25 ANysde SA

FuLLeTaAny XXV N° 192 Juliol-Agost 1994 P.V.P.:300ptes.

A. r i SL n y

stes Patronals 19942l, 2G, 27, 28 i 29 d'Agost

Portada del programa de les Festes Patronals 1994. La fotografia era d'en Joan Ferrer.

Contingut

9 Telèfons

AjuntamentFarmàciaCol.legi PúblicUrgències (Insalud)P.A.C. VilafrancaAmbulànciesAmbulànciesUrgències Son Dure ta. .Urgències ManacorAmbulatori Manacor...Guàrdia CivilBombersFunerària Sant JoanTelèfon de l'EsperançaGESA avaries

d'interès

56 11 8256 136156 13 20

061560550554075206565175000554494554202

062085

52605346 11 1284 33 33

Pluviòmetre

.

Juliol i agost no hauna gota.

~~> jp~_____^^—

plogut ni

ARIANYRf VISTA LOCAI iNÒEpENdENT

PUÇA de SA CREU, 2

07529 ARÍANYTElÈf.: 56 1287

D.L:PM 207-1971EdÍTA

AssocÍAció CuliuRAl AnÍANyCnup di RECÍACCÍÓ

GAbuit I FRONTERA MESTREJAUME TAÒERNER Riboi

CATAÜNA PONT JuliÀTOMEU BAUÇÀ FRONTERA

MARqAÜdA ÏAbERNER RíbOT

DibuixosJAUME CAPÓ SANSÓ

iMpRÍMEÍX

"Apósiol i Civili/AdoR"

***Els ARTÍCÍES, CARTES i COMUNÌCATS publiCATS

EN AQUESTA REVÍSTA sols EXpRESSEN l'opÍNÍÓ

dt Is SEUS AUTORS.

Pàg.n0

2 Contingut

3 Editorial

4 Cançons dedicades al pare Gabriel Genovard i a don Miquel Fe-

brer, per Joan Frontera.

5 Comunicats. La cooperativa de treballadores familiars.

6 Sa Festa

7 Gloses d'una caminada des seixantins d'Ariany, per ses festes,

per Joan Frontera

8 Homilia de la festa de la Mare de Déu d'Atoxa, per don Miquel

Febrer

10 Pàtria, per Francesc Vallcancras

Donants de Sang, per Llorenç Riera

12 Entrevista a sor Isabel Genovart, per Biel Tovell

15 Un poc de tot, per Biel Tovell

18 En recordança agraïda, per Mateu Amorós.

19 Societat

r

20 S'Arxiduc i s'Estaca, per Francesc Vallcaneras.

21 Esports, per Tomeu Bauçà Frontera.

22 Cançons d'una excursió a Lluc, per Joan Frontera

23 Passatemps, per Biel Tovell.

24 Sa Farola Orelluda.

Editorial

Enhorabona regidora de culturaNo podem deixar passar per alt un fet, que en cer-

ta mesura ja no ens ha sorprès, però no per això nohem de deixar de denunciar perquè realment ens hafet molt de mal en l'aspecte moral, però ja co-mençam a estar-hi acostumats.

El tema en qüestió és que dins el mes de juliol, laregidora de Cultura, na Maria Mestre, va convocar aquasi totes les entitats des poble, que ella esteia inte-ressada que partieipassin a les festes, la reunió eraper organitzar les festes que es realitzarien dins esmes d'agost, però mirau per on, es va pensar amb to-tes menys en l'Associació Cultural Ariany, associacióque edita aquesta revista, baix el nostre punt de vistaaixò és un fet deplorable i vergonyós, i que nosaltresno hi trobam cap explicació ni una, és més, aquí nohi valen explicacions, perquè quan es convoca unareunió d'aquesta mena, s'han de convocar totes lesassociacions que hi hagi, agradin o no, però lo queno podem acceptar és que ens facin bords d'aquestamanera.

Si el fet és llastimós, més ho és encara quan lapersona que ho ha fet és una regidora de cultura, iaquí no valen excuses de mal pagador, segurament naMaria no hi degué pensar, això no ens val com excu-sa, na Maria va esser la responsable d'aquesta revistadurant un grapat d'anys, na Maria reb aquesta revistacada dos mesos, i ara justament no hi va pensar, ambassociacions que surten més poc a rotllo que nosaltres

hi pensaren i no s'oblidaren de convidar-les, volemuna explicació convincent de les causes per les qualsno vàrem ser convidats a n'aquesta reunió, no volemexcuses de mal pagador, volem sebre les causes ver-taderes, si n'hi ha alguna, ara no volem que venguinamb disculpes, que massa vegades ens han passatamb cançons

Si l'única excusa és que no ens volien, s'had'apuntar que heu fet un gran despreci, no només anosaltres, que feim la revista cada dos mesos, i naMaria sap la feinada que duu, heu fet un despreci atots els suscriptors de "Sa Fulleta", què és que no te-nim dret a dir sa nostra damunt ses festes?, i siaquesta és la raó s'hauria d'obrar en conseqüència,nosaltres no som qui per demanar dimissions, peròaquí hauria de passar alguna cosa.

Nosaltres no en parlarem pus, ara vos toca a vo-saltres, amics lectors fer un judici damunt aquest fet.

Vertaderament trobam que això diu ben poc a fa-vor d'aquesta persona, i diu ben poc a favor d'unabona relació entre aquesta Revista i l'Ajuntament, re-lació que sempre ha estat freda i poc fructífera, i sis'ha perdut no ha estat per culpa nostra.

Però nosaltres continuarem amb la nostra tasca,malgrat aquest despreci de que hem estat víctimes, alcap i a la fi un despreci més, tant ens val. •

WSANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

INFORMÀTICA C.

Venda d'equips informàtics iservei tècnic.

Jafuda Cresques, 16 - BaixosTelèf. i Fax: 20 17 05 07004 Palma de Mallorca

Cançons dedicades

Per Joan Frontera

Pel meu cosí frare,Gabriel

Es meu cosí Gabriel,que és un frare franciscà,de l'església d'Ariany s'encarregà,com a rector que rellevà,a ne's nostre rector D. Nadal.

Un mes i un parell de dies,de rector a Ariany has estat,i sempre per tots agradat,totes ses teves simpaties.

Ets un frare molt arianyer,que sempre ho has demostrat,i llavors molt sèrio i educat,que és lo que un poble ha de menester.

Es nostre frare és un bon predicador,i llavors té sa paraula clara,que és lo que a molts sempre agrada,i llavors una veu superior,que un passa gust de sentir-lo,perquè una veu bona a ningú cansa.

Com a frare i cosí meu,jo sempre et teñe que alabar,perquè es poble content de tu està,que això crec que no es sabrà greu,i llavors també de relleu,s'adéu que feres a tothom molt agradà.

Idò enhorabona Gabriel,com a frare franciscà,ara ja vaig a acabar,que Déu mos conservi es cap clar,i a n'aquest món un bon acabar,i llavors un dia aquesta ditada de mel,que és poder pujar a ne'l Cel,si els mos hem sabut guanyar.

Ara ja et faig sa darrera,i de tu me despediré,perquè així sempre ho sol fer,es teu cosí Joan Frontera,però aquesta que no sigui sa darrera,que cançons te pugui fer.

Pel nostre rector nou d'ArianyBenvingut don Miquel Febrer,ja rector des poble d'Ariany,tot d'una Ariany és un poble estrany,però a la llarga s'hi sentirà bé.

A la llarga s'hi senten bé,tots es que per Ariany han passat,i a vostè que també a Ariany ha arribat,lo mateix li desitjaré.

Dia 6 d'agost va prendre possessori,de l'any mil nou-cents noranta-quatre,d'aquesta església tan guapa,d'Ariany que ja té molta història.

Vostè ja té molta edat,i ha vist moltes coses canviades,però ses condicions ha acceptades,que el Senyor Bisbe li ha ordenat.

Però això és una demostració,d'un capellà ben ancaminat,que a n'aquesta edat hagi acceptat,ses claus que li han entregai,de sa rectoria per tornar a ésser rector,que supòs que en més d'una ocasió,altres vegades ja ho ha estat.

I tot sigui per el nostre bé,que vostè hagi acceptat,i a Ariany sempre estigui acompanyat,d'allò que per molts es desitjat,com és la pau i el bé,que vostè moltes coses podrà fer,si no m'han malinformat.

Jo me sent arianyer,totes ses hores del dia,que és lo que per D. Miquel voldria,que Déu li don força i valentia,per conduir sa barca bé,i a ne's mateix temps li diré,que si en res m'ha de menester,que mani que el serviré,en tot lo que a ne'l meu alcanç estigui.

I ara me despediré,en que mai l'hagi saludat,vostè es de sa tercera edat,però un servidor també,som en Joan Frontera vertader,que a vegades faig aquest glosât.

En segon pla podem veure a don Miquel Febrer amb la Santitat Joan Pau II.

Comunicats / Dia a dia

Cooperativa de treballadoresfamiliars de la part forana

L'any 1990 la Mancomunitat Pla de Mallorca va convocar places de treba-lladores familiars, per realitzar les tasques en el servei d'ajuda a domicili. Elsserveis socials d'atenció primària i el de promoció econòmica de la Manco-munitat, varen organitzar un curs de formació de treballadores familiars, onles persones integrants de la cooperativa reberem la formació i el títol de tre-balladora familiar. Aquesta formació ha tingut una continuità! amb els cursosque s'han anat impartint al llarg dels anys 1990 al 1993.

El novembre de 1993 neix la Cooperativa de Treballadores Familiars de lapart forana, com a empresa privada, amb l'objectiu de donar resposta a lesnecessitats socials que no poden ésser cobertes per l'administració pública.

Els serveis que oferim són:1.- Acompanyaments (al metge, a comprar, etc.)2.- Suport familiar (higiene personal, petites cures, etc.) ,3.- Companyia (durant el dia i el vespre)A més d'aquestes tasques podem fer altres tipus de feines, sempre que es-

tiguin enquadrades dins les funcions pròpies de les treballadores familiars.

Des d'aquestes pàgines volem fer saber a totes les persones interessades encontactar els nostres serveis o bé demanar informació, que vos podeu dirigirals telèfons: 83 03 11 i 83 00 92.

Dia a dia- Coincidint amb el començament d'es-

tiu i durant els mesos de juliol i agost s'harealitzat a la piscina municipal, un noucurs de natació per a petits i grans.

- Diumenge dia 31 de juliol es va cele-brar el dotzè aniversari de la Inde-pendència d'Ariany, amb motiu d'aquestaconteixament a la Plaça Major es va cele-brar una animada vetllada, a on es va po-der disfrutar d'unes divertides ientretengudes atraccions que semblaren unpoc curtes a la gent i al mateix temps totsels qui volgueren es pogueren refrescaramb un gelat i ensaïmades.

- Dissabte dia 6 d'agost a la missa delvespre, don Gabriel Genovard Mestre,T.O.R., que durant unes setmanes i de ma-nera provisional s'havia fet càrreg de lanostra parròquia, es va despedir del poble,al mateix temps es va donar la benvingudaa don Miquel Febrer Rosselló, que vaprendre possessori del seu nou càrrec coma rector d'Ariany, des d'aquí li desitjamque la seva estada entre nosaltres sia lomés agradable possible i per molts d'anys.

