzira – Tavernes. Correspon a les serres de la Murta, del

Cavall i de les Agulles, es troba l’aqüífer del cretàcic i el del Juràssic

baix, pot produir-se connexió ja que el sector presenta nombroses

falles.

Aqüífer de Algemesí–Benifaió. Ocupa la resta de la unitat, és el més

gran, presenta també els dos aqüífers, en superfície el cretàcic i en

profunditat el Juràssic.

La Plana de València Sud.

Aquesta és la Unitat hidrogeològica més gran i la que afecta de forma més directa a la

Ribera Alta. Limita la unitat per l’oest amb la unitat del Massís del Caroig, pel sud amb

la Serra de les Agulles, per l’est amb el mar i per nord amb la Plana de València Nord.

Aquesta unitat es caracteritza per la presència d’un aqüífer multicapa, que té , al

menys, dos trams permeables ben diferenciats. El superior presenta alternança de

materials de dipòsit quaternari, constituïts per sorres, llims, argiles, amb taques de

grava, més o menys cementada i continues, però amb una considerable permeabilitat.

Ocasionalment, quan es troben materials més durs com conglomerats o roques

calcàries, la karstificació ha fet molt permeables aquestos materials. Separat del tram

anterior per una capa argilosa i llimosa o margosa, que actua com a aqüitard, es

localitza una altra formació permeable, més fonda, formada per materials sorrencs, i

llimós, de permeabilitat més reduïda que el superior, la base d’aquesta capa està

formada per materials marga - argilosos que donen la impermeabilitat a l’aqüífer.


35

Entre la recàrrega per pluges, reinfiltracions i alimentacions laterals arriba a un total de

160 Hm3/any.

La tendència marcada en la piezometria els darrers anys és un descens acumulat dels

nivells freàtics que oscil·la entre 2 i 10 metres.

1.5. FLORA I DOMINIS DE VEGETACIÓ.

Introducció.

Amb la finalitat d’entendre millor les peculiaritats florístiques d’Algemesí és convenient

fer una breu introducció a alguns conceptes botànics.

En primer lloc cal parlar de la Corologia, que és la branca de la Biogeografia que

estudia els patrons de distribució de les espècies i comunitats i té per objectiu definir

unitats biogeogràfiques, àrees definides per posseir una sèrie de comunitats i espècies.

La Biogeografia estableix quatre nivells bàsics: Regne, Regió, Província i Sector.

Cadascuna d’elles son unitats territorials continues i normalment es delimiten en base

als endemismes que contenen (ja es tracte d’endemismes a nivell de famílies, gèneres

o espècies).

En general es diferencien sis regnes de flora i vegetació:

• Holàrtic

• Paleotropical

• Neotropical

• Capenc

• Australià

• Antàrtic

Tot Europa pertany al regne Holàrtic. En el nostre context, dins d’aquest regne es

diferencien dos Regions, l’Eurosiberiana i la Mediterrània, amb una clara diferència: la


36

Mediterrània pateix una sequera estiuenca que no es dóna en el mòn eurosiberià,

marcant dràsticament les característiques de la vegetació.

Excepte la franja cantàbrica, tota la Península Ibèrica s’inclou en la Regió Mediterrània.

El territori valencià s’engloba pe tant en la Regió Mediterrània, subregió Mediterrània

occidental, i es reparteix entre tres províncies: Valenciano-Catalano-Provençal,

Castellano-Maestrat-Manxega, i la Murciano-Almerienca.

Però a fi de dotar-nos d’instruments per a la comprensió de la vegetació, cal parlar

també de Bioclimatologia, ciència que estudia la relació existent entre els éssers vius i

el clima. Es diferencia de la climatologia en què utilitza paràmetres i unitats que estan

relacionades i definides per les espècies i les biocenosis, és a dir, amb significat

biològic.

Els factors climàtics que més influeixen sobre les comunitats vegetals són la

precipitació i la temperatura. En funció de la primera es defineixen els ombroclimes, i

la segona defineix els termoclimes.

La temperatura canvia amb l’altitud (també degut a situacions microclimàtiques

propiciades per l’orografia i altres), per això en cada lloc el relleu fa que aparega una

zonació altitudinal de la vegetació, degut principalment al progressiu descens de la

temperatura amb l’altitud (termoclima).

Així, conforme es puja en altitud, es va passant per diferents intervals tèrmics

anomenats estatges bioclimàtics que porten una vegetació pròpia associada. Per a la

Regió Mediterrània, que és on s’inclou la Comunitat Valenciana, es distingeixen 5

estatges bioclimàtics:


37

Taula 1-VIII: Estatges bioclimàtics.

ESTATGE T (ºC) m (ºC) M (ºC) It

Inframediterrani >19 >10 >18 >470

Termomediterrani 17 a 19 5 a 10 14 a 18 360 a 470

Mesomnediterrani 13 a 17 -1 a 5 8 a 14 200 a 360

Supramediterrani 8 a 13 -4 a -1 3 a 8 70 a 200

Oromediterrani 4 a 8 -7 a -4 0 a 3 -30 a 70

Crioromediterrani <4 <-7 <0 <-30

Font: Elaboració pròpia. T: temperatura mitjana anual. M: mitjana de les màximes del mes més fred m: mitjana de les mínimes del mes més fred It: índex de termicitat ( It = (T+m+M)10)

Però, al territori valencià, no apareix cap zona amb termoclima crioromediterrani i,

l’oromediterrani, sols es dóna als punts més elevats i freds del Penyagolosa i Turó

Calderón (Racó d’Ademús).

Per una altra banda, dins de cada estatge es poden donar diferències en la vegetació,

segons siga un o un altre l’ombroclima que aparega. És a dir, que dins d’un mateix

estatge es poden considerar distints ombroclimes, la qual cosa determinarà

vegetacions diferents.

A la Regió Mediterrània es consideren 6 ombroclimes:

Taula 1-IX: Ombroclimes mediterranis

OMBROCLIMA P (mm)

Àrid <200

Semiàrid 200 a 350

Sec 350 a 600

Subhumit 600 a 1000

Humit 1000 a 1600

Hiperhumit >1600



38

Es pot veure com domina l’ombroclima sec i subhumit. El semiàrid apareix a les

comarques de més cap al sud i, localment, també en alguns punts d’interior (Camp de

Túria i Racó d’Ademús), mentre que l’humit apareix en punts de la Safor i Maestrat.

Algemesí posseeix un It de 368 i per tant correspon a un termoclima termomediterrani

inferior (molt a prop del mesomediterrani), i ombroclima subhumit (700 mm anuals de

precipitació).

Amb açò, es pot dir que la Ribera pertany a la província Valenciano-Catalano-Provençal

i, dins d’aquesta, al Sector Setabense. Amb un termoclima termomediterrani i

ombrolima subhumit, la seua vegetació correspon a la Classe Quercetea ilicis.

Dins d’aquesta classe diferenciem per una banda l’Ordre Quercetalia ilicis, que són els

alzinars, carrascars i suredes; i per l’altra l’Ordre Pistacio-Rhamnetalia alaterni, que

agrupa els coscollars i llentisclars que formen la vegetació permanent dels crestalls i

morrots, o etapes de substitució dels carrascars i alzinars, i fins i tot representenla

vegetació potencial en els territoris més meridionals del territori valencià.

La vegetació correspon a la sèrie termo-mesomediterrània setabense i valenciano-

tarraconense sec-subhumida basòfil·la de la carrasca Rubio longifoliae-Querceto

rotundifoliae sigmetum.

Aquesta sèrie pertany a la classe Quercetea ilicis, ordre Quercetalia ilicis, aliança

Querco rotundifoliae-Oleion sylvestris, la qual presenta com a elements diferenciadors

front a les altres aliances de Quercetalia ilicis taxons termomediterranis termòfils com

Chamaerops humilis, Ceratonia siliqua, Olea europaea subsp. Sylvestris, Osyris

quadripartita, etc.

Pel que fa a l’ordre Oleo sylvestris-Ceratonion siliquae dins d’aquest grup apareix a

l’àrea d’estudi la sèrie de Querco cocciferae-Pistacietum lentisci, sèrie

termomediterrània setabense i valenciano-tarraconense semiàrida-seca de Pistacia

lentiscus (Querco cocciferae-Pistacio lentisci sigmetum), que actua com a vegetació

potencial en les solanes més eixutes i asolellades i com a etapes de substitució dels

boscos mediterrànis de Quercetalia ilicis.


39

Finalment apareixen les brolles de romaní Hellianthemo cinerei-Thymetum piperellae.

Contrariament a aquesta descripció, hi ha l’escola d’autors catalans (Bolòs, 1967;

Folch, 1981) que consideren que les formacions boscoses que pogueren apareixer o

haver existit a la Ribera serien en realitat poblacions finícoles d’alzinars localitzades en

els sòls més profunds i humits, constituint una variant més termòfil·la i seca dels

alzinars catalans litorals.

Els alzinars son les formacions típiques de l’alzina Quercus ilex subsp. ilex que s’estén

per les terres litorals des de Barcelona fins a Pirineus, buscant climes no continentals i

humits. Cap aq l’interior peninsular, amb climes continentals i contrastats i més

xericitat es fan els carrascars, típics de les terres interiors peninsulars.

D’acord amb aquesta escola, els carrascars de l’interior del Territori valencià són

penetracions dels carrascars continentals manxecs dels estatges mesomediterranis.

Mentre que a les zones termomediterrànies valencianes només aparèixen, en els llocs

més favorables com barrancades amb sòls més humits i frescos, varietats dels alzinars

catalans. La resta seria terra de coscollars.

És d’acord amb aquesta línia que alguns autors defensen parlar de l’existència de la

sèrie mesomediterrània catalana de l’alzina Viburno tini-Quercetum ilicis dins de

l’aliança Quercion ilicis. Aquestes formacions són pròpies de zones meso-

supramediterrànies d’exigències ombròfiles i oceàniques, i porten l’alzina Quercus ilex i

no pas la carrasca Quercus ilex subsp. rotundifolia. Això vol dir que junt amb la

carrasca també hauriem tingut pressència de l’alzina.

En oposició a aquesta interpretació està la primera, la que postula l’escola de Rivas

Martínez (Costa i Col, 1982; Rivas Martínez, 1987) que interpreten el carrascar termòfil

com la vegetació potencial del territori termomediterrani, estimant que els coscollars i

llentisclars son etapes de substitució o vegetació permanent dels sòls més rocallosos i

secs.


40

L’adscripció a una o altra escola no és objecte d’aquest treball ni considerem que siga

el lloc per debatre’n el tema. No obstant això de l’estudi de les terres de la Ribera i, per

extensió, les carcaixentines, podrien concloure que efectivament ens trobariem davant

d’una vegetació potencial del carrascar termòfil, com així ho podria atestiguar la

pressència de formes clarament pertanyents a la carrasca Quercus ilex subsp.

rotundifolia que, de forma molt aïllada i dispersa, encara apareixen. Tanmateix, la clara

dominància dels coscollars podria ser deguda a l’antiga degradació d’aquestes terres

(incendis, transformacions agràries, etc.).

Amb tot açò es pot fer una síntesi de la vegetació pròpia de l’àrea d’estudi, enclavada

corològicament en la Província Catalano-Valenciano-Provençal, Sector Setabense, i dins

l’estatge termomediterrani subhumit:

Sèrie de vegetació Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum

CARRASCAR

Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae

Quercus rotundifollia

Rubia peregrina

Osyris quadripartita

Rhamnus oleoides

Phillyrea angustifolia

Juniperus oxycedrus

Smilax aspera

Lonicera implexa

Clematis flammula

Chamerops humilis

En valls fresques i sòls profunds i frescos s’enriqueix amb Fraxinus ornus, Hedera

helix, Pistacia terebinthus.


41

COSCOLLAR

Querco cocciferae-Pistacietum lentisci

Quercus coccifera

Pistacia lentsicus

Chamaerops humilis

Ceratonia siliqua

Rhamnus alaternus

Daphne gnidium

Asparagus acutifolius

Smilax aspera

Rubia peregrina

Pinus halepensis

Olea sylvestris

I en sòls frescos o sense sequera estiuenca forta: Myrtus communis.

MATOLLAR

Helianthemo cinerei-Thymetum piperellae (Rivas Goday 1958) Costa & Peris

1984

És l’associació pròpia de l’àrea d’estudi i la més estesa del sector Setabense. Està

caracteritzada per:

Thymus piperella

Teucrium aureum subsp. latifolium

Helianthemum cinereum subsp. rubellum

Helianthemum marifolium

Altres elements diferencials dels territoris com la Ribera:

Erica multiflora

Ulex parviflorus subsp. parviflorus

Thymelaea tinctoria

Anthyllis cytisoides

Globularia alypum


42

1.5.1. LA VEGETACIÓ CLIMATÒFILA

Segons assenyala Manuel Costa en "La Vegetació al País Valencià" (Universitat de

València, 1986) el terme municipal d'Algemesí se situa, corològicament, en el sector

xativí de la província Catalano-Valenciano-Provençal-Balear. La vegetació climatòfila

potencial podria quedar determinada per la vegetació edafòfila que es localitzaria en

les riberes dels rius, tant el Xúquer com el Magre. Potencialment i, en paral·lel des del

propi llit, s’haurien de trobar, successivament, salzedes, xoperes i omedes, com a

elements bàsics de la vegetació ripària. Les antigues vegetacions naturals sorgides com

a conseqüència del clima i del substrat natural, els dos factors bàsics que condicionen

la flora, han desaparegut quasi totalment de la plana al·luvial quaternària dels rius

Xúquer i Túria.

A penes queden relíquies d'aquelles primitives vegetacions. És el cas de la Devesa del

Saler i alguns llits de barrancs. La transformació antropogènica de la vegetació ha

arribat a alterar, quasi per complet, el paisatge vegetal, no sols en el seu origen sinó

també en les successives remodelacions que al llarg dels segles s'han succeït.

Nombroses comunitats vegetals han desaparegut i s'han implantat altres que, com la

del taronger, no tenen més de 60 anys.

La realitat mostra només restes empobrides d'aquestes comunitats, en trams molt

limitats, on coexisteixen peus de Salix eleagnos (Sargatillo), i Populus alba (Xop),

acompanyats majoritàriament per Rubus ulmifolius (Esbarzer) i Arundo donax (Canya).

L'activitat humana, mitjançant la transformació del llit natural amb zones per a cultiu,

ha substituït aquesta vegetació per una altra caracteritzada per comunitats nitròfiles i

camps de cítrics, deixant, no obstant, una estreta franja on sobreviuen alguns

exemplars representants de la vegetació potencial.


43

Imatge 1-VI: Uns dels paratges on encara queda vegetació climatòfila al terme d’Algemesí.

Correspon al riu Magre al seu pas per Algemesí.

Just on desemboca el riu Magre al riu Xúquer hi ha una zona denominada “La Xopera”.

Aquesta zona és un paratge natural de gran importància ecològica, ja que constitueix

l'únic bosc de ribera que hi ha actualment a la comarca.

En la zona d'horta, es parla de sèquies més que de barrancs ja que, els llits,

arrepleguen gran quantitat de l'aigua sobrant dels cultius de regadiu que es donen en

aquesta part del terme municipal que presenten amb major freqüència aigua. La

vegetació predominant està formada per Iris pseudacorus (Lliri groc), Althaea

officinalis, Rumex conglomeraels teus, Lycopus europaeus (Peu de llop), Polygonum

salicifolium i Phragmites australis (Canyís), com a espècies característiques i

bioindicadores.


44

Imatge 1-VII: Sèquia Nova al seu pas per la zona de marjal del terme municipal d’Algemesí.

Dins dels cultius, és majoritària la citricultura, on també es donen cultius d'hortalisses i

fruiters, que s’alternen i inclús, en algun cas, s’intercalen amb els cítrics. Així, els cítrics

ocupen un lloc preponderant, amb dues mil hectàrees dedicades al cultiu de taronja i

mil cent hectàrees al de mandarines. Però, a més, compta amb quatre-centes

hectàrees dedicades al cultiu d'arròs, encara que aquest ha disminuït respecte

d’èpoques passades. Els fruiters ocupen cent cinquanta hectàrees de terreny i les

hortalisses quatre-centes. Altres cultius com el cacauet, que en el passat foren molt

importants, en l'actualitat ocupen tan sols dues hectàrees.

No es detecta presència important d'espècies exòtiques al terme municipal, llevat

d'excepcions molt puntuals i, quasi sempre amb caràcter ornamental, molt pròximes a

les cases agrícoles. Cal destacar la presència, molt freqüent, de palmeres en les zones

periurbanes, corresponents a cases de camp, on coexisteixen Phoenix canariensis i P.

dactylifera, donant caràcter i diversificant el paisatge agrícola. La vegetació d’origen


45

antròpic, sorgeix en un territori com a conseqüència de l'alteració dels ecosistemes

vegetals per l'activitat de l'home i els animals.

Hi ha tres tipus de vegetació derivada de l'activitat antròpica:

- Arvense, és la pròpia de camps de cultiu, generalment són anuals, ja que estan

adaptades a suportar les tasques agrícoles.

- Ruderal, és la que es desenvolupa als voltants dels habitacles humans, com ara

solars, emprius i corrals.

- Ruderal–viària, és la que s'estableix als marges de camins i carreteres.

Com a conseqüència de l’abundància de cultius de cítrics al municipi d'Algemesí, un

tipus de vegetació arvense, molt estesa i característica, és la que s'observa en

primavera en aquestos camps. Es tracta de comunitats adaptades a condicions

subombròfiles, dominades per l’“agret” (Oxalis pes-caprae). Als camps de cultiu, com a

males herbes, es desenvolupa la comunitat tardorenca-primaveral de blets

(Chenopodium sp. pl.) amb malves (Malva parviflora, Malva nicaeensis, Malva neglecta,

Lavatera cretenca) i “citró” (Sisymbrium irio). No obstant això, a l'estiu, aquesta

comunitat és reemplaçada per la comunitat de “serrets” (Setaria sp. pl.) amb amarants

(Amaranthus sp. pl.) i mills de galls (Echinochloa sp. pl.).

També cal destacar la vegetació urbana i suburbana d'òptim estiuenc-tardorenc dels

emperadors (Bassia scoparia subsp. densiflora), amarants (Amaranthus sp. pl.) i bledes

(Chenopodium sp. pl.). Si la vegetació arvense és rica, la ruderal i ruderal-viària també

ho són. Dins d'aquella cal destacar-ne les comunitats subnitròfiles de marges de

camins, carreteres i sendes. Entre elles, i amb òptim primaveral, destaquen els

pasturatges dominats per l'espigadella (Hordeum murinum subsp. leporinum) que

s'enriqueix amb l’“herba dels boligs” (Aracyclus valentinus), Lophochloa cristata,

Lamarckia auria i Asphodelus fistulosus.


46

1.5.2. LA VEGETACIÓ DE RIBERA

A les riberes existeix un predomini dels boscos de galeria. Es tracta de boscos amb una

clara zonació, que des de la vora cap a l’interior s’estructuren de la següent forma:

Salzedes

En contacte directe amb la ribera i l’aigua. Són formacions dominades per Salix

eleagnos, Salix purpurea.

Xoperes

Hi apareix el Populus alba, acompanyat per un estrat herbaci on destaca Vinca

difformis, Solanum dulcamara, Hedera helix, Rubus spp., etc. També és possible

trobar-hi espècies com Crataegus monogyna.

Omedes

Formen la banda més externa, ja en contacte amb la vegetació climàcica, si bé

encara necessiten sòls profunds i humits. Estan dominades per Ulmus minor, arbre

al que acompanyen altres espècies com Rubus spp., Crataegus monogyna, Hedera

helix, Acanthus mollis, i en les zones on la vegetació arbrada ha desaparegut hi

entren els joncs i el fenàs.

Als rius i riberes la vegetació mostra una clara, així com important influència, de les

alteracions antròpiques. Els fèrtils sòls riberencs d’Algemesí, d’igual manera que els de

la resta de la comarca, han estat transformats en cultius per tot arreu.


47

Imatge 1-VIII: Bosc de ribera al riu Xúquer. Xopera de Populus alba.

Aquest fet ha canviat radicalment la seua fisonomia original. Els barrancs i rius tot just

presenten comunitats vegetals originàries. Cultius i formacions nitròfil·les substitueixen

omedes, xopedes i salzedes.

Malgrat açò, encara es poden trobar representacions dignes dels boscos riparis. Així, al

pas del riu Xúquer per Algemesí, sobretot al paratge natural de la Xopera, s’observen

xoperes de Populus alba amb alguns fleixes Fraxinus angustifolia i peus aïllats d’oms

Ulmus minor.


48

Imatge 1-IX: Bosc de ribera del riu Xúquer.

Com a acompanyament de l’estrat arbori apareixen altres espècies com la vinca (Vinca

difformis), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), Dorycnium rectum, etc. En la resta de trams hi

dominen espècies com Arundo donax, Rubus ulmifolius, etc. afavorides per l’acció

antròpica.


49

1.6. LA FAUNA

En aquest apartat es pretén donar una visió general de la fauna que es pot trobar al

terme d’Algemesí. Les característiques del treball no permeten un tractament

sistemàtic del tema, per la qual cosa es posa atenció a aquells aspectes més rellevants.

L'estat de desforestació que presenta aquesta zona del terme, limita la possibilitat

d'ubicació de nombroses espècies animals que requereixen la presència d'una coberta

vegetal capaç de satisfer les seues necessitats biòtiques.

Entre la fauna terrestre, no es compta amb la presència d'individus catalogats com

d'especial interés o en perill d'extinció donada la important transformació de les

condicions climàtiques del territori per la implantació tradicional dels cultius. Això és

així excepte en les àrees de marjal entre les que es troba, en l’anomenada Partida del

Barranc, la llacuna del Samaruc, envoltada pels camps d'arròs.

Ací fou creat l'any 1996 amb la protecció del projecte LIFE de la Unió Europea i sota la

tutela de l'Ajuntament d'Algemesí i la Conselleria de Medi Ambient, una reserva per a

conservar espècies autòctones de flora i fauna en perill d'extinció, com és el cas del

fartet i el samaruc (peix autòcton de xicotetes dimensions, que només es troba a la

Comunitat Valenciana).


50

Imatge 1-X: Ortofoto de la Llacuna del Samaruc.

Imatge 1-XI: Detall de dos exemplars de samaruc (Valencia hispanica), dalt el mascle i baix la

femella.


51

A les zones urbanes és fàcil esperar la presència d'espècies com són la rata comuna

(Rattus norvergicus), la rata negra (Rattus rattus), i el ratolí comú (Mus musculus).

Un grup de gran interès faunístic són els quiròpters. Entre aquestos, es troben les rates

penades, de les quals hi existeixen diverses espècies a la zona, totes elles de gran

interès degut que es tracta d’insectívores molt efectives. Algunes d’aquestes espècies

es poden trobar a les zones perifèriques del nucli urbà (magatzems i vivendes

antigues), com és el cas de la rata penada comuna (Pipistrellus pipistrellus).

En aquesta mateixa àrea, on es va perdent el caràcter urbà, es troben, dins dels

rèptils, el dragó (Tarentola mauritanica) i el dragonet (Hemidactylus turcicus); també,

les sargantanes ibèriques (Podarcis hispànica) i la sargantana cua-roja

(Acanthodactylus erythrurus).

Imatge 1-XII: Detall de la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica).

L'avifauna està clarament dominada per Passeriformes com el teuladí i el teuladí morisc

(Passer domesticus i P. montanus) i l’estornell i l’estornell negre (Sturnus unicolor i S.

vulgaris). Puntualment, es troba també l'oroneta cuablanca (Delichon urbica) i

l'oroneta (Hirundo rústica).


52

A les zones de cultiu, destaca la potencial presència de múrids (Rattus spp. i Mus

spp.), molt lligats a l'activitat humana; de forma molt més escassa, la musaranya

comuna (Crocidura russula) i la musaranya nana (Suncus etruscus). També es pot

observar la presència de l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), encara que no és massa

freqüent.

De rèptils, se n'assenyalen 4 tipus de colobres: la serp verda (Malpolon

monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp de collar (Natrix natrix) i la

serp pudenta (Natrix maura), totes elles comunes. A altres biòtops també es pot

observar la presència de la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) i la

cuallarga (Psammodromus algirus).

Es nombra també el fardatxo (Lacerta lepida), la presència del qual es vincula a camps

de cultiu de secà pròxims a zones muntanyoses; el mateix pot dir-se de la lluenta

(Chalcides bedriagai), de presència més reduïda.

Entre els amfibis, es troben exemplars de gripau comú (Bufo bufo), gripau corredor

(Bufo calamita), tòtil (Alytes obstetricans) i gripauet (Pelodytes punctatus); junt amb

ells, no és estrany veure la granota verda (Rana perezi), espècies molt lligades a

l’existència de basses de reg o sèquies relativament netes.

El nombre d'espècies de l'avifauna és molt més ampli i, inclús, es poden diferenciar

associacions predominants en funció del cultiu majoritari.

Així, en les zones dedicades al cultiu de cítrics, majoritària al terme municipal, es

detecta un major nombre d'espècies. Entre elles es troben la palput (Upupa epops), la

cadernera (Carduelis carduelis), l’esmerla (Turdus merula), el totestiu (Parus major) i

altres espècies pròpies de la zona.


53

Imatge 1-XIII: Detall del Totestiu (Parus major).

En zones on hi ha cultius de secà, la presència més destacable correspon a la

busquereta emmascarada (Sylvia hortensis), acompanyada per diverses espècies de

tords, i menys freqüent, la cogullada vulgar (Galerida cristata).

El porc senglar (Sus scrofa) és el mamífer més gran que es pot veure a la comarca.

Aquest no és fàcil de veure ja que té costums nocturns, ix a buscar l’aliment furgant

entre les arrels de les zones de cultiu. A més, es tracta d’un animal molt esquerp pel

que el màxim que es pot trobar són les seues petjades o la terra remoguda als camps

de cultiu.

El depredador més polivalent és la rabosa (Vulpes vulpes), perfectament adaptada a

conviure prop de l’home on troba el complement alimentari que hi necessita. Els

gossos i els gats assilvestrats exerceixen també el paper de predadors.

A les zones de ribera corresponents a l'àrea determinada per l'existència de llits que

presenten de manera contínua aigua i la vegetació pròpia que el circumda (bàsicament

al riu Xúquer), la fauna que es podria trobar en aquest biòtop s’empobreix bastant de

la potencial, sobretot a nivell d'ictiofauna, de la qual és difícil determinar amb exactitud

el seu estat actual. Tot açò és palès que la càrrega d'aigües residuals augmenta a

mesura que el Xúquer s'endinsa dins de la comarca geogràfica de la Ribera. S'estima

que a la zona limítrof amb el terme municipal de Sumacàrcer (part oest de La

Garrofera), es troben les aigües més netes i, per tant, es pot trobar barb comú (Barbus


54

bocagei) i carpa (Cyprinus carpio), espècies bioindicadores d’una bona qualitat de les

aigües.

Espècies migratòries com l'anguila, subjecta a l'existència contínua de cabal, es

nombren en diferents estudis però, donades les condicions de qualitat de les aigües al

llit del Xúquer, és problemàtic determinar actualment la seua presència.

L'existència d'amfibis sí que és més clara, sobretot a la zona d'horta, on les sèquies

presenten aigua gran part de l'any. Les espècies principals, com s’ha dit anteriorment

són, el gripau cavador (Pelobates cultripes), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau

corredor (Bufo calamita) i el tòtil (Alytes obstetricans).

De mamífers, a les zones de ribera, s’assenyala la presència de l'eriçó comú (Erinaceus

europaeus), les dues espècies de musaranyes, el ratolí (Mus musculus) i la rata

comuna (Rattus norvegicus). No obstant això, cada vegada és més difícil trobar la rata

d’aigua (Arvicola sapidus) que ha sigut desplaçada per les espècies més cosmopolites.

Els rèptils es limiten a la presència de les colobres ja mencionades al biòtop agrícola.

Les aus representen el grup més abundant de vertebrats de la comarca. A la Ribera

Alta es troben espècies permanents i passatgeres; aquestes últimes visiten la comarca

sols durant una època a l’any o bé estan de pas cap a zones d’hivernada o de cria.

L'ornitofauna, per tant, presenta una major diversitat en aquest ecosistema; entre

altres espècies, es poden trobar les bugaderes (Cueta spp.), la xitxarra de canyar i el

busquerot (Acrocephalus scirpaeus, A. arundinaceus), les espècies migratòries com el

blavet (Alcedo atthis), la garseta blanca (Egretta garzetta) i l’agró blau (Ardea cinerea).

Habitants dels ambients aquàtics dels barrancs són les polles d’aigua (Gallinula

chloropus) i les fotges comuns (Fulica atra).


55

Imatge 1-XIV: Detall d’una polla d’aigua (Gallinula chloropus).

Fins no fa massa temps era freqüent el desconfiat colom torcàs o tudó (Columba

palumbus) d’aleteig ràpid i sorollós, i la tórtora salvatge (Streptopelia turtur).

Entre les aus de pressa es troben els voltors comuns (Gyps fulvus), alguna arpella

(Circus sspp.), algun aligot (Buteo sspp.) i àguiles (Hieratus sspp., Aquila chrysaetos).

És més freqüent el vol sostingut dels xoriguers (Falco tinunculus), tot i que el xoriguer

petit (Falco naumanni) està a la llista d’espècies en perill d’extinció. No és difícil veure

algun falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Entre les aus de presa nocturnes es poden descobrir òlibes (Tyto alba) i mussols (Asio

sspp. i Athene noctua).


56

Imatge 1-XV: Detall de mussol (Athene noctua).

En general, les aus de pressa tant nocturnes com diürnes, han reduït molt la seua

presència ja que, en ser el graó més alt de la cadena alimentària, noten ràpidament el

descens en el nombre de captures quan els rosegadors o les aus insectívores

disminueixen a causa de l’aplicació de biocides als camps. També cal recordar la

persecució soferta a mans dels caçadors, que les han considerades competidores per a

la seua activitat.

Un grup faunístic sovint infravalorat és el dels invertebrats. Destaca pel seu interès

econòmic el grup dels artròpodes i, dins d’ell, aquells que suposen plagues per als

cultius (insectes i àcars); ben conegut és l’impacte advers sobre el sistema natural

provocat pels tractaments biocides utilitzats en el control de plagues i malalties dels

cultius.


57

Imatges 1-XVI i 1-XVII: Detalls de la fauna invertebrada.

Són bastant familiars les papallones de diversos tipus, com és el cas de la papallona de

la col (Pieris brassicae), i altres habitants de la vegetació autòctona com ho és la

papallona reina (Vanessa atalanta) o la Vanessa del card (Cyntia cardui).

Hi ha centenars d'espècies de coleòpters, anomenats escarabats de forma genèrica.

També es troben les socials formigues i les treballadores abelles que, junt a les vespes

formen l'ordre Himenòptera de gran interès ecològic. Durant la primavera i l'estiu són

freqüents els parotets a les basses i llocs amb aigua; l’espècie més gran és el parot

(Anax imperator), però existeix també un altre parotet més menut, el Sympetrum

fonscolombei.

Imatges 1-XVIII i 1-XIX: Detalls de la fauna invertebrada.

Entre el herbívors, destaca el conill (Oryctolagus cuniculus) que és el mamífer típic del

mediterrani. Aquesta espècie viu en grups familiars i té les orelles més curtes que la

llebre (Lepus granatensis); ambdues són espècies cinegètiques apreciades.


58

AFECCIONS NATURALS

L'afecció de part del terme municipal d'Algemesí, al Parc Natural de l’Albufera,

comporta, a més, l'afecció com a LICs, Lloc d'Interés Comunitari de la Xarxa Natura

2000.

El Parc Natural de l'Albufera disposa d'una superfície de 27.538 Ha (20.882 continental

+ 6.656 marina) i afecta els municipis de València, Catarroja, Albal, Silla, Sueca,

Sollana, Cullera, Albalat de la Ribera, Algemesí, Massanassa, Alfafar i Sedaví.

Les característiques generals es poden resumir en el fet que és la zona humida

més important de la Comunitat Valenciana i una de les principals d'Espanya.

Alberga més del 2 % de l'hàbitat “llacunes” i més del 15 % de l’hàbitat “aigües

oligomesotròfiques calcàries”.

És important per a la conservació de nombroses aus aquàtiques i de diversos

endemismes vegetals. Així mateix, en alguns “ullals” o brolladors existeixen poblacions

de samaruc i fartet. Pel que fa a les aus, destaquen les colònies mixtes d’ardeids (amb

més de 4.000 parelles) i larolimícoles (3.000 parelles).

També és important la hivernada d'anàtids que, alguns anys, supera els 70.000

exemplars. Per tot això, va ser declarada Parc Natural i ZEPA (Zona d’Especial

Protecció per a les Aus) i inclosa en el llistat del Conveni de Ramsar.

A més de l'àrea continental, el LIC inclou un sector destacable del front litoral del Parc,

pel que fa a la presència d'hàbitats d'interés com les praderies de Posidònia.

Els hàbitats i espècies més destacables són, com és lògic, els associats al caràcter de

zona humida costanera de la zona, com per exemple les esmentades aigües

oligomesotròfiques calcàries, llacunes costaneres, estanys temporals mediterranis,

torberes de Cladium mariscus, pasturatges salins mediterranis, etc. El medi litoral

alberga, a més, tot el complex d’hàbitats dunars, tots ells en bon estat.


59

Pel que fa a les espècies destaquen, sense cap dubte, les aus, de les quals s'inclouen

més de 40 espècies d'interés. També cal destacar algunes espècies de quiròpters, així

com Valencia hispanica (samaruc) i les espècies vegetals Kosteletzkya pentacarpos,

Marsilea batardae i Marsilea quadrifolia.

Cal indicar que, el Parc Natural de l'Albufera, està inclòs en el ZEPAS (Zones d'Especial

Protecció Per a les Aus). Amb el fi de conservar les aus europees, el Consell de la Unió

va aprovar en 1992 la Directiva 92/43/CEE, coneguda com a directiva d'hàbitats, que

arreplega la 79/409/CEE coneguda com directiva d'aus.

Representen l'instrument legal per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la

biodiversitat en el territori de la Unió Europea. Les directives, amb l’objecte de

contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i

de la fauna i flora silvestres en el territori europeu, regulen el sistema de protecció

global de les espècies i creen la xarxa ecològica coherent de zones especials de

conservació, anomenada Xarxa Natura 2000.


60

1.7. PAISATGE I ENTORN ECOLÒGIC. VIES PECUÀRIES.

1.7.1. EL PAISATGE A ALGEMESÍ.

En els últims anys, el paisatge i l'efecte que sobre aquest provoquen les afeccions

ocasionades per l'activitat antròpica, ha incrementat el seu protagonisme en els

plantejaments de la gestió territorial. Així, la legislació recent com el reial decret

d'Avaluació d'Impacte Ambiental, del 28 de Juny de 1986, o la llei de Conservació dels

espais naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, del 27 de Març de 1989, contempla ja

la necessitat d’ordenar, d'una forma adequada, les intervencions sobre el paisatge.

Definir la idea concreta de paisatge resulta complicada i hi ha diverses definicions

generalment prou recents. Amb tot, en termes generals i per ser una definició que

engloba moltes altres, es considera el paisatge una manifestació externa, imatge,

indicador o clau dels processos que tenen lloc en un territori (Aguiló, A. et al, 1998).

No obstant això, l'existència d'alteracions visuals, determina la necessitat de classificar

el paisatge en funció de la seua qualitat i, per tant, el seu interès per a ser conservat i

protegit per mantindre les seues característiques fonamentals que li atorguen aquesta

qualitat.

Es defineix el concepte de qualitat del paisatge com “el grau d'excel·lència d'un

paisatge, el seu mèrit per a no ser alterat o destruït o, d'una altra manera, el seu mèrit

perquè la seua essència, la seua estructura actual, es conserve” (Ramos, 1987).

És necessari establir de forma clara què es va a valorar i, per això, es pren com a

referència a Escribano i col·laboradors (1991). Aquestos autors consideren que el

model clàssic de valoració de la qualitat del paisatge ha d'integrar, en un primer

moment, les característiques visuals intrínseques de la unitat valorada. Aquest aspecte

s’engloba en el que es denomina la qualitat intrínseca del territori (de la unitat) i

integra, posteriorment, en la fase de valoració indirecta, la qualitat del paisatge


61

exterior (unitats adjacents), obtesa segons la influència del paisatge de l'entorn

immediat i del fons escènic (en una segona fase de valoració).

Delimitació d’unitats homogènies.

Per tal de dur a terme un estudi detallat del paisatge, cal establir la divisió espacial del

territori en unitats de paisatge irregulars, homogènies tant en el seu valor paisatgístic

(de qualitat visual) com en la seua resposta visual front a possibles actuacions (MOPT,

1993).

Així, a l’escala total del terme municipal d’Algemesí, es poden delimitar 3 grans àrees

paisatgístiques, caracteritzades fonamentalment pels usos del sòl i la influència

antròpica. Aquestes unitats paisatgístiques són: els cítrics, la zona d’arrosar (terres que

formen part del Parc Natural de l’Albufera) i els espais singulars (cas de la Xopera

d’Algemesí, espai natural amb vegetació de ribera). A aquestes 3 unitats principals

s’afigen dues més, fortament diferenciades i, de vegades, interaccionant amb les

anteriors: les unitats paisatgístiques del nucli urbà i els nuclis industrials, i la de les

infraestructures, unitats paisatgístiques aquestes completament antropitzades.

A aquesta separació anterior, es fa una segona separació en subunitats ambientals

amb característiques homogènies delimitades a escala 1/20.000, definides en treballs

anteriors en l’àmbit d’Algemesí (Estudi de Paisatge de l’any 2005). S’afigen així als

criteris geomorfològics i d'influències antròpiques, els de la cobertura vegetal.

D’aquesta forma resulten un total de 6 unitats per a tot el terme municipal amb les

corresponents subunitats. D’aquestes, dues són unitats urbanes, una és agrícola, una

de marjal, una altra d’infraestructures i una última es refereix a zona amb vegetació

riberenca que és la de la Reserva del Samaruc.

- Unitat d’ús urbà concentrat: subunitat casc urbà.

- Unitat d’ús urbà concentrat: subunitat àrees industrials.

- Unitat d’influència urbana o transició.

- Unitat d’àrees agrícoles.

- Unitat de marjal – Parc Natural de l’Albufera.


62

- Unitat d’infraestructures i elements de protecció: subunitat llits.

- Unitat d’infraestructures i elements de protecció: subunitat vies pecuàries.

- Unitat d’infraestructures i elements de protecció: subunitat xarxes de

transport i comunicacions.

- Unitat d’infraestructures i elements de protecció: subunitat patrimoni

historicoartístic.

- Àrea de la Reserva del Samaruc.

Així, es pot fer una segon sistematització de les unitats diferenciant les que són

terrenys naturals, agrícoles, urbanes (d’alta densitat, de baixa densitat o d’habitatges

dispersos) i industrials.

Tipus de paisatges considerats. UNITATS PRINCIPALS I SUBUNITATS DE PAISATGE.

Les unitats irregulars de paisatge que es diferencien al municipi, són les següents:

1. Unitat de paisatge de sòls consolidats per l’edificació: es situa al sector més

meridional del terme i comprèn el conjunt urbà i les àrees industrials que l'envolten

al Nord i a l'Oest. També s'inclou en aquest apartat la zona industrial situada a la

part central del terme municipal.

La Unitat es conforma mitjançant la unió de dues subunitats ben definides per l'ús i

tipologia edificatòries: l'ús residencial i l'ús industrial-terciari.

1.1. Subunitat de paisatge d’usos residencials: és conformada pel nucli

urbà d'Algemesí. Aquest, alhora, està format per una estructura

tramada pel viari on conviuen de manera intensa una gran varietat

d'estils arquitectònics i altures. No és possible identificar clarament una

zona consolidada representativa d'una tipologia edificatòria en concret,

excepte a les zones de vora on el creixement del nucli urbà promou

conjunts edificatoris de característiques homogènies.


63

Es tracta, en definitiva, d’una subunitat dominada per l'edificació i organitzada d'una

forma conjunta sense espais, excepte les zones adjacents lliures d'edificació. És, per

tant, una unitat que evidencia el seu caràcter urbà en desenvolupament, d'acord amb

la industrialització del municipi i de l’entorn pròxim i que s'organitza de forma

agrupada.

1.2. Subunitat de paisatge d’habitatges dispersos sobre cultius: En

aquest tipus de paisatge es mesclen les edificacions i un altre tipus de

construccions amb les zones de cultiu de regadiu, sense arribar a

constituir nuclis urbans definits. Presenta generalment un menor grau

d'alteració de les característiques visuals del paisatge que altres

paisatges de tipus agrícola, millorant les seues característiques el grau

de qualitat d'estes zones.

Imatge 1-XX: Exemple d’un dels habitatges dispersos que es poden

trobar entre el paisatge agrari.

1.3. Subunitat de paisatge d’ús industrial i terciari: conformada pels

espais industrials que hi ha al Nord i a l'Oest del casc urbà i l'agrupació

de polígons industrials al voltant de la CV-42. Les àrees industrials

compreses són:


64

- El complex industrial que constitueix el polígon de Cotes, el polígon de SOS

i el d'Agriconsa; aquest està separat del nucli urbà, situat al nord, a una

distància aproximada de 2 Km i s'estructura a partir de la CV-42 i l'autopista

AP-7. Es respecten les corresponents distàncies de separació de l'autovia.

Imatge 1-XXI: Detall de la zona industrial del polígon de SOS.

- Les zones que conformen els límits Nord i Oest del casc urbà; l'ocupada per

l'espai entre la CV-42 i la línia fèrria és d'ocupació industrial i terciària

tradicional mentre que a l'Oest d'aquesta línia se situen les zones de nou

creixement industrial. S'ha habilitat una nova zona industrial, bàsicament

per a la integració d'edificacions amb activitats industrials preexistents, com

és el cas de la creació del sector “Molí Nou”, inserit entre la CV-525 i el llit

del Riu.

Es tracta d’una subunitat de caràcter industrial i terciari. La qualitat del paisatge és, en

general, baixa, encara que en les noves edificacions s’intenten introduir dissenys

acurats.


65

2. Unitat de paisatge de sòls d’ús agrícola: La pràctica totalitat del territori

d'Algemesí es troba cultivada principalment per cítrics, encara que aquest cultiu es

troba alternat amb zones dedicades a altres fruiters de regadiu i espècies

d'hortalisses. Al sector nord-est, es localitza un espai dedicat al cultiu de l'arròs i

suposa un vessament dels terrenys adjacents a l'Albufera de València.

2.1. Subunitat de paisatge cultius de cítrics: és una unitat paisatgística

que domina quasi tot el terme municipal exceptuant la superfície

destinada al cultiu de l'arròs i les àrees consolidades per edificacions. Es

tracta d'una enorme extensió contínua verda dedicada al cultiu d'una

espècie arbòria tradicional en la regió que transmet frescor visual.

Imatge 1-XXII: Vista panoràmica del paisatge agrari dels cultius de cítrics.

Es tracta d’una unitat de caràcter agrícola amb un cromatisme verd propi de les

espècies en cultiu.

2.2. Subunitat de paisatge arrossar i marjal: es tracta de la unitat de

paisatge que es troba a la resta del terme municipal, situada a l’Est de

la Sèquia de l’Or.


66

Imatge 1-XXIII: Vista panoràmica del paisatge d’arrossars a l’hivern.

Es tracta d’una subunitat de caràcter agrícola amb un cromatisme variable en funció de

l’estació de l’any ja que són terrenys sotmesos a inundació en períodes específics i amb

abundant verd quan creix l’arròs. Existeix també una presència notòria d’aus.

3. Unitat de paisatge de llits i riberes: aquesta unitat la conformen el llit del Riu

Magre i del Riu Xúquer localitzats al Sud del terme el llit del Magre i a l'Est el llit del

Xúquer, de manera que delimiten així el terme municipal.

En el cas del Riu Magre, es tracta d'un ampli llit sec la major part de l'any i sense

vegetació pròpia típica d'aquestos ecosistemes, la qual cosa implica una reduïda

valoració de la qualitat estètica.


67

Imatge 1-XXIV: Llit del riu Magre en una de les èpoques en què duu aigua.

El Riu Xúquer, en canvi, mostra un llit arbrat i amb presència d'aigua, cosa que

transmet una qualitat estètica de caràcter puntual molt superior a l'àrida impressió

que provoca el llit del riu Magre.

Imatge 1-XXV: Aigües del riu Xúquer a Algemesí amb la vegetació de ribera.


68

No obstant açò, i donada la incidència superior del llit del Magre en el territori

municipal respecte al del Riu Xúquer, cal indicar que la valoració de la qualitat del

conjunt és de grau mitjà.

Aquesta unitat paisatgística es diferencia en dos subtipus segons el llit que es tracte.

En el cas del llit del Riu Magre, el paisatge és el típic de rambla, àrid i sense cobertura

vegetal, paisatge que transmet sensació de desolació. Pel que fa al cas del Xúquer, el

paisatge és el propi d'un llit en constant funcionament amb una cobertura vegetal que

transmet sensació de frescor i, per tant, és un paisatge molt més amable que

l'anterior.

