Embed Size (px)
Citation preview
LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 1 - 2018
P. 12
FESTA PROFESSIONAL 2018
P. 14
10è ANIVERSARI DE LA MATRÍCULA TELEMÀTICA
“Els gestors són professionals molt preparats i tenen una organització molt eficaç”
ANTONI GINER, MEDALLA AL MÈRIT DE LA PROFESSIÓ
Ja és una realitat. Han passat deu anys d’ençà que
vam emprendre amb il·lusió un projecte que està
en evolució constant. L’any 2008 es va implantar la
matrícula telemàtica i actualment podem afirmar,
sens dubte, que va ser un èxit. I no només això, sinó
que va marcar el camí cap al futur. Vam començar
un procés complex que intentem millorar cada dia.
Des del Col·legi volíem retre homenatge a aquesta
gran fita de la professió celebrant el desè aniversari
de la matrícula telemàtica. L’acte va superar totes les
expectatives i va mantenir un ambient molt especial,
nostàlgic i alegre. Tots heu aportat el vostre gra de
sorra per fer-ho realitat.
Durant la Festa Professional també va ser el moment
de retrobar-se amb companys i de reunir els nous
gestors per donar-los una càlida benvinguda al
Col·legi i a la nostra professió. No voldria oblidar-me
de felicitar els gestors que compleixen vint-i-cinc,
cinquanta i, fins i tot, seixanta anys de trajectòria
professional per la implicació durant tant de temps.
Tota una vida al servei de la professió ens indica que
anem pel bon camí.
Aprofito aquestes línies per agrair-vos a tots la par-
ticipació a la Festa Professional i al desè aniversari
de la matrícula telemàtica, i per donar les gràcies a
totes les administracions per la presència i el suport
constants. La seva tasca diària és un exemple més
de col·laboració.
Ara és l’hora de mirar cap al futur. El 2018 ens oferirà
grans projectes, sense oblidar la resta dels serveis
que proporcionem des de les gestories. Des del Col-
legi continuarem esforçant-nos per donar-vos suport
en tot allò que necessiteu i continuarem innovant
per oferir-vos un servei millor. La nostra professió és
essencial i, amb el vincle format entre vosaltres i el
Col·legi, estic segur que tindrem un gran futur.
Vull aprofitar aquest espai per expressar el meu con-
dol a la família i als amics del senyor Antoni Pérez
Farguell, un gran professional i un membre molt actiu
del Col·legi. El recordarem sempre afectuosament
com una gran persona i per tot el que va aportar
a la Junta de Govern i a les diferents comissions de
les quals va formar part. Les persones com ell no
s’obliden mai.
EDITORIAL
SUMARI
PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas
DIRECTORAVanessa Mena
COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar
COL·LABORADORESChantal RabatCristina Izquierdo
FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMiquel Taverna
COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64
EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]
DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]
DIP. LEGAL: B-44973-92
En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.
El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.
Col·legi Oficial de Gestors Administratius de [email protected]
ENTREVISTA OPINIÓ ELS NOSTRES GESTORS
03 06 09
Antoni Giner,Medalla al Mèrit de la Professió
10è ANIVERSARI DE LA MATRÍCULA TELEMÀTICA
ENTREVISTA 19
Acte commemoratiu per celebrar la primera matrícula telemàtica
Pere Saumoy,distingit com a president d’honor del Consejo
OBITUARI 22
Antoni Pérez,peça clau per al col·legi i la professió
Principals activitats del Col·legi
Compliance penal i drets dels treballadors
10
21
Activitats destacades a Lleida i Girona
GESCO
ACTUALITATCOL·LEGIAL
11
Més serveis per a les gestoriesadministratives
EDITORIAL
Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius
de Catalunya
12FESTAPROFESSIONAL
Celebració de la festa anual dels gestors administratius
DELEGACIONS
Gestoria i Assessoria Batlló, SLGestoria Abelleira
14
2
EL
GE
ST
OR
1. La seva professió els situa al centre de l’activitat econòmica. Quines mi-llores podrien potenciar encara més aquest paper?
La regulació registral o hipotecària és objecte d’un procés de renovació constant per aconseguir satisfer noves necessitats. Per exemple, entre els anys 2001 i 2005 es va regular tot el pro-cediment de comunicació electrònica amb el Registre de la Propietat, que ha permès demanar i obtenir informació registral de forma telemàtica i presentar, pel mateix mitjà, els documents que s’hi inscriuen. El 2015 es va aprovar la Llei 13/2015, que ha permès la inscripció de la representació gràfica de les finques i la seva coordinació amb el cadastre. En aquesta línia, cal millorar la regula-ció dels procediments de registre que permeti una inscripció més àgil, com ara suprimir la necessitat d’acreditar el pagament d’impostos per qualificar i inscriure els títols, un fet que endarrereix el procediment de forma inacceptable. També caldria regular la inscripció de nous drets –com ara els que resulten de la legislació ambiental–, impulsar la conversió del registre actual en un registre electrònic i millorar els sistemes de publicitat registral –amb sistemes d’alertes que informin de les modificaci-ons de la situació pertanyent al registre de les finques que ens interessin o que
ENTREVISTA
“L’economia necessita seguretat jurídica”
La Junta de Govern del Col·legi de Gestors va decidir, de forma unànime, concedir la Medalla al Mèrit de la Professió a Antoni Giner, que va ser degà del Col·legi de Registradors de Catalunya i vicedegà del Col·legi a Espanya. El motiu? El suport constant en pro del projecte de la gestió telemàtica d’escriptures, un projecte que avui dia és una realitat i beneficia professionals i ciutadans. Aquest és un exemple de com dos col·lectius, a través dels col·legis corresponents, poden treballar per un objectiu comú i aconseguir una fita important. A més de mirar enrere per recordar els inicis d’aquesta col·laboració, Giner analitza temes d’actualitat des de la perspectiva privilegiada que li atorga la seva professió: la recuperació empresarial, l’evolució del mercat immobiliari i el blanqueig de capital, entre d’altres.
ANTONI GINERMedalla al Mèrit de la Professió
3
EL
GE
ST
OR
ENTREVISTA
permetin consultar de forma immediata el contingut del registre. Finalment, és imprescindible una reforma que afavo-reixi la inscripció d’aquells drets que ara no són en el registre i no gaudeixen de la seva protecció.
2. Són testimonis de l’evolució em-presarial. Com veu el futur de Catalu-nya a mitjà i llarg termini?
Efectivament, els registres de la Propie-tat, Mercantil i de Béns Mobles són tala-ies des de les quals es pot entreveure la situació econòmica del país. El Col·legi de Registradors publica periòdicament les estadístiques mercantils i immo-biliàries, de les quals es desprèn que som davant una fase de recuperació econòmica. Aquestes dades es poden trobar a www.registradores.org. Els números de constitució de societats mercantils, d’augment de capital social i d’inversió en béns d’equipament són els millors dels darrers sis anys. S’han reduït notablement el nombre de situacions concursals. L’activitat immobiliària s’ha incrementat més del 7% l’any 2017 i s’han reduït el nombre d’execucions hipotecà-ries. Tot això es reflecteix, també, en els increments del PIB i les reduccions de les taxes d’atur.
Fins al darrer trimestre de l’any 2017, Ca-talunya ha estat al capdavant d’aquesta recuperació. Més del 22% de les noves societats creades i dels augments de capital corresponen a societats domicili-ades a Catalunya i el 17% de les compra-vendes són d’immobles catalans.
Ara bé, la situació política catalana ha viscut un moment molt convuls el dar-rer trimestre d’any. Encara és aviat per veure’n les conseqüències en l’activitat econòmica i empresarial, però és evi-dent que no seran positives. L’octubre del 2017 va suposar una frenada brusca de l’activitat immobiliària, i més de tres mil societats van traslladar el domicili fora de Catalunya. En l’àmbit immobili-ari, les dades dels mesos de novembre i desembre són positives, però en l’àmbit mercantil encara hi ha una marxa cons-tant de societats. Moltes inversions s’han aturat i el pessimisme ha augmentat entre els nostres empresaris. L’econo-mia necessita seguretat jurídica, i les notícies polítiques no són precisament tranquil·litzadores. Malauradament, si
això no canvia, la meva percepció sobre l’evolució econòmica catalana a mitjà termini no és optimista.
3. El sector immobiliari ha millorat el 2017. Som davant d’una nova bombolla immobiliària?
Tal com he dit abans, ens trobem en una fase de recuperació de la situació eco-nòmica en general, de la qual també es beneficia el sector immobiliari. El nom-bre de vendes d’habitatges, segons les dades del tercer trimestre del 2017, s’ha incrementat més d’un 14% a Espanya i més d’un 18% a Catalunya. Ara bé, som molt lluny de les dades màximes històri-ques, tant en nombre de vendes com en preus. Per exemple, del més d’un milió d’habitatges venuts el 2006 ara en són
uns 450.000. Pel que fa als preus, ara ens trobem en uns nivells similars als de l’any 2000 i som molt lluny dels màxims històrics dels anys 2005 i 2006. D’altra banda, hem de destacar que el nivell d’habitatge nou està per sota de 0,5 per cada 100.000 habitants.
