[APM!] - SCEA diagnosi.pdf · 1 Desembre 2012 2 Falten dades de 2 socis. Andorra 1% Barcelona 66% Castelló -1% Girona 17% Lleida 6% Argentina 1% Tarragona 10% Provincia dels socis/es

[APM!]

A LA SCEA, A

RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI

1

[APM!]

AVALUEM PER MILLORAR!

RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI

ILLORAR!

RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI COL·LECTIVA

2

ÍNDEX

1. EL PROCÉS [APM!] 3

2. METODOLOGIA I FASES 5

3. CALENDARITZACIÓ 6

4. RESULTATS DE LA DIAGNOSI 7

5. ANNEXOS 23

5.1. ELS QÜESTIONARIS

5.2. EL TALLER DE DIAGNOSI PARTICIPATIVA

3

EL PROCÉS [APM!]

EL FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ A LA SCEA

La SCEA és una entitat consolidada, conformada actualment per 202 socis i sòcies, que ha

impulsat, al llarg dels 26 anys d’existència, projectes de treball compartits, interdisciplinaris i

distribuïts pel territori català, espanyol i internacional, gràcies a la participació, implicació i

empenta del seus socis i sòcies.

Després d’aquest llarg recorregut es creu necessari no deixar-nos portar per la inèrcia i aturar-

nos a reflexionar conjuntament sobre el què es fa a l’entitat i com es fa, posant l’accent en la

gestió de la participació a la SCEA.

Partint de la idea que és fonamental incorporar la participació en la gestió de les associacions

com una manera de fer i concebre les relacions entre els diferents membres que les

conformen, a la SCEA es vol promocionar la participació no com un moment puntual en el

temps, sinó com un procés dinàmic i present en la manera de funcionar de l’entitat, tenint en

compte que no ha de generar un sentiment d’obligació per als socis i sòcies, sinó que ha de ser

un dret del qual en puguin fer ús.

Per això, a principis del 2011 es decideix començar un procés per millorar la capacitat interna

d’organització i gestió de la SCEA i, alhora, dissenyar col·lectivament mecanismes eficaços

per afavorir la participació del màxim nombre de socis i sòcies en el desenvolupament

conjunt del projecte de l’associació.

EL PROCÉS [APM!] - objectius

Per millorar la capacitat interna d’organització i gestió de la SCEA i afavorir la participació del

màxim nombre de socis i sòcies es promou el desenvolupament d’un procés col·lectiu a

l’entitat: l’[APM!] (Avaluem Per Millorar! la SCEA), que permeti definir de manera conjunta la

situació actual de la participació a la SCEA, elaborar col·lectivament un Pla d'Acció per a

millorar-la, i implementar-lo.

Concretament, l’[APM!] ha de permetre:

- Fomentar la participació dels socis/es i el sentiment de sentir-se part activa de la SCEA.

- Promoure el debat i la reflexió sobre l'estructura de la SCEA, el seu funcionament i la gestió

de la participació en l’associació.

- Diagnosticar de manera col·lectiva la situació actual de la participació a la SCEA, tot

identificant els mecanismes actuals de participació i la seva valoració.

- Detectar el grau de vinculació i compromís existent dels socis i sòcies de la SCEA, a més de les

seves necessitats i motivacions.

4

- Definir consensuadament i executar un pla d’acció (Pla de participació) que actuï com a guia

integral per al desenvolupament de les accions a realitzar per aconseguir graus d’implicació i

compromís adequats a les necessitats i interessos de la gent associada.

- Oferir als diferents grups de treball o òrgans de l'entitat les eines de treball i de gestió

necessàries per tal de millorar la seva qualitat organitzativa.

- Millorar l'eficiència de treball de l'entitat.

- Fomentar voluntats compartides i relacions de confiança.

- Promoure un enfortiment de les relacions entre els diferents actors.

- Augmentar la cohesió i implicació dels socis i sòcies en la vida diària de l’organització i la

participació als grups de treball i activitats que es realitzen.

L’[APM!] està parcialment subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona dins la convocatòria de

subvencions destinades a associacions no lucratives per promoure la realització de plans de

participació.

METODOLOGIA I FASES

Per assolir els objectius plantejats i garantir l’èxit i la riquesa del procés, aquest es construeix

de manera col·lectiva a través d’un grup de treball fo

perfils: el grup [APM!] que es troben de manera periòdica per pensar, decidir i orientar el

procés.

L’[APM!] requereix de planificació, per això, com es mostra a la següent imatge, el procés

s'estructura en 5 parts o fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per

implicar al conjunt de socis i sòcies de la SCEA, i una de transversal, de seguiment, avaluació i

difusió del procés, que s’executa paral·

5

METODOLOGIA I FASES


de manera col·lectiva a través d’un grup de treball format per 6 socis i sòcies de diversos



fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per


del procés, que s’executa paral·lelament a les altres fases:


rmat per 6 socis i sòcies de diversos



fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per


6

CALENDERITZACIÓ DEL PROCÉS

Accions principals del procés [APM!]

PLANIF 2. DIAGNOSI 3. PROPOSTES 4. IMPLEMENTACIÓ

Gen

. 11

Feb

. 11

Mar

. 11

Ab

r. 1

1

Mai

. 11

Jun

. 11

Jul.

11

Ag.

11

Set.

11

Oct

. 11

No

v. 1

1

Des

. 11

Gen

. 12

-13

Feb

. 12

-13

Mar

.12

-13

Ab

r. 1

2-1

3

Mai

. 12

-13

Jun

. 12

-13

Jul.

12

-13

Ag.

12

-13

Set.

12

-13

Oct

. 12

-13

No

v. 1

2-1

3

Des

. 12

-13

Creca de plans de participació d’altres entitats x

Consulta registres de participació SCEA x x

Trobada inicial amb la junteta x

Difusió i presentació del procés x

Difusió per a la constitució del grup motor x

Document de l'esquema del procés x

Sessió amb el Grup APM! x x x x x x x x x x x x x

Enquesta electrònica x x x

Taller global de diagnosi x

Sistematització de la informació x x x x

Document de diagnosi x x

Recopilació de propostes de millora (pendent de definir

l’instrument)

x x

Sistematització de la informació x x

Pla d'acció x

Implementació de les accions x x x x x x x x x x x

Informe final x

Avaluació continuada x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Seguiment continuat x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Difusió a través del butlletí x x x x x x x x x x x x x x x x x

7

RESULTATS DE LA DIAGNOSI

1. CARACTERÍSTIQUES DELS ASSOCIATS

Extensió, localització, edat i sexe

Lloc de treball

Àmbit d’interès

Motivacions per formar part de la SCEA

Grau de satisfacció

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SCEA

Organització de la SCEA

Claredat dels objectius de l’entitat

Serveis que s’ofereix als socis/es i ciutadania

3. QUI PARTICIPA A LA SCEA?

Grau de participació

Condicionants de la participació

4. COM ES PARTICIPA?

Espais de participació

Espais d’informació i comunicació

5. DESIG D’IMPLICACIÓ DELS ASSOCIATS

Nivell d’implicació i espais de participació desitjats

8

1. CARACTERÍSTIQUES DELS ASSOCIATS

Extensió, localització, edat i sexe

Extensió: A data de maig del 2011, la SCEA estava formada per 202 socis i sòcies.

Actualment1 la conformen 213 persones.

Com s’observa als gràfics, la tendència respecte el número de socis des del 1988, 3 anys

després de la fundació de la SCEA, és creixent fins l’any 2003, que s’assoleix el seu màxim

amb 262 socis/es. A partir d’aquest any, tot i que l’evolució de les inscripcions és creixent, el

número d’associats fa una petita davallada i s’estanca en els 210 aproximadament.

El per què de la disminució i l’estancament del número de socis dels últims anys s’atribueix a la

necessitat d’una renovació dels projectes, d’una major coneixença de les necessitats reals de

la gent associada i en la dificultat de donar-se a conèixer a la resta de la societat.

Distribució geogràfica dels socis i sòcies: tot i que

es distribueixen per tota Catalunya, més de la

meitat viuen a la província de Barcelona,

concretament, 133, lloc on resideix la seva seu.

Després els segueix la província de Girona (34

socis/es), la de Tarragona (amb 19), i la de Lleida

(amb 11). Finalment, hi ha 3 socis/es que no viuen a

Catalunya2. Aquests resultats mostren la

concentració de socis/es a la província de

Barcelona i apunten el factor de la territorialitat

com un element important a tenir en compte.

1 Desembre 2012

2 Falten dades de 2 socis.

Andorra1%

Barcelona66%

Castelló-1%

Girona17%

Lleida6%

Argentina1% Tarragona

10%

Provincia dels socis/es

9

Edat: cal esmentar el gran biaix de les dades que es mostren, a causa de la falta d’aquesta

informació d’un gran nombre de socis. Inicialment no es recollien aquestes dades, a partir de

l’any 2000 es va introduir aquest camp, tot i no ser obligatori, fins a l’actualitat.

Així doncs, es disposa de la informació de l’any

de naixement de 115 socis i sòcies, equivalent

al 57% del total. Els resultats que es mostren

corresponen a una entitat bàsicament jove,

on la majoria dels seus associats tenen edats

compreses entre els 22 anys i els 41.

Concretament, la franja d’edat entre els 32

anys i els 41 és on es concentren més socis i

sòcies.

Caldria, però, obtenir la resta de dades dels socis que manquen per poder afirmar que el gràfic

és representatiu, perquè és possible que gran part dels socis dels que no es té aquesta

informació tinguin edats majors als 40 anys.

Distribució per sexe: com es pot observar, a la

SCEA hi ha una àmplia majoria de dones.

Concretament, l'associació està formada per 121

dones i 81 homes, el 40 %.

Els càrrecs ocupats actualment a la junta directiva

i la secretaria tècnica també mostren aquesta

proporció majoritària de dones, tot i que el

president de l'entitat és un home.

