38
IV Premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfica

Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

  • Upload
    ngodang

  • View
    220

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

Isaac Albéniz, 14-2808017 BarcelonaTel.: 93 553 83 68

Amb la col·laboració de:

IV Premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfi ca

COBERTA_CINEMARESCAT_7.indd 1 11/1/10 09:30:43

Page 2: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

Page 3: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

Cinema·Rescat, institució convocant d'aquest IV Premi de Recerca Cinematogràfica, considera que eltreball guanyador Festes en honor de Clavé-1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños, de GenerSalicrú i Soler, és particularment interessant com a exemple de la importància de les imatges de cine-ma per al rescat de la història quotidiana dels pobles: Les imatges filmades susciten, sens dubte, lacuriositat de l'observador envers diferents aspectes de la vida de la població; mentre que la recerca con-seqüent de l’historiador, per la seva banda, dóna sentit de conjunt a aquelles imatges, que deixen de serllavors una mera curiositat. La complementarietat del rescat d'imatges fílmiques perdudes i la recercahistòrica corresponent, constitueix l'objectiu principal inspirador de la convocatòria d'aquests Premis.Així ho fa palès el següent comentari detallat del senyor Joan Padrol, historiador de la música i mem-bre del jurat, el qual insisteix en la il·luminació mútua d'imatges i recerca històrica com a mèrit princi-pal d'aquest estudi.

Com a membre del Jurat del IV Premi Cinema·Rescat d’investigació Cinematogràfica, em plau fer unscomentaris de l’excel·lent treball presentat pel guanyador, en Gener Salicrú i Soler sobre el recuperat filmde Ricard de Baños Festes en honor de Clavé, de 15 minuts de durada, realitzat el 1928 per a la produc-tora Clavé-Palace.

El film va ser rodat a la ciutat de Mataró amb motiu de la col·locació d’una làpida per la que es canviavael nom de carrer Camí Fondo pel de Josep Anselm Clavé, en el marc de la Festa Major de la ciutat, acteque congregà quaranta entitats de Cors de Clavé vingudes de tota Catalunya, celebrat el 29 de juliol de1928.

L’autor efectua un treball exhaustiu i rigorós, obrint-lo amb una introducció amb una impressió generalsobre el film. Segueix la fitxa tècnica, amb la durada, tipus de pel·lícula, virats, etc, ressaltant la importàn-cia del film, entre altres motius, per ser l’únic film trobat a Mataró en l’època del cinema no parlat i perser també l’únic que recull imatges del tramvia de Mataró a Argentona. Després parla de la productoraClavé-Palace, explicant la seva història primer com local de cinema i espectacles i després com a produc-tora, en la que només va produir aquest documental. En el quart apartat parla del realitzador Ricard deBaños i del seu germà, l’operador Ramon de Baños, basant-se en el llibre sobre els germans Baños delhistoriador català Joan Francesc de Lasa.

Després d’aquesta primera part introductòria ve la part més interessant del treball: l’anàlisi del film. Parlade la tipologia dels seus intertítols, dels llocs on la càmera estava col·locada, de si havia trípode per ferpanoràmiques de 180ª sobre la ciutat, de les imatges que es veuen i desprès de la Festa en concret.Aleshores esmenta qui va ser Josep Anselm Clavé, l’impulsor dels Cors de Clavé, les societats corals queva fundar i els cors de Clavé que hi havia a Mataró, com la Societat Coral Antigua, fundada el 1856, ialtres més. També relaciona el nom d’Antoni Casabella, director de un cor de Clavé. Seguint amb el docu-mental veiem l’arribada dels diferents cors de Clavé, l’estació del tren d’on venien i les parades de tar-tanes i vehicles que recollien els viatgers, les desfilades pel carrer de Churruca, incloent el pas del tram-via, les úniques que hi ha de l’època sobre aquest, i aleshores l’autor aprofita per fer una altra anàlisicompletíssima sobre aquest tramvia de Mataró a Argentona, no gaire ben rebut pels comerciants de Mata-ró perquè deien que trastocava la seva activitat comercial. Continuant amb el film veiem les imatges deldiscurs del Sr. Alcalde abans de descobrir la làpida amb el nou nom del carrer, investigant de nou des onestava col·locada la càmera que filmava l’acte, un dels constants de tot el treball. També explica i analit-za, ja que el autor es també músic, l’himne compost al efecte pel Sr. Antoni Casabella, Himno a Clavé,com anava vestida la gent i la cantada popular que es va celebrar al Parc Municipal, parlant de la Banda

Page 4: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

3Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats i la de la cantada, dirigida per FrancescAlbareda, entre d’altres. El autor fa una relació de tots els cors de Clavé que van participar i comenta elsplans que va fer el realitzador Baños dels assistents mirant a la càmera. També esmenta les medallescommemoratives de l’acte que van rebre els participants.

Arriba després el què l’autor comenta com la seqüència més popular de la cinta: la filmació de Baños dela platja mataronina. Esmenta les normals morals que regulaven l’assistència a la platja: separació d’ho-mes i dones, els vestits de bany que es portaven, etc. Com a curiositat hi havien gossos i també genetsamb els seus cavalls. Com que era l’època de la Festa Major de Mataró (27 i 28 de juliol) i la d’Argento-na (4 d’agost), Baños aprofità per filmar les dues ciutats i l’autor comenta les imatges que es veuen: lagent dels pobles, les atraccions de fira. També va filmar un moment dels descans del boxador cubà Cas-tillo, contractat per un combat, per finalitzar finalment a la Rambla de Castellar i unes imatges del cine-ma Clavé-Palace amb nenes que miren els “quadros” de les pel·lícules projectades. Passen per davantdones amb cistells i cabassos i al film s’acaba bruscament, sense rètol de “Fi” al final.

L’últim capítol del treball es la consideració general sobre el film, i el autor es sorprèn que el film no s’es-trenés ni el any 1928 ni el 1929, ni que hi hagués cap referència a la premsa local de la filmació del docu-mental, acabant el seu treball explicant com es va poder localitzar i recuperar per ser portat a la Filmotecade Catalunya.

Com deia al principi, un treball rigorós i fascinant, molt documentat e investigat, i que amb les seves expli-cacions visualitza perfectament les imatges tan valuoses d’aquest film-documental feliçment recuperat.Enhorabona!

Joan PadrolHistoriador de música del cinema

Page 5: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

Cors de Clavé al Parc Central (29/7/1928)Arxiu Municipal de Mataró. Fons Carreras, autor Santi Carreras

Page 6: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

ÍNDEX

PRÒLEGFESTES EN HONOR DE CLAVÉ 1928, UN FILM PERDUTI RECUPERAT DE RICARD DE BAÑOS 1. Introducció ..........................................................62. Fitxa tècnica ........................................................63. El teatre Clavè - Palace ........................................64. La productora Clavè - Palace ................................75. El realitzador del film: Ricard de Baños..................86. Anàlisi de film ......................................................9

6.1 El Tramvia de Mataró a Argentona ..................126.2 La Banda Municipal de Mataró ......................156.3 Repertori musical de la festa ........................18

7. Consideracions sobre el documental ..................248. Recerca i recuperació del film ............................25BIBLIOGRAFIA ........................................................26HEMEROTECA ........................................................26ALTRES DOCUMENTS ..............................................26WEBS ....................................................................26AGRAÏMENTS..........................................................26

FESTES EN HONOR DE CLAVÉ 1928, UN FILM PERDUT I RECUPERAT DE RICARD DE BAÑOS

AUTOR: Gener Salicrú i SolerLlicenciat en Història de l’Art per la UBTítol Superior de Música per l’ESMUC

Page 7: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

1. IntroduccióAquest és un estudi sobre el documental Festesen honor de Clavé, una mostra de quant impor-tant és el fet que es recuperin i conservin elsfilms per a reconstruir la nostra història. Una anà-lisi exhaustiva d’un film, comporta consultar elsdocuments guardats en arxius, biblioteques, lli-bres i premsa de l’època, cercar informació oral,perquè sorgeix la necessitat de concretar coses,obtenir dades específiques, intentar donar res-posta als interrogants que apareixen davant lavisualització d’unes imatges que a vegades noparlen prou per si mateixes.

És fantàstic que a partir d’un film es puguin vehicu-lar tantes dades i omplir llacunes de la nostra histò-ria, i poder observar la teva ciutat més de setantaanys enrere. Poc es podia imaginar aquella ciutatpetita que passats aquests anys ultrapassaria els120.000 habitants. Tampoc es podia imaginar queels coneguts i anònims participants en aquest acted’homenatge a Clavé restarien immortalitzats persempre més i que representarien els ciutadans delsanys vint de dues viles properes: la industrial Mata-ró i Argentona, la d’estiueig.

2. Fitxa tècnica

Títol: INFORMACIÓN CINEMATOGRÁFICACLAVÉ-PALACE (FESTES EN HONOR DE CLAVÉ)Director: Ricard de BañosAny: 1928 Productora: Clavé PalaceSuport: Nitrat de cel·lulosaSo: Mut, amb intertítols en castellàColor: Blanc i negre, amb intertítols en colortaronja i vermellPas: 35 mmMetres: 412,1Durada: 15 min

El film va ser rodat a la ciutat de Mataró ambmotiu de la col·locació d’una làpida que bescanviàel nom del carrer Camifondo1 pel d’Anselm Clavé,en el marc de la Festa Major de la ciutat, acte quecongregà quaranta entitats de Cors de Clavé vingu-des del Principat i Ses Illes.

No sols recull els moments dedicats a aquestesdeveniment, sinó que l’operador aprofità l’avi-nentesa per a rodar imatges de la ciutat, en plenaFesta Major, de la seva gent, així com de la vilad’Argentona, el poble més proper, unit pel tramviaque enllaçava ambdues poblacions.

Avui és un document importantíssim per a diversosmotius; és l’únic film trobat de la ciutat de Mataróde l’època del cinema silent i per tant, testimoni enquant a entorn, urbanisme i societat. Un altremotiu, és que també és l’únic que recull imatgesdel tramvia de Mataró a Argentona, just de l’any enque fou inaugurat. Tampoc hi ha gaire films que con-tinguin imatges de la Banda Municipal de Mataró.

3. El teatre Clavé - PalaceEl promotor del ferrocarril a Catalunya, el mataroníMiquel Biada i Bunyol, va deixar als seus fills vàriespropietats, entre les quals hi havia un solar delcarrer Montserrat, on hi van fer construir un localque hauria de ser la sala d’actes de la societat deCors de Clavé La Antigua. Més endavant, la sala esconvertiria en el local de cinema i espectaclesClavé – Palace2, primer anomenat Circo Clavé.

1. El topònim amb el que figura al Libro de Actas de la Comisión Permanente del Ayuntamiento de Mataró – 1928 estroba indistintament amb dues formes: Camí Fondo o bé Camifondo.2. CUSACHS, Manuel, El cinema a Mataró, Caixa Laietana, 1994

Façana del Teatre Clavé-Palace, remodelació de Ramon Ribera.Arxiu Manuel Cusachs

Page 8: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

7Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

No era el primer cas de local recreatiu alçat per unaentitat coral de Clavé. Aquestes arrelades associa-cions anaren estalviant i això els permeté alçar edi-ficis com El Prado Catalán, desaparegut, junt ambd’altres locals recreatius com l’Euterpe o la SalaVila, que eren populars llocs d’esbarjo de la ciuta-dania3.

El teatre Clavé va tenir un primer edifici construït el1881, obra del mestre d’obres Ignasi Caballol4,que va ser remodelat el 1899 per Ramon Ribera.Era un bellíssim local, anomenat per la gent que elconegué com ‘El Petit Liceu’, caigut a la dècadadels anys setanta per la implacable especulacióurbanística la qual, en els darrers anys del franquis-me, aprofità per realitzar veritables desgràcies a laciutat com l’enderrocament d’aquest edifici, la des-trucció de les termes romanes de Can Xammar ol’enderroc de la masia fortificada de Can Palauet.

La ubicació del teatre, just al principi de la Ram-bla de Castelar, on hi havia el centre comercial dela ciutat, el convertiren en objecte de desig delsconstructors5. Segons una notícia apareguda a lapremsa local, el sostre del teatre s’esbotzà a lanit de manera sospitosa, fent impossible que espogués tornar a posar en funcionament, com

demanaven els ciutadans. Alguns testimonisasseguren haver vist màquines i obrers a dinsaquell vespre. L’afer va ser tant evident i la indig-nació tan gran que els compradors es veierenobligats a conservar la façana de Ramon Ribera.No es conservà, doncs, la façana lateral -obra delmataroní universal Josep Puig i Cadafalch-, de laqual en podem explicar una curiosa tradició:

Segons testimonis de gent gran de Mataró, algunsciutadans amb pocs recursos econòmics es porta-ven la cadira al carrer i seien ran d’aquest mur pera poder seguir els concerts i altres actes musicalsgratuïtament, en temps en que l’escàs trànsit delcarrer ho permetia.

4. La productora Clavé - PalaceEl film va ser una producció del propi Teatre -Cinema Clavé-Palace. En aquest local s’hi feientot tipus d’espectacles: circ, teatre, varietats,concerts de tot mena de música, cinema i actessocials i polítics. Al llarg de la seva història s’hivan fer una gran quantitat d’actes per a recollirfons per a causes solidàries, tant en temps depau com durant la Guerra civil. Aquell any 1928,

3. “(...) se alzaba el edificio antiguamente conocido por El Prado Catalán, propiedad del coro de Clavé, el cual hoy aúnse conserva en parte en el chaflán de la Ronda de Prim y la Carretera de Argentona (...) contaba con orquesta propiay su correspondiente teatro para dar a sus consocios y al público en general, solaz y esparcimiento, puesto que eraentonces el recreo ideal de todos los mataroneses.” Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, Mataró 23 dejuny de 1928. 4. Ignasi Caballol Sala (1823-1882) té moltes obres construïdes a Mataró, algunes d’elles especialment rellevants comés la Farinera Larroca i Cia (1879), un dels edificis més destacats del patrimoni industrial de la ciutat, posteriormentanomenada Can Fàbregas i de Caralt.5. Libro de Actas de la Comisión Permanente del Ayuntamiento de Mataró – 1928. Efectivament, el darrer embargament de lafinca, l’any 1974, va ser pel Banco Central que es quedà la propietat per només 15 milions de les antigues pessetes.

Interior del Clavé. Quadre realista de I. Casanovas. c. 1925. Arxiu Municipal de Mataró, Fons Carreras. Autor: Santi Carreras

Page 9: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

per exemple, el 7 de juliol es va fer un Festivalde la Diada Cooperativista, organitzada per laUnió de Cooperatives, al que s’invità a l’Ajunta-ment6; una sessió musical dedicada a recaptardiners pels damnificats pels incendis de Melilla;l’actuació de la novella orquestra Pau Casals,dirigida per ell mateix com a solemne oberturadel curs 1928-1929, o l’actuació de l’Or feóCatalà, entre molts dels actes remarcables. Eldia de la Festa Major de 1928 actuà la Compa-nyia de Sarsuela de Lluís Calvo, que comptavaamb els barítons Maties Ferret i Marc Redondo7.L’endemà, en sessió de nit, l’eminent actorEnric Borràs actuà amb l’obra d’Àngel GuimeràMaria Rosa8, mentre que el dia 29, es dedicà asessions de cinema. És una circumstància signi-ficativa que un local destinat a sala d’actesd’una societat claveriana esdevingués al capd’uns anys promotora d’un film sobre un acte del’homenatge a Clavé.

L’arrendador del local que el convertí en cinemafou en Josep Gurgui i Pujol, resident a Barcelona.Tenia varis cinemes: dos a Barcelona – el Gayarrei el Liceu, al carrer de Sants, i el Clavé-Palace aMataró9. Home creatiu i innovador, va encomanarla direcció artística de la programació del cinemaa Ricard de Baños que portà films molt nous perl’època com la superproducció Ben-Hur, protago-nitzada per l’actor Ramon Novarro, el mateix any1928.

Aquesta productora, la Clavé-Palace, com succeí enel cas de moltes d’altres, només va produir un soldocumental: Festes en Honor de Clavé. Tanmateix,el primer intertítol conservat al film InformaciónCinematográfica Clavé-Palace podria indicar laintenció de fer-ne més d’un. Tenia la persona ade-quada per a fer-ho, en Ricard de Baños, però fousegurament la mala salut d’aquest qui l’impedí con-tinuar la línia de rodatges de més documentals.

5. El realitzador del film: Ricard de Baños

Ricard de Baños (Barcelona 28-8-1882 / 8-8-1939)havia nascut en el si d’una família de recursos limi-tats. Els seus germans Francesc i Ramon compar-tien la dedicació al cinema que també es desvetllàen Ricard. Treballava de jove, com entès en fotogra-

fia, als magatzems El Siglo. Quan va arribar la nove-tat del cinema a la ciutat de Barcelona, s’entu-siasmà amb el nou invent. A través del seu treballa El Siglo conegué a Enric Huet, representant de laproductora francesa Casa Gaumont a Barcelona.Aquest encaminà els seus passos cap a París, onaprendria les lliçons rudimentàries de la tècnicacinematogràfica. Després de la participació en filmsper a la Gaumont, passà a col·laborar a la nova pro-ductora catalana, la Hispano Films. L’any 1916Ricard de Baños creà una altra productora, la RoyalFilms, essent-ne ell el director artístic i el seugermà Ramon, operador10, realitzant un nombremolt important de títols de la filmografia espanyola.Cap a mitjan de la dècada dels anys vint, començàa tenir problemes de salut, així que acceptà la direc-ció artística dels cinemes que el seu amic JosepGurgui li havia proposat. Fou durant aquest períodequan rodà Festes en Honor de Clavé. El film noconsta com a producció de Royal Films, sinó com aClavé-Palace, dada que justificaria la propietat de laproducció.

6. Libro de Actas de la Comisión Permanente – Año 1928.7. El baríton emprà el nom en català fins que el 1939 el posà ja sempre en castellà.8. Diari de Mataró, Any VI, núm. 1544, 26 de juliol de 1928. P. 239. Consta encara així a l’Anuario del Cine Español Año de 1950.10. LASA, Joan Francesc, Aquell primer cinema català – Els germans Baños, Generalitat de Catalunya, Departament deCultura, 1996.

Ricard de Baños. Any 1911. Biblioteca de la Filmoteca deCatalunya.

Page 10: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

9Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

6. Anàlisi del filmEl títol Festes en honor de Clavé és descriptiu,atès que li falta el rètol de presentació. Constad’onze intertítols i acaba sense el de final. El pri-mer del onze intertítols que apareixen intercalatsa les imatges és el següent:

INFORMACIÓN CINEMATOGRÀFICA CLAVÉ-PALACE

És l’únic diferent de la resta. És un bonic rètolemmarcat amb florons a ambdós costats i adorna-ments vegetals. Està virat o tenyit amb un to ata-ronjat i té certa semblança amb el que Ricard deBaños va fer servir a la Royal Films, tal com es potcomprovar al llibre de Joan Francesc de Lasa,encara que més estilitzat11.

VISTA PANORÀMICA DE LA INDUSTRIOSA Y PROGRESIVA CIU-

DAD DE MATARÓ

Aquest intertítol té la mateixa tipologia dels quesegueixen, és a dir, lletres clares, d’impremta,sobre fons de textura de roba d’arpillera d’un tovermellós. La panoràmica està presa des del quellavors era el punt més alt i allunyat de la ciutat: elCementiri del Caputxins (avui Cementiri Vell). Ambla càmera plantada sobre trípode –no es nota unasola oscil·lació–, va girant de manera que recull lavista des de l’extrem dret de la ciutat al seu extremper l’esquerra, amb un angle de 180°. En primerterme s’hi veu la casa de l’enterrador, just a l’en-trada del Cementiri. Immediatament després, lescasetes del desviament12, que recollia les aigüesde les pluges de la ciutat. Més enllà, l’Asil de Bene-ficència per a Ancians Pobres (avui, Llar Cabane-lles). Al fons, es destaca la basílica de SantaMaria, amb les cases i fàbriques amb xemeneies

fumejant, certament res a veure amb l’actualitat. Al’esquerra de la panoràmica, les hortes del Camíde les Cinc Sènies, espai que enguany és el darrerreducte agrícola de la ciutat.

Josep Anselm Clavé (1824-1874) fou l’impulsordels cors que més endavant, per extensió, esconeixerien amb el nom de Cors de Clavé. Preocu-pat per dues vessants de la societat catalana –lasocial i la musical – va promoure l’educació i l’a-germanament de les classes treballadores mascu-lines mancades de recursos. Els obrers i menes-trals restaven exclosos de la música que s’oferiaperquè llavors era absolutament elitista – domina-va el belcanto, en una llengua que no era pròpia-.Tal com se cita al llibre de l’historiador musicalManuel Valls, Clavé volia donar un impuls socialoferint als treballadors (...) una educación moralde que los más carecen, hábitos de cultura que notenían. El fet de compartir un temps de lleure enun acte col·lectiu i disciplinat com és el fet cantaren una coral, tingué un resultat summament posi-tiu per la classe treballadora. Valls així ho descriu:

“[...] los coros ‘euterpenses’ [son], en las pobla-ciones donde residen, fecundos generadores depaz, de orden, de concordia y de progreso13.”