L’indicador registral d’activitat immobili-ària (IRAI) que resulta de les dades dels registres de la Propietat i Mercantil, i que es pot consultar també a la nostra pàgi-na web, posa de manifest que l’any 2017 aquesta activitat s’ha incrementat un 7,58% respecte al 2016, però que encara estem per sota dels nivells del 2003, i molt lluny dels màxims històrics del primer trimestre de l’any 2007, període en què es va assolir un nivell del 140%, davant el 96% actual. També hem de destacar que la política de crèdit de les entitats financeres es molt més prudent i difícilment tornarà a caure en les matei-xes errades que ens van portar a la crisi.
Tot plegat em fa considerar que som lluny d’una nova bombolla immobiliària i que hi ha encara un recorregut impor-tant en el sector immobiliari, especial-ment en la construcció d’habitatge nou a les ciutats més grans.
“L’ACTIVITAT
IMMOBILIÀRIA S’HA
INCREMENTAT
MÉS DEL 7% L’ANY
2017”
4
EL
GE
ST
OR
ENTREVISTA
4. Els registradors tenen un paper fona-mental en la identificació del blanqueig de capital. En què consisteix?
El sector immobiliari ha estat tradici-onalment un dels àmbits utilitzats per blanquejar diners procedent d’activitats delictives. Sovint, les societats mercantils també han estat un instrument emprat per amagar la identitat dels titulars reals de béns i diners. Els professionals que treballem en l’àmbit immobiliari i en el mercantil hem de tenir una cura especial per evitar aquestes activitats. Els regis-tradors, com a funcionaris públics que som, tenim encara més responsabilitat, ja que treballem amb les autoritats com-petents per prevenir el blanqueig de ca-pital. Per això, el Col·legi de Registradors disposa d’una unitat centralitzada, el Centre Registral Antiblanqueig (CRAB), per a la prevenció del blanqueig de capital i del finançament del terrorisme. Cada any, els registradors comuniquem al nostre centre més de 16.000 opera-cions sospitoses, que són ana-litzades pels nostres serveis i de les quals l’any passat van sorgir 140 expedients remesos al SEPBLAC per a la instrucció de l’expedient corresponent.
A més a més, anualment sub-ministrem més de 400.000 informacions registrals a la Policia, al Servei d’Intel·ligèn-cia, al Banc d’Espanya, a la CNMV, a tribunals i a fiscalies.
També cal destacar que el Col·legi de Registradors està impulsant davant les autoritats espanyoles les modificacions legals per obligar a inscriure la titularitat de les participacions socials, de manera que pugui evitar-se l’opacitat que es produeix en utilitzar so-cietats mercantils per amagar la titularitat real de béns i diners.
5. Des del juliol del 2013 els regis-tradors de la propietat i els gestors administratius tenen un conveni de col·laboració...
Gestors i registradors de la propietat treballem junts en molts aspectes. Els gestors presenten un nombre molt im-portant de documents que s’inscriuen als registres de la Propietat i Mercantil,
i assumeixen la representació dels in-teressats en la relació amb el registre i el procediment d’inscripció. La figura del representant està reconeguda en l’article 6 de la llei hipotecària, com a re-presentant de la persona que demana la inscripció. Quan la persona interessada designa un gestor per tramitar la inscrip-ció d’un document, tot el procediment registral es farà amb ell: li comunicarem possibles defectes, li demanarem el con-sentiment per a possibles inscripcions parcials, serà qui podrà retirar el docu-ment, li comunicarem la pràctica de la inscripció i ens pagarà els honoraris. Per tot plegat, les dues professions tenim molt interès en el fet que totes aquestes tasques es desenvolupin de la manera més fàcil possible i tots dos col·legis hem treballat conjuntament per facilitar aquesta relació, plasmada per escrit en el conveni que vam signar l’any 2013.
He de destacar la gran professionalitat del Departament d’Informàtica del
Col·legi de Gestors. Crec que encara ens permetrà assolir nous objectius.
6. Què li suposa obtenir la Medalla al Mèrit a la Professió per part del Col·legi de Gestors?
Si la concessió d’un premi sempre és motiu d’alegria, la Medalla al Mèrit a la Professió atorgada pel Col·legi de Gestors encara ho és més, perquè és un reconeixement de la feina per part d’algú aliè a la teva professió. És clar que jo treballo en defensa de la meva pro-fessió, però aquest treball també ha de
beneficiar els usuaris dels registres. Dins d’aquesta idea, la meva feina durant l’etapa en què he tingut responsabilitats col·legials ha estat respondre davant aquelles necessitats que els nostres usu-aris ens demanaven. Així va passar en el cas del Col·legi de Gestors, als quals hem intentat donar solucions tècniques. A més, tal com he dit abans, els gestors són professionals molt preparats i tenen una organització molt eficaç, amb la qual ha estat molt fàcil treballar. He de destacar les nombroses reunions de tre-ball amb Alfonso Lluzar, Juan Antonio Santos i Ada Giménez, amb els quals, al meu parer, hem passat de tenir una rela-ció professional a gaudir d’una autèntica amistat.
7. El premi és un reconeixement al su-port en el projecte de gestió telemàtica d’escriptures.
L’any 2005 es van implantar en els registres procediments telemàtics per
presentar els documents que cal inscriure. Ara bé, aquests procediments, regulats des d’un Ministeri de Justícia controlat pels notaris, només van pensar en els seus interessos i es van oblidar de l’existència d’altres operadors que es relacionen constant-ment amb els registres: jutges, administracions públiques, procuradors i, sobretot, gestors. De seguida, els representants del Col·legi de Gestors de Catalunya van adonar-se que no podien quedar fora d’aquests procedi-ments i van determinar
que la seva funció en el procediment registral no podia estar a les mans dels notaris. Així doncs, primer van aconse-guir liquidar telemàticament els impos-tos i, després, vam establir la manera de comunicar-ho al registre. Des d’aquell moment, la relació entre registradors i gestors va ser directa i telemàtica: el gestor acredita que s’han pagat els im-postos i els registradors els comuniquen els possibles defectes o la inscripció del document. Ara estem treballant perquè tot el procés posterior d’enviament de factures, pagaments, etc. encara sigui més àgil.
5
EL
GE
ST
OR
COMPLIANCE PENAL I DRETS DELS TREBALLADORS
VÍCTOR GÓMEZ MARTÍN
Catedràtic acr. de Dret Penal de la Universitat de Barcelona
Quan els òrgans de direcció de l’empresa o, si escau, el responsable de compliment normatiu tinguin la sospita que algun membre de la corporació podria haver incorregut en alguna irregularitat cons-titutiva d’acomiadament o, fins i tot, de delicte –per exemple, a través dels canals de denúncia per part de treballadors (whistleblowing) o per qualsevol altra via– poden decidir dur a terme una recer-ca interna per esbrinar-ne els fets.
A Espanya, la jurisprudència laboral ha anat establint criteris per determinar si les proves obtingudes per l’empresari a fi d’acreditar l’existència de motius d’acomiadament disciplinari vulneren o no algun dret del treballador, singular-ment el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions.
Pel que fa al dret de l’empresa a fiscalit-zar el treballador, el Tribunal Constituci-onal considera que la normativa laboral distingeix a Espanya dos casos radical-ment diferents: el registre de la persona del treballador, la seva taquilla i els seus efectes personals i la supervisió dels mit-jans que l’empresari posa a disposició del treballador per a la producció (telèfon, ordinador, comptes de correu electrònic, etc.). El primer supòsit és recollit en l’ar-ticle 18 de l’ET, i el segon, en l’article 20.3 del mateix text legal.
En el primer cas, es tracta d’una facultat excepcional de l’empresari sotmesa a una sèrie de límits estrictes. D’una banda, s’exi-geix que el registre sigui necessari «per a la protecció del patrimoni empresarial i el dels altres treballadors de l’empresa»; de l’altra, ha de dur-se a terme «al centre de treball i en hores de feina» per garantir la presència del treballador o, si escau, l’«assistència d’un representant legal dels treballadors o, en la seva absència del centre de treball, d’un altre treballador de l’empresa, sempre que sigui possible». A més, el registre ha de «respectar al màxim la dignitat i la intimitat del tre-ballador» (art. 18, ET). La referència a la dignitat és genèrica en qualsevol tipus d’intervenció de l’empresari sobre l’esfe-ra del treballador, mentre que l’al·lusió a la intimitat es refereix a la taquilla: mal-grat que sigui titularitat de l’empresa, es tracta d’un element cedit per l’empresa al treballador per fer-ne un ús privat, de manera que forma part de la seva esfera d’intimitat. Així doncs, el registre corporal, el de la taquilla i el dels efec-tes del treballador ha de ser idoni (per aconseguir la finalitat legítima pretesa), necessari (el mecanisme menys restrictiu per assolir l’objectiu) i proporcionat en sentit estricte (que l’objectiu perseguit, fonament en l’existència de sospites, compensi la restricció individual). És a dir, proporcionat en un sentit ampli.