Lloc de treball

La majoria de socis que han respost l’enquesta treballen a una empresa (33%) o bé a

l’administració pública (30%). Un 5% estan a l’atur.

Àmbit d’interès

Els àmbits d’interès més comuns entre els 66 socis i sòcies que han respost l’enquesta són

l’educació ambiental en general (24 persones), la comunicació ambiental (23), la participació

(18), el medi natural i la biodiversitat (10), l’educació formal i/o no formal (10) i l’agroecologia

(5). Altres àmbits d’interès són el consum crític, l’ecologia domèstica, la gestió de residus,

l’energia, l’urbanisme sostenible i el decreixement entre d’altres.

Sobre les actuacions que realitza la SCEA, el que més interessa al conjunt de socis i sòcies són

les publicacions que s'editen (47 persones de 66), els projectes i programes que es

desenvolupen (44 persones) i les activitats que es realitzen (37 persones).

219

26

44

24

1940-1949 1950-1959 1960-1969 1970-1979 1980-1989

Any de naixement dels socis/es

40%

60%

Sexe dels socis/es

homes

dones

10

Motivacions per formar part de la SCEA

La majoria de socis que han respost l’enquesta s’han associat a la SCEA per estar al dia de les

notícies relacionades amb l’EA (48) i, en menor mesura, per interès amb la tasca que

desenvolupa l’entitat i afinitat amb la seva filosofia (39), seguidament de per reflexionar,

compartir i trobar-se amb companys que desenvolupen la mateixa feina (38). Únicament 22 de

les 66 persones que han respost, s’han associat per participar en les activitats que es

realitzen i conèixer altres persones.

Grau de satisfacció

La majoria de la gent associada està força satisfeta de formar part de la SCEA on el 61%

valoren amb un 3 (1= gens i 4= totalment) el grau d’acompliment dels seus objectius per fer-

se socis.

10 persones no veuen massa assolits els seus objectius i 1 persona valora que no s’han

assolit gens.

Per tal de millorar el grau de satisfacció amb la SCEA de les persones associades, l’entitat

hauria d’oferir principalment formacions tant d’eines útils per a educadors/es com

específiques en educació ambiental: “[…] m'agradaria que organitzés cursos específics

d'educació ambiental”// “Més formació continuada”. També s’hauria de descentralitzar

l’entitat: “per mi l'únic problema de la SCEA és que la seu i la principal àrea d'acció siguin a la

citi de BCN”; millorar la relació amb les persones associades: “Un tracte més personalitzat”;

fomentar el treball en xarxa: “fer més present el treball 'en xarxa' i 'a la xarxa' per a poder

seguir les seves activitats, opinar, etc. d'una manera més portable amb els horaris laborals i

altres iniciatives en les quals participo”; fomentar la participació i la motivació: “Més

motivació, oportunitats de participació, síntesis i reflexions sobre les feines fetes”; edició de

material i distribució als seus membres; millora de la comunicació: “El butlletí (mensual?) es

perd entre la multitud de mails” i millora de la borsa de treball.

Altres qüestions puntuals que han sorgit són: Major implicació de gent jove”// oferir una

plataforma de difusió útil per les activitats d'educació ambiental del país” // “Una reactivació

del Consell de centres”, entre d’altres.

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SCEA

Organització de la SCEA

“És una pena que requereixi una dedicació tant extensiva perquè això fa que molta gent no

tingui temps i no pugui.”

Fins al moment, l’associació no disposa d’organigrama. Aquest és una eina que, si està ben

definit i amb les funcions clares, facilita la participació activa de socis i voluntaris ja que permet

a aquests conèixer com s’organitza l’entitat i

junta directiva, treballadors/es i col·

Esquema explicatiu de l’estructura de l’entitat

“Dins d’aquest esquema organitzatiu, les vo

que són com altaveus en aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha

portat informació d’aquests grups de treball.“

“El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la fa

vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar

cadascú”.

Equip tècnic assalariat: format per

seus projectes. També s'encarrega de la

les de particulars externs a l'entitat i dona suport als diversos grups de treball.

Concretament, una de les persones

tasques administratives de l’e

(l’Ariadna i l’Alèxia) s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.

La jornada laboral de les 3 treballadores i

treball és a la seu de la SCEA, a Barcelona.

Grau de coneixement dels socis del funcionament de l’entitat:

majoria, el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el

funcionament de la SCEA, 15 per

Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria

les persones que han respost el qüestionari han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt

satisfactòri) mentre que 11 persones (

satisfactori (l’ha puntuat amb un 2).

11

conèixer com s’organitza l’entitat i integrar-se i relacionar-se amb els membres de la

directiva, treballadors/es i col·laboradors/es.

squema explicatiu de l’estructura de l’entitat:

Dins d’aquest esquema organitzatiu, les vocalies territorials (que les podem suprimir o no)


ció d’aquests grups de treball.“

El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la facilitat de funcionar com


format per 3 persones, executa les decisions i gestiona l'entitat i els

seus projectes. També s'encarrega de la dinamització dels socis, atén les seves consultes o


Concretament, una de les persones (actualment la Mercè) s’encarrega de la majoria de les

tasques administratives de l’entitat, o sigui, fa de secretària tècnica, mentre que les altres dues

s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.

de les 3 treballadores i sòcies de l'entitat és de 30h setmanals i

treball és a la seu de la SCEA, a Barcelona.

Grau de coneixement dels socis del funcionament de l’entitat: Tot i que una àmplia

el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el

funcionament de la SCEA, 15 persones (un 23%) no el coneix.

Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria


satisfactòri) mentre que 11 persones (17%) el consideren molt satisfactori i una (2%) poc

satisfactori (l’ha puntuat amb un 2).

se amb els membres de la

calies territorials (que les podem suprimir o no)


cilitat de funcionar com


3 persones, executa les decisions i gestiona l'entitat i els

dinamització dels socis, atén les seves consultes o


s’encarrega de la majoria de les

ntitat, o sigui, fa de secretària tècnica, mentre que les altres dues

s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.

30h setmanals i el lloc de

Tot i que una àmplia

el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el

Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria, un 59% de


17%) el consideren molt satisfactori i una (2%) poc

12

La valoració respecte l’organització i funcionament de l’entitat és força bona, tot i que

s’apunta la necessitat d’activar els grups de treball territorials, de s’hi involucri més gent, de

que els socis coneguin més el que fa l’entitat, cuidar que tots/es tinguem la mateixa

informació i també es valora que la SCEA és força tancada i endogàmica: “Jo penso que és

una entitat molt tancada, molt de la gent de sempre, que per la gent de fora fa una mica de

por entrar-hi i més quan has treballat poc.”// Hi ha una familiaritat que fa que el nou s’espanti,

si arribes nou penses que parlen amb una llengua que no entens... S’haurien de facilitar un

espai d’acolliment de la gent nova, dir-los de quedar abans...”.

Claredat dels objectius de l’entitat

Una àmplia majoria (94%) coneix els objectius i missió de l’entitat. Únicament un 6% (4

persones) diuen no conèixer-los.

En canvi, respecte els projectes i programes que desenvolupa l’entitat, el grau de

desconeixement augmenta arribant a un 24% el nombre de persones que no els coneixen. La

valoració d’aquests és força positiva, un 59% de les persones que han respost el qüestionari

han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt satisfactori), 10 els valoren “molt

satisfactoris” i 2 persones “poc satisfactoris”.

Serveis que ofereix als socis/es i ciutadania

La gent, al associar-se busca: recursos/ eines/ contacte/ un punt de trobada/ intercanvi/

borsa de treball/ formació/ pertànyer a un grup reconegut/ informació d’EA.

Els agradaria que s’oferissin més formacions i que fos un referent en el món de l’educació

formal. També s’apunta la necessitat o el dubte de si hauria d’oferir assessorament

professional o altres serveis que ofereixen els col·legis professionals.

3. QUI PARTICIPA A LA SCEA?

Al següent organigrama estan representats els diversos organs de govern i espais participatius

amb el nom de les persones que en formen part. També hi apareixen els diversos projectes i

programes que s’executen:

13

Grau de participació

Es proposa una classificació dels socis/es de la SCEA en funció del seu grau de participació:

PARTICIPACIÓ ACTIVA

junta directiva/grupsde

treball permanents

PARTICIPACIÓ PUNTUAL

sortides /assemblea general /fòrum

ea/ aniversari…

PARTICIPACIÓ PASSIVA

col·laborennomés amb la quota

anual

19 socis a la junta 4 treballadores 5 a grups de treball

10 socis només aniversari 8 socis només al fòrum 7 socis a l’aniversari i al fòrum

164 socis que no han participat aquests darrers anys en cap activitat.

28 25 149

Es considera que participen activament les persones que formen part de la Junta Directiva,

d’algun grup de treball i les treballadores assalariades, essent un total de 28.

La participació puntual a la SCEA es considera la dels socis que han assistit a alguna de les

sortides i/o activitats realitzades (Fòrum, aniversari de l’entitat) o bé a l’Assemblea general.

Aquests han estat un total de 25.

