Anàlisi de balanços

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware

© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1

ANÁLISI DE BALANÇOS Perquè l’análisi del balanç El valor patrimonial de l’empresa és el conjunt de BÉNS, DRETS i OBLIGACIONS que pertanyen a una empresa. La informació del valor comptable d’aquest valor patrimonial o Patrimoni referit a una data concreta es reflecteix en un estat comptable anomenat balanç. La informació del balanç ha de ser en tot moment:

- Real: La valoració de les partides del balanç s’ha de correspondre a la realitat tot aplicant els criteris de valoració que ordena el PGC.

- S’aplicaran criteris uniformes. - També serà més útil quan es puguin fer comparatius amb altres exercicis que

permetin portar a terme una anàlisi dinàmica. L’anàlisi correcta del balanç es portarà a terme amb metodologia i criteri per tal que proporcioni informació suficient a l’empresa respecte:

- La seva liquiditat: capacitat per fer front als seus compromisos. - La seva solvència: situació patrimonial. - La seva rendibilitat: capacitat de generar beneficis

La informació que s’obté de totes les fonts de l’empresa com la Comptabilitat, el balanç, etc. és molt àmplia i cal molta capacitat selectiva per analitzar aquells aspectes que són realment importants. Estructura del balanç La primera estructura del balanç ens mostra el patrimoni separat amb tres grans grups o masses patrimonials: � Els BÉNS I DRETS són l’ACTIU (el què tenim) � Les OBLIGACIONS són el PASSIU EXIGIBLE (el què devem) � La diferència entre l’ACTIU i el PASSIU EXIGIBLE és el NET PATRIMONIAL o

FONS PROPIS (la riquesa neta)

ACTIU

NET PATRIMONIAL

PASSIU EXIGIBLE

També: Actiu = Net patrimonial + Passiu exigible. La suma de tots els comptes de l’actiu ha de ser igual a la suma de tots els comptes de Net Patrimonial + Passiu Exigible A tots els béns, dret i obligacions que formen el patrimoni de l’empresa en direm “elements patrimonials” els quals s’agrupen amb grups homogenis anomenats “masses patrimonials”.



L’actiu Està format per les següents masses patrimonials: 1. ACTIU FIX O NO CORRENT: Agrupa elements que quedaran com a tals (sense transformar-se en líquid) més d’un exercici. Són elements permanents que permeten desenvolupar l’activitat de l’empresa. Es divideixen en: IMMOBILITZAT INTANGIBLE: Elements INTANGIBLES però que tenen un valor: Propietat Industrial, Drets de traspàs... Sempre són DRETS IMMOBILITZAT MATERIAL: Elements patrimonials que són TANGIBLES i serveixen per desenvolupar l’activitat empresarial: TERRENYS, CONSTRUCCIONS, MAQUINÀRIA I INSTAL·LACIONS, MOBILIARI, ELEMENTS DE TRANSPORT... Sempre són BÉNS. INVERSIONS IMMOBILIÀRIES: Elements patrimonials que es tenen per obtenir rendes o plusvàlues en lloc de fer-los servir per la producció o bé per finalitats administratives. IMMOBILITZAT FINANCER: Elements patrimonials que formen la cartera d’Inversions. Sempre són DRETS i a diferència dels immaterials, aquests reportaran uns ingressos financers (interessos, dividends): ACCIONS COTITZACIO OFICIAL, PARTICIPACIONS, PRÉSTECS CONCEDITS, ETC. 2. ACTIU CIRCULANT O CORRENT: Són els elements patrimonials que es transformaran en Iíquids en menys d’un exercici. El componen: EXISTÈNCIES: són elements patrimonials que tenim al magatzem en un moment determinat. Sempre són BÉNS, poden ser MERCADERIES (si no tenen transformació) MATÈRIES PRIMERES, PRODUCTES ACABATS, PRODUCTES EN CURS DE FABRICACIÓ... REALITZABLE: Són els elements patrimonials que denoten DRETS sobre tercers, generats pel desenvolupament de les nostres activitats: CLIENTS, EFECTES A COBRAR, DEUTORS DUBTÓS COBRAMENT, DEUTORS DIVERSOS... Solament inclou els deutes a curt termini (inferiors a un any) ja que els de Ilarg termini (superiors a un any) estan en l’Immobilitzat Financer. DISPONIBLE: Elements patrimonials que ja són diners, o que se’n poden convertir sense cap risc: CAIXA i BANCS. Se sol anomenar Tresoreria. Les masses patrimonials de l’actiu s’ordenen de menor a major liquiditat (capacitat que té un determinat bé o dret de convertir-se en diners)



ACTIU ACTIU NO CORRENT o IMMOBILITZAT (Grup 2 de comptes)

Elements patrimonials de llarga estada a l’empresa. S’han de descomptar les amortitzacions

EXISTÈNCIES (Grup 3 de comptes)

Els productes que l’empresa té per vendre.

REALITZABLE (Grups 4 i 5 de comptes)

Els deutes a favor de l’empresa. Generen drets i poden ser deutes procedents de la pròpia activitat (comercials), financers, etc.

DISPONIBLE o TRESORERIA (alguns comptes del Grup 5)

Els diners de l’empresa (líquid)

El Patrimoni net També anomenat FONS PROPIS o bé PASSIU NO EXIGIBLE, és el veritable valor líquid del patrimoni de l’empresa:

Net Patrimonial = Béns i Drets - Obligacions

Representen els recursos aportats a l’empresa per iniciar l’activitat i els guanys que s’hagin anat acumulant en el decurs del temps (autofinançament). El trobem en el cantó del Passiu ja que d’alguna manera reflecteix les obligacions que té l’empresa amb els seus propietaris o accionistes. En funció de com s’ha generat, es divideixen en tres grans blocs CAPITAL, RESERVES I RESULTATS. CAPITAL: són les aportacions inicials dels socis o de l’empresari individual al constituir l’empresa i les possibles ampliacions posteriors. RESERVES: són els guanys obtinguts per l’empresa no repartits als accionistes en forma de dividends. RESULTATS: És la diferència entre els lngressos i les Despeses de l’exercici corrent, pendents d’aplicació els quals es podran convertir a criteri dels accionistes en Reserves o Dividends.



Passiu Són tot el conjunt d’obligacions que té l’empresa respecte a tercers. Poden ser: PASSIU NO CORRENT: que recull els deutes contrets a més d’un any Són Préstecs rebuts a Llarg Termini, Creditors d’immobilitat a llarg termini… PASSIU CORRENT: on hi van els deutes contrets a menys d’un any Són PRÉSTECS REBUTS A CURT TERMINI, PROVEIDORS IMMOBILITZAT A CURT TERMINI, PROVEÏDORS, EFECTES A PAGAR, HISENDA PUBLICA CREDITORA PER CONCEPTES FISCALS... Les masses patrimonials del passiu s’ordenen de menor a major exigibilitat (termini que ens és exigit per complir les nostres obligacions o sigui pagar-les)

PASSIU NET PATRIMONIAL o FONS PROPIS (Grup 1 de comptes)

L’origen dels fons de l’empresa i els resultats de l’activitat. No s’han de retornar.

