ANNEX NÚM. 21: INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES ......Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet

Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.

Clau: DB-02125.2

ANNEX NÚM. 21: INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores i

ANNEX D’INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES CORRECTORES

ÍNDEX

1 OBJECTE DE L’ANNEX ........................................................................................... 12 PRESCRIPCIONS I CONDICIONANTS DELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS . 1

2.1 Antecedents administratius ............................................................................... 12.2 Prescripcions de la Declaració d’Impacte Ambiental ........................................ 22.3 Prescripcions de l’Ordre d’Estudi ...................................................................... 4

3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................ 53.1 Anàlisi de la situació actual ............................................................................... 53.2 Descripció de l’actuació .................................................................................... 53.3 Característiques tècniques ............................................................................... 6

4 DESCRIPCIÓ DEL MEDI. CONDICIONANTS AMBIENTALS ................................. 64.1 Localització geogràfica i característiques generals de l’entorn ......................... 6

4.1.1 Entorn general de la zona de projecte ...................................................... 64.1.2 Condicionants generals ............................................................................ 6

4.2 Condicionants físics. Clima i atmosfera ............................................................ 74.2.1 Climatologia .............................................................................................. 74.2.1.1 Dades climàtiques .............................................................................................. 74.2.1.2 Condicionants climàtics ..................................................................................... 12

4.2.2 Qualitat atmosfèrica .................................................................................. 124.2.2.1 Dades atmosfèriques ......................................................................................... 124.2.2.2 Condicionants atmosfèrics ................................................................................. 13

4.3 Condicionants físics. Medi terrestre .................................................................. 134.3.1 Geologia i geomorfologia .......................................................................... 134.3.1.1 Formacions geològiques .................................................................................... 134.3.1.2 Característiques geomorfològiques ................................................................... 144.3.1.3 Espais d’Interès Geològic .................................................................................. 144.3.1.4 Condicionants geològics i geomorfològics ........................................................ 14

4.3.2 Edafologia ................................................................................................. 154.3.2.1 Classificació de sòls ........................................................................................... 154.3.2.2 Unitats edàfiques en la zona d’estudi ................................................................ 164.3.2.3 Condicionants edàfics ........................................................................................ 18

4.4 Condicionants físics. Medi hídric ...................................................................... 184.4.1 Hidrologia superficial ................................................................................. 184.4.2 Hidrologeologia ......................................................................................... 184.4.3 Condicionants del medi hídric ................................................................... 19

4.5 Condicionants ambientals. Medi biòtic .............................................................. 194.5.1 Cobertes del sòl: vegetació ....................................................................... 194.5.1.1 Formacions vegetals .......................................................................................... 194.5.1.2 Hàbitats d’Interès Comunitari ............................................................................ 214.5.1.3 Condicionants derivats de les cobertes vegetals .............................................. 22

4.5.2 Espècies i hàbitats faunístics .................................................................... 224.5.2.1 Identificació dels hàbitats faunístics .................................................................. 224.5.2.2 Inventari faunístic ............................................................................................... 234.5.2.3 Observacions de camp ...................................................................................... 324.5.2.4 Condicionants faunístics .................................................................................... 33

4.5.3 Espais naturals de protecció i figures d’interès ......................................... 33

4.5.3.1 Identificació d’espais ......................................................................................... 334.5.3.2 Condicionants degut a la presència d’espais naturals i figures d’interès ......... 34

4.6 Condicionants ambientals. Medi perceptual, socioeconòmic i cultural ............. 344.6.1 Paisatge .................................................................................................... 344.6.1.1 Elements del paisatge ....................................................................................... 344.6.1.2 Unitats del paisatge .......................................................................................... 354.6.1.3 Nivells de protecció del paisatge ...................................................................... 374.6.1.4 Condicionants paisatgístics .............................................................................. 37

4.6.2 Planejament urbanístic .............................................................................. 384.6.2.1 Classificació del sòl afectat ............................................................................... 384.6.2.2 Condicionants urbanístics ................................................................................. 39

4.6.3 Qualitat acústica ........................................................................................ 394.6.3.1 Introducció ......................................................................................................... 394.6.3.2 Legislació aplicable ........................................................................................... 394.6.3.3 Valors límit d’immissió ...................................................................................... 394.6.3.4 Receptors acústics ............................................................................................ 404.6.3.5 Nivells en estat inicial ........................................................................................ 444.6.3.6 Condicionants acústics ..................................................................................... 44

4.6.4 Aspectes socioeconòmics i territorials ...................................................... 454.6.4.1 Introducció ......................................................................................................... 454.6.4.2 Evolució de la població ..................................................................................... 454.6.4.3 Activitat econòmica ........................................................................................... 464.6.4.4 Camins existents ............................................................................................... 464.6.4.5 Condicionants socioeconòmics i territorials ...................................................... 46

4.6.5 Patrimoni cultural ....................................................................................... 464.6.5.1 Elements arqueològics ...................................................................................... 464.6.5.2 Elements arquitectònics .................................................................................... 474.6.5.3 Elements del patrimoni tradicional .................................................................... 484.6.5.4 Condicionants patrimonials ............................................................................... 49

4.7 Resum de condicionants ambientals ................................................................ 505 CLASSIFICACIÓ DEL TERRITORI SEGONS LA SEVA SENSIBILITAT

AMBIENTAL .............................................................................................................. 515.1 Classificació general del territori ....................................................................... 515.2 Classificació del territori en estudi ..................................................................... 51

6 IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES ................................................................................. 526.1 Accions impactants ........................................................................................... 526.2 Identificació dels factors ambientals susceptibles de rebre impacte ................. 526.3 Metodologia de caracterització i avaluació ....................................................... 536.4 Resum d’impactes ............................................................................................. 54

7 MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I PLA DE RECUPERACIÓ AMBIENTAL .............................................................................................................. 58

7.1 Introducció ......................................................................................................... 587.2 Mesures de l’Estudi d’Impacte Ambiental ......................................................... 587.3 Mesures preventives i correctores de caràcter general .................................... 64

7.3.1 Mesures per a la protecció de la geologia i la geomorfologia ................... 647.3.1.1 Mesures aplicades sobre els espais de préstec ............................................... 647.3.1.2 Mesures aplicades sobre els espais d’abocador i la gestió de materials

sobrants ............................................................................................................ 657.3.1.3 Mesures relacionades amb els riscos d’erosió i la inestabilitat dels talussos i

les noves superfícies ........................................................................................ 667.3.1.4 Mesures per evitar l’erosió ................................................................................ 67

7.3.2 Mesures per a la protecció dels sòls ......................................................... 677.3.2.1 Mesures relatives a les ocupacions de sòls ..................................................... 677.3.2.2 Mesures de recuperació de la capa de terra vegetal ....................................... 687.3.2.3 Mesures sobre el risc de contaminació de sòls ................................................ 697.3.2.4 Mesures específiques per a possibles sòls contaminats .................................. 69

7.3.3 Mesures per a la protecció de l’atmosfera ................................................ 697.3.3.1 Mesures per evitar l’aixecament de núvols de pols .......................................... 69


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores ii

7.3.3.2 Mesures per a la prevenció de les emissions procedents de motors de combustió .......................................................................................................... 70

7.3.4 Mesures per a la protecció de la hidrologia .............................................. 707.3.4.1 Mesures per a la protecció de la qualitat de les aigües ..................................... 707.3.4.2 Mesures sobre la continuïtat dels cursos d’aigua interceptats .......................... 72

7.3.5 Mesures de protecció de les cobertes vegetals ........................................ 727.3.5.1 Mesures referents a l’eliminació de la coberta vegetal ...................................... 72

7.3.6 Mesures de protecció de la fauna ............................................................. 747.3.6.1 Consideracions prèvies ..................................................................................... 747.3.6.2 Mesures generals aplicades per a la protecció de la fauna .............................. 747.3.6.3 Mesures per afavorir la permeabilitat per a la fauna terrestre ........................... 747.3.6.4 Mesures per a la protecció de la llúdriga ........................................................... 75

7.3.7 Mesures de protecció del paisatge ........................................................... 767.3.7.1 Mesures per a minimitzar les alteracions del paisatge durant la fase d’obres .. 767.3.7.2 Mesures d’integració paisatgística ..................................................................... 76

7.3.8 Mesures de protecció de la qualitat acústica ............................................ 777.3.8.1 Mesures per a disminuir els efectes acústics en fase de construcció sobre

les vivendes properes........................................................................................ 777.3.8.2 Mesures per a disminuir els efectes acústics en fase de funcionament sobre

les vivendes properes........................................................................................ 777.3.9 Mesures per a la protecció dels elements del territori ............................... 787.3.9.1 Reposició de camins i vies de servei ................................................................. 787.3.9.2 Mesures aplicades sobre el risc d’afecció dels serveis en alta ......................... 78

