Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 — Badalona — Tel. 933 891 659 — Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona — badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30 Diumenges i festes:

9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30, 19’00 i 20’30 (castellà) Confessions: abans de les eucaristies

2 La Presentació del Senyor. Dia de la Vida Consagrada

Benedicció de les candeles a totes les misses.

5 Santa Àgata, verge i màrtir

6 Diumenge V de durant l’any

10 Santa Escolàstica, verge

13 Diumenge VI de durant l’any

Campanya contra la Fam

14 Sant Ciril, monjo, i Sant Metodi, bisbe, patrons d’Europa

20 Diumenge VII de durant l’any

22 La Càtedra de Sant Pere, apòstol

23 Sant Policarp, bisbe i màrtir

26 19 h.: Celebració del sagrament de la Confirmació

27 Diumenge VIII de durant l’any 28 A les 21,30 h., Xerrada del cicle sobre santa Teresa

AGENDA FEBRER 2011 l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Febrer 2011 — Número 204

Laics carmelites

En la carta que ha en-viat a tots els religiosos i membres del Carmel Se-glar, el prepòsit general de l’Orde, Saverio Cannistrà, proposa reflexionar sobre la importància dels laics en el món actual. La carta afirma la ne-

cessitat de “reconèixer el paper dels nostres laics compromesos amb l’Orde en el desenvolupament de les nostres presències”. I continua dient que aquests laics són quelcom més que persones associades identificades amb un convent o una parròquia perquè han assumit un compromís amb l’Orde i la seva espiritualitat. Afegeix que la relació que hi ha entre els laics i els frares és una gràcia i una responsabilitat. La responsabilitat “d’una formació adequada com a membres madurs de l’Església i de l’Orde” i de la “disponibilitat dels seglars en la planificació de la missió de les províncies”, però sobretot la gràcia que suposa “l’enriquiment mu-tu de la vocació que viu cadascú”. El pare general acaba dient: “La relació espiritual que hi ha entre frares, monges de clausura i els carmelites seglars de l’Orde és una font de gran riquesa per a cada u de nosaltres com a indi-vidus i com a Orde. És també una font de gràcia i de dinamisme per l’Església que servim i pel món que necessita entrar en el co-neixement de la presència de Déu”.

Convocat el Consell Pastoral Plenari A la darrera reunió del Consell Pastoral, entre altres temes d’interès per a la comunitat, es va decidir convocar el Consell Plenari per al dia 7 de febrer a les 8 de la tarda. Davant la proximitat del Capítol Provincial que s’ha de reunir la propera Pasqua, l’Orde ens convida a reflexionar i a fer propostes sobre les següents qüestions:

Com ens imaginem el futur?

Quines propostes tenim?

En quins projectes us podeu implicar?

Notícies breus...

- Aquests dies s’està procedint a la restauració del santcrist que hi ha a l’ent-rada de l’església el qual es trobava molt malmès. La imatge, d’autor que desconeixem, és una talla de fusta que va substituir la que ja hi havia i va desaparèixer l’any 1936. - El dia 26 de febrer, un petit grup de joves de la comunitat rebrà el sagra-ment de la confirmació de mans del bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Sebastià Taltavull. - El curs de formació continua a final de mes. El dia 28 de febrer tindrem amb nosaltres la carmelita descalça Gema Juan, del monestir de Puçol (València), la qual ens parlarà de “Les tres primeres peticions del Parenostre”.

EN VEU ALTA, G.T. Sala del Carme

de la nostra comunitat, presenta

EL SOLDAT FANFARRÓ (Miles gloroiosus)

una divertida versió de l’obra còmica de Plaute

Dissabtes 5 i 12 de febrer, a les 21,30h. i

Diumenges 6 i 13 de febrer , a les 19,00 h.

Podeu demanar les vostres invitacions a la porteria

La sortida comunitària d’aquest curs es farà els dies 12 i 13 de

març i es centrarà en el santuari del Miracle, un indret de notables va-

lors religiosos i artístics.

Com és habitual, els infants

de l’esplai Cra-Crac sortiran

el dissabte i s’instal·laran a

una casa de colònies propera

al santuari. La resta de l’-

expedició ho farà el diumen-

ge. Ben aviat se’n concreta-

ran tots els detalls.

Reserveu aquestes da-

tes per gaudir de la gran jornada festiva de la nostra comunitat. Us hi

esperem a tos, adults, joves i infants!

