Embed Size (px)
Citation preview
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
1
Apunts:
Les curses d’orientació
3r d’ESO
Professora: Laura Puértolas Marín
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
2
Les curses d’orientació en el medi natural
1. Què és orientar-se?
Segons el diccionari orientar-se és reconèixer la situació del Nord i, per tant, dels altres punts cardinals. Però podem considerar que també ho és qualsevol forma de desplaçament que requereixi prendre contínuament punts de referència i saber situar-se respecte a aquests.
2. Què és una cursa d’orientació?
Les curses d’orientació són competicions atlètiques de camp a través, contra rellotge i sense itinerari prefixat, però amb l’obligació de passar per uns controls assenyalats en un mapa.
Sobre el terreny, els diferents controls venen assenyalats amb balises de color taronja i blanc que portaran una lletra o número que la identifiquen. El participant verifica el seu pas pels controls amb la pinça marcadora. I al final del recorregut es verifica la seva targeta de control. De manera que el guanyador de la cursa, és aquell que triga menys temps i que tingui la targeta de control emplenada correctament.
Per tant, en l’orientació cal primer pensar, i després córrer. A més, és millor caminar en la direcció correcta que córrer en la incorrecta.
Per a practicar l’orientació només necessites un mapa, ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d’experts.
La lectura d’un mapa d’orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins, vegetació... Amb pràctica seràs capaç d’anar pel bosc, travessar la muntanya i saber sempre on et trobes.
3. Història de les curses d’orientació
Abans l’orientació era indispensable en la navegació. Però, l’orientació com una activitat esportiva naix cap a finals del segle XIX, amb els primers mapes topogràfics moderns. L’origen d’aquesta activitat es troba en l’acadèmia militar sueca d’Estocolm, on començaren a utilitzar aquest tipus de mapes amb l’objectiu d’entrenar els seus soldats en el seu maneig i orientar-se en el medi natural.
En 1890 els clubs esportius mostren interès per aquesta activitat i s’organitza la primera prova pública d’orientació en Oslo. Però, és a partir de 1919, amb el comandant Ernest Killander, quan comencen a organitzar-se les modernes curses d’orientació. Aquestes prompte s’estenen per tota Escandinava, i després de la segona guerra mundial, a la resta d’Europa..
En Espanya aquest esport fou introduït pel professor d’esgrima de l’INEF de Madrid Martin Kronlund, com a preparació física i recreativa dels seus alumnes. Actualment és un esport olímpic amb federacions esportives en molts països.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
3
4. Modalitats de curses d’orientació
La modalitat clàssica és l’orientació a peu, habitualment a la muntanya, encara que també se’n fan als parcs. També hi ha l’orientació nocturna, de relleus, les de puntuació o score i els raids d’orientació.
També existeixen les modalitats d’orientació amb esquis (esquí de fons), amb bicicleta de muntanya, a cavall, en parapent, orientació adaptada...
5. Recursos per a orientar-se
Hi ha diverses maneres d’orientar-se, des de la simple orientació a partir de la situació del SOL o dels ESTELS, fins la utilització del MAPA i de la BRÚIXOLA (mètode molt més precís).
Segons la posició del sol: la posició del Sol ens pot donar una informació molt valuosa per a prendre punts de referència. Tots sabem que el Sol ix per l’Est i es posa per l’Oest. D’altra banda, en l’hemisferi Nord, l’ombra sempre ens indicarà la direcció Nord al migdia.
Segons la posició dels estels: el Nord es localitzarà sempre buscant l’Estel Polar, com s’indica en el dibuix de més avall.
Segons elements naturals: la molsa sempre creixerà per la part més humida (el Nord) i els arbres es desenvoluparan més cap a la part més calorosa (el Sud).
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
4
6. Elements fonamentals en una cursa d’orientació
El mapa
Sovint s’utilitzen els termes mapa i plànol indistintament, però realment no són sinònims. El concepte de plànol fa referència a la representació gràfica a escala d’una ciutat, edifici o construcció humana. Mentre que el mapa és una representació gràfica i a escala d’una part de la Terra.
Existeixen diferents tipus de mapes segons els detalls que es ressalten: de carreteres, climàtics, geològics, cartes nàutiques, mapes topogràfics i mapes d’orientació. Tots els mapes tenen una sèrie d’elements que faciliten la seva utilització: o L’escala numèrica: que indica la proporció entre les
mesures reals i les del mapa. Generalment en orientació s’utilitzen mapes amb escales 1:5000 o 1:10000. Així, un mapa amb una escala 1:10000, significa que 1 cm del mapa són 10000 en la realitat, és a dir 100 metres.
o El mapa també presenta una escala gràfica, per a facilitar el càlcul de distàncies entre punts.
o La llegenda. És una llista explicativa dels símbols utilitzats al mapa (com la que teniu a la dreta). Tots els elements del mapa es representen amb diferents símbols i colors. Cada color representa diferents accidents geogràfics:
� Blanc: bosc en general amb bona penetrabilitat. � Verd: bosc o vegetació espessa. Si el color és més
fosc vol dir que és difícil de travessar. � Groc: terreny descobert, bona visibilitat. � Marró: formacions orogràfiques representades per
corbes de nivell. � Blau: elements d’aigua en general: llacs, rius, rierols,
pous, terres pantanoses. � Negre: camins, senders, cases i altres construccions
fetes per l’home.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
5
o Les corbes de nivell. Uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altura. A partir d’aquestes corbes podem representar el perfil del terreny. Si les corbes estan molt juntes, hi ha un fort desnivell.