SOCIS I SÒCIES

EQUIP TÈCNIC

JUN

TA D

IREC

TIV

A

ASSEMBLEA GENERAL

-Ariadna Pomar-Alèxia Cumplido

-Júlia Mérida-Juanjo Butrón- Elena Forcada-Glòria Arribas-Julia Garcia- Anna Prieto

- Teresa Canyelles- Isabel Alves- Marta Cuixart- Margarida Feliu- Teresa Franquesa- Eva Jordà

- Xavi Camps- Joan M. Riera- Òscar Cid--Santi Mitjans- Mariona Bigas- Josep M. Bolea

-President: Lluís Pagespetit- Tresorer: Joan Solé- Secretària: Dèlia Batet

JUN

TETA

-Lluís Pagespetit - Dèlia Batet - Elena Forcada -Joan Solé - Marta Cuixart- Ana Prieto- Joan Manel Riera- Hilda Weissmann- Margarida Feliu- Juanjo Butrón- Pere Vives- Ariadna Pomar- Alèxia Cumplido- Aitana Vidal -Júlia Mérida

GESTIÓ

DIRECTIVA

RELACIONS EXTERNES

SORTIDES DOCUMENTACIÓ PROFESSIONA-LITZACIÓ

CONSELL DE CENTRES

GESTIÓ

EXECUTIVA

EQUIP TÈCNIC

-Aitana Vidal

GRUPS DE TREBALL PERMANENTSEQUIP TÈCNIC

-Júlia Garcia-Josep M. Bolea-Margarida Feliu

-Elena Forcada-Anna Prieto-Glòria Arribas

-Anna Prieto-Teresa Canyelles-Isabel Alves-Marta Cuixart-Teresa Franquesa

-Isabel Alves-Margarida Feliu- Juanjo Butrón

Equipaments d’EA

Fem Campanya

Fòrum 2000+

Pla de participació

-Margarida Feliu-Lluís Pagespetit

-Lluís Pagespetit- Juanjo Butrón-Júlia Mérida-Màrian Navarro

-Ariadna Pomar- Juanjo Butrón-Greta Boix-Clara Casas--Bet Vallcorba

Tinguem cura del planeta

Sortides

Aniversari de la SCEA Sortides

Maletes pedagògiques

Col·lecció Monografies

Portal de voluntariatambiental

virtual

Escoles Verdes

La participació i els plans de gestió d’ús

públic als PN

Guia de criteris d’activitats d’EA

puntuals

PROJECTES I

PROGRAMES

Finalment es considera una

amb la quota anual, però no han participat aquests darrers anys en cap activitat. Aquests són

la gran majoria de l’entitat, arribant fins a

Així doncs, basant-nos en aquesta

classificació es veu com

majoria del socis i sòcies de l’entitat,

concretament un 76%, tenen una

participació passiva, enfront d’un 11%

de participació puntual (assistència a

activitats puntuals). Així doncs,

la gestió, organització i decissió recau

únicament en un 13% dels so

De la mateixa manera, de les 66 persones que varen respondre el qüestionari, la majoria (un

41%), afirmaven estar informades del que es fa a l’entitat, però no acostumaven a participar,

seguit d’un 24% que participen puntualment en algunes de les a

Un 18% ha declarat participar activament i un 12% afirmaven no estar gaire informats/des del

que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès

majoria dels socis i sòcies de la SCEA


Els elements més destacats que s'han identificat són els següents:

Dificultat perquè s'assumeixin responsabilitats

Per una banda, es reconeix que existeix cert grau de

sòcies assumeixin responsabilitats.

assemblees i grups de treball

persones i som les de sempre"

Junta per no assumir responsabilitats"

Dificultat per implicar als socis en els Òrgans de Govern

De la mateixa manera, es declara que existeixen dificultats per acon

entrar a formar part de la Junta Directiva o la Junteta. Alguns arguments que intenten explicar

aquest comportament són la falta de temps, la responsabilitat que suposa, i l'alt volum de

feina i reunions que implica, sobretot e

Òbviament, formar part de la Junteta implica uns deures i unes responsabilitats, igual que

representa un seguit de pros i contres, que es recullen a la següent taula:

14

Finalment es considera una participació passiva la dels socis que únicament han contribuit


la gran majoria de l’entitat, arribant fins a 149 persones.

nos en aquesta

una amplia

a del socis i sòcies de l’entitat,

concretament un 76%, tenen una

participació passiva, enfront d’un 11%

(assistència a

activitats puntuals). Així doncs, el pes de

la gestió, organització i decissió recau

únicament en un 13% dels socis/es.



seguit d’un 24% que participen puntualment en algunes de les activitats que es duen a terme.


que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès

majoria dels socis i sòcies de la SCEA només participen de manera passiva amb la seva quota


Els elements més destacats que s'han identificat són els següents:

Dificultat perquè s'assumeixin responsabilitats

Per una banda, es reconeix que existeix cert grau de dificultat per aconseguir que els socis i

sòcies assumeixin responsabilitats. Això està força relacionat amb la baixa participació a les

assemblees i grups de treball: "a les assemblees generals únicament assisteixen unes 15

persones i som les de sempre" // "fa temps que ningú s'incorpora a un grup de treball o a la

Junta per no assumir responsabilitats". Por al compromís regular.

Dificultat per implicar als socis en els Òrgans de Govern

De la mateixa manera, es declara que existeixen dificultats per aconseguir que els socis vulguin



feina i reunions que implica, sobretot en el cas de la Junteta.


representa un seguit de pros i contres, que es recullen a la següent taula:

nicament han contribuit




ctivitats que es duen a terme.


que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès la

només participen de manera passiva amb la seva quota.

dificultat per aconseguir que els socis i

Això està força relacionat amb la baixa participació a les

"a les assemblees generals únicament assisteixen unes 15

"fa temps que ningú s'incorpora a un grup de treball o a la

seguir que els socis vulguin




15

RESPONSABILITATS DE LA JUNTETA ELS PROS I CONTRES DE FORMAR PART DE LA

JUNTETA

“representar/administrar/dirigir” Pros contres

Signatura: De tant en tant cal la signatura

del president/a i el secretari/a (nòmines,

convenis, tràmits bancaris, entre d’altres).

- participar activament a la

scea.

- estar al capdavant de

l’entitat referent en el mon

de l’educació ambiental i

amb llarga trajectòria.

- estar a la primera línia de

tot el que passa a nivell

d’EA al territori.

- compartir moments i

treball amb altres

educadors/es.

- hi ha 3 persones treballant

que assumeixen gran part

de la gestió, no hi ha molt

volum de feina.

- aprendre i créixer en

l’àmbit laboral i personal.

- desplaçar-se a

Barcelona cada 15 dies

- reunir-se cada 15 dies

durant aproximadament

2 hores

- responsabilitat

- dedicació (llegir i

respondre correus

electrònics, assistir a

alguna trobada)

- estar localitzables

Representació institucional: en actes i

trobades amb institucions.

Vetllar per la missió de l’entitat: compromís

amb la missió de la scea i els valors

organitzatius, calen persones compromeses

amb l’organització i identificades amb la

seva missió i els seus valors.

Cooperació amb l’equip tècnic: la gestió

corre a compte de l’equip tècnic, però sense

ometre la responsabilitat.

Assistir a les reunions: actualment trobada

quinzenal de 2 hores aproximadament de

durada.

Participar en les deliberacions i adopció

d’acords.

Comprometre’s un mínim de 2 anys

Sobrecàrrega de feina de les persones que hi participen

A causa de la dificultat en trobar relleu dels càrrecs de més responsabilitat i del baix nombre

de persones que hi participen, existeix la percepció d’una acumulació de feines en poques

persones i d’una sobrecàrrega de tasques i responsabilitats d’aquestes.

Hi ha opinions que apunten que això provoca que no es destinin més espais per a la

participació o la reflexió interna de l’estat de la SCEA, ja que la gestió del dia a dia ocupa tot el

temps i no permet dedicar esforços a altres temes.

Per contra, hi ha opinions que més que sobrecàrrega, apunten a una possible acaparació:

“Trobo que ha estat una entitat poc oberta a la globalitat de les entitats i socis, de manera que

ha funcionat sempre en base a uns pocs i per al desenvolupament de projectes per a uns

pocs”.També s’apunta a una sensació de molta feina.

Limitacions de la participació derivades de les característiques dels propis socis

Referent a les limitacions a la participació interna, destaca la manca de temps dels associats.

La majoria dels socis de la SCEA (un 76%) només aporten la seva quota.

16

Un altre factor que es percep com a decisiu però difícil de gestionar és la centralitat de la SCEA

enfront la dispersió territorial de la gent associada. Degut a que és una entitat d’àmbit

territorial català, però que la seva seu i la majoria dels seus socis es troben a la província de

Barcelona, les persones que viuen a altres províncies els és molt difícil participar ja que implica

efectuar desplaçaments de manera més o menys regular a la capital catalana.

“Tot i que es pagui els desplaçaments de la gent de la junta o dels grups de treball, entenc que

algú del Delta de l’Ebre o de Girona no en vulgui formar part”. “No és fàcil trobar gent

motivada que estigui disposada a baixar cada 15 dies de l’Alt Empordà”.

Tot i que hi ha les vocalies territorials, que són espais perquè la gent de cada província participi

i realitzi accions al seu territori, aquests espais fa temps que han deixat de funcionar. “Caldria

reactivar les vocalies territorials”.

La manca d’inversió en temes participatius també es reconeix com un factor limitant, de la

mateixa manera que la falta de temps i/o ganes dels socis d’implicar-se en l’entitat, falta de

motivació, mandra, vergonya. “Molta gent és sòcia de la SCEA per donar suport a les tasques

que realitza, però no tenen intenció de involucrar-se i participar, és com un col·legi professional

sense ser-ho”.

Falta de transparència organitzativa

Per contra, es reconeix la falta de transparència en algun aspecte organitzatiu, com el fet de no

conèixer l’estructura organitzativa de l’entitat, de desconeixer els canals de participació

existents o els projectes i programes que es realitzen.

Problemes de comunicació interna

Es vol que les persones s’impliquin sense pensar quina és la informació que necessiten per

poder-ho fer. Un 33% dels socis no saben quins grups de treball hi ha a l’entitat. Els problemes

de comunicació interna fan que molts associats no sàpiguen els mecanismes de què disposen

per participar.

Poca informació dels socis

Hi ha un escàs coneixement del perfil dels socis, de les seves necessitats, motivacions i

interesos. “Una mancança que es detecta és que la SCEA no sap res dels socis, i aquests sense

moure’s de casa podrien explicar quines són les seves aficions, la seva feina, etc.”

S’opina que cal parlar més amb els socis per telèfon, recollir més opinions, ja que hi ha una

sensació que falta com recollir la informació del socis, fer-los arribar també la informació del

que fem, que no arribem a tots els territoris, falten altaveus.