Les obres del campanar sembla que han entrat a la fase final i que en unes setmanes estaran acabades. Tal com es va acordar, les col·lectes dels primers diumenges de cada mes es destinen a sufragar-ne el cost. Per altra banda, s’està estudiant quines actuacions caldrà fer a la pista del pati tota vegada que està molt malmesa i necessita una reparació a fons. Aquest és el número de compte de “La Caixa” on es poden fer dona-tius per ajudar a pagar l’elevat cost de les obres:

2100.3030.34.22.00300081 Amb la col·lecta del dia 12 de desembre es van recollir 808 euros i amb la del 2 de gener, 417 euros, els quals sumats a diversos dona-tius ingressats al compte sumen 10.609 euros. Recordem que el pres-supost ratlla els 80.000 euros.

Campanar: fase final

Sortida de la comunitat 2011

Santuari del Miracle (Solsonès)

ho diuen per dir el que diu tothom, però no pas per fer-ho, que no estaria bé, germanes. Mireu que el bon Jesús sembla ací ambaixador nostre i que ha volgut intervenir entre nosaltres i el seu Pare, i ben a costa seva, i no seria raonable que deixéssim de fer veritat el que ofereix per nosaltres, si no, no ho diguem. (...) 6.- Vull, doncs, avisar-vos i recordar-vos què és la seva volun-tat. No tingueu por que sigui dar-vos riqueses, delectances, honres o res d’ací; no us estima pas tan poc, mentre que apre-ua molt el que li doneu i us ho vol pagar bé, puix que àdhuc en vida us dóna el seu regne. ¿Voleu veure com es comporta amb els qui li diuen això de veritat? Demaneu-ho al seu Fill gloriós, que li ho va dir en l’oració de l’Hort1. Com que ho va dir amb determinació i amb tota la voluntat, podeu veure si l’acomplí bé en Ell pels treballs i pels dolors, per les injúries i les persecuci-ons que li donà fins a acabar morint en creu. 7.- Veient en això, filles, què va donar a qui estimava més que a cap altre, comprendreu quina és la seva voluntat. De manera que aquests són els seus dons al món. Ens en dóna segons l’amor que ens té: més, als qui més estima i menys, als qui menys, i també conforme a l’ànim que veu en cadascú i a l’amor que té a Sa Majestat. Veu que qui l’estima molt pot patir molt per Ell, i poc qui no l’estima gaire. Estic segura que l’amor és la mesura de la capacitat de dur creus grosses o petites. Per tant, germanes, si en teniu, d’amor, procureu que les paraules que adreceu a un Senyor tan gran no siguin de compliment, ans esforceu-vos a sofrir el que Ell vulgui; perquè donar la vo-luntat de manera diferent és com ensenyar la joia, anar-la a oferir i pregar que us l’acceptin i, quan allarguen la mà per prendre-la, tornar-vos-la a guardar ben bé. Notes: (1) Mateu 26,39

Oferim un nou tast del “Camí de Perfecció” de santa Teresa de Jesús, el qual centra les Trobades de Formació d’enguany com a camí de preparació de la celebració festiva del cinc-cents aniversari del naixement de la santa d’Àvila l’any 2015. El text que segueix, que forma part dels capítols 30 al 32 del llibre, serà com-entat a casa nostra a finals del mes de febrero per la germana Gema Juan, del monestir de les descalces de Puçol (València).

CAPÍTOL XXX

DE LA IMPORTÀNCIA D’ENTENDRE EL QUE DEMANEM EN L’ORACIÓ. DE LES PARAULES DEL PATERNÒSTER SANTIFI-CETUR NOMEN TUUM, ADVENIAT REGNUM TUUM. LES APLICA A L’ORACIÓ DE QUIETUD I LA COMENÇA A DECLA-RAR. 1.- Quan hom demana a una persona notable alguna cosa, ¿no tindrà pensat, per eixelebrat que sigui, què i com li ha de dema-nar i per a què ho necessita, de manera que el satisfaci i no li si-gui malagradós, especialment si és cosa assenyalada com les que el bon Jesús ens ensenya a suplicar? Senyor, ¿no ho haurí-eu pogut acabar amb una sola paraula i dir “doneu-nos, Pare, el que ens convé”, ja que no en calien més a tan bon entenedor? Això em sembla digne de remarcar. 2.- Oh Saviesa eterna! Cert que bastava entre Vós i el Pare, i així ho vau demanar a l’Hort: manifestàreu el vostre desig i el vostre temor tot abandonant-vos a la seva voluntat1. Tanmateix ja sa-beu que no hi estem tan rendits com Vós, i que havíem de dema-nar coses assenyalades perquè ens paréssim a mirar si ens es-tan bé i les demanéssim, i si no, no. Perquè, tal com som, si no ens donen el que volem, amb aquest nostre lliure albir, qui sap si no refusaríem el que el Senyor ens donés; perquè, baldament sigui el millor, pensem que no serem mai rics si no ens veiem de seguida amb els diners a la mà. (...)

