ART GREC I

Arquitectura

Cronologia i marc geogràfic• L`àmbit bàsic de la cultura i l’art grec el constituïen les

terres que envolten la mar Egea: Península Hel·lènica, costa de l’Àsia Menor i les illes. Però no hem d’oblidar aquells territoris que s’integren en la seva àrea d’influència que comprenen les costes de la mar Negra i arreu de la Mediterrània (colònies gregues), i els territoris per on s’estengué Alexandre el Gran.

• Àmbit mediterrani: espais oberts i comunitaris.

Esquema cronològic• L’art grec es desenvolupa al llarg d’un període de temps molt

llarg que va del 2600 aC, fins a la conquesta romana al 146 aC.• Època de les civilitzacions prehel·lèniques (2600-1150 aC).

Entre 2600 i 1450 aC es desenvolupa la civilització minoica o cretenca a l’illa de Creta, i a partir del 1600-1150 a C es desenvolupa a la Grècia peninsular la civilització micènica.

• Edat Mitjana grega o època fosca: època culturalment pobre, però de gestació de les polis.

• Període geomètric: és l’època d’Homer, de les primeres colonitzacions i dels primers Jocs Olímpics.

• Període arcaic (segles VII i VI aC): la cultura grega s’estén arreu de la Mediterrània, i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics, l’escultura monumental, etc.

• Període clàssic (segles V i IV aC), des del 499 aC (començament de les Guerres mèdiques) fins al 323 aC (mort d’Alexandre el Gran). Època de major esplendor i vitalitat de la cultura grega.

• Període hel·lenístic (323-146 aC): l’expansió territorial d’Alexandre el Gran marca un canvi substancial en els plantejaments artístics.

Antecedents de l’art grec (1)• L’art cretenc o minoic

– Cultura sorgida a l’illa de Creta a l’Edat del Bronze. La seva prosperitat s’explica per la situació ideal per a l’establiment de factories comercials.

– L’edifici més important és el palau, centre administratiu, econòmic i religiós (Cnossos, Faistos i Mallia). Té estructura llindada sostinguda per columnes troncocòniques invertides i les parets apareixen sovint cobertes per pintura al fresc. Cal destacar la important producció de ceràmica que va ser objecte d’un comerç molt actiu.

– Al final del segon mil·lenni els palaus van ser destruïts i el control del comerç de l’Egeu va passar a la península del Peloponés.

Antecedents de l’art grec (2)• L’art micènic

– Entre 1600 i 1100 aC es desenvolupa a la Grècia continental la civilització micènica (Micenes).

– Les ciutats micèniques presenten grans muralles amb aparell ciclopi i portes monumentals (Porta dels Lleons de Micenes).

– Són notables les tombes monumentals amb rics aixovars funeraris. (Tresor d’Atreu, la Màscara d’or d’Agamèmnon).

– Aparició del Mègaron, antecedent del temple grec.– Cap al 1100 aC aquesta civilització s'enfonsa per

causes no gaire conegudes, però que es pot relacionar amb la crisi general que pateix tota la Mediterrània oriental provocada pels “pobles del mar”.

Trets fonamentals de la cultura grega

• Nova forma d’organització política: la polis.• L’home és la mesura de totes les coses. L’home grec

tan sols està sotmès a l’home col·lectiu, la polis. Els déus s’humanitzen, tant en la seva forma com en els seus sentiments. A l’art l’home també serà el centre i la principal font d’inspiració.

• Grècia és el bressol de la filosofia, el pensament racional. Art basat en la realitat i en la raó.

• Religiositat que implica un sentiment de relació amb la divinitat. Els déus són propers als homes i aconsellen i ajuden. La religió és l’element de cohesió de la ciutat i del món hel·lènics. Les grans cerimònies religioses són actes d’afirmació de l’hel·lenisme.

• La concepció de l’art com a recerca de la bellesa.