R E S T A U RAN T- BAR

•Hj^Sfc^r-^-saatte.

Ctr«. Mtntcor - Ine«, km. 9 Tel. 93 Oí 4« . PETRA

FARMANATURACentre Dietètic Naturista

Es passa consulta naruropàtic*

- Plantes medicinals- Aliments de règim- Dietètica esportiva

- Alimentació infantil- Alimentació vegetariana- Alimentació dietètica

C/ Jaume II, 14Manacor

C/ Isabel Garau, 64Ca'n Picafort

"la Caixa"CAJXA D'ESTALVIS I PENSIONS

DCBAXŒLOU

DISCOS

Avinguda des Torrent, 3Telèf.: 55 51 64 Manacor

C/Vidal, 51Telèf.: 88 02 83 Inca

Festes 1994

Ses festesJa ha passat un any de les

darreres festes d'Ariany, perels més joves segur que haestat més llarg que per elsque ja no ho són tant, peròhagi estat el temps curt ollarg, les festes han tornat aarribar i com sempre no hemsortit del botador, ara que loque de veritat fa la festa, nosón grans i costosos artistesamb pressuposts milionaris,la festa la fa la gent amb laseva participació i animació,i això no ha mancat a la nos-tra festa, berbena, ball debot, teatre, futbol, futbet, ca-rreres de bicicleta, jocs in-fantils, gincamaautomobilístic, cohets i traca,el dimoni i les xeremies, comno! l'Ofici del dia de sa Fes-ta, el ball de l'oferta i l'alfa-baguera, i com a novetatsd'enguany, el dissabte dematía les 7 hi va haver una grancaminada per a gent gran,majors de 60 anys, amb unrecorregut pels camins de fo-ra vila, s'ha de dir que varenser molts els participants,també el dissabte, però l'ho-rabaixa a l'esplanada del PouBo, estava prevista l'arribadadel globus de "Sa Nostra"que va causar molta d'expec--tació, ja que eren molts elsnins que desitjaven es poder-hi pujar, però degut al ventno pogué esser, i per acabarel diumenge a l'església pa-rroquial es va celebrar unconcert inclòs en el VII Festi-val Internacional de MúsicaClàssica al Pla de Mallorca,amb l'actuació del "2111Quintet de Metall del GranTeatre del Liceu", el dillunsels actes foren els mateixosde sempre, desitjam a tots,que hagueu tengut unes bonesfestes i molts d'anys, finsl'any que ve si Déu ho vol.

A la fotografia podemveure un pla de la PlaçaMajor per les festes.

Fotog.: Joan Ferrer.

Un moment del'anada a Son Hu-guet amb bicicleta.

FotJoan Ferrer.

Volem donar lesgràcies a n'en Joan Fe-rrer per l'aportació detotes les fotografies quesurten referents a la Fes-ta d'Ariany.

_— - j ' * *.!**-*?• JA

A!V ' =-"." -Xj-^ f&ï* ' ^

f«T. v: *k* ..i& nSsM +*.*».

•¡ff

Festes 1994

Sortida d'es seixantinsarianyers a una caminada

A les set del dematí,d'es dissabte de sa Festa,tots amb sa cara xalesta,estam a punt de partir.

A sa Plaça mos hem concentrat,per fer aquesta excursió,tot amb pla de germanor,per tots poder anar plegats.

Diuen que és bo es caminar,i jo ho crec perquè ho he provat,jo pártese quan m'he aixecat,i fins que una horeta he voltat,mai ja me solc aturar.

Però aquesta és sa qüestió,que un davora s'altre hem d'anar,perquè anam a passejar,com veis tot som gent major,i fora cap pretensió,que un mai s'altre ha de deixar.

I si trobau que així està bé,tots plegats hem de partir,i que tenguem un bon camí,que és lo que es majors hem de menester,i a n'es poble arianyer,si a s'autoritat li convé,cada any ho hem de fer així.

Es programa de sa caminada s'ha canviat,sa volta que havíem de fer,p'es carres des Sol lo primer,es Camp i Sa Reconada hem voltat.

P'es Camp i Sa Reconada,i sortirem a Ca'n Potdí,que ja és més pla es camí,i sa marxa no serà pesada.

Llavors seguírem es camí,i a Ariany férem s'entrada,tota sa gent arreplegada,es carrer Porvenir tornàrem seguir.

Fins a n'es carrer Major,que allà tornàrem voltar,cap a sa Plaça hem d'anar,com a darrera estació.

Arribada d'es seixantins arianyersd'una caminada

Sa volta d'es seixantins,que sa fa per primera vegada,i si és d'edat més avançada,també és apreciada,tant si són casats com fradins.

Per tots és apreciada,i més per sa gent major,que avui amb molta il·lusió,ha fet aquesta passejada,i ara un cafè i una ensaimada,que sa nostra autoritat ha pagada,mos farà fugir sa suor,i llavors per afegitó,una camiseta mos han regalada.

Com pari d'una camiseta,per tots els qui han participat,que "Sa Nostra" ha regalat,i si tots contents hem acabat,tots hem fet sa feina neta.

I ara ja per acabar,de tots me despediré,Déu vulgui que l'any qui ve,si estam bons i ho podem fer,tot es poble arianyer,mos poguem tornar juntar,i en Joan Frontera vos pugui acompanyar,i cançons vos pugui tornar fer.

!«ÄÄS

"'ÜÈ"f 'i

*Íffi

Prop de 100 persones de més de 60 anys va ésser capaç de reunir el regi-dor Joan Ferrer per a fer la gran caminada. Fotog.: Joan Ferrer.

Festes 1994

Homilia de la festa de la Mare de Déud'Atotxa

- Ariany, 28 d'agost de 1994 -

Germans:Preveres concélébrants.Balle i Regidors del municipi d'Ari-anyReligioses i religiosos,veines i veïns d'aquests poble.

Germans, siau tots benvinguts, elsque teniu la sort de viure en aquest po-ble, que el progrés no ha deshumanitzati que conserva la seva pròpia idio-sincràcia; i els que viviu fora d'aquestaterra en que vàreu néixer, però que nola oblidau i veniu a tocar Mare en lavostra Festa Major, per honrar a la vos-tra Mare de Déu d'Atotxa i els vostresfamiliars i amics.

Quina fou i quina és la presència del'Església i de Santa Maria dins el poblemallorquí?

La construcció de la Seu es atribuïdaal Rei en Jaume el Major, que "havia fetvot d'aixecar un temple magnífic en ho-nor a la Verge Mare".

A la Part Forana, els primers tempsde la conquesta, catorze parròquies fo-ren dedicades a Santa Maria: Sta. Mariade Marratxí, Sta. Maria del Camí, Sta.Maria de Rubines, Sta. Maria d'Inca,Sta. Maria d'Artà, Sta. Maria de Bell-ver (Sant Llorenç), Sta. Maria de Mana-cor, Sta. Maria de Felanitx, Sta. Mariade Montuïri, Sta. Maria de Sineu, Sta.Maria de Bunyola, Sta. Maria de Vall-demossa, Sta. Maria de Puigpunyent iSta. Maria d'Andratx

La Verge Maria també sempre ha estat la Patrona dels arianyers, desde queaquí s'aixecà el primer oratori, l'any1570, diuen els historiadors que moltprobablement la primera Patrona va esser la Mare de Déu de les Neusadelentant-mos als petrers que a l'any1604 aixecaren l'oratori de Bonany, erhonor a la Mare de Déu

L'any 1717 els descendents de lafamília Cotoner reberen el Marquesatd'Ariany.

El primer marquès d'Ariany fouMarc Antoni Cotoner i Sureda Vivot.

Ell mateix era devot de la Verged'Atotxa de Madrid, imatge antiquíssi-ma, tal volta de les primeres que es ve-neraren a Espanya. Sant Ildefonsassegura que fou duita d'Antioquia entemps dels Apòstols. A venerar-la acu-

Per don Miquel Febrer Rosselló,rector d'Ariany.

dien en l'antiguitat peregrinacions de totEspanya.

Felip II hi construí una sumptuosacapella, el seu santuari va ésser enriquitamb numerases i importants obres d'an,fruit de la devoció de reis, personatgesimportants, gent de' la Cort i veïns, totsde Madrid.

El seu temple fou restaurat per Fe-rran VII. Desde Felip lli els monarques,tots els dissabtes anaven a resar i

falla actual de la Mare de Déu d'Atotxa, venerada a Ariany,actualment aquesta talla té 95 anys.

8

Festes 1994

demanar favors a la Mare de Déud'Atotxa, en el seu santuari es corona-ven reis, es celebraven noces reials imolts altres actes dels seus devots.

El nou marquès d'Ariany volgué queaquest poble participas dels favors de laMare de Déu d'Atotxa, i que s'unís a lamultitud de reis, personatges importantsi poble de Madrid que l'estimaven iveneraven.

Va fer fer una còpia de la imatge, ladugué aquí i 1'entrega als arianyers, elsarianyers dedicaren a la Mare de Déud'Atotxa l'església que va ser construïdaa darreries del segele XVIII.

Degut al mal estat de conservació dela primera imatge, fou substituïda l'any1899, ara fa 95 anys, per la nova tallaactual, obra de l'escultor D. MiquelArcas.

Es bo germans, recordar la nostrahistòria i la dels nostres avantpassats,per aprendre d'ells ensenyances i retor-nar a les que foren les nostres arrels.

Aquest poble d'Ariany celebra amborgull, amor i agraiment la festa de laMare de Déu d'Atotxa.

Déu creà el món ple de mare velles,però com diu Miquel Costa i Llobera enels Goigs de la Mare de Déu dels Àn-gels, "i Déu ses obres més hermoses lesda a Maria com a dot seu".

Mossèn Costa ens diu que: "Maria tésantuaris per tot aquest país bell", dema-nem a Maria que no només entre puigssolitaris, sinó dins el cor de cada aria-nyer, com a Reina tenga un Castell.

Estimem de cor la nostra terra i elnostre poble, amb tots els seus valors, ientre ells brilla com una llum viva la fesenzilla i forta dels nostres avantpassatsque és la fe de la nostra Parròquia i del'Església Mallorquina.

Prova i fruit de la fe dels nostresavantpassats, són aquesta gran i hermosaesglésia a la que podem considerar comuna catedreleta de la Part Forana, isobretot, la multitud de sacerdots, reli-giosos, religioses i missioners, fills iorgull d'aquest poble. Que jo, germans,i tots ells, siguem, de tal manera,coherents amb la nostra vocació, que el

nostre .exemple i la nostra manera de sersian per la nostra joventud i infantesa,llevor d'un nou floreixament de voca-cions missioneres, sacerdotals i religio-ses dins aquest poble.