4.- Vol, doncs, el bon Jesús que diguem les paraules amb què demanem que ens vingui aquest regne: “sigui santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre regne”. Mireu quina saviesa tan gran la del nostre Mestre! Aquí considero què desitgem dema-nant-lo, que és bo que ho entenguem. El Senyor va veure que si no ens proveïa ací del seu regne, amb el nostre migrat poder no podríem santificar, ni alabar, ni enaltir, ni glorificar com convenia el sant nom del Pare etern, i per això va posar una petició al cos-tat l’altra. Us vull dir el que penso, perquè entenguem què dema-nem i com ens interessa d’importunar-lo per aquest motiu i de fer tot el que puguem per agradar a qui ens ho ha de concedir. Si no us plau, feu-hi altres consideracions, que el nostre Mestre ja ens dóna llicència, mentre ens subjectem en tot al que l’Es-glésia ens ensenya, com ara mateix ho faig. 5.- Jo diria que un dels béns més grans que hi ha al regne del cel és que els benaurats ja no han de tenir cura de res de la ter-ra, sinó que tenen assossec i glòria en ells mateixos, alegria que s’alegrin tots, pau perpètua i satisfacció gran, que els prové de veure que tothom santifica i lloa el Senyor i beneeix el seu nom i ningú no l’ofèn. Tots l’estimen i l’ànima no s’ocupa sinó d’estimar-lo, i no pot deixar de fer-ho, perquè el coneix. Si ara el cone-guéssim, també l’estimaríem d’igual manera ací a la terra, mal-grat que no amb la mateixa perfecció i estabilitat, però sí molt diferentment de com l’estimem. (...)

Notes: (1) Mateu 26,39

CAPÍTOL XXXII

DE LES PARAULES DEL PATERNÒSTER FIAT VOLUNTAS TUA SICUT IN COELO ET IN TERRA, I DEL MOLT QUE FA QUI LES DIU AMB TOTA DETERMINACIÓ I DE COM EL SE-NYOR LI HO PAGA BÉ.

1.- Ara que el nostre bon Mestre ha demanat per a nosaltres una cosa de tant valor que enclou totes les que ací podem de-sitjar i que ens ha ensenyat a demanar-la, i que ens ha conce-dit una mercè tan gran com la de fer-nos germans seus, mirem què vol que li donem, al seu Pare, què li ofereix per nosaltres i què ens demana; perquè és just que li fem algun servei per aquestes mercès tan grans. Oh bon Jesús, així com demaneu molt per a nosaltres, tampoc no doneu poc de part nostra! Dei-xem de banda que això és no res en comparació del que de-vem i per a un Senyor tan gran; però cert, també, Senyor meu, que ens deixeu ben bé sense res i que donem tant com ens es possible, si ho donem – remarco - tal com ho diem. 2.- “Faci’s la vostra voluntat, així a la terra, com es fa al cel”. Féreu bé, bon Mestre nostre, de demanar la petició precedent perquè puguem complir el que a nom nostre doneu, que si no fos així, em sembla certament impossible. Però si el vostre Pa-re ens dóna ací el seu regne, com li demaneu, sé que us farem quedar bé donant el que oferiu per nosaltres; ja que, si primer la terra esdevé cel, serà possible que es faci en mi la vostra vo-luntat; en canvi, sense això, Senyor, i en una terra tan roïna i tan eixorca com la meva, no sé com fóra possible. Molt, molt oferiu. 3.- Quan penso això, em fan gràcia les persones que no gosen demanar treballs al Senyor perquè temen que els en donarà tot seguit. No parlo de les que deixen de demanar-ho per humilitat, perquè els sembla que no els podrien sofrir, si bé considero que qui els dóna amor perquè demanen aquest mitjà tan aspre per a demostrar el que elles li tenen, també els en donarà per a sofrir aquells treballs. Voldria preguntar als qui no els demanen per por que els els concediran de seguida què diuen quan su-pliquen al Senyor que acompleixi en ells la seva voluntat, o si