A diferència del que succeeix en els registres corporals, de les taquilles i dels efectes personals, en els quals l’empresa assumeix gairebé les funcions d’una policia privada, en el cas de l’article 20.3 de l’ET el dret de l’empresa deriva directament del feix de drets i deures recollits per la relació contractual. En són exemples el deure del treballador de desenvolupar correctament la seva activitat i el dret de l’empresa a controlar que això s’esdevé. En aquest context, es considera que estan d’acord amb el dret, entre altres intervencions, la instal-lació de micròfons i càmeres en zones determinades del centre de treball, i el control d’ordinadors i comptes de cor-reu corporatius mitjançant instruments (programes) informàtics d’intervenció, ja que aquests elements productius es consideren no idonis per contenir infor-mació personal del treballador. El mateix passa amb les línies telefòniques que són titularitat de l’empresa, ja que es conside-ren inadequades per mantenir converses particulars dels treballadors.
En els casos en què el mitjà intervingut per l’empresari sigui un element produc-tiu que posa a la disposició del treballador (no per exercir el dret a la intimitat, sinó per desenvolupar la feina que té assigna-da a l’empresa), el conflicte sorgeix quan el treballador fa un ús personalitzat dels
6
EL
GE
ST
OR
OPINIÓ
elements productius de l’empresa. És àmpliament generalitzada la idea d’una certa tolerància en casos com la recep-ció de missatges de correu electrònic procedents del sindicat al qual està afiliat el treballador, o la lectura de missatges personals fora de l’horari laboral o en els descansos de la jornada de treball. En cas contrari, el lloc de treball es convertiria en un espai pràcticament incomunicat. D’altra banda, són òbvies les dificultats pràctiques de l’empresa per establir una prohibició absoluta de l’ús personal dels seus ordinadors o telèfons. Tot això con-dueix al fet que el treballador tingui una certa expectativa d’utilització persona-litzada del telèfon, l’ordinador, etc. i, per tant, de protecció de la intimitat també a través d’arxius (fins i tot temporals), mis-satges de correu electrònic o converses de contingut privat.
No obstant això, quan es tracti d’ele-ments productius de l’empresa, el dret de l’empresari a controlar el treball de
l’empleat preval sobre el dret d’aquest a fer un ús personalitzat del mitjà. Perquè això succeeixi, resulta imprescindible que l’empresa hagi comunicat prèviament al treballador, com a part de la relació contractual, que hi ha mecanismes de control de converses telefòniques, de l’ordinador, etc. A falta d’aquesta infor-mació, de l’establiment previ de regles d’ús dels mitjans o, si cal, de l’exclusió de determinades connexions, la jurispru-dència entén que preval l’expectativa a la intimitat del treballador.
Sens perjudici del que s’ha dit anterior-ment, la intervenció de l’empresa ha de respectar els principis constitucionals que limiten la restricció dels drets indi-viduals. El principi fonamental és el de proporcionalitat. D’acord amb aquest principi, el mitjà de control emprat no pot ser desproporcionat. En són exemples aquells programes informàtics que re-gistren indiscriminadament el contingut de tot el que apareix a la pantalla del tre-
ballador, amb independència de si és o
no és informació professional o personal.
En aquest sentit, són més respectuosos
amb el principi esmentat els programes
de cerca cega, que porten a terme una
cerca selectiva de continguts a partir
d’una sèrie de paraules clau de contingut
específicament laboral introduïdes abans
en el programa. La selecció de les parau-
les clau ha d’atendre no només l’àmbit
professional concret que sigui, sinó, si
pot ser, els camps semàntics concrets
implicats en el cas corresponent.
Per tot el que s’ha exposat té una im-
portància extrema, en suma, que tant les
recerques internes com els canals de de-
núncia confidencial, com a mecanismes
habituals dels sistemes de compliment
corporatiu, siguin escrupolosament
respectuosos amb els drets dels treballa-
dors. El cas contrari conduirà a una mena
de Gestapo empresarial.
7
EL
GE
ST
OR
Què us facilita?Un servei integral en matèria de protecció de dades i marques amb condicions especials, tant si l’implemen-teu a la vostra gestoria com si el feu extensiu als vostres clients.
SERVEI LOPD
Garanteix un tractament correcte i rigorós de les dades personals, de manera que permet consolidar la imatge professional.
Evita les elevades sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Impedeix possibles fugues de dades.
Estableix pautes i procediments que ajudaran directa-ment l’empresa a protegir el seu actiu més valuós: els clients.
SERVEI WEB – LLEI LSSICE
Evita que el web sigui una porta oberta a possibles denúncies per incompliment de la LSSICE i la LOPD.
Genera confiança entre usuaris i consumidors.
A l’hora d’informar degudament d’aquest tema en el web, demostra transparència i ajuda els usuaris a entendre els productes i serveis.
SERVEI DE MARQUES I NOMS COMERCIALS
Converteix la marca en un actiu intangible: sovint, la marca que protegeix un producte o servei es converteix en l’actiu més important de l’empresa; si no es registra com cal, pot arriscar-se a perdre-la i pot ser registrada per una altra persona.
Dona la possibilitat d’atorgar llicències d’ús de marca (com en el cas de les franquícies).
Ofereix l’oportunitat de cobrar regalies als que utilitzin la marca i a cedir-la als que cregueu convenient.
Què és aquest servei del Col·legi?És un servei que ofereix assessorament personalitzat per complir la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE) i la política en matèria de marques i noms comercials.
Compleix de manera fàcil i amb totes les garanties la LOPD.
Per a tu i per als teus clients, assessorament personalitzat en protecció de dades i marques
ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES
SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS
Servei d’Atenció al Col·legiat
Tel. 93 317 06 86 [email protected] www.gestors.cat
UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI
SERVEIS
8
EL
GE
ST
OR
Fa un any, Flavia Carolina Abelleira va accedir a la professió gràcies al màster de Gestoria Administrativa de la Univer-sitat de Barcelona. El febrer de 2017 va obrir un despatx propi per tractar els temes laborals i fiscals, i va aconseguir els seus primers clients. Actualment, també es dedica als àmbits del trànsit i l’estrangeria. Segons Abelleira, “ha estat tot un repte obrir la gestoria perquè, a l’equip, de moment, només hi soc jo. M’agradaria tenir més personal, però pri-mer necessito fidelitzar més clients”.
La nova gestora destaca els beneficis de la implantació de la matrícula telemàtica de vehicles, fa deu anys, a més de l’evolució a l’hora de fer gestions en l’àmbit de l’estran-geria. “Aquestes millores faciliten la feina dels gestors i dels clients, que, al cap i a la fi, són els que es beneficien d’aquests canvis”. A més, afirma que això permet que els gestors no s’hagin de traslladar per dur a terme els tràmits
i que puguin fer-ho tot des del despatx. “Actualment tot depèn de la tecnologia. Si nosaltres som capaços d’anar al seu ritme, la professió millorarà sempre”.
No només evoluciona la professió, sinó que els clients s’adapten de pressa als canvis. “Els clients joves estan força adaptats a les noves tecnologies. Per aquest motiu, saben que els tràmits es poden resoldre ràpidament, i això és el que volen”, afirma Abelleira. A més de la immediatesa, des-taca que per fidelitzar un client cal estar atent a les seves necessitats i cal mantenir-lo informat de les novetats.
La gestora està convençuda que les diferents generacions de gestors administratius es complementen. “Els veterans tenen un equip de treball consolidat, mentre que els joves dominen les noves eines i s’obren pas a la professió. Les mancances dels uns complementen les dels altres”.
La gestora administrativa Rosa Batlló va estrenar-se en la professió ajudant el seu pare en una agència d’asseguran-ces. El 1974 va decidir col·legiar-se i obrir la seva gestoria. Amb el pas dels anys, va anar incrementant la plantilla per oferir una assistència integral i actualment hi treballen nou persones, cadascuna de les quals està especialitzada en un àmbit diferent.
Pel que fa a la fidelització dels clients, Batlló puntualitza que està molt agraïda i desitja que la gent continuï confiant en els seus serveis. A més, fa referència a les pautes que cal seguir perquè els clients se sentin satisfets. “Ells busquen solucions i tu ets la persona encarregada de complaure’ls. Per això, és important conèixer bé la persona, assessorar-la
d’acord amb les normatives i aprofitar les nostres experièn-cies per trobar la solució que li convé.”
Aquesta gestora veterana destaca l’evolució que ha viscut la professió des de la implantació de les noves eines infor-màtiques i afirma que, abans, els desplaçaments per fer els tràmits suposaven un cost afegit. “L’evolució tecnològica no la para ningú. O et poses al dia o et quedes enrere. El jovent, lògicament, ho domina més que els que tenim una certa edat i té aquests temes més que superats”.
Als nous gestors els recomana “que tinguin un esperit em-prenedor i integritat moral per dur a terme un reciclatge continuat que els permeti donar un bon servei”.