Mètode d’anàlisi del paisatge.

Una conca visual es defineix com la superfície des de la qual un punt és visible. És per

tant, necessària, la realització de conques visuals des de diferents punts per tal de

determinar el grau de visibilitat recíproca i de valorar els impactes visuals potencials.

Per a això, cal tindre en compte una sèrie de recomanacions prèvies sobre la capacitat

visual de l'observador respecte del territori.

Al cas del paisatge que ofereix el terme municipal d'Algemesí, existeix una peculiaritat

que resulta representativa en l'àmbit de la Comunitat Valenciana; es tracta dels

territoris plans adjacents a la costa, majoritàriament coberts de cítrics, on s'instal·la la

major concentració de la població.

Per tant, pel que fa a les conques visuals del terme d'Algemesí, tot el terme es troba

inclòs en una única conca. No obstant això, situant-se en qualsevol punt del terme

municipal, la percepció visual es veu sovint limitada per la presència dels camps de

cultiu de cítrics, fet que indueix a la conformació d'una infinitat de subconques que

compliquen l'anàlisi de forma innecessària.


69

Així doncs, s'identifiquen les conques visuals sobre aquest tipus de terrenys plans, com

a àrees on coincideixen una sèrie d'elements condicionants, homogenis i característics

que permeten avaluar tant la qualitat intrínseca de la conca com la fragilitat d'aquesta

a la introducció de canvis.

Es defineixen, per tant, tres conques visuals diferenciades :

C-1: Conca que contempla tota la superfície urbanitzada i on es desenvolupen els usos

residencials, terciaris i industrials. No es tracta realment d'una conca com a tal, però

convé tractar-la d'aquesta manera per a permetre la seua anàlisi donades les seues

característiques homogènies. En aquesta conca s'inclou la part de la unitat de paisatge

pertanyent als llits i les riberes al seu pas pel nucli urbà.

C-2: Conca definida per la superfície pertanyent a la unitat de paisatge de cultius de

cítrics. Aquesta conca és la dominant per superfície a nivell municipal. S'inclou en

aquesta conca la part de la unitat de paisatge pertanyent als llits i les riberes en

contacte exclusivament amb la unitat de paisatge d'ús agrícola, la subunitat cultiu de

cítrics. De la mateixa manera, s'inclou també en aquesta conca visual la petita

superfície definida com a unitat de paisatge d'espais singulars en què es troba “La

Xopera”.

C-3: Conca definida per la superfície que pertany a la unitat de paisatge dels cultius

d'arròs i marjals. Aquesta conca queda circumscrita al nord-est del terme municipal.

Mètode de l’anàlisi paisatgístic de les conques visuals.

En la primera fase, es procedeix a caracteritzar la conca visual pel que fa a les seues

dimensions i característiques bàsiques com ho són la profunditat de camp i l'amplitud

de camp.

La segona fase de l'anàlisi és la de la caracterització intrínseca de la conca visual i la

seua valoració. Per a açò es tracta la informació derivada d'una sèrie de taules de


70

contingència que integren dades com són la topografia del terreny, la cobertura

vegetal, els usos existents i la presència de valors singulars. Tots aquestos elements

són valorats en un escala que pot establir-se en rangs de –5 /+5, valors que s'assignen

qualitativament. De tot això resulta un índex de qualitat del paisatge que es correspon

amb una taula de categorització de la qualitat intrínseca.

Taula 1-X: Categorització de la qualitat intrínseca del paisatge.

ÍNDEX DE QUALITAT DEL PAISATGE QUALIFICACIÓ

+10 EXCEL·LENT

10

9

8

7

ALTA

6

5

4

MITJA

3

2

1

0

BAIXA

-X PAISATGE NOTABLEMENT DEGRADAT

Font: Estudi de paisatge d’Algemesí (PGOU provisional de l’any 2005).

La tercera fase identifica els factors de la fragilitat de la conca mitjançant l’anàlisi

determinat respecte de la fragilitat intrínseca i de la fragilitat adquirida.

Pel que fa a la fragilitat intrínseca, els factors que es valoren són els factors biofísics i

els factors de visualització. Els factors biofísics inclouen la valoració de la fragilitat del

paisatge segons el seu pendent, l’orientació que mostren i la vegetació que presenten.

Els factors de visualització, en canvi, valoren la fragilitat del paisatge segons l’altura

relativa de la unitat paisatgística, la compacitat del terreny, segons la forma que


71

presenta la conca visual, segons el tamany (profunditat i amplitud de camp) i segons la

presència de factors singulars.

La fragilitat adquirida, en canvi, té en compte la potencialitat de visualització de la

conca visual segons si és accessible amb trànsit molt fluïd, moderadament fluïd o poc

fluïd o si l’accessibilitat és molt difícil o impossible.

La quarta fase relaciona els elements de qualitat i fragilitat per tal de concretar la

inèrcia que presenta la conca visual davant les determinacions del planejament

projectat sobre aquesta.

En acabant, es relacionen els dos elements principals del paisatge que s’han analitzat,

la qualitat intrínseca i la fragilitat visual. D’aquesta forma, es mostra l’afecció de

qualsevol actuació sobre el medi, així com també es podran establir les mesures

correctores a dur a terme.

Taula 1-XI: Valoració de la relació entre la qualitat i la fragilitat del paisatge.

QUALITAT ALTA + FRAGILITAT ALTA

QUALITAT ALTA + FRAGILITAT MITJA Conservació

QUALITAT ALTA + FRAGILITAT BAIXA

QUALITAT MITJA + FRAGILITAT ALTA

Activitats que conserven la qualitat.

Restauració

QUALITAT MITJA + FRAGILITAT MITJA

QUALITAT MITJA + FRAGILITAT BAIXA

QUALITAT BAIXA + FRAGILITAT ALTA

Activitats amb limitacions estrictes

QUALITAT BAIXA + FRAGILITAT MITJA

QUALITAT BAIXA + FRAGILITAT BAIXA Sense limitacions estrictes


Anàlisis paisatgístic de les conques visuals.

L’anàlisi paisatgístic, per tant, per a les conques visuals definides anteriorment, queda

de la forma que es mostra a continuació:


72

C-1: CONCA DE PAISATGE DELS NUCLIS URBANS CONSOLIDATS PER LA

URBANITZACIÓ

Pel que fa a la identificació de la conca visual el valor que s’obté segons l’informe de

l’estudi de paisatge realitzat per al municipi d’Algemesí en l’any 2005, la conca visual

conformada es defineix com a CONFINADA.

La caracterització i valoració intrínseca de la conca visual resulta amb un valor de 0 per

al paisatge natural, un valor de -2 per al paisatge urbà, i un valor de +2 per als

elements singulars del paisatge. El resultat, per tant, de la valoració de la conca queda

amb un valor de 0 i, per tant, la valoració pertanyent a la caracterització de la conca

visual reflexa una valoració de la qualitat intrínseca BAIXA.

Pel que fa a la fragilitat de la unitat paisatgística, al seu anàlisi a l’estudi de paisatge

del municipi, la fragilitat adquirida o índex de fragilitat del paisatge, és ALTA, és a dir,

es tracta d’un espai molt transitat, fet que implica una alta fragilitat adquirida. No

obstant, la fragilitat intrínseca és BAIXA per a aquesta conca visual. Açò suposa una

fragilitat visual MITJA.

Amb açò, la conclusió de l’anàlisi paisatgístic de la conca visual C-1 queda de la

següent forma:

Taula 1-XII: Valoració de la conca visual de paisatge C-1.

ÍNDEX DE QUALITAT DEL PAISATGE BAIXA

FRAGILITAT VISUAL MITJA



73

D’aquesta forma, prenent de referència la taula on es relaciona la fragilitat i la qualitat

del paisatge, s’obté la següent valoració:

Taula 1-XIII: Valoració en funció de les variables analitzades.






Restauració








La valoració, per tant, dóna a entendre que aquest espai no deu sotmetre’s a mesures

limitants. Açò, s’explica pel fet que en aquesta unitat paisatgística, caracteritzada per la

totalitat del seu espai edificat (amb baixa qualitat de tipologies edificatòries en

general), consta de molt poques mesures estètiques. No obstant això, existeix una

zona de la població on es troben edificacions d’interés per a la conservació i que

coincideix amb la zona “nucli” i els edificis catalogats.

És aquest patrimoni el que cal remarcar dins de la conca definida.

C-2: CONCA D’ESPAIS DEDICATS A HORTS DE CÍTRICS

Referent a la caracterització espacial de la conca visual, la planura on queda assentada

la major part del terme municipal i que queda ocupada principalment pels cítrics,

implica per a l’observador una conca visual molt limitada que es defineix com a

TANCADA.


74

La caracterització i valoració intrínseca de la conca visual obté per al paisatge natural

un valor de +3, mentre que el paisatge urbà compta amb un valor de -1 (degut a les

instal·lacions per al reg, casetes, masies...que no són comunes en aquesta unitat i

disminueixen el seu valor estètic). Els elements singulars donen valor al conjunt ja que

per ells mateixos tenen un valor de +4.

El resultat, per tant, de la valoració de la conca queda amb un valor de +6 i, per tant,

la valoració pertanyent a la caracterització de la conca visual reflexa una valoració de la

qualitat intrínseca MITJA/ALTA.

Pel que fa a la fragilitat de la unitat paisatgística, al seu anàlisi a l’estudi de paisatge

del municipi, la fragilitat adquirida o índex de fragilitat del paisatge, és ALTA. Açò és

causat pel fet que el pas de vehicles per la zona és important degut a les vies de

comunicació que la travessen. No obstant això, en una part important d’aquestos

recorreguts, la fragilitat adquirida es pot considerar baixa degut a la poca capacitat de

recepció, mentre que en altres trams la perceptibilitat és molt elevada i caldria

considerar la fragilitat adquirida com a alta.

La fragilitat intrínseca d’aquesta conca, en canvi, és BAIXA per a aquesta conca visual.

Açò suposa una fragilitat visual MITJA.

De forma general, l’anàlisi paisatgístic de la conca visual C-2 queda de la següent

forma:

Taula 1-XIV: Valoració de la conca visual de paisatge C-2.

ÍNDEX DE QUALITAT DEL PAISATGE MITJA/ALTA

FRAGILITAT VISUAL MITJA


Prenent de nou per referència el quadre que relaciona la fragilitat i la qualitat del

paisatge, per a la conca visual C-2, la valoració resultant és la que es mostra a la taula

1-XV.


75

Taula 1-XV: Valoració en funció de les variables analitzades.






Restauració








La valoració per a aquesta conca visual, suposa la realització d’activitats o usos amb

una sèrie de limitacions que són estrictes i que impedeixen el deteriorament de la

qualitat estètica actual del paisatge.

La restauració, en canvi, no es tracta d’una actuació prioritària sobre aquesta unitat ja

que es troba en bon estat de conservació.

Cal destacar que la limitació al desenvolupament dels usos garanteix la conservació

dels espais definits.

C-3: CONCA D’ARROSSAR I MARJAL

Al cas de la conca visual definida pels arrossars i la marjal, la planura que s’observa és

únicament la dedicada al cultiu de l’arròs i no presenta límits a la visualització de les

amples superfícies. Aquestes, s’estenen cap a l’Est, zona on s’escampa l’extens Parc

Natural de l’Albufera.

La caracterització i valoració intrínseca de la conca visual resulta amb un elevat valor

de +5 per al paisatge natural; açò és degut pel fet que es tracta d’una zona d’arrossar

que queda incorporat a les àrees limítrofes del Parc Natural de l’Albufera. La valoració


76

per al paisatge urbà és de -1, valor que es dóna per les instal·lacions per al reg,

casetes... que no són comunes dins d’aquesta unitat i que disminueixen el seu valor

estètic. Pels elements singulars del paisatge s’obté un valor de +4, ja que el cultiu de

l’arròs, conforma un paisatge característic valencià que li dóna un valor molt positiu.

El resultat, per tant, de la valoració de la conca queda amb un valor de +8 i, per tant,

la valoració pertanyent a la caracterització de la conca visual reflexa una valoració

ALTA de la qualitat intrínseca.

La fragilitat de la unitat paisatgística per a aquesta conca visual, segons l’anàlisi

efectuat a l’estudi de paisatge del municipi, ve condicionat per la fragilitat adquirida i

per intrínseca. La fragilitat adquirida o índex de fragilitat del paisatge és ALTA, és a dir,

es tracta d’un espai relativament poc transitat en sentit estricte en el seu conjunt, però

donada la seua conformació plana, és visualitzable des de vies de comunicació

llunyanes, fet que suposa una fragilitat ALTA.

De la mateixa manera, la fragilitat intrínseca és ALTA per a aquesta conca visual.

D’aquesta forma, la fragilitat visual de la conca és ALTA.

Per a la conca C-3, per tant, la conclusió de l’anàlisi paisatgístic és la següent:

Taula 1-XVI: Valoració de la conca visual de paisatge C-3:

ÍNDEX DE QUALITAT DEL PAISATGE ALTA

FRAGILITAT VISUAL ALTA


En base al que diu la taula que relaciona les variables de fragilitat i qualitat del

paisatge, s’obté la valoració de la conca visual.


77

Taula 1-XVII: Valoració en funció de les variables analitzades.






Restauració








La valoració d’aquesta conca, degut a la seua qualitat i fragilitat, implica que les

actuacions que deuen dur-se a terme en aquesta zona deuen ser bàsicament de

conservació dels valors existents.

A més, la limitació al desenvolupament d’usos, garanteix la conservació d’aquestos

espais.

Com a conclusió de la qualitat paisatgística del terme municipal d’Algemesí, cal

remarcar que el municipi consta bàsicament de dues unitats paisatgístiques: les

urbanitzades o influenciades fortament per la urbanització i el desenvolupament dels

usos urbans i, les no urbanitzades i amb major caire natural.

Les unitats paisatgístiques urbanitzades o antropitzades, no tenen valors qualitatius

Les unitats paisatgístiques naturals, en canvi, tenen un cert grau de qualitat i, per això,


78

1.7.2. LES VIES PECUÀRIES A ALGEMESÍ.

L’exercici de l’activitat ramadera transhumant té, per finalitat, aprofitar les pastures

que hi ha de forma natural a diferents parts del territori en diverses èpoques de l’any.

Al territori valencià el ramat tradicionalment es traslladava a l’estiu a les terres

d’interior i tornava a la costa per passar l’hivern. Per tal de desplaçar els ramats a

través de les distintes poblacions, els “lligallos” o gremis locals de ramaders, creats el

1259 a la Corona d’Aragó, es van unir i van establir vies pecuàries de caràcter

intermunicipal.

Aquestos camins de trànsit i pastura d’animals, depenent del lloc, reben diferents

noms: vereda, assagador -a la nostra comarca-, lligallo, Canyada, camí ramader o

“cabañeras ”.

El terme municipal d’Algemesí compta amb algunes d’aquestes vies pecuàries.

La Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, les defineix com “rutes o itineraris per on transcorre

o ha transcorregut tradicionalment el trànsit ramader’’. Segons aquesta llei, les vies

pecuàries són classificades en funció de la seua amplada en canyada (75 metres),

cordell (37,5 metres) o vereda (20 metres). En el text de la llei també les trobem

anomenades com a “autèntics corredors ecològics’’ [...], instruments afavoridors del

contacte de l’home amb la natura i de l’ordenació de l’entorn medi ambiental’’.

Aquestes vies són importants des del punt de vista de l’inventari dels espais o

ecosistemes naturals perquè, tanmateix, la Llei els atorga el caràcter de bé de domini

públic, és a dir, que tenen un caràcter inalienable, imprescriptible i inembargable.

D’aquesta manera, la titularitat correspondrà sempre i sota qualsevol circumstància a

les Comunitats Autònomes.

La llei atorga a l’administració autonòmica el paper de protegir, conservar i garantir l’ús

públic de les vies pecuàries que “...amb els seus elements culturals annexos les

converteix en un llegat històric d’interès capital, únic a Europa...’’.


79

Així doncs, tot i que en l’actualitat poden haver perdut la seua funció primigènia de

vies de pas per al ramat, continuen tenint el caràcter de domini públic i són, per tant,

elements a tenir en compte des del punt de vista de la planificació territorial.

Descripció de les vies pecuàries a Algemesí

La primera de les vies pecuàries que travessa la nostra ciutat és la Colada d’Alginet a

Albalat. Procedent del terme municipal d’Alginet entra en aquesta via pecuària en el

d’Algemesí a través del camí de l’Assagador amb rumb est i al costat de la sèquia de

Sollana. Travessa la via del tren i posteriorment el camí vell de Benifaió fins arribar a la

carretera de Silla a Alacant i continua amb aquesta carretera fins el camí de la Ribera a

la carretera de Silla a Alzira. Continua per aquest camí, deixant Porrinyes a la dreta i el

Roch a l’esquerra. Queda a la seua esquerra el camí de la Tancada i arriba a

l’encreuament amb el camí d’Algepsers i deixà així el terme d’Algemesí per a entrar en

el de la veïna localitat d’Albalat de la Ribera. Per Algemesí passa per quasi set

quilòmetres.

La segon i més important via pecuària que travessa el teme d’Algemesí és la ruta de la

Cañada Real de Castilla durant més de sis quilòmetres. Procedent del terme de

Guadassuar entra en el d’Algemesí seguint el curs del riu Magre, adaptant-se al seu llit.

Per ací avançarà en la totalitat del recorregut. Creua, de forma successiva, la via de

l’AVE actualment en construcció, la carretera de circumval·lació CV-42, la CV-523, la

línia de ferrocarril i de nou la CV-42. Finalitza aquest traçat en arribar al costat de la

desembocadura del Magre en el riu Xúquer.


80

Font: cartografia temàtica de la Generalitat Valenciana.


81

22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEELL MMEEDDII SSOOCCIIOOEECCOONNÒÒMMIICC..

És molt important l’estudi minuciós del medi socioeconòmic per poder visualitzar, a

partir d’aquest, la situació real en què es troba el municipi. Amb aquest document

elaborat queda reflexada l’estructura social i es poden esbrinar les potencialitats de

desenvolupament que ofereix el territori, així com les debilitats o amenaces que

presenta i sobre les quals es fa necessari actuar.

Es tracta, per tant, d'un punt de partida elemental que permet efectuar una radiografia

i un anàlisi dinàmica de l'evolució socioeconòmica més recent a l'espai analitzat. En

particular, comprén variables referides a la població, el mercat laboral i la composició

sectorial de l'activitat econòmica de la zona.

2.1. POBLACIÓ I ACTIVITAT URBANA.

En aquest apartat es presenten les principals dades demogràfiques de la població

d’Algemesí, fent èmfasis en aquells aspectes que poden ser indicadors de la qualitat de

vida de les persones (treball, instrucció, sanitat, etc.).

Bona part de les dades estadístiques d’aquest apartat corresponen a la informació

editada per l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). Malgrat això s’ha realitzat una recerca

d’altres fonts d’informació (Institut Nacional d’Estadística –INE-, Pla Director Comercial

de la Ribera Alta, etc.) per tal d’actualitzar el màxim la informació presentada.

2.1.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ.

Algemesí fou fundat pels àrabs i es pensa que el mot en aquesta llengua significava

“dijous”. Aquest municipi pertany al conjunt de viles que naixen al llarg de l’eix del

Camí Reial (antiga via romana València-Xàtiva per Alzira). Després de la conquesta pel

rei Jaume I el municipi fou poblat per cristians i apareix citat per primera vegada al

Llibre del Repartiment, al 1243.


82

La situació del municipi entre les dues riberes, sobre un terreny d’acumulació de

sediments del riu Xúquer i Túria, permeté la proliferació d’una economia agrària pel

seu fàcil accés a les aigües a través de la Sèquia Reial; aquest avantatge permeté la

introducció de cultius com la morera i cereals com l’arròs i, tot açò, permeté el

desenvolupament de la vil·la de forma que, el 1473 s’aconseguí la independència

d’Alzira, municipi del qual depenia Algemesí. Malgrat açò, Alzira conservà la jurisdicció

criminal. També fou aleshores que es construí el temple de Sant Jaume.

El 1574, Felip II concedí la seua segregació d’Alzira convertint Algemesí en Universitat

en pagar 8000 ducats. Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima formaven així part del territori

algemesinenc.

El 1608 es concedeix al municipi el títol de Vil·la Reial; és també quan s’introdueix el

sistema d’insaculació per tal de proveir els oficials del govern municipal, obté el

privilegi reial de co-governar amb Alzira la Sèquia Reial del Xúquer i, el 12 de

Novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.

El segle XVII marcà la història d’Algemesí ja que foren temps de fort endeutament per

a la vil·la degut a l’expulsió dels moriscs i a la compra de Cotes.

L’any 1626, a les Corts Valencianes el Braç Reial demanà la revisió dels límits

d’Algemesí a causa dels nombrosos pleits que rebien d’ençà de la segregació d’Alzira.

Amb açò, la vil·la d’Algemesí demanà l’augment de salari del justícia, del seu assessor i

del “mustassaf”.

Entre el 1700 i el 1800 es produeix un creixement important de la ciutat. En acabar la

guerra de successió es dóna un període de prosperitat per a la ciutat ja que

augmenten les terres per al conreu i el gremi de sastres atreu gent de tot arreu. No

obstant, a la segona part d’aquest segle es torna a produir una important crisi

econòmica en la indústria de la seda deguda a una malaltia que va afectar greument a

la morera.


83

Malgrat les nefastes condicions en què treballen els llauradors als camps de l’arròs i als

favars que provoquen pestes entre la població, aquesta augmenta durant el segle XIX;

la introducció del guano permet augmentar la rendibilitat del cacau i en arribar el

ferrocarril l’any 1853 es consolida el comerç de l’exportació.

Aquestes millores en l’economia del municipi venen lligades amb la millora urbanística i

es creen nous edificis públics com són el cementeri nou, el llavaner públic, el mercat,

grups escolars i, el més important, l’eixample de l’eix Muntanya-València-el Calvari.

Amb la línia fèrria comencen a construir-se edificacions a l’altra banda de les vies i es

consolida el barri del Raval.

El segle XIX comença amb força degut al bon estat de l’agricultura que dóna una

considerable riquesa a Algemesí i açò es consolida amb noves obres com són el nou

edifici de l’Ajuntament, el pont sobre el riu, la construcció del clavegueram i

l’assentament de zones com el Carrascalet, l’eix València-Sta. Bàrbara i la via de

comunicació amb la Ribera Baixa l’avinguda del País Valencià.

Durant la postguerra es realitzen algunes reformes emparades per l’alcalde Salvador

Castell que donen per resultat la creació de l’actual parc amb el seu nom, així com el

carrer sant Josep de Calassanç que suposa una transformació del nucli de la ciutat.

El 1959, amb la creació del Pla General es classifica el sòl municipal i es disposa de sòl

industrial i urbanitzable que permetrà al municipi seguir desenvolupant-se durant els

anys 60. El 1979, any de les primeres eleccions democràtiques, Algemesí constitueix

un municipi fortament assentat que al llarg del temps s’ha adaptat progressivament als

canvis, des del cuc de seda i la morera, passant per l’arròs i finalment especialitzant-se

en el taronger.

La Ribera Alta ha sigut, des de l’època àrab, un enclavament important de població

dins del territori valencià. A partir del segle XVIII, la població de la comarca es va

triplicar, i va seguir creixent a un ritme considerable fins el final del segle XIX.

Realment, fins la Guerra Civil de 1936-39, quan va haver un estancament del

creixement demogràfic.


84

L’evolució de la població segons les dades obteses a través de la pàgina de l’Institut

Valencià d’Estadística ha sigut creixent. A la gràfica següent es pot observar que el

major increment poblacional es va produir des de l’any 1975 al 1986, mentre que el

major minvament d’habitants fou des de l’any 1994 al 1996.

Gràfica 2-I: Evolució de la població del municipi d’Algemesí.

2362

925

222

2520

2

2524

025

525

2583

8

2502

9

2489

425

028

2525

9 2619

2 2732

6

1975 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Evolució de la població

Font: Institut Valencià d’Estadística

Gràfica 2-II: Evolució de la població del municipi d’Algemesí.

Evolució de la població

2100022000230002400025000260002700028000

1975

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

Font: Institut Valencià d’Estadística


85

Taula 2-I: Evolució de la població de la comarca de la Ribera Alta

MUNICIPI Població Variació Creixement Creixement Saldo TCAA TCAA TCAA TCAA TCAA TCAA

98 91-98 Real Natural Migratori 98 60-70 70-81 81-91 91-98 91-99 60-99

Alberic 9131 523 512 6.1 -11 0.8 0.6 -0.8 1.4 1 0.1

Alcàntera de Xúquer

1459 9 -25 0.6 -34 0.3 0.7 0.3 0.3 -0.4 0.1

Alzira 40390 81 166 0.2 85 1.4 1.4 1.1 0.8 0.7 0.2

Alcúdia 10455 431 463 4.3 32 1 1.1 -0.4 1.3 1 0.2

Alfarp 1303 -32 -30 -2.4 2 0.4 -0.3 0.6 -0.6 -0.5 0.1

Algemesí 24894 -481 -496 -1.9 -15 1.2 1.2 -0.6 -1.4 -0.9 0.2 Alginet 12062 417 392 3.6 -25 1.1 1 0.7 1.3 0.8 0.2

Antella 1533 -102 -111 -6.2 -9 -0.5 -0.7 0.1 -0.9 -0.7 -0.1

Beneixida 651 162 157 33.1 -5 0.5 -0.5 -0.6 1 0.7 0.1

Benifaió 12120 208 99 1.7 -109 1.1 1.1 0.3 1.1 0.7 0.2

Benimodo 1760 50 77 2.9 27 0.6 0.4 -0.4 0.7 0.6 0.1

Benimuslem 551 -18 -9 3.9 9 0.4 -0.6 0.2 -0.5 -0.3 -0.1

Carcaixent 20772 514 471 2.5 -43 1 1.2 1.1 1.4 0.8 0.2

Càrcer 2034 25 74 1.2 49 0.6 -0.6 -0.4 0.6 0.6 0

Carlet 14056 -111 -153 -0.8 -42 1.1 1.1 1 -0.9 -0.7 0.2

Castelló de la Ribera

7030 63 77 0.9 14 0.7 -0.6 0.4 0.8 -0.5 0.1

Catadau 2273 103 135 4.7 32 0.5 0.7 0.6 0.9 0.7 0.1

Cotes 372 -14 -18 -3.8 -4 0.4 -0.4 -0.5 -0.4 -0.4 -0.1 Ènova 1060 -118 -130 -10 -12 0.4 -0.7 -0.5 -0.9 -0.7 -0.1

Gavarda 1244 -6 -18 -0.5 -12 -0.6 -0.4 0.4 -0.3 -0.4 -0.1

Guadassuar 5362 -25 -47 -0.5 -22 0.7 0.6 -0.3 -0.4 -0.6 0.1

Llombai 2228 47 70 2.2 23 -0.4 0.2 0.6 0.7 0.6 0.1

Manuel 2425 4 32 0.2 28 0.5 -0.7 -0.6 0.2 0.5 -0.1

Massalavés 1470 -30 -28 -2 2 0.4 0.3 -0.6 -0.6 -0.4 -0.1

Montserrat 2958 412 534 16.2 122 0.7 0.7 0.3 1.3 1 0.1

Montroi 1514 33 40 2.2 7 -0.4 0.3 0.6 0.6 0.5 0.1

Pobla Llarga, la

4339 -26 -48 -0.6 -22 0.6 0.6 -0.5 -0.6 0.3 0.1

Rafelguaraf 2453 34 19 1.4 -15 -0.5 0.6 0.5 0.6 0.4 0.1

Real de Montroi

1814 -14 -5 -0.8 9 0 0.4 0.3 -0.4 -0.5 0

San Joan d’Ènova

358 3 8 0.8 5 -0.6 -0.4 -0.4 0.2 -0.1 -0.1

Sellent 479 -11 -9 -2.3 2 -0.5 -0.4 -0.4 -0.4 -0.3 -0.1

Senyera 920 95 92 10.3 -3 0.4 0.4 0.4 0.9 0.6 0.1

Sumacàrcer 1375 5 -1 0.4 -6 -0.4 -0.7 -0.4 0.2 0 -0.1

Tous 1182 -85 -87 -6.7 -2 0.6 0.4 0.5 -0.9 -0.6 -0.1

Torís 4560 386 559 9.2 173 -0.9 0.7 0.8 1.3 1 0.1

TOTAL 198587 2532 2762 2.0 230.0 0.4 0.2 0.1 0.2 0.1 0.1

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE). Creixement Real: Indicador que mostra la variació de la població en un període temporal determinat, incloent naixements, defuncions i migracions. Creixement Natural: Indicador que mostra la variació dels naixements i defuncions en un territori i durant un període de temps determinat. TCAA: Taxa de Creixement Anual Acumulatiu: Indicador que mostra la variació al llarg del temps de la població.


86

2.1.2. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ.

La població d’Algemesí s’agrupa per sexes en homes (13625 l’any 2006) i dones

(13701 l’any 2006). Aquesta proporció d’homes i dones s’ha mantés al llarg del temps

força constant.

Taula 2-II: Evolució de la població diferenciada en sexes a Algemesí.

ANY DONES HOMES TOTAL 1975 23.629 1988 12.826 12.376 25.202 1993 13.068 12.690 25.758 1995 13.066 12.747 25.813 2000 12.696 12.332 25.028 2002 12.757 12.502 25.259 2004 13.201 12.991 26.192

ALGEMESÍ

2006 13.701 13.625 27.326 Font: Institut Valencià d’Estadística (IVE).

Gràfica 2-III: Evolució de la població d’Algemesí segons sexes.

Evolució de la població per sexes

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

1975 1988 1993 1995 2000 2002 2004 2006

Any

Dones Homes Total

Font: Institut Valencià d’Estadística (IVE).


87

Pel que fa a l’estructura poblacional es produeixen tant de xiquets com de xiquetes,

més naixements que els que es donen a la província de València; increment notable

que es pot observar fins els 19 anys d’edat. La població jove compresa entre els 20 i

els 29 anys és molt similar a la que existeix a València mentre que, a partir d’aquesta

edat la població és menor que la de la província. Sols s’observa un lleuger predomini

de la població sobre la de la capital a l’interval entre 70 i 79 anys pel que fa al sexe

masculí ja que les dones queden al mateix nivell que a la capital de província. La resta

de grups d’edat es troben per baix en nombre que la població en eixos mateixos grups

d’edat a València.

Taula 2-III: Percentatge de majors de 65 anys l’any 2002.

PERCENTATGE DE > 65 ANYS RESPECTE DE LA POBLACIÓ TOTAL (2002)

A Algemesí respecte de la població total 15,65%

A la Ribera Alta respecte de la població total 17,59%

A la Comunitat Valenciana respecte de la població total 19,18%

A la Província de València respecte de la població total 17,13%


Com es pot veure a la taula, a Algemesí, la població major de 65 anys representa el

15,65%, valor inferior al de la comarca, al de la Comunitat i al de la província, on es

troben percentatges lleugerament superiors. La major proporció de població vella es

troba al total de la Comunitat Valenciana, amb un valor pròxim al 20% de la població

total.


88

ESTRUCTURA PER EDATS

La població d’Algemesí segons el padró municipal l’any 2005 i distribuïda per sexes i

grups d’edat quinquennals és la següent:

Taula 2-IV: Població d’Algemesí distribuïda en sexes i edats.

RANG D'EDAT HOMES DONES

0 a 4 809 741

5 a 9 721 677

10 a 14 742 693

15 a 19 839 751

20 a 24 961 894

25 a 29 1.292 1.167

30 a 34 1.245 1.099

35 a 39 1.242 1.086

40 a 44 1.043 1.047

45 a 49 974 927

50 a 54 798 750

55 a 59 683 744

60 a 64 583 707

65 a 69 542 588

70 a 74 516 635

75 a 79 413 565

80 a 84 222 403

85 a 89 79 195

90 a 94 26 96

95 a 99 6 22

Total 13.736 13.787



89

L'anàlisi de l'estructura de la població per edats, permet identificar els intervals d'edat

en què es concentra la major part de la població i, d'aquesta manera avaluar, entre

altres variables, el grau d'envelliment poblacional del municipi.

A continuació es mostren una sèrie de taules amb l'estructura per edats de la població

d'Algemesí:

Taula 2-V: Evolució de l’estructura per edats de la població d’Algemesí.

Grups d'edat 1996 % 2001 %

Joves (0 a 14 anys) 4.402 17,59 3.904 15,58

Adults (15 a 64 anys) 16.986 67,87 17.150 68,44

Majors de 64 anys 3.641 14,55 4.005 15,98

TOTAL 25.029 100 25.059 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE i de l’Ajuntament d’Algemesí. El percentatge més elevat es troba a l'interval d'edats entre els 15 i els 64 anys. Els

altres segments d'edats presenten valors aproximats encara que, l'any 2001 s'observa

com és superior el percentatge de persones majors de 65 anys que el percentatge de

joves.

DENSITAT DE LA POBLACIÓ

La densitat de població relaciona la població existent en el municipi amb la superfície

espacial sobre la qual s'instal·la. És un primer indicador de la distribució espacial de la

població. D'aquesta forma s’obté informació sobre la pressió antròpica (pressió

exercida per l'home sobre el medi) que existeix al municipi d'Algemesí.


90

Taula 2-VI: Evolució de la densitat de població d’Algemesí.

Any Població Àrea municipal (km2) Densitat (hab/km2)

1996 25.029 41,5 603,11

1998 24.894 41,5 599,86

1999 25.048 41,5 603,57

2000 25.028 41,5 603,08

2001 25.059 41,5 603,83

2002 25.259 41,5 608,65

2003 25.596 41,5 616,77

2005 27.523 41,5 663,2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE.

La densitat de població en el municipi d'Algemesí és molt elevada. A partir de l'any

1998 se superen els 600 habitants/km2, i aquestes xifres es mantenen més o menys

constants al llarg dels successius anys fins al 2001. És a partir d'aquest any quan

comença a incrementar-se de nou la densitat de població en el municipi d'Algemesí fins

a aconseguir-se aproximadament els 664 habitants/km2.

Aquestos valors registrats en el municipi contrasten front als valors comarcals de la

Ribera Alta que, en 2003 presentava una densitat de població de 210 habitants/km2.

Açò significa que a Algemesí hi ha una elevada concentració poblacional respecte a

reduïdes dimensions d'espai.

Per una altra banda, cal tindre en compte que la densitat de població no proporciona

informació sobre com es troba distribuïda la població. Per a això caldria recórrer a

altres indicadors distints com són els de concentració i de dispersió. Concretament,

Algemesí presenta una estructura compacta del 99,9 % (Dada extreta de l'IVE).


91

PIRÀMIDES POBLACIONALS.

Figura 2-I: Piràmide d’edats de la població d’Algemesí a data d’1 de Gener del 2006.

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 i més anysHOMES DONES

Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE).

La població jove d’Algemesí (població de menys de 15 anys) representa una proporció

del 15,48% sobre el total d’habitants, el grup d’adults (de 15 a 64 anys) representa un

68,58% i el grup de més de 65 anys significa un percentatge del 15,93%.


92

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 i més anys Homes Dones

Figura 2-II: Piràmide d’edats de la Ribera Alta l’any 2002.


La piràmide de població de Ribera Alta, segueix una estructura semblant a la

d'Algemesí; on la base de la piràmide és notablement més estreta que la part central

de la piràmide, a causa de la disminució dels naixements en la comarca.

L’interval d’edat en què hi ha major densitat poblacional és dels 20 als 44 anys; és en

aquestes subpoblacions on es dóna un esbombament de la piràmide.

La punta de la piràmide és estreta, aquest tret és característic de zones

desenvolupades on l’esperança de vida és elevada.


93

Figura 2-III: Piràmide d’edats de la província de València l’any 2002.

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 i més anys HOMES DONES

Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE). Figura 2-IV: Piràmide d’edats de la Comunitat Valenciana l’any 2002.

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 i més anys HOMES DONES



94

A nivell comparatiu el percentatge de població juvenil d’Algemesí (15,48%) és superior

a la mitjana de la Comarca (14,85%) i a la de la província (14,41%), no obstant, la

mitjana del conjunt de la Comunitat Valenciana (16,41%) supera la d’Algemesí en

quasi un 1%. Malgrat açò, Algemesí se situa en cinqué lloc pel que fa a població jove,

després de Carcaixent (17,98%), Càrcer (15,76%), Alberic (15,66%) i Alzira (15,60%),

a una distància considerable del municipi amb menor població jove de la comarca

(Tous amb un 9,05%).

Taula 2-VII, 2-VIII, 2-IX, 2-X, 2-XI i 2-XII: taules comparatives de la piràmide d’edats

de la Comunitat Valenciana, de La Ribera Alta i de tots els municipis que la componen

en percentatge (%) l’any 2002.

EDATS Comunitat Valenciana

La Ribera Alta Alberic

Alcàntera de Xúquer l'Alcúdia Alfarp Algemesí

0-14 anys 14,24 14,85 15,66 12,53 14,73 13,17 15,48 15-64 anys 69,11 67,56 67,21 66,21 68,31 68,68 68,58 > 65 anys 16,65 17,59 17,14 21,27 16,96 18,15 15,93

EDATS Alginet Alzira Antella Beneixida Benifaió Benimodo Benimuslem 0-14 anys 13,49 15,60 10,15 13,78 13,95 13,29 11,76 15-64 anys 69,61 68,47 63,53 65,65 69,56 68,70 65,95 > 65 anys 16,90 15,93 26,33 20,58 16,49 18,01 22,28

EDATS Carcaixent Carlet Catadau Cotes Càrcer Gavarda Guadassuar 0-14 anys 17,98 13,35 13,29 12,70 15,76 13,13 13,35 15-64 anys 63,93 67,34 69,17 65,61 61,74 66,81 68,23 > 65 anys 18,09 19,32 17,55 21,69 22,50 20,07 18,42

EDATS Llombai Manuel Massalavés Montserrat Montroi la Pobla Llarga Rafelguaraf

0-14 anys 15,18 13,63 12,15 13,85 13,49 13,43 14,58 15-64 anys 64,60 64,33 68,75 70,84 67,64 67,82 67,02 > 65 anys 20,22 22,04 19,10 15,31 18,87 18,76 18,40

EDATS Real de Montroi San Joan d'Ènova Sellent Senyera Sumacàrcer 0-14 anys 11,94 12,04 12,09 15,23 13,44 15-64 anys 68,46 67,51 61,32 68,59 63,99 > 65 anys 19,59 20,45 26,59 16,18 22,57

EDATS Tous Torís Castelló de la Ribera l'Ènova 0-14 anys 9,05 14,21 14,87 11,53 15-64 anys 66,67 67,36 65,92 63,57 > 65 anys 24,28 18,43 19,21 24,90 Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE).


95

Si es prenen com a referència les dades de la piràmide de població de la Comunitat, les

dades poblacionals d’Algemesí són molt similars, lleugerament superiors al rang d’edat

entre els 0 i els 14 anys però també lleugerament inferiors a la resta d’edats.

Taula 2-XIII: Quadre comparatiu de la piràmide d’edats d’Algemesí, La Ribera Alta i la

Comunitat Valenciana.

ALGEMESÍ Ribera Alta C Valenciana

EDATS 2002 2000 1998 2002 2000 1998 2002 2000 1998

0-14 anys 3.910 4.006 4.147 29.861 30.962 32.412 616.294 604.964 625.127

15-64 anys 17.323 17.067 16.959 135.894 133.949 133.293 2.990.096 2.832.864 2.757.965

> 65 anys 4.024 3.955 3.778 35.381 34.325 32.832 720.320 682.900 640.349

TOTAL 25.257 25.028 24.894 201.136 199.236 198.537 4.326.710 4.120.728 4.023.441


INDICADORS POBLACIONALS D’ALGEMESÍ.

Taula 2-XIV: Evolució dels índexs de joventut, envelliment i dependència a Algemesí.

ANY Í. de joventut Í. d'envelliment Í. de dependència

1996 16,70% 14,50% 45,26%

1998 16% 15% 45,03%

1999 15,20% 15,60% 44,60%

2000 14,40% 16,20% 44,08%

2001 13,80% 16,60% 43,74%

2002 13,30% 16,90% 43,39%

2003 12,90% 17,40% 43,44%

2005 15,92% 15,65% 46,15%


Una de les principals característiques de les societats desenvolupades és el seu elevat

percentatge de població envellida. Aquest fenomen desencadena tota una sèrie

d’efectes socials com pot ser l’augment de la dependència dels ocupats amb els no

ocupats, la reducció de la part jove i l’augment de majors necessitats i requeriment de

la 3ª edat.


96

Per tal d’analitzar aquest apartat s’utilitzen una sèrie d’indicadors que informen sobre

característiques determinades de la societat com són:

Índex de joventut

Informa sobre la proporció de joves que existeix al municipi.

[(Població de 0-14 anys / població total)] *100

Índex d'envelliment

Dóna informació sobre el grau d’envelliment de la població; relaciona el nombre de

persones majors de 65 anys amb els menors de 14 anys que hi habiten al municipi.

[(Població >65 anys / població total)] *100

Índex de dependència global:

Permet mesurar el pes que ha de suportar la part central de la piràmide d'edats (la

població adulta) per tal de mantindre les dos parts extremes d’aquesta, és a dir, el pes

que ha de suportar la població potencialment activa respecte de la que no està en edat

de treballar. La fòrmula per calcular-lo és:

[(Població >64 anys + Població 0-14 anys) / (Població 15-64 anys)] *100

A la taula dels indicadors poblacionals d’Algemesí s'observa, en termes generals, una

disminució de la població jove des de l’any 1996 fins el 2003, mentre que la població

major de 65 anys augmenta lleument. Tant el descens de la població jove com

l'augment de la vella és semblant i per això, l'índex de dependència global d'aquestos

anys, és similar pel que fa al seu valor.


97

L’índex de dependència mostra el fet que, per cada 100 persones, hi ha al voltant de

45 que depenen d’aquestes. No obstant açò, tal i com es mostra a la taula anterior,

actualment existeix un elevat índex de dependència global, el més pronunciat dels

últims deu anys.

Taula 2-XV: Índex d’envelliment de la població d’Algemesí i del conjunt de la CV.

2002 2000 1998

Algemesí 15,93 % 16,2 % 15 %

Ribera Alta 17,59 % 17,23 % 16,54 %

C. Valenciana 16,65 % 16,57 % 15,92 %


Els valors a Algemesí són, en general, inferiors als de la resta de la comunitat i de la

comarca. Amb tot, és curiosa la xicoteta disminució que es produeix del 2000 al 2002

mentre que tant a la comunitat com a la comarca els valors augmenten.

2.1.3. ORIGEN DE LA POBLACIÓ I MOVIMENT MIGRATORI.

2.1.3.1. Origen de la població. En general, els diferents estudis demogràfics donen diverses raons per explicar les

causes de la baixa taxa de creixement natural. Existeixen aspectes conjunturals

relacionats amb la crisi econòmica i l’endarreriment social de la fecunditat que

afavoreixen aquesta baixa natalitat, tot i que també poden haver-hi altres motius

socials i culturals que es tradueixen en una baixa natalitat.


98

Taula 2-XVI: Creixement vegetatiu d’Algemesí al període 1996-2002.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IVE.

Taula 2-XVII: Evolució de les taxes de natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu a

Algemesí.

Any Taxa de

Natalitat (%)

Taxa de

Mortalitat (%)

Creixement

vegetatiu

1996 9 11 -2

2000 10,8 8,5 2,3

2001 11 9,5 1,5

2002 9,5 9,1 0,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IVE.

L’any 1996, el nombre de naixements a Algemesí fou de 226, que representa una taxa

de natalitat del 9 ‰, mentre que el nombre de defuncions fou de 275, amb una taxa

de mortalitat 11 ‰.

Comparativament, la taxa de natalitat d’Algemesí és inferior a la de la Comunitat però,

lleugerament superior a la de la comarca pel que fa a l’any 1996 ja que, en l’any 2000,

Algemesí supera en taxa de naixements també els de la Comunitat Valenciana.

Per altra banda, la taxa de mortalitat d’Algemesí (11 ‰), és superior a la mitjana de la

Comunitat (8,96 ‰) i també, encara que en menys distància, a la de la comarca de la

Ribera Alta (10,36‰); no obstant, aquesta estadística canvia l’any 2000 en què la

Taxa de

Natalitat

Taxa de

Mortalitat Any Població Naixements Defuncions

(‰) (‰)

1996 25.029 226 275 9 11

2000 25.028 269 212 10,8 8,5

2001 25.059 277 239 11 9,5

2002 25.259 241 231 9,5 9,1


99

taxa de mortalitat d’Algemesí, encara que molt similar a la de la Comunitat, resulta

inferior a aquesta i a la de la Ribera.

Aquestos dos indicadors, natalitat i mortalitat, representen una taxa de creixement

negativa del –2 ‰ l’any 1996, taxa que es converteix en positiva l’any 2000. Si

s’observa la taxa de creixement vegetatiu de l’any 1996, negativa a Algemesí, aquesta

és superior a la de la comarca que també és negativa (-1,50 ‰), mentre que a la

mitjana de la Comunitat Valenciana és positiva (0,17 ‰).

