Embed Size (px)
Citation preview
Òrgan de la Confederació Regional del Treball de CatalunyaIII Època DIARI GRATUÏT
FUNDADA AL 1907 Portaveu de la Confederació Nacional del Treball - Adherida a la AITJuliol/Agost 2008 - Núm. 336
3 Actualitat 8 Ecologia 11 OpinióDues catàstrofes, dosestats i duesactuacions cíniques
L’energia nuclear Sobre el llibre“Anarquisme i allibe-rament nacional”
Per què pugen els preus?
Pàg. 9
Durant els últims mesos hem vistcom s’han apujat desorbitada-
ment els preus de tot en general,però dels aliments en particular. Desde la premsa oficial de l’Estat se’nparla però sense dir clarament elsmotius o difuminant-los perquè elsque ho patim més directament enscreiem que és un fet conjuntural a lasituació del mercat. Ens diuen que siel preu del petroli ha pujat, que si elspaïsos com l’Índia o la Xina provo-quen molta demanda, que si els bio-carburants etc... De fet l’objectiu dela premsa oficial de l’Estat no és unaltre que fer que la majoria de treba-lladors i treballadores siguem bom-bardejats amb multitud de notícies idades sobre macroeconomia per talde col·lapsar-nos d’informació senseque puguem entendre el que real-ment passa.
La resposta del per què pugen elspreus és ben simple; l’especulació. Ino és una coincidència que la puja-da de preus de l’alimentació coinci-deixi amb la crisis hipotecària alsEEUU. Com en totes les crisi, qui pagaels plats trencats sempre és el mésfeble. Així encara que ens diguin queconstructores i bancs s’hagin vistafectats per la crisi hem de tenir pre-sent que les grans empreses i entitatsfinanceres no entren dins d’aquestgrup.
Homenatge al 90 aniversari del Congrèsde Sants de la CNT catalana
+ Punt de llibre de REGAL a l’interior
Finaliza elconflicto con
CapraboPàg. 5
La crisis delPartido Popular
Pàg. 3
Franki, encarce-lado por un
trozo de trapoPàg. 12
Aun any i escaig del centenari del naixement de la Confederació Nacional del Treball, enguany ésun aniversari poc recordat per la història en general i pel moviment obrer en particular. El 28 de
juny del 1918 el moviment obrer català s'aplegà en el Primer Congrés de la Confederació Regional delTreball, conegut popularment pel Congrés de Sants degut a que tingué lloc en aquest barri deBarcelona. Pàg. 6
¡No a la supre-sión del
bachilleratonocturno!
Pàg. 4
BADALONAPtge Riu Congost, 5-11 bajos 08917 Badalona. Ap.Co: nº 302, 08910 Badalona.Telf/Fax: 93 398 84 63 e-mail: [email protected]ç Duc de Medinacelli, nº 6 Entlo 1ª, 08002 BCN.Telf/Fax: 93 317 05 47 e-mail: [email protected]À DEL LLOBREGATC/ Florida, 40 08940 Cornellà del Llobregat. Ap.Co: nº 287, 08940 CornellàTelf/Fax: 93 375 58 53 e-mail: [email protected]/ Poeta Marquina, s/n 17600 Figueres. Ap.CO: nº 103, 17600 Figueres.Telf/Fax: 97 267 32 88 e-mail: [email protected]/Joanot Martorell nº1, 08400 Granollers Ap.Co: nº30, 08400 Granollers.Telf: 93 849 12 16HOSPITALET DEL LLOBREGATc/ Montseny 87, 2º2ª 08904 L’Hospitalet de Llobregat. Telf: 93 448 28 55e-mail: [email protected]. Verdaguer nº 122, 2º 08700 Igualada. Ap.Co: nº 486, 08700 Igualada.Telf/Fax: 93 805 41 91 e-mail: [email protected] BISBAL D’EMPORDÀC/ Marimon Asper 16, 2º, 17100 La Bisbal. Ap.Co: nº 29, 17100 La BisbalTelf/Fax: 97 264 53 98 e-mail: [email protected] Ferrán nº 30, 4º,1ª. C.P.: 25007 Lleida. e-mail: [email protected]/Jorbetes, nº 15 08241 Manresa. e-mail: [email protected]Ó
Ap.Co: nº 277, 08301 Mataró.Telf/Fax: 93 536 14 20 e-mail: [email protected] Àgueda 5, 1er, Ap. Co: nº288, 07760 Ciutadella de Menorca.e-mail: [email protected] LLAGOSTARbla Països Catalans nº 57, 2ª Ap.Co: nº 87,08120 La Llagosta.Telf: 610 83 26 92 e-mail: [email protected]/ Alfons V, 6 17800 Olot. Ap.Co: nº 85, 17800 Olot.Telf/Fax: 97 227 16 82 e-mail: [email protected] DE MALLORCAC/Palau Reial nº9,2º 07001 Palma. Ap.Co: nº 1566, 07080 Palma.Telf/Fax: 971 726 46 e-mail: [email protected] Ferran 30, 4º 1ª. Ap.Co: nº 847, 25080 LleidaTelf: 627 13 36 96 e-mail: [email protected] DE MARC/Esperança 19, 08330 Premiá de Mar. Ap.Co: nº 187.e-mail: [email protected] Edgardo Ricetti nº 16. Ap.Co: nº 2172, 08200 Sabadell. Telf: 93 717 53 01 e-mail: [email protected]/ Cardenal Cervantes 18, 1-2ª. Ap.Co: nº 973, 43080 Tarragona.Telf: 696 101 018 e-mail: [email protected]. Montcada nº 79, 08221 Terrassa. Telf: 93 733 97 08 e-mail: [email protected]
S o l i d a r i d a d O b r e r a e s e l p e r i ó d i c ob i m e s t r a l d e l a C o n f e d e r a c i ó n N a c i o n a l
d e l T r a b a j o e n C a t a l u n y aEdición: Comité Regional de CNT-AITCatalunya i Balears
Administración & Redacción: Crta. Montcada 79, 08221 TerrassaEmail: [email protected]
2
Dirección y Maquetación:Elías D. MolinsSubdirección:Xavier BarcelóAdministración:Sheila BallesterosRedacción:Eloi RoviraIvan González
Jesús GómezLidia FerrazColaboradores:Jordi Rios, Jose Mª Sánchez, JustCasas, Marcel Surinyach y todoslos Secretarios de Prensa de lossindicatos de la CNT-AITCatalunya-Balears
Des de fa molts d'anys, alguns(no tots) dels col.lectius quepodríem denominar de ten-
dència més autònoma dintre del movi-ment llibertari, tenen un vici quasi inevi-table: tractar la CNT com la “secta”.
(Dit això , volem remarcar quemolts/es dels que formem part de CNTprovenim o formem part activa degrups o col.lectius autònoms també).
Suposem que aquesta situació pot-ser és deguda a què de vegades mem-bres de l'anarcosindical tenen certatendència a criticar i assentar “càte-dra”sobre alguns aspectes de determi-nats grups autònoms (que per altrabanda no deixen de ser unes opinions,que equivocades o no, són tan vàlidescom les de qualsevol altre), entenentcom a tals ateneus llibertaris, movimentokupa, grups d'afinitat anarquista, etc.
Però no és menys cert, que des d'al-guns d'aquests col.lectius tampoc es témassa respecte per la CNT. Moltesvegades amb crítiques fetes des deldesconeixement i la falta de respecteper una organització, que amb lesseves virtuts i defectes, té ja quasi centanys d'història, i que amb tots aquestsanys de vida, n'ha vist sorgir i desaparèi-xer molts de grups autònoms. I no obli-dem que molts d'ells tot hi estar fora delsindicat, apareguts a conseqüència delteixit social i ideològic creat des de CNT.
És evident, que entre els grups autò-noms i l'anarcosindical CNT, hi ha méspunts d'unió que d'allunyament, ja quesón part del mateix moviment llibertari.Per tan, amb aquest article no volemdonar la idea de què intentem “deïfi-car” a la CNT, que és evident que nosempre està en possessió de la raóabsoluta i de neci seria per part nostre,pretendre voler donar una realitat queconsiderem no correspon a l'organitza-ció de la que en som part. Però sí quecreiem que la CNT com a tal, té unaexperiència que el moviment llibertarino pot menystenir amb opinions moltes
vegades simplistes exposades en qual-sevol fòrum d'internautes per part d'indi-vidus o col.lectius que es reivindiquen lli-bertaris. Opinem que no es pot negarque l'experiència que representa CNTpel moviment llibertari és molt útil per aconstruir noves realitats col.lectives i pertan digne de respecte.
Així com la CNT reconeix la necessi-tat de l'existència (dintre el moviment lli-bertari) d'organitzacions que lluitin desde diferents àmbits per una revoluciósocial, i que en més d'un cas els hi dónasuport actiu o en forma part, la resta delmoviment llibertari crític amb CNT, hau-ria d'assumir la necessitat de donarsuport a companys/es que moltesvegades fins hi tot estan dintre el mateixcol.lectiu autònom (crític o no ambCNT) ,però que també lluiten des de l'a-narcosindicalisme i que el reconeixencom a eina útil per assolir la nova socie-tat tan desitjada per tot el moviment lli-bertari.
No és el moment de mantenir les dis-tàncies per causes que ja quasi ningúrecorda, ja que el moviment llibertariestà lluny d'estar fossilitzat en una elit demilitants/es amb tuf de naftalina. Persort, el moviment llibertari ha mantingutles portes obertes a noves incorpora-cions i per tan a nous punts de vista.S'ha anat renovant a l'hora que ha anataprenent d'errors i virtuts de com-panys/es més experimentats.
Tan la CNT com la resta d'organitza-cions i col.lectius llibertaris som una alter-nativa real a l'actual sistema d'explota-ció i empobriment tan físic com intelec-tual a què ens volen sotmetre la púrriadirigent.
Tampoc estem dient que hàgimd'estar “menjant” forçosament tots delmateix plat. Tothom és lliure de fer elque més li plagui. Però això sí, creiemsincerament que és el moment derecolzar-nos en les lluites comunes, d'o-blidar antigues desconfiances que lamajoria no sabem ni on van començari que no serveixen per solucionar res.
En definitiva, mirar cap endavant,que la lluita serà dura.
