Aplicació de les TIC a l'educació musical

Materials de formació

Aplicació de les TIC a l�educació musical

Ferran Vaquer Silvar

Antoni Font Mulet

Juliol 2005


Autor:Antoni Font Mulet - Ferran Vaquer Silvar

2

Aplicació de les TIC a l�educació musical Antoni Font Mulet - Ferran Vaquer Silvar D'aquesta edició: Servei de Formació Permanent del Professorat Direcció General d�Ordenació, Innovació i Formació del Professorat Conselleria d�Educació i Cultura Juliol de 2005



3

CONVENCIONS Els símbols utilitzats en aquest text són:

Activitats d'introducció Activitats completament guiades, amb una exposició gradual de continguts, que permeten assegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

Activitats de consolidació i reforç: Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior, ja que no són tan guiades. Permetran un millor domini dels temes estudiats.

Activitats de lliurament obligat Les activitats que vénen marcades per aquesta icona s�hauran d�enviar obligatòriament a la tutoria per poder superar el curs de formació.

Activitats opcionals Activitats d�ampliació de coneixements que permeten aprofundir en la temàtica tractada. No són obligatòries i no s�han de fer, si es veu que hi haurà dificultat per seguir el ritme aconsellat per al curs.

Recomanacions o comentaris Recomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitats encomanades.

Ajuda Per a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultar l�ajuda, que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

Recursos addicionals Per poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes una documentació complementària, de consulta o d�ampliació.



4

1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................5

2. EQUIPAMENT BÀSIC ......................................................................................................5

3. EL MIDI...............................................................................................................................6

UN POC D�HISTÒRIA....................................................................................................................7 ELS FITXERS QUE UTILITZAREM ..................................................................................................7 COMPONENTS BÀSICS .................................................................................................................8

Interfície ................................................................................................................................8 Cablatge ................................................................................................................................8 Aparells .................................................................................................................................8

ELS CANALS ...............................................................................................................................9 ELS PORTS ..................................................................................................................................9 ELS SINTETITZADORS MULTITÍMBRICS ........................................................................................9 LA CODIFICACIÓ .........................................................................................................................9

4. L�EDITOR DE PARTITURES........................................................................................12

LA PRIMERA VISTA ...................................................................................................................12 ESCRIVIM LA PRIMERA PARTITURA ...........................................................................................17 ALTRES FUNCIONS....................................................................................................................21 ENTRAM LA LLETRA A LA PARTITURA.......................................................................................22

5. EL SEQÜENCIADOR......................................................................................................25

ACLARIM CONCEPTES ...............................................................................................................25 INTRODUCCIÓ I ELEMENTS ........................................................................................................25 PISTES I PARTS..........................................................................................................................26 LA QUANTIFICACIÓ I TRANSPOSICIÓ..........................................................................................29 ELS EDITORS.............................................................................................................................29

Event list ..............................................................................................................................29 Score / partitura ..................................................................................................................30 Matrix edit ...........................................................................................................................31

6. EDICIÓ D�ÀUDIO............................................................................................................32

DIFERENTS FORMATS D�ÀUDIO .................................................................................................32 L�EDITOR D�ÀUDIO: AUDACITY ................................................................................................33

7. UNA PROPOSTA DIDÀCTICA I MÚSICA A INTERNET........................................40



5

1. INTRODUCCIÓ

Si les noves tecnologies han irromput amb força en qualsevol faceta del món actual, com no ho haurien d�haver fet en la música? I ho han fet de manera espectacular.

L�ús de la tecnologia ha entrat amb força en tots els estadis musicals: en la creació, en la interpretació i

en la reproducció. Com era d�esperar, l�ensenyament de la música se n�aprofita, i molt, de les noves tecnologies i, gràcies a

aquestes, l�alumnat entra dins el món de la música des d�una altra perspectiva, molt més actual i d�acord amb l�entorn cada cop més tecnificat.

Les tecnologies s�adapten a qualsevol àrea del procés d�aprenentatge musical: en l�audició, en la

imitació, en la memorització, en el reconeixement, en la reproducció, en la improvisació i, finalment, en la creació.

Evidentment la irrupció de les tecnologies en el procés de l�aprenentatge musical fa canviar el seu

enfocament: l�alumnat ha de participar de manera més activa i això provoca una actitud molt més crítica davant la música.

És per tot això que se�n fa necessari un coneixement previ, no professional, tant del llenguatge i

aplicacions com del hardware, per tal d�aprofitar tot el que ens ofereixen. Així mateix, si coneixem els perifèrics i aparells tendrem un camp més ampli d�aplicació en la producció, creació i reproducció musical.

Aquest procés de coneixement, d�interès i curiositat ens ha de permetre assistir sense por als continus

canvis i innovacions que constantment es produeixen en el món de les tecnologies i més concretament en l�apartat de la música.

2. EQUIPAMENT BÀSIC

Per poder aplicar aquest curs en els nostres llocs de feina i més en concret que l�alumnat sigui el segon beneficiat, hem procurat que els requeriments siguin com més pocs, millor.

Requeriments mínims: Un ordinador Pentium 500 amb 64 Mb de memòria RAM o superior Disc dur amb suficient espai lliure per a les aplicacions a instal·lar (aprox. 45Mb). Targeta de so, altaveus i/o auriculars, lector de CD i micròfon. Recomanable: teclat MIDI i cable MIDI (connexió a joystick, USB o de la mateixa targeta de so) Sistema operatiu WINDOWS 98 o ME, 2000 o XP. Programari: Editor de partitures: MusicTime Deluxe 3.0 versió en català Seqüenciador MIDI: LOGIC FUN 4.7 Editor d�àudio: Audacity 1.2.3 idioma català.



6

Activitat d�entrega obligada 1 Equipament Per familiaritzar-nos amb l�equipament d�àudio que tenim en el nostre ordinador, ens haureu d�enviar les següents dades: a) Tipus de targeta de so (marca) b) Dispositius que teniu instal·lats: so, instruments midi, mescladors, d�entrada de línia i compressió de so.

Per trobar aquesta informació heu d�anar a Mi PC i amb el botó dret del mouse triar Propietats i a la finestra triar la pestanya Administrador de dispositius i en la llista seleccionar Dispositius de so, vídeo i jocs (pitjant sobre el signe +). L�altra informació, la trobareu a: Inici/ Configuració/ Panell de control/ Multimèdia.

3. EL MIDI Arxius musicals

La informació musical que treballem a través dels ordinadors es fa amb arxius, que tenen un títol i una extensió separats per un punt. L�extensió ens diu de quin tipus d�arxiu parlem. Per exemple: si veiem un arxiu que posa .doc, vol dir que és un arxiu de text. I si veiem un arxiu que posa .jpg, sabem que parlem d�un arxiu d�imatge. Doncs bé, la Música treballa bàsicament amb dos tipus d�arxius: Arxius que contenen ordres (protocol) per executar el so. Arxius que contenen informació digital de vibracions sonores. Els arxius que contenen ordres són els anomenats MIDI. (Acrònim de: Musical Instruments Digital Interface). I la seva extensió seria: .mid. Aquestes ordres van dirigides al sintetitzador que sol estar integrat en la targeta de so. Com més bona és la targeta de so, les ordres que realitzarà seran de més qualitat sonora. Els arxius MIDI, pesen molt poc i es poden penjar a la Web amb molta facilitat.

Els arxius que contenen la informació de les vibracions sonores, són els arxius de so digital. Els més utilitzats són el Wave, .wav, amb la millor qualitat sonora que tenim actualment.



7

Aviat es va comprendre que la qualitat sonora anava lligada al pes dels arxius musicals. Aleshores es va trobar una solució per fer-los més petits, és a dir, comprimir-los. La forma més genèrica i manejable és: MP3. En comprimir l�arxiu, perd qualitat, però no gaire perceptible per l�oïda humana.

Cada Software té les seves pròpies extensions d�arxius. Això pot dificultar la lectura a alguns usuaris. Per evitar-ho hem d�utilitzar arxius genèrics que puguin ser reproduïts pel màxim d�usuaris, com per exemple .wav, .mp3 etc.

Per tant, quan treballem amb un software musical, el nostre darrer pas, sempre serà trobar l�opció que ens permet EXPORTAR l�arxiu que hem creat, i convertir-lo en arxiu genèric, tret dels arxius MIDI; de fet, existeix aquesta possibilitat també pels arxius MIDI en programari més professional. Cal tenir-ho en compte, perquè si treballem amb el Musictime, que edita arxius .mid i partitures se�ns fa impossible convertir-los directament en .mp3 o .wav amb aquest programari. No obstant això, en aquest tutorial veurem altres procediments que ens permeten, encara que sigui d�una manera indirecta, transformar un arxiu MIDI als formats .wav o .mp3. Amb aquests formats tindrem la possibilitat d�enregistrar-los en un CD-Àudio, el qual pot ser reproduït en qualsevol equip de música amb un reproductor de CDs estàndard.

I per acabar, tenim els arxius .cda, que són els arxius wave convertits en format cd àudio, perquè els puguem escoltar en un lector de CD àudio estàndard, ja sigui un portàtil, o una cadena musical.

