Alemany_apunts

ALEMANY

PARTÍCULES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES

was – què

wer – qui

wen – a qui (akk)

wem – a qui (dat)

wessem – el de qui (com en euskera)

wie – com

wo – on

woher – d’on

wohin – cap a on

wie viele – quant/s

wann – quan

wie lange dauert ... – quant dura ... → “... Stunde” (ex: Viertel

Stunde)

von wann bis wann... – de quan a quan

wie oft... – cada quan (freqüència)

ab wann... – a partir de quan (pensant en futur)

bis wann... – fins quan

seit wann... – des de quan (pensant en passat)

warum, weshalb – per què

es respon: Weil...

wozu – per a què

es respon: causa, um ... zu + infinitiu. Exemple: Petra macht sie

hübsch, um den Männern zu gefallen

wieso – per què (de sorpresa, instantani)

welch-(+declinació, veure determinants) – quin (en concret, d’entre

un grup)

was für ein-(íd) – quin (genèric, característiques, qualitats de la cosa)

welch + ein/eine – quin/a ...! (“quina sort!”)

welch-(-/e) – quin/a (sense posar l’article enmig, en alemany) ...!

irgend: irgend + pronom interrogatiu = pregunta o bé nou

adverbi/pronom: “irgend wie” – d’alguna manera

PREPOSICIONS

in – a (regeix datiu si no hi ha moviment; acusatiu si n’hi ha)

per als anys: no se’n posa

im – estacions de l’any, sense determinant!

im – mesos

am – dies de la setmana i cap de setmana

matí (en aixecar-se) - am

matí (durant el matí) - am

migdia - zu

tarda - am

vespre - am

mitjanit - um

nit - in der

um – tal hora)

in, ins – en, a (comporta estar “a l’interior de”, o bé “enmig de”) (+

datiu en locatiu)

ans – cap a

aus – de (procedència fixa, ser d’un lloc) (+ datiu, almenys quan és

locativa)

von – de (quan es va d’un lloc a un altre) (+ datiu, almenys quan és

locativa)

nach – cap a

bis – fins (temporal)

ab – a partir de quan (pensant en futur)

seit – des de quan (pensant en passat)

auf – en, a (damunt, a genèric)

mit – amb (+ datiu; mitjans de transport ok)

zu – (cap) a (+ datiu)

nach – a partir de (datiu)

für – per, per a (regeix akkusativ)

CONJUNCIONS I CONNECTORS

und – i

oder – o

aber – però, sinó (millor fer servir sondern)

auch – també (va al final de la frase)

so wie – tant com

sondern – sinó

sonst – si no

deshalb – per això (aquest motiu). Va darrere el segon verb un cop dit

l’”això”

für – per (+ acusatiu)

subordinants:

weil – perquè (conjunció causal)

dass – que (conjunció completiva)

der, die, das – que (relatiu subordinant “sense accent”). Si dins

de la subordinada estan declinades, es declinen segons el que

facin en la sub.

wenn-als-wann: Als es fa servir per introduir oracions

subordinades sobre fets en el passat (oracions adverbials), fets

que només van passar un cop. Wenn es fa servir per fets

repetits en el passat: Als ich ein kind war, wohnte ich nicht in

Tarragona. El wann es fa servir en les interrogacions directes i

indirectes.

doch

–aber

emfàtic: doncs (consecutiu)

resposta afirmativa a una pregunta plantejada amb el nein

EXPRESSIONS

ein bisschen – una mica

etwas – una mica de (el “de” ja va en l’expressió)

zu meinen Groβeltern – a ca mons avis (o de qui sigui)

überhaupt – en resum

DETERMINANTS

Nominativ - Nominatiu

Articles

der – masculí

die – femení

das – neutre *

die – plural: per tots

Demostratius

dieser – aquest: der

diese – aquesta: die

dieses – aquest: das

diese – aquests/es: die

jener – aquell, culte;

jene – ...

jenes

jene

der da – aquell, més usual

die da – aquella

das da

die da

welcher – quin

welche – quina

welches – quin: das

welche – quins/es: plural

irgend/e – algun

irgend welche – alguns

Indefinits

kein – cap: der, das

keine – cap: die

ein – un: der, das

eine – una: die

El kein sempre és negatiu, a l’hora de preguntar també: “Hast du kein

Auto gesehen?” – NO has vist cap cotxe?

Possessius

mein – mon: der, das

meine – ma

meine – plural

dein – teu: arrel

sein – seu: d’er i d’es

ihr – seu: de sie

unser – nostre: der, das

uns(e)re – nostra: die, nostres (la e del mig es pot posar o no, les dues

són correctes)

euer – vostre: der, das

eure – vostra: die, vostres

ihr – seu (d’ells): der, das

ihre – seva: die, seus

Per dir “de vostè” es fan servir els ihr/e amb majúscula.

jeden – cada/cadascun/tots (Jeden Tag – cada dia)

andere – altre

l’un i l’altre → das ein und das andere (das o el que sigui)

Akkusativ - Acusatiu

den - masculí

die - femení

das - neutre

die - plural

einen

eine

ein

-

keinen

keine

kein

keine

meinen

...

euren – vostre: der (excepció a la norma de sota)

És a dir, s’afegeix –en rere els del masculí, que és l’únic que canvia.

Datiu

dem – masc

der – fem

dem – neutr

den + _n – plur

einem

einer

einem

-

keinem

keiner

keinem

keinen + _n

meinem, meiner, meinem, meinen + _n

...

Genitiu

des

der

des

der

nota sobre fonètica: dem, der i den són tancades, des és oberta

PRONOMS

Nominativ

Personals

ich – jo

du – tu

er – ell

sie – ella

es – això

wir – nosaltres

ihr – vosaltres

sie – ells/es

alles – tot

alle – tots

das – això, aquest (persona)

keiner – ningú, cap (proN), masculí

keine – femení

keins – neutre

keine – plural

beide – ambdós

Akkusativ

Personals

mich – a mi

dich – a tu

ihn – a ell

es, sie – es queden igual

uns – a nosaltres

euch – a vosaltres

sie – a ells

Sie – a vostè

Es fan servir també per a la pronominalització del CD.

Personals reflexius akkusativ

sich – se (pels infinitius)

mich – a mi

dich – a tu

sich – a er, es, sie

uns

euch

sich – a ells, vostè (majúscula)

Es posen davant del verb si aquest va en infinitiu: sich freuen –

alegrar-se.

Datiu

mir

dir

ihm – es, er

ihr – sie

uns

euch

ihnen

Ihnen

keinen

keine

keins

keine

Personals reflexius dativ

mir

dir

sich

uns

euch

sich

Sich

MAN – HOM

Tant el significat com la manera de conjugar-se (3a pers. sing.) és

idèntic que en català.