Manca d'un protocol d'incorporació a l'associació

Això dificulta la integració real i activa dels nous i potencials associats que venen amb ganes de

col·laborar-hi, però que perden de forma progressiva l'interès per falta de coneixement dels

àmbits d'actuació i dels projectes dels que poden formar part.

17

Model de gestió orientat a l'eficiència i a l'augment de la professionalització

Això causa una manca de temps dels òrgans de govern per planificar espais de participació i en

general dificultats per a la gestió del temps. L’alt volum de feina no permet promoure

processos participatius, fet que provoca l’increment de tasques.

4. COM ES PARTICIPA?

Espais de participació

Assemblea general: La SCEA està formada per 202 socis i sòcies, que conformen l’Assemblea

General, el màxim òrgan de govern de l’associació. Aquesta se celebra un cop a l’any cada

cop a una comarca diferent.

A l’Assemblea General del 2010 van assistir 15 socis/es. D’aquestes 15 persones, només 1

d’elles no forma part de la Junta Directiva, de l’equip tècnic assalariat ni de cap grup de

treball. A part, la majoria de les persones que formen part de la Junta són les que conformen

els grups de treball, a excepció de 5 socis i sòcies que estan en algun dels grups, però no

formen part de la Junta. A l’assemblea del 2011 van assistir 17.

Els motius principals pels quals no es va assistir són: tenir altres interessos/prioritats, la falta

de temps, la distància i algunes persones ho atribueixen a la mala època en la que

s’acostuma a celebrar (abril/maig) o a la desconnexió que tenen respecte l’entitat.

Grups de treball: Els grups de treball són un element de participació que implica als socis en

el desenvolupament dels diversos projectes i activitats de l’associació. “Són els veritables

espais de participació de l’entitat, ja que l'Assemblea General es realitza un cop a l’any, és

bàsicament de caràcter informatiu i les decisions que es prenen són molt generals”.

Aproximadament 18 socis i sòcies formen part d'algun dels grups de treball de l'entitat, 5 de

permanents i, en funció de les necessitats de la gent associada o dels projectes que sorgeixen,

se'n poden crear de puntuals.

18

Grups de treball permanents:

Grups de treball associats a algun projecte puntual:

Per crear un grup de treball, només cal que 3 persones ho desitgin, una d'elles assisteixi a les

juntes directives com a representant del grup i s'informi de manera mensual de les tasques

que es van realitzant. Quan sorgeix un nou projecte, es crea un grup de treball associat que

s’encarrega de desenvolupar-lo. La participació a un grup de treball és oberta a totes les

persones que col·laboren a l’associació.

RELACIONS EXTERNES

Objectius:

- Secretaria de la FEEEA (Federación Estatal de Entidades de Educación Ambiental).

- Relacions amb altres entitats o organismes.

Freqüència de reunió:

1 al mes

Membres del grup:

3 socis/es i secretària tècnica

SORTIDES

Objectius:

- Conèixer equips i equipaments d'EA en actiu.

- Contacte directe entre els socis/es, per enriquiment i intercanvi d'experiències.


1 al trimestre

Membres del grup:

3 sòcies

DOCUMENTACIÓ

Objectius:

- Gestió, assessorament i recolzament al Servei de Documentació d'Educació Ambiental.


1 al trimestre

Membres del grup:

5 sòcies

PROFESSIONALITZACIÓ

Objectius:

- Promoure un procés de debat i reflexió per a la millora de les condicions laborals dels educadors/es ambientals..


Està desapareixent, cal relleu.

Actualment, 1 a l'any.

Membres del grup:

3 sòcies

CONSELL DE CENTRES

Objectius:

- Oferir als Centres d’EA una eina de referència que reculli els criteris que han de regir les actuacions dels centres per tal de complir la seva funció d’educar per a la sostenibilitat


1 al trimestre

Membres del grup: 12 centres d'EA del territori català.

5 sòcies

FEM CAMPANYA PER A LA

RECOLLIDA DE L'ORGÀNICA

Objectius:

- Dissenyar i executar el programa dirigit als centres educatius de Barcelona Fem Campanya.


2 al mes

Membres del grup:

2 socis/es i les 2 persones de

l'equip tècnic

PLA DE PARTICIPACIÓ

Objectius: Pensar, decidir, enriquir i orientar el procés de construcció

del Pla.

Freqüència de reunió: 1 al mes

Membres del grup: 5 socis/es i les 1 persona de l'equip tècnic

FÒRUM 2000+ D'EDUCACIÓ AMBIENTAL

Objectius: Pensar els continguts del Fòrum.

Freqüència de reunió: 1 al mes (els 6 mesos abans de l’any del Fòrum)

Membres del grup: 4 socis/es i la secretària tècnica (varia cada Fòrum)

19

Hi ha grups que són força autònoms i funcionen al marge de la secretaria tècnica, mentre que

d'altres treballen conjuntament amb algun dels seus membres, que ajuda a desenvolupar les

tasques o executa les decisions que es prenen.

Tot i que la majoria de socis asseguren conèixer els diversos grups de treball que hi ha a

l’entitat, hi ha un 35% que no sap quins són.

L’interès que presenten els diversos grups de treball és força alt, en especial el grup de treball

de relacions externes, el de professionalització i el de qualitat de l’educació ambiental.

A part, els socis/es troben a faltar els grups de treball de formació, de comunicació, de

dinamització de l’entitat, d’educació i d’agroecologia.

Junta directiva: La gestió directiva va a càrrec de la Junta Directiva, formada per 21

persones: el president, la secretària, la tresorera, els vocals territorials i temàtics

(representants de cada grup de treball) i la secretària tècnica:

CÀRRECS DE LA JUNTA DIRECTIVA 2011

JUN

TETA

President Vocalia de documentació i professionalització

Secretària Vocalia Consell de Centres d'EA, relleu presidència

Tresorera Col·lecció de Monografies d'EA

Vocalia Sortides i Documentació Vocalia Pla de participació, representant a la comissió de MA i Sost. de l'Eixample, representant de la XVAC, projecte portal de voluntariat ambiental

Vocalia Sortides Vocalia Documentació

Vocalia Sortides i representant a la comissió de MA i Sost. de l'Eixample

Representant del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de BCN

Representant a la Comissió Consultiva Parc Montnegre Corredor, representant Assemb. d'Entitats Parc Serralada Litoral, projecte Participació i Plans de gestió d'ús públic als ENP.

Vocalia relacions externes (projectes internacionals),participació a Edusost, projecte Guia de Criteris de Qualitat per activitats d'EA, vocalia Fem Campanya

Representant al Consell Municipal de MA i Sostenibilitat de BCN

Vocalia relacions externes (FEEEA), representant a l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya

Vocalia relacions externes (FEEEA) Representant Comarques de Girona

Representant Comarques de Tarragona Representant comarques de Barcelona

Aquest òrgan es reuneix a la seu de la SCEA cada 2 mesos aproximadament.

Junteta: Per a promoure l'efectivitat i tenir més ràpida capacitat de resposta, el seguiment del

dia a dia de l'entitat i l'òrgan màxim de decisió el desenvolupen una part dels membres de la

Junta: el president, la secretària, la tresorera i la secretària tècnica. És el que a l'entitat

s'anomena la "junteta", i es reuneix de manera quinzenal a la seu de l'entitat.

Activitats puntuals: El curs passat es va celebrar el Fòrum 2000+10 (que se celebra cada 2

anys a una localitat diferent del territori català), la Jornada “Dels reptes a l’acció” i el 25

aniversari (celebrat a Tarragona), la sortida a La Fàbrica del Sol (Barcelona) i el Fòrum Virtual

(on-line, per traballar de manera prèvia els continguts del Fòrum 2000+10).

D’aquestes, les que van comptar amb més participació varen ser el Fòrum 2000+10 i la Jornada

“Dels reptes a l’acció”+ 25è aniversari.

20

Possibilitat de decidir i incidir en el rumb de l’entitat: Una àmplia majoria de socis i sòcies,

un 60%, creuen que hi ha forces possibilitats de decidir el rumb de la SCEA (han valorat amb un

3 sobre 4) i un 28% estan totalment d’acord. Per contra, un 11% està una mica en desacord i

una persona (un 2%) està molt en desacord amb l’afirmació “A la SCEA hi ha espais per decidir i

incidir en el rumb de l’entitat”.

La valoració dels espais de participació és força bona i s’apunta que per millorar la manera

de participar caldria crear espais de menys participació i introduir eines 2.0.

Espais d’informació i comunicació

La SCEA no disposa d’un Pla de Comunicació tot i que es percep com a molt necessari i

actualment s’està valorant la possibilitat d’iniciar-lo de cara el curs vinent.

L’enviament d’informació al socis/es sobre el funcionament de l’associació i dels seus grups de

treball, programes i projectes es realitza de forma periòdica a través del butlletí electrònic

mensual. El mailing es realitza a principis de mes a tots els socis i sòcies de l’entitat on el

butlletí s’envia adjunt i al cos del mail hi apareix el sumari. Aquest és el canal de comunicació

més ben valorat pels socis.

Els butlletins es van penjant al web amb uns 6 mesos de retard ja que és un servei pels socis.

Altres instruments de comunicació interna que es fan servir a part del butlletí són

informacions puntuals via mail (al volum general de socis/es s’acostuma a enviar una mitjana

d’un mail setmanal). Aquest és el segon canal més ben valorat.

Les comunicacions amb els socis i sòcies que participen a algun grup de treball, a la junta o la

junteta també són a través del correu electrònic o telefònicament. Els membres de la junteta

poden arribar a rebre una mitjana de 2 correus diaris. El telèfon es considera una eina menys

efectiva de comunicació en comparació al butlletí i als correus electrònics..

El web també és una eina de comunicació, però bàsicament funciona per a la difusió de

l’entitat a la societat. Actualment està força desactualitzada i li cal una renovació de la seva

estructura i reordenació de continguts. La valoració de la seva efectivitat és força baixa.