Un poc d�història En la dècada dels anys vuitanta, els instruments electrònics començaven a parlar entre si, gràcies al fet que uns laboratoris varen crear un protocol (conjunt de normes) per tal que la comunicació entre aquests fos possible. Li varen posar el nom de MIDI, que significa Interfície Digital per a Instruments Musicals. A partir d�aquest moment un instrument li podia dir a un altre, per exemple: toca un DO3 amb un 60% de força i a continuació un MI3 amb un 40%. Per tal de tenir una idea un poc més clara sobre per a què serveix aquesta norma, a continuació enumerarem una sèrie de fets que podrem aconseguir utilitzant el MIDI.

a) Tocar un parell d�instruments de diferents marques, utilitzant un sol teclat. b) Combinar diferents timbres de diferents instruments. c) Mitjançant un programa informàtic fer una partitura i escoltar-la. d) Tocar en temps real (per exemple sobre un teclat o un controlador de vent, percussió, corda) i

escriure la partitura. e) Traslladar informació musical d�un equip a un altre. f) Crear, enregistrar o fer variacions d�obres pròpies o d�altres compositors. g) Etc.

Aquest tercer apartat no serà molt pràctic, però sí que ens servirà per entendre tot el que ve després, és a dir no us preocupeu si ara no ho enteneu al 100%.

Els fitxers que utilitzarem Com sabeu, quan es fa una feina amb un ordinador la podem desar per després tornar-la a aprofitar, passar-la a un company, fer-hi una modificació, etc. Per realitzar aquesta tasca anam normalment a l�opció Arxiu/Desar com (Archivo/Guardar como... o File/Save as) i ens surt una finestra en la qual teclejam el nom, però el programa que hàgim utilitzat ens posa una extensió que és un punt seguit de tres lletres per tal de saber l�ordinador amb quin programa es va fer. Recordarem un parell d�extensions com .txt (arxiu de text) .doc (document del word) .bmp, .jpg, .gif (arxius gràfics), etc. Ara bé, els programes que aprendrem a manejar també utilitzen extensions com: Editor de partitures MusicTime Deluxe 3.0 .mus



8

Seqüenciador (Logic Fun): .lso Extensió dels fitxers MIDI: .mid (quasi tots els programes que treballen amb aquest protocol poden llegir i escriure fitxers d�aquest tipus, és a dir, ve a ser un tipus d�arxiu universal. El MusicTime i el Logic Fun treballen també amb arxius MIDI). Editor d�àudio Audacity: .mp3 i .wav . També .aup , que són projectes de l�Audacity (aquests fitxers no tenen res a veure amb un .mid)

Els arxius MIDI no transmeten sons, sinó informació sobre com s�ha de reproduir una determinada peça musical (seria l�equivalent a una partitura) en canvi els d�àudio (wav, mp3...) si que en transmeten (vendria a ser com el disc LP o la cançó enregistrada en un casset).

Components bàsics Interfície És un dispositiu (hem vist els que tenim instal·lats en el PC a l�activitat anterior) que ens servirà per

rebre i enviar dades des d�un aparell a un altre.

Cablatge Per passar la informació d�un aparell a un altre necessitarem connectar-los físicament amb un cable

anomenat MIDI, que normalment consta de dos connectors mascles del tipus DIN amb 5 pins a cada extrem.

Els aparells que connectarem disposen del mateix tipus de connector, però femella i n�hi ha de tres tipus:

MIDI IN (entrada) és la porta per on arriben les dades procedents d�un altre aparell.

MIDI OUT (sortida) és la porta per on surten les dades que ha generat un aparell.

MIDI THRU és una sortida de dades, còpia del que entra pel MIDI IN (serveix per encadenar més aparells).

Per poder utilitzar aquest cablatge en un ordinador és necessari adquirir un cable especial que es

connecta al port del joystick o USB , amb tan sols dos connectors: IN i OUT.

Aparells Els dividim en tres grups:

Generadors: transformen les dades que entren pel MIDI IN en sons. Són generadors: els

sintetitzadors que generen so d�una manera artificial (que si no disposen de teclat s�anomenen expanders o mòduls de so) i els mostrejadors (o també coneguts amb el nom de sampler) que reprodueixen mostres enregistrades d�un instrument. El so obtingut amb aquests darrers és molt més real i de qualitat superior al d�un sintetitzador.

Controladors: són convertidors de la interpretació musical que sobre aquests es fa, que passen a informació MIDI. El cas més conegut (i a la vegada el més econòmic, és molt aconsellable tenir-ne un) és el teclat MIDI. Molts de sintetitzadors disposen de connectors MIDI IN, OUT i THRU i ens poden servir com aparells per entrar informació, per exemple a un seqüenciador. També tenim controladors de vent, de percussió, de corda. Normalment no generen so.

Seqüenciadors: són dispositius informàtics capaços de processar informació MIDI (rebre/ processar/ enviar). N�hi ha d�especialitats com són: els editors de partitures, generadors d�arranjaments.



9

Totes les activitats del curs es poden fer mitjançant un ordinador sense dispositius MIDI afegits, el que passa és que si es vol treballar seriosament dins la informàtica musical aquest dispositius faciliten molt la feina i optimitzen el temps i la qualitat final.

Els canals

La norma MIDI comprèn 16 canals o parts que permeten dirigir els missatges individuals a 16 instruments diferents i al mateix moment. El canal 10 queda reservat als instruments de percussió.

Els ports

A vegades no són suficients els 16 canals, perquè hi ha la necessitat de disposar de més instruments, llavors haurem de recórrer a un aparell que augmentarà el nombre de ports disponibles (normalment tan sols en disposa d�un). On més s�utilitzen és en els estudis de gravació. Per poder fer servir aquests ports, al programa (seqüenciador) li haurem de comunicar quin port i quin canal hem d�activar per tal de fer sonar un instrument determinat.

Els sintetitzadors multitímbrics

Els primers generadors de sons (m�estic referint als sintetitzadors) tan sols podien reproduir una nota a la vegada, eren anomenats monofònics. Després varen arribar els polifònics, que ja poden reproduir més d�una nota a la vegada; i finalment arribam als multitímbrics (les targetes de so dels ordinadors en duen un d�inclòs) que tenen 16 canals cadascun, és a dir poden rebre informació de 16 instruments a la vegada i reproduir aquests sons.

Amb un exemple ho entendrem millor: a un sintetitzador multitímbric li podem enviar a la vegada:

Canal 1: instrument: piano Canal 2: instrument: baix Canal 3: instrument: guitarra Canal 10: Instrument: Bateria Etc.

Amb les notes que cada un ha de reproduir. En conclusió, amb un sol instrument tenim una orquestra.

La codificació

L�execució d�un tros de música demana:

A) Quines notes han de tocar. B) Amb quins matisos. C) Amb quins instruments.

1 MIDI IN

3 MIDI OUT

1 MIDI THRU



10

D) En quin moment.

De les tres primeres demandes se n�ocupen els missatges de canal, de la quarta se n�encarreguen els missatges de sistema. A continuació, explicarem el significat d�aquests missatges.

Els primers fan referència a la norma MIDI, que com ja hem explicat comprèn 16 canals, que

permeten dirigir els missatges individuals a 16 instruments diferents. Un missatge de canal inclou un nombre de canal MIDI. Tan sols un aparell ajustat al mateix canal podrà rebre aquest missatge. Aquests missatges serveixen per transcriure els gests musicals: quina nota s�ha tocat, amb quina intensitat, quin pedal o quin comandament de control s�ha utilitzat i a quin instrument va dirigit.

Els segons es dirigeixen a tots els aparells, sense tenir en compte el canal de recepció. Un dels

aspectes que controlen aquests missatges és la gestió del temps o rellotge MIDI, que permet saber en quin moment es produeix el missatge MIDI. Per controlar-lo compta contínuament 24 impulsos per nota negra ja que aquesta serveix com una unitat de mesura. Les seqüències d�informació MIDI poden ser enregistrades o reproduïdes en el seu ordre cronològic.

Els que per a nosaltres tenen més importància són els primers. A continuació en comentarem els

principals. Note ON: comença a tocar una nota amb una intensitat determinada. Aquest missatge no du cap

informació de la durada, sinó que se suposa que cal mantenir-la fins que arriba: Note OFF Indica que cal deixar de tocar la nota prèviament activada amb Note ON. Program change: aquesta informació s�envia abans de començar la interpretació i es refereix al

timbre que cal utilitzar en aquell canal. Cada timbre té un nombre associat (la llista, la tenim al 2n apartat) de l�1 al 128 o del 0 al 127, segons la marca.

Control change: modifica característiques de l�instrument assignat a cada canal: volum, panorama,

reverberació, etc. D�aquest petit fragment veurem el que s�enregistra en un fitxer MIDI. Aquests dos gràfics corresponen al programa Logic Fun, un seqüenciador que després aprendrem a

manejar, en què es pot veure la notació MIDI i el pentagrama.

A continuació comentarem aquest gràfic. En aquesta llista d�informació MIDI podem veure

els principals missatges de canal: El canal que es visualitza és: l�1. Program change que assigna l�instrument 68

(oboè). Els controls change (valors de 0 a 127): el núm. 7: volum de 77. el núm. 10: panorama 64 (instrument centrat) Etc. El compàs del tros és 4/4. Els nombres de les 4

primeres columnes corresponen al punt on comença la nota:

1a columna: núm. Compàs 2a columna:1r, 2n 3r o 4t temps 3a columna: cada temps s�ha dividit en 4 parts

(semicorxeres) 4a columna: la divisió de l�anterior en 240 parts

(que ja és mirar molt prim, normalment valdrà 1)



11

Amb el gràfic següent queda ben il·lustrat.