La SectaSP del Comitè Regionalde Catalunya i Balears
Editorial
Habla el director
Comitè Regional de Catalunya i BalearsC/Alfons V, 6 - 17800 OlotTelf: 97 227 16 82 email: [email protected]
El periódico sólo se hace responsable de los artículos que vayan expresamentefirmados por la redacción o el director. El resto de los artículos son responsabili-dad de quien los firma.
Col· labora!!Fes el teu ingrés per a recolzar aquesta publicació al compte:2100-0448-68-0100829711(La Caixa) Titular: J.M. Sánchez
El sector de la construcciónsigue cayendo en picado,
dejando a miles de trabajadores enel paro. La especulación poco apoco se traslada al sector alimenta-rio, mientras se usan los alimentospara llenar el depósito del coche(gran invento el bio-combustible).Revueltas en los países empobreci-dos: a los que más necesitancomer, les suben el precio del pan.La producción huye de Europahacia China, donde los terremotoseliminan a decenas de miles depersonas en pocos días, noticia nomás importante que el accidentelaboral de un pistolero que vela poreste orden. Vienen malos tiemposnos dicen, de recesión económicahablan, pero Emilio Botín, presiden-te del Banco Santander, sin pelos
en la lengua mantiene las previsio-nes de 10.000.000.000 de euros debeneficio neto para 2008.
Mientras tanto el gobierno, inten-ta paliar la crisis de la construcción,promete ayudas de 200 euros a losjóvenes para fomentar el alquiler.Pocos jóvenes han visto esas ayu-das, pero todos estamos viendocomo los precios de los pisos dealquiler están subiendo. No obstan-te, no debemos preocuparnos, por-que Rodolfo Chiquilicuatre con suChiki-Chiki ha hecho todo lo que hapodido en Eurovisión.
Desde luego, esto cada vez másparece un mundo de locos, aunqueintelectuales y tertulianos digan locontrario. Dicen que el sistema eco-nómico de Mercado es el máximogarantizador de orden y equilibrio,pero a mí me parece que no fun-ciona demasiado bien...
Elías D. Molins
3Nº336 Juliol/Agost 2008
ActualitatDues catàstrofes, dos estats i dues
actuacions cíniquesJust Casas*
Ens referim com més d’un ja esdeu imaginar, al monsó que vaprovocar la pujada del riu
Irawadi a Birmania i al terratrèmol quesacsejà fortament les províncies cen-trals de la Xina. En ambdós casos elsdos Estats han actuat de forma cínica:l’Estat xinès que ni Deu s’aclara alhorade definir-lo: Dictadura del Proletariatamb una economia de mercat?Dictadura de Partit amb economia delliure competència? Lliure incompe-tència amb dictadura buròcrata?Mercat burocràtic amb proletariatcompetent?; ha mostrat les vergonyesd’un creixement “a la occidental”mimètic al “desarrollismo” franquistaamb unes taxes i índexs econòmicsalts, però basats en la pura especula-ció, l’enriquiment d’una elit burocràti-ca i funcionarial que destaca més queres pel seu alt grau de corrupció i unamanca de planificació acompanya-da d’altes dosis d’incompetència, queha portat a unes mancances que lacatàstrofe ha deixat al descobert.
Efectivament, milions de personesamuntegades en blocs prefabricats imal fets en zones més que conegudespel seu potencial sísmic, manca gaire-bé total d’infraestructures i de serveis iuna població indefensa davant situa-
cions de crisi com la que es visqué. LaXina, país dictatorial per Excel.lència itradicionalment tancat a occident pelque fa els seus afers externs, ara, i percompensar la mala imatge donada anivell internacional per la seva actua-ció al Tibet, deixa que les càmeres dela televisió d’arreu del Món, reflecteixinamb tota cruesa l’abast de la desgrà-cia de milions de persones afectades.I ho ha fet per dos motius. El primer, ferveure que no és una dictadura i que lallibertat d’expressió no està segresta-da, quan realment ho està. En segonlloc, per aconseguir un ajut exteriorque eixugui les mancances del règim itapi les vergonyes dels milions dedòlars esmerçats per a organitzar unsfuturs Jocs Olímpics i que ara no té perajudar a llur població. A les dictadures
sempre els hi passa això: viuen de lafarsa i dels “grans projectes” ambrecursos que sostreuen a una poblacióque no té ni el dret a queixar-se. Quanels Jocs Olímpics s’acabin i tot torni ala “normalitat”, la Xina es tornarà atancar i la censura més absoluta tor-narà a dominar. Cínics que són uns
cínics!L’altra qüestió és la de Birmània.
Una dictadura “germana” de la xinesai sota la protecció de la Dictadura delProletariat amb una economia demercat? Dictadura de Partit amb eco-nomia de lliure competència? Lliureincompetència amb dictadura burò-crata? Mercat burocràtic amb prole-tariat competent? on la crescuda delriu Irawadi provocada per un monsódel qual ni tant sols s’havia informat ala població civil, ha anegat un deltafluvial on viuen prop de sis milions depersones i on es produeixen (o millordit, on es produïen) el vuitanta percent dels aliments del país. Doncs bé,la dictadura militar ha impedit fins i totl’arribada de l’ajut internacional dei-xant a la població del tot indefensa
després de la mort i la desapariciód’almenys, dues centes mil persones ila total ruïna de milions més. Ara bé, alcinisme de la Junta se li ha d’afegir elcinisme dels països occidentals i de lespròpies ONGs, en negar-se que lespersones de les agències oficials delsdiferents països i de les Organitzacions
No Governamentals siguin identifica-des per les autoritats birmanes. La raó?molt simple: els països occidentals mit-jançant “l’ajut humanitari” infiltren através de les agències oficials i lesONGs agents secrets de tot tipus, queaprofitant l’avinentesa s’introdueixenal país de forma massiva. Cínics, quesou uns cínics! Uns, els militars birmansperquè la seva població civil no té alsseus ulls cap valor. Els altres, els païsosoccidentals i les ONGs, perquè aprofi-ten les desgràcies dels demés per fina-litats inconfessables. Ja sabem el resul-tat, doncs sempre és el mateix: unapoblació menyspreada, que pateix devalent i de la que tothom, com en elcas de la Xina, intenta treure’n profit.
La crisis del Partido PopularJust Casas*
Ocurrió lo que tenía que ocu-rrir. La nueva victoria elec-toral de Rodríguez
Zapatero ha llevado al caos y a laconfusión al “partido mayoritario dela oposición”, el P.P. Un partido queno digirió nada bien la derrota ante-rior del 2004 acusando a mediomundo de estar confabulado paradesalojarlo del poder. A partir deaquel momento y siguiendo dichalínea confabulatoria todo el mundo–no ya medio mundo, si no todo elmundo- menos ellos mismos, es culpa-ble. Puestas así las cosas sus principa-les dirigentes, personajes como Rajoy,Zaplana, Acebes, Michavila, Aguirre,la Virgen de la Esperanza…el aparatodel partido, las bases militantes, laiglesia, Rouco Varela y suConferencia Episcopal, la COPE,Jiménez Losantos, el diario ElMundo…y toda la carquería nacio-nal, iniciaron una auténtica “CruzadaNacional” al más viejo estilo franquis-ta facha para desgastar al gobierno–que por otro lado no es nada del“otro mundo”- y ganar las nuevaselecciones del 2008. El resultado, yalo sabéis. Nueva derrota “popular” yel desmoronamiento, imponiéndoseun cambio de rumbo, de imagen yde mensaje si es que quieren volver aganar alguna otra vez. Y aquí vienenlos problemas.
Rajoy, que a pesar de todo es elmás “espabilado” de esta pandillade “espabilados”, se ha dado cuentaaunque tarde, de que la única mane-
ra que tiene de conseguir gobernarde nuevo es iniciando una “retiradaestratégica” des de la derecha haciael “centro” para así, conectar con laamplia mayoría amorfa de ciudada-nos españoles que se definen políti-camente de esa guisa: “de centromoderado pero progresista”, “no séni contesto”, “no entiendo de políticapero a demócrata no me gananadie”…y otras lindezas de “hondocalado”. Pero además, tiene quebuscar aliados, y éstos no pueden serotros que los nacionalistas “modera-dos” catalanes y vascos, precisamen-te formaciones ampliamente denos-tadas hasta ayer mismo. Y encimatiene que utilizar un nuevo mensajemenos catastrofista –para catástrofesya están los países del Tercer Mundo-con menos “España se rompe” y porsi fuera poco, tiene que utilizar unas
palabras que no asusten hasta laspiedras. Pero… el problema reside,que para hacer dichos cambiosnecesita de “caras nuevas” para quelos mismos sean creíbles. ¿Alguien seimagina a Zaplana o a Acebes o aMichavila o a Aguirre o a La Virgende la Esperanza o a…con talantemoderado, pidiendo perdón porcosas, mordiéndose los labios ysufriendo por dentro su nuevo papelmoderado, hablando catalán en laintimidad del picadero, siendo com-prensibles, besando amorfos o confrases ponderadas? Pues eso. Por lotanto, se requiere un “nuevo equipo”fresco, no comprometido con las gra-ves estridencias anteriores y que seacreíble, es decir, que pueda engañarde nuevo al amorfo para que vote alP.P. y no huya de nuevo asustado enbusca de los brazos de “bambi”.
Y ahí viene el problema: que si lle-gan caras nuevas, las viejas se tienenque ir, pero yéndose, pierden “dine-ro” (perdón, cargos institucionales detodo tipo, portavocías, aspiraciones aministerios y mil y uno “enchufes” más,perdón de nuevo, puestos de traba-jo). El resultado no puede ser otro: lascaras viejas quieren seguir siendo vie-jas y “caras” y ahora cuestionan allíder, a Rajoy, que las quiere despla-zar y andan a la búsqueda de una“cara nueva” que a forma de capaque todo lo tapa les permita mante-ner sus puestos de trabajo sin cambiarsus viejas caras. La vida, señores yseñoras, sencillamente la vida.
*Afiliat a la CNT-AIT de Terrassa i mem-bre del Centre d’Estudis LlibertarisFrancesc Sàbat.
� Els Jocs Olímpics de 2008, un bonrentat de cara per a la China.