Ctra. de Berga, 3908670 Navàs (Barcelona)
GESTORIA I ASSESSORIA BATLLÓ, SL
GESTORIA ABELLEIRA
Nou gestor
Gestor veterà
ELS NOSTRES GESTORS
C/ Joan Baptista Lambert, 2217310 Lloret de Mar (Girona)
9
EL
GE
STO
R
DELEGACIONS
El mes de gener passat, a la seu de la Generalitat a Girona, va tenir lloc una sessió informativa sobre la tramitació telemàtica de les autoritzacions de transport. L’acte va ser impartit pel cap del Servei Territorial de Transports de Girona, Albert Carenys; la cap de Secció de Concessions i Autoritzacions, Maribel de Eugenio, i la cap de Secció d’Inspecció i Sancions, Montserrat Pericot. També hi va participar Santi Fernández, ponent de la Comissió de Transports del Col·legi. Al final de l’exposició, els més de quaranta-cinc assistents van poder fer preguntes i consultes als ponents.
Com cada any, a principis de gener l’Agència Tributària imparteix diverses conferències sobre les declaracions informatives i modificacions normatives. Aquesta vegada es van organitzar a les dependències de la Delegació Provincial de l’AEAT a Girona. Els experts que van oferir aquesta conferència van ser Joan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’AEAT a Girona; Ricard Tetas Picó i Josep M. Rigau, tots dos responsables dels Serveis Telemàtics de l’AEAT a Girona. Hi van assistir quaranta-tres persones.
GIRONA
LLEIDA
Al febrer va tenir lloc una sessió informativa al Col·legi de Graduats Socials de Lleida, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), per explicar als gestors les noves subvencions de contractació per a joves i majors de trenta anys que promou el SOC. La sessió va ser a càrrec
de Natxo Pijuan, coordinador dels programes d’incentius per a la contractació a l’IMO Salvadó Seguí, Sandra Mencía i Joana Cervera, tècniques prospectores empresarials del programa 30 Plus a l’IMO. L’acte va aplegar una vintena d’assistents, entre els dos col·legis professionals.
La delegació de Lleida també va acollir una sessió, de forma conjunta amb MC MUTUAL, sobre l’actualització de la normativa de Seguretat Social 2018 i la comptabilitat de les pensions en el treball, a càrrec d’Antonio Benavides.
Gràcies a la capacitat tecnològica que té el Col·legi a Lleida, els gestors de la demarcació també poden seguir, per videoconferència, formacions que s’imparteixen a la seu col·legial central (com ara “Empreses que menteixen” o “Les noves formes de negoci col·laboratiu”). A més, a través del web Formacogac és possible veure conferències en temps real, com la de “Seguretat social bàsica en l’àmbit de l’empresa”, en col·laboració amb MC Mutual.
10
EL
GE
ST
OR
GESCO
GESCO comença el 2018amb més serveis per ales gestories administratives
GESCO va néixer amb l’esperit de facilitar els tràmits del dia a dia de les gestories administratives. Els
seus inicis se centraven a realitzar els tràmits telemàtics de trànsit i aquest any celebra el 10è aniversari de
la primera matrícula telemàtica, una fita que va marcar l’inici de noves funcionalitats de la plataforma A9.
L’empresa tecnològica GESCO té com a objectiu aportar més serveis a les gestories, i per això en aquests
moments els gestors administratius ja disposen de diverses plataformes A9: Trànsit, Escriptures, ARA i
Comunica. Aquest gran desplegament ha anat acompanyat d’un canvi gràfic de logotips per tal d’homo-
geneïtzar la imatge de les plataformes.
Plataforma A9 Trànsit. Permet fer els següents tràmits: matrícules, transferències, ITP, justificants pro-
fessionals, informes DGT, baixes, impostos, distintius ambientals, canvis de domicili, duplicats del permís
de circulació, entre d’altres.
Plataforma A9 Escriptures. Està dissenyada per pagar i presentar telemàticament el model 600 i per fer
la presentació telemàtica al Registre de la Propietat.
Plataforma A9 ARA. Permet emetre i usar certificats digitals al núvol, fer tràmits amb l’Administra-
ció en nom del client. Alguns exemples de tràmits són: certificat d’antecedents penals, altes i baixes
d’autònoms, vida laboral, certificat d’activitats econòmiques, certificats de residència fiscal, apode-
raments, entre d’altres.
Plataforma A9 Comunica. Serveix per enviar notificacions electròniques i SMS, certificats relacionats
amb l’administració de finques i comunitats de propietaris (convocatòries, comunicació de resultats, etc.)
o l’atenció al client (avisos de cites, d’entrega de documentació, fi de terminis, etc.), entre d’altres.
A9 TRÀNSIT A9 ESCRIPTURES A9 ARA A9 COMUNICA
GESCOSolucions telemàtiques per als Gestors Administratius
Més informació : [email protected]. 931 221 495.
11
EL
GE
ST
OR
FESTA PRO FESSIONAL DELS GESTORS AD MINISTRATIUS 2018
ACTUALITAT COL·LEGIAL
La Cúpula del centre Las Arenas de Barcelona va ser l’escenari per celebrar la festa anual 2018 dels gestors administratius de Catalunya. Hi van assistir més de tres-centes persones, entre les quals hi havia gestors administratius, familiars i membres de diverses administracions.
L’acte va ser encapçalat per Carme Dalmau, mestra de ceri-mònies, que va donar la benvinguda als assistents. El president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Alfonso Lluzar, va destacar el paper imprescindible dels gestors admi-nistratius en la societat. “Si alguna cosa ha caracteritzat la nos-tra professió al llarg de la història és la capacitat d’anticipació i d’adaptació als canvis. En el futur, la gent no voldrà perdre temps a complir obligacions imposades per les administraci-ons; voldrà dedicar el seu temps lliure a l’oci, i els gestors se-rem cada cop més imprescindibles”.
Els vint-i-cinc anys al servei de la professió per part d’Alfon-so Lluzar van ser reconeguts amb un guardó que premia la vida corporativa. Durant la festa, el president va destacar la inauguració de l’eina en línia FORMACOGAC, iniciada l’any 2017, i l’èxit de la plataforma A9, que va dur a terme més de 700.000 tràmits de matrícula i transferència telemàtica. A l’últim, va fer referència als nous projectes que sortiran aviat.
“En la nostra actuació haurem de combinar el coneixement, les eines web i la capacitat de relació amb empreses i ciuta-dans i de representar-los en el món digital”.
Joan Roig, president del Consell de Col·le-gis Oficials de Ges-tors Administratius de Catalunya i president delegat del Col·legi a Girona, va fer un dis-curs recordant que “la professió es carac-teritza per ser innova-dora, col·laboradora i estar al servei de la ciutadania. Som els veritables intermedia-
ris entre l’Administració i els ciutadans”. Durant l’acte, va rebre un reconeixement pels cinquanta anys de vida professional i pel seu esperit de servei a la societat. A més, va voler destacar el desè aniversari de les proves d’accés a la professió a Cata-lunya. “Som una professió amb una gran trajectòria que ens avala. Alguns van pronosticar la nostra desaparició amb
Joan Roig, president del Consell.
12
EL
GE
ST
OR
FESTA PRO FESSIONAL DELS GESTORS AD MINISTRATIUS 2018
ACTUALITAT COL·LEGIAL
l’arribada dels nous sistemes telemàtics, però ha estat al contrari: hem sabut aprofitar les noves tecnologies per situar-nos al centre de la vida econòmica i administrativa”.
Alfonso Lluzar va lliurar la Medalla al Mèrit de la Pro-fessió a Antoni Giner Gargallo, registrador de la pro-pietat, pel suport constant en el projecte de gestió telemàtica d’escriptures. D’altra banda, Joan Roig va fer un reconeixement especial a Martí Bassó, que va rebre un guardó per la dedicació durant més de trenta anys a la Delegació de Girona.
També va participar en l’acte Albert Castellanos, se-cretari d’Hisenda del Departament de la Vicepresi-dència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Ca-talunya, que va destacar la importància dels deu anys de la implantació de la matrícula telemàtica. “Aquest aniversari és un reconeixement a la constància del vostre ofici. No m’equivoco si dic que això ho va mou-re l’esperit d’oferir un millor servei al ciutadà”. Emilio Ablanedo, subdelegat del Govern de l’Estat, va for-mar part de la mesa presidencial de l’acte i va agrair la col·laboració al Col·legi de Gestors. “Aquesta relació ha donat bons resultats per a totes dues parts, però uns resultats meravellosos per als ciutadans, que són els destinataris dels nostres serveis”. A més, va obrir portes de col·laboració a projectes futurs. Fèlix Boro-nat, president del Col·legi de Tarragona, i Fernando Santiago, president del Consejo General de Gestores Administrativos de España, també van participar en la trobada. En representació del Consejo, Fernando Santiago va lliurar la Medalla d’Or amb la cinta de co-lor groc i la distinció de president d’honor del Consell a Pere Saumoy, pels mèrits professionals i la contribu-ció a la professió durant tants anys.
RECONEIXEMENT ALS PROFESSIONALS DEL SECTOR
Marc Giménez Bachmann, secretari del Consell, va ser l’encarregat d’anomenar els guardonats amb vint-i-cinc i cinquanta anys de vida professional. Com a novetat, enguany s’ha decidit retre un home-natge als gestors amb més de seixanta anys de vida professional, ja que són un referent de lluita i supe-ració. Durant l’acte també es van lliurar els títols als nous gestors administratius. Tots els guardonats van rebre el reconeixement i l’agraïment dels represen-tants del Consell i del Col·legi.