11. LASA, J.F., Op. cit. P. 22412. Conegut popularment amb el nom de “Desvio”, s’hagué de construir per aplegar les aigües de les rierades que baixa-ven dels cims propers de la Serralada Litoral, conduint-les al mar, intentant evitar –cosa que no sempre s’aconseguia –les inundacions, com veurem amb el cas de la fi del tramvia de Mataró, íntimament lligat a aquest film.13. VALLS I GORINA, Manuel, La música catalana, Editorial Selecta, Barcelona 1960. P. 41

Josep Anselm Clavé. Federació de Cors de Clavé.

Page 11: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

Les cançons que Clavé compongué tenien un fortcontingut social, de les que es desprenia un senti-ment de progressisme, d’agermanament i de cata-lanitat: La Maquinista, Les flors de maig, Els nétsdels almogàvers, Els pescadors... La primera socie-tat coral fundada per ell fou l’Asociación Euterpen-se de Coros de Clavé, que assistí i presidí l’acted’homenatge a Mataró, el qual va reunir centenarsde persones14. A Mataró hi havia un nombre impor-tant de cors de Clavé: la Societat Coral Antigua, fun-dada el 1856; La Peña, el 1896; La HarmoníaMataronense15, el 1899; La Perla i la Societat CoralLa Walkíria, secció coral de l’Ateneu Obrer, fundadael 1911 i la darrera a sobreviure a la ciutat.

Encara que hom pugui suposar que un acte d’a-quest tipus hauria de gaudir necessàriament del’impuls municipal, com s’ha pogut comprovar ales Actes dels Plens, l’ajut fou més de recolza-ment d’una acció ciutadana, a la que s’afegiren,que no pas iniciativa del Consistori. Encara quefigurava l’acte en el programa de la Festa Major de1928, no es va rodar ni el 27 ni el 28, sinó el 29,fora dels dies pròpiament de festa major. S’anun-cià que el dia 29 a les quatre de la tarda, arriba-rien les entitats corals de Catalunya que (...) en

manifestación pasarán a saludar al Ayuntamientoy bajo su presidencia se dirigiran a la calle delCamifondo, donde será descubierta la lápida quedará el nombre de Clavé a la citada calle. A lascinco, festival popular en el Parque Municipal, for-mando parte las entidads corales, banda munici-pal y el Esbart de Dansaires de Barcino...16. Aque-lla Festa Major comptà com a portadors del pendóde les patrones de la ciutat, santes Juliana i Sem-proniana, a la processó oficial, amb el Baró deViver, alcalde de Barcelona, el Ministre de laGovernació, don Severiano Martínez Anido, elcomte de Montseny, president de la Diputació deBarcelona i Cap Provincial de la Unión Patrióticadon Andrés Gassó y Vidal.

La Diada dels Cors de Clavé es va celebrar el dia29, l’endemà de la Festa Major perquè era diu-menge, ja que els cantaires de les corals nopodien faltar als seus llocs de treball. Però s’hiafegí una altra circumstància: un dels cors deClavé més emblemàtics de la ciutat, La HarmoniaMataronense, que rebia cert ajut municipal, actua-va el dia 28 a Olot, segons consta en una comuni-cació oficial de l’Ajuntament de Mataró a aquellaciutat17.

14 Actualment, la Federació de Cors de Clavé aplega 160 societats corals i 5000 cantaires, amb delegacions a moltescomarques del Principat i Catalunya Nord. 15 El popular restaurant L’Harmonia, li deu el nom a que aquest local era la seu de la coral La Harmonía Mataronense.La redacció i administració de la publicació Clavé, Portavoz de los coristas de Clavé, va ser redactada al mateix carrerCristina 18, local llavors anomenat Gran Café-Bar La Harmonía. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. 1928. 16 “Programa de les Festes de Les Santes”, El Pensament Marià, núm. 1092, 26 de juliol de 1928. 17 Libro de Actas 1928: la comunicació va ser feta en data de 29 de maig d’aquell any.

Programa insert a Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Año I. Núm. 3. Mataró, 14 de julio de 1928. Centre de Cultura Caixa Laie-tana. Fons Mataró-Maresme.

Page 12: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

11Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

El reconeixement vers la figura d’Anselm Clavéhavia estat abans demostrat a la ciutat en vàriesocasions: el primer acte fou el 28 d’octubre de1911, amb la col·locació d’un bust de bronze alParc Municipal, únic parc de la ciutat en aquellsanys. Aquest primer acte va ser també l’estrenaoficial de la Banda Municipal de Mataró, dirigidaper Agustí Coll. El segon acte en honor a Clavé vaser el 28 de juliol de 1913, també al Parc. Méstard, el 1926, encara s’hi féu un altre acte en quehi cantaren els cors claverians, en aquest cas pera la instal·lació del bust de Pep Ventura. En totsaquests actes celebrats al Parc, hi tocà la BandaMunicipal, hi cantaren els cors i, excepte el de1911, s’hi tocaren sardanes fent una gran balla-da18. A l’homenatge del 1928, qui en va ser elveritable promotor fou el senyor Antoni Casabella,el qual, conjuntament amb els representants d’al-tres entitats corals de la ciutat, proposaren al Con-sistori la col·locació d’una làpida que donés noma l’insigne músic.

Antoni Casabella, conegut a la ciutat amb el mal-nom de Fogonini, home amant i coneixedor de lamúsica, malgrat no dedicar-s’hi de manera profes-sional, dirigia un cor de Clavé. L’home era fogonerde professió i tenia un taller de fogons per a carbóa la Muralla de Sant Llorenç, tocant a la plaça deSanta Anna, al bell mig de la ciutat, lloc obligat depas del tramvia. Els que el coneixien, li feren undivertit joc de paraules amb el seu ofici i la sevaafecció a la música: li deien Fogonini, com si d’unmúsic italià es tractés, evocant els noms de Ros-sini, Paganini, Tartini... cosa que, no cal dir, no l’o-fenia en absolut19.

Al Ple de l’Ajuntament de 4 de juny de 1928, Anto-ni Casabella i els representants de les entitatscorals promotores de l’acte i membres de lacomissió gestora, demanaven que es deixéssense efecte l’acord de 12 de setembre de 1927en el qual s’havia proposat posar el nom de Clavéa l’antic Camifondo i posar-lo a un nou carrer ques’havia d’urbanitzar entre la Rambla de Castelar ila plaça de Santa Anna, o bé posar-li al passeigmarítim que llavors encara no tenia cap nom. Elspromotors de l’acte i la gestora els sabia greu per-dre un nom tan popular, que venia de l’època enquè la ciutat encara tenia muralles. Just allí hihavia una de les portes d’accés a la ciutat, el por-tal de Valldeix, al qual arribava el camí que veniadels afores de la ciutat i que rebé el nom de CamíFondo ja que s’endinsava cap a les hortes d’extra-murs. La proposta fou desestimada pel Consistoride manera expeditiva i es va confirmar el lloc. Lacomissió demanà al Ple la quantitat de dues-cen-tes pessetes per a la làpida i la propaganda ques’havia d’editar, cosa que els fou concedida20.

L’Ajuntament va fer inserir al diari Las Noticias l’a-nunci dels actes de la Festa Major i de l’homenat-ge a Clavé del dia 29 de juliol, amb un import decinquanta pessetes21.

Tornant al film, les imatges del primer intertítolcorresponen a l’arribada dels diferents cors deClavé, que en nombre de quaranta participaren al’acte. Al final del carrer Churruca es veu l’estaciódel tren, que ja era com és en l’actualitat, no l’an-tiga que estava ubicada a l’extrem del carrer SantAgustí. També es pot veure la parada de tartanesi vehicles que recollien els viatgers. A mà dreta dela imatge, la Fábrica de Géneros de Punto Cabot iCabot, construïda el 191822, ubicada al costat dela primigènia Cabot i Barba. Els diferents corsd’homes, molts d’ells amb barretina23, deixarenrecolzats a la paret els estendards. Comencen acaminar en direcció a la Rambla de Castelar, capa la Rambla de Mendizábal, on hi havia l’Ajunta-ment, per adreçar-se vers el Camí Fondo.

La filmació està feta molt probablement des d’unbalcó d’una casa del mateix carrer Churruca, enplans lleugerament picats, ja que les cases tenienpoca alçada; era la típica casa de baix i pis. RicardVista general de Mataró des del Cementiri dels Caputxins.

Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

18 Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, 23 de juny de 1928, Mataró, pàg. 219 El músic mataroní Francesc Soler i Canton explica una divertida anècdota: En Fogonini tenia una filla que es va casaramb en Fadó, que també tenia afecció musical i tocava a la banda de la ciutat. Van tenir un fill que sovint corria pel taller-botiga de l’avi. Quan els clients preguntaven al nen “Com et dius?”, ell els responia de la manera que li havia ensenyatel seu avi, que era dient “Fa-dó”, tot afinant l’interval que formen les notes Fa i Do i que conformen el cognom patern.20 Libro de Actas. Op. cit.21 Las Noticias, Año XXXIII, núm. 11319. P. 7

Page 13: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

de Baños aconseguí des d’aquesta alçada filmarl’arribada dels grups. Es dóna el cas que l’actualnúmero 50 d’aquest carrer hi havia en aquellsanys la Casa Prat que, segons anunci de la prem-sa, era fotògraf24. És més que probable, doncs,que Baños demanés a en Prat que li deixés filmarl’arribada al balcó del pis. Des del mateix lloc icanviant el punt de mira, en contraplà, filmà lapujada carrer Churruca amunt.

LAS REPRESENTACIONES DESFILAN POR LA CALLE DE CHU-

RRUCA Y POR LA AVENIDA DE CASTELAR25

Els grups corals passen pel carrer central de laciutat, indret on hi havia tres cinemes: el Clavé-Palace, de Josep Gurgui; el Gayarre, de JosepCugat i Miró i el Moderno, d’Agustí Trilla Ralín. Totstres estaven enllaçats per la ruta del tramvia. Unscarrers més amunt es trobava el Teatro Bosque,de Josep Pruna i Verónica, que habitualment feiateatre líric i varietats i que instal·là també unacàmera per fer cinema.

La filmació recull el moment del pas del tramvia detornada a l’estació a la plaça de Santa Anna, ons’hi distingeix perfectament una de les botiguesmés populars de la ciutat, coneguda amb el mal-nom de Cal Rebregat26. En aquest establiment,majoritàriament dedicat al gènere de punt, s’hipodien aconseguir aquells objectes que difícilmentes podien trobar en altres botigues.

Però el més important de la seqüència és, sensdubte, les imatges filmades corresponents altramvia número 2, les úniques que hi ha d’aque-lla data. La filmació està feta aprofitant algunade les cases de la Rambla Mendizábal (avuiRiera), aquestes ja més senyorívoles i algunesde dos pisos. Segons el càlcul de l’angle de visióque abasta l’objectiu, podia haver estat filmatdes de l’antiga casa de la Ferreteria Colomer,centenària a la ciutat. Els cantaires, grans ipetits, alguns d’aquests de la mà dels seuspares, amb barretina, són filmats en pla general,acabant la seqüència quan el tramvia surt decamp.

6.1. El Tramvia de Mataró a Argentona

L’any 1927, un grup impulsat per Eduard Fortí iSoler, ex-alcalde d’Argentona, i per Antoni Gaillard iCluchier, industrial químic i estiuejant a aquella vila,van presentar a ambdós ajuntaments la propostad’enllaçar les dues viles, Mataró i Argentona, permitjà d’un nou transport damunt rails27. La líniaabastava una distància de gairebé sis quilòmetres.El seu recorregut travessava un pont construït espe-cialment per al pas del tramvia, damunt la riera d’Ar-gentona. Aquest es va convertir en un veritable puntnegre del recorregut, atès que les rieres del Mares-me, en cas de pluja, passen en breu temps d’estar

22 Obra de Lluís Gallifa i Grenzner, conservada fins el 2008, any en què, malgrat la bellesa de la façana, va ser enderrocada.23 El típic barret català podia ser de colors diferents: “Els cors d’En Clavé la porten vermella i els orfeons la porten mora-da”. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, 23 de juny de 1928, P. 4. 24 Diario de Mataró, Any VI, núm. 1544, juliol de 1928. 25 En aquest intertítol s’observa una errada de retolació ja que la via no era una avinguda sinó una rambla.26 Segons el testimoni de Maria Alomà i Carol, l’amo de Cal Rebregat li explicà que, als inicis de l’antiga botiga, venien retallsde roba procedents de les fàbriques de Sabadell i Terrassa, sobrers de rotlles, als quals els fabricants anomenaven“rebrecs”. Aquest, per a l’economia modesta de moltes famílies mataronines, eren un recurs barat per a la confecció dellurs vestimentes. Així, de ser el lloc on venien “rebrecs” passà a ser conegut com a Cal Rebregat. Fa pocs anys, aquestcentenari establiment ha desaparegut per donar pas a una perfumeria de franquícia internacional.27 ARMENGOL, F., HARO, Miquel A., URQUIOLA, C., El tramvia de Mataró-Argentona (Síntesi històrica 1928-1965), Edi-cions L’Eixernador, 1992.

Arribada dels Cors de Clavé a l'estació de tren de Mataró. Arxiude la Filmoteca de Catalunya.

Els cantaires coincideixen amb el tramvia 2 a la Plaça de SantaAnna. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Page 14: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

13Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

totalment seques a baixar amb gran cabal d’aigua,arrossegant tot el que es troba al seu pas. El 18 d’a-bril de 1927, el Ple de l’Ajuntament de Mataró vaaprovar l’informe emès per l’enginyer municipal. El21 de maig d’aquell any, l’alcaldia aprovava accep-tar la invitació per assistir a l’acte d’inauguració ibenedicció dels dos cotxes, a la cruïlla de la rondaPrim amb la carretera d’Argentona. En aquest punts’hi trobaven les cotxeres i hi havia els burots d’en-trada a la ciutat. L’acte d’inauguració, previst per aldia 27 d’aquell mes, comptava amb el lliurament delpergamí amb el nomenament del títol de fill adoptiude la vila d’Argentona a Dàrius Rumeu i Freixa (Bar-celona 1886-1970), segon baró de Viver, d’as-cendència argentonina, alcalde de Barcelona i vincu-lat, entre d’altres negocis, als Ferrocarrils deCatalunya i de Sarrià. És ben clara doncs, la sevarelació amb el suport a la línia del tramvia. En reco-neixement, una de les darreres parades, portaria elnom de Baró de Viver. L’Ajuntament de Mataró vapagar a l’empresa Vídua i Fills de Joan Viada28 laquantitat de 135 pessetes en concepte d’adorna-ments per a la festa d’inauguració del tramvia29.

Al començament del servei, la companyia disposa-va de dos cotxes: l’1 i el 2. El segon és el que surtal film30. El número 3 era anomenat popularmentamb el nom de “La Treseta”. El 1928, als tallersde Mataró propietat de Joan Torrent Gispert, es vaconstruir el número 4, anomenat “El Gros”. L’any1962 es va adquirir a Xixon el darrer, el número 7,anomenat “La Góndola”. La competència amb elsautomòbils, amb l’increment del trànsit, va obligara desviar el recorregut vàries vegades, deixant

finalment de passar pel mig de la ciutat, cosa quefou causa de litigis entre l’Ajuntament de Mataró il’empresa de tramvies que volia mantenir la línia.El 1965 morí Eduard Fortí i Soler, el seu fundadori defensor. La mort tampoc tardaria gaire a arribaral tramvia: la nit del 9 al 10 d’octubre d’aquell any,un fort aiguat va negar les cotxeres dels tramviesi va destruir el pont de la riera d’Argentona, pasobligat pel tramvia sense el qual no podia accedira aquella vila31. Es perdria per sempre un mitjà detransport popular del qual fins i tot se’n ferencançons satíriques, encara que, a fe del que deiala premsa del moment, tenien certa raó:

Allà MataróHi havia un tramviaQue sempre que plouSe surt de la via...Tra-la-la-la-la-làcaram, quin tramvia!Tra-la-la-la-la-là,Que bé que s’hi va!32

L’arribada del tramvia de Mataró no podem pasdir que fos ben rebuda per la ciutat. D’entrada,els comerciants i firaires es queixaven que el seupas trastocava la seva activitat comercial. Elsciutadans estaven molestos amb la catenària iels fils que penjaven al mig del carrer o subjec-tats en part a les seves cases. Si el ferrocarril,el 1848, havia rebut tota mena de crítiques perpart dels carreters, ara passava el mateix amb eltramvia, ja que els conductors de tartana i elstaxis veien perillar el seu negoci. Tot justcomençar el seu funcionament, els accidentsafavoriren el desprestigi d’aquest nou transport.El 15 de juny d’aquell any, al cotxe número 2, ala plaça de Santa Anna, se li va sortir el trolleydel cable i arrossegà l’agulla aèria33. Certament,l’embalum d’aquesta instal·lació es pot compro-var amb detall a les imatges del film. La crítica ala premsa local instava les autoritats a fer unarevisió seriosa de la instal·lació. Al cap de poc, el13 d’agost d’aquell mateix any, hi hagué un altreaccident encara més important: (...) No sabemossi los técnicos y los directivos de la empresa pro-pietaria y explotadora del Tranvía de Mataró aArgentona se habrán convencido de su inepciadespués de los vergonzosos hechos de ayer...34.

28 Aquest negoci familiar encara perdura a la ciutat. 29 Libro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Mataró, año 1928. 30 Els Amics del Tramvia el van recuperar i instal·lar com a monument i record del passat a la plaça de la vila d’Argentona.31 Extracte de la ressenya històrica dels Amics del Tramvia, 1991.32 La lletra d’aquesta cançó sovint es substitueix per una altra més desvergonyida quan el context en el qual es canta ésde gresca.33 “L’espectacle d’ahir”, Diari de Mataró, divendres 15 de juny de 1928.34 “El servei de tramvies”, Diari de Mataró, Any VI, núm. 1557, 13 d’agost de 1928, portada.

Els tramvies 1 i 2 el dia de la seva inauguració. Arxiu ManuelCusachs

Page 15: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

La notícia explicava que els qui anaven dins eltramvia van comprovar com el cotxe funcionavasense el fre del davant i aturaven a mà el cotxe ales parades. A un altre cotxe, sortint d’Argentona,se li van trencar el frens, caient els usuaris alterra. Van canviar el cotxe i a l’hora de reprendrel’accident trajecte, encara van pretendre tornar acobrar-los el bitllet. A més, segons la mateixafont, hi havia crítiques sobre el vocabulari grollerque empraven els tramviaires que ofenia princi-palment les senyores.

EL EXCMO. SR. ALCALDE DON ANTONIO DE PALAU, PRONUN-

CIA UN ELOCUENTE DISCURSO, MOMENTOS ANTES DE DES-

CUBRIR LA LÁPIDA QUE LA ANTIGUA CALLE DEL CAMÍ

FONDO DA EL NOMBRE DEL INSIGNE MÚSICO

La filmació està realitzada des del primer pis l’e-difici del xamfrà de l’antic Camí Fondo, Caputxi-nes i Portal de Valldeix. Ricard de Baños gira lacàmera en un intent de captar la totalitat de lagernació de l’acte. El poc camp de fondària deque disposava, limità una filmació més compler-ta, ja que amb prou feines aconsegueix els 180°.La finestra amb barrots de ferro que hi surt,damunt la qual hi havia la nova làpida a desco-brir, correspon a una antiga casa de cós35, ambuna font on abeuraven també els animals quevenien de les hortes. Es veu la gentada que vaacompanyar l’acte: no sols els cantaires, ambels seus bonics i variats estendards, sinó lesautoritats, el director dels Cors de Clavé, laBanda Municipal i un gran nombre de mataroninsi mataronines. Els homes van quasi tots barrets

de palla, la popular “canariera” o “paraguaio”, iamb un brusa de treball i gorra els que es veuende classe treballadora. Molta gent porta el ven-tall de cartró (el vano) que es donava als primersassistents de la Missa de l’Ofici de la FestaMajor, costum que encara es conserva, malgratara són de pagament.

6.2. La Banda Municipal de Mataró

A la filmació l’acte està acompanyat per unabanda de música que s’anomena “municipal”. Ladocumentació existent sobre aquesta a l’ArxiuMunicipal de Mataró aclareixen quina era realmentla seva situació en el moment que es va celebrarl’homenatge dels Cors de Clavé a Mataró: De l’any1925, consta un expedient sobre la justificació decomptes de la subvenció atorgada a la bandamunicipal de música, aportació d’altres dades iantecedents a aquesta corporació36.