Com es pot observar a la taula, la tendència d’aquestos índex a la ciutat d’Algemesí ha

millorat respecte de l’any 1996 fins el punt en què els naixements han arribat a ser

superiors a les defuncions en l’any 2000 i, d’aquesta manera, s’ha aconseguit arribar a

una taxa de creixement natural positiu.

Taula 2-XVIII: Creixement natural de la població al període comprés entre l’any 1996 i

el 2000.

Població NaixementsTaxa natalitat

(‰) Defuncions

Taxa mortalitat

(‰)

Taxa creixement

natural (‰)

1996 2000 1996 2000 1996 2000 1996 2000 1996 2000 1996 2000

Algemesí 25029 25028 226 269 9 10,8 275 212 11 8,5 -2 2,3

Ribera Alta 198523 199236 1759 1759 8,86 8,83 2056 1909 10,36 9,58 -1,50 -0,75

C. Valenciana 4009329 4120729 36605 40775 9,13 9,90 35928 36563 8,96 8,87 0,17 1,02


POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT.

Aquesta variable divideix, en termes percentuals, la població resident del municipi

segons el lloc de naixement: si ha nascut al mateix lloc on resideix, en un altre

municipi de la comunitat autònoma, a qualsevol altra comunitat autònoma d’Espanya o

a l’estranger.

Pel que fa a Algemesí, el 4,71 % de la població és estrangera (prenent de referència

dades de l’INE del 2002) conforme es reflexa a la taula que es mostra a continuació.

Si es valora la població immigrant de nacionalitat estrangera al 2003 en el municipi,

aquesta representa el 42,01% de totes les immigracions produïdes durant eixe any.


100

Aquestes quantitats tan elevades d'immigrants d'origen estranger existents a Algemesí

són degudes, en part, al sector agrícola que utilitza com a mà d'obra principalment a

immigrants estrangers.

Aproximadament un 65 % dels habitants d'Algemesí són nascut en el propi municipi.

Taula 2-XIX: Origen dels habitants del municipi d’Algemesí (2002).

Lloc de naixement %

Algemesí 65,3

Un altre municipi de la província 18,9

Un altre municipi de la Comunitat Autònoma 0,8

Una altra Comunitat Autònoma 10,9

País estranger 4,1

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Taula 2-XX: Lloc de naixement de la població d’Algemesí, de la Ribera i de la comunitat

en %.

Algemesí Ribera Alta C. Valenciana

LLOC DE NAIXEMENT 2003 1996 2003 1996 2003 1996

% Nascuts a C. Valenciana 85 87,39 85,2 87,35 69,18 74,48

% Nascuts a la resta de

l'estat 10,9 12,61 9,45 10,31 19,9 21,68

% Nascuts a l'estranger 4,1 2,64 5,34 2,33 10,92 3,84

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)

Al municipi, el nombre més gran d'estrangers residents procedeix d'Àfrica i de la UE.

L'any 2003 la taxa d'estrangers al municipi d'Algemesí era d’1,83 %, açò es deu en

gran mesura al sector agrícola que, com s’ha dit anteriorment, utilitza com a mà d'obra

principalment a estrangers.


101

Taula 2-XXI: Percentatges de la població d'Algemesí segons lloc de procedència

(valors referits al 2003).

Total Lloc de procedència

2000 % 2003 %

Espanyola 24.877 99,4 24.901 97,28

UE 43 0,17 75 0,29

Resta Europa 5 0,02 149 0,58

Àfrica 67 0,27 270 1,05

Amèrica 24 0,1 185 0,72

Resta món 12 0,05 16 0,06

Total 25.028 100 25.596 100

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

2.1.3.2. El moviment migratori.

Algemesí, com la resta de poblacions grans de la comarca de la Ribera Alta, va rebre

sobretot a partir dels anys vuitanta l’arribada de població immigrant estrangera,

principalment procedent del Marroc i d’origen bereber.

El nombre d’immigrants d’origen magrebí ha augmentat de forma important,

principalment lligats a les indústries, la construcció i sector agroalimentari (agrari). Tot

i això es tracta d’una població poc coneguda a nivell del padró, amb problemes

d’il·legalitat i amb una població real superior a la població censada o empadronada.

A l’any 2006 a Algemesí hi ha empadronada una població procedent d’Àfrica de 599

persones de les quals gran part són magrebines, que representen aproximadament el

2,19% del total de població empadronada i el 31,34% del total de la població

d’immigrants.

No es tenen dades de quina serà la població real, i no només d’aquestes nacionalitats

sinó també d’altres com ara les procedents de països de l’Europa no comunitària que

representa un 28,31% del total de la població immigrant.


102

Tot i això a Algemesí la població immigrant l’any 2006 representa un 6,99% de la

població total, percentatge que va en augment, però cal comparar aquesta situació

amb la resta de la Comunitat Valenciana i la comarca de la Ribera Alta.

A diferència de l’estructura global de població, la població magrebina és

majoritàriament masculina, amb una proporció aproximada de quatre homes per cada

dona (81,4% són homes i el 18,6% son dones).

Taula 2-XXII: Evolució de la població i immigrants (habitants).

Anys Algemesí Espanyols Immigrants De la UE

Resta

d'Europa Àfrica Amèrica

Resta

del món

1999 25.045 24.928 116 40 4 46 17 9

2000 25.028 24.877 151 43 5 67 24 12

2001 25.059 24.818 241 52 22 104 46 17

2002 25.259 24.838 421 75 149 270 185 16

2003 25.596 24.901 695 75 149 270 185 16

2004 26.192 25.059 1.133 88 317 361 344 23

2005 26.740 25.211 1.529 151 416 480 443 39

2006 27.326 25.415 1.911 192 541 599 524 55


Gràfica 2-IV: Evolució de la població d’Algemesí segons nacionalitat dels seus habitants

Població d'Algemesí per nacionalitat

05000

1000015000

200002500030000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Algemesí Espanyols Immigrants



103

Taula 2-XXIV: Nombre total d’immigrants de nacionalitat estrangera al municipi.

Any Immigrants 1999 116 2000 151 2001 241 2002 421 2003 695 2004 1.133 2005 1.529 2006 1.911


Gràfica 2-V: Evolució de la població immigrant amb què compta Algemesí des de l’any 1999 fins el 2006.

Evolució del nombre d'immigrants a Algemesí

0

500

1000

1500

2000

2500

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



104

Taula 2-XXV: Evolució de la població i immigrants en % a Algemesí.

DEL TOTAL D'IMMIGRANTS

Anys % Espanyols %

Immigrants % de la UE % Restad'Europa

% Àfrica

% Amèrica

% Resta

del món1999 99,53 0,46 34,48 3,45 39,66 14,66 7,76 2000 99,40 0,60 28,48 3,31 44,37 15,89 7,95 2001 99,04 0,96 21,58 9,13 43,15 19,09 7,05 2002 98,33 1,67 17,81 35,39 64,13 43,94 3,80 2003 97,28 2,72 10,79 21,44 38,85 26,62 2,30 2004 95,67 4,33 7,77 27,98 31,86 30,36 2,03 2005 94,28 5,72 9,88 27,21 31,39 28,97 2,55 2006 93,01 6,99 10,05 28,31 31,34 27,42 2,88 Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE).

Gràfica 2-VI: Classificació de la població immigrant al municipi d’Algemesí, segons la

nacionalitat, al llarg dels anys.

Classificació dels immigrants segons nacionalitat

0

100

200

300

400

500

600

700

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

De la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Resta del món



105

Taula 2-XXVI: Evolució de la Població i immigrants (%) a la Comunitat Valenciana. DEL TOTAL D'IMMIGRANTS

Anys

% Espanyols

% Immigrants

% de la UE

% Restad'Europa

% Àfrica

% Amèrica

% Resta

del món1999 97 3 67 10 10 9 4 2000 97 3 64 10 10 11 4 2001 95 5 51 14 13 19 4


Gràfica 2-VII: Evolució dels immigrants i dels espanyols que constitueixen la

població de la Comunitat Valenciana, durant els anys 1999, 2000 i 2001.

Evolució de la població d'immigrants i espanyols

020406080

100120

1999 2000 2001

% Espanyols % Imigrants


Gràfica 2-VIII: Evolució de la població immigrant segons nacionalitat a la CV.

Evolució de la població immigrant a la CV

01020304050607080

1999 2000 2001% de la UE % Resta d'Europa % Àfrica% Amèrica % Resta del món



106

Taula 2-XXVII: Evolució de la població i immigrants (%) a la comarca de la Ribera Alta. DEL TOTAL D'IMMIGRANTS

Anys

% Espanyols

% Immigrants

% de la UE

% Restad'Europa

% Àfrica

% Amèrica

% Resta

del món1999 99 1 41 3 37 14 5 2000 99 1 53 7 7 22 11 2001 99 1 24 16 38 15 6


Gràfica 2-IX: Evolució dels immigrants i dels espanyols que constitueixen la població

de la comarca de la Ribera Alta, durant els anys 1999, 2000 i 2001.


020406080

100120

1999 2000 2001




107

Gràfica 2-X: Evolució de la població immigrant segons nacionalitat, a la Ribera Alta

al llarg dels anys 1999, 2000 i 2001.

Evolució de la població immigrant a la Ribera Alta

0

10

20

30

40

50

60



Taula 2-XXVIII: Evolució de la Població i Immigrants (%) a la Província de València.

DEL TOTAL D'IMMIGRANTS

Anys

% Espanyols

%

Immigrants

% de la

UE

% Resta

d'Europa

%

Àfrica

%

Amèrica

%

Resta

del món

1999 99 1 39 7 22 22 10

2000 99 1 40 10 10 27 13

2001 98 2 21 16 20 35 9



108

Gràfica 2-XI: Evolució dels immigrants i dels espanyols que constitueixen la població

de la Província de València, durant els anys 1999, 2000 i 2001.


020406080

100120

1999 2000 2001



Gràfica 2-XII: Evolució de la població immigrant segons nacionalitat, a la província

de València al llarg dels anys 1999, 2000 i 2001.

Evolució de la població immigrant a la província de València

0

10

20

30

40

50




109

2.1.4. UNITATS FAMILIARS.

No estan disponibles les dades sobre la composició de les unitats familiars a Algemesí.

A continuació es mostren altres dades complementàries que també poden ser

representatives de l’estructura familiar.

Taula 2-XXIX: Residents en vivendes familiars segons el seu estat civil en l’any 2001:

Casat 11.973 Divorciat 127 Separat 353 Solter 10.304 Vidu 1.706 Total 24.463


Gràfica 2-XIII: Residents en vivendes familiars per estat civil (2001).

Residents en vivendes familiars per estat civil (2001)

49%

1%1%

42%

7%

Casat Divorciat Separat Solter Vidu


Com s’observa a la distribució de la gràfica, la major part de les vivendes d’Algemesí

són constituïdes per persones casades, seguides pels solters, que constitueixen més

del 40% dels residents a les vivendes familiars. El percentatge de vidus representa

sols el 7% dels residents a les vivendes familiars. Amb una proporció molt més

menuda segueixen els separats i els divorciats.


110

Taula 2-XXX: Residents en vivendes familiars per sexe (any 2001).

Homes 12.074 Dones 12.389 Total 24.463


Pel que fa, en canvi, a la distribució dels ciutadans a les vivendes segons el sexe,

s’observa que aquesta és bastant homogènia, és a dir, és molt similar el nombre de

residents del sexe femení al del masculí, sols superior aquest últim en poc més de 300

ciutadans.

2.1.5. POBLACIÓ ACTIVA, OCUPACIÓ.

Taula 2-XXXI: Contractació registrada al llarg de l’any 2007.

MES Homes Dones

Total

Contractes

Gener 359 350 709

Febrer 540 336 876

Març 377 307 684

Abril 273 426 699

Maig 463 477 940

Juny 332 281 613

Juliol 391 304 695

Agost 262 170 432

Setembre 535 392 927

Octubre 856 655 1.511

Font: Servei Valencià d’Ocupació i Formació.

A partir d’aquesta informació extreta del Servei Valencià d’Ocupació i Formació, si es

prenen com a base les dades d’Octubre d’aquest mateix any, existeix una població

total de 655 dones ocupades i 856 homes ocupats, és a dir, de 1511 habitants que

estan contractats al municipi. Si es compara aquesta informació amb les dades de

població més recents que són les dades poblacionals de l’any 2006, es pot establir el


111

percentatge de la població ocupada al municipi. Així, actualment, es compta amb les

següents xifres d’ocupació:

Taula 2-XXXII: Població ocupada a Algemesí.

Homes Dones Total

Població ocupada

(habitants) 856 655 1.511

Població activa

(habitants) 9.660 8.975 18.635

Percentatge ocupació

(%) 8,86% 7,29% 16,16%

Font: Servei Valencià d’Ocupació i Formació.

Taula 2-XXXIII: Població ocupada a Algemesí a l’any 2001. POBLACIÓ OCUPADA Habitants Sobre la població de 16 anys o més Sobre la població total

% %

Població de 16 anys o més 17.150 100 68,44

Població ocupada de 16 anys o més 10.404 60,66 41,52

Població total 25.059 - 100

Font: Servei Valencià d'Ocupació i Formació. D.G. d'Inserció Laboral.

La població activa d’Algemesí representa, per tant, l’any 2007, 1.511 persones amb

contracte. La població amb edat de treballar és de 18635 habitants dels quals, 8.975

són dones i, 9.660 són homes. Això representa que un 68,19% de la població està en

edat de treballar i, d’aquesta, el 48,16% són dones ocupades mentre que el 51,84%

són homes ocupats.

El 8,86% de la població masculina en edat de treballar està ocupada mentre que al cas

de les dones, és el 7,29% de la població la que està ocupada. Amb açò, el total de la

població ocupada a Algemesí constitueix el 16,16% de la població total en edat de

treballar.


112

Taula 2-XXXIV: Població activa d’Algemesí, la Ribera Alta i la Comunitat Valenciana

(2006).

POBLACIÓ ALGEMESÍ RIBERA ALTA C. VALENCIANA

Població total 27.326 199.458 4.202.607

Ocupats 1.511 83.304 1.715.025

Població activa 18.635 134.368 2.895.112


La població activa d’Algemesí representa el 13,7% de la població activa de la Ribera

Alta i el 0,65% de la població activa de la Comunitat Valenciana. A nivell comparatiu el

percentatge de població activa d’Algemesí (68,2%) és un poc inferior a la mitjana

comarcal (67,4%) i inferior a la del global de la Comunitat Valenciana (68,8%).

Figura 2-V: Taxa d’activitat a Espanya: Actius de 16 anys i més.


Si aquestes estadístiques es comparen a nivell nacional, la taxa d’activitat a la

Comunitat Valenciana queda a un lloc intermedi entre la totalitat de les comunitats que

constitueixen Espanya, per baix de la comunitat de Múrcia però per dalt d’altres grans

comunitats com Andalusia i Castella-La Mancha o Castella i Lleó.


113

BOSSA D’OCUPACIÓ.

El municipi d'Algemesí disposa d'una Agència d'Ocupació i Desenvolupament Local en

la qual els habitants es poden inscriure com a demandants d'ocupació. Aquesta

agència es troba associada al centre del SERVEF.

La població que més ocupació demanda és la corresponent als homes. Cal destacar

que, un dels grans impediments comuns tant pel que fa a la població masculina com a

la femenina a l'hora de trobar un treball, ho constitueix la falta d'un mitjà de transport

per poder desplaçar-se fins el lloc de treball.

MERCAT DE TREBALL I ESTRUCTURA SECTORIAL.

No ha sigut possible recaptar informació sobre l’estat del mercat de treball i la seua

estructura sectorial a Algemesí.

Per a analitzar aquest paràmetre es mostren a continuació les dades d’inversió

industrial al municipi i la seua evolució. Les dades indiquen que la inversió es centra,

en els últims anys, en la inversió industrial.

Taula 2-XXXV: Inversió registrada industrial i no industrial.

Any Total inversió

registrada

Inversió

industrial

Inversió no

industrial

2000 384.952 340.296 44.656

2001 139.190 59.514 79.676

2002 2.083.301 1.677.808 405.493

2003 9.424.462 9.369.583 54.879

Font: Institut Nacional d’Estadística (IVE).


114

Com a dada informativa es presenta a continuació una taula amb els sectors

empresarials que trobem representats al municipi.

Taula 2-XXXVI: Sectors d’activitat al municipi d’Algemesí (any 2004).

Sectors d'activitat

- Sector agricultura i ramaderia

- Sector agroalimentari

- Sector construcció i instal·lacions, ceràmica i vidre

- Sector edició i arts gràfiques

- Sector electrotècnia i telecomunicacions

- Sector indústria del moble

- Sector intermediaris del comerç

- Sector logística i transport

- Sector fusta i suro

- Sector metal·lúrgia

- Sector paper i cartró

- Sector plàstic i cautxú

- Sector química

- Sector serveis

- Sector tèxtil i confecció

- Sector diversos



115

2.1.6. ATUR.

El nombre d’aturats d’Algemesí inscrits a l’INEM l’any 1999 va ser de 1221 persones,

que representa una taxa d’atur del 4.83 sobre el total de la població activa, inferior a la

taxa d’atur comarcal que es xifra en el 6.34%.

Taula 2-XXXVII: Evolució de l’atur a Algemesí des de l’any 1999 fins el 2003.

ATUR ANY 2003 ANY 2002 ANY 2001 ANY 2000 ANY 1999

Comunitat Valenciana 140.236 134.007 127.144 141.193 168.403

Província de València 81.262 79.485 81.756 83.500 96.373

Algemesí 799 905 1.062 1.122 1.221

La Ribera Alta 7.016 6.851 7.484 7.408 8.454

Font: Dades IVE i Servei Valencià d’Ocupació i formació i elaboració pròpia.

Taula 2-XXXVIII: Evolució de l’atur a Algemesí per sexes (1999-2003).

ATUR 2003 2002 2001 2000 1999

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Comunitat Valenciana 59.387 80.849 56.372 77.635 50.058 77.086 55.995 85.198 70.352 98.051

Província de València 32.966 48.296 31.744 47.741 3.044 51.316 31.068 52.432 37.672 58.701

Algemesí 244 555 242 663 274 788 242 880 300 921

La Ribera Alta 2.144 4.872 2.053 4.798 2.116 5.368 1.943 5.465 2.432 6.022

Font: Dades IVE i Servei Valencià d’Ocupació i Formació i elaboració pròpia.

Gràfica 2-XIV: Evolució per edats de l’atur registrat a Algemesí.

Evolució de l'atur a Algemesí per edats

0

100

200

300

400

500

600

2001 2002 2003 2004 2005

16 - 24 anys 25 a 44 anys 45 a 65 anys

Font: Dades IVE i Servei Valencià d’Ocupació i Formació i elaboració pròpia.


116

L’evolució de l’atur registrat a la comarca i al conjunt de la Comunitat Valenciana des

de l’any 1999 fins el 2003 presenta una tendència similar; Algemesí es diferencia del

comportament general amb què segueix una evolució descendent continuada mentre

que tant la Comunitat com la província i la comarca sofreixen un lleuger augment de

l’atur l’any 2003 respecte de l’anterior.

L’anàlisi dels nivells d’atur per sexes mostra una clara desproporció entre l’atur dels

homes i el de les dones, essent aquest últim superior en més del doble que el dels

homes. La dada més desproporcionada s’observa al mes de Març del 2003, en què

l’atur de les dones se situa en 921 mentre que els homes aturats en són 300.

Per classes d’edat l’atur es reparteix de manera força uniforme per les diferents classes

d’edat de la població activa, no obstant això, són les dones d’entre 25 i 44 anys les

més afectades per l’atur. L’atur juvenil, amb 177 joves aturats, representa el 22,15%

dels aturats del municipi.

Taula 2-XXXIX: Atur registrat per edats i sexes el Març del 2003.

Algemesí la Ribera Alta Província de València CV

Homes Dones % Homes Dones % Homes Dones % Homes Dones %

<25 65 112 22,15 507 908 21,79 6084 7722 16,91 10257 12661 16,24

25-44 117 308 24,66 874 2413 27,59 15070 27713 30,68 27242 46174 31,75

>45 62 165 69,46 580 1212 69,8 12101 12943 59,26 22892 21917 57,21

Total 244 555 100 1961 4533 100 33255 48378 100 60391 80752 100

Font: Servei Valencià d’Ocupació i Formació i elaboració pròpia.

Comparativament amb l’atur de la comarca, de la província i de la Comunitat, els joves

aturats del municipi són lleugerament inferior en nombre i percentatge de la població

activa que els de la província i que els de la Comunitat. Són en canvi molt similars en

percentatge als de la Ribera Alta, essent aquestos menys d’un 1% inferiors.

Pel que fa a la població major de 45 anys d’edat, els percentatges són gairebé un 10%

superiors al municipi i a la comarca que a la província i a la Comunitat.


117

Gràfica 2-XV: Grau d’atur segons sexe i grup d’edat a Algemesí l’any 2003.

0

50

100

150

200

250

300

350

<25 25-44 >45

rangs d'edat

Atur a Algemesí (any 2003)

HomesDones


Gràfica 2-XVI: Distribució de l’atur al municipi, la comarca, la província i la

Comunitat segons l’edat (any 2003).

Atur per grups d'edat

0

10

20

30

40

50

60

70

80

<25 25-44 >45

Algemesí la Ribera Alta Província de València CV

Font: Servei Valencià d’Ocupació i Formació i elaboració pròpia


118

Taula 2-XL: Atur per edats l’any 2006.

Algemesí València CV

<20 129 2.573 17.664

20-24 81 1.226 9.443

25-29 215 4.752 28.546

30-34 171 4.853 30.086

35-39 155 4.414 26.566

40-44 105 3.718 22.469

45-49 86 3.362 20.465

50-54 66 3.202 18.262

55-59 76 3.278 18.548

>59 47 2.319 12.478


Gràfica 2-XVII: Atur registrat a Algemesí per edats l’any 2006.

0

50

100

150

200

250

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59

Atur a Algemesí per edats l'any 2006


L’evolució de l’atur al municipi d’Algemesí és important al grup d’edat entre els 25 i els

29 anys, on es dóna la major taxa de forma diferenciada per ser bastant superior a

l’atur que pateix la resta de la població. A aquest grup d’edat li segueix en nombre de

desocupats els joves de 30 a 34 anys i molt de prop els de 35 a 39 anys. Després es

produeix una marcada baixada d’aquesta xifra en passar al següent grup d’edat, els de

40 a 44 anys. A partir d’aquesta edat, l’atur segueix una progressió descendent que es

manté més o menys estable a partir de la població de 50 anys, amb fluctuacions molt


119

menudes. La menor desocupació s’observa clarament a la població amb edats

superiors als 59 anys.

Cal destacar, aleshores, que les menors taxes de desocupats es donen als grups d’edat

de 20 a 24 anys entre la població jove, i de majors de 59 anys a la població més vella.

La desocupació més elevada, pel contrari, es produeix al rang de població jove, amb

importants pics al grup d’edat dels 25 als 39 anys però també important entre el grup

de joves menors de 20 anys.

Gràfica 2-XVIII: Distribució de l’atur per edats l’any 2006.

Atur per edats l'any 2006

05000

100001500020000250003000035000

<20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >59



Algemesí segueix la dinàmica de València i de la Comunitat pel que fa a la distribució

de l’atur segons les edats. Amb açò, el que s’observa és que la major taxa de

desocupació es dóna al grup d’edat comprés entre els 20 i els 40 anys, coincidint amb

el que ja s’ha comentat a gràfiques anteriors referents al municipi. A partir d’aquestes

edats, l’evolució de la taxa de desocupació tendeix a disminuir fins que queda més o

menys estable a partir dels 52 anys d’edat. D’aquesta manera, la menor desocupació

es produeix tant a la població més vella (a partir dels 58 anys) com a la població jove

d’entre 22 i 23 anys.


120

ATUR PER SECTOR D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Per grans sectors d’activitats, el sector terciari és el que té major nombre d’aturats

amb un 50,44% al cas d’Algemesí i un 58,66% a la província de València, seguit per la

indústria (oscil·la entre el 20 i el 24%) i, de molt prop, pel sector de la construcció

(entre el 9 i el 10% de la desocupació). Per últim, és el sector agrari el que menys

afectat es veu per l’atur amb taxes de desocupació entre l’1 i el 4%.

Taula 2-XLI: Atur registrat a Algemesí per activitats econòmiques. Març 2003.

Algemesí % Ribera Alta % València % CV %

Agricultura 31 3,88 261 4,02 1.301 1,59 1.988 1,41

Construcció 80 10,01 564 8,68 7.766 9,51 13.441 9,52

Indústria 198 24,78 1.430 22,02 16.058 19,67 34.761 24,63

Serveis 403 50,44 3.458 53,25 47.886 58,66 77.092 54,62

Sense ocupació anterior 87 10,89 781 12,03 8.622 10,56 13.861 9,82

TOTAL 799 100 6.494 100 81.633 100 141.143 100


Gràfica 2-XIX: Distribució de l’atur registrat per sectors econòmics a Algemesí.

0

10

20

30

40

50

60

Agricultura Cons trucció Indús tria Serveis Senseocupacióanterior

Atur per sectors econòmics

Algem esí Ribera Alta València CV


121


Taula 2-XLII: Evolució de la desocupació registrada per sectors d’activitat.

Any Agricultura Construcció Indústria Serveis Sense ocupació anterior

2001 98 50 230 572 112

2002 84 52 226 451 92

2003 57 98 239 448 86

2004 47 80 219 492 76

Total 286 280 914 1.963 366 Font: Servei Valencià d’Ocupació i Formació i elaboració pròpia. Amb la taula de la desocupació classificada per sectors d’activitat, és notable la

superioritat del sector serveis front a la desocupació menor de la resta de les activitats.

NIVELL D’OCUPACIÓ SEGONS EL GRAU D’INSTRUCCIÓ

A continuació s’analitza el grau de formació de les persones ocupades, comparant les

dades d’Algemesí amb les de la Comunitat Valenciana.

Taula 2-XLIII: Ocupats per nivell d’estudis a Algemesí l’any 2001.

Tercer grau 1.684

Segon grau 5.221

Primer grau 2.466

Sense estudis 977

Analfabets 56

Total 12.842



122

Gràfica 2-XX: Distribució dels ocupats per nivell d’estudis al municipi l’any 2001.

Ocupats per nivell d'estudis a Algemesí (2001)

16%

50%

24%

9% 1%

Tercer grau Segon grau Primer grau Sense estudis Analfabets

Font: Institut Valencià d’Estadística (IVE). Elaboració pròpia.

Al municipi d’Algemesí, el major nombre de persones ocupades es troba en aquelles

que han efectuat estudis de segon grau. Aquesta porció de la població representa el

50% dels ciutadans ocupats. Una quarta part de la població ocupada, en canvi, es

tracta d’aquella que ha cursat estudis de primer grau. El percentatge més menut de

població ocupada amb estudis correspon a aquella part de la població que té estudis

de tercer grau.

La resta de població ocupada es tracta de gent que o bé no té estudis bé és

analfabeta, aquesta última en una proporció molt menuda.

Taula 2-XLIV: Ocupats per nivell d’estudis a la Comunitat Valenciana l’any 2001.

Tercer grau 302.087

Segon grau 986.518

Primer grau 338.531

Sense estudis 79.220

Analfabets 8.669

Total 1.715.025



123

Gràfica 2-XXI: Distribució dels ocupats per nivells d’estudis a la CV l’any 2001.

Ocupats per nivell d'estudis a la CV (2001)

18%

57%

19%5% 1%

Tercer grau Segon grau Primer grau Sense estudis Analfabets

Font: Institut Valencià d’Estadística (IVE). Elaboració pròpia.

Pel que fa a l’ocupació dels habitants de la Comunitat Valenciana l’any 2001, s’observa

a la gràfica de la distribució que segueix una estructura molt similar. Així, la població

amb un major percentatge d’ocupació correspon als que han realitzat estudis de segon

grau, arribant quasi al 60% de la població total ocupada. Per una altra banda, els

ciutadans ocupats amb estudis de primer grau són lleugerament menors que a les

estadístiques municipals. Els que han realitzat estudis de tercer grau se situen també

en tercer lloc amb molt poca distància dels anteriors en aquest cas.

En última posició es troben els ocupats que no han realitzat cap tipus d’estudis o

aquells classificats com a analfabets.

2.1.7. NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I ENSENYAMENT.

En les societats modernes, l'educació és un dret generalitzat que s'ha expandit fins a

aconseguir pràcticament al total de la població en edat escolar. Amb l'augment del

període de l'escolarització i del nombre de cursos de postgrau i de diferents

especialitats, es pretén que la societat estiga més preparada a l'hora d'exercir un

determinat lloc de treball.


124

Taula 2-XLV: Nivell d'instrucció de la població d’Algemesí

Nivell de formació %

Analfabets 3

Sense estudis 19,2

Estudis primaris 25,4

Estudis secundaris 41,5

Estudis universitaris 10,9

Font: Anuari de la Caixa (dades 2002).

Com s’observa a la taula, un elevat nombre de ciutadans d’Algemesí, quasi la meitat,

han completat els estudis secundaris, mentre que només vora l’11% de la població

cursa estudis superiors. Un dada alarmant és l'elevat percentatge de persones que, o

bé són analfabets, o bé no tenen cap tipus de formació; aquestos suposen un 22,2%

del total de la població, quantitat propera a la tercera part del total de la població.

Segurament es tracta d’un fenomen que afecta bàsicament a les generacions de més

de 40 anys, essent mínim en la població de menys de 40 anys.

Comparant els nivells d’instrucció d’Algemesí amb els de la Ribera Alta i la Comunitat

Valenciana, s’observa que el percentatge de persones que han cursat estudis mitjans i

superiors a Carcaixent (52.4%) és superior al del conjunt de la comarca de la Ribera

Alta i de la Comunitat Valenciana.

Taula 2-XLVI: Nivell d’instrucció del municipi, la Ribera Alta i la CV l’any 2001.

NIVELL

D’INSTRUCCIÓ

ALGEMESÍ RIBERA ALTA COMUNITAT

VALENCIANA

PERSONES % PERSONES % PERSONES %

Analfabet 2.186 9,77 15.992 8,12 344.454 8,31

Sense estudis 5.037 22,51 31.905 16,21 596.727 14,40

Primer Grau 6.562 29,32 62.836 31,92 1.093.684 26,39

Segon Grau 8.470 37,85 71.861 36,51 1.695.371 40,90

Tercer Grau 2.208 9,87 14.254 7,24 414.851 10,01

TOTAL 22.377 100 196.848 100 4.145.087 100



125

En relació al coneixement del valencià un 94,79% de la població d’Algemesí l’entén i un

79% el sap parlar. El percentatge de persones que el saben escriure és del 37,19%.

Aquestes dades són superiors a les del conjunt de la Comunitat Valenciana, on un

84,73% de la població entén el valencià i només un 23,36% el sap escriure.

Taula 2-XLVII: Coneixement del valencià l’any 2001.

L'entén però

no el parla

L'entén i el llig

però no el parla El sap parlar

El sap

parlar i

llegir

El sap parlar,

llegir i

escriure No l'entén Total

3.425 533 5.127 5.349 9.321 708 24.463


Taula 2-XLVIII: Coneixement del valencià a Algemesí i a la CV l’any 2001.

ALGEMESÍ COMUNITAT VALENCIANA

PERSONES % PERSONES %

TOTAL 25.059 100 4145087 100

No l’entén 708 2,83 632.851 15,27

Sols l’entén 3.425 13,67 1.203.283 29,03

Sols l’entén i el sap llegir 533 2,13 336.031 8,11

Sols l’entén i el sap parlar 5.127 20,46 408.559 9,86

L’entén i el sap parlar i llegir, però no

escriure 5.349 21,35 596.216 14,38

L’entén i el sap parlar, llegir i escriure 9.321 60,44 968.147 23,36



126

2.1.8. ASSOCIACIONISME I ACTIVITAT CULTURAL. EDUCACIÓ I

SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL.

2.1.8.1. Associacionisme i activitat cultural relacionada amb l’A21L.

En aquestos moments, Algemesí compta amb prop de 70 associacions censades.

D’elles, només unes 10 tenen o poden tindre certa relació amb el medi natural i el

desenvolupament sostenible.

A continuació es presenta el llistat de les associacions censades.

ASSOCIACIONS ESPORTIVES

Club d’Atletisme

Club de Córrer Tortuga (280 socis)

Club de Bàsquet d’Algemesí (114 socis)

Club de Futbol Ràcing d’Algemesí (175 socis)

Club Handbol d’Algemesí (122 socis)

Club Handbol Maristes (142 socis)

Club de Natació Xúquer (75 socis)

Algetenis

Club Algemesí Futbol Sala

Squash Algemesí

Grup d’Esplai Esportiu Amics del Full-Contact Al-Woo-Kwan Algemesí

Gimnàstica Femenina

Balls de Saló Passeja-la

Grup d’Esplai de Ball Esportiu Impetus

Colla de Pilotaires d’Algemesí

Amics del Tir i Arrossegament

Scooter Club

Col·lectiu d’Amics Muntanyencs d’Algemesí “CAMA”

Club Triatló Algemesí

Club d’Esplai Esquí Multiaventura Algemesí

Club Ciclista


127

Club de Caza la Golondrina d’Algemesí

Associació Ornitològica Silvestrista

Club de Pesca Xopera

Club de Pesca el Suret d’Algemesí

ALTRES ASSOCIACIONS

Astrònoms d’Algemesí

Associació “Amas De Casa Y Consumidores Tyrius” Algemesí

Assessorament Agrari Local

Associació de Veïns Plaça de La Ribera i Adjacents

Associació Cultural Amics de Joan Girbés

Associació Napoleònica Valenciana

Amics Del Ball De Les Llauradores

Joves Per La Llengua Els Algepsers (Ajla)

APMA Joan Bta. Cabanilles

La Grupeta De La Ribera

Amics de la Providencia

Asociación De Vecinos Del Barrio Del Carrascalet, Cristo De La Agonía y

Adyacentes

Associació Venedors del Mercat

Agrupació De Comerç I Serveis d’Algemesí (Acsa)

Alpeia 2025

Fotoaficionats Algemesí

Associació d’Alumnes d’Algemesí De l’IES Sant Vicent Ferrer

Albotaina Teatre

Agrupament Escolta Calassanç d’Algemesí

Grupo Scout Azahar

Mar-Cha Algemesí

Intervención, Ayuda Y Emergencias

La Colla d’Algemesí

Berca Grup Danses d’Algemesí

Aeroclub Algemesí


128

Veïns del Raval

Schola Cantorum d’Algemesí

Assemblea Comarcal de Creu Roja Espanyola Algemesí-La Ribera

Noves Generacions del Pp

Associació Juvenil D’amics De La Música Instrumental (Ajami)

La Muixeranga d’Algemesí

Nova Muixeranga

Associació Familiars I Amics d’Alzheimer d’Algemesí “Asfal”

ONG Bomberos Sin Fronteras

Volants De La Mare De Déu De La Salut

Associació de Jubilats I Pensionistes UDP d’Algemesí

Cadafal Moatros

Padres De Alumnos Del Colegio De Educación Especial Alberto Tortajada

Estudiant La Dolçaina

2.1.8.2. Educació i sensibilització ambiental.

Les campanyes solen estar dirigides a la comunitat escolar dels centres tant privats

com públics del municipi (Dia de l’arbre, campanyes de reciclatge, educació vial etc...).

Durant l’any 2007 es va realitzar un Curs de Voluntariat Ambiental d’Algemesí i una

eixida a Morella dins d’aquest curs.

2.1.9. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL I POLÍTIQUES AMBIENTALS DEL

MUNICIPI.

2.1.9.1. Organització municipal.

El municipi, atenent al PGOU provisional, està dividida en 8 sectors. La superfície total

d’aquests 8 sectors és de 2.430.591 m2.


129

Taula 2-XLIX: Distribució i contingut dels diferents sectors.

Classe de sòl SECTOR m2

XEXENA (IVVSA) 581.869

CARRASCALET 89.152

TOTAL RESIDENCIAL 671.021

MOLÍ NOU 89.305

INDUSTRIAL OEST 193.978

INDUSTRIAL EST 456.733

INDUSTRIAL PMS 50.457

TERCIARI "VORA URBANA" 105.466

TERCIARI "CREUETA" 104.992

RESIDENCIAL

TOTAL INDUSTRIAL/TERCIARI 1.759.570

Font: PGOU provisional de l’any 2005.

Pel que fa a l’organigrama de l’Ajuntament de la ciutat d’Algemesí, hi ha vàries

regidories que compten amb competència en qüestions relacionades amb el medi

ambient i la resta d’aspectes inclosos a l’Agenda 21 Local:

L’Àrea de Medi Ambient és competència del Regidor Antonio F. Saá Carrasco.

Aquest regidor s’encarrega també de les competències del mercat així com de

parcs i jardins. Al mateix temps s’ocupa de la regidoria de cementeris.

L’aplicació de sancions respecte a l’aplicació de les ordenances en vigor

relacionades amb medi ambient són competència del departament d’Interior

(Alcalde Vicent R. Garcia Mont), Urbanisme i Medi Ambient (Regidor Antonio F.

Saá Carrasco).

L’Alcalde Vicent R. Garcia Mont té les competències d’Urbanisme, Despesses

Públiques, Òrgans de Govern, Serveis als Partits Polítics i Transferències a les

Administracions Públiques.

Els residus són competència dels regidor de Serveis Municipals Miguel Ángel

Calpe Maravilla. Aquest regidor té també les competències de Personal,

Indústria i Coordinació de Regidories.


130

Comerç i Promoció econòmica i Festes, estan delegats en la regidora Amparo

Lluch Ferrís.

Agricultura és competència del Regidor Vicente Felici Castell.

Els Esports i l’OMIC és competència del regidor Miguel Pont Martínez, que

també és President de la Junta Central Fallera.

La regidora de Benestar Social, Tercera Edat, Cooperació i Solidaritat és Mª

Ángeles García Abad.

El regidor amb les competències d’Economia, Hisenda, Cultura, Treball,

Formació Professional i Serveis d’Informàtica és Gabriel Palop Sarrias.

Rosa Sebastià Asensi és la regidora amb competències de Turisme,

Agermanaments i Gestió de Vivendes Socials.

La regidora amb competències de Protecció Civil, Seguretat, Jutjats de Pau i

Patrimoni és Quini Giner Mora.

Enrique S. Ballester Llopis és el regidor de Salut, Comunicació i Protocol .

Beatriz Díaz Morcillo és la regidora amb competències d’Educació, Gabinet

d’Orientació Psicopedagògica i Formació Educativa.

Jose Ramón Maravilla és el regidor amb competències de Joventut.

2.1.9.2. Polítiques ambientals del municipi.

L’Ajuntament d’Algemesí s’ha compromés des de fa temps amb una política socialment

i ambientalment sostenible. Aquesta s’ha vist reflexada en diverses actuacions

municipals:


131

RECICLATGE: en matèria de reciclatge, l’Ajuntament d’Algemesí ha optat per la

política de les tres erres ( Reduir, Reutilitzar, Reciclar). Encara que des de sempre s’ha

dut a terme la recollida domiciliària, en origen, del fem, actualment s’està implantant el

canvi de tipus de recollida. Així, es passa del típic i tradicional sistema de recollida a

nivell de vorera per la recollida del fem dels contenidors, sistema que presenta

avantatges.

Pel que fa al reciclatge, cal destacar la gestió de l’ECOPARC, en col·laboració amb la

Diputació Provincial de València.

El reciclatge del vidre: Per a aquest fi, se signa en data de 20 de Febrer del 1992,

un conveni amb ANFEVI pel qual es compromet l’Ajuntament a possibilitat i facilitar el

reciclatge del vidre. Es féu aleshores una campanya reiterada per tal de sensibilitzar

l’opinió pública i, els resultats, reflexen la consciència presa per la població:

- L’any 1999 foren reciclats 243.230 kg.

- L’any 2000 es reciclaren 268.480 kg.




Cal destacar la resposta positiva que, en la població, tenen els missatges que des de

l’Ajuntament es donen en matèria de protecció mediambiental.

Posteriorment l’entitat col·laboradora passa a ser Ecovidrio.

Per una altra banda, en matèria de reciclatge de paper i cartró, cal explicar que,

durant l’any 2003, s’arreplegaren 93680 kg. No obstant, les quantitats majors es

recolliren als domicilis (cada quinze dies passa un camió i arreplega de la porta de les

cases el paper i cartró).

L’any 2004, la quantitat arreplegada de paper i cartró fou de 99.040 Kg.


132

Pel que fa al reciclatge d’envasos lleugers, durant l’any 2004 es reciclaren 110.040

kg.

La recollida d’olis usats també ha estat preocupació per part de l’Ajuntament

d’Algemesí. Amb aquest fi es va signar l’any 2004 un conveni amb l’Agència Energètica

de la Ribera per tal de transformar els olis vegetals usats en biodièsel. Molt recentment

ha estat inaugurada una planta de producció de biodièsel al municipi.

ORDENANCES MUNICIPALS: En l’ordenança sobre impost de construcció s’inclou

una bonificació per a aquelles vivendes unifamiliars que instal·len sistemes

d’aprofitament energètic per autoconsum.

PLANTACIÓ GENERALITZADA D’ARBRES A LES VIES PÚBLIQUES:

L’arbrat és important en la configuració física de la ciutat. L’

Ajuntament ha dotat les vies públiques d’arbres que disminueixen el soroll i donen

bellesa i qualitat urbana.

La superfície amb arbres al municipi suposa un 30% de l’espai públic de la ciutat.

LLACUNA DEL SAMARUC: En l’àmbit del projecte LIFE de la Comunitat Europea, i en

el marc d’un conveni de col·laboració amb la Conselleria competent, es va crear la

reserva de flora i fauna del Samaruc al terme d’Algemesí. En aquest paratge es cria i

desenvolupa l’espècie autòctona del samaruc, peix d’aigua dolça que conviu amb

‘punxosets’ que s’introduïren l’any 2003 i 2004, un altra espècie que és objecte de

protecció.

PARATGE DE LA XOPERA: L’Ajuntament d’Algemesí ha enllestit diversos projectes de

condicionament i millora del paratge de la Xopera, a la Confluència entre el riu Magre i

el Xúquer. En setembre de 2001, el Consorci Mediambiental de la Ribera, del qual en

formen part les Mancomunitats de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, formalitzà un

conveni amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer amb l’objectiu, entre d’altres,

d’establir un marc de col·laboració per a la millora ambiental i paisatgística de les

riberes i el seu entorn.


133

L’Ajuntament d’Algemesí, adherit al Consorci Mediambiental de la Ribera, presentà a la

Confederació una proposta d’actuació en el paratge de la Xopera, que fou aprovada.

ENERGIA FOTOVOLTAICA: Per a l’any 2005 s’ha disposat d’una partida per iniciar la

construcció d’una minicentral d’energia fotovoltaica, presumiblement a la Cambra

Agrària on els veïns i veïnes del nostre poble pugen comprovar la seva eficàcia, en la

que seguirem tots els tràmits de sol·licitar les distintes subvencions disponibles, del

que donarem compte detallat a la ciutadania per incentivar aquest tipus de projectes a

nivell particular.

CAMPANYES DE CONCIENCIACIÓ MEDIAMBIENTAL: Des de fa molts anys, la

sensibilitat per la defensa del medi ambient i per la cultura del reciclatge, ha estat

present en tota actuació municipal. Aquesta preocupació ha sigut entesa i acceptada

per la ciutadania, alhora que s’hi ha implicat activament. Des dels mitjans de

comunicació local: Berca BIM i Berca TV s’han desenvolupat campanyes de

conscienciació col·lectiva al voltant de la defensa del medi ambient. Aquestes

campanyes han estat seguides de forma entusiasta per la població, amb resultats

realment esperançadors.


134

2.1.10. SANITAT.

2.1.10.1. Causes de mortalitat.

L’esperança de vida de la població és un dels indicadors que defineix la salut i la

qualitat de vida de la població.

La població valenciana ha passat de tenir una esperança de vida de 75,6 anys en 1981

a 76,9 anys en 1991. Per sexes, les dones tenen una esperança de vida de 80,4 anys,

superior a la dels homes que es de 73,5 anys. A l’any 2000 es va arribar als 75 anys

entre la població masculina i els 82 anys entre la femenina.

La mortalitat ha baixat a la Comunitat Valenciana durant les últimes dècades en termes

generals, si bé s’ha produït un fet significatiu.

La mortalitat entre la població de 15 a 40 anys, especialment entre la població

masculina, s’ha incrementat com a conseqüència de l’augment dels accidents de trànsit

i l’aparició de noves malalties com la SIDA.

Amb les darreres dades disponibles, les causes de mortalitat més importants són: les

malalties de l’aparell circulatori (26%), el càncer, la patologia respiratòria, digestiva i

causes externes.

Les taules següents il·lustren les defuncions a Algemesí durant els anys 2000 a 2005

per sexes i grups d’edat:

Taula 2-L: Defuncions a Algemesí per sexe.