L’arquitectura• Arquitectura arquitravada, basada en línies horitzontals i

verticals, i la peça clau de l’edifici era l’arquitrau.• Els materials utilitzats són el conglomerat o la pedra de marès

i el marbre, en carreus regulars formant paraments isòdoms. La fusta s’utilitza per les armadures de les cobertes a dues aigües

• Recerca d’harmonia visual per tal de corregir les imperfeccions de la visió humana a causa dels efectes òptics que distorsionen les proporcions reals:– Curvatura de l’entaulament i de l’estilobat – Inclinació– Èntasi– Distància desigual dels intercolumnis

• Utilització dels ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti.• Els edificis representatius més importants són els temples,

d’una enorme simplicitat: poc més d’una sala allargada i un`pòrtic.

• Trobarem altres edificis de caràcter públic com són el teatre o els edificis que s’aixecaven a l’àgora, la plaça pública.

Recerca de l’HARMONIA VISUAL TOTAL a partir deles proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos

i REAJUSTAMENTS ÒPTICS com l’èntasi.

Correccionsòptiques

1) Curvatura o corbament, cap a dalt, d’entaulament iestilòbat per a evitar la sensació de bombament o

vinclament (“pandeo”).

2) Inclinació de les columnes cap a dins per evitarla sensació de caiguda.

3) Columnes dels extrems o cantons més grosses alsefectes que pareguin iguales a la resta, donat que per

la seva situació poden donar sensació de ser més primes.

CORRECCIONS ÒPTIQUES

Correccionsòptiques

4) En el centre de les columnes hi ha un lleugereixamplament per a evitar la sensació d’aprimament

(èntasi).

5) Intercolumnis desiguals, per què semblin totsiguales, disminueixen amplada cap als cantons.

6) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix deles columnes o amb el centre dels intercolumnis.

CORRECCIONS ÒPTIQUES

Èntasicentral

Intercolumnis dediferent tamany

Entaulament igrades corbats

ORDRE ARQUITECTÒNIC TIPUS

DÒRIC JÒNIC CORINTI

ROMA

GRÈCIA

L’ORDRE DÒRICL’ORDRE DÒRIC

EstereòbatEstereòbat

No té base

Estilòbata

CollaríAstràgal

EquíÀbac

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent Fris

Cornisa

Capitell

ColumnaColumna Fust,amb 16 o 20 estries a aresta viva

Mètopes

Glif

Gotes

Goteró

Cimaci

Tríglifs

Arquitrau (llis)

L’ORDRE JÒNICL’ORDRE JÒNIC

EstereòbatEstereòbat

base

Estilòbata

VolutaAstràgal

ÒvulÀbac

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent

Fris(llis o amb decoració contínua)

Cornisa

Capitell

ColumnaColumna

Fust,amb 24 estries

Goteró

Cimaci

Arquitrau (escalonat)

EscòciaPlint

Bossell

Dentell

L’ORDRE CORINTIL’ORDRE CORINTI

EstereòbatEstereòbat

baseEstilòbata

Astràgal

Acant

Volutes

Rosa

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent

Fris(llis o amb decoració contínua)

Cornisa

CapitellFust,

amb 24 estries

Cimaci

Arquitrau (escalonat)

Bossell

El temple grec

Evolució del temple grec• El temple s’edificava per tal d’allotjar-hi la imatge d’una divinitat i no pas com a lloc destinat als fidels.• És de planta rectangular, amb la sala central anomenada cel·la o naos on es troba la imatge del déu. Davant la cel·la hi ha un pòrtic (pronaos) i darrera la sala tancada (opistòdom).• Segons el nombre de columnes que tinguin a la façana, els temples poden ser tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit) o decàstils (deu). Si té pòrtic al davant i al darrera s’anomena anfipròstil, i si tot el perímetre està envoltat de columnes es diu perípter (pseudoperípter si les columnes són adossades al mur) i dípter si és envoltat d’una doble fila de columnes. Quan els murs de la cel·la s’avancen fins a tancar les parets laterals del pòrtic, el temple rep el nom de in antis. • A partir del segle IV aC apareixen temples de planta circular anomenats

tholos.• El tipus de temple clàssic pren la seva configuració entre els segles VIII i VI

aC (període arcaic) i arriba a la seva perfecció el segle V aC.• A l’època clàssica només s’utilitza l’ordre dòric i la planta tendeix a ser molt

allargada.• Al llarg del segle VI aC es fan habituals les construccions en pedra, de les

quals es conserven nombrosos exemples.• L’ordre dòric continua essent el més utilitzat el segle V aC però el sistema

de proporcions a partir de la columna es perfecciona.