VERBS REGULARS (en la formació del present; veure els

llistats pels altres temps verbals)

fragen – preguntar

genieβen – gaudir

schlummern – dormir de gust

gehen – caminar, anar (sense anar damunt d’un mitjà de transport!:

Mit der Fahrrad gehen: anar AMB la bici, portant-la al costat)

hören – sentir, escoltar

lernen – aprendre

bitten – demanar

leben – viure

machen – fer

schreiben – escriure

spielen – jugar, tocar un instrument

wählen – escollir, triar, seleccionar

studieren – estudiar una carrera

üben – practicar

geboren werden/sein – néixer: es fa servir amb el sein d’auxiliar de

manera general per dir l’edat i per preguntar-la (per preguntar per la

data de naixement), però es fa servir el werden per parlar de

naixements en el passat (“Mozart wurde 1756 geboren”) o per

concretar el lloc on es va néixer

wohnen – viure

ignorieren – ignorar

schenken – regalar

ruhen – reposar, descansar

duften – fer bona olor

sprieβen – sortir (brostar)

schweigen – callar

leuchten, glänzen– brillar, relluir

blinken – fer pampallugues (“centellear”)

umhüllen – envoltar

steigen – pujar

rauschen – murmurar

ziehen – passar

kaufen – comprar

trinken – beure

schlagen – bategar; pegar

kämpfen – lluitar

fluten – flotar

weinen – plorar

bedecken – cobrir

rufen – cridar (cast: llamar)

blühen – florir

wehen – bufar (el vent)

kosten – costar, valdre

rauchen– fumar

lachen – riure

kennen – conèixer

kennenlernen – conèixer per primera vegada

reisen – viatjar

Sport treiben – fer esport

lieben – estimar

dauern – durar (infinitiu –n!)

sagen – dir

grüβen – saludar

klingen – sonar

beten – resar

reiten – montar (a cavall)

loben – alabar, lloar

glauben – creure (religiosament i d’opinió)

meinen – opinar, dir

entzücken – encantar (transitiu: el CD és la persona a qui encanta

quelcom)

sinken – enfonsar-se

strahlen, scheinen – brillar, amb brillantor pròpia

trennen – separar

telefonieren – trucar per telèfon (el simple fet de trucar, sense CD)

öffnen – obrir

antworten – respondre

schlieβen – tancar

bleiben – quedar-se, romandre (en un lloc, noti’s que no és reflexiu)

sitzen – seure (estar-se assegut, tpoc és reflexiu)

kommen – vindre

träumen – somniar

besuchen – visitar

denken – pensar

fühlen – sentir (de sentiment)

frolokken – alegrar-se (arcaic)

weilen – esperar(-se), trigar, romandre

warten – esperar

ärgern – enfadar-se

schmerzen – fer mal (dolor)

tragen – portar “amb pes” (roba, ulleres, bosses amb coses...)

bergen – plegar, recollir

reden – parlar

brauchen – necessitar

drehen – “girar” (en anglès: turn, d’encendre i apagar)

wandern – caminar (també amb el sentit aquell d’anar por ai a través

de tot)

küssen – fer un petó

gratulieren – felicitar

fliegen – volar

dämmern – clarejar, apuntar el dia

flieβen – córrer, fluir

fassen – creure (de quelcom creïble, o quan t’agafen per sopresa)

weiter/musizieren – seguir fent música

(a algú, akk) aufmerksam machen, dass... – fer atent a algú sobre

alguna cosa

stecken – ficar

proben – assajar

bieten – oferir

schätzen – estimar, apreciar (tant amorosament com fer una

apreciació així de cop i volta)

lehren – ensenyar

stillen – calmar, callar, donar de pit

feiern – celebrar

waschen – rentar

falten – plegar (la roba)

trösten – consolar

parken – aparcar

ahnen – sospitar, amagar

lügen – mentir

dämpfen – amortir, atenuar (un soroll)

wachen – estar despert, vetllar

fuhren – guiar, conduir

wefen – llançar

streuen – escampar

rennen – córrer, fugir

beiβen – mossegar

bellen – bordar

zwinkern – picar l’ullet

TRENNBARE VERBEN - VERBS SEPARABLES

Porten el prefix accentuat, i se separen, col·locant-se l’arrel

conjugada rere el subjecte i el prefix al final de tot de la frase, rere el

nicht. El prefix s’accentua

auf – damunt, sobre

wieder – altra vegada

wider – oposició

auf/stehen – aixecar-se (posar-se dret)

an/fassen - agafar

mit/kommen – acompanyar

auf/essen – acabar de menjar (d’una vegada!)

aus/gehen – sortir (de festa, anar a fer un tomb)

an/kommen – arribar (té un sentit molt de puntualitat o d’horari, per

lo demés, kommen: zu Haus kommen)

an/rufen – trucar (per telèfon, transitiu)

auf/machen – obrir

zu/machen – tancar

spazieren gehen – passejar

weg/fahren, fort/gehen, fort/fahren – anar-se’n (lluny), llençar

wieder/sehen, wieder/treffen – retrobar-se

zurück/fliegen – tornar amb avió

mit/nehmen – emportar-se (amb un mateix) D’un lloc ENFORA

mit/bringen – dur CAP a algun lloc

ein/schlafen – adormir-se

auf/wachen – despertar-se

mit/teilen – informar, explicar algo

an/schauen – mirar

zu/schauen – observar

zurück/geben, zurück/bringen – tornar (quelcom)

acht/geben – anar amb compte

fertig sein, auf/hören – acabar (una cosa ella mateixa)

ein/kaufen – comprar

vor/singen – cantar (en un concert, audició)

wieder/holen – repetir

ein/laden – convidar

auf/bewahren – guardar, desar

auf/fallen – cridar l’atenció (reclamar atenció, no renyar)

hinauf/rufen – cridar amunt

durch/sehen – fer un cop d’ull

wider/sprechen – portar la contrària

wider/spiegeln – reflexar

weh tun – fer-se mal (lastimar) (sí, així separat)

ein/studieren – estudiar-se una obra (una partitura, p. ex.)

NICHT TRENNBARE VERBEN – VERBS NO SEPARABLES El

contrari.

be-emp-er-ge-ver-zer

ver – negativitat

be/kommen, emp/fangen – rebre

be/schlieβen – tancar

be/graben – cavar, excavar

be/halten – guardar, conservar

be/glücken – fer feliç

be/zahlen – pagar

be/denken - reflexionar

be/gegnen – trobar-se amb (algú)

be/schreiben – descriure

be/kommen ein Baby (algú) – tenir un fill/a

emp/finden – sentir

emp/fehlen – aconsellar, recomanar (irregular: e → ie)

er/klären – explicar, aclarir

er/zählen – explicar (un fet, un conte)

er/warten – esperar

er/fahren – saber

er/wecken – despertar

er/heben – aixecar

er/gänzen – completar

ge/hören – pertànyer

ge/fallen – agradar (a mi, p. ex)

ein/ge/laden – convidar

ge/winnen – guanyar

ver/kaufen – vendre

ver/lassen – abandonar

ver/neinen – negar

ver/stehen – entendre

ver/sprechen – prometre

ver/reisen – anar-se’n de viatge

ver/passen – perdre

ver/zweifeln – desesperar-se

zer/reiβen – trencar, estripar

ver/lieren – perdre

ver/zagen – perdre el valor

ver/teidigen – defensar

friki: mit/be/kommen – assabentar-se (transitiu)

VERBS REFLEXIUS

Subjecte – verb – pronom reflexiu

sich be/danken – agrair-se

sich entschuldigen – disculpar-se

sich um/schauen – girar-se (trennbare!)