A la Mare de Déu d'Atotxa, honradad'una manera especial pels bons corsdels arianyers, una pregària confiada ihumil perquè ens faci conèixer a Jesúscom Ella el conegué, ens faci estimar aJesús com Ella el va estimar, i ens faciservir a Jesús com Ella el va servir; Ellaservia a Jesús personalment i nosaltresl'hem de servir a travers dels germans,especialment els nostres pobres i neces-sitats, ja que Jesús ens diu: "lo que fareua aquests, a mi m'ho fareu".

El Concili Vaticà II, ens diu que lavertadera de-voció alssants, no con-sisteix en unsentimentalis-me va, o enposar els ullsen blanc da-vant una imat-ge, sinó enestudiar les se-ves virtuts iimitar-les.

Intentemimitar les vir-tuts de Mariaper merèixerque Ella ensconservi i aug-menti la fe,l'esperança i lail·lusió deviure.

Una súplicaa la Mare deDéu d'Atotxa:que els arian-yers, que aquívivim, i elsque viven forad'aquesta terraen que varennéixer, sabi-guem lluitarper un poble

millor, conquistant la nostra gent per lapau, la fe, l'amor, la vida i el progrés.

Que sian signe de pau i de germanoraquests brotets d'alfabaguera que rebremdins uns moments, cuidades amb tantd'amor per les dones d'Ariany peraquest dia.

Germans, que la Mare de Déud'Atotxa beneesqui les nostres autori-tats, els sacerdots, religiosos, religiosesi missioners, fills d'Ariany, als obrersde la festa, les nostres famílies, als jo-ves, als vells i malalts, a tots els qui demaneres tan diferents ajuden i treballenper aquesta festa i per la nostraParròquia, i ens conduesqui a tots pelscamins que ens facin arribar un dia a laCasa del Nostre Pare del Cel.

Don Nadal el dia de la Festa va venir a tocar l'orgue que ellabans d'anarse'n havia reconstruit. Fotograf.: Joan Ferrer.

Col·laboració

Pàtria"Bellugant l'aspi el fil cabdella,

i de la Pàtria la visiófa bategar son cor de vellasota la sarja del gipó.Dins la profunda nit tranquila,destria l'auba que vendrà."

La terra on s'ha nascut; la terra delspares; la unitat espiritual amb la qual sesenten identificats els que van néixer aun determinat país o lloc...

Sí, aquestes són definicions que per adescriure la pàtria podeu trobar a qual-sevol diccionari o enciclopèdia; però, adir ver, no m'agradaria que mai ho ha-guéssiu de fer a això de cercar ajuda es-crita per a poder definir el que sentiucom a la pàtria vostra.

Molt s'ha dit i parlat de la pàtria oles pàtries nostres; i per això desacredi-taren la paraula. Tal vegada ens embafa-ren durant molts anys amb conceptes depatriotisme que ni amb un calçador ensentrava. Ens digueren que la pàtria només era una, gran i lliure; però com queno hi ha ningú beneit, ben aviat véremque la pàtria pot ésser plural, ni importasia molt gran, i que en aquella no érem,ni de molt, lliures.

Què vol dir això? idò molt simple,Cerquem més a prop, mirem aquesta te-rra on hem nascut, aquesta terra dels pa-res que hem de deixar als fills amb laqual ens sentim identificats, i després.Estimem-la!

No importa agafar les volades massaamunt. No anem massa lluny que hemde saber tornar. Mirau al vostre envolt,mirau el vostre poble, la vostra gent, lanostra illa, i si fent-ho us sentiu a plaeramb vosaltres mateixos i ¿robau que elcor batega un poc més aviat, i si, amés, us sentiu solidaris del resta de lagent, d'altres terres i d'altres caràcters;no ho dubteu heu trobat la Pàtria, ara síen majúscula, i vet aquí que aleshores laPàtria us tindrà a vosaltres, i coneixereucom l'esperit estarà més disposat a notenir por al futur i podrem construir-lo

com voldrem tots. Això sí, tots, aquí noen sobra cap, tots hi cabem.

Mallorca, les Illes Balears, ni d'unaen una, ni plegades, han d'envejar res aaltres regions d'Europa. La nostrahistòria està farcida de fets que honorenles gents que els dugueren a terme i a laque avui els sap i els vol recordar. Nooblideu mai que hem nascut a una Terraon la cultura, la llengua i la història enshan convertit en una de les nacions onsapigueren conviure gents de tota casta,procedència i religió, que enaltiren lanostra illa fins a fer-la coneguda arreudel món. Escarrufa el pensar tot allò queMallorca i els mallorquins hem estat, iveure el que, si no hi posam remei, aca-barem essent.

"Escarrufa el pensar tot allòque Mallorca i elsmallorquins hem estat, iveure el que, si no hi posamremei, acabarem essent."

"Anys enrera, quancomandàvem a canostra,l'ésser mallorquíequivalia a ésser ciutadàd'un dels païsoscapdavanters en tots elscamps del saber humà."

Anys enrera, quan comandàvem a canostra, i les nostres naus, els nostresgeògrafs, religiosos, literats, mercadersi pensadors eren famosos a tot el mónconegut, l'ésser mallorquí equivalia aésser ciutadà d'un dels països capdavan-ters en tots els camps del saber humà.

Ara, avui, ja fa massa segles quemalvivim d'aquelles esgotades rendes.Anys i més anys de submisió a qui maiens ha entès, pel simple fet de que maiens ha volgut entendre, ens ha situat,com recentment ha escrit Miquel JuliàProhens:

"a... la torrentera de la desintegraciódins una autonomia amorfa i alienadoraamb un govern analfabet de sentiments i

Cimera atribuïda al Rei en Jaume

10

Col·laboració

"Anys i més anys desubmisió a qui mai ens haentès, pel simple fet de quemai ens ha volgut entendre,ens ha situat, dins unaautonomia amorfa ialienadora amb un governanalfabet de sentiments isignes nacionals. Ni unamobilització reivindicativa demés autogovern icompetències. Ni una festanacional. Ni un himne. Totceguesa, mutisme iindiferència..."

signes nacionals, els quals, ni en les ce-lebracions de rutina del calendari anual,no sap ni llegir ni entendre ni ensenyarni viure. Ni una celebració històrica devibracions populars. Ni una mobilitzacióreivindicativa de més autogovern i com-petències. Ni una festa nacional. Ni unhimne. Tot ceguesa, mutisme iindiferència... "

I afegeix:"No hi pot haver pitjor corrupció del

cap d'una nació que decantar-se de samissió primordial, per anar a la seva, ideixar el país expoliat de recursos finan-cers, orfe de il.lusió nacional i privatdels elements més vitals per sobreviure,com son avui, per posar un exemple, laràdio, la premsa i la televisió."

Res importen avui en dia a qui hau-rien d'importar els símbols de la nostraPàtria mallorquina. L'exemple que Mi-quel Julià ens exposava, el de l'himne,és ben vàlid. I n'hi haurà que diran: "Béla cosa no és tan important" Mentida!.Un hime, i repélese que és un exemple,pot ésser un senyal identificatiu d'unaPàtria. Supòs que és això els que els fauna porada.

Mil i una vegades s'estimen més laMallorca "tranquila" dels famosos, deles urbanitzacions, del Bon Sosec, dels

"Res importen avui en dia, aqui haurien d'importar, elssímbols de la nostra Pàtriamallorquina"

camps de golf, de Brokcrval, del túnelde Sóller o d'Agama, de la incineradorai de les grans superfícies comercials,que en definitiva no embruten l'inmacu-lat expedient que els que aquí comandensembla que presentin a qui toca cada anyel mes d'agost.

Quan la festa ja es passada i Arianyha vist un any més als seus habitants ials que en aquells dies entranyables elsacompanyen a fer pinya, tots amb tots,sense excepcions per tal d'enaltir el nomi els costums d'aquest poble, es quan talvegada ve el moment millor per pensaren tot això. Pensau a Ariany, en Mallor-ca, en definitiva... en la Pàtria.

Siau qui sou.Francesc Vallcaneras.

"Mil i una vegades s'estimenmés la Mallorca "tranquila"

dels famosos, de lesurbanitzacions, del Bon

Sosec, dels camps de golf,de Brokerval, del túnel de

Sóller o d'Agama"

Donants de sangEntre els donants de sang es va estenent Taféete d'unes

puny ides que, a força de repetides, resulten molt més dolo-roses que les de l'agulla que periòdicament es deixen clavaren el braç per transferir a les persones que, ferides per lamalaltia, necessiten el preciós líquid de la vida. I és que esva estenent entre els donants voluntaris l'efecte negatiud'una utilització política de la qual ni ells es poden alliberar.

Avui per avui, anar a una trobada de la Germandad deDonants de Sang és estar disposat a servir de comparsa per-què l'autoritat política de torn i les firmes comercialss'aprofitin d'un acte que tu has fet de manera ben vo-luntària, per convicció personal i de la forma més anònimapossible. La dignidad que vull a l'hora de donar sang had'arribar per aquestes condicions i no per uns discursosbuits de contingut i unes alabances que no necessit, ni me-resc, ni he creat. He decidit donar sang i punt. Deixau-m'hofer en tranquil·litat. No faceu malbé la meva decisió.

M'agradaria trobar-me, això sí, amb altres donants demanera normal, expontània, simplement per estar una esto-na junts. Totes les promeses que el temps s'encarregarà de

demostrar que no es compliran i les paraules forçades i fre-des de l'autoritat en forma de president del que sigui, batleo secretari són tan incòmodes com innecessàries. Quan elspolítics em vulguin dir qualque cosa -m'és igual el seu coloro circumstància- que me cerquin simplement com a ciutadào si ho voleu així, com a pagador d'imposts però no crecque sigui compte seu si som generós i don sang o si m'hetornat egoista i he decidit guardar-me-la tota. No voldria és-ser desagraït però fins i tot es poden guardar les insígniesper a millors causes.

És mal d'entendre com una entitat com la germandat deDonants de Sang permet i fins i tot estimula que una in-fraestructura com la seva, millor dit, nostra, s'utilitzi peraltres fins que la canalització de les donacions. Creis-me, lamillor forma de conseguir nous donants és simplement trac-tar els que ja ho són com a tais. Sense renous ni es-tridències. Això de dedicar-los places en sèrie, de formaorganitzada, pot provocar còlics no desitjats ni pels promo-tors ni pels afectats.

Llorenç Riera.

11

Entrevista

Entrevista a Sor Isabel GenovardReligiosa de clausura i superiora del Convent de Santa MagdalenaAvui en dia, dins un món com el que vivim, costa molt entendre l'estil de vida de la

persona que entrevistam a n'aquesta ocasió.Quan es qualifiquen a les persones pel que tens, ets o fas, és difícil entendre que

encara hi hagi persones que ho han deixat tot i que la seva única aspiració és pregarper els demés.

He de confessar que he sigut el primer sorprès al conèixer, encara que noméssia un poc superficialment, el món de la vida contemplativa o com el coneixem nosal-tres, el món de les "Monges tancades".

