Esplais laics i progressistes. Un esplai és: joves + xiquets i xique-

tes +pares i mares compromesos amb l’educació dels seus fills i

filles. L’Associació Esplais Valencians és una agrupació de centres

de temps lliure infantil i juvenil laics que s’organitzen assem-

bleàriament i treballen valors progressistes a les seves activi-

tats. els esplais “estan amb el món”.

Notícies sl’esplai somriure preocupat pel nostre medi ambient

per a co·laborar

econòmicament

caixa popular

fotocòpia i difon!ESPLAIS.VALENCIANS@GMAIL.COM

associació esplais valencians

publica:

contacte:3159-0022-10-

2117559720

butlletí nº8 PRIMAVERA 2014

El diumenge 6 d`Abril, ens van juntar diferents associacions al parc municipal La Canaleta, a Mislata. L’objectiu de la trobada va ser celebrar el Dia Internacio-nal de l’esport i l’activitat física. Van participar associacions locals com el club de balonmà, el club Canut , el club de petanca i jocs tradicionals , entre altres. La trobada va durar tot el dia, on tots vam poder gaudir de la varietat d’esports que les diferents associacions de Mislata van ensenyar a la resta. L’Esplai Tabalet va oferir un espai per als més menuts, on aquests pogueren passar el matí dibuixant, jugant i celebrant el dia de L’Esport.

El passat 8 de febrer, el grup de majors i adolescents de l’Esplai Somriure de Quart de Poblet ens vam anar a l’Observatori del Canvi Climàtic de València. Vam poder demostrar tots els coneixements apresos durant aquests anys en l’esplai, i a més a més esbrinarem moltes coses com que les llandes (i tot el procés que comporten) són considerades com un dels majors consums energètics de la terra. També vam repassar les energies renovables i les seues positives repercussions. Després vam passar a l’Aula de la Sostenibilitat, que ens va permetre apren-dre bones pràctiques mediambientals que podem fer

diàriament. Finalment, vam tindre una experiència multisensorial en la Sala València 2050, on a través d’un joc vam veure que un món sostenible és possible si tots aportem el nostre granet. A la tornada vam explicar tot el que havíem après al grup de mitjans i xicotets i entre tots ens vam comprometre a posar en pràctica els bons usos mediambientals i, sobretot, a reduir el nostre consum.

Quan en el profund d’aquesta llarga nit de crisi sorgeixen els rajos d’esperança, aqueix és el moment en el qual la marea puja. La componen persones, el número de les quals seguirà en augment fins que vegen com la nit deixa pas a la claredat del dia. Quan ho vegem. Perquè la ceguesa ens afecta a tots. El desmantellament de l’estat del benestar. Un estat que es sustenta, en el nostre país, en quatre pilars bàsics: Sanitat, Educació, Pensions i Sistema Públic de Serveis Socials. Si no s’evita açò, quan arribe el dia seguirem sense veure’ls, perquè ja no existiran. Per això donem suport a la iniciativa ciutadana de la “Marea Taronja”. No ens queda alternativa

El dissabte 1 de Març va ser un dia molt especial a l’Esplai Cataflai de Benicàssim. Ens vam convertir en personatges de conte. Va ser un matí on creàrem històries, ens divertirem pels carrers del poble interpretant un món que de vegades se’ns oblida que pot existir i ho farem tots junts: indis, pirates, donzelles, follets... La creativitat i la il·lusió ens va donar forces per a saber que treballar pel que volem ho fa possible. Al final del matí una gran xocolatada per a celebrar amb alegria aquest dia, on tot allò que imaginarem es va convertir en realitat.

dia d’esport de l’esplai tabalet

contes a l’esplai cataflai

Després d’un segon trimestre de predomini artístic i cultural, replet d’activitats creatives i plenes de motivació, a l’Esplai Cucanya vam tancar la temàtica amb una obra de teatre i un musical abastant temes d’ interès social. Els menuts van representar l’obra de teatre titulada “El poble sense color” ambientada amb música en directe i el grup dels mitjans van represen-tar, “I què més dóna?”, un musical que, mitjançant cançons adaptades i diàlegs, explicava les diferents situacions de desigualtat, estereotips o prejudicis que pot patir una dona durant la seua vida, tant en l’àmbit personal com en el professional. Així, mares, pares, xiquets, xique-tes, monitors i monitores, vam gaudir d’un dia cultural i artístic d’allò més divertit i educatiu!

xiquests i xiquetes de l’esplai cucanya es converteixen en actors

XiquetEs I XIQUETS Z Per què penses que estar en grup

és millor que estar a soles ?

