Al voltant del mot explanar, ‘passar d’una llengua a una ... · cançó d’emor feta per mon car honcle, que Déus aga, En Guillem de Masdovellas, en llimoví, he mesa e tornada

Zeitschrift für Katalanistik 32 (2019), 169–197ISSN 0932-2221 · eISSN 2199-7276

Al voltant del mot explanar, ‘passard’una llengua a una altra’

Antoni Mas i Miralles (Alacant)

Summary: In the Middle Ages, the different Romance languages had a large vocabularyto express the idea of ‘transferring from one language into another’, before the verb ‘totranslate’ appeared at the end of the 15th century and overshadowed all the other lexi-cal choices. Apart from this terminology, Catalan also had the verb explanar. In this arti-cle, firstly, we analyse the meaning of this term in Latin and in most languages close toCatalan (Castilian, French, Provenzal, Galician-Portuguese and Italian) to obtain an in-depth understanding of this term and its meaning. Secondly, we offer a list of refer-ences found with the meaning of ‘to translate’; and finally, we focus on its relationshipwith parlar pla in order to understand its possible semantic evolution and be able topropose a dialectal affiliation.Keywords: Lexicology, Latin, Catalan, Romance languages, Western Catalan

Received: 02-08-2017 ∙ Accepted: 05-02-2018

1 Introducció1

En l’edat mitjana el dominic italià Jacobus de Voragine redacta la LlegendaAurea, una de les obres de més ressò en la cultura hagiogràfica occidental isegurament l’obra més llegida en aquella època després de la Bíblia. Mostrade la seua difusió és l’existència de més de mil manuscrits conservats escritsen llatí i d’altres llengües vernacles. Actualment comptem amb cinc manus-crits que contenen la traducció d’aquesta obra a la llengua catalana, més setedicions impreses del segle XVI (Garcia, 2015). De tots aquests manuscritscatalans, només el manuscrit E, conservat a la Biblioteca Reial del SanLorenzo de El Escorial (N-III-5), titulat Flos Sanctorum en cathalà, inclou unpetit prefaci que escriu el copista abans de passar a la reproducció del’obra, i és el següent:

1 Aquest treball s’emmarca dins del projecte d’investigació Edición crítica digital de textos

hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI, referència: FFI2009-11594(subprograma FILO).

170 Antoni Mas i Miralles

En nom de nostre senyor Déus Jhesuchrist, qui féu lo cel e la terra e la mar e totes lescoses qui en él són, e de la benauyrade madona sancta Maria Verge, totstemps mare delseu beneyt car fiyl, comens a esplanar de latí en romanç les vides dels sants pares.

En aquest inici ens crida l’atenció el mot esplanar el significat del qualsembla, en aquest context, ser bastant obvi: passar el text que estava redac-tat en llatí al romanç, en aquest cas al català. Tot i això, ens sorprèn quan, al’hora de consultar aquest mot als diccionaris més rellevants de la llengua,no enregistrem, però, l’accepció corresponent que nosaltres n’havíemdeduït i que creien que responia al significat més lògic.

En aquest treball volem resseguir el significat d’aquest mot llatí EXPLA-NARE i que va derivar en formes diferents en les llengües romàniques.Analitzarem l’evolució i etimologia d’aquest vocable en català, però tambéen les llengües romàniques més pròximes com el castellà, el francès, l’occi-tà, el gallego-portugués i l’italià a fi d’obtenir una visió ben ampla del recor-regut semàntic d’aquest mot i de la seua evolució. Després exposem lesocurrències que hem enregistrat amb aquesta forma verbal en diferentsobres medievals i de registres diversos (jurídic, històric, científic i literari) amés de les relacions lèxiques i semàntiques que aquest mantingué amb laresta de mots que formen la seua família semàntica, així com la possiblerelació amb l’etimologia de la perífrasi ‘parlar pla’. Així mateix, analitzem elmot tant des del punt de vista de la diacronia com de la dialectològica. I,finalment, oferim unes conclusions per a interpretar el que va ocórrer apartir del segle XVI.

2 ‘Passar d’una llengua a una altra’ en el català medieval

Com ja hem esmentat, hem consultat els diferents diccionaris de la llenguacatalana, especialment el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) i elVocabulari de Lluís Faraudo de Saint-Germain (VFaraudo), i hem pogutcomprovar que cap obra no enregistra aquesta possible accepció, per aixòens hem dedicat en aquest punt a conèixer la família lèxica que en catalàmedieval ens remetia al significat de ‘passar d’una llengua a una altra’.Segons descobrim, l’accepció de ‘traduir’ del mot explanar no es trobava solen la llengua medieval, en companyia tenia un vast conjunt de sinònims.Aquest grup de verbs, que a vegades formen també algunes locucions ver-bals, eren les següent en català, els quals els exposem a continuació perordre alfabètic:

El mot explanar, ‘passar d’una llengua a una altra’ 171

Convertir. Al DCVB no hi ha una relació explícita a ‘traduir’, però sí queen una accepció defèn el sentit de ‘Canviar una cosa en una altra d’equi-valent’. Trobem el mot com a sinònim de transcrivir en la justificació de lesParadoxes, feta per Ferran Valentí:

E puix ara a vós plau que comence a transcrivir e convertir el verb latí en romanç (apudNadal, 1996: 210)

Declarar. En la llengua medieval era sinònim d’explicar. Ni el DCVB nitampoc el VFaraudo donen l’accepció de ‘traduir’. El mateix Ferran Valentíapuntà en Paradoxes:

Ací és de notar que aquest tractat conté alguns vocables scurs a nostre ydioma o len-guatge, los quals si cascuna vegada se haguessen de declarar per multitud de paraulesseria una longa oració o narració (apud Nadal, 1996: 2011)

Girar. Segons el DCVB ‘Traduir, passar d’un idioma a un altre’. En elproemi del Tirant trobem aquest fragment:

Com la dita hystòria... en lengua anglesa..., sia stat grat volerme pregar que la giràs enlengua portuguesa (Tirant, proemi; DCVB)

Metre. No apareix al DCVB ni al VFaraudo. És molt freqüent en fran-cès. A principi del segle XV, Guillem de Copons es dedica a passar l’obraque contenia les Ètiques d’Aristòtil, a partir d’una altra traducció francesade Brunet Latín, Tresor, al prefaci de la qual comenta:

E recordant-me que moltes vegades, per vostra gran cortesia, m’avets mostrats de vos-tras libres, e, avent raonament de algunes matèries é conegut que hauríets plaer que∙llibre appellat Tresor, de mestre Brunet Latín, qui és en lengua francesa, fos mès ennostre lenguatge (apud Nadal, 1996: 70–71)

En altres llocs, el mot metre implica també una ‘adaptació’. Aquest és elcas quan J. Berenguer “tradueix” al llemosí una poesia del seu oncle escritaen koiné occità i expressa:

cançó d’emor feta per mon car honcle, que Déus aga, En Guillem de Masdovellas, enllimoví, he mesa e tornada en cathalà per mi (apud Nadal, 1996: 278)

Mudar. Amb l’accepció de ‘traduir’ no apareix ni al DCVB ni al VFarau-do. En aquesta ocurrència recollida de Llull el mot apareix com un equiva-


lent de transportar i romançar dins d’un clar context de canvi d’un text escriten àrab al català:

Lo vostre servidor... romansador d’aquesta obra d’aràbic en romans..., tresporta emuda en esta translació moltes raons qui no són tan altes en l’exemplar aràbic (LlullCont. 352, 30; DCVB)

Posar. Amb el significat que estudiem no apareix ni al DCVB ni al VFa-raudo. En aquest fragment de F. Valentí aquest mot hi apareix com a sinò-nim de transferida:

Jo Ferrando Valentí, inerudit e dexeble dels dexebles, he posada e transferida aquestapetita obreta de Tul∙li, gran sentència, de latí en vulgar materno o malorquí (apud Colon,2001: 160)

Reduir. El vocabulari de Faraudo entra com a primera accepció el signi-ficat de ‘traduir’, en canvi el DCVB l’inclou en les locucions ‘Reduir enpla o en vulgar’, que defineix com a ‘traduir, posar en llengua vulgar’. Enuna carta que Ferran d’Antequera envià al sultà de Marroc el 1415 exposa:

Nos emperò, querientes procedir en esto legítimament e segunt dreyto e razón, vistauna letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadí nuestro de Valènciaen romanç cathalán (apud Nadal, 1996: 470–471)

El rei Joan I elogiava el 1391 la faceta de traductor del valencià AntoniCanals, tal com podem entreveure quan el monarca encarrega al prior delsdominics de València:

que∙ns exponga e reduesca de latí en nostre vulgar alcuns libres, los quals nós, qui∙nsdelitam molt en ligir, poguessin sens dificultat e estudi entendre (apud Nadal, 1982: 475)

Rescriure. No apareix amb aquest sentit ni al DCVB ni al VFaraudo. Enel pròleg de la Regla de sant Benet, feta per Arnau d’Alfarràs, traduïda el1422, en el pròleg de la qual aporta una interessant reflexió al voltant de latasca de la traducció, hi fa referència al terme translació, mentre que al prin-cipi esmenta el mot rescrivís:

Pregat e instat que la sagrada regla de sant Benet, escrita en latí ab elegant e ornat estil,rescrivís en nostre vulgar cathalà per utilitat de aquells qui, ignorants gramàtica, sónorbats de la virtuosa e santa disciplina escrites (apud Nadal, 1996: 195)


Tornar. ‘Traduir’ segons el DCVB. Verb utilitzat també en altres llen-gües romàniques com el portuguès, francés i el castellà (Sabio, 2012).