sich stürzen – tirar-se (...“als teus peus”)

sich fürchten – témer

sich treffen – quedar/-se (un col·lectiu en algun lloc – crec)

sich legen – estirar-se (en algun lloc)

sich be/ruhigen – tranquilitzar-se

sich lieben – estimar-se

sich schämen – avergonyir-se

sich be/nehmen – comportar-se

sich quälen – atormentar-se

sich waschen – rentar-se

sich fühlen – trobar-se (estat físic/anímic/salut)

sich entscheiden – decidir-se (triar)

sich konzentrieren – concentrar-se

sich erinnern auf + Dat?– enrecordar-se de

sich rasieren – afaitar-se

sich setzen – asseure’s

sich aus/breiten – extendre’s (trennbare)

sich er/heben – aixecar-se (nicht trennbare)

sich an/ziehen – vestir-se (trenn)

sich freuen – alegrar-se:

sich freuen über – alegrar-se per alguna cosa de manera

“habitual”, o real

sich freuen auf – alegrar-se per alguna cosa que ha de

passar, o desitjada: Ich freue mich auf Weihnachten

sich langweilen – avorrir-se

sich nieder/lassen – deixar-se caure

sich ver/lieben – enamorar-se (no separable)

(sich) ver/letzen – fer-se mal (quan porta un CD especificat, la

persona passa a datiu: Ich habe mir das knie verletzt: em vaig fer mal

al genoll)

sich streiten – discutir-se

VERBS I DECLINACIONS

(llistat dels que poden generar confusió des del català; si porten

preposició aquí hi consta) Normalment, val la lògica que si hi ha un

complement directe expressat, la persona passa a ser l’indirecte (Ich

kämme mich → Ich kämme mir die Haare)

Regeixen Akkusativ

fragen

mögen

rufen

hören

Regeixen Dativ

antworten

sagen

glauben (Ich glaube ihm kein

Wort!)

warten auf (esperar algú)

gratulieren

schmecken (tenir bon gust:

Schmeckt dir das Essen?)

vertrauen (confiar en)

VERBS IRREGULARS

SEIN - SER

Präsens - Present

ich bin *

du bist

er/sie/es ist

wir sind

ihr seid

Sie/sie sind

Imperativ - Imperatiu

-

sei (sense –e!)

-

sein

seid

seien

Präteritum - Passat

war

warst

war

waren

wart

waren

Konjunktiv II

wär(e)

wärst

wär(e)

wären

wärt

wären

HABEN - TINDRE

Present

habe

hast

hat

haben

habt

haben

Imperatiu

-

hab

-

haben

habt

haben

Passat (es comporta de manera regular a partir de la -t-)

hatte

hattest

hatte

hatten

hattet

hatten

Konjunktiv II

hätte

hättest

hätte

hätten

hättet

hätten

WERDEN - ESDEVINDRE

Present

werde

wirst

wird

werden

werdet

werden

Passat

wurde

wurdest

wurde

wurden

wurdet

wurden

KII – igual però amb umlaut

Imperatiu

-

werd(e)

-

werden

werdet

werden

Participi: En té 2!! geworden quan fa de verb principal o d’auxiliar per

al futur; worden quan fa d’auxiliar per a les passives

ARBEITEN - TREBALLAR (irregularitat –e– en 2a i 3a sing i 2a plur,

model)

arbeite

arbeitest

arbeitet

arbeiten

arbeitet

arbeiten

melden – informar

LESEN - LLEGIR

lese

liest

liest

lesen

lest

lesen

sehen – veure

GEBEN - DONAR

gebe

gibst

gibt

geben

gebt

geben

També funciona com a verb “haver-hi”: Es gibt viele Blumen: Hi ha

moltes flors.

helfen – ajudar

brechen – trencar

sprechen – parlar

sterben – morir

vergessen – oblidar

FAHREN - ANAR AMB (mitjà de transport – però intransitiu, desplaçar-

se)

fahre

fährst

fährt

fahren

fahrt

fahren

fallen – caure

gefallen – agradar (és intransitiu)

schlafen – dormir

blasen – bufar

HEIβEN - DIR-SE (irregularitat de les arrels –s, no es repeteix en la 2a

sing)

heiβe

heiβt

heiβt

heiβen

heiβt

heiβen

LASSEN – DEIXAR: en un lloc, permetre (no “prestar”)

lasse

lässt

lässt

lassen

lasst

lassen

ESSEN – MENJAR

esse

isst

isst

essen

esst

essen

WISSEN – SABER

weiβ

weiβt

weiβ

wissen

wisst

wissen

NEHMEN – AGAFAR, COLLIR

nehme

nimmst

nimmt

nehmen

nehmt

nehmen

TUN – FER (infinitiu acabat en –n i no –en)

tue

tust

tut

tun

tut

tun

VERBS MODALS

mögen – agradar

mag

magst

magt

mögen

mögt

mögen

Ús poètic: voler, poder. També es fa servir com a futur.

en Konjunktiv II: voler educadament, cortès

möchte

möchtest

möchte

möchten

möchtet

möchten

Passat: mochte

wollen – voler, futur

will

willst

will

wollen

wollt

wollen

S’utilitza per a futur també.

Passat: wollte (3a i 1a persona amb aquesta terminació)

K II: wollte

können – poder (ser capaç)

kann

kannst

kann

können

könnt

können

Quan se sap parlar un idioma es diu subj + können + idioma.

Passat: konnte

K II: könnte

dürfen – poder (tenir permís)

darf

darfst

darf

dürfen

dürft

dürfen

Passat: durfte

K II: dürfte

sollen – haver de (força major externa, o bé algú que t’hi obliga)

soll

sollst

soll

sollen

sollt

sollen

Passat: sollte

K II: sollte

müssen – haver de (autoobligació)

muss

musst

muss

müssen

müsst

müssen

Passat: musste

K II: müsste

Es conjuguen d’acord amb el subjecte que els corresponguin, i

van seguits d’una oració subordinada d’infinitiu (veure-les més

avall).

Si s’ha de negar el verb modal, va just després d’aquest,

excepte en el müssen, que necessita un altre verb, brauchen, la

negació del qual es pot traduir per “no cal”, i que necessita un

zu davant el verb en infinitiu de la subordinada

“Du brauchst nicht zu kommen” – No cal que vinguis.

Si es nega el sollen, esdevé prohibició.

Si es nega el mögen però el CD no és cap oració subordinada, la

negació va al final com qualsevol verb “normal”.

EXPRESSIONS VERBALS

Film sehen – mirar una películ·la

Fern sehen – mirar la tele

Reise machen – anar de viatge

ans Meer fahren – anar a la platja (genèric platja vs muntanya)

auf Diet sein, Diet lieben – estar fent dieta

Sport treiben – fer esport

einen Kurs besuchen – “visitar” un curs (fer un curset)

Es gibt xxx – hi ha (en un lloc), “el lloc” té... (sepre “es”)

Dran sein – tocar: Du bist dran – Et toca

gut gelaunt sein – estar de bon humor

eine Unterricht haben – tenir una classe

fern sehen – mirar la tele (das Fernsehen sehen voldria dir mirar

l’aparell)

ernst sprechen – parlar “en sèrio”

etwas (+ dat) ein/fallen – “venir algo”, de tenir una idea

Erklärungen geben – donar explicacions (lit., però en el sentit

instructiu)

haben (+ dat) viele Gedanken gemacht – lit: fer molts pensaments,

però en el sentit de donar-li moltes voltes a una cosa (ja explicitada)

“Man hat es nicht leich” – La vida és dura

Das leben ist schwer – ídem

In Ruhe lassen – deixar en pau

vorsichtig sein – ser curós, anar amb compte

VERBS: PRÄSENS

-e

-st

-t

-en

-t

-en

En els verbs acabats en t i d es fica una -e- eufònica abans de les

terminacions (irregularitat d’arbeiten, p. ex.)

