Cinquè

AI ! LA LECTURA

Penseu que els personatges dels llibres els agrada ser bons i triomfar i els personatges

dolents ser dolents i acabar amb un ull de vellut o a la presó? Doncs bé, ara us explicaré

què em va passar; em van convidar a una simple reunió i va ser un horror: la revolta de la

lectura.

Tot va començar un matí d’estiu mentre esmorzava els meus cereals de xocolata. El

carter va trucar la porta. Vaig anar a obrir-lo com de costum, però no va venir amb la cara

d’endormiscat que feia sempre, se’l veia una mica nerviós, inquiet i neguitós, i em va

preguntar:

- Ramon, (en Ramon sóc jo, un nen molt eixerit, responsable i agraït que passo hores i

hores llegint) tens algun amic en alguna part del món que no sàpiga com enviar un sobre

de Correus?- em va dir mentre remenava la vella cartera.

Sense esperar que jo respongués va continuar:

- És que m’han enviat això.

I de la cartera va treure un minúscul tros de paper i va seguir parlant:

-Mira, una carta. Però quina carta! Hem hagut d’agafar una lupa per veure què posava:

Ramon Puigmal Mastor. Carrer Avinguda Josep Salvador, 17.

Allò no lligava, jo no tenia cap “amiguet” en alguna part del món.

-Entenc que deu ser meva, aquesta carta. La direcció és correcta. Gràcies per portar-me-

la.

Quan va marxar, ràpidament la vaig obrir i llegir:

Hola Ramon, no ens coneixes però has d’ajudar-nos.

Vine a la plaça Sant Pere de Malta, a les 10 del matí del dissabte 28 de març.

Gràcies.

Allò era ara mateix, només faltaven cinc minuts i la plaça Sant Pere de Malta quedava a

l'altra punta de la ciutat! No sé qui me l'havia enviada, però no dubtava que aquest

Cinquè

"amiguet” necessitava ajuda i no em faria cap mal. Volia i hi havia d’anar. Però com? En

cotxe. A aquesta hora hi ha molt de trànsit i el pròxim metro no sortia fins a les deu en

punt. Així que no hi havia altra opció. Hi aniria corrents. Mentre em rentava la cara, em

vestia a corre-cuita (encara portava el pijama de Catalunya acompanyat d’aquelles

espardenyes tan espectaculars del 1714) i em rentava les dents, em van venir al cap un

mar de preguntes: ens entendrem? Quin serà el seu aspecte? Tindran una veu de refilet?

No vaig tenir temps de pensar gaire res més perquè em vaig posar a córrer en direcció a

la plaça. Aleshores va passar el que ningú volia que passés: el semàfor de vianants es va

posar vermell !! Els mals educats conductors, després de tirar els cigarrets per la finestra

van arrencar i van passar fent un soroll estrepitós. Quan el meu semàfor es va posar verd

vaig travessar com una llebre, les cames em tocaven el cul. Mentre corria carrer avall vaig

mirar el rellotge. Marcava les 9:58. Només quedaven 2 minuts! Vaig accelerar el pas i per

fi a les 10:03 vaig arribar a la plaça.

Allò era molt estrany. No hi havia ningú, tot i que estava a vessar de gent contemplant

l'espai natural. Per seguretat vaig inspeccionar, de puntetes, tots els racons de la plaça.

Quan estava a punt de rendir-me pensant que allò no tenia sentit, vaig escorcollar els

últims matolls i.... Buuum !! De sobte, tot va quedar fosc com si fos negra nit i no tenia ni

els ulls clucs ni dormia. No sabia què passava ni què m’estava passant. Aleshores vaig

notar un pessigolleig dins del meu cos, com si em capbussés i vaig quedar inconscient.

Quan em vaig despertar vaig mirar el rellotge i marcava les 14:31. Quina migdiada que

havia fet! De sobte em vaig trobar envoltat (perdoneu si m'equivoco) pels personatges de

diferents històries i contes: Harry Potter, Darth Vader, Frankenstein, els tres porquets i el

llop... Allò no tenia ni cap ni peus (un vell refrany que l’àvia sempre em deia quan era

petit). Tots aquells personatges d’històries tenien vida. Estava somiant? Em vaig fregar els

ulls una i altra vegada i quan els ulls ja m'estaven fent mal de tant fregar-los vaig haver

d'admetre que eren de veritat i que estava passant.