La columna en què hi ha el nombre 80 és la dinàmica de la nota, és a dir la força amb què ha estat

pitjada, en aquest exemple com ho hem fet pas a pas sempre és el mateix valor. Les 4 darreres columnes es refereixen a la durada. Es tornen a utilitzar els mateixos paràmetres de divisió i subdivisió de temps, en aquest cas per indicar la durada de la nota.

Resumint, després d�introduir una partitura podem canviar qualsevol paràmetre (tipus de so, altura,

intensitat, durada, panorama, etc.). L�objectiu del curs és només una introducció, però el que vulgui aprofundir més que no passi pena

perquè això no s�acaba mai� Amb aquesta informació en tenim més que suficient per adonar-nos de les possibilitats que tenim a la nostra disposició.

Per acabar aquest capítol us presentam un petit esquema de com connectar un sistema basic (com

podeu veure és molt interessant disposar d�un teclat per entrar informació en temps real):

DO3 negra que ocupa 4 semicorxeres: 2 1 1 1

SI3 corxera que ocupa 2 semicorxeres: 2 2 3 1

LA3 blanca, ocupa 8 semicorxeres: 3 1 1 1

FA3 semicorxera 3 3 2 1



12

4. L�EDITOR DE PARTITURES

Fitxa d�instal·lació:

Nom MusicTime Deluxe Obtenció Del CD de materials o de la web de Softcatalà Versió 3.0. Versió en català Llicència Gratuït (Freeware) Observacions És una versió especial feta en català íntegrament.

Funciona amb Windows 98 o ME, 2000. Amb el sistema XP dona problemes, sobretot que no es pot posar text a la partitura. Hi ha versions posteriors de pagament que funcionen correctament amb XP.

Cal instal·lar el programa i seguir les passes que ens indica.

La primera vista Un cop iniciam el programa ens apareix la pantalla següent:

En aquesta pantalla podem veure la línia de menús desplegables i les icones de la barra d�eines que

ens permeten accedir a les principals funcions directament.

MENÚ BARRA D�EINES



13

Activitat d�introducció 1

El primer exercici que farem serà Obrir un fitxer d�exemple ja desat anteriorment. Seguirem la seqüència: Fitxer/ Obrir (Ctrl + O) i a la finestra que ens surt triarem la carpeta MUSTIME / Exemples. Al camp de tipus d�arxiu seleccionam Tots els fitxers i seleccionam l�arxiu BACH.MID:

L�extensió .mus és la pròpia del programa, ara bé com a tots els programes de

música d�una mínima qualitat, tenim l�opció d�importar i desar en el format .mid, que és un tipus de fitxer que poden llegir quasi tots els programes d�informàtica musical.

També cal tenir en compte que l�extensió. mus l�utilitzen els programes de la casa Codamusic, com són el Finale i el gratuït NotePad. El que passa és que quasi sempre els arxius .mus fets amb Finale o Musictime donen problemes de compatibilitat quan s�intenten passar d�un programa a l�altre, així que per assegurar val més treballar amb format MIDI.

Pitjam acceptar i ens mostrarà una finestra amb un a partitura com aquesta:

Selecciona

Seleccionar tots els fitxers

Pulsar PLAY-STOP Fletxa



14

Per escoltar la partitura hem de pitjar a PLAY i per aturar STOP. Si sona el clic del metrònom i ens destorba basta anar al menú Configuració i desactivar l�opció Metrònom Activat, o bé, polsar la combinació de tecles Ctrl+F.

Si exploram la barra d�eines tenim: Veu (selector de veus): Per escoltar o escriure totes les veus o una veu determinada. Fletxa o cursor (eina d�assenyalar): Per treballar normalment amb el ratolí hem de tenir seleccionada aquesta opció. Esborrar (eina d�esborrar): Per eliminar notes i altres grafies.

Escriure: Per introduir notes i altres signes a la partitura.

Botons d�enregistrament (RECORD) , interpretació (PLAY) i aturada (STOP) . Botó silenciar les notes: a vegades queden notes sonant, si premeu aquest botó s�aturen.

Botó Thru: Permet activar o desactivar dins la configuració MIDI del MusicTime la funció MIDI Thru, que hem explicat a l�apartat que fa referència al MIDI. Indicador de compàs: mostra el número de compàs que està actiu o sonant.

Indicador de pàgina: Aquestes icones representen les pàgines de la vostra partitura. Podem fer clic en la pàgina que desitgem visualitzar. Si estam treballant amb una peça molt llarga, podem utilitzar les fletxes de desplaçament per fer aparèixer la icona de la pàgina que cercam.

Nosaltres podem triar el punt d�inici de l�audició fent un clic amb el cursor on volem començar la reproducció, tot d�una veurem un cursor intermitent. Tan sols falta pitjar Play. Hem de tenir en compte que ha d�estar seleccionada la fletxa de la barra d�eines. Si volem fer sonar una nota en concret hem de fer clic damunt aquesta amb el botó dret del ratolí.

Podem entrar o modificar informació sobre la partitura. El pas que provarem a continuació és el de

canviar el timbre de l�audició. Ho podem aconseguir seleccionant: Finestres/Mapa de pistes La finestra que s�obre és la següent:

A la primera veu canviarem el timbre i el nom de l�instrument. Anam a la línia del primer instrument a

la columna Nom del timbre i clicam on indica Cap. S�obre una pantalla semblant a aquesta: Quan tractem el seqüenciador veurem altres aspectes sobre el tema de canvis tímbrics. Entram al camp Nom, i escrivim el que vulguem. En aquest cas escriurem �flauta travessera�. A la llista d�instruments seleccionam la flauta travessera (al camp Número hi apareixerà, llavors, el número de l�instrument seleccionat, en aquest cas el 74. Pitjam D�acord. També podeu pujar els volums dels instruments com a una taula de mescles, això si, un per un. Podeu repetir



15

l�operació amb el segon instrument. Després provau el resultat. Ara per ara no guardarem els canvis. És important sempre que feim feina, guardar periòdicament els canvis.

Activitat d�introducció 2 Provar d�obrir altres fitxers que vénen inclosos amb el programa i provar els canvis d�instrument, sempre recordant que afecten el pentagrama actiu i de forma temporal.

A continuació podem veure una llista dels instruments disponibles: La majoria de programes de música, així com els dispositius que empram, solen utilitzar un

estàndard de codificació que s�anomena GENERALMIDI, que consisteix en establir un nombre i lloc per cada timbre. Aquí la llista està en anglès, que sol ser normalment el que segueixen les targetes de so i els sintetitzadors. Al MUSICTIME , com podeu observar, la llista està traduïda al català. És molt útil tenir la taula a mà per tal de saber els instruments que podeu utilitzar.

Instruments General MIDI (GM) (Agrupats en 16 famílies de 8 instruments cada una)

Prog# Instrument Prog# Instrument

(1-8 PIANO) (9-16 CHROM PERCUSSION)

1 Acoustic Grand 9 Celesta 2 Bright Acoustic 10 Glockenspiel 3 Electric Grand 11 Music Box 4 Honky-Tonk 12 Vibraphone 5 Electric Piano 1 13 Marimba 6 Electric Piano 2 14 Xylophone 7 Harpsichord 15 Tubular Bells 8 Clav 16 Dulcimer

(17-24 ORGAN) (25-32 GUITAR)

17 Drawbar Organ 25 Acoustic Guitar(nylon) 18 Percussive Organ 26 Acoustic Guitar(steel) 19 Rock Organ 27 Electric Guitar(jazz) 20 Church Organ 28 Electric Guitar(clean) 21 Reed Organ 29 Electric Guitar(muted) 22 Accoridan 30 Overdriven Guitar 23 Harmonica 31 Distortion Guitar 24 Tango Accordian 32 Guitar Harmonics

(33-40 BASS) (41-48 STRINGS)

33 Acoustic Bass 41 Violin 34 Electric Bass(finger) 42 Viola 35 Electric Bass(pick) 43 Cello 36 Fretless Bass 44 Contrabass 37 Slap Bass 1 45 Tremolo Strings 38 Slap Bass 2 46 Pizzicato Strings 39 Synth Bass 1 47 Orchestral Strings 40 Synth Bass 2 48 Timpani

(49-56 ENSEMBLE) (57-64 BRASS)

49 String Ensemble 1 57 Trumpet 50 String Ensemble 2 58 Trombone 51 SynthStrings 1 59 Tuba 52 SynthStrings 2 60 Muted Trumpet 53 Choir Aahs 61 French Horn 54 Voice Oohs 62 Brass Section 55 Synth Voice 63 SynthBrass 1 56 Orchestra Hit 64 SynthBrass 2



16

(65-72 REED) (73-80 PIPE)

65 Soprano Sax 73 Piccolo 66 Alto Sax 74 Flute 67 Tenor Sax 75 Recorder 68 Baritone Sax 76 Pan Flute 69 Oboe 77 Blown Bottle 70 English Horn 78 Skakuhachi 71 Bassoon 79 Whistle 72 Clarinet 80 Ocarina

(81-88 SYNTH LEAD) (89-96 SYNTH PAD)

81 Lead 1 (square) 89 Pad 1 (new age) 82 Lead 2 (sawtooth) 90 Pad 2 (warm) 83 Lead 3 (calliope) 91 Pad 3 (polysynth) 84 Lead 4 (chiff) 92 Pad 4 (choir) 85 Lead 5 (charang) 93 Pad 5 (bowed) 86 Lead 6 (voice) 94 Pad 6 (metallic) 87 Lead 7 (fifths) 95 Pad 7 (halo) 88 Lead 8 (bass+lead) 96 Pad 8 (sweep)