Lliurament de la Medalla al Mèrit de la Professió a Antoni Giner.
Lliurament de la Medalla del Consejo a Pere Saumoy.
Menció especial a Martí Bassó.
13
EL
GE
ST
OR
Més de cinc-centes persones es van reunir el 16 de febrer a la Cúpula del centre Las Arenas per celebrar el desè aniversari de la matrícula telemàtica, un homenatge a un projecte en què els gestors catalans van ser capdavanters.
La implantació d’aquesta fita va tenir lloc el 13 de febrer de 2008, dia en què la iniciativa culminava amb la primera ma-triculació telemàtica d’un vehicle feta per un gestor català. Va ser un procés complex en què van participar diverses ad-ministracions, que no van voler faltar a aquest sopar com-memoratiu al costat dels gestors administratius que van as-sistir-hi.
Albert Om, periodista i presentador de l’acte, va ser l’encar-regat de conduir la festa. La primera part la va encapçalar Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors de Catalu-nya, que va destacar que “la matrícula telemàtica va marcar el camí del futur i va suposar un abans i un després”.
A continuació es va projectar un vídeo commemoratiu que feia un repàs dels inicis de la matrícula telemàtica fins avui dia mitjançant els testimonis de les persones que van partici-par en el procés i les que encara avui hi segueixen treballant. Durant la projecció del vídeo es va crear un ambient de nos-tàlgia i Alfonso Lluzar va voler agrair la participació de tots els que hi van intervenir.
El president del Col·legi va lliurar els premis 10è Aniversari, uns guardons amb l’objectiu de reconèixer la col·laboració
de les administracions i les persones que van fer possible aquesta fita. Els premis van ser per a la Direcció General de Trànsit, la Prefectura de Trànsit de Barcelona, l’Agència Tri-butària, l’Agència Tributària de Catalunya, l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona i l’Institut Mu-nicipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona. També van ser reconeguts els Serveis Centralitzats del COGAC, GESCO i la Comissió de Vehicles del 2008.
D’altra banda, Alfonso Lluzar va fer un reconeixement espe-cial a Susana Gómez Garrido, subdirectora adjunta de nor-mativa de la DGT. Gómez va dirigir l’extensió de la tramitació telemàtica a totes les prefectures de trànsit i a diversos pro-cediments que tenen per objecte el vehicle, la matrícula, la transferència i la baixa.
Per aquest motiu, el Col·legi va decidir concedir-li la Medalla al Mèrit de la Professió de Gestor Administratiu. “Susana Gó-mez sempre va creure que la col·laboració pública i privada era la millor manera d’abordar aquests tipus de projectes”, va afirmar el president. Gómez va estar molt agraïda de rebre el guardó i va mostrar el seu suport al Col·legi per col·laborar en projectes futurs.
Abans d’iniciar el sopar, Alfonso Lluzar va acomiadar l’acte amb un discurs en què explicava als assistents que els diners recaptats de l’àpat es destinarien íntegrament a l’associació Stop Accidentes, una ONG fundada l’any 2000 que ajuda i orienta les persones afectades pels accidents de trànsit.
ACTE COMMEMORATIU10è ANIVERSARI DE LA MATRÍCULA TELEMÀTICA
Medalla al Mèrit de la Professió: Susana Gómez, subdirectora adjunta de Vehicles de la DGT.
10è ANIVERSARI
Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.
14
EL
GE
ST
OR
EXPERIÈNCIES COMPARTIDES PER LES ADMINISTRACIONS• Susana Gómez Garrido, subdirectora adjunta
de Vehicles de la DGT
El resultat del treball en equip i un exemple de col-laboració pública i privada al servei del ciutadà.
• Adrià Puigpelat Marín, cap provincial de Tràn-sit de Barcelona de la DGT
La matrícula telemàtica marca un abans i un des-prés en les relacions entre la DGT i els gestors. Va ser l’inici d’un camí de col·laboració que con-tinuem recorrent i d’un benefici per a totes dues organitzacions, un clar exemple de win-win.
• María Teresa García-Herrero, subcap provincial de Trànsit de Barcelona de la DGT
Des del meu punt de vista com a administració, el fet que el col·lectiu de gestors aconseguís matricular de forma telemàtica va suposar una millora evident de temps i seguretat jurídica en la resolució d’un procediment. A més, aquesta millora era molt il·lusionant perquè marcava el camí cap a la modernització de l’administració, cap a l’administració “sense papers”.
• Natalia Padilla Sánchez, cap de l’Oficina Local de Trànsit de Sabadell de la DGT
L’objectiu de l’administració era i és eliminar obstacles, i aleshores els gestors van presentar una proposta a la qual calia sumar-se. A futur, es tracta de disposar de la tecnologia no només per millorar les relacions externes, sinó per al nostre desenvolupament com a organització.
• María Teresa San Eustaquio, cap provincial de Trànsit de Barcelona de la DGT el 2008
Fa deu anys que es va emprendre la matrícula telemàtica i recordo aquella etapa com la més il·lusionant de tota la meva carrera professio-nal. Des d’aquell moment vaig veure que era un avenç molt prometedor amb un gran futur.
• Pere Navarro i Olivella, director general de Trànsit de la DGT el 2008
La implantació de la matriculació electrònica a Espanya va constituir un immens pas endavant en què tots vam sortir guanyant: el ciutadà, els concessionaris, els gestors administratius i l’ad-ministració.
Va servir per confirmar la importància de la in-termediació entre l’administració i el ciutadà que tenen els gestors administratius. Sense ells, no hauria estat possible.
Des de la DGT ho vivim com un incentiu per con-tinuar treballant en el suggestiu projecte de l’ad-ministració electrònica.
Vull fer arribar, un cop més, el meu reconeixe-ment a l’equip que ho va fer possible.
• Ramón Ledesma Muñiz, subdirector general d’Ordenació Normativa de la DGT el 2008
La matriculació telemàtica de vehicles podria definir-se com un “cas d’èxit”, en termes de les escoles de negocis. A Espanya, cada any es ma-triculen electrònicament més d’un milió de ve-hicles: sense cues, sense esperes, sense papers i amb un cost mínim per a l’erari públic. És, pro-bablement, un dels grans èxits de l’administració
10è ANIVERSARI
Premi a la Direcció General de Trànsit. Cristóbal Cremades, secretari general de la DGT, en el moment de recollir el guardó.
Premi a la Prefectura de Trànsit de Barcelona: Adrià Puigpelat, cap de la Prefectura de Trànsit de Barcelona; M. Teresa García, subcap provincial de Trànsit de Barcelona; Natalia Padilla, cap de l’Oficina de Trànsit de Sabadell, i Susana Ramiro, cap de Serveis de Vehicles de Barcelona.
15
EL
GE
ST
OR
10è ANIVERSARI
electrònica d’aquest país, però també deu ser un dels grans desconeguts. En aquest punt, com va passar als anys seixanta amb l’esclat de matriculacions en paper, van ser els gestors administratius els que van aconseguir tirar endavant el projecte. Elogiar aquest “cas” deu anys després és una bona pràctica. Enhorabona a tots!
• Luis de Eusebio Ramos, subdirector general d’Infor-màtica de la DGT el 2008
La matriculació telemàtica dels vehicles va ser una ex-periència fructuosa de col·laboració entre la DGT i els gestors administratius. Vam saber aprofitar una opor-tunitat basada en la col·laboració, el respecte mutu i el ferm compromís de servei públic als ciutadans.
• Federico Sáez, gerent d’Informàtica de la DGT
L’inici de la matriculació telemàtica va suposar la dis-ponibilitat dels sistemes informàtics de la DGT en ho-rari extens i no només al d’obertures de les prefectures. També és destacable la col·laboració que hi va haver en-tre les informàtiques del Col·legi de Catalunya, l’A9 i la DGT per aconseguir aquesta fita.
• Miguel Martín Díaz, subdirector adjunt de l’Àrea de Desenvolupament de la DGT
La matrícula telemàtica va obrir el camí de la digitalitza-ció que avui continuem recorrent.
• Silvia Cano Arteseros, gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona
La col·laboració del Col·legi de Gestors de Catalunya amb l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona ha suposat, al llarg dels anys, una eina impres-cindible per millorar l’atenció al ciutadà.
La liquidació de l’impost sobre vehicles de tracció mecà-nica telemàticament per part dels gestors administratius és una millora del servei al ciutadà i un pas més cap a la modernització de l’administració.
• Àngela Acín Ferrer, gerent de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona el 2008
Dues aportacions importants de la matriculació telemà-tica per a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputa-ció de Barcelona (ORGT) van ser l’eficient col·laboració amb la Direcció General de Trànsit i els gestors i el reco-neixement que un tribut local podia i havia de ser pagat amb els mateixos mitjans moderns que els impostos es-tatals i autonòmics. Arran del desenvolupament puntual de les aplicacions informàtiques necessàries, l’ORGT va contribuir, en l’àmbit de les seves competències, al pro-grés de l’administració electrònica.