VERBS: KONJUNKTIV I

Es forma a partir del present. Com? Aaaah misterio. Buscar-ho. (igual

que el K II a partir del passat?)

VERBS: PRÄTERITUM

Rere l’arrel s’afegeixen les següents terminacions:

-te

-test

-te

-ten

-tet

-ten

Que és pràcticament el mateix que: infix –t/te– + –terminacions

habituals del present (exc. 3a persona del singular:). Funciona com a

equivalent al pretèrit perfet simple i al pretèrit imperfet.

Els verbs haben i sein tenen les seves pròpies formes (veure-les

a dalt, desglossades).

Starke/unregelmäβige verben: hi ha canvi de vocals i la resta es

queda igual excepte 1a i 3a del singular: ø.

Gemischte formen (formes mixtes): canvi de vocals + afegir la

terminació en passat excepte 1a i 3a del singular: ø

Els verbs modals tenen el seu propi (veure-ho dalt)

VERBS: KONJUNKTIV II

Serveix per expressar desig, irrealitat, en un punt entremig de l’ús en

català del subjuntiu i el condicional: “Hätt ich tausend Arme!” (Tan de

bo tingués 1000 braços!), “Ich würde nichts kritisieren” (Jo no

criticaria res). No és habitual en la llengua parlada.

Es pot formar de dues maneres: simple i composta (ersatzform, o

forma de substitució). La forma simple es fa a partir del Passat:

Els verbs regulars es mantenen igual.

Els verbs ser i estar: veure dalt (afegeixen unmlaut, com els

starke)

Starke verben: afegeixen umlaut al passat, però cadascun és un

món

Modals: veure dalt

La forma composta fa servir el verb werden en K II + l’infinitiu del

verb principal. És la que s’utilitza en la llengua parlada

VERBS: FORMACIÓ DEL PARTICIPI

Verbs dèbils/regulars: ge + arrel + (e)t

Verbs forts/irregulars: ge + arrel modificada (norm. canvi vocal)

+ (e)n

Verbs mixtos: ge + arrel modificada + (e)t

Verbs separables: prefix + ge + arrel (amb canvi o sense) +

terminació

Verbs no separables: prefix + arrel + terminació (sense ge)

Verbs no germànics: sense ge-, i amb –(e)t.

Altres: verbs modals + lassen + verbs de percepció (sehen,

hören...): es fam amb l’infinitiu: “Ich habe ihn kommen sehen”;

“Ich habe dich verlassen müssen”

VERBS: PERFEKT

Verb haben / sein + verb en participi

L’auxiliar és, per sistema, el haben, excepte en els verbs de

moviment, el werden i el sterben, que indiquen també un

“moviment”, canvi d’estat, i sein i bleiben (i...?).

VERBS: PLUSQUAMPERFEKT

Verb haben/sein en passat + verb en participi

La mateixa norma pel que fa a l’auxiliar

VERBS: FUTUR I

Verb werden conjugat en present + verb en infinitiu → futur segur

L’infinitiu del verb principal es posa al final.

A més a més, el futur amb el werden pot indicar hipòtesi, com en

castellà.

Es pot fer el futur amb el present, i aleshores també →probable

Quan forma part d’una oració subordinada s’escriu, al final de tot,

verb en infinitiu + werden conjugat, p. ex.:

“Warum singt er nicht? Weil er keine Stimme haben wird.” (en aquest

cas, indica probabiltiat)

FUTUR II

werden + participi + haben

VERBS: IMPERATIV

En verbs regulars

Vostè: el verb conjugat com en present, i just darrere el Sie.

Davant de tot, Bitte, separat per coma de la resta.

Nosaltres: Com en el vostè, es conjuga el verb com en el

present i s’afegeix el pronom personal (subjecte) a continuació.

A part, hi ha la forma estàndard: Lasst uns gehen! – Som-hi!

Vosaltres: Conjugat com en present, sense pronom personal,

Bitte opc.

Tu: el verb conjugat només en l’arrel o bé afegint-hi una –e

(poètic, arcaic). Sense el pronom personal. Bitte opcional.

Altres

Verbs separables: el prefix es posa al final de tot

Reflexius: el pronom just després del verb o bé del pronom Sie

Irregulars: si són amb vocal a, no passa a ä. Si són de e,

aquesta passa a i en la segona pers del singular, però NO

portarà –e.

Veure com a verbs totalment irregulars sein i haben.

LA PASSIVA

Zustandspassiv

Fa referència a l’estat perfectiu de les coses: ja ha passat, i a més a

més ens parla d’algo inherent a l’objecte del que estem parlant,

pràcticament com si forméssim un nou temps verbal perfet. Es forma:

subjecte + verb sein + participi. Per retrocedir més en el temps,

podem fer “com en català”: subjecte + verb sein (en el temps

corresponent) + participi del verb principal + participi del verb sein.

Vorgangpassiv

Fa referència a l’estat imperfectiu de l’acció, és a dir, que quan en

parlem ens ve al cap el moment en què passava. A més a més, és la

que fem servir quan hi ha CD i CI, sent aquest una persona. Fa

recaure l’acció Directament en l’objecte però Indirectament en la

persona. En canvi, la Zustandspassiv transforma en únic objecte (CD)

el que s’esmenta. La formació de la Vorgangs és igual que la

Zustands però amb el verb werden d’auxiliar.

Perfekt Vorgangpassiv: sein conjugat en present + participi verb

principal + worden: “Nein, ich bin nicht gefragt worden”

A més a més, si el “subjecte passiu” està en datiu, el verb es conjuga

en 3a del singular (hom) o plural o en la persona a qui correspongui el

subjecte actiu:

Hat man dir die Blumen gebracht? → Nein, MIR SIND nicht die Blumen

gebracht worden.

Exemples:

present: Ich wasche die Wäsche → Die Wäsche wird/ist gewaschen

perfet: Ich habe die Wäsche gewaschen → Die W. wird/ist gewaschen

gewesen/worden

präteritum: Ich wusch die Wäsche → Die W. war/wurde gewaschen

futur: Ich werde die Wäsche waschen → Die W. wird gewaschen

werden/sein.

Així, per entendre la diferència entre ambdues, les Kartoffeln només

poden ser menjades amb el werden, no amb el sein.

AL TANTO!: No confondre el fet qe hi hagi un werden amb el futur! El

futur no es feia amb el participi.

