Associació Bíblica de Catalunya - 106. Setembre 2010 · 2 Portal les restes de la casa de Pere que aviat esdevé església, amb el temple modern al damunt que crida a l’adoració

106 setembre 2010

Butlletiacute

de lrsquoAssociacioacute B

iacuteblicade C

atalunya

Sant Mateu gravat al buriacute drsquoadriagrave Collaert S xvi

Portal

Probablement una anagravelisi sociologravegica de la vida eclesial drsquoaquest estiu 2010 des-tacaria que ha estat un estiu molt ple de pelegrinatges a Lourdes amb malalts a Ars cercant lrsquoesperit de sant Joan M Vianney en lrsquoAny Sacerdotal instituiumlt pel Papa Benet a Taizeacute respirant aires de pregagraveria meacutes fresca a Compostelmiddotla en lrsquoAny Jubilar revivint lrsquoesperit del Camiacute de sant Jaumehellip I sobretot a Terra Santa trepitjant amb veneracioacute els llocs santificats per Aquell qui essent Deacuteu des de lrsquoeternitat alliacute es va fer carn drsquoho-me i plantagrave la seva tenda enmig nostre

Per primer cop enguany Tortosa ha peregrinat com a diogravecesi a Terra Santa Cin-quanta-dos pelegrins de la Paraula procedents de 5 dels 7 arxiprestats de la diogravecesi Tot un regal de Deacuteu tot un camiacute a seguir

Amb dos preveres peruans incorporats al grup per lrsquoamistat amb un matrimoni tortosiacute que van ser missioners al Peruacute fa anys Precisament acabo de rebre drsquoells un correu electrogravenic agraint lrsquoexperiegravencia viscuda (Ha sido realmente una gracia) i dient-me que ldquocon un grupo de la Parroquia hemos empezado a utilizar el Dossier Biacuteblic que nos disterdquo una guia-comentari a la histograveria biacuteblica de la Salvacioacute de vora cent pagravegines en catalagrave que la forccedila pentecostal de la Paraula el fa comprensible a lrsquoaltiplagrave peruagrave

Amb raoacute srsquoha dit que tota lrsquoexistegravencia humana eacutes un veritable pelegrinatge i que pe-legrinar no eacutes una accioacute sinoacute un estil de vida i on millor es veu aixograve eacutes a Terra Santa

Un estil drsquoautenticitat eclesial recordat a Jafa on Pere imitant Jesuacutes retornagrave la vida a Tabita estil de confianccedila en lrsquouacutenic Senyor que en qualsevol mar de Galilea apaivaga les tempestes de la vida estil de radical agraiumlment pel misteri de lrsquoEncarnacioacute ocorre-gut a Natzaret estil drsquoautegraventics profetes com Elies venerat al mont Carmel campioacute de la fidelitat a Deacuteu i de la defensa dels pobres estil drsquoeclesialitat visitant a Cafarnauumlm

Un estiu de pelegrinatges

Portal

les restes de la casa de Pere que aviat esdeveacute esgleacutesia amb el temple modern al damunt que crida a lrsquoadoracioacute del Santiacutessim estil centrat en lrsquoEucaristia i la caritat amb mul-tiplicacioacute de pans i peixos commemorat a Tabga estil de caliu familiar evocat a Canagrave de Galilea amb renovacioacute emocionada de promeses matrimonials estil contemplatiu com el del mont Tabor per refer forces enmig de la duresa del camiacute estil fidel al re-volucionari programa de Jesuacutes proclamat a la muntanya de les Benaurances estil de constant i renovada referegravencia baptismal expressat al riu Jordagrave amb la renovacioacute de les promeses baptismals estil de petit gra de mostassa testimoniat per la mig abandonada esgleacutesia de Naiumlm estil obert a la conversioacute de tothom recordat a Jericoacute amb Zaqueu i el seu propogravesit de conversioacute per ldquoavuirdquo sense esperar a demagrave estil de lloanccedila al Senyor com el drsquoAin-Karem on Maria estrenagrave lrsquohimne sublim del Magnificat estil de vida humil com el de Betlem celebrant lrsquoEucaristia a tocar mateix drsquoon ldquohic de Virgine Maria Jesus Christus natus estrdquo estil apostogravelic de petit ramat com el del Cenacle amb renovacioacute de promeses sacerdotals estil de poble amb sentit de la fe prefigurat a lrsquoEsgleacutesia de la Dormicioacute preludi del dogma de lrsquoAssumpcioacute estil martirial recordat a Getsemaniacute en solidaritat amb Jesuacutes que viu la seva lluita agogravenica per la fidelitat