PASSIU EXIGIBLE A LLARG TERMINI (Grup 1 de comptes)

L’origen dels fons de l’empresa que vencen a llarg termini (> 1 any). Són deutes externs i s’han de retornar.

PASSIU EXIGIBLE A CURT TERMINI (Grups 4 i 5 de comptes)

L’origen dels fons de l’empresa que vencen a curt termini (< 1 any). Són deutes externs i s’han de retornar.



MODEL DE BALANÇ DE SITUACIÓ

Mètodes d’anàlisi Anàlisi estàtica Efectúa les medicions per a un sol exercici o empresa en concret però no ens dona altres dades comparatives, motiu pel qual dificulta una correcta interpretació. Ve a ser com una fotografia fixa d’un moment concret. Análisi dinàmica Les medicions es porten a terme tenint en compte varis exercicis o comparacions amb dades anteriors de la pròpia empresa o amb altres despeses del mateix sector, àrea geogràfica, etc. L’obtenció de referències comparatives permet extreure’n unes conclussions molt més fiables. Anàlisi comparatiu de masses patrimonials: Si analitzem qualsevol element o massa patrimonial per ella mateixa no ens aporta massa informació que ens permeti extreure’n conclussions definitives, en canvi, si comparem aquesta informació amb la que ofereixen els valors d’altres elements, o del mateix element però referit a d’altres empreses o a d’altres exercicis, de ben segur que ens aportarà una informació molt més àmplia i precisa. La comparació és un dels mètodes més utilitzats en qualsevol anàlisi. En les anàlisis de balanços, es poden fer moltes comparacions diferents: dins de la pròpia empresa o bé amb altres empreses del mateix sector, d’àmbit geogràfic, de dimensió. També es pot comparar el valor o evolució de valor del mateix element patrimonial amb el valor d’una altra massa patrimonial, etc. Així per exemple, les dades corresponents a un import de morositat o a un nombre de clients que són de dubtós cobrament, per sí mateixes, no ens donen massa informació

A) ACTIU NO CORRENT

I. Immobilitzat intangibleII. Immobilitzat materialIII. Inversions immobiliàriesIV. Inversions financeres en empreses del grup i

associades a llarg termini

V. Inversions financeres a llarg termini

VI. Actius per impost diferit

B) ACTIU CORRENT

I. ExistènciesII. Deutors comercials i altres comptes a cobrar

1. Clients per vendes i prestacions de serveis2. Accionistres (socis) per desemborsaments

exigits3. Altres deutors

III. Inversions en empreses del grup i associades a curt

termini

IV. Inversions financeres a curt termini

V. Periodificacions a curt terminiVI. Efectiu i altres líquids equivalents

A C T I U EXER N

TOTAL ACTIU (A+B)

A) PATRIMONI NET

A-1) Fons propis

I. Capital II. Prima d'emissióIII. ReservesIV. (Accions i participacions en patrimoni pròpies)V. Resultats d'exercicis anteriorsVI. Altres aportacions de socisVII. Resultat de l'exercici (benefici o pèrdua)VIII. Dividend a compte lliurat durant l'exercici

B) PASSIU NO CORRENT

I. Provisions a llarg terminiII. Deutes a llarg terminiIII. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg

IV. Passiu per impost diferitV. Periodificacions a llarg termini

C) PASSIU CORRENT

I. Provisions a curt terminiII. Deutes a curt terminiIII. Deutes amb Empreses del grup i associades a curt

IV. Creditors Comercials i altres comptes a pagar

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)

PATRIMONI NET I PASSIU EXER N



com perquè se’n puguin extreure afirmacions concluents, en canvi sí que podrem saber el nivell o el grau de morositat de l’empresa si comparem aquesta morositat amb l’import de vendes, o bé amb els saldos o moviments en un exercici dels clients dubtosos que té l’empresa i encara podem anar més enllà establint comparacions si fem servir les dades d’altres exercicis per així conèixer millor quina ha estat l’evolució d’aquesta dada i poder analitzar-ne les causes. Mètode dels percentatges verticals Amb aquest mètode, els diferents elements o masses patrimonials es valoren en percentatge, la qual cosa permet, a més de saber el valor en diners de cada element o massa, la importància percentual o relativa que té aquesta massa amb el total patrimonial de l’actiu, del passiu, del compte de resultats, etc. Tot i que no es pot deixar de banda els valor absoluts, la “lectura” d’aquest valor relatiu facilita l’anàlisi de la informació d’una manera segurament més àgil i precisa. La manera més usual d’expressar el percentatge consisteix en asignar el valor 100 al total de cada gran grup (actiu, passiu, resultat, etc.) i calcular el pes relatiu de cada un dels elements o masses en relació al total asignat. Per exemple:

ACTIU Import % ACTIU NO CORRENT

1.000

63,2%

EXISTÈNCIES

200

12.7%

REALITZABLE

300

20%

DISPONIBLE

80

5,1%

TOTAL ACTIU

1.580

Anàlisi gràfica “Una imatge val més que mil paraules”, això és el que ens aporta el mètode amb gràfiques que consisteix en representar gràficament el balanç o el compte de resultats utilitzant figures que poden ser rectangles, cercles, etc, que guarden proporcionalitat al valor relatiu que tenen dins el total que representen. Es molt útil per, amb un cop d’ull, fer-nos una idea de quina és la situació de l’element o grup comparat amb un altre element o grup (veieu l’exemple 1 de l’apartat d’endeutament).



Ratios Ratio o ‘raó’ és el resultat de dividir un import per un altre. En l’anàlisi de balanços s’utilitza aquest sistema per valorar proporcions de masses. Els valors de les ratios no són una ciència exacta, és a dir, no són vàlids ni per a totes les empreses (p.e. empreses comercials o empreses industrials) ni per a qualsevol moment (crisi econòmica, economia en alça…), per tant tenen una utilitat orientativa que agafa més força quan es poden comparar amb el temps i tenint en compte de neutralitzar tots aquells efectes que els puguin desvirtuar. Análisi financera L’objectiu de l’análisi financera és l’estudi de l’origen de les fonts de finançament que l’empresa ha fet servir per obtenir l’actiu. També ens ha de permetre determinar la conveniència o no d’invertir o de concedir crèdits. La liquiditat La liquiditat és la quantitat de diners que té l’empresa (bàsicament els saldo de bancs i caixa) per poder fer front a les seves obligacions de pagament a curt termini. L’actiu circulant ha de ser més gran que l’exigible a curt, si no és així, és a dir, si l’actiu circulant és menor que l’exigible a crut termini, l’empresa estarà en suspensió de pagaments doncs no podrà fer front als seus deutes més imminents. Ratios de liquiditat

Valor orientatiu ideal

Liquiditat (general)

=

Actiu circulant _

__________________________ Exigible a curt termini

1,5 - 2

Àcida de liquiditat (tresoreria)

=

Realitzable + Disponible _

______________________________ Exigible a curt termini

1

Disponibilitat

=

Disponible _

_____________________________

Exigible a curt termini

0,3

La ratio de liquiditat general (també anomenat de “solvència estricta”) analitza la capacitat de fer front a les obligacions de pagament que té l’empresa a mig termini (menys d’un any), tenint en compte que no tots els components són diners sino que hi ha elements patrimonials que no es convertiran en diners fins d’aquí a un temps.