7.3.10 Mesures aplicades als impactes sobre els factors socioeconòmics ......... 787.3.10.1 Mesures a aplicar sobre la necessitat d’expropiar terrenys .............................. 787.3.10.2 Augment de la contractació durant les obres .................................................... 797.3.10.3 Millora de les comunicacions i en la seguretat de la conducció ........................ 79

7.3.11 Mesures per a la protecció del patrimoni cultural...................................... 797.3.12 Mesures aplicables sobre la producció de residus ................................... 797.3.13 Mesures aplicables sobre la prevenció d’incendis forestals ..................... 807.3.13.1 Mesures preventives en fase d’obra .................................................................. 807.3.13.2 Mesures de prevenció en fase d’explotació ...................................................... 82

7.4 Mesures preventives i correctores de caràcter específic .................................. 827.4.1 Tractaments de recuperació i protecció ambiental ................................... 827.4.2 Tractament T.1. Senyalització de les obres .............................................. 847.4.2.1 Delimitació del perímetre d’obra (T1.1) ............................................................. 847.4.2.2 Balisament d’elements d’interès (vegetació o elements d’interès cultural)

(T1.2) ................................................................................................................. 847.4.3 Tractament T.2. Recuperació de sòls ....................................................... 847.4.3.1 Millora de la terra vegetal (T2.1) ........................................................................ 847.4.3.2 Estesa de terra vegetal procedent de l’obra (T2.2) ........................................... 857.4.3.3 Descompactació i preparació del terreny (T2.3) ................................................ 857.4.3.4 Escarificat del ferm existent i eliminació del paviment bituminós (T2.4) ........... 85

7.4.4 Tractament T.3. Hidrosembres ................................................................. 857.4.5 Tractament T.4. Plantacions ..................................................................... 867.4.5.1 Espècies vegetals .............................................................................................. 867.4.5.2 Tractaments vegetals......................................................................................... 887.4.5.3 Programa de plantació ....................................................................................... 967.4.5.4 Operacions de manteniment de la vegetació .................................................... 97

7.4.6 Tractament T5. Protecció de la fauna ....................................................... 987.4.6.1 Plantacions de conducció (T5.1) ....................................................................... 987.4.6.2 Tanca cinegètica (T5.2) ..................................................................................... 99

7.4.7 Tractament T6. Protecció de la qualitat de les aigües .............................. 997.4.8 Tractament T7. Protecció de la qualitat acústica ...................................... 1007.4.9 Tractament T8. Protecció del Patrimoni Cultural ...................................... 1007.4.10 Gestió de residus ...................................................................................... 1017.4.11 Seguiment ambiental: Aplicació del Programa de Vigilància Ambiental ... 101

7.5 Valoració econòmica de les Mesures Correctores ........................................... 1018 PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ........................................................... 102

8.1 Introducció i objectius ........................................................................................ 1028.2 Controls i seguiments en fase inicial ................................................................. 1028.3 Controls i seguiments ambientals en fase d’obres ............................................ 103

8.3.1 Sòls, geologia i geomorfologia .................................................................. 1048.3.2 Qualitat de l’aire ........................................................................................ 1048.3.3 Hidrologia .................................................................................................. 1058.3.4 Vegetació .................................................................................................. 1058.3.5 Fauna ........................................................................................................ 1068.3.6 Paisatge .................................................................................................... 1068.3.7 Qualitat acústica ........................................................................................ 1068.3.8 Territori i aspectes socials ......................................................................... 1068.3.9 Patrimoni cultural ....................................................................................... 1068.3.10 Generals .................................................................................................... 107

8.4 Controls i seguiments ambientals en fase d’explotació .................................... 1088.4.1 Protecció del medi físic: Sòls .................................................................... 1088.4.2 Protecció del medi natural: vegetació i fauna ............................................ 1088.4.2.1 Vegetació .......................................................................................................... 1088.4.2.2 Fauna ................................................................................................................ 108

8.4.3 Medi humà: Soroll ..................................................................................... 1099 COMPLIMENT DE LES PRESCRIPCIONS DELS CONDICIONANTS

ADMINISTRATIUS .................................................................................................... 1099.1 Introducció ......................................................................................................... 1099.2 Prescripcions i condicionants de la Declaració d’Impacte Ambiental ............... 1099.3 Prescripcions i condicionants de l’Ordre d’Estudi ............................................. 116

APÈNDIX:

APÈNDIX 1: DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

APÈNDIX 2: ESTUDI DE FAUNA

APÈNDIX 3: ESTUDI ACÚSTIC

APÈNDIX 4: PLA D’INCENDIS

APÈNDIX 5: PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

APENDIX 6: AMIDAMENTS AUXILIARS

APENDIX 7: CÀLCULS ESTRUCTURALS


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores iii

CARTOGRAFIA AMBIENTAL:

1. PLÀNOL ÍNDEX I DE SITUACIÓ

2. ORTOFOTOMAPES

3. XARXA DE DRENATGE

4. COBERTES DEL SÒL

5. HÀBITATS D’INTERÉS COMUNITARI

6. PATRIMONI CULTURAL

7. CLASSIFICACIÓ DEL TERRITORI

8. MESURES CORRECTORES


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores 1

ANNEX D’INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES CORRECTORES

1 OBJECTE DE L’ANNEX

El present Annex té com a objectiu la definició i valoració de la incorporació de les mesures ambientals de protecció, minimització, recuperació i correcció dels impactes que sobre el medi es preveu provoqui l’execució del Projecte Constructiu “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet – Manresa”. Clau: DB-02125.2.

Alhora també té com a finalitat definir i desenvolupar les actuacions i mesures d’integració ambiental que s’adopten en el Projecte per tal de donar compliment als condicionants i prescripcions establertes en la “Declaració d’Impacte Ambiental, de 4 de maig, de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte desdoblament de la C-55, PK 15+700 al 30+800 i nou vial de connexió amb la C-25. Tram: Castellbell i el Vilar – Sant Fruitós de Bages”, aprovada per la Ponència Ambiental en la sessió realitzada el 4 de maig de 2010, l’abast de la qual inclou l’actuació objecte del present Annex i el que estableix en temes ambientals l’Odre d’Estudi del Projecte Constructiu Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet – Manresa.

El nou tram projectat afecta a la carretera C-55 que uneix els municipis d’Abrera i Solsona, proposant-se el desdoblament d’un tram de 3,2 km, que afecta bàsicament al terme municipal Castellgalí i dos petits sectors molt propers a la seva frontera pertanyents a Sant Vicenç de Castellet i Manresa (tots de la comarca del Bages). En aquest tram el desdoblament es proposa com un nou traçat a l’est de la carretera actual atenent a que en la actualitat la carretera travessa pel mig d’un barri de Castellgalí que fa inviable la duplicació de via sobre el mateix eix.

2 PRESCRIPCIONS I CONDICIONANTS DELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS

2.1 Antecedents administratius

L’elaboració del Projecte Constructiu on es desenvolupa el present Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores forma part d’un procés de tramitació que ha estat acompanyat d’una sèrie d’estudis i documents que constitueixen els antecedents administratius del present document. Aquests han estat els següents:

Estudi Informatiu “Nou Accés a Sant Vicenç de Castellet des de la C-55” amb clau EI-MB-99095.

Projecte Constructiu “Nou Accés a Sant Vicenç de Castellet des de la C-55” amb clau MB-99095.

Estudi Informatiu “Millora general. Desdoblament de l’Eix Transversal, carretera C-25, PK 135+70 al PK 145+23. Tram: Manresa - Artés” amb clau EI-DB-02059.

El 7 de Novembre de 2002 s’elabora l’Ordre d’Estudi núm. 021011 amb l’objecte de redactar l’Estudi Informatiu: “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55. Tram: Castellbell i el Vilar-Manresa” amb clau EI-DB-02125, que s’adjudica a GEOPLANK i el seu corresponent Estudi d’Impacte Ambiental amb clau IA-DB-02125, que s’adjudica a AUDING.

El 22 de març de 2007 s’elabora la modificació núm. 1 de l’Ordre d’Estudi núm. 021011, on s’especifiquen les noves característiques de l’Estudi Informatiu i el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental amb el nou títol de “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 15+700 al PK 30+800 i nou vial de connexió a la carretera C-25 (Eix Transversal). Tram: Castellbell i el Vilar – Sant Fruitós de Bages”. Aquesta modificació està motivada per l’ampliació de l’àmbit d’estudi, la reordenació integral dels enllaços previstos i per l’augment del pressupost estimat de les obres. Ambdós estudis es presenten en data octubre de 2007.