Total Homes Dones

2000 212 107 105

2001 239 118 121

2002 231 116 115

2003 224 120 104

2004 218 114 104

2005 231 115 116



135

Gràfica 2-XXII: Evolució de les defuncions a Algemesí de l’any 2000 al 2005.

Defuncions a Algemesí

190

200

210

220

230

240

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Valencià d'Estadística (IVE).

Gràfica 2-XXIII: Evolució de les defuncions a Algemesí per sexes (2000-2005).

95

100

105

110

115

120

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Defuncions a Algemesí per sexes

Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Valencià d'Estadística (IVE).

Segons el Diagnòstic Municipal de Salut Municipal fet per a Algemesí (Ricardo García

Callejas i Ferran Santos Lleonart, 1991), les causes de mortalitat en el municipi

revelaven en l’any que es va fer l’estudi (1987) una predominança de les malalties

cardiovasculars (51,74% de les morts). De forma secundària apareixen les neoplàsies


136

(amb un 24,87% dels casos). La mortalitat masculina en aquell moment era superior a

la femenina.

2.1.10.2. Causes de morbilitat.

El mateix estudi fet per R. Garcia i F. Santos i altres col·laboradors en 1991, descobreix

com hi ha una preponderància masculina en la morbilitat diagnosticada, excepte fins

als 14 anys en que predominen les dones. Dels 15 als 44 anys les causes de morbilitat

són similars encara que predominen lleugerament les dones. Dels 45 als 64 anys, la

morbilitat és major als homes mentre que, d’aquesta edat en amunt, són les dones

amb diferència les que major morbilitat presenten.

El principal grup de malalties diagnosticades va ser el d’afeccions de l’aparell respiratori

(28,91%). Li varen seguir les malalties de l’aparell circulatori (12,99%). El tercer grup

va ser els de les anomalies endocrines, nodricionals i metabòliques, els trastorns de

l’aparell digestiu i els signes, símptomes i estats patològics mal definits, dolences de

l’aparell locomotor i teixit connectiu (9,11%). Desprès, estaven situades les malalties

de classificació suplementària (8,19% dels casos). A continuació i ja en menor

proporció es distribuïen els grups de malalties diagnosticades de l’aparell digestiu

(6,90%), les múscul-esquelètiques (5,81%), les degudes a traumatismes, lesions i

efectes adversos (5,04%) i a continuació les malalties del sistema nerviós i òrgans del

sentits (4,63%), les malalties de la pell i el teixit cel·lular subcutani (4,28%) i, per

últim i en menor proporció, les malalties infeccioses i parasitàries (3,92%).

Tot i que es difícil d’avaluar i demostrar les relacions causa–efecte entre la

contaminació ambiental i la qualitat de vida de les persones, en general viure en un

entorn equilibrat determina en gran mesura la qualitat de vida i la salut de les

persones. Seria necessari, per tant, actualitzar les dades anteriors, relacionant-les amb

l’entorn ambiental pròxim i els hàbits saludables (treball, alimentació, medi natural o

agrícola, contaminació industrial, etc.).

Per exemple, algunes aigües dels pous d’Algemesí no poden ser utilitzades per a

l’abastiment públic degut als elevats continguts en nitrats i herbicides. És possible

trobar una relació entre aquesta situació i el risc de patir metahemoglobinèmia


137

(l’anomenat mal blau) en els xiquets recent nascuts i la possible relació amb el càncer

gàstric i altres malalties similars.

Taula 2-LI: Xifres de morbilitat a les diferents províncies de la CV, així com les xifres

totals i les d’Espanya.

Alacant Castelló València CV Espanya % CV/E

Complicacions embaràs, part i

puerperi 24.638 6.939 34.353 65.930 601.632 11,0

Malalties del sistema circulatori 24.589 5.583 31.588 61.760 600.527 10,3

Malalties de l'aparell digestiu 21.570 5.544 32.563 59.677 551.340 10,8

Malalties de l'aparell respiratori 19.997 5.445 28.769 54.212 497.361 10,9

Neoplàsies 13.137 3.833 25.217 42.187 397.561 10,6

Lesions i enverinaments 13.499 3.812 22.938 40.249 389.860 10,3

Malalties del sistema òsteo-

mioarticular i teixit connectiu 8.740 2.625 18.757 30.122 305.798 9,9

Malalties de l'aparell genitourinari 8.618 2.531 16.073 27.222 265.915 10,2

Símptmes, signes i estats mal

definits 9.715 1.899 12.193 23.807 228.408 10,4

Malalties del sistema nerviós i dels

òrgans dels sentits 4.860 1.528 9.458 15.846 152.208 10,4

Classificació suplementària de

factors que influeixen en l'estat de

salut 4.027 1.447 5.726 11.199 124.556 9,0

Trastorns mentals 3.847 865 5.891 10.603 114.768 9,2

Malalties infeccioses i parasitàries 3.220 1.413 5.844 10.476 80.845 13,0

Malalties endocrines, de la nutrició i

metabòliques i trastorns de la

immunitat 2.925 803 4.970 8.698 79.207 11,0

Certes malalties amb origen al

període perinatal 2.282 1.069 3.719 7.070 69.139 10,2

Altes sense diagnòstic 2.208 711 2.150 5.069 88.256 5,7

Malalties de la pell i del teixit

subcutani 1.872 388 2.255 4.515 49.749 9,1

Anomalies congènites 891 372 3.214 4.476 41.854 10,7

Malalties de la sang i dels òrgans

hematopollètics 1.582 333 1.987 3.901 39.147 10,0



138

En base a aquestes dades es poden fer anàlisis més específics com es fa a continuació.

A la següent gràfica es comparen les dades de morbilitat de València, Castelló i

Alacant; s’observa que la distribució de la morbilitat és similar en les tres províncies

amb lleugeres diferències entre elles.

Gràfica 2-XXIV: Comparació de la morbilitat de les províncies de Castelló, València i

Alacant l’any 2005.

Morbilitat per províncies (any 2005)

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.000

Com

plic

acio

nsem

barà

s, p

art i

Mal

altie

s de

l'apa

rell d

iges

tiu

Neo

plàs

ies

Mal

altie

s de

lsi

stem

a òs

teo-

Sím

ptm

es,

sign

es i

esta

ts

Cla

ssific

ació

supl

emen

tària

Mal

altie

sin

fecc

iose

s i

Cer

tas

mal

altie

sam

b or

igen

en

Mal

altie

s de

lape

ll i d

el te

ixit

Mal

altie

s de

lasa

ng i

dels

AlacantCastellóValència

Font: Institut Valencià d'Estadística (IVE). Elaboració pròpia.

La gràfica reflexa que les majors causes de morbilitat són degudes a les complicacions

de l’embaràs, part i puerperi, així com malalties del sistema circulatori, digestiu i

respiratori. Aquestes dades coincideixen per a les tres províncies.

D’entre les diferències que es poden observar, a la província d’Alacant, un petit

augment en lesions i enverinaments així com un lleuger pic en símptomes, signes i

estats mal definits.

A la província de València, el pic es dóna a les malalties de l’aparell digestiu. També es

diferencia de la resta de les províncies en que es dóna major morbilitat de trastorns

mentals i malalties infeccioses.


139

La província de Castelló és la que presenta una distribució més homogènia de la

morbilitat.


140

Gràfica 2-XXV: Distribució de la morbilitat a la Comunitat Valenciana l’any 2005.

010.000

20.000

30.000

40.00050.000

60.000

70.000

Com

plic

acio

ns

Mal

altie

s de

Neo

plàs

ies

Mal

altie

s de

l

Sím

ptm

es,

Cla

ssifi

caci

ó

Mal

altie

s

Cer

tas

mal

altie

s

Mal

altie

s de

la

Mal

altie

s de

la

Morbilitat a la Comunitat Valenciana (any 2005)


Pel que fa a la morbilitat de la Comunitat Valenciana, la morbilitat segueix,

generalment, la mateixa distribució que les de la província de València, sent les

complicacions de l’embaràs, part i puerperi i les malalties del sistema circulatori,

digestiu i respiratori les de major causa de morbilitat.

Gràfica 2-XXVI: Comparació de la morbilitat d’Espanya i de la Comunitat Valenciana a

l’any 2005.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

Com

plic

acio

nsem

barà

s, p

art i

Mal

altie

s de

l'apa

rell d

iges

tiu

Neo

plàs

ies

Mal

altie

s de

lsi

stem

a òs

teo-

Sím

ptm

es,

sign

es i

esta

ts

Cla

ssific

ació

supl

emen

tària

Mal

altie

sin

fecc

iose

s i

Cer

tas

mal

altie

sam

b or

igen

en

Mal

altie

s de

lape

ll i d

el te

ixit

Mal

altie

s de

lasa

ng i

dels

CV

Morbilitat Espanya / CV (any 2005)

CVEspanya



141

S’estudia, en última instància, a partir de les dades de la taula, la relació de la

morbilitat d’Espanya amb la de la Comunitat Valenciana. La distribució general

continua sent similar a ambdós casos, amb menudes fluctuacions entre elles.

2.2. SECTORS ECONÒMICS.

En aquest apartat es presenten els aspectes generals de l’activitat econòmica i

productiva del municipi, analitzant l’estructura econòmica del municipi i les seves

activitats més importants.

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL.

2.2.1. Estructura econòmica general del municipi.

ALGUNS INDICADORS DE L’ECONOMIA

El PIB o Producte Interior Brut a la Comunitat Valenciana l’any 1999 fou de 54434391

mils d’euros corrents, que significa el 9,6% del total a l’estat Espanyol.

L’any 2002 el PIB a la província de València respecte del total de la Comunitat

Valenciana fou del 61,9% i, respecte de l’estat espanyol, representava el 6% del PIB.

El creixement nominal per províncies durant el període 1995-2001, va mostrar un

comportament més favorable que la mitjana de l’estat espanyol. Les diferències entre

les províncies es deuen, principalment, al menor creixement del sector dels serveis,

cosa que afecta, principalment, a la província d’Alacant.


142

Taula 2-LII: Producte Interior Brut a preus de mercat: preus corrents (en milers d’€).

ANY C. Valenciana Espanya % CV/E

1999 54.434.391 565.419.000 9,6

2000 1 59.012.570 609.734.000 9,7

2001 1 63.645.606 653.289.000 9,7

2002 2 68.049.191 696.208.000 9,8

2003 3 72.332.347 743.046.000 9,7

Font: Institut Nacional d’Estadística. Contabilitat Regional d’Espanya. 2004. 1 Estimació provisional / 2 Estimació avançada / 3 Primera estimació.

Taula 2-LIII: PIB a preus de mercat per províncies: preus corrents (en milers d’€).

Any Alacant Castelló València %ProvV/CV %ProvV/E

1998 15.764.717 7.150.944 27.901.722

1999 16.538.722 7.589.139 30.306.530 61,9 6,0

2000 1 18.004.204 8.201.606 32.806.760 63,8 6,2

2001 1 19.677.838 8.935.864 35.031.904 66,1 6,4

2002 2 20.947.739 9.503.192 37.598.260 69,4 6,8

Font: Institut Nacional d’Estadística. Contabilitat Regional d’Espanya. 2004 1 Estimació provisional. / 2 Estimació avançada.

Al conjunt de la Comunitat Valenciana no es supera la renda de l’estat mentre que, a la

Província de València, els anys 2000 i 2002 es supera lleugerament la renda de l’estat

Espanyol.

Taula 2-LIV: Renda disponible bruta per càpita. 1997-2002.

Alacant Castelló València C. Valenciana Espanya

Valor (€) Índex Valor (€) Índex Valor (€) Índex Valor (€) Índex Valor (€)

Any (Espanya=100) (Espanya=100) (Espanya=100) (Espanya=100)

1997 7.612 90,1 9.126 108,0 8.342 98,7 8.182 96,8 8.451

1998 1 7.917 89,2 9.901 111,6 8.698 98,0 8.567 96,6 8.872

1999 1 8.188 87,7 10.250 109,8 9.273 99,3 9.007 96,5 9.337

2000 1 8.816 89,5 10.784 109,5 9.966 101,2 9.656 98,0 9.853

2002 2 9.088 88,1 11.297 109,5 10.460 101,4 10.070 97,6 10.313

Font: Institut Nacional d’Estadística. Contabilitat Regional d’Espanya. Base 1995.

Comptes de renda de les llars. Sèrie 1995-2001. 1 Estimació provisional.2 Dades avanç.


143

Taula 2-XLVI: Sectors d’activitat al municipi d’Algemesí a l’any 2004.

Sectors d’activitat

- Sector agricultura i ramaderia

- Sector agro-alimentació

- Sector construcció i instal·lacions, ceràmica i vidre

- Sector edició i arts gràfiques

- Sector electrotècnia i telecomunicacions

- Sector indústria del moble

- Sector intermediaris del comerç

- Sector logística i transport

- Sector fusta i suro

- Sector metal·lúrgia

- Sector paper i cartó

- Sector plàstic i cautxú

- Sector química

- Sector serveis

- Sector tèxtil i confecció

- Sector diversos


La dinàmica de l’activitat comercial tendeix a la implantació de noves superfícies

comercials que suposen una certa competència amb el comerç tradicional.

L’oferta turística del municipi, actualment poc desenvolupada, presenta una certa

tendència a créixer. L’estratègia turística del municipi passa per l’aposta del

desenvolupament del turisme cultural que, junt amb la seua situació privilegiada

propera a la costa, pot suposar una aposta pel potencial turístic del municipi i donar un

creixement de manera important en els propers anys.

El sector industrial es caracteritza per ser diversificat.

El sector agrari, sustentat bàsicament pel cultiu dels cítrics, encara que també en part

pel cultiu de l’arròs i en menor mesura de les bresquilleres i els caquis, té una

importància significativa dins del municipi d’Algemesí.


144

La construcció també té un pes econòmic, amb una evolució moderadament favorable

en els últims anys, tant al municipi d’Algemesí com a la Ribera alta. Destaca la

importància d’aquest sector encara que és menor que a la resta de la Comunitat, sobre

tot en relació amb el pes del sector agrari.

2.2.2. El mercat de treball i població activa.

EL MERCAT DE TREBALL. NIVELL D’OCUPACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT.

L’anàlisi es realitza amb les dades disponibles, en aquest cas, les contractacions per

sectors del període entre 1999 i 2002.

Taula 2-XLVII: Evolució de les contractacions per sectors a Algemesí.

ANY Sectors de treball

1999 2000 2002

Agricultura 60 22 12

Construcció 67 108 101

Indústria 68 94 142

Serveis 74 108 145


Gràfica 2-XXVII: Evolució de les contractacions per sectors a Algemesí.

0

50

100

150

Agricultura Construcció Indústria Serveis

Contractacions per sectors a Algemesí

1999 2000 2002


145


És molt visible el descens en les contractacions pel que fa al sector agrícola. Els sectors

serveis i indústria mantenen un creixement en les contractacions similar.

Gràfica 2-XXVIII: Contractacions per sectors a Algemesí l’any 2002.

Contractacions per sectors a Algemesí (any 2002)



Taula 2-XLVIII: Contractacions per sectors d’activitat a la província de València.


1999 2000 2002

Agricultura 158 194 321

Construcció 2.644 3.218 2.785

Indústria 1.837 1.884 1.292

Serveis 23.088 23.930 21.446


Gràfica 2-XXIX: Contractacions per sectors a València l’any 2002.


146

Contractacions per sectors a València (any 2002)



Taula 2-XLIX: Contractacions per sectors a la Comunitat Valenciana.


1999 2000 2002

Agricultura 2.106 2.303 2.777

Construcció 14.777 17.050 16.794

Indústria 19.209 20.651 15.896

Serveis 63.294 66.411 63.928


Gràfica 2-XXX: Contractacions per sectors a la CV l’any 2002.

Contractacions per sectors a la CV (any 2002)



2.2.3. Sector primari: agricultura i ramaderia a Algemesí.


147

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL SECTOR AGRÍCOLA D’ALGEMESÍ.

La citricultura és el cultiu més destacat a la comarca de la Ribera Alta i al municipi

d’Algemesí, en concret, des del punt de vista de la seua aportació a la producció final

agrària.

Es pot apreciar que Algemesí és un municipi la superfície del qual està dedicada

principalment a l'aprofitament agrícola i, en concret, al regadiu; per això es detecta

una àmplia presència del recurs a nivell municipal en relació a altres usos.

En relació a l'ús ramader, es pot observar una baixa presència d'aquesta activitat al

municipi i, la principal espècie treballada, és la gallina.

De la superfície total del terme d'aquest municipi (4177 Ha), 320 Ha es destinen a

l’agricultura; existeixen diferents tipus de cultius que per orde d’importància són:

· CÍTRICS (tarongers i mandarines) 3.064 Ha.

· FRUITERS (bresquilleres, pruneres) 152 Ha.

· CEREALS (arròs) 116 Ha.

· HORTALISSES (meló d’Alger i de tot l’any, etc.) 52 Ha.

L’agricultura d’Algemesí és, sense cap dubte, citrícola, ja que els altres cultius es

troben estancats o estan desapareixent i, tan sols el cultiu de l’arròs, es manté igual

gràcies a l’acotació del Parc Natural de l'Albufera que comprèn una part menuda del

terme.

Dins del conjunt d’ingressos de la localitat, la producció i la comercialització de la

taronja comporta la mobilització de diners més important, tant per la seua

comercialització com per la mà d’obra que les diferents tasques del cultiu requereixen

(recol·lecció, tractaments fitosanitaris, tasques culturals, poda, etc.). Cal destacar la

gran activitat del transport cap als mercats estrangers, començant pels camions que

carreguen al magatzem i finalitzant amb els grans camions i el ferrocarril que

transporten les taronges als països compradors.


148

També suposa un moviment de capital important la compravenda de parcel·les que en

moments concrets arriben a tindre preus elevadíssims. Actualment existeixen

aproximadament 4.500 titulars de parcel·les.

A Algemesí es troba una de les cooperatives agrícoles (Organització de Productors de

Fruites i Hortalisses) de major importància, amb 3.265 associats dels quals 3.600 són

productors i que, en l’última campanya manejaren 119.000 T de cítrics, el 70% dels

quals foren per a l’exportació.

Aquesta cooperativa, a banda de realitzar les tasques de recol·lecció, manipulació i

comercialització, també presta altres serveis als seus socis ja que disposa d’un servei

d’assessorament tècnic, venda de productes fitosanitaris, maquinària i inclús realitza

les feines del camp si el soci ho sol·licita; la secció de CULTIUS és la que s’encarrega

de la gestió d’aquestes tasques.

A la cooperativa es realitzen també cursos de formació agrícola.

Existeixen també diversos comerços privats que es dediquen solament a l’activitat de la

recol·lecció i la comercialització dels cítrics. Entre d’altres es troba a Algemesí una de

les majors empreses de productes agrícoles transformats de València, dedicada a la

elaboració de sucs i conserves.

Una vegada finalitzada la campanya de la recol·lecció, molts dels operaris que han

estat treballant en aquestes feines, comencen a dedicar-se a les altres tasques del

camp degut que és en aquesta època quan es comencen a preparar les parcel·les per

a l’any següent. Per això, es pot dir que al municipi les tasques agrícoles no cessen en

cap moment de l’any.

(Informació extreta del PGOU: Dades facilitades per l'Ajuntament d'Algemesí, la Conselleria

d'Agricultura i extretes de l'Estudi Toponímic, Econòmic i Històric d'Algemesí).


149

2.2.4. El sector secundari: la indústria a Algemesí.

DIMENSIONS I CARACTERÍSTIQUES DE LES EMPRESES.

El gruix important de l’activitat industrial està formada per una xarxa de petites

indústries (empreses amb menys de 10 treballadors).

Un 69,9% de les indústries d’Algemesí són empreses de menys de 5 treballadors, molt

superior en nombre front el 15% de les indústries que existeixen entre 5 i 10

treballadors. Hi ha un 17% de les indústries que tenen entre 10 i 50 treballadors i, sols

el 0,7% tenen entre 100 i 500 treballadors.

Taula 2-L: Cens d’empreses per nombre de treballadors, 1996. Nombre de treballadors

en plantilla.

0/5 5/10 10/50 50/100 100/500 >500 Total

L'Alcúdia 59,60% 18% 18% 1,10% 3,40% 0,00% 100,00%

Alginet 71,60% 6,80% 16,20% 1,40% 4,10% 0,00% 100,00%

Alzira 64,40% 14,90% 14,90% 3,10% 2,60% 0,00% 100,00%

Alberic 64,00% 12% 20% 4,00% 0,00% 0,00% 100,00%

Algemesí 66,90% 15,40% 16,90% 0 0,70% 0 100

Carlet 69,10% 10,30% 19,10% 1,50% 0,00% 0,00% 100,00%

Ribera Alta 65,30% 14.40% 17,40% 1,60% 1,40% 0,00% 100,00%

Font: INEM.

En el conjunt de la Ribera Alta, un 65,3% de les empreses tenen menys de 5

treballadors mentre que, a Algemesí, és el 66,9% de les empreses les que tenen

menys de 5 treballadors. Algemesí és, per tant, un dels municipis amb menor

grandària mitjana d’empreses del sector industrial, únicament superat per Alginet amb

el 71,6% d’empreses menudes.

El 32,3% restant es distribueix quasi equitativament entre empreses de 5 a 10

treballadors i empreses de 10 a 50 treballadors, mentre que sols el 0,7% de les

empreses que existeixen tenen entre 100 i 500 treballadors.


150

A la Ribera Alta no hi ha cap empresa del sector industrial amb més de 500 ocupats. El

tamany de les indústries és, en general, menut.

Les característiques tecnològiques de les indústries són un bon indicador per a

conèixer la capacitat d’adaptació a les exigències del mercat ja que, implica una millora

en termes de competitivitat i una adequació pel compliment de la normativa ambiental

vigent. Invertir diners en ampliacions de l’empresa significa repercutir part dels

beneficis en l’adequació tecnològica.

Durant els anys 2000 al 2003, destaca l’augment de la inversió industrial amb

9.039.510 pessetes a Algemesí.

Taula 2-LI: Inversió registrada industrial i no industrial del 2000-2003.

Any Total inversió registrada Inversió industrial Inversió no industrial

2000 384.952 340.296 44.656

2001 139.190 59.514 79.676

2002 2.083.301 1.677.808 405.493

2003 9.424.462 9.369.583 54.879

Unitats: Milers de pessetes.

Font: Conselleria d’Indústria, Comerç i Energia.

Taula 2-LII: Inversió registrada industrial i no industrial 2002.

2002 Inversió registrada

Total inversió

registrada

Inversió

industrial

Inversió no

industrial

Comunitat

Valenciana 623.142.696 520.133.419 103.009.276

Algemesí 2.083.301 1.677.808 405.493

La Ribera Alta 45.571.868 42.067.347 3.504.521

Província de

València 199.210.019 156.700.702 42.509.317

Unitats: Euros.

Font: Conselleria d’Indústria, Comerç i Energia.


151

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL.

La major part de l’activitat industrial es desenvolupa en els polígons al voltant del

municipi. Les activitats industrials estan ubicades en zones industrials, i la resta,

majoritàriament xicotets tallers, es troben integrats dins la trama urbana.


152

2.2.5. El sector terciari: el comerç i els serveis a Algemesí.

CARACTERITZACIÓ DEL SECTOR TERCIARI.

Algemesí és el segon municipi en el sector serveis amb major pes específic entre un

grup homogeni de municipis (L’Alcúdia, Carlet, Alginet, Alberic, Algemesí i Alzira), amb

més d'un 40% de la població ocupada en l’any 1996. Únicament Alzira té un

percentatge d'ocupació major en aquest sector. Es dóna en el període de 1991 fins el

1996 un decreixement que ronda el 2,3%. Així mateix, el percentatge de decreixement

d'Algemesí es compara a la mitjana de la comarca.

Algemesí i Alzira, amb percentatge de població ocupada en el sector terciari en 1996

del 42,5% i 50,3% respectivament, constitueixen els dos centres comarcals de serveis

més representatius de la Ribera Alta.

Taula 2-LIII: Nombre mig d’ocupats per establiment majorista, 1996.

POBLACIÓ

Nombre comerços majoristes

Nombre ocupats Nombre ocupats per

establiment

Alberic 14 165 11,78

Carlet 32 314 9,31

L'Alcúdia 30 284 9,4

Alginet 30 273 9,1

Alzira 162 1.367 8,43

Algemesí 71 5.380 7,57


En general, l’activitat comercial d’Algemesí és molt diversificada. La major part dels

establiments són de venda al menor.

S'entén per ús comercial aquell que comporta la venda o compra venda, al detall, de

mercaderies, de forma tal que les àrees d’emmagatzemament o reserva no excedeixen

d'un mig de la superfície total del local, no s'utilitzen vehicles pesats per a la retirada

de mercaderies pels compradors i hi ha una transferència física, i no documental,

d'aquestes entre comprador i venedor.


153

2.2.6. Altres activitats importants: turisme i activitats lúdiques.

EL POTENCIAL TURÍSTIC D’ALGEMESÍ.

L’augment general del turisme d’interior, les millores en comunicacions realitzades a la

comarca de la Ribera, fan preveure un gran potencial turístic del municipi.

El centre històric, la gastronomia, el comerç, l’oferta cultural i la de la natura i les

festes, reuneixen un conjunt d’atractius que fan d’Algemesí un municipi amb un gran

potencial turístic.

Taula 2-LIV: Tipus i nombre d’establiments turístics al municipi

Establiments turístics l'any 2006

Nombre d'establiments Nombre de places

Hotels 0 0

Hostals 0 0

Apartaments 0 0

Càmpings 0 0

Cases rurals 0 0

Albergs 0 0

Restaurants 15 860

Cafeteries 8 423


EL CONJUNT DEL CENTRE HISTÒRIC // EDIFICIS O CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Aquest punt es desenvolupa amb detall a l’apartat de patrimoni cultural i artístic.

INFRAESTRUCTURES.

Referent a les infraestructures de caire turístic, es mostren a continuació una sèrie de

taules il·lustratives que reflexen l’evolució d’aquestes al llarg dels anys 1998, 1999,

2000, 2001 i 2002.


154

Taula 2-LV: Comparativa del nombre d’hotels i d’hostals entre el municipi, la comarca i

la comunitat al període de temps 1998-2002.

Hotels i hostals

1998 1999 2000 2001 2002

LLOC Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places

TOTAL CV 650 84.711 667 86.365 679 87.747 711 92.197 745 99.300

La Ribera Alta 8 317 9 346 9 344 9 344 8 316

Algemesí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Font: Agència Valenciana del Turisme.

Nota: Les dades fan referència al 31 de desembre.

Taula 2-LVI: Comparativa del nombre de càmpings entre el municipi, la comarca i la

comunitat al període de temps 1998-2002.

Càmpings

1998 1999 2000 2001 2002

LLOC Nombre

N.

places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places

TOTAL CV 142 68.677 134 65.016 131 64.702 131 66.039 133 69.368

La Ribera Alta 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Algemesí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0


Nota: Les dades fan referència al 31 de Desembre.

Taula 2-LVII: Evolució del nombre d’agències de viatges d’Algemesí en

comparació amb les de la comarca i les de la comunitat.

LLOC 1998 1999 2000 2001 2002

TOTAL CV 700 773 814 910 956

Algemesí 3 3 3 5 5

La Ribera Alta 20 25 25 29 32



155

Taula 2-LVIII: Evolució del nombre d’agències de viatges al municipi d’Algemesí.

Any Agències de viatges

1998 3 1999 3 2000 3 2001 5 2002 5 2003 5 2004 5 2005 5 2006 4


Taula 2-LIX: Comparativa del nombre de cafeteries entre el municipi, la comarca i la


Cafeteries

1998 1999 2000 2001 2002

LLOC Nombre

N.

places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places

TOTAL CV 1.721 97.991 1.806 101.176 1.867 88.387 1.974 112.965 2.042 117.886

La Ribera Alta 38 2.065 43 2.353 43 2.263 46 2.525 48 2.694

Algemesí 6 354 6 354 7 354 7 387 7 382



Taula 2-LX: Evolució del nombre de cafeteries així com de les places disponibles al

municipi d’Algemesí.

Cafeteries Any

Nombre Places 1998 6 354 1999 6 354 2000 7 354 2001 7 387 2002 7 382 2003 7 382 2004 7 382 2005 7 382 2006 8 423



156

Taula 2-LXI: Comparativa del nombre de restaurants entre el municipi, la comarca i la


Restaurants

1998 1999 2000 2001 2002

LLOC Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places Nombre N. places

TOTAL CV 8.147 532.181 8.527 556.055 8.801 576.461 9.168 607.325 9.558 644.446

Algemesí 10 515 11 546 12 626 15 796 15 796

La Ribera Alta 184 11.806 195 12.783 204 13.597 215 14.407 228 15.531



Taula 2-LXII: Evolució del nombre de restaurants i de les places disponibles al municipi

d’Algemesí.

Restaurants Any Nombre Places

1998 10 515 1999 11 546 2000 12 626 2001 15 796 2002 15 796 2003 14 765 2004 14 765 2005 15 860 2006 15 860


Pel que fa a la dotació d’infraestructures al municipi d’Algemesí, aquesta està

representada pels següents elements:


157

Taula 2-LXIII: Infraestructures amb què compta el municipi d’Algemesí.

ELEMENT (CLASSE) TITULARITAT (CARÀCTER) CODI

Xarxa viària RVP

Autopista AP-7 A-7

València-Alacant

Estatal

Xarxa viària Autonòmica RVP

Carretera Autonòmica CV-42 Generalitat Valencana CV-42

València-Alzira

Xarxa viària RVP

Carretera Provisional

Algemesí-Alginet CV-525 CV-525

Algemesí-Sueca CV-515 CV-515

Enllaç CV-42 CV-515 CV-516

Guadassuar Algemesí

Diputació Provincial

CV-523

Infraestructura hidràulica Confederació Hidrogràfica

Sèquia Reial del Xúquer del Xúquer IDP

Infraestructura de transports

Línia FFCC

Línia AVE

Estatal IDP


Estació FFCC Estatal IDP

Infraestructura d'Energia Elèctrica Iberdrola Red Eléctrica Espanyola IDP

Infraestructura de gas ENAGAS

Educatiu-Cultural

Institut Generalitat EDP

Infraestructura de Serveis Urbans

Cementeri Municipal IDP

Infraestructura de Serveis Urbans

EDAR Generalitat IDP

Assistencial

Generalitat TDP

Esportiu-Recreatiu

Poliesportiu Municipal RDP

Zona Verda Parc Públic

Parc de Ribera Riu Magre Municipal QLP



158

2.3. EQUIPAMENT I SERVEIS.

2.3.1. EQUIPAMENTS EDUCATIUS.

A Algemesí existeixen cinc col·legis públics, de primària, i quatre privats amb

concertació plena i que també ensenyen la secundària. També hi ha dos instituts de

secundària, un d’ells ofereix a més de l’educació secundària obligatòria cicles formatius

i mòduls (IES Bernat Guinovart).

La taxa d’escolarització al municipi és del 100%. Existeix un percentatge d’alumnes que

venen d’altres municipis així com xiquets i joves que realitzen els seus estudis fora

d’aquest.

Taula 2-LXIV: Relació dels centres educatius existents a Algemesí

Centre Tipus

Centre d'Educació Infantil Jesús mi amigo

Escola Infantil Municipal Virgen del Pilar Escoles infantils

CC Sant Josep de Calassanç

CC Maristes

CEIP Ribalta

CEIP Salvador Andrés

CEIP Verge del Pilar

CPEE Albert Tortajada

CEIP Blasco Ibáñez

CEIP Cervantes

CC Santa Anna

CC Maria Auxiliadora

Infantil, primària i

secundària

IES Sant Vicent Ferrer

IES Bernat Guinovart Secundària

Servei Municipal d'Orientació Escolar Orientació escolar

Font: Diagnòstics de Salut Municipial (R. Garcia Callejas, F. Santos Lleonart)

A continuació es presenta la taula del total alumnes escolaritzats al curs 2005-2006. les

dades corresponen a la data del 27/06/2005.


159

11.. EE..IINNFFAANNTTIILL 22.. EEDDUUCCAACCIIÓÓ PPRRIIMMÀÀRRIIAA 33.. EE.. SSEECCUUNNDDAARRIIAA TOTAL ALUMNES

CENTRE ESCOLAR

3 4 5 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4

51 CEIP V. PILAR 5 6 5 8 4 6 4 8 5 - - - -

144 CEIP S. ANDRES 19 16 18 12 14 15 14 20 16 - - - -

108 CEIP RIBALTA 4 10 10 10 14 12 6 10 32 - - - -

392 CEIP CERVANTES 34 44 50 36 48 47 37 45 51 - - - -

161 CEIP B. IBAÑEZ 8 22 19 18 24 19 13 19 19 - - - -

340 CC M. AUXILIADORA 25 25 25 25 25 25 23 24 25 27 32 28 31

PIP

980

PEV

50

CC MARISTES PIP

50

PEV

25

PIP

50

PEV

25

PIP

75

PIP

75

PIP

75

PIP

75

PIP

69

PIP

75

PIP

77

PIP

90

PIP

93

PIP

90

PIP

86

PIP

822

PIP

25

PIP

50

PIP

50

PIP

51

PIP

57

PIP

62

PIP

68

PIP

63

PIP

70

PIP

92

PIP

90

PIP

83

PIP

61

PEV

24

CC SANTA ANA

PEV

24

PEV

401

PIP

213

CC CALASSANÇ PEV

25

PIP

18

PEV

25

PIP

25

PEV

25

PIP

25

PEV

25

PIP

26

PEV

23

PIP

25

PEV

25

PIP

25

PEV

25

PIP

25

PEV

20

PIP

19

PIP

25

PIP

25

PIP

53

PIP

45

PIP

44

PIP

41

56 EI JESUS MI AMIGO 21 20 15 - - - - - - - - - -

405 IES S. VICENT FERRER - - - - - - 90 115 115 85

234 IES B. GUINOVART - - - - - - 60 45 74 55

TOTAL CURS 283 318 317 286 309 311 284 303 345 412 420 434 359


160

TOTAL CICLES 918 595 595 648 832 793

TOTAL ETAPES 918 1838 1625

4381 TOTAL DE TOTALS 4381

Font: Ajuntament de la Ciutat d’Algemesí


161

El nombre total d’estudiants matriculats durant el curs 2005/2006 a Algemesí va ser de

4.381, dels quals 918 són d’educació infantil, 1.838 d’educació primària, 1.625

d’educació secundària.

A nivell comparatiu hi ha 4 centres concertats (el 33% dels centres) i 8 centres públics

(el 66% dels centres). Vora el 70% del total d’alumnes estan matriculats en centres

públics mentre que sols el 30% ho estan als centres concertats.

Els Centres d’educació Bàsica i Secundaria que també estenen la seua acció a

l’ensenyament preescolar (infantil) són:

o CC Sant Josep de Calassanç

o CC Maristes

o CC Santa Anna

o CC Maria Auxiliadora

2.3.2. EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Existeixen una sèrie d’instal·lacions esportives que intenten donar servei i cobrir les

necessitats dels ciutadans en aquest àmbit, tenint en compte que cada vegada més,

els habitants es decanten per una vida sana i equilibrada consolidant una base

d’exercici físic i esport, alhora que també introdueixen els més menuts en l’activitat

física que els ajudarà a desenvolupar-se amb solidesa i a relacionar-se amb els demés

de forma adequada alhora que es desenvolupen d’una forma saludable i amb l’activitat

lúdica com a base del seu aprenentatge.


162

Es compta, per tant, amb equipaments tant públics i municipals com privats; aquestos

són:

- Públics-Municipals

Estadi Municipal: Situat als afores de la ciutat, vora el barri del Raval.

Un Camp de Futbol de gespa de 113 x 73 m; aquest és utilitzat per entitats

esportives de futbol.

Dues Pistes de Ciment Poliesportives, dedicades preferentment al bàsquet,

l’handbol i el futbet.

Una pista poliesportiva.

Un Velòdrom actualment en desús encara que ja està contemplada la seua

restauració i rehabilitació.

Una piscina olímpica de 50m de llargada generalment utilitzada per al bany

lliure a l’estiu encara que, puntualment, se celebren competicions de natació

organitzades per la Federació Valenciana de Natació durant les competicions

d’estiu entre clubs de natació de la Comunitat.

Poliesportiu Municipal: Se situa també a les afores del municipi però per la

banda de la zona residencial del Pla, on existeix una agrupació

d’instal·lacions esportives que fa possible l’oferta de diversos serveis sense

haver de desplaçar-se cap a diferents zones del municipi.

Aquest poliesportiu de grans dimensions està constituït per:

Un mini-trinquet.

Una pista d’atletisme amb vuit carrers de cendra.

Un camp de futbol de 113x73m

Un circuit de camp a través de 2200m

Tres pistes d’squash cobertes

Una pista de frontó llarga, amb sòl de ciment.

Una pista de frontó curta, amb sòl de ciment.

Quatre pistes de tennis, amb sòl sintètic.


163

Un gimnàs.

Dues pistes de ciment polivalents per al futbet, bàsquet, handbol, hoquei, etc.

Piscina Coberta Municipal: Situada molt prop del Poliesportiu, a la zona

residencial del Pla, junt al Pavelló Cobert 9 d’Octubre. Aquesta instal·lació

es va inaugurar l’any 2003. Està climatitzada i compta amb dos gots

destinats a finalitats diferents:

- el got menut que té una profunditat mitja d’1,10m, amb dimensions de

16,67x10m, dividida en 4 carrers de, aproximadament, 2,5m cadascun

d’ells. Aquest got està destinat a activitats com són l’aprenentatge

d’habilitats aquàtiques dels més menuts i dels més grans, l’exercici com

l’aiguaeròbic i l’aiguaftiness, l’exercici per a embarassades i casos

especials com minusvàlids i altres col·lectius, els que utilitzen l’aigua per

a relaxar-se i, també, per a l’ús del bany lliure.

- El got gran amb dimensions de piscina olímpica. Té una llargària de 25m

i una amplada de 16,67m amb una profunditat mitja d’1,70m. Aquest

got està dividit en 8 carrers de 2,08m d’amplada cadascun d’ell. Les

finalitats del got gran són l’aprenentatge de la natació per a xiquets i

adults, la pràctica de la natació tant per al club com per als usuaris i

l’aprenentatge d’activitats especials (busseig, socorrisme...)

Casa de l’Esport: Es troba situada al Carrer Nou del Convent i consta d’un

gimnàs polivalent per a ambdós sexes. Aquest centre compta amb les

instal·lacions higièniques precises.

Pavelló Cobert 9 d’Octubre: Ubicat just al costat de la Piscina Coberta

Municipal. Es va ficar en funcionament a l’any 1994. Està destinat a

entrenaments i competicions de esports com el bàsquet, l’hanbol i el

futbet.


164

Instal·lacions de l’escola de piragüisme: és la seu del club més antic de la

ciutat amb 47 anys de funcionament (club de piragüisme Scooter). Situat a

la vora del riu Xúquer, prop del paratge de la Xopera.

- Docents-Públics

Tots els col·legis públics llevat del col·legi del Pilar, al Carrascalet, compten amb pistes

poliesportives. També en tenen els instituts públics. En total, la distribució és:

Onze pistes poliesportives.

Quatre camps de futbol de terra (50X30m).

Cinc pistes poliesportives “asfalt-loset-asfalt”.

Dues pistes de gimnàstica amb linòleum (espai tancat).

- Docents-Privats

Vuit pistes poliesportives de ciment.

Dos camps de futbol de terra (95x48).

Cinc pistes poliesportives “asfalt-loset-asfalt”.

Una pista amb paviment de terratzo.

Dues pistes de gimnàstica amb linòleum.

Cal remarcar que totes aquestes instal·lacions compten amb les corresponents dutxes i

vestidors.

- Privats

Cadenes MOBLAT: Dues pistes de frontennis.

Club de Tennis:

Una piscina recreativa.


165

Dos frontons.

Quatre pistes de tennis de terra.

Dues pistes de tennis sintètiques.

Una pista de terra de futbet.

Trinquet: un trinquet de 54x9m, sense instal·lacions de vestidors.

2.3.3. EQUIPAMENTS SANITARIS.

2.3.3.1. Atenció primària i centres hospitalaris

La Comunitat Valenciana compta amb un sistema d’organització assistencial de la

Conselleria de Sanitat que divideix aquesta en 20 àrees de salut. Algemesí es troba

inclosa dins l'àrea 11; l'hospital encarregat d'aquesta àrea és l'Hospital de la Ribera

que es troba en la Ctra. Corbera, km 1, d’Alzira. L’hospital de la Ribera es troba a una

distància de 5,9 Km del municipi i presenta un temps d’accés de 6 minuts.

Figura 2-VI: Àrea de salut número 11.


166

Dins de l'àrea 11 hi ha una sèrie de centres sanitaris que es mostren a la següent

taula. Aquestos centres es diferencien pel tipus de serveis que ofereixen.

Taula 2-LXV: Centres sanitaris influents a Algemesí segons tipus de servei prestat dins

l'àrea 11.

Tipus d'assistència Centre Localitat

Centre d'especialitats Sueca Atenció especialitzada

Hospital la Ribera Alzira

Centre salut Algemesí Atenció primària

Consultori auxiliar Algemesí

Centre de planificació familiar

i sexualitat Alzira, Sueca, Cullera...

Salut mental Alzira, Sueca, Carlet...

Unitat prevenció del càncer

de mama Alzira

Unitat de conducta addictiva

(UCA) Alzira

Unitats de suport a primària

Unitat d'odontologia

preventiva Alzira


167

Salut pública Centre de salut pública Alzira

Atenció i informació al pacient

(SAIP) Servei d'informació Alzira


Algemesí compta també amb dos centres de salut d’atenció primària, el Centre de

Salut, ubicat a la Plaça de la Ribera, i el Consultori auxiliar, en el Parc Salvador Castell.

Aquest últim ofereix dos serveis de medicina general i un servei de pediatria.

Pel que fa a l’àmbit privat, Algemesí ofereix una sèrie de serveis de salut privats que es

localitzen als següents centres:


168

Taula 2-LXVI: Centres sanitaris privats a Algemesí.

Centre Ocupació

C.A. D'Algemesí (M. FREMAP) Centres sanitaris de M.A.T.E.P.S.S

C.A. D'Algemesí (M. Valenciana) Centres sanitaris de M.A.T.E.P.S.S

C.R.C Centre de reconeixement de conductors

Centre òptic Montrull Òptica

Clínica dental Dr. Llig Clínica d'odontoestomatologia

Clínica dental Raquel Ricarte Domingo Clínica d'odontoestomatologia

Clínica dental Alberto Navarro Palop Clínica d'odontoestomatologia

Clínica dental Brotons-Esteve Clínica d'odontoestomatologia

Laboratori Domingo Laboratori d'anàlisis clínics

Òptica Colat Òptica

Òptica Maça Òptica

Òptica Mèdica Òptica

Servei mèdic Algemesí Consulta de medicina general

Font: Conselleria de Sanitat i Consum.

L’Hospital de la Ribera (Alzira) depenen de la Conselleria de Sanitat i disposa de serveis

d’hospitalització, urgències, consulta externa, cirurgia, cirurgia ambulatòria i

rehabilitació. Actualment disposa de 260 llits i la seva zona de cobertura es bàsicament

la comarca de la Ribera Alta i Ribera Baixa.

2.3.3.2. Atenció sòcio-sanitària.

Es considera per atenció sòcio-sanitària els serveis d’atenció geriàtrica, de malalts

crònics, malalts terminals i altres atencions d’assistència social.

Algemesí compta amb els següents centres:

1. Asil Sant Vicent Ferrer, s’ocupa de la residència de gent de la tercera edat i de

gestió privada (eclesiàstica).

2. Residència i centre ocupacional “La Salut” (atenció a persones amb

discapacitat).

3. La Llar del Jubilat, és un centre de tercera edat i la gestiona l’Ajuntament.


169

2.3.4. ZONES VERDES I ESPAIS LLIURES URBANS.

Per a aquest estudi, seguint les pautes del Sistema Municipal d’Indicadors per a la

Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat, de la Diputació de

Barcelona, zona verda urbana es defineix com a: “qualsevol espai lliure urbà (plaça,

parc, jardí,...) que, com a mínim, té un 50 % de la superfície permeable. S’exclou

l’arbrat viari, els espais lliures no permeables i les rodones viàries”.

La resta és denominada espai lliure urbà, és a dir, aquella zona no edificada que no

compleix els requisits anteriors.

A continuació es descriuen les zones verdes i zones lliures del municipi d’Algemesí que

es troben en zones urbanes, donat que els espais naturals que es troben fora del espai

urbà estan ja analitzats a l’apartat de paisatge i ecosistemes:

Taula 2-LXVII: Totalitat de les zones verdes i zones lliures del municipi (any 2004).

Nom Superfície (m2)

Valor prov. (€)

Breu descripció

Corts Valencianes 3.570 5.000 Jardí. No esta totalment executat. Està situat en la prolongació de l'Av. Generalitat. Es tracta de dos bulevards centrals de 21*100m'i 21*70m.

Plaça d'Espanya 1.300 60.726 Jardí situat al barri del Carrascalet. Es tracta de dos rectangles de 20*40m'i 20*22m.