Municipis amb grups fent coses g: Benicàssim, Catarroja, Picassent, Manises, Mislata, Quart de Poblet i Xirivella

monitors i monitores P

“Estar en grup és millor per-què et poden ajudar i perquè soles no t’ho passes bé. A més a més, en grup et diver-teixes molt i les coses ixen millor si treballem tots junts.” Inés, 7 anys (Esplai Cucanya)

Crec que la millor manera d’ajudar als moviments socials des d’un esplai, és donar lloc a la comprensió. Fer conèixer, tant a pares com a xiquets, els diferents moviments socials, les tipologies, els objectius de les causes, les seues lluites. Proporcionar una infor-mació real i clara, perquè cada persona puga, lliure-ment, traure les seues pròpies conclusions i actuar. En definitiva, considere que la contribució més eficaç als moviments socials és la comprensió, però abans de poder desenvolupar-la, s’ha de crear la cons-ciència.Alfredo 23 anys(Esplai Cucanya-Catarroja)

P e r q u è s i e s t à s a s o l e s n o f a s a m i c s . A i n h o a 1 1 a n y s ( E s p l a i Ta b a l e t M i s l a t a )

“Perquè estant amb el grup estàs al cos-t at d e l s co m p a nys, t ’ h o p a s s e s m i l l o r i p o t s c o m p a r t i r m o m e n t s d i v e r t i t s ” Ian 9 anys (Esplai Cataflai-Benicassim))

Des de col·lectius com el nostre podem ajudar joves i xiquets perquè siguen crítics i tinguen una men-talitat oberta per poder així detectar els problemes i ser capaços de saber on i com buscar les possibles solucions. Carlos, 19 anys (Esplai Tabalet Mislata)

Una iniciativa molt interessant és que des de l’associació es cree una revista informativa sobre temes actuals que influeixen directament sobre ella. A més, l’associació pot també participar en les mobilitzacions socials. Un exem-ple d’ açò és la participació de l’Esplai Somriure de Quart de Poblet en les activitats que la plataforma Pobresa Zero organitza tots els anys. Dana 22 anys(Esplai Somriure Quart de Poblet)

“Estant en grup pots jugar i estar millor amb els teus amics. Si tens algun problema poden ajudar-te i si estàs sol no, a més que soles no pots relacionar-te amb la gent” (Esplai Somriure Quart de Poblet)

Fent activitats podem incidir en la consciència dels xiquets i xiquetes, per donar-los poder i aconseguir, després d’un procés, l’autonomia per poder ser persones crítiques que fan front a les injustícies i s’impliquen en accions per al canvi. Sandra 23 anys (Esplai Cataflai Benicàssim)

“Perquè si estem a soles no tenim amics per a jugar amb el ls i estant junts podem jugar al que a cadas-cú li agrade” Carlota, 6 anys (Esplai Cataflai Benicàssim)

Com podem des d’un esplai ajudar als

moviments socials en les seues lluites

fer esplai és estar amb el mónaQUÉ ES LA MAREA NARANJA?