L’Estudi Informatiu i Estudi d’Impacte Ambiental són sotmesos a informació pública per part de la Direcció General de Carreteres, i en aquest període es presenten informes i al·legacions per part dels diferents organismes i particulars. En data 30 de març de 2009 la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licita documentació addicional que té entrada el 17 de març de 2010.

En data 4 de maig de 2010 la Ponència Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat formula la Declaració d’Impacte Ambiental amb caràcter favorable per a l’alternativa 1 de l’Estudi Informatiu.

En data 24 de maig de 2011 s’elabora l’Ordre d’Estudi núm. 110509 on s’especifiquen les característiques del Projecte Constructiu de títol “Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet – Manresa”, que correspon a un tram de 3,2 km de l’Estudi Informatiu que afecta als termes de Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa.


Clau: DB-02125.2


Finalment en data 12 de setembre de 2011 s’adjudica la redacció del Projecte Constructiu del tram esmentat a la UTE formada per les empreses AUDING y TEC 4.

A continuació, s’identifiquen les prescripcions ambientals que condicionen el traçat del desdoblament de la C-55 del tram comprés entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa o que suposen el desenvolupament de mesures específiques sobre els vectors ambientals afectats pel projecte, segons estableixen els documents amb requeriments sobre aspectes ambientals. Aquests són (endreçats per la seva data d’emissió):

Declaració d’Impacte Ambiental, de 4 de maig de 2010, de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte Desdoblament de la C-55, PK 15+700 al 30+800, i nou vial de connexió amb la C-25. Tram: Castellbell i el Vilar – Sant Fruitós de Bages.

Ordre d’Estudi núm. 110509, de 24 de maig de 2011 del Projecte Constructiu Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet – Manresa.

Aquests documents s’incorporen a l’Apèndix núm. 1, Documentació administrativa, del present Annex.

2.2 Prescripcions de la Declaració d’Impacte Ambiental

La Resolució de 4 de maig de 2010, de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (actual Departament de Territori i Sostenibilitat), va formular Declaració d’Impacte Ambiental sobre l’avaluació de l’EI. En aquesta, després d’analitzar l’EIA, les al·legacions realitzades durant la informació pública, i els diversos informes rebuts, es conclou que l’alternativa 1 genera menys afecció des del punt de vista ambiental que la Alternativa 2, sempre i quan es realitzin una sèrie de controls i mesures correctores, que es compleixin les condicions generals i especifiques establertes en la declaració i que s’adopti un pla de vigilància ambiental.

El conjunt de condicionants i mesures correctores prescrites en la DIA pel que fa a l’alternativa seleccionada són els que es detallen tot seguit:

Condicions addicionals

a) Sobre la definició del projecte i la restauració:

Integrar en l’entorn els talussos de desmunt de la carretera de pendent superior a 3H:2V, ja sigui redefinint el seu pendent i revegetant-los o aplicant tècniques específiques per a la restauració d’aquests, sempre que la litologia ho permeti. Cas de desmunts de roca o de desmunts no revegetables, estudiar la implantació de tècniques específiques d’estabilització i integració en el paisatge.

Pel que fa al tram comprés entre el PK 0+000 i 0+600 del Tram 2 on l’Estudi Informatiu preveu la construcció de 560 m de mur de formigó per a minimitzar l’afectació de la llera del riu Llobregat amb presència d’hàbitat d’interès comunitari: Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera codi 9340, aplicar tècniques d’enginyeria tipus mur verd, o similar, que minimitzin l’ocupació i alhora permetin la integració i revegetació. Un cop executada l’obra caldrà procedir a restaurar la franja de vegetació de ribera que limiti amb el mur i que hagi pogut resultar afectada pels treballs.

Dissenyar i condicionar com a passos de fauna les obres de drenatge a construir per tal de garantir la permeabilitat transversal de la carretera a la fauna més característica de la zona, seguint les recomanacions del document “Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales” (2006), del Ministerio de Medio Ambiente.

Eliminació i restauració dels trams de la carretera que quedin fora d’ús. Aquesta restauració haurà de contemplar la retirada de la senyalització i tanques, repicat del paviment, aixecament del ferm i de la subbase, l’escarificat del terreny compactat, i la restauració amb l’estesa de terra vegetal i revegetació d’acord amb la vegetació pròpia de la zona.

Construir les infraestructures necessàries per a canalitzar les aigües de les zones de drenatge i de les cunetes de la nova carretera fins els desguassos naturals de la zona.

b) Viaductes:

En l’encreuament de cursos fluvials, evitar la col·locació de piles, plataformes i camins d’accés dins la llera i en la franja de vegetació de ribera, per evitar-ne la seva afectació, i garantir en tot moment la continuïtat de la làmina d’aigua. Un cop executada l’obra, restituir immediatament la llera i la vegetació de ribera a la seva situació inicial amb espècies pròpies de les comunitats vegetals afectades. En cas de l’aiguabarreig Cardener – Llobregat, zona d’especial interès natural, objecte del Projecte Riu Verd II per a la recuperació del bosc de ribera, la restauració haurà de seguir els criteris i prescripcions establertes en el mencionat Projecte.

Previ a l’inici de les obres, efectuar una inspecció visual per a verificar la no presència de llúdriga en l’àmbit dels rius d eles conques del Llobregat – Cardener afectada per les obres en el moment de la realització d’aquestes.

c) Túnels:

No apliquen les prescripcions de la DIA referents a l’execució dels túnels atenent a que el tram de projecte no contempla cap estructura d’aquestes característiques.

d) Aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua, en informe de 26 de març de 2009, informa favorablement l’Estudi Informatiu presentat condicionat a la incorporació en el Projecte Constructiu de la documentació següent:

Avaluar les afectacions als al·luvials de la depressió central i als aqüífers locals aportant:

o Incorporar els perfils litològics on se situï la infraestructura projectada i s’indiqui el nivell freàtic.

o Analítiques que continguin, al menys, els elements majoritaris de l’aigua.

o Mètode constructiu a emprar. Convé destacar que durant l’execució de les fonamentacions s’adoptarà la senyalització adequada a efectes d’advertir sobre la possibilitat de riuades.

o Estudi de la conveniència de construir bases de decantació-filtració dels sediments procedents de l’excavació de les fonamentacions. En cas necessari, descripció del sistema proposat i referència a la destinació de l’aigua estreta i de la seva qualitat.

o Descripció de les mesures necessàries per restaurar l’espai afectat per l’obra mitjançant la integració de l’àrea recuperada a l’entorn.


Clau: DB-02125.2


Identificar les cotes de fonamentació dels pilars i estreps dels viaductes projectats, que hauran d’estar justificades d’acord amb la geotècnia i els càlculs d’erosió transitòria, a llarg termini, local i per contractació, en la llera.

Contrastar les precipitacions obtingudes en aquest Estudi Informatiu amb les que s’obtindrien fent servir la metodologia que s’exposa en el document “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Ajustar els grups de sòl de les conques a la realitat del terreny. Per al càlcul del llindar d’escorrentiu aquesta Agència posa en disposició de la Direcció General de Carreteres un ràster de llindars d’escorrentiu.

Delimitació correcta de la conca de la riera de Marganell. En aquest cas no aplica la prescripció perquè el tram de projecte no afecta aquest curs d’aigua.

Considerar per a la riera de Rajadell, el model hidràulic i el cabal de la PEF, que és de 1044 m3/s. En aquest cas no aplica la prescripció perquè el tram de projecte no afecta aquest curs d’aigua.

Pel riu Llobregat i Cardener utilitzar els cabals i model hidràulic que resulti de l’estudi hidràulic del Llobregat Alt.

Utilitzar el coeficient de rugositat de Manning de 0,02 per a les obres de drenatge menors.

Calcular les sobreelevacions provocades per la implantació de les obres de drenatge menors.

Presentar una modelització en règim gradualment variat de la riera de Castellet. En aquest cas no aplica la prescripció perquè el tram de projecte no afecta aquest curs d’aigua.

Recalcular la capacitat dels viaductes projectats amb els nous cabals. Els viaductes hauran de complir amb les recomanacions d’aquesta Agència.

Superposar la traça de la carretera conjuntament amb les cobertures de 10, 100 i 500 anys de període de retorn dels rius Llobregat i Cardener. Com en aquest àmbit no està delimitat el Sistema hídric s’assimila com a tal el Q100 el qual, com a norma general, no es podrà ocupar, a no ser que es justifiqui que no s’altera el règim de corrents. En cas de que la traça interfereixi amb el Q500 caldrà comprovar que no es produeixen sobreelevacions superiors a 0,30 m.