• Eudald Vigo Tarrés, cap de l’Àrea d’Estratègia i Relaci-ons Externes de l’ATC
La primera matriculació telemàtica aconseguida el 13 de febrer de 2008 pel Col·legi de Gestors de Catalunya gai-rebé va coincidir en el temps amb l’inici d’activitats de l’Agència Tributària de Catalunya, l’1 de gener de 2008. Va suposar una fita molt important per a la col·labora-ció entre ambdues institucions, adreçada a la integració dels sistemes.
El primer conveni per a la presentació telemàtica d’im-postos el va signar la Direcció General de Tributs de la Generalitat de Catalunya, el 21 de març de 2005, i va ser precisament amb el Col·legi de Gestors de Catalunya.
Aquests deu anys que celebrem són la suma dels esfor-ços humans i tècnics del personal que aleshores formà-
Premi a l’Agència Tributària: Gonzalo García de Castro, delegat especial de l’Agència Tributària a Catalunya.
Premi a l’Agència Tributària de Catalunya: Eduard Vilà, director de l’Agència Tributària de Catalunya; Eudald Vigo, cap de l’Àrea d’Estratègia i Relacions Externes, i Emiliano Marco, cap del Servei de Sistemes d’Informació Tributària.
16
EL
GE
ST
OR
10è ANIVERSARI
vem l’antiga direcció general i que ara continuem desen-volupant la nostra feina des de l’Agència, en una relació amb el Col·legi que es caracteritza per la proactivitat i la confiança mútua.
• Emiliano Marco Gutiérrez, cap del Servei de Sistemes d’Informació Tributària de l’ATC
Ara com ara, en què el nombre de tràmits telemàtics fets a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya es compten per centenars de milers, m’agrada recordar el moment ple de tensió –i també de satisfacció– en què
es va realitzar el primer tràmit telemàtic a l’Oficina Vir-
tual de la Direcció General de Tributs d’aleshores.
Aquell primer tràmit telemàtic era la presentació d’una
autoliquidació de transmissió d’un vehicle feta pel Col-
legi de Gestors Administratius de Catalunya.
• Iu Pijoan i Font, director general de Tributs de la Generali-tat de Catalunya el 2007
Els deu anys d’una millora de l’eficiència administrativa
s’han de celebrar!
Premi a l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona: Teresa Ribas, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i Rafael Olañeta, director de Relacions amb els Contribuents i Reclamacions.
Premi a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona: Silvia Cano, gerent actual de l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona; Àngela Acín, gerent del 2008, i Maria Madrigal, cap del Servei de Tributs Generals i Taxes.
Premi a GESCO: Ada Giménez, directora general de GESCO, i l’equip que va treballar en la primera matrícula telemàtica: Antonello Catuogno, Francesco Palma, Marc Virgili, Mari Botella, Omar de Mingo, Alex Vinagre, Eva Ramón, Francesco Faraone, Mari Carmen López i Sonia Martín.
17
EL
GE
ST
OR
10è ANIVERSARI
• Santiago Segarra, director del Departa-ment d’Informàtica de l’AEAT el 2008
La matriculació telemàtica va ser possi-ble gràcies a la confluència d’un conjunt de factors. L’AEAT estava preocupada pel frau que hi havia en les compraven-des de vehicles d’alta gamma. La Direcció General de Trànsit va considerar neces-sari combatre aquestes trames de frau i aprofitar les possibilitats tecnològiques per agilitzar el procés de matriculació. Però això no hauria estat possible sense la contribució dels gestors administratius. En particular, el Col·legi de Gestors de Ca-talunya va decidir anar més enllà i infor-matitzar tot el procés, incloent-hi l’activi-tat dels ajuntaments. Per a mi constitueix un dels millors exemples de reenginyeria dels procediments administratius, amb la participació de tres administracions, i d’aprofitament de les potencialitats de col·laboració en l’activitat administrativa per part dels gestors administratius.
• Jaume Saura Bort, cap de la Dependèn-cia Regional d’Informàtica de Catalu-nya de l’AEAT
La telematització del tràmit de matricu-lació de vehicles fou un pas important cap a la prestació de serveis públics per via electrònica.
• Antonio Rodríguez Sivera, gerent de l’IMHB (Ajuntament de Barcelona) el 2008
La matriculació de vehicles és un dels tràmits amb més volum anual de la Hi-senda municipal. La tramitació telemàti-ca va representar, a més de la comoditat i seguretat per a totes les parts actores, una millora fonamental per a la gestió anual del tribut i també dels altres fets vinculats a la titularitat, com ara les in-fraccions de circulació.
• Rafael Olañeta Fernández-Grande, director de relacions amb els contri-buents i reclamacions de l’IMHB, i M. Carmen Estrada Nérida, directora d’In-formàtica de l’IMHB
El Col·legi de Gestors i l’Ajuntament de Bar-celona van tenir la visió d’implantar l’auto-liquidació electrònica de l’impost sobre vehicles, que va possibilitar després la ma-triculació telemàtica. Això ha suposat que durant el 2017 s’hagin fet 36.711 autoliquida-cions electròniques de l’impost sobre vehi-cles de tracció mecànica.
• Josep Costa i Solà, director de l’ATC el 2008
La tramitació telemàtica ha estat –i re-presenta avui dia– un avenç imparable cap a una administració sense papers.
Premi a la Comissió de Vehicles del 2008: van recollir el premi Santi Fernández, Lluís Qui, Plinio Gómez, Sonia Villar i Dolors Pujol.
Premi al personal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya: Marina Rocabruna, gerent del Col·legi; Noemí Corbacho, cap dels Serveis Centralitzats; Anna Martínez, dels Serveis Centralitzats de Sabadell; Eva Masachs, de la Delegació de Girona, i Rocío Maireles, de la Delegació de Lleida.
18
EL
GE
ST
OR
ACTUALITAT COL·LEGIAL
“VAM SER EL MOTOR DE LA PROFESSIÓ”
Pere Saumoy va presidir ininterrompu-dament el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya del 1986 al 1998. Durant aquells anys va defensar la figura del gestor administratiu com a pro-fessional de referència en l’assessorament de particulars, de pimes i d’autònoms, i no només com a professional que tramita afers davant l’Administració. Aquesta tasca i altres fites aconseguides durant el seu mandat l’han fet valedor de la Medalla d’Or amb cinta de color groc i de la dis-tinció de president d’honor del Consejo General.
Va presidir el COGAC durant dotze anys. Per què va decidir acceptar aquesta res-ponsabilitat?
De fet, jo no havia pensat mai presen-tar-me com a president, però alguns companys m’ho van demanar. Ho vaig considerar i, finalment, vaig decidir fer-ho. Van ser els mateixos companys que des-prés van formar una gran junta de govern. Per tant, vaig tenir la sort de ser president en un moment en què hi havia un gran equip, que tenia una concepció de la professió que connectava de ple amb les necessitats socials d’aleshores. Per això vam poder tirar endavant diverses iniciatives que, amb el temps, han resultat molt importants per a l’esdevenidor de
la professió. Sens dubte, vam liderar un canvi molt important en la professió.
Per tant, va ser un punt d’inflexió al Col·legi? I a la professió?
Sí, n’estic segur. Vaig entrar en un moment en què hi havia una sèrie de circumstàn-cies que preocupaven a molts col·legiats. Ens trobàvem en ple període de transició: d’una banda, els requeriments de la soci-etat cap a la nostra professió canviaven, i l’Administració entrava en un procés de modernització; de l’altra, nosaltres preníem consciència que una sèrie de col·legis, amb titulació universitària pròpia, estaven entrant en camps d’actuació que els gestors administratius cobríem gairebé en exclusiva fins aleshores. Tot plegat feia que una part dels nostres col·legiats pen-sessin que potser hauríem de deixar de fer algunes de les nostres tasques habituals, com ara assegurances socials o declaraci-ons d’impostos. Per tant, hi havia un cert desànim. En canvi, des de la nova junta pensàvem que aquest temor era infundat i que el que calia fer era preparar-nos i defensar el nostre espai professional.
Com van aconseguir aquest canvi de pensament?
La professió tenia fortaleses importants
que calia potenciar: disposava d’una organització col·legial excel·lent, pensada per un col·lectiu que, a diferència d’altres col·legis, estava format per professionals que exercien directament la professió, i, a més, la nostra professió estava fortament arrelada en la societat. Tothom sabia el que era un gestor administratiu, i la gent anava a la gestoria per trobar solucions als assumptes més variats i, també, lògica-ment, per fer els tràmits oficials que cal-gués. El gestor, amb una comparació molt afortunada d’aquell temps, era considerat un veritable metge de capçalera per so-lucionar tot tipus d’afers relacionats amb l’Administració; per tant, calia defensar i potenciar aquesta posició, i nosaltres crec que ho vam fer amb èxit amb l’execució d’una sèrie d’iniciatives internes, és a dir, dins de la professió, com externes.
Quines iniciatives es van emprendre?