Especificitat: la persona que fa de CI es declina també en la passiva

amb el datiu, i la passiva es fa amb la tercera persona del singular o

del plural en funció del CD (subjecte passiu):

Man hat mir nicht geholfen → Mir ist nicht geholfen worden

Oracions impersonals: Hier lacht man viel → “Hier wird viel gelacht”

(Aquí es riu molt)

“von mir” → per mi (complement Agent)

ORDRE DE LES FRASES

Oracions principals

Enunciatives:

El verb sempre en 2n lloc

El nicht al final de tot

Si el verb és separable, el pronom al final, rere el nicht mateix si

n’hi ha

Els pronoms reflexius van sempre just després del verb

Interrogatives:

El verb pot anar al principi de tot o bé en segon lloc, rere un

adverbi interrogatiu (wo, woher, wann...)

Oracions subordinades

Hauptsatz, Nebensatz: Oració principal + coma + oració

subordinada

L’oració subordinada comença amb una conjunció (Konjunktion)

o bé un pronom o adverbi relatiu (Relativpronomen), rere la

coma

Acaba sempre amb el verb en infinitiu, també en presència d’un

nicht (anirà just davant del verb)

Les d’infinitiu no porten nexe, però l’infinitiu segueix anant al

final

Si el verb és separable, s’escriu tot junt (al final)

Si l’oració subordinada es col·loca abans de l’oració principal, el

verb de l’oració principal anirà al principi d’aquesta, de manera

que els dos entraran en “contacte” separats per la coma

gramatical (en un cas general): Als ich ein kind war, wohnte ich

nicht in Tarragona.

Subordinades d’infinitiu amb zu: quan volem subordinar el verb

en sí, és a dir, com si el nominalitzessim, ho fem amb zu +

infinitiu: “Ich freue mich, dich zu sehen”, o bé “Er hat

aufgehören zu rauchen”, o també “Ich habe viele Dinge zu

sagen”

Subordinades relatives: es forma el relatiu amb l’article, i va

declinat segons la funció que tingui en la subordinada

Altres normes

El nicht anirà sempre davant d’un complement preposicional

(CC) de lloc

Hi ha expressions com ara “Musik hören”, “Englisch sprechen”,

“Auto fahren”, “Sport treiben”, “ans Mehr fahren” que es

tracten com a verbs separables: l’element de davant es fica al

final de tot de la frase com si fos el prefix del trennbare Verb

(recordar que en les subordinades d’infinitiu va tot junt)

El nicht NO CAL quan es nega en genèric! Es fica el substantiu i

el KEIN!

En respostes o d’altres ocasions en què hi hagi un element

inicial separat per coma de la resta de la frase, no es

comptabilitza

A part, hi ha 5 conjuncions que no compten: ADUSO – aber,

doch, und, sondern, oder

LES DECLINACIONS

Els sintagmes nominals, en alemany, es declinen, cosa que pot ser

per tres motius:

funció gramatical

regit pel verb (fragen → akkusativ)

regit per preposició (mit → dativ)

L’Akkusativ es dóna en el Complement Directe; el Dativ en el

complement indirecte i moltes preposicions; el Genitiv en els

possessius, i el Nominativ en els subjectes. Veure les preposicions per

veure quina declinació regeixen.

GENITIU

sense determinant

Schuberts Freund

amb determinant

Ein Freund Schuberts

Ein Freund von Schubert (més col·loquial: datiu)

das Herz → des

Herzens

die Sehnsucht

Antic:

des Herzens

Sehnsucht

Modern:

die Sehnsucht des

Herzens

die Sehnsucht von dem

Herzens

Es pot fer mitjançant el genitiu o bé el datiu:

der Schlag + die Glocken

Der Schlag der Glocken

Der Schlag von den Glocken

ELS “PRONOMS FEBLES” ALEMANYS

da(r) + preposició que introdueix el complement: Ich denke an die

Ferien → Ich denke daran

Equivalent als complements en i hi en català, però només es poden

fer servir si el verb ho regeix i si no es pot substituir per una altra

partícula. Per exemple, si enlloc de “darin” podem dir “dort”, ficarem

“dort”

Les persones no es poden substituir d’aquesta manera, sinó amb

pronoms personals: Ich träume von Peter → Ich träume von ihm

ADVERBIS

jetzt – ara (ara mateix, en aquest instant)

schon – ja

nun – ara (després de fer alguna cosa), també pot ser simplement

emfàtic

sofort, gleich – de seguida

nach dem (vaja, l’article en datiu) – després de

anschlieβend – seguidament

bald, früh – aviat

spät – tard

noch – encara (també partícula emfàtica)

einst – una vegada, un cop (significat de “una vegada, quan...”)

hier – ací

da – aquí

dort – allí/à

weit weg – lluny

nie, nimmer – mai

selten – poc

einst, einmal – un cop (einst – més poètic)

plötzlich – un cop

manchmal – algun cop (de tan en tan)

oft – sovint

immer – sempre

ewig – per sempre, eternament

den ganzen Tag – tot el dia

wenig – poc

nicht genug – no prou

genug – prou (també funciona com a “prou!” interjecció)

so + adjectiu – tan

so – així

viel – molt

zu viel – massa

völlig – completament

irgend: irgend + pronom interrogatiu = pregunta o bé nou

adverbi/pronom: “irgend wie” – d’alguna manera

sehr – viel

sehr – muy (adverbi intensificador) (adjectius, adverbis)

viel – mucho (adverbi de quantitat, i declinat esdevé determinant)

(verbs, noms)

sehr viel – moltíssim

Ara bé: els verbs que comporten “sentiment”,com ara lieben, mögen,

schätzen,... i també el denken, van amb el sehr. I si són verbs que

comporten estar enfadat, emprenyat o algo que “fot”, es fa amb l’oft

(ärgern)

so viel/e – tant/a/es (determinant, nominal)

so sehr – tant (adverbi, verbal)

el mateix però amb “zu” = massa

gut, fein – bé

schlecht – malament

nur – només

eigentlich – realment

zuerst, am Anfang – al principi

endlich – per fi

ADJECTIUS

sanft – suau

rau – aspre (aplicable a persones, els dos)

klar – clar, nítid

trüb – tèrbol

kalt – fred

warm – calent

hell – clar

dunkel – fosc

fern – lluny

nah – a prop

lustig – alegre, divertit

traurig, schade – trist

ruhig – tranquil

der erste – el primer

der letzte – el darrer

laut – fort

leise – fluix (de volum, els dos)

tief – fondo, greu, baix

hoch – alt, agut, alt (no aplicables a persones, però)

leicht – lleuger, fàcil

schwer – difícil, pesat

einfach – fàcil

hübsch – guapo (per a persones)

schön – bonic (per a coses)

hässlich – lleig

faul – dropo

fleiβich – treballador (Arbeiter = substantiu)

krank – malalt

gesund – sa

interessant

langsam – lent

schnell – ràpid

gut – bé, bo

schlecht – dolent

schlim – MOLT MÉS dolent (de categoria, nivell) (schlimmer – pitjor)

übel – MOLT dolent (de categoria, nivell)

böse – dolent, malvat

dumm – tonto

klug – llest

groβ – gran

klein – petit

dünn – prim

dick – gras

fett – molt gros/obès

alt – vell

jung – jove

neu – nou

arm – pobre

reich – ric

lecker – bo de gust

müde – cansat

nett – mono, simpàtic, agradable...