Mesures preventives i de control addicional

a) Prevenció d’incendis forestals:

Donar compliment a les mesures de prevenció d’incendis establertes al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i al Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

Definir un Pla de prevenció d’incendis que avaluï i fixi les mesures de prevenció necessàries per a minimitzar-lo (punts d’aigua, accés dels bombers a les pistes forestals, establiment de franges de protecció a banda i banda de la carretera ....).

b) Altres:

Gestionar els residus generats a l’obra (terres, olis, formigons, restes de ferm, bidons, llaunes, plàstics i fustes, entre d’altres) d’acord amb el que estableix la Llei 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de residus.

Habilitar espais específics per al manteniment de la maquinària, l’emmagatzematge de fluids i la neteja dels elements amb restes de formigó, aïllats del terreny, per tal d’evitar abocaments accidentals que puguin contaminar aquest i les aigües subterrànies. Dissenyar basses de contenció d’efluents en els llocs on es prevegi que es poden produir vessaments d’olis, greixos de les màquines, rentat de formigoneres i altres processos en que es puguin contaminar les aigües.

Situar el parc de maquinària, els abassegaments de materials i instal·lacions provisionals d’obra, en zones de mínim risc de contaminació (planeres, poc permeables, allunyades dels cursos fluvials, i de la zona d’influència de barrancs i torrents) i fora de les zones sensibles. Un cop conclosa la seva funció, seran restaurades restituint la seva situació original.

Realitzar un pla de terres que en determini la gestió i destinació final, i contempli l’emplaçament i capacitat dels abassegaments de les terres sobrants, restauració d’abocadors ..., el qual s’haurà d’incloure en el Projecte Constructiu. Aquest pla prioritzarà la reutilització dels excedents de terres, sempre que les seves característiques ho permetin, per a fins productius en les obres d’infraestructures que siguin deficitàries de terres o per a restauració d’activitats extractives abandonades o actives, en front de la disposició en abocador, i valorarà l’abatiment dels terraplens al 2H:1V, per tal de reduir els excedents de terres de l’obra, quan no impliquin afectacions a cursos d’aigua o instal·lacions existents, o se’n derivin terraplens de longitud desproporcionada a l’objectiu d’aquesta mesura.

En tot cas, els abocadors temporals i/o permanents s’hauran d’ubicar preferentment en zones degradades, allunyats de cursos fluvials i de mínima afectació ecològica i paisatgística. Tots els abocadors s’hauran de restaurar mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació sense perjudici de la resta de condicions establertes als permisos o autoritzacions que requereixin. La gestió de les terres i runes haurà de realitzar-se d’acord amb la legislació vigent.

Es redactarà amb anterioritat a l’inici de l’obra un Pla de camins que reflecteixi els camins i accessos necessaris per a l’execució de l’obra. Com a criteri general, utilitzar com a camins d’accés a l’obra la pròpia traça o camins ja existents, evitant l’obertura de nous accessos i noves ocupacions. Un cop acabada l’obra, restituir els camins i accessos interceptats per l’obra i restituir la morfologia original i revegetar els accessos provisionals que s’hagin construït durant la fase d’execució de les obres, d’acord amb els principis de la present declaració d’impacte ambiental.

Presentar una descripció detallada dels accessos, superfícies d’ocupació, plataformes de treball per a la construcció dels túnels, viaductes, drenatges, ... per tal d’establir la restauració topogràfica, edàfica, i paisatgística conforme a les directrius de l’estudi d’impacte ambiental.


Clau: DB-02125.2


c) Sobre el programa de vigilància ambiental:

Efectuar un seguiment, amb la periodicitat que fixi la Comissió de seguiment, de la qualitat de l’efluent de sortida de les basses provinents de les boques dels túnels, i de l’efluent de les basses de tractament d’aigües dels processos de fonamentació de les piles dels viaductes, previ al seu abocament a llera.

Pel que fa al patrimoni cultural:

o Abans d’iniciar les obres realitzar un estudi històric – arquitectònic amb documentació gràfica i planimètrica dels elements que es veuran afectats directament per tal de valorar les seves característiques i entitat així com salvaguardar els seus valors culturals. Si s’escau, s’haurà de realitzar sondejos arqueològics.

o En cas de les cabanes, a més de portar a terme la mesura anterior, realitzar un estudi territorial en conjunt que recopili el testimoni d’aquests elements, construccions característiques de la història social, econòmica i paisatgística dels darrers segles de la comarca del Bages.

Durant les obres, realització d’un control arqueològic, per part d’un tècnic especialitzat, dels moviments de terres que es duguin a terme per a qualsevol circumstància, amb l’objectiu de determinar l’existència o absència de restes arqueològics al subsòl, la qual cosa haurà de comunicar-se al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància ambiental, i disposarà d’una direcció ambiental d’obra que tindrà com a funció bàsica fer complir l’establert a l’estudi d’impacte ambiental i a la present declaració d’impacte. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en informes tècnics mensuals dels quals s’haurà de trametre una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El programa de vigilància ambiental haurà d’especificar amb detall els paràmetres que caldrà analitzar dels diferents vectors afectats (atmosfera, aigua superficial i subterrània, soroll, ....), així com la periodicitat d’aquest seguiment per tal de garantir el compliment i aplicació de les mesures preventives i correctores establertes a l’estudi d’impacte ambiental.

El Projecte Constructiu haurà d’incorporar:

o Les mesures ambientals tant preventives, correctores com de seguiment definides a l’estudi d’impacte ambiental i en la present declaració. Aquestes mesures seran justificades en la memòria i annexos corresponents, establint el seu disseny, ubicació i dimensions en el document de plànols; les seves exigències tècniques en el plec de prescripcions tècniques i el seu cost en el pressupost del projecte. També s’hauran de valorar i incloure els costos derivats del programa de vigilància ambiental.

Incloure en el Projecte Constructiu un projecte complementari de mesures correctores d’impacte ambiental un estudi acústic de detall, mínim escala 1:2000, de tots els receptors sensibles que estiguin situats dins la zona de soroll definida per les isòfones 68-63 dB(A), i 60-50 dB(A) quan es tracti d’un nou traçat que passi per habitatges situats al medi rural. Aquest estudi haurà de presentar-se i validar-se a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

o Atès que s’han de coordinar la Llei 16/2002 i el Real Decret 1367/2007, aquest estudi acústic de detall també haurà d’incloure la zona de soroll definida per les isòfones 65-55 dB(A) i els receptors sensibles exposats.

o La documentació i càlculs requerits per l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe de 26 de març de 2009 que s’ha relacionat en l’apartat 8. Condicions addicionals. Aigua, de la Declaració d’Impacte Ambiental.

Constituir, abans de l’inici de les obres, una Comissió Mixta de Concertació i Control entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, l’aplicació i l’època de realització de les mesures correctores i de protecció que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració.

2.3 Prescripcions de l’Ordre d’Estudi

Un cop aprovat l’Estudi Informatiu, el 24 de maig de 2011, s’elabora l’Ordre d’Estudi per a la redacció del Projecte Constructiu del tram objecte de l’Annex que indica les característiques bàsiques i els condicionants de la via a projectar i les instruccions particulars i documentació a tenir en compte durant la seva redacció, essent aquestes les que es detallen a continuació:

Característiques

Tipus de xarxa: Bàsica primària.

Tipus de via: Via preferent amb accessos controlats 2+2 (Autovia).

Longitud aproximada: 3,2 km (entre els PK 21,5 i 24,7 de la C-55 actual).

Secció tipus: 14/19

Velocitat de projecte: 80 km/h.

Intensitat mitjana diària de vehicles: 32.303, amb un 7,11% de vehicles pesants.

Condicionants a tenir en compte

Respecte a les obres de fàbrica, caldrà tenir en compte les existents, projectant-les amb tipologies similars o, en tot cas, hauran de quedar ben integrades amb el conjunt.

Obligatòriament es contrastaran totes els accessos amb els legalitzats pel Servei Territorial de Carreteres, per a la seva verificació.

S’hauran de tenir en compte les prescripcions establertes a l’aprovació definitiva i a la Declaració d’Impacte Ambiental de l’Estudi Informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental.

Igualment, es tindran en compte les resolucions de l’informe d’al·legacions de l’expedient d’informació pública d’aquests estudis.

S’haurà de tenir en compte l’obra executada “Nou accés des de la carretera C-55, PK 17,7 al 21,4. Tram: Sant Vicenç de Castellet (clau MB-99095).

S’hauran de tenir en compte els resultats dels estudis de trànsit redactats en l’àmbit d’actuació.


Clau: DB-02125.2


Referent a les obres de drenatge, ponts, calaixos, etc., caldrà tenir en compte les disposicions de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els mètodes constructius proposats hauran de minimitzar les afeccions de trànsit durant l’execució de les obres, concretant els desviaments de trànsit a realitzar durant les obres.

Caldrà garantir, durant la redacció, la coordinació amb els projectes constructius dels trams anteriors i posteriors del desdoblament de la C-55.