En Frankenstein semblava el cap de la colla. Tots eren minúsculs. Quan va començar a

parlar no ho va fer amb la veu que m'imaginava, sinó amb una veu tan greu que gairebé

no se l'entenia i feia por. Em va dir:

-Ja ens perdonaràs per haver-te fet aquesta desagradable benvinguda, però és que tenim

uns caçadors en pràctica... De sobte, van sortir dos caçadors vermells com pebrots que

s'estaven morint de vergonya.

Cinquè

-Uns espies t'han estat observant (com a molta altra gent del poble) i hem arribat a la

conclusió que t'havíem d'enviar la carta a tu.

Tot allò, per a mi, continuava sense tenir ni cap ni peus.

-Però per què m'heu convidat ?- vaig demanar educadament

-Primer has de saber que som dins d'un llibre (improvisat, però...) i segon, si entres en

aquesta sala ho entendràs tot.

Em va assenyalar un tros de paret. Va fer petar els dits i miraculosament es va obrir una

porta. Tenia curiositat, volia aclarir el misteri i per això vaig entrar a la sala. No és que

m'aclarís gaire cosa però vaig entendre que hi hauria una reunió i que jo hi assistiria,

doncs hi havia una cadira de dimensions espectaculars (comparades amb les altres). Per

instint em vaig asseure a la cadira. M'anava just a la mida. Potser m'havien mesurat

mentre dormia. Al cap de poc, van començar a entrar molts personatges de contes i es

van asseure. Quan la sala va quedar plena de gom a gom en Frankenstein va parlar:

-Tots sabeu perquè estem aquí (menys en Ramon, és clar) i no és per un motiu gaire

agradable. Ramon, estem aquí reunits pel següent motiu: en Darth Vader i la seva colla

van manifestar que els dolents volen canviar de personalitat, estan cansats d'aguantar les

desgràcies, volen ser bons i, aleshores que els bons siguin dolents. Fa dies que hi donem

voltes, en parlem, discutim, però no ens posem d’acord. I hem pensat que tu ens podries

ajudar.

De cop en Darth Vader el va interrompre:

-Sí, sí! Tot això està molt bé Franki, però no t'emboliquis tant, que .....

PLAF!! PATAPUM! BARRABUM!! AAAAIIIII!! XOP!! PUM!! CATACRAC!!

En un tres i no res, tots els personatges van començar a barallar-se. Immediatament van

sortir dolents de tot arreu que començaren a desembeinar els seus sabres. En

Frankenstein va fer dos xiulets i de totes bandes van sortir pilons d'agents de policia. Allà

hi va haver una batalla brutal. Se sentien crits i corredisses dels que intentaven escapar-

se i el soroll metàl·lic dels sabres en barallar-se amb l’autoritat. Els dolents lluitaven

constantment i amb molta elegància sense cansar-se gens (almenys ho semblava) . Em

vaig quedar de pedra. Això no es veu tots els dies, però si tu hi estàs embolicat... ho tens

clar! (que acabaràs malament ).

Cinquè

Sense pensar-s’ho dues vegades es va treure el llibre de Jules Verne i es va posar a llegir

i la batalla va anar minvant en sentir les expressions d’en Ramon que mentre llegia s’ho

estava passant la mar de bé:

FANTÀSTIC!! INCREÏBLE!! QUE FORT!

QUINA BUFETADA! CORRE, CORRE..!! UI, UI UI...!!!

Els personatges anaven parant en veure que en Ramon ni els feia cas i gaudia tant dels

bons com dels dolents de la lectura.

Quan tots van parar en Ramon els va dir:

A veure nois, una cosa heu de tenir clara. Les coses no totes es poden canviar quan un

vol. Els dolents no podeu canviar de paper. On s’és vist que en Frankestein salvi una

princesa de les urpes d’un drac. El mateix passa amb els bons. Jo no he llegit mai que en

Peter Pan intenti esguerrar els plans i robar el tresor.

Nosaltres quan llegim coneixem les característiques dels personatges i els estimem i

acceptem tal com són. Escollim els llibres per la manera de ser de cada un de vosaltres,

ja sigueu bons o dolents.

Al final tots van admetre que en Ramon tenia raó, que les coses no es poden canviar

d’avui per demà i van veure que en els llibres hi ha d’haver de tot i que els bons lectors

gaudeixen tant dels uns com dels altres.

A partir d'aquesta reunió va començar l'amistat de tots els personatges de la sala, bons i

dolents (menys en les històries, és clar).

Ai ! I me'n descuidava, després van venir en Frankestein i en Peter Pan amb un gran

cartell de dues lletres.

FI