Vull seguir la manera d’aquells cathalans que trasladaren los llibres de Tristany e deLançalot e tornaren-los de lengua francesa en lengua cathalana (Curial, II, 2; DCVB).

La present Cort supplica molt humilment a vós, Senyor, que los dits Usatges, Constitu-cions [de Catalunya] e Capítols [de Cort] sien tornats de latí en romanç, e aquells eaquelles sien reglats, posats sots degudes matèries e títols , tota vegada guardant losdrets vostres (apud Nadal, 1996: 181)

Traslladar. La tercera accepció del DCVB diu ‘ Traduir; fer passar d’unallengua a una altra’. Segurament és de totes la forma més utilitzada durantl’època medieval, tant en català com també en la resta de llengües europeesmedievals (Sabio, 2012). A partir d’aquesta forma tenim en anglès to trans-late. Aquest Diccionari aporta aquestes dues ocurrències:

Per salari de reebre los comptes murischs et trasladar aquells en christianesch, doc. a.1315 (Col. Bof. xxxix, 115; DCVB).

He transladats molts libres de philosophia de grech en latí (Genebreda Cons. 14;DCVB).

L’enregistrem des dels primers textos catalans. R. Llull des de Doctrinapueril recomana el que podríem considerar actualment un axioma pedagò-gic: aprendre primer la llengua en la seua L1, el català, i després aprendre laL2, el llatí. I ho expressa amb el mot trasladar:

Fill, si vols aprendre gramàtica, tres coses te convenen a saber: construcció, e declinacióe vocables. On, aquestes tres coses aprín en aquest libre, lo qual sia traladat en latí, corper ço con lo saps en romans, sabràs ans fer la construcció en aquest libre que en l’autre(apud Nadal, 1982: 324)

Els Furs de València, que són redactats primer en llatí i després traduïtsal català, utilitzen aquest terme segons comprovem al colofó fet amb ver-sos i en llengua llatina, el mot equivalent que empren els copistes és traslla-dar (apud Nadal, 1982: 260):

Guilleslmus et Vitales illorum Bernardusque sodalis,Transladaverunt hos Foros et redigeruntIn linguam planam legaliter atque romanam


Martí de Viciana, en la traducció de l’Econòmica d’Aristòtil, fa la peticiód’esmena a la seua dona Damiata, a qui dedica l’obra:

si per vostra insigne honestat en algun capítol trobareu cosa que la necessitat del libreper donar conpliment a la causa de son scriure yo he trasladat e a vós no és plaent, deaquell vos deman perdó, com en altra manera aquell perfectament no seria conplit, fentstima que sols lo que vos serà agradable ab plaer serà per vós corregit (DCVB, ed. Fer-rando 1982: 32. Cf. Martínez Romero 2007, 16–17; 2009a, 47–48)

A partir d’aquest verb, es va crear també el substantiu translació, ‘Acció iefecte de traslladar’ segons el DCVB. Anotem les ocurrències següents:

Fo acabada la present translació, dimarts que comptave V dies del mes d’abril en l’anyde la fructificant incarnació del fill de Déu MCCCCXXVIIII, en la vila de Sanct Cugatde Vallès (apud Nadal, 1996: 153)

Lo vostre servidor... romansador d’aquesta obra d’aràbic en romans..., tresporta e mudaen esta translació moltes raons qui no són tan altes en l’exemplar aràbic (Llull Cont.352, 30; DCVB)

Transferir. Segons el DCVB ‘Traduir d’una llengua a una altra’. Apuntemaquests fragments:

He posada e transferida aquesta petita obreta de Thulli de latí en vulgar materno ma-llorquí, Ferran Valentí, segle XV (ap. Est. Univ. x, 87; DCVB).

Les quals paraules transferides en romanç volen tant dir «veniu, vejau lo rey Salomó»(Carbonell Ex. Joan II, c. 86; DCVB).

Transportar. Segons la tercera accepció del DCVB ‘Traduir a un altrellenguatge’, tal com observem en l’ocurrència següent que aporta el mateixDiccionari:

La història de la qual fo per mi de latín en nostre vulgar transportada (Metge Somni IV)

Ramon Llull s’hagué d’enfrontar a l’opció d’elegir una llengua d’acordamb els seus objectius i sense oblidar la recerca continua d’un estil mésaclaridor. Per això, en la majoria de les obres s’ha de justificar l’elecciód’una i altra llengua i per quines raons ho fa. Aquest fet és ben palès enl’Art amativa quan comenta al pròleg el següent:

que∙ls hòmens qui saben latí hagen doctrina e manera com de les paraules latines sàpiendevalar a parlar bellament en vulgar, usant de vocables d’esta art, car molts hòmens són


qui de la sciència en latí no saben transportar en vulgar per defalliment de vocables, losquals per esta art haver poran (apud Nadal, 1982: 321)

Jaume Conesa justifica la seua traducció de les Històries Troyanes de lamanera següent:

si algunes paraules seran transportades o que parega que no sien conformes de tot entot al latí, no sia imputat a ultracuidament de mi, mas que cascú entena que aquell trans-portament o mudament és per donar entendre planament e grossera los latins, qui sónmolt subtils (apud Nadal, 1982: 452)

Traure. El DCVB defineix com la forma antiga de ‘Traduir’. Del mateixDiccionari tenim les ocurrències següents:

La qual obreta és stada treta del toscà en la present lengua catalana (Eximenis Moral)

Constituí sertament de traure lo dit libre en romans (A. Canals Senecha)

O també del conflictiu pròleg que Antoni Canals exposa sobre la versió delValeri Màxim, aquest valencià també apunta:

He∙l tret de latí en nostra vulgada llengua materna valenciana, així breu com he pogut,jatsesia que alguns l’hagen tret en llengua catalana (apud Nadal, 1982: 477)

Romançar / arromançar: El DCVB recull l’accepció ‘Reduir enpla o en vulgar: (ant.) traduir, posar en llengua vulgar’. Vegem-ho en aques-tes ocurrències:

He deliberat de arromansar la dita ystòria (Valter Gris. 2 vol.; DCVB)

Quant hauré a romançar o expondre alguna auctoritat o res àls de la sancta scriptura(Eximenis, I Crestià, c. 3; DCVB).

Bernat Metge, en la dedicatòria que precedeix el Valter e Griselda –traducció d’una de les epístoles de Petrarca incloses en el Rerum senilium,versió al seu torn de l’últim conte del Decameron de Boccaccio–, fa unacomparació semblant:

La present istòria [...] he arromansada com pus pla he puscut e sabut; la qual, enesgordament del latí en què Petrarcha la posà, és fort grossera (apud Nadal, 1982: 437)


La grosseria (mediocritas mea) és un altre dels tòpics dels pròlegs dels tra-ductors medievals. El trobem també, per exemple, en la traducció de Fer-rer Saiol ja citada:

E yo, per totes aquestes coses, é volgut novellament aromançar e declarar, aytant comma grosseria e sufficiència à bastat, lo dit libre de Pal∙ladi, tornant aquell novellament delatí en romans (Martínez Romero 2008b, 130; DCVB)

Podem afegir encara l’exemple que trobem al pròleg de la traducció Deprovidentia de Sèneca feta per Valeri Màxim on exposa:

legint d’una part Tito Livio, qui∙l posà assats llargament, e d’altra Francesc Petrarca, quien lo seu libre appelat Africa tractà fort bellament e difusa, he arromançat lo dit par-lament segons mon petit enginy (apud Nadal, 1982: 434)

Vulgaritzar. Segons el DCVB ‘Fer vulgar o comú; fer accessible a la gentvulgar’ però també afig ‘traduir en llengua vulgar’. Vet aquí dues ocurrèn-cies del valencià A. Canals:

Tots los libres adés seran vulguaritzats (Canals Prov. 86; DCVB)

Vos he trobat llegint en la bíblia vulgarizada (Canals Carta, pròl.; DCVB)

Com hem pogut constatar la família lèxica era prou extensa en catalàperò també en les altres llengües romàniques. Per exemple en castellà tro-bem que per a aquest significat s’utilitzaven els mots de trasladar, tornar,romanzar, transferir, vulgarizar, etc. El francés feia ús per a aquest mateix sig-nificat els vocables tourner, translater, mettre o traire en romanz, etc. En la ma-teixa línia, el corpus usat per l’italià era translatare, transferire, volgarizzare,recare o mettere in volgare, etc. D’altra banda, l’occità declarar, trasladar, etc. I,per acabar, la llengua portuguesa usava les formes ditar, fazer natural, inter-pretar, razoar, tornar (em linguagem), trasladar, etc. (Sabio, 2012).