Aquesta sola paraula, ja significava, per mi, portes tancades, tabú, persones es-quives i coses per l'estil, però ha sigut tot el contrari i amb dues ocasions que he visi-tat el convent de Santa Magdalena de Palma, a on està com a superiora Sor IsabelGenovard, he trobat una gran acollida, simpatia, ganes de dialogar i una cosa quem'ha sorprès molt, coneixament del món en el qual vivim amb tota la seva pro-blemàtica, a part d'una pau i una alegria que tan sols la gent escollida pot arribar aaconseguir.

Sor Isabel ens fa a n'aquesta entrevista, una repassada a la seva vida, ens ex-pressa la seva opinió damunt el món actual i la seva problemàtica, així com ens reve-la la seva gran estima i recordanca cap al nostre poble arianyer.

- Sor Isabel, em podria fer una mi-ca de repassada a la seva vida fins aldia d'avui?

Vaig néixer a Ariany el dia 8 de de-sembre de 1936 dins una família emi-nentment cristiana. Som 7 germans i pera mi és un orgull haver nascut a Ariany,poble petit, però entrenyable.

La meva vida, és normal com a qual-sevol al.Iota de poble, desplegada entrela família, "ca ses monges" com a puntde formació humana i religiosa i dins laparròquia com a centre de la meva espi-ritualitat, catequesi i amistat.

A n'aquell temps, no era normal queles nines sortissin a estudiar, per tant, lacultura la vaig rebre a "ca ses monges".

El poble no tenia centres de diversió,ni punts d'escapada a pobles veïns, peròens ho passàvem molt bé; com a punt derecreació preparàvem una o duescomèdies per les quals hi havia una cri-dada a la qual no hi mancava ningú delpoble; el nostre centre, era l'escola grande "ca ses monges".

Això en part era formatiu humana-ment i també en la part de gratuitat per-què aquestes vetllades tenien com aobjectiu una obra benèfica (missions,arreglar una sala del convent, etc.) i tot

això per nosaltres era una espècie derealització humana, ja que ens demostra-va que érem útils amb els nostresesforços.

Als setze anys, tenia clar que la me-va vocació era la vida religiosa, però nosabia bé a on era el meu destí definitiu.

Vaig tenir l'ocasióamics i amigues peròal moment de prendreuna opció radical vaigoptar per la vida reli-giosa i contemplativa,perquè tenia la segu-retat que dins el móncontemplatiu hi cabentotes les inquietuds,alegries, penes, an-goixes, del món actiu0 de tots els homesper això, als 20 anys,el 24 de febrer, vaigentrar a n'aquest con-vent a on m'he sentitsempre molt centrada1 realitzada com apersona humana.

- Per què va ele-gir precisament lavida contemplativa?

de sortir amb

"dins el móncontemplatiu hi cabentotes les inquietuds,

alegries, penes,angoixes, del mónactiu o de tots els

homes per això, als 20anys, vaig entrar an'aquest convent"

Perquè com ja he dit abans, dins ladimensió de l'oració hi cab tothom.

- M'haurà de perdonar, però noacab de comprendre aquesta respos-ta, la me podria matisar?

Sí, ja t'he dit abans, que m'havia al-ternat amb amics i tenia oportunitat comqualsevol al.Iota del meu poble de casar-me formant una família; també m'hauriapogut fer monja de vida activa com lesmeves dues germanes, però m'hauriasentida reduïda, ja que per la cridada es-pecial que sentia i sent, crec que dins el

'wr12

Entrevista

món de la pregària puc arribar millor atothom.

- Quina va ésser la reacció delsseus pares quan les va plantejar quevolia dedicar-se a la vida contem-plativa?

Varen tenir un disgust molt gros jaque creien que havien perdut una fillaper sempre, però quan ho vaig explicar ivaren venir a veure de què es tractava,ho varen aceptar i darrerament, puc dir,que era de la filla que estaven méscontents.

- Em podria dir més o manco comdistribueix el temps?

La nostra vida, està feta d'oració,treball i estudi.

A les 6'30 comença la jornada durantla qual, tenim sis hores d'oració perso-nal i litúrgica i el demés temps treballami feim vida normal com qualsevol famí-lia o vida religiosa.

- Quin tipus de treball fan?N'hi ha que fan ceràmica, taps de

cera per les orelles, treballs de la casa itambé n'hi ha que estudien.

Tenim una vida tan estructurada, queno hi ha un moment de desperdici.

- Teniu moments d'esplai?Sí, tenim el temps de menjar, durant

el qual converçam com una família nor-mal i els vespres, de 9 a 10, tenim "re-creo" comunitari.

- Quins són els vostres temes deconversació?

El que pugui passar en la normalitatde la vida. Estam al dia i interessadesdel món d'avui. Rebem cada dia el dia-ri, veim els "telediaris" encara que nocreim que la vida només sia el que divenels diaris o la televisió, però són mitjansde comunicació necessaris per no estardesconectáis; actualment, vivim molt lode Ruanda, Cuba, Iugoslàvia,...

- Quina notícia és la que més l'hiha impactat darrerament?

L'estat deplorable de Ruanda.

- Tornant a la vida contemplativa,hi ha una pregunta que molta de gent

es fa, avui endia, té raód'ésser?

Més quemai, ja que lavida contem-plativa té perobjectiu ésseruna llum dinsel món d'avui,que jo no diriaque està en lesfosques peròsí bastant ce-gat i aquestallum pot ilu-minar el quiho vol enten-dre o mirar.

- Quantesmonges hi haactualment ala seva comu-nitat?

Setze, de les quals dues són novícies.Dotze estam aquí, al convent de SantaMagdalena i les quatre restants a SantaMaria de l'Olivar a Sóller. Aquest mo-nestir és una filial de Santa Magdalena ies va obrir el 20 d'abril de 1980, amb lafinalitat de fer una experiència de vidacontemplativa dins el món rural. Allà hiacolleixen a totes les persones amb in-quietut d'oració i silenci i fins el pre-sent, tots els que hi van, s'en van ambmés pau i reconfortats.

- Els qui veim la vida contemplati-va desde fora, suposant barreres, nosortir al món, és així?

No, ja que la història de les reixes ésuna història que avui no té sentit. Abanses necessitaven perquè venien les al.Io-tes de les cases nobles por obligació is'havien de menester per si volien fugir,però actualment, com que venim total-ment lliures, les reixes no tenen sentit,per nosaltres no val el tancament, sino lallibertat dels fills de Déu i l'oraciócontemplativa.

- Què és això d'oració contempla-tiva?

És estimar a Déu, a través de les se-ves obres, de la seva creació i de tota lahumanitat.

- Creu, com qualcú ha dit, que sila religió no existís s'hauria d'in-ventar?

Sí, perquè tot home té necessitat, en-cara que no ho manifesti, de lo transcen-dent, de lo que no arriba amb els ulls, ésuna necessitat vital de la persona, d'aquíve que ningú es sent completament feliçdins lo material, ni amb sexe, ni ambviatges, ni amb poder, la religió és vital.Taillerard de Chardin diu que l'any2000 l'home serà un místic o no serà.

- Quina opinió té de la joventutactual?

Primerament, que dins les famíliespot esser no trobin tota l'atenció, esti-ma, escolta i acompanyament dels pares,coses, que en el nostre temps es dona-ven, d'aquí pot ésser el que cerquin afora al que no troben a dins. També hemde reconèixer que estan molt influenciatsper aquesta societat consumista i mate-rialista, no tenen alicients, tan sols perpassar-s'ho bé.

Ara bé, nosaltres també ens hauríemde demanar quin món les oferim mésque criticar la seva vida. Tal vegada,no estaria malament una revisió delsmajors, ja que si dins les famílies

13

Entrevista

s'hi trobàs lo que nosaltres hi vàremtrobar ...

- Quina opinió té damunt l'Esglésiaactual?

L'Església ha fet camí sempre a tra-vés dels segles i darrerament des delConcili Vaticà II hi ha hagut una reno-vació més accelerada. Ara bé, segons lameva opinió Església som tots i hauríemde tenir molt clar, que no és jerarquiasinó que som germans, tots fills d'unmateix Pare a qui deim Pare Nostre.

L'Església, anirà avançant quan mésfeels serem a la nostra consciència.

- Ara, diré una sèrie de paraules im'agradaria que em digués el que lisuggereixen les mateixes

DéuPer a mi, equival a Pare bo i

misericordiós.

Verge MariaMare de Déu i Mare nostra. Això és

el que ens diferencia de totes les altresreligions, que tenim Pare i Mare.

CelJa és aquí, per a mi, no és un lloc,

és un estat que ja està aquí.InfernVeure's privats de Déu.

OracióÉs aquesta sortida de jo, per entrar

dins aquest TU personal. No és una cosasino una persona. Oració, és la certesade que tu et sents estimada per un altre iaquest altre al meu cas, és Jesús deNatzaret.

Oració, no és una recitació de parau-les, oració és amistat.

Sant Joan de la Creu diu, que "ora-ció és una advertència amorosa" i Sta.Teresa, que "és el tracte d'amistat ambaquell que sabem que ens estima"

FeSeguretatEsglésiaNo és sols una institució, som tots

els que ens declaram poble de Déu op-tant per Jesús de Natzaret i el seuRegne

EvangeliPer nosaltres és la paraula de Vida i

el llibre de texte de tot cristià.Vida contemplativaUn espai de soletat, pau, harmonia,

comunió, compartir, gratuita! i amor.

SilenciUna teràpia de salut mental i física i

clima de profundització i de presa deconsciència de les coses.

PauUna de les definicions de les Benau-

rances. Els pacífics seran anomenatsfills de Déu.

GuerraAusencia de pau i d'amor.MortSegons en què, alliberament i segons

en què, una vida millor.

LlibertatNecessitat per a tohom, però distin-

guint molt bé entre llibertat i lliber-tinatge.

Santa Catalina TomàsUna dona coherent amb la seva opció

que un dia va fer, per això va arribar aesser una bona dona per tots els mallor-quins. Per a mi, és un estímul.

ArianyEntranyable, senzill, clar, bo com el

pa.

"Sa fulleta"Llaç d'amistat i oportunitat de

coneixe'ns i estimar-nos més, compar-tint tot lo de tots.

- Quin temps fa que no ha vingut aAriany?

Quan va morir ma mare, el 20d'abril de 1993. Abans, devia fer uns 15anys.

- Com va trobar el poble?Molt canviat. Les cases estan molt

restaurades i posades al dia. Ara, heuposat aigua corrent, heu canalitzat ai-gües i aquestes coses suposen unprogrés.

- I ara ja per acabar, vol dir qual-que cosa als arianyers a través de "SaFulleta"?

Que sapigueu que per a mi, Arianyés una cosa molt meva, ho duc dins lapregària , no oblit a ningú, tots els di-funts tenen una pregària meva, els nousmatrimonis, intercedesc per ells im'alegr i sofresc per les circumstànciesque passen. Intent que hi hagi una comu-nió de sentiments.

També, que m'agradaria que entreles joves, alguna pogués continuar lameva missió aquí.

Ah! i per acabar, us desitg a totsunes festes molt bones

I fins aquí les paraules de Sor Isabel.Us assegur que és un gust parlar ambella. El que deia al començament, quan tuveus que el món únicament es mou perinteressos, trobar una persona així t'aju-da a seguir caminant, a seguir lluitat perqualque cosa que encara que molta gentno cregui, sí té sentit.