(97-104 SYNTH EFFECTS) (105-112 ETHNIC)

97 FX 1 (rain) 105 Sitar 98 FX 2 (soundtrack) 106 Banjo 99 FX 3 (crystal) 107 Shamisen 100 FX 4 (atmosphere) 108 Koto 101 FX 5 (brightness) 109 Kalimba 102 FX 6 (goblins) 110 Bagpipe 103 FX 7 (echoes) 111 Fiddle 104 FX 8 (sci-fi) 112 Shanai

(113-120 PERCUSSIVE) (121-128 SOUND EFFECTS)

113 Tinkle Bell 121 Guitar Fret Noise 114 Agogo 122 Breath Noise 115 Steel Drums 123 Seashore 116 Woodblock 124 Bird Tweet 117 Taiko Drum 125 Telephone Ring 118 Melodic Tom 126 Helicopter 119 Synth Drum 127 Applause 120 Reverse Cymbal 128 Gunshot

Instruments de percussió de General MIDI (Assignam sons de percussió a les notes del teclat. El canal 10 és exclusiu per a percussions)

E1 SLAP F3 RIDE BELL F1 SORATH 1 F#3 TAMBOURINE F#1 SORATH 2 G3 SPLASH CYMBAL G1 STICKS G#3 COWBELL G#1 SQUARE CLICK A3 CRASH CYMBAL 2 A1 METRONOME CLICK A#3 VIBRA-SLAP A#1 METRONOME BELL B3 RIDE CYMBAL 2 B1 CLICK DRUM 2 C4 HIGT BONGO C2 KICK DRUM 1 C#4 LOW BONGO C#2 SIDE STICK D4 MUTE HIGT CONGA D2 SNARE DRUM1 D#4 OPEN HIGT CONGA D#2 HAND CLAP E4 LOW CONGA E2 SNARE DRUM 2 F4 HIGH TIMBALE F2 LOW TOM 1 F#4 LOW TIMBALE F#2 CLOSED HI-HAT G4 HIGH AGOGO G2 LOW TOM 1 G#4 LOW AGOGO G#2 PEDAL HI-HAT A4 CABASA A2 MID TOM 2 A#4 MARACAS A#2 OPEN HI- HAT B4 SHORT HI WHISTLE B2 MID TOM 1 C5 LONG LOW WHISTLE C3 HIGH TOM 2 C#5 SHORT GUIRO



17

C#3 CRASH CYMBAL D5 LONG GUIRO D3 HIGH TOM 1 D#5 CLAVES D#3 RIDE CYMBAL 1 E5 HIGH WOOD BLOCK E3 CHINESE CYMBAL 1 F5 LOW WOOD BLOCK

Escrivim la primera partitura Per començar anirem a Fitxer/ crear o Ctrl+N i dins la finestra de distribució de pentagrames podem triar el tipus de pentagrama a utilitzar així com el nombre de compassos per sistema i els sistemes per pàgina que volem (tot això després es pot modificar).

A Format dels sistemes triarem Pentagrames simples, que permet escollir quants de pentagrames voleu per sistema. En aquest cas triarem Pentagrames simples i 1 pentagrama per sistema. Polsem D�acord i veiem que la pantalla es converteix en una partitura en blanc. Per defecte el programa insereix el compàs de 4/4 i la clau de sol.

Si voleu canviar la clau anam a Finestres/Paletes i triam clau.

Triam la clau que ens interessi, per provar triarem la clau de fa. Notareu que el cursor es converteix en un clau de fa, i així la posam on ens interessi, potser al començament de la peça o a un canvi de clau.

També podem canviar el compàs. Anam al menú Compassos i es desplega tot un seguit d�opcions



18

on seleccionarem Indicació de compàs... Aquí podem seleccionar del número de compàs que volem fer el canvi i quin tipus de compàs volem, així com els clics de metrònom per compàs i si el volem anacrúsic.

Per provar escollirem el 6/8 a partir del primer compàs fins al compàs 15. Per saber quants compassos té la partitura anam a la barra d�eines i clicam a compàs i després al botó amb la fletxa i ens dirà quin és l�últim compàs de la nostra partitura.

Ara podem posar una armadura que ens indicarà amb quina tonalitat farem la partitura. Cal fer el mateix que abans: anar al menú Compassos / Armadura i seleccionar la tonalitat que volem, en aquest cas LaM o Fa#m.

També podem configurar altres paràmetres de la partitura. Clicam D�acord i ens queda una partitura com aquesta:

Si no volem tenir totes les paletes obertes quan introduïm notes i altres signes el que podem fer és només tenir-ne una d�activa i fer clic a la part superior de la paleta just sobre el text que descriu el títol de la paleta. D�aquesta manera la paleta activa va canviant cíclicament entre totes les paletes disponibles. Això estalvia prou espai a l�escriptori i és ràpid.

Ja estam en condicions de començar a introduir notes a la partitura. Seleccionam la paleta d�introducció de notes com a paleta activa o l�obrim des del menú Finestres / Paletes / Notes. Llavors, feim

clic sobre el botó (escriure) de la barra d�eines i veurem que el cursor es converteix amb la figura que tenim seleccionada a la paleta de notes. Només cal que aneu damunt el pentagrama a col·locar la nota a l�altura que toca, fent clic, i així una darrera l�altra.



19

Intenta escriure el que veiem a la

imatge... Quan cliques per escriure la nota també es pot sentir.

Si t�equivoques, cal tornar enrera amb Crlt+Z si l�error és immediat i sinó anam a esborrar de la barra d�eines. Llavors el cursor es converteix amb un cercle i només cal anar damunt la nota que vols esborrar i

fer clic damunt.

Un gran assistent per fer feina al MUSICTIME és l�Ajuda. Es pot aprendre molt de com utilitzar el programa. La gran sort d�aquesta versió del MUSICTIME és que també l�ajuda està en català. Aprofita-la sempre que tinguis un dubte.

Per optimitzar les operacions moltes vegades és

convenient saber utilitzar les combinacions de

tecles (anomenats comandos). Per estalviar espai

i començar a utilitzar l�ajuda podeu anar a la barra

de menú / Ajuda i seleccionar Índex de l�ajuda.

S�obre una imatge com aquesta. Si seleccionau

Combinacions de tecles veureu les possibilitats

que tenim a l�abast per fer més rendible el temps

dedicat a escriure una partitura.



20

Activitat d�entrega obligada 2 Escriure la següent partitura: Ansa per ansa

A continuació anirem explicant les passes.

Control + N, seleccionar pentagrama simple, indicar 1. Selecionam compassos per sistema 8 i sistemes per pàgina 1. D�acord.

Compassos / Indicació de compàs... seleccionar 2/4, seleccionar .

Compassos /Armadura seleccionar FaM i compassos de l�1 a .

Començarem a entrar les notes: tenim activa la paleta de les notes, i seleccionam

escriure

Una vegada feta la selecció, quasi totes les alteracions o afegits a les notes es poden fer en el moment d�inserció o després, seleccionant i pitjant la icona.

Si volem canviar la direcció de la plica seleccionarem el fragment o les notes que volem canviar, pliques amunt Control+U i si volem les pliques avall Control+D.

Per posar un accidental (becaire, bemoll o diesi) s�ha de seleccionar a la paleta de notes l�alteració desitjada i clicar damunt la nota.

Per incloure staccato, accents i tenutos cal escollir la paleta flotant de marques 2 i escollir el signe que volem i clicar a la nota.

Ara introduirem un segon pentagrama. Anam a Partitura de la barra de menús i a Afegir pentagrama, indicant 2 i seleccionant per sota.

Seguint el mateix procés hem d�aconseguir escriure les tres veus de la cançó:

Una vegada acabada, l�escoltarem i provarem de canviar els instruments de cada pentagrama, per exemple oboè, flauta i clarinet.

Si les notes us queden un poc descol·locades només heu de seleccionar el cursor i anar damunt cada nota i pitjant amb el botó esquerre del ratolí desplaçar la nota on vulgueu.

Recordau anomenar i desar la peça com ansa.mus i també amb el format midi (ansa.mid). Convindria fer una prova d�impressió per veure com han quedat.

Comprimiu aquests dos arxius en un arxiu .zip i enviau-lo a la tutoria.



21

Altres funcions En aquest apartat tractarem les insercions de repeticions i altres aspectes que encara no hem tractat. Per inserir repeticions i barres de compàs anam a Compassos / Línies divisòries i repeticions...

Podem escollir el compàs on volem que hi hagi la repetició o si volem barres dobles de compàs o, fins i tot, fer un pentagrama sense barres. També podem escollir si volem que s�interpretin aquestes repeticions.

Altres opcions del menú compassos són: acabaments, numeració de repeticions, numeració de compassos.

Totes aquestes opcions són importants per fer partitures un poc més complexes. Per exemple el fet de poder tenir els números de compàs fa que aquests es puguin controlar millor, sobre tot en partitures més extenses.