3 Sobre el mot traduir en llatí i en les llengües romàniques

Arribats en aquest punt, també ens podem preguntar per què no enregis-trem la forma traduir en aquest recull lèxic. La pregunta és molt fàcil derespondre. En llatí la paraula TRADUCO significava: ‘fer passar’, ‘creuar’ itambé ‘descobrir’, ‘disposar’, ‘traure a la llum’. És a dir que, tot i que esmantenia pròxim al significat que busquem, no s’ocupava en les llengüesmedievals a interpretar el significat que té actualment. Cal assenyalar que


en llatí per a reproduir aquest significat de ‘traduir’ s’utilitzava una de lesalternatives següents: TRANSFERRE, INTERPRETARI, VERTERE, CONVER-TERE, EXPRIMERE, etc. D’altra banda, segons G. Folena2 el nou significatd’aquest mot apareix en les obres de l’Humanisme italià, i després es vaestendre per la resta de les llengües europees.

Però, també podem plantejar-nos el següent interrogant: per què aquestexplanar, ni tampoc un bon grup de sinònims de la llengua medieval, no vatenir gaire expansió i, més aviat, es quedà en un ús tan reduït que no vapoder subsistir més enllà de la centúria quinzena? Pel que fa a la llenguacatalana, el verb traduir “aparece por vez primera en catalán en 1472 en elcolofón de la traducción que hizo Francesc Alegre de las Guerres Púniques”(Colón, 2001: 158–159). A més, el lingüista castellonenc també documentales formes tradució y traduidor a partir de 1494, tal com les enregistrem enuna altra versió de Francesc Alegre: les Transformacions o Metamorfosid’Ovidi (Colón 2001: 158–159). Segons Sabio, amb aquestes aportacions escorregeix la data que havia proposat Folena i també la indicada pel DECat(Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) de Joan Coromines(Sabio, 2012: 460).

Unes altres rúbriques que contenen el mot traduir amb el nou sentit ique podem datar a finals del segle XV, és a dir, que són posteriors a l’obrad’Alegre, són els fragments que exposem a continuació. En aquest cas tro-bem obres de Miquel Peres, de Jeroni Pou, de Joanot Martorell i de JoanGerson:

Me pregà que yo volgués pendre treball de traduhir de latí en valenciana lengua deaquest gloriós sant la història (Miquel Pereç Sant Vicent 3; DCVB)

Los qui traduexen los actes de una llengua en altra (Interpres, Pou Thes. Puer. 81,DCVB)

lo qual [Tirant lo Blanch] fon traduït de anglés en lengua portoguesa e, aprés, en vulgarlengua valenciana, per lo magnífich e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell, lo qual,per mort sua, no∙n pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fidel libre, és stada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç, per lomagnífich cavaller mossén Martí Johan de Galba... (Tirant, 1490, 1539; DCVB)

e, perquè per prechs del reverent mestre Pere Calaforra, mestre en sacra theologia, delsagrat orde de sant Agostí, he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre

2 Folena atribueix a Leonardo Bruni la creació del mot. Segons aquesta opinió, el verb

traducere i el substantiu traductio, que després passaran a les llengües romàniques, van serusats per primera vegada en llatí amb el sentit modern en una carta de Bruni, datada el 5de setembre de 1400 (Sabio, 2012: 457).


Joan Gerson,[2 v] canceller de París, intitulat Lo menyspreu del món, he deliberatendreçar lo present libre a la senyoria vostra (Joan Gerson, Del menyspreu del món,1491, 45; DCVB)

Així mateix, tot just encetat el segle XVI, el metge rossellonés NarcísSolà s’encarregà de la traducció del Tractat de cirurgia fet pel bolonyès Pered’Argellata:

Ací comenssa la “Cirurgia” del reverend e meritíssim doctor en arts e en medicina, loreverend mestre Pere de Argilata, de la ciutat de Bolònia, lo qual és stat treduït de latíen lengua vulgar cathalana per lo veneràbile En Narcís Solà, batxeler en arts e en medi-cina, cirurgià, ciutadà de Barchelona, corrigit <e> emendat per los reverendíssims e me-retíssims doctors en arts e en medicina mestre Francesch Servent e mestre Alfonso deTorelleó e mestre Johan Gelabert, cirurgià, tots de la vil.la de Perpinyà... (Perpinyà, JoanRosembach, 1503)

4 El significat del mot explanar

En aquest punt volem tornar al mot explanar, i ens proposem ara cercar enels diccionaris tant de llatí com els de català i també de les altres llengüesromàniques pròximes per veure si ens aporten cap tipus d’informació queens aporte clarícia sobre el significat que busquem en aquest treball.

LlatíEn primer lloc, consultem el conegut Thesaurus Linguae latinae (ThLL),3 elqual ofereix aquests significats per al mot EXPLĀNO:

I. 1. ‘explicare’, on també inclou com a variants amb sentit propi ‘pandere’.2. I amb sentit figuratiu ‘explicando’, ‘evolvendo’, ‘tractando’. Ambaquest segon sentit el ThLL aporta altres quatre valors semàntics:a) ‘illustrare’, ‘enodare’,b) tenim ‘proferre’, ‘manifestare’,c) ‘clare’, ‘distincte’, ‘articulatim pronuntiare’, i finalmentd) ‘expedire’, ‘in ordine redigere’.

II. ‘planun reddere’ ‘aequare’.D’altra banda, el Dictionaire Gaffiot (DGaffiot) apunta aquests tres signi-

ficats per al mot llatí EXPLĀNO:1. ‘étendre, étaler’, amb la rúbrica:

in denos pedes explanatus (PLIN. 16, 34).

3 Volem agrair l’ajuda que hem rebut en aquest punt de Ma. Carmen Puche.


2. ‘développer, expliquer, éclaircir, exposer’. Tal com ho repleguenles referències següents:

doceret rem universam tribuere in partís, latentem explicaré definiendo, obscuramexplanare interpretando (M. Tullius Cicero, Brutus, cap. 41)

sit desiderium, alii explorare Iovis animum; aut certe ‘explorare’ explanare; aut certestatuere, an aequum sit quod petis (Servius, in Vergilii Aeneidos Commentarius, 1, 77, 1)

3. ‘prononcer clairement’. Amb aquest significat ho veiem enaquests fragments:

Roman. interpretem, potest explanare, quae sentimus (Historiam ecclesiasticam gentisAnglorum, llib. III, cap. 25)

Sic igitur et terras contineri poterimus explanare. Regio autem terrae dividitur Namquaecumque (Etimologias, s. Isidor de Sevilla).

Finalment consultem el A Latin Dictionary de Lewis i Short (DLewis).Igualment hi trobem dues entrades:

I. ‘to flatten or spread out’, amb la mateixa rúbrica que exposa elDGaffiot per a l’accepció1.

II. ‘of speech, to make plain or clear, to explain’. I ofereix com asinònims clàssics ‘explico, expono, interpretor’ (qualis differentia sithonesti et decori, facilius intelligi quam explanari potest, Cic. Off. 1,27, 94.). I dins d’aquest sentit també recull la possibilitat de ‘to utterdistincty’ (et ille juravit, expressit, explanavitque verba, quibus, etc.,Plin, Pan 64,3).

Amb la comparació dels tres grans diccionaris, ja comprovem que nil’ordre de les accepcions ni el nombre és el mateix. El significat I del ThLLabraça els sentits 2 i 3 del DGaffiot i el II de DLewis, mentre que el II cor-respon a l’accepció 1 del DGaffiot i I del de DLewis. És a dir: hi ha unacoincidència en l’ordre de les accepcions en els diccionaris francès i anglès.Si bé el significat 1 de DGaffiot manté una clara distància semàntica ambels altres, 2 i 3, que presenten el significat figurat, poden ser claramentsinònims, ja que la seua relació semàntica se situa molt pròxima, ‘explicar’ i‘aclarir’ formant part del camp semàntic de ‘pronunciar clarament’.

A partir d’aquest lexema el mateix llatí produí un destacat nombre dederivats, entre els quals volem ressaltar explanator que al mateix diccionaride Gaffiot recull amb el significat d’interprète, commentateur, aquell ‘qui ex-posa’, ‘qui descriu’, sentit figuratiu que més endavant ens interessaràcomentar. Cal assenyalar en aquest punt que el DLewis ja assenyala que elsignificat clàssic d’aquest mot era ‘interpretar’.