3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.1 Anàlisi de la situació actual

La carretera C-55 és la via que uneix els municipis d’Abrera i Solsona. En l’actualitat, el tram de projecte és una carretera convencional, que pertany a la xarxa bàsica primària, d’una sola calçada amb un carril per sentit de circulació que travessa pel mig del sector situat més al sud-est del nucli de Castellgalí (La Fàbrica). En aquest tram on conviuen naus industrials amb vivendes, la carretera esdevé una travessia urbana de gran perillositat pel gran volum de trànsit que suporta, provocant efectes negatius sobre la qualitat de vida dels residents d’aquest barri, especialment de tipus acústic i atmosfèric, a banda dels elevats riscos d’accidentalitat i de l’efecte barrera que suposa per a la població la presència d’una infraestructura d’aquestes característiques travessant pel nucli.

Val a dir que segons les dades de l’EIA, la intensitat mitja diària d’aquesta via per l’any 2005 era de 29.797 vehicles/dia, amb un percentatge de pesats de l’11,8 %. L’Ordre d’Estudi del projecte senyala un increment de vehicles per l’any 2010 que situa la IMD en 32.303 vehicles/dia, amb un percentatge de pesants inferior, al voltant del 7,11%.

En tot cas, les dades indiquen un volum de trànsit molt elevat que, a més a més, circula per una carretera que actualment sols disposa de dos carrils, un per sentit de circulació, el que senyala un nivell de servei i prestacions de la via força deficient. Cal indicar que es tracta d’un tram amb una gran demanda de trànsit, donat que precisament a Castellbell i el Vilar, població situada a poc més de 2 km al sud de Castellgalí, connecta la primera sortida de l’autopista de peatge C-16, on es devien molts vehicles que circulen cap al nord i alhora també absorbeix el trànsit procedent de la C-58 que no vol pagar peatge.

Segons el que s’ha indicat, tenint en compte la demanda de trànsit i les característiques de la via, l’actuació plantejada, que consisteix en realitzar el desdoblament de la carretera transformant-la en una via preferent amb accessos controlats 2+2, és a dir, en una autovia, té com a objectiu principal dotar a la carretera d’un nivell de servei adequat i garantir que la circulació es realitza en condicions de seguretat i comoditat.

3.2 Descripció de l’actuació

A l’inici del tram, la nova carretera es projecta paral·lela al riu Llobregat com a desdoblament de l’eix actual. Un cop dins del terme municipal de Castellgalí, a uns 300 m de l’inici del projecte, el traçat es separa de la via actual cap a l’est, plantejant una variant a la població de Castellgalí. En aquest sector es preveu la construcció d’un gran viaducte per salvar el riu Cardener en un punt molt proper al seu aiguabarreig amb el riu Llobregat.

Un cop creuat el curs d’aigua amb l’estructura esmentada, es projecta l’enllaç de Castellgallí, la situació i característiques del qual varia lleugerament respecte al plantejament de l’Estudi Informatiu, d’on parteix un ramal que connecta la carretera amb l’antiga C-55 mitjançant una rotonda. En aquest tram l’eix creua altra cop el riu Cardener i la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa.

Des de l’enllaç de Castellgalí, el tronc principal es va orientant cap al nord per tornar a coincidir amb l’eix actual, tot just a la frontera amb el terme municipal de Manresa. En aquest sector es torna a creuar el riu Cardener mitjançant un viaducte.


Clau: DB-02125.2


3.3 Característiques tècniques

La longitud del nou tram a desdoblar de la C-55 és de 2.993 metres. A l’inici del tram, la nova carretera se situa sobre l’existent durant un tram d’uns 300 m de longitud, circulant en paral.lel i a molt poca distància del riu Llobregat. En aquesta zona, per tal de realitzar l’ampliació de la secció transversal s’ha projectat un mur d’escullera al costat de la llera del riu.

Posteriorment, en la zona de confluència dels rius Llobregat i Cardener, el nou traçat se separa de l’existent plantejant una variant a la població de Castellgalí per l’est. Es creua el riu Cardener i la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa mitjançant un viaducte d’uns 700 m de longitud (OF 22.0).

Un cop creuat el riu Cardener mitjançant el viaducte esmentat, es projecta l’enllaç de Castellgallí a la zona anomenada Can Font dels Cirerencs. Aquest enllaç es planteja segons unes característiques tipus diamant amb peses que permet connectar amb la carretera antiga C-55 a través de l’eix 17 (Ramal Castellgalí C-55a). Aquest ramal de connexió té una longitud de 515 m, i presenta dos creuaments: un a la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa mitjançant un pas inferior, i un altre al riu Cardener mitjançant un pont existent.

L’eix del traçat torna a creuar la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa i el riu Cardener mitjançant un viaducte d’uns 470 m de longitud per tal de tornar a coincidir en planta amb la carretera actual en la zona del polígon industrial Els Torrents, on finalitza el tram objecte d’aquest Projecte. Cal indicar que en el Projecte Constructiu de clau DB-02125.3 es defineix l’enllaç Els Comdals el qual es dóna accés a les vivendes emplaçades en aquest paratge i al Polígon industrial Els Torrents.

Així mateix, s’han definit els vials i camins necessaris per tal de garantir la permeabilitat i connectivitat de la xarxa viària existent. Entorn al PK 22 de la carretera actual es defineix una rotonda amb la funcionalitat de cul de sac.

El traçat geomètric s’ha dissenyat per a una velocitat de projecte de 80 km/h en el tronc (via classificada com via preferent, AV-80 grup 1), d’acord amb la Instrucció de Carreteres. Norma de traçat 3.1-I.C.

Els paràmetres geomètrics mínims disposats en el tronc principal són els següents:

— Radi mínim: 535 m

— Paràmetre mínim clotoide: A=220

— Longitud de recta entre corbes en “S”: 180,3 m

— Relació entre radis consecutius: la definida a la Norma 3.1-IC, apartat 4.5.

— Pendent màxim: 5 %

— Pendent mínim: 0.656 %

— Acord vertical convex mínim : kv = 15.300

— Acord vertical còncau mínim: kv = 4.500

— Distància mínima entre vèrtexs d’acords verticals: 564 m

— Peralts: els definits a la Norma 3.1-IC, grup 2, apartat 4.3.2.

4 DESCRIPCIÓ DEL MEDI. CONDICIONANTS AMBIENTALS

4.1 Localització geogràfica i característiques generals de l’entorn

4.1.1 Entorn general de la zona de projecte

La zona geogràfica estudiada es troba al sud de la comarca dels Bages, en el límit meridional de la Depressió Central Catalana, i en la mateixa conca del riu Llobregat.

Les grans unitats geogràfiques que delimiten aquest indret són: El Massís de Montserrat al sud-oest (1.236 m Sant Jeroni), el Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac a l’est (1.104,3 m La Mola), La serra de Castelltallat al nord-oest (922,2 m Governa), i el Pla del Bages al nord.

El riu Llobregat, en el seu pas per la comarca, ha fet una gran vall on es troba el Pla de Bages. És en aquest pla on es localitzen els municipis afectats per l’estudi: Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa, tot i que la major part de la traça projectada afecta al terme municipal de Castellgalí.

Els terrenys afectats per la nova infraestructura es caracteritzen per la seva gran pressió antròpica tot destacant la presència de camps de conreu de cereal i d’erms que ocupen la major part del territori travessant.

Cal senyalar també les poques formacions vegetals naturals d’interès presents en aquest àmbit llevat de les feixes lineals que separen les finques de cultiu, les petites agrupacions de pinedes mediterrànies que ocupen els terrenys més abruptes no cultivats i la vegetació de ribera que acompanya els cursos d’aigua principals: riu Llobregat i Cardener, de gran artificialitat i amb un estat de conservació desigual, segons el sector. En cap cas es tracta de formacions vegetals ben estructurades ni conservades, ans al contrari doncs la coberta vegetal es presenta sovint empobrida i allunyada del bosc potencial.

4.1.2 Condicionants generals

La localització de la zona de projecte i les seves característiques particulars són les que determinen els elements a tenir en compte en el disseny de la traça i en la ubicació d’activitats auxiliars d’obra.

La identificació dels condicionants per paràmetre ambiental es desenvolupen en cada apartat específic del present Annex.


Clau: DB-02125.2


4.2 Condicionants físics. Clima i atmosfera

4.2.1 Climatologia

4.2.1.1 Dades climàtiques

Per a documentar la climatologia de la zona d’estudi, s’aporten les dades climàtiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, de l’estació que s’ha considerat més representativa per la seva proximitat a l’àmbit de projecte. Aquesta és:

Estació: Manresa “La Culla” Nº Indicatiu Hidrològic: 149 d Latitud: 41º 44’ N. Longitud: 1º 30’24’’ E. Gw Altitud: 291 m

Es tracta d’una estació que funciona des de l’any 1985 i està classificada com a agro-meteorològica, amb tres lectures manuals diàries (a les 7:00, les 13:00 i les 18:00 hora solar).