Estil de lloanccedila al Senyor com el drsquoEin Karem

Portal

al Pare estil de multiplicitat de llenguumles en unitat de pregagraveria evocada a lrsquoesgleacutesia del PaterNoster estil drsquoagraiumlment amoroacutes a la Creu salvadora trepitjant les lloses del Lithogravestrotos estil drsquoemocioacute impossible de contenir al Sant Sepulcre a la capella de la Crucifixioacute revivint eucariacutesticament el misteri de Crist mort i ressuscitat estil drsquoau-tegraventic universalisme meditant davant lrsquoanomenada ldquoroca drsquoAdamrdquo com la redempcioacute de Crist afecta tota la humanitat estil de silenci impressionant i eloquumlent drsquoesperanccedila indestructible a lrsquoAnagravestasi de la Resurreccioacute

Aquesta esperanccedila ninguacute no ens la prendragrave Avui estem esperant (amb espera sotmesa a prova) lrsquoExhortacioacute Apostogravelica post-

sinodal sobre ldquoLa Paraula de Deacuteu en la vida i missioacute de lrsquoEsgleacutesiardquo La virtut de lrsquoespe-ranccedila continua movent-nos a confiar que el document seguiragrave fidelment les petjades de la programagravetica Constitucioacute dogmagravetica ldquoDei Verbumrdquo del concili Vaticagrave II i del document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica sobre La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEs-gleacutesia (1993) sense oblidar la meravellosa introduccioacute que en soacuten les paraules del papa Joan-Pau II en la presentacioacute de lrsquoesmentat document

Estil de multiplicitat de llenguumles en unitat de pregagraveria evocada a lrsquoEsgleacutesia del PaterNoster

En elles el papa deia que cal defensar la interpretacioacute biacuteblica contra els atacs dels qui srsquooposen a lrsquouacutes de les ciegravencies i volen imposar una interpretacioacute de la Sagrada Es-criptura que anomenen ldquoespiritualrdquo perograve sense instruments metodologravegics cientiacutefics

Quanta raoacute hi ha en el comentari de Joan Pau II a lrsquoensenyament de la Providentis-simus Deus (1893) i la Divino Afflante Spiritu (1943) recordant que ldquoambdues refusen la ruptura entre lrsquohumagrave i el diviacute entre la investigacioacute cientiacutefica i la mirada de la fe entre el sentit literal i el sentit espiritualrdquo

Certament la temptacioacute de separar lrsquohumagrave i el diviacute ha estat el vedell drsquoor temptador en la marxa eclesial pel desert de la histograveria Massa fagravecilment la mateixa gent de missa oblida que la veritat identificadora de la fe cristiana eacutes lrsquoafirmacioacute de lrsquoevangelista Joan El qui eacutes la Paraula es va fer carn (Jn 114)

I la meacutes autegraventica tradicioacute cristiana expressagrave categogravericament la seva fe en lrsquoEsperit Sant com el gran motor de lrsquoEncarnacioacute del Fill de Deacuteu en confessar que el Fill Uni-gegravenit de Deacuteu fou concebut per obra de lrsquoEsperit Sant La forccedila de lrsquoEsperit no va recloure Deacuteu en un cel distant sinoacute que el baixagrave a la terra

Hi ha massa docetisme gnogravestic en molts espiritualoidistes de coll tort que ignoren el fet histograveric que les primeres heretgies no van negar tant la divinitat de Jesucrist com la seva vera humanitat No hi ha fidelitat a Deacuteu quan mutilem la veritat del ldquoDeacuteu parlardquo del seu complement essencial que ho fa primordialment ldquoen les Sagrades Escripturesrdquo i no de manera etegraveria sinoacute ldquoper mitjagrave drsquohomes i a la manera humanardquo