També podem transportar la partitura: anar a Notes / Transportar i escollir l�interval que voleu transportar. Referent a elements de la notació cal utilitzar les paletes. Des d�aquí podem introduir notes, claus, gràfics (text, lletra, xifrats d�acords, línies, i altres gràfics...), eines (lligadures, signes de pedal, reguladors,



22

indicacions d�octava...), dinàmiques, marques 1 (notacions d�ornaments, arcs...), marques 2 articulacions, símbols (calderons, tremolos, repeticions de compàs,...) i colors. A continuació, comentarem una sèrie d�aspectes referents a la notació.

a) puntet: a la paleta de notes triam el tipus de figura i també el puntet. A continuació clicam sobre el punt d�inserció de la nota en la partitura.

b) lligadura de valors de 2 notes del mateix nom: seleccionam les dues notes i pitjam la combinació de tecles Control+T

c) lligadura d�expressió o lligats de dinàmica: els lligats de dinàmica són unes línies en forma d�arc que se situen damunt (o sota) d�un grup de notes per indicar que cal interpretar-les com un grup. No s�han de confondre els lligats de dinàmica amb el lligat de notes, que uneix dues notes del mateix to per tal que sonin com una sola:

• Dibuixar lligats de dinàmica marcant el punt inicial, el punt mig i el punt final El mètode bàsic per dibuixar un lligat de dinàmica és seleccionar l�eina de lligats a la paleta d�eines i polsant sobre el botó d�escriure (llapis) marcam tres punts en la partitura, que correspondran a l�inici, el punt mig i el final de la línia de lligat. En el moment de seleccionar l�eina de lligats de dinàmica i el botó del llapis per escriure, el cursor prendrà forma de creu. Quan hagueu fet clic tres vegades en la partitura es dibuixarà la línia del lligat.

• Dibuixar directament la línia de lligat amb el ratolí Amb l�eina de lligats i el botó d�escriure (llapis) seleccionat mantenim premuda la tecla [Majús.] mentre es traça la corba amb el ratolí. El MusicTime ajustarà el traç que hagueu fet de manera que sigui un arc regular.

d) Staccatto: A la paleta de marques 2 escollim el puntet i clicam damunt o davall la nota. e) Tenuto: de manera similar a l�anterior. f) Accent: de manera similar a l�anterior. g) Notes d�ornament (mordents, appoggiatures): seleccionam la nota, anam a Notes / Notes auxiliars-

appoggiatura... i seleccionam el que ens interessa.

Activitat opcional 1 Podeu fer pràctiques passant fragments de partitures de la classe o que us interessin. Utilitzar combinacions de tecles estalvia molt de temps.

Entram la lletra a la partitura

També podem entrar la lletra de cançons a les partitures. Aquí tenim un problema: la versió que utilitzam del MUSICTIME no funciona gaire correctament amb el windows XP. Dóna problemes quan entram text. Per això aquesta activitat serà opcional. Si utilitzau un sistema operatiu anterior al XP no toca donar cap problema. En cas d�utilitzar l�XP es pot comprar una versió posterior del MUSICTIME o fer feina amb altres programes lliures com el musicPAd2005 (aquest no té l�opció de guardar en MIDI) o el Mussette que és un poc més primitiu.

a b c d e f g b



23

Per introduir la lletra a la partitura, un cop hem entrat la partitura que vulguem a l�editor hem de seguir les passes següents:

1.- Pitjarem el botó L de la paleta gràfics (Finestres/Paletes/Gràfics)

2.-És el punt de triar quantes línies de text té la cançó i on s�ha de situar el text, a dalt o baix del pentagrama, com podeu veure en podem col·locar fins a 8 per pentagrama.

3.- Selecionam la nota on volem començar el text i escrivim. Per canviar de síl·laba i de nota cal pitjar

la tecla �� i si es vol canviar de nota i de paraula cal pitjar la tecla Espai. Podem anar a Ajuda /Ajuda sobre el tema.... i seleccionar Lírica. Aquí hi trobareu tot el necessari per posar lletra i text a la partitura, també editar el text i el tipus de lletra.

Activitat opcional 2 Entram la lletra a la partitura com apareix a la figura següent:



24

Activitat d�entrega obligada 3 Escrivim una partitura Realitzar aquesta partitura per trio de cordes de Leopold Mozart amb l�editor, desar en el format .mus i .mid i enviar a la tutoria aquests 2 arxius comprimits en un arxiu .zip.

Disposes de la partitura en format pdf dins els arxius de pràctiques, Leopold.pdf, que seria convenient imprimir.

• A vegades ens convé en lloc de tenir un paper imprès, tenir un arxiu gràfic. Podem fer-ho de dues formes: pitjar la tecla d�imprimir pantalla (tecla �ImprPant� a la part superior dreta del teclat) i després enganxar a un programa de dibuix o retoc fotogràfic i editar. O també exportar la partitura en format Pdf (per això cal tenir un programa tipus PdfCreator).



25

5. EL SEQÜENCIADOR

Aclarim conceptes Uns dels aspectes que hem de tenir clar és que l�editor que acabam de veure és també un seqüenciador, ja que nosaltres podem escriure els sistemes que ens facin falta (exemple: veu + piano + contrabaix + clarinet). Ara bé és un tipus d�escriptura anomenada pas a pas, és a dir no importa tenir una tècnica instrumental, basta saber utilitzar el programa. El programa que ara veurem és més complex, ja que ens permet entrar informació MIDI pas a pas (com l�editor de partitures) i/o en temps real, tocant sobre un controlador (pot ser un teclat). Ara bé, les funcions van encaminades a la reproducció (audició, enregistrament), ja que tendrem a l�abast més eines per poder controlar la informació entrada. Com hem dit abans els seqüenciadors van més encaminats a l�entrada de dades mitjançant un controlador, però també el podrem manejar sense aquest aparell, ja que la teoria seria: entrar dades amb el controlador i compondre, modificar o corregir manualment el que desitgem.

Introducció i elements El seqüenciador que farem servir és el Logic Fun. Quan iniciam el programa ens apareix una finestra com la següent:

Els seqüenciadors MIDI vénen a ser com gravadores multipistes que permeten enregistrar diverses execucions musicals assignant-les a diferents pistes (tracks), ara bé que quedi clar que no enregistren sons, sinó esdeveniments MIDI, que ja hem explicat anteriorment.

pista

Barra de menu

Quadre de transport

Informació de pista

Guia

Regla de compassos



26

Cal esmentar que si tenim connectat un teclat a l�ordinador, pitjant el botó RECORD, ja podríem

començar a enregistrar el que toquéssim sobre el teclat. Abans de començar comptaria un compàs per tal de donar entrada. Si fos necessari, podríem connectar el metrònom per tenir una mica d�ajuda. També cal saber que podem fer un enregistrament a un tempo i, després, canviar-lo a un altre (ens serveix per interpretar un passatge difícil quant a tècnica).

En el gràfic anterior podem veure els controls que tenim a la nostra disposició com si d�un aparell de casset es tractàs. Tots els valors numèrics són modificables fent doble clic i entrant el valor amb el teclat o amb el botó dret del ratolí pitjat ens desplaçam per amunt per incrementar el valor o per avall per disminuir-lo.

Activitat d�introducció 3 Per tal d�agafar pràctica en el maneig dels controls principals us feim aquesta proposta: Del menú: Archivo / Abrir seleccionau tutorial.lso i OK. Del quadre de transport: play i observau si hi ha activitat o no. Si no se sent haurem d�anar a configurar el programa. Provar de canviar el tempo. Doble clic al localitzador esquerre, escriure 1 + intro. Doble clic al dret i escriure 10 + intro. Pitjar el botó cicle i després Play per veure què passa. Provar de moure la guia per la regla de compassos i observar el requadre d�on ens trobam. Reproduir una cançó des de qualsevol punt de la barra de compassos. Obrir el fitxer ansa.mid amb el seqüenciador i reproduir-lo.

Pistes i parts En el gràfic següent podem veure el tema tutorial.lso en una finestra anomenada Arrange (és la principal) i en aquesta veurem les pistes (horitzontals i del mateix color) i les divisions d�aquestes en parts, és a dir que nosaltres en aquesta vista podem veure l�estructura de la cançó i quan entra o acaba cada instrument.

Botons de: enregistrar � pausa � play - stop

Botons de: cicle � enrrere � endavant � activar Localitzadors: esquerre i dret

Temps i on ens trobam

tempo compàs Indicador

Darrer compàs



27

• MOLT IMPORTANT: Quan vulguem modificar un valor (quasi tots són numèrics) ho podrem fer de dues formes diferents: • Ens col·locam amb el cursor sobre el valor i mantenint polsada la tecla esquerra del

ratolí ens desplaçam amunt o avall per tal d�incrementar-ne o disminuir el valor. • L�altra manera és fent doble clic sobre el valor i entrant amb el teclat el nou valor i,

com sempre, tecla Intro per acabar. Nota important: com podeu veure aquest seqüenciador pot manejar àudio; de fet tenim 4 pistes (Àudio 1, 2, 3 i 4, segons la targeta utilitzada), però no entrarem a treballar àudio amb aquest programa. Per a l�apartat de treball amb àudio farem servir un altre programa molt més potent per fer feina en aquest camp: l�Audacity. A continuació veurem com crear o esborrar una pista i com crear, esborrar, modificar longitud, copiar o moure una part. Per crear una pista basta fer doble clic sobre un rectangle buit de la columna de les pistes i per esborrar-la basta seleccionar-la (canvia de tonalitat respecte a les altres) i pitjar la tecla Supr.

Per crear una part, primer hem de seleccionar una pista, desprès al requadre on es col·loquen les parts feim clic amb el botó dret. Si està seleccionada, podem canviar-li el nom (vegeu el gràfic següent)

Per Esborrar hem de seleccionar amb el ratolí (canvia de color) i pitjar la tecla Supr. Per modificar longitud: amb el cursor del ratolí situar-se en un vèrtex, pitjar botó esquerre, i desplaçar

el cursor cap a la dreta o esquerra, segons el vèrtex triat. Veurem com el rectangle canvia de mida (longitud). Per copiar s�ha de fer primer la selecció i després mantenint polsada la tecla Control desplaçar-lo al

lloc desitjat, el resultat és que veurem dues parts iguals. Per moure basta seleccionar i, mantenint polsat el botó dret, desplaçar on convengui. També podem copiar o moure, seleccionant i pitjant Control+c

per copiar o Control+x per tallar. Per aferrar posarem la guia on hàgim de col·locar la part i Control +v.