En primer lloc es faciliten les dades històriques de sèries amb períodes d’anys diferents, segons el tipus de registre.


Clau: DB-02125.2


Taula 1. Dades climàtiques (sèries històriques en funció del tipus de registre).

DADES CLIMÀTIQUES (sèries) gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov dec Mitjana/Total

Precipitació des de 1916 (en mm) total

Precipitació mitjana mensual 35,6 24,2 34,2 49 63,6 48,6 26,1 50,2 64,1 64,3 50,7 40,7 551,3

Precipitació màxima mensual 172,6 99,9 117,4 140 244,5 207,4 108,5 195,3 229,0 239,6 298,2 183,0 951,8

Precipitació mínima mensual 0 0 0 4,1 4 0,4 0,7 0 1 0,6 0 0 328,0

Temperatures des de 1970 (en ºC) mitjana Temperatura mitjana mensual (ºC) 5,3 7,2 10,1 12,6 16,5 20,9 24,1 23,8 20,4 15,3 9,3 5,8 14,3

Temperatura màxima mensual (ºC) 8,2 11,3 13,5 16 19,2 24,7 26,9 26,5 23,1 18,1 12,9 9,2 16,0

Temperatura mínima mensual (ºC) 0,4 4,1 4,8 7,6 11,6 17,7 21,6 20,5 16,2 9,6 4,7 1,3 12,2

Insolació des de 1988 (en hores de sol mensual) total

Insolació mitjana 139 169 210 219 260 295 328 295 226 183 140 123 2.588

Possibles 295 308 372 402 452 455 460 428 375 342 295 284 4.468

Percentatge 47,1% 54,9% 56,5% 54,5% 57,5% 64,8% 71,3% 68,9% 60,3% 53,5% 47,5% 43,3% 57,9%

Evaporació des de 1991 (en litres/m2) total

Evaporació mitjana 23,5 33,5 66,8 86,2 139,4 173,7 209,0 171,4 107,4 62,8 24,4 17,8 1.105

Humitat relativa des de 1991 (en %) mitjana

Humitat relativa mitjana 63,6 52,9 45,2 44,0 43,6 40,3 39,8 41,3 48,5 55,8 61,8 66,7 ---

Humitat relativa màxima 79,3 64,6 54,0 58,0 57,9 50,0 48,2 49,6 61,9 69,5 73,9 77,9 56,3

Humitat relativa mínima 47,0 40,0 31,0 34,0 32,0 27,0 30,0 31,0 38,0 42,0 45,0 57,9 40,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).


Clau: DB-02125.2


S’observa que, tot i haver-hi precipitacions irregulars, destaquen l’octubre i el novembre com els mesos més plujosos, i el gener i el febrer com els mesos amb menys precipitacions.

En la imatge següent es mostra la figura de la precipitació mitjana anual (en mm) publicada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya on es mostra a la zona de Manresa uns valors de precipitació al voltant dels 650 als 500 mm, corroborant les dades registrades en les sèries climàtiques.

Figura 1. Precipitació mitjana anual.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Les temperatures màximes mitjanes mensuals giren al voltant dels 25-26ºC i es troben durant els mesos de juny i agost. Les mínimes amb valors compresos entre el 0 i els 5ºC es manifesten durant els mesos hivernals de desembre a març. Així, les temperatures mitjanes anuals es mouen entre els 14 i 15 ºC, tal i com també es pot observar en el mapa següent publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Figura 2. Temperatures mitjanes anuals.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

La insolació màxima es dona des de primavera (mes de maig) fins a finals d’estiu (setembre), registrant els valors més alts el mes de juliol, seguit d’agost. L’evaporació també segueix unes pautes similars, essent els mesos estiuencs els que enregistren els valors més elevats, tot destacant el mes de juliol.

La humitat relativa mostra valors mitjans que es mouen entre el 53,6% de màxima i el 40,8% de mínima. En aquest cas destaquen les màximes dels mesos freds, especialment els registres del mes de novembre, desembre i gener.

A part d’aquestes dades corresponents a series temporals de registres de més de 30 anys, s’ha considerat convenient aportar també informació climàtica particularitzada dels darrers anys (des de 2007 a 2011) per tal de comprovar si les tendències actuals s’ajusten a les mitjanes indicades o es manifesten canvis. La informació també ha estat obtinguda de l’AEMET per a la mateixa estació indicada.


Clau: DB-02125.2


Taula 2. Dades climàtiques dels darrers anys (2007 a 2011).

DADES CLIMÀTIQUES gen feb mar abr mg jun jul ago set oct nov des MITJANES ANUALS

ANY 2007

Temperatura (ºC)

Temperatura mitjana mensual 6,71 9,50 10,75 14,28 18,11 22,95 24,02 23,18 20,38 16,17 8,24 5,82 16,59 ---

Temperatura mitjana de les màximes 12,40 15,30 17,65 20,20 25,10 30,30 31,10 29,30 26,70 22,10 15,10 12,00 20,19 ---

Temperatura mitjana de les mínimes 1,00 3,69 3,86 8,34 11,14 15,66 16,90 17,02 14,05 10,21 1,39 0,39 8,72 ---

Precipitació (mm)

Precipitació total mensual 6,10 20,90 28,50 128,60 42,50 16,00 2,80 188,50 1,00 61,4 3,30 2,60 41,34 502,20

Precipitació màxima en 1 dia 6,00 13,00 13,00 50,80 22,20 12,50 2,80 82,50 1,00 30,6 3,30 1,50 20,45 ---

Núm. Total dies de precipitació 2,00 6 8 16 14 6 1 10 2 6 2 4 7 ---

Humitat relativa (en %)

Humitat relativa mitja mensual 76 68,30 54,10 68,40 57,20 53,90 54,30 63,00 64,30 75,60 68,20 72,10 58,62 ---

ANY 2008

Temperatura (ºC)




Precipitació (mm)



Núm. Total dies de precipitació 6 6 4 11 10 11 3 5 7 29 8 11 10 ---


Humitat relativa mitja mensual 79,00 75,50 62,60 65,60 68,40 60,40 58,40 55,60 67,40 73,85 79,23 80,58 75,46 ---

ANY 2009

Temperatura (ºC)




Precipitació (mm)







Clau: DB-02125.2


DADES CLIMÀTIQUES gen feb mar abr mg jun jul ago set oct nov des MITJANES ANUALS

ANY 2010

Temperatura (ºC)




Precipitació (mm)





Humitat relativa mitjana mensual 72,12 70,30 66,55 61,50 59,88 61,57 54,94 60,12 68,33 67,26 75,13 73,16 63,03 ---

ANY 2011

Temperatura (ºC)




Precipitació (mm)


Precipitació màxima en 1 dia 30 6,40 53,50 20,00 47,50 38,70 12,30 0,00 25,50 32,3 163,70 0,30 38,30 ---




Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).


Clau: DB-02125.2


Observant les dades anteriors destaca una tendència, en els darrers anys, de pujades de temperatura generals, de manera que les mitjanes i màximes enregistrades en el període 2007-2010 mostren valors per sobre dels indicats en la sèrie de 40 anys del primer quadre.

Així, mentre que les temperatures mitjanes de la sèrie històrica indiquen 14,3ºC, les dels darrers anys es situen entre els 14,75 ºC (any 2010) i els 17,13 ºC (any 2011). Ara bé, les mínimes són més baixes en tots els casos situant-se totes elles per sota dels 10 ºC, mentre que la sèrie històrica indica un valor de 12,2 ºC de mitjana.

Pel que fa als mesos de més calors i més fred, no hi ha canvis entre la sèrie temporals i els registres més recents.

Respecte a les precipitacions, el període comprés entre el 2008 i el 2011, mostra dades per sobre dels de la sèrie històrica amb pluges anuals per sobre dels 630 mm, en tots els casos, mentre que els valors mitjans dels 40 anys senyalen un valors de 551 mm. La humitat relativa presenta també unes dades amb la mateixa tendència: les mitjanes dels darrers temps, que es situen entre el 61 i el 75% d’humitat, superen els valors de la sèrie història fixats entre els 40,8 i 56,3%.

Classificació climàtica

Per la classificació climàtica s’han obtingut les dades de l’EIA, que utilitza dues metodologies de classificació climàtica: la classificació de Koeppen i la de Strahler.

Classificació de Koeppen

El punt de partida de la classificació de Koeppen es basa en considerar la vegetació natural com a indicador climàtic.

De l’aplicació del mètode es dedueix que la zona d’estudi correspon al que es classifica com a clima Mediterrani (temperat humit d’estius secs), malgrat que l’àmbit presenti característiques climàtiques locals diferenciades pròpies de cada lloc i causades per factors diversos.