Plaça de la Ribera 3.800 186.655 Jardí ubicat entre l'Av. del País València i el C/Santa Teresa. Es tracta d'un Bulevard central de 47,5*40m.

Zona verda 873 5.000 Situada entre el C/del Progrés i l'Av. Ferrocarril. Presenta una forma trapezoïdal.

Plaça d'Alacant 1.200 5.000 Zona verda de tipus rectangular amb dimensions de 100*12m.

Plaça de l'Organista Cabanilles

1.008 5.497 Ubicat darrere de la capella de la Trobada. Plaça amb forma trapezoïdal. Al mig del jardí conté el monument a Cabanilles, envoltat per arbres de gran port.

Jardí del parc Salvador Castell 15.438 86.942 És un conjunt format per quatre àrees verdes. Antiga rambla

del riu, de tipus rectangular la qual presenta 3 rodones.

Bernat Guinovart 48.324 182.406 Jardí amb bulevard central ubicat entre el C/Josepa Ahuir i C/Albotaina. No està totalment executat.

Carrer Sant Fermí 4.500 58.686 Zona enjardinada ubicada al centre del C/Sant Fermí. Separa el polígon de Xara 1 i el barri del Carrascalet.


170

Zona verda Xara 2 4.250 22.110 De forma rectangular que connecta la plaça d'Europa amb el C/Alcaduf.

Rodona Muixeranga 453 10.000 Element regulador del trànsit. Ubicada en l'entrada de l'Av.

Generalitat. Enjardinada.

Rodona Copal 606 18.030 Situada a continuació de l'anterior. Element regulador del trànsit.

Rodona Plaça d'Europa 908 99.189 Element enjardinat regulador del trànsit.

Rodona Molí nou 805 13.897 Ubicada en l'entrada de les noves instal·lacions de la Copal.

Plaça de la Constitució 3.200 Zona enjardinada ubicada darrere del Convent.

Zona verda darrere de la COPAL

20.858 16.361 Zona destinada a la Cooperativa per a l'assaig de cultius i activitats.

Zona verda el Pla 19.000 38.389 Ubicada entre la C/Marina i Serrans. De forma rectangular.

Zona verda Safor 4.250 10.599 Ubicada entre C/Safor i Costanera. De forma rectangular.

Zona verda la Canal 2.500 13.823

Zona verda Sollana 6.250 16.098 De forma trapezoïdal ubicada al costat del C/Sollana.

Zona verda Ronda Verge del Carme 1.366 56.000 Procedeix de diverses expropiacions realitzades entre 1989 i

1990. Prolonga el Parc Salvador Castell.

Zona verda Partida d'Albotaina

732 18.477 Finca comprada a N’Encarna Folch.

Rodona Zona verda de la Calàndria

490 744.000 Ubicada a l'entrada d'Algemesí des d'Albalat.

Zona verda U-3 4.000 700.000 Meitat del bulevard ubicat en l'Av. Raval.

Aparcament de vehicles 1.573 314.000 Ubicat en la UE-3.

Zona verda Equilàter 5.436 951.000 Zona situada als afores d'Algemesí cap a Alginet. De forma

triangular quasi equilàter.

Zona verda Isòsceles 4.882 834.000 Ubicat en la unitat d'execució UE . Porció de terreny amb forma

isòsceles.

Font: Dades cedides per l’Ajuntament d'Algemesí.


171

2.3.4.1. Espais verds urbans.

Segons la Normativa, els jardins han de tindre com a mínim 1.000 m2, als quals siga

possible inscriure un cercle de 25 m de diàmetre. Es denomina parc si la superfície

mínima és de 2,5 hectàrees i es pot inscriure un cercle de 150 m de diàmetre.

A data de 31 de Desembre del 2004, la suma total de zones verdes al municipi

d'Algemesí arriba fins els 4.472.852 € i compta amb una superfície total de 149.681

m2.

Els espais verds urbans a Algemesí són els següents:

- Corts Valencianes

- Plaça d’Espanya

- Plaça de la Ribera

- Zona verda entre el

C/Progrés i l’Av.

Ferrocarril

- Plaça d’Alacant

- Plaça de l’Organista

Cabanilles

- Jardí del Parc Salvador

Castell

- Passeig Bernat Guinovart

- Zona verda Xara 2

- Plaça de la Constitució

- Zona verda darrere de la

Copal

- Zona verda el Pla

- Zona verda Safor

- Zona verda la Canal

- Zona verda Sollana

- Zona verda Ronda Verge

del Carme

- Zona verda Partida

d’Albotaina

- Zona verda U-3

- Zona verda Equilàter

situada als afores

d’Algemesí cap a Alginet

- Zona verda Isòsceles

situada a la unitat

d’execució UE

- Parc urbà sector Xeresa

- Parc urbà de la Xopera


172

2.3.4.2. Zones lliures urbanes.

Pel que fa a les zones lliures, es compta amb les següents:

- C/Sant Fermí

- Rodona de la Muixeranga

- Rodona de la Copal

- Rodona Plaça d’Europa

- Rodona Molí Nou

- Rodona de la Calàndria

- Aparcament de vehicles situat en la UE-3

- Sector industrial “Agriconsa”

- Sector industrial “Cotes”

2.3.5. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT.

En aquest apartat s’avaluen els aspectes relacionats amb la mobilitat a la ciutat: el parc

mòbil de vehicles, l’estructura viària del municipi, el trànsit a la ciutat, el soroll del

trànsit, l’estacionament, el transport públic i la promoció de la bicicleta i en general el

transport no motoritzat.

2.3.5.1. La xarxa viària.

S’entén per xarxa viària bàsica el conjunt de vials i eixos urbans que faciliten la

comunicació fonamental entre les diferents àrees de la ciutat i constitueixen el suport

sobre el qual s’hi desenvolupa la mobilitat d’Algemesí, tant dels vianants com dels

vehicles motoritzats.


173

Al terme municipal d’Algemesí es troba el següent entramat viari:

Taula 2-LXVIII: Entramat viari que passa pel terme d’Algemesí.

Via Titularitat

Autopista AP-7 Estatal

CV-42 Generalitat

CV-525 Diputació

CV-515 Diputació

CV-516 Diputació

CV-523 Diputació

Vial perimetral Xexena Local

Vial perimetral Nova Local

Zona industrial Local


Les xarxes viàries estatals i autonòmiques que travessen el terme municipal d’Algemesí

són les següents:

Taula 2-LXIX: Xarxes viàries estatals i autonòmiques que passen pel terme d’Algemesí.

ELEMENT (CLASSE) TITULARITAT (CARÀCTER) CODI

Xarxa viària RVP

Autopista AP-7 AP-7

València-Alacant

Estatal

Xarxa viària Autonòmica RVP

Carretera Autonòmica CV-42 Generalitat Valencana CV-42

València-Alzira

Xarxa viària RVP

Carretera Provisional

Algemesí-Alginet CV-525 CV-525

Algemesí-Sueca CV-515 CV-515

Enllaç CV-42 CV-515 CV-516

Guadassuar Algemesí

Diputació Provincial

CV-523

Infraestructura hidràulica Confederació Hidrogràfica IDP

Sèquia Reial del Xúquer del Xúquer

Infraestructura de transports Estatal

IDP

Línia FFCC

Línia AVE


Estatal

IDP

Estació FFCC



174

VIALS DE CARÀCTER URBÀ.

La xarxa viària bàsica d’Algemesí segueix una estructura radiocèntrica del centre

històric amb un creixement radial–polar que ix d’aquest centre històric de la ciutat.

Aquesta xarxa bàsica es complementa amb una xarxa viària bàsica tangent a aquests

eixos radials. Envoltant aquesta xarxa viària hi ha un anell de circumval·lació que volta

la ciutat per fora del nucli urbà.

Els problemes viaris, que s'estenen per tot el nucli urbà en el seu conjunt, provoquen

greus problemes de saturació de carrers i de contaminació acústica i atmosfèrica. Els

problemes més greus pel que fa a la densitat del trànsit rodat motoritzat, es localitzen

als carrers d’entrada i sortida del municipi, especialment a l’Avinguda del País Valencià,

un tram de l’Avinguda de la Generalitat, un tram del C/Sant Josep, el C/Ronda del

Calvari i el C/Ronda d’Alzira especialment al tram on la carretera passa vorejant el Parc

Salvador Castell.

Aquestos problemes són deguts a l’excessiu trànsit que existeix al municipi i que es

concentra als punts d’entrada i sortida sobretot a les hores punta.

Un altre problema que afecta el municipi són les altes velocitats a què circulen alguns

vehicles per carrers i avingudes. Pel que fa aquest problema, des de la corporació

local s'ha actuat mitjançant la instal·lació de passos de vianants elevats. De la mateixa

manera i amb una certa periodicitat, el cos de policia col·loca radars per tal de

detectar els excessos de velocitat.

És previsible que, amb l’augment constant del parc mòbil, aquestos problemes

sofrisquen un increment proporcional.

VIALS DE CARÀCTER INTERURBÀ.

El principal vial de caràcter interurbà és la Carretera Autonòmica CV-42 connexió

València-Alzira que circula per l’exterior del casc urbà a través de la nova

circumval·lació.


175

Els principals problemes que provoquen aquestos vials són la contaminació atmosfèrica

i el perill per als ciclistes que es troben a la carretera.

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES.

La via del ferrocarril ocupa una superfície de 10.000m2 i forma part de la Xarxa Bàsica

de Renfe en la línia de l’Alzina. Consisteix en un tram de doble via electrificada de

València a Madrid per Albacete i dóna major servei a les proximitats de València,

Xàtiva, Moixent i Gandia.

La línia de tren de rodalies València–Xàtiva travessa de Nord a Sud el terme Municipal.

Paral·lela a aquesta s’està duent a terme la construcció de les noves infraestructures

de l’Ave.

Cal destacar el fet de com de prop es troba la línia de tren FGV a Castelló de la Ribera i

quina desconnexió existeix pel que fa al transport públic respecte a la línia València–

Xàtiva.

XARXA DE VIALS NO MOTORITZATS

No existeix redactat cap Pla Director de Vials No Motoritzats (VNM) per al terme o per

al nucli urbà. En canvi si existeixen infraestructures encaminades a millorar el transport

per vials no motoritzats, encara que són mesures aïllades:

Existeixen diversos carrers de sols vianants i passatges peatonals:

- Zona peatonal que comprèn el tram final del C/València, la Placeta dels

Àngels, el C/Mossèn Blanch i el C/Sant Isidre.

- Passatge Matxaco

- Passatge Joan Segura.

Al municipi es troba un carril bici que circula per l'Av. Generalitat i un altre que envolta

la Copal on, gran nombre d’aficionats a la bicicleta, fan ús d’aquesta instal·lació.


176

APARCAMENTS.

Al municipi, en l’actualitat, l’oferta d’aparcaments regulats (zona blava) es troba

sobretot al centre del nucli urbà, on estan delimitades les vores dels carrers a l’efecte

de l’aparcament. Es compta amb un nombre de places d’aparcament en zona blava de

l’ordre de 400. També cal remarcar que existeix un nombre determinat de 15 places

d’aparcament per als minusvàlids.

La regulació dels aparcaments als carrers que no disposen de zona blava es realitza

mitjançant senyals de prohibició que s’alternen de costat a quinzenes o mensualitats.

Així i tot, malgrat estar regulat sobretot el centre del nucli urbà amb la zona blava, es

donen molts problemes d’aparcament degut que el nombre de vehicles augmenta

considerablement al mateix temps que l’augment de places de garatge no augmenta a

la mateixa velocitat; açò ocasiona una demanda creixent de places d’aparcament que

no pot ser satisfeta en part. Degut a açò, es produeixen els mals estacionaments de

vehicles. La majoria d’aquestos vehicles ocupen part de les voreres, passos de vianants

i altres zones peatonals, ocasionant prejudicis per als vianants. Sovint també es troben

aparcats en doble fila, en zones de càrrega i descàrrega o en altres zones de serveis,

fet que comporta un augment dels problemes que ocasiona el trànsit als carrers.

2.3.5.2. Desplaçaments.

TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT.

El parc mòbil de vehicles motoritzats del municipi d’Algemesí es reflexa en la següent

taula on la que es pot veure que la taxa de creixement és semblat a la de la Província i

a la de la comarca.


177

Taula 2-LXX: Evolució del parc de vehicles al municipi d’Algemesí.


1990 885 29.326 140.144

1995 852 34.565 160.753

2000 796 36.461 177.251

2002 800 37.820 185.843

2004 873 39.073 198.114

Motocicletes

2005 983 43.005 221.891

1990 7.137 276.912 1.278.925

1995 8.254 308.854 1.489.839

2000 10.071 352.794 1.864.377

2002 10.758 364.931 2.019.921

2004 11.422 375.150 2.150.438

Turismes

2005 11.909 382.824 2.237.995

1990 1.348 35.372 264.615

1995 1.667 43.710 325.735

2000 2.046 53.333 416.594

2002 2.160 54.526 445.844

2004 2.286 56.855 480.215

Furgonetes i

camions

2005 2.362 58.939 503.936

1990 15 1.130 3.455

1995 20 1.134 3.567

2000 11 1.154 4.075

2002 6 1.174 4.262

2004 6 1.204 4.355

Autobusos

2005 5 1.182 4.398

1990 55 2.232 9.984

1995 58 2.399 11.555

2000 94 3.407 18.100

2002 108 3.769 21.223

2004 117 3.996 23.546

Tractors

industrials

2005 115 4.192 24.629

1990 118 4.325 21.158 Altres

1995 141 5.316 27.993


178

2000 196 7.244 44.370

2002 219 8.038 53.312

2004 272 8.663 64.550

2005 297 9.095 71.572

Font: IVE. Ministeri de l’interior, DGT.

Gràfica 2-XXXI: Evolució del parc de vehicles al municipi d’Algemesí.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

1990 1995 2000 2002 2004 2005

Evolució parc de vehicles a Algemesí

Motocicletes Turismes Furgonetes i camionsAutobusos Tractors industrials Altres

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ IVE. Gràfica 2-XXXII: Parc de vehicles existent al municipi l’any 2005.

Parc de vehicles Algemesí (any 2005)

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

Motocicletes Turismes Furgonetes icamions

Autobusos Tractorsindustrials

Altres

Motocicletes Turismes Furgonetes i camions Autobusos Tractors industrials Altres

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE.


179

Gràfica 2-XXXIII: Distribució del parc de vehicles al municipi, la província i la comunitat

Parc de vehicles 2005

0500000

1000000150000020000002500000

Motocic

letes

Turism

es

Furgon

etes i

camion

s

Autobu

sos

Tractor

s ind

ustria

lsAltre

s


Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ IVE.

EL TRANSPORT PÚBLIC.

La línia de tren València–Algemesí–Xàtiva és una línia consolidada en la xarxa

valenciana de RENFE. La gran majoria dels desplaçaments efectuats en el ferrocarril

són entre els municipis d’Algemesí i València i a la inversa. Els desplaçaments en tren

entre els municipis de la comarca són una minoria.

Per una altra banda, el servei de rodalies té una freqüència superior als 20 minuts la

major part del dia. La utilització d’aquesta línia està estancada pel que fa a l’augment

en el nombre de viatgers a diferència d’altres nuclis de rodalia de RENFE. Les raons

caldria buscar-les, possiblement, en les polítiques municipals i autonòmiques favorables

a la carretera.


180

Taula 2-LXXI: Viatgers transportats pels nuclis de Rodalia de RENFE (en milions de

viatgers).

Nuclis Rodalia 1998 1999 2000 Increment 1998-2000

Madrid 190,87 200,55 212,14 11.14%

Barcelona 88,78 90,37 94,35 6.27%

Bilbao 21,53 25,18 27,23 26.47%

València 21,97 22,12 22,01 0.18%


Autobusos:

- Urbans : Algemesí no disposa de cap servei de transport col·lectiu urbà.

- Interurbans: Existeix una línia interurbana privada (Autocares Lozano)

que cobreix la ruta entre Algemesí-Alzira-Hospital i Algemesí-Alzira-

Carcaixent . També hi ha servei d’una línia privada (Autocares Sarrión)

que fa la ruta Algemesí-Albalat-Sueca-Cullera i una altra que va

d’Algemesí a València (Bunyol).

TRANSPORT EN BICICLETA.

La respectuosa relació que s'estableix entre l'usuari de la bicicleta i l'entorn natural

(més o menys antropitzat) pel qual es desplaça mitjançant el seu únic esforç,

converteix la pràctica d'aquesta modalitat de desplaçament en una de les maneres més

adients per a la nostra vida quotidiana, aportant així una elevada qualitat de vida a

l’usuari i contribuent a millorar el medi ambient global ja que, el seu ús, entre altres

avantatges, no provoca contaminació atmosfèrica ni acústica (Tortosa, 2004).

Actualment l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà és pràcticament nul a

Algemesí. Les causes d’aquesta situació són globals i evidencien una manca de prestigi

social de l’ús de la bicicleta a les ciutats. A diferència d’altres països centreeuropeus on

la bicicleta és un mitjà de transport molt utilitzat, a les ciutats valencianes el seu ús

com a mitjà de transport és insignificant. A aquesta qüestió cal afegir l’elevat trànsit


181

motoritzat que hi ha a les ciutats que fan difícil fer compatible ambdós sistemes de

transport.

2.4. PATRIMONI CULTURAL.

El patrimoni cultural i arquitectònic al municipi d'Algemesí, en l’actualitat està format

per emplaçaments reservats per a centres docents i altres serveis d'interés públic i

social que formen part de l’equip urbà comunitari i del patrimoni cultural.

PARET DE COTES I PARET DE PARDINES.

Existeixen al terme d’Algemesí dues parets emblemàtiques que recorden temps passats

en què poblats antiquíssims vivien a aquells indrets. Aquestes són les parets de Cotes i

de Pardines.

La paret de Cotes, situada molt

prop del cementeri nou, és l’única

resta que queda d’aquest poblat

que arribà a tindre fins 300 cases

segons Escolano. Se sap també

que hi havia en aquest poblat un

castell i un mesó.

L’any 1413 el rei concedí el

senyoriu de Cotes i de Pardines a

en Joan Lluís de Corella, comte de

Cocentaina.

Cotes, amb el pas del temps,

disminuí el seu nombre d’habitants

tant per l’expulsió dels moriscs Imatge 2-I: Paret de Cotes.


182

com per les radicals epidèmies que minvaven dràsticament la població. Prompte, els

habitants que hi quedaven decidiren d’allotjar-se a Algemesí.

El 1620, en Miquel Falcó vengué el senyoriu al poble d’Algemesí; aleshores sols hi

quedaven vuit persones a aquest poblat que vivien en dues cases. Pocs anys després,

el poblat quedava sol i en ruïnes.

Amb la incorporació de Cotes al patrimoni d’Algemesí, aquest aconseguia 16.000

fanecades de terra apta per al cultiu.

La paret de Pardines és també l’única empremta que queda d’on temps enrere hi

hagué un poblat molt antic que arribà a tindre fins 70 cases de famílies cristianes,

segons Escolano. Molt prop de

Pardines començà a formar-se un

poblet que aleshores s’anomenà

Albalat de Pardines, l’actual

Albalat de la Ribera.

Aquesta paret es pot trobar

anant cap a Albalat pel camí de

Pardines.

Al llibre de les “Trobes” consta

que Pardines fou pretesa pel

cavaller n’Alfons Llanos en temps

del Repartiment, és a dir, quan el

rei en Jaume I entregà les terres

dels musulmans a aquells

cristians que l’havien ajudat.

Imatge 2-II: Paret de Pardines.


183

Més tard, Pardines pertanyé al senyoriu del comte de Cocentaina i del Falcó de

Belaochaga com Cotes.

Fou al segle XIX, amb la Revolució Lliberal, que Cotes acabà pertanyent a Algemesí. Es

diu que aquesta paret que avui encara aguanta impassible el pas dels dies, és la de

l’església que presidia Cotes, el retaule de la qual encara es conserva com a una

valuosa relíquia a la basílica de Sant Jaume, a l’altar que hi ha darrere de l’orgue, al

costat de la capella.

BASÍLICA MENOR DE L’APÒSTOL SANT JAUME.

Aquesta església fou construïda entre 1550 i 1582 per Domènec Gamieta amb la

col·laboració de Joan d’Alacant i Joan Matalí; el campanar es va

construir al segle XVIII i està situat just al centre de la façana

principal. Mostra un estil renaixentista plateresc i s’hi poden

admirar les imatges de Déu i dels Sants Patrons ( Sant Jaume

Peregrí, la Mare de Déu de la Salut, Sant Onofre, Sant Vicent

Ferrer i Sant Vicent Màrtir).

Imatge 2-III: Façana de la Basílica Menor de l’apòstol Sant Jaume.

Aquesta església es caracteritza per una peculiaritat que és la posició de l’altar, en

comptes d’estar just davant de l’entrada l’altar des d’on

s’oficien les misses, en aquest cas se situa a la dreta de

l’entrada principal. Açò es degut a que s’hagueren de realitzar

obres al carrer que es troba al costat de l’església i es cregué

oportú minvar un espai de l’església, on es trobava la porta.

L’interior de l’església està dividit en dues parts: la Capella de

la Comunió i l’església nova. A la Capella es troben retaules i

pintures del segle XVIII. L’església nova està constituïda per

Imatge 2-IV: Retaules de Pardines a l’interior de la Basílica.


184

una espaiosa nau central i per dos passadissos laterals estrets amb capelles.

Destaquen ací el ja esmentat retaule de Pardines d’estil renaixentista i, a la dreta,

altres amb pintures de Francesc Ribalta. L’obra artística més destacada d’aquest

temple és el retaule major de la Basílica Menor que representa passatges de la vida de

l’apòstol Sant Jaume a través de quatre grans retaules i que fou pintat per Francesc

Ribalta entre 1603 i 1610, posteriorment completat per José Segrelles el 1954.

També cal nomenar els frescs de Joaquim Oliet. Aquesta basílica fou declarada

monument històrico-artístic nacional.

CONVENT DELS DOMINICS.

També anomenat antic Convent de Sant Vicent Ferrer fou construït l’any 1590 per

ordre del patriarca Ribera. Ha sofert diverses reformes i al llarg de la història ha sigut

des d’una seu d’un quarter de la Guàrdia Civil fins a un asil. Actualment, després d’una

restauració que l’ha modificat quasi totalment, ha passat a tenir un ús cultural i

divulgador de les festes valencianes amb la nova categoria de Museu de la Festa. El

propòsit d’aquesta emblemàtica instal·lació és dur a terme l’estudi de les festes

regionals alhora que es conserven i es mostren els objectes i els documents propis de

cadascuna d’elles.

Altres monuments històrics de no menys importància cultural són l’ermita dels Sants de

la Pedra al carrer València, així com la capella de “la Troballa” al cap del carrer Berca.

Al parc Salvador Castell es poden contemplar algunes escultures de Leonardo Borràs

dedicades, entre d’altres, al gran músic Joan Baptiste Cabanilles.

Sense la necessitat de viatjar a temps antics, es troba també una riquesa artística a

Algemesí lligada a la cultura del poble que dóna un valor i un significat arrelat de poble

encara que pel seu tamany es gaudisca de la denominació de ciutat.


185

CASA DE LA VILA.

Entre aquests elements arquitectònics i esculturals de caire més modern es compta

amb l’emblemàtic edifici del nou Ajuntament o Casa de la Vil·la que es recolza sobre la

inicial edificació amb façana neoclàssica dissenyada per J.B. Lacoste l’any 1805.

Aquesta estructura principal s’ha mantés i l’Ajuntament s’ha eixamplat al seu voltant

amb una moderna construcció dissenyada per Lluís Ferreres l’any 1902, tot integrant-

se amb l’edifici original i conservant així part de la història d’aquesta casa.

Imatge 2-V: Façana i frontal i posterior de l’Ajuntament d’Algemesí.

PLACETA DEL CARBÓ.

Antic encreuament de camins ,junt amb el qual se situava l'alqueria musulmana

d'Algemesí. En esta plaça es troba present el monument al Bolero o Ball de

Llauradores, ball típic valencià.

PLAÇA MAJOR.

Espai i lloc dels grans esdeveniments i de les festes. És el punt de partida de la

processó de la Mare de Déu de la Salut. Per un altre costat és també l'escenari de la

setmana taurina.


186

PORTA DE L’AIRE.

Eixida de la basílica menor de Sant Jaume Apòstol, a partir de la qual es passa a un

acollidor claustre presidit per una font (antiga pila baptismal).

CASA DEL COMPTE.

Construcció del segle XVIII, ubicada al carrer València.

RETAULE MANISER (1901).

Retaule que data del segle XVIII que assenyala el límit urbà de la vila en aquell segle.

ERMITA DELS SANTS DE LA PEDRA.

Datada al segle XVIII i ubicada en l'àmbit de l'antic Raval de València.

PLACETA DE LES TRES MORERES.

Antic Ràfol (lloc d'estada del ramat).

CASA NOVA (s. XVIII).

Aquesta casa és també coneguda com a casa Montrull o casa del Girbés, el Batero i es

conserva de forma molt acurada tant exteriorment com interiorment.

POUET DE LA MARE DE DÉU (1683).

Es tracta d’un espai sacre del ritual fester i devocional dels habitants d'Algemesí. Està

ornamentat amb un reixat i el retaule maniser.

CAPELLA DE LA TROBALLA (1947).

Es tracta d’una obra de J. Segura de Lago ubicada al mateix espai que ja ocuparen

altres precedents datades en el s. XVII i abans. Aquesta estructura remarca el lloc on,

segons la tradició, fou trobada la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

MONUMENT A L’ORGANISTA JOAN BAPTISTA CABANILLES (1644-1712).

Obra de Ll. Borràs situada a la Plaça de Cabanilles en commemoració a la seua figura.


187

CASA DELS SOLERS.

Saga dels primers alcaldes i administradors del Patrimoni Reial d'Algemesí.

CONVENT DE SANT VICENT FERRER.

Construït pels frares dominicans cap al 1590. La façana té una forma simètrica amb

una enorme portalada barroca amb la imatge del fundador de l’orde, sant Domènec.

A l’interior del convent, hi ha un claustre molt espaiós amb arcs de mig punt tant a la

planta baixa com a la planta alta que donen llum a les cel·les i dependències

conventuals.

ANTIC COL·LEGI DELS ESCOLAPIS.

Edifici racionalista dels anys 30 ubicat al carrer dels Fusteros. Just enfront d’aquesta

façana es troba una placa commemorativa de la casa on va nàixer l’organista Joan

Baptista Cabanilles.

CARRER MUNTANYA.

Espai residencial de la burgesia agrària i industrial de finals del s. XIX i principis del s.

XX.

CASINO LIBERAL.

Edifici modernista datat el 1911. Enfront mateix encara es pot llegir la placa

commemorativa de la seu del primer Consell de la Universitat.

MONUMENT A LA MUIXERANGA.

Situat a una de les entrades del municipi i realitzat per l’escultor Fernando Garcia i

Monzó en commemoració a aquest conegut ball que forma part de les festes majors de

la ciutat a la seua patrona.

TORRE PARET DE MOLINET(s. XI).

Es tracta de les restes d’una torre vigia musulmana que formava una línia de vigilància

amb les torres de Benifaió, Almussafes i Espioca entre d’altres (segons investigacions

de Josep-Vicent Escartí). Després s’utilitzà com a molí islàmic.


188

SÈNIA DE VICIANO (s. XIX).

Se’n conserva sols l'estructura. Es pot veure una elevació de terra quasi circular amb

ametlers i oliveres plantades en cercle; enmig hi ha un pou tapat amb unes portes de

fusta i, a l’altre costat del camí, un cadiral per om,plir d’aigua el pou. La utilitat de les

sènies era la d’extreure aigua de la sèquia per poder regar camps que estaven a una

cota superior.

LA XOPERA.

Pulmó verd de la ciutat situat a la confluència del riu Magre amb el Xúquer. Es tracta

d’un espai natural de bosc de ribera.

CAMÍ DE SANTIAGO.

Algemesí és la primera parada oficial al camí de llevant que comença en la ciutat de

València.

TEATRE MUNICIPAL.

Instal·lació moderna situada al centre de la ciutat.

VIA AUGUSTA.

Aquesta via històrica transcorre pel terme i el nucli de població.


189

Figura 2-VII: vista de tot el traçat de la Via Augusta per la Comunitat Valenciana.

Font: Generalitat Valenciana.


190

La Via Augusta és la calçada romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un

recorregut total aproximat de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a Cadis,

travessant la Comunitat Valenciana al llarg d'uns 425 Km.

Reuneix un dels conjunts de mil·liaris més importants de tota la Hispània, amb almenys

96 monuments, 20 dels quals es té referència que estaven distribuïts per tot el territori

valencià. A més poden observar-se encara avui algunes restes de la pròpia calçada i

vestigis de mansions, ponts, centuriacions, viles, arcs monumentals, toponímia etc., el

que afegeix un excepcional interès històric, cultural i fins i tot religiós, al ja inherent

interès recreatiu i turístic que presenta.

La Via Augusta va ser l'eix principal de la xarxa viària en l'època dels romans, i la qual

ha anat vertebrant la Comunitat Valenciana al llarg de la història. Ha rebut diferents

denominacions segons les èpoques: Via Hercúlea, Via Heráclea, Camí d'Anibal, Via

exterior, Camí de San Vicente Màrtir i Ruta de l'Espart, però és comunament coneguda

per Via Augusta, degut, amb tota seguretat, a les rectificacions i reparacions que

l'emperador Augusto va efectuar en la mateixa entre els anys 8 i 2 a. de C.

RUTES PEL TERME.

Entre l’entramat de terres cultivades es poden diferenciar una sèrie de rutes que

travessen el terme de banda a banda passant per importants punts que mostren una

història i una cultura amb un significat molt representatiu per a aquells que hi

visqueren en les cases de camp i, en definitiva, per a la gent d’Algemesí que vivia del

camp.

D’aquesta manera, es pot recórrer la història d’Algemesí per tres itineraris que Josep

Antoni Domingo documenta a la seua obra “Aigua i paisatges”, itineraris que tenen

com a element comú i protagonista l’aigua, la font de la vida, de la riquesa i del

progrés.


191

Aquestos tres itineraris que s’inicien tots tres a la Plaça d’Europa per seguir diferents

direccions i recórrer la riquesa i diversitat del terme són:

- Ruta 1: dels secans a les marjals

Aquesta ruta fa referència i honor al recurs de l’aigua que es troba com a element

central dels diferents paisatges que es poden observar. Com indica el seu nom, la ruta

transcórre per les senyories, abans marjalenques, de Cotes i de Pardines.

Parteix de la Plaça d’Europa i dirigeix els excursionistes per la sèquia reial i pel riu

Magre també anomenat riu Sec, oferint un paisatge de vegetació de ribera, canos,

sèquies...

Aquesta ruta frega el terme de Guadassuar i inclús arriba a entrar en ell però en la

seua gran part discorre pel terme d’Algemesí, sense deixar de banda les cases de camp

que formen part del patrimoni cultural del municipi i en les quals es posa gran

importància.

Un altre element que es pot observar si se sèquies la ruta que va cap a les marjals, és

l’antic barranc de Carlet, que limita les partides de la Foia i de Cotes.

Des del pont d’Alginet, un dels punts més elevats del terme, es poden observar les

serralades que envolten la plana riberenca (Alèdua, Cavalló, Montot, Matamón, Santa

Anna, serra de Corbera, muntanya de Cullera...).

Seguint la ruta es passa per la sèquia del Barranc dels Algadins, així com pel mateix

Barranc dels Algadins, per la sèquia de Sollana la sèquia del Rei... sense deixar

d’observar les nombroses cases antigues i senyorius que es van sorgint al pas.

En passar el Barranc dels Algadins, s’arriba a la part més fonda del terme, a les terres

baixes on es dóna la caiguda natural de totes les aigües. Encara que és el taronger qui

domina el paisatge, es tracta de terres que antigament eren de marjals, aiguamolls i

ullals.


192

Per últim, la ruta passa per la séquia vella (un braç de la séquia Reial Comuna

d’Algemesí) per arribar a l’actual paisatge de marjal on es troba ubicada la Llacuna del

Samaruc, indret molt interessant per ser visitat degut que es tracta d’una microreserva

de fauna que alberga espècies aquàtiques en perill d’extinció.

En aquest singular espai, enmig del paisatge de marjal, finalitza el primer itinerari que

proposa Josep Antoni Domingo al seu llibre “Aigua i paisatges”.

- Ruta 2: a través de les senyories històriques

Una altra de les rutes que Josep Antoni Domingo proposa és la que travessa les

senyories històriques. Aquesta parteix de la plaça d’Europa cap al molí Nou i pel camí

Claper s’arriba fins el llit del riu que cal resseguir fins el camí Nou de la Foia.

Al llarg d’aquesta ruta es poden observar distints camins, sèquies i cases històriques

com ho són, la sèquia de Cotes, el camí de la Casa de Reig, el camí dels Algepsers, la

casa dels Frares de baix (casalot-granja del s.XVIII)...

Seguint l’itinerari establert a aquesta ruta es deixen banda i banda les partides de

Cotes i de Xara.

Pel camí de Benifaió, a la dreta del ferrocarril, es davalla fins una fondalada,

anomenada el barranquet. Es tracta del con de dejecció del barranc de Carlet, braç

secundari del riu Magre que, des del pont d’Alginet, cerca l’eixida d’aigües cap a les

marjals.

En passar el cementeri Nou i seguint pel camí de Cotes, es pot observar la paret de

Cotes, i més endavant, a frec del camí Reial, s’arriba fins la casa de Pujades.

Seguint la ruta s’arriba fins la carretera de l’autopista AP-7; aquesta es travessa per

baix a través del pont d’Almadrí. Una vegada a l’altra banda, cap a la dreta i una mica

més avall, s’arriba a les terres de l’antiga senyoria de Pardines.


193

Si es continua l’itinerari es passa per damunt de la sèquia Reial Comuna d’Algemesí i,

més avall, a la paret de Pardines.

La ruta continua després cap al nord, cap a les antigues marjals i a l’altura del camí de

la Segona Canal, es pot observar un gran exemplar adult de pollancre o arbre de riu.

Altres elements significatius que es poden veures si se segueix la ruta són, la sèquia

Mare, el camí de la Creu que arriba a la delimitació dels termes de les antigues

senyories de Cotes i Pardines, la sèquia Vella (és el braç més antic de la sèquia Mare),

la paret del Molinet i, per terres de la Tancada a la dreta, i de les Arenes a l’esquerra,

es passa per davant de la creu que senyalitza la bassa dels Sants de la Pedra.

Per acabar, s’arriba fins l’embocadura del camí Barranc, que queda molt aprop de la

llacuna del Samaruc.

- Ruta 3: pels regadius andalusins

La tercera ruta proposada per aquest autor, té per finalitat el coneixement de les

partides del sud del terme, que són, Fentina, Orí, Berca i l’Algoletja. Aquesta ruta és

d’especial importància ja que es tracta del microespai modelat morfològicament pels

dipòsits al·luvials de la part dreta del riu en discórrer entre turonets i fondalades,

abans de vessar les aigües de fortes revingudes al Xúquer.

Comença a la plaça d’Europa i es dirigeix pel molí Nou i pel llit del riu cap al Cano. Se

segueix en direcció cap a Guadassuar fins arribar a la fesa de Fentina, compartida

entre Algemesí i Guadassuar. Antigament, aquesta fesa prenia les aigües de la sèquia

d’Orí per originar la sèquia de Fentina.

En acabant s’agafa el camí de Carlet en direcció cap al poble, riu avall. Poques passes

després del pont del desaiguador de la sèquia del rei s’arriba al límit del terme. Seguint

després pel camí de la Cadireta i pel camí de Guadassuar i, sense deixar de banda les

nombroses cases de camp històriques que es troben en aquest recorregut, es va

traçant l’itinerari que repassa els diferents camins i sèquies de les partides del sud.


194

Es passa per camins com el de l’Estellador de Monaix i la Perera de Joana abans

d’arribar a Orí.

Més avant, torna fins la riba del riu on es retroba amb un tram de l’antic camí de

Guadassuar per eixir, una mica més avançats, a l’actual camí de Guadassuar.

Continuant pel vell camí de Berca i seguint el camí del Pont Alt, s’arriba fins la partida

de Berca. Se segueix pel camí de l’Algoletja i es creua endinsant-se pel camí de les

Canals s’arriba fins l’hort de Panous i el que fou el seu gran casalot.

Per últim, una mica més avançats s’arriba a una fillola de la sèquia de les Canals que

continua amb l’obra nova de canalització del riu Sec que cal resseguir pel camí fins el

riu Xúquer. Així, s’arriba, davallant pel caixer del riu, fins la Xopera, paratge natural de

bosc de ribera molt interessant per ser únic al terme.

MARXES SENDERISTES PEL TERME

A més d’aquestos tres itineraris, l’associació Col·lectiu d’Amics Muntanyencs d’Algemesí

(CAMA) organitza cada any pel Novembre, des de l’any 2001, una marxa senderista

per recórrer el terme d’Algemesí, cada any amb un motiu o significat diferent, amb la

finalitat de donar a conèixer les riqueses que posseeix el terme i la història a la qual va

lligada, o per difondre l’esperit de conservació i de cura, així com de respecte pel medi

natural que envolta el municipi.

Així, l’any 2001, es va dur a terme la “I MARXA SENDERISTA” que recorria el terme

municipal, arribant fins la Sènia de Viciano, a 7 Km del nucli urbà. En total, aquesta

primera marxa recorria 13 quilòmetres per paisatges i cases característiques del terme.

El 10 de Novembre de l’any 2002 es va dur a terme la “II MARXA SENDERISTA PELS

CAMINS HISTÒRICS DEL TERME D’ALGEMESÍ”. Aquesta ruta es constituïa de 15

quilòmetres i s’iniciava i acabava al Poliesportiu Joan Girbés.


195

La “III MARXA SENDERISTA PELS CAMINS HISTÒRICS D’ALGEMESÍ” es va realitzar el

9 de Novembre de l’any 2003. En aquesta ruta, en canvi, es realitza una part de

l’itinerari pel terme municipal d’Alzira per tornar després a entrar al terme d’Algemesí.

La marxa tingué el seu inici i fi al convent de Sant Vicent Ferrer.

El 7 de Novembre de l’any 2004 va tindre lloc la “IV MARXA SENDERISTA PELS

CAMINS HISTÒRICS D’ALGEMESÍ”, basada aquest any en la visita del senyorius de

Cotes,la partida més extensa que, amb 16.000 fanecades, suposa un terç de la

superfície total del terme.

Aquesta marxa, d’igual forma que l’anterior, s’iniciava i acabava al convent de Sant

Vicent Ferrer.


196

Figura 2-VIII: Plànol il·lustratiu de la “IV Marxa Senderista pels Camins Històrics

d’Algemesí”.

Font: Informació cedida pel l’Associació del CAMA.


197

La “V MARXA SENDERISTA PELS CAMINS HISTÒRICS D’ALGEMESÍ” es va realitzar el 6

de Novembre de l’any 2005. Aquesta intentava donar a conèixer els pocs trets

identitaris que encara existeixen al terme d’Algemesí com ho són els camins que d’ací a

poc ja no hi seran o els motors de rec tradicionals ja obsolets degut al sistema de

degoteig. Es varen visitar també les muralles infranquejables bastides per a l’alta

velocitat així com les torres destinats a la línia de molt alta tensió.

Aquesta marxa s’iniciava i acabava al Museu Valencià de la Festa, completant 20

quilòmetres de passeig pels racons desconeguts del terme.

Figura 2-IX: Plànol il·lustratiu de la “V Marxa Senderista pels Camins Històrics

d’Algemesí”.



198

El dia 12 de Novembre de l’any 2006 fou la “VI MARXA SENDERISTA PELS CAMINS

HISTÒRICS D’ALGEMESÍ”, commemorant aquest any els 10 anys de la creació de la

llacuna del Samaruc. El motiu principal i la finalitat d’aquest marxa fou reivindicar la

cura pel medi ambient al nostre terme, materialitzat en aquest cas en la conservació,

manteniment i ampliació i millora de la llacuna, així com la conscienciació ciutadana de

respecte i cura del medi natural.

Aquesta marxa de 20 quilòmetres de recorregut tenia com a inici i fi el Museu Valencià

de la Festa on hi havia una mostra sobre la temàtica de la llacuna del Samaruc.

Fins el moment, s’han realitzat set eixides pel terme organitzades pel CAMA, la última

fou l’11 de Novembre d’aquest últim any 2007, la “VII MARXA SENDERISTA PELS

CAMINS HISTÒRICS D’ALGEMESÍ”. Aquesta recorria la partida de Cotes per tal de

visitar set de les cases més característiques de la zona.


199

Figura 2-X: Plànol il·lustratiu de la “VII Marxa Senderista pels Camins Històrics

d’Algemesí”.



200

Tres dies abans de l’eixida, es va preparar una exposició i xerrada al Museu Valencià

de la Festa amb el títol de “Cases històriques del terme d’Algemesí”.

La marxa d’aquest any partia i finalitzava a l’esmentat Museu Valencià de la Festa, on

hi havia preparada una exposició fotogràfica amb imatges de les cases i del seu

interior, així com també dels camins i les infraestructures hidràuliques que s’anaven a

anar trobant durant el transcurs de la marxa.

Totes les marxes organitzades per l’associació CAMA (i patrocinades per l’Ajuntament

d’Algemesí) pretenen involucrar els ciutadans mitjançant l’ensenyament del patrimoni

cultural del municipi que es troba dispers al terme, de forma que els sensibilitzen per,

d’alguna manera, aconseguir un respecte i un interés pel manteniment de la història

d’Algemesí i pel manteniment i la millora del patrimoni natural. D’aquesta manera, els

ciutadans que cada any hi participen, aprenen a estimar el seu terme alhora que

gaudeixen de forma natural del paisatge agrícola i de marjal que constitueix el terme.

Cal assenyalar que cap d’aquestes rutes i itineraris són de caire oficial, sino sols

propostes per recórrer el terme seguint diferents temàtiques o diferents ecosistemes.


201

33.. GGEESSTTIIÓÓ AAMMBBIIEENNTTAALL II ÚÚSS DDEE RREECCUURRSSOOSS..

33..11.. OORRDDEENNAACCIIÓÓ II PPLLAANNIIFFIICCAACCIIÓÓ TTEERRRRIITTOORRIIAALL..

En aquest apartat s’analitzen les principals propostes urbanístiques i determinacions

d’ordenació urbana del Pla General d’Ordenació Urbana d’Algemesí (PGOU) aprovat de

manera provisional l’any 2005 i es comparen amb les dades urbanístiques

proporcionades per l’Institut Valencià d’Estadística més actuals (en aquest cas per a

l’any 1998) .

3.1.1.1. Classificació del sòl. En el municipi es diferencien els següents tipus i categories de sòl:

a) Sòl Urbà.

b) Sòl Urbanitzable: s'entén per sòl urbanitzable els terrenys així classificats

pel Pla el desenrotllament urbanístic dels quals es realitza necessàriament per

mitjà d'Actuacions Integrades i suposa la mera aptitud dels terrenys per a la

seua urbanització prèvia programació dels mateixos. Diferenciant en el municipi

entre:

• Urbanitzable amb ordenació detallada

• Sòl urbanitzable sense ordenació

c) Sòl No Urbanitzable: són àrees del territori municipal que, ja siga pels

seus valors naturals, agrícoles, forestals, arqueològics, paisatgístics i ecològics,

ja siga pels riscos naturals a què estan subjectes, o en raó del model territorial

postulat, romanen al marge del procés de transformació urbana i preserven les

seues característiques naturals i/o la seua riquesa productiva.

El sòl no urbanitzable queda dividit en:

• Sòl No Urbanitzable protegit

• Sòl No Urbanitzable comú


202

Taula 3-I: Classificació del sòl a Algemesí, Província de València i CV.

ALGEMESÍ

CLASSIFICACIÓ

DEL SÒL existent a data de

1998

PGOU 2005

(provisional)

PROVÍNCIA DE

VALÈNCIA

COMUNITAT

VALENCIANA

m2

% respecte

del total m2

%

respecte

del total m2

%

respecte

del total m2

%

respecte

del total

URBÀ 2.232.750 5,36 3.372.680 8,09 329.586.657 3,06 751.840.667 3,25

URBANITZABLE 1.767.100 4,24 2.373.318 5,69 214.183.840 1,99 622.614.470 2,69

NO

URBANITZABLE 37.690.700 90,41 35.944.602 86,22 10.233.737.200 94,95 21.787.260.770 94,07

TOTAL 41.690.550 100 41.690.600 100 10.777.507.697 100 23.161.715.907 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IVE i del PGOU provisional de l’any 2005.

Gràfica 3-I: Classificació del sòl a Algemesí existent a data de 1998.

Classificació del sòl a Algemesí (1998)

5,36 4,24

90,41

URBÀ

URBANITZABLE

NO URBANITZABLE



203

Gràfica 3-II: Classificació del sòl a Algemesí segons dades del PGOU provisional de

l’any 2005.

Classificació del sòl (PGOU 2005)

8,09 5,69

86,22

URBÀ

URBANITZABLE

NO URBANITZABLE


Gràfica 3-III: Comparació de la classificació del sòl a Algemesí i a la província de

València.