Ara ens toca comentar la secció de pista que podem veure en

el gràfic que tenim al costat. Tan sols comentarem la finestra inferior on podrem triar: - El canal (1 al 16, percussió el 10)

- L�instrument aplicat a la pista marcant la casella Prg i fent doble clic sobre el nombre, introduïm el nombre corresponent a l�instrument (el Logic reconeix del 0 al 127). També podem seleccionar l�instrument d�una taula polsant amb el botó esquerre sense amollar. El nom de l�instrument apareixerà com el nom de la pista.

- El volum de la pista entre els valors 0-127 - El panorama (o balanç) entre els valors del 0

(esquerra) al 127 (dreta). Un valor 64 significa que estarà al centre.

Pitjar botó dret i es crea part buida.

Caixa d�eines.

Aquí seleccionam el dispositiu de sortida MIDI

Si pitjam sobre el nom, tendrem l�oportunitat de

canviar-lo



28

Activitat de reforç 1 Convendria fer pràctiques amb el que acabam d�explicar. Menú: Archivo / Nuevo Esborrar totes les pistes Crear pistes, canviar instrument, assignar canal, volum i panorama a cada una Crear diferents parts, copiar, esborrar, modificar, etc.

Si tocam sobre un controlador i enregistram, la part es crea sola, no hi ha necessitat de crear-la

anteriorment.

Activitat d�entrega obligada 4 Cream pistes i parts. Realitzar el següent exercici:

a) Títol de la cançó: cant01.lso (el posarem en el moment de Salvar como...) b) Esborrar totes les pistes possibles (una que posa No output no es deixa esborrar) c) Crear 5 pistes, segons aquesta taula:

Canal Icona Instrument Volum Panorama 1 Harpsichord 95 64 2 Contrabaix 75 32 3 Violí 80 95 4 Flauta 100 64 10

Posar una icona adient

amb l�instrument,

pitjant sobre la icona de la

pista Percussió 90 64

d) Crear l�estructura i acolorir cada part (ho trobaràs a Pista /colores del objeto),

segons el gràfic. e) Seleccionar 2 compassos per començar a enregistrar a Opciones / Ajustes /

Opciones de grabación (ens serveix per enregistrar en temps real sobre un controlador MIDI: teclat).

d) �Salvar como...� i enviar el fitxer cant01.lso a la tutoria.



29

La quantificació i transposició La quantificació és una funció que apareix en quasi tots els seqüenciadors, i la seva finalitat és la de col·locar les notes automàticament en posicions exactes de temps dins un compàs. És una funció que utilitzarem quan entrem notes en temps real, ja que permet corregir imperfeccions rítmiques durant la gravació. Nosaltres podrem triar el grau de quantificació entre valors de rodona 1/1, blanca 1/2, negra 1/4, corxera 1/8, etc., que són els valors més normals, després en tenim d�altres, més complexos com el de swing, tresets, etc. Una funció molt útil és la transposició que permet pujar o davallar x semitons a nivell de pista � part. Convendria fer-ne una prova per veure com funciona. Seleccionam una pista o una/unes part/s. En el requadre de l�esquerra on posa Transposición farem doble clic i introduirem el valor +4, anam a Ventana / ver partitura i en veurem l�efecte. Aquestes dues funcions les podem trobar al requadre que hi ha sobre la informació de la pista (part esquerra de la finestra).

Els editors La darrera part d�aquest apartat correspon als editors, que vénen a ser uns subprogrames destinats a l�alta, baixa o modificació d�informació MIDI. Cada un té una funció diferent com podrem veure a continuació. Són tres: Event list, Matrix (piano roll) i Score (partitura).

Event list Aquest primer editor ja l�hem comentat a l�apartat codificació. Tan sols ens queda comentar com entrar, esborrar o modificar informació. El podem obrir seleccionant amb la seqüència Ventana / Abrir Event List En primer lloc comentarem com entrar informació:

a) De la caixa d�eines seleccionam el llapis (que sols serveix per inserir).

b) Pitjam el botó note, program o control i veurem com entre inicio de lista i final hi ha hagut una inserció d�una línia a punt de modificar la posició.

c) Per modificar qualsevol columna de l�esdeveniment ens hem de situar a sobre amb el cursor del ratolí, i mantenint polsat el botó esquerre, desplaçar-se amunt o avall per tal d�incrementar o disminuir el valor.

El control amb el valor 127 (all notes off) té la funció de fer un reset al sintetitzador, és convenient

posar-lo al principi de la seqüència. La goma de la caixa d�eines serveix per esborrar i el cursor per modificar o seleccionar.

note

Program change

Control change



30

Els botons verds a més de servir per inserir serveixen per filtrar esdeveniments. Si interessa tan sols tenir a la pantalla les notes hem de pitjar tots els botons menys Note; Si volem tenir notes i canvis de programa hem de pitjar els quatre que queden (dos superiors: verds, els quatre inferiors: gris). Això ens permetrà seleccionar per exemple totes les notes pitjant Ctrl + A i canviar el canal o l�expressió o qualsevol columna a totes les seleccionades. Posant el cursor del ratolí sobre una d�aquestes, i mantenint pitjat el botó esquerre ens desplaçarem amunt o avall per tal d�incrementar o disminuir el valor, fins al punt desitjat.

Activitat d�introducció 4 Intenta entrar els esdeveniments de l�activitat d�entrega obligada 2 a l�editor Event list i escolta el resultat.

Score / partitura Abans d�entrar a l�editor de partitures, volem fer un petit comentari que ens servirà per veure

l�aplicació d�aquest editor. Sense cap dubte no aconsellam utilitzar-lo ja que es fa més via utilitzant un editor de partitures. Creiem que ens pot servir per saber com ens queda una peça, un instrument, és a dir per fer una ullada. L�altre editor té moltes més possibilitats i, a més, podem exportar en format .MID.

Per entrar a l�editor anirem a Ventana / Abrir partitura o fent doble clic sobre una part, s�obrirà la

finestra que apareix més avall.

Inserir (utilitzar l�eina cursor) a) Triar tipus de nota (rodona, blanca, negra ...)

b) Situar-se sobre el pentagrama i en el punt desitjat, pitjar el botó dret, i desplaçar-se on volem col·locar la nota (convé observar la línia inferior de la pantalla on ens dóna informació d�on i què inserim).

Modificar: amb el cursor seleccionam nota mantenint polsada la tecla esquerra, i desplaçam on interessi.

Al requadre transport canviarem el

compàs i fent doble clic on hi ha d�haver l�armadura triarem la tonalitat (fent doble clic).

Si pitjam els triangles que hi ha vora

Alto Sax o 1 notas sel, s�obrirà una finestra on podem entrar o modificar esdeveniments.

Activitat d�introducció 5 Intentar escriure aquesta partitura utilitzant l�editor partitura.



31

Matrix edit Per accedir anirem a Ventana / Abrir Matrix Edit.

Aquest darrer editor és igual de maneig que l�anterior. Amb l�eina cursor farem totes les feines

(segons el botó pitjat). La pantalla inicial és la següent. Abans de començar podem fer unes proves d�inserir notes. Recordau que per inserir, hem de triar eina cursor i sobre la nota i lloc desitjat (fila), pitjam botó dret.

Activitat d�introducció 6 Intenta entrar el fragment anterior triant la divisió /8. Abans posa el compàs en el requadre transport (les notes es poden estirar o escurçar seleccionant i desplaçant amb el botó esquerre pitjat). Per inserir les notes pitjam el botó dret i desplaçam. Una vegada entrada la informació, comprovam amb l�editor partitura per veure com ens ha quedat i amb l�editor event list afegim instrument, volum i panorama i modificam l�expressió de les notes perquè no sonin en la mateixa dinàmica.

Aqui és on triam la divisió dels compassos: /16 (semicorxera)



32

Activitat d�entrega obligada 5 Variació de l�oferta Per desenvolupar aquesta activitat, s�ha d�obrir el fitxer oferta.lso amb el Logic fun, escoltar-lo i analitzar la cançó. La feina és fer una variació d�aquesta cançó diferent a l�escoltada i amb un mínim de 5 instruments, entre els quals hi ha d�haver percussió. Recordau fer desades periòdiques de la feina realitzada. Enviau el projecte (estructura) a la tutoria. El resultat s�ha d�enviar en el format MID seguint aquestes passes.

a) Una vegada feta la variació i mitjançant Event list afegir a cada pista: instrument, volum i panorama (podem modificar i/o canviar els valors: nombre d�instrument, volum, panorama quan ho trobem necessari).

b) Sortir d�event list i des de la finestra Arrange Editar / Seleccionar todo. c) Del menú Archivo / Exportar selección como MIDI file, amb el nom oferta01.mid i

Salvar como amb el nom oferta01.lso d) Comprimeix aquest 2 fitxers en un arxiu .zip i envia l�arxiu comprimit a la tutoria.