Com podem des d’un esplai ajudar als

moviments socials en les seues lluites

Després de més de 5 anys, la crisi econòmica, la pobresa i l’exclusió s’aguditzen en la societat espanyola. Que l’estat social està més deteriorat que fa un any, és alguna cosa intuïtiva, que tots els indicadors confirmen. I enfront d’aquesta situació, les polítiques socials, més necessàries que mai, estan en una reculada generalitzada i quan no, en procés de demolició. Els devastadors efectes de la reforma de la Llei de Promoció de l’Autonomia i atenció a persones en situació de Dependència, les anomenades “reformes per a la millora del sistema” han retallat drets efectius. Les dades oficials indiquen que de la paralització del sistema s’està passant a la seua involució. És pervers i cruel destrossar el Sistema per a després fer-nos creure que és “insostenible” i vendre així unes reformes futures “salva-dores”. Hi ha més d’un milió de persones que depenen de suports per a la seua vida i els drets de la qual es conculquen dia a dia. Exigim el compliment de la Llei entenent l’atenció a les persones en situació de dependència com una aposta absolutament neces-sària des del punt de vista dels drets socials i del sosteniment de l’Estat del Benestar. El desmantellament del Sistema de Serveis Socials pot patir en els pròxims mesos un colp decisiu, amb l’aplicació de la Reforma de Règim Local, que redueix les competències locals a una mínima expressió tractant de modificar les claus conceptuals mateixes de l’Estat Social.L’Estat de Benestar, en l’estat espanyol, s’assenta sobre quatre pilars fonamentals: Sanitat, Educació, Pensions i Sistema Públic de Serveis Socials. Pilars que veuen trontollar-se els seus fonaments a causa de l’aprovació de mesures que redueixen la despesa social, que advoquen per un model privatizador i que són sotmesos a continus desmantellaments. Açò dóna lloc a un canvi en el model establert en el qual es disminueix tant la quantitat com la qualitat de l’atenció social que rep la ciutadania.Els trenta anys de desenvolupament dels Serveis Socials emmarcats en la defensa dels Drets Socials amb criteris d’universalitat, igualtat, redistribució i proximitat, estan patint una llarga trajectòria de desmantellament i privatització en totes les seues àrees. Per açò, és imprescindible un Sistema Públic de Serveis Socials que garantisca els principis d’igualtat, universalitat i responsabilitat pública que infon l’actual model de Serveis Socials, amb garantia de drets per a tots i totes i que s’allunye de pràctiques caritatives

La Marea Taronja lluita per aconseguir:

aVisibilitzar la situació de vulneració de drets humans i socials en l’Estat Espanyol, incidint en les polítiques socials públiques.aDenunciar el desmantellament del sistema públic de serveis socials, que pot patir en els pròxims mesos un colp decisiu, amb l’aplicació de la Reforma de Règim Local, que redueix les competències locals a una mínima expressió.aEvidenciar els devastadors efectes de la reforma de la Llei de promoció a l’autonomia i l’atenció a les persones en situació de dependència, que després de les anomenades reformes per a la millora del sistema no han fet sinó retallar drets efectius, reduir finançament i criminalitzar a les persones dependents i famílies.aConscienciar sobre la situació de desigualtat existent en la distribució i repartiment de la riquesa i la necessitat de lluita organit-zada. aFacilitar i contribuir a l’organització col·lectiva contra les retallades de drets i llibertats.aProposar i construir alternatives justes, amb expectatives de futur.aMobilitzar-nos i treballar conjuntament amb altres organitzacions de la societat política, sent un mitjà de participació ciutadana per a construir democràcia real.aEn definitiva ens comprometem a lluitar per la dignitat i els drets de totes les persones.aAmb un sistema social, on totes les persones puguen disposar dels mitjans i recursos necessaris per a viure dignament. On estiguen reconeguts els drets socials bàsics com a drets subjectius universals, exigibles legalment pels ciutadans i segons la Decla-ració Universal de Drets Humans. En aquest nou model la riquesa del país ha d’estar subordinada a l’interès general (art.128 c.i.), a l’interès de la ciutadania.aOn la democràcia siga real i participativa, on els governs no estiguen al servei de les grans corporacions financeres, tal com suc-ceeix actualment. aDefensar allò públic, allò de tots i totes. Polítiques socials i econòmiques que afavorisquen el desenvolupament de totes les aUn sistema públic de Serveis Socials de gestió pública i col·lectiva. Per la titularitat i gestió pública dels recursos (augment de places públiques en els centres), garantint els recursos humans i materials necessaris per a una atenció de qualitat, a la qual tots i totes tenim dret.