CatalàCom en la resta de les llengües romàniques, de l’ètim llatí EXPLANAREderivarà explanar. Segons el DIEC2 aquest verb transitiu vol dir ‘Explicar,fer intel∙ligible, (una cosa poc clara)’. Definició que apareix en tants altresdiccionaris catalans (DCVB, DNAVL, Enciclopèdia, etc.). El DCVBaporta 3 referències:

E adoncs lo monge dix a Ramon que li esplanàs aquell exempli (Llull, Arbre Sc, II, 421)

Comensa a esplanar les scriptures (Serra Gén. 232)

que encontinent qui jo viu lo meu fill Jesús, hagui tan gran glòria e plaer, que no la∙tporia esplanar, car del Senyor a mirar e contemplar no∙m podia sadollar (Llull, RamonLlibre de “Benedicta tu...” 11, IIIa part)

El mot esplanar és la forma no sàvia. Aquesta diferència de formes haacabat per distingir també significats. Així per a la forma culta reservem elsignificat I del ThLL, mentre que per a l’altra, obtenim els significatssegüents:• Aplanar.• Fer pla (un terreny) llevant-ne les desigualtats.• Allisar (una candela) amb l’espelma o un altre instrument.Sobre la segona accepció tenim aquesta ocurrència d’un text de finals delsegle XIX:

L’àrea de l’exposició projectada ocupava uns 450 mil metres quadrats on s’explana-ren, com veurem, els palaus i pavellons, a càrrec dels arquitectes i constructors més des-tacats de l’època. (CILC, Josep M. Garrut i Romà, L’Exposició Universal de Barcelonade 1888, p.18, lin. 28)

Volem fer notar que, tot i que el DCVB també diferencia les dues for-mes, aquestes les trobem en la mateixa entrada. Segurament aquesta dife-rència en les formes és més moderna perquè en l’època medieval no existiaen la llengua. El mateix DCVB exposa en l’apartat anterior formes verbalsd’esplanar i per tant la fa variant de la forma culta.

CastellàA diferència del català, el Diccionario de la Real Academia de la LenguaEspañola (DRAE) només recull per a aquesta llengua la forma explanar.Tot i això, els diccionaris medievals de castellà (per exemple DICTER) síque anoten les dues variants explanar i esplanar, tal com veurem més enda-vant. Sota aquesta única forma explanar, el DRAE diferencia 3 accepcions:


1. tr. Poner llano un terreno, suelo, etc.2. tr. Construir terraplenes, hacer desmontes, etc., hasta dar al terreno la nivelación o el

declive que se desea.3. tr. Declarar (manifestar).

En aquest cas, l’ordre de les accepcions és important. Aquest fet enspermet plantejar ja que el camp semàntic d’aquest mot en castellà s’haocupat més de l’àmbit 1 i 2 del DGaffiot i també amb l’accepció I deDLewis, en el sentit d’‘aplanar’, ‘allissar’, mentre que ha deixat per a un ter-cer lloc l’accepció que analitzem en aquest treball i que correspon a l’I delThLL. Cal assenyalar, però, que tots els diccionaris de l’Academia del segleXVIII, els de 1780, 1783 i 1791, mantenen l’ordre invers. És a partir del dic-cionari de 1803 quan aquesta obra decideix alterar l’ordre que manté avuidia. En aquest cas, en exposar la forma declarar com a sinònim de manifestar,no és tan clara la referència originària que tenia en llatí d’‘explicar’, ‘fer in-tel∙ligible’.

Aquest canvi, però, reflecteix, segurament, l’evolució que s’ha produït alsi de la llengua castellana, perquè d’acord amb el Diccionario de Autoridades(1732), el mot explanar es definia amb el verb ‘declarar’, però acompanyatde les formes explicar i interpretar. Aquesta obra esmenta com a exemple unfragment del pròleg de “Calisto y Melibea” “Quien explanará sus guerras,sus enemistades, sus envídias y acceleramientos?”.

Igualment al Corpus del Nuevo Diccionario Histórico (CDH) les referènciesque aporta d’època medieval estan totes relacionades amb el significatd’‘explicar’:

acaece la coniunction del iudizio sobre dicho en el signo de aries. Et compeçamos deexplanar las figures en que acaece en el signo de scorpio (Alfonso X, el Libro de lasCruces, 1259)

E dixieron-le: esplanamos este enxemplo. E dixo: El morador es el alma del sabio, e lafrontera es el su cuerpo, e los enemigos son los contrallos (a1250, ANÓNIMO, Boca-dos de oro [España] [Mechthild Crombach, Bonn, Romanisches Seminar der Universi-tät Bonn, 1971]

veros y por el consejo entre ellos avjdos seran los dichos de los antigos major entendi-dos porque lo sus dichos an mester delcaraçiones y esplanamjentos ssegunt Galieno jnquarto titulo XVI y es muy bueno en esplanar los ssegunt Galieno secundo anforismo-rum ibi febreçitaqntibus no fortite. Pues concordia y consejo avido entre los Buenosmedicos seran major los dichos de los antiguos (a1400 ESTÉFANO DESEVILLA, Visita y consejo de médicos. Biblioteca Nacional de Madrid, MS. 18052)


Però a partir del segle XVI l’ús d’aquesta accepció va en declivi i, alhora,comença l’expansió de les altres, de tal manera que avui podem confirmarque són les majoritàries. Així, quan el DRAE proposa l’accepció ‘Ponerllano un terreno, suelo.’, trobem les rúbriques següents:

La batería se deve de allanar y esplanar lo más que se pueda y facilitar en tal manera elpasso qu’el soldado no halle al arremeter impedimento alguno que haga ser el assaltosanguinoso (Collado, Plática Artillería, 1592)

Y si el fundamento se huviere de hazer sobre arena, y que la arena se halle a un estado odos debaxo de la superficie de la tierra, en tal caso no ay que hazer otra cosasino explanar bien la superficie del arena a la anchura que ha de tener la muralla, conmás quatro o cinco pies de vanqueta (Rojas, Teórica fortificación, 1598, fol. 92v)

A partir d’aquest significat, n’aparegueren de nous amb l’objectiu d’am-pliar la família lèxica. Ara el valor semàntic del mot s’expandeix per a ‘Cons-truir terraplenes, hacer desmontes, etc., hasta dar al terreno la nivelación oel declive que se desea’. El mateix DICTER recull aquestes referències:

Luego que está recogida la mayor parte del exército en la plaça de armas, el maestre decampo suele ordenar se allanen las trincheas y fortificación del alojamiento, para quepueda salir d’él la gente en esquadrón con mayor comodidad y presteza; y esto mismoacostumbran los exércitos del explanar las trincheas quando van a combatir el enemi-go, dando a entender con semejante demonstración despreciar la fortaleza de los repa-ros por el valor de sus braços (Mendoça, Theórica y práctica, 1596, pág. 69)

Explanada la fortificación, el maestre de campo haze alargar la vanguardia la distanciaque le parece de las trincheas, dando lugar con esto para que se encamine la batalla yretaguardia y se ponga en orden el carruaje de la artillería, municiones y bagaje (Men-doça, Theórica y práctica, 1596, pág. 69)

A partir del segle XVIII, apareix en la llengua la variant despranar. Segonsel Nuevo Tesoro de la Lengua Española (NTLLE) defineix aquesta veu amb elstermes següents: “Lo mismo que Explanar. Es voz antiquada. CHRON.GEN. part. 4. f. 326. E comenzó a despranar y a departir y a enseñar a susMoros el libro de Mahomad, que há nombre Alcorán.”.

Gallego-portuguésEl Dicionário Priberam da Língua Portuguesa (DPLP) ofereix dues accepcionsper a aquest mot:

1. Fazer a explanação de; desenvolver (uma matéria); explicar minuciosamente.2. Tornar plano, claro.


Com podem veure, en l’accepció 1 recull ja el significat d’‘allisar’ i tam-bé el d’‘explicar’. En la 2, sembla repetir els significats. A més, possible-ment siga en aquesta llengua on el mot amb el valor d’‘explicar’ es trobemés viu.

D’altra banda, el Diccionario da Real Academia Galega (DRAG) ofereixdues accepcions igualment. En aquest cas l’ordre de les accepcions coinci-deix amb el que proposen els diccionaris castellans i la majoria de llengüesromàniques:

1. Poñer chá ou lisa [unha superficie] deixando ao mesmo nivel todos os puntós2. Explicar detalladamente. (Explanou as pasaxes máis complexas das Santas Escrituras)

Assenyalem aquí que no hi ha una clara disposició de les accepcionsd’una varietat i l’altra de la llengua. No sabem si la influència i pressió lèxicaque exerceix el castellà sobre el gallec ha pogut condicionar aquesta qüestió.

FrancésAls diccionaris actuals de francès no hi trobem el mot explaner. Això noobstant, no podem dir que no va formar part del seu vocabulari, ja que enels documents medievals sí que enregistrem aquest mot. Per tant, més aviathem de parlar ja de desaparició.

El Dictionnaire du Moyen Français, que recull les obres franceses produïdesentre 1330 i 1500, atesta la forma explaner amb el significat d’‘expliquer’.Possiblement els altres significats del mateix camp lèxic d’‘aplanar un ter-reny’ no arribaren a formar part del francès medieval. Només hi trobem laforma esplanade en un document de finals del XV, l’etimologia del qualafirma que procedeix de l’italià.