stark – fort

schwache – dèbil

hart – dur

stolz – orgullós

temperamentvoll – impetuós

ernst – seriós

konservativ – conservador

melancholisch – melancònic

gastfreundlich – hospitalari

oberflächlich – superficial

diszipliniert – disciplinat

freundlich – cordial, amable, agradable

undfreundlich – desagradable, de pocs amics

primitiv – primitiu

angeberisch – xulo

eigensinnig – bast

geizig – garrepa

unentschlossen – indecís

frisch – fresc (ple d’energia, recent)

heilig – sant

selig – beat

falsch – fals, incorrecte (falscher – pitjor, més malament)

richt – correcte (richtiger – millor, més ben fet)

komisch – estrany, còmic

hold – agradable (“lindo”)

angenehm – agradable (contrari: un-)

wahr – veritable (ídem al de dalt)

teuer – car

samtenen – de vellut

riesigen – enorme

betrübt – afligit, amb pena

verzweifelt – desesperat

treu – fidel (íd.)

gerührt – commogut, entendrit

begeistert – entusiasta

munter – despert, espavilat, alegre

versonnen – distret (en positiu, absort)

bissig – mordaç

irre – boig

still – calmat, callat

gewiss – cert, segur

zufrieden – satisfet

nächste – següent

frei – lliure

mutig – valent

glücklich – feliç

einsam – solitari

kindlich – infantil

lieblich – adorable, preciós

wunderbar – meravellós

bitter – amarg

zärtlich – tendre

grünlich – verdós

verspielt – juganer

steinreich – molt ric

SOBRE ELS ADJECTIUS

V + Adj -> l’adjectiu no es modifica (verbs copulatius o

pseudocopulatius)

Adj + N -> l’adjectiu pren determinades terminacions

GRAUS DE L’ADJECTIU I L’ADVERBI

Positiv: tal com són

Komparativ: ____–er (als _ _ _ _ ): Més ____ (que _ _ _ _ )

Superlativ: am ____–sten: El més _____

Irregulars: Els acabats amb t, sch, z i d intercalen una –e– eufònica en

el superlatiu. A part, els monosíl·labs solen “umlautar” la vocal tant

en comparatiu com en superlatiu. Els acabats amb –h es transformen

en –ch [∫] en el superlatiu.

dunkel – dunkler – am dunkelsten

neu – neuer – am neusten

nett – netter – am nettesten

stark – stärker – am stärksten

kalt – kälter – am kältesten

alt – älter – am ältesten

nah – näher – am nächsten

hoch – höher – am höchsten

groβ – gröβer – am gröβten

jung – jünger – am jüngsten

dumm – dümmer – am dümmsten

wenig – weniger/minder – am wenigsten/am mindesten (ep!: com a

mínim/el que menys, en el superlatiu)

viel – mehr – am meisten

schlecht – schlechter – am schlechtesten

gut – besser – am besten

bald – eher – am ehesten

gern – lieber – am liebsten:

S’utilitza juntament amb els verbs per dir que quelcom t’agrada, ho

prefereixes o bé és algo preferit:

“Ich esse gerne Fisch, aber ich esse lieber Fleisch. Ich esse am

liebsten Fleisch.” – “M’agrada (menjar/el) Peix, però prefereixo

(menjar/la) carn. El meu menjar preferit és la carn”

“Am liebsten ich bin zu Haus” – “Estic millor a casa” (“on estic millor

és a casa”) És a dir, que també es pot aplicar al propi verb.

Igualtat: so wie: Ich liebe dich so wie du mich.

COM ... MÉS ...

Je + ... + verb, desto ...-er + verb: Je älter ich werde, desto weisser

mein Haar wird. Tenir present que la primera és la subordinada de la

segona, i per tant el primer verb va al final d’aquest enunciat

SALUTACIONS

guten Morgen! (de bon dematí)

guten Tag! (genèric)

guten Abend! (tarda, vespre i nit)

gute Nacht! (a l’hora d’anar a dormir)

wie geht es dir?/ wie geht’s? – Com va?

Danke, sehr gut – molt bé

Danke, gut – bé

Danke, es geht – més o menys (nar fent) (“va”)

Danke, nicht gut – no pas bé

Danke, schlecht – fatal

auf wiedersehen – adéu (formal)

tschüss – adéu (col·loquial)

Leben Sie/leb(e)/lebt wohl! – Que vagi bé! (és un imperatiu, en

alemany, però estandaritzat)

MITJANS DE TRANSPORT

die Fahrrad – la bicicleta

das Auto,s; der Wagen,- – el cotxe (wagen, lit.=carro)

das Bus – el bus

der Zug – el tren

das Schiff – el vaixell

das Flugzeug – l’avió

die Straβenbahn – el tramvia

die U-bahn – metro

die Motorrad, ¨r – la moto

LES ESTACIONS DE L’ANY I LA NATURA

der Park ,s – el parc

das Lied,er – la cançó

das Veilchen,- – la violeta

der Berg,e – la muntanya

die Luft,ë – l’aire

die Erde,n – la Terra *

der Frühling – la primavera

der Baum,ë – l’arbre

der Mond,e – la lluna *

der Bach,ë – el rierol

die Sonne,n – el sol

die Blume,n – la flor

die Nacht,ë – la nit

das Herz,en – el cor

der Sommer – l’estiu

der Herbst – la tardor

der Winter – l’hivern

der Himmel,- – el cel

der Kuckuck,e – el cucut

das Tal,ër – la vall

die Farbe,n – el color

der Stern,e – l’estel

das Feld,er – el camp

das Licht,er – la llum

der Wald, ër – el bosc

der Vogel, ¨ – l’ocell

der Jasmin,e – el gessamí

das Blatt, ër – la fulla

das Eis – el gel

die Rose,n – la rosa

die Nachtigall,er – el rossinyol

der Sand,s – la sorra

der Strand,ë – la platja

die Heimat – la teva terra

das Gebirge,- – la muntanya (genèric)

die Blüte,n – la poncella

DAS WETTER – EL TEMPS

der Wind,e – el vent

die Wolke,n – el núvol

der Nebel,- – la boira

der Schnee – la neu

der Regen,- – la pluja

der Hagel – la calamarsa

das Gewitter,- la tempesta (amb pluja)

der Sturm,ë – la tempesta (no cal que plogui)

der Blitz,e – el llamp

der Donner,- – el tro

Wie ist das Wetter heute?

Es ist schlecht/gut/schön

Per dir el temps que fa (en català “fa vent” o bé “plou”, p. ex.):

Es ist kalt, kühl, warm, heiβ – Fa fred,fresca,calor,molta calor

Es ist feucht, schwül – Hi ha humitat , Fa xafogor

Es ist windig, neblig, hageln, wolkig-bewölkt-bedeckt, regenvoll

– Fa vent, Hi ha boira, Pedrega, Fa núvol, està plujós

Verbs meteorològics:

o regen – ploure

o stürmen – fer tempesta (sense necessitat d’aigua)

o schneien – nevar

o scheien – fa sol (el sol lluu)

Es conjuguen en tercera persona del singular, subjecte es,

excepte scheien, que té com a subjecte die Sonne.