“milions de persones amuntegades en blocs prefa-bricats i mal fets en zones més que conegudes pelseu potencial sísmic”
4Actualitat
3 dies aturant les obresPlataforma popular contra el Pla Caufec
AEsplugues de Llobregat (BaixLlobregat) portem 17 anysoposant-nos al pla Caufec-
porta BCN, un projecte especulatiuque pretén edificar a la vora deCollserola, un complex residencial d'altestanding, un centre de negocis presi-dit per dos gratacels de 110 metresd'alçada, un centre comercial i unparell d'hotels.
Són 17 anys en el que la forma delluitar ha anat evolucionant constant-ment. Si bé al principi la oposició va sermolt legalista (plens municipals, con-tenciosos administratius, tribunals, ...)poc a poc es va creure necessari treu-re el conflicte al carrer. Avui en diapodem trobar que les persones queabans confiaven en la justícia per atu-rar aquesta barbaritat, ara només hofan en la seva desobediència civil icol·lectiva com a eina per parar-ho.
Els dies 19, 20 i 21 de maig es vaaconseguir aturar les obres durantunes quantes hores. El primer dia 4, elsegon dia 8 i el tercer 23 persones vanestar tallant accessos i immobilitzantmaquinària. Encadenant-se a les prò-pies màquines o a bidons de formigó,van exposar el seu cos a la violènciadels cossos repressius realitzant accions
de desobediència civil. La setmana vaacabar amb una manifestació pelpoble, en la que es va tornar a entrar ales obres. Unes jornades de lluita quehan estat possibles gràcies al camíaprès al llarg d'aquests 17 anys.
DOS LLIÇONS APRESES. Sabem queel pla Caufec no és el nostre únic pro-blema. Arreu del territori hi ha moltsaltres plans, que sota altres noms, altresactors i altres objectius ens estan obli-gant a viure en una realitat amb la queno coincidim i no acceptem. I arreuveiem que la seva democràcia, lesseves lleis i la seva justícia és qui hopermeten, sempre sota l'amenaçaconstant dels seus cossos armatsrepressors. I que una de les necessitatsper aturar aquests projectes i la men-talitat que hi ha darrera, és la solidari-tat.
Durant aquests tres dies hem comp-tat amb persones de Berga, Manresa,Sallent, Sants, Cerdanyola, les Terres del'Ebre, Cornellà, la vall de Can Masdeu,Gràcia, Sant Andreu... que s'han fetseva aquesta lluita. Solidaritat que hacreat nous vincles entre persones, quemalgrat les diferències ideològiquespuntuals, són més les coses que ensapropen que les que ens separen.
Creiem que la desobediènciapopular és una eina legítima, coherent
i útil per a fer sentir les nostres veus i par-ticipar dels projectes, que encara ensafectin a les nostres vides, hem estatexcloses i ignorades. I cal que mica enmica, aquesta desobediència es vegicom a forma quotidiana d'oposició ide lluita.
Som conscients que el momentsocial que vivim no és el millor per aque persones d'arreu es solidaritzin iassumeixin la desobediència civil comforma de lluitar de manera espontà-nia. És per això que no hi ha massa elconvenciment que aturarem el plaCaufec. Però sí tenim el convenci-ment, que de treballar amb la mateixalínia, tard o d'hora, algunes personesseran capaces, gràcies a la solidaritat ila desobediència d'aturar el seu propipla Caufec i de capgirar la situació
DEMÀ? Els tres dies d'accions vancomportar un total de 35 detencions ique en breu es traduiran en judicis defaltes i indemnitzacions. Tres dies en elque van col·lapsar totalment la comis-saria dels mossos d'esquadrad'Esplugues, i que col·lapsaran lesdependències judicials quan es facinels respectius judicis.
Que passarà el dia que entrin 25persones a unes obres durant 30 diesseguits? Que passarà amb les empre-ses que es veuran incapaces de pagar
30 dies de sou als treballadors senseveure cap ingrés? Què passarà ambles comissaries quan hagin d'acollirmés persones de les que són capacesd'alliberar cada dia? I els jutjats quanhagin de citar i prendre declaració atanta gent?
Què passarà quan nosaltres enssaturem de la realitat i vencem la nos-tra por?
Què passarà quan ells sentint la porde sentir-se saturats per la nostra reali-tat?
Des d'Esplugues,Salut, amor i guerra!
http://[email protected]
Los accidenteslaborales disminu-
yen un 21% enCataluña
Será por los magníficos anun-cios de la Generalitat de
Cataluña “A la feina Cap Risc” quehan concienciado al empresaria-do a cumplir las normas de seguri-dad?
Nosotros creemos que no (aun-que así lo enfocaban algunosperiódicos oficiales). La causa estáen la desaceleración del sector dela construcción, pionero en todo elestado y Cataluña en especial.Teniendo en cuenta que este sec-tor era el que sufría más siniestrali-dad laboral lo explicaría.
Surge el 'ColectivoContra Coca-Cola'
Estudiantes uni-versitarios de
distintas ciudadesintegran en elrecién llamado'Colectivo ContraCoca-Cola' paraluchar juntos/as
desde diferentes escuelas y facul-tades contra la venta y el consumode los productos de esta multina-cional.
Puedes solicitar información ensu dirección de correo electrónico:
[email protected] visitar su página web:
http://mundosincocacola.blogs-pot.com
¡No a la supresión delbachillerato nocturno!
Secció d’Ensenyament de laCNT de Terrassa
La nueva sección de enseñanzade la CNT-AIT de Terrassa, semanifestó el pasado viernes 13
de junio en la plaza del ayuntamientode Rubí haciendo oír su queja por lasupresión del bachillerato nocturno enCataluña.
El Departamento de Educación deCataluña, fue llamando por teléfonouno por uno a los 46 institutos queimparten el bachillerato nocturno enCataluña y anunciando que no matri-cularan a ningún alumno para el curso2008-2009, casi a final de curso y enépoca de exámenes, dando muypoco margen tanto a los estudiantescomo al personal docente para recla-mar la posibilidad de quien necesitetrabajar a la vez que estudiar, puedahacerlo en el tiempo necesario.
Tras las quejas de los diferentes cen-tros donde se imparte el bachilleratonocturno, el Departamento deEducación envió un nuevo comunica-do haciendo otro paso atrás en ladecisión de abolir esta modalidad.
Educación propone (justificándolocomo ausentismo escolar), una reor-denación del Bachillerato nocturnobasándose en la demanda de este.Decidió suprimirlo en 20 de los 46 cen-tros donde actualmente se ofrece estetipo de bachillerato, quedando fuerael instituto IES Duc de Montblanc, elúnico centro donde se imparte elbachillerato nocturno en Rubí y dondeel año que viene solo se impartirásegundo de bachillerato. Obligando alos alumnos que en este momento
compaginan los estudios con el traba-jo, familia y demás, no puedan hacertodas las asignaturas en el año corres-pondiente, se presenten a todos losexámenes para poder matricularse enRubí el año que viene.
Con esta “reestructuración”, elDepartamento de Educación quierepotenciar a su vez, la oferta formativadel bachillerato por Internet, “InstitutObert de Cataluña” (IOC), al que sesumará el IES Duc de Montblanc deRubí (forzosamente). Así creen que secompensarán los 20 institutos que sehan quedado sin el nocturno.
El jefe de estudios, igualmente, insis-te y invita a los nuevos estudiantes aque no pierdan la esperanza ni las
ganas y que se dirijan al centro dondeserán apuntados en una lista que pre-sentarán al Departamento deEducación, para poder luchar pararecuperar la oferta en el IES.
Esta medida, junto a Bolonia es unatraba más para los más desfavoreci-dos, para las personas que estudian yNECESITAN trabajar para poder vivir.
No podemos permitir que el sistemaeducativo pegue este gran salto haciaatrás. Todas las personas tienen dere-cho a la educación, independiente-mente de sus condiciones económi-cas, y no podemos dejar que se nosprive de esta ayuda a los estudiantesque tenemos que ponernos a trabajarpor necesidad.
� Concentración de la Sección de Enseñanza ante el Ayuntamiento de Rubí
Sindical5Nº336 Juliol/Agost 2008
Formulario de suscripciónNombre:
Dirección:
Ciudad:
País:
Tipo de suscripción:
Modo A: Suscripción anual ordinaria de 6 números + envío 10 Euros
Modo B: Suscripción mensual de apoyo al periódico 6 Euros
Forma de pago:
Domicialización bancaria al número de cuenta:
Ingreso o transferencia a la cuenta del periódico.2100-0448-68-010829711 de “La Caixa” indicando el nombre de lapersona que realiza la suscripción.Enviar el formulario a: Crta. Montcada 79, 08221 Terrassa
El company Pedro, treballadorde l'àrea de manteniment d'un
prestigiós gimnàs de Granollers es tro-bava fa no més de cinc mesos enuna situació laboral dramàtica:
- Era assetjat de manera continua-da per part de l'empresa.
- Era marginat respecte de la restade companys; la majoria dels quals,per por a represàlies, li giraven l'es-quena.
- Rebia amenaces i insults en salesapartades i sense testimonis: amena-ces d'acomiadament, menyspreuper la seva feina...
La situació va arribar a un punt detensió extrema i de no retorn... Enaquest context, el company Pedrova posar el seu cas en coneixementde la nostra Confederació.Immediatament es va constituir unaSecció Sindical a l'empresa i vaarrencar la línia d'activitat sindicaldestinada a recuperar la ferida digni-tat i autoestima d'en Pedro, així comels seus drets infringits: Les visites delscompanys i companyes del sindicata la Direcció de l'empresa i l'inesti-mable consell dels companys de l'as-sessoria jurídica de la FederacióLocal de Terrassa van tallar de soca iarrel la dinàmica d'assetjament perpart del burgès.
Però per sobre de tot han estat lahumilitat, la constància i la fermesadel company Pedro defensant ireclamant els seus drets al lloc de tre-ball les muses que han fet que la tra-vessa arribés a bon port. Sense arron-sar-se davant de les pressions conti-nuades exercides per la Direcció del'empresa ha aconseguit que a horesd'ara puguem parlar de reconduc-ció de la situació, recuperació delsdrets vulnerats i una substancialactualització i millora de la situaciólaboral i salarial, adequada a les tas-ques que realitza al lloc de treball(reivindicació aquesta històricamentreclamada i, fins fa pocs dies, dene-gada per l'empresari de manera sis-temàtica).