D’altra banda, el diccionari del lexicògraf romanista francès del segleXIX Frédéric Godefroy (Dicfro) accepta com a variants del mot les formesesplaner, explaner, eplaner, de les quals defineix amb els mots següents:‘Expliquer, exposer, éclaircir, développer, interpréter’. Per a les altresaccepcions d’aquest mot i que hem vist en la resta de llengües, el francèsutilitza la paraula aplanir, ja des del segle XIII, derivada etimològicament dela forma plain. Sobre aquest mots trobem aquestes citacions recollides enaquest mateix Dicfro:

Et translatoit saintes escriptures e les esplanoit (Vie saint Jerome, Richel. 988, fo. 209a)

Ou pendray je le principi du compte/ Pour explaner en sorte belle e prompte/ Dudesiré les faltz novles e preux (Le Maire, Plaincte du Desiré, p. 402, éd. 1548)


Cestui Thadeus fut tenu par toutes les Ytalles comme un nouvel Ypocras, pour ce qu’ilesclarcit et explana plusieurs livres de Galien et de Ypocras et, entre autres, les Am-phorismes et les Prenostiques de Ypocras (SIMON DE PHARES, Astrol., c. 1494–1498, f° 127 r°)

Cestui explana bien au long et clerement plusieurs choses obscures de medicine, puiscomposa un Traictié des venins et commenta sur l’espere, mais il ne acheva pas (SIMONDE PHARES, Astrol., c. 1494–1498, 151)

OccitàEn la llengua occitana sembla ocórrer el mateix, si fa no fa, que en la fran-cesa. Si bé hi tenim el mot esplanar, el significat que obtenim del DiccionariGeneral Occità de J. Cantalausa és ‘aplanar (far venir un terren planièr)’.Aquesta llengua també ha perdut la primera accepció llatina. Però això novol dir que en èpoques anteriors aquest mot no incloïa les altres accep-cions. Si consultem el Dictionnaire de la langue d’Oc ancienne et moderne, de S. J.Honnorat de 1847, trobem esplanar amb el significat de ‘Expliquer, éclaircir,rendre plan, uni facile’.

D’altra banda, el Dictionnaire de l’Occitan Médiéval (DOM) ofereix lesaccepcions següents per al mot ‘esplanar’:

1. ‘raser’2. ‘aplanir’3. ‘expliquer’

Com podem veure, l’ordre de les accepcions en aquesta llengua coinci-deix amb el castellà. En aquesta obra, per a l’accepció II del ThLL, tenim:

Lo cel e la terra ardren e morren tuit li vivent... E seren explana tuit li hedificament(Appel Chr. 108, 134 Nobla leyçon)

Per a l’accepció I:

Et estimat que sia son moble per son sagrament, que se hi restava degun cargue, que ello nomme et l’ esplane sive lo clariffique (Livre Épervier S., 161 Z, 133 u. 140)

ItaliàEls diccionaris actuals de la llengua italiana enregistren l’entrada spianareamb el sentit de ‘rendere piana una superficie togliendo le ineguaglianze ele asperità’. Aquest mot cal considerar-lo una variant de la forma espianareque trobem també en els diccionaris històrics. Al Tesoro della lingua Italianadelle Origini (TLIO) anotem espianare amb el significat d’‘agevolare la com-


prensione del contenuto utilizzando dimostrazioni, parafrasi o commenti’.La qual cosa vol dir que aquest primer significat va deixar pas al que noméscompta en l’actualitat.

Al TLIO trobem les referències següent de l’italià medieval i per tantamb l’accepció que ja hem comentat:

Sì con’ se trova scrito en Proverbi per letre, / Girard Pateg l’esplana e’n volgar lo volmetre (Patecchio, Splanamento, XIII pi.di. (crem.), 6, pag. 560)

Et lo notaio sia tenuto [questo] capitulo leggere et expianare in ciascuna generale co-adunatione de la dicta arte (Stat. pis., 1304, cap. 22, pag. 669.31)

e’l dicto capitulo, in del dicto [die] de la electione dei dicti consuli de la dicta corte, faròlegere et expianare volgarmente per lo notaio de la corte (Stat. pis., 1321, cap. 118, pag.296.28)

la gratia de Dio a tucte apparve, ma no tucte ogualmente amaestrò, ma nuy singular-mente ad alcuno stato de penetentia chia-mati, la quale chiamatione expia-na l’Apostolo, quando sequita aciò che abnegante la impietà, cioè le peccata spirituale ei secolare desiderii, cioè le peccata carnale (Stat. assis., 1329, pag. 162.13)

Or resterebbe di provare per molte autorità e ragioni, come non è se non uno DioFattore, e Creatore delle cose visibili, ed invisibili. Ma perchè espianando le autorità, emostrando le falsità delle ragioni dei detti eretici, che pongono due principj, mi pare,che assai sufficientemente sia provato il contrario, cioè, ch’è pur uno Dio (Cavalca, Esp.simbolo, a. 1342 (pis.), L. 1, cap. 19, vol. 1, pag. 150.2)

5 Una nova accepció del mot explanar

Després d’aquesta petita anàlisi del mot en llatí i en la majoria de les llen-gües romàniques, volem ara prestar atenció a unes quantes ocurrències queenregistrem en la llengua catalana medieval, conjunt on hem d’inclouretambé la referència en què iniciàvem aquest treball. Com ja hem pogutobservar, tots els diccionaris consultats es basen en una o l’altra accepciódels recollits pel ThLL o el DGraffiot, però cap registra l’accepció amb elsentit de ‘canviar d’una llengua a una altra’. Això vol dir que l’exemple quetrobem en el Flos Sanctorum amb què hem iniciat el treball és només unaexcepció i es tracta, més aviat, d’un possible error del copista? No hi ha capresultat més d’aquest mot amb el significat que busquem en altres obresmedievals? Comprovem-ho.

Com ja sabem, els Furs de València, que estableixen les normes jurídi-ques en què s’havia de regir el nou Regne, tenen una primera redacció enllatí de 1261. Al poc temps, però, fou el mateix rei Jaume I qui demanà que


aquell recull jurídic es traduirà a la llengua dels valencians. A partir d’aquí,concretament al voltant de 40 ocurrències de tants altres articles del noumarc jurídic, acaben amb la fórmula: Aquest fur splanà e arromançà lo senyor rey(apud Nadal, 1982: 260). En aquesta oració el mot splanà està fent referènciaal procés de canvi de llatí a català? La conjunció copulativa que separa elstermes splanà e arromançà està indicant que són sinònims? Així, doncs, calpensar que el mot explanar pren efectivament el significat de ‘canvi d’unallengua a una altra’, és a dir, allò que avui diríem ‘traduir’.

Un altre exemple on enregistrem aquest mot amb el sentit que estudiemel detectem en una traducció del llatí al català de Guillem Corretger, la seuaversió del Tractat de Cirurgia del dominic italià Teodorico Borgognoni feta,segurament, a principi del segle XIV:

Lo començement del libre lo qual compilà frare Thederich de I’orde dels predicadors,explanat per Galièn Correger de Mayorcha. E contén-s’i al comensament quina cosa éscirurgia (Badia, 1996: 44)

Cal advertir que, encara que el text parla “de Mayorcha”, en realitatGuillem Corretger era natural de València, aspecte important que ens inte-ressa remarcar ara i que més endavant traurem a col∙lació.

Per un altre costat, l’escriptor valencià Miquel Peres, traductor de Kem-pis, la Imitació de Jesucrist (Barcelona 1482), redacta el pròleg amb les parau-les següents:

Libre primer de mestre Johan Gerson, canceller de París, de la imitació de Jesuchrist edel menyspreu de aquest món, esplanat de latí en valenciana llengua per lo magnífichMiquel Pérez, ciutadà (apud Nadal, 1982: 260)

En aquest cas, observem una altra vegada com aquest mot esplanatespecifica el pas d’una llengua a una altra d’una forma prou òbvia. Peròaquest vocable no és únicament per a fer referència al trasllat del llatí alcatalà. En altres fragments també veiem el canvi de l’àrab al català, com enl’exemple següent:

Embaxadors per anar en terra de moros, e aquells ignoraven la algaravia. E per ço elegi-ren que ab aquells vaja en Pere Mulet, qui era home molt abte e expert en la lengua mo-risca, per explanar lo que los embaxadors hauran a dir e comunicar per expedició dellur embaxada (CIVAL, Anònim, Història de la cultura valenciana, II, 1473)

També Joanot Martorell fa ús d’aquest terme en referir-se a la conversióque fa de la llengua del sobirà otomà al vulgar, en aquest cas el català:


la excelsa princessa e de totes les dames, e tornaren a lurs posades per reposar. E en lanit, lo virtuós cèsar féu fer les letres de creença al soldà e al Gran Turch. E spla-nades en lo nostre vulgar, són del tenor següent (Tirant lo Blanch, apud Nadal, 1996: 467)

Aportem també aquesta altra ocurrència on trobem que, igual que enels anteriors exemples, el mot no deixa dubtes del seu significat, el canvi del’aràbic al català:

Yo, Maestre Johan Jacme, metge del senyor Rey d’Aragó, lo qual el comprà ab sosdiners per amor de Deu, comens d’esplanar d’arabich en romans .i. libre per nomAlcoati, e fo comensat en Toledo e acabat en Çïbilia (CIVAL, Joan Jacme Alcoatí f. I)