Pels qui com sant Jeroni creiem que desconegraveixer les Escriptures eacutes desconegraveixer Crist (DV 25) i volem de tot cor omplir-nos drsquoAquell qui teacute paraules de vida eterna (Jn 25) lrsquoestada a Terra Santa eacutes una base que doacutena consistegravencia a la lectura pregada i compro-mesa de la Paraula de Deacuteu

Josep-Lluiacutes Ariacuten Roig

Portal

Articles

Les figures de Pere i Pau

per Jaume Fontbona

Se mrsquoha demanat un article des de fa temps No fa pas massa srsquoha clos lrsquoAny Pauliacute fa menys que srsquoha acabat lrsquoAny Sacerdotal Anys promoguts per lrsquoEsgleacutesia de Roma aquella singular Esgleacutesia local que teacute una especial relacioacute amb Pau perograve tambeacute amb Pere Dues figures cabdals que han forjat el cagravenon del Nou Testament i dues figures universals lligades a la mateixa Esgleacutesia local

A meacutes la figura de Pere inclou la figura de Pau La imatge clagravessica de Pere el presen-ta com a figura que arrela lrsquoEsgleacutesia naixent en la tradicioacute judeocristiana palestinenca i en la tradicioacute que teacute com a pal de paller la figura de Pau la figura que lrsquoobre al moacuten pagagrave i a tots els pobles1

Aprofitant estudis fets i concretats en un llibre publicat no fa pas gaire2 mrsquoatrevei-xo a fer aquesta aportacioacute tot agraint la vostra simpatia de lectors

1 La figura de Pere

Drsquoentre els Dotze sobresurt la figura de Pere el qual durant els periacuteodes subapostogravelic (66-100 dC amb els testimonis oculars desapareguts) i postapostogravelic (100-150 dC amb la tercera generacioacute) esdeveacute el pal de paller entre el to meacutes liberal davant la Llei de Moisegraves

1 El mosaic de Santa Sabina a Roma on hi ha representades dues dones que representen respectivament lrsquoEsgleacutesia de la circumcisioacute (Ecclesia ex circumcisione) i lrsquoEsgleacutesia dels gentils (Ecclesia ex gentibus) a les quals srsquoassocia respectivament Pere i Pau Vegeu la portada i la respectiva explicacioacute en Raymond E Brown i John P Meier Antioch and Rome New Testament Cradles of Catholic Christianity Ramsey (New York) Paulist Press 1983

2 Ministeri Ordenat Ministeri de Comunioacute (CPL Libri 2) Barcelona CPL 22009

de lrsquoapogravestol Pau i el meacutes conservador de Jaume de Jerusalem i tambeacute com a punt de referegravencia eclesial entre una visioacute meacutes institucional de la tradicioacute paulina i una visioacute meacutes carismagravetica de la tradicioacute joagravenica

Heus aquiacute apuntades les quatre grans figures dels oriacutegens del cristianisme eacutes a dir en primer lloc la figura de Pere3 que forja lrsquoanomenada tradicioacute petrina en segon lloc Jaume de Jerusalem el germagrave del Senyor drsquoon brolla la tradicioacute arrelada en el monoteis-me drsquoIsrael no distingint-sersquon prou abans de la destruccioacute del temple de Jerusalem4 en tercer lloc el deixeble estimat on srsquoarrela la tradicioacute joagravenica5 i finalment la figura de Pau drsquoon parteix la tradicioacute paulina6

La figura de Pere eacutes relacionada amb la de Pau en 2Pe 315-16 perograve tambeacute en la Primera carta de Climent als Corintis (1Cl 51-5 61) i en la Carta drsquoIgnasi als de Roma (IgRm 43) Les figures de Pere i Jaume de Jerusalem el germagrave del Senyor soacuten relaciona-des en Ac 1217 15713 Ga 118-19 2911-12 I la figura de Pere eacutes relacionada amb la figura de Joan rere la qual srsquohi aixopluga segons la tradicioacute meacutes antiga el deixeble estimat del Quart Evangeli en Ac 31411 417131923 8141725 Ga 29