Actiu Circulant Exigible a curt termini

Si és igual a 1, l’empresa pot tenir problemes de liquiditat. Si aquesta ratio és inferior a 1 l’empresa segurament que té problemes de liquiditat i pot estar en una suspensió de pagaments teòrica o tècnica que dependrà també de la composició del seu actiu circulant. S’haurà de valorar en quines de les tres masses estan més concentrats els actius.



Si la ratio és superior a 2 hi pot haver un excés de liquiditat, que és el mateix que dir que hi ha diners improductius a l’empresa. La ratio àcida de liquiditat ens apropa amb més certesa a aquesta capacitat ja que no té en compte les existències.

Realitzable + Disponible Exigible a curt termini

En general, si él valor de la ratio és 1 l’empresa es considera que té una ratio correcta La ratio de disponibilitat o de tresoreria reflecteix els diners que té l’empresa per afrontar els deutes.

Disponible Exigible a curt termini

Es considera que és correcte quan ofereix uns valors de 0,3 – 0,4. Fons de maniobra El fons de maniobra és la part de l’actiu circulant que està finançada amb recursos a llarg termini: Fons de maniobra = Actiu circulant - Exigible a curt termini La fórmula següent ens indica el mateix: Fons de Maniobra = (Patrimoni Net +Passiu no Corrent) – Actiu no Corrent Exemple 1: El fons de maniobra del següent balanç serà:

ACTIU

PASSIU

IMMOBILITZAT

148.000

FONS PROPIS

112.000

EXIGIBLE LL / T

38.000

Fons de Maniobra

CIRCULANT

35.000

EXIGIBLE C / T

23.000

ACTIU

173.000

PASSIU

173.000

FM = 12.000 (35.000- 23.000)



També podem dir que el Fons de Maniobra és la part que li “sobra” d’actiu circulant a l’empresa després d’atendre l’exigible a curt termini o també el sobrant de la ratio de liquidesa general, per tant, si fos negatiu l’empresa estaria en suspensió de pagaments. El fons de maniobra és com un “coixí” de seguretat per a l’empresa que li permet no veure’s perjudicada davant de qualsevol error o problema en la gestió de la tresoreria. Cal tenir en compte però que si hi ha un excés de fons, l’empresa pot tenir problemes de rendibilitat ja que aporta recursos del llarg termini per finançar el circulant. Si el valor és ‘0’ és a dir que no hi ha Fons de Maniobra, indica que l’actiu circulant només podrà atendre l’exigible a curt termini. Qualsevol inconvenient per retards en cobraments, per exemple, poden portar problemes de liquidesa. Per treure’n una conclussió més exacta caldrà analitzar les masses d’aquest actiu circulant (Existències, Realitzable, Tresoreria). Per anar bé, la Tresoreria (disponible) més el realitzable haurien de cobrir ja el Passiu Circulant. Si el valor és negatiu vol dir que l’actiu circulant no té capacitat per atendre els deutes a curt termini. Segurament que l’empresa estaria ja en suspensió de pagaments. Ratio de Fons de Maniobra sobre l’actiu circulant

El valor d’aquesta ratio indica el nivell dels fons de maniobra dins el total de l’actiu circulant:

Actiu Circulant – Passiu Circulant (Fons de Maniobra)

Actiu Circulant

El valor d’aquesta ratio té a veure per exemple amb la rotació de l’actiu circulant o bé per un increment de vendes. Com més gran és el seu valor més capacitat té l’empresa per fer front als seus deutes a curt termini. En l’exemple aquesta ratio seria: (35.000 – 23.000) / 35.000 = 0,34 Calcular la ratio anterior en els següents supòsits:

A B C D Actiu Circulant 20.000 20.000 20.000 20.000 Passiu Circulant 10.000 15.000 25.000 30.000 F.M. s/ Actiu Circulant

Fons de maniobra sobre vendes Hem vist que el Fons de Maniobra és l’import dels recursos que te l’empresa a curt termini. Amb la ratio de Fons de Maniobra sobre vendes obtindrem el percentatge de lês vendes que podem fer a crèdit. Cal tenir present que encara que una empresa vengui molt, si no analitza prou els seus clients i creixen els impagats o bé dona terminis de finançament excessiu pot tenir problemes de liquidesa:



Actiu Circulant – Passiu Circulant (Fons de Maniobra) * 100

Vendes

Es considera correcte un nivell d’entre 15% – 20% d’aquesta ratio. Calcular la ratio anterior en els següents supòsits:

A B C D Actiu Circulant 20.000 20.000 20.000 20.000 Passiu Circulant 12.000 14.000 16.000 18.000 Vendes 30.000 30.000 30.000 30.000 F.M. s/ Vendes

La solvència i l’endeutament La solvència és la capacitat que té l’empresa per fer front als seus deutes. El nivell de solvència vindrà determinada per l’import relatiu que té l’empresa de fons propis. Com s’ha vist abans els fons propis de l’empresa procedeixen bàsicament de les aportacions dels socis (capital) i dels beneficis no repartits (reserves). Els fons propis ens diuen, en definitiva, quina és la riquesa neta de l’empresa, i són un dels factors de medició de la seva solvència. Perquè una empresa sigui solvent, els fons propis han de ser positius, si el seu saldo és negatiu, voldria dir que l’empresa ha generat pèrdues d’imports superiors al capital, reserves, etc i per tant està en fallida. Tot i que no es pot establir un coeficient òptim de fons propis ja que dependrà del sector d’activitat de l’empresa podem dir que quants més fons propis tingui una empresa més alt serà el seu nivell de solvència. Es considera un nivell de fons propis acceptable quant aquests estan entre el 40 – 50% del passiu total (Patrimoni Net + Total Exigible). Tampoc és bó un excés de Fons propis ja que ens poden afectar a la rendibilitat. No s’ha de confondre els fons propis amb la liquiditat. Una empresa pot tenir uns fons propis (net patrimonial) molt alts i en canvi no disposar de diners pels seus pagaments. D’entre les moltes ratios que ens permeten determinar la solvènvia d’una empresa, destaquem:

- Endeutament - Nivell de Fons Propis sobre els Recursos Permanents - Capacitat de devolució de deutes - Apalancajament - Coeficient bàsic de finançament - Garantia d’actiu, etc.