No es disposa d’intranet, una eina que podria ser molt útil per a la comunicació directa entre

els socis, l’enviament de cartes és pràcticament inexistent, però puntualment es realitza

enviament postal de materials com les memòries dels Fòrums o altres activitats.

A més, es realitza el lliurament de la memòria anual. S’entrega físicament als socis i sòcies que

assisteixen a l’Assemblea general i a part es fa un enviament per mail a tots els socis. Abans es

penjava al web, però ha deixat de fer-se des de fa un parell d’anys.

A la SCEA no existeixen mecanismes per desenvolupar debats interns, a part de les reunions

(de junta o junteta). Únicament l’any anterior es va habilitar puntualment un Fòrum Virtual en

el marc del Fòrum 2000+10 on es va debatre sobre diversos continguts relacionats amb la

trobada.

21

A més, els mecanismes de comunicació entre les diverses àrees i la Junta Directiva són

pràcticament inexistents. La comunicació es dona assistint a les juntes o bé a través de la

secretaria tècnica.

Respecte la qualitat de la informació produïda, es valora pràcticament per la totalitat dels

socis i sòcies (97%) com a clara i útil, i es proposa una millora de la pàgina web: “Trobo que al

web hauria d'aparéixer un apartat on s'expliqués com s'organitza la scea (organigrama), els

diversos espais de participació que existeixen, per qui estan formats, quins projectes o tasques

desenvolupen...”, millores respecte el butlletí: “hi ha vegades que no arribo a veure el mail

amb el butlletí fins molts dies després i no sempre tinc temps de mirar més enllà del missatge

inicial”, o més transparència: “hi ha projectes que no se sap ben bé qui els fa o per què se

n'encarreguen o es relaciona amb una entitat o empresa (segurament hi ha hagut espais de

participació i decisió on no he estat present i s'han decidit aquestes informacions...)."

Tot i que la valoració de la comunicació interna és força bona, la comunicació externa ha de

millorar. “A mí m’hagués agradat que igual que quan vaig acabar la carrera d’ambientòloga

em van venir els del col·legi d’ambientòlegs i em van dir, ei, que som aquí i tenim aquests

recursos, el mateix que fes la scea.” Es posa l’accent en arribar adiferents sectors: universitats,

associacions...

5. DESIG D’IMPLICACIÓ DELS ASSOCIATS

Nivell d’implicació i espais de participació desitjats

La voluntat i/o capacitat de participar a l’associació es veu molt afectada pels condicionants

anteriorment esmentats.

La majoria dels socis i sòcies, un 53%, tot i que els hi agradaria participar més a la SCEA no

disposen de temps. A part, un 33% tampoc pot participar més degut a que ja els està bé el que

actualment hi dediquen o bé no els interessa participar en aquest moment, per tant, del total

de persones enquestades, únicament un 3% ha declarat voler participar de forma més activa

a l’entitat però no saber quins mecanismes existeixen per a fer-ho. Altres persones voldrien

participar de forma més activa però la distància a Barcelona no els hi permet: “Sí, però estic

geogràficament lluny de Barcelona”// “Si, pero visc massa lluny“.

Als socis que desitjarien implicar-se més a l’entitat els agardaria principalment poder formar

part d’algun grup de treball o bé participar puntualment i de forma telemàtica: “Des del

ciberespai (?)”// “puntualment de suport en alguna activitat”// ”De moment per via

telemàtica…”

Participar activament a la scea fa que t’enriqueixis i aprenguis.

22

Una cosa que preocupa és la representació per anar a una reunió o altra, el fet de que

aquesta gent, en nom de qui parla? “Per exemple, potser a la FEEA hi ha una decisió important,

llavors com es pren aquesta decisió”. Per això es proposa “fer espais de participació on-line on

la gent pogués deixar les seves opinions i quan tu anessis, tinguessis més informació o

opinions”. “Pensem interessant que hi haguessin espais de participació per a tremes

importants. Creiem que també seria interessant que hi haguessin implicacions puntuals

d’alguns socis que busquessin complicitats amb la scea, però que no fossin un grup de treball”.

23

34%

37%

21%

8%

25 a 35 anys 36 a 45 anys

46 a 55 anys 55 a 65 anys

ELS QÜESTIONARIS

Durant els mesos de març i abril es va ver una crida als socis i sòcies de la SCEA per a que

responguessin una enquesta electrònica amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre:

- Les característiques dels socis: dades personals per actualitzar i ampliar la base de dades

- Grau de coneixement, interès de pertànyer a l'entitat i nivell de satisfacció

- Qui participa?

- Com es participa?

A continuació es mostren els resultats:

PERFIL DE LES PERSONES QUE HAN RESPOST L’ENQUESTA

Edat dels enquestats

L’enquesta ha estat resposta majoritàriament per socis i

sòcies de 46 a 55 anys i per la franja d’edat més jove

de l’entitat, entre 25 i 35 anys.

Província dels enquestats

Barcelona 38 58%

Girona 17 26%

Lleida 3 4%

Tarragona 6 9%

Altres 2 3%

66 100%

Sexe dels enquestats

Dona 47 71%

Home 19 29%

66 100%

24

Lloc de treball

ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DE LA SCEA

Motivacions per ser soci/a de la SCEA

En aquesta pregunta, es podia marcar més d’una casella. Així doncs, els els percentatges

poden passar del 100%.

M'interessa la tasca que desenvolupa i em sento identificat/da amb la filosofia de l'entitat

39 59%

Per participar en les activitats que es realitzen i conèixer altres persones

22 33%

Per reflexionar, compartir i trobar-me amb companys/es que desenvolupen la mateixa feina

38 58%

Per millorar les condicions laborals dels educadors i educadores ambientals

25 38%

Per estar al dia de les notícies relacionades amb l'EA i poder rebre informació específica

48 73%

Per estar informat/da d'ofertes de feina 14 21%

Altres* 3 5%

* Soc treballadora de l’entitat i dues persones no han contestat res.

Grau d’acompliment dels objectius per a ser soci/a

Empresa 22 33%

Administració pública 20 30%

Entitat 14 21%

Actualment estic a l'atur 3 5%

Altres* 7 11%

66 100%

1 - Gens 1 2%

2 10 15%

3 40 61%

4 - Totalment 15 23%

25

Què hauria d’oferir la SCEA per millorar el grau de satisfacció de cada soci?

FOR

MA

CIO

NS

Formacions sobre aspectes específics de l'educació ambiental i en altres camps més transversals.

M'agradaria alguna formació específica, sobre temes que ens puguin ser útils als educadores ambientals: comptabilitat, disseny, etc. Per altra banda, tenir un contacte més directe amb el que passa a la universitat i el que s'està reflexionant.

Cursos de formació per a educadors ambientals

Realment es rep molta informació, però tot i que ser que és difícil, m'agradaria que organitzés cursos específics d'educació ambiental.

Més cursos de formació

Més formació continuada.

Oferir cursos, xerrades,

Intercanvi-fomació a Catalunya a Europa al món

OK

el que fa es suficient // Ja m'està bé- // Per mi el què ofereix està bé.// Ara per ara, com ja he comentat no em dedico a l'EA, però continuo molt ben informada amb les informacions que aneu enviant. em fa especialment il·lusió veure com l'entitat avança!!!! veig moltes ampliacions de projectes, des de que jo vaig estar treballant.... i de molt bona feina feta!!!! //Aquests són els motius pels quals em vaig fer sòcia però ara els motius de continuar són diferents degut a que les inquietuds ambientals són les mateixes però les professionals no, ara bé això és un canvi meu no de l'entitat, per tant el que m'ofereix l'entitat em sembla correcte les preguntes següents les responc en relació als meus interessos d'ara no d'abans //La veritat és que em sento força satisfeta!! Per mi és molt importat les possibilitats de participació que m'ofereix en projectes molt interessants. //No hi puc dedicar tant com m'agradaria, per tant em va bé de moment el què m'ofereix ... //Una entitat com l'SCEA poca cosa ha de fer per millorar el meu grau de satisfacció Tot i que no puc participar gaire de les propostes crec que és una entitat que es mou, que busca incentius, que informa als seus socis, que posa sobre la taula en un pla d'igualtat possibles feines remunerades on tots els socis tenim les mateixes oportunitats d'accedir-hi, propostes interessants de trobades, temàtiques a discutir,... //sóc jo qui hauria d'oferir a l'scea més temps meu, però no en tinc més!

REL

AC

IÓ

AM

B S

OC

I Un tracte més personalitzat. Som molta gent però després de participar com a conductora en el Fòrum de Llançà m'hagués agradat que la relació s'hagués consolidat

Millorar una mica més els projectes comuns i la vida del soci.

NO

SA

P Fa poc que en sóc sòcia i encara no he tingut l'oportunitat d'endinsar-m'hi.. //Fa poc temps que hi estic, així

que no puc valorar-ho encara. //No tinc cap proposta //Actualment, estic desvinculada professionalment/laboralment de l'EA i de l'SCEA, per la qual cosa no tinc gaire a dir al respecte. //En

aquests moments el meu grau de satisfacció no depèn de l'activitat de la SCEA

TREB

ALL

EN

X

AR

XA

Crec que no hem sabut compartir prou la informació ni ens hem sortit amb un bon treball en xarxa. No hem sabut treballar col·laborativament.

Bé, en tot cas, suposo que fer més present el treball 'en xarxa' i 'a la xarxa' per a poder seguir les seves activitats, opinar, etc. d'una manera més portable amb els horaris laborals i altres iniciatives en les quals participo.

Fomentar més el treball en xarxa i l'intercanvi entre els socis a nivell virtual, per exemple

Augmentar les possibilitats de treball en xarxa entre entitats d'educació ambiental, ja sigui amb l'intercanvi de serveis com d'educadors en cas de necessitat.