El nucli meacutes proper a Jesuacutes segons els relats sinograveptics soacuten tres Pere i els germans Jaume i Joan Aixograve queda recollit en lrsquoepisodi de la mort de Jaume i en el posterior em-presonament de Pere en el relat lucagrave de Ac 121-19 La intervencioacute miraculosa de lrsquoEspe-rit faragrave que la Paraula de Deacuteu continuiuml estenent-se (cf Ac 18) El cicle lucagrave dels Dotze amb Pere al capdavant (Ac 1-12) conclou amb dues morts la drsquoun dels Dotze en Jaume i la del qui lrsquohavia decidit fer decapitar (Ac 1223) La mort del rei Herodes recorda la mort drsquoun altre gran perseguidor Antiacuteoc IV Epiacutefanes (cf 2Ma 91-28)

Pere eacutes el primer dels Dotze (cf Mt 101-2 Mc 314-16 167 Lc 612-14) el primer dels Dotze a qui Jesuacutes ressuscitat srsquoapareix (1Co 155 Lc 2434) el qui interpreta lrsquoEs-criptura amb autoritat (cf 2Pe 120-21 315-16 o tambeacute Mt 1724-27) El mateix Jesuacutes li confia una missioacute peculiar en el si dels Dotze (cf Mt 1618-19 Jn 142) la de pastor (cf Jn 2115-17 i nrsquoeacutes un exemple 1Pe 51-4) la de servir la comunioacute eclesial (es tracta

3 Cf Rudolf Pesch ldquoCiograve che era visible in Pietro egrave passato nel primato I fondamenti biblici del Primato e della sua trasmissionerdquo en Congregazione per la Dottrina della Fede Il primato del successore di Pietro nel mistero della Chiesa Testo e commenti (Documenti e studi 19) Cittagrave del Vaticano Libreria Editrice Vaticana 2002 p 25-50 Tambeacute Raymond E Brown (ed) Pietro nel Nuovo Testamento Unrsquoindagine ricognitiva fatta in collaborazione da studiosi protestanti e cattolici (Bibbia e rinnovamento) Roma Borla 1988 [original anglegraves de lrsquoany 1973]

4 Ga 119 Ac 127 1513 2118 Cf Etienne Nodet Baptecircme et reacutesurrection Le teacutemoignage de Josegravephe (Josegravephe et son temps 2) Paris Cerf 1999

5 Cf Raymond E Brown La comunidad del disciacutepulo amado Estudio de la eclesiologiacutea juaacutenica (BEB 43) Salamanca Siacutegueme 11983

6 Cf Raymond E Brown Las Iglesias que los Apoacutestoles nos dejaron (Cristianismo y sociedad 13) Bilbao Descleacutee de Brouwer 1986 Margaret Y MacDonald Las comunidades paulinas Estudio socio-histoacuterico de la institucionalizacioacuten en los escritos paulinos y deuteropaulinos (BEB 78) Salamanca Siacutegueme 1994

de tenir part amb Jesuacutes des del servei als altres que formen la comunitat Jn 132-10) la drsquoenfortir la fe dels germans (cf Lc 2232 i nrsquoeacutes un exemple Ac 157-11)

El servei de Pere a la comunioacute de les esgleacutesies el tenim apuntat en la redaccioacute final del Quart Evangeli En efecte eacutes molt probable que Jn 21 srsquohagi afegit interactuant amb tot el Quart Evangeli (per exemple la relacioacute entre Jn 2115 i Jn 142 i entre Jn 2124 i Jn 1935) Lrsquoanomenat redactor final lrsquoafegeix un cop mortes les dues figures referencials en el moment de la unioacute de les comunitats cristianes de tradicioacute joagravenica amb la catogravelica estesa drsquoOrient a Occident I ho fa tenint en compte la recepcioacute eclesial de 1-2 Jn que corregeix la interpretacioacute cristologravegica que menysprea lrsquoautegraventica humanitat de Jesuacutes7 i que havia provocat el trencament de la ĸοινωνία (cf 1Jn 219) Les figures ja mortes soacuten Pere (Jn 2119) i el deixeble estimat (Jn 2123) Aquest capiacutetol joagravenic (Jn 21) representa la recepcioacute en lrsquoEsgleacutesia del model biacuteblic del pastor com a factor drsquounitat i comunioacute i la correcta comprensioacute del definit per Jesuacutes com a Kηϕᾶς eacutes a dir balma recer refugi8 En definitiva quan Jesuacutes li diu ldquoTu et diragraves Kηϕᾶςrdquo (Jn 142) indica la seva missioacute de pas-tor que acull i guia lrsquoIsrael restaurat cridat a ser lrsquoEsgleacutesia de Deacuteu una cruiumllla de pobles sense que cap poble perdi la seva identitat ni la seva peculiaritat eacutes a dir existeixi com una comunioacute