Biel Tovell

14

Un poc de tot

Recollida de femsEl passat 5 de juliol, a la reunió de la

Mancomunitat es va proposar una pujadade la recollida de fems pel proper 1995del 14%, d'aquesta manera la quota pervivenda, passaria de 4.240 ptes. a 4.834ptes.

El motiu de l'augment, es degut aque els costos del servei també han pujataixí com a un dèficit que es té de tempsenrera de 7'6 milions, el que fa inevita-ble aquesta pujada.

Així mateix, també s'acordà realitzarun estudi per reestructurar el cobramentde les tarifes que depenen de dos fac-tors: la capacitat que tenen per produirfems els diferents locals i el número depersones que habiten a una casa o fanfeina a un negoci.

Per altra part, el cost total del serveide recollida de fems per l'any 1995, estàal voltant dels 74 milions de ptes.

Carretera vella de SineuNo és la primera vegada, ni serà la

darrera que parlaré d'aquesta carretera idel seu arreglo, ja que supòs que ningúdubte que és la més emprada pels aria-nyers per anar i venir de Palma, encaraque són més de cada dia, els que ja uti-litzen l'autopista que aviatarribarà fins a Inca per rea-litzar els seus despla-çaments.

Idò bé, les obres haviende començar dia 1 d'octu-bre, però pareix que unasèrie d'impediments, entreells les pertinents expropia-cions, fan que les obress'aplacin a l'any que ve.

El projecte, costarà uns570 milions de ptes. i es fi-lançarà per aportacions dees administracions Central

Insular, així com dels di-lers que es rebran com a:onseqüència de que el Pla

s'hagi declarat Comarca d'AccióEspecial.

Les obres, començaran a la cruïllade la carretera de Sencelles-Algaida iconsistiran bàsicamnet en fer la carrete-ra de 7 metres, actualment en té 6 a mésde crear una vorera d'un altre metre.Així mateix, s'intentaran eliminar totesles curves possibles.

La durada de les obres, en principiera de quatre anys però s'intentaràreagrupar-los en 3 amb la finalitat quel'any 1977 es pugui fer la inauguracióoficial.

Ajudes per RuandaQue el que està passant actualment a

Ruanda és una vergonya, no ho dubteningú; és una situació de la qual enshem de sentir empegueïts de la mateixamanera que ens hi hem de sentir de loque està passant a Iugoslàvia, a Cuba i atants d'altres indrets que de tant en tantvan sorgint a on l'egoïsme i ganes deprotagonisme estan per damunt la perso-na humana arribant a les situacions quea força de veurer-les publicades o ambimatges de televisió les arribam a consi-derar tan normals que per desgràcia aca-ben per no interessar a ningú.

Però la situació a Ruanda és tan bru-tal, que ha sensibilizai de manera espe-cial a molta de gent i és motiu peralegrar-mos, que el nostre Ajuntament,juntament als de Manacor, Porreres,Montuïri, Petra, Vilafranca, Sant Llo-renç des Cardassar, Son Servera, Artà,Capdepera, Felanitx i Campos, hagindecidit unir-se per crear una plataformad'ajuda cap a n'aquest país.

Per tal motiu, el passat 24 d'agost esreuniren a Manacor i decidiren iniciaruna campanya amb la finalitat de recap-tar fons per construir un centre d'acolli-ment d'infants orfes amb una capacitatinicial prevista entre 500 i 700 infants.

Els baties, es varen comprometre aintentar aconseguir uns 20 milions deptes. per ajudar al projecte consistent enun centre sanitari, camilles, material sa-nitari, vehicles, medicines, desinfec-tants, etc. i que té un pressupost d'uns60 milions de ptes.

A la reunió, es va decidir crear unacomissió especial per preparar tots elsactes que es duran a terme durant els 3mesos que durarà la campanya tais comconcerts, festes, tómboles i tota casta deprojectes que servesquin per recaptarfons.

Baties assistents a la reunió per a la Plataforma per ajudar a Ruanda

15

Un poc de tot

Així mateix cada Ajuntament faràuna aportació econòmica dels presssu-posts propis.

També es va pensar en movilitzar atota classe de col·lectius com associa-cions de veïns, de pares, d'alumnes, en-titats culturals, esportives, etc. a fi deque organitzin i donin idees que podrienésser fer camisetes, pins, etc.

La reunió, es va desenvolupar dinsun esperit de germanor, sense protago-nismes i deixant de banda les ideologiespolítiques que poguessin desvirtuar l'es-perit altruista de la iniciativa.

I ara la campanya ja està llançada,tan sols manca que no es quedi en reu-nions i paraules sinó que l'esperit decol·laboració i cooperació sia intens ique aquests 20 milions prevists es vegindesbordats a fi de que l'obra es puguidur a terme en la seva totalitat; si no ésaixí, que no torni a sortir mai més de lanostra boca el "pobrets aquests ninetsque es moren de fam i sed" sino quehaurà de sortir un "pobrets de nosaltresque no sabem reaccionar davant un casde consciència brutal".

Foc a ArianyQuasi bé és notícia de portada diària

que hi hagi foc a qualque indret de laPenínsula o de la nostra illa al llarg delsmesos d'estiu, però ja no és tan normalque pel nostre poble també passin aques-tes coses. Idò bé, el passat mes de julioles varen produir dos incendis que a Déugràcies tan sols produïren malsmaterials.

El dissabte 12, devers la una delmigdia i per espai d'unes dues hores,varen cremar dues quarterades de blat auna finca que en Joan Riera (Pipo) té aSon Ribot, essent necessària la interven-ció dels bombers.

Les causes, semblen ésser descone-gudes encara que bé hauria pogut ésserproduït per una espurna d'un tractor.

I el diumenge següent, el dia 17,també degut a una espurna, es va pegarfoc una cotxeria de Ca'n Molines,

motivant que la teulada de la mateixapassas per ull.

També va ésser necessària lapresència dels bombers.

Amb tot això i encara que lespèrdues hauran sigut quantioses, vahaver-hi sort que no hi hagués capdesgràcia personal.

Aquests tipus de successos, ens hande sensibilitzar davant aquesta autènticaplaga estiuenca que ens convertirà, si nohi posam remei aviat, amb un desertinhabitable.

Pla territorial del PlaEl passat 28 de juliol, un equip de

professionals i tècnics urbanístics, en-capçalats per l'arquitecte català AmadorFerrer Aixalà, es va reunir a SantaEugènia, a on es presentaren les basesdel nou "Pla Territorial del Pla", quepossiblement es podrà aprovar el mes desetembre.

Actualment un equip d'arquitectesestà fent feina en el projecte, incorpo-rant les idees o suggerències que els mu-nicipis vagin aportant.

Una vegada redactat el projecte,s'obrirà un període d'al. legacions, du-rant el qual, els distints ajuntaments,

hauran de decidir si aproven o no el plaen els termes redactats.

Aquest nou Pla Territorial, suposarà,entre altres conceptes, l'existència d'unasèrie de normes urbanístiques comunes atots els pobles de la Mancomunitat, almarge de les pròpies normes subsi-diàries municipals.

L'equip redactor del Pla, ha anatrealitzant enquestes entre els empresaris,agricultors, polítics i damés professio-nals relacionats amb el Pla de Mallorcaamb la finalitat de que aportassin opi-nions qualificades i que ajudassin a laredacció del projecte. .

A n'aquesta enquesta, es demanavacontestassin a una sèrie de preguntes da-munt el Pla i el seu futur tais com polí-gons industrials, segones residències,agroturisme, comunicacions, etc. amb lafinalitat d'intentar adequar al màxim elnou Pla a les necessitats de la comarca.

El projecte té per finalitat impulsarla comarca, social, humana i econòmica-ment a més de crear una planificació ur-banística comuna per a tots els pobles dela Mancomunitat del Pla.

"Sa Festa"Un cop més i després d'un estiu difí-

cil d'oblidar per les temperatures sofer-tes, hem arribat a "Sa Festa".

Els Obrers de la Mare de Déu i l'Esbart d'Auberg fent un descans quan recollienl'alfabaguera per el poble d'Ariany el dia de la Festa. Fotògraf.: Joan Ferrer.

16

Un poc de tot

Es una cita obligada per trobar-nosels arianyers tant si vivim com no habi-tualment al poble i passar uns dies deconvivència i bulla que ens faci oblidarla monotonia habitual del poble durant laresta de l'any.

Ja he dit en altres ocasions, que elque menys importa és qui vengui a fer la"Festa" ja que som nosaltres mateixosque l'hem de fer i crec que enguany, hasigut dels més participats que pugui re-cordar, començant pel torneig de futbetamb gran participació de joves, seguintper l'excepcional caminada de personesde la tercera edat, realitzada el dissabtematí per unes 90 persones; els jocs a lapiscina municipal, el "Gincama" auto-mobilístic, la berbena amb més partici-pació que mai i a la qual es varen poderveure els progressos que han fet elsarianyers a les classes que s'imparteixende ball de saló, la recollida de la nostraestimada alfabagucra pels "Obrers", xe-remiers, dimoni i balladors, la missa so-lemne durant la qual, don Nadal va fersonar l'orgue el temps que s'entregaval'alfabaguera, que per cert va durar 25minuts, lo que fa una idea de la quantitatde gent que hi havia.

El diumenge a l'horabaixa, va haver-hi un torneig de futbol amb la participa-ció de l'equip arianyer, i del qual no ensortirem molt ben parats i a la nit, di-guem que l'acte estrella d'aquestes fes-tes, encara que molts no ho hagin volgutreconèixer així i del qual després en par-laré, va ésser l'actuació del "2111 Quin-tet de Metall de l'Orquestra Simfònicadel Gran Teatre del Liceu de Barcelo-na", amb una presència espectacular depúblic.

A la nit del diumenge, nit folklòricaamb la participació de "Música Nostra"i "Xaloc" com a senadors i una gentadacom a balladors, ja que la plaça estavaquasi bé plena i que va fer que la vetlla-da s'allargàs fins a les dues de la nit, en-cara que al dia següent molta gent jatenia feina.

El dilluns, de bon matí, bicicletespreparades i cap a Son Huguet, seguintla costum que els darrers anys ja s'ha fetcom habitual i a l'horabaixa, carreres de

bicicletes organitzades per als arinyersque darrerament ens hem afeccionatmolt a n'aquest esport. Un cop acabadesles carreres, el torn per els més menuts,amb el grup infantil "Borinots" que lesva pintar, fer botar i ballar per espaid'una hora per acabar la nit amb el grup"Picadís" que darrerament també s'hafet habitual al nostre poble, interpretantl'obra de teatre "Aquí no paga ningú",fent-nos passar una vetllada prou agra-dable arribant així, a la traca final, queens recordava que les festes s'havienacabat i feia que ens desitjàssim "moltsd'anys" i "fins l'any que ve", ja quesom molts els que per uns motius o al-tres tan sols ens podem reunir durantaquestes festes tan assenyalades.