Comparativa de la classificació del sòl Algemesí - Província València

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

URBÀ URBANITZABLE NOURBANITZABLE

Classificació del sòl

% s

uper

fície ALGEMESÍ PGOU 2005

PROVINCIA DE VALENCIA(1998)



204

3.1.1.2. Qualificació del sòl.

La qualificació del sòl té com a objecte assignar a cada part del territori usos i, si és el

cas, intensitats i/o condicions d’edificació, tot desenvolupant i precisant els drets i

deures genèrics establerts mitjançant la classificació del sòl.

La qualificació del sòl estableix diferents sistemes, que són els terrenys dedicats als

diferents tipus d’usos públics, i diferents zones o terrenys dedicats a usos i ocupacions

concrets. Els sistemes són iguals i aplicables en totes les classes de sòl, mentre que les

zones varien entre el sòl urbà, urbanitzable i el no urbanitzable. Cal destacar que els

models de zonificació principalment poden basar-se en la separació dels usos en àrees

funcionals (esport, indústria, comerç, estudi, residència) o la diversificació d’usos i

grups socials. L’ecologia urbana ha realitzat interessants anàlisis de la diversitat de la

ciutat i els fluxos que genera. Generalment i en síntesi, la ciutat diversa i compacta té

més complexitat d’activitats i persones i per això, ocupa menys sòl, redueix les

necessitats de temps i d’energia dedicats als desplaçaments, i genera menys

inestabilitat i inseguretat social.

Qualificació dels sòl:

- SÒL COMÚ (NO PROTEGIT)

- SÒL PROTEGIT

- SÒL RESIDENCIAL (sòl urbà i sòl urbanitzable)

- SÒL INDUSTRIAL / TERCIARI (sòl urbà i sòl urbanitzable)

- SÒL DOTACIONAL (Equipaments: edificis públics, educació, sanitari,

forces de seguretat, esportiu, depuració d’aigües, abocador de residus

inerts, cementeri. Espais lliures: casc urbà i terme municipal).


205

Taula 3-II: Comparació de la qualificació del sòl a Algemesí en superfície.

ALGEMESÍ

existent a data de

1998

PGOU 2005

(provisional) QUALIFICACIÓ DEL SÒL

m2

%

respecte

del total m2

%

respecte

del total

Comú (no urbanitzable) 30.583.000 73,36 21.936.972 52,62

Protegit (no urbanitzable) 6.940.900 16,65 14.007.630 33,60

Residencial (urbanitzable i urbà) 2.205.600 5,29 2.198.714 5,27

Industrial/Terciari (urbanitzable i urbà) 1.442.550 3,46 3.322.858 7,97

Dotacional (urbanitzable i urbà) 518.500 1,24 224.426 0,54

TOTAL 41.690.550 100 41.690.600 100


Gràfica 3-IV: Qualificació del sòl a Algemesí l’any 1998.

QUALIFICACIÓ SÒL 1998

73,36

16,65

5,29 3,46 1,24

Comú

Protegit

Residencial

Industrial / terciari

Dotacional



206

Gràfica 3-V: Qualificació del sòl reflexada al PGOU provisional de l’any 2005.

QUALIFICACIÓ SÒL PGOU 2005

52,6233,60

5,27 7,97 0,54

Comú

ProtegitResidencial

Industrial / terciari

Dotacional


3.1.1.3 Sòl no Urbanitzable

En sòl no urbanitzable, com indica la seua denominació, es refereix al sòl on no hi ha

activitat urbanitzadora.

D'acord amb el que estableix l'article 3 de la Llei sobre Sòl no urbanitzable de la

Generalitat Valenciana, i segons allò que s'ha previst al PGOU del municipi, el sòl no

urbanitzable queda dividit en protegit i comú, alhora que es diferencia dins de

cadascuna d'aquestes categories en diverses zones de sòl no urbanitzable protegit.

Dins de la categoria no urbanitzable protegit es diferencien les zones següents:

− Zona de Protecció de l'Albufera (SNUPAB).

− Zona de Protecció de Reserva-Samaruc (SNUPRS).


207

− Zona de Protecció Paisatgística i parc de la Ribera (SNUPP).

− Zona de Protecció Dotacional (SNUPE). Es considera com a tal aquell

que, per la proximitat a l'estació depuradora o cementeri i en previsió de

la possible ampliació d'estes dotacions, queden afectes una limitació

dels seus usos.

− Zona de Protecció Inundació (SNUP-IN).

− Zona de Protecció de Domini públic o infraestructures (SNUPD-I).

Dins de la categoria de sòl no urbanitzable comú es diferencien les zones següents:

− Zona de Preservació (SNUC NO).

− Zones 1 al 7, en funció dels usos permesos. Les diferents zones

s'arrepleguen a la taula 3-III.


208

Taula 3-III: Zones 1 a 7 del sòl no urbanitzable comú.

Zona Ús

dominant

Usos permesos Ús prohibit

1 Agrícola Magatzem vinculat a explotacions agrícoles Tots els altres

2 Agrícola Vivendes aïllades i unifamiliars; vivendes rurals vinculades a

explotacions agrícola; activitats industrials i terciàries; establiments

hotelers; gasolineres; centres de producció i transformació d'energia i

usos dotacionals.

Tots els altres

3 Agrícola Zones d'estacionament de vehicles i serveis annexos al manteniment

d’aquestos (turismes, camions, maquinària agrícola, etc), hivernacles

que no precisen d'obres permanents de fàbrica ni responguen a la

tipologia de nau-magatzem.

Tots els altres

4,5 Agrícola Vivendes unifamiliars i aïllades; vivendes rurals vinculades a

explotacions agrícoles; granges i nuclis zoològics; establiments hotelers

i restaurants; magatzem vinculats a explotacions agrícoles i hivernacles;

centres de producció i transformació d'energia i gasolineres; ús terciari i

instal·lacions esportives; usos dotacionals.

Tots els altres

6 Agrícola Extracció d'àrids i de terres, plantes d'abocador, selecció i transformació

de residus sòlids inerts, directament vinculats a la restitució dels

terrenys afectats per l'operació d'extracció d'àrids.

Tots els altres

7 Agrícola Activitats d'assecador de productes agropecuaris, principalment,

de taronges i d'arròs.

Tots els altres

Font: Dades extretes del PGOU provisional de l’any 2005.

La localització d'aquestes zones es pot trobar al document del PGOU provisional (any

2005).


209

3.2. FLUXOS D’AIGUA, ATMOSFÈRIC I D’ENERGIA.

3.2.1. FLUX DE L’AIGUA.

3.2.1.1. Existències d’aigua superficial per cobrir les necessitats humanes i mantenir la funcionalitat ecològica.

Una conca tan diversa com la del Xúquer, amb tants interessos i tensions,

necessàriament és difícil d’estudiar; per exposar les existències es divideix el curs del

riu en quatre trams de comportament distint:

o Fins el pantà d’Alarcón

o Des d’Alarcón fins a l’embassament d’Embarcaderos

o El riu Cabriol i el Xúquer fins a Tous

o De Tous a Cullera

FINS EL PANTÀ D’ALARCÓN

Des del naixement fins el pantà d’Alarcón el règim

natural del riu no sofreix cap incidència de

consideració, ja que les detraccions i aprofitaments

aigües amunt són molt reduïdes front a la

magnitud dels cabals circulants.

Imatge 3-I: Salt de l’embassament d’Alarcón.

El pantà d’Alarcón representa el principal element regulador del riu. A partir d’aquest

moment el cabal del riu ve totalment condicionat pels desembassaments que es

realitzen i, normalment, es nota una suavització dels anys extrems i una major

regulació dels cabals fronts al que circularien de forma natural.

La sèrie de les eixides d’Alarcón fins els anys 40, representa el cabal natural del riu i, a

partir d’eixe moment, els cabals estan regulats. Es poden apreciar tres períodes


210

distints, fins els anys 40, amb valors superiors a la resta i puntes molt altes, ja que no

està regulat, des dels 40 fins els 80, amb valors inferiors i puntes reduïdes, una vegada

regulat i, des del 80 amb valors clarament inferiors als altres dos períodes.

DES D’ALARCÓN FINS A L’EMBASSAMENT D’EMBARCADEROS

En el curs aigües avall d’Alarcón es produeix la connexió hidràulica amb l’aqüífer de la

Manxa Oriental que, històricament, ha drenat en el riu Xúquer en aquest tram. No

obstant en els darrers anys es manifesta una important disminució del cabals aportats

per l’aqüífer al riu, tornant-se amb molta freqüència el riu aportador respecte de

l’aqüífer. Aquest fenomen d’inversió en què el riu es converteix en perdedor és

atribuïble a les creixents extraccions que es realitzen des dels anys 80.

Si fins els anys 40 el riu guanyava en aquest tram 425 Hm3/any, entre els 40 i els 80 el

guany ha estat de 325 Hm3/any, i s’ha vist reduït els darrers anys a una mitjana de 50

Hm3/any, amb molts anys negatius.

Aquest fenomen s’ha observat amb l’estudi dels aforaments i s’ha completat amb

estudis de bombejos i creixements de superfícies regades; els estudis mostren una

inseguretat pel que fa a la quantificació de les extraccions reals d’aigua, així com en la

superfície real de regadiu existent en la zona.

Les primeres superfícies regades s’estimaven en 5.000 ha en els anys 70, que serien

10.000 en 1975; a partir d’aquest moment comença un creixement continuat que fa

que en 1992 es compten unes 90.000 ha. En aquestos moments estaríem per dalt de

les 100.000 ha regades que, amb les expectatives del PHN, continuarien creixent.


211

Els bombejos estimats a la Manxa Oriental en aquest període queden reflexats a la

taula 3-I.

Taula 3-I: Evolució del Bombeig total en Hm3.

Any Bombeig total en Hm3

1964 15

1970 29

1975 65

1985 313

1992 425

1994 439

Font: Confederacio Hidrogràfica del Xúquer.

Segons les dades que mostra la taula, si es segueix amb aquesta tendència, l’actual

sobreexplotació local de l’aqüífer es convertirà en sobreexplotació generalitzada, amb

conseqüències molt greus no sols per als usuaris d’aigües bombejades sino també per

als situat aigües avall, és a dir, nosaltres,

els regants de La Ribera.

El informe “Situación actual y

posibilidades de aprovechamiento del río

Júcar” de la Secretaria d’Aigües del

Ministeri de Medi Ambient, de l’any 1997,

indica: “...una elemental prudencia

aconseja que la situación actual sea

mantenida a toda costa, impidiendo su

aumento (de les extraccions),...existen ya

suficientes indicadores técnicos que

indican la emergencia de este problema,

por lo que cualquier actuación de

planificación y ordenamiento de la cuenca

del Júcar que lo ignorase o minimizase

sería gravemente equivocada e

irresponsable” Imatge 3-II: Salt de l’embassament de

Contreras


212

EL RIU CABRIOL I EL XÚQUER FINS A TOUS.

Aquest important afluent del Xúquer, amb la disminució de cabal d’aquest en travessar

la Manxa Oriental, ha passat a ser, puntualment, el major aportador d’aigües a

l’embassament d’Embarcaderos.

Aquest riu, regulat per l’embassament de Contreras, presenta unes aportacions més

estables en règim de regulació que en règim natural. Entre l’embassament de

Contreras i el d’Embarcaderos, el riu Cabriol guanya uns 180 Hm3/any que es sumen a

les soltes des de Contreras.

Si l’aportació en aigua és considerable, desafortunadament la qualitat d’aquesta no és

la més adequada, ja que aquesta aigua és de pitjor qualitat que la del Xúquer i rebaixa

la qualitat del conjunt en la pressa d’Embarcaderos.

Embarcaderos es troba 35 km amunt de Tous que serà el principal punt de

concentració i distribució d’aigües del riu. En Tous els volums d’aigua circulants

corresponen a la suma en volum dels rius Xúquer i Cabriol i la qualitat és el resultat de

la barreja.

Imatge 3-III: Embassament d’Embarcaderos, on es troben el riu Xúquer i Cabriol.


213

DE TOUS A CULLERA

El curs final del riu presenta una gran complexitat, amb importants derivacions fruit del

aprofitaments històrics i de les noves demandes, i retornaments que fan complicat el

seu estudi.

Les eixides venen representades per:

• El canal Xúquer – Túria

• La sèquia d’Escalona

• La sèquia de Carcaixent.

• La sèquia Reial del Xúquer

• La sèquia de Sueca i Quatre Pobles

• La sèquia de Cullera

Els retornaments venen representats per:

• El riu Sellent

• El riu Albaida

• Retornaments de les sèquies d’Escalona, Carcaixent i Reial

• Els rius Verd i Magre

• Retornaments de les sèquies de Sueca, Quatre Pobles i Cullera

3.2.1.2. Existències d’aigua subterrània per a cobrir les necessitats humanes i mantenir la funcionalitat ecològica.

La unitat hidrogeològica del Caroig Nord té una gran capacitat de càrrega estimada en

150 Hm3/any (per aigua de pluja). La descàrrega es dóna per la zona est i apareix al

brollador de Massalavés (20 Hm3/any) que dóna lloc al riu Verd, per alimentació lateral

a la Plana de València (20 Hm3/any), per extraccions amb bombes de reg (25

Hm3/any) i per descàrrega al riu Xúquer (85-100 Hm3/any).


214

Taula 3-II: Balanç de la Unitat del Caroig Nord.

ENTRADES EIXIDES

Infiltració per pluja 150 Hm3/any Bombeig per a reg 25 Hm3/any

Drenatge al riu Xúquer 85 Hm3/any

Drenatge al riu Verd 20 Hm3/any

Drenatge a la Plana de València 20 Hm3/any

TOTAL

150

Hm3/any TOTAL

150

Hm3/any


La Unitat Hidrogeològica de la Serra de les Agulles es recarrega per infiltració de

l’aigua de pluja, amb un volum estimat en 50 Hm3/any. La infiltració per regadius és

escassa (5 Hm3/any) degut que els regs es donen majoritàriament fora de la zona.

Les eixides es reparteixen entre les extraccions per bombeig (25 Hm3/any), la

descàrrega a xicotets brolladors i l’alimentació lateral a la Plana de València (30

Hm3/any).

Taula 3-III: Balanç de la Unitat Serra de les Agulles.

ENTRADES EIXIDES


Reinfiltració per regadius 5 Hm3/any Alimentació a la Plana de València 30 Hm3/any

TOTAL 55 Hm3/any TOTAL 55 Hm3/any


A la Unitat hidrogeològica de la Plana de València Sud es dóna el següent balanç:

Taula 3-IV: Balanç de la Unitat Plana de València Sud.

ENTRADES EIXIDES


Reinfiltració per regadius 150 Hm3/any Drenatge al riu Xúquer 160 Hm3/any

Alimentació lateral procedent de: Drenatge al riu Verd 10 Hm3/any

Serra de les Agulles 20 Hm3/any Drenatge a l'Albufera 13 Hm3/any

Caroig Nord 30 Hm3/any Eixides a la mar 7 Hm3/any

TOTAL 260 Hm3/any TOTAL 290 Hm3/any


215


La falta de coincidència entre entrades i eixides es dóna per la dificultat d’avaluar els

bombejos per a reg i el drenatge del Xúquer. En moments d’intensa extracció per

bombeig, l’eixida a la mar desapareix i, de no ser per la presència de l’Albufera que en

interposar-se impedeix el contacte directe entre l’aqüífer i la mar, es donarien

processos de salinització.

3.2.1.3. Els regadius tradicionals. La sèquia d’Algemesí i els retornaments.

Les infraestructures del regadiu tradicional són fruit d’una evolució al llarg del temps

per atendre les distintes necessitats socials (regadiu, molineria, abastiment urbà, etc.)

utilitzant les distintes tecnologies disponibles en cada moment (assuts, partidors,

mines, comportes, etc.) i quasi sempre ajustades als cabals del riu, bàsicament el cabal

d’estiatge que és el que condiciona la quantitat màxima disponible en el moment més

crític de l’any.

En els sistemes tradicionals, l’aigua es pren del riu en una cota elevada, discorre per la

zona d’ús i acaba retornant a cota inferior, normalment al mateix riu. En tot aquest

trajecte sols intervé la força de la gravetat per a la seua distribució.

La xarxa de sèquies es va dissenyar per derivar els cabals dels rius mediterranis que es

caracteritzen per la manca d’emmagatzemament en zones intermèdies o de capçalera.

Les actuals zones regades no es van construir totes d’una vegada, normalment

acumularen ampliacions precedents i modificaren sistemes més antics.

En el cas concret dels regadius del Xúquer, el procés històric començà en temps

islàmics en què s’aprofitaven zones de regadiu alimentades per brolladors o sortidors.

Després de la conquesta cristiana Jaume I autoritzà el primer tram de la Sèquia Reial

del Xúquer en terres de la Ribera Alta. Més tard, al segle XVI, s’obri la sèquia Major de

Sueca i al segle XVII, les sèquies d’Escalona, Carcaixent i la de Cullera. Al segle XVIII

el Duc d’Híjar amplià la Sèquia Reial del Xúquer fins Albal.


216

Un llarg període de temps i una tardana conversió al regadiu, que s’explica perquè el

riu Xúquer és el de major cabal de les nostres terres i presenta unes famoses

crescudes que el feien difícil de governar amb la tecnologia de l’època.

El segle XX presenta nombroses intervencions que canviaran completament el

funcionament del riu Xúquer. No serà fins passada la gerra civil espanyola que

comencen a construir-se embassament en capçalera amb capacitat de regulació del

règim d’aigües anuals, el del Cenajo en el Segura, el d’Alarcon al Xúquer, Contreras al

Cabriol, Benagéber al Túria, etc. Als trams mitjans fracassen els intents

d’embassaments reguladors, sols cal recordar el desastre de Tous l’any 1982.

Al riu Xúquer existeixen dues èpoques de l’any amb característiques diferenciades

respecte dels cabals en circulació. Així, els cabals de la tardor i l’hivern, fruit de les

pluges en els trams mitjans i baixos, acaben a la mar, on les marjals i albuferes actuen

com a elements de laminació de les crescudes provocades. En estiu, en canvi, els

embassaments de capçalera regulen estrictament les disponibilitats d’aigua, després

d’atendre els compromisos de les empreses hidroelèctriques ubicades prop de les

grans preses. Es dibuixa així un sistema particular acusat d’ineficient ja que no pot

retenir les pluges de la tardor que afecten principalment a la franja litoral.

Però no és aquesta la única intervenció que afecta el riu; ja al segle XIX es començà

l’explotació de les aigües subterrànies, lligada a la creixent economia citrícola que

podia pagar els costos d’extracció de l’aigua. Nombrosos pous esquitxen les terres

laterals de la plana d’inundació. Aquest procés no s’ha detés i arriba fins i tot a la

capçalera del riu, a la plana de la Manxa, on en les dues darreres dècades s’ha passat

de realitzar unes extraccions de pocs hectòmetre cúbics fins arribar a més de 400

Hm3/any, provocant la caiguda del cabal del Xúquer. Si es sumen les demandes ja

descrites, el resultat és un conjunt de demandes incompatibles amb les possibilitats del

riu Xúquer.


217

El Xúquer, tot i ser un riu mediterrani amb crescudes puntuals que aparenten una

irregularitat contínua, presenta un règim normal amb una descàrrega constant

fonamentada en uns aqüífers molt importants i d’una gran regularitat. No cal oblidar la

relació que hi ha entre les aigües superficials i les subterrànies, totes juntes formen la

mateixa unitat i, el fet de que siguen superficials o subterrànies, només representa

moments del mateix sistema de funcionament de la conca hidrogràfica.

És ací on radica el problema, ja que les diverses demandes actuals estan afectant al

cabal base regulador dels nostres rius; els regadius tradicionals es troben ara a la cua

del sistema i estan afectats per la caiguda dels cabals del riu causats per la

sobreexplotació, tant de les aigües superficials com de les subterrànies.

Tot i que la legislació preveu la primacia dels regs tradicionals front als nous regadius,

aquestos es troben minvats i amenaçats per noves detraccions ja que, a més a més,

arrosseguen el tòpic de la ineficiència.

Els regadius actuals conformen el nostre entorn natural; sense ells, el paisatge seria

molt diferent. Diversos segles de lentes transformacions han creat els elements del

paisatge que, a escala

humana, semblen no

canviar però, en els

últims anys, les noves

tecnologies han introduït

modificacions cada

vegada més aparents.

Destaca, entre altres

elements, la vegetació

lligada a les sèquies i

conduccions d’aigua.

Imatge 3-IV: Llit d’una sèquia amb la seua vegetació associada.


218

Aquesta vegetació de ribera o ripària és de gran importància per mantindre la màxima

diversitat biològica en la plana d’inundació, lligada tant a les sèquies que porten l’aigua

als camps, com al escorredors que recullen les sobrants del reg o les precipitacions.

Les crescudes contribueixen a les funcions de drenatge i manteniment de la qualitat de

les aigües circulants.

El revestiment dels canals amb el pretext de reduir les pèrdues d’aigua ignora que, les

antigues sèquies, després d’anys de pas de l’aigua pràcticament no perdien aigua

degut als llims que recobreixen el perímetre. Per contra, la pèrdua de la vegetació de

ribera té un valor ecològic i cultural que es podia haver evitat, degut que hi ha

solucions per conservar aquesta vegetació realitzant un manteniment planificat. Els

coneixements actuals permeten actuacions no agressives que compatibilitzen

subministrament d’aigua amb la conservació de la vegetació ripària (mecanització de la

neteja de canals, control biològic d’espècies, impermeabilitzacions no visibles,

revestiment sols en els trams permeable, etc.). Aquestes pràctiques ja estan realitzant-

se en països amb major consciència mediambiental.

3.2.1.4. El consum urbà: el consum domèstic, municipal i industrial.

L’aigua de consum públic que es subministra a través de xarxa es troba en un aqüífer

de la conca del Xúquer, la qual s’extreu per mitjà de dues perforacions. Aquesta

perforació es troba situada en el terme i és de titularitat municipal. L'extracció es

realitza per mitjà de dos perforacions. Pel que fa a la potabilització, el tractament de

l'aigua extreta del pou es realitza en la conducció d'abastiment, per mitjà de la injecció

directa de clor.

La xarxa de distribució del municipi d'Algemesí compta amb 70.000 metres lineals de

canonada. Inicialment, quan es va instal·lar, aquesta era completament de fibrociment,

però actualment s'han dut a terme diferents obres per a la millora de la xarxa,

principalment per mitjà de la substitució de les canonades de fibrociment per altres de

polietilè.


219

Els volums d’aigua, per tant, en m3 distribuïts a la població, queden reflexats a la taula

3-V, tant per a l’any 2005 com per al 2006.

Taula 3-V: Evolució dels consums d’aigua en m3 distribuïts a Algemesí, per mesos, l’any

2005 i 2006.

2005 2006

Gener 206.116 229.438 Febrer 183.996 201.856 Març 201.699 203.239 Abril 195.191 183.480 Maig 218.494 216.084 Juny 210.544 199.866 Juliol 187.256 193.349 Agost 195.026 183.007 Setembre 199.904 Octubre 214.193 Novembre 206.726 Desembre 212.111 TOTAL 2.431.256 1.610.319

Font: Ajuntament d’Algemesí.

Les dades més recents sols queden reflexades fins el mes d’Agost del 2006. No obstant

això, serveixen per poder fer una comparació de les despeses d’aigua al municipi

d’ambdós anys.

Gràfica 3-VI: Comparativa de l’aigua distribuïda els diferents mesos dels anys 2005 i

2006.


220

Aigua distribuïda a Algemesí

0

50000

100000

150000

200000

250000

Gener

Febrer Març

Abri

lMaig Ju

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

2005 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament d’Algemesí.

A la gràfica s’observa una evolució similar tant als mesos de l’any 2005 com als de

l’any 2006. La demanda d’aigua al municipi sofreix variacions mensuals que suposen

pics tant tant positius com negatius. En l’any 2005, el primer pic es dóna el mes de

Febrer on l’aigua subministrada disminueix per després tornar a augmentar. Al mes de

Maig es produeix la gran demanda, que suposa la major quantitat d’aigua

subministrada durant tot l’any. No obstant, ve seguida d’un descens de la demanda al

mes de Juliol que es manté també a l’Agost. Des d’aquest mes fins que finalitza l’any,

l’aigua distribuïda augmenta progressivament però de forma suau, donant-se el màxim

a l’Octubre.

Pel que fa a l’any 2006, en base a les dades dels mesos de què es disposa, s’observa

un decreixement de l’aigua subministrada al municipi que va des de Gener fins a Abril,

encara que als mesos de Febrer i Març es manté un consum bastant estable. El mes

d’Abril és l’inici d’una pujada brusca que té el seu màxim al Maig, mes a partir del qual

el consum d’aigua comença a disminuir de forma progressiva fins a l’Agost.

A continuació es classifica el consum d’aigua en els usos domèstic, industrial i

municipal, tant per a l’any 2005 com per al 2006.


221

Taula 3-VI: Volums d’aigua en m3 subministrada al municipi segons els usos que se li

dóna i distribuïda en quadrimestres o trimestres.

DOMÈSTICS INDUSTRIALS MUNICIPALS 1r quadrimestre 324.596 31.543 2n quadrimestre 332.438 36.842 3r quadrimestre 315.973 37.952 4t quadrimestre 314.761 34.509

2005

TOTAL 1.287.768 140.846 103.569 1r trimestre 321.280 34.998 2n trimestre 327.851 36.611 3r trimestre 314.243 34.945

2006

TOTAL 963.374 106.554 Font: Ajuntament d’Algemesí

L’any 2005 es divideix en 4 quadrimestres mentre que l’any 2006 ho fa en tres

trimestres. Sols es disposa de dades de consum municipal total de l’any 2005.

Amb aquestes dades es pot realitzar una comparativa dels consums d’aigua pels

diferents sectors de la població durant els dos anys consecutius.

Gràfica 3-VII: Aigua consumida pels habitants del municipi per a l’ús domèstic durant

els 4 quadrimestres de l’any 2005.

Aigua de consum domèstic registrada a Algemesí (any 2005)

25%

26%25%

24%

1r quadrimestre 2n quadrimestre 3r quadrimestre 4t quadrimestre



222

L’aigua consumida per a ús domèstic al municipi d’Algemesí segueix una distribució

bastant homogènia pel que fa als 4 quadrimestres de l’any. L’evolució de l’aigua

demandada, per tant, en aquest sector, és uniforme i sense grans pics de demanda.


223

Gràfica 3-VIII: Aigua consumida per a ús industrial al municipi durant els 4

quadrimestres de l’any 2005.

Aigua de consum industrial registrada a Algemesí (any 2005)

22%

26%27%

25%

1r quadrimestre 2n quadrimestre 3r quadrimestre 4t quadrimestre


Pel que fa al consum d’aigua per a ús industrial, la distribució és també homogènia

encara que a aquest cas es donen petites variacions entre quadrimestres. És el cas del

primer quadrimestre on l’aigua consumida és lleugerament menor, mentre que el

tercer quadrimestre, el consum d’aigua sofreix un augment però pràcticament

insignificant respecte del segon quadrimestre. Les majors diferències es donen, per

tant, al consum que es produeix tant al primer com al tercer quadrimestre de l’any.


224

Gràfica 3-IX: Aigua consumida pels habitants del municipi per a l’ús domèstic durant

els 3 trimestres de l’any 2006.

Aigua de consum domèstic registrada a Algemesí (any 2006)

33%

34%

33%

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre


L’any 2006, el consum d’aigua de caire domèstic, segueix sent molt homogeni,

repartint-se d’igual forma als tres trimestres de l’any.

Gràfica 3-X: Aigua consumida per a ús industrial al municipi durant els 3 trimestres de

l’any 2006.

Aigua de consum industrial registrada a Algemesí (any 2006)

33%

34%

33%

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre



225

L’ús d’aigua per al sector industrial, tampoc mostra, durant aquest any, grans

variacions entre els seus tres trimestres, encara que és molt lleugerament superior

durant el segon trimestre de l’any. Cal remarcar que, els daltabaixos del consum de

cada mes, queden homogeneïtzats en parlar de trimestres o quadrimestres, alhora que

la distribució de l’any en trimestres, fa que les dades siguen més globals i per tant,

menys concretes que si es parla de quadrimestres.

Cal destacar les pèrdues que es donen en la distribució de l’aigua al municipi. Si es

realitza la resta entre l’aigua distribuïda al municipi i l’aigua que es consumeix als

diferents sectors, apareix una quantitat de 899.073 m3 que suposen pèrdues en la

subministració de les aigües cap als llocs de destinació.

USOS DE L’AIGUA I VOLUMS SERVITS

Les diferents demandes que té l’aigua al municipi d’Algemesí són l’abastiment urbà,

l’abastiment industrial, els usos agraris i els usos energètics.

ABASTIMENT URBÀ

És l'ús prioritari i també al qual se li exigeixen majors nivells de garantia i de qualitat.

Generalment els seus retorns poden aconseguir fins a un 80 % de l'aigua utilitzada. A

Espanya la demanda d'aigua per a abastiment urbà ronda els 4.700 hm3/any i la seua

distribució depén en gran mesura de la població.

La dotació mitjana a Espanya és de 265 litres per habitant i dia encara que, només un

70% de l'aigua d'abastiment urbà, és destinada al consum domèstic; un 24% és

consum de xicoteta indústria i serveis que se subministren de la xarxa municipal i el

6% restant correspon a serveis públics.


226

Del total d’aigua subministrada, una part es perd o no és registrada per les entitats

subministradores, aquesta correspon a la neteja de carrers, reg de jardins, pèrdues en

la distribució…

Aquestes dotacions disminueixen amb la grandària de la població, així, a la taula 3-VII,

es mostren les dotacions en funció de la població.

Taula 3-VII: Dotacions en L/hab·d segons el tamany poblacional.

Població Dotació (litres/habitant i

dia)

Entre 20.000 i 50.000 238

Entre 50.000 i 100.000 264

Superior a 100.000 289

Àrees metropolitanes 295


Al municipi d'Algemesí, per a l'ús urbà es destina el 90 % de l'aigua subministrada.

Gràfica 3-XI: Distribució del consum d’aigua d’abastiment urbà segons els usos a què

va destinada.

AIGUA D'ABASTIMENT URBÀ

70%

24%

6%

Consum domèstic Consum xicoteta indústria i serveis serveis públics



227

La gestió de l'aigua potable la du a terme l'empresa Aigües de València. Aquesta

s'encarrega tant de la lectura dels comptadors (trimestral) com de l'emissió dels

corresponents rebuts.

ABASTIMENT INDUSTRIAL

L'ús industrial comprén des de la utilització de l'aigua per a la producció de béns fins a

l'alimentació i higiene dels treballadors, manteniment de les instal·lacions…

Al municipi d'Algemesí es destina el 10 % de l'aigua subministrada per a l'ús industrial.

ÚS AGRARI

Els usos agraris comprenen els pròpiament dits, relatius a la producció vegetal, i els

ramaders. La més significativa és la producció vegetal.

Dins de l’activitat agrícola, la més important pel que fa a la demanda d’aigua és el

regadiu. Així, la demanda d'aigua per a reg es caracteritza pel seu gran volum i les

seues concentracions en els mesos més secs de l'any, la qual cosa obliga a regular i

mobilitzar importants quantitats d'aigua.

L’agricultura es pot dir que és l'ús amb major demanda d'aigua a Espanya encara que,

els nivells de garantia, són menys exigents que per a l'abastiment urbà i, els retorns,

solen ser de l’ordre del 20%.

Les demandes d’aigua per a reg a Espanya arriben fins els 24000 hm3/any i les

dotacions mitges són de 7000 m3/ha i any. En la conca del Xúquer, que compta amb

una superfície de 370000 hectàrees, les demandes són de l’ordre de 2284 hm3/any i la

dotació corresponent és de 6173 m3/ha i any.

USOS ENERGÈTICS


228

És la utilització de l'aigua per a la producció d'energia elèctrica i per a la refrigeració de

centrals.

En la conca del Xúquer les demandes per a refrigeració no són molt elevades a causa

de la concentració de la producció hidroelèctrica en altres zones de la península.

3.2.1.5. La qualitat de les aigües superficials.

No sols és important determinar les existències d’aigua sinó també la seua qualitat, ja

que aquesta és la que va a determinar el seu valor d’ús. El contrari de la qualitat és la

contaminació que s’entén en base al que diu la Llei d’Aigües: “l’acció i efecte d’introduir

matèries o formes d’energia, o introduir condicions en l’aigua que, de mode directe o

indirecte, impliquen una alteració perjudicial de la seua qualitat en relació amb els seus

usos o amb la seua funció ecològica”.

En conseqüència s’estableixen uns valors per a una sèrie de paràmetres de forma que,

quan es sobrepassen aquestos valors, es tracta d’una aigua contaminada amb el seu

estat quantificat. Aquestos valors permeten valorar, per exemple, els vessaments que

es fan a les aigües i permeten determinar si es compleix la normativa que autoritza

aquesta pràctica.

La Llei d’Aigües regula la policia i vigilància de la qualitat de les aigües que està

encomanada al Ministeri de Medi Ambient i que la aplica a través de les Confederacions

Hidrogràfiques; al cas de la Ribera, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer té

establerta una xarxa de control de qualitat de les aigües que consta de 25 punts en el

Xúquer on, mensualment, s’analitzen 10 valors i, bimensualment, són analitzats 34

paràmetres. També es realitzen determinacions analítiques en altres rius de la comarca

com el Magre, l’Albaida, el Verd i el Cànyoles.

El fet de comptar amb una adequada informació és molt important i per això en els

darrers anys s’està dissenyant una complexa xarxa d’instruments que permeten

conèixer millor l’estat dels rius. Destaca la xarxa SAICA, Sistema Automàtic

d’Informació de Qualitat de les Aigües, que engloba a les Xarxes Integrals de Qualitat

de les Aigües (Xarxa ICA) de les distintes conques hidrogràfiques i que possibilita


229

l’obtenció d’un diagnòstic sistemàtic de la qualitat de les aigües superficials de cada

tram fluvial i els usos definits (abastiment, vida piscícola, bany, reg, etc...), així com

també manté un control i vigilància dels vessaments tant industrials com urbans.


230

Les estaciones de mostreig poden ser: periòdiques (EMP) o d’alerta automàtica (EAA).

Aquestes es troben completament equipades per a transmetre, en temps real, valors

analítics de determinats paràmetres en continu. El SAICA original compta amb un

Centre de Procés Principal (CPP) ubicat en la Direcció General d’Obres Hidràuliques

Qualitat de les Aigües i els Centres de Procés de Conca (CPC) instal·lats en las

diferents Confederacions Hidrogràfiques. L’enviament de dades als CPC es realitza de

forma automàtica i instantània mitjançant la transmissió de les dades de las estacions

d’alerta automàtica (EAA) a través dels serveis del satèl·lit Hispasat.

Les xarxes que s’integren en el sistema SAICA són:

- Xarxa de control de qualitat de trams fluvials en funció dels usos establerts com a

objectiu de qualitat (prepotables, vida piscícola, reg, bany).

- Xarxa de control de la qualitat general. A través de l’ICG (Índex de Qualitat General).

Antiga xarxa COCA.

- Xarxa de control de substàncies perilloses o tòxiques.

- Xarxa d’Indicadors de Qualitat Biològica (Xarxa ICAB). En fase de disseny.

- Xarxa Oficial de Control de Qualitat de les Aigües Subterrànies (ROCAS). En fase

d’implantació.

Aquesta reunificació permetrà optimitzar i gestionar millor les dades, a més de ser una

obligació imposada per la Directiva Marc 2000/60/CE.


231

En aquest moment no es disposa de massa informació pública. Com a exemple la

següent taula recull alguns dels valors mostrejats en diversos rius de la comarca.

Taula 3-VIII: Dades recollides per les estacions de mostreig d’alguns rius.

ANY 2000 IQG

DBO5

(mg/L)

O2 dissolt (mg

O2/L)

Sòlids en

suspensió

(mg/L)

Riu Estació d’aforament Mín Màx Mín Màx Mín Màx Mín Màx

Requena - - - - - - - -

Hortunas 65,5 79,2 0 11 6,1 14,4 2 111 Magre

Macastre 73,5 85,4 0 5 9,1 15,1 1 76

Verd Alzira 48,7 76,5 0 16 0,7 6,9 6 30

Cànyoles Aiacor 40 63,4 0 40 2,1 6 1 70

Montaberner - - 0 8 6,1 11,3 8 88 Albaida

Castelló de la Ribera - - - - - - - -

Alzira 66,4 83,2 0 6 6,7 10,5 19 30

Hort de Mulet - - - - - - - - Xúquer

Cullera 40,7 80,5 0 37 3,4 23,5 3 27

IQC: Índex de Qualitat General: excel·lent: entre 85 i 100 bona: entre 75 i 85 regular: entre 65 i 75 deficient: entre 50 i 65 mala: menor que 50 DBO5: Demanda Bioquímica d'Oxigen als 5 dies: expressa el contingut de matèria orgànica oxidable que conté l'aigua, com més gran siga el seu valor pitjor serà la qualitat d'aigua en aquest tram. Valors superiors a 10 mg/l poden considerar-se alts. O2 dissolt: Oxigen Dissolt és un paràmetre molt important per a l'avaluació de la qualitat de l'aigua. Valors alts expressen bona qualitat, sobretot en relació amb la possibilitat que ofereix el tram per a albergar vida de peixos. Valors per davall de 4 mg/l es poden considerar no aconsellables ss: Els Sòlids en Suspensió expressen les impureses que l'aigua arrossega, sobretot en situacions de crescudes. L'excessiva terbolesa impedeix la vida dels peixos i desaconsella el consum d'aigua, per la qual cosa valors per damunt de 100 mg/l no són aconsellables.


232

Al riu Xúquer es poden distingir trams de diferent qualitat: fins l’embassament

d’Embarcaderos la qualitat de l’aigua és molt bona, sense superar mai els llindars de

prepotabilitat. A l’altura d’Embarcaderos rep el riu Cabriol que té una contaminació

baixa ja que no hi ha abocaments tòxics i el seu poder autodepurador és alt, però

presenta alts nivells de salinitat que fan empitjorar la qualitat del Xúquer, sobretot

darrerament ja que aporta un volum d’aigua superior al Xúquer en la barreja

d’Embarcaderos. Aquesta qualitat es manté fins a l’entrada en la Ribera on comença a

empitjorar sobretot en contaminació orgànica, que comença a ser alta al pas per Alzira

on s’uneixen el polígons industrials. El poder depurador del riu i les surgències d’aigües

subterrànies en el llit del riu fan reduir un poc aquestos nivells, però així i tot, arriben

molt alts a la desembocadura en Cullera. La posada en funcionament de la depuradora

de Benifaió–Almussafes i l’inici de la construcció de la depuradora Carcaixent-Alzira,

tindran per resultat la millora de forma clara de la contaminació biològica del riu.

Gràfica 3-XII: Característiques dels rius Xúquer i Cabriol segons les seues propietats.

Compliment de la normativa dáigües prepotables

3,2347,28

10,2

8879,37

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Xúquer Cabriol

No apte A3 A2 A1



233

Gràfica 3-XIII: Evolució, per mesos, dels sòlids en suspensió contesos a les aigües del

Xúquer i del Cabriol i grau d’incompliments de cadascun dels rius.

Evolució mensual de la concentració de matèria en suspensió i incompliments

0102030405060708090

100

gen

feb

mar ab

rm

ai jun jul

ago

set

oct

nov

dec

0

50

100

150

200

250

300

Mat

èria

en

susp

ensi

ó (m

g/l) % Incompliment

Xúquer% IncomplimentCabriolSòlids en suspensióXúquerSòlids en suspensióCabriol


Gràfica 3-XIV: Evolució, per mesos, del grau de conductivitat de les aigües del Xúquer i

del Cabriol, així com els incompliments de cadascun dels rius.

Evolució mensual de la conductivitat i

incompliments

0102030405060708090

100

gen

mar mai jul set

nov

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Con

duct

ivita

t (m

S/cm

)

% IncomplimentXúquer% IncomplimentCabriolConductivitat Xúquer

Conductivitat Cabriol



234

Gràfica 3-XV: Evolució, per mesos, de les DBOs al Xúquer i al Cabriol.

Evolució Mensual de la DBO

00,5

11,5

22,5

33,5

gen feb mar ab

rmai jun jul ag

o set

oct

nov

dec

DB

O (m

g/l)

DBO Xúquer DBO Cabriol


Gràfica 3-XVI: Conductivitat de l’aigua al Xúquer i al Cabriol, així com el contingut en

sulfats i en clorurs.

Conductivitat i concentració de sulfats i clorurs en

aigua

0

200

400

600

800

1000

1200

Xúquer Cabriol

Conductivitat (mS/cm)Sulfatos (mg/l)Cloruros (mg/l)



235

La contaminació de les aigües superficials va lligada a la gestió que es fa d’aquestes;

així, el poder autodepurador del riu és molt baix o es perd quan els cabals que circulen

per ell són mínims, situació que es dóna molt a sovint a l’estiu. Existeixen també trams

sense aigua en moments on més falta fa un elevat poder depurador. Per tant, en la

determinació del cabal ecològic, caldrà considerar aquestes necessitats.

3.2.1.6. La qualitat de les aigües subterrànies.

QUALITAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES PER A REG.

El tipus d’aigües subterrànies que donen aquestos aqüífers són principalment les

bicarbonatades i bicarbonatades–sulfatades. Són aigües molt mineralitzades amb

conductivitats que varien de 230 a 1500 mS/cm. Es tracta d’aigües poc salines tot i que

s’incrementa la salinitat en la direcció del FLUX subterrani cap al límit superior de la

unitat, on s’uneix amb la plana de València. Són també riques en sulfats i sodi, com a

conseqüència de les roques presents que alternen la pedra calcària amb les dolomies i

les margues.

Pel que fa a la presència de nitrats, la seua distribució és variable: les altes

concentracions es donen en les zones més planes, on es desenvolupa l’agricultura (que

és la principal responsable, per l’ús de fertilitzants nitrogenats); les concentracions més

baixes es donen al centre de la unitat. Al mateix temps, s’han observat diferents

analítiques de pous de reg (alguns d’ells abasteixen nuclis urbans o cases rurals) que

fan referència a contaminació discontinua dels aqüífers per substàncies herbicides

(atrazines, principalment).


236

QUALITAT DE LES AIGÜES DE CONSUM HUMÀ.

El principal problema per a les aigües subterrànies el constitueix la creixent presència

de nitrats en aquestes que les fa inadequades per al consum humà. La contaminació

d’aigües subterrànies per nitrats està íntimament relacionada amb la pròpia

vulnerabilitat de l’aqüífer i amb l’acció d’elements potencialment contaminants.

Hi ha citades nombroses fonts o elements que poden aportar nitrats als aqüífers, la

importància d’aquestes és molt desigual i les que destaquen entre elles són:

- La pluja: s’han trobat concentracions dèbils lligades al pH àcid de l’aigua de pluja. No

es pot considerar una entrada important de nitrats.

- Els residus sòlids urbans i industrials, i els abocaments líquids urbans: aquestos tenen

una escassa incidència general però, puntualment prop de l’abocador on s’acumulen

poden tindre un efecte intens.

- Els abocaments ramaders: produeixen contaminacions locals importants i, en zones

on es concentra la ramaderia intensiva estabulada, existeix un perill cert en funció de

les tècniques de tractament que reben aquests efluents.

- Els fertilitzants químics: aquestos són, amb gran diferència respecte a les altres

causes citades, el responsables de la contaminació de les aigües subterrànies a la

nostra comarca.

3.2.2. FLUX ATMOSFÈRIC.

3.2.2.1. La contaminació atmosfèrica: orígens.

Al llarg de la història, els grans canvis o revolucions en el sector comercial o de

transport han produït grans modificacions en l'economia dels països a causa de

l'aparició de nous mètodes de transformació de les matèries primeres i nous mitjans de


237

transport per l'aprofitament dels combustibles. No obstant, aquest desenvolupament

ha portat associat seriosos problemes ambientals. L'aparició de contaminants

atmosfèrics pel funcionament de fàbriques i l'augment dels vehicles en circulació, ha

posat en serioses dificultats al món industrial pel dany ambiental i, fins i tot, pel dany a

la salut.

Malgrat l'ampli llistat de productes contaminants que hi ha a causa de les emissions i

abocaments de la indústria, mitjans de

transport, etc. destaca l'acció de quatre

contaminants pels efectes que produeixen tant

en l'agricultura com en els éssers humans.

Imatge 3-V: Contaminació atmosfèrica procedent de les indústries.

El diòxid de sofre (SO2), responsable de la pluja àcida, ha sigut un dels contaminants

que més danys ha causat a plantes i boscos durant molts anys. Les limitacions a les

emissions d'aquest contaminant han aconseguit disminuir els seus nivells fins a

considerar-los pràcticament inexistents, excepte en zones molt localitzades a causa de

determinades indústries (siderúrgia, refineries d'hidrocarburs, indústries químiques,

etc), o a causes naturals com l'emissió dels volcans.