Quasi tots els seqüenciadors serveixen per introduir informació MIDI amb un controlador (temps real) i després fer les modificacions necessàries (pas a pas) per tal que l�obra ens quedi com nosaltres volem. Nosaltres podem escoltar les pistes desitjades, fent Mute ( a la fila de la pista) a les que no volem escoltar a l�hora d�enregistrar una pista nova (temps real).

6. EDICIÓ D�ÀUDIO En aquest apartat ens introduirem a l�edició d�àudio, a les possibilitats de gravació i transformació del so i a comprimir-lo en diferents formats. Per fer feina dins aquest camp de l�edició d�àudio, podeu suposar que hi ha una oferta molt àmplia de programes prou potents i complets: Cooledit, Protools, Goldwave, entre molts d�altres...Nosaltres utilitzarem el programa Audacity, per les següents raons:

a) És gratuït. b) Es pot triar idioma en català. c) Es va millorant contínuament i a més té l�ajuda molt treballada encara que està en anglès. Els programes gratuïts solen tenir mancances i certes limitacions d�edició. L�Audacity no és una

excepció, però ofereix bastants possibilitats.

Diferents formats d�àudio Per poder manejar el so digital cal que controlem els formats, és a dir, les diferents formes de guardar els arxius d�àudio. Els formats de gravació digital d�àudio amb qualitat CD requereixen molt d�espai per guardar-los i molt de temps per enviar-los per Internet. El format d�àudio del CD utilitza 44.1 kHZ i 16 bit, és a dir que enregistra 44100 mostres de 16 bits (2 bytes) cada segon. Per això, si feim càlculs arribarem a que una cançó de 4 min. Ocuparà aproximadament uns 40 Mb. També es pot rebaixar la qualitat d�enregistrament a 22,05 kHZ o més baix gravant amb menys freqüència i menys bits o gravar en mono, rebaixant sensiblement la grandària de l�arxiu i significativament la qualitat del so.



33

A continuació descrivim els principals formats d�arxius de so:

• Format WAVE és el format originari de Microsoft per emmagatzemar el so. Té l�extensió .wav . La seva mida és massa gran per transitar per la xarxa, cal emmagatzemar en un CD o comprimir-lo.

• Format CDA és el format que utilitzen els Cds d�àudio. • Format MP3 és un format de compressió del so i té l�extensió mp3. El fet que �pesi� poc, l�ha fet molt

pràctic per transitar per la xarxa. Redueix la grandària de l�arxiu de so d�una novena a una dotzena part de la seva mida original. MP3 significa realment MPEG1 Layer 3 o 3r nivell de compressió del MPEG1. Actualment s�està treballant en altres formats, però el MP3 és el més estès. El que fa la compressió del format MP3 és eliminar una sèrie de freqüències que no escolta l�oïda humana (recordau que hi sentim des d�uns 18 Hz als greus fins a uns 20.000Hz pel que fa als sons aguts) i així es redueixen a menys d�una dècima part les mides dels arxius.

• Altres formats són: Real Àudio un format comprimit però amb una clara pèrdua de qualitat, el Ogg Vorbis, l�AIF de la casa Apple, entre d�altres.

Com a curiositat cal dir que el format WAV és el que s�utilitza per fer els masters dels CD. Si en un CD, que té una capacitat d'uns 700 Mb, hi caben unes 19 cançons de 3:30 min. en format WAV amb MP3 n�hi caben unes ¡¡174 !!.

L�editor d�àudio: Audacity Fitxa d�instal·lació:

Nom Audacity. Programa d�edició d�àudio digital Obtenció Del CD del tutorial o web http://audacity.sourceforge.net Versió 1.2.3 versió en català Llicència Gratuït (Freeware) Observacions Hi ha versions per windows 98 i posterior, per Mac i per

Linux.

Cal instal·lar el programa seguint les indicacions d'instal·lació. A l�hora de seleccionar l�idioma de la interfície del programa, triam català.

Un cop hem iniciat el programa podem veure la pantalla següent amb els elements indicats:

Freqüència de mostreig

Barra de temps, indica els segons, minuts,etc�

Barra de MENÚ

Botons de reproducció. Rebobinar,Reprodueix,Enregistrar,PAUSA,ATURAR

Barres d�eines

Barres d�eines



34

Ara cal familiaritzar-se un poc amb el programa, per això anam a la barra de menú Fitxer / Obre. O bé polsam la combinació de tecles Ctrl+O i anam a la carpeta d'arxius del curs, obrim la subcarpeta audio, seleccionam l�arxiu so1mp3mono.mp3 i l�obrim. Hi apareixerà una pantalla com aquesta:

Si pitjau damunt el botó Reprodueix (PLAY) sentireu la música. És una música que fa referència a l�Islam i està tota feta amb ordinador. Només es tracta d�un petit fragment en MP3 de 21 segons de durada. Aquest arxiu ocupa 327 KB. Segons el que hem dit abans si estigués en estèreo, que seria allò més freqüent, ocuparia el doble i si estigués en format WAV el mateix arxiu ocuparia 1,75 MB.

En cas de que la música no soni, cal configurar la targeta de so perquè el programa la faci funcionar. Cal pitjar Fitxer/ Preferències/ i s�obre una finestra. Llavors anam a E/S d�àudio i tant a reproducció com a enregistrament heu de seleccionar la vostra targeta de so. Després confirmau pitjant D�acord i tornau a provar el programa. Quant a l�exportació a MP3, l�Audacity no exporta directament fitxers MP3, però pot emprar la llibreria gratuïta LAME per realitzar la codificació de fitxers MP3. Així, la primera vegada que intenteu exportar un arxiu a MP3 el programa us demanarà per la ubicació del fitxer lame_enc.dll. Aquest fitxer el teniu disponible als arxius de pràctiques del curs. Només heu de copiar-lo al vostre disc dur e indicar-li la seva ubicació al programa.



35

Seguim descobrint el programa. Si situam el cursor damunt un punt de l�espectre del so i pitjant el botó esquerre del ratolí desplaçam el cursor, podem seleccionar un fragment de la gravació. Seleccionem, per exemple, des del segon 6 fins al 12. Si llavors pitjau el botó PLAY només es reproduirà el fragment. Podeu anar investigant els diferents menús del programa. Si provau de pitjar damunt el títol de la pista (marcat A a la figura) es pot canviar el nom de la pista, també el dibuix de l�ona del so, especificar si es vol escoltar només un canal, canviar la resolució i especificar la freqüència de la mostra.

Ara el que farem serà anar obrint cada menú i observar les diferents possibilitats que ofereix el programa. Com podreu observar, el programa té moltes possibilitats... A continuació el que farem serà una pràctica guiada. En primer lloc anam a FITXER / OBRE, o bé, pitjam Crtl+O. Seleccionam la carpeta audio de la carpeta d�arxius del curs i obrim el fitxer escalaDOM.mp3. Tot seguit s�obre una pantalla semblant a aquesta: El so que hem obert és estèreo i en format MP3. Si anau a la carpeta audio del curs i pitjau amb el botó esquerre del ratolí sobre l�arxiu, i després damunt Propiedades, veureu que té una mida de 68 KB. Ara

A- Pitjant amb el botó esquerre damunt

Temps exacte seleccionat

Selecció feta del segon 6 al 12

Anar seleccionant amb el botó del ratolí



36

el que farem serà reproduir l�arxiu: pitjam PLAY . És una escala de DOM tocada pel piano. Per convertir el so en mono anam a dalt del dibuix de la pista i pitjam amb el botó esquerre del ratolí sobre el títol de la pista: �escalaDo�, després seleccionam Divideix la pista estèreo. Ens apareixerà el dibuix de l�espectre dividit com a la figura. Ara només cal que tanqueu pitjant sobre la X de la part superior esquerra d�una de les dues finestres de les pistes i tindrem el so en mono. Ara ens convé guardar el canvi. Anam a Fitxer/exporta com a WAV i guardam dins la carpeta audio.

Com podeu observar, l�espectre del so ens indica que aquest té una intensitat baixa. Cal que incrementem el volum. Per aconseguir-ho seleccionam tot l�espectre amb el botó esquerre del ratolí pitjat, o bé, polsam la combinació de tecles Ctrl+A. Anam a Efecte de la barra de menús i seleccionam Amplifica. S�obre una finestra, on posa Amplificació(dB) (com sabeu dB significa decibels, unitat de mesura de la potencia sonora). Aquí marcarem, per exemple, una amplificació de 20. Si voleu escoltar com queda polsau Provar i si vós agrada D�acord. Veureu com l�espectre de l�ona del so s�ha incrementat notablement.

Pitjam amb el ratolí i després a Divideix la pista estèreo

Pitjam amb el ratolí i desapareix la pista



37

Ara provarem l�eina de copiar i enganxar. Tornam a seleccionar tot l�espectre i anam al menú Edita /

Copia, o bé, pitjam la combinació de tecles Ctrl+C (també podem polsar a la barra d�eines el botó Copia ). Després pitjam amb el ratolí sobre qualsevol punt de l�espectre per eliminar la selecció. A continuació ens situam al punt on volem enganxar el fragment a copiar, en aquest cas podem fer clic a un punt al final de l�espectre per enganxar-lo just a continuació del final. Finalment anam al menú Edita/ Enganxa, o bé pitjam la combinació de tecles Ctrl+V o a la barra d�eines polsam el botó Enganxa, . Llavors podem anar a la barra

d�eines i pitjar sobre el botó que ens permetrà veure tot l�espectre de la cançó. Ara pitjam Play i escoltam que hi ha dues escales seguides de Do major. A continuació provarem la funció Canviar To del programa, la qual ens permet canviar el to d�un fragment del so sense canviar el temps.