2111 Quintet de Metallde l'Orquestra Simfònicadel Gran Teatre delLiceu

Després d'haver escoltat i vist la par-ticipació de la vetllada del diumengevespre a l'església d'Ariany, crec queno hi ha cap dubte de que l'acte més im-portant de les festes d'enguany, ha sigut

Components del "2111 Quintet de Metall"

l'actuació del "2111 Quintet de Metall"de l'Orquesra Simfònica del Gran Teatredel Liceu de Barcelona.

Aquest concert, estava enquadratdins el "Festival de Música Clàssica alPla de Mallorca" i ha sigut, segons elsentesos i seguidors d'aquest certamen, elconcert més interessant de tots.

Aquesta formació, segons consta alprograma, està formada per membres del'Orquestra Simfònica del Gran Teatredel Liceu i va néixer de les inquietudsd'un grup de joves músics per a difondrela música de cambra, especialment la dequintet de metall.

El programa fou el següent:- Fanfara en Do major de Henry

Purcell.- Concert en do menor de Johann Se-

bastián Bach.- Obetura de l'Òpera "Guillermo

Tell" de Rossini.-Ària "Largo al factotum" de l'òpera

"El Barbero de Sevilla" de Rossini.- Suite de l'òpera "Carmen" de

Bizet.- Dansa ritual del foc de "El Amor

brujo" de Manuel de Falla.- "Vuit i mig" (de la pel·lícula de F.

Fellini) de Nino Rota.- Selecció de l'opera "Porgy

i Bess" de George Gerswin.

Una vegada acabat el progra-ma i davant la insistència del pú-blic assistent, ens varenobsequiar amb una sèrie de pe-ces extres per goig de tots elspresents a una vetllada mala desuperar.

I ja per acabar, diré queaquest festival es realitzarà cadaany al Pla de Mallorca, però quedegut a les circumstàncies, tansols ens tocarà cada dos anys aAriany, o sia que d'aquí a dosanys, tendrem la possibilitat detornar disfrutar d'una vetlladaque esperem sia com a mínimtan interessant com la que enshan ofert enguany els integrantsdel "2111 Quintet de Metall".

Biel Tovell.

17

Col·laboració

Recordança agraïda"Del frare Bernat se'n podia escriure un llibre*

En diferents ocasions, per motiusben justificats, hem recordat gratamentel germà de La Salle Bernat Ribot i Fe-rriol, un arianyer que per la seva bondati dedicació als demés és com un vellpaissatge humà que ofereix panoramesdiferents.

/

Últimament ha estat recordat en labiografía "La Salle a Santa Margalida"escrita carinyosament pel poeta RafelBordoy i Pomar nadiu d'Alcúdia i resi-dent des de l'infantesa a aquesta vila.

L'autor de dita obra, endemés d'es-ser ex-alumne, per diversos motius com-partí amb els diferents frares quepassaren pel col.legi i és coneixedor dela bona llavor que sembraren en el se-menter de l'educació, que "ha donat elsseus fruits en les persones de la majoriadels antics alumnes que segueixen fidelsa les ensenyances que reberen... "

"L'any 1961 arriba a Santa Margali-da el frare Társilo Bernardo (Bernat Ri-bot) en substitució del frare Rafel Lluís.

El frare Bernat va arribar a éssermolt popular a Santa Margalida. Era na-tural del veí poblet d'Ariany, on va néi-xer un diumenge 9 de novembre de1908, era el tercer de set germans, treshomes i quatre dones, el més petit delsseus germans també va ésser frare de LaSalle i, com ell, també va exercir el seucàrreg a Santa Margalida i va morirl'any 1970. La vida de religiós del frareBernat va discórrer en bona part alcol.legi d'Alaior (Menorca) on per la se-va dedicació i per la tasca que va portara terme va merèixer que l'ajuntamentd'aquella localitat el declaras Fill Adop-tiu. La petició de l'ajuntament fou recol-zada per centenars de signatures de lagent d'Alaior, pocs dies després de laseva mort que li va sobrevenir el dia 22de novembre de 1980, just un mes des-prés d'un altre frare també vinculat aSanta Margalida, el frare Mateu Duran.

També de la vida del frare Bernatse'n podria escriure un llibre, però em

limitaré a transcriure unes paraules queaparegudes a la revista del Club Cultural"Hero" sintetitzen el pas del frare Ber-nat per la nostra Vila i ens deixen untestimoni:

"El Hermano Bernat, pasó algunosaños de su vida religiosa entre nosotros,allí, en la calle de La Salle y en el cole-gio, estuvo por espacio de muchos años-concretament cinc- en Santa Margarita.Muchos de los que hoy colaboramos enesta revista aprendimos el abecedariocon él, aprendimos a leer y a escribir,nos enseñó las primeras normas de edu-cación. Por su aula pasaron muchos chi-cos que hoy en una edad madura, seguroque aún conservan algún recuerdo de"s'Hermano Bernat". A buen seguro queaún recuerdan las barritas de regaliz conque nos obsequiaba, o los trozos de"canyamel" que el mismo cultivaba en elhuertecito del colegio o también cuandonos regañaba por alguna travesura".

El frare Bernat Ribot Ferriol

Aquest mateix alumne relata la rela-ció del frare Bernat amb la gent de laVila, sobretot amb els conradors als

quals encoretjava en les desgràcies icompartia les inquietáis pel seu medi devida, al camp, on ell s'hi trobava tan aplaer. Moltes foren les hores que va pas-sar a Alacantí, arrabassant garriga, es-pedregant o sembrant arbres.

L'escrit de Miquel Cifre acabavaamb aquestes paraules: "sólo queda de-sear que, desde el,más allá, nos sigaayudando con su eterno cariño y bondady que su recuerdo permanezca parasiempre entre nosotros", aquestes empareixen les paraules més escaients perposar fi a la recordanca del frare Bernatque, com hem pogut veure va esser esti-mat pels seus alumnes i que va exercirla seva tasca a Santa Margalida finsl'any 1966".

El bon educador en general no és elque més sap, sinó el que viu un ideal iho comunica als altres. El germà Bernatno era, i molt menys ho pretengué, unhome lletrut.

El seu ésser i comportar-se vislum-brava per tots els caires que havia nascutal son dels cants d'aucells, de belluga-dissa d'animals i de la llum i de l'airevirginal d'Ariany...

La seva formació procedia del con-tacte directe amb el dinamisme deltemps i amb 1'obsequiosa terra, però so-bretot amb uns pares que l'educaven perdamunt tot amb l'exemple.

El seu procedir fou un reflex perma-nent del magisteri de la naturalesa i quetant de bo sapigué transmetre.

Si sempre manifestà gran estima a laterra encara se vislumbra més a SantaMargalida, degut que la comunitat pos-seïa la finca d'Alicantí "predio que radi-ca en el termino municipal de la villa deMuro... de sesenta y siete cuarteradas...con dos casas rústicas".

Per cert l'amitger quan els fraresprengueren possessori de la finca, era

18

Col·laboració

l'arianyer en Miquel Taberner Estrany(Cadernera); sempre que els quefers es-colars li permetien amb frare Damià, ai-xí fou reconegut i recordat a SantaMargalida. Era natural de Llubí, nasquéel 20 d'abril de 1905. El seu nom de pi-la era el de Damià Serra i Llompart.

Fou destinat a la Vila en 1926 i varomandre fins que es tancà el col.legil'any 1968. Era molt conegut per ésserun dels millors trobadors. Entre altresfeines cal destacar la realització Alican-tí: "el frares Damià i Bernat Ribot dei-xaren la seva suor sobre aquelles terres,ametllers, figueres, garrovers, vinya,quasi de tot s'hi va sembrar..." Es dedi-cava a millorar-la, ja desoterrant pedresi fent amb elles parets seques, jaguarnint-la de nombrosos arbres frui-ters; cal destacar que l'afecció a les abe-lles era tan viscuda que arribà a tenirmés de trenta caeres.

Una de les virtuts que sovint han depracticar les persones més compromesesamb l'Església és l'obediència. El germàBernat, per molt virtuós que fos, hemd'intuir quan li costà deixar Santa Mar-galida abans de començar el curs de1965-66 per anar al nou destí del Pontd'Inca. Pel seu comportament s'havia

El frare Josep Ribot Ferriol

agraciat l'estima de tots i endemés elcall de les mans i dels peus eren una ex-pressió del treball inmesurable realitzata Alicantí.

Tal volta, els superiors sanificar lanafra que causà als vilers el trasllat ven-gué a ocupar el seu lloc el seu germà, el

frare Josep Ribot i Ferriol, que pocsanys després morí a l'edat de 49 anys.Pel seu caràcter seriós no fou tan cone-gut ni popular com el seu germà Bernatperò també fou molt apreciat per tots elsque el conegueren.

En aquesta mateixa publicació(febrer de 1970) podem llegir : "Estamadrugada -8 de febrero de 1970- se haido a la casa del Padre el Hermano JoséRibot Ferriol.

Nació el 19 de marzo de 1920 enAriany. Era el benjamín de la famíliaque contaba con siete hijos.

Trabajador incansable. Tenia una vo-luntad decidida en sus cosas. Su empeñole hizo vencer muchas dificultades a lolargo de su vida religiosa...

Tenia un gran respecto por los supe-riores a los cuales obedecía a pesar delas dificultades..."

Si per mí ha estat un goig recordarels germans Bernat i Josep també desitgque ho sia per vosaltres.

Mateu Amorós, P\re.

Societat

Dia 23 de juliol es varen casar en Pa-blo José Seguí Pons amb na MaximinaMartín Calle.

Enhorabona.

Dia 31 d'agost ens va dei-xar l'amo en Miquel Pont Ge-novart (de Sa Creu), era casati tenia 77 anys.

Descansi en pau.

Associació 3a edatEn la reunió del Directius de la 3*

edat d'Ariany amb D. Rafel Sócias, Pre-sident de la Federació de les PersonesMajors de Balears, es va acordar quedins uns breus dies la Junta directivaquedarà disolta i es convocaran elec-cions, tal com ho diuen els nous estatutsaprovats recentment per la CAIB.

Els socis rebran una carta per la con-vocatòria de l'Assamblea General, perfer les eleccions esmentades.

Un arianyer a TVEEl passat mes de juliol, un arianyer

va ser protagonista d'un reportage delprograma "Informe Semanal" de la Tele-visió Espanyola.

El programa anava damunt el turismea Mallorca i ell era en Sebastià Darder,que va ésser entrevistat per aquesta re-vista en un número passat. Enhorabona!

19

1994, any de s'Arxiduc

SfArxiduc i "S'Estaca"

GOVERN BALEAR

Conselleria de Cultura, Educació ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA¡Esports DE MALLORCA

Dins l'any de l'Arxiduc, la fulletad'Aríany ja ha publicat un article sobrela figura de tan curiós i insignepersonatge; però és tant el que es podriaescriure sobre Lluís Salvador que potser hi vendrà bé una altre ressenya sobreun tema que a més, ha cobrat actualitaten aquests mesos d'estiu i que tambéestà molt relacionat amb la figura queens ocupa: la finca de s'Estaca.