PA

RTI

CIP

AC

IÓ,

MO

TIV

AC

IÓ Més motivació, oportunitats de participació, síntesis i reflexions sobre les feines fetes. Però també penso

que es tracta d'un procés interactiu, on bona part d'allò que la SCEA pot oferir als socis consisteix en inquietuds, productes i activitats realitzades per ells, per una banda, i la connexió amb els àmbits socials on cal desenvolupar la nostra feina (com a interlocutors amb decisors i gestors de l'administració, les empreses, els mitjans de comunicació, etc.), per l'altra.

I potser espais de trobada per interessos, fora de les jornades (però això som nosaltres qui ho hem de fer)

algun al·licient més per participar-hi més activament

26

DES

CEN

TRA

LITZ

AC

IÓ Crec que s'hauria de potenciar les seccions més comarcals de l'entitat.

Tal vegada unes trobades festives més locals, obertes, evidentment a tots els socis, però implicades en actes locals, comunicant a la població en general els valors, una la manera de fer nova la participació emotiva envers els altres, la natura i un mateix.

Poder crear una seu a Girona, amb un grup de treball. Seria més propera

tenir més grups de treball descentralitzats de Barcelona

Tornar a engegar les trobades a nivell més local (per províncies)

Suposo que més dispersió pel territori, i no tan centralitzat a BCN.

per mi l'únic problema de la SCEA és que la seu i la principal àrea d'acció siguin a la citi de BCN

PU

BLI

CA

-C

ION

S

Edició de material i la seva distribució als membres.

estudis dels aspectes laborals i l'scea els fes arribar a la gent.

oferir recursos, alguna publicació,...

CO

MU

NIC

A-

CIÓ

Fulletó informatiu (d'1-2pàgs) en paper i més freqüent, és més fàcil de llegir i més accessible. El butlletí (mensual?) es perd entre la multitud de mails. Més intercanvi i dinamització del mateix per saber què s'està duent a terme a l'SCEA.

i potser també fer arribar les notícies referents a cursos, premis, etc. del butlletí amb més antelació.

BORSA TREBA

LL

Ofertes de treball a través del mail.

Una borsa de treball decent

ALT

RES

Més informació del procés de creació d'un apartat específic d'educador ambiental al SOC.

El meu centre d'interès és el canvi ambiental global, però entenc que és molt lògic i necessari que respongui a altres interessos més concrets

Tenir un paper més rellevant en l'àmbit cada cop més ampli de professionals, entitats institucions, empreses... que sense estar vinculats a l'scea - i de vegades, sense ni saber que existeixi - fan avançar cap horitzons comuns.

Major implicació de gent jove

oferir una plataforma de difusió útil per les activitats d’educació ambiental del país.

Una reactivació del Consell de centres

El que més interessa als socis/es

En aquesta pregunta, es podia marcar més d’una casella. Així doncs, els percentatges poden

passar del 100%.

La borsa de treball 12 18%

Les activitats que es realitzen (Fòrum d'EA, sortides, etc.)

37 56%

Les publicacions que s'editen (recull de monografies d'EA, guies, etc)

47 71%

Els projectes i programes que es desenvolupen 44 67%

Les relacions amb altres entitats o xarxes 27 41%

Altres* 3 5%

* Consell de centres//informació//blanc

27

Coneixença del funcionament de la SCEA

Sí 51 77%

No 15 23%

66 100%

Valoració del funcionament i l’organització

1 - Gens satisfactori 0 0%

2 1 2%

3 39 59%

4 - Molt satisfactori 11 17%

Grau de coneixement dels objectius i la missió de l’entitat

Grau de coneixement dels projectes i programes

sí 50 76%

no 16 24%

66 100%

sí 62 94%

no 4 6%

66 100%

28

Valoració dels projectes i programes

LA PARTICIPACIÓ A LA SCEA

Relació amb la SCEA

Participació en activitats del curs passat

1 - Gens satisfactoris 0 0%

2 2 3%

3 39 59%

4 - Molt satisfactoris 10 15%

3 5%

8 12%

27 41%

16 24%

12 18%

Assemblea Ordinària de socis i sòcies de la SCEA 15 23%

Junta Directiva 9 14%

Grups de treball 13 20%

Jornada "Dels reptes a l'acció i 25è aniversari 16 24%

Fòrum 2000+10 d'EA: Comunicació i Acció 25 38%

Sortida a la Fàbrica del Sol 7 11%

Fòrum Virtual 2000+10 16 24%

Other* 34 52%

Grau d’acord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”

Voluntat de participar de forma més activa a l’entitat

En cas de voler participar, de quina manera?

1 - Molt en desacord

2

3

4 - Molt d'acord

29

ord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”

Voluntat de participar de forma més activa a l’entitat

e quina manera?

1 2%

7 11%

39 60%

18 28%

ord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”

30

Socis/es que han assistit a alguna Assemblea general

Sí 35 53%

No 31 47%

66 100%

EL TALLER DE

DADES DE LA SESSIÓ: 9 d’abril

LLISTAT DE PARTICIPANTS:

1. Ariadna Pomar 2. Mariona Bigas 3. Maria Molins 4. Núria Cruset

PROGRAMA I DINÀMIQUES

16.00-16.10 – Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió

16.10-16.35 – Reflexió personal a través d’imatges

PERSONA1 : (imatge de llibres amuntegats)

queden moltes coses per veure i fer. Som molta gent que “Fem pila”, fem colla.

llibretes, una agenda,... un dia escriuen i altres llegeixen.

persones.

PERSONA 2: (tren) Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un

espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt.

agrupa molta gent. És un lloc de trobada, de

PERSONA 3: (tren) La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per

mirar (foto de l’ull), perquè no sabia on mirar i no entenc que hi hagi algú que

ambiental i que no estigui a la SCEA

col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè q

d’anar on hi ha la gent que ho fa.

mi m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull

depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acab

Està clar que ha de seguir existint i que si

com és. No cal valorar-la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no

31

DIAGNOSI PARTICIPA

9 d’abril 2011 // 16.00-18.00

LLISTAT DE PARTICIPANTS:

5. Helena Clos 6. Clara Casas 7. Lluís Pagespetit 8. Margarida Feliu

9. 10.

NÀMIQUES

Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió

Reflexió personal a través d’imatges

(imatge de llibres amuntegats) És la suma moltes coses, que sé que

queden moltes coses per veure i fer. Som molta gent que “Fem pila”, fem colla. Alguns són

un dia escriuen i altres llegeixen. De vegades no és del tot transparent, som moltes

Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un

espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt.

trobada, de viatjar i fer coses junts.

La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per

perquè no sabia on mirar i no entenc que hi hagi algú que

que no estigui a la SCEA, no ho entenc i em preocupa. Si jo fos fuster m’agradaria estar al

col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè q

I si la scea és més gran o més petita ens ha de ser una mica igual, però a

m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull

depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acab

Està clar que ha de seguir existint i que si no existís s’hauria de crear. Una altra cosa és si ens agrada o no

la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no

ATIVA

Joan Manel Riera Bet Vallcorba

Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió

sé que són diferents i encara

Alguns són llibres, altres

De vegades no és del tot transparent, som moltes

Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un

espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt. Però

La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per

es dediqui a l’educació

Si jo fos fuster m’agradaria estar al

col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè qui ho fa ha

més gran o més petita ens ha de ser una mica igual, però a

m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull ser-ho, col·laborar-hi,

depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acaba mai.

Una altra cosa és si ens agrada o no

la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no

32

hauria de ser-ho, per dir-ho de manera radical. Però no és un tema de professionalització, de cobrament a fi

de mes. Per donar projectes a gent d’EA que no sap res d’EA em sembla un error de la societat. I la SCEA

hauria de fer no bandera, sinó al revés, de paraigües en el que tothom qui volgués fer un projecte d’EA

trobi allà el que necessita per fer el projecte.

PERSONA 4 (no sé la imatge, pot ser eina i cafè, o el bus dibuixat??) Jo vinc del món de l’educació, segueixo

en aquest món, i en algun moment per mi la SCEA va ser una eina, un precedent, però sobretot un lloc de

trobada. No entenc perquè la gent d’ensenyament que fa educació ambiental no està a la SCEA. No sé si és

perquè no ens coneix o perquè no sabem explicar el que fem.

PERSONA 5: (bota); un camí per començar a caminar, perquè acabo d’entrar a l’entitat (selva) l’EA és

moltes coses, (rusc abelles) col·lectiu que treballa junt per alguna cosa, (caixa eines) espero trobar eines i

recursos, conèixer gent i experiències per tirar endavant .

PERSONA 6 (rusc d’abelles): perquè tots lluitem per una feina comuna, cadascú des del seu espais.

Treballem tot per un mateix fi. Ara que jo he entrat a la secretaria, ho veus tot molt més de dins, és molt

diferent de com ho veus de soci/a.

PERSONA 7 (noria). Vaig conèixer la SCEA al 2008, i penso que és com una noria, a mesura que passa el

temps, i que va entrant gent, sempre és diferent. Va evolucionant. També veig la scea per intercanviar

recursos. Tampoc entenc que algú que treballi en EA no estigui a la scea, potser per desconeixença.

PERSONA 8 (noria): la SCEA poden ser un conjunt de persones que poden ser diverses, que coincidim en un

mateix tema (centre de la noria), l’EA. (pastanaga) per mi l’EA és el reforç de la meva feina com a

professora, és un incentiu, una vitamina.

PERSONA 9 (bicicleta). Tot i que és individual, és un gran invent, un engranatge amb moltes peces, ben

col·locades, i que amb un bon equilibri por funcionar i arribar molt lluny. (mòbil) hauria de triar aquesta pel

tema de la comunicació, però la imatge no m’acaba de convèncer! Penso que falta comunicació, la gent no

coneix el que es fa aquí.

PERSONA 10 (bicicleta) És una eina de transport, per anar més enllà. (espelmes). La SCEA i la gran quantitat

de gent que hi ha passat, ha deixat un gran llegat, tan en forma d’articles, de projectes, d’idees, etc. Són

aquestes espelmes. Això ho hem de donar a conèixer més, sap greu que la gent no ho conegui. Les dues

imatges són femenines, l’EA defuig del masclisme i de la competició.