De les internes cal destacar la reforma de l’estatut professional, amb la intro-ducció de la regulació de les societats professionals i la creació d’un logotip que modernitzava la professió i la feia tan competitiva que no tan sols va ser adoptat més tard per tota la professió a escala estatal, sinó que altres professions del nostre entorn van sentir la necessitat de crear els seus logotips. Pel que fa a
Medalla d’Or amb cinta de color groc i distinció de president d’honor del Consejo
PERE SAUMOY, PRESIDENT D’HONOR DEL COGAC
19
EL
GE
ST
OR
ACTUALITAT COL·LEGIAL
les externes, que n’hi hagué moltes i de molt rellevants, cal ressaltar la presència activa en organitzacions empresarials; la promoció i la presidència del Col·legi de la primera trobada de professionals liberals de Catalunya i del sud de França, a la qual van assistir més de cinquanta col·legis catalans; la promoció i organit-zació de les anomenades Jornades del Mediterrani; l’organització i presidència del comitè del V Congreso de Gestores Administrativos de España, i la contrac-tació de les primeres campanyes publi-citàries fetes per una professió liberal a la televisió. De ben segur que totes aquestes actuacions van reforçar l’orgull professional i la consideració social dels gestors administratius.
No hi havia cap aspecte negatiu?
Efectivament, la professió també tenia aspectes negatius. El més important que calia superar era, sens dubte, el fet que es percebia un cert pessimisme professional, que, encara que sembli estrany, devia alimentar-se des de la mateixa professió. També ressaltaria com a aspecte negatiu que la professió havia estat tancada durant molts anys, és a dir, no s’havien incorporat nous professionals perquè del 1972 al 1986 no s’havien convocat proves d’accés. Cal dir que hi havia una part de la professió, d’àmbit estatal, que mostrava una certa reticència a obrir la professió a nous companys.
I quina era la seva posició com a president?
La nostra posició era totalment contrària. Crèiem que calia donar entrada al màxim nombre de col·legiats per potenciar el Col·legi, ja que, si no es feia així, els professionals buscaven altres solucions (es col·legiaven a altres col·legis o s’in-corporaven a altres formes associatives que donessin alguna cobertura als seus despatxos d’assessoria fiscal). A Madrid, per exemple, com que els gestors es de-dicaven quasi exclusivament a la gestió, és possible que no estiguessin interessats en el fet que entressin nous gestors, que podien arribar a ser competidors, però nosaltres, que cada dia ens endinsàvem més en el camp de l’assessorament, no en teníem la mateixa visió. Per això, una de les primeres accions que vaig promoure va ser demanar que es convoquessin unes proves d’accés. El debat va ser dur,
però ho vam aconseguir. Estàvem con-vençuts que en aquell moment, sobretot en el camp de l’assessorament fiscal, nosaltres érem professionals destinats a desenvolupar-hi un paper rellevant, perquè teníem el mercat i sabíem que la societat ens acceptava. Per això vam iniciar accions dirigides en aquest sentit. Sí, els nostres despatxos feien el trànsit de la gestió a l’assessorament. Mentre a Madrid encara ens definien com a “co-adjuvants de l’Administració”, aquí ens sentíem cada vegada més com a profes-sionals que estàvem de part dels nostres clients, tal com es deia en els nostres espots televisius.
Era un salt qualitatiu important...
Sí, però necessari, perquè amb la demo-cràcia van arribar canvis legislatius im-portants que van portar un nou sistema impositiu: l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’IVA, etc. Exigien una nova forma d’exercici professional que comportava una tasca d’assessorament important. Això sí, aquest canvi de visió va tenir lloc primer a Catalunya, ja que en altres col·legis d’Espanya van continuar molt temps preocupats únicament per conservar la tramitació.
Per tant, els gestors catalans van ser els primers a fer el pas, oi?
Exactament, però vam voler compartir aquest canvi de paradigma amb com-panys d’altres punts d’Espanya; per aquest motiu, vam impulsar les primeres Jornades del Mediterrani, un magnífic fòrum de participació, reflexió i difusió al qual van assistir col·legis que també albiraven noves formes d’actuació, com ara el Col·legi de València i també els d’Alacant, Múrcia, Tarragona, Balears i Andalusia. Aquestes jornades van ser molt positives perquè ja no érem nosal-tres sols els que teníem una visió diferent de la professió. Les jornades es van dur a terme durant nou o deu anys, fins que el
Consejo General se les va fer seves i van donar lloc a les anomenades Jornadas de Juntas de Gobierno.
Actualment, com valora l’intrusisme professional i la competència respecte d’altres professions afins?
La realitat és que, excepte el tema de trànsit, no tenim cap camp d’actuació en exclusiva, sinó que són compartits. En aquest sentit, no disposem de més drets ni de més obligacions, és a dir, es-tem en igualtat de condicions que altres professions col·legiades. Jo diria que el nostre intrús és el no col·legiat. Crec que ser membre d’un col·legi professional és molt important. Ha de quedar clar que no és el mateix pertànyer a un col·legi que a una associació. Un col·legi va molt més enllà, perquè és una corporació de dret públic, la qual cosa vol dir que, a més dels interessos dels seus membres, defensa interessos molt més importants, interessos públics. Per sobre de posici-ons corporativistes, el col·legis han de garantir a la societat un exercici profes-sional correcte i assegurar la formació dels col·legiats. I puc garantir que es fa així. Les associacions només defensen els interessos particulars dels associats.
Com veu el Col·legi ara mateix?
L’actual Junta de Govern del Col·legi està formada per companys molt competents que formen un gran equip, dirigit per un president que ja ha demostrat la seva vàlua arribant a les cotes més altes de la professió. El creixement del Col·legi en els últims anys ha estat espectacular. Amb les iniciatives i actuacions ha tornat a esdevenir el motor de la professió en temes tan importants i transcendents com són, entre d’altres, l’obtenció d’una titulació pròpia en forma de màster uni-versitari que, a més, possibilita accedir di-rectament al títol de gestor administratiu, i la creació d’una plataforma informàtica que permet una comunicació formidable amb les administracions públiques.
Com valora el guardó que ha rebut?
Penso que el Col·legi de Catalunya se’l mereixia per la gran tasca que vam fer tots junts. Aleshores érem capdavanters, el motor de la professió, i la nostra actua-ció d’aquells anys va ser essencial perquè la professió fes un pas endavant.
“NO ÉS EL MATEIX
PERTÀNYER A UN
COL·LEGI QUE A UNA
ASSOCIACIÓ.”
20
EL
GE
ST
OR
ENS HA DEIXAT UNA PEÇA CLAU PER AL COL·LEGI I PER A LA PROFESSIÓ
Antoni Pérez Farguell va tenir un paper molt rellevant al
Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i,
per tant, en el desenvolupament de la professió durant les
últimes dues dècades.
La professió de gestor administratiu li venia de família, ja que
el seu pare va fundar la gestoria Pérez Salamero a Barcelona.
Amb el temps, va continuar la tradició familiar fins que es
va fer càrrec del negoci: un despatx multidisciplinari que
gaudia d’una marcada especialització en temes laborals.
Arran d’aquesta especialització, Antoni Pérez va ser ponent
de la Comissió Laboral del Col·legi de Gestors de Catalunya
durant molt temps. Des del seu càrrec, va treballar per establir
unes relacions sòlides amb les administracions vinculades
a aquest tema i va fomentar reunions institucionals i de
treball amb la Seguretat Social o l’INNS, entre d’altres.
Aquests vincles tenien la finalitat que l’Administració i els
gestors poguessin marcar-se objectius comuns i col·laborar
per donar un servei més eficient a les empreses i als
ciutadans. Fruit d’aquest tasca, avui dia el Col·legi manté
unes relacions excel·lents amb les administracions, la qual
cosa ajuda els gestors administratius a posicionar-se com a
especialistes laborals.
Però el seu paper en la institució va anar més enllà.
En fou el secretari i el vicepresident, uns càrrecs molt
importants dins l’organització col·legial i des dels quals va
donar suport a la presidència per poder emprendre nous
projectes estratègics. El caràcter afable que tenia, el gran
coneixement de la professió i la seva implicació personal
van ser fonamentals per desenvolupar la tasca en la junta
directiva.
La seva capacitat per treballar per a la professió també el
va portar a ser secretari del Consell de Col·legis de Gestors
Administratius de Catalunya i de l’Institut Superior de Gestió
Administrativa. A més, com que tenia clara la importància de
les noves tecnologies en el desenvolupament dels gestors
administratius, va ser membre del consell d’administració
de GESCO.
D’altra banda, un cop retirat de la primera línia d’activitat
del Col·legi va continuar-hi vinculat en el dia a dia com a
especialista laboral en la gestió de l’estructura col·legial.
I és que tots els que el coneixien destaquen que era una
persona bondadosa, que pensava en tothom abans que en
ell mateix i que sempre estava disposat a ajudar els altres.
Un exemple n’és el treball com a voluntari, durant els últims
anys, per ensenyar el català a persones immigrades i per
facilitar-los la integració a Catalunya.
Els membres de la junta directiva del Col·legi, el president,
Alfonso Lluzar, i els seus companys el recordaran sempre
amb estima i admiració, tant personal com professional,
perquè les persones com ell no s’obliden mai.