Des del SOV Granollers volem ferincidència en el fet que, al margedel valuós seguiment i consell delscompanys de l'assessoria laboral dela FL de Terrassa, cap intermediarijudicial ni quelcom semblant hanestat necessaris en l'afer.
L'acció Directa continua i ésvigent !!
Solucionat el con-flicte del companyPedro mitjançant
l’acció directaCNT Granollers
La UE aprueba la jornada máxima de 65h.Redacció
El Consejo de Ministros de laUE aprobó el 9/6/2008 unadirectiva en materia laboral
que entre otras cosas permiteampliar la jornada laboral a 65 horassemanales (13 horas diarias de lunesa viernes). A parte los trabajadorescontratados por ETT (88% en 2007)hasta pasados 4 meses no se consi-derarán asalariados y no podrán exi-gir ningún tipo de derecho legal(¿esclavitud?). Para colmo los seño-res ministros han eliminado el requisi-to de poner-se de acuerdo con lossindicatos, eso si, cada Estado tienela posibilidad de aplicar estas medi-das o no. El gobierno español, ha
dicho que no aplicara tales medi-das, en cambio Italia, Francia,Alemania, Inglaterra se muestranfavorables.
Nosotros nos preguntamos quehará el gobierno español cuando los
demás países apliquen tal normativay las empresas española no seancompetitivas? que hará el cuandolas multinacionales amenacen condeslocalizarse? Así que aunque hoyse rechace esta normativa la puertaseguirá abierta para que más ade-lante se puedan modificar las nor-mas españolas y adaptarlas a ladirectiva europea. Es decir, que si seaprueban tales medidas, tarde otemprano todos los Estados miem-bros las van a tener que aplicar. Portodo esto la respuesta a semejanteatropello tiene que ser internaciona-lista y no fiarnos de lo hayan dichohoy nuestros, porque como ya essabido, los políticos no mandan, lohacen las empresas.
Creación de la Sección Sindical CNT 4º Turno en B|BraunSección Sindical de la CNT-AIT
de Terrassa en B|Braun
Finaliza el conflicto con Caprabo
Hartos de la manipulación ydel abuso en el 4º Turno de la
multinacional ubicada en Rubí,B|Braun S.A. y del juego interesadode los comités "amarillos", un grupode trabajadores de este turno detrabajo deciden unirse para crearuna Sección Sindical CNT, para
poder así exigir sus derechos comotrabajadores y defender su digni-dad frente a los abusos e irregulari-dades de esta gran multinacional,dirigida por los avariciosos interesesde los directivos y el apoyo intere-sado del comité.
Situaciones donde la plantillaestá trabajando con contratos tem-porales durante años y años, irregu-laridades en el calendario laboral,
manipulación de intereses... Todasestas acciones las justificanmediante desconcertantes motivosinteresados y fraudulentos, al mar-gen de la ley por supuesto.
¡Basta de explotación, manipula-ción y vejación a los derechos de laclase trabajadora!
Podéis visitar la web de laSección Sindical en:
http://terrassa.cnt.es/bbraun
CNT Hospitalet
Desde el SOV de la CNT deL'Hospitalet os informamosde la finalización del con-
flicto que nuestra Sección Sindicalmantenía con la empresaCaprabo. En estos momentos laempresa ha reconocido la condi-ción de delegado sindical de unode los compañeros y se ha llegadoa un compromiso de actuación enmateria de seguridad e higienelaboral. Asimismo se ha establecidoun canal de comunicación directocon la empresa para hacer llegarnuestras propuestas, cosa queesperamos aprovechar para que sereplanteen temas importantescomo la semana del 5%. En cuantoa las categorías, por el momento laplantilla tendrá que tragar con unacuerdo muy a la baja que firmó elcomité de empresa que desdeluego no cuenta con la aprobaciónde la Sección Sindical (aún así hasupuesto un beneficio económicodirecto para más de un centenar
de trabajadores de Caprabo).En estos momentos, después de
más de 6 meses de conflicto direc-to valoramos que en la actual situa-ción se abren puertas al trabajo sin-dical que esperamos puedan servirpara que la plantilla despierte y sede cuenta de que mediante launión y la solidaridad de clase
podemos mejorar sus condicionesde trabajo. Quedan muchos pro-blemas por resolver en esta empre-sa, incluyendo la incógnita de futu-ro que se plantea en el almacén dela C/ Ciències de L´Hospitalet. Asíque el trabajo de esta Sección noha acabado. Aún así damos porcerrado el conflicto como tal.
6
Reportatge
Homenatge al 90 aniversaridel Congrès de Sants (1918)
de la CNT catalana
Just Casas Soriano
El realitat fou un PleRegional de Sindicats deCatalunya, però per la
seva transcendència i repercu-sions t ingué els efectes d’unautèntic “Congrés” ( les xifresmés comunament acceptadesserien: 164 delegats represen-tant 138 Sindicats i FederacionsLocals amb un total de 73.860afiliats). I això fou així en primerlloc pel paper central que teniala Regional catalana en el con-junt de la CNT, donada la sevaimportància numèrica, el seu altgrau organitzatiu, llur implanta-ció i arrelament dins la classeobrera catalana i l’alta qualifi-cació i experiència dels seusquadres. En segon lloc, perquèés la primera Regional que apli-cà els acords del Congrés fun-dacional del 1910 servint demodel d’aplicació per a altresRegionals. Finalment, pel fet de
que es començà a sortir delnegre pou de la repressió a laqual estava sotmesa la CNT i elconjunt del moviment obrerespanyol. Repressió, a la qualno era aliena la convocatòriade la fal l ida Vaga GeneralRevolucionària del 1917 conjun-tament amb la UGT.
El “Congrés” fou convocat icelebrat entre el 28 de juny i l’1de juliol del 1918 pel Comitè dela Regional Catalana delmoment que comptava –entred’altres- amb dues figures prousignificatives i que alhora tin-gueren una sort similar: SalvadorSeguí “el Noi del Sucre” i JoanPey, ambdós asassinats l’any1923. Els motius de la convoca-tòria: la necessitat de reorganit-zar la CNT reforçant-la i donant-li solidesa i fer front a l’allaud’afi l iacions que amenaçavaen desbordar les seves estructu-res: calia adaptar-les per a inte-grar el conjunt de la classe
obrera i preparar-les per donarresposta a les provocacions dela patronal i de l’Estat i conti-nuar la lluita per l’emancipacióobrera i aconseguir èxits sonatscom la conquesta de la jornadade les vuit hores, arran del con-flicte conegut com a la Vagade la Canadenca, que desbor-dà el marc de la principalempresa catalana esdevenintuna autèntica vaga general iuna immensa movilització popu-lar cimentant una forta cons-ciència de classe proletària iadaptar-se a un sistema econò-mic capitalista dinàmic, tant enles seves formes productivescom d’explotació del proleta-riat.
La peça clau del Congrés,fou l’adopció dels SindicatsÚnics de Ram com a base del’estructura organitzativa agru-pant a tots els treballadors d’unmateix sector productiu -supe-rant les antigues societats d’ofi-
ci- els quals s’haurien d’agruparen Federacions Locals iComarcals. La potenciació deSolidaridad Obrera dirigida araper Ángel Pestaña, el rebuig deque els Sindicats fossin represen-tats per polítics i que aquests notinguessin càrrecs de responsa-bilitat sindical, el rebuig tambéque les seus sindicals podessinestar en seus d’organitzacionspolítiques, la incorporació de ladona a les lluites i a les estructu-res sindicals, el suport als presosi llurs famílies, l’inici de les lluitesper aconseguir la reducció dela jornada laboral, l’exclusiódels menors d’edat del treball,el suport a l’acció directa i l’a-cord de potenciar les escolesracionalistes possibi l i taren laCNT, com a un autèntic agentrevolucionari i alhora portadord’una cultura i d’una novetosaforma d’organització socialamb els seus propis medis d’es-tructura i propaganda.
en la seva extensió en totesles comarques catalanes,com en qualitat al dotar-sed'un caràcter veritablementanarquista i revolucionari queels seus militants li conferiren.
Avui, però, l'oblit d'aquellafita de les classes populars deCatalunya és la nota méshabitual. Des de la CNT deBarcelona ens hem proposatcelebrar aquest aniversari, nonomés perquè es tracta delprimer congrés de la nostrapròpia organització aCatalunya si no perquè senzi-llament podem afirmar quefou un dels congressos obrersde major importància revolu-cionària ja no només deCatalunya, si no d'Espanya id'Europa en general. La defi-nició i implantació delSindicat Únic, aplegant a totsels treballadors d'un mateixsector industrial en una únicaorganització va servir per avéncer la insolidaritat en laque Capital i Estat volien man-tenir la classe treballadora, ala vegada que serviria per acapacitar-se aquesta mateixaper a la Revolució Social,dotant-se d'una veritable einade poder popular econòmic,de contrapoder real.
Tal va ser l'amplitut revolu-
Aun any i escaig delcentenari del naixe-ment de la
Confederació Nacional delTreball, enguany és un aniver-sari poc recordat per la histò-ria en general i pel movimentobrer en particular. El 28 dejuny del 1918 el movimentobrer català s'aplegà en elPrimer Congrés de laConfederació Regional delTreball, conegut popularmentpel Congrés de Sants degut aque tingué lloc en aquest barride Barcelona. Durant els dies28, 29, 30 de juny i 1 de juliolsindicats i associacions obre-res de tota Catalunya varendeliberar sobre els aspectesmés rellevants que el proleta-riat català patia en aquellsmoments.
Diversos foren els seusacords, però sens dubte hi hados fets que situen aquestCongrés entre els més impor-tants del moviment obrer acasa nostra, la creació revolu-cionària del Sindicat Únic il'adhesió de noves organitza-cions obreres a la C. N. del T.que passà a ser l'organitzacióobrera i llibertària més impor-tant a Catalunya. Ho fou tant
CNT-AIT Barcelona cionària d'aquest fet que, unany més tard, es visqué aCatalunya una de les vaguesmés destacades de la nostrahistòria: la popular Vaga de laCanadenca. Ho fou per laseva virulència, però tambéper la solidaritat revolucionà-ria i llibertària que comportàla paralització durant 44 diesde l'economia a totes lesindústries de Barcelona.Aquesta vaga, que comportàla consecució de la jornadade 40 hores va ser la conse-qüència lògica de la posadaen pràctica dels SindicatsÚnics.