7 1Jn 42 i 2Jn 7 apunten la correcta interpretacioacute de Jn 1148 Joacirco Tavares de Lima ldquoTu seraacutes chamado Kηϕᾶςrdquo Estudo exegeacutetico sobre Pedro no cuarto evangelho (AnGreg

265) Roma PUG 1994 360 On nota que Pere rep la missioacute de ser balma meacutes que no pas roca

Tu ets Perehellip Porta central de la basiacutelica

de Sant Pau Extramurs Roma

Rudolf Pesch afirma que la tradicioacute petrina seria el pal de paller de les altres tradicions cristianes primitives fins i tot rere lrsquoedicioacute del cagravenon neotestamentari hi hauria potser lrsquoescola petrina amb seu a Roma9

Des dels inicis perograve la figura de Pere entra en competegravencia o amb el deixeble esti-mat amb Jaume de Jerusalem el Just (el germagrave del Senyor)10 amb Maria Magdalena11 amb Pau La figura de Pere esdeveacute ben aviat emblemagravetica i normativa per al cristianis-me helmiddotleniacutestic perograve no nomeacutes dels helmiddotlenistes12 Com diu lrsquoeminent ecumenista Tillard el medi en quegrave germina la recepcioacute del paper de Pere ja des dels oriacutegens estagrave marcat per les tensions13

Drsquoantuvi Pere eacutes reconegut com la figura que connecta amb Jesuacutes i com el fundador de la missioacute cristiana14 El cagravenon ofereix la imatge drsquoun impressionant teixit de testimo-nis apostogravelics que tenen Pere com a trama vertebradora a fi drsquoafirmar que el que era ja visible en Pere ara ha passat en el primat en el bisbe de lrsquoEsgleacutesia local de Roma

Segons Pesch la intencioacute de recollir en un mateix cagravenon la diversitat interpretativa dels vint-i-set llibres del Nou Testament eacutes la de la unitat Una unitat mantinguda en-torn de dos pilars Pere i Pau els dos apogravestols que han regat amb la seva sang lrsquoEsgleacutesia amb seu a Roma Aixiacute en el si de lrsquoactual cagravenon neotestamentari al testament de Pere (que seria 2Pe) li correspon el testament de Pau (que seria 2Tm) escrits ambdoacutes des de lrsquoEsgleacutesia local de Roma En el testament de Pere ja srsquohi reflecteix la unitat del cagravenon15 unitat que apareix com a regla de fe transmesa una vegada per sempre pels apogravestols (cf 2Pe 32 Jud 317)

2 La figura de Pau

Lrsquoevangelista Lluc en el seu segon llibre fa notar que Pau ha rebut el ministeri de Jesucrist per a testimoniar lrsquoEvangeli i anunciar el Regne i tot el designi de Deacuteu

Perograve no dono cap valor a la meva vida mentre dugui a terme el camiacute i el ministeri que vaig rebre de Jesuacutes el Senyor (τὴν διακονίαν ἥν ἔλαβον παρὰ τοῦ Κυρίου Ιησοῦ) donar testimoni de lrsquoevangeli de la gragravecia de Deacuteu (διαμαρτύρασθαι τὸ εὐαγγέλιον τῆς χάριτος τοῦ Θεοῦ) I ara jo seacute que cap de vosaltres no em tornaragrave a veure Jo he passat

9 Cf Pesch ldquoCiograve che era visible in Pietro egrave passato nel primatordquo 2510 Franccedilois Vouga Los primeros pasos del cristianismo Escritos protagonistas debates (Agora 7) Estella Verbo

Divino 2001 7311 F Vouga Los primeros pasos del cristianismo 19812 Jean Marie Roger Tillard La Iglesia local Eclesiologiacutea de comunioacuten y catolicidad (VeI 146) Salamanca