L'augment de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx) a causa dels vehicles a motor,

junt amb determinades condicions ambientals (alta intensitat de llum i altes

temperatures) ha afavorit la formació d'ozó (O3) en les capes baixes de l'atmosfera i,

per això, actuen com a elements principals en

la contaminació atmosfèrica. A més, aquestos

gasos tenen un efecte nociu en la qualitat de

l'aire i generen masses de fum tòxic en les

zones en què s'acumula.

Imatge 3-VI: Contaminació atmosfèrica procedent dels vehicles de motor.


238

Hi ha dos tipus principals de fonts emissores: les que es denominen antropogèniques

(derivades de l'activitat humana) com ho són l'emissió de gasos dels vehicles o de

l'activitat industrial, i les que deriven de processos naturals.

El principal contaminant tòxic gasós en la Unió Europea és l'ozó troposfèric. Les

concentracions ambientals d'ozó augmenten progressivament entre un 1% i un 2%

anualment en els últims 20 anys i no mostren indicis de disminuir. L'ozó és un producte

agressiu els efectes del qual, es tradueixen en danys importants en els cultius agrícoles

i els boscos, causant pèrdues econòmiques i danys irreversibles en els arbres. Aquesta

mateixa situació es reprodueix en el nostre país, especialment en les zones de clima

mediterrani.

L'ozó és un contaminant secundari que es produeix principalment per les reaccions

fotoquímiques entre l'òxid de nitrogen, hidrocarburs i oxigen. Les reaccions de síntesi

de l'ozó en el medi ambient són molt complexes i depenen d'una manera molt acusada

de les condicions climàtiques (temperatura i radiació solar, principalment). Amb

condicions climàtiques favorables, l'ozó pot acumular-se en la troposfera i abastar

nivells que provoquen importants disminucions en el creixement de les plantes i en el

rendiment agrícola d'espècies sensibles a l'ozó en tot el món.

La contaminació atmosfèrica s'origina, fonamentalment, en zones urbanes i industrials

on les emissions a l'atmosfera són constants però, els processos de transport de

l'atmosfera (relacionats amb el vent), donen lloc a un augment de la concentració dels

contaminants en zones allunyades de les àrees d’immissió o formació. Per aquestes

raons, els perfils d'ozó varien de les zones urbanes o industrials a les zones

principalment rurals.

La producció d'ozó depèn de dos factors climàtics principals: de la intensitat de la llum

i de la temperatura. La seua descomposició, en canvi, ocorre en la foscor i a baixes

temperatures. A l'hivern, l'emissió d'òxid de nitrogen (NO) i hidrocarburs és capaç de

destruir ozó. Pel contrari, a l'estiu, degut als alts nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i a

la intensa llum solar, es forma ozó.


239

Els nivells d'ozó depenen de l'hora del dia, la localització geogràfica i les condicions

meteorològiques de cada zona. En llocs a poca altura sobre el nivell del mar, s'observa

normalment una periodicitat de 24 hores, amb baixes concentracions a la nit i màxims

nivells al migdia. A causa de l'efecte de la radiació solar en la síntesi de l'ozó, la

contaminació per aquest contaminant és més important en zones que estan sotmeses

durant l'any a major radiació solar i temperatures altes (factors climàtics que estan

lligats).

Per aquestes raons, és complicat separar els efectes que pot produir cada contaminant

degut a l’existència de múltiples possibles interaccions amb altres contaminants o amb

les condicions climàtiques, interaccions aquestes que poden col·laborar en la seua

formació o en la seua dispersió en l'atmosfera.

SÍMPTOMES VISIBLES

Un aspecte fonamental dels treballs d'investigació realitzats sobre els efectes de l'ozó

en els cultius agrícoles, s'ha centrat en l'anàlisi i estudi de l'aparició de símptomes

visibles i de la seua caracterització com a conseqüència de l'exposició a l'ozó. Encara

que aquest aspecte puga semblar secundari, la correcta identificació dels símptomes

podria emprar-se com un indicador de danys per poder previndre la seua aparició o, en

la possible reparació, sense perjudici per al cultiu.

En les últimes dècades s'ha treballat intensament per conèixer els possibles efectes

que la contaminació atmosfèrica exerceix sobre els cultius i els boscos, ja que aquesta,

constitueix un important agent causant del deteriorament d’aquestos ecosistemes en

moltes zones del planeta. La contaminació atmosfèrica pot produir efectes negatius en

els cultius com ho és el fet de la disminució del desenvolupament de l'espècie vegetal,

amb les conseqüències que açò implica en la producció agrícola. La identificació

primerenca d'aquestos danys podria facilitar unes pautes a seguir en el cas que

aparegueren. No obstant, l'aparició de símptomes depèn de diversos factors, entre ells,

fonamentalment la sensibilitat del cultiu a aquestes condicions. Altres condicionants

dels símptomes són l’edat del cultiu, l'aparició de diferents tipus d'estrès, les plagues,

etc.


240

Aquestos factors són els que condicionaran, per tant, la capacitat d'adaptació del cultiu

a les condicions atmosfèriques.

En l'actualitat existeixen tècniques que permeten estudiar l'aparició de símptomes

visibles i aïllar-los d'altres factors que puguen augmentar o disminuir aquestos danys.

Aquestes tècniques permeten seguir l'evolució del cultiu durant les seues diferents

fases de desenvolupament i determinar quins símptomes es deuen exclusivament als

contaminants atmosfèrics. La major part d'aquestos estudis s'han centrat en l'acció

d'un únic contaminant, l'ozó, degut que és el compost més rellevant i que major efecte

exerceix sobre els cultius. La tècnica més utilitzada consisteix amb la construcció de

xicotetes cambres en què es controlen totes les condicions del cultiu i on es poden

variar les concentracions aplicades d'ozó. D'aquesta manera, és fàcil identificar els

possibles símptomes produïts per aquest contaminant, determinar el moment

d'aparició i, el que és més important, en quin moment del desenvolupament apareixen.

En el següent grup de fotografies es mostra la identificació de símptomes visibles en

dues espècies diferents: meló d’Alger i espinac.

Les dues imatges que segueixen corresponen

al cultiu d'espinac (cultiu d'hivern). La

primera, crescuda en condicions de baixos

nivells d'ozó, en general presenta un bon

estat corresponent a un fulla sense cap tipus

de simptomatologia característica, encara que

presenta de forma local xicotetes taques que

es podrien deure a l’edat de la fulla.

Imatge 3-VII: Fulla d’espinac sana

A més, s’observa que existeixen també xicotetes taques de clorosi (degudes a la

pèrdua de clorofil·la per la fulla) que reforcen aquest punt de vista (zona marcada amb

la fletxa).


241

No obstant, en la fotografia següent, s'observa com aquestes taques estan

generalitzades per tota la fulla (zones marcades amb fletxes), donant un aspecte

lleugerament clapat. En aquest cas, es tracta d'una fulla relativament jove que

presenta símptomes a causa de les condicions de cultiu, caracteritzat per elevats nivells

d'ozó. En aquest cas, possiblement, no

produïsca una minva en la producció,

però pot afectar a la grandària de la

fulla, a més de presentar un aspecte

visual poc cridaner.

Imatge 3-VIII: Fulla d’espinac afectada per la contaminació de l’ozó.

Els símptomes observats en espinacs, apareixen de forma semblant al meló d'Alger,

malgrat ser un cultiu d'estiu. Durant el període estival apareixen alts nivells d'ozó

ambiental, cosa que fa pensar que els

símptomes haurien de ser més acusats.

No obstant, aquest fet depèn més de la

sensibilitat de l'espècie. La primera

imatge correspon a una fulla sense

símptomes de cap classe, totalment

desenvolupada i sense aspecte envellit.

Imatge 3-IX: Fulla de meló d’Alger sana.

En la segona fotografia, apareixen grups

Imatge 3-X: Fulla de meló d’Alger afectada per la contaminació d’ozó.

grans de taques blanquinoses atribuïdes a

l'ozó (zones marcades amb fletxes), molt

similars a les presentades en les fulles

d’espinac. En aquesta fotografia apareixen,

a més, xicotetes zones amb taques marrons

(zona del cercle), indicadores de teixit mort.

Possiblement aquestes taques es deuen a

un estadi més avançat de les lesions

produïdes per l'ozó.


242

Pareix per tant que l'ozó, produeix símptomes característics en diferents espècies i que,

més, són independents de l'època de l'any (cultiu d'estiu i d'hivern) i dels nivells

.2.2.2. Nivells dels contaminants atmosfèrics principals.

a

d'ozó (més baixos a l'hivern). En conseqüència, aquestes lesions poden produir minves

en el desenvolupament de les fulles i, per tant, en el resultat final de la producció

agrícola.

3

Cens de focus emissors d’Algemesí

Existeixen, dins del municipi, diferents fonts que produeixen contaminació atmosfèrica

om poden ser, entre altres, les fonts domèstiques i comercials, fonts industrials, fonts

en l'àmbit urbà, cal destacar:

enen

del combustible utilitzat (carbó, gasoil o gas natural).

o més de la meitat dels

contaminants urbans presents en els municipis.

o porta associada l'activitat

industrial suposen un focus de contaminació molt important.

o alment dels residus

orgànics produïts pel ramat, de la descomposició de les restes vegetals i de l'ús

de

o sar un risc important de contaminació,

depenent de com s'utilitzen (per exemple, fumigacions aèries).

c

d’instal·lacions ramaderes o fonts difoses (trànsit).

Com a principals fonts de contaminació atmosfèrica

o Calefaccions domèstiques: les emissions produïdes per aquestes fonts dep

Vehicles de motor: són fonts que produeixen

Fonts industrials: les activitats productives que

Fonts agropecuàries: les emissions procedeixen princip

ls abonaments i fertilitzants químics.

Productes fitosanitaris: poden supo


243

Els í estan englobats

rincipalment en el sector industrial i fonts difoses (sobretot el trànsit) ja que les fonts

omèstiques no es consideren, en aquest municipi, potencials emissors. De la mateixa

er la AP-7, degut que aquesta via suposa una

unió entre la zona sud de la comunitat i la zona nord.

stos combustibles es desprenen

xids de sofre, òxids de nitrogen, hidrocarburs i partícules, a més de diòxid i monòxid

afores

'Algemesí.

ment industrial, les emissions del sector agropecuari i fitosanitari. Els

rincipals contaminants d'aquest sector són el metà (CH4), els nitrats (NO3) i l’amoníac

de metil que

erjudica la capa d'ozó, o els nitrats que presenten un període de permanència

'estómac nitrits que reaccionen amb

possibles focus emissors que posseeix el municipi d'Algemes

p

d

manera tampoc hi ha fonts d’extraccions de matèries primeres, pel que la contaminació

atmosfèrica en aquest cas, serà nul·la.

Un dels principals focus que afecta al municipi és el del trànsit, degut a la gran

afluència de trànsit que es produeix p

Els principals contaminants derivats del trànsit, venen determinats en funció del

combustible utilitzat, fueloil o gasoil i gasolina. D’aque

ò

de carboni. En conjunt representen més de la meitat dels contaminants urbans.

Un altre focus que afecta el municipi, és el corresponent al sector industrial. Aquest

sector es troba localitzat majoritàriament en el polígon industrial, situat als

d

També són rellevants, encara que actualment han perdut importància a causa del

desenvolupa

p

(NH3), compostos que procedeixen dels residus orgànics del ramat, de la

descomposició de les restes vegetals i de l'ús d'abonaments fertilitzants.

Molts d'aquestos productes, que s'han emprat tradicionalment en l'agricultura, han

resultat ser potencialment perillosos, com per exemple el bromur

p

relativament alt en el sòl. Aquestos són capaços d'arribar mitjançant l'aigua que

s'infiltra fins als aqüífers i contaminar-los.

Ingerir els nitrats en grans quantitats, malgrat ser un producte natural que genera el

cos humà, pot produir que es generen en l


244

l'hemoglobina inhibint el transport d'oxigen en la sang i, a més, es transformen en

nitrosamides i nitrosamines; aquestes són cancerígenes.

Emissions per fonts mòbils

El parc municipal d'Algemesí està constituït, principalment, per turismes o particulars i

les. El segon grup més nombrós és el corresponent al dels

rgo-camions, grup que compta amb 2.196 vehicles. Després, per orde d'abundància

es concentracions

dels diferents contaminants emesos pels vehicles varien en funció del tipus de

Contaminant Vehicle amb motor de Vehicle amb motor

s’arriba fins els 10.933 vehic

fu

el segueixen el grup de les motocicletes, tractors, autobusos i altres.

No obstant açò, cal diferenciar entre els diferents grups els vehicles que utilitzen com a

carburant la gasolina i els que utilitzen gasoil. Açò es deu al fet que l

combustible utilitzat. Així, el següent quadre, mostra les concentracions mitges dels

contaminants en motors de gasolina i motors de dièsel.

Taula 3-IX: Quantitat de contaminant emés a l’atmosfera pels motors de gasolina i

dièsel.

gasolina(gr/L) dièsel(gr/L)

CO 360 7

NOX 15 20

Hidrocarburs 30 40

Partícules 1 14

Font: Quaderns de Medi Ambient: L'Aire. Junta de Castella i Lleó. 1996.

A nivel no hi ha cap ordena que faça referènc l control de la

r a terme el

ontrol de la contaminació atmosfèrica per fonts mòbils es basa en la legislació estatal.

l municipal nça ia a

contaminació atmosfèrica, per la qual cosa la directiva adoptada per du

c

Al municipi d'Algemesí no s'ha produït cap registre de denúncies referents a l'existència

d'episodis de contaminació atmosfèrica.


245

Emissions industrials

Qualsevol activitat industrial emet contaminants a l'atmosfera, bé a través de focus

puntuals com poden ser les xemeneies, bé per focus difosos com les evaporacions.

Les activitats industrials potencialment contaminants de l'atmosfera es classifiquen en

tres grups en funció de la seua capacitat de produir emissions. La classificació es

reflexa en l'annex II del Decret 833/75.

A continuació es mostren algunes activitats dividides per grups, que es troben

arreplegues en el Decret 833/75.

Taula 3-X: Relació d'activitats industrials classificades en grups segons l'annex del

Decret 833/75.

Grup Potencial

contaminant Activitats

Centrals tèrmiques.

Refineries de petroli. A Major

Fabricació de ciments.

Pedreres.

Fabricació de calç i algeps.

Destil·leries d'alcohol. B Intermedi

Fabricació d'argila per a

construcció.

Fabricació de taulers aglomerats o

fibres. C Davall

Generadors de vapor.

Font: Elaborada a partir de classificació de la JCCM.

Totes les activitats industrials deuen realitzar mesuraments periòdics dels contaminants

emesos a l’atmosfera, encara que el període comprés entre mesuraments varia en

funció del grup a què pertanyen. A més, cal que mantinguen actualitzat un llibre de

registre d'emissions.


246

3.2.2.3. Valors de contaminació atmosfèrica.

als

rees urbanes i industrials, i aquest control s'estén a la totalitat de la Comunitat

d'aquesta xarxa, el Decret 161/2003, de 5 de

tembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es designa l'organisme competent per

Control de la Contaminació Atmosfèrica, estableix

na sèrie de directrius importants que ha de tenir en compte la Conselleria de Territori

Estableix que la Direcció Ge ualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i

Habitatge és l’òr mpe

• La gestió de la Xarxa iana ntrol de la Contaminació

Atmosfèrica.

• Autoritzar els mètodes, aparells, xar ons de control de la

contaminac osf si pública o privada, que

passaran a formar part de la Xa ilància i Control de la

Contaminació Atmosfèrica.

• Assegurar la qualitat del mesura autoritzats, i

especialme que fo art Valenciana de Vigilància i Control

de la Contaminació Atmosfèrica, ecten aquesta qualitat

ls requisits de les normes

, com també els centres d'anàlisi de la contaminació

atmosfèrica, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana disposa d'una xarxa d'estacions que permet realitzar un

seguiment dels nivells dels més importants contaminants atmosfèrics a les princip

à

Valenciana.

En relació amb l'explotació i els objectius

se

a l'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient a la Comunitat Valenciana i es crea

la Xarxa Valenciana de Vigilància i

u

i Habitatge.

neral de Q

tent per a: gan co

Valenc de Vigilància i Co

xes, laboratoris i estaci

ió atm èrica, ja guen de titularitat

rxa Valenciana de Vig

ment realitzat pels dispositius

de la Xarxa nt els rmen p

comprovant que resp

per mitjà de controls interns d'acord, entre altres, a

europees de garantia de qualitat.

• Analitzar els mètodes d'avaluació de qualitat de l'aire.

• Coordinar i ordenar els programes estatals, comunitaris i autonòmics de

garantia de qualitat


247

• La presa de dades i avaluació de les concentracions de contaminants regulats,

directament o a través dels ens locals.

mbé s'estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental, en l'exercici de les

control més propera és la situada a Alzira però aquesta està situada lluny

l nucli urbà. Es presenten les dades per a dues estacions que si es troben dins del

Un g

respirem ient disposar d’un estudi de contaminació atmosfèrica del

municipi ja

En la taula 3-XI

conside , òxid de nitrogen; NO2, diòxid de nitrogen; SO2,

diòx d

no disponibles).

en el seu àmbit territorial, com també la delimitació i classificació de les zones i

aglomeracions en relació amb la qualitat de l'aire ambient.

• Informar el públic, en els termes que s'establisca, de l'estat de la qualitat de

l'aire,

Ta

seues competències, podrà disposar del suport científico-tècnic d’institucions de

referència per a la vigilància i el control de la qualitat de l'aire. Aquestes institucions, si

és el cas, hauran de realitzar, a més, tasques d'investigació i desenvolupament

tecnològic relacionades amb aquestes activitats.

L’estació de

de

nucli urbà: Alcoi i Paterna.

re istre d’aquests valors és important per tal de valorar la qualitat del aire que

. Seria conven

que no s’han trobat dades d’aquest tipus per a Algemesí.

es mostren els valors mitjans mensuals dels quatre contaminants

rats en aquest apartat. (NO

id e sofre; O3, ozó; A, Alcoi; P, Paterna; corresponents a l'any 1998. ND, dades


248

Taula 3-XI: Valors mitjans mensuals dels quatre contaminants considerats a Paterna (P) l

i A coi (A). NO NO2 SO2 O3

MES A P A P A P A P Gener 8 14,91 13,44 40,02 29,73 25,22 56,57 3,51 27,3Febrer 2 52,32 29,44 35,9 68,79 3,1 35,89 12,31 16,1Març 4,15 36,37 22,9 26,53 29,72 18,2 29,47 65,96 Abril 3,91 12,45 29,57 33,61 11,92 23 17,8 46,24 Maig 16,42 9,76 24,78 48,44 5,62 18,64 29,63 32,01 Juny 7 32,39 7,42 19,89 40,13 4,79 22,58 29,47 29,3Juliol 20,04 10,61 18,9 36,28 2,26 26,64 29,13 34,62 Agost 5 18,03 20,96 18,72 34,7 3,17 7,2 30,4 37,7Setem 32 bre 28,06 30,07 20,66 57,41 3,19 12,91 27,04 28,Octubre 18,42 36,22 22,25 76,46 3,85 11,12 22,85 21,22 Novem 2 bre ND 31,94 ND 62,73 5,19 12,47 17,93 13,9Desem 4,59 13,31 10,58 11,18 bre 69,03 36,97 31,04 61,35

Font: Xarxa manual de recolzament per a la vigilància de la contaminació atmosfèrica.

L'objectiu d'aquest apartat es aconseguir dades relacionades amb el consum energètic

del municipi i la producció local en energies renovables.

Respecte del consum energètic cal considerar els consums elèctrics, de gas natural, de

combustibles líquids i les energies de producció local.

003, 2004, 2005 i 2006.

3.2.3.1. L’estructura del consum i la demanda d’energia.

De l’estudi Energètic de la Comarca de la Ribera realitzat a l’any 2002 per l’Institut

d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València per a l’Agència

Energètica de la Ribera, es poden traure una sèrie de dades que configuren l’estructura

3.2.3. FLUX ENERGÈTIC.

gasos liquats del petroli, de

L'única font d'informació que es troba d’Algemesí relacionada amb els consums

municipals, és un informe de la Companyia Iberdrola que reflexa les dades d’energia

elèctrica facturada els anys 2002, 2


249

del consum de l’energia primària a la Comarca. És de destacar com a resultats més

cridaners, una lleugera disminució de la participació de l’energia provinent del petroli,

la desapa ió s tal del cons carbó, l’alta ó del gas natural

quest rà in ntan t que fa poc temps que nsta xar

sica tribu omè i la esca ontri de ergi

renovab

.2 erg tric

tir dad porc s per CENTRO i registrades per la company

esí als

iferents sectors econòmics.

a elèctrica facturada per sectors i segons els anys.

ENERGIA FACTURADA (kWh)

ric qua i to um del penetraci

(a a s’ani creme t degu s’ha i l·lat la xa

bà de dis ció d stica) molt ssa c bució l nes e es

les.

3.2.3 . L’en ia elèc a.

A par de les es pro ionade INFO ia

Iberdrola es pot fer una anàlisis del consum de l’energia consumida a Algem

d

Taula 3-XII: Dades de l’energi

Sector econòmic Any 2002 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Residencial 34.277.495 35.312.839 37.124.746 41.159.268 39.093.284 Industrial 15.583.453 16.622.165 17.468.473 17.853.788 19.249.483 Serveis 38.067.934 43.202.776 48.399.198 51.288.424 53.528.328 No classificats 544.946 697.330 652.179 769.379 469.991 TOTAL ANY 88.473.828 95.835.110 103.644.596 111.070.859 112.341.086

Font: INFOCENTRO i IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA.

Amb les dades de la taula es pot analitzar l’evolució del consum de l’energia elèctrica

dels diferents sectors que hi ha al municipi.


250

Gràfica 3-XVII: Energia facturada dels diferents sectors econòmics els anys 2002,

2003, 2004, 2005 i 2006.

Evolució de l'energia elèctrica facturada per sectors

50000000

60000000

10000000

30000000

40000000

20000000

02002 2003 2004 2005 2006

Residencial Industrial Serveis No classificats

or serveis és, en diferència, rgia elèctrica té,

esta y

el seg ecto cial, que, dels a a

n

s dóna un pic del consum pel que fa a les residències.

anteriors, té un consum energètic bastant

constant al llarg dels anys; aquest s’ha vist molt poc incrementat des de l’any 2002 fins

l’actualitat.

Per últim, el menor consum energètic en proporció, es dóna als sectors econòmics no

classificats, amb una variació pràcticament insignificant.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’INFOCENTRO.

El sect el que més demanda d’ene

augmentant aqu amb el transcurs dels an s.

Molt de prop ueix el s r residen encara al llarg nys, s’h

distanciat de les qua u e entitats cons mides pel s ctor dels serv is. Així i tot, e l’any 2005

e

El sector industrial, molt per baix dels dos


251

Gràfica 3-XVIII: Distribució de la despesa d’energia elèctrica als diferents sectors

econòmics l’any 2006.

Energia elèctrica facturada l'any 2006 per sectors

35%

17%

48%

0%

Residencial Industrial Serveis No classificats


L’any 2006, la major proporció d’energia elèctrica registrada al municipi es va donar al

sector serveis amb quasi la meitat de l’energia total gastada per tot el municipi.

mb tot açò, l’evolució del consum de l’energia elèctrica d’Algemesí, suposa un

De la restant, més del 30% d’aquesta correspongué a les despeses energètiques

residencials i sols una part menor al 20% correspongué a les despeses del sector

industrial.

La proporció menor de les despeses energètiques és la de les activitats no

classificades.

A

augment global des de l’any 2002 fins el 2006 que, d’una altra banda, sembla

estabilitzar-se des de l’any 2005.


252

Gràfica 3-XIX: Evolució de l’energia elèctrica total registrada als diferents anys d’estudi.

Evolució de les despeses d'energia elèctrica

0

20000000

40000000

60000000

80000000

100000000

120000000

2002 2003 2004 2005 2006


Algemesí es poden trobar dos tipus registrats d’utilització d’energies renovables que

a la primera, l’Ajuntament compta amb una central fotovoltaica de 5 kW

tuada a la Càmera Agrària.

, se sap també de l’existència de centrals fotovoltaiques particulars

e 5 kW a la sala restaurant Brielsa així com una d’iguals característiques a una casa

a, encara que s’han arreplegat sol·licituds per tal de

situar una central fotovoltaica de 100 kW al sostre d’una de les naus del polígon

industrial de Cotes B.

Cal dir que a Algemesí hi ha molt pocs edificis que compten amb subministrament

energètic provinent de les energies renovables; aquesta realitat tan pobra contrasta

3.2.3.3. Les energies renovables.

A

són l’energia fotovoltaica i l’energia fototèrmica.

Pel que fa

si

A banda d’aquesta

d

particular.

No es té cap central més registrad


253

intensament amb les nostres condicions climàtiques, tan adequades per aquest tipus

d’energia.

Pel que fa a la utilització de les energies fototèrmiques, a Algemesí existeixen

instal·lades les de la piscina coberta amb 200 m2 de plaques, així com les de la Sala

Rex que són plaques d’entre 2 i 3 m2.

3.3. FLUX I GESTIÓ DE RESIDUS.

L’estudi té l’objectiu de conèixer tant la generació com la gestió dels residus urbans

produïts a Algemesí.

es dades corresponen als anys 2001, 2002 i 2003, que són els anys dels quals es

isposa d’informació homogènia i fiable.

questes dades s’han presentat de forma que permeten una posterior anàlisi i

• L’evolució en la generació de residus urbans (endavant RU)

coparc

el que fa als residus inclosos en la denominació genèrica de residus urbans, cal

1. Els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis.

L

d

A

d’aquesta manera es puga determinar:

• L’evolució en l’ús de l’E

• La recollida selectiva dels distints tipus de residus i la seua valoració

P

recórrer a la Llei 10/2000, de Residus de la Comunitat Valenciana, la qual especifica

que s’han d’entendre per residus urbans:


254

lesa o composició no puguen assimilar-se als produïts en els anteriors llocs

o activitats. Tindran aquesta consideració, entre d’altres, els següents residus:

s activitats sanitàries i hospitalàries,

segons el que es regula pel Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern

Valencià, pel que es va aprovar el Reglament Regulador de la Gestió de

platges.

d) Residus i escombraries procedents d’obres menors de construcció i reparació

A i transport fins a

planta de tractament dels residus urbans.

’ha treballat amb les dades de la recollida dels residus urbans. En aquest sentit, cal

dif n

. Recollits a nivell de vorera (s’inclouen també els contenidors en la via pública):

ó.

c. Residus d’envasos lleugers.

e. Residus de roba.

2. Tots aquells que no tinguen la qualificació de perillosos i que per la seua

natura

a) Els residus del grup I i II generats en le

Residus Sanitaris.

b) Aquells residus procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees

recreatives i

c) Animals domèstics morts, així com mobles,útils i vehicles abandonats.

domiciliaria.

aquest apartat es tractarà, per tant, la generació, recollida

S

ere ciar entre:

A

a. Residus de la recollida no selectiva (fem).

b. Residus d’envasos de paper i cart

d. Residus d’envasos de vidre.


255

B

. Residus recollits a l’Ecoparc:

Imatg

residus.

er una altra banda, cal fer menció de l’existència del Reglament del Servei de

999 i publicat en el BOP núm. 68 del 21 de

arç del 2000; aquest reglament va entrar en vigor el 7 d’abril de l’any 2000.

ueixen a continuació es realitza una exposició descriptiva de la

recollida i el transport de les distintes fraccions de residus.

3.3.1

Si es , la generació de residus urbans referida al fem

‘tot e distribuïda segons la generació per mesos

qued stra la taula 3-XIII.

e 3-XI: Vista exterior de l’Ecoparc del municipi, amb els diferents recipients per als

P

Recollida de Residus Sòlids Urbans, neteja viària i ornament públic, aprovat

pel Ple en sessió del 23 de desembre del 1

m

Als punts que seg

generació, la

. RESIDUS URBANS.

prenen les dades de l’any 2004

n un’ fou d’un total de 8.605,23 tones;

a de la forma que il·lu


256

at recollida de residus l’any 2004.

Mes Domicili (T)

Taula 3-XIII: Quantit

Gener 765,07

Febrer 678,22

Març 754,16

Abril 684,76

Maig 749,04

Juny 752,96

Juliol 672,99

Agost 585

Setembre 755,46

Octubre 705,58

Novembre 723,25

Desembre 778,74

Total 8.605,23

Font: Elaboració pròpia. Dades proporcionades per l'Ajuntament d'Algemesí.

Gràfica 3-XX: Distribució de la producció dels residus urbans al llarg de l’any 2004.

Producció de residus al llarg de l'any

800

900

0

ener er rç ril

100

200

300

600

700

G Febr

Ma Ab MaigJu

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

400

500

Font: Elaboració pròpia. Dades proporcionades per l'Ajuntament d'Algemesí.

Amb l’observació de l’evolució de la producció de residus durant l’any, la tendència és

és o menys homogènia però destaquen dos pics d’una manera més notable que m


257

pertanyen al me rmals) i al mes

de Desembre. Aquest fenomen a sim degut que el mes d’Agost

coincideix amb l’època vacac n què molt ts abandonen la ciutat i alhora

molts dels comerços tanquen conseqüen ió de la producció dels residus.

Al mes de Setembre es dón pic de recup e la producció de fem, en part

degut a la tornada dels hab i la reobertura dels comerços i en part, a l’època de

festes, quan es genera una important quantitat us.

L’altre pic esmentat abans és el del mes de Desembre, on es veu reflexat l’increment

del consum per part dels ciu tot tipu ductes que ocasionen una gran

quantitat de fem de tot tipus

Algemesí és una de les poq s valenc e no disposa d’un sistema de

recollida amb contenidors al carr a que i un servei d’arreplega de fem

porta a port ixen

n total de 38 contenidors distribuïts en zones específiques i concretes com són als

po

Front a açò, actualment l’Ajuntament d’Algemesí es troba en la fase de període de

prova en alguns carrers del sistema de contenidors al carrer per al fem. En funció dels

resultats s’estudiarà la possibilitat d’implantar aquest sistema a tot el municipi per a la

comoditat dels ciutadans i per millorar l’eficàcia del servei d’arreplega del fem.

Les feines d'arreplega de RSU s’efectuen diàriament, llevat dels dissabtes. L'empresa

que s’encarrega de la recollida del fem i del transport d’aquest a la planta de

tractament de Guadassuar és Esteve Barberà Esteve, S.L. Aquesta empresa també

s’ocupa de les funcions d’arreplega i neteja del municipi.

r, es fa una

separació on es triat, en primer lloc, la ma a orgànica que es destina a la producció

s d’Agost (amb la posterior recuperació dels nivells no

té un ple explicació

ional e s habitan

amb la t reducc

a un eració d

itants

de resid

tadans de s de pro

.

ues ciutat ianes qu

er, cos fa necessar

a, amb el conseqüent increment del preu del servei. Malgrat açò, existe

u

lígons industrials o a zones de comerç.

Una vegada els residus arriben a la planta de tractament de Guadassua

tèri

de compost.


258

La resta passa per una sèrie de processos que aconsegueix separar metalls i,

finalment, els distints tipus de residus d’envasos; el rendiment de la separació és molt

baix i no supera en cap cas el 15%. La fracció que no queda separada constitueix el

rebuig de la planta i es diposita en un abocador controlat.

Considerant que la població censada a Algemesí l’any 2004 era de 26192 habitants,

això dóna una producció per càpita de 328,54 Kg/habitant any, que equival a 0,913 Kg

per habitant i per dia.

És important remarcar que realment aquesta xifra no indica la quantitat total de residu

generat per habitant i dia, degut que cal afegir la quantitat que és objecte de la

ectiva. D’aquesta manera, per al mateix any la recollida selectiva realitzada recollida sel

al municipi és:

Taula 3-XIV: Recollida selectiva en tones registrada l’any 2004.

Recollida selectiva (T) el 2004

Paper-cartró Envasos lleugers Roba Piles Vidre

99,04 110,04 9 0,51 416,91

Font: Dades proporcionades per l’Ajuntament d’Algemesí.

Gràfica 3-XXI: Recollida selectiva realitzada al municipi l’any 2004.

Recollida selectiva Algemesí (any 2004)

Paper-cartró Envasos lleugers Roba Piles Vidre

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament d’Algemesí.


259

Amb açò es té que el total de residus que foren arreplegats selectivament l’any 2004

fou de 635500 Kg. La quantitat total de residus sòlids urbans generada per la població

d’Algemesí l’any 2004 fou, per tant, de 9240730 Kg que si es distribueix entre 26192

habitants que vivien a Algemesí aquest any, resulta una proporció de 0,9 Kg de residus

roduïts per habitant i per dia.

ent forma:

Taula 3-XV: Generació total de RSU l’any 2004.

p

Si a aquesta quantitat se li suma els quilograms de residus arreplegats a l’Ecoparc l’any

2004, queda de la segü

Fracció Kg 2004 Per càpita 2004

RSU vorera 8.605.230 328,544212

Total recollit en Ecoparc 2.265.660 86,50198534

Total paper-cartró vorera 99.040 3,781307269

Total envasos lleugers vorera 110.040 4,201282834

Total roba vorera 1 9.000 0,34361637

Total piles establiments 4 510 0,01947159

Total vidre vorera 416.910 15,91745571

TOTAL 11.506.390 439,3093311

Kg/hab/dia 1,220303697

Font: Dades proporcionades per l’Ajuntament d’Algemesí.

L’any 2004 al municipi d’Algemesí s’obtingué una generació de residus per càpita

d’1,22 Kg/hab/d.


260

Gràfica 3-XXII: Generació de RSU a Algemesí l’any 2004.

8

Generació total RSU segons tipus (2004)

6052

30

226

040 40 0 41

6910

6560

99 1100

900

510

Kg 2004

RSU vorera Ecoparc Paper-cartró voreraEnvasos lleugers vorera Roba vorera Piles establimentVidre vorera

Font: Elaboració p e les dades pro des per lgemesí.

3.3.1.1. Sistema de recollida.

ers i vidre

arrepleguen en contenidors tipus iglú de 3 m3.

cte de recollida selectiva són recollits pel sistema porta a porta

mitjançant un camió que va recorreguent els carrers.

Existeixen també contenidors per a la recollida de roba instal·lats i gestionats per l’ONG

HUMANA.

ròpia a partir d porciona l’Ajuntament d’A

Pel que fa al sistema de recollida, el paper-cartró, envasos lleug

s’

Els residus no obje


261

DOTACIÓ DE CONTENIDORS I RÀTIO.

Al municipi no existeixen contenidors per a aquest residu encara que el servei de

recollida de fem passa una vegada al mes amb un camió casa per casa per tal

d’arreplegar aquest tipus de residus.

No obstant açò, els ciutadans moltes vegades es desplacen fins l’Ecoparc per dipositar

els seus residus de paper i cartró. Les dades de la quantitat arreplegada a l’Ecoparc

d’aquest tipus de residus des de l’any 2004 fins el 2006 són les següents:

Gràfica 3-XXIII: Evolució de la recollida de paper i cartró a l’Ecoparc.

3.3.1.2. Residus d’envasos de paper i cartró.

1723

60

1543

20 1877

00

2004 2005 2006

Recollida paper-cartró a l'Ecoparc

Kg paper-cartró

ades per l’Ajuntament d’Algemesí.

donar una baixada d’un 10,47% d’arreplega de paper i cartró l’any 2005

respecte de l’any 2004, l’any 2006 es produeix un augment del 8,17% respecte la

quantitat arreplegada el 2004, o el que és el mateix, un augment del 17,78% respecte

a la quantitat arreplegada l’any 2005. La progressió de la recollida a l’Ecoparc és per

tant ascendent, encara que caldrà esperar l’evolució al llarg dels pròxims anys per

veure si realment la seguida és positiva o es manté d’una forma més o menys estable.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcion

Pel que fa a l’evolució de la recollida d’aquest tipus de residu, s’observa que, encara

que es va


262

EVOLUCIÓ QUANTITATIVA MENSUAL. TENDÈNCIES ESTACIONALS.

s representa la recollida de paper i cartró cada

es de l’any durant els anys 2004, 2005 i 2006 a l’Ecoparc del municipi.

2004 2005 2006

A continuació es mostra una taula on e

m

Taula 3-XVI: Evolució de la recollida de paper i cartró a l’Ecoparc.

MES

Gener 10.820 1.570 16.150

Febrer 15.480 11.360 13.860

Març 12.140 12.860 17.350

Abril 15.300 14.640 12.570

Maig 16.440 17.660 14.280

Juny 12.560 13.400 16.020

Juliol 15.960 6.900 15.520

Agost 14.560 11.040 14.420

Setembre 14.480 10.860 18.420

Octubre 11.680 14.780 17.070

Novembre 16.220 10.840 18.040

Desembre 16.720 14.220 14.000

TOTAL 172.360 154.320 187.700

Font: Dades cedides per l’Ajuntament d’Algemesí


263

anys 2004, 2005 i

006, per mesos.

Gràfica 3-XXIV: Recollida de paper i cartró a l’Ecoparc durant els

2

Evolució paper-cartró recollits per mes

02000400060008000

100001200014000160001800020000

Gener

Feb Març Abril

MaJu

liol

bre

Octues

embreig un

ybre brerer J A

Setemgo

st

Novem

D2004 2005 2006

Font:Elaboració pròpia a partir de s pro s per l’Ajuntament d’Algemesí.

Com es pot obser entació gràfica, a l’any 2005, tant de Gener com

el de Juliol sofreix exagerat de baixada de la recollida d’aquest residu. En

general cadascun resenta una tendència diferent amb canvis pronunciats

sobretot l’any 2005, mentre que se segueix una evolució més estable l’any 2004 i l’any

2006.



Existeixen 48 contenidors per a aquest residu, obtenint una ràtio (considerant una

població censal en 2004 de 26.192 habitants) de 545 habitants per contenidor. La

normativa estableix que és necessari almenys un contenidor d’aquest tipus per cada

600 habitants.

Els contenidors d’envasos lleugers al municipi es troben distribuïts com indica la figura

3-I.

les dade porcionade

var a la repres el mes

un pic

dels anys rep


264

Figura 3-I: Distribució dels contenidors d’envasos lleugers i de RSU al municipi.

Font: PGOU provi

sional de l’any 2005.

olució de la recollida d’envasos lleugers a l’Ecoparc reflexa que aquest

es van recollir 159.940 Kg d’envasos lleugers.

EVOLUCIÓ QUANTITATIVA.

Les dades de l’ev

any


265

Cal tindre en compte que, a nivell de vorera, és a dir, als contenidors distribuïts al

municipi, la quantitat recollida d’envasos lleugers l’any 2004 fou de 110.040 Kg; açò

significa que es van recollir una mitjana de 4,2 Kg de residus d’envasos lleugers per

individu i per dia.

Taula 3-XVII: Taula de l’evolució de la recollida d’envasos lleugers a l’Ecoparc.

MES 2004 2005 2006

Gener 26.970 13.820 8.920

Febrer 25.760 6.560 5.020

Març 24.770 6.360 14.040

Abril 17.750 21.480 5.960

Maig 25.660 7.060 8.920

Juny 23.000 2.820 5.910

Juliol 22.330 14.940 14.600

Agost 25.700 15.880 12.220

Setembre 14.220 9.560 5.380

Octubre 9.020 13.560 23.040

Novembre 4.100 14.640 3.000

Desembre 14.880 12.740 7.280

TOTAL 234.160 139.420 114.290

Font: Dades de l’Ajuntament d’Algemesí.

La quantitat d’envasos lleugers recollida a l’Ecoparc és important si es compara amb la

quantitat d’envasos lleugers recollida als contenidors distribuïts pel municipi. Prenent

om a referència l’any 2004, la quantitat que es va recollir a nivell de vorera fou de

egaren un total de 234.160 Kg. Si s’observa

volució de la recollida a l’Ecoparc es reflexa un descens important fins l’any 2006.

c

110.040 Kg mentre que a l’Ecoparc s’arrepl

l’e


266

Gràfica 3-XXV: Recollida d’envasos lleugers a l’Ecoparc durant els anys 2004, 20

2006, per mesos.

05 i

Evolució envasos lleugers recollits per mes

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

Gener

Febrer ç

Abril

Mg y

Julio

tembre

Oct vembre

Desem

brel t

ubre

Agosai Ju

nMar

Se No

2004 2005 2006

Font:Elaboració partir de s pr des tament d’Algemesí.

Amb la gràfica de de la a d’envasos lleugers a l’Ecoparc al llarg dels

mesos i els diferents anys, és notable la poca estabilitat de la recollida l’any 2004 amb

pics pronunciats m els altres anys es mantenen amb una certa estabilitat

almenys pel que fa lls. L e u elevat de recollida

s dóna un descens pronunciat

ap als mesos de juny i Juliol. L’any 2006, en canvi, la pujada més gran de recollida es


Existeixen 48 contenidors per a aquest residu, obtenint una ràtio (considerant una

població censal en 2004 de 26.192 habitants) de 545 habitants per contenidor. La

normativa estableix que és necessari almenys un contenidor d’aquest tipus per cada

600 habitants.

pròpia a les dade oporciona per l’Ajun

l’evolució recollid

entre que

entre e ’any 2005 s produeix n pic molt

d’envasos lleugers entre el mes d’Abril i Maig i després e

c

dóna entre els mesos d’Octubre i Novembre i per tant la baixada més pronunciada es

produeix al mes de Novembre.



267

Els contenidors d’envasos lleugers al municipi es troben distribuïts de la següent forma:

Taula 3-XVIII: Evolució de la recollida de vidre a l’Ecoparc.

MES 2004 2005 2006

Gener 0 0 0

Febrer 0 0 0

Març 5.630 0 0

Abril 0 0 0

Maig 0 0 5.500

Juny 0 0 0

Juliol 0 7.600 0

Agost 0 0 0

Setembre 0 0 0

Octubre 0 0 5.470

Novembre 7.360 0 0

Desembre 0 6.290 0

TOTAL 12.990 13.890 10.970

Font: Dades de l’Ajuntament d’Algemesí

Tal i com s’observa a la taula i a la gràfica de la recollida de vidre a l’Ecoparc, durant

els tres anys estudiats, sols es produeix una arreplega de residus de vidre dos mesos a

l’any que difereixen d’un any a un altre. La quantitat de vidre arreplegat a l’Ecoparc

oscil·la als tres anys entre 5 i 7 tones.

No obstant açò, les dades de recollida de vidre a nivell de vorera, és a dir, als

més uniformes i constants i es pot observar

volució que es dóna des de l’ant 2002 fins l’any 2006 degut majoritàriament a la

ugment del nombre de contenidors a la ciutat

mb el temps.

contenidors situats al municipi, són

l’e

conscienciació ciutadana, així com a l’a

a


268

Taula 3-XIX: Evolució de la quantitat de vidre recollida segons habitants i contenidors:

Any Habitants Contenidors Kg recollits

2002 25.259 41 357.280

25.596 46 335.330 2003

26.192 46 416.910 2004

16.740 48 432.050 2005

Font: Dades esta d’Ecovidrio.

Gràfica 3-XXVI: Evolució del vidre recollit a nivell de vo

dístiques

rera

3572

80

3353

30 410

169 4320

50

2002 2003 2004 2005

Kg de vi e a nivell de oreradr v

GIRSA. Dades cedides per l’Ajuntament d’Algemesí.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades estadístiques de l’empresa de gestió de residus

el que fa a la recollida de vidre a nivell de vorera es nota un augment de la quantitat P

arreplegada des de les 357 tones l’any 2002 fins 432 tones l’any 2005. Cal remarcar

que es tracta de quantitats considerables que poc a poc es van incrementant amb el

temps.


269

3.3.1.5. Residus recollits a l’Ecoparc.

L’Ecoparc és una in ió d re da de di idus:

stal·lac estinada a la colli versos res

Bateries

Cartró i paper

Electrodomèstics

Envasos metàl·lics RP’s

Envasos plàstics RP’s

Escombraries

Fitosanitaris

Fluorescents

Fustes

Inerts

Medicaments

Metalls

Mobles (no triturable)

Olis alimentació

Olis automoció

PEAD

Piles botó

Piles normals

Plàstics

Podes

Radiografies

Vidre

oparc queda reflexada a la gràfica 3-

XVII.

Representativament com a dades de referència dels últims anys, la distribució dels

diferents tipus de residus que es recullen a l’Ec

X


270

Gràfica 3-XXVII: Residus que es dipositaren a l’Ecoparc l’any 2005.

Residus a l'Ecoparc

Olis Autos Bateries Cartró i paperElectrodomèstics TV Escombreries FluorescentsFrigorífics Jardineria FustaMedicaments Metalls MoblesPiles botó Piles normal PEADPlàstics Radiografies "Sprays"Tèxtil Tòxics metall Tòxics plàsticFitosanitari Vidre

Fon pròpia a partir de les dades estadísti s presa de gestió de residus

GIRSA. Dade dides per l’Ajuntament d’Algemesí.

Durant el 2004 es van realitzar quasi 15.000 entrades a la instal·lació; açò suposa més

de 40 entrades diàries.

La instal·lació de l’Ecoparc es troba situada al Camí Espoderaments i el seu

funcionament està regulat pel Conveni subscrit entre l’Ajuntament d’Algemesí i la

Diputació de València.