Intentarem aportar el nostrehumil gra de sorra en la recu-peració de la nostra història,la història d'un poble ingover-nable.
Malgrat que avui el lloc ones celebrà a Sants aquestcongrés sigui un solar, fruït del'especul·lació que patim avuicom una plaga, i de la volun-tat dels poderosos de rees-criure la història per a desme-moriar-nos, des de laConfederació Nacional delTreball seguirem treballant perla fi del Capitalisme i l'Estat,creant un món basat en la jus-tícia social i les llibertats delpoble treballador.
� Cartell de l’Homenatge al 90 aniversari del Congrés deSants al 1918
7Reportatge
Nº336 Juliol/Agost 2008
Manel Aisa Pàmpols
Siempre nos han hecho creerque la burguesía catalana esde una casta de grandes y
emprendedores personajes queconstantemente se proyectanhacía el futuro a través de la inno-vación, y nada más lejos de la rea-lidad. La constitución de unaempresa como la Canadiense“Canadian Bank of Comerce deToronto” en 1911 en un momento enel que se estaba desarrollando loque entendemos como la 2ªRevolución Industrial donde la ener-gía eléctrica jugaba un papel pri-mordial para el desarrollo de laseconomías, la burguesía catalanamiraba hacia otros lugares conmenos capital riesgo y preferíainvertir en otros sectores en aquelentonces más seguros, así los inge-nieros que idearon el proyectocomo Carlos Montanés tuvieronque encontrar en capital fuera de laPenínsula Ibérica.
No es de extraña que enBarcelona exista una avenida a MrPearson principal accionista de laCanadiense y que nunca estuvo enBarcelona murió durante la primeraguerra mundial a bordo del Lusitania
torpedeado por la flota Alemana enuna travesía entre a América yInglaterra precisamente cuandotenía intención de visitar Barcelona.
La Canadiense con la Energíacreada en los saltos de agua delPallars Jossa que abastecíaBarcelona, para que la compañíafuera rentable necesitaron de unnuevo diseño de la ciudad así sehicieron con la compañía de tranví-as y lo que hoy conocemos comolos ferrocarriles de la Generalitat itoda la urbanización del Tibidabo yel Vallés.
La Huelga de la Canadiensecomienza cuando unos cuantosescribientes de recibos decidencrear un sindicato, mientras que lacentral en Canadá pide a su direc-tor en Barcelona Fraser Lawton másbeneficios, a éste no se le ocurrenada más que hacer fijos a aquellosque trabajaban por horas, que eranprecisamente los que se dedicabanen la sede de la Plaza Catalunya ahacer los recibos de cobro.
Estamos en el 16 de enero de1919, ese mismo día una carga poli-cial contra los trabajadores en laplaza Catalunya motivara poco apoco la radicalización de la huelga,sobretodo a los pocos días cuando
los trabajadores de la Canadienseacuden a la CNT para que esta sehaga cargo de la huelga, confor-mando un comité de huelga dondehabrá varios cenetistas como SimóPiera y Paulino Diez entonces secre-tario de la F L de CNT en Barcelona.
La huelga pese a estar censuradodar noticias sobre la misma, ésta seirá extendiendo como una manchade aceite por toda Barcelona lle-gando a mediados de febrero conun paro total en el que al menos 24horas estuvo la ciudad a oscurasteniendo que intervenir el gobiernoen la ocupación de la central delParal·lel (pidiendo anteriormente elpermiso de intervención a la centralen Canadá) con tropas de zapado-res y marinos que se encontrabanen el puerto de Barcelona, a lospocos días el ejército mando 50ingenieros militares desde Zaragoza.
Las lecciones de esta huelga lasencontramos en primer lugar en lacaja de resistencia donde se llego aconseguir más de 50000 pts en unasola semana, la censura roja queconsistía en que los linotipistas de losperiódicos se negaban a componerlos escritos o bandos que calumnia-ban o censuraban la actitud obreray por último la jornada de 8 horas
que se consiguió en ese proceso, yaque la huelga general provoco larevisión de multitud de conveniossiendo realmente los primeros enconseguir las 8 horas el sector de lacarpintería.
La Huelga de la Canadiense ensu primer fase duró 44 días hastamediados de marzo del 1919, a par-tir de ahí, los anarquistas creyeronque debían de radicalizar más suacción y propusieron que todos lospresos salieran a la calle pero elgobernado retuvo a 5 (30 según elperiodista Francisco Madrid) en elCastillo de Montjuic entre ellos elsecretario de la CNT ManuelBuenacasa. Por ello al cabo de unosdías se intento de nuevo convocaruna nueva huelga que está vez, conlos obreros ya cansados no tuvo losresultado esperados.
Por otro lado a partir de esemomento la Patronal se constituyoen Patronal Española con el únicoobjetivo de acabar con la CNT ypara ello tenía su mejor arma en elLouck Out, que emplearía con cre-cen en la mejor ocasión que se lepresento, en diciembre de 1919 yprimeros días de enero del 20 llevan-do la miseria más pérrima y la ham-bruna al mundo obrero catalán.
Elegido secretario general de la CNTde Cataluña en el Congreso Regional
celebrado en Sants en 1918, propuso quefuera permitida la intervención de los maes-tros racionalistas en aspectos de sindicatos"siempre que se organizaran corporativa-mente".
Comenzó a tener tareas de respon-sabilidad en la CNT tras el llamado
Congreso de Sants (1918) de la Regionalcatalana de la CNT-AIT, en la que, gracias asu capacidad de trabajo, dotes de organi-zador y gran prestigio, desempeñaría losmás altos cargos.
Salvador Seguí Joan Peiró
Joan Zambrana
Esta pequeña intervención entorno al Congreso de Santsde la Confederación
Regional del Treball de Cataluña enjunio de 1918 y su correlación con lafigura histórica de Joan Peiró tieneuna doble voluntad explicativa queos quiero narrar en estas breves líne-as.
En primer lugar, y como marco deanálisis de fondo, me gustaría seña-lar que el proceso de creación de laCNT fue más complejo y rico enmatices de lo que en general hemosllegado a conocer. Por decirlo bre-vemente una vez superada la fasede la ilegalización y represión que laCNT sufrió en septiembre de 1911después de su primer congreso,parecería que la organización con-federal seguiría funcionando conuna “normalidad” relativa, cuandolo ocurrido posteriormente fue unadispersión del movimiento obrero debase sindicalista y libertaria en todoel estado español que costó muchosesfuerzos en poder volver a llevarlo auna situación de claridad y coheren-cia organizativa.
De alguna manera los congresosregionales que se van desarrollando
en determinadas zonas del estadoespañol (Andalucía, Cataluña, etc.)durante el año 1918, lo que intenta-rán es precisamente superar esaparálisis o descoordinación organi-zativa en la que se estaba inmersodespués de la ilegalización de la CNTde 1911.
En este sentido el Congreso deSants de 1918, es un buen reflejo deeste nuevo empuje que se ira des-arrollando desde las filas del anarco-sindicalismo como una vía para irreforzando los lazos de coordinaciónque todavía eran muy débiles y dis-persos.
Otra cuestión de enorme impor-tancia que se produjo en elCongreso de Sants y que solo apun-taré en esta intervención, seria eldesarrollo de una nueva estructura-ción orgánica basada en los sindica-tos únicos. Este nuevo anclaje orga-nizativo facilitó la ampliación espec-tacular del anarcosindicalismo espa-ñol en buena parte de la clase obre-ra a nivel estatal, teniendo su expre-sión más conocida y de mayor éxitode convocatoria en el Congreso dela Comedia de Madrid a finales de1919.
En segundo lugar, y siguiendo conel análisis de la complejidad del pro-
ceso histórico de convergencia delanarcosindicalismo catalán en elCongreso de Sants en 1918, voy asituar el caso de Joan Peiró y a laorganización obrera de Badalona.
Desde sus orígenes en junio de1915 la Federación Local deSociedades Obreras de Badalona sesituaba en una posición equidistantey como una opción diferenciadatanto de la CNT como de la UGT.
Analizando y leyendo “LaColmena Obrera” que fue el órganode prensa de la Federación Localdurante esta época, nos daremoscuenta de esta voluntad de “auto-nomía” con relación a las dos sindi-cales estatales de referencia.
El progresivo decantamiento delmovimiento obrero badalonés hacialas zonas de influencia del anarco-sindicalismo catalán, tuvo que pasartodavía por una fase de transito ydudas organizativas que van de1915 a 1918, incluyendo en el mismoel primer congreso de la FederaciónLocal de Sociedades Obreras deBadalona celebrado a finales de1918 en el que se decide explícita-mente la integración plena en laCNT.
En este proceso de acercamientodel obrerismo badalonés a las
corrientes mayoritarias del anarco-sindicalismo catalán, es dondepodemos situar la importancia tantoorganizativa como teórica de la figu-ra del militante obrero Joan Peiró.
Su importante función de organi-zador, propagandista y periodista, sevan desarrollando en paralelo a estaprimera fase de desarrollo de laorganización obrera badalonesa.Sus escritos sobre su evolución ideo-lógica se pueden encontrar en “LaColmena Obrera”, donde ejercía dedirector y “alma mater” del periódi-co obrero badalonés.
En este sentido el papel que tuvoJoan Peiró en el Congreso de Santstuvo una doble importancia. En pri-mer lugar por que fue capaz de inte-grar en la dinámica general delanarcosindicalismo catalán a unade las organizaciones obreras deCataluña con mayor potencial obre-ro e industrial como era el caso deBadalona. En segundo lugar porqueparticipó crucialmente y con espíritude unión en algunos debates que sedieron en el Congreso de Sants,saliendo del congreso regional cata-lán como uno de los mejores dirigen-tes que tuvo el anarcosindicalismocatalán desde entonces hasta elfinal de la guerra civil.