Tipus detemples

Monòpter

Àpter in antis

Pròstil

Anfipròstil

Perípter

Dípter

TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICIÓ COLUMNES

Monòpter (Tholos) Dit d’un temple circular que no té murs, sinó un cercle de columnes que sustenten el sostre

Tipus detemples

Dístil (2)

Tetràstil (4)

Hexàstil (6)

Octàstil (8)

Decàstil (10)

TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES

Tetràstil

Hexàstil

Octàstil

• L'acròpolis era la part alta de les ciutats gregues, situada en un turó, que tenia un valor defensiu en cas d'atac i era el centre religiós en temps de pau.

• L'acròpoli d'Atenes va ser destruïda pels perses el 480 a. C. i Pèricles va impulsar-ne la reconstrucció amb la intenció que fos el símbol de la grandesa d'Atenes en el seu moment de màxim esplendor. Les obres, dirigides per Fídias, van allargar-se durant la resta del s. V, fins després de la mort de Pèricles i Fídias.

• El recinte estava tancat per una muralla, amb un sol accés monumental, els Propileus, que feien de porta i vestíbul. Al mig de tot el conjunt hi havia l'Athena Promachos, 'Atena

defensora',una estàtua de bronze del mateix Fídias amb una alçada de més de 10 metres. • Quedava fora de la muralla un petit temple d'ordre jònic dedicat a Athena Nike 'Atena victòria'. Els dos temples principals de l'Acròpoli del s. V a. C. són el Partenó i l'Erectèon.

L’Acròpolis d’Atenes

ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

Plànol amb la decoració dels relleus del Partenó.FÍDIES (447-432 aC).

EL PARTENÓEl Partenó és el temple més gran del conjunt de l'Acròpoli. El nom és degut que era consagrat a Athena Parthenos, 'Atena verge', tal com de vegades s'invocava Atena perquè sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol unió sexual. La seva estructura és la típica d'un temple grec, només que molt monumental. El naos, la cambra sagrada, és l'estança reservada a la divinitat, representada per la seva estàtua. El Partenó està dividit en tres naus per dues files de columnes i estava presidit per una enorme estàtua d'Athena Parthenos, feta de marfil i or. Al davant hi havia un vestíbul, prònaos, i al darrera, separat per una paret del naos i obert a la façana posterior, l'opistòdomos, que guardava el tresor de la deesa i el de l'Estat. Tot al voltant del temple hi ha uns esglaons per pujar a la plataforma on està situat (estilòbat) i una renglera de columnes. El material de construcció és el marbre, que no es va deixar nu, sinó que, com tots els temples grecs, es pintava de colors variats i llampants.

•L’any 447aC es va començar l’actual Partenó, segons els projectes dels arquitectes Ictinos i Cal·lícatres. Fídies, que en l’època de Pèricles era el supervisor de totes les obres de l'Acròpoli, en va ser l’escultor.• L’edifici és un perípter octàstil d’ordre dòric, amb disset columnes als costats laterals i unes mides en planta de 69,5 per 31 m. El material emprat és el marbre, excepte l’armadura de fusta de la teulada a dues aigües.• Les diferents parts del Partenó segueixen un esquema de proporcions constant. La relació és de 9 a 4 entre l’amplada i la longitud total, entre l’ample de la façana o l’alçada fins a la cornisa, entre el gruix de la columna a la base i l’intercolumnis. Aquestes proporcions donen a l’edifici una gran harmonia, que es veu accentuada per la utilització de petites correccions òptiques: lleugera curvatura d’elements rectilinis (estilobat, èntasi), petites desigualtats en les mides de les mètopes, engruiximent de les columnes de les cantonades…•Molta de la iconografia del Partenó (els relleus que es troben als frisos i als frontons) està relacionada amb Atena. Els frontons no s'han conservat més que algunes figures, però es pot intentar reconstruir-los. Observa, a la reconstrucció, el frontó davanter, que tractava la disputa d'Atena i Posidó.