A la filmació, els músics de la banda municipal esveuen abillats amb uniforme, amb jaqueta debotons daurats i gorra de visera. Del conjunt d’ins-truments destaquen tres tubes, cosa de la qual espot deduir que la formació instrumental estavaforça equilibrada en qualitat sonora. De fet, el diade l’homenatge a Clavé, la banda de música enca-ra no estava reorganitzada. En el dictamen dedata de 28 de desembre de 1928 del Ple de laPermanent de l’Ajuntament es reconeix que (...)desde hacía quince años un grupo de ciudadanosamantes de la música organizaron una banda demúsica con la modesta tutela del Ayuntamiento.Aquest grup d’entusiastes li posaren el nom de“municipal”, probablement amb l’esperança que

35 La casa de cós és la típica de carrer, normalment de planta baixa i pis, d’una amplada estreta equivalent a la llarga-da que podia abastar una biga de fusta.36 Libro de Actas, cit. 1928.

Antoni Casabella dirigint l'Himne a Clavé. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

L'alcalde de Mataró Antoni de Palau descobrint la làpida delrebatejat carrer Clavé. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya

Page 16: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

15Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

algun dia ho arribés a ser. La banda va gaudird’una bona reputació durant uns anys, fins quel’organització va decaure, esmentaren literalmentque (...) el crédito artístico se derrumba, de talmanera que la corporació gairebé es dissolgué,cosa que s’evità mercès al director i professorsmúsics. Al mateix expedient, es conclou que labanda havia de ser reorganitzada i que calia unnou reglament. Al Ple Municipal de 6 de desembred’aquell any, el tinent d’alcalde, senyor Josep SpàTunyí proposà un concurs públic per tal d’adquiririnstruments per a dotar la banda de música ambinstruments que, apart de les característiques tèc-niques pertinents, haurien de tenir una placa ambel nom gravat de Ayuntamiento Constitucional deMataró37.

Se sap que la Casa Parramon, veterana casa musi-cal de Barcelona, hi va concursar, segons documentrecollit a l’expedient. Però la proposta que s’haviafet a l’Ajuntament anava més enllà de fer oficial l’e-xistència d’una banda municipal, ja que el músic idirector Agustí Coll i Agulló presentà el disseny delquè hauria de ser l’Escola Municipal de Música,amb tota mena de concreció sobre les característi-ques professionals del professorat i dels contingutsde les matèries. Es va fer una proposta del regla-ment a partir de la qual es redactà el què finalmentes va aprovar. Per tant, en aquest acte d’homenat-ge a Clavé, la Banda de Música estava pendent dereorganització.

Continuant amb el film, l’alcalde de la ciutat deMataró, Antoni de Palau Soler i Simón38 va fer unaal·locució al nou carrer, després de la qual es llevà

una cortina que mantenia tapada la làpida, essentsaludat per totes les personalitats que acompa-nyaren l’acte. Tal com es recull a la premsa:

“A la entrada de dicha calle los coros de la localidad bajo la

dirección del maestro Casabella entonaron el Himno a

Clavé, compuesto expresamente para el acto. Es una bella

composición que valió unànimes elogios a su autor, señor

Casabella. Seguidamente, el secretario del Ayuntamiento,

señor S. De Boadó, leyó el extracto del acta en que se acor-

dó dar el nombre de Clavé al Camí Fondo. El alcalde pronun-

ció un hermoso discurso elogiando la figura de Clavé y a los

coros que tanto saben enaltecer su obra y felicitándose del

éxito de la fiesta. Terminó recomendándoles prosigan su

obra para el bien de la patria y con vivas a Clavé, Mataró,

Cataluña y España, que fueron contestadas con entusia-

mo”39.

A l’acte va assistir-hi la junta sencera de l’Associa-ció Euterpense de Cors de Clavé de Catalunya:Josep Capdevila, president; Sebastià Parús, vice-president; Ramon Sirvent, tresorer; Joan Muñoz,secretari i els vocals Joan Domènech, Joan Oller,Jaume Solanas i Joan Martí. Després de lesparaules de l’alcalde, Antoni Casabella, promotorde l’acte, prengué la batuta i dirigí els cantairesque interpretaren l’Himne a Clavé. Baños filmàaquestes escenes en plans sencers per a captarla totalitat del carrer, certament força estret,d’uns quatre metres d’amplada, amb voreres deno més d’un, cosa que no permetia massa profun-ditat de visió, de manera que queda reflectit l’ata-peïment humà de l’acte. Cal recordar que aquestcarrer tenia la funció d’entrada a la ciutat delscarros de les hortes dels afores; no era un “camíral”. Per això, com passa en tots els del centrehistòric, l’amplada és reduïda. Per les dues làpi-des es pagà la quantitat de dues-centes vint pes-setes al marbrista José Mª Casas.

EN EL PARQUE MUNICIPAL DURANTE LA FIESTA

El lloc més adient per a realitzar la cantada conjun-ta de la selecció d’obres escollides pels Cors deClavé, fou la pista central del Parc Municipal, avuiencara igual que es veu a la filmació. De fet, a la ciu-tat no hi havia cap altre lloc en condicions on poderaplegar tanta gent, sobretot a l’estiu, ja que cap delsteatres –cinemes de la ciutat tenia suficient boca deteatre per a encabir-hi els cantaries dels quaranta

La Banda Municipal de Mataró que acompanyà l'acte, alparc. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

37 Ibídem.38 El nom de Palau pertany a una de les nissagues més antigues i nobles de Mataró, comptant entre els seus predeces-sors Don Antoni de Palau; Melcior de Palau, bisbe d’Urgell; el d’Elna, Joan de Palau; Joan Palau i de Soler, doctor enTeologia i Lleis, escriptor; Josep Palau i Soler, cartoixà; Joan Arnau i Palau, mariner del Marquès de Santa Cruz a Portu-gal, participant amb la seva nau artillera a l’Armada Invencible. PELLICER, Josep M.: Iluro. 1888..39 Diari de Mataró, cit.

Page 17: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

cors. A la filmació es veu el que fou el quiosc debegudes del parc, de fusta i d’estil alpí, molt típic enalgunes construccions d’oci d’aquests anys, i delque avui no en queda res. La pista servia per a quèels infants poguessin passejar-hi amb els seus trici-cles o bicicletes, ja que la resta del parc – com avui– té el sòl de sorra. Durant moltes dècades, hihagué a la ciutat un matrimoni que tenia tricicles ibicicletes de lloguer per a usar en aquesta pista i pelparc; molts infants de classe treballadora no entenien de propietat. Aquest lloguer va durar ben béfins la dècada dels anys seixanta40.

Després d’una ràpida filmació de la Banda Munici-pal i de l’arribada de l’alcalde i autoritats, Bañospassà a filmar la cantada. La direcció fou a càrrecde Francesc Albareda, director de la coral mataro-nina La Perla41, el qual es posà damunt un empos-tissat a fi de facilitar la visió a tots els cantaires. Alseu darrera es distingeix amb claredat l’estendardde l’Asociación Euterpense de los Coros de Clavé.El programa coral estava compost per les següentscançons, totes elles del repertori claverià: Els pes-cadors, que fou dirigida per Agustí Valdé, directorde la coral L’Harmonia Mataronense – a qui veiemdirigint – i les demés per Francesc Albareda, al cen-tre de la imatge: Arre, Moreu; L’Empordà; LaMaquinista i l’estrena de l’Himne a Clavé. Bañosoptà per filmar l’escena primer en contraplà, desdel punt de mira que els directors miraven els can-

taires per passar al pla americà al moment final dela cançó, així com el mateix tipus de pla per a la fil-mació de l’alcalde, la seva muller i família. La res-senya de la premsa diu que (...) A continuación elalcalde colocó a cada ‘senyera’ una hermosa yartística medalla recuerdo de la fiesta pro-Clavé42...com s’havia aprovat al Ple del Consistori de 12 dedesembre de 1927. Els Cors de Clavé participantsforen els que es mostren a la taula 143:

Segons el programa de l’acte també hi participa-ren l’Esbart de Dansaires Barcino i la Cobla ElsMontgrins, però no hi ha cap imatge corresponenta aquestes filmacions. En canvi, Ricard de Bañoss’entretingué a filmar diversos plans dels assis-tents, ciutadans anònims que miraven encuriositsla càmera. L’Esbart Barcino havia estat contractatper Agustí Baldé, pagant-li l’Ajuntament la quanti-tat de 259,90 pessetes i a Joaquim Vallespí,representant de la Cobla Els Montgrins, 593,50pessetes. Les corals participants reberen lamedalla commemorativa de l’acte, que van serfetes per Hijo de R. Castells, per un import de 800pessetes44. Per cert, una dada contradictòria fouque a la premsa45 s’esmentà la participació desetanta cors de Clavé, mentre que al Llibre d’Ac-tes del Ple de la Permanent consta que es vanencarregar medalles per a quaranta corals. Es vangastar 25 pessetes en concepte de refrescos perals coristes.

Agustí Valdé, director del cor de Clavé mataroní La Perla.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Francesc Albareda, director del cor de Clavé La HarmoníaMataronense. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

40 El darrer contracte d’arrendament de lloguer de bicicletes fou de Ginés Muñoz Espejo. Expedient 555. FOM -0600-23,any 1968. Arxiu Municipal de Mataró.41 Testimoni oral de Francesc Soler i Canton: Francesc Albareda tenia el malnom d’El Garvat – que de fet volia dir El Gra-vat – per les moltes marques que li havia deixat la verola a la seva infantesa. Albareda vivia prop de Josep Soler i Saurí,músic, i li anava a demanar sovint que li fes els arranjaments dels èxits del moment per a la seva orquestrina de cinccomponents, dels quals ell era el pianista. Sembla ser que era un home d’un caràcter molt fort. Una anècdota en dónafe: Albareda anava sovint al cafè de Ca l’Aragonès, lloc de tertúlia molt popular. Estava ubicat al xamfrà davant del queocupava la xurreria de Pere Tur, per on girava el tramvia. Un dia, es van discutir de valent amb l’Aragonès. L’Albaredas’havia comprat una motocicleta, cosa llavors poc habitual. No se sap com, l’endemà es varen trobar ell i moto al migdel cafè de l’Aragonès. Ningú no va prendre mal, ni ell ni els clients, els quals degueren tenir un bon ensurt en veureentrar per la porta moto i motorista.42 Diari de Mataró, Any VI, núm. 1544, 26 de juliol de 1928.43 S’ha respectat la transcripció literal del nom, en català o castellà, tal com figuraren a la premsa.

Page 18: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

17Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

NOM DEL COR DE CLAVÉ

LOCALIDAD NOM DEL COR DE

CLAVÉLOCALIDAD

L’Igualdad Alella La Violeta Barcelona (Sarrià)

La Esperanza Arenys de Mar Flor Blanenca Blanes

Rosa Artiguense Badalona La Floresta Cabrera de Mar

El Lliri BarberàAgrupació Coral Cardedeuenca

Cardedeu

Alba Barcelona Sociedad Coral Cornellà

Artística Gracienca

Barcelona Secció Coral El Prat de Llobregat

Atrevida Martinense

Barcelona La Energía La Roca del Vallès

Avant Joventud Barcelona La Violeta Martorelles

Barcino Barcelona Germanor Mataró

Cor d’en Clavé Barcelona Harmonía Mataronense Mataró

El Fiel Barcelona La Perla Mataró

La Dalla Barcelona Sección de Cantaires Mollet del Vallès

La Estrella del Carmel Barcelona La Unión Palau Solità

La Formiga Gracienca

Barcelona Orfeó Republicà Balear Palma de Mallorca

La Perla Agustiniense

Barcelona La Perdiu Papiol

La Perla Artiguense

Barcelona Diana Premià de Dalt

Les Flors de Maig Barcelona Societat Coral La Estrella Sabadell

Moderna Fraternidad

Barcelona La Nova Harmonia Sallent

Pensament de Clavé

Barcelona Coro Agrícola Sant Andreu de la Barca

Societat Coral del Centro Cooperativo

Barcelona La Unión Sant Cugat del Vallès

Sociedad Coral del Centro Cooperativo de Pescadores

Barcelona (Barceloneta)

La Familiar Provensalense Sant Martí de Provençals

La Lira Tunisenca Barcelona (Can Tunis)La Flor Revinguda Marti-

tenseSant Martí de Provençals

Casino Artesà Barcelona (Gràcia) La Lira Martitense Sant Martí de Provençals

L’As de Copa Barcelona (Gràcia) La Lira Sant Quintí de Mediona

La Lealtad Barcelona (Gràcia) Sociedad Coral Sant Vicenç de Llavaneres

El Universo Barcelona (Hostafranchs) Joventud Arrabal Santa Coloma de Gramenet

Joventud Coral Barcelona (Les Corts) Aurora Perpetuense Santa Perpètua de Mogoda

La Internacional Barcelona (Les Corts) Joventud Sitgetana Sitges

Casino Democrático Barcelona (Poble Nou) La Palma Teià

Centro Democrático Radical Barcelona (Poble Nou) La Alianza Terrassa

Cooperativa La Artesana

Barcelona (Poble Nou) Loa Amigos de Tarrasa Terrassa

La Moderna Barcelona (Poble Nou) Joventud Tianenca Tiana

Pomell Barcelona (Poble Nou) La Estrella Vilassar de Dalt

Catalunya Barcelona (Sarrià) Lo Passerell de la Segarra Vinaixa

Taula 1.

44 Dades econòmiques obtingudes de l’acta del Ple Municipal de l’1 d’agost de 1928, en que es justificaren les despe-ses de l’acte commemoratiu.45 Las Noticias, juliol de 1928.

Page 19: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

6.3. Repertori musical de la festa

Al diari Clavé – Portavoz de los coristas de Clavé46,apareixen publicades les peces que van ser canta-des en l’acte honorífic: en concret, La Maquinista,L’Empordà, Los pescadors, Arre Moreu i l’estrenatHimne a Clavé, del mataroní Antoni Casabella. Alfons documental de la Nova Aliança Mataronina47 esconserven moltes d’aquestes partitures i transcrip-cions cantades durant anys pels Cors de Clavémataronins. A continuació, descrivim el contingutmusical de les peces que integraren la cantada:

•La Maquinista (1867). Polka catalana corejada. Músi-ca i poesia de Josep Anselm Clavé (1824-1874). Pera 3 veus: tenor 1r, tenor 2n i baix. El títol d’aques-ta peça fa referència a la fàbrica metal·lúrgica bar-celonina La Maquinista Terrestre i Marítima, fun-dada el 185548. Per a la interpretació d’aquestapeça es feia sonar una enclusa com a instrument

musical fent al·lusió directa a la metal·lúrgia. Laseva lletra de temàtica obrera, que recull l’idealrevolucionari del treballador que supera el seuestat de servent de la gleva per a assumir la dig-nificació a través del seu esforç laboral, la feia seruna de les més encomiades del repertori claverià:

Al taller! A traballar! És lo pa de la família, la suor de nostre afany. Al taller! A las enclusas! Al cargol! Al torn! Al banch! Que los timbres més honrosos són los timbres del traball. [sic]

• L’Empordà (1908). Sardana á coro de omes aveus solas [sic]. Per a 4 veus: tenor 1r, tenor 2n,baríton i baix. Enric Morera (1865-1942) posàmúsica a ritme de sardana al poema encarregata Joan Maragall (1860-1911), que és tota una

Partitures de les cançons interpretades a l'acte. Fons NovaAliança Mataronina. Museu Arxiu Santa Maria.

46 Clavé – Portavoz de los coristas de Clavé. Año I, núm.1, Mataró, 23 de juny de 1928. Es van editar tres diaris d’a-quest tipus, dedicats exclusivament a informar sobre aquest acte. 47 Dipositat al Museu Arxiu Santa Maria, de Mataró48 La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió del tallersmetal·lúrgics de Valentín Esparó Giralt (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i laSocietat La Barcelonina (Tous, Ascacíbar i Companyia) fundada en 1838 per Nicolás Tous Mirapeix i Celedonio Ascací-bar, situats en el Raval de Barcelona. En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinàriapesant. Els principals accionistes van ser, a més dels propietaris, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer,José Antonio de Mendiguren i Nicolau Tous Soler. Els seus primers tallers es construïen en el barri barceloní de la Bar-celoneta en 1861 amb una superfície total de 17.500 m2 amb 1.200 treballadors. Viquipèdia. Veu: La Maquinista Terres-tre i Marítima.

Page 20: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

19Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

oda a la terra bressol d’aquesta dansa. Explicael naixement de l’Empordà, que té mar i muntan-ya, fruit de l’amor entre una sirena i un pastor:

La sirena es féu un xic ençà,Fins que es trobaren al bell mig del pla, I de l’amor plantaren la cabanya...Fou l’Empordà.

•Los Pescadors. Barcarola catalana á veus solas[sic]. Música i poesia de Josep Anselm Clavé. A4 veus: tenor 1r, tenor 2n, baríton i baix. Aques-ta peça de temàtica marinera consta d’un andan-tino, que és pròpiament la barcarola -amb el seuidentificatiu compàs 6/8 que recorda un remartranquil-, i tota una prolongada secció prèvia ambun moderato a compàs quaternari i un allegro abinari.

•Arre Moreu (o Arri, Moreu!) (1864). Idili cataláá veus solas [sic]. Per a 3 veus: tenor 1r, tenor 2ni baix. Lletra de Josep Vergés i Almar i música deJosep Maria Ventura, més conegut com a Pep Ven-tura (1817-1875), reformador de la cobla i conso-lidador de la sardana. Josep Vergés, lletrista moltimmers en el cercle cultural i artístic català, féuuna lletra de caire pastoral, ambientada en l’Em-pordà, en la que també s’aclama al treballador dela terra i a la cultura catalana:

Gloria al pages laborios y al institut català! [sic]

•Himne a Clavé (1928), d’Antoni Casabella. Vaser l’obra ‘estrella’ de l’acte, ja que era unaestrena i a més, obra d’un ciutadà mataroní. Lalletra no diferia massa del que era habitual enaquest tipus d’odes, himnes i composicionsdedicades a Clavé, en les que se solia destacarel seu lema “Progrés, Virtut i Amor”:

De sos cants els aimants fem-li ofrena,entusiastes alcem son penó,i a grans coros lloem tots son lema:de Progrés, de Virtut i d’Amor. [sic]

Page 21: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

DURANTE ESTA ÉPOCA DE CALOR SOFOCANTE NUESTRA

PLAYA SE VE CONCURRIDÍSIMA POR LA GRAN CANTIDAD DE

PÚBLICO Y GENTILES BAÑISTAS

Aquesta és, segurament, la seqüència més popu-lar de la cinta, ja que es pot comprovar amb quinasorpresa fou rebuda la filmació de Baños a la plat-ja mataronina. Efectivament, amb la càmera aldamunt, va anar resseguint els mataronins queestaven refrescant-se a la platja. Es pot comprovarcom hi havia gent abillada amb roba de carrer i oamb vestit de bany, els homes amb tirants i cossencer i les dones, amb mànigues. Cal esmentarque la platja tenia una separació entre homes idones i famílies. Sobre la conducta adequada a laplatja aquell mes de juny el Boletín Oficial49 haviapublicat una llei de la que, segons es pot compro-var a la filmació, els ciutadans en feien poc o nulcas. Veiem alguns articles:

Article 1r. No es podrà entrar als establimentsamb gossos o altra classe d’animals.

Article 4rt. Queda prohibit banyar-se sense vestitcomplert de bany, que s’haurà de portar constant-ment cordat i no es podrà circular, mentre es portiaquest vestit, per les dependències del vestíbuld’entrada, cafè, restaurant o passeig.

Article 8è. No es permetrà que, amb el pretextde prendre banys de sol, romanguin a la platjajunts homes i dones, encara que sigui al depar-tament de famílies, que no portin el vestit debany amb les condiciones anteriorment assenya-lades.

A la platja de Mataró i a tota la franja costanerade la comarca, com en altres indrets, hi havia

casetes de bany on els banyistes anaven aposar-se el vestit de bany. Aquestes casetes defusta es van mantenir ben bé fins la dècada delsanys seixanta. No eren fixes, sinó que els propie-taris de les instal·lacions les llogaven. El 4 dejuny d’aquell any l’Ajuntament va autoritzar aAmbrosio Herrero y Piquer para poner una barra-ca de 2 x 2 m. para baños en la playa frente a lacalle del Callao50, popular barri mariner de Mata-ró. La ciutat mai no havia tingut port natural i lesbarques s’havien d’arrossegar per la sorra,damunt pals com travesses de via, fins arribar ala platja. Els que posaven les travesses al pas deles barques eren els palers, ofici ja desaparegut.D’aquest barri, encara resta un reduït grup decases, testimoni de la senzillesa i humil cons-trucció amb la que foren edificades.