Comencem per seleccionar el fragment que correspon a la segona escala. A continuació anam al

menú Efecte de la barra de menus i seleccionam Canvia el to. Ens surt una pantalla com aquesta:

Aquí podem canviar el to de l�àudio de qualsevol fragment o gravació. Si es puja bastant el resultat

sonor es pot veure afectat.

Provem d�anar al camp Fins a i on tenim fins a C, seleccionam fins a D (és a dir, pujarem el to de

l�escala del piano un to). Pitjam D�acord.

Provem el resultat. Feu clic a PLAY i sentireu una escala ascendent de DOM seguida de una de

REM.

Ara tornem a situar el cursor al final de l�espectre (al final de l�escala de REM) i tornam a copiar aquí

el que tenim al portapapers de Windows (l�escala de DOM). Polsam de nou sobre el botó per tenir a la

vista tot el fragment d�àudio i feim una selecció del darrer fragment copiat. Llavors anam al menú Efecte i

pitjam sobre l�opció Marxa enrera. Aquesta opció fa que s�inverteixi temporalment l�ona del so, el que era

ascendent ara és descendent i també ha canviat l�aspecte de so del piano. Escoltem el resultat.

El que podem fer ara és canviar la velocitat del fragment sencer. Feim una selecció de tot el fragment amb el

ratolí pitjat, o bé polsam Ctrl+A i anam a Efecte i Canvia el temps. S�obre una finestra que ens permet canviar

el Tempo sense canviar el to del fragment:



38

Al camp Canvi percentual introduirem 100 que serà doblar la velocitat. Provam i feim clic a D�acord. Que ha

passat?. La velocitat del piano s�ha doblada i l�espectre del so s�ha reduït a la meitat.

Activitat d�introducció 7 En aquesta activitat veurem el procediment per gravar com a so (amb format .wav o .mp3) amb l�Audacity la reproducció d�una partitura elaborada amb l�editor de partitures o amb el seqüenciador. Obrim el programa Audacity i seleccionam al menú Fitxer/ Preferències la fitxa E/S d�àudio:

Com a dispositiu de reproducció i de gravació seleccionam l�opció Asignador de sonido de Microsoft. Al camp Canals seleccionam 2 (Estèreo). Ara hem de seleccionar el dispositiu d�entrada per a la gravació del so:



39

Les opcions disponibles en aquest camp variaran depenent de la targeta de so que tinguem. Si hi ha disponible l�opció �Lo que se oye� o similar, serà aquesta la que haurem de triar (per gravar el so reproduït per qualsevol programa al nostre ordinador):

Si aquesta opció no apareix haurem de seleccionar la que sigui equivalent a aquesta per a la nostra targeta de so. En molts de casos tindrem disponible una altra anomenada �Mezcla estereo� o �Stereo Mixer� que és equivalent a l�anterior. Després hem d�ajustar el volum de la gravació i el volum de sortida amb els controls següents:

Si observau que hi ha saturació o distorsió caldrà baixar el volum de gravació. Obriu qualsevol activitat de les que hem fet amb el LogicFun o amb el MusicTime. Escoltau la peça i ajustau el tempo com us sembli oportú. Després anau a pitjar el botó d�enregistrament (record) de l�audacity i anau al programa seqüenciador o editor i polsau el Play. La cançó s�anirà enregistrant a l�audacity. Després aturau la gravació amb el botó STOP. Ja tenim la cançó amb àudio digital. El que podem fer és guardar com un projecte d�audacity ( .aup) o seleccionar el fragment i exportar l�arxiu en format wav o mp3. Si voleu, es pot ampliar l�activitat fent una gravació amb el micròfon connectat a l�ordinador. En aquest cas haurem de seleccionar com a dispositiu d�entrada el que correspon al micròfon. També podem fer una gravació de la veu o un instrument mitjançant un micròfon, fent que soni la pista que hem enregistrat anteriorment mentre gravam un instrument que tocam o les veus dels mateixos alumnes. Perquè aquesta opció ens funcioni hem de tenir activada la casella Reprodueix les altres pistes mentre se n�enregistra una de nova a la fitxa E/S d�àudio (menú Fitxer / Preferències / E/S d�Àudio):



40

Activitat d�entrega obligada 6 Experimentam l�edició de so amb altres efectes de l�Audacity Obriu una cançó d�un CD o en MP3 que vós agradi. Escoltau i seleccionau un fragment d�uns 15 segons. Si es tracta d�un arxiu .mp3 el podem obrir directament a l�Audacity. Si es tracta d�un CD d�àudio, per poder passar una cançó del CD a l�Audacity haurem de seguir el procediment descrit anteriorment, és a dir, reproduir la cançó del CD amb el reproductor de CDs de Windows i gravar-la amb l�Audacity.

Un cop tenim seleccionat el fragment del so que ens interessa, per guardar-lo com un arxiu nou cal anar al menú Fitxer i triar l�opció Exporta la selecció com a MP3. Recorda que si encara no l�has fet, hauràs d�indicar-li a l�Audacity la ubicació del fitxer Lame_enc.dll, disponible a la carpeta d�arxius del curs, que és el codec de compressió que l�Audacity utilitza per exportar els fitxers d�àudio al format comprimit .mp3.

Guardau l�arxiu amb el nom act6 a la carpeta audio (l�arxiu no hauria d�ocupar més de 300K)

Tancau la cançó que teniau oberta i obriu l�arxiu act6.mp3.

Escoltam el fragment i el modificarem:

Selecionam els primers 3 segons i farem el que s�anomena un Fade In, és a dir, que la música va pujant progressivament de volum. Anam al menú Efecte i aplicam l�efecte Fàding d�inici. També podem aplicar l�efecte Cross Fade In que dona un resultat similar

Hem de fer allò mateix amb el final del fragment però en aquest cas aplicarem l�efecte Fàding final o Cross Fade Out, per aconseguir una disminució progressiva del volum al final del fragment. Comprova el resultat i guarda l�arxiu amb els canvis realitzats.

El que heu de fer a continuació és investigar les possibilitats de transformació, provant els diferents efectes disponibles.

Heu d�anar en compte que hi ha operacions que no es poden desfer, per la qual cosa convé guardar l�arxiu abans d�aplicar aquestes modificacions.

L�única condició és que l�arxiu final no pot tenir més de 250K (si voleu reduir la seva grandària podeu transformar-lo a mono tal com hem vist o rebaixar la qualitat de reproducció).

Quan estiguis content amb el resultat has d�enviar l�arxiu act6.mp3 a la tutoria explicant els efectes que has aplicat a l�arxiu.

7. UNA PROPOSTA DIDÀCTICA I MÚSICA A INTERNET

Activitat d�entrega obligada 7 Ens inventam una activitat per desenvolupar a l�escola/institut amb els alumnes. Per tal de veure les possibilitats que tenen les noves tecnologies dins el currículum, farem una proposta d�activitat, que servirà d�exemple. Vosaltres n�haureu d�inventar, crear ... una de diferent a la proposada. Títol de l�activitat: educació de l�oïda: imitació � memorització de ritmes. Nivell: a partir de 6è primària. Durada: 5 minuts Notes: es pot fer en petit grup (3-4 alumnes) o individualment.

Material: ordinador amb el programa Logic Fun i fitxer ritme01.lso

Cal recordar: fórmules rítmiques de 4 pulsacions.

Desenvolupament: carregar Logic Fun i obrir la cançó ritme01.lso. A continuació veurem una



41

pantalla com la següent.

El botó mute serveix per no escoltar una pista (de color cel està activat, és a dir, no escoltar).

L�exercici 1r consisteix a desactivar mute de la pista 4 i pitjar el botó play. La cançó fa una entrada de 4 pulsacions, a continuació 4 pulsacions amb silencis i ens fa un patró rítmic de 4. Els alumnes han de repetir-lo picant de mans. L�exercici continua, una vegada la màquina i l�altra, els alumnes, però sempre el mateix patró. Per tal que l�alumne hagi de fer un esforç per interioritzar el ritme s�ha de sentir la música de fons (piano + baix).

El 2n exercici (mutar 4 desactivar 5) és fer el mateix, però els alumnes han de repetir 2 vegades el patró.

El 3r (mutar 5 desactivar 6) és escoltar un patró i ells n�han de fer un de diferent.

La darrera proposta és mesclar dos patrons i els alumnes els han de reproduir.

Les variacions d�aquest exercici són moltíssimes, en aquest punt comença a funcionar la creativitat de cadascun.

La darrera part de l�exercici és traslladar al paper les fórmules rítmiques escoltades i identificar-les, escoltant la cançó.

Enviar a la tutoria la proposta, si és possible en format RTF. Per tal d�aprofitar aquesta feineta, farem arribar el recull a tots els participants.

Algunes webs d�interès musical:

Web del projecte Teledmus. Molts d�arxius Mid. I mus. http://www.xtec.es/rtee/esp/teledmus/index.htm

Web de software de notació musical

http://ace.acadiau.ca/score/others.htm

Molts de recursos freeware en diferents camps http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=022

A l�adreça següent podeu trobar tot tipus de software relacionat amb la música: http://www.harmony-central.com/ Bivem. Biblioteca virtual de recursos musicals. http://80.34.38.142/bivem/

Botó mute

http://www.xtec.es/rtee/esp/teledmus/index.htm

http://ace.acadiau.ca/score/others.htm

http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=022

http://www.harmony-central.com/

http://80.34.38.142/bivem/

Documents

Aplicació de les TIC a l'educació musical