Siacutegueme 1999 p 576-58413 Tillard La Iglesia local 58414 Vouga Los primeros pasos del cristianismo 27115 Pesch ldquoCiograve che era visible in Pietro egrave passato nel primatordquo 25-26

enmig vostre i us he anunciat el Regne (κηρύσσων τὴν βασιλείαν) Per aixograve us asse-guro avui solemnement que no tinc cap culpa si alguacute de vosaltres es perd ja que no he deixat drsquoanunciar-vos tot el designi de Deacuteu (πᾶσαν τὴν βουλὴν τοῦ Θεοῦ ὑμῖν)16

Pau eacutes conscient de ser apogravestol de Jesucrist drsquohaver-hi estat cridat17 I eacutes apogravestol de Jesucrist perquegrave ha vist el Senyor ressuscitat nrsquoha rebut la missioacute drsquoanunciar lrsquoEvangeli i lrsquoha vist confirmada pels seus fruits i pel propi sofriment a causa del mateix Evangeli testimoniat

Aquesta consciegravencia de ser cridat des de la seva experiegravencia de trobament amb el Cru-cificat ressuscitat aixiacute com drsquohaver rebut tant lrsquoEvangeli (1Co 151-3) com lrsquoEucaristia (1Co 1123) de lrsquoEsgleacutesia configura el seu estil ministerial Certament drsquouna manera progravepia perquegrave sap que aquesta personal revelacioacute de Jesucrist (Ga 112) ha de ser con-trastada amb el testimoni de lrsquoEsgleacutesia que havia perseguit (Ga 113) En consequumlegravencia Pau testimonia la Paraula i els sagraments rebuts en comunioacute amb els qui representen lrsquoEsgleacutesia de Jesucrist18 Amb paraules actuals i que meacutes endavant aprofundirem podem dir que lrsquoelement personal de Pau eacutes inseparable del sinodal i del colmiddotlegial per a ser reco-negut com a apogravestol de Jesucrist i de la seva Esgleacutesia

Lrsquoapostolat de Pau srsquoarrela en la seva experiegravencia originagraveria de cristotocat

Ja no soacutec jo qui visc eacutes Crist qui viu en mi (Ga 220)La meva vida terrenal la visc gragravecies a la fe en el Fill de Deacuteu que em va estimar i es va

entregar ell mateix per mi (Ga 221 tambeacute Fl 312 2Co 514)

Aquesta experiegravencia originagraveria el fa fort davant els dirigents considerats com a columnes i en concret davant Pere i amb coratge defensa les progravepies conviccions (cf Ga 214) En aquest afer Pau interacciona dos pols la llibertat que proveacute de lrsquoEsperit i que sosteacute lrsquoEvangeli i la comunioacute que tambeacute proveacute de lrsquoEsperit i garanteix lrsquoEvan-geli

Drsquoaltra banda Pau valora la gratuiumltat en lrsquoaccioacute apostogravelica

Sempre us he mostrat que conveacute de treballar aixiacute per no escandalitzar els febles recordant les paraules de Jesuacutes el Senyor quan digueacute Fa meacutes feliccedil donar que rebre (Ac 2034)

16 Ac 2024-2717 Rm 115 1113 1Co 11 912 159 2Co 11 1212 Ga 11 28 Ef 11 Col 11 1Tm 11 27 2Tm

1111 Tt 11 Cf Jaume Fontbona ldquoDo de Deacuteu per a lrsquoedificacioacute de lrsquoEsgleacutesiardquo Butlletiacute de lrsquoABCat 98 (2008) 15-19

18 Vegeu els ldquoconsiderats com a columnesrdquo de lrsquoEsgleacutesia On drsquouna banda hi podem veure lrsquoelement meacutes colmiddotlegial representat per Cefes i Joan (dels Dotze) i de lrsquoaltra el sinodal de lrsquoEsgleacutesia de Jerusalem representat per Jaume Ga 29