Aquest terme l’enregistrem també en l’obra Regiment de prínceps, traduc-ció De regimene principum feta pel carmelità Arnau Estanyol a mitjan centúriacatorzena. Hem d’afegir sobre aquest frare que en opinió de Pérez (2012)era nadiu de Girona, tot i que es traslladà després a Lleida on estigué delector en l’Estudi General; en canvi Hinojosa (2002) creu que era valencià.Dels diferents manuscrits que conserven aquesta traducció, el que es con-serva a la Biblioteca del Monestir de l’Escorial inclou un prefaci on diu:

Ací comença lo libre Regiment dels prínceps, fet e copilat per frare Egidi Romà, delsfrares ermitans de Sant Agustí, declarat e explanat per frare Arnau Stanyol, de l’orde deSancta Maria del Munt del Carme, a instància del molt alt magnificós príncep lo senyorinfant en Jacme, comte d’urgell e vezcomte d’Àger (Pérez, 2012: 72)

D’altra banda, aquest traductor hi inclou al final del Regiment un glossariamb els mots “escurs” que estaven en llatí, i inicia aquesta part de la formasegüent:

Ací comença la declaració e explanació d’alguns vocables escurs continguts e posatsper lo present doctor, e d’alguns escurament esplanat per nós en lo present libre, losquals vocables no són usats ne acostumats comunament en nostre lenguatge (Pérez,2012: 15)

D’antuvi, hem d’assenyalar que és molt estrany trobar aquest mot ambl’accepció que analitzem ara en un text posterior al segle XV. Però si lanostra interpretació no és errònia, en una novel∙la de principis del segle XXde J. Pous, apuntem un altre cas on es fa referència al fet de passar al cas-tellà els testaments, és a dir, de traduir-los del català al castellà, a fi d’adop-tar una major “solemnitat” o amb l’objectiu que no siguen ben entesos, fetque propiciaria les denúncies i, per tant, l’augment de treball per als notaris:


fins ara, sempre havía vist que els testaments s’esplanaven en castellà; no sé si per méssolemnitat o perquè, no entenent’els prou la gent, sigui més fàcil d’haver-hi plets, quefacin viure els de l’art de la ploma (Josep Pous i Pagès, Apretats però no escanyats o una lle-gua de mal camí, 1914, p. 43, lin. 14)

Aquestes aportacions podrien ser suficient per a plantejar que, efecti-vament, aquest mot admet una altra accepció, la de ‘traduir’ amb el sentitque té avui dia. I perquè no quede cap mena de dubte, Cifuentes confirmaaquest supòsit en analitzar l’enorme tasca realitzada pels traductors enèpoca medieval encarregats de convertir del llatí a les llengües vulgars:

En una societat com la de la Baixa Edat Mitjana, en la qual el llatí era la llengua de lateologia, de la fe pública, de la universitat, la ciència i l’alta cultura, sorgí la necessitatd’anomenar genèricament la llengua comunament parlada i que cada vegada més s’in-corporava al món de l’escriptura. Tot i que la denominació “català” era plenamentvigent, la llengua parlada era anomenada de forma genèrica, i sempre per contraposicióal llatí, amb les expressions “vernacle”, “vulgar”, “pla” o “romanç”. En coherència,l’acte de traduir a aquesta llengua era indicat amb les expressions “explanar” o “arro-mançar”. (L. Cifuentes, <http://www.sciencia.cat/biblioteca/temes/medicina.htm>)

Igualment, G. Colón (2014: 242) en analitzar el mot traduir, exposa queen català “[e]ls vocables més usats són traslladar (i les diferents variants cf.anglès to translate), romançar o arromançar, i certes perífrasis amb traure, espla-nar, vulgaritzar, referir, girar”.4

Al marge d’aquests casos que, en principi, serien suficients per a corro-borar la interpretació semàntica del mot explanar com a ‘canviar d’una llen-gua a una altra’, volem exposar també altres ocurrències que hem anotat enaltres llengües i que creiem que, en el context on apareix el mot, el signifi-cat és similar. En primer lloc, entre la gran quantitat d’exemples que aportael Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español, trobem un document demitjan segle XIII, anònim, i que ja és prou revelador que tinga per títolOrden de traduccion5 i que podem llegir:

4 En un altre lloc, exposa: “Si el uso de los vocablos traduir y traducción comienza en el

último tercio del siglo XV, la actividad de verter de una lengua a otra fue conocida mu-chísimo más temprano. Los vocablos más usados son traslladar (i variantes), romançar oarromançar, y no faltan algunas perífrasis con traure, esplanar, vulgaritzar, referir, en donde amenudo no existe todavía demasiada conciencia del trabajo de verter, tal como hoy loentendemos, sino de explicar o exponer el sentido del original.” (Colón, 2001: 161)

5 Segurament aquest títol és posterior perquè el terme traducció no apareix amb aquestsignificat fins al segle XV tal com hem exposat abans (Colón, 2014 s.v. traduir).


Et nos, avido consejo con nuestros hermanos e con los ricos omnes e con los obispos econ los otros omnes sabidores de derecho de nuestra corte, esplanamos el fuero e tor-namoslo de latin en romanz en esta guisa: En el nombre de la sancta e non departibleTrinidad, la que los fieles en unidad onran e adoran (1256 ANÓNIMO, «Orden de tra-ducción» (Documentos de Alfonso X dirigidos a Castilla la Vieja))

En el mateix Corpus també podem analitzar aquesta referència, en laqual l’autor exposa que no cal traduir una expressió llatina ydulum tetinginisperquè dona per descomptat que els “sabuts” l’entenen:

e a este ídolo llama maestre Pedro por el latín en el capítulo dell amor d’estas mancebasde Moab e de Madián ydulum tetinginis, e este latín nol esplanamos aquí más porquelos entendudos assaz lo entendran (c. 1270 ALFONSO X, General Estoria. Primeraparte [España] [Pedro Sánchez Prieto-Borja, Alcalá de Henares, Universidad de Alcaláde Henares, 2002])

Un altre possible cas el trobem en la llengua francesa. L’Almagest era elgran tractat d’astronomia escrit en el segle II per Tolomeu d’Alexandria enllengua grega i després traduït a l’àrab en el IX, fins que en època medievales va passar primer al llatí i després a les llengües romàniques. Potser queen aquest context, l’astròleg francès de finals del segle XV, Simon de Pha-res, es decidí a traduir aquesta obra a la seua llengua natal. Tot i que nohem pogut confirmar aquest fet, això almenys deduïm quan llegim aquestfragment:

Cestui a escript sur la revolucion des ans du monde assez compendieusement et avoitcommancé à explaner le livre de l’Almageste, mais il fut circumvenu par peste et mou-rut sans le povoir parachever, qui fut grant dommage (SIMON DE PHARES, Astrol.,c. 1494–1498, 144)6

D’altra banda, és interessant d’assenyalar en aquest punt la relació quepot mantenir aquest mot amb la forma de l’adjectiu desplanat, mot que aFaraudo li feia plantejar el dubte a l’hora de definir-lo en aquestes duesocurrències, per la qual cosa només s’atreveix a posar en un significatiuinterrogant ‘Traduït?’.

6 Una possible traducció del fragment és: “Aquest ha escrit sobre la rotació dels anys del

món bastant concisament i havia començat a explicar el llibre de l’Almageste, però fouatacat per la pesta i morí sense poder acabar-lo, la qual cosa fou una gran llàstima”.Agraïm l’ajuda en la traducció de Ma. Àngels Llorca.


com nos trobam plaer gran en les letres d Ovidi en pla, e nos, per relacio d alcunsdomestichs nostres dignes de fe, hajam entes que vos havets aquelles desplanades e perconseguent los tenits, pregam vos que aquelles... nos trametats... car nos, haudes aque-lles, les ferem tantost copiar e les vos remetrem sens tota falla (Rubió i Lluch (edi-tor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCV)

Car aquest Libre es de nostra Dona... e a la major explanacio que podem e ab les pusdesplanades paraules lo liuram, e subtilitats esquivam aytant quant podem per ço quesia entes (Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 8, Pròleg)

Per un altre costat, si ens volem plantejar la distribució geogràfica delmot, podem establir que, al marge del prefaci del Flos Sanctorum, amb quècomençàvem el treball, la procedència del qual encara desconeixem, totsels casos aportats ens remeten a la part occidental del català, tot acceptanttambé la hipòtesi de l’origen de Lleida del metge Joan Jacme7 o el cas mésconfús d’Arnau Estanyol que ja hem exposat. I si filem un poc més prim,comprovem que pels Furs, Guillem Corretger, Miquel Peres i el Tirant, elmot el podem adscriure clarament a la varietat valenciana.