Quan l'Arxiduc va comprar i arre-glar Miramar no feu més que el primerpas d'allò que era el seu gran objectiu:comprar totes les finques que pogués dela costa nord de Mallorca. En aquelltemps s'Estaca no existia com a tal; totaaquella part de la costa eren troços i méstroços de petites porcions repartides en-tre molts de propietaris generalment deValldemossa. Ell les va comprar totes iunificà tot aquell territori donant-li unnom genèric: s'Estaca.

Aleshores només li mancava cons-truir al bell mig de tota aquella terra uncasal que fos digne residència per a ell irepresentatiu de la nova possessió quehavia creat. Així varen néixer les cases,o millor, la casa de s'Estaca. Fou cons-truïda l'any 1878 i es feu en l'anomenatestil sicilià ja que recorda les edifica-cions de la costa d'aquella illa germana.

Però això sols n'era el principi. Vafer construir marges que cubrien totaaquella imponent costalada. La impre-sionan! davallada en rost que allà formala terra del pla fins a la mar fou literal-ment coberta de parcel·les guanyades ala roca i al coster emparades per a cen-tenars de marges perfectes fets de pedraviva. I allà hi plantà les vinyes. Milersde metres quadrats de bona vinya de

ceps escollits. Gairebé tota la finca esdedicà a la producció de la que amb elsanys fou la millor "malvasia" de Mallor-ca, i probablement de tota la conca me-diterrània; així i tot també s'hisembraren fruitals de tota casta. Tenia, ité, un enorme soterrani que és tot unceller.

Hi tenia missatges i obrers, collido-res, vermadors, guardes jurats, i, encaraque us sembli mentida, hi arribà a arre-plegar 26 enormes cans de la raça deSant Bernat.

A tot allò ho posà en mans d'unaal.Iota valldemossina que també entrariaa la història personal de s'Arxiduc. EraCatalina Homar.

La convertien madona i senyora des'Estaca, i com a tal ella esportava. Les seves relacionsforen molt turbulentes id'elles se n'ha parlat molt,però pel que ara ens interes-sa sols diré que CatalinaHomar com a madona des'Estaca es portà de formaexemplar.

Agradable amb els sub-ordinats i amatent amb totsels que fins allà s'acostaven,aconseguí l'estima i el reco-neixement de tothom.

Mentrestant el vi des'Estaca, que tanta feina iguany donava a tots aquellspobres pagesos de l'entorn,aconseguí medalles d'or itota classe de reconeixe-ments a diverses exposicions

tant a Espanya com a l'estranger, L'any1893, Temperarmi d'Austria, Isabel,més coneguda com Sissi, visità els seucosí l'Arxiduc i devallà de Miramar, ons'allotjava, a conèixer personalmentaquella meravella de casa, de finca itambé a Catalina Homar, que allà vamorir l'any 1905.

També hem de dir que no tot era tanhermós. Conten que d'amagat de s'Arxi-duc i com que el lloc és més que ade-quat, hi eren freqüents les pràctiques decontraban. Això si, quan s'entemé ho vatallar d'arrel.

En el testament de s'Arxiduc passàper herència a la família Vives, i ambels anys es varen perdre la totalitat deles vinyes i gairebé no arribà a quedarcap marge ni camí; la casa també cone-gué la decadència. Recentment ha estatrestaurada i dignificada per l'actor Mi-chael Douglas que la comprà l'any1990. Sembla que hi ha intenció de ques'hi cel.lebrin cada any activitats de cai-re cultural.

Francesc Vallcaneras.

••-•: «¿ir:

'»S'.'(••:t*^?-.

ïTt.--..

•-*K ^«gggS*

La caleta de s'Estaca

20

Esports

Per ses festes hi hagué una gran quantitat d'actes de caireesportiu, ara ja esteim a ses portes de començar una nova

temporada futbolística.Ja s'acaba s'estiu, i també sa calor,

aquest any he sentit dir que ha estats'any més calorós des darrer segle, perlo únic que ha anat bé sa calor ha estatperquè feia moltes ganes d'estar dins sapiscina, que era s'únic lloc a on se podiaestar bé, havent dit això anem acomençar.

Per començar he de dir que se vaacabar es curs de natació, que com cadaany es celebra a Ariany per els més pe-tits i per els grans que vulguin aprendrea nedar, sa cloenda va tenir lloc ambmotiu de ses festes patronals i va consis-tir amb un gincama per els més petits,abans de tot això se va fer una demos-tració dels més joves, al final de tot esvaren entregar els diferrents diplomesdel curs.

També i amb motiu de ses festes, vatenir lloc es II trofeu de futbet d'Arianyi que va contar amb sa participació devuit equips en el que destacava un equipde Maria, ja que enguany se podien tenirtots els jugadors de fora que se volgués,el torneig va durar quasi dos mesos i vatenir com a guanyador es mateix equipque l'any passat, Ca'n Jordi, que vaguanyar a sa final a s'equip de Sa Nos-

tra - Noves Tecnologies, que si bé l'anypassat varen quedar per darrera, aquestany amb es fitxage d'en Sandro i en Mi-guel Àngel Genovard, han estat a puntde quedar els primers i han demostratque eren amb molta diferència els dosmillors jugadors des torneig; el portermenys goletjat va ésser en Xisco Mas, iel màxim goletjador va esser unservidor.

També el dissabte de ses festes es vapoder viure tot un espectacle al campd'Ariany, amb sa disputa d'una gincamaautomobilística que va fer gaudir de va-lent a tots els que varen poder veurer-ho; es primer classificat va ésser en Gui-llem Carbonell, es segon va ésser en Pe-dró Carreres i es tercer en Xisco Mas.

I ja com a darrer tema parlarem defutbol, ja que està molt propera s'horade començar un any més sa temporadafutbolística, primer de tot dir que aquestany hi ha una sèrie de canvis, ja que enprincipi, s'estrena categoria, ja queaquest any se jugarà a Segona Regional,per lo que els equips seran molt mésbons, ja que és una categoria superior,els costs són bastant superiors, sa tem-porada és bastant més llarga, ja que té

un total de trenta sis partits, per lo quese necessiten més doblers i més jugadorsque altres anys, des d'aquí voldria de-manar a tots els jugadors arianyers quefacin un esforç i ajudin a tirar per enda-vant una cosa que es de tots, esper queaixò servesqui per alguna cosa, com totsja sabreu una altre novetat és que s'hacanviat sa directiva i que ara té com aPresident a n'en Joan Molines (de s'Es-tany) i que està treballant de valent perpoder fer un equip amb garanties de al-manco fer un bon paper a sa nova cate-goria, per lo que s'han duit dosentrenadors de Santa Margalida i s'estàintentant fer un fitxage de campanetes isinó els que el dia de sa festa vàreu anaral camp vàreu poder gaudir d'aquestagran figura, un jugador que ha jugatamb el Mallorca B i amb el poblense, osia que no és gens coix.

Ja per acabar i sense deixar de bandaes futbol, vos vull demanar, un any mésel vostre recolzament, ja que aquest any,més que mai, necessitarem de sa vostraajuda, tant moral com, sobretot,econòmica.

Adéu amics i fins d'aquí a dosmesos.

Tomeu Bauçà Frontera.

^r^

Equip de la S.E. Ariany que es va presentar es dia de Sa Festa. Fotògraf.: Joan Ferrer.

21

ijioses

Excursió de sa tercera edat al monestirde Lluc Per Joan Frontera

Dia 28 de maig tornàrem fer,una excursió ben acabada,que per molts serà recordada,pels actes que tothom part i prengué.

Però començarem per lo primer,d'Ariany quan vàrem arrancar,una Salve vàrem cantar,i a la Mare de Déu mos vàrem enco-

manar,perquè tot mos anàs bé,i jo una cançó les vaig fer,que de lo mateix se va tractar.

Idò que tenguem un bon camí,i llavors bona diada,i quan la Mare de Déu hàgim visitada,que de flors l'haurem tapada,tenguem bon tornar venir.

Dos autocars vàrem arrancar,des nostro poble arianyer,però cap aturada vàrem fer,fins a l'hora de berenar,i a Son Marroig mos vàrem aturar,que a tots mos va caure bé,d'una panada feta des nostro forner,que tothom va disfrutar.

A Valldemossa no férem aturada,perquè es temps era curtet,però un poc més avallet,com veis férem sa berenada.

Aquí mitja hora vàrem estar,després de sa berenada,a davant Sa Foradada,que allà hi feia un bon estar,i un bar també per refrescar,si en ve cap d'acalorada.

Quan tornàrem arrancar,que agafàrem carretera,llavors ja hi va haver cantera,i fresquests tornàrem estar,volta aquí i s'altre allà,mirant ses vistes de per allà,que és molt ric sense dubtar,tota aquella cordillera.

Llavors una cançó les vaig fer,perquè una dona s'autocar conduia,per si n'hi havia cap qui patia,que confias d'es nostre xofer,perquè conduia bé,i a bon terreno mos duria.

A n'es Port de Sóller mos vàrematurar,

i tres quarts vàrem tenir,per baixar i fer un poc de camí,i mirar sa platja que hi ha,i qualcún que va disfrutar,perquè no havia fet mai tal camí.

Per Deià també vàrem passar,que no l'havia anomenat,que baix de sa muntanya està instal·lat,també a la vorera de mar.

D'es Port de Sóller tornàrem arran-car,

a Fornalutx havíem de fer aturada,però mos passà una pardalada,que abaix no poguérem passar,i a dins sa carretera vàrem voltar,passant tots una penada,i es xofers una suada,que per tot varen brollar.

Gràcies a Déu tot va anar bé,que vàrem poder voltar,i cap a Lluc vàrem anar,que allà havíem de dinar,a n'es restaurant Ca s'Amitger.

Quan a Ca s'Amitgef férem entrada,taula posada vàrem trobar,i tothom se va acomodar,i tot va anar una monada.

Llavors mos posàrem a dinar,d'arròs brut ben encertat,tres bistecs de llom torrat,patata i ensalada dins es mateix plat,i tothom va disfrutar,sa fruita tampoc hi faltà,ni es vi, aigua, café i es conyac.

Quan vàrem haver dinat,tothom ja a missa s'anatrava,es nostre grup amb ells s'agregava,abaix d'una gran envelada,que a Lluc es frares tenen preparada.

Idò allà missa mos varen dir,amb una missa cantada,amb una veu superdotada,que tot va sortir diví,i llavors es rams de flors varen lluir,que la Mare de Déu quedà tapada.

Supòs que la Mare de Déu quedà,tota pJena d'alegria,amb tanta rosa florida,que li varen entregar,perquè tothom duia amb sa mà,un ram de flors que havia escollida.

Quan vàrem haver acabat,es President de sa Federació,agraí aquest favor,a tots es qui a Lluc havien pujat,amb tanta devoció.

Aquí tot ja s'acabà,i d'aquella envelada vàrem sortir,per tornar agafar es camí,perquè molt allà no mos podíem atu-

rar.