La brúixola
Partint de les propietats magnètiques de la Terra, la brúixola es basa en una cosa molt senzilla. És simplement una agulla imantada en què un dels seus extrems sempre assenyala el Nord magnètic.
Els elements més important i més utilitzats de la brúixola són:
o La Fletxa de direcció: que és aquella que ens marcarà el camí que cal seguir.
o El Limbe: és el cercle mòbil graduat de 0 a 360º, situat sobre la base de la brúixola.
o Les Línies Nord-Sud: estan dibuixades en la superfície transparent del limbe. Aquestes són paral·leles unes amb les altres i representen el mateix que els meridians del mapa. Si fem coincidir les línies Nord-Sud i meridians del mapa podem realitzar càlculs de rumbs.
Ara veurem quins són els usos que podem fer de la brúixola:
o Orientar el mapa: Per a orientar el mapa amb la brúixola cal que les línies N-S del mapa coincideixin amb el sentit nord de la brúixola (els mapes solen tindre el nord a la part superior.
o Calcular el rumb: Per a calcular el rumb que hem de seguir per a anar d’un punt A al punt B cal seguir els passos següents:
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
6
1. Agafarem la brúixola i farem coincidir un extrem de la vora de la brúixola amb la direcció que uneix els dos punts.
2. Girarem el limbe (sense moure la brúixola) fins fer coincidir les línies Nord-Sud del limbe amb els meridians del mapa.
3. Girarem sobre nosaltres (amb la brúixola plana sobre la mà) fins fer coincidir l’agulla magnètica amb el nord del limbe.
El control de la balisa
És una banderola de tela en forma de prisma triangular de 30 cm de costat. Cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat d’un pal clavat a terra o penjat de la branca d’un arbre.
La pinça
Junt a cada control trobarem una pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. D’aquesta manera es pot saber si hem passat per tots els punts de control.
La targeta de control
És una cartolina amb unes graelles numerades, marcarem cada casella amb la pinça que trobarem en el control corresponent.
La descripció dels controls
o Són una sèrie de símbols que permeten definir el lloc on està col·locat el control. Columna A: número d’ordre dels controls.
o Columna B: Número identificatiu de cada control.
o Columna C: Quan hi ha més d’un element que cal buscar, aquesta columna ens indica quins dels elements hem de buscar.
o Columna D: Descripció del lloc on es troba el control.
o Columna E: Detalls complementaris.
o Columna F: Informació sobre les dimensions del lloc on es troba el control.
o Columna G: Emplaçament de la balisa.
o Columna H: Altres informacions.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
7
/. Simbologia internacional utilitzada en les curses d’orientació
Les cuses d’orientació constitueixen sovint autèntiques competicions internacionals on participen persones d’arreu el món. Per tal d’evitar els problemes relacionats amb l’idioma, existeix una simbologia única . És la següent:
8. Bibliografia
Apunts Orientació en la natura del Departament d’Educació Física de l’IES Montserrat (Montserrat, València) http://iesmontserrat.edu.gva.es/
9. Si en vols saber més
http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php
http://www.oros.orientacio.org/
http://www.enjoc.com/reportatges/repenjoc.asp?codi=619&col=4
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
8
ACTIVITATS PER A L’ALUMNAT
1. Per a ser capaços d’entendre el mapa cal conèixer alguns símbols. Les fletxes assenyalen a diferents símbols del mapa. Ompli les línies de baix amb el significat del símbol a què
apunta cada fletxa.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
9
2. Quin plànol de cadascuna de les figures està correctament orientat?
3. Assenyala quin dels següents mapes està orientat i col·loca els punts cardinals en les caselles corresponents. Cal comparar-ho amb la fotografia.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
10
4. Calcula les escales (sempre en cm) que s’han utilitzat per a realitzar aquestos dibuixos.
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
11
5. Dibuixa la teua habitació a escala 1:25 i digues com està orientada (indica-ho en la rosa dels vents).
Prof. Laura Puértolas L’orientació en el medi natural
12
6. Relaciona amb fletxes les formes del terreny amb la seua representació mitjançant corbes de nivell.
7. Calcula els rumbs que marquen les fletxes amb l’ajuda de la brúixola.