JORGE SEBASTIÁN GARCÍADIPLOMAT EN TREBALL SOCIAL

MEMBRE DEL COL·LECTIU DE TREBALL SOCIAL DE CA REVOLTA.

LA MAREA TARONJA ÉS UN MOVIMENT CIUTADÀ EN DEFENSA DE LA JUSTÍCIA SOCIAL I CONTRA EL DESMANTELLAMENT DELS SER-

VEIS SOCIALS I DE L’ESTAT DEL BENESTAR.

per a aconseguir la publicació, suscriu-te al butlletí de l’associació en esplaisvalencians.org

Somriu llegintm

Mares i pares:

“És impor tant per poder para-l i tzar decis ions improcedents” Mª Elena, mare Esplai Tabalet Mistala

“ Pe r q u è a r a c o s t a m o l t a c o n s e -guir les coses i la unió fa la força. Els temps han canviat ” R afa M oreno, Begoña Pardo i José Soriano, famí-lies Esplai Somriure Quart de Poblet

“Estem perdent tots els drets pels quals els nostres avantpassats van lluitar moltíssim: el dret a l’educació, a la sanitat, a la llibertat d’expressió... i no podem per-metre que es vagen retallant i censurant a poc a poc. Hem de lluitar ara més que mai perquè, ara més que mai, és quan ens estan furtant totes aquelles coses per les quals els meus pares i els meus iaios tant lluitaren. No podem tolerar que tot el que s’ha avançat durant anys, vaja en retrocés i ens faça tornar enrere. Hem de moure’s, mobilitzar-se... i seguir lluitant ara i sempre, ja no solament per a guanyar més, si no per a no perdre el que ja tenim” Carmina mare Esplai Cucanya Catarroja

ENTREVISTeS A MONITORs 1.Creus que amb la Reforma de l’administració local, l’estat trobarà convenient seguir donant ajudes a projectes educatius en l’àmbit Local?

Sergio- Opine que, si les coses no varien segons es donen actualment, és possible que l’Estat trobe convenient seguir donant suport a projectes com l’esplai, ara bé, no pel fet de creure’s el projecte, sinó com una forma de delegar funcions que hauria d’assumir el propi estat, sent aquestes funcions no l’educació que proporcionem, sinó prenent la nostra labor com si fóra una ludoteca, amb la qual entretenir als xiquets. Joana- Pense que no s’apostaria per l’esplai, actualment, tal com s’estan duent a terme les reformes, entre les prioritats del govern no figuren projectes d’Educació com el nostre.

2.Penses que l’associació podria mantenir-se en tots els muni-cipis sense cap tipus d’ajuda o prestació de local?

S) Molt difícilment es podria mantenir l’Esplai en tots els municipis i no parlem ja d’iniciar uns altres. Les despeses d’assegurances, protecció de dades, materials o lloguer d’un local en cas de no disposar d’un difícilment podrien cobrir-se únicament amb les quotes, que a més haurien de veure’s incre-mentades, la qual cosa resultaria complicada per a l’economia d’algunes famílies. J) És molt difícil assumir la despesa del local sense subvenció o alguna dejuna. Però sí que és veritat que hi ha formes d’autofinançar-se que funcionen però desvinculen a l’estat d’aquest tipus de projectes que són necessaris i haurien de ser coberts per l’Estat.

3.Com a membre d’Esplais, penses que el servei que oferim seria cobert per alguna institució pública?

S) No, no crec que es creen serveis que cobrisquen el que Esplais fa. Les activitats de l’esplai tenen un projecte de treball de valors i amb metodologia específica. A més a més, darrere hi ha una gran orga-nització composta per diferents comissions, amb una determinada estructura i Ideari ben definits. Veig difícil, per tant, que es dedicara eixe esforç per part de les institucions. J) Òbviament no. Pot ser que s’oferira un servei en el temps lliure però no crec que el rerefons d’educació en valors es treballara, seria més un servei assistencial per a activitats concretes.

Joana González Paz, Sergio Vila RodríguezEsplai Cataflai Benicàssim Esplai Tabalet Mislata

Per què sembla que ara és més impor-

tant moure’s que mai?