El Callao no era l’únic lloc autoritzat perinstal·lar-hi casetes de bany: el dia 27 de juny,l’Ajuntament autoritzà á Jose Illa Aromí y ÁlvaroTeys Costa para instalar casetas de baños públi-cos de mar, de madera, entre les calles de SanAntonio y San Juan51 prèvies al pas de la via i ala carretera, que separaven la ciutat de la plat-ja. Aquests carrers anaven a parar a l’establi-ment anomenat Can Maitanquis (nom rebutmerescudament, ja que sempre romania obert).Aquest i totes les populars cases que l’envolta-ven, foren enderrocades l’any 1992 per fer unaesplanada des on va sortir la Marató de lesOlimpíades. Avui, és una zona d’aparcament depagament.

La seqüència comença amb la filmació dels ba-nyistes masculins, nens i homes de distintaedat, que fan exercicis d’equilibri damunt uns

49 Boletín Oficial de 23 de juny de 1928.50 Libro de Actas de la Permanente del Pleno. 1928.51 Ídem.

Secció d'homes de la platja de Mataró.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Les populars casetes de bany.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Page 22: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

21Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

ferros que acaben en forma d’anella. Aquestsferros servien per a passar-hi les cordes de límiton podien anar els banyistes que no sabiennedar, com indicava un altre article del BoletínOficial. Però es pot comprovar que no hi ha capcorda i que els ferros servien per a jugar. Al fons,es veuen les barques dels pescadors varades ala sorra i al fons, es distingeix el Turó d’OnofreArnau, més conegut com el Castell de Mata, alsafores de la ciutat. Al darrera, es veuen aquestespopulars casetes i altres paraments casolansper a protegir-se del sol. Els nens, joves i homes,van seguint la càmera, fent a posta tota mena deganyotes i cabrioles. Bona part de la seqüènciase centra en els homes, ja que segurament lamateixa insistència amb les noies i dones hauriapogut ésser considerada inadequada. Una nenaamb vestit de bany amb mànigues, gorra de bany isuros lligats a la cintura, com era indicat en perso-nes no nedadores, va ‘perseguint’ l’objectiu de lacàmera. Després, Baños filma algun grup familiar,en el qual hi ha persones de totes les edats, ambgos inclòs, contravenint la normativa oficial. Pel quefa a aquesta “normativa”, era tant evident el seunul obeïment que no sols eren els gossos que ana-ven a la platja amb els seus amos, sinó que tambécompartien bany els cavalls amb els seus genets,fent gala del domini dels animals sortint de l’aiguai passant davant la càmera.

FIESTA MAYOR DE ARGENTONA, LUGAR PREDILECTO DE LOS

MATARONENSES POR SU AGRADABLE TEMPERATURA Y DELI-

CIOSAS FUENTES

La Festa Major de Mataró se celebra els dies 27 i28 de juliol, mentre que la d’Argentona, va del 2 al

4 d’agost. Aquesta proximitat de les festes majorsfou la que Baños aprofità per a ampliar el film de lesFestes de Clavé i filmar ambdues localitats.

Argentona és una població que adquirí caràcter devila d’estiueig gràcies a les seves nombroses fontsd’aigües minerals. La seva situació era atractiva perla proximitat al mar i ser a l’hora un bon centre d’ex-cursions. Gaudia de bones comunicacions, en dis-posar la veïna Mataró d’estació de ferrocarril,davant la qual hi havia una esplanada que disposa-va d’una parada de tartanes, autobusos i, des d’a-quell any, el tramvia, que arribava a la darrera para-da a la Font Picant.

Argentona, com a centre important d’estiueig queera, aplegà un nombre important de personatgesdel món cultural com Enric Granados, Eugeni d’Ors,Hipólito Lázaro, Jacint Verdaguer, Martí Alsina...Algunes de les fonts foren aprofitades per a l’explo-tació comercial, com el Manantial Ballot, de la Fontdel Ferro o el Balneari Prats, de la Font Picant52. Lesaigües d’aquests manantials, com l’aigua picant deCabrera, tenien reconegudes propietats curatives,de manera que es podia comprar a les farmàcies53

Pel que fa a la vila d’Argentona, Baños es limità arodar imatges obtingudes a la coneguda FontPicant, lloc d’esbarjo de persones de classe treba-lladora que anaven allí a passar el dia, al recinte delparc. En aquest indret hi havia un manantial d’ai-gües ferruginoses que eren servides en vasos devidre als usuaris, vasos que tenien un color marro-nós per la impregnació del mineral al vidre54. A l’es-tabliment, que separava el raig de la font amb untaulell i es tancava amb unes portes de ferro forjat,es podien comprar les típiques bosses d’anissos,

Persones i cavalls compartint el bany.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Establiment de la Font Picant darrera la reixa de ferro.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

52 SALICRÚ SOLER, Gener: Les cases d’estiueig modernistes – Estudi de dinou cases i mansions d’estiueig i segonaresidència al Maresme central de finals del segle XIX a principis del segle XX. Premi Universitat de Girona 2000. No publi-cat.53 Anunci al Diari de Mataró, d’aquesta data, en el qual la reconeguda Farmàcia Fité anuncia la venda d’aquesta aigua,lloant les seves propietats curatives.54 Testimoni oral de Francesc Soler i Canton.

Page 23: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

sobretot estimades pels infants, ja que el dolç gustde la llaminadura dissimulava el regust de ferro dela “sanitosa” aigua que els pares els feien prendre.

La propietat d’aquest indret ha estat motiu de litigientre el propietari i un nucli de veïns de la vila d’Ar-gentona. Després dels anys seixanta, el propietariva tancar el servei d’aigua, així com l’accés al recin-te, el parc que envoltava la font, amb la intenció devendre’l i urbanitzar-lo. El lloc, a efectes econòmicsper al propietari, era ideal ja que l’indret està ubicatal final del senyorívol passeig que porta el nom deBaró de Viver, passeig en el qual destaquen casesd’època modernista i noucentista. La Font Picantrestà mots anys abandonada; s’arrencaren les rei-xes que es veuen a la filmació, es perdé el manan-tial i es degradà el paratge natural, convertint-se delloc d’esbarjo a abocador de deixalles.

A la filmació, els protagonistes són gent anònima,infants, joves, parelles, grups de nois i noies quepassen davant la càmera plantada de front a l’en-trada del lloc on la gent anava a prendre aigua. Aambdues bandes d’aquest passeig, bancs de pedrallisa permetien el repòs. Es tracta de gent senzilla,vestida de “diumenge”. Els homes amb barret ogorra; alguns infants amb els pantalons subjectatsamb elàstics i el cap afaitat, no pas per gust, sinócom a mesura higiènica, ja que els paràsits al cap,els polls, eren un fet més que habitual. Al camí deldarrera del parc es veuen passar uns guàrdies mun-tats a cavall, encomanats per mantenir l’ordre enaquell indret. Baños fa una panoràmica i gira lacàmera, ara per filmar la gent de cara que surt deprendre’s l’aigua. De caire afalagador, segueix elsegüent rètol:

EN LA AVENIDA DEL MANATIAL BURRIACH ABUNDAN LAS

CARAS BONITAS

No és que Baños només filmés noies maques, jaque pel davant de la càmera passa una veritablerepresentació de la moda i estètica del moment:des d’àvies amb vestit i mocador negre, a jovesamb americana i barret paraguaio, noies amb fal-dilla que començava a escurçar-se (encara quesota genoll), nenes amb vestidet curt i trenes ambllaços, avis amb gorra i armilla de vellut... Com alsplans de Mataró, l’objectiu no és només el lloc,sinó la gent del poble.

LOS INDISPENSABLES CABALLITOS, ENCANTO DE CHICOS Y

GRANDES

Els recursos per a la diversió eren molt limitats i lainstal·lació de la fira gaudia d’un èxit de públicsegur. Des d’un angle massa proper, ja que noaconsegueix captar-ne ni la meitat, el realitzador vafilmar algunes de les típiques atraccions de fira quetambé s’instal·laven a les festes majors. En aques-tes imatges es veuen un carrousel amb cavallets,propietat d’Antonio Alpens Viñals i al darrera unesbarques-gronxadors, les úniques que surten filma-des. Les atraccions eren molt senzilles: barraconesde tiro de anillos, caballitos, tiro al disco, Pabellónde la Bella Galatea55. No cal dir que aquesta darre-ra atracció, que podia propiciar algun “malentès”pel seu nom, deixava ben clar als anuncis de prem-sa que es tractava d’un espectacle totalmentemoral.

Grans i petits divertir-se en els populars 'caballitos'.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

55 Autoritzacions i permisos concedits al Ple de l’Ajuntament de Mataró el 13 de juliol de 1928.

El passeig de la Font Picant. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Page 24: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

23

A la fira hi havia un lloc de consum indispensable:les parades de patates i xurros. La concessió l’ha-via obtingut Pedro Tur Pujol, xurrer de Mataró,conegut i apreciat per la qualitat dels seus produc-tes. El costat del seu establiment, situat a la can-tonada del carrer d’Argentona, on s’adquirien lestípiques paperines de tots colors que el xurreromplia de patates o xurros al moment, hi haviauna parada del tramvia. El senyor Pere Tur era unhome molt gras56, tant que hom no entenia com espodia bellugar dins l’estret espai de la xurreria,entre recipients amb oli bullent, mentre giravaamb la més gran habilitat del món les patates i elsxurros. Aquest negoci familiar continuà fins fa rela-tivament pocs anys, deixant als mataronins senseles típiques i apreciades “patates del xurrero”.

La filmació només recull uns moments del gir delcarrousel però cap altra atracció ni parada. Alfons, es veuen les barques - gòndoles.

EN EL CAMPO DE DEPORTES, EL BOXEADOR CUBANO CAS-

TILLO Y OTROS AMATEUS DEL NOBLE SPORT DESPUÉS DE

SUS ENTRENAMIENTOS

A Mataró hi havia hagut una gran afecció a la boxa,de manera que la inclusió d’un combat amb unpersonatge popular d’aquest esport com el cubàCastillo, tenia el públic garantit. Hi ha un aspecteimportant que cal ressenyar: Ricard de Bañostambé era un home molt afeccionat als esports. Alllibre del biògraf dels germans Baños, Joan Fran-cesc de Lasa, hi surt una fotografia de Ricard,molt jove, amb pantalons negres, exhibint el torsnu i prement els punys, en una posició clara mésde boxador que de gimnasta57, encara que al llibrese cita que (...) fins llavors, la gran afecció deRicard, a més de la fotografia, havia estat l’es-port... Era un apassionat per la gimnàstica.

Segurament aquesta afecció a l’esport se centra-va en la boxa. Havia filmat abans combats i peraquest motiu probablement s’entretingués enimmortalitzar el boxador cubà, no en el combat,sinó en un moment de descans. Al voltant delcamp d’esports, d’una simplicitat extrema, ja queel tancat està fet amb planxes de fusta, les rengle-res de cadires amb espectadors. Entre aquests,els de la Federació Mataronina de boxa. Als anysvint, la boxa i el futbol són dos espectacles espor-tius molt populars. Barcelona era la capital de laboxa espanyola, on el 1922 s’havia constituït laFederación Española de Boxeo. El 1926 els mata-ronins Joaquim Alís, que exercí d’entrenador, ambJoaquim Trinxer, Josep Barranco i els germansEsteve van organitzar els primers combats de boxaamateur a la ciutat58. És normal que a la festamajor volguessin portar un boxador de renom: elcubà Ramón Castillo que es trobava a Barcelona

56 Una de les frases locals, que s’emprava quan es volia designar que una persona estava molt grassa era que esta-va “més gordo que el xurrero”. Testimoni oral de Maria Alomà i Carol.57 LASA, Joan Francesc, Els germans Baños, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1996. P. 25.58 Mataró i comarca al segle XX (Crònica il·lustrada del Maresme). Edicions Crònica de Mataró SL. 2000.

Ricard de Baños, abillat de boxador. Biblioteca de la Filmotecade Catalunya.

El boxador cubà Ramón Castillo en un descans del combatde boxa. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Page 25: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

de gira59. Al film es veu somrient, abillat amb elseu barnús, acompanyat d’un altre cubà amb ves-tit elegant i barret de palla, probablement el seumanager. Tots ells estan asseguts a la modestatribuna.

Baños filma en plans curts per passar a girar lacàmera de dreta a esquerra -recurs emprat demanera molt reiterativa en aquest film-, fins a180º, o tot el que li permeté l’angle de visió ambtrípode. Després, torna als plans mitjos per aenfocar persones concretes. Un detall represen-tatiu de la moral de l’època el podem apreciar enuna senyora que, adonant-se que és objecte defilmació de la càmera, s’abaixa immediatament icurosament la faldilla, assegurant-se que elsgenolls estiguin degudament coberts.

Després d’aquestes imatges, la filmació retorna ala Rambla Castelar, al final de la qual hi havia elCinema Clavé –Palace. Les primeres imatges

corresponen a la terrassa del cafè que el mateixcinema tenia a la vorera. Una tartana amb velablanca baixa fins passar davant el cinema,moment que hi entren dues nenes, seguramentper mirar els ‘cartrons’, les fotografies de propa-ganda del film que s’hi projectava: una de l’oest,nord-americana, amb l’actor Hoot Gibson. Donesamb cistells i cabassos passen pel davant. En sor-tir la tartana de càmera, s’acaba el film sobtada-ment, sense rètol de final.

7. CONSIDERACIONS SOBRE ELDOCUMENTALTal com s’ha esmentat al principi, la producció d’a-quest film va ser iniciativa del propi Teatre-CinemaClavé-Palace que, per la coincidència del nom i del’efemèride, devia considerar que obtindria un èxitde públic assegurat. Baños era conscient queestava fent un producte adreçat als usuaris, alsciutadans, de manera que fos l’afluència d’a-quests al cinema per veure’s a si mateixos quigarantís l’èxit i la recuperació econòmica de ladespesa. El nom d‘Información CinematogràficaClavé-Palace justifica que fos una filmació feta periniciativa del cinema de manera independent i noper encàrrec municipal. No hi ha ni una sola pes-seta destinada a aquesta filmació al capítol dedespeses aprovades al Ple de l’Ajuntament del 4d’agost de 1928, en el qual es donaren justifica-ció de totes i cadascuna d’elles.

Ara bé; hi ha un detall que és molt desconcertant.Baños sabia molt bé què filmar, què donaria rendi-ment al cinema: la gent, els ciutadans anònims

El públic del combat de boxa.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

59 Ramón Castillo s’havia enfrontat en varis combats amb Ángel Tejeiro, campió de Catalunya de pesos lleugers el1927. El 23 de desembre, substituí el boxador Antònio[sic] i el va vèncer amb vuit assalts al local Nuevo Mundo. El 18de gener de 1928 Castillo va perdre contra aquell en el mateix local. El 25 de maig d’aquest any, al combat pel títolcatalà de pesos lleugers entre Tejeiro i Pérez, Castillo el substituí a darrera hora. Sembla ser que la forma de jugar delcubà no va agradar el públic barceloní que l’escridassà, acabant amb la victòria de Tejeiro per punts. Boxeo, 24 degener i Mundo Deportivo, 27 de maig, ambdós de 1928.

Dues nenes entren a veure els 'cartrons'.Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

El cafè del Clavé- Palace. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Page 26: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

25Festes en honor de Clavé 1928,

un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

que anirien a veure’s en exclusiva al Clavé. Peraixò sorprèn enormement que aquest film, de rela-tiva facilitat de revelat i muntatge –suport en blanci negre, i amb seqüències encavalcades ambrètols de factura molt senzilla, acolorits tots igualsi amb lletra prefabricada- no va ser estrenada nidurant aquell any 1928 ni tampoc al següent demanera oficial i amb publicitat. Si més no, això ésel què es desprèn dels anuncis del propi cinema ala premsa. Resseguint exhaustivament tota la pro-gramació setmanal del Diari de Mataró, únic a laciutat on poder anunciar-se, no es troba capreferència. Ni a la revista mataronina El Pensa-ment Marià. Això vol dir que, o bé no va ser estre-nada, o bé es va incloure com a complement delprograma, però mai anunciant el nom i l’esdeveni-ment de la Festa en Honor de Clavé.

Tampoc la premsa especialitzada en cinema vadonar notícia del rodatge, ni d’aquest ni d’altresfilms rodats a la comarca, que avui estant recupe-rats i per tant, evidentment realitzats. Però el mésdecebedor és que als cinc diaris consultats, on hiha una extensa informació sobre la Festa Majord’aquell any, així com de l’acte concret d’homenat-ge a Clavé i de l’èxit obtingut, no hi ha ni una solareferència a la filmació per part d’un cineasta,Ricard de Baños, que llavors gaudia de reconegutprestigi. La més absoluta indiferència vers una fil-mació que avui considerem tan valuosa i a la quetan poca importància donaren els qui en foren pro-tagonistes, tant els participants, com la indústriacinematogràfica, com el govern municipal, que nodemostrà cap interès per adquirir còpia del film. Nitan sols la Federació de Cors de Clavé tenia conei-xement de l’existència d’aquest film. Fou la perso-na que el recuperà qui els ho va fer saber.

8. RECERCA I RECUPERACIÓ DELFILMQuan l’any 1992 M. Encarnació Soler estava trac-tant amb el cineasta amateur mataroní JoanPruna i Flaqué60 del dipòsit del seu llegat cinema-togràfic a la Filmoteca de Catalunya, visionant elsfilms a casa del cineasta, va veure imatges anti-gues de Mataró, incloses en un film rodat elsanys seixanta61. Pruna tenia un projector de 35mm (recordem que el seu pare fou propietari delCinema Teatre Bosque, després anomenat Monu-mental) i filmà amb la seva càmera Bollex Pay-llard de 16 mm l’antic documental. Amb unesvagues referències, Soler va començar la recercadel film que la portà a localitzar el fill del darreroperador del cinema Clavé-Palace: en Jordi Buchi Oliver. En finir l’activitat comercial del Teatre-Cinema, abans d’enderrocar-lo, el seu pare s’ha-via emportat tot el que quedava de valor a lacabina de projecció: el projector Ossa, la rebobi-nadora, a més de varis rotlles de pel·lícula entreels quals, miraculosament, havia quedat aquestvell film, oblidat per tothom. El senyor Jordi Buchva accedir a deixar visionar el film amb la rebobi-nadora, pel qual es verificà que era el film delqual s’havien vist algunes imatges, així comaccedir a deixar restaurar-lo i obtenir una còpiaamb material segur62.

A la 15a Mostra de Cinema de Mataró63, celebra-da l’octubre de 1993, els films Festes en Honorde Clavé (1928), Fiestas de Las Santas de Mata-ró en el año de la Victoria (1939) i Centenari delferrocarril (1948), d’Enric Fité, que havien estatrecuperats a la ciutat per Soler i restaurats perl’Arxiu d’Audiovisuals de la Generalitat de Cata-lunya64, foren presentats al públic mataroní al’acte inaugural, en una sessió única que portàper nom El Mataró d’abans, que va omplir el Tea-tre Monumental a vessar65.

Ara com ara, és el film que conté les imatges mésantigues de la ciutat de Mataró.

Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños

60 Joan Pruna i Flaqué (Mataró 1913-1996), cineasta amateur.61 Es tracta del film Mataró siglo XX, de Joan Pruna, rodat el 1965.62 El visionat del film es va efectuar amb la rebobinadora a la mateixa botiga del sr. Buch el 25 de març de 1992 i por-tat per Encarnació Soler a l’Arxiu de la Filmoteca, que en va fer una còpia. Finalment, després de molts anys d’insistèn-cia en demanar-li que diposités també el nitrat original, des del 9 març d’aquest any 2009 es troba a l’Arxiu de la Fil-moteca de Catalunya.63 Programa de la 15a. Mostra de Cinema. Mataró, octubre de 1993. P. 1564 El conservador d’aquells anys, Anton Giménez i Riba, fou qui encarregà la restauració de tots aquests films. 65 L’article de presentació del film de Baños fou escrit per l’historiador de la música Jaume Carbonell i Guberna, quees trobava acabant la seva tesi justament sobre els Cors de Clavé. Avui és Doctor i professor titulat d’Història de laMúsica de la Universitat de Barcelona.