DIE ZAHLEN - ELS NOMBRES

Cardinals

null – zero

eins – u

zwei – dos

drei – tres

vier – quatre

fünf – cinc

sechs – sis [ks]

sieben – set

acht – vuit

neun – nou

zehn – deu

elf – onze

zwölf – dotze

dreizehn – tretze

vierzhen – catorze

fünfzehn – quinze

sechzehn – setze [∫]

siebzehn – disset

achtzehn – divuit

neunzehn – dinou

zwanzig – vint

einundzwanzig – vint-i-u

sechsundzwanzig – vint-i-sis

siebenundzwanzig – vint-i-set

dreiβig – trenta

vierzig – quaranta

fünfzig – cinquanta

sechzig – seixanta

siebzig – setanta

achtzig – vuitanta

neunzig – noranta

(ein)hundert – cent

einhunterteins – cent u

einhundertachtundzwanzig – cent vint-i-vuit

zweihundert – dos-cents

(ein)tausend – mil

eine Million – un milió

Ordinals

(der, die, das; die -> -n)

nullte – “zeroè”

erste – primer [e:]

zweite – segon

dritte – tercer

vierte – quart

fünfte – cinquè

sechste – sisè [ks]

siebte – setè

achte – vuitè

neunte – novè

zehnte – desè

elfte – onzè

zwanzigste – vintè

einundzwanzigste – vint-i-unè

dreiβigste – trentè

hundertste – centè

tausendste – milè

die Schüler vom zweiten Kurs – de segon curs

DIE WOCHENTAGE – ELS DIES DE LA SETMANA

die Woche,n – la setmana

Montag – dilluns

Dienstag –dimarts

Mitwoch – dimecres

Donnerstag – dijous

Freitag – divendres

Samstag – dissabte

Sonntag – diumenge

(pel que fa a pronúncia, funcionen com a paraules compostes amb –

tag <-llarg)

der Tag,e – el dia

am dia –s = tots els aquest dia s

vorgestern – abans-d’ahir (al tanto: vor = llarga)

gestern – ahir

heute – avui

morgen – demà

übermorgen – demà-passat

vierzehn – quinze dies, dues setmanes (lit. 14)

der Morgen – el matí (en aixecar-se) - am

der Vormittag – el matí (durant el matí) - am

der Mittag – el migdia - zu

der Nachmittag – la tarda - am

der Abend – el vespre - am

die Mitternacht – mitjanit - um

die Nacht – la nit - in der

per les parts dels dies també val lo de la –s. les – xxx són les

preposicions que regeixen les parts del dia com a CC.

DIE MONATE – ELS MESOS

Januar

Februar [e:]

März

April

Mai

Juni

Juli

August

September

Oktober

November [v]

Dezember

der Monat,e – el mes

der Jahr,e – l’any

JAHRESZAHLEN – DATES D’ANYS

Es divideixen en dos, i es diu el primer nombre de dues xifres · cent i

després el segon:

Neunzehnhundertneunzig – mil nou-cents noranta

DIE UHRZEIT – LES HORES

Wie viel Uhr ist es? – Quina hora és (no literal!)

Wie spät ist es? – ídem (“quant de tard és”)

Wann ... ? – quan ... ?

Um wie viel Uhr ... ? – a quina hora ... ? → “Um .... Uhr”

(veure l’apartat d’interrogatives per trobar-ne més de relacionades

amb el temps)

so lange – tant de temps (fent algo)

die Uhr,en – el rellotge

offiziell – oficial

Es diu el nombre d’hora, seguit d’Uhr i el nombre de minuts.

Inoffiziell – col·loquial

acht Uhr/punkt acht – les vuit en punt

zehn nach acht – les vuit i deu

Viertel nach acht – un quart de nou

zwanzig nach acht – les vuit i vint

halb neun – dos quarts de nou

zwanzig vor neun – “les nou menys vint”/tres quarts menys cinc

Viertel vor neun – “les nou menys quart”/tres quarts de nou

fünf vor neun – les nou menys cinc

die Minute,n – el minut

die Sekunde,n – el segon

die Stunde,n – l’hora

die Zeit,en – el temps

die Freizeit – el temps lliure

Quan s’indica que una activitat ha durat un temps determinat, es diu

“drei Stunden lang”, per exemple, sense “für” ni res per l’estil

DIE FARBEN – ELS COLORS

weiβ – blanc

gelb – groc

orange - taronja

rot – vermell

blau

grün – verd

braun – marró

grau – gris

schwarz – negre

silbern – platejat

golden – daurat

bunt – acolorit

hellblau – blau clar

dunkelblau – blau fosc

DIE FAMILIE,n – LA FAMÍLIA

die Liebste – l’estimada

die Urgroβeltern – els besavis

der Urgroβvater,¨ – el besavi

die Urgroβmutter,¨ – la besàvia

die Groβeltern – els avis

der Groβvater,¨ – l’avi

die Groβmutter,¨ –l’àvia

die Enkelkinder – els néts

der Enkel,- – el nét

die Enkelin,nen – la néta

der Man,ër – l’home

die Frau,en – la dona

der Mensch,en – l’ésser humà

die Eltern – els pares

der Vater,¨– el pare

die Mutter,¨ – la mare

der Sohn,ë – el fill

die Tochter,¨– la filla

das Kind,er – la canalla

der Bruder,¨ – el germà

die Schwester,n – la germana

die Geschwister – els germans (mixtos)

der Onkel, - – el tiet

die Tante, n – la tieta

die Neffe,n – el nebot

die Nichte,n – la neboda

der Vetter,- , der Cousin,s – el cosí

die Kusine,n – la cosina

der Schwager,- – el cunyat

der Schwägerin,nen – la cunyada

der Schwiegervater,¨ – el sogre

der Schwiegermutter,¨ – la sogra

SENTIMENTS

die Liebe – l’amor

das Glück – la felicitat, la sort

die Freude,n – l’alegria

die Friede – la pau

die Freundschaft – l’amistat

die Lust – el plaer, el goig

die Ruhe – la calma

der Kummer – la preocupació

die Schande – la vergonya

die Verzweiflung – la desesperació

die Angst – la por

die Qual,en – el turment

der Schmerz,en – la pena, el dolor

die Pein – el dolor

das Leid – la pena, l’angoixa

die Einsamkeit,en – la solitud

die Sehnsucht,ë – la nostàlgia

die Freiheit – la llibertat

der Trost – el consol

der Zorn – l’enuig

die Feindschaft – l’enemistat

die Freundschaft – l’amistat

die Ewigkeit – l’eternitat

die Dankbarkeit – la gratitud

die Seligkeit – la beatitud, la felicitat

die Tapferkeit – la valentia

die Heiterkeit – l’alegria, la jovialitat

die Freudigkeit – l’alegria

die Freundlichkeit – l’afabilitat, la gentilesa

die Faulheit – la mandra, droperia

die Freiheit – la llibertat

die Schönheit – la bellesa

die Dunkelheit – la foscor

die Menschheit – la humanitat

die Gottheit – la divinitat

die Kindheit – la infantesa

die Wahrheit – la veritat

die Mehrheit – la majoria

VOCABULARI DE MÚSICA

der Orchestergraben – el fossat de l’orquestra

die Musikschule,n – el conservatori

MÉS VOCABULARI

der Wortschatz,- – el vocabulari

usw., und so Weiter – etc.