Aquesta classificació indica l’existència de climes que presenten hiverns freds i estius calorosos, on les precipitacions són força irregulars, registrant-se les màximes pluges a la tardor i a la primavera. Les intenses pluges de tardor solen ser molt fortes i poden provocar inclús inundacions importants. A l’hivern i a l’estiu plou menys però es poden formar tempestes de caràcter local moltes vegades acompanyades de calamarsa que poden originar danys greus a l’agricultura.

Classificació de Strahler

La metodologia de Strahler classifica l’àmbit d’estudi com de clima Mediterrani, caracteritzat per presentar hiverns relativament humits i estius secs. A un estiu càlid i sec (quatre mesos tenen una mitjana superior a 20 graus; el 13% de les pluges anuals cauen en juny i agost) el segueix un hivern suau i plujós.

A l’hivern no són rares les onades de fred, provocades pels vents de terra que bufen des de anticiclons freds continentals, cap a les baixes pressions del tebi mediterrani. Inversament, les costes mediterrànies poden ser envaïdes per l’aire abrasador i sec del Sàhara.

Conclusions

Com a resultat de l’aplicació de les dues metodologies es conclou que el tipus de clima és el Mediterrani, caracteritzat per estius càlids i secs seguits d’hiverns suaus i plujosos.

4.2.1.2 Condicionants climàtics

Els condicionants climàtics que afecten al projecte estan relacionats amb la programació de les operacions de plantació que es desenvoluparan en l’apartat corresponent a les mesures d’integració paisatgística i recuperació ambiental. En aquest cas, un dels factors limitants alhora de programar les plantacions és la temperatura, donat que es tracta d’operacions que es desaconsellen durant les èpoques de temperatures més extremes, és a dir, quan fa més calor i més fred. Per tant, el calendari d’actuacions de repoblació haurà d’ajustar-se als mesos de primavera, entre mitjans de març i maig, i durant els mesos de tardor, entre finals de setembre a mitjans de novembre.

Els dies de forts vents també esdevenen moments on caldrà evitar realitzar actuacions susceptibles a aixecar núvols de pols (especialment, els moviments de terra).

4.2.2 Qualitat atmosfèrica

4.2.2.1 Dades atmosfèriques

Per a l’anàlisi de la qualitat atmosfèrica de la zona d’estudi s’han utilitzat les dades procedents de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) actualment està adscrita administrativament al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Aquesta xarxa disposa d’una sèrie d’estacions de mesura automàtica i manual, distribuïdes per tot el territori català, essent les situades a Manresa les més properes a l’àmbit d’actuació. Aquestes són:

Taula 3. Estacions de mesura a la zona d’estudi.

Municipi Localització Registres automàtics Registres manuals

Manresa Plaça d’Espanya SO2, NOx, O3, CO, PM10 Benzè

Manresa Escola Les Fonts - PM10, PM2,5

Manresa Ajuntament - PM10

Font: Elaboració pròpia.

A banda, a l’EIA també es facilita informació de l’estat atmosfèric d’altres estacions de la zona pel període 1992-2002 però que no es poden completar amb dades més recents degut a la manca d’informació actual. Aquest grup de punts de mesura inclou Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, El Borràs, Marganell i Monistrol de Montserrat.

Així, les dades facilitades en l’EIA sobre la qualitat atmosfèrica de la zona de projecte, corresponen, bàsicament, als registres del període comprés entre 1992 i 2002, tant a Manresa (sols però, per l’estació situada a l’Ajuntament) com de la resta de punts senyalats, completats amb els valors obtinguts entre els anys 2003 i 2006, donen un marc general respecte a la contaminació atmosfèrica d’aquest entorn que, malgrat els anys transcorreguts, es considera extrapolable a la situació actual. Els resultats són els següents:

Diòxid de sofre (SO2): Els nivells d’immissió enregistrats a Manresa es troben, majoritàriament, per sota dels límits màxims permesos, tot i que en el període d’estudi es va superar més cops dels permesos el llindar d’avaluació diària. Es considera que la capacitat del medi pel que fa al diòxid de sofre és moderada. Pel que fa als registres de la resta de punts de mesura els valors enregistrats indiquen que el medi disposa d’una alta capacitat per absorbir el contaminant, classificant-se la seva vulnerabilitat d’aquest entorn com a molt baixa.


Clau: DB-02125.2


Diòxid de nitrogen (NO2): Els nivells de diòxid de nitrogen s’han mantingut en general dins els límits legals que marca la legislació, de manera que la capacitat del medi per aquest contaminant es considera moderada/alta. Pels altres municipis no es disposa informació d’aquest paràmetre.

Partícules en suspensió (PM10): Segons les dades enregistrades en aquest període, la immissió de partícules inferiors a 10 micres de diàmetre suposa una capacitat del medi moderada/baixa degut a que en diversos controls es manifesta un notable increment dels valors d’aquest paràmetre que superen els límits establerts per la. En canvi, els valors per a la resta de municipis analitzats les dades es troben per sota dels nivells màxims admissibles tot indicant que la vulnerabilitat del medi és molt baixa i la seva capacitat per assimilar el contaminant és alta.

Ozó (O3): Manresa, a l’igual que els altres punts de mesura estudiats, registren uns nivells d’ozó destacats que superen els límits admissibles en moltes ocasions, considerant doncs, que la capacitat del medi en relació en aquest contaminant és baixa, mentre que la seva vulnerabilitat és alta.

Benzè: Els registres, que tan sols corresponen a l’estació de Manresa, no superen els valors límit per a la salut humana que marca la legislació, però els nivells assolits fan que es consideri que capacitat del medi en relació al benzè és moderada.

Monòxid de carboni (CO): La immissió de monòxid de carboni compleix amb la legislació vigent en totes les estacions analitzades, concloent que la capacitat del medi atmosfèric per aquest paràmetre és alta i la vulnerabilitat és molt baixa.

Com a conclusions generals s’indica que al municipi de Manresa la vulnerabilitat del territori es classifica com a baixa per a tots els paràmetres dels que es té informació, mentre que la capacitat de dispersió del medi és de moderada intensitat.

Respecte a la resta de municipis estudiats, malgrat que tan sols es disposa de la informació facilitada fins a l’any 2003, es pot concloure que, des del punt de vista atmosfèric, es tracta de territoris molt poc vulnerables i que presenten una alta capacitat de dispersió atmosfèrica.

En definitiva, la zona estudiada gaudeix d’una bona qualitat atmosfèrica, malgrat que cada cop més es veu afectada per les emissions de trànsit de vehicles.

4.2.2.2 Condicionants atmosfèrics

Dels registres sobre els nivells dels diferents paràmetres atmosfèrics analitzats, obtinguts de les diferents estacions localitzades en l’àmbit d’actuació s’extreu que, a banda de la ciutat de Manresa on, segons el contaminant, s’obtenen valors que han arribat a superar els límits màxims que marca la normativa, a Castellgalí i rodalies no hi ha actualment problemes de contaminació atmosfèrica que puguin esdevenir condicionants del projecte.

4.3 Condicionants físics. Medi terrestre

4.3.1 Geologia i geomorfologia

4.3.1.1 Formacions geològiques

Geològicament l’àmbit d’estudi se situa en la zona oriental de la conca terciària de l’Ebre, també anomenada Depressió Central Catalana, afectant a materials terciaris sobre els quals es localitzen dipòsits quaternaris.

En concret la zona estudiada ocupa una àrea que conté materials litològics del Període Terciari Paleogen, i bàsicament de l’època eocènica. A Castellgalí els nivells que afloren estan constituïts per gresos, margues i calcàries procedents de l’acumulació de sediments marins de l’Eocè Mitjà. Puntualment, en zones de major pendent i amb un gruix de sòls d’alteració de certa entitat, es localitzen col·luvions, encara que en general són de poca extensió.

En les àrees circumdants a l’aiguabarreig entre el Llobregat i el Cardener, apareixen petits terraplenaments al·luvials que constitueixen les graveres. Però hi ha tanta erosió que els estrats més joves, i per tant superiors, corresponents als sediments fluvials de material terric de l’olegocè, varen ser eliminats, deixant en superfície una coberta més antiga de materials marins eocènis.

Les unitats geològiques i litològiques principals presents en la zona d’estudi es resumeixen de la següent manera:

Terciari

o Formació Collbas (FC): Constituïda per gres de color gris, a vegades marró groguenc que alterna amb algunes capes de conglomerats, margues i limotites grises. Els gresos presenten segregació i canvis a conglomerats grisos.

Les capes presenten estratificació de decimètrica, 0,10 a 1,5 m en general, a valors de mètrics a hemimètrics que li dóna a la roca un aspecte massiu.

o Formació Igualada (FI): Constituïda per margues grises blavoses que constitueixen una litologia fàcilment meteoritzable, pel que és freqüent l’aparició de xaragalls als talussos.