Page 27: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

IV Premi Cinema Rescatd’Investigació Cinematogràfica

BIBLIOGRAFIAARMENGOL, F., HARO, M.A., URQUIOLA, C., El tram-via Mataró-Argentona (Síntesi històrica 1928-1065). Edicions l’Eixernador, 1992.CUSACHS, Manuel, SIVILLA, Josep, El cinema aMataró (1897-1930). Caixa d’Estalvis Laietana.Mataró, 1994.LASA, Joan Francesc, Aquell primer cinema català –Els germans Baños. Departament de Cultura.Generalitat de Catalunya, 1996.PELLICER, Josep Maria, Iluro, 1888SALICRÚ I SOLER, Gener, Les cases d’estiueigmodernistes – Estudi de dinou cases i mansionsd’estiueig i segona residència al Maresme centralde finals del segle XIX a principis del XX. Premi Uni-versitat de Girona, 2000. No publicat.VALLS GORINA, Manuel, La música a Catalunya.Editorial Selecta. Barcelona 1960

HEMEROTECA

DIARI DE MATARÓ. Any VI, números corresponentsals anys 1928 i 1929EL PENSAMENT MARIÀ. Mataró, any 1928. Núme-ros 1092, 1093 i 1094CLAVÉ. PORTAVOZ DE LOS COROS DE CLAVÉ.1928. Núms. 1, 2 i 3. Fons Mataró-Maresme. Cen-tre de Cultura Caixa Laietana.LAS NOTICIAS. Juliol- agost de 1928EL DILUVIO. Juliol-agost de 1928EL CORREO CATALÁN. Juliol-agost 1928LA VEU DE CATALUNYA. Juliol-agost 1928ARTE Y CINEMATOGRAFÍA. Anys 1928 i 1929MUNDO DEPORTIVO, 27 mayo 1928 BOXEO, núm. 148, 24 gener de 1928SOLER, M. Encarnació, “El cinema com a testimonide la vida de la societat”, QUADERN. Sabadell, 1996

ALTRES DOCUMENTS

FLÓREZ, Xavier, GRÀCIA, Josep Lluís, Reconstrucciódel tramvia número 2. Amics del Tramvia (ATA) iAjuntament d’Argentona. Argentona, 1991 (fullet)75è Aniversari del Tramvia Mataró-Argentona. Fullet

de la I Exposició de fotografia. Associació d’Amicsdel Tramvia. Direcció General d’Acció Cívica. Gene-ralitat de Catalunya, Ajuntament de Mataró, 200315a Mostra de Cinema de Mataró. Octubre de1993. Patronat Municipal de Cultura de Mataró.Programa.Mataró i Comarca al segle XX (Crònica il·lustradadel Maresme), Crònica de Mataró SL., 2000Expedient Hisensa, HAC-0080-02, sobre el TramviaMataró-Argentona-ACMExpedient Cultura, C-0026-03, sobre la BandaMunicipal de Mataró – Arxiu Municipal de MataróLibro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Mata-ró, 1928 – Arxiu Municipal de Mataró

WEBSViquipèdia. Veus: Boxa catalana. Boxador Castillo.Viquipèdia. Veu: La Maquinista Terrestre i Marítima.

TESTIMONI ORALMaria Alomà i CarolFrancesc Soler i CantonIsabel Teixidó i Planas

AGRAÏMENTSArxiu de la Filmoteca de CatalunyaArxiu Municipal de MataróBiblioteca del Cinema de la Filmoteca de CatalunyaCentre de Cultura Caixa Laietana. Fons Mataró-MaresmeCoral La Perla, de Cors de ClavéFederació de Cors de ClavéManuel Cusachs i CorredorMuseu Arxiu Santa Maria de MataróNova Aliança Mataronina

i......a la família Buch per salvar i guardar la bobinaabans de l’enderrocament del Teatre Clavé....a en Joan Pruna que va filmar imatges d’aquestdocumental per a fer una nova realització....a M. Encarnació Soler que el va recuperar.a...l’Anton Giménez que el va fer restaurar i a la Fil-moteca que el conserva.

Page 28: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

27

Cinema·Rescat, la institución convocante de este IV Premiode Investigación Cinematográfica, considera que el trabajopremiado Festes En honor de Clavé – 1928, un film perdut irecuperat de Ricard de Baños, de Gener Salicrú i Soler, es unsignificativo ejemplo de la importancia que tienen las imáge-nes cinematográficas para la recuperación de la historia coti-diana de los pueblos. Las grabaciones fílmicas pueden susci-tar la curiosidad del observador sobre diferentes aspectos dela vida de la población; mientras que, a su vez, la consecuen-te investigación del historiador puede dar sentido de conjuntoa aquellas filmaciones recuperadas, las cuales dejan de serentonces meros objetos curiosos. La complementariedad quese produce entre el “rescate” de material fílmico perdido y la“indagación” historiográfica pertinente es el principal motivoinspirador de la convocatoria de estos Premios por parte deCinema·Rescat. Así lo manifiesta con toda claridad el siguien-te comentario del señor Joan Padrol, historiador de la músicay miembro del jurado, que insiste en la mutua iluminaciónentre imágenes rescatadas e investigación de temas explíci-tos e implícitos como principal mérito del trabajo que ha sidogalardonado.

PRÓLOGOFESTES EN HONOR DE CLAVÉ 1928, UN FILM DE RICARD DE BAÑOS PERDIDO Y RECUPERADO

Como miembro del Jurado del IV Premi Cinema·Rescat d’In-vestigació Cinematogràfica, me place hacer unos comentariossobre el excelente trabajo presentado por el ganador, GenerSalicrú i Soler, sobre el recuperado film de Ricard de BañosFestes en honor de Clavé, de 15 minutos de duración, realiza-do en 1928 para la productora Clavé Palace.

El film fue rodado en la ciudad de Mataró con motivo de lacolocación de una lápida en la que se cambiaba el nombre dela calle Camí Fondo por el de Anselm Clavé durante la FiestaMayor de la ciudad, acto que congregó a cuarenta entidadesde Cors de Clavé venidas de toda Catalunya, celebrado el 29de julio de 1928.

El autor efectúa un trabajo exhaustivo y riguroso, iniciándolocon una introducción que da una impresión general del film.Sigue su ficha técnica, con la duración, tipo de película, vira-dos, etc., resaltando la importancia de la película, entre otrosmotivos por ser la única hallada en Mataró en la época delcine no hablado y por ser también la única que recoge imáge-nes del tranvía de Mataró a Argentona. Después habla de laproductora Clavé-Palace, explicando su historia, primero comolocal de cine y espectáculos, y después como productora, conla que sólo produjo este documental. En el cuarto apartadohabla del realizador Ricard de Baños y de su hermano, el ope-rador Ramón de Baños, basándose en el libro sobre los her-manos Baños del historiador catalán Joan Francesc de Lasa.

Después de esta primera parte introductoria llega la parte másinteresante del trabajo: el análisis del film. Comenta la tipolo-gía de sus intertítulos, de los lugares donde la cámara estabaemplazada, de si había trípode para hacer panorámicas de180º sobre la ciudad, de las imágenes que se ven y despuésde la Fiesta en concreto. Entonces comenta quién fue JosepAnselm Clavé, el impulsor de los Cors de Clavé, las sociedadescorales que fundó y los coros de Clavé que había en Mataró,como la Societat Coral Antigua, fundada en 1856, y otras más.También relaciona el nombre de Antoni Casabella, director deun coro de Clavé. Siguiendo con el documental podemos ver lallegada de los diferentes coros de Clavé, la estación de trendonde llegaban y las paradas de las diligencias y vehículos querecogían a los viajeros, los desfiles por la calle Churruca, inclu-yendo el paso del tranvía, las únicas que existían sobre él. Eneste momento el autor aprovecha para hacer otro análisis com-pletísimo sobre este tranvía de Mataró a Argentona, no muybien recibido por parte de los comerciantes de Mataró porquedecían que alteraba su actividad comercial. Continuando con elfilm vemos las imágenes del discurso del Sr. Alcalde antes dedescubrir la lápida con el nuevo nombre de la calle, especulan-do de nuevo sobre dónde estaba colocada la cámara que filma-ba el acto, una de las constantes de todo el trabajo. Tambiénexplica y analiza, ya que el autor es también músico, el himnocompuesto al efecto por el Sr. Antoni Casabella, el Himno aClavé, cómo iba vestida la gente y la fiesta popular que se cele-bró después en el Parc Municipal, hablando de la Banda Muni-cipal de Mataró, la filmación de la llegada de las autoridades yla de la gente que cantó en la fiesta, dirigida por Francesc Alba-

reda. El autor hace una relación de todos los coros de Clavéque participaron en el acto y comenta los planos efectuadospor el realizador Baños de los asistentes que miraban a lacámara. También repasa las medallas conmemorativas delacto que recibieron los participantes.

Llega después la secuencia más popular de la cinta según elautor: la filmación por Baños de la playa de Mataró. Comentalas normas morales que regulaban la asistencia a la playa:separación de hombres y mujeres, los trajes de baño que lle-vaban, etc. Como curiosidad menciona la presencia de perrosy también la de jinetes con sus caballos. Como era la épocade la Fiesta Mayor de Mataró (27 y 28 de julio) y la de Argen-tona (4 de agosto), Baños aprovecha la ocasión para filmarlas dos ciudades y el autor comenta las imágenes que vemos:la gente de los pueblos, las atracciones de la feria... Tambiénfilmó un momento de descanso del boxeador cubano Castillo,contratado para un combate. Finaliza en la Rambla de Caste-llar y en unas imágenes del cine Clavé-Palace con unas niñasque miran los “cuadros” de las películas proyectadas. Pordelante pasan unas mujeres con cestas y capazos, y el filmse termina bruscamente, sin el rótulo de “Fin” al final.

El último capítulo del trabajo es la valoración general del film,y el autor se sorprende que la película no se estrenara ni en1928 ni en 1929, ni que hubiese referencias en la prensalocal sobre la filmación del documental, acabando su trabajoexplicando cómo pudo localizarse y recuperarse para ser lleva-do a la Filmoteca de Catalunya.

Como decía al principio, un trabajo riguroso y fascinante, muydocumentado e investigado, con unas explicaciones quevisualizan perfectamente estas imágenes tan valiosas deeste film-documental felizmente recuperado. ¡Enhorabuena!.

Joan Padrol, Historiador de música del cine

1. INTRODUCCIÓN

Este es un estudio sobre el documental Festes en honor deClavé, una muestra de lo importante que es que se recupereny conserven los filmes para reconstruir nuestra historia. Unanálisis exhaustivo de un filme, comporta consultar los docu-mentos guardados en archivos, bibliotecas, libros y prensa dela época, buscar información oral, pues surge la necesidad deconcretar cosas, obtener datos específicos, intentar dar res-puesta a los interrogantes que aparecen ante la visualizaciónde unas imágenes que a veces no hablan lo suficiente por simismas.

Es fantástico que partiendo de un film, se puedan vehiculartantos datos, llenar tantas lagunas de nuestra historia y poderobservar tu ciudad más de setenta años atrás. Poco se podíaimaginar en aquella ciudad pequeña que pasados estos añosultrapasaría los 120.000 habitantes. Tampoco se podían ima-ginar que los conocidos y anónimos participantes en este actode homenaje a Clavé serían inmortalizados por siempre jamásy que representarían a los ciudadanos de los años veinte dedos villas próximas: la industrial Mataró y Argentona, la deveraneo.

2. FICHA TÉCNICA

Título INFORMACIÓN CINEMATOGRÁFICA CLAVÉ-PALACE[FESTES EN HONOR DE CLAVÉ]

Director Ricard de BañosAño 1928Productora Clavé PalaceSuporte Nitrato de celulosaSonido Mudo, con intertítulos en castellanoColor Blanco y negro, intertítulos en color naranja y

rojoPaso 35 mmMetros 412,1Duración 15 minutos

El film fue rodado en la ciudad de Mataró con motivo de lacolocación de una lápida que cambió el nombre de Camifon-do (1) por el de Josep Anselm Clavé, en el marco de la FiestaMayor de la ciudad, acto que congregó cuarenta entidades deCoros de Clavé venidas de toda Catalunya y Baleares.No solo recogió los momentos dedicados a este aconteci-

Page 29: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

miento, sino que el operador aprovechó la ocasión para rodarimágenes de la ciudad, en plena Fiesta Mayor, de su gente,así como de la villa de Argentona, el pueblo más próximo,unido por el tranvía que enlazaba ambas poblaciones.Hoy es un documento importantísimo por varios motivos; esel único film de la ciudad de Mataró de la época del cine mudoy por lo tanto, testigo en cuanto a su entorno, urbanismo ysociedad. Otro motivo, es que también es el único que contie-ne imágenes del tranvía de Mataró en Argentona, justo delaño en que fue inaugurado. Tampoco hay demasiados filmesque contengan imágenes de la Banda Municipal de Mataró.

Cuando el film, recientemente descubierto, se presentó enArgentona, las imágenes de la gente sencilla disfrutando delpopular lugar de la Font Picant, reforzó todavía más la volun-tad de la comisión ciudadana que deseaba reivindicar el espa-cio de la fuente para uso público, durante largos años aban-donada por el deseo de privatizar el suelo por parte de lospropietarios. Por todos y más motivos, es un documento fílmi-co digno de un estudio en profundidad.

3. EL TEATRO CLAVÉ - PALACE

El promotor del ferrocarril en Cataluña, el mataronés MiquelBiada i Buñol, dejó a sus hijos varias propiedades, entre lascuales había un solar en la calle Montserrat, dónde hicieronconstruir un local que debería ser la sala de actos de la socie-dad de Coros de Clavé La Antigua. Más adelante, la sala seconvertiría en el local de cine y espectáculos Clavé–Palace(2), denominado primeramente Circo Clavé.

No era el primer caso de local recreativo levantado por unaentidad coral de Clavé. Estas arraigadas asociaciones fueronahorrando y esto las permitió levantar edificios como El PradoCatalán, desaparecido, junto a otros locales recreativos comoLa Euterpe o la Sala Vila, que eran populares lugares derecreo de la ciudadanía (3). El Teatro Clavé tuvo un primer edi-ficio construido el 1881, obra del maestro de obras IgnasiCaballol (4), que fue remodelado el 1899 por Ramon Ribera.Era un bellísimo local, denominado por la gente que lo cono-ció como ‘El Pequeño Liceo’, caído a la década de los añossetenta por la implacable especulación urbanística que, en losúltimos años del franquismo, aprovechó por realizar verdade-ras desgracias en la ciudad como el derribo de este edificio,la destrucción de las termas romanas de Can Xammar o de lamasía fortificada de Can Palauet.

La ubicación del teatro, justo al principio de la Rambla de Cas-telar, dónde había el centro comercial de la ciudad, la convir-tió en objeto de deseo de los constructores (5). Según unanoticia aparecida en la prensa local, el techo del teatro sehundió durante la noche de manera sospechosa, haciendoimposible que se pudiera volver a poner en funcionamiento elcine, como pedían los ciudadanos. Algunos testigos aseguranhaber visto máquinas y obreros adentro aquella noche. Elasunto fue tan evidente y la indignación tan grande que loscompradores se vieron obligados a conservar la fachada deRamon Ribera. No se conservó, pero, la fachada lateral -obradel mataronés universal Josep Puig i Cadafalch-, de la cualpodemos explicar una curiosa tradición:Según testigos de gente mayor de Mataró, algunos ciudada-nos con pocos recursos económicos se llevaban la silla a lacalle, sentándose junto a este muro para poder seguir los con-ciertos y otros actos musicales gratuitamente, en tiempos enque el escaso tránsito de la calle lo permitía.

4. LA PRODUCTORA CLAVÉ - PALACE

El film fue una producción del propio Teatro - Cine Clavé-Pala-ce. En este local se hacían todo tipo de espectáculos: circo,teatro, variedades, conciertos de toda clase de música, ciney actos sociales y políticos. A lo largo de su historia se hicie-ron una gran cantidad de actos para recoger fondos para cau-sas solidarias, tanto en tiempo de paz como durante la Gue-rra civil. Aquel año 1928, por ejemplo, el 7 de julio se hizo unFestival del Día Cooperativista, organizada por la Unión deCooperativas, al que se invitó al Ayuntamiento (6); una sesiónmusical dedicada a recaudar dinero para los damnificados porlos incendios de Melilla; la actuación de la novel orquesta dePau Casals, dirigida por él mismo como solemne apertura delcurso 1928-1929, o la actuación del Orfeó Català, entremuchos de los actos remarcables. El día de la Fiesta Mayorde 1928 actuó la Compañía de Zarzuela de Lluís Calvo, quecontaba con los barítonos Maties Ferret y Marcos Redondo

(7). Al día siguiente, en sesión de la noche, el eminente actorEnric Borràs actuó en la obra de Àngel Guimerà Maria Rosa(8), mientras que el día 29, se dedicó a sesiones de cine. Esuna circunstancia significativa que un local destinado a salade actos de una sociedad claveriana fuera al cabo de unosaños promotora de un film sobre un acto de homenaje aClavé.

El arrendador del local que lo convirtió en cine fue Josep Gur-gui y Pujol, residente en Barcelona. Tenía varios cines: dos enBarcelona – el Gayarre y el Liceo, en la calle de Sants, y elClavé-Palace en Mataró (9)… Hombre creativo e innovador,encargó la dirección artística de la programación del cine aRicard de Baños que exhibió filmes muy actuales de la épocacomo la superproducción Ben-Hur, protagonizada por el actorRamón Novarro, el mismo año 1928.Esta productora, Clavé-Palace, como sucedió a muchas otras,sólo produjo un único documental: Fiestas en Honor de Clavé.Aun así, el primer intertítulo del film Información Cinematográ-fica Clavé-Palace podría indicar la intención de continuidad.Tenía la persona adecuada para hacerlo, Ricard de Baños,pero fue seguramente la mala salud de este la que le impidiócontinuar la línea de rodajes de más documentales.

5. EL REALIZADOR DEL FILM: RICARD DE BAÑOS

Ricard de Baños (Barcelona 28-8-1882 / 8-8-1939) habíanacido en el seno de una familia de recursos limitados. Sushermanos Francesc y Ramon compartían la dedicación al cineque también se desveló en Ricard. Trabajaba de joven, comoexperto en fotografía, en los almacenes El Siglo. Cuando llególa novedad del cine a la ciudad de Barcelona, se entusiasmócon el nuevo invento. A través de su trabajo en El Siglo cono-ció a Enric Huet, representante de la productora francesaCasa Gaumont en Barcelona. Este encaminó sus pasos aParís, dónde aprendería las lecciones rudimentarias de la téc-nica cinematográfica. Tras la participación en filmes para laGaumont, pasó a colaborar en la nueva productora catalana,la Hispano Films.

El 1916 Ricard de Baños creó otra productora, la Royal Films,siendo él director artístico y su hermano Ramón, operador(10) , realizando un número muy importante de títulos de lafilmografía española. Hacia medianos de la década de losaños veinte, empezó a tener problemas de salud, así queaceptó la dirección artística de los cines que su amigo JosepGurgui le había propuesto. Fue durante este periodo cuandorodó Fiestas en Honor de Clavé. El film no consta como pro-ducción de Royal Films, sino como Clavé-Palace, dato que jus-tificaría la propiedad de la producción.

6. ANÁLISIS DEL FILM

INFORMACIÓN CINEMATOGRÀFICA CLAVÉ-PALACE

Es el único diferente al resto. Es un bonito rótulo enmarcadocon florones a ambos lados y ornamentos vegetales. Está vira-do o teñido con un tono anaranjado y tiene cierto parecido conel que Ricard de Baños usó para la Royal Films, tal y como sepuede comprobar en el libro de Joan Francesc de Lasa, aun-que más estilizado (11).

VISTA PANORÀMICA DE LA INDUSTRIOSA Y PROGRESIVA CIU-DAD DE MATARÓ

Este intertítulo tiene la misma tipología de los que le siguen,es decir, letras claras, de imprenta, sobre fondo de textura detela de tono rojizo. La panorámica está tomada desde el queentonces era el punto más alto y alejado de la ciudad: elCementerio del Caputxins (hoy Cementerio Viejo). Con lacámara plantada sobre trípode – no se nota una sola oscila-ción -, va girando de forma que recoge la vista desde el extre-mo derecho de la ciudad a su extremo por la izquierda, con unángulo de 180º. En primer término se ve la casa del enterra-dor, justo en la entrada del Cementerio. Inmediatamente des-pués, las casitas del desvío (12), que recogía las aguas de laslluvias de la ciudad. Más allá, el Asilo de Beneficencia paraAncianos Pobres (hoy, Llar Cabanellas). Al fondo, se destacala basílica de Santa María, con las casas y fábricas con chi-meneas humeantes, ciertamente nada a ver con la actuali-dad. A la izquierda de la panorámica, las huertas del Camí deles Cinc Sènies, último reducto agrícola de la ciudad.

Page 30: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

29

GRAN DIADA EN HONOR DE CLAVÉ, CON REPRESENTACIÓNDE LOS COROS DE CATALUÑA:

Josep Anselm Clavé (1824-1874) fue el impulsor de los corosque más adelante, por extensión, se conocerían con el nom-bre de Coros de Clavé. Preocupado por dos vertientes de lasociedad catalana –la social y la musical – promovió la educa-ción y el hermanamiento de las clases trabajadoras masculi-nas, faltas de recursos. Los obreros y menestrales estabanexcluidos de la música que se ofrecía porque entonces eraabsolutamente elitista – dominaba el belcanto, en una lenguaque no era propia-. Tal y como se cita al libro del historiadormusical Manuel Valls, Clavé quería dar un impulso social ofre-ciendo a los trabajadores (...) una educación moral de que losmás carecen, hábitos de cultura que no tenían. El hecho decompartir un tiempo de ocio en un acto colectivo y disciplina-do cómo es el hecho cantar en una coral, tuvo un resultadosumamente positivo por la clase trabajadora. Valls así lo des-cribe: “[...] los coros ‘euterpenses’ [son], en las poblaciones donderesiden, fecundos generadores de paz, de orden, de concor-dia y de progreso”. (13)

Las canciones que Clavé compuso tenían un fuerte contenidosocial, de las que se desprendía un sentimiento de progresis-mo, hermanamiento y catalanidad: La Maquinista, Les flors demaig, Els néts dels almogàvars, Els pescadors... La primerasociedad coral fundada por él fue la Asociación Euterpense deCoros de Clavé, que asistió y presidió el acto de homenaje enMataró, el cual reunió centenares de personas (14). En Mata-ró había un número importante de coros de Clavé: la Socie-dad Coral Antigua, fundada el 1856; Peña, el 1896; La Har-monía Mataronense (15), el 1899; La Perla y la SociedadCoral La Walkíria, sección coral del Ateneo Obrero, fundada el1911 y la última en sobrevivir en la ciudad.

Aunque se pueda suponer que un acto de este tipo deberíadisfrutar necesariamente del impulso municipal, como se hapodido comprobar en las Actas de los Plenos, la ayuda fuemás de espaldarazo de una acción ciudadana, a la que seañadieron, que no a una iniciativa del Consistorio. Aunquefiguraba el acto en el programa de la Fiesta Mayor de 1928,no se rodó ni el 27 ni el 28, sino el 29, fuera de los días pro-piamente festivos. Se anunció que el día 29 a las cuatro de latarde, llegarían las entidades corales de Cataluña que (...) enmanifestación pasarán a saludar al Ayuntamiento y bajo supresidencia se dirigirán a la calle del Camifondo, donde serádescubierta la lápida que dará el nombre de Clavé a la citadacalle. A las cinco, festival popular en el Parque Municipal, for-mando parte las entidades corales, banda municipal y elEsbart de Dansaires de Barcino...(16). Aquella Fiesta Mayorcontó como portadores del pendón de las patronas de la ciu-dad, santas Juliana y Semproniana, en la procesión oficial,con el Barón de Viver, alcalde de Barcelona, el Ministro de laGobernación, don Severiano Martínez Anido, el conde deMontseny, presidente de la Diputación de Barcelona y CabezaProvincial de la Unión Patriótica don Andrés Gassó y Vidal.

La Fiesta de los Coros de Clavé se celebró el día 29, al díasiguiente de la Fiesta Mayor porque era domingo, puesto quelos cantores de las corales no podían faltar a sus puestos detrabajo. Pero se añadió otra circunstancia: uno de los corosde Clavé más emblemáticos de la ciudad, La Harmonía Mata-ronense, que recibía cierta ayuda municipal, actuaba el día 28en la Olot, segundos consta en una comunicación oficial delAyuntamiento de Mataró a aquella ciudad (17). El reconocimiento de la figura de Anselm Clavé había sidoanteriormente demostrado en la ciudad en varias ocasiones:el primer acto fue el 28 de octubre de 1911, con la colocaciónde un busto de bronce en el Parque Municipal, único parquede la ciudad en aquellos años. Este primer acto fue tambiénla estrena oficial de la Banda Municipal de Mataró, dirigida porAgustí Coll. El segundo acto en honor a Clavé fue el 28 de juliode 1913, también en el Parque. Más tarde, el 1926, todavíase hizo otro acto en que cantaron los coros claverianos, eneste caso para la instalación del busto de Pep Ventura. Entodos estos actos celebrados en el Parque, tocó la BandaMunicipal, cantaron los coros y, excepto el de 1911, se toca-ron sardanas (18). En el homenaje del 1928, quien fue el ver-dadero promotor, fue el señor Antoni Casabella, el cual, con-juntamente con los representantes de otras entidades coralesde la ciudad, propusieron al Consistorio la colocación de unalápida que diera nombre al insigne músico.

Antoni Casabella, conocido a la ciudad con el mote de Fogoni-ni, hombre amante y conocedor de la música, pese a no dedi-carse a ella de manera profesional, dirigía un coro de Clavé.Era fogonero de profesión y tenía un taller de fogones para car-bón en la Muralla de Sant Llorenç, cerca de la plaza de SantaAnna, en medio de la ciudad, lugar obligado de paso del tran-vía. Los que lo conocían, le hicieron un divertido juego de pala-bras con su oficio y su afición a la música: le llamaban Fogo-nini, como si de un músico italiano se tratara, evocando losnombres de Rossini, Paganini, Tartini... cosa que, ni que decirtiene, no le ofendía en absoluto (19)

En el Pleno del Ayuntamiento de 4 de junio de 1928, AntoniCasabella y los representantes de las entidades corales pro-motoras del acto y miembros de la comisión gestora, solicita-ron que se dejara sin efecto el acuerdo de 12 de septiembrede 1927 en el cual se había propuesto poner el nombre deClavé al antiguo Cami Fondo y ponerle a una nueva calle quese había de urbanizar entre la Rambla de Castelar y la plazade Santa Anna, o bien ponerle al paseo marítimo que enton-ces todavía no tenía ningún nombre. Los promotores del actoy la gestora los sabía mal perder un nombre tan popular, queprocedía de la época en la que la ciudad todavía tenía mura-llas. Justo allí había una puerta de acceso a la ciudad, el por-tal de Valldeix, el cual llegaba el camino que venía de fuera dela ciudad y que recibió el nombre de Camí Fondo puesto quese adentraba en las huertas de extramuros. La propuesta fuedesestimada por el Consistorio de manera expeditiva y se con-firmó el lugar. La comisión pidió al Pleno la cantidad de dos-cientas pesetas para la lápida y la propaganda que se habíade editar, cosa que los fue concedida (20). . El Ayuntamientos hizo insertar al diario Las Noticias el anun-cio de los actos de la Fiesta Mayor y del homenaje a Clavé deldía 29 de julio, con un importe de cincuenta pesetas (21).Volviendo al film, las imágenes del primero intertítulo corres-ponden a la llegada de los diferentes coros de Clavé, que ennúmero de cuarenta participaron en el acto. Al final de la calleChurruca se ve la estación del tren, que ya era cómo es en laactualidad, no la antigua que estaba ubicada en el extremo dela calle Sant Agustí. También se puede ver la parada de tarta-nas y vehículos que recogían los viajeros. A mano derecha dela imagen, la Fábrica de Géneros de Punto Cabot y Cabot,construida el 1918 (22) y ubicada al lado de la primigeniaCabot i Barba. Los diferentes coros de hombres, muchos deellos con barretina en la cabeza (23), dejaron apoyados a lapared los estandartes. Empiezan a andar en dirección a laRambla de Castelar, hacia la Rambla de Mendizábal, dóndehabía el Ayuntamiento, por dirigirse hacia el Camí Fondo.

La filmación está realizada muy probablemente desde el bal-cón de una casa de la misma calle Churruca, con planos lige-ramente picados, puesto que las casas tenían poca altitud;era la típica casa de bajo y piso. Ricard de Baños consiguiódesde esta filmar la llegada de los grupos. Se da el caso queel actual número 50 de esta calle había en aquellos años laCasa Prat que, según anuncio de la prensa, era fotógrafo (24).Es más que probable, pues, que Baños pidiera a Prat que ledejara filmar la llegada en el balcón del piso. Desde el mismolugar y cambiando el punto de mira, en contraplano, filmó lasubida calle Churruca arriba.

LAS REPRESENTACIONES DESFILAN POR LA CALLE DE CHU-RRUCA Y POR LA AVENIDA DE CASTELAR (25)

Los grupos corales pasan por la calle central de la ciudad,lugar dónde había tres cines: el Clavé-Palace, de Josep Gur-gui; el Gayarre, de Josep Cugat y Miró y el Moderno, de Agus-tí Trilla Ralín. Los tres estaban enlazados por la ruta del tran-vía. Unas calles más arriba se encontraba el Teatro Bosque,de Josep Pruna y Verónica, que habitualmente hacía teatro líri-co y variedades y que instalaría también una cámara porhacer cine.

La filmación recoge el momento del paso del tranvía de vuel-ta a la estación en la plaza de Santa Ana, dónde se distingueperfectamente una de las tiendas más populares de la ciu-dad, conocida con el mote de Cal Rebregat (26). En este esta-blecimiento, mayoritariamente dedicado al género de punto,se podían conseguir todos aquellos objetos que difícilmentese podían encontrar en otras tiendas.

Pero lo más importante de la secuencia es, sin duda, las imá-genes filmadas correspondientes al tranvía número 2, las úni-

Page 31: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

cas que existen de aquella fecha. La filmación está realizadaaprovechando alguna de las casas de la Rambla Mendizábal(hoy Riera), estas ya más señoriales, algunas de dos pisos.Según el cálculo del ángulo de visión que abarca el objetivo,pudo ser filmado desde la antigua casa de la Ferretería Colo-mer, centenaria a la ciudad. Los coristas, mayores y peque-ños, algunos de estos de la mano de sus padres, con barreti-na, son filmados en plano general, acabando la secuenciacuando el tranvía sale de campo.

6.1. El Tranvía de Mataró a Argentona

El año 1927, un grupo impulsado por Eduard Fortín y Soler, ex-alcalde de Argentona, y por Antoni Gaillard y Cluchier, industrialquímico y veraneante de aquella villa, presentaron a ambosayuntamientos la propuesta de enlazar las dos villas, Mataró yArgentona, por medio de un nuevo transporte sobre raíles (27).La línea abarcaba una distancia de casi seis kilómetros. Surecorrido atravesaba un puente construido especialmente parael paso del tranvía, sobre la riera de Argentona. Este se convir-tió en un verdadero punto negro del recorrido, dado que las rie-ras del Maresme, en caso de lluvia pasan, en breve tiempo, deestar totalmente secas a bajar con gran caudal de agua, arras-trando todo lo que encuentran a su paso. El 18 de abril de1927, el Pleno del Ayuntamiento de Mataró aprobó el informeemitido por el ingeniero municipal. El 21 de mayo de aquel año,la alcaldía aprobaba aceptar la invitación por asistir al acto deinauguración y bendición de los dos coches, en el cruce de laronda Prim con la carretera de Argentona. En este punto seencontraban las cocheras y había el fielato de entrada a la ciu-dad. El acto de inauguración, previsto para el día 27 de aquelmes, contaba con la entrega del pergamino con el nombra-miento del título de hijo adoptivo de la villa de Argentona aDàrius Rumeu y Freixa (Barcelona 1886-1970), segundo Barónde Viver, de ascendencia argentonense, alcalde de Barcelonay vinculado, entre otros negocios, a los Ferrocarriles de Catalu-ña y de Sarrià. Es bien clara pues, su relación con el apoyo ala línea del tranvía. En reconocimiento, una de las últimas para-das, llevaría el nombre de Barón de Viver. El Ayuntamiento deMataró pagó a la empresa Viuda e Hijos de Joan Viada (28) lacantidad de 135 pesetas en concepto de adornos para la fies-ta de inauguración del tranvía (29).Al principio del servicio, la compañía disponía de dos coches:el 1 y el 2. El segundo es el que sale en el filme (30). El núme-ro 3 era denominado popularmente “La Treseta”. El 1928, enlos talleres de Mataró propiedad de Joan Torrent Gispert, seconstruyó el número 4, denominado “El Grande”. El año 1962se adquirió en Gijón el último, el número 7, denominado “LaGóndola”. La competencia con los automóviles, junto al incre-mento del tránsito, obligó a desviar el recorrido varias veces,dejando finalmente de pasar por el centro de la ciudad, cosaque fue causa de litigios entre el Ayuntamiento de Mataró y laempresa de tranvías que quería mantener la línea. El 1965murió Eduard Fortí i Soler, su fundador y defensor. La muertetampoco tardaría demasiado a llegar al tranvía: la noche del 9al 10 de octubre de aquel año, una fuerte tromba de aguainundó las cocheras de los tranvías y destruyó el puente de lariera de Argentona, paso obligado por el tranvía sin el cual nopodía acceder a aquella villa (31). Se perdería por siemprejamás un medio de transporte popular del cual incluso sehicieron canciones satíricas, aunque, a fe por lo que se decíala prensa del momento, tenían cierta razón:

Allà MataróHi havia un tramviaQue sempre que plouSe surt de la via...Tra-la-la-la-la-làcaram, quin tramvia!Tra-la-la-la-la-là,Que bé que s’hi va! (32)

No se puede decir que la llegada del tranvía de Mataró fuerabien recibida por la ciudad. De entrada, los comerciantes yferiantes se quejaban que su paso trastocaba su actividadcomercial. Los ciudadanos estaban molestos con la catenariay los cables que colgaban en medio de la calle o sujetados enparte a sus casas. Si el ferrocarril, el 1848, había recibidotoda clase de críticas por parte de los carreteros, ahora pasa-ba lo mismo con el tranvía, puesto que los conductores de tar-tanas y los taxis veían peligrar su negocio. Apenas puesto enfuncionamiento, los accidentes favorecieron el desprestigio

de este nuevo transporte. El 15 de junio de aquel año, alcoche número 2, en la plaza de Santa Anna, se le salió el tro-lley del cable y arrastró la aguja aérea. Ciertamente, el bultode esta instalación se puede comprobar con detalle en lasimágenes del film. La crítica en la prensa local instaba a lasautoridades a hacer una revisión seria de la instalación. Alcabo de poco, el 13 de agosto de aquel mismo año, hubo otroaccidente todavía más importante: (...) No sabemos si los téc-nicos y los directivos de la empresa propietaria y explotadoradel Tranvía de Mataró en Argentona se habrán convencido desu inepcia después de los vergonzosos hechos de ayer... (34)

La noticia explicaba que quienes iban dentro el tranvía com-probaron como el coche funcionaba sin el freno de delante yque detenían a mano el coche en las paradas. A otro coche,al salir de Argentona, se le rompieron los frenos, cayendo losusuarios al suelo. Cambiaron el coche y al retomar el acciden-tado trayecto, todavía pretendieron volver a cobrarles el bille-te. Además, según la misma fuente, había críticas sobre elvocabulario grosero que empleaban los conductores del tran-vía que ofendía principalmente las señoras.

EL EXCMO. SR. ALCALDE DON ANTONIO DE PALAU, PRONUN-CIA UN ELOCUENTE DISCURSO, MOMENTOS ANTES DE DES-CUBRIR LA LÁPIDA QUE LA ANTIGUA CALLE DEL CAMÍ FONDODA EL NOMBRE DEL INSIGNE MÚSICO

Fue rodado desde el primer piso del edificio del chaflán delantiguo Camí Fondo, Caputxines y Portal de Valldeix. Ricard deBaños gira la cámara en un intento de captar la totalidad dela multitud del acto. El poco campo visual que disponía, limi-tó una filmación más completa, puesto que apenas consigue180º. La ventana con barrotes de hierro que sale en la filma-ción sobre la cual había la nueva lápida a descubrir, corres-ponde a una antigua casa de cós (35) con una fuente dondeabrevaban también los animales que venían de les huertas.Se ve la multitud que acompañó el acto: no solo los coristas,con sus bellos y variados estandartes, sino las autoridades,el director de los Coros de Clavé, la Banda Municipal y un grannombre de mataronenses. Los hombres llevan casi todossombreros de paja, la popular “canariera” o “paraguayo”, ycon blusa de trabajo y gorra los de clase obrera. Mucha gentelleva el abanico de cartón que se daba a los primeros asisten-tes en llegar a la Misa del Oficio de la Fiesta Mayor, costum-bre que aún se conserva, aunque ahora son de pago.

6.2. La Banda Municipal de Mataró

En la filmación, el acto está acompañado por una banda demúsica que se llama "municipal". La documentación existen-te sobre ésta en el Archivo Municipal de Mataró aclara cuálera realmente su situación en el momento que se celebró elhomenaje de los Coros de Clavé en Mataró: Del año 1925,consta un expediente sobre la justificación de cuentas de lasubvención otorgada a la banda municipal de música, aporta-ción de otros datos y antecedentes a esta corporación. (36)

En la filmación, los músicos de la banda municipal van atavia-dos con uniforme, con chaqueta de botones dorados y gorra devisera. Del conjunto de instrumentos destacan tres tubas, algode lo que se puede deducir que la formación instrumental esta-ba bastante equilibrada en calidad sonora. De hecho, el día delhomenaje a Clavé, la banda de música aún no estaba reorga-nizada. En el dictamen de fecha de 28 de diciembre de 1928del Pleno de la Permanente del Ayuntamiento se reconoce que(...) desde hacía quince años un grupo de ciudadanos amantesde la música organizaron una banda de música con la modes-ta tutela del Ayuntamiento. Este grupo de entusiastas le pusie-ron el nombre de "municipal", probablemente con la esperan-za de que algún día lo llegara a ser. La banda gozó de unabuena reputación durante unos años, hasta que la organiza-ción decayó, mencionaron literalmente que (...) el crédito artís-tico se derrumba, de tal manera que la corporación casi sedisolvió, cosa que se evitó gracias al director y profesoresmúsicos. En el mismo expediente, se concluye que la bandadebía ser reorganizada y que era necesario un nuevo reglamen-to. En el Pleno Municipal de 6 de diciembre de ese año, elteniente de alcalde, señor Josep Spà Tunyí propuso un concur-so público para adquirir instrumentos para dotar a la banda demúsica con instrumentos que, aparte de las característicastécnicas pertinentes, deberían tener una placa con el nombregrabado de Ayuntamiento Constitucional de Mataró. (37)

Page 32: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

31

Se sabe que la Casa Parramon, veterana casa musical de Bar-celona, concursó, según documento recogido en el expedien-te. Pero la propuesta que se había hecho al Ayuntamiento ibamás allá de hacer oficial la existencia de una banda munici-pal, ya que su director, el músico Agustí Coll i Agulló presentóel diseño de lo que debería ser la Escuela Municipal de Músi-ca, concretando las características profesionales del profeso-rado y el contenido de las materias. Se hizo una propuesta dereglamento a partir de la cual se redactó el que finalmente seaprobó. Por tanto, en este acto de homenaje a Clavé, la Bandade Música estaba pendiente de reorganización.

Continuando con el filme, el alcalde de la ciudad de Mataró,Antoni de Palau Soler y Simón (38) hizo una alocución a lanueva calle, tras la cual se levantó una cortina que manteníatapada la lápida, siendo saludado por todas las personalida-des que acompañaron el acto. Tal como se recoge en la pren-sa:“A la entrada de dicha calle los coros de la localidad bajo ladirección del maestro Casabella entonaron el Himno a Clavé,compuesto expresamente para el acto. Es una bella composi-ción que valió unánimes elogios a su autor, señor Casabella.Seguidamente, el secretario del Ayuntamiento, señor S. DeBoadó, leyó el extracto del acta en que se acordó dar el nom-bre de Clavé al Camí Fondo. El alcalde pronunció un hermosodiscurso elogiando la figura de Clavé y a los coros que tantosaben enaltecer su obra y felicitándose del éxito de la fiesta.Terminó recomendándoles prosigan su obra para el bien de lapatria y con vivas a Clavé, Mataró, Cataluña y España, que fue-ron contestadas con entusiasmo”. (39)

Al acto asistió la junta entera de la Asociación Euterpense deCoros de Clavé de Cataluña: Josep Capdevila, presidente;Sebastián Parus, vicepresidente; Ramón Sirvent, tesorero;Juan Muñoz, secretario y los vocales Joan Domènech, JoanOller, Jaume Solanas y Joan Martí. Tras las palabras del alcal-de, Antonio Casabella, promotor del acto, tomó la batuta y diri-gió los cantores que interpretaron el Himno a Clavé. Bañosfilmó estas escenas en planos que captaron la totalidad de lacalle, ciertamente bastante estrecha, de unos cuatro metrosde anchura, con aceras de no más de uno, lo que no permitíademasiada profundidad de visión, de modo que queda refleja-do el agobio humano en el acto. Cabe recordar que esta calletenía la función de entrada a la ciudad de los carros de lashuertas de las afueras, no era un "camino real". Por eso,como ocurre en todos los del centro histórico, la anchura esreducida. Por las dos lápidas se pagó la cantidad de doscien-tas veinte pesetas al marmolista José M ª Casas.

EN EL PARQUE MUNICIPAL DURANTE LA FIESTAEl lugar más adecuado para realizar la cantata conjunta de laselección de obras escogidas por los Coros de Clavé fue lapista central del Parque Municipal, que hoy todavía se mantie-ne como en la filmación. De hecho, en la ciudad no había otrolugar en condiciones donde poder albergar tanta gente, sobretodo en verano, puesto que ninguno de los teatros –cine de laciudad tenía suficiente boca de teatro para que cupieran loscantores de los cuarenta coros. En la filmación se ve el quefue el quiosco de bebidas del parque, de madera y de estiloalpino, muy típico en algunas construcciones de ocio de estosaños y del que hoy no queda nada. La pista servía para quelos niños pudieran pasear con sus triciclos o bicicletas, pues-to que el resto del parque – como hoy – tiene el suelo dearena. Durante muchas décadas, hubo a la ciudad un matri-monio que tenía triciclos y bicicletas de alquiler para usar enesta pista y por el parque; muchos niños de clase trabajado-ra no tenían de propiedad. Este alquiler duró hasta la décadade los años sesenta (40).Después de una rápida filmación de la Banda Municipal y dela llegada del alcalde y autoridades, Baños pasó a filmar lacantada. La dirección corrió a cargo de Francesc Albareda,director de la coral mataronesa La Perla (41), el cual subió alentarimado con el fin de facilitar la visión a todos los coristas.En su última se distingue con claridad el estandarte de la Aso-ciación Euterpense de los Coros de Clavé. El programa coralestaba compuesto por las siguientes canciones, todas ellasdel repertorio claveriano: Els pescadors, que fue dirigida porAgustí Valdé, director de la coral Harmonía Mataronense - aquien vemos dirigiendo - y las demás por Francesc Albareda,en el centro de la imagen: Arre, Moreu, L'Empordà, La Maqui-nista y el estreno del Himno a Clavé. Baños optó por filmar laescena primero en contraplano, desde el punto de vista desdeel que los directores miraban a los cantores para pasar alplano americano en el momento final de la canción, así como

el mismo tipo de plano para la filmación del alcalde, su espo-sa y familia. La reseña de la prensa dice que (...) A continua-ción el alcalde colocó a cada 'bandera' una hermosa y artísti-ca medalla recuerdo de la fiesta pro-Clavé (42)… como sehabía aprobado en el Pleno del Consistorio de 12 de diciem-bre de 1927. Los Coros de Clavé participantes se encuentranen la tabla de la página 19 (43).

6.3. Repertorio musical de la fiesta

Según el programa, en el acto también participaron el Esbartde Dansaires Barcino y la Cobla Los Montgrins, pero no existeninguna imagen correspondiente a estas actuaciones. En cam-bio, Ricard de Baños se entretuvo en filmar diversos planos delos asistentes, ciudadanos anónimos que miraban con curiosi-dad la cámara. El Esbart Barcino había sido contratado porAgustí Valdé, pagándole al Ayuntamiento la cantidad de 259,90pesetas y Joaquim Vallespí, representante de la Cobla LosMontgrins, 593,50 pesetas. Las corales participantes recibie-ron la medalla conmemorativa del acto, que fueron hechas porHijo de R. Castells, por un importe de 800 pesetas (44). Porcierto, un dato contradictorio fue que en la prensa (45) se men-ciona la participación de setenta coros de Clavé, mientras queen el Libro de Actas del Pleno de la Permanente consta que seencargaron medallas para cuarenta corales. Se gastaron 25pesetas en concepto de refrescos para los coristas.

En el diario Clavé - Portavoz de los coristas de Clavé (46), apa-recen publicadas las piezas que fueron cantadas en el actohonorífico: La Maquinista, L'Empordà, Los pescadors, ArreMoreu y el estreno Himno a Clavé, del mataronés Antoni Casa-bella. En el Fondo Documental de la Nova Aliança Mataroni-na se conservan muchas de estas partituras y transcripcionescantadas durante años por los Coros de Clavé mataronenses(47). A continuación, describimos el contenido musical de laspiezas que integraron la cantada:

• La Maquinista (1867). Polka catalana corejada [sic]. Músi-ca y poesía de Josep Anselm Clavé (1824-1874). Para 3voces: tenor 1º, tenor 2º y bajo. El título de esta pieza hacereferencia a la fábrica metalúrgica barcelonesa La MaquinistaTerrestre y Marítima, fundada en 1855 (48). Durante la inter-pretación de esta pieza se hacía sonar un yunque como ins-trumento musical en alusión directa a la metalurgia. Su letrade temática obrera, que recoge el ideal revolucionario del tra-bajador que supera su estado de siervo de la gleba para asu-mir la dignificación a través de su esfuerzo laboral, la hacíaser una de las más carismáticas del repertorio claveriano:

Al taller! A traballar! És lo pa de la família, la suor de nostre afany. Al taller! A las enclusas! Al cargol! Al torn! Al banch! Que los timbres més honrosos són los timbres del traball. [sic]

• L’Empordà (1908). Sardana á coro de omes a veus solas[sic]. Para 4 voces: tenor 1º, tenor 2º, barítono y bajo. EnricMorera (1865-1942) puso música a ritmo de sardana alpoema encargado a Joan Maragall (1860-1911), que es unaoda a la tierra cuna de esta danza. Explica el nacimiento de lacomarca del Empordà, que tiene mar y montaña, como frutodel amor entre una sirena y un pastor:

La sirena es féu un xic ençà,I un xic ençà el pastor de la muntanya,Fins que es trobaren al bell mig del pla,I de l’amor plantaren la cabanya...Fou l’Empordà.

• Los Pescadors. Barcarola catalana á veus solas [sic]. Músi-ca y poesia de Josep Anselm Clavé. A 4 voces: tenor 1º, tenor2º, barítono y bajo. Esta pieza de temática marinera consta deun andantino, que es propiamente la barcarola – con el iden-tificativo compás 6/8 que recuerda una remada tranquila-, ytoda una prolongada sección previa con un moderato en com-pás cuaternario y un allegro a binario.

• Arre Moreu (o Arri, Moreu!) (1864). Idilio catalá á veus solas[sic]. Para 3 voces: tenor 1º, tenor 2º y bajo. Letra de JosepVergés i Almar, música de Josep Maria Ventura, mas conocidocomo Pep Ventura (1817-1875), reformador de la cobla y con-solidador de la sardana. Josep Vergés, letrista muy vinculado

Page 33: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

al círculo cultural y artístico catalán, hizo una letra de carizpastoral, ambientada en el Empordà, en la que también seaclama al trabajador de la tierra y a la cultura catalana:

Gloria al pages laborios y al institut català! [sic]

• Himne a Clavé (1928), de Antoni Casabella. Fue la obra‘estrella’ del acto, ya que era un estreno y, además, obra deun ciudadano mataronés. La letra no difería demasiado de laque era habitual en este tipo de odas, himnos y composicio-nes dedicadas a Clavé, en les que se solía destacar el lema“Progreso, Virtud y Amor”:

De sos cants els aimants fem-li ofrena,entusiastes alcem son penó,i a grans coros lloem tots son lema:de Progrés, de Virtut i d’Amor.[sic]

DURANTE ESTA ÉPOCA DE CALOR SOFOCANTE NUESTRAPLAYA SE VE CONCURRIDÍSIMA POR LA GRAN CANTIDAD DEPÚBLICO Y GENTILES BAÑISTAS

Esta es, seguramente, la secuencia más popular del filme, yaque se puede comprobar con qué sorpresa fue recibida la fil-mación de Baños en la playa mataronense. Efectivamente,con la cámara a cuestas, fue recogiendo imágenes de los queestaban refrescándose en la playa. Se puede comprobarcómo había gente ataviada con ropa de calle o con traje debaño, los hombres con tirantes y cuerpo entero y las mujeres,con mangas. Cabe mencionar que la playa tenía una separa-ción entre hombres y mujeres y familias. Sobre la conductaadecuada a la playa ese mes de junio el Boletín Oficial (49)había publicado una ley de la que, según se puede comprobaren la filmación, los ciudadanos hacían poco o nulo caso. Vea-mos algunos artículos:

Artículo 1º. No se podrá entrar en los establecimientos conperros u otra clase de animales.

Artículo 4º. Queda prohibido bañarse sin traje completo debaño, que se deberá llevar constantemente abrochado y no sepodrá circular, mientras se lleve este vestido, por las depen-dencias del vestíbulo de entrada, café, restaurante o paseo.

Artículo 8º. No se permitirá que, con el pretexto de tomarbaños de sol, permanezcan en la playa juntos hombres y muje-res, aunque sea al departamento de familias, que no lleven eltraje de baño con las condiciones anteriormente señaladas.

En la playa de Mataró y toda la franja costera de la comarca,como en otros lugares, había casetas de baño donde losbañistas iban a ponerse el traje de baño. Estas casitas demadera se mantuvieron bien hasta la década de los añossesenta. No eran fijas, sino que los propietarios de las insta-laciones las alquilaban. El 4 de junio de ese año el Ayunta-miento autorizó a Ambrosio Herrero y Piquer para poner unabarraca de 2 x 2 m. para baños en la playa frente a la calledel Callao (50), popular barrio marinero de Mataró. La ciudadnunca había tenido puerto natural y las barcas habían dearrastrar por la arena, sobre palos como traviesas de vía,hasta llegar a la playa. Los que ponían las travesías al pasode las barcas eran los llamados ‘palers’, oficio ya desapareci-do. De este barrio, todavía queda un reducido grupo de casas,testigo de la sencillez y humilde construcción con la que fue-ron edificadas.

El Callao no era el único lugar autorizado donde instalar case-tas de baño: el día 27 de junio, el Ayuntamiento autorizó áJose Isla Aromí y Álvaro Teyss Costa para instalar casetas debaños públicos de mar, de madera, entre las calles de SanAntonio y San Juan (51), previas al paso de la vía y en carre-tera, que separaban la ciudad de la playa. Estas calles iban aparar al establecimiento llamado Can Maitanquis (nombrerecibido merecidamente, ya que siempre permanecía abierto).Este y todas las populares casas que lo rodeaban, fueronderribadas en 1992 para hacer una explanada desde dondesalió la Maratón de las Olimpiadas. Hoy, es una zona de apar-camiento de pago.

La secuencia empieza con la filmación de los bañistas mascu-linos, niños y hombres de distinta edad, que realizan ejerci-cios de equilibrio sobre unos hierros que terminan en formade anilla. Estos hierros servían para pasar las cuerdas de lími-

te donde podían ir los bañistas que no sabían nadar, comoindicaba otro artículo del Boletín Oficial. Pero se puede com-probar que no hay ninguna cuerda y que los hierros servíanpara jugar. Al fondo, se ven las barcas de los pescadores vara-das en la arena y al fondo, se distingue el Cerro de OnofreArnau, más conocido como el Castillo de Mata, en las afuerasde la ciudad. Detrás, se ven estas populares casetas y otrosparamentos caseros para protegerse del sol. Los niños, jóve-nes y hombres, siguiendo la cámara, hacen alarde de todotipo de muecas y piruetas. Buena parte de la secuencia secentra en los hombres, ya que seguramente la misma insis-tencia con las chicas y mujeres habría podido ser considera-da inadecuada. Una niña con vestido de baño con mangas,gorro de baño y corchos atados a la cintura, como era indica-do en personas no nadadoras, va siguiendo insistentementela cámara. Después Baños filma algún grupo familiar en elque hay personas de todas las edades, con perro incluido,contraviniendo la normativa oficial. En cuanto a esta "norma-tiva", era tan evidente su nulo obedecimiento que no sóloeran los perros que iban a la playa con sus dueños, sino quetambién compartían baño los caballos con sus jinetes, hacien-do gala del dominio de los animales saliendo del agua ypasando ante la cámara.

FIESTA MAYOR DE ARGENTONA, LUGAR PREDILECTO DE LOSMATARONENSES POR SU AGRADABLE TEMPERATURA Y DELI-CIOSAS FUENTES

La Fiesta Mayor de Mataró se celebra los días 27 y 28 dejulio, mientras que la de Argentona, del 2 al 4 de agosto. Estaproximidad de las fiestas mayores fue la que Baños aprove-chó para ampliar el reportaje de las Fiestas de Clavé y filmarambas localidades.

Argentona es una población que adquirió carácter de villa deveraneo gracias a sus numerosas fuentes de aguas minera-les. Su situación era atractiva por la proximidad al mar, a lapar que ser un buen centro de excursiones. Gozaba de bue-nas comunicaciones, al disponer la vecina Mataró de estaciónde ferrocarril, ante la cual había una explanada que disponíade una parada de tartanas, autobuses y, desde ese año, eltranvía, que llegaba a la última parada en la Font Picant. Argentona, como centro importante de veraneo que era, reu-nió un número importante de personajes del mundo culturalcomo Enric Granados, Eugeni d'Ors, Hipólito Lázaro, JacintVerdaguer, Martí Alsina... Algunas de las fuentes fueron apro-vechadas para la explotación comercial, como el ManantialBallot, de la Font del Ferro o el Balneario Prats, de la FontPicant (52). Las aguas de estos manantiales, como el aguamineral de Cabrera, tenían reconocidas propiedades curati-vas, de modo que se podía comprar en farmacias (53).

En cuanto a la villa de Argentona, Baños se limitó a rodar imá-genes obtenidas en la famosa Font Picant, lugar de recreo depersonas de clase trabajadora que iban allí a pasar el día, enel recinto del parque. En este lugar había un manantial deaguas ferruginosas que era servida en vasos de cristal a losusuarios, vasos que tenían un color marrón para la impregna-ción del mineral en el cristal (54). En el establecimiento, queseparaba el surtidor de la fuente con un mostrador y se cerra-ba con unas puertas de hierro forjado, se podían comprar lastípicas bolsas de golosinas, muy apreciadas por los niños, yaque su dulce gusto disimulaba el del hierro de la "sana agua”que sus padres les hacían tomar.

La propiedad de este lugar es aun motivo de litigio entre elpropietario y los vecinos de Argentona. Después de los añossesenta, el propietario cerró el servicio de agua, así como elacceso al recinto y el parque que rodeaba la fuente, con laintención de venderlo urbanizarlo. El lugar, a efectos económi-cos para el propietario, era ideal ya que el lugar está ubicadoal final del señorial paseo que lleva el nombre de Barón deViver, paseo en el que destacan casas de época modernistay novecentista. La Font Picant quedó palabras años abando-nada; arrancaron las rejas que se ven en la filmación, se per-dió el manantial y se degradó el paraje natural, convirtiéndo-se de lugar de recreo en vertedero de desechos.

En la filmación, los protagonistas son gente anónima, niños,jóvenes, parejas, grupos de chicos y chicas que pasan ante lacámara plantada de frente la entrada del lugar donde la genteiba a tomar el agua. A ambos lados de este paseo, bancos depiedra lisa permitían el reposo. Se trata de gente sencilla, ves-

Page 34: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

33

tida de "domingo". Los hombres con sombrero o gorra, algu-nos niños con los pantalones sujetos con elásticos y la cabe-za afeitada, como medida higiénica, ya que los parásitos en lacabeza, los piojos, eran algo más que habitual. En el caminoposterior del parque se ven pasar unos guardias montados acaballo, encargados de para mantener el orden en aquel lugar.Baños hace una panorámica y gira la cámara, ahora para fil-mar la gente de cara que sale de tomarse su vaso de agua.De carácter halagador, sigue el siguiente rótulo:

EN LA AVENIDA DEL MANATIAL BURRIACH ABUNDAN LASCARAS BONITAS

No es que Baños desease solo filmar chicas bonitas, ya quepor delante de la cámara pasa una verdadera representaciónde la moda y estética del momento: desde abuelas con vesti-do y pañuelo negro, a jóvenes con traje y sombrero paragua-yo, chicas con falda que comenzaba a acortarse (aunque bajola rodilla), niñas con vestidito corto y trenzas con lazos, abue-los con gorra y chaleco de terciopelo... Como en Mataró, elobjetivo no sólo fue el lugar, sino la gente del pueblo.

LOS INDISPENSABLES CABALLITOS, ENCANTO DE CHICOS YGRANDES

Los recursos para la diversión eran muy limitados y la instala-ción de la feria gozaba de un éxito de público seguro. Desdeun ángulo excesivamente cercano, ya que no logra captar ni lamitad de ellas, el realizador filmó algunas de las típicas atrac-ciones de feria. En estas imágenes se ven un carrusel concaballitos, propiedad de Antonio Alpens Viñals y detrás unasbarcas-columpios, las únicas que salen filmadas. Las atrac-ciones eran muy sencillas: barracones de tiro de anillos, caba-llitos, tiro al disco, Pabellón de la Bella Galatea (55). Ni quedecir tiene que esta última atracción, que podía propiciaralgún "malentendido" por su nombre, dejaba bien claro a losanuncios de prensa que se trataba de un espectáculo total-mente moral.

En la feria había un lugar de consumo indispensable: las para-das de patatas fritas y churros. La concesión la había obteni-do Pedro Tur Pujol, con una churrería en Mataró conocida yapreciada por la calidad de sus productos. Junto al estableci-miento, situado en la esquina de la calle de Argentona, dondese adquirían las típicas papelinas de todos colores que el chu-rrero llenaba de patatas o churros al momento, había una para-da del tranvía. El señor Pere Tur era un hombre muy obeso(56), tanto que no se entendía cómo se podía mover dentro delestrecho espacio de la churrería, entre recipientes con aceitehirviendo, mientras giraba con la mayor habilidad del mundolas patatas y los churros. Este negocio familiar continuó hastahace relativamente pocos años, dejando a los mataronensessin las típicas y apreciadas "patatas" del churrero.

La filmación sólo recoge unos momentos del giro del carruselpero ninguna atracción ni parada. Al fondo, se ven las barcas- góndolas.

EN EL CAMPO DE DEPORTES, EL BOXEADOR CUBANO CASTI-LLO Y OTROS AMATEUS DEL NOBLE SPORT DESPUÉS DE SUSENTRENAMIENTOS

En Mataró hubo hace años una gran afición al boxeo, de modoque la inclusión de un combate con un personaje popular deeste deporte como el cubano Castillo, tenía el público garan-tizado. Existe un aspecto importante a reseñar: Ricard deBaños también era un hombre muy aficionado a los deportes.En el libro del biógrafo de los hermanos Baños, Joan Francescde Lasa, sale una fotografía de Ricard, muy joven, con panta-lón negro, exhibiendo el torso desnudo y apretando los puños,en una posición clara más de boxeador que de gimnasta (57),aunque el libro se cita que (...) hasta entonces, la gran aficiónde Ricard, además de la fotografía, había sido el deporte…Era un apasionado por la gimnasia.

Seguramente esta afición al deporte se centraba en el boxeo.Había filmado antes combates por lo que probablemente seentretuvo en inmortalizar al boxeador cubano en un momentode descanso. Alrededor del campo de deportes, de una sim-plicidad extrema, ya que el cercado está hecho con planchasde madera, las hileras de sillas con espectadores. Entreestos, los de la Federación Mataronense de boxeo. En losaños veinte, el boxeo y el fútbol son dos espectáculos depor-

tivos muy populares. Barcelona era la capital del boxeo espa-ñol, donde en 1922 se había constituido la Federación Espa-ñola de Boxeo. En 1926 Joaquim Alís, que ejerció de entrena-dor, con Joaquim Trincher, José Barranco y los hermanosEsteve organizaron los primeros combates de boxeo amateuren Mataró (58). Es normal que en la Fiesta Mayor desearanllevar un boxeador de renombre. El escogido fue el cubanoRamón Castillo que se encontraba en Barcelona de gira (59).En el filme se le ve sonriente, ataviado con su albornoz, acom-pañado de otro cubano con traje elegante y sombrero de paja,probablemente su manager. Todos ellos están sentados en laque sería la modesta tribuna.

Baños filma en planos cortos para pasar a girar la cámara dederecha a izquierda-recurso utilizado de manera muy reiterati-va en este film-, hasta 180 º, o todo lo que le permitió el ángu-lo de visión con trípode. Después, vuelve a los planos mediospara enfocar personas concretas. Un detalle representativode la moral de la época lo podemos apreciar en una señoraque, apercibiéndose de que es objeto de filmación de la cáma-ra, se baja inmediatamente y cuidadosamente la falda, asegu-rándose de que las rodillas estén debidamente cubiertas.

Después de estas imágenes, la filmación vuelve a la RamblaCastelar, al final de la cual estaba ubicado el Cine Clavé-Pala-ce. Las primeras imágenes corresponden a la terraza del caféque el mismo cine tenía en la acera. Una tartana con velablanca baja hasta pasar ante el cine, momento en que entrandos niñas, seguramente para mirar los 'cartones', las fotogra-fías de propaganda del filme que se proyectaba: una deloeste, norte-americana, con el actor Hoot Gibson. Mujerescon cestas y capazos pasan por delante. Al salir la tartana decámara, se acaba el filme repentinamente, sin rótulo de final.

7. CONSIDERACIONES SOBRE EL DOCUMENTAL

Tal como se ha mencionado al principio, la producción de estefilme fue iniciativa del propio Teatro-Cine Clavé-Palace que, porla coincidencia del nombre y de la efeméride, consideró queobtendría un éxito de público asegurado. Baños era conscien-te de que estaba haciendo un producto dirigido a los usuarios,a los ciudadanos, de manera que fuera la afluencia de estosal cine, para verse a sí mismos, lo que garantizara el éxito yla recuperación económica del gasto. El nombre de Informa-ción Cinematográfica Clavé-Palace justifica que fuera una fil-mación hecha por iniciativa del cine de manera independientey no por encargo municipal. No hay ni una sola peseta desti-nada a esta filmación en el capítulo de gastos aprobados enel Pleno del Ayuntamiento del 4 de agosto de 1928, en el quese dieron justificación de todos y cada uno de ellos.