ANTONI PÉREZ FARGUELL
ACTUALITAT COL·LEGIAL
21
EL
GE
ST
OR
EL COGAC FORMALITZA EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA PLATAFORMA LIVE
EL MÀSTER DE GESTIÓ
ADMINISTRATIVA DE LA UAO
ES CONSOLIDA
EL COGAC, AMB EL DIRECTOR
GENERAL DE DRET I D’ENTITATS
JURÍDIQUES
Alfonso Lluzar, president del Col·legi, i Marc Giménez,
vicesecretari del COGAC i director del màster de Gestió
Administrativa a la Universitat Abat Oliba (UAO), es van reunir
amb Eva Perea, vicerectora d’Ordenació Acadèmica i degana
de la Facultat de Ciències Socials que actualment és rectora en
funcions de la UAO. També va assistir-hi Josep Lluís del Olmo,
director de Postgrau i Extensió Universitària de la UAO. Perea va
compartir la seva satisfacció pel bon funcionament del màster
que s’imparteix a la Universitat des de fa deu anys.
Durant la reunió de treball es van plantejar diverses opcions
per millorar el màster i per oferir als alumnes un servei més bo.
També es van proposar noves vies de col·laboració per potenciar
els estudis de gestor administratiu. D’altra banda, Alfonso
Lluzar va destacar l’eficàcia de les pràctiques del màster, que
permeten als alumnes aplicar els continguts assolits durant les
classes teòriques i conèixer el dia a dia de les gestories.
El president del Col·legi, Alfonso Lluzar, i la presidenta de
LIVE i regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal,
van signar el conveni de col·laboració entre les dues entitats
durant un acte davant els membres del comitè director de la
plataforma. Aquesta relació de col·laboració, nascuda fa tres
anys, es basa sobretot en el fet que el COGAC facilita l’emissió
de les targetes de vehicle elèctric de Barcelona als nous usuaris.
Durant l’any 2017 el COGAC va lliurar 346 targetes de VE
Barcelona, prop del 20% del total de targetes de VE lliurades
durant el 2017 (la resta de les targetes es tramiten a través del
formulari en línia de l’Ajuntament). Això posa de manifest la
gran tasca que el COGAC desenvolupa en aquest sentit i mostra
el marge de millora per optimitzar el servei al ciutadà.
“Aprofitant el paper que els gestors tenim en la matriculació
de vehicles, col·laborem de manera molt activa a difondre els
beneficis de les polítiques mediambientals vinculades al trànsit i
facilitem les targetes de recàrrega de l’Ajuntament de Barcelona,
juntament amb la resta de documentació del vehicle”, va afirmar
Alfonso Lluzar.
D’altra banda, la Plataforma LIVE impulsa projectes estratègics
de mobilitat sostenible a Barcelona, a l’àrea metropolitana
i a Catalunya. A més, dona suport al sector privat per la
promoció de l’economia verda, l’ocupació i els nous models
de negoci. Algunes accions emblemàtiques de LIVE són el Pla
d’infraestructura de l’Ajuntament de Barcelona, la gratuïtat de
peatges (ecoviaT) de la Generalitat de Catalunya i la targeta VE
Barcelona per a la recàrrega i l’estacionament, entre d’altres.
La regidora, Mercedes Vidal, va voler agrair la col·laboració
del Col·legi i va manifestar interès per fomentar les polítiques
mediambientals des de l’Ajuntament. A més, va afirmar que “es
tracta d’una cadena en la qual participen diferents actors, i els
gestors administratius, a més, estan col·laborant molt activament
a etiquetar el parc mòbil amb els distintius ecològics”.
Alfonso Lluzar, president del Col·legi, es va reunir amb Xavier
Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques i màxim
representant d’aquest organisme, que pertany al Departament
de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Bernadí va mostrar molt interès a conèixer totes les novetats pel
que fa a les competències dels gestors administratius i l’evolució
de les proves d’accés a la professió.
Carla Francitorra, membre del cos superior de l’Administració
de la Generalitat de Catalunya, també va presenciar la reunió
de treball com a coordinadora de les proves amb el Consell de
Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya.
Del Col·legi van assistir-hi Marc Giménez Bachmann,
vicesecretari; Susana Pàmies, assessora jurídica, i Marc
Escolà, secretari acadèmic de l’Institut Superior de Gestió
Administrativa de Catalunya.
La signatura va tenir lloc a les instal·lacions del Col·legi.
ACTUALITAT COL·LEGIAL
La reunió de treball va tenir lloc a la UAO, a Barcelona.
La reunió es va fer a Barcelona, a la seu de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques.
22
EL
GE
ST
OR
9 de gener
Comissió de Trànsit
11 de gener
Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona en què va participar el president del COGAC
Comissió de Comunicació
Comissió Laboral
Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària
17 de gener
Comissió de Justícia
Junta Directiva del Gremi del Motor en què va participar el president del COGAC
19 de gener
Comissió de Vehicles del Consejo a Madrid en què va intervenir el president del COGAC
24 de gener
Junta de Govern
30 de gener
Ple del Consejo General a Madrid en què va intervenir el president del COGAC
6 de febrer
Comissió de Trànsit
7 de febrer
Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona en què va participar el president del COGAC
Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària
15 de febrerParticipació del president del COGAC en l’acte a les noves instal·lacions de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
16 de febrer Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona en què va participar el president del COGAC
20 de febrerJunta de Govern
27 de febrerPle del Consejo General a Madrid en què va intervenir el president del COGAC
ACTUALITAT COL·LEGIAL
AGENDA
XII FÒRUM D’OCUPACIÓ
PROVES D’ACCÉS 2018
Un any més, el Col·legi va participar en el Fòrum d’Ocupació i Postgraus organitzat per la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona amb la finalitat d’assessorar totes les persones interessades en la professió de gestor administratiu.
Des del Col·legi, es va donar a conèixer als futurs advocats la professió de gestor administratiu i se’ls va ajudar a descobrir les possibilitats que els ofereix distingir-se com a GA.
El 20 de febrer de 2018 es va publicar en el DOGC núm. 7562 la resolució JUS/214/2018, de 12 de febrer, per la qual es convoquen les proves per obtenir el títol de gestor administratiu. Les persones que hi estiguin interessades tenen fins al 21 d’abril de 2018 per formalitzar la inscripció.
L’any passat es van rebre 164 sol·licituds. La formació mí-nima requerida per presentar-s’hi correspon a titulacions de l’àmbit del dret, l’economia o les ciències polítiques.
El Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Ca-talunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut dels exàmens, que tindran lloc l’últim quadrimestre de l’any.
23
EL
GE
ST
OR
Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços,els despatxos professionals i les petites empreses es facingrans.
Compte ExpansióNegocis Plus PROBonifiquem la teva quota decol·legiat- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Fins a
10% 0 20€ mes Gratis+ + +de la teva quota de comissions d’administració bonificació de l’1% en Servei Kelvin Retail, informació sobre elcol·legiat màxim i manteniment.1 l’emissió de nòmines i comportament del teu negoci.3.50 euros*. assegurances socials,
abonament efectiu a partir del3r mes.2
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Truca’ns al 900 500 170, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -* * Bonificació del 10% de la quota de col·legiat, associat o agremiat amb un màxim de 50 € per compte amb la quota domiciliada, per a nous clients de captació. La bonificació esrealitzarà un únic any per a les quotes domiciliades durant els 12 primers mesos, comptant com a primer mes, el de l'obertura del compte. El pagament es realitzarà en compte el messegüent dels 12 primers mesos.
1. Rendibilitat 0% TAE.2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials, a partir del tercer mes de l’obertura del compte, et bonifiquem l’1% amb un màxim de 20 € bruts/mes. Elprimer abonament s’efectuarà durant el quart mes a partir de l’obertura del compte i es calcularà prenent com a base els càrrecs del tercer mes realitzats en concepte nòmina iassegurances socials. Els següents processos de revisió/bonificació es faran mensualment.3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions. Tambét’oferim el TPV en condicions preferents.
Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte:-Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular).-I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o doscàrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractaciód’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus.Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà aser un Compte Professional.
sabadellprofessional.com
SabadellProfessional
Banc
ode
Saba
dell,
S.A.
,av.
Ósca
rEsp
lá,3
7,03
007
Alac
ant.
Insc
riten
elRe
gist
reM
erca
ntil
d'Al
acan
t,to
m40
70,f
oli1
,ful
lA-1
5698
0.N
IFA-
0800
0143
Cond
icio
nsre
visa
bles
enfu
nció
del’e
volu
ció
delm
erca
t.S’
aplic
aran
les
que
estig
uin
envi
gora
lban
cen
elm
omen
tde
lafo
rmal
itzac
ió.D
ocum
entp
ublic
itari.
Fech
ade
emis
ión:
Mar
ç20
18
AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHABNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNBDFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFHJCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFHMMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNHEAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNHMNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAOAPBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBDHHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH
Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’
1 / 6Aquest nombre és indicatiu del risc del
producte. Així, 1/6 és indicatiu demenys risc i 6/6 és indicatiu de més
risc.
Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al FonsEspanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de
Crèdit. La quantitat màxima garantidaactualment pel fons esmentat és de 100.000
euros per dipositant.