das Gedicht,e – el poema

die Poesie – la poesia

die Beschreibung,en – la descripció

der Brief,e – la carta

die Karte,n – la targeta (significat genèric)

die Eintrittskarte,n – l’entrada (paperet)

die Zigarre,n – el puro

die Zigarrette,n – el cigarret (la cigarreta)

die Schublade,n – el calaix

das Ding,e – la cosa

der Regenschirm,e – el paraigües

die Schere – les estisores

der Schrank,ë – l’armari

der Stock,ë – el pal, el bastó

der Mantel,¨ – l’abric, el jec

der Hut,ë – el barret

der Rock,ë – la faldilla

die Brille (femení, no plural) – les ulleres

der Nachbar/in – el veí/ïna

die Tür,en – la porta

das Fenster,- – la finestra

der Flur,(e)s – el passadís

der Krank,en – el malalt

die Besuchszeiten – l’horari/temps de visites

das Haustier,e – la mascota

die Schule,n – l’escola

der Schüler,- – l ’alumne (d’escola)

der Student,en – l’alumne (universitari)

das Orchester, - – l’orquestra

der Ort,e – un lloc

das Gift,e – el verí, la metzina

das Grab,ë – la tomba

die Weile,n – l’estona

die Langeweile – l’avorriment

das Eis – el gelat

das Stück – el tros

der Kuchen – el pastís

die Wunde – la ferida

der Urlaubstag – el dia lliure

der Wettbewerb – el concurs, certamen

der Nachtisch – les postres

der Geburtstag – el dia de l’aniversari

der Prinz/essin – el príncep/cesa

das Auge,n – l’ull

der Engel,- – l’àngel

die Feder,n – la ploma

das Feuer,- – el foc

der Schlaf,(e)s – el somni

das Gebet,e – l’oració

das Rösslein – el poltre

der Sinn – el sentit

die Dunkelheit – la foscor

die Seele,n – l’ànima

das Leben,- – la vida

die Tat – el crim, l’acció, el fet

das Kino, s – el cinema

die Knie – el genoll

die Leute – la gent (en alemany és plural)

die Arbeit – la feina

die Eselsbrücke,n – la regla/ajuda memotècnica (lit: pont per a rucs)

die Bühne,n – l’escenari

Menschenskind! – Déu meu senyor!

das Notenpapier,e – el paper/full pautat

das papier,e – el paper, el full

die paiere – “els papers” (visat, DNI...)

Schatz – “carinyo” (vocatiu)

das Beispiel,e – l’exemple

die Hausaufgaben – els deures

die Fähigkeit,en; die Gabe,n – el do (talent innat)

die Erklärung,en – l’explicació (per aprendre)

der Fehler,- – l’error

der Schlüssel,- – la clau

die Wasche – la roba, la bugada

die Kleidung,e – la roba (genèric, la roba de vestir)

die Unterwäsche – la roba interior

das Rätsel – l’endivinalla

die Rolle – el paper (teatre)

die Pille,n – la pastilla

die Krankenschwester,n – la infermera

der Tragbahre – la camilla (malalts)

die Operation,en – l’operació (quirúrgica)

Patient/in,en – el pacient

die Spritze,n – la injecció, la xeringa

die Zeitgung,e – el diari

die Zeitschrift,en – la revista

die Möbel – el mobiliari (plural, col·lectiu)

das Möbelstück – la peça de mobiliari

das Getränk,e – la beguda

der Lieferant – el transportista

der Verkäufer,- – el venedor

der Kunde/in-n/en – el client

der Käufer – el comprador

der Tagesablauf – l’horari: allò que fas durant el dia

die Puppe,n – la nina

kamm – pinta (de pentinar-se)

der Körper – el cos (físic sempre)

der Kopf,ë – el cap

das Haupt – el cap (poètic)

das Haar,e – el cabell

die Stirn,en – el front

das Auge,n – els ulls

die Augenbraue,n – les celles

die Wimper,n – les pestanyes

das Ohr,en – l’orella

die Nase,n – el nas

die Backe,n – el moflete

die Wange,n – la galta

der Mund,ër – la boca

der Zahn,ë – la dent

der Backenzahn,ë – el queixal

die Zunge,n – la llengua

der Bart,ë – la barba

der Schnurrbart,ë – el bigoti

der Backenbart, die Koteletten – les patilles (grosses)

der Kinnbart, der Spitzbart – la barba de jueu/cabra

das Kinn,e – la barbeta

der Hals,ë – el coll, la gola (ambdós)

die Schluter,n – l’espatlla

der Rücken,- – l’esquena

die Achselhöhle,n – l’aixella (höhle – cova)

der Arm,e – el braç

die Wirbelsäule,n – la columna

die Wirbel – les costelles

die Taille,n – la cintura

der Ellbogen,- – el colze

die Hüfte,n – la cadera

der Hintern, - , der Po(po),s – el cul (der Hintern = lo de darrere)

die Hand,ë – la mà

der Finger,- – el dit

das Bein,e – la cama

das Knie,e – el genoll

die Wade,n – el panxell

der Knöchel,- el turnell

der Fuβ,ë – el peu

die Ferse,n – el dit del peu

die Brust,ë – el pit, els pits

der Bauch,ë – la panxa

die Haut,ë – la pell

der Fisch – el peix

der Postbote – el carter

der Bote – el missatger

der Rock – la faldilla

der Mut – la “bravura”

die Nähe – la proximitat

die Ruhe – la calma, tranquil·litat

die Gröβe – la grandesa

die Faulheit – la mandra, la droperia

die Ferne – la llunyania

der Schlag – el repic

die Glocke,n – la campana

der Augenschein – la brillantor dels ulls

der Trennung – la separació

die Krone – la corona, la copa de l’arbre

das Schicksal – el destí

die Wonne,n – la delícia, el delit

die Macht – la força

der Glanz – la brillantor, lluïssor

die Glut – la brasa

der Schatten,- – l’ombra

die Klage,n – la queixa

die See – la mar

der See – el llac

das Gegenteil – l’antònim

die Fremde – lo desconegut, l’estranger (lloc)

die Hölle – l’infern

der Himmel – el cel

der Teufel – el dimoni

der Engel – l’àngel

die Treue – la fidelitat

die Untreue – la infidelitat

das Genieβen – el plaer

die Hunger – la gana

der Krieg,e – la guerra

die Armut – la pobresa

die Gedanken – els pensaments, les idees

curiositat: per aprendre’s els punts cardinals, regla memotècnica

(Eselsbrücke): Nie ohne Seife waschen (mai rentar-se sense sabó)

NOSW (contrari agulles rellotge)

VOCABULARI DELS EXERCICIS

VOCABULARI ÚTIL D’EUSKERA

VERBS INTRANSITIUS

iritsi – arribar

erori – caure

agurtu – saludar

eseri – asseure’s

nekatu – cansar-se, avorrir-se

VERBS TRANSITIUS

esan – dir

gosaldu – esmorzar

bazkaldu – dinar

afaldu – sopar

ezagutu – conèixer

jarri – posar

prestatu – preparar

ordaindu – pagar

garbitu – netejar, rentar

gidatu – conduir

Documents

Alemany_apunts