Ahora bien, hay un detalle que es desconcertante. Bañossabía muy bien qué filmar, qué daría rendimiento al cine: lagente, los ciudadanos anónimos que irían a verse en exclusi-va al Clavé. Por eso sorprende enormemente que este filme,de relativa facilidad de revelado y montaje -soporte en blancoy negro, y con secuencias enlazadas con rótulos de facturamuy sencilla, coloreados todos iguales y con letra prefabrica-da- no fue estrenado ni durante aquel año 1928 ni tampoco alsiguiente, de manera oficial y con publicidad. Al menos, esoes lo que se desprende de los anuncios del propio cine en laprensa. Siguiendo exhaustivamente toda la programaciónsemanal del Diari de Mataró, único en la ciudad donde poderanunciarse, no se encuentra ninguna referencia. Ni en la revis-ta mataronesa El Pensamiento Mariano. Esto significa que, obien no fue estrenada, o bien se incluyó como complementodel programa, pero nunca anunciando el nombre el evento deFiestas en Honor de Clavé.

Tampoco la prensa especializada en cine dio noticia del roda-je, ni de éste ni de otros filmes rodados en la comarca, hoyrecuperados y por lo tanto, evidentemente realizados. Pero lomás decepcionante es que los cinco diarios consultados,donde hay una extensa información sobre la Fiesta Mayor deaquel año, así como del acto concreto de homenaje a Clavé ydel éxito obtenido, no hay ni una sola referencia a la filmaciónpor parte de un cineasta, Ricardo de Baños, que entoncesgozaba de reconocido prestigio. La más absoluta indiferenciahacia una filmación que hoy consideramos tan valiosa y a laque tan poca importancia dieron los que fueron protagonistas,tanto los participantes, como la industria cinematográfica,como el gobierno municipal, que no demostró ningún interéspor adquirir copia del filme. Ni siquiera la Federación de Coros

Page 35: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

de Clavé tenía conocimiento de la existencia de este film. Fuela persona que lo recuperó quien se lo hizo saber.

8. LOCALIZACIÓN Y RECUPERACIÓN DEL FILM

Cuando el año 1992 Maria Encarnació Soler estaba tratandocon el cineasta amateur mataronés Joan Pruna i Flaqué (60)del depósito de su legado cinematográfico a la Filmoteca deCatalunya, visionando las películas en casa del cineasta vioimágenes antiguas de Mataró insertas en un filme rodado enlos años sesenta (61). Pruna tenía un proyector de 35 mm(recordemos que su padre fue propietario del Cine Teatro Bos-que, después llamado Monumental) y filmó con su cámaraBollex Payllard de 16 mm el antiguo documental. A través deunas vagas referencias, Soler comenzó la búsqueda del filmeque la llevó a localizar el hijo del último operador del cineClavé-Palace: Jordi Buch Oliver. Al finalizar la actividad comer-cial del Teatro-Cine, antes de derribarlo, su padre se había lle-vado todo lo que quedaba de valor en la cabina de proyección:el proyector Ossa, la rebobinadora, además de varios rollosde película entre los que, milagrosamente, había quedadoeste viejo filme, olvidado por todos. El señor Jordi Buch acce-dió a dejar visionar el filme con la rebobinadora, por lo cualSoler verificaba que era el filme del cual había visto algunasimágenes, así como acceder a dejar restaurarlo y obtener unacopia con material seguro (62).

En la 15 ª Muestra de Cine de Mataró (63), celebrada en octu-bre de 1993, los filmes Fiestas en Honor de Clavé (1928),Fiestas de Las Santas de Mataró en el Año de la Victoria(1939) y Centenario del Ferrocarril (1948), de Enric Fité, quehabían sido recuperados en la ciudad por Soler y restauradospor el Archivo de Audiovisuales de la Generalitat de Catalunya(64), fueron presentados al público mataronés en el acto inau-gural de la Muestra, en una sesión única que llevó por nom-bre El Mataró de antes, que llenó el Teatro Monumental arebosar (65).

Hoy por hoy, es el filme que contiene las imágenes más anti-guas de la ciudad de Mataró.

BIBLIOGRAFIA

• ARMENGOL, F., HARO, M.A., URQUIOLA, C., El tramvia Mata-ró-Argentona (Síntesi històrica 1928-1065). Edicions l’Eixerna-dor, 1992.• CUSACHS, Manuel, SIVILLA, Josep, El cinema a Mataró(1897-1930). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1994.• LASA, Joan Francesc, Aquell primer cinema català – Els ger-mans Baños. Departament de Cultura. Generalitat de Catalun-ya, 1996.• PELLICER, Josep Maria, Iluro, 1888• SALICRÚ I SOLER, Gener, Les cases d’estiueig modernistes– Estudi de dinou cases i mansions d’estiueig i segonaresidència al Maresme central de finals del segle XIX a princi-pis del XX. Premio Universitat de Girona, 2000. No publicado.• VALLS GORINA, Manuel, La música a Catalunya. EditorialSelecta. Barcelona 1960

HEMEROTECA

• DIARI DE MATARÓ. Any VI, números correspondientes a losaños 1928 y 1929• EL PENSAMENT MARIÀ. Mataró, año 1928. Números 1092,1093 y 1094• CLAVÉ. PORTAVOZ DE LOS COROS DE CLAVÉ. 1928. Núme-ros 1, 2 y 3. Fons Mataró-Maresme. Centre de Cultura CaixaLaietana.• LAS NOTICIAS. Julio- agosto de 1928• EL DILUVIO. Julio-agosto de 1928• EL CORREO CATALÁN. Julio-agosto 1928• LA VEU DE CATALUNYA. Julio-agosto 1928• ARTE Y CINEMATOGRAFÍA. Años 1928 i 1929• MUNDO DEPORTIVO, 27 mayo 1928 • BOXEO, núm. 148, 24 enero de 1928• SOLER, M. Encarnació, “El cinema com a testimoni de lavida de la societat”, QUADERN. Sabadell, 1996

OTROS DOCUMENTOS

• FLÓREZ, Xavier, GRÀCIA, Josep Lluís, Reconstrucció deltramvia número 2. Amics del Tramvia (ATA) i Ajuntament d’Ar-gentona. Argentona, 1991 (fullet)

•75è Aniversari del Tramvia Mataró-Argentona. Folleto de la IExposició de fotografia. Associació d’Amics del Tramvia. Direc-ció General d’Acció Cívica. Generalitat de Catalunya, Ajunta-ment de Mataró, 2003• 15a Mostra de Cinema de Mataró. Octubre de 1993. Patro-nat Municipal de Cultura de Mataró. Programa.• Mataró i Comarca al segle XX (Crònica il·lustrada del Mares-me), Crònica de Mataró SL., 2000• Expedient Hisensa, HAC-0080-02, sobre el Tramvia Mataró-Argentona-ACM• Expedient Cultura, C-0026-03, sobre la Banda Municipal deMataró – Arxiu Municipal de Mataró.• Libro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Mataró, 1928– Arxiu Municipal de Mataró

WEBS• Viquipedia. Voz: Boxa catalana. Boxador Castillo.• Viquipedia. Voz: La Maquinista Terrestre i Marítima.

TESTIMONIO ORAL• Maria Alomà i Carol• Francesc Soler i Canton• Isabel Teixidó i Planas

AGRADECIMIENTOS• Arxiu de la Filmoteca de Catalunya• Arxiu Municipal de Mataró• Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya• Centre de Cultura Caixa Laietana. Fons Mataró-Maresme• Coral La Perla, de Cors de Clavé• Federació de Cors de Clavé• Manuel Cusachs i Corredor• Museu Arxiu Santa Maria de Mataró• Nova Aliança Mataronina

y...

... a la familia Buch por salvar y guardar la bobina antes delderribo del Teatro Clavé- Palace.

...a Joan Pruna que filmó imágenes de estedocumental para una nueva realización.

...a M. Encarnació Soler que lo recuperó.

… a Anton Giménez que lo hizo restaurar y a la Filmoteca deCatalunya que lo conserva.

RELACIÓN DE NOTAS

1 El topónimo con el que figura en el Libro de Actas de laComisión Permanente del Ayuntamiento de Mataró – 1928 sehalla escrito indistintamente de dos maneras: Camí Fondo obien Camifondo.

2 CUSACHS, Manuel, El cinema a Mataró, Caixa Laietana, 1994.

3 “(...) se alzaba el edificio antiguamente conocido por ElPrado Catalán, propiedad del coro de Clavé, el cual hoy aún seconserva en parte en el chaflán de la Ronda de Prim y laCarretera de Argentona (...) contaba con orquesta propia y sucorrespondiente teatro para dar a sus consocios y al públicoen general, solaz y esparcimiento, puesto que era entonces elrecreo ideal de todos los mataroneses.” Clavé. Portavoz delos coristas de Clavé. Núm. 1, Mataró 23 de junio de 1928.

4 Ignasi Caballol i Sala (1823-1882) tiene muchas obrasconstruidas en Mataró, algunas de ellas especialmente rele-vantes como la Farinera Larroca y Cia (1879), uno de los edi-ficios mas destacados del patrimonio industrial de la ciudad,posteriormente llamada Can Fàbregas i de Caralt.

5 Libro de Actas de la Comisión Permanente del Ayuntamien-to de Mataró – 1928. Efectivamente, el último embargo de lafinca, el año 1974, fue por el Banco Central que se quedó lapropiedad por solo 15 millones de las antiguas pesetas.

6 Libro cit.

7 El barítono utilizó el nombre en catalán hasta el 1939.

Page 36: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

35

8 Diari de Mataró, Any VI, nº 1544, 26 de julio de 1928. P. 23

9 Consta aún así en el Anuario del Cine Español Año de 1950.

10 LASA, Joan Francesc, Aquell primer cinema català – Elsgermans Baños, Generalitat de Catalunya, Departament deCultura, 1996.

11 Op. cit. P. 224

12 Conocido popularmente con el nombre de "Desvío", seconstruyó para canalizar las aguas de las riadas que bajabande los montes cercanos de la Sierra Litoral, conduciéndolos almar, intentando evitar lo que no siempre se conseguía - lasinundaciones, como veremos con el caso del fin del tranvía deMataró, íntimamente ligado a este filme.

13 VALLS I GORINA, Manuel, La música catalana, EditorialSelecta, Barcelona 1960. P. 41

14 Actualmente, la Federació de Cors de Clavé agrupa a 160sociedades corales y 5000 cantores, con delegaciones enmuchas comarcas del Principado y Catalunya Norte.

15 El popular restaurante La Harmonia, le debe su nombre aque este local era la sede de la coral La Harmonía Mataronen-se. La redacción y administración de la publicación Clavé, Por-tavoz de los coristas de Clavé, fue redactada en la mismacalle Cristina 18, local entonces llamado Gran Café-Bar LaHarmonía. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. 1928.

16 “Programa de les Festes de Les Santes”, El PensamentMarià, nº 1092, 26 de julio de 1928.

17 Libro de Actas 1928: la comunicación se hizo en fecha de29 de mayo de aquel año.

18 Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Nº 1, 23 de juniode 1928, Mataró. P. 2

19 El músico Mataró Francesc Soler y Cantón cuenta unadivertida anécdota: Fogonini tenía una hija que se casó con untal Fadó, que también tenía afición musical y tocaba en labanda de la ciudad. Tuvieron un hijo que a menudo corría porel taller-tienda del abuelo. Cuando los clientes preguntaban alniño "¿Cómo te llamas?" él les respondía de la manera quele había enseñado su abuelo, que era diciendo "Fa-dó", aun-que afinando el intervalo que forman las notas Fa y Do y queconforman el apellido paterno.

20 Libro de Actas. Op. cit.

21 Las Noticias, Año XXXIII, nº 11319. P. 7

22 Obra de Lluís Gallifa i Grenzner, conservada hasta el 2008,año en que, pese a la belleza de la fachada, fue derribada.

23 El típico gorro catalán podía ser de colores diferentes: "Loscoros de Clavé la llevan roja y los orfeones la llevan morada".Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, 23 de juniode 1928. P. 4.

24 Diari de Mataró, Any VI, nº 1544, julio de 1928

25 En este intertítulo se observa un error de rotulación ya quela vía no era una avenida sino una rambla.

26 Según el testimonio de María Alomà i Carol, el dueño de CalRebregat le explicó que, en los inicios de la antigua tienda, ven-dían recortes de ropa procedente de las fábricas de Sabadelly Terrassa, sobrantes de rollos, a los que los fabricantes llama-ban rebrecs (arrugados). Este, para la economía modesta demuchas familias mataronesas, era un recurso barato para laconfección de sus vestimentas. Así, de ser el lugar donde ven-dían rebrecs pasó a ser conocido como Cal Rebregat. Hacepocos años, este centenario establecimiento ha desaparecidopara dar paso a una perfumería de franquicia internacional.

27 ARMENGOL, F., HARO, Miquel A., URQUIOLA, C., El tramviade Mataró-Argentona (Síntesi històrica 1928-1965), EdicionsL’Eixernador, 1992.

28 Este negocio familiar aún perdura en la ciudad.

29 Libro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Mataró, año1928.

30 Los Amigos del Tranvía lo recuperaron e instalaron comomonumento y recuerdo del pasado en la plaza de la villa deArgentona.

31 Extracto de la reseña histórica de los Amigos del Tranvía,1991.

32 La letra de esta canción a menudo se sustituye por otramás desvergonzada cuando el contexto en el que se canta esfestivo.

33 “L’espectacle d’ahir”, Diari de Mataró, viernes 15 de juniode 1928.

34 “El servei de tramvies”, Diari de Mataró, Año VI, nº 1557,13 de agosto de 1928, portada.

35 La casa de cós es la típica de calle, normalmente de plan-ta baja y piso, de una anchura estrecha equivalente a la larga-da que podía alcanzar una biga de madera.

36 Libro de Actas, Op. cit. 1928.

37 Ibídem.

38 El nombre de Palau pertenece a una de las sagas másantiguas y nobles de Mataró, contándose entre sus predece-sores Don Antonio de Palau; Melcior de Palau, obispo deUrgell y de Elna; Joan Palau y de Soler, doctor en Teología yLeyes, escritor; Josep Palau i Soler, cartujo; Joan Arnau iPalau, marinero del Marqués de Santa Cruz en Portugal, par-ticipando con su nave artillera en la Armada Invencible. PELLI-CER, Josep M., Iluro. 1888.

39 Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Nº 3, julio de1928. Se editaron tres diarios de este tipo, dedicados exclu-sivamente a informar sobre este acto.

40 El último contrato de arrendamiento de alquiler de bicicle-tas fue de Ginés Muñoz Espejo. Expediente 555. FOM -0600-23, año 1968. AMM

41 Testimonio oral de Francesc Soler y Cantón: Francesc Alba-reda tenía el mote de El Garvat - que de hecho significaba ElGrabado - por las muchas marcas que le había dejado en lacara la viruela en su niñez. Albareda vivía cerca de Josep Soleri Saurí, músico, y le pedía a menudo que le hiciera los arre-glos de los éxitos del momento para su orquestina de cincocomponentes, de los cuales él era el pianista. Parece ser queera un hombre de un carácter muy fuerte. Una anécdota da fede ello: Albareda iba a menudo al café de Ca l'Aragonés, lugarde tertulia muy popular. Estaba ubicado en la esquina frenteal que ocupaba la churrería de Pere Tur, por donde giraba eltranvía. Un día, se discutieron de lo lindo con el Aragonés. ElAlbareda había comprado una motocicleta, hecho entoncespoco habitual. No se sabe cómo, al día siguiente se encontra-ron él y moto en medio del café del Aragonés. Nadie tomódaño, ni él ni los clientes, los cuales debieron tener un buensusto al ver entrar por la puerta moto y motorista.

42 Diari de Mataró, Any VI, nº 1544, 26 de julio de 1928.

43 Se ha respetado la transcripción literal del nombre, encatalán o español, tal como figuran en la prensa.

44 Datos económicos obtenidos del acta del Pleno Municipaldel 1 de agosto de 1928, en que se justificaron los gastos delacto conmemorativo.

45 Las Noticias, julio de 1928.

46 Clavé – Portavoz de los Coristas de Clavé. Año I, nº1, Mata-ró, 23 de junio de 1928.

47 Depositado en el Museu Arxiu Santa Maria de Mataró.

48 La Maquinista Terrestre y Marítima fue una empresa fun-dada el 14 de septiembre de 1855 a partir de la fusión deltalleres metalúrgicos de Valentín Esparó Giralt (Valentín Espa-ró y Consocios, adquirida a la compañía Bonaplata en 1839)

Page 37: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

y la Sociedad La Barcelonesa (Tous, Ascacíbar y Compañía)fundada en 1838 por Nicolás Tous Mirapeix y Celedonio Asca-cíbar, situados en el Raval de Barcelona. En sus inicios esta-ba dedicada a la construcción de todo tipo de maquinariapesada. Los principales accionistas fueron, además de lospropietarios, Ramón Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell iFerrer, José Antonio de Mendiguren y Nicolau Tous Soler. Susprimeros talleres se construyeron en el barrio barcelonés dela Barceloneta en 1861 con una superficie total de 17.500m2 con 1.200 trabajadores. Viquipedia. Voz: La MaquinistaTerrestre y Marítima.

49 Boletín Oficial de 23 de junio de 1928.

50 Libro de Actas de la Permanente del Pleno, 1928.

51 Ídem.

52 SALICRÚ SOLER, Gener: Les cases d’estiueig modernistes –Estudi de dinou cases i mansions d’estiueig i segona residèn-cia al Maresme central de finals del segle XIX a principis delsegle XX. Premio Universitat de Girona 2000. No publicado.

53 Anuncio en el Diari de Mataró, de esta fecha, en el que lareconocida Farmacia Fité anuncia la venta de esta agua, ala-bando sus propiedades curativas.

54 Testimonio oral de Francesc Soler i Canton.

55 Autorizaciones y permisos concedidos en el Pleno delAyuntamiento de Mataró el 13 de julio de 1928.

56 Una de las frases locales, que se utilizaba cuando se que-ría designar que una persona estaba obesa era que estaba"más gordo que el churrero". Testimonio oral de Maria Alomài Carol.

57 LASA, Joan Francesc, Els germans Baños, Departament deCultura, Generalitat de Catalunya, 1996. P. 25.58 Mataró i comarca al segle XX (Crònica il·lustrada delMaresme). Edicions Crònica de Mataró SL. 2000.

59 Ramón Castillo había luchado en varios combates contraÁngel Tejeiro, campeón de Cataluña de pesos ligeros en1927. El 23 de diciembre, sustituyó el boxeador Antònio [sic]y le venció con ocho asaltos en el local Nuevo Mundo. El 18de enero de 1928 Castillo perdió contra aquel en el mismolocal. El 25 de mayo de este año, el combate por el título cata-lán de pesos ligeros entre Tejeiro y Pérez, Castillo lo sustituyóa última hora. Parece ser que la forma de jugar del cubano nogustó al público barcelonés que le abucheó, acabando con lavictoria de Tejeiro por puntos. Boxeo, 24 de enero y MundoDeportivo, 27 de mayo, ambos de 1928.

60 Joan Pruna i Flaqué (Mataró 1913-1996), cineasta ama-teur.

61 Se trata del film Mataró siglo XX, de Joan Pruna, rodado el1965.

62 El visionado con moviola, realizado en la misma tienda delsr. Jordi Buch, se efectuó el 25 de marzo de 1992, llevado porEncarnació Soler Archivo de la Filmoteca. Finalmente, despuésde muchos años de insistencia en pedirle que depositara tam-bién el nitrato original, desde el 9 marzo de este año 2009 seencuentra en el Archivo de la Filmoteca de Catalunya.

63 Programa de la 15a. Mostra de Cinema. Mataró, octubrede 1993. P. 15.

64 El conservador en aquellos años, Anton Giménez i Riba,fue quién encargó la restauración de todos estos filmes.

65 El artículo de presentación del filme de Baños fue escritopor el historiador de la música Jaume Carbonell i Guberna,que se encontraba acabando su tesis justamente sobre losCoros de Clavé. Hoy es Doctor y profesor titular de Historia dela Música de la Universitat de Barcelona.

EDITA: 2009 © CINEMA·RESCAT

Isaac Albéniz, 14-2808017 BarcelonaTel. 93 553 83 68c/e: [email protected]

DISSENY I MAQUETACIÓ: EPA DISSENY SLc/e: [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: B-3890-2010

llibre IV premi cinema_final.qxd:llibre III premi cinema 2/3/10 16:51 Página 36

Page 38: Amb la col·laboració de · 3 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños Municipal de Mataró, la filmació de l’arribada de les autoritats

Isaac Albéniz, 14-2808017 BarcelonaTel.: 93 553 83 68

Amb la col·laboració de:

IV Premi Cinema Rescat d’Investigació Cinematogràfi ca

COBERTA_CINEMARESCAT_7.indd 1 11/1/10 09:30:43