Ja recordeu germans les nostres penes i fatigues per no ser una cagraverrega a ninguacute vam treballar nit i dia mentre us anunciagravevem lrsquoevangeli de Deacuteu (1Te 29)

iquestO eacutes que Bernabeacute i jo som els uacutenics que estem obligats a mantenir-nos amb el nostre propi treball (1Co 96)

Ens fatiguem treballant amb les progravepies mans (1Co 412)

Pau doncs treballa manualment a fi de testimoniar la gratuiumltat de lrsquoEvangeli (cf 1Co 918) perquegrave sigui rebut com a do de Deacuteu Aixiacute com Deacuteu es fa present i es doacutena gratuiumltament en Jesucrist Pau tambeacute fa present la gratuiumltat Deacuteu en la seva donacioacute gratuiumlta

Ja sabeu que us vaig anunciar gratuiumltament lrsquoevangeli de Deacuteu iquestCreieu que feia mal fet drsquoabaixar-me jo per enaltir-vos a vosaltres He pres els beacutens drsquoaltres comunitats meacutes ben dit he acceptat que em mantinguin per poder-me dedicar al vostre servei trobant-me a Corint entre vosaltres vaig passar necessitat perograve no vaig molestar ninguacute allograve que em faltava ho van proveir els germans vinguts de Macedogravenia En tot mrsquohe guardat i em guardareacute de ser-vos una cagraverrega Per la veritat de Crist que hi ha en mi us asseguro que no em deixareacute prendre aquest motiu de glograveria en les regions drsquoAcaia Per quegrave ho dic Eacutes que no us estimo Deacuteu sap prou com us estimo (2Co 117-11)

Pau fa el seu servei per amor i en lrsquoaccioacute apostogravelica vol manifestar com estima els qui anuncia i fa present lrsquoEvangeli rebut

Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres ja que us porto dins el cor I vosaltres compartiu amb mi aquesta gragravecia de Deacuteu ara que estic pres i haig de defensar i confirmar lrsquoevangeli davant el tribunal Deacuteu eacutes testimoni de com us enyoro a tots per lrsquoamor entranyable que us teacute Jesucrist (Fl 17-8)

Saule Saule per quegrave em persegueixes Porta central de la basiacutelica de Sant Pau Extramurs Roma

I el seu amor manifesta el mateix amor de Jesucrist En efecte Pau manifesta lrsquoamor de Jesucrist per la seva unioacute amb Ell pel seu estar amb Crist (cf Mc 314) Amor que situa Pau davant drsquoun dilema

Perquegrave per a mi viure eacutes Crist i morir mrsquoeacutes un guany perograve si continuo vivint po-dreacute fer un treball profitoacutes No seacute doncs quegrave escollir Estic agafat per dos costats drsquouna banda tinc el desig drsquoanar-mersquon i drsquoestar amb Crist cosa incomparablement millor perograve drsquoaltra banda pensant en vosaltres veig meacutes necessari que continuiuml la meva vida corporal (Fl 122-24)

Per tant en lrsquoexercici del ministeri apostogravelic Pau eacutes despregraves per la seva comunioacute amb Crist Lrsquoapogravestol viu agafat per lrsquoamor del Crist (2Co 514) viu per a ell eacutes una creacioacute nova (2Co 517) i aixograve fruit de la creu que anuncia del capgirament del moacuten del moacuten nou que srsquoha inaugurat

En lrsquoexercici del ministeri apostogravelic Pau tambeacute es troba davant de conflictes I en els conflictes recorda lrsquoorigen apostogravelic de la seva missioacute Una missioacute que implica una autoritat (ἐξουσία) rebuda per a dur-la a terme Heus aciacute que lrsquoautoritat eacutes un do de Deacuteu I com a do que eacutes srsquoha drsquoexercir al servei de la comunioacute

1) Una ἐξουσία arrelada en el misteri pasqual de Crist (cf 2Co 133-4) i en la posses-sioacute de lrsquoEsperit (cf 1Co 740)

2) Una ἐξουσία que ldquoserveix per a recordar a lrsquoEsgleacutesia el Siacute que Deacuteu ha donat a la humanitat en Jesucrist i permet als seus membres respondre amb un Ameacuten fidelrdquo (2Co 118-20)19

3) Una ἐξουσία per a edificar i no per a destruir En efecte diu Pau ldquoJo no mrsquohaig