Personatges Destacats
8
EcologiaL'energia nuclear
Eloi Rovira*
Després de sortir a la lluml' incident de la CentralNucelar d'Ascó I (on s'afir-
ma que hi ha hagut una fuga dediferents elements radioactius delpropi reactor), tenint a la memò-ria el també incident a la CN deVandellòs I I l 'estiu del 2004, irecentment l'incident que hi hahagut en la única CN d'Eslovènia(on hi ha hagut una fuga de l'ai-gua que està en contacte amb elreactor), està clar que més quecentrals de producció d'energiaelèctrica el que semblen sónautèntiques cafeteres sense captipus de seguretat, on es posa enperill al conjunt de la població.
La dependència de l'energianuclear a la nostra societat ésbastant forta i tot indica queencara ho serà més en certs paï-sos, que estan començant aapostar per l'energia nuclear, acausa de l'encariment del petroli iper tant un major cost per a pro-duir energia elèctrica a partir decentrals tèrmiques, per exemple,de fuel-oil, com la de Sant Adriàdel Besòs.
A l'Estat Espanyol aproximada-ment el 30% de l'energia elèctrica
prové d'una Central Nuclear,però a Catalunya aquesta xifraascendeix fins al 70% del total del'energia, provinent de lesCentrals Nuclears d'Ascó I, Ascó IIi Vandellòs II (totes elles a la pro-víncia de Tarragona).
L'energia nuclear té varis incon-venients obvis. A més a més deser un perill per a la població,l'Urani aprofitable com a combus-tible és molt escàs. A aquestritme, en uns 40 anys ja no seràrendible enriquir Urani per a usar-lo en una central. Un altre incon-venient més palpable és que l'e-nergia nuclear genera una sèriede residus de diversa perillositat.Un dels més perillosos, el Plutoni,tarda uns 240.000 anys en desinte-grar-se completament, i per tant,convertir-se en un element noradioactiu. El problema doncs, ésque no podem crear una estruc-tura que contingui aquest mate-rial i estar segurs que durarà totaquest temps, ja que fins ara nos'ha aconseguit en cap època dela història de la humanitat.
Més informació:http://blogcanc.blogspot.com/http://es.wikipedia.org/wiki/Energía_nuclear
Funcionament d'una CentralNuclear
Hi ha diferents models deCentrals Nucelars. El més
comú és el següent:En el reactor de la Central es
produeix la fissió nuclear, és a dir, eltrencament de l'àtom d'Urani enaltres elements i partícules méspetites. Aquest trencament pro-dueix una energia, que en formade calor es transmet a l'aigua queenvolta el reactor, és doncs, el cir-cuit primari (1). Ja que aquesta
aigua pot contenir partículesradioactives, per seguretat no surtde l'estructura de contenció. Així,aquesta aigua escalfa el circuitsecundari (2). L'aigua del circuitsecundari es transforma en vapor ipassa a través d'unes turbines on esgenera electricitat. El vapor entraen contacte amb el circuit terciari(3), que és el de refrigeració, i escondensa en aigua líquida,començant de nou el cicle.
El transvasament de l'Ebre: unproblema de gestió
Eloi Rovira*
Que l'aigua (per a úshumà) és un bé escàs hosap tothom. El que pot-
ser no sap tothom és la mala ges-tió d'aquesta i que duu a projec-tes com el del nou transvasamentde l'Ebre.
La manca de previsió, la granquantitat d'aigua que es perd através de fuites de les canonades,el malbaratament ciutadà i indus-trial, la no reutil ització de lesaigües grises, el fort turisme costa-ner, camps de golf, PortAventura,... Aquests són part delsmotius que ens han dut a un supo-sat estat d'excepció per la baixa-da de reserves d'aigua als embas-saments. Per intentar solucionaraixò, el Govern de la Generalitat
se'ls hi ha acudit fer una 'captaciód'aigües temporal' de l'Ebre, és adir, un transvasament.
Tècnicament, el projecte detransvasament consisteix en feruna connexió al minitransvasa-ment que ja existeix fins a
Tarragona i aprofitar la capacitatde la canonada sobrant, ja quefunciona a la meitat. Tot i que nosembli molt i la paraula 'mini'enganyi, el Delta de l'Ebre estàquasi condemnat.
Els nombrosos embassaments itransvasaments que ja existeixenal llarg del riu provoquen que peruna banda no baixin sediments,imprescindibles per al manteni-ment de l'estructura deltaica, i perl'altra hi hagi una disminució delcabal. La disminució del cabal(que encara disminuiria més ambel nou transvasament) és el factormés greu de tots, ja que ha debaixar prou volum d'aigua dolçaper contrarestar la força de l'ai-gua marina i que realment l'aiguadolça arribi al mar. Si això nopassa, l'aigua de mar va rascant
el contorn del Delta i poc a pocva entrant riu amunt i infiltrant-sepel subsòl, de manera que elsarrossars es salinitzaran i no espodrà cultivar arròs. Això ja es potcomençar a veure ja que es tro-ben peixos d'aigua salada a
Amposta, on només hi hauriad'haver-hi d'aigua dolça.
A dia d'avui, els embassamentsdels rius de les conques internesde Catalunya (és a dir, totsexcepte l'Ebre i els seus afluents)ja tenen retinguda més aigua quel'any passat per aquestes dates.Això ha obligat al Govern de laGeneralitat a derogar el Decretde Sequera que preveia aquestnou projecte de transvasament.
Aquest augment de la quantitatd'aigua retinguda en els embassa-ments és tot un exemple de la
variabilitat de pluja que ens ofe-reix el clima Mediterrani i que ambuna bona gestió de l'aigua, basa-da en l'eficiència a l'hora d'usar-laen tots els nivells (agrícola, indus-trial, domèstic, oci,...) no arribarí-em mai en aquests extrems.
Pots trobar més informació a lapàgina web: www.ebre.net
� Foto del Parc Natural del Delta de l’Ebre
“es troben peixos d'aigua salada a Amposta, onnomés hi hauria d'haver-hi d'aigua dolça”
*Afiliat a la CNT-AIT de Terrassa i mem-bre del Centre d’Estudis LlibertarisFrancesc Sàbat.
9
EconomiaNº336 Juliol/Agost 2008
Xavier Barceló
Durant els últims mesos hem vistcom s’han apujat desorbita-dament els preus de tot en
general, però dels aliments en particu-lar. Des de la premsa oficial de l’Estatse’n parla però sense dir clarament elsmotius o difuminant-los perquè els queho patim més directament ens creiemque és un fet conjuntural a la situaciódel mercat. Ens diuen que si el preu delpetroli ha pujat, que si els països coml’Índia o la Xina provoquen moltademanda, que si els biocarburantsetc... De fet l’objectiu de la premsa ofi-cial de l’Estat no és un altre que fer quela majoria de treballadors i treballado-res siguem bombardejats amb multitudde notícies i dades sobre macroecono-mia per tal de col·lapsar-nos d’informa-ció sense que puguem entendre el querealment passa.
La resposta del per què pugen elspreus és ben simple; l’especulació. I noés una coincidència que la pujada depreus de l’alimentació coincideixi ambla crisis hipotecària als EEUU. Com entotes les crisi, qui paga els plats trencatssempre és el més feble. Així encara queens diguin que constructores i bancss’hagin vist afectats per la crisi hem detenir present que les grans empreses ientitats financeres no entren dins d’a-quest grup. Aquestes grans empreses,han especulat amb la vivenda mentrehan pogut obtenir beneficis però aldecaure el sector, s’han passat a l’es-peculació amb els aliments. Així haninvertit en la compra de terres i en elcultiu del blat de moro1. Per què blatde moro? el blat de moro serveix per al’elaboració de biocombustible. Laforta demanda d’aquest tipus d’ener-gia (promoguda per els mateixosEstats2) fa que empreses dedicades a
la seva elaboració paguin més que lesdedicades a l’alimentació. D’aquestamanera el blat de moro va destinat a laproducció d’energia en comptes del’alimentació.
A la vegada, del blat de moro s’ela-bora el pinso per a l’aliment del bestiàfent que els ramaders hagin de pagarun preu molt més elevat que abans peralimentar-los encarint-se així la carn i elsderivats ous, llet etc... A més amb elblat de moro es fa oli, molt consumitper la gent (al ser més econòmic que eld’oliva però més bo que el de girasol).Així l’oli que se’n deriva també ha aug-mentat el preu i els consumidors hanoptat per l’oli de girasol que aprofitantla jugada els seus productors no handubtat en pujar el preu també.
Aquesta és la crua realitat, la que noens expliquen ni els interessa que cone-guem. Hi ha empreses que s’estan enri-quint a costa d’una necessitat bàsicaper a tota la humanitat com és l’ali-ment. Aquestes són les conseqüènciesdel lliure mercat i del capitalisme. I quefan els Estats davant d’aquesta situa-ció? doncs lògicament res. No oblidem
que estem en un sistema capitalista enel qual l’Estat és un simple instrument dela burgesia amb l’únic fi de mantenirl’ordre i facilitar els seus negocis. Comun Estat creat per la pròpia burgesia hade frenar les seves iniciatives? És peraixò que les mesures que puguin anun-ciar des del govern socialista (o qualse-vol altre) seran simplement pedaçosque no poden solucionar el problema,més que res perquè tampoc en tenenla intenció.
A tot això, encara hi afegiríem unaltre element relacionat: la crisi hipote-cària als EEUU ha afectat el valor deldòlar (sobretot respecte l’euro). Sitenim en compte que el dòlar és lamoneda de referència en els mercatdel petroli i derivats, els països produc-tors (que cobren en dòlars), pugen elspreus del barril per tal de mantenir,com a mínim els seus ingressos quevénen d’una moneda afeblida3. Elresultat: un augment constant de labenzina i altres derivats del petroli perals consumidors particulars, transportis-tes, agricultura, pesca ... Tot això, s’afe-geix a tot el dit abans, contribuint a la
puja generalitzada de l’alimentacióper despeses de transport i per les acti-vitats agrícoles i pesqueres -el queexplica les recents protestes en aquestssectors-.
Tot plegat, dins un panorama en elqual, el model econòmic de creixe-ment espanyol, basat sobretot, en laconstrucció i el turisme, està en crisi ipendent de revisió i en tot cas, de subs-titució.
Per què pugen els preus?