L’Erecton• L'Erectèon, al contrari que el Partenó, presenta una forma inusual en els temples grecs, ja que integra en un mateix edifici múltiples cultes lligats amb l'origen de la ciutat.• La planta és més complexa perquè aprofita els desnivells del terreny amb una estructura en terrasses, a més de substituir les columnes per figures femenines (cariàtides) en una

de les seves tribunes. • Es composa de dos espais bàsics sense comunicació entre si, als quals s'entra per

sengles pòrtics (A i G) de columnes jòniques. Per una banda té un prònaos dedicat a Athena Polias 'Atena protectora de la ciutat' (B). L'altra part del temple (C i D) és formada per diverses cambres (Ci D), (E) i té, a l'extrem oposat de l'entrada, un altre pòrtic sostigut per sis pilastres anomenades Cariàtides (G). Aquestes pilastres són molt famoses per la seva forma. Al costat del Pòrtic de les Cariàtides hi havia la suposada tomba de Cècrops, el mític primer rei d'Atenes (F).

• El nom del temple prové d'un dels herois a qui s'hi retia culte, Erecteu. L'avi d'Erecteu, Erectoni, va néixer de la Terra quan el semen d‘Hefest va caure mentre aquest déu intentava violar Atena. Erictoni va ser el successor del rei Cècrops. Quan el fill d'Erictoni, Pandíon, morí, el seu poder fou repartit entre els seus dos fills, Erecteu i Butes, de manera que Erecteu esdevingué el quart rei d'Atenes, i el seu germà, sacerdot d'Atena i Posidó.

N

O

S

E

L’altar de Zeus a Pèrgam (s. II aC)

• A l’època hel·lenística, es tendeix a la recerca de noves solucions arquitectòniques per als edificis de culte que tendeixen a fer-se de proporcions més grans, al mateix temps es tendeix a dotar de major monumentalitat algunes construccions que fins aleshores eren senzills complements dels temples i santuaris.

• El cas més significatiu és el de l’Altar de Zeus a Pèrgam, situat al punt més alt d’aquesta ciutat de l’Àsia Menor, que reprodueix el tipus d’altar d’ofrenes dels santuaris però amb mides monumentals i amb un espectacular fris esculpit, que és una de les obres cimeres de l’escultura hel·lenística.

Característiques època hel·lenística

• Unió de Grècia sota Alexandre el Gran ( segle III a. C. ) • Després de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es

trasllada de Grècia a Orient • Influències mútues entre les cultures orientals i grega • El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la

comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època

• En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons • Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat

clàssica

Característiques de l’Altar de Zeus• El rei Atàlida Èumenes II va fer aixecar aquest monument a

Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Consisteix en una monumental plataforma aixecada sobre un podi massís, envoltat d'una columnata jònica, a la qual s'accedeix des de l'oest per una ampla escalinata. Cal remarcar el protagonisme atorgat a l'escalinata, de dimensions monu­mentals en comparació amb la columnata. Fou erigit sobre una terrassa de l'Acròpoli de Pèrgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell inferior. A l'est hi ha un propileu, o gran escalinata. El primer que es veia en apropar­s'hi, era la part posterior de l' altar.

• A la façana principal, per la part oest, els murs laterals es projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa escalinata principal que donava accés al pati tancat de l'interior. L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'interior d'aquest pati. L'accés, les ales i l'escalinata és tot el que ens resta del gran edifici. Només queda in situ, a Pèrgam, la base de l'altar per donar­nos testimoni de la seva existència.

• La part exterior del podi que aguanta la columnata era ornada amb un fris ple de relleus escultòrics que representaven la lluita entre els déus i els gegants, la Gigantomàquia; les cares interiors de l'altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relata la vida de Tèlef, el fundador mitològic de la nissaga atàlida. Al sostre de la columnata també hi havia diverses figures: tritons, grius, lleons i cavalls.