Aquesta proposta, que podem considerar de moment una possiblehipòtesi de partida, pot comptar també amb el suport d’altres indicis queens poden assegurar que anem per la línia encertada. Aportem ara algunesdades més per a l’anàlisi. Com ja és sabut, Jaume Conesa s’encarregà amitjan segle XIV de la traducció de Historia destructionis Troiae que escriguéen llatí Guido de Colonne. D’aquesta obra, Històries Troianes conservemavui diversos manuscrits, concretament una desena. A partir de l’edició fetaper J. Perujo (2016) d’aquesta obra, el prefaci del traductor és el següent:

A instància e a pregàries de un noble hom e de gran compte qui desijava aver enromanç les Històries troyanes, qui són en latí

Aquest és el text base que ha utilitzat l’editor, on l’expressió “aver enromanç” ens serveix per a interpretar el mot traduir. A més, si consulteml’aparat crític de l’edició comprovem que la resta de textos, provinents moltpossiblement de Barcelona (B, C i M), aposten pel terme arromançar. Mésendavant, però, en voler explicar la tasca de la ‘traducció’, la majoriad’obres opten també pel terme traslació i així mateix reduir en romans i mudaren romanç. En canvi, en l’inici del prefaci que manca en els altres manuscrits,i que per això ha d’utilitzar com a text base el manuscrit V provinent de laBiblioteca de la Universitat de València, aquest aposta pel mot explanar:

7 Segons algunes hipòtesis el metge Joan Jacme era originari de Lleida.


En nom de nostre senyor Deu Jhesuchrist e de la sua mare molt homil nostra donasancta Maria aci comença lo proloch de les Histories troyanes les quals En Jacme Cone-sa, prothonotari del senyor rey d’Arago, esplana de lati en romans

Sabem que pel fet de ser un manuscrit que es conserva en un arxiuvalencià no podem concloure que siga una còpia feta per un valencià, peròdeixem aquí constància d’aquesta coincidència.

D’altra banda, revalidem aquest supòsit a partir de l’existència en valen-cià d’un refrany amb aquest mot: Qui la esplana la gasta. Segurament enaquest cas el mot fa ús de l’accepció d’‘explicar’ i no de ‘traduir’, però tot iaixò és interessant de ressaltar aquesta vinculació del mot amb el valencià,tal com recull l’escriptor L. Millán en dos ocasions en la seua obra bilingüede mitjan segle XVI:

Hay otros que declarando la malicia dicha por otro, con boca ajena dicen mal por lasuya; y por esto hay un refrán en valenciano que dice: Qui la splana la gasta, como hizodon Diego, que, interpretando la hambre que dico que me mataria el señor mastreZapater, hizo malicia de lo que debia ser; y por esto no es bien hablar (1561, MILÁN,LUIS, El cortesano [España] [Madrid, Impr. de Aribau, 1874])

Maestre Zapater: Señor, parésceme que no se puede decir por vuestra excel∙lència loque dice nuestro valenciano: Qui la esplana la gasta, pues ha declarado tan bien lasburlar d’estos caballeros cortesanos, que ha mostrado el fruto que se debe coger de losque echan flores por la boca; y si los que leen y oyen (1561 MILÁN, LUIS, El corte-sano [Madrid, Impr. de Aribau, 1874])

Comptat i debatut, podem veure clarament que el mot explanar amb elsentit de ‘traduir’ l’enregistrem en llengua catalana medieval, concretamenten la variant occidental, i, a més, en dos casos segurs en castellà i en unaltre dubtós en francès.

6 Sobre el parlar pla

Comentar el valor semàntic del mot explanar és relativament fàcil. Si partimdel significat d’‘aplanar’, ‘allisar’, ‘fer pla un terreny o qualsevol superfície’ afi de facilitar-ne l’accés, que recordem que és el sentit figuratiu II del ThLL,ens portaria a pensar en l’acció d’‘explicar’ o ‘fer intel∙ligible’ un text del’accepció I, ja que és també propiciar-ne la comprensió. I per aquesta viatambé, ‘traduir’ vol dir passar d’una llengua a una altra perquè el nou textproduït en la nova llengua siga igualment intel∙ligible. La correlació semàn-tica entre les diferents paraules és òbvia.


Però també podem descobrir-hi una altra possibilitat de relació semàn-tica en el mot explanar. No podem oblidar que etimològicament aquest motestà constituït en llatí a partir de la forma EX i PLANARE, és a dir, constituïta partir del lexema pla. De les diverses accepcions que podem trobar alDCVB del mot pla ens interessa ressaltar en aquest diccionari l’accepciósisena: ‘Clar, evident; que s’entén tot seguit’. A continuació aporta les locu-cions parlar en pla o parlar pla per a referir-se al ‘parlar en romanç catala-nesc’. Per al VFaraudo aquest mot en època medieval també equivalia a‘[l]a llengua vulgar o nativa’. Segons el Diccionari de l’Enciclopèdia ‘parlar pla’volia dir ‘[p]arlar en llengua vulgar, parlar en català’. Altres obres conside-ren com a sinònim els termes ‘vernacle’, ‘vulgar’, ‘romanç’, etc.

El pla era, per tant, la llengua més ‘intel∙ligible’ enfront del llatí. Aquestafórmula de gran expansió per la llengua medieval encara resta viva en elparlar de Menorca, on ‘parlar pla’ vol dir parlar “en la llengua senzilla ientenedora” (Colón, 2014: 193). Fins i tot aquesta s’enfrontava a l’expres-sió ‘parlar vulgar’, que era la forma preferida per les Regles d’esquivar vocables.

Al CIVAL enregistrem alguns exemples on el significat de pla es refe-reix clarament a la llengua no llatina, és a dir a la llengua vernacla, en aquestcas el català:

E tantost los moros asseguraren los, e hagren un moro qui sabia parlar pla qui denadant se n entra en lo leny ab lo palomer ensemps qui aporta lo assegurament (Munta-ner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860, Cap. LXXXV))

li ensenyaven moltes e de bones oracions, mostrant li lo paternoster en pla (Decame-ron jornª 7ª novª 1ª)

Dix lo emperador Constanti: –Hajam hun bisbe appellat Alexandre, –e era tant simpleque envides sabia parlar en lati... Dix lo bisbe en pla: —Escolta, philosoff: nosaltrescreem que no es sino un Deu en trinitat... (Ferrer, Vicent Quaresma 137; XXVII)

que ell la havia consagrada o dedicada per aquelles cinch letres: DSPFC. Que vol dir:«De suis propriis facere constituit.» Y les letres que-s ligen aprés planament: IDEMQVEDEDICAVIT. Que totes volen dir en pla: «Quinto Sertòrio hordenà que a despeses suesse fes y ell lo consagrà». Com, dons, la dedicatió no∙s fes sinó de temples o coses quetocaven a religió, resta clarament que allò era temple (Pere Antoni Beuter, Primera part dela Història de València, 1538)

La proximitat semàntica entre explanar i parlar pla és constatable enaquests fragments. I no podríem descartar que a partir d’aquesta relació laforma explanar ampliara el seu contingut metafòric per a passar a ‘pla’ elcontingut d’una altra llengua, en els nostres exemples del llatí i també del’àrab i d’altres llengües, al català. Al cap i a la fi, aquest trasllat a la llengua


romànica és, en sentit figurat, una traducció, la qual ‘aplana’ les dificultatsde desconeixements d’una llengua, de tal manera que tot resulta més ‘pla’,és a dir, més ‘intel∙ligible’.

D’altra banda, no podem oblidar tampoc, com en el seu origen en llatí idesprés també en francès, aquest mot ‘explanar’, segons el DLittré, tambétenia el significar d’‘interpretar’ que al segle XVI volia dir:• «celui qui traduit par écrit d’une langue dans une autre» (BONI-

VARD, Advis et devis de noblesse, 1656, 163 ds FEW t. 4, p. 760a); i també• «celui qui traduit oralement, truchement» (HULSIUS).

7 Conclusions

Durant l’edat mitjana, les llengües romàniques disposaven d’un vast voca-bulari per a expressar l’acció de ‘passar d’una llengua a una altra’. Perexemple, el català feia ús de mots com mudar, traslladar, trasportar, reescriure,romançar, tornar, etc. No és fins a finals del segle XV que el terme traduiradopta aquest nou significat i és aleshores quan s’iniciarà un procés desubstitució de totes les altres possibilitats lèxiques. Hem d’assenyalar, però,que el mot TRADUCO en llatí volia dir ‘fer passar’, ‘creuar’ i també ‘desco-brir’, ‘disposar’, ‘traure a la llum’, ja que en aquesta llengua per expressar elcanvi d’una llengua a una altra feia servir els mots TRANSFERRE, INTER-PRETARI, VERTERE, CONVERTERE, etc. I no és fins a la centúria quinzenaque pren el significat que en les llengües modernes li atorguem actualment.Segons l’italià Folena el nou significat d’aquest mot comença a reflectir-seen les obres de l’Humanisme italià i d’aquesta llengua passa a totes lesaltres (Colon, 2001).