“s’estan enriquint acosta d’una necessitatbàsica per a tota lahumanitat com és l’ali-ment”
1. Als EEUU una tercera part de la pro-ducció de blat de moro va destinat l’e-laboració de bioetanol.2. La Unió Europea pretén que el 10%del combustible que es consumeixisigui d’aquest tipus mentre que la sevaproducció agrícola no es suficient is’hauria d’importar d’Àfrica. 3. En el que va d’any el barril de petro-li Brent (de referència a Europa) i elbarril de petroli Texes (de referència aAmèrica) han suportat un augmentd’un 40% de mitja.
� Autor: Miquel Ferreres. El Periódico, 3 de maig 2008
La patronal catalana se reunió aprincipios de junio con el presi-dente para pedirle medidas
para afrontar la crisis económica. Adiferencia de los/las trabajadores/as lapatronal no se anda con rodeos ytiene claros sus intereses. Pidió nadamenos que el despido gratuito. Esdecir, que se reduzcan los impuestos ycotizaciones a las empresas parahacer un fondo para pagar los despi-dos y de esta forma no perder benefi-cios. A todo esto hay que añadirle lasdos últimas reformas laborales másrecientes que ya reducían las cotiza-ciones y abarataban los despidos, enteoría (o lo que nos vendieron) parafomentar la contratación indefinida.Una mentira más que los trabajadoresnos creímos ya que según los mismosdatos del Ministerio de Trabajo en lo
que va de año la contratación indefi-nida ha caído un 11,7%. Volviendo altema, Zapatero se comprometió antela patronal ha reducir en un 30% losgastos administrativos de las empresas.Eso significa que los que producen losbeneficios (las empresas) cada vezcontribuyen menos a mantener el sis-tema de prestaciones sociales -quepor otra parte cada vez hace másfalta ante la situación de precariedaden que viven cada vez mas familias-.Todo esto sólo nos puede llevar haciaun progresivo desmantelamiento delEstado del Bienestar (hacerlo de golpequedaría muy feo y se podría notardemasiado) y en un futuro (mas omenos lejano) a la supresión de laSeguridad Social y del sistema de pen-siones.
Por otra parte el gobierno estáanunciando “reformas estructurales”para antes de verano. Cuando hablan
de reformas de este tipo significa ladesregulación del mercado laboral yponer el estado al servicio empresarial(como lo ha estado siempre) sin queinterfiera en sus intereses. Todo estohay que hacerlo con consenso“dicen” de los “sindicatos” CCOO yUGT, que son un instrumento más delEstado y la burguesía para legitimarsey poder imponer sus intereses encimadándole apariencia de legalidad. Sinocomo podrían aceptar semejanteinsulto hacia la clase trabajadora? Deaprobarse estas medidas –que loharán-, supondría un nuevo ataquedirecto a nuestros derechos que sehan conseguido con muchos años delucha y sacrificio de las generacionesanteriores a la nuestra y que ahorapretenden arrebatárnoslo como sinada.
Hasta cuando vamos a seguir cre-yendo lo que nos dicen? Cuando
vamos a empezar a pensar en nos-otros mismos como hacen ellos? O acaso somos tan tontos de creernosque a la patronal le importa otra cosaque los beneficios y que no van adudar en despedirnos cuando no leshagamos falta sin que les importenuestra situación personal. Cuandovamos a tardar en darnos cuenta deque el estado y su política son la mismaburguesía? De ello depende que nues-tra situación siga empeorando a pasosagigantados o de que empecemos adarle la vuelta a la tortilla.
Fomento pide a Zapatero el despido gratuito
1. El modelo que están siguiendo losEstados Europeos es el modelo neolibe-ral de EEUU en el que ya no hay ningúntipo de prestación social ni protecciónlaboral y el trabajador queda en des-protección total ante los abusos de lasempresas.
Xavier Barceló
10
Suscripción:España 12 eurosInternacional 15 eurosApartado de Correos nº 302 08910 Badalona
Redacción:Apartado de Correos nº 30208910 Badalona
àmbits com pedagogia, sociologia,ecologia, actualitat, etc ...
Creiem que és un gran pas el fetd’obrir una biblioteca popular d’a-questes característiques al conjunt dela societat i en especial a la classe tre-balladora ja que si el nostre objectiu ésemancipar-nos i poder dur a terme elnostre propi projecte de societat calque ens formem, que coneguem elpassat per tal de no cometre elsmateixos errors i a la vegada perpoder comprendre el present i abor-dar els problemes amb més efectivitatNomés així tindrem l’ocasió de poderconquerir el futur i fer que del nostreprojecte una alternativa sòlida i basa-da en el coneixement. És per tot aixòque us animem a visitar la bibliotecadel CELLFS i a gaudir de la cultura, unbé que és a l’abast de tothom però encanvi és tan escàs. Amb tot aixòtambé contribuïm a continuar la tradi-ció i tasca llibertària de difondre la cul-tura i fer-la accessible a tothom queva caracteritzar les primeres organitza-cions obreres i sindicals des e la sevaformació, especialment les llibertàries.
En aquest temps que corren enque la cultura ha esdevingutun mercaderia i un negoci més
per al capitalisme degradant i despre-ciant temes d'enorme importànciasocial, des del Centre d’EstudisLlibertaris Francesc Sàbat (CELLFS) enscomplau comunicar que la bibliotecadel centre ja està en marxa desprésde la classificació i ordenació dels mésde 5000 volums. Hi podreu trobar histò-ria de Catalunya i d’Espanya, ambuna important col·lecció sobre el con-flicte basc, una amplia bibliografiasobre Amèrica Llatina i història mun-dial en general. Però sobretot us seràimprescindible per aquells interessatsen pensament polític (sobretot lliberta-ri) i moviment obrer que es comple-menta amb arxius històrics de la CNT idel moviment llibertari en generalsobre la guerra civil i durant el fran-quisme. A part també disposem d’unabibliografia bàsica sobre dret i rela-cions laborals, economia i d’altres
Presentació de la biblioteca del CELLFSCentre d’Estudis Llibertaris
Francesc Sàbat
Cultura
“La cultura és l’aliment del cervell i el cervell és l’aliment del cor”
espai destinat a la investigació i l'e-ducació de persones en coneixe-ments en diferents disciplines.Aquesta és una universitat popular,no disposa de consell rector ni decap grup d'autoritats que en deci-deixin el rumb. Les decisions de launiversitat són preses en assembleaoberta i participativa.
Lliure, definint-ne el caràcterorganitzatiu i el model educatiu quees pretén seguir, tenint com a valorsprincipals la horitzontalitat i l'auto-gestió. Fomentar la horitzontalitaten la comunicació entre coneixe-dor i receptor, per a que l'educacióno esdevingui un adoctrinament.Exercint l'autogestió, perquè nocompta amb cap forma de finan-çament institucional ni de cap cor-poració nacional ni internacional.Les iniciatives son assumides mitjan-çant el recolzament mutu, i cap d'e-lles pot tenir afany de lucre.
Estiu, ja que tot i que entenemque un espai com aquest hauria
Creiem que existeix lanecessitat de crear espaison el coneixement escapi
de paràmetres com el pensamentúnic, l'adoctrinament, l'homoge-neïtzació i el mercantilisme quedominen aquest món globalitzat enel que vivim. Les escoles i les univer-sitats tradicionals mantenen unsprofunds lligams amb les institucionsi amb les empreses, impedint el des-envolupament lliure d'idees, orien-tant-lo única i exclusivament a lesnecessitats d'aquestes. Cal doncstreure l'ensenyament d'aquests cen-tres de programació de cervells pera portar-lo allà on sigui més neces-sari. Per a fer-ho ens em plantejatdins de la modesta capacitat delsque hi participem la creació d'unespai de difusió de coneixementque hem anomenat: UniversitatLliure d'Estiu de Barcelona.
Universitat, en tant que és un
Universitat Lliure d’Estiu a SantsU.L.E./Redacció d'existir durant tot l'any, en aquesta
ocasió pretenem establir-ne unaacotació temporal que pugui sermés assumible.
Si vols participar oferint tallers ovols informar-te dels que existeixen,pots possar-te en contacte ambnosaltres a: [email protected]
Llengües:- Català per a nouvinguts
Arts:- Teatre de l'Oprimit- Disseny i maquetació gràfic
Informàtica:- Introducció al GNU/Linux Debian- Instal·la't un Linux: Install Party- Noves eines per treballar cooperati-
vament- Com fer fàcilment la teva pròpia web!
Legal:- Detenció i posterior procés judicial- Processos contra la okupació
Nodes
11Nº336 Juliol/Agost 2008
Órgano de la Confederación Nacional del Trabajo
Apdo de Correos 385 CP 10080 Cáceres
www.periodicocnt.org
email: [email protected]
Opinió
fàcil entendre per part dels lectors/es.Però penso, que tot i que en la nota
introductòria del llibre, el col.lectiuNegres Tempestes manifesta que ésun primer pas per encetar una actua-lització del contingut del llibre i per tanuna actualització de l'ideari anarcoin-dependentista en un futur, en capmoment manifesta que el que contéel llibre sobre la CNT sigui erroni o des-fasat, o com a mínim ni tan sols hoposa en dubte; i això pot induir a pen-sar que el col.lectiu Negres Tempestescontinua opinant, com els autors delllibre, coses com que bona part de lamilitància de l'anarcosindical té opi-nions sobre la sexualitat , la família,etc. molt conservadores o que la CNTforma part d'un espanyolisme rancidel més alt nivell.
Per a mi, és una realitat (la que esdibuixa en algunes parts del llibresobre la militància d'aquell moment)totalment aliena a l'actual CNT-AIT.
També em costa molt, des del puntde vista de l'actual CNT, entendrecom se'ns pot titllar d'espanyolistes, jaque en cap moment dintre la nostraorganització es talla les ales a cap sin-dicat o individu per manifestar unpunt de vista determinat sobre la lli-bertat d'un poble.És més, als nostresestatuts queda perfectament clarque estem per la llibertat de tots elspobles i això inclou el nostre. El català.
Un exemple clar i que l'he viscut elsúltims deu anys de primera mà:
Jo sóc membre de la CNT d'Olot.Aquí sempre hem utilitzat el catalàdintre la nostra organització, hemdefensat la nostra llengua materna (elcatalà) en més d'un àmbit, i us pucassegurar que ningú, per molt nacio-nalista que sigui, es considera méscatalà que nosaltres (es dóna persobreentès que no volem un Estat,sigui català o espanyol). I sempre hemestat còmodes amb un model orga-nitzatiu que ens federa amb la CNT dela resta de l'Estat, ja que en capmoment hem notat per part de laresta de la CNT cap falta de respecteper les singularitats del nostre poble.