PERSONA 11 (tauró) Una de les finalitats de l’entitat és lluitar o transformar, jo em sento molt identificada

en aquesta part de transformació.

33

16.50-17.30– Reflexions sobre:”Com som ara i com ens agradaria ser i

funcionar en el futur?” (40 min.)

GRUP 1 – Organització i funcionament (8 min)

“M’agradaria que hi hagués més gent que s’involucrés més.“

“És una pena que requereixi una dedicació tant extensiva perquè això fa que molta gent no tingui temps i no pugui.”

“Ha vingut molt poca gent a l’assemblea general”.

“Jo penso que és una entitat molt tancada, molt de la gent de sempre, que per la gent de fora fa una mica de por entrar-hi i més quan has treballat poc.” “Això que dius és molt interessant perquè sempre que hi ha reunions veus que hi ha uns quants que ja portem molts anys i va venint gent jove que en general canvia molt, no repeteixen, s’espanten. Hi ha una familiaritat que fa que el nou s’espanti, si arribes nou penses que parlen amb una llengua que no entens... S’haurien de facilitar un espai d’acolliment de la gent nova, dir-los de quedar abans...”Aquesta dificultat sempre ha passat amb diferència d’edat i de coneixements, des de l’inici. És molt important la secretaria, que sou joves i feu de mirall, podeu animar a més gent jove, parleu la mateixa llengua.”

PÒSTER 1.1.

Organització: Bona->justa

Grups de treball territorials -> tothom (tots a bcn)

Territorial: no funciona

Funcionament: Depèn massa de cada persona (temps??)

Projectes

PÒSTER 1.2 - Parlar més amb els socis per telèfon - més opinions - el soci no coneix bé què s’hi fa - falten notícies del territori - falten altaveus - Grups de treball:

- lentitud - poc interès en explicar el que fan - els GT?: poc novedós, molt quotidià, fan molta feina de fons

PÒSTER 1.3. - Es valora molt bé el funcionament per la poca gent que som. - Ens agradaria que participés més gent. La gent té poc temps per poder-hi dedicar. - Moviments semblants tenen el mateix grau de participació. - Entitat tancada/endogàmica - La gent nova s’hi sent estranya i no segueix /no es manté al llarg del temps - Fer l’esforç de ser/fer-nos més entenedors - Cuidar que tots tinguem la mateixa informació - Enllaç del personal de secretaria amb noves incorporacions -> afinitat d’edat ni parlen en el llenguatge estrany

34

GRUP 2 – Serveis pels socis (11 minuts)

1. “La gent busca eines, contactes, intercanvi, feina, la majoria de gent jove que s’apunta és per la borsa... Pertànyer a un col·lectiu, a un grup reconegut... Tu ja ets educadora ambiental i t’associes per rebre suport i donar-ne a la resta d’associats. “

2. Ofereix qualitat, recursos d’EA. I al conjunt de la població?.... Aquí trobo que fa un fallo... És molt tancada... “Escoles Verdes...” També un valor... S’hi arriba a través de projectes. Per exemple el Fòrum

3. “- A mi m’agradaria formacions.

- A si?!

- Sí, i molta gent jove que s’apunta, busquen això.”

“Ensenyar a la gent la feina feta, mostrar-los els vídeos. Formació i divulgació dels valors que sabem, buscar altres maneres... Fer un libdub i penjar-lo al youtube.”

PÒSTER 2.1.

1.(QUÈ CREIEM QUE BUSCA LA GENT AL ASSOCIAR-SE?)

- Recursos/ eines/contacte/ punt de trobada/ Intercanvi/ Borsa de treball/ Formació

- Gent que s’apunta perquè creu que pot aportar. Donar / rebre

- Construcció col·lectiu

- Pertànyer a un grup reconegut

- Donar suport i rebre’n

- Espai de participació

2. QUÈ OFEREIX LA SCEA (ALS SOCIS I CONJUNT DE LA POBLACIÓ?)

- Als socis: referent, qualitat, recursos

- A la resta de població: a través de Departaments i altres associacions (x ex EV). A través de programes, campanyes que tenen incidència

- S’hauria d’entendre l’educació com quelcom més obert

3. QUINS SERVEIS M’AGRADARIA QUE S’OFERISSIN?

- Difusió als mitjans (Donar a conèixer què som/ què fem). Fer córrer els vídeos que hem fet.

- Formació

- Divulgar els valors/ coneixements

PÒSTER 2.2.

- La gent busca feina, contactes, estar al dia/formació permanent, semblants i suport.

- Ofereix:

Als socis: sortides, feina, informació, contactes, estar al dia, suport, reunions de semblants

A la població: productes dels projectes i referència temàtica i territorial.

- M’agradaria que: fos referent d’EA en el mon de l’educació formal . Professorat-� altaveu de la SCEA

35

PÒSTER 2.3.

Ofereix : recursos , suport (jurídic? Ho hem de fer?), servei de documentació, eines, intercanvi (opinions, problemes, experiències), sortides (lleure, social, cultural)

Ens agradaria: formació (pedagògica, eines transversals-> tecnologia, idiomes, jurídic, laboral) , eines.

Assessorament professional? (BCN Activa). Necessitat d’altres col·legis professionals (la scea pot/ha d’oferir?).

GRUP 3 – Participació interna (13 minuts)

“Aporta més feina, que et puja l’autoestima.”

“-Els socis no participen més per desconeixença. No, és per falta de temps. Tenen altres prioritats, no els ve de gust. Perquè la gent no es vol comprometre’s. “

“- No pot ser també per cansament? Dels que fa molt que sou socis?”

“- Els queda lluny. “

PÒSTER 3.1.

Què aporta participar activament a la SCEA? - T’enriqueixes/aprens

Per què els socis no participen més? - Falta de temps / altres prioritats

- Compromís / endur-se feina, - es volen fer més coses

Com es valoren els espais de participació? No es materialitza el que es fa /és lent,

- La gent s’ha d’acostumar a donar i no a rebre

PÒSTER 3.2.

Què aporta participar activament a la SCEA? Contactes i feina, coneixement, actualització � millora la feina habitual, motivació, satisfacció.

Per què els socis no participen més? La participació és la normal (10%) Sensació de molta feina, falta de compromís/mandra, falta de motivació, vergonya, no es coneixen els canals, efecte barrera

Com es valoren els espais de participació? Fòrums (renovació, els mateixos) molt bé! Grups de treball, Assemblea (poca gent)� Junta

Com m’agradaria que participessin els socis? Crear espais de menys implicació � efecte barrera (cap als nous), vergonya...

PÒSTER 3.3. Què aporta participar activament a la SCEA? Contactes, projectes, satisfacció, coneixement professional i personal. Per què els socis no participen més? Manca de temps, por al compromís “regular”, difícil de trobar-se Com es valoren els espais de participació? Fòrums, Grups de treball. Decisió? representació? � Com fer-ho? Eines 2.0? Implicació? Puntual, concreta, facilitadora, útil

36

GRUP 4 – Comunicació (8 minuts)

Pensar amb eines de difusió. “Home, estaria bé que ens féssim un Facebook. No en tenim? Que digui: Recordeu, demà assemblea.” “A mi m’agradaria molt que m’haguessin trucat algun dia, dient hola, sóc la tal de la societat catalana, fa dies que no et veiem actiu, què com estàs... Una estoneta. Cada setmana un truc... Així, fer més seguiment. Com va això, mira estem fent tal cosa [...]” “Amb la comunicació crec que hauríem d’arribar a diferents àmbits (profes, estudiants...).” “A mi m’hagués agradat que igual que quan vaig acabar la carrera d’ambientòloga em van venir els del col·legi d’ambientòlegs i em van dir, ei, que som aquí i tenim aquests recursos, el mateix que fes la scea.”

PÒSTER 4.1 Com valores els espais d’informació? INTERNA: Bé. Butlletí: ha millorat, elaborar un índex de temes per afavorir la lectura. EXTERNA: malament. Potenciar la socis que podrien ser-hi(??). A millorar: informar, més proper a la gent. Té sentit professional però falta pensament transversal. Podria arribar a altres àmbits professionals, obrir-nos més a altres camps. Com m’agradaria que es fes la comunicació? Borsa de participació: TWITTER

PÒSTER 4.2 Com valores els espais d’informació? Butlletí � molt bé, per comunicació interna i externa. Millorar la comunicació/informació externa � donar publicitat amb documentació ja feta. - Lipdub, twitter, facebook� eines de difusió - fer seguiment, contactes personals amb els socis. - arribar a diferents sectors: universitats, associacions...

PÒSTER 4.3 Com valores els espais d’informació? Butlletí molt bé. Web: antiga, difícil d’accedir� imatge. Afegir “participació socis”, territorialitat, informacions de referència. Eines 2.0 (FB, twitter) Identificar necessitats dels col·lectius.

37

17.30-17.55 – Plenària. Posem en comú les reflexions (25 min.)

S’enganxaran els pòsters per temàtiques i les 3 persones portaveus (una de cada taula) explicaran

per torns les reflexions sorgides de cada temàtica i conjuntament s’intenten trobar els consensos, i

detectar les controvèrsies i contradiccions.

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

1. L’organització considerem que és bona. Una cosa és l’organització teòrica: hi ha una Junta,

hi ha uns grups de treball, hi ha uns espais territorials... i l’organització considerem que era

bona, però que tothom pot organitzar-se en aquesta xarxa, normalment s’organitza des dels

grups de treball, que és la part horitzontal. I hi ha diferents grups de treball i aquests tenen

relació amb la Junta o aquesta amb els grups de treball i ja està. El que ens semblava que no hi

funcionava dins d’aquest esquema eren els grups territorials. Dins d’aquest esquema

organitzatiu, les vocalies territorials (que les podem suprimir o no) que són com altaveus en

aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha portat informació d’aquests

grups de treball.