• L'altar és un esplèndid monument escultòric del qual només podem percebre fragmentàriament la seva categoria i estil a causa de les restes escasses que ens han arribat. És el més famós de tots els monuments hel·lenístics. L'estat del monument no ens permet assegurar a qui era dedicat, si a Zeus, o bé a la deessa Atena, o potser a ambdós.

• El programa sencer del fris i la seva interpretació general poden ser entesos seguint la Teogonia d'Hesíode i la Biblioteca d'Apol.lodor, reculls de relats mitològics. Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, la Terra, i Úranos, el Cel, les deïtats principals de la nissaga més antiga de déus grecs, el lloc preeminent dels quals fou usurpat per Zeus i els Olímpics.

• En el fris de la Gigantomàquia, fet a l'alt relleu, d'una grandària superior a la natural, hi van treballar més de quaranta escultors de l'escola de Pèrgam, alguns dels quals van deixar la seva signatura en el sòcol del fris. Els personatges semblen presa del furor, atacats d'histèria col. lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc; hi ha un marcat contrast entre les cares en tensió dels gegants i les fesomies de trets serens dels déus. Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats. Les teles formen dibuixos que ignoren l'estructura dels cossos que cobreixen, i se n'independitzen. L'art hel·lenístic assoleix amb aquesta obra el seu punt més barroc, més àlgid, tot seguit vindrà la decadència. Cal remarcar el relleu d'un episodi de la Gigantomàquia on hi ha representats Gea, la mare dels Gegants, Nike alada i la deessa Atena, que agafa pels cabells un dels gegants.

ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE• Ja des de l’època arcaica hi havia a les ciutats i als santuaris llocs de

reunió i espais rituals que no eren exactament temples, tot i que sovint tenien una funció relacionada amb la religió.

• A partir del segle V aC comencen a aparèixer tot un seguit de construccions destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals. El centre de la vida urbana es trasllada de l’acròpoli a l’àgora o plaça pública on es troben els edificis destinats a les funcions polítiques i comercials de la polis: el Bouleuterion, l’Ecclesiasterion…

• A l'època hel·lenística prenen molta importància els grans pòrtics destinats a activitats comercials: la Stoà. També prenen importància els monuments commemoratius i els funeraris.

• Però l’edifici més innovador i important des del punt de vista arquitectònic fou el teatre, edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia.

• Es desenvolupa a partir del cercle màgic (orchestra) on els pagesos feien els seus balls a l’entorn de l’altar de Diónysos i que normalment se situava al peu d’un turó el pendent del qual servia per a situar el públic. Posteriorment es comença a fer graderies de fusta i, finalment, de pedra.

• El tipus clàssic de teatre consta d’una graderia (koilon o cavea) que aprofita el pendent d’un turó i a la qual s’accedia per dos passadissos (pàrodoi), l’orquestra (espai circular on se situa el cor) i l’escena (edifici tangent a l’orquestra per on entraven i sortien els actors i davant del qual actuaven); posteriorment a molts teatres es va afegir una construcció semblant a un pòrtic amb columnes, el proskénion, situada davant de l’escena, que va passar a ser el lloc on actuen els actors.

Teatre d’Epidaure• Autor: Policlet de Sició, anomenat el Jove. Tipus d'obra: edifici

dedicat a representacions teatrals. Estil: art grec clàssic. Cronologia: vers 330 aC. Localització geogràfica: Epidaure, a l'Argòlida, al Peloponnès. Descripció i anàlisi de l'obra: El teatre d'Epidaure és cèlebre per la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC. Està situat al sud­est del santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir representacions dramàtiques d'origen dionisíac.

• L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, és ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una zona central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l'arquitectura figurada serveix d'escenari. Això fa que els seients d'honor que se situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d'una visió total de l'espectacle. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sortia del terra i s'hi amagava a través d'unes obertures practicades al paviment situat davant de l'escenari. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.

• L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l'orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònic, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària. Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors. L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.

• L'orquestra, circular, de 20,30 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari, en el qual evolucionava el cor durant les representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. També hi havia l'altar del déu Dionís.

• Els teatres grecs es construïen aprofitant els accidents naturals del terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col·locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semi­circular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència.

• Encara avui dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia. Aquest és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.