Per cert, la CNT es va crear aBarcelona per treballadors/es cata-lans.
Es diu al llibre, que la nostra organit-zació geogràfica (Regionals), té unanomenclatura equiparable a les deci-monòniques o fins hi tot que el fran-quisme definia els pobles de la penín-sula com a regions o regionalismes.Però qualsevol “problema” (fossin totstan petits!) de canvi de mapaConfederal, es pot canviar amb elsmecanismes de que s'ha dotat la prò-pia CNT als seus successius
Congressos. Fins hi tot es podria can-viar la nomenclatura, fins hi tot la “N”de les sigles, però sortiríem del temaque ens ocupa si entrem en aquestterreny en aquest article i seria massaextens tot plegat.
Per altra banda, defenso que laCNT està organitzada a nivell Estatalper qüestions pràctiques i no d'espan-yolisme. La legislació i la major partdel que fa referència al món del tre-ball que afecta als treballadors/esd'Euskadi, Catalunya, Madrid, etc. éspràcticament el mateix i per tan, ésmés coherent unir-se amb els queestan afectats pel mateix problemaper tenir més força.
També s'ha de tenir en compteque tots els sindicats tenen una granautonomia. Sempre que respectin elsacords congressuals que ells mateixoshan acceptat prèviament com avàlids, poden optar per la lluita quemés els interessi i per tan deixa laporta oberta a reivindicacions mésenllà de l'àmbit estrictament laboral ien conseqüència més socioculturals.
O sigui , que d'espanyolisme res. SiCatalunya esdevingués independentde mà dels polítics de torn, simple-ment ens amotllaríem a la nova reali-tat social i per tan al nou àmbit territo-rial de lluita.És més, continuaríem din-tre de la AIT.
I parlant de la nostra organitzacióinternacional. Tampoc en capmoment es menciona els acordsorganitzatius de la AIT, que per tal d'u-tilitzar un sistema organitzatiu equiva-lent a tot arreu té clar que només hipot haver una organització anarco-sindicalista adherida a la AIT per Estat,ja que es pressuposa que no cal for-mar-ne varies per lluitar pel mateix enun únic àmbit socio-polític. Agrupi ono diversos pobles. Opino que és unade les mancances que tenen elsautors del llibre al no mencionar quèpassa amb la AIT.
De totes maneres, tal com dic alprincipi de l'article, aplaudeixo la ini-ciativa de Negres Tempestes.Certament calen més llibres de temà-tica anarquista en català, que si bé ésun àmbit lingüístic reduït en compara-ció al castellà que pot tenir un àmbitmés internacional i de més fàcil difu-sió, no crec que hàgim d'estalviaresforços en editar en la nostra llen-gua, que per altra banda és una terraon l'anarcosindicalisme i l'anarquismehi tenen unes arrels molt profundes.
Certament, és una gran ini-ciativa per part del col.lec-tiu Negres Tempestes i
l'Editorial Virus el fet de reeditar aquestllibre que porta per títol “Anarquisme ialliberament nacional”. Aporta unpunt de vista, que si bé no és nou, síque el podem considerar útil per eldebat i per tan, útil per créixer desd'un punt de vista ideològic.
De tota manera, des del SP delComitè Regional de la CNT/AIT deCatalunya i Balears, ens veiem amb“l'obligació” de contestar encara quesigui de manera menys extensa idetallada a algunes opinions reflexa-des al llibre. Això ve donat pel fet queel llibre “Anarquisme i alliberamentnacional” cita diverses vegades a laCNT. Tot això, fent una crítica bastantextensa de com és, com funciona icom hauria de ser, segons els autorsdel llibre, la CNT. Tot això des d'unaòptica, això sí, de l'any 1983/85.
O sigui que el propòsit d'aquest arti-cle, no és entrar en debat per les opi-nions d'ideologia anarquista quepoden aparèixer reflexades al llibre,que amb més o menys encert desen-volupen els seus autors i molts delsquals signaria jo mateix a títol perso-nal.
La intenció del meu raonament, vaúnicament dirigida a intentar respon-dre/preguntar els afers que hi aparei-xen relacionats amb l'anarcosindica-lisme i per tan amb la CNT.
Tots aquests comentaris que cons-ten al llibre al voltant de la CNT, que-den també una mica confusos donatque la situació d'aquesta en els anysde publicació del llibre, no eren preci-sament els millors.
El cas és que per un lector “novell”dintre la història del sindicalisme d'a-quella època, pot crear força confu-sió el fet de no detallar massa clara-ment quan es parla de “col.lectius”afins a una CNT d'aquell moment bas-tant convulsa, que actualment estariarelacionada amb CGT o per contraamb CNT/AIT. L'altra CNT dels PPCCque mencionen els autors del llibre,queda més clarificada, ja que és unsindicat que queda per sobre delserrors dels altres i una mica a mercède les turbulències creades per lasituació global de l'anarcosindicalis-me del moment.
Crec que essent una reedició, nohauria estat malament unes notes apeu de pàgina en parts del llibre on,segons el meu parer, poden resultarconfuses certes explicacions que enaquell moment potser eren de més
Sobre el llibre “Anarquisme i alliberament nacional”Marcel Surinyach Casals*
*Afiliat a la CNT-AIT d’ Olot i SecretariGeneral del Comitè Regional deCatalunya i Balears.
Reeditat recentment per elcol·lectiu Negres Tempestes, il’editorial “Virus”, el llibre“Anarquisme i alliberamentnacional” ens ofereix l’ocasióde conèixer un tema poctractat i sovint ignorat dins elmoviment llibertari,l’Alliberament Nacional. Eldesconeixement sobre aquesttema ens ha portat sovint ajudicis erronis o a desqualifi-cacions (degut a que en l’a-narquisme ha associat l’allibe-rament nacional amb la crea-ció d’un estat). Ara tenim l’o-casió de conèixer i compren-dre com des del moviment lli-bertari és possible defensarl’alliberament nacional senseestar contribuint a la creaciód’un nou poder estatal. Enaquest cas es tracta en elmarc de la identitat catalanaperò és aplicable a qualsevolpoble fixat en l’Estat Espanyolo d’arreu del món. El mésimportant però, és que aquesttreball ens brinda l’ocasió d’i-niciar un ampli debat dins elmoviment llibertari que sensdubte contribuirà a enriquir idiversificar.
Envía tus artículos deopinión a la direcciónde correo electrónico:
¡Sudoku!
Solidaritat!Franki, encarcelado por un
trozo de trapo
de débiles, de hecho, el juezEnrique Rovira del Canto, juezmilitar durante la tiranía franquis-ta, se basó, para imponer la con-dena de 2 años 7 meses y 15días, en el hecho de que el acu-sado se encontraba en el grupoincitando a los que estabanintentando descolgar la bande-ra.
La polémica desatada y eldesastroso e irregular juicio queha dejado al descubierto querealmente se trataba de un deli-to político, que ha llevado a quedecenas de partidos políticos ycentenares de organizaciones,entre ellas la CNT-AIT, pidan suinmediata liberación. La enormecampaña de apoyo a Franki seha hecho notar por todo el esta-do pero de forma más intensa enel territorio catalán donde se hanproducido inf inidad de actos,tales como los del 30 de abrildonde varios activistas cortaronla AP-7 durante un cuarto dehora, los del 6 de mayo dondedos mil itantes independentistasse colgaron de las torres de lasagrada familia con intención de
no descolgarse hasta el dia 10del mismo mes y los del 8 demayo donde se quemó de formasimbólica una gran banderaespañola en la Univers idadAutónoma de Barcelona, al
mismo tiempo de que unas esca-ladoras colgaban en un puentede la B-23 una gran pancarta deapoyo.
Por suerte a día de hoy, Frankise encuentra entre los suyos, yaque el día 10 de junio le cambia-ron el régimen penitenciario altercer grado en régimen abierto.Pese a que su libertad es parcialy vigilada, y debe volver cadanoche a prisión, confiamos enque no cesen las movilizaciones yse le retiren todos los cargos.Actos como este dejan al descu-bierto la auténtica cara de esta
En el verano de 2002,durante la fiesta mayor deTarrasa, un pasacalles exi-
gió la retirada de la banderaespañola y europea del balcóndel Ayuntamiento. Cuando ungrupo de personas intentabadescolgar las banderas, la poli-cía intervino de inmediato repri-miéndolos violentamente;momento en que se produjeronalgunos empujones y refr iegasentre policías y manifestantes.No obstante, nadie fue identifi-cado durante los hechos.
Dos años más tarde, en el 2004dos personas fueron citadas ysometidas a juicio, una de ellasFranki. Se les imputaban los deli-tos de ultraje a la bandera, aten-tado a la autoridad, lesiones ydesorden públ ico, además elAyuntamiento de Tarrasa se per-sonó en el juicio reclamando elpago de la bandera, que segúnellos había sufrido un desgarrónde 10 cm. Para hacer la imputa-ción de la autoría, la fiscalía sebasaba en el atestado que en su
momento había realizado la poli-cía municipal, en el que figura-ban los nombres de Franki y deotra persona.
Las pruebas aportadas duran-te el proceso han sido tratadas
Redacció
supuesta democracia a la queestamos sometidos. Esperemosque el sufrimiento de Franki entrelos muros y rejas de la represión,hayan servido para despertaralgunas conciencias y mostrar amás de uno como se las gasta elsupuesto Estado democráticoespañol.
Solo nos queda decir que esta-mos dispuestos a seguir partici-pando en las movilizaciones paraconseguir la retirada total de loscargos, y que Franki, ¡Estamoscontigo! y con todos y cada unode los presos políticos.
Franki, un joven condenado a dos años y quince días de prisión acusado de descolgar una ban-dera española del ayuntamiento de Terrassa, privado de libertad por un simple y miserable trozo detrapo, un preso político mas de la supuesta democracia a la que estamos sometidos.
“a día de hoy, Franki se encuentra entre los suyos,ya que el día 10 de junio le cambiaron el régimenpenitenciario al tercer grado en régimen abierto”