El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la facilitat de funcionar com

vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar cadascú,

com que tampoc no hi ha una obligació per part de la Junta o els que fan projectes, que són els

més dinàmics, el q té projecte i n’ha de treure un és dinàmic, perquè toca, i el grup de treball

també, però els GP que no tenen un projecte determinat, que són GP permanents que hi ha

gent que fa 10 anys que hi està, com el Consell de Centres o el servei de documentació, q són

grups de treball permanents i al final, en comptes de trobar-se cada 15 dies, es troben cada

any, bàsicament perquè potser no hi ha més coses per trobar-se... No sé, o se suprimeixen o es

posa “xixa” a la cosa.

Es valora bé el funcionament present. Creiem que per la poca gent que som (i sobretot la poca

gent activa), que funciona molt bé la scea. També que creiem que no podem demanar massa

més, que la majoria d’associacions o entitats similars doncs que funcionen força com vosaltres.

Creiem però que som una entitat endogàmica. Que per la gent que ve de fora que venen nous

fa una mica de por.

- “És cert, - diu una sòcia nova- ara ja no, però abans d’obrir la porta, sí que fa una mica de

respecte.”

I la prova d’això és què veiem que sí que va entrant gent nova, però que no segueix, que la

gent va caient pel camí.

I hem valorat positivament l’enllaç que fem el personal de secretaria amb la recaptació de

gent nova, que per un cantó dominem els temes i parlem amb la mateixa llengua que els socis

que porten molt temps i sabem com va internament, i també podem captar gent jove per les

amistats.

38

FUTUR: ens agradaria que hi participés i treballés més gent i fer l’esforç de fer-nos més

entenedors, intentar obrir-nos una mica més i que tots tinguem la mateixa informació i estem

amb les mateixes condicions. Per exemple, en una assemblea, hi ha uns quants que sabem

perfectament en quin estat està la xarxa de la XVAC i parlem amb uns termes, i els que estan

més deslligats de l’entitat no “s’enteraven” de res. Intentar que això no passi. Potser hi ha

coses que cal parlar-les en un altre lloc. “Però hi ha coses que no es poden posar al butlletí”

Això és molt complicat perquè passa amb tot, hi ha informacions que han de ser més internes.

“L’assemblea ha de ser més informativa”. La majoria de la gent que ha assistit és de la junta

(per tant té molta informació), i es tendeixen a parlar coses més internes, però llavors, la gent

nova no ho entén.

Parlar més amb els socis per telèfon, recollir més opinions, ja que hi ha una sensació que falta

com recollir la informació del socis, fer-los arribar també la informació del que fem, que no

arribem a tots els territoris, falten altaveus.

Respecte els grups de treball es considera que tenen un funcionament una mica lent, que hi ha

coses que potser no són massa novedoses, que són feines molt quotidianes, molt de fons i que

potser no tenen molt interès.

SERVEIS PELS SOCIS

Creiem que la gent (els socis, la gent que s’apropa a la scea) busca recursos i sobretot busca

formació (ho hem acabat determinant com el més important). Bàsicament creiem que recursos

i formació. També Intercanvi: d’opinions, problemes o experiències, i la part social (les

relacions) i la informació. Això és el que creiem que la gent busca.

El que creiem que oferim més és la part d’intercanvi i la part social, que aquest són els nostres

punts forts. La part de la informació bastant, i la que hem detectat com la que s’ofereix menys

és la de recursos, aquí és on creiem que s’hauria de treballar més, oferint més recursos als

socis. Llavors aquí és on hem anat traient més coses, com més suport, potser de tipus jurídic

(també hi havia el dubte si ho havíem de fer nosaltres), però això és una cosa que potser la

gent està buscant i no s’ofereix, hem d’anar buscar a altres llocs. Hem d’anar al col·legi

professional, a més del col·lectiu. Llavors això és una dicotomia que dificulta, jo necessito

aquest suport jurídic o laboral o el que sigui i me’n vaig primer al col·legi professional, i llavors

quan pugui o tingui temps per passar-m’ho bé, aniré a la scea. Llavors potser aquí s’hauria de

treballar més. Potser trobem interessant buscar aliances, per exemple amb Barcelona Activa

per evitar haver d’anar a altres col·legis professionals.

Llavors, de formació, potser trobem que seria interessant donar una vessant tècnic transversal,

potser no tant una formació pedagògica, que també, però potser també es poden donar eines

transversals: per exemple aprenentatge tecnològic (com eines 2.0), idiomes, jurídic, laboral... O

sigui eines que puguin facilitar la feina de gent, que no siguin estrictament d’educació

ambiental però que ens facilitin el desenvolupament de la nostra feina. Per exemple, si jo vull

39

saber més de l’educació ambiental, on aniré a buscar informació sobre el camp de l’EA? Crec

que és la SCEA la que ho hauria de donar i si volem parlar de qualitat i la scea vol ser un

referent en això, o garantir que la gent que es dedica a aquest camp tingui aquesta qualitat,

hauríem de ser també el referent on la gent que vulgui aportar alguna cosa o es necessiti

formar pugui. Una mica de suport professional.

- Idiomes?

- Bueno, idiomes sí, perquè moltes vegades, si vols fer EA cal algo d’idiomes, o potser et calen

eines de redacció. Potser vols elaborar un projecte i... O sigui, quan parlàvem d’eines de

formació dèiem d’oferir aquestes altres eines que són complementàries a la pròpia activitat de

l’EA, això ja ho hem après a les carreres. El que podríem estar aportant són aquestes eines

complementàries. O sigui, cobrir necessitats que pugui tenir el col·lectiu i que ha d’anar a

altres entitats o a altres associacions a buscar-les.

En relació a això hem detectat una cosa molt concreta que era demanar com es feien les

factures, és a dir, IVA es cobrava segons cada cosa, això no està clar, vull dir, si fas activitats

amb nens fora de l’aula, és el 8% d’IVA, és exempt d’IVA o sense IVA? Això segons el gestor

que vagis et dirà una cosa o altra. O sigui que això hi ha molta gent que pot demanar aquesta

cosa i jo crec que unes jornades concretes sobre això, tindrien públic.

Hem dit que la gent busca feina quan s’apunta a la scea, busca contactes, busca estar al dia,

formació permanent, busca estar amb semblants, sobretot gent que en el seu territori no hi ha

tanta gent i per això diu “segur que hi ha algú que deu fer el mateix que jo en altres llocs” i

busca suport, a vegades, per poder tirar endavant un projecte o alguna cosa.

I què ofereix la scea? Als socis ofereix feina... Nosaltres creiem que tot el que la gent busca,

nosaltres ja ho oferim. Feina, informació,(de formació no n’hem parlat, però hi estem d’acord),

contactes, suport, estar al dia i reunir-se amb els semblants.

I a la població, ofereix els diferents productes dels projectes, que té molts projectes i per tant

està fent productes per a la població general i també ofereix ser un lloc de referència.

I què ens agradaria que oferís? Que entre d’altres coses fos un dels referents de l’EA en el món

de l’educació formal i que el professorat fes d’altaveu de que la scea és un lloc per trobar-hi

coses. Jo crec que el professorat hauria de ser part activa.

Que busca: Recursos, eines, contacte, intercanvi, construir un col·lectiu, pertànyer a un lloc

reconegut [...]

Que ofereix la scea: referent, la qualitat, els recursos (als socis). I a la resta: ofereix els

resultats de diferents projectes i campanyes.

Què ens agradaria: hem parlat molt de difusió als mitjans, d’obrir-nos als mitjans, difondre els

vídeos de la scea, estar a les televisions locals, fer libdubs... També creiem que hem d’oferir

formació, i divulgar els nostres valors i coneixements, que arribi a molta més gent.

40

Participació interna

Participar activament a la scea

aporta que t’enriqueixes, que aprens.

La gent no participa gaire perquè li

falta temps i té altres prioritats i pel

compromís i endur-se feina a casa. I

que hi ha molta gent té ganes de fer

altres coses en el seu temps lliure.

També creiem que la gent està molt

centrada en rebre i no en donar, però

pensem que aquí estem molt centrats

en veure què oferim, però que la gent

s’apropa perquè també vol donar

coses i no tant per rebre.

Hem parlat d’una cosa molt interessant que és el que li hem dit “l’efecte barrera”. S’ha parlat

que la gent participa lo normal i que el que oferim està prou bé, però hem vist que hi ha una

sèrie de gent que són perfils que tenen una mica de vergonya de venir, que senten, aquest

efecte barrera, o sigui, hem separat diferent motius pels quals la gent no participa i un és que

hi ha gent que sent que no tenen el nivell per participar aquí, perquè veiem que les formes de

participar aquí requereixen molta implicació, fora de l’assemblea i algun grup de treball.

Veiem doncs que el nivell d’implicació està repartit entre la feina que tens, la càrrega de

família i el que vols donar a la scea, això és l’espai que determina la possibilitat d’implicació. I

això mateix fa un efecte barrera. Un que potser només ve a una sortida es troba que molts de

nosaltres parlem de les nostres coses, perquè hem compartit molts espais i ens hem conegut, i

això tira enrere.

[...] una cosa que ens preocupa és els representants que tenim per anar a una reunió o altra,

aquesta gent, en nom de qui parla. Per exemple, potser a la FEEA hi ha una decisió important,

llavors com es pren aquesta decisió. Per això potser seria interessant fer espais de participació

on-line on la gent pogués deixar les seves opinions i quan tu anessis, tinguessis més informació

o opinions. Pensem que seria interessant que hi haguessin espais de participació per a tremes

importants. Creiem que també seria interessant que hi haguessin implicacions puntuals

d’alguns socis que busquessin complicitats amb la scea, però que no fossin un grup de treball.

17.55 - 18.00 h – Cloenda (5 min.)

41

Amb el suport de:

Documents

[APM!] - SCEA diagnosi.pdf · 1 Desembre 2012 2 Falten dades de 2 socis. Andorra 1% Barcelona 66% Castelló -1% Girona 17% Lleida 6% Argentina 1% Tarragona 10% Provincia dels socis/es