L’endeutament ens indica l’import de diners procedent de tercers que fa servir l’empresa per generar utilitats (actius) i es refereix als deutes que té l’empresa a mig i llarg termini. Ratios d’endeutament

Valor orientatiu ideal

Garantia o solvència global

=

Actiu net total

___________________________ Exigible Total

> 2

Consistencia

=

Actiu Immobilitzat _

______________________________ Exigible a llarg termini

= 2

Estabilitat

=

Actiu Immobilitzat

___________________________ Fons propis

Màxim 1

Endeutament

=

Total deutes _

_____________________________________ Total passiu + Patr. net

0,4 – 0,6

Nivell d’endeutament bancari

=

Endeutament bancari

___________________________ Total Passiu

Reduït

Autonomia

=

Fons propis

___________________________ Recursos aliens (deutes)

Elevat

Qualitat de deute

=

Deutes a Curt Termini

___________________________ Total de deutes

Reduït

Ratio de garantia: La ratio de garantía o de solvència global ens indica en quin percentatge l’actiu de l’empresa “garanteix” financerament tots els deutes que té.

Actiu Net Total Exigible Total

Si la ratio > 3 indica que probablement l’empresa té un excés de recursos propis (capital + reserves). Si la ratio > 2, l’empresa disposa de prou garanties per afrontar les obligacions amb la totalitat dels creditors. Si la ratio està entre 1 i 2, l’empresa té un excés d’endeutament i caldria plantejar-se incrementar els recursos propis. Si la ratio és < 1, indica que l’import de les obligacions (exigible) és superior als actius nets i l’empresa està en fallida.



Ratio de consistència: Informa de la garantia que ofereix l’empresa als creditors a llarg termini.

Actiu Immobilitzat Exigible a llarg termini

El valor acceptable de la ratio de consistència és 2. Aquest valor indicaría que la meitat de l’immobilitat està finançat amb l’exigible a llarg termini i l’altre meitat amb els recursos propis. Ratio d’estabilitat: Reflecteix la part de l’immobilitzat que està finançada pels fons propis :

Actiu Immobilitzat Fons propis

Si és > 1 indica que la totalitat o part de l’immobilitzat està finançat per recursos aliens (exigible a llarg i/o a curt termini). Si és igual a ‘1’ els fons propis de l’empresa financen l’immobilitzat. Si és <1 L’immobilitzat de l’empresa està finançat pels fons propis. No és aconsellable que l’immobilitzat superi el fons propis (patrimoni net) de l’empresa, ja que si és així indicaría un alt nivell d’endeutament. Ratio d’endeutament: Reflecteix quina és la part exigible sobre el total del passiu + fons propis :

Total exigible Total Passiu

Es considera raonable quan el seu valor és entre 0,4 – 0,6 Si és > 0,6 hi ha un excessiu endeutament extern Si és < 0,4 ens podem trobar amb problemes de rendibilitat pel cost dels excessiu fons propis. Ratio d’endeutament bancari: Reflecteix quina és la part d’endeutament bancari sobre el total del passiu

Endeutament bancari Total Passiu



Ratio d’autonomia Indica quina part dels deutes esta cobert pels capitals propis. Com més alt sigui aquest rati més ‘autonomia’ financera té l’empresa.

Fons propis Recursos aliens

Si és < 0,5 hi ha un nivell d’endeutament excessiu. L’empresa té poca o gens autonomia financera Si és = 0,5 l’empresa té un nivell d’autonomia correcta Si és > 0,5 pot ser que tingui recursos propis ociosos i afectar la rendibilitat Ratio de qualitat de deute Es important disposar de temps per poder retornar un deute, per això es considera de més qualitat com més llarg sigui el seu venciment.

Deutes a Curt Termini Total de deutes

Com més petit sigui el valor aquesta ratio millor li anirà a l’empresa per disposar de capacitat amb el temps per retornar deutes. Una ratio massa elevada podria portar a la suspensió de pagaments. Es important un equilibri de terminis en els deutes.



Exemple 2: Calcular les principals ratios de liquiditat i de solvència :

ACTIU

IMMOBILITZAT 56%

EXISTÈNCIES 21%

REALITZABLE 13%

DISPONIBLE 10%

PASSIU

NET PATRIMONIAL 32%

EXIGIBLE A LLARG TERMINI

12%

EXIGIBLE A CURT TERMINI

55%



L’apalancajament Són els recursos aliens que fa servir l’empresa pel seu finançament i també ens diu quina part del nostre actiu està finançat a través de bancs (apalancajament financer). Els recursos que utilitza l’empresa tenen un cost i serveixen per invertir-los en actius que donin rendibilitat: Si la rendibilitat obtinguda dels actius és superior al cost dels recursos externs, l’apalancajament és positiu. Si la rendibilitat obtinguda dels actius és inferior al cost dels recursos externs, l’apalancajament és negatiu. Un apalancajament positiu seria, per exemple, demanar un préstec amb un cost del 10% per comprar accions que aporten una rendibilitat del 12%. Un nivell d’apalancajament excessiu pot perjudicar l’estructura financera de l’empresa. Si l’empresa incrementa la seva rendibilitat això ajuda també a incrementar els fons propis, per tant caldrà valorar també que aquest increment de rendibilitat ho sigui també per als fons propis. També hem vist anteriorment que els fons propis mesuren la solvència de l’empresa i que com més grans siguin, més solvent serà. Ambtot, pot ser que un increment incorrecte o excessiu de fons propis perjudiquin la rendibilitat de l’empresa. Cal buscar un equilibri entre solvència i rendibilitat. Una empresa té 100 M. de passiu, del qual els fons propis son 25 M., aquesta empresa es finança amb: 25% recursos propis 75% recursos aliens Si l’empresa creix per exemple fins a 200 M., per guardar la proporcionalitat hauria de crèixer fins a 50 en fons propis i 150 en recursos externs. Si creixen en major proporció (per exemple 70 en fons propis i 130 en recursos externs) incrementará la seva solvència, si pel contrari creixen en menor proporció (per exemple 40 en fons propis i 160 en recursos externs) disminuirà la seva solvència. Si l’empresa genera pèrdues, el primer que perd són els fons propis. Quan els fons propis disminueixen l’empresa ho ha de compensar amb: Disminucions de l’actiu circulant: Existències, clients i tresoreria i Augment de proveïdors i creditors. Tot plegat comporta una disminució d’actius (béns i drets i un augment de passius (endeutament). De persistir la tendència, si els fons propis són negatius l’empresa entrarà en fallida. La ratios que s’utilitza per medir el nivell d’apalancajament és:

Total Actiu Total endeutament



Per saber quina part d’aquest apalancajament és financer (deute amb bancs), la ratios que s’utilitza és:

Total Actiu Endeutament bancari

Les Ratios de Rendibilitat Aquestes ratios medeixen la rendibilitat de l’empresa i permeten analitzar i valorar els guanys de l’empresa amb relació a les vendes, als actius totals o al capital aportat pels socis. R.O.E. (Return of Equity) Es una ratio financera i mesura la rendibilitat que obté l’empresa sobre els Fons propis.

Benefici després d’Impostos Fons Propis

Els fons propis de l’empresa tenen un cost que es tradueix en un dividend (resultat després d’impostos) que l’empresa ha de pagar al accionista i que s’expressa amb una ratio de rendibilitat sobre fons propis que s’anomena ROE (veure ratios de Rendibilitat), caldrà tenir-ho en compte ja que si l’apalancajament és negatiu perjudicarà també la rendibilitat dels fons propis. R.O.A. (Return On Assets)

Beneficis abans d’Impostos i abans d’interessos (BAII) Actius mitjos

També anomenada Ratio de Rendibilitat econòmica, aquesta ratio mesura el nivell de benefici de l’empresa relacionat amb els seus actius, sense tenir en compte com estan finançats. Es important comparar-lo amb els exercicis anteriors i com més elevada sigui millor. Si la ratio té une evolució creixent voldrà dir que s’està millorant la tendència en la gestió de l’empresa. Si és decreixent òbviament serà tot el contrari i caldra investigar la utilització i el cost dels actius. Els actius mitjos corresponen al seu import mig que manté l’empresa durant l’exercici. Es calculen obtenint la mitja aritmètica dels imports d’actius que té el balanç el dia de tancament de l’exercici anterior i els del dia de tancament de l’exercici actual. Si tenim dades més freqüents, per exemple mensuals, es calcularia la mitja sobre aquestes dades ja que el resultat seria més fidel.



Els resultats Es el benefici o pèrdua que obté l’empresa amb la seva gestió calculat per la diferència entre els ingressos i les despeses. No hem de confondre l’ingrés i despesa (resultat econòmic) amb el cobrament i pagament (moviments de tresoreria), já que sovint difereixen en el temps. En el compte de resultats de l’exercici hi podem trobar ingressos que encara no s’han cobrat i despeses que encara no s’han pagat. Alguns resultats, com per exemple les provisions o les amortitzacions, tot i ser una despesa no generen moviments de tresoreria (pagaments). Alguns conceptes que ens ajudaran a analizar els resultats de l’empresa. Cash-Flow (Flux de caixa) Són els fons que ha generat l’empresa amb la seva activitat. Per calcular el Cash-Flow no es tenen en comptes els ingressos i despeses que no comporten moviments de fons, així per exemple, les amortitzacions i les provisions, tot i ser despeses no es contemplen en el càlcul del Cash-Flow. El Cash-Flow es calcula:

Beneficis + amortitzacions + Provisions El Cash-Flow d’explotació comprèn: + Tresoreria neta generada pels resultats d’explotació

- Compres d’Actiu No corrent (Immobilitzat) - Préstecs rebuts - Devolucions de préstecs

Estructura del compte de resultats Com veiem anteriorment, una de les classificacions més importants dels comptes, és segons la seva pertinença al PATRIMONI (Actiu o Passiu) o als RESULTATS (Ingressos o Despeses). Els Comptes de Resultats (nomenats també Diferencials) el conformen totes les despeses i tots els ingressos. La diferència és el resultat net, la xifra del qual es reflecteix en el Balanç de Situació dins els Fons Propis. La xifra neta no ens ajuda a comprendre a fons les causes d’un resultat, per això, caldrà analitzar els resultats ordenant-los d’acord amb l’estructura de nivells següent:



COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS PIMES

A) OPERACIONS CONTINUADES 1. Import net de la xifra de negocis. 2. Variació de existències de productes acabats i en curs de fabricació 3. Treballs realitzats per l'empresa per al seu actiu. 4. Aprovisionaments. 5. Altres ingressos d'explotació 6. Despeses de personal. 7. Altres despeses d'explotació 8. Amortització de l'immobilitzat 9. Imputació de subvencions de capital i altres 10. Excessos de provisions. 11. Deteriorament i alienacions de l'immobilitzat 12. Altres resultats

A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1+/-2+3-4+5-6-7-8+9+/-10+ /-11+/-12) 13. ingressos financers. 14. despeses financeres. 15. Variació de valor raonable en instruments financers. 16. Diferències de canvi. 17. Deteriorament, baixes i alienacions d'instruments financers

B) RESULTAT FINANCER (13-14+/-15+/-16+/-17) C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (+/-A+/B)

18. Impostos sobre beneficis.

D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C+/-18) Resultats de l’explotació : Són els que obté l’empresa a partir dels ingressos i despeses propis de l’activitat a que es dedica. Els Resultats de l’explotació són la diferència entre els INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ i les DESPESES D’EXPLOTACIÓ. Si els INGRESSOS són superiors (>) a les DESPESES hi ha un BENEFICI d’EXPLOTACIO. Si les DESPESES són superiors (>) als INGRESSOS i ha una PÈRDUA D’EXPLOTACIÓ. Analitzem tot seguit els elements (comptes o grups de comptes) que componen els lngressos i Despeses d’explotació:



IMPORT NET DE LA XIFRA DE NEGOCIS Bàsicament ho componen: VENDA NETA I PRESTACIONS DE SERVEIS: S’entén per Venda Neta la totalitat de la venda efectuada un cop deduïts tots els abonaments, devolucions i rappels que concedim nosaltres als nostres clients i també els Descomptes per pagament immediat (“Pronto Pago”) que ens concedeixen els nostres proveïdors sobre les compres que els hi fem. Comprèn les Vendes menys (-) Devolucions de Vendes menys (-) Rappels si Vendes (-) Descomptes sobre Vendes per pagament immediat. VARIACIÓ D’EXISTÈNCIES DE PRODUCTES ACABATS I EN CURS Serà l’ingrés o despesa corresponent a la diferència d’existències d’aquests conceptes TREBALLS REALITZATS PER L’EMPRESA PER ALS SEUS ACTIUS: Reflecteixen les quantitats satisfetes per l’empresa en la construcció d’algun element de l’ lmmobilitzat per a us propi, realitzat pel personal de la pròpia empresa i amb els mitjans propis de producció. APROVISIONAMENTS lnclouen bàsicament: COST DE LES VENDES o CONSUMS: lnclou les compres de Matèries Primeres o Mercaderies, menys (-) les DevoIucions de compres i menys (-) els Rappels i els Descomptes s/compres per pagament immediat (“pto. pgo.”) que concedim als nostres clients per les vendes que els hi fem. Per completar el concepte de COST DE LES VENDES cal sumar-hi o restar-hi la Variació d’existències de Matèries Primeres o Mercaderies:

DESPESES PERSONAL Comprèn els Sous i Salaris, la Seguretat Social a càrrec de l’empresa, Altres despeses socials ALTRES DESPESES D’EXPLOTACIÓ SERVEIS EXTERIORS En aquest apartat hi van les despeses pròpies de l’explotació però que no s’incorporen al producte sinó que són Serveis contractats a l’exterior: Lloguers, reparacions, serveis professionals (advocats, assessories...), transports, primes d’assegurances, subministraments (aigua, electricitat, gas, etc...), altres serveis.



TRIBUTS lnclou aquest apartat l’IVA, els Arbitris i taxes i en general qualsevol impost (EXCEPTE l’Impost de Societats que es determina al final) ALTRES DESPESES DE GESTIÓ I DOTACIONS A PROVISIONS Comprèn aquest grup la despesa que comporta la depreciació de les existències, o la provisió per clients fallits que ens deixen de pagar. DOTACIONS PER L’AMORTITZACIÓ lnclou les depreciacions de l’lmmobilitzat que passarem en cada període a Resultats com a despesa. DETERIORAMENT I ALIENACIO DE L’IMMOBILITZAT En aquest apartat s’hi poden incloure els beneficis per venda lmmobilitzat material, el cobrament de deutes fallits ja passats a resultats així com els beneficis corresponents a exercicis anteriors Recordem:

Si INGRESSOS EXPLOTACIÓ > DESPESES EXPLOTACIÓ = BENEFICI EXPLOTACIO Si DESPESES EXPLOTACIÓ > INGRESSOS EXPLOTACIÓ = PÈRDUA EXPLOTACIO

Resultats financers: Són els que es deriven de la gestió financera de l’empresa. A l’igual que els resultats d’explotació poden ser positius o negatius en funció de si els interessos cobrats per l’empresa procedents dels seus actius financers i altres operacions de finançament, són superiors o inferiors als pagats pels crèdits i préstecs que l’hi han concedit. INGRESSOS FINANCERS Comprèn els Dividends cobrats de d’aItres societats, els lnteressos de quantitats a termini fix, lnteressos dels Comptes Corrents o d’estalvi DESPESES FINANCERES Inclou els interessos pagats per crèdits que ens han concedit (tant a curt com a Ilarg termini), , els lnteressos per descompte efectes que ens cobren el Bancs i Altres despeses financeres,

A l’igual que el Resultats d’explotació: SI INGRESSOS FINANCERS > DESPESES FINANCERES = RESULTAT FINANCER POSITIU (GUANY FINANCER) SI DESPESES FINANCERES > INGRESSOS FINANCERS = RESULTAT FINANCER NEGATIU (PÈRDUA FINANCERA)



Resultats abans d’impostos: Són la suma dels Resultats d’explotació i dels Resultats Financers: RESULTATS EXPLOTACIÓ + RESULTATS FINANCERS -------------------------------------- = RESULTATS ABANS D’IMPOSTOS PÈRDUES I GUANYS: És el resultat final d’una empresa. En el cas més generalitzat que és el de Societats (Anònimes o Limitades) el compte de Pèrdues i Guanys correspon al líquid que resulta de deduir l’import de l’Impost de Societats (S/Benefici) de la xifra de Resultats abans d’Impostos. L’import de l’lmpost de Societats és en general del 33 % del Benefici Fiscal, al qual s’han de deduir les desgravacions corresponents (per inversió, investigacio etc.). Importància dels resultats ordinaris La diferenciació entre els diversos nivells de Resultats és de capital importància per saber-ne el seu origen i el que els ha motivat. És important que els beneficis d’un determinat període d’una empresa s’aconsegueixin en el nivell de Resultats Ordinaris (o Operacions Continuades) que són els provinents de l’activitat per a la qual fou creada, que no en altres anomenades Opereacions Interrumpudes que es defineixen com “aquelles línies de negoci o àrees geogràfiques significatives que l’empresa o bé ha alienat o bé té previst elienar dins dels dotze mesos següents. N’és un exemple l’alienació de l’immobilitzat.

Sempre serà millor el resultat d’una empresa que l’assoleix amb la seva activitat normal que si l’assoleix amb vendes d’immobilitzat (per exemple), ja que en aquest darrer cas és un fet que no es podrà repetir cada any. Els resultats ordinaris indiquen el nivell de gestió real de l’empresa.

Exemple 3. Veiem el següent quadre: EMPRESA A

========== EMPRESA B ==========

BENEFICIS ORDINARIS 200,00 =20% 900,00 =90% BENEFICIS ALIENACIÓ IMMOBILITZAT

800,00 =80% 100,00 =10%

----------------- ----------------- BENEFICIS TOTALS 1.000,00 1.000,00 Analitzant la composició dels Resultats veiem que l’empresa A, del total de guanys del període, el 80 % l’ha aconseguit mitjançant lngressos no habituals (per exemple, la plusvàlua generada per la venda d’un magatzem que no utilitzava) i de l’activitat pròpia de la venda d’automóbils sols ha obtingut 200,00 o sigui el 20 % del guany total. Mentre, l’empresa B, aconsegueix per l’activitat ordinària un 90 % dels seus guanys totals o sigui 900, i solament 100 o sigui un 10 % els obté a través dels Resultats atípics per activitats alienes a l’explotació normal.



És presumible, que de vendes de magatzems no n’ hi haurà pas cada any, i ni que així fos, ens rebaixaria l’ACTIU lmmobilitzat, necessari pel desenvolupament de les activitats ordinàries.

Per analitzar el compte de resultats treballarem amb una estructura més esquemàtica:

Vendes.

- Cost de les vendes

Marge Brut

- Costos Fixos

Marge d’Explotació

+ Ingressos financers

- Despeses financeres.

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

- Impostos sobre beneficis

BENEFICI NET En la primera fase de l’anàlisi el primer que cal fer és calcular, per a cada concepte d’ingrés o despesa, els percentatges del compte d’explotació. Agafarem com a referent l’import de vendes.

Import % Vendes. 30000 100,00 - Cost de les vendes -15000 -50,00 Marge Brut 15000 50,00 - Costos Fixos -10000 -33,33 Marge d’Explotació 5000 16,67 + Ingressos financers 35 0,12 - Despeses financeres. -1000 -3,33 RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 4035 13,45 - Impostos sobre beneficis -1200 -4,00 BENEFICI NET 2835 9,45



Veiem un exemple de l’eficàcia del mètode de càlcul de percentatges per analitzar l’evolució del compte de resultats: Tenim el compte de resultats de l’empresa la Ràpida, S.A. amb la seva evolució fins el darrer exercici (N+3). Si només tenim els valors absoluts es fa més difícil analitzar l’evolució.

En canvi, amb el sistema de percentatges, la lectura és molt més senzilla :

EVOLUCIÓ COMPTES DE RESULTATS

ANY % ANY % ANY ANYN N (N+1) (N+1) (N+2) (N+2) (N+3) (N+3)

Vendes 12.000 13.000 13.700 14.500-Cost de Vendes 9.708 10.732 11.508 12.427

Marge Brut 2.292 2.268 2.192 2.073-Despeses fixes 444 482 523 350-Amortitzacions 576 516 576 576

Beneficis abans d'impostos 1.272 1.270 1.093 1.147-Despeses financeres 72 60 72 72

B.A.I. 1.200 1.210 1.021 1.075-Impost sobre beneficis 360 363 306 323

Benefici net 840 847 715 753

LA RÀPIDA, S.A.

EVOLUCIÓ COMPTES DE RESULTATS

ANY % ANY % ANY ANYN N (N+1) (N+1) (N+2) (N+2) (N+3) (N+3)

Vendes 12.000 100,00 13.000 100,00 13.700 100,00 14.500 100-Cost de Vendes 9.708 80,90 10.732 82,55 11.508 84,00 12.427 85,70

Marge Brut 2.292 19,10 2.268 17,45 2.192 16,00 2.073 14,30-Despeses fixes 444 3,70 482 3,71 523 3,82 350 2,41-Amortitzacions 576 4,80 516 3,97 576 4,20 576 3,97

Beneficis abans d'impostos 1.272 10,60 1.270 9,77 1.093 7,98 1.147 7,91-Despeses financeres 72 0,60 60 0,46 72 0,53 72 0,50

B.A.I. 1.200 10,00 1.210 9,31 1.021 7,45 1.075 7,41-Impost sobre beneficis 360 3,00 363 2,79 306 2,24 323 2,22

Benefici net 840 7,00 847 6,52 715 5,22 753 5,19

LA RÀPIDA, S.A.



Podem veure, per exemple, que de cada 100 unitats monetàries que ha venut l’empresa, els costos de les vendes en l’exercici (N) han estat de 80,9 i en l’exercici (N+3) són 85,7 experimentant una evolució negativa. L’anàlis amb gràfiques seria el següent:

El costos en el compte d’explotació Schneider defineix el cost com “l’equivalent monetari dels béns aplicats o consumits en el procés de producció”. Efectivament, tot i que les dades de vendes i consums, per exemple, ens diuen molt de l’evolució del compte d’explotació, també és veritat que si no baixem més al detall no podrem saber les causes de les variacions d’aquest resultat. Per poder estudiar bé les causes de les variacions haurem de “baixar” a un nivell de detall molt més exhaustiu per valorar i analitzar els diferents costos.

- Materials consumits - Mà d’obra (directa i indirecta) - Comissions - Lloguers - Subministraments (llum, aigua, gas…) - Tributs - Etc.

Els costos es poden classificar en directes i indirectes. Els costos directes són aquells que afecten directament al procés de producció. A més producció més costos. També se’n diuen variables. Dins els costos directes podem trobar:

Cost de les vendes Cost de les vendes80,90 84,40%

Desp.fixes+ Amort.8,50 Desp.fixes+ Amort.

6,39

Impostos 3,00 Impostos 2,22

Ben. Net 7,00 Ben. Net 5,19

ANY (N) ANY (N+3)

LA RÀPIDA S.A.



- Materials consumits - Mà d’obra directa - Comissions - Subministraments (llum, aigua, gas…) vinculats amb la producció - Etc.

Els costos indirectes són aquells que no afecten directament al procés de producció. Per exemple, el lloguer. Amb independència de que hi hagi més op menys producció, el cost del lloguer serà el mateix. També se’n diuen fixos. Dins els costos indirectes hi trobem:

- Mà d’obra indirecta) - Lloguers - Subministraments (llum, aigua, gas…) no vinculats amb la producció - Tributs - Etc.

Atenent a la variació del nivell d’activitat es poden classificar en:

Costos fixos: No es veuen afectats pel volum d’operacions. Entre aquest costos s’hi podria incloure, per exemple, els costos d’inactivitat que són els que ha de suportar l’empresa encara que no hi hagi producción.

Costos variables: Són aquells que varien en funció del volum de producción o de venda.

El total de costos és la suma dels costos fixes més els costos variables:

El punt d’equilibri o punt mort El punt d’equilibri (o llindar de rendibilitat o punt mort) és el volum de vendes que es porta a terme i a través del qual l’empresa no obté ni beneficis ni pèrdues, és a dir, que l’’empresa arriba a aquest punt d’equilibri quan amb la seva activitat cobreix totes les despeses amb un benefici zero. Com més elevats siguin els costos fixos més volum de vendes necessitarà l’empresa per arribar al punt d’equilibri. La fórmula per calcular el punt d’equilibri s’obté a partir de la igualtat: Benefici = Ingressos totals – despeses totals Benefici = Vendes – Costos fixos – Costos variables ; B = V – CF - CVT

Costosfixos

VENDES

Costos variables

L'ESTRUCTURA DELS COSTOS



En el punt d’equilibri el beneficié és zero, per tant: B = V – CF – CVT = 0 i també V = CF + CVT Pu = El preu unitari de venda d’un producte Q = Nombre d’unitats o quantitat venuda CF = Costos fixos Cvu = Cost variable per a cada unitat de producte CVT = Costos variables totals (Cvu*Q) VE = Vendes (Pu*Q) Per calcular les unitats (Q) que es necessiten per arribar al punt mort : (Pu+Q) – CF – (Cvu*Q) = 0 i operant : Q*(Pu-CVu) – CF = 0 CF Costos fixos

Q = ------------- = ------------------- (1.1) (Pu - Cvu) Marge unitari El marge de benefici unitari (MBu) d’un producte, també anomenat ingrés marginal o marge unitari és el seu preu unitari (Pu) menys el seu cost variable unitari (Cvu), o sigui (Pu – Cvu): CF Costos fixos

MBu = -------- ------------------- (1.2) Q Unitats totals

El marge de contribució (MC) és el marge unitari expressat en tant per u o en tant per cent: Pu - Cvu

(MC) = ------------------ (1.3) Pu

Així per exemple, si el Pu = 50, el Cvu = 20 50 - 20 El marge de contribució serà: ------------- = 0,6 unitari o 60% total 50 O també, si sabem que els costos variables són el 40% de les vendes: 40 40 1 - ------ = 0,6 o 60% ; o bé, també 1 - ----- = 60% 100 100



Costos fixos CF CF Punt mort en euros =----------------------------- = -------- = ------------------- (1.4) Marge de contribució MC Cvu 1 - ------- Pu O tamvé, si en lloc de Cvu i Pu tenim els costos variables totals:

CF Punt mort en euros = ----------------- (1.5)

CVT 1 - ----------

VE

Exemple. Calcular el punt d’equilibri d’una empresa amb les següents dades: Els costos variables són 70% de les vendes. Costos fixos són de 200.000 d’euros per unes vendes de 50.000 unitats. El marge de contribució és = 100% - 70% = 30% 200.000 Punt equilibri = -------------- = 7.000.000 0,30 El Marge de Seguretat ens diu l’import de caiguda de vendes que podem tenir sense entrar en pèrdues: Marge Seguretat = Ingressos reals – Ingressos segons Punt d’equilibri L’Index d’Eficiència Comercial és igual que l’anterior però expressat en percentatge : Index Ef. Comercial = (Ingressos reals – Ingressos Punt Mort) / Ingressos reals * 100 L’Index d’Absorció de Costos fixos és el percentatge que necessitem per cobrir els costos fixos : Índex Costos Fixos = Ingressos Punt Mort / Ingressos Reals

Punt d'equilibriIngressos

Costos

PÈRDUES BENEFICIS

EL PUNT D'EQUILIBRI



Les ratios dels resultats Rotació de mercaderies Aquesta ratio és un indicador de la gestió que se’n fa de les existències.

Cost de les vendes Existències mitges

El cost de les vendes està format bàsicament pels productes consumits, la mà d’obra directa, comissions, etc. i és una dada que figurará en el compte de resultats. Les existències mitges seran l’import mig d’existències que manté l’empresa durant l’exercici. Aquesta dada es pot calcular de manera sembla a com hem vist amb el R.O.A. Recordem-ho : Es calculen obtenint la mitja aritmètica dels imports d’existències que té el balanç el dia de tancament de l’exercici anterior i els del dia de tancament de l’exercici actual. Si tenim dades més freqüents, per exemple mensuals, es calcularia la mitja sobre aquestes dades ja que el resultat seria més fidel. Com més gran sigui aquesta ratio voldrà dir que l’empresa gestiona millor les seves existències ja que tindrà menys productes en el magatzem. Imaginem una empresa que en un exercici compra per valor de 10.000 Si les existèncis mitges del magatzem són les 10.000, la ratio donarà 1 i indicarà que no ha venut res o que no li feia falta comprar. Per contra, si per exemple té unes existències mitjanes de 200, la ratio serà 50 i per tant ha tingut rotació en el magatzem. L’import òptim d’existèncis mitjanes és ‘0’ i vol dir que es necessita menys cost de finançament de les existències (quasi zero) i que el magatzem es gestiona amb l’anomenat Just in Time. En qualsevol cas és important que aquest factor no perjudiqui la gestió de l’empresa en donar servei al client. Termini de cobrament Aquesta ratio indica el temps mig que tarda l’empresa en cobrar dels seus clients.

Saldo mig de clients * 365 Import de les Vendes

El saldo medio de clients es calcula amb el mateix criteri que les existències mitges i ens diu quins són els imports mitjos que té l’empresa pendents de cobrament. Com més alt és el valor de la ratio més cost hi ha de finançament i per tant, més perjudica la rendibilitat. Caldrà doncs que la tendència sigui a disminuir. Es important fer comparatius amb la resta d’empreses del territori o del sector.



Termini de pagament Aquesta ratio indica el temps mig que tarda l’empresa en pagar als seus proveïdors.

Saldo mig de proveïdors * 365 Import de les Compres

A l’inrevès que la ratio anterior com més alt sigui el valor de la ratio de menys finançament gaudeix l’empresa dels seus proveïdors. Caldrà doncs que la tendència sigui a augmentar sempre que no perjudiqui la relació de l’empresa amb els proveïdors o que els dies de retard sigui per problemes de tresoreria i no per condicions pactades. Creixement de les vendes Es un indicador de la quota de mercat que té l’empresa.

Vendes Vendes del sector

Es imprescindible saber les dades del sector per poder compararles amb les de l’empresa i comparar l’evolució de la quota. Composició de les vendes per productes A més de saber com evolucionen les vendes també cal analitzar quina importància té cada producte dins la dada total. Es important, en la mesura del possible, poder diversificar l’oferta per no dependre de un o pocs productes concrets. El càlcul es farà amb el mètode de percentatge de cada producte sobre el total. El marge brut sobre les vendes Es la diferència entre els ingressos i el cost de les vendes. Com més gran sigui aquesta dada més bó serà per l’empresa. Ratio d’eficiència Relaciona les despeses d’explotació (indirectes o fixes) amb el marge brut.

Despeses d’explotació Marge brut

Són despeses d’explotació, per exemple, els lloguers, o la llum, aigua, etc. La gestió d’aquesta despesa és molt important ja que hi és sense tenir massa en compte el volum de producció, per tant, com més baixa sigui aquesta ratio millor ja que implicarà menys despesa sobre el marge. Es comparan com sempre amb els altres exercicis o, si es pot, amb dades del sector.



Marge sobre vendes Si amb la ratio del ROA multipliquem el numerador i el denominador per les vendes obtenim:

Rendiment =

Beneficis abans Impostos * Vendes

Actius mitjos * Vendes

Es pot descomposar en dues ratios:

Marge =

Beneficis abans Impostos

Rotació =

Vendes

Vendes

Actius Mitjos

La ratio del marge sobre vendes ens indica el benefici que obté l’empresa sobre cada unitat monetària de venda. Com més alta sigui aquesta rario voldrà dir que l’empresa obté més rendibilitat. Rotació de vendes La ratio que surt és la de rotació, que indica el nombre de vendes sobre els actius mitjos de l’empresa. D’aquests dues ratios podem treure’n encara una segona anàlisi: Rendiment = Rotació de vendes * Marge Que ens ajuda a establir estratègis de rendibilitat, ja que sabem que incrementant la rotació i el marge s’ingrementa la rendibilitat. El cicle d’explotació Es el temps que passa desde que l’empresa compra les matèries primeres fins que efectúa la venda i la cobra.

Compra de primeres matèries

Inici de la fabricació

Finalització de la

fabricacióMaterialització

de la vendaCobrament de la venda

Cicle d'explotació



Fins el moment de cobra l’empresa només té que despeses ja que ha de pagar, per exemple: les matèries primeres o productes semielaborats, la mà d’obra, les despeses de llum, aigua, gas, telèfon, publicitat, etc. Tot plegat vol dir que l’empresa, mentrestant, ha de disposar de prou liquidesa (un bon fons de maniobra). La durada d’aquest cicle d’explotació dependrà també i molt del tipus d’empresa. El cicle d’explotació també es pot analitzar utilitzant ratios. Les més habituals són: Termini mig de magatzem (TM) Ens diu el nombre de dies que la matèria primera és al magatzem, pendent de començar la fabricació.

Saldo mig de primeres matèries al magatzem * 365

Consum anual de primeres matèries Termini mig de fabricació (TF) Ens diu el nombre de dies que dura el procés de fabricació.

Saldo mig de productes en curs * 365

Cost de la producció anual El cost de producció es calcula sumant al preu d’adquisició de les matèries primeres i altres matèries consumibles tots aquells costos directes i també la part dels indirectes que corresponguin al període de fabricació. Termini mig de productes acabats en el magatzem o mig de venda (TV) Ens diu el nombre de dies que tarda la venda del producte acabat

Saldo mig de productes acabats * 365

Cost de les vendes Termini mig de cobrament (TC) Es el nombre de dies que es tarda em cobrat el producte des de la seva venda.

Saldo mig de clients * 365

Vendes Termini mig de pagament als proveïdors (TP):

Saldo mig de proveïdors * 365

Compres



El Termini mig de maduració (TMM) és la durada de tot el cicle d’explotació que es calcularà sumant les quatre dades anteriors i restant-li els terminis de pagament que ens concedeixen els proveïdors. TMM= TM + TF + TV + TC - TP

Documents

Anàlisi de balanços