Pel que fa a l’evolució del mot EXPLANARE, aquest ha tingut un dife-rent recorregut en cada llengua romànica. Totes han mantingut el significatd’‘aplanar’, ‘allisar’, ‘fer pla’, tal com recollia el llatí com a primera accepcióal DGaffiot i al DLewis i com a segona al THLL. En canvi, la segona, refe-rida a ‘explicar’, ‘fer intel∙ligible’, ha perdut vitalitat en les diferents llengüesal llarg dels segles. De tal manera que avui el francès i l’occità, per exemple,han abandonat aquesta segona accepció. En altres, com l’italià, el castellà iel català, cal considerar-lo com un mot moribund. Sembla que és en portu-guès on manté la vitalitat encara en la llengua actual. Indubtablement, laforma explanar ha perdut terreny enfront d’altres mots que, segurament,han tingut més èxit en la seua expansió lèxica com per exemple explicar,aclarir, etc.


Al marge d’aquests dos significats, sembla que el català, i en algun casesporàdic el castellà i el francès, en els primers textos medievals, van donaraixopluc a una tercera accepció ‘el canvi d’una llengua a una altra’, possi-blement a partir d’un altre sentit figurat de la forma llatina INTERPRETARE,una nova accepció del mot explanar que no enregistrem en cap diccionari.En català, a més, aquesta forma explanar podia comptar també amb elreforç que la forma EX PLANARE ha produït a partir de la metàfora ‘passard’una llengua al llenguatge pla’. Dins d’aquesta accepció de la llengua cata-lana sembla que explanar va trobar un terreny ben adobat per a la seuasupervivència medieval en la zona occidental valenciana, atesa la procedèn-cia de la majoria de les ocurrències enregistrades. A partir de la documen-tació que hem aportat, ens serveix per a plantejar aquesta accepció de lallengua medieval, de la branca occidental i més concretament de la variantvalenciana, i molt possiblement restringida als registres formals (les nostresreferències provenen de textos jurídics, científics, històrics i literaris).

Si acceptem aquest nou sentit que el mot tenia en la llengua medieval,caldria demanar als diccionaris històrics del català (almenys al DCVB i alVFaraudo) i també, molt possiblement, als de castellà i francès, la intro-ducció d’aquesta tercera accepció.

També sabem que aquesta accepció va tenir un recorregut ben curt, jaque no enregistrem més ocurrències més enllà del segle XV, a excepciód’una obra de Josep Pous de 1914, utilitzat molt possiblement com unaromanalla lèxica. Òbviament, en aquesta extinció van intervenir diversosfactors. No podem negar la influència del minvament de l’ús en la llengua apartir de la centúria esmentada. Però sobretot hem de valorar el contextsemàntic en què se situava el mot. Com hem pogut comprovar aquest ‘can-vi d’una llengua a una altra’ estava cobert per una família lèxica ben exten-sa. I és, doncs, en aquest camp lèxic, on aquest mot explanar, per unabanda, es dissoldria fàcilment i, per una altra, no tindria forces per aenfrontar-se a formes tan consolidades ja com traslladar en l’època medie-val ni a traduir, el neologisme que sorgeix a finals del segle XV i que eclipsa-ria els altres mots.


Bibliografia

Badia Pàmies, Lola (1996): Textos catalans tardomedieval i “Ciència de natures”,Barcelona: Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

CDH: Corpus del Nuevo Diccionario Histórico, <http://web.frl.es/DA.html>[29.05.17].

Cifuentes, Lluís (s.a.): La medicina en català del manuscrit a la impremta. Traduc-cions, obres originals i mercat de demanda a l’Edat Mitjana. El Renaixement,<www.sciencia.cat/biblioteca/temes/medicina.htm> [15.05.17].

CILC: Corpus Informatitzat de la Llengua Catalana, <http://ctilc.iec.cat>[10.05.17].

CIVAL: Corpus Informatitzat del Valencià, <http://cival.avl.gva.es/cival/buscador.jsp> [18.06.17].

CNDHE: Instituto de Investigación Rafael Lapesa de la Real AcademiaEspañola (2013): Corpus del Nuevo diccionario histórico (CDH), <http://web.frl.es/CNDHE> [14.06.17]

Colón Domènech, Germà (2000): «Nòtula sobre el català antic rogicler(castellà rosicler)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXXVI,335–337.

— (2001): «Traduir y traducció en catalán, con una ojeada a los romancesvecinos»; dins: Martínez Romero, Tomàs / Recio, Roxana (eds.): Essayson Medieval Translation in the Iberian Peninsula, Castelló: Publicacions de laUniversitat Jaume I / Omaha: Creighton University, 153–171.

— (2014): Origen i història del lèxic valencià, València / Barcelona: IIFV /Publicacions Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner).

CORDE: Real Academia Española: Corpus diacrónico del español (CORDE),<www.rae.es> [15.05.17].

DCECat: Coromines, Joan (1983–1991): Diccionari etimològic complementari dela llengua catalana, 10 vols., Barcelona: Curial.

DCVB: Alcover, Antoni / Moll, Francesc Borja: Diccionari Català-Valencià-Balear, <http:// dcvb.iecat.net> [03.05 al 27.06.17].

DGaffiot: Dictionaire Gaffiot, <www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php> [12.05.17].DGO: Diccionari General Occità, <http://mertyl.free.fr/dico/cantalausa.pdf>

[25.06.17].Diccionari de l’Enciclopèdia, <www.diccionari.cat> [24.05.17].


DICFRO: Dictionnaire Frédéric Godefroy, <http://micmap.org/dicfro/search/dictionnaire-godefroy/esplaner> [04.06.17].

DICTER: Mancho Duque, Mª Jesús (dir.): Diccionario de la ciencia y de la técni-ca del Renacimiento, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca,<http://dicter.usal.es> [10.05.17].

Dictionnaire du Moyen Français (1330–1500), <https://apps.atilf.fr/lecteurFEW/lire/30/310> [14.05.17].

DIEC2: Diccionari de la Llengua Catalana. Segona edició, <http://dlc.iec.cat> [06.05.17].

DLewis: Lewis, Charlton T. / Short, Charles: A Latin Dictionary,<www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059> [27.06.17].

DLittré: Littré, Emile: Dictionnaire de la langue française, <www.littre.org>[08.06.17].

DLOAM: Honnorat, Simon Jude (1847): Dictionnaire de la langue d’Oc an-cienne et moderne, <http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5816077m.r=dictionnaire+honnorat.langFR> [06.0617].

DOM: Dictionnaire de l’Occitan Médiéval, <www.dom-en-ligne.de> [01.06.17].DPLP: Dicionário Priberam da Língua Portuguesa, <www.priberam.pt/dlPO/

Explanar> [04.06.17].DRAG: Diccionario da Real Academia Galega, <http://academia.gal/dicionario>

[12.06.17].Garcia Sempere, Marinela (2015): «Algunes dades sobre els manuscrits de

la versió catalana de la ‘Legenda aurea’», Medievalia 18:2 («La construc-ción de la santidad femenina de los siglos XV al XVII», coord. MaríaMorrás), 155–178.

Hinojosa Montalvo, Jose (2002): Diccionario de historia medieval del Reino deValencia, 4 vols., València: Generalitat Valenciana.

Lexilogos: <www.lexilogos.com/francais_langue_histoire.htm> [14.05.17].Nadal, Josep M. / Prats, Modest (1982): Història de la Llengua Catalana I.

Dels inicis fins al segle XV, Barcelona: Edicions 62.Nadal, Josep M. / Prats, Modest (1996): Història de la Llengua Catalana II. El

segle XV, Barcelona: Edicions 62.NTLLE: Nuevo Tesoro Lexicográfico de la Lengua Española, <http://buscon.

rae.es/ntlle/SrvltGUILoginNtlle> [14–16.06.17].


Pérez i Mingorance, Joan-Andreu (2012): El Regiment dels Prínceps de Gil deRoma traduït per Arnau Estanyol. Tradició manuscrita i edició crítica, Bellaterra:Universitat Autònoma de Barcelona (tesi doctoral), <http://ddd.uab.cat/pub/tesis/2014/hdl_10803_285198/japm1de1.pdf> [24.06.17].

Perujo Melgar, Joan (2016): Les històries troianes de Jaume Conesa, traducciócatalana de la Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne: estudi iedició, Alacant: Universitat d’Alacant (tesi doctoral), <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/65127>.

Sabio Pinilla, José Antonio (2012): «Notas para la historia de traduzir (conmención a sus derivados y a otras expresiones)», dins: Lanero Fernán-dez, Juan J. / Chamosa, José Luis (eds.): Lengua, traducción, recepción: enhonor de Julio César Santoyo, Vol. 2, León: Publicaciones Universidad deLeón, 455–478.

ThLL: Thesaurus Linguae latinae, 1900–, Leipzig: Teubner.TLIO: Beltrami, Pietro G. (dir.): Tesoro della Lingua Italiana delle Origini,

Firenze: Istituto Opera del Vocabolario Italiano / Consiglio nazionaledelle ricerche, <http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO> [19.05.17].

VFaraudo: Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo deSaint-Germain, <www.iec.cat/faraudo> [14.06.17].

Antoni Mas i Miralles, Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana,Apartat de correus 99, E-03080 Alacant, <[email protected]>.

Documents

Al voltant del mot explanar, ‘passar d’una llengua a una ... · cançó d’emor feta per mon car honcle, que Déus aga, En Guillem de Masdovellas, en llimoví, he mesa e tornada