Quaternari

o Al·luvial actual (A): Són dipòsits situats a l’actual llit del riu Llobregat i el Cardener. Litològicament estan constituïts per nivells de graves arrodonides amb matriu argilosa i nivells d’argiles llimoses marrons.

o Terrassa al·luvial actual (T1): Correspon a la plana d’inundació del riu Llobregat i del Cardener. Està constituïda superficialment per argiles llimoses marró clar, a vegades amb alguns blocs i graves en percentatges variables. Els grans són arrodonits.

o Terrassa al·luvial (T2): Es tracta de zones planes situades als voltants del riu Llobregat i del Cardener, però deslligades de la dinàmica fluvial actual. Les constitueixen argiles llimoses marrons, que a vegades presenten blocs i graves arrodonides, en percentatges variables.

o Cons de dejecció (CD): Es tracta d’antics materials quaternaris d’alteració o col·luvials amb cert transport situats en els laterals dels rebliments i a les zones


Clau: DB-02125.2


distals, la seva morfologia és plana. Els cons de dejecció han estat afectats per l’encaixament de la xarxa hidrogràfica de tal manera que els afloraments poden estar disgregats en forma irregular. Afloren principalment al costat de la població de Castellgalí. Estan constituïts per argiles llimoses marrons, a vegades amb indicis de graves menudes. Els seus gruixos són variables des de 2 metres fins gruixos màxims observats de 6 m.

Reblerts antròpics (R, RS)

Es poden diferenciar diversos tipus segons el seu origen i que en resum s’integren als dos grups següents:

Rebliments compactats de carreteres i ferrocarrils (R).

Rebliments de materials abocats sense control, runes, materials diversos, de rebuig, etc. (RS).

Apareixen localitzades puntualment a l’inici del traçat, en el tram que es projecta sobre l’eix actual.

4.3.1.2 Característiques geomorfològiques

La zona analitzada es caracteritza per un relleu poc accidentat on gran part del recorregut creua una plana agrícola. No obstant això, la presència del riu Cardener que l’eix projectat travessa en tres ocasions, i de la línia del ferrocarril Barcelona-Manresa, que es creua dos cops, obliguen a la projecció de viaductes considerables per salvar l’accident geogràfic i la infraestructura

A grans trets, es poden considerar tres tipus d’unitats respecte al seu possible comportament geotècnic. sòls moderns, amb diferents grau de compactació (RAB, RAC, Qt1), sòls/roques antigues més compactes però amb diferent composició més granular o més cohesiva (QCD, Qt2), i roques eocèniques amb diferent litologia (PEm, PEg).

Segons l’estudi geotècnic realitzat en el present Projecte, a nivell de la caracterització geotècnica del corredor s’han distingit les següents unitats:

Sòl vegetal

A les zones on la traça es recolza sobre terreny natural, existeix un gruix mig de l’ordre de 30 cm de terra vegetal que es podrà aprofitar per a la revegetació dels talussos.

No obstant, l’estudi geotècnic ha identificat dos trams on enlloc de trobar terra vegetal s’observa la presència de rebliments antròpics: del PK 21+500 al PK 21+950 i del PK 22+530 al PK 22+540.

Rebliments antròpics no compactats (RAB)

S’ha identificat una zona de rebliment antròpic no compactat (RAB) entre el PK 22+160 i el PK 22+270 m, a la zona de l’estrep i les primeres piles del viaducte OF 22.0.

Reblerts antròpics compactats (RAC)

Al llarg de la traça s’han identificat les següents dues zones de rebliments antròpics compactats (RAC):

Del PK 21+610 al PK 21+900, a la zona on es projecta el mur d’escullera 21.6.

Al PK 22+560, a la zona on es troba el terraplè compactat de la línia d’ADIF.

Con de Dejecció (QCD)

S’ha identificat un con de dejecció des del PK 24+200 fins al final del traçat. La base d’aquest material es troba, aproximadament, a la cota +197 m (snm).

Terrassa fluvial actual (Qt1)

Aquesta unitat conforma la plana d’inundació actual del riu Cardener, format per típics sediments fluvials de clasts arrodonits i heterogenis. El traçat creua aquests materials en dues ocasions: en el viaducte OF-22.0 i en el viaducte OF-23.7.

Terrassa fluvial antiga (Qt2)

La unitat Qt2 representa les antigues terrasses del riu Cardener que han quedat penjades en cotes més elevades per sobre de les unitats Terciàries PEm i PEg. En moltes ocasions, aquestes zones s’han utilitzat per a l’extracció d’àrids.

Margues Fm. Igualada (PEm)

Les margues es disposen de manera concordant per sota dels gresos i calcarenites de la formació Collbàs. La transició d’una unitat a l’altra és progressiva, per tant, és complicat establir la cota exacta del canvi de formació.

Gresos Fm. Collbàs (PEg)

Els gresos d’aquesta unitat apareixen en els darrers 400 m del traçat, per sota del con de dejecció, amb una disposició sub-horitzontal.

4.3.1.3 Espais d’Interès Geològic

No es localitza cap Espai d’Interès Geològic (EIG) susceptible de ser afectat per les obres atenent a la gran distància existent entre les formacions d’interès més properes i la zona d’obres.

Així, a uns 6 km al sud-oest es troba l’EIG de Montserrat, que correspon a formacions sedimentàries d’especial rellevància, que inclou 8 geòtops. I a uns 7 km al sud-est de l’actuació, es localitza l’EIG de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, que correspon a una formació de roques ígnies prehercianes també d’especial rellevància, que inclou 5 geòtops.

4.3.1.4 Condicionants geològics i geomorfològics

Els trets geològics i geomorfològics de la zona d’estudi són condicionants, en gran mesura, de caràcter tècnic, que contribueixen a determinar les característiques del traçat a projectar.

Des del punt de vista ambiental, el principal condicionant geològic ve donat pels balanços de terres de l’obra. En el cas que aquest balanç sigui positiu serà necessari plantejar espais d’abocament o altres solucions per a la gestió de terres sobrants. En aquest sentit, abans de tramitar nous abocadors es prioritzarà, sempre que sigui possible, la utilització de terres en altres obres properes que tinguin requeriments d’aquest material.

En cas que el balanç resulti deficitari en terres serà necessari proposar espais per a obtenir el material necessari per a l’execució de les obres.


Clau: DB-02125.2


D’altra banda, l’estudi de l’estabilitat dels talussos i els criteris de disseny dels mateixos condicionen la viabilitat de la seva restauració, així com l’establiment d’altres mesures correctores per evitar el despreniment de materials cap a la carretera.

4.3.2 Edafologia

El sòl és un recurs no renovable a curt plaç i molt important tan des del punt de vista agrícola com per al medi natural.

Les obres d’infraestructures comporten la ocupació d’una important superfície edàfica, a més de suposar altres tipus d’impactes com la compactació del sòl com a conseqüència de moviments de maquinària pesada. Per això és essencial, abans d’executar qualsevol projecte de construcció, tenir en compte el tipus de sòls existent en un territori i planificar el seu ús i gestió per tal de minimitzar-ne les pèrdues o la contaminació d’aquest material.

4.3.2.1 Classificació de sòls

La identificació del tipus de sòls presents a la zona d’estudi s’estableix segons la Classificació mundial de sòls desenvolupada pel United States Departament of Agriculture (U.S.D.A), anomenada Soil Taxonomy, que determina la qualitat agrològica dels sòls, basant-se en criteris edafològics fàcilment diagnosticables al camp i al laboratori, com són el clima, la pendent, la profunditat de la roca, el grau d’erosió, la pedregositat, la textura, la salinitat, etc.

La classificació del U.S.D.A reconeix diversos ordres de sòls, el nom dels quals es forma a partir d’una part descriptiva afegint l’acabament –sol. Així, els onze ordres reconeguts són els següents:

Taula 4. Ordres de classificació de sòls segons la Soil Taxonomy.

Ordre Característiques

ENTISOL Sòls immadurs amb poques característiques de diagnòstic i una mica de matèria orgànica. Quasi nul·la diferenciació d’horitzons; distincions no climàtiques: al·luvions, sòls gelats, desert de sorra...

VERTISOL

Sòls amb argiles expansives, que s’inflen i es contrauen, generant profundes esquerdes en l’estació seca i tornant-se molt plàstics amb la humitat. El material del sòl es mescla consistentment entre si.

El clima acostuma a ser de semiàrid a subhumit, mentre que la vegetació climàcica són les pastures, ja que la seva textura pesada i inestable no és

Documents

ANNEX NÚM. 21: INTEGRACIÓ AMBIENTAL I MESURES ......Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet