CAS PRÀCTICAnna Figueras

2n LOMEEPràctiques2009/2010

Nen de 7 anys

Síndrome de Smith Magenis

Detectat al néixer com a síndrome de down,

als 3 anys se’l diagnostica com a Síndrome

Smith Magenis

Etiologia desconeguda

Dades personals

És el primer curs que cursa a ASPASIM.

Actitud col·laborativa dels pares amb els diferents

professionals del centre i amb el nen.

Té una germana més petita

Llenguatge no verbal

Dades personals

El Síndrome de Smith Magenis és un desordre genètic diferent i clínic

reconegut, caracteritzat per un patró específic de característiques

físiques, del comportament i del desenvolupament.

El Sindrome de Smith Magenis és el resultat de la cancel·lació del

cromosoma 17. Aquesta cancel·lació passa espontàniament per

causes desconegudes, per tant, no és un desordre familiar, un únic

membre de la família pot veure’s afectat, sense distinció de sexe.

S’estima que un de cada 25.000 naixements tinguin aquest desordre.

A Espanya actualment se’n coneixen tan sols 6 casos. Però podrien

haver-ne més sense identificar.

Síndrome de Smith Magenis

Boca oberta

Barbeta pronunciada

Llavi superior revertit

Anomalies dentals, mala deglució.

Anomalies de la laringe i orella mitja (Otitis mitja aguda tres o

més vegades/any)

Veu ronca i profunda

Trastorns de la son.

Estereotípies: moviments mà-boca, auto abraçada.

Comportament auto agressiu, impulsivitat.

Retard del llenguatge, retard del desenvolupament cognitiu,

dèficit d’atenció.

Característiques

VERBAL/VOCAL◦ EXPRESSIÓ:

reclama a l’adult a partir de diferents sons, gestos o conductes, el té present i el busca quan el necessita.

La seva comunicació és no verbal Cada vegada mostra més interès i és més receptiu a tot

allò que passa al seu voltant Fa joc vocàlic quan està content /tititit/, amb clara

intenció comunicativa Plora, crida i s’autoagradeix davant de situacions de

disconformitat, frustració o demanda. Xiula quan està relaxat o en estat de plaer i joc

Suports a la comunicació

VERBAL/VOCAL

◦ COMPRENSIÓ:

Coneix aquells referents més representatius de l’entorn i es

mostra tranquil davant d’aquelles situacions conegudes

Respon al seu nom. Coneix aquelles persones més properes a ell

Tot i que té un nivell de comprensió verbal baix, comença a

contemplar l’adult quan es dirigeix a ell

Respon cada cop més a consignes quotidianes, sovint reforçades

pel context, objectes referents i to de veu: vine, prou, etc.

Entén el no verbal pel to de veu, el context i l’expressió facial del

seu interlocutor.

Suports a la comunicació

SUPORTS SENSE AJUT◦ EXPRESSIÓ. Suports i recursos comunicatius

S’autoabasteix La mirada: pot mirar allò que vol i anticipar-ho. Si l’hi

interessa molt és capaç d’autoabastir-se, o agafar-te la mà per acompanyar-te a l’objecte.

Signar sempre aquelles situacions més quotidianes. (bon dia)

Suports a la comunicació

SUPORTS SENSE AJUT◦ COMPRENSIÓ:

Sempre se l’hi ofereix el llenguatge gestual abans d’iniciar un desplaçament o canvi de situació o activitat. Mai se’l portarà d’un lloc a l’altre sense oferir-li un recurs que garanteixi la comprensió d’allò que passarà.

Cal ser grans observadors de l’entorn proper a l’Èric ja que no tolera massa bé els canvis de situació ni activitats, podent-se autoagredir, cridar, tirar-se al terra...

Cal oferir-li sempre consignes amb suport gestual, sobretot en aquell vocabulari que impliqui ordres simples i d’ús molt quotidià: vine, seu, prou, hem acabat, etcètera.

Suports a la comunicació

SUPORTS AMB AJUT

◦ EXPRESSIÓ

Disposa de diferents recursos comunicatius com a suport.

Disposa d’un plafó SPC a la taula de l’aula per poder anticipar

la demanda d’objectes, estat d’ànim o activitats escolars.

També el té a casa.

Disposa d’un comunicador a l’aula per si necessita ajuda.

Suports a la comunicació

SUPORTS AMB AJUT

◦ COMPRENSIÓ

S’utilitza un plafó pictogràfic com a via de comunicació en els

diferents canvis de situació

És important considerar qualsevol recurs del nostre abast com

a via d’informació que pot afavorir la comprensió de l’Èric

(objectes quotidians, fotografies, etc.)

Suports a la comunicació

Suports a la comunicació

PLAFONS DE L’AULA

Suports a la comunicació

PLAFONS A LA TAULA

2 sessions de treball setmanals, durada

d’una hora.

Dins l’aula d’Educació Especial és comunica

per SPC (sistema pictogràfic) amb l’ajuda

dels professionals de l’aula.

També té un comunicador dins l’aula

Intervenció logopèdica

Objectius:

◦ Aconseguir una via de comunicació alternativa

◦ Oferir recursos alternatius per afavorir sempre la

comprensió d’allò que se l’hi proposa

◦ Familiaritzar-se amb un sistema alternatiu de

comunicació (entendre, reconèixer i utilitzar)

◦ Millorar atenció, temps de treball, relació amb els

altres, millorar canvis d’espai

Intervenció logopèdica

Adaptació del conte La Caputxeta vermella.

L’objectiu principal de l’activitat és que l’Èric treballi el

concepte dels pictogrames i l’utilitzi, en un futur, com a

sistema alternatiu de comunicació.

El què interessa és que el nen tingui l’hàbit de treball i

millori l’atenció, i volem fer-ho mitjançant l’adaptació

del conte.

Activitat

Mitjançant el programa informàtic Broadmaker vaig elaborar

la seqüència de pictogrames formant oracions simples

relacionades amb cadauna de les escenes del conte.

L’objectiu de l’activitat és millorar la comprensió de l’Èric a

partir del sistema pictogràfic i amb l'al·licient de ser un

conte que el pot atraure més .

també per a poder treballar, en un futur, l’estructuració

d’oracions ( nom + verb + complement ).

Activitat

LA CAPUTXETA VERMELLA

LA CAPUTXETA VERMELLA