L’Ecoparc està obert de dilluns a divendres en horari de 8:30 a 20:00 h, i els dissabtes

i els diumenges està obert pel matí de 9:30 a 13:30 h.

A continuació es mostra una taula on queden reflexades les dades de la recollida dels

diferents tipus de residus a l’Ecoparc des de l’any 2004.

t: Elaboració que de l’em

s ce


271

Taula 3-XX: Quantitat de residus en Kg arreplegats a l’Ecoparc els anys 2004, 2005 i

2006.

RESIDUS 2004 2005 2006

Olis Autos 0 0 0

Bateries 880 570 0

Cartró i paper 172.360 154.320 187.700

Electrodomèstics TV 56.590 34.500 44.160

Escombraries 1.093.970 1.249.700 1.402.820

Fluorescents 0 0 0

Frigorífics 0 0 0

Jardineria 42.360 45.550 53.850

Fusta 246.800 274.440 317.790

Medicaments 0 0 0

Metalls 114.490 98.800 95.220

Mobles 286.630 446.210 599.900

Piles botó 0 0 0

Piles normal 944 1.649 1.111

PEAD 1.200 380 0

Plàstics 234.160 139.420 114.290

Radiografies 0 0 0

"Sprays" 0 30 0

Tèxtil 0 0 0

Tòxics metall 1.712 714 0

Tòxics plàstic 194 100 0

Fitosanitari 380 582 0

Vidre 12.990 13.890 10.970

TOTAL 2.265.660 2.460.855 2.827.811

Font: Dade

l’Ajuntament d’Algeme

s estadístiques de l’empresa de gestió de residus GIRSA. Dades cedides per

sí.


272

Gràfica 3-XXVIII: Abocaments segons tipus de residus l’any 2004.

Abocaments per residus any 2004

Esco

mbre

ries

20

4000

60

80

100

1200000

0000

0000

0000

Car

tró i

pape

r

Mob

les

00 V

àstic

s

Elec

trodo

mès

tics

T

Fust

a

Fluo

resc

ents

Pl

plà

stic

Met

alls

men

ts

met

all

afie

s

Olis

Aut

os

Bate

ries C

artró

i pa

per

Elec

trodo

mès

tics

TV

Esco

mbre

ries

Fluo

resc

ents

Frig

orífi

cs

Jard

iner

ia

Fust

a

Med

icam

ents

Met

alls

Mob

les

Pile

s bo

tó

Pile

s no

rmal

PEAD

Plàs

tics

Rad

iogr

afie

s

"Spr

ays"

Tèxt

il

Tòxi

cs m

etal

l

Tòxi

cs p

làst

ic

Fito

sani

tari

Vidr

e

0

200000

400000

800000

100

120

140

600000

0000

0000

0000

Abocament er residus any 20s p 05

Olis

Aut

os

Bate

ries

Frig

orífi

cs

Jard

iner

ia

Med

ica

Pile

s bo

tó

Pile

s no

rmal

PEAD

Rad

iogr

"Spr

ays"

Tèxt

il

Tòxi

cs

Tòxi

cs

Fito

sani

tari0000

Vidr

e

0

Font: Elabora artir de les da stadístiques de l’em resa de gest sidus

GIRSA. Dade r l’Ajuntament d’Algemesí.

Gràfica aments segons t s de residus l’any 005.



ció pròpia a p

dides pe

des e p ió de re

s ce

3-XXIX: Aboc ipu 2


273

Gràfica 3-XXX: Abocaments segons tipus de residus l’any 2006

Olis

Aut

os

Bate

ries

Car

tró i

pape

r

Elec

trodo

mès

tics

TV

Esco

mbre

ries

Fluo

resc

ents

Frig

orífi

cs

Jard

iner

ia

Fust

a

Med

icam

ents

Met

alls

Mob

les

Pile

s bo

tó

Pile

s no

rmal

PEAD Pl

àstic

s

Rad

iogr

afie

s

"Spr

ays"

Tèxt

il

Tòxi

cs m

etal

l

Tòxi

cs p

làst

ic

Fito

sani

tari

Vidr

e

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

Abocaments per residus any 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades estadístiques de l’empresa de gestió de residu


s

ls tres anys el major nombre de residus que es registra a l’Ecoparc són del tipus

A

d’escombraries en nombre molt superior a qualsevol de la resta de residus. De lluny el

segueixen els residus de mobles, fusta, cartró i paper i plàstics notablement per

damunt en quantitat que la resta de residus.

S’observa que la quantitat dels diferents residus recollida durant l’any és molt similar

entre els diferents anys estudiats amb variacions menudes que donen per resultat

quantitats de residus molt homogènies al llarg dels anys.


274

Taula 3-XXI: Distribució de les entrades de residus (en nombre d’entrades) a l’Ecoparc

segons els dies de la setmana i evolució durant els anys 2004, 2005 i 2006:

DIA Total entrades 2004 Total entrades 2005 Total entrades 2006

Dilluns 2.637 2.571 2.817

Dimarts 2.517 2.738 2.750

Dimecres 2.573 2.866 2.607

Dijous 2.562 2.815 2.913

Divendres 2.645 2.908 2.871

Dissabte 2.218 2.859 2.726

Font: Dades estadístiques de l’empresa de gestió de residus GIRSA. Dades cedides per

l’Ajuntament d’Algemesí.

Gràfica 3-XXXI: Entrades de residus a l’Ecoparc per dia de la setmana durant l’any

2004:

Total entrades any 2004

2200

2700

Divendres Dissabte

2300

2400

2500

2600

2000

2100

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous



Al llarg de l’any 2004 les majors entrades de residus es produeixen durant la setmana,

especialment els dilluns i els divendres coincidint amb l’inici i el final de la setmana.

El dissabte, la quantitat de residus que es du a l’Ecoparc disminueix bruscament.


275

Gràfica 3-XXXII: Entrades de residus a l’Ecoparc per dia de la setmana (any 2005):


2400

2500

2600

2700

2800

2900

0

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

300


IRSA. Dades cedides per l’Ajuntament d’Algemesí.

005 la recollida de residus a l’Ecoparc canvia de forma radical i els dilluns

passen a ser els dies de la setmana en què menys residus s’arrepleguen a l’Ecoparc,

mentre que la quantitat augmenta a mesura que passa la setmana amb un pic els

dimecres i un altre els divendres. Amb açò, el mínim de recollida a l’Ecoparc ja no es

dóna els dissabtes sino els dilluns. Els dissabtes es registren quantitats de residus

similars a les registrades els dimecres.

Gràfica 3-XXXIII: Entrades de residus a l’Ecoparc per dia de la setmana (any 2006):

G

L’any 2


25502600

2800285029002950

265027002750

24502500

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

ció pròpia a partir de les dades estadístiques de l’empresa de gestió de residus Font: Elabora



276

L’any 2006 torna a suposar un canvi radical en la distribució de la recollida dels residus

a l’Ecoparc en funció dels dies de la setmana. Aquest any, el pic de mínima quantitat

de residus arreplegada se situa a la meitat de la setmana i el màxim de recollida just a

continuació. Amb açò, els dissabtes i els dilluns les quantitats de recollida són similars

de forma que l’evolució al llarg de la setmana segueix una línia de ziga-zaga.

La distribució de les entrades de residus a l’Ecoparc, per tant, no és constant amb els

anys. A continuació es mostra una gràfica on queden reflexades les tendències dels

últims anys i on es veu d’una forma clara la variància en la seua distribució.

Gràfica 3-XXXIV: Distribució segons el dia de la setmana dels residus recollits a

l’Ecoparc els anys 2004, 2005 i 2006:

Entrades e l'Ecoparc per dia de la setmana

1000

1500

2000

2500

3000

3500

Any 2004Any 2005Any 2006

0

s s s s

500

Dillun

Dimart

Dimec

reDijo

u

Divend

res

Dissabte



Les entrades registrades a la instal·lació distribuïdes per mesos i en Kg es reflexen a la

taula 3-XXII.


277

Taula 3-XXII: Quantitats mensuals de residus a l’Ecoparc (mesurades per nombre

d’entrades) els anys 2004, 2005 i 2006.

DIA Total entrades 2004 Total entrades 2005 Total entrades 2006

Gener 1.161 1.264 1.384

Febrer 1.341 1.104 1.413

Març 1.104 1.435 1.503

Abril 1.274 1.420 1.166

Maig 1.324 1.397 1.651

Juny 1.273 1.480 1.724

Juliol 1.367 1.351 1.239

Agost 1.279 1.495 1.917

Setembre 1.421 1.477 1.552

Octubre 1.091 1.456 1.618

Novembre 1.336 1.432 1.501

Desembre 1.181 1.446 1.400

TOTAL 15.152 16.757 18.068

Font: Dades estadístiques de l’empresa de gestió de residus GIRSA. Dades cedides per

l’Ajuntament d’Algemesí.

Gràfica 3-XXXV: Entrades mensuals de residus a l’Ecoparc durant l’any 2004.

1161

1341

1104 12

74 1324

1273 13

67

1279 14

21

1091

1336

1181

Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre

Distribució mensual dels residus a l'Ecoparc (2004)




278

La variació mensual de la recollida de residus a l’Ecoparc és bastant més homo

que la variació diària. No obstant això, s’ob

gènia

serven també variacions mensuals sobretot

al mes de Març i al mes d’Octubre l’any 2004. El segueixen els mesos de Desembre i

de G r en quantitat d’entra a resta dels mesos presenten quantit ida

majors i més homogènies entre elles.

G 3-XXXVI: Entrades mensuals de residus a rc durant l’any

ene des i l ats de recoll

ràfica l’Ecopa 2005.

1264

1104

1435

1402

1397 14

80

1351 14

9514

7714

5614

32 1446


Distribució m l dels residus a l rc (2005)ensua 'Ecopa



L’any 2005 es va donar una distribució molt més homogènia que l’any anterior pel que

fa a entrades a l’Ecoparc; la única baixada d’entrades notable es va donar al mes de

Febrer i, de forma menys pronunciada, al mes de Gener. La resta dels mesos es va

registrar un nombre similar d’entrades a l’Ecoparc.


279

Gràfica 3-XXXVI: Entrades mensuals de residus a l’Ecoparc durant l’any 2006.

1384

1413 15

03

1166

1651 17

24

1239

1917

Distribució mensual dels residus a l'Ecoparc (2006)

1552 16

18

1501

1400




L’any 2006 la distribució mensual de les entrades fou la més irregular dels últims anys

amb variacions importants entre mesos. Els mesos amb menor nombre d’entrades a la

instal·lació foren Abril, i Juliol. A continuació, Gener, Febrer, Desembre, Novembre i

e l’any anterior. No obstant això, el

ombre d’entrades d’aquestos mesos està per dalt de les entrades de l’any 2004

omentat anteriorment, l’any 2004 i

l’any 2005 s’assemblen més pel que fa a les entrades mensuals a l’Ecoparc mentre

que, l’any 2006, es dóna una variació que difereix de forma contundent amb la

tendència dels anys anteriors.

Març són els mesos amb menys entrades registrades després dels dos primers, amb

nombre d’entrades menors que les mitjanes d

n

malgrat tindre aquest any una distribució bastant homogènia.

A continuació es mostra la gràfica de la distribució mensual on es veu la variació de les

entrades entre els diferents anys. Tal i com s’ha c


280

Gràfica 3-XXXVII: Distribució segons el mes de l’any dels residus recollits a l’Ecoparc

els anys 2004, 2005 i 2006.

Entrada mensual a l'Ecoparc

0

500

1000

1500

2000

2500

Gener

Febrer Març Abri

lMaig Ju

nyJu

liol

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

Any 2004Any 2005Any 2006


s cedides per l’Ajuntament d’Algemesí.

de vidre.

Els residus dels envasos de vidre són entregats a GONZALO MATEO SL.

GIRSA. Dade

3.3.2. TRANSPORT.

3.3.2.1. Residus d’envasos de paper i cartó.

El paper-cartró recollit i transportat per GIRSA al gestor autoritzat Pedro Martínez Cano

(Alzira).


Tots aquestos residus són transportats fins la planta de VAERSA a Alzira.

3.3.2.3. Residus d’envasos


281

3.3.2.4. Residus no objecte de recollida selectiva.

Són transportats i dipositats en la Planta de Guadassuar.

3.3.2.5. Altres residus. Tòxics, perillosos, roba, inerts.

El metall, bateries, piles botó i normals és tot recollit per UNISERRAL SA.

Els tòxics i fitosanitaris són entregats a INGES.

La resta de residus són transportats i dipositats en abocadors controlats.

3.4. FRAGILITAT I VULNERABILITAT DEL TERRITORI.

3.4.1. SOROLL.

a contaminació acústica de les ciutats pot arribar a ser un element pertorbador i

olt sorollosa redueix la qualitat de

ida dels ciutadans.

ipals efectes a la població d’una exposició al soroll ambiental poden ser

astorns de la son, fatiga, estrès o altres alteracions que pertorben l’estat de benestar

nvolupament

conòmic) relatiu a 14 països europeus xifra en 80 milions el nombre de persones

salut. L’Estat Espanyol, després del Japó,

s el país més sorollós del planeta. Es calcula que aproximadament el 70% dels

sidera màxim.

INCIDÈNCIA AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA.

RISCOS NATURALS.

L

molest per a les persones, i en definitiva una ciutat m

v

Els princ

tr

de les persones.

Un informe de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Dese

E

exposades a nivells acústics nocius per a la

é

espanyols pateixen nivells de soroll superiors als 65 db, llinda que es con


282

La principal font de soroll de les ciutats és el trànsit motoritzat, tot i que puntualment

oden haver-hi altres fonts importants com les pròpies activitats (indústries, comerç,

, etc.).

ànsit.

trole el soroll

e la població, així com tampoc hi ha un departament tècnic que estudie els focus de

terme mesures sonores i en moments

olt puntuals, és l’enginyer de l'Ajuntament sota la petició de la policia local i, per tant,

i ha un únic sonòmetre al municipi amb el qual es realitzen registres poc significatius i

que proporcionen informació sobre l'evolució de la

ontaminació acústica degut que les mesures que s’han realitzat són puntuals i

ituació als cascs urbans de les principals ciutats de la província.

’anàlisi dels valors d’Leq diaris determina els carrers més sorollosos del municipi que

p

etc.) i el soroll del propi veïnat (equips de música, animals

S’estima, però, que un 80% del soroll ambiental té origen en el tr

El municipi d'Algemesí no compta amb cap Ordenança Municipal que con

d

contaminació acústica. L’encarregat de dur a

m

no existeixen dades històriques.

H

esporàdics (perquè es fan en aquells punts origen de soroll i en aquells llocs on s’ha fet

una denúncia); els llocs més controlats són els llocs d'oci com per exemple pubs.

No hi ha dades històriques

c

esporàdiques.

Les úniques dades referides al soroll corresponen a un estudi realitzat durant els anys

1994 i 1995 per la Universitat Politècnica de València per a la Diputació de València, al

qual s’analitzava la s

L

s’il·lustren al mapa sònic.


283

Figura 3-II: Mapa sònic de la ciutat d’Algemesí any 1995.

Font: PGOU provisional d’Algemesí (2005).


284

Com es pot observar al mapa, els carrers més sorollosos de la ciutat són els d’entrada i

sortida del municipi amb nivells de soroll entre 73 i 75 dB, és a dir, els que el travessen

com ho són l’Avinguda del País Valencià, un tram de l’Avinguda de la Generalitat, un

tram del C/Sant Josep, el C/Ronda del Calvari i el C/Ronda d’Alzira especialment

sorollós al tram on la carretera passa vorejant el Parc Salvador Castell, degut a les

concentracions de trànsit que es donen en entrar al municipi i queden temporalment

retesses degut al semàfors que organitzen el trànsit. Aquest tram suposa la zona més

sorollosa de tot el municipi amb una intensitat d’entre 75 i 77 dB.

La major part de la ciutat té valors d’intensitat de soroll majors a 65 dB; els nivells

globals observats en la zona urbana poden ser considerats elevats ja aquestos oscil·len

en la banda entre els 55 i els 65 dB.

El nivell continu equivalent mitjà per als 66 punts de mesura de la zona residencial és

de 62.75 dB.

En la zona industrial i terciària, s’observa que els nivells sonors equivalents són menors

de 55 dB en el 13,3% de les ocasions. En el 45% de les ocasions es troben entre 55 i

65 dB i, en el 41,7% dels casos superen els 65 dB.

El nivell continu equivalent mitjà per als 12 punts de mesura de la zona urbana d'ús

industrial i terciari, és de 63,54 dB.

Les principals fonts sonores són: el soroll dels automòbils i motocicletes, els camions,

les veus humanes i també, la presència de sorolls d'animals, és considerable.

Els factors que contribueixen al soroll del trànsit rodat són:

- Tipus i classes de vehicles (automòbil, autobús, camió, motocicleta,...).

- Disseny i elements de control de soroll incorporats en el vehicle (informació que

pot proporcionar el fabricant o un tècnic mecànic d’aquest tipus de vehicles).


285

aquestos problemes es proposa substituir, en

eterminats trams de les vies afectades (aquells que permeten major velocitat),

adura dels vehicles amb ell. Existeixen en el mercat empreses

specialitzades que proporcionen solucions a aquestos problemes a preus bastant

ivells majors a 55 dB, excepte en

ls casos de convivència dels usos industrial i agrari.

als catorze punts de mesura és de 64,26 dB.

es denúncies imposades per molèsties provocades pel soroll al municipi solen ser

, en horari nocturn. Les

denúncies penals o administratives no solen dur-se a terme ja que abans s'apliquen

untament

ja que aquest s’encarrega d’un major control dels focus puntuals, envia patrulles que

pas

Si les molèsties són reincidents, s'alcen actes i es gestionen administrativament.

- Condicions mecàniques per als casos de vehicles en ús.

-Condicions de funcionament del vehicle (marxa constant, acceleració o

desceleració, relació de transmissió, forma de conducció).

- Tipus i estat del paviment.

- Estat del dibuix dels pneumàtics.

- ...

NOTA: Com a possible solució a

d

l’aglomerat asfàltic corrent per un de més porós que permeta l’atenuació de nivells

sonors en la rod

e

competitius.

Tots els punts mesurats a la zona industrial donen n

e

El nivell continu equivalent mitjà per

TIPUS DE DENÚNCIES I MESURES APLICADES

L

verbals i telefòniques i solen donar-se, majoritàriament

mesures. Si les molèsties són lleus, la solució es du a terme per mitjà de l'Aj

sen més a sovint per aquestos llocs, etc.


286

.4

Alg

mitjà enudes i en molts dels

casos són comerços. Cal destacar també l’alta dispersió de les indústries, ubicades en

al i no clarament a un polígon industrial.

.4

entre la climatologia mediterrània, amb la famosa “gota freda” i les

undacions a la Ribera és evident i ben coneguda pels riberencs. Les inundacions

embla estrany, per a una societat del segle XXI, el fet de no poder controlar aquest

teix a conèixer el comportament

el riu, adaptar-se a ell de la millor forma possible i realitzar aquelles actuacions que

darrers anys per comprendre millor el

omportament del diferents elements que intervenen en una situació d’inundació i com

3 .2. IMPACTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL.

emesí, tot i no ser un poble industrialitzat, conta amb diverses indústries de tamany

, amb més de cent treballadors. Però la gran majoria són m

diversos punts del terme municip

3 .3. RISC D’INUNDACIÓ.

La relació

in

formen part del procés geològic de formació de la Ribera; aquest fenomen ha estat

extensament estudiat per geògrafs i enginyers donada la recurrència de les avingudes i

els danys ocasionats. Hui en dia es coneixen perfectament els mecanismes que actuen

i els camins que pren l’aigua, no obstant això, les solucions i els sistemes de prevenció

efectius encara no han estat adoptades.

S

fenomen i estar indefensos davant les inclemències climàtiques, però és així i, la millor

estratègia de defensa contra les inundacions, consis

d

pugen minimitzar els danys de les imprevistes inundacions.

Són nombrosos els treballs realitzats al llarg del

c

aquestos elements expliquen el comportament de les aigües i el risc per a les persones

i els bens.

En la descripció que segueix a continuació, es divideixen els factors en la component

climàtica, la morfològica i la hidràulica.


287

esta és una

tuació possible en la tardor i de vegades en la primavera, poc freqüent en hivern; a

t a veure ja que la situació de les muntanyes litorals

rienta i alimenta el flux del vent. Normalment en situacions de mitjana intensitat el

superar les muntanyes de la Mola de Cortes i

fectar a la conca mitjana del riu Xúquer, Cabriol, la Vall d’Aiora i la Manxa Oriental,

cia però no on es va a

roduir. La situació exacta del nucli de pluja, la seua intensitat i la durada relativament

ca Dr. Marco Segura classifica les crescudes en quatre tipus:

er-Escalona. Sector centre.

o Localitzades en el Magre-Barranc de Benimodo. Sector Nord.

o Localitzades en La Muela-Reconque-Manxa Oriental-Baix Cabriol.

3.4.3.1. El paper del clima.

Les pluges que provoquen inundacions són fenòmens convectius anomenats

popularment “gota freda” que necessiten un embossament d’aire molt fred en altura i

una situació de vents de Llevant que alimente amb aire humit els nuclis on es forma la

pluja. Ambdós mecanismes són necessaris i al litoral mediterrani aqu

si

més, l’orografia també té mol

o

fenomen no rebassa les muntanyes que separen València de l’altiplà interior, per això

mai s’ha conegut a la conca alta del Xúquer i del Cabriol; els nuclis de pluja poden

arribar a tindre gran intensitat quan hi ha un estancament en un indret determinat,

però la seua extensió no sol superar els 1.000 km2; aquest tamany i la localització

costera fa créixer el baix Magre, l’Albaida o el riu Sellent.

Si el fenomen acumula més energia pot

a

abastant superfícies molt majors, con l’any 1982, on la conca de recollida d’aigua fou

de 5.000 km2.

Aquestos fenòmens es poden descriure cada vegada millor però no es poden

previndre, es pot saber que estem en una situació d’emergèn

p

curta dificulten el càlcul dels cabals d’avinguda i els temps de concentració. La situació

és diferent si el nucli de pluja es dona dalt d’una zona regulada per una pressa o baix.

El catedràtic d’hidràuli

o Localitzades en l’Albaida-Cànyoles. Sector sud.

o Localitzades en el Sellent-Xúqu


288

xtensió mitjana i localitzades en la conca baixa, les

arreres són provocades per pluges intenses que superen la barrera muntanyosa de

briol i la Canal de Navarrés

resenten materials impermeables i estan fortament desforestades, la qual cosa

fluència de la morfologia de La Ribera.

gim

atural i han reduït, però no eliminat, el risc d’avingudes catastròfiques. Les obres de

l’autop ms de la carretera N-332,

obstacu ó del riu és,

predom ades en direcció

Nord-S

Les tres primeres solen ser d’e

d

l’altiplà.

L’àmbit actual de les inundacions és la confluència del Xúquer amb L’Albaida, el

Sellent, el Magre i alguns barrancs laterals (Barxeta, Murta, casella,...), que coincideix

amb les conques no regulades pels embassaments.

Una característica fonamental de la conca del Xúquer, que incideix en el risc

d’inundació, és la gran capacitat d’infiltració i permeabilitat del seus materials litològics.

Açò fa que pluges inferiors als 50 mm dia no produeixen escorrentia, en ocasions

pluges de 200 mm sols han provocat una escorrentia del 15 %. En canvi, una vegada

se supera aquesta capacitat, l’aigua ja no pot ser absorbida i tota ella va cap avall;

encara més els fondos de les valls d’Aiora, el baix Ca

p

accentua la seua torrencialitat.

3.4.3.2. La in

Si s’entenen les planes d’inundació, tals com la Ribera, similars a superfícies d’escassa

pendent, però formades per diversos subconjunts geomorfològics, entendrem que en

les avingudes el comportament de l’aigua siga molt dinàmic. Sobretot en la nostra

plana on l’acció de l’home a través de l’agricultura, els assentaments, les xarxes de

comunicacions es combinen per ampliar les peculiaritats de les avingudes.

Les obres de regulació dels embassaments han modificat el comportament en rè

n

ista AP-7, les vies del ferrocarril i alguns tra

litzen la lliure circulació de l’aigua. Cal recordar que la direcci

inantment, Oest-Est mentre que les infraestructures estan situ

ud.


289

Imatge 3-XII: Tram de l’Autopista de peatge AP-7 pel terme d’Algemesí, entre els camps de

tarongers.

Imatge 3-XIII: Pas de les vies del ferrocarril pel terme d’Algemesí, entre els camps de

rongers. ta


290

La Ribera, no obstant, presenta peculiaritats pròpies pel que fa a les característiques

de planura litoral. Així, cal destacar dues zones: la primera, la Ribera Baixa, molt

homogènia, és una autèntica plana d’inundació. El llit del Xúquer ha definit ací un perfil

convex, uns metres per dalt de les terres, que ha fet necessària la defensa de les

terres amb les “motes” de contenció.

La segona, la Ribera Alta, està molt condicionada per la confluència entre el riu Magre i

els vessants de La Murta. Els dos cons de dejecció, el del Magre i el de la serra, forcen

al Xúquer a canviar el perfil convex, i queda transformat en còncau. Aquest punt és

conflictiu, és un autèntic estrangulament i està agreujat per la presència de l’autopista

AP-7 que no va considerar la complexitat de la circulació de les aigües en aquest tram.

Més amunt, a la zona entre Alzira i Alberic, els rius Xúquer i Magre tenen perfils

convexos, i el seu nivell va per dalt de les terres d’inundació, de manera que apareix el

riu Verd en el punt de contacte dels dos perfils; açò fa que, durant les crescud

es crescudes.

Per últim, en la zona entre Alcàntera i Alberic el perfil del riu és pla o està encaixonat i

les terres inundables queden adossades al riu.

Igual que el Magre, l’Albaida i el Sellent també presenten cons al·luvials que

obstrueixen el llit principal del Xúquer complicant el desbordament de les aigües en les

avingudes. Cal recordar que les dues conques, amplament desforestades, aporten gran

quantitat de materials d’arrossegament; aquesta zona és la més dinàmica de tota la

Ribera Alta. Com a exemple, cal recordar que tant el Sellent com l’Albaida han canviat

en diverses ocasions el seu llit dins del ventalls de sediments.

Ja que es parla d’arrossegament de sediments, en les avingudes, la força de l’aigua

permet el transport de quantitats molt més grans de materials. Aquest, ha sigut

l’origen de la Ribera, fins el punt que ha crescut a raó de 40 cm per segle; tot i això,

en l’actualitat, el transport de sediments és un greu problema que agreuja els danys de

ar, es manifesta en moltes tones de materials que queden sedimentats al

es, les

aigües remunten pel riu Verd, actuant com a un autèntic embassament de laminació

del pic de l

les inundacions. La suma de conques superiors desforestades i materials tous, fàcils

d’arrosseg


291

ana de laminació ja que rebaixa la punta de l’hidrograma de

torn al Xúquer i, en el dret, cap a Carcaixent on es troba el barranc de Barxeta que

és avall, en Alzira, el dic té un efecte defensiu important, però estrangula el barranc

l’autopista AP-7.

fons dels pantans, omplint-los i reduint la seua capacitat de laminació de les

avingudes, que és la seua principal funció.

3.4.3.3. Aspectes hidràulics.

Les diverses actuacions realitzades en els anys passats, després de la pantanada de

l’any 1982, han millorat molt el risc d’inundació de la major part de la Ribera. Si es

compara la situació actual considerant una avinguda com la de l’any 1982 en una

estació de referència, trobem que ara passarien 2.200 m3/seg mentre que l’any 1982

passaren 6.000 m3/seg.

No obstant això, encara queden zones de desbordament importants. Per exemple, per

a un cabal de 2.300 m3/seg, el riu té un llit insuficient en els primers quilòmetres

d’entrada a la plana; açò provoca desbordaments, en el marge esquerre, cap al riu

Verd que actua com a pl

re

suma el seu cabal i produeix importants calats.

M

de la Casella a l’alçada del Pont dels soldats, en la carretera Carcaixent-Alzira.

En l’actual situació, les inundacions en els principals nuclis habitats de la comarca

(Alberic, Carcaixent, Alzira i Algemesí) són molt reduïdes, però encara es produeixen

important afeccions a terres agrícoles molt importants en la plana d’inundació del riu

Verd i en el ramal d’inundació cap a Tavernes, en passar el riu

Actualment, existeix encara un risc important d’inundació degut a les conques

secundàries com ho són els barrancs de Barxeta, els Prínceps, La Casella, etc..., que en

entrar a les ciutats de Carcaixent i Alzira de la muntanya a la plana, troben dificultat en

arribar al Xúquer per diverses obres d’infraestructura. La situació és encara més

complicada si es sumen els desbordaments de riu i barrancs.


292

3.4.3.4. Els Plans de Prevenció dels riscos generals d’inundació. Les seues intervencions previstes i la reducció del risc.

a memòria recent de la desastrosa pantanada d’octubre de 1982, on a una

n una sèrie d’errors humans i de nefasta planificació

el territori, que agreujaren en gran manera els efectes de les pluges torrencials,

es s’iniciaren diversos treballs tècnics que es completaren amb

nes modèliques jornades de participació ciutadana celebrades a Alzira els dies 29 i 30

legal i les diverses administracions que

euen implicar-se en la seua implantació.

s, sols

ueden uns 8.000 km2 responsables de les crescudes, dels quals uns 4.100 km2 no

és recomanable realitzar

oves intervencions per augmentar la seguretat d’aquestes zones.

L

climatologia excepcional es sumare

d

dugué a les institucions públiques valencianes, entre elles la Mancomunitat de la Ribera

Alta, a exigir la redacció d’un Pla d’Avingudes del Xúquer, amb la necessària

fonamentació tècnica i la adequada participació de la població afectada.

Fruit d’aquestes exigènci

u

de març de 1999 on, després d’un intercanvi d’informació i debat, es realitzaren

diverses aportacions que foren recollides i incorporades als documents tècnics.

El fruit és el PLA GLOBAL FRONT A LES INUNDACIONS EN LA RIBERA DEL XÚQUER,

que recull tant la caracterització de la situació actual com les actuacions proposades,

estructurals i no estructurals, així com el marc

d

A continuació es resumeixen els apartats més interessants del Pla.

Caracterització de la situació actual.

De la conca vessant del riu Xúquer, uns 21,600 km2, i després de les actuacions

realitzades amb les noves presses de Bellús i Escalona i la reconstruïda de Tou

q

estan regulats per les presses de Tous i Escalona. Donat que aquelles presses foren

construïdes per a regular les avingudes de la part alta de la conca, queda per regular

la part baixa amb els rius Magre, Sellent i Albaida (parcialment regulada per Bellús).

Donat que encara existeix un risc considerable per a un conjunt de grans ciutats de la

Ribera amb una elevada població i densa activitat econòmica,

n


293

Objectius del Pla Global front a les inundacions en la Ribera del Xúquer.

’objectiu general és aconseguir uns llindars de protecció estructural de 25-50 anys

er tal de dur a terme aquestes actuacions es proposen quatre PROGRAMES:

o Programa de condicionament de llits: aquest programa recull intervencions

i l’AP-7, així com

intervencions en nombrosos barrancs d’Alzira i Carcaixent que inclouen

de la xarxa de drenatge, mesures

complementàries i restauració paisatgística de les riberes.

L

com a període de retorn per al cabal que es considera que produeix una inundació per

a zones agrícoles i, de 100-250 anys per al període de retorn del cabals que causen

danys per a zones urbanes, plantejant accions no estructurals per a cabals superiors al

determinats.

Actuacions estructurals proposades.

Les principals actuacions estructurals proposades tenen un doble objectiu: reduir els

cabals generats mitjançant presses de laminació en els rius Sellent, Cànyoles i Magre i

rebaixar el nivells del llit del riu condicionant el tram entre Alzira i l’autopista AP-7.

P

o Programa d’estructures de laminació: construcció de les presses citades així

com estudis hidrològics i d’explotació de les presses.

com els condicionaments del Xúquer entre Carcaixent

condicionament i neteja, millora

o Programa de restauració hidrològica-forestal: de gran importància per reduir

els cabals generats en les conques vessants del Xúquer.

o Programa de millora de drenatge de les vies de comunicació: inclou la

modificació de ponts i la realització de xicotetes obres que milloren la circulació

de l’aigua, així com la seua conservació operativa per evitar les obturacions.


294

Accions no estructurals.

Aquestes actuacions tenen gran interès ja que tenen com objecte previndre l’efecte de

les inundacions i reduir els danys o l’impacte sobre la vida dels ciutadans; són un

complement de les estructurals i tenen un cost econòmic molt inferior. No obstant això,

la seu aplicació requereix de la coordinació entre les distintes administracions

implicades.

3.4.4. RISC D’INCENDIS FORESTALS.

que

ome ha utilitzat per a nombroses tasques agrícoles, ramaderes o forestals: cremes de

Quan e

incendi vegetació que cobreix els

rrenys forestals s'origina el que s’anomena un incendi forestal que, si troba unes

condici

greus d

econòm

les mu

er tal d’evitar aquestes pèrdues, es fa necessari establir una sèrie de mesures de

preven

conèixe el seu comportament.

renent com a base aquestos coneixements es poden desenvolupar les accions

adequa

El foc, a més de ser un factor natural que ha condicionat l'existència i distribució dels

boscos en el transcurs de milers d'anys, pot considerar-se com una ferramenta

'h

pastures, eliminació de restes de talles o podes, etc.

s produeix un foc que no és controlat per l'home té lloc el que s'entén per

. En el cas que aquest foc no controlat afecte la

te

ons apropiades per a la seua expansió pot recórrer extenses superfícies produint

anys a la vegetació, a la fauna i al sòl i causar importants pèrdues ecològiques,

iques i socials donat els múltiples beneficis, tant directes com indirectes, que

ntanyes presten a la societat.

P

ció i lluita contra els incendis forestals per a l'aplicació dels quals és necessari

r el fenomen del foc així com els factors que determinen

P

des.


295

Algemesí.

gut objecte de diverses actuacions de manteniment i millora per tal

’assegurar la seua conservació. El risc d’incendis forestals a Algemesí és, per tant,

quasi inexistent, degut que la única zona amb perill és tractada amb esmerada cura.

Risc potencial d’incendi a

El terme d’Algemesí sols compta amb terreny forestal a la zona de La Xopera

conformada per la desembocadura del riu Magre en el Xúquer que origina un bosc de

ribera a un costat i una zona recreativa a l’altre. Degut que es tracta del lloc d’esplai

natural d’Algemesí més estimat pels algemesinencs i pulmó verd de la ciutat, aquest

espai ha si

d

Imatge 3-XIV: Vista panoràmica del bosc de ribera que constitueix el riu Magre en la seua

desembocadura al Xúquer, al paratge natural de La Xopera.

No obstant això, cal entendre la prevenció com una ferramenta que permeta crear les

condicions idònies per tal d’impedir l’inici de l'incendi i dificultar la seua propagació,

sense oblidar mesures que faciliten la seua ràpida detecció i contribueixen a disminuir

ls danys produïts pels incendis. e


296

unicipi d’Algemesí.

Superfície afectada Superfície afectada Superfície total

Taula 3-XXIII: Incendis que han afectat el m

Núm. d'incendis arbrada (Ha) rasa (Ha) afectada (Ha)

1990 0 0 0 0

1991 0 0 0 0

1992 0 0 0 0

1993 0 0 0 0

1994 3 0 1,6 1,6

1995 1 0,1 0 0,1

1996 0 0 0 0

1997 0 0 0 0

2000 5 0 3,7 3,7

2001 0 0 0 0

2002 0 0 0 0

2003 1 0 0,25 0,25

2004 2 0 0,29 0,29

Fon: Institut Valencià d’Estadística (IVE)


297

4. BIBLIOGRAFIA.

cia de dad Valencia s I, II y III; Ed. Levante-EM

tament Carcaixent, 1 7; Auditoria mediambiental de l’activitat ustrial i sidencial de Carcaixent

nar, S.; 91; Atlas de la Gestión del medio ambiente en la Comunidad enciana . Conselleria de M Ambient (Generalitat Valenciana)

lín, C. 1998. El sòl com a recurs natural a la Comunitat Valenciana. de Divulgació Tècni a, Col·lecció territori nº 8. Conselleria dÓbres

iques, Urbanisme i Transport a.

o . et. als. 1997. Lo ibéricos eta. Barcelona,

astell Llàcer, Vicent; 1999; El paisatge agrari d'Algemesí; Ed. Saó. Col·lecció lgadins.

Costa, M.1986. La vegetació al País Valencià. Secretariat de Publicacions. Universitat de València. València

Diputació de Barcelona, Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat, Sistema Municipal d’Indicadors per a la Sostenibilitat http://www.diba.es/xarxasost/cat/sist.asp

Agen Medio Ambiente; 1990; La naturaleza de la Comuni na,tomo V

Ajun de 99ind re

Alme 19Val ; Ed edi

AntoPublicacionsPúbl

cs. Valènci

Blanco Castr , E s bosques . Plan

CA

Domingo i Borràs, Josep – Antoni, 2003. Aigua i paisatges. Ed. Ajuntament d’Algemesí Estrela, T. Jiménes, A. 1999. Aspectos hidráulicos de las inundaciones en la Ribera del Júcar. En Jornades Tècniques: Estratègies dáctuació en la zona inundable de la Ribera del Xúquer. Alzira.

Gil Olcina, A. 1991. Los ríos. En Atlas Temático de la Comunidad Valenciana. Tomo I. Edita Levante-EMV. València.


298

Gómez-Orea, D.; 1994; Ordmedio físico; Serie: Ingen

enación del territorio. Una aproximación desde el iería Geoambiental; Coed. Editorial Agrícola Española-

to Tecnológico GeoMinero de España

e.infocentre.gva.es) aguna, E. et. als. 1998. Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad

aguna, E. 1997. De la teoria a la pràctica. Láplicació dels coneixements

c

ies d’actuació en la zona inundable de la Ribera del Xúquer. Alzira.

Matarredona , E. Santos, Mª J. 1991.Climatología analítica. En Atlas Temático de la omunidad Valenciana. Tomo I. Edita Levante-EMV. València.

atarredona, R. Pérez, A. Sanchis, E.J. 1989. Los ríos valencianos y su régimen,

la Ribera

Institu Instituto Valenciano de Estadística; 1998; Datos básicos de la Comunidad Valenciana; página Web (http://iv

LValenciana. Generalitat Valenciana. València,

Lsobre la conservació en la gestió de la biodiversitat. En Conèixer per a onservar. Universitat dÉstiu. Gandia.

Marco Segura, J.B. 1999. Análisis hidrológico y sus implicaciones en la planificación de una defensa integral frente a las inundaciones de la Ribera del Júcar. En Jornades Tècniques: Estratèg

C

Men Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana. Tomo II. Edita Levante-EMV. València

Mateo, G. Crespo, M. B. 1998. Manual para la determinación de la floravalenciana. Monografías de flora Montibérica nº 3. Alacant-Valencia,

Mateu Bellés, J.F. 1999. Análisis geomorfológico de . En Jornades Tècniques: Estratègies d’actuació en la zona inundable de la Ribera del Xúquer. Alzira.

Mateu Bellés, J.F. 1980. El llano de inundación del Xúquer (País Valenciano): Geometría y repercusiones morfológicas y paisajísticas. Cuadernos de geografia, nº 27, pp. 121-142. València.


299

M ía de Estado de Aguas y Costas. Dirección

eneral de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas. Madrid.

inisterio de Medio Ambiente. 1999. Plan Global frente a inundaciones en la

C del Júcar.

MOPT (diversos autors); 1993; Guía para la elaboración de estudios para el co; Ed. Secretaria de Estado para las Políticas del Agua y el Medio

R

Rodriguez, C. 1995. La fauna de la Ribera. Germania Serveis Gràfics. Alzira.

y temporal. Diputació Provincial de València. València.

Berlin. D-7000 Stuttgart.

ogía y Producción de los Vegetales Área de Edafología

inisterio de Medio Ambiente. 1997. Situación actual y posibilidades deaprovechamiento del río Júcar. SecretarG

MRibera del Júcar: líneas de actuación. Dirección General de Obras Hidráulicas y alidad de las Aguas, Confederación Hidrogáfica

Ministerio de Medio Ambiente. 2000. PHN. Análisis ambientales. Madrid.

medio físiAmbiente-MOPT

amiro, E. 2000. La Ribera: imatge i territori. Edita Mancomunitat de la ribera Alta.

Rivas-Martínez, S.1987. Memoria del mapa de series de vegetación de España (1:400.000). ICONA. Madrid

Sanchís, E.J. 1992. Estudio de la contaminación por nitratos de las aguas subterraneas de la província de Valencia. Origen, balance y evolución espacial

Stübing, G. Peris, J.B. Costa, M..1989. Los matorrales seriales termófilos valencianos En: Phytoeconologia 17 Gebrüder Borntraeger, D-1000

Clasificación de Suelos según la FAO. Universidad de Extremadura.

Departamento de Biol

y Química Agrícola.

http://www.unex.es/edafo/FAO/Fluvisol.htm

VV AA. 1991; La Comunitat valenciana en l’Europa Unida: Nivell de Vida, Medi Ambient I Ordenació del Territori; Ed. Generalitat Valenciana VV AA. 1986; Mapa geocientífico de la provincia de Valencia; Ed. Diputació Provincial de València


300

Agencia de Medio Ambiente; 1990; La naturaleza de la Comunidad Valenciana, tomos I, II y III; Ed. Levante-EMV

Aindujuntament de Carcaixent, 1997; Auditoria mediambiental de l’activitat

n

biente en la Comunidad ; Ed. Conselleria de Medi Ambient (Generalitat Valenciana)

ntolín, C. 1998. El sòl com a recurs natural a la Comunitat Valenciana.

ó

Costa, M.1986. La vegetació al País Valencià. Secretariat de Publicacions. niversitat de València. València

D tenibilitat, Sistema Municipal d’Indicadors per a la Sostenibilitat ttp://www.diba.es/xarxasost/cat/sist.asp

strial i residencial de Carcaixe t

Almenar, S.; 1991; Atlas de la Gestión del medio amValenciana

APublicacions de Divulgació Tècnica, Col·lecció territori nº 8. Conselleria dÓbres Públiques, Urbanisme i Transports. València.

Blanco Castro, E. et. als. 1997. Los bosques ibéricos. Planeta. Barcelona,

astell Llàcer, Vicent; 1999; El paisatge agrari d'Algemesí; Ed. Saó. Col·lecciC

Algadins.

U

iputació de Barcelona, Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sos

h

omingo i Borràs, Josep – Antoni, 2003. Aigua i paisatges. Ed. Ajuntament d’AlgemesíD

strela, T. Jiménes, A. 1999. Aspectos hidráulicos de las inundaciones en la

ió en la zona i

il Olcina, A. 1991. Los ríos. En Atlas Temático de la Comunidad Valenciana. Tomo I. dita Levante-EMV. València.

ómez-Orea, D.; 1994; Ordenación del territorio. Una aproximación desde el

eoMinero de España

ERibera del Júcar. En Jornades Técniques: Estratègies dáctuacnundable de la Ribera del Xúquer. Alzira.

GE

Gmedio físico; Serie: Ingeniería Geoambiental; Coed. Editorial Agrícola Española-Instituto Tecnológico G


301

Ramiro, E. Bueno, E. 1991. Passejant pel terme. Llibret informatiu publicat per la

Regidoria d’Agricultura. Algemesí.

Bueno i Biosca, E. Ferragud i Yacer, R. Ramiro i Roca, E. 2000. La llacuna del samaruc. Llibret informatiu de materials per a la visita de la llacuna publicat per la Regidoria de Medi Ambient. Algemesí.

A ullet informatiu publicat per la Regidoria de Turisme.

ttp://www.algemesi.net/Default.asp?DocID=1023

juntament d’Algemesí. El plaer d’un passeig pels seus carrers. F

Fernández Tienda, L. 2004. Pla General d’Ordenació Urbana. PGOU provisional En Pàgina Oficial de l’Ajuntament d’Algemesí

h

rdeig Fos, E. 1987. Pla General d’Ordenació Urbana. PGOU vigent En Pàgina

ttp://www.algemesi.net/SiteResources/data/MediaArchive/archivos/PGOU/PGOU%201

OOficial de l’Ajuntament d’Algemesí

h987.pdf

Fernández Tienda. L. 2005. Pla General d’Ordenació Urbana d’Algemesí. Estudi

rchive/archivos/PGOU/estudi_pais

de Paisatge. En Pàgina Oficial de l’Ajuntament d’Algemesí

ata/MediaAhttp://www.algemesi.net/SiteResources/datge/EP.pdf

http://www.diba.es/xarxasost/cat/sist.asp

http://www.diba.es/xarxasost/cat/sist.asp

Documents

AGENDA 21 LOCAL ALGEMESÍ · 2016-09-19 · AGENDA 21 LOCAL ALGEMESÍ. DOCUMENT DE DESCRIPCIÓ 3.1.1.2 Qualificació del sòl 3.1.1.3 Sòl no Urbanitzable 3.2. FLUXOS D’AIGUA, ATMOSFÈRIC