Aviat es xofer va venir,tothom a s'autocar va pujar,perquè cap a Ariany havíem d'anar,i tots tenguérem un bon camí,s'itinerari vàrem seguir,fins que a Ariany vàrem tornar

A Ariany hem arribat,i no hem tengut cap avaria,Déu vulgui que un altre dia,tot surti tan encertat.

22

Passatemps

Lletres barrejadesSi ets aficionat al futbol, supòs que

hauràs seguit el mundial que es va cele-brar els passats mesos de juny i juliol alsEstats Units d'Amèrica; si és així, notendrás cap dificultad per trobar al se-güent requadre els vuit països que arri-baren fuis als quarts de final.

A D H O L A N D A AQ W E R T Y L K J AA F G H J I I H I IL K J H S A T N V RE S P A N Y A D F AM R R T YA B H U UN A S RY A S DA B S U

M L O A GE I O P LW A S Q UG H J K BC I A F O

Test culturalSi llegires o tens a mà el pasast nú-

mero de "Sa Fulleta", tendras bo de fercontestar a les preguntes d'aquest test jaque totes estan relacionades amb infor-macions aparegudes al número passat demaig juny.

1.- El passat 12 de juny, es realitza-ren les eleccions europees. Sabs quinpartit va guanyar a Ariany?

-PP-UM-PSOE-PSM

2.- El PP, va arrassar a nivell de totMallorca fins a l'extrem de que tan solshi ha dos pobles a on no fos el partitguanyador; un d'ells, fou Costitx a onguanyà UM i a l'altre poble, guanyà elPSOE. Sabries dir a quin poble?

- Pollença- Alaró-Artà- Capdepera

3.- A la sessió ordinària de l'Ajun-tamnet del 13 de maig, es va retificar elpadró d'habitants d'Ariany. Sabs quinaés la població a dia 1 de gener de 1994?

- 1001-950-546-846

4.-. El passat 14 de juny, va morir aSanta Margalida el que fou per espai de24 anys rector del nostre poble D. ToniRubí. Sabries dir a quin any va venir aAriany?

- 1942- 1936- 1953- 1960

5.- A finals de juny, el que ha sigutels dos darrers anys rector d'Ariany,don Nadal trias, ens ha deixat per anar aun altre destí. Ens podries dir quin?

- Parròquia de Sant Miquel- Convent de Santa Clara- Rector de Puigpunyent- Organista de la Seu

t

Refanyer popular- Pensa malament i encertaràs.- Qui mal no fa mal no pensa- Badai mai ment, o son o talent o

mal d'enamorament.- Qui bé tanca, bé obri.- Des teu pa en faràs sopes.- Qui s'aixeca dematí, pixa allà on

vol.

Pensamnets- L'ordre, és un equilibri difícil,

però necessari.(Jack Kroll)

- Reparteix la teva alegria i latendras més gran.

(Phil Bosnians)- Els amants no s'analitzen, es do-

nen. L'amor heterosexual és cec.(Llorenç Villalonga)

- Ésser hospitalari, significa oferir elcor, la casa i tot el que tenguis però dela manera que l'altre pugui acceptar-loscom a cosa natural, sense sentir-serebaixat.

(Phil Bosnians)

Lletres creuadesHoritzontals: A) Consonant. B) Es-

deveniment succeït entre molts que po-drien ocórrer. C) Quantitat d'aigua quedu un riu o altre corrent. D) Pertanyento relatiu al poble. E) Prefixe llatí quesignifica mig i que s'empra per a formarcomposts. Ferro pur combinat amb car-boni. F) Format de lletres; consistent en

lletres. G) Nom de deesa. H) Article fe-mení plural. I) Consonant.

Verticals: 1) La mateixa que I. 2)Contracció de la preposició "per" i l'ar-ticle "el". 3) Oficial que comandava laxurma d'una galera. 4) Ciutat principalon resideixen les autoritats d'un país ocomarca. 5) Interdicció sagrada sobrel'ús de certes coses o paraules o sobrecertes accions. Nom de consonant (pi.)6) Retribució per un treball (pi.) 7) En-vernissat de laca. 8) Part inferior d'unvegetal, que serveix per fixar la plantaen la terra i per prendre d'aquesta lessubstàncies nutritives. 9) Consonant.

1 2 3 4 5 6 7 8 9ABCDE|FGHI

«ü/ I

Biel Tovell.

Solucions als passatempsLletres barrejades

A D(HJ)__L-AQ W E R T Y /

^ F G H J/y

L| K J HJ/yA

El S P/A/N Yy

M i R/É/T Y/Ú/) • f / JF

AflB/H U/Ü/E

N! A S Ê/E W

Y A S D F G

AJ B (S U F C^

N

ےT

tI

fcHI

D A • A

' K J JO

U A/ÁÁ R/D F A

0 A G

0 P L

S Q ¡U

J K $)

A) F 0

Lletres creuadesHoritzontals: A) T.

bal.B) Cas. C) Ca-

D) Popular. E) Semi. Acer F) Li-teral. G) Tanit. H) Les.

Verticals: 1) S. 2)4) Capital. 5) Tabú.

I)SPel. 3) Còmit.

Enes. 6) Salaris.7) Lacat 8) Rel. 9) R.

Test Cultural

l.-PP2.- Artà3.- 846 de

4.- 19425.- ConventSanta Clara.

23

Mig en broma mig en sèrio

Aquesta vegada ses dues "patro-nes" s'han trobat a sa sortida del'Ofici de sa Festa mentres davalla-ven han fet sa xerradeta.

- Com va Francina ?- Ja ho veus, t'he vista es temps de

sa missa però no t'he volgut dir res.- Vaja una calorada que he passat,

menos mal que estava devora es ventila-dor perquè si.no...

- Idò bé t'ha anat! perquè jo he hagutd'estar dreta, per paga esperava etsobrers que venguessin a cercar s'alfaba-guera i no s'han presentat fins que jarepicaven.

- Què n'has tenguda molta enguanyper donar?

- Pots pensar, per paga enguany qua-si no l'he poguda regar, de deu dies nouni hi ha aigo, i ja ho saps... a s'alfaba-guera li agrada estar humida o si no s'ai -xanca, i haviat treu s'espiga.

- No idò jo li vaig posar es goteo it'assegur que duia una bona esponera, esmeu homo cada dia la se mirava, no i nos'ha mustiada gens, estava amb tota savirtud, me pareix que era se que han do-nat a s'Ajuntament.

- No i no serà perquè la se meres-quessin, perquè t'assegur que quasi totspareixen esterns, no les trobes mai,s'únic dia que les pots veure és es dia desa Festa. Pots estar ben segura que si nocobrassin n'hi hauria més d'un i mésd'una que ja no rossegaria es cul peraquí, perquè feina en fan ben poca.

- Que no férem llarg!!! en s'obradaque mos han feta!

- Idò així!!! quina és s'obrada quehan feta?, que si t'escolten a tu pareixque han fet tot lo món, i només fan espardal!

- Fosca, que no mos han canalitzatses aigos?

- No diguis pardalades, ses tuberieshan posat, i res més perquè lo que se diuaigo de deu dis nou no en surt ni unagota.

- Ell saps que n'hi ha de barruts,s'han aprofitat de regar s'hort quan escontador no girava i has de comprendreque es motor no dóna a basto atreurer-ne.

Sa Farola Orelluda- Recoranta pûtes! idò que en possin

un de bo de motor, es que només fan"xapuces", me tenen un motor que esxatarrista no l'agafaria d'enterra, no ésraro que sempre estigui espenyat!

- Ell tampoc no se podien imaginarque sa gent fos tan gorrera, és que n'hiha que fins hi tot hi renten es porcs, i jame diràs s'Ajuntament que pot fer ambaixò?

- Què pot fer? "mano dura" que donigarrotades a n'es qui no fa bonda, ésque n'hi ha que han llevat es precinte itot i en sa nit umplen sa cisterna; es quesaps quin collons, i per sa culpa de qua-tre malcriats ets altres mos hem de que-dar amb un dit a n'es cul i s'altre as'orella.

- Vaja una emprenyadura que duus,no pareix que fossis a l'ofici, què no hassentit es capellà a s'hora de donar sa pauquè ha dit?

- Res he sentit jo!!! Venga, diguemmés obres, venga més obres que haginfet...

- Què no han asfaltat es carrers?- Mal les toc cent llamps!, sa trinxa

de sa síquia i només des carrer Major,de davant s'Ajuntament fins a l'església,es segur que devia ésser perquè ses con-cejales no s'espenyassin es tacons, imira'm a jo que he pujat a missa per escarrer Atotxa, i duc un tacó amb sa mà,i en lo encesa que vaig si no van alertales ho barrinaré per es cap a n'aquestsde s'Ajuntament, es que tenen mésbarra...

- No sé si m'hauria estimat més notrobar-te avui, jo que amb aquesta olore-ta d'alfabaguera me renova etsesperits...

- No me xerris d'aHabaguera, queper anar a l'oferta a recollir-ne he estattres quarts.

- Es que per paga només hi havia uncapellà que en donava.

- I tu que voldries que en donas esBatic i tot?

- Es Batle no, però que hi hagués 3 ò4 capellans no estaria gens malament,almanco seria més curt.

- Per cert, que has trobat de sesFestes?

- Jesús!, i com sempre, sempre nihauran que trobaran ossos a n'es lleu!

però què vols que et digui? Hi ha pertots es gusts.

- No te vaig veure a sa caminada desa tercera edat...

- Ai fieta!, jo ja no estic per aquests"trotes" només vaig anar a prendre escafè amb llet.

- De pardala, tu sempre t'apuntes alobo!!!

- Idò no facis es cap viu voràs!, esque per paga amb aquesta calorada quemos ha fet enguany, no faig tros de nit, ime vaig quedar adormida.

-1 a n'es globo tampoc hi eres?- Calla, que sa néta me va tenir tres

hores allà esperant a punt de pujar, i sava suspendre, vaja una fotuda que s'enva dur!

-1 què va passar?- Fotre! que feia massa vent i passa-

ven pena que no anàs bé.- Ja ho val, jo allà on aniré avui ves-

pre serà a veure es concert.-1 quin concert?- Es de l'església, o no ho saps que

ve s'orquestra des Liceu de Barcelona?- Què no farem llarg?, i això que no

és allà a on se va pegar foc?- Es mateix!-1 que hi han perdut res per aquí?- No però això es des Festival

d'Estiu.- Jesús, que es d'aquells que sonen i

no canten? vaja avorriment, n'hi hauràmés de tres que se dormiran, per lo me-nos mos duguessin a na MontserratCaballé.

- Vaja quin "rompé"!!!, quan se posaa giscar no hi ha qui l'aturi, i no l'ente-nen cap paraula.

- Quin terròs que ets! a tu només teva bé sentir cantar ses xigales!

- Una bona xigala hi ha amb tu!!!- Bé que mos n'anam, que jo he

d'anar a cercar sa porcella des forn i jam'hauran tancat.

- Sí, i es meu homo que vol anar an'es futbol i enguany comença prest.

- Bé ja mos veurem per sa plaça,perquè supòs que aniràs a ballarmateixes

- Ja ho veurem, per si un cas no mosvèiem molts d'anys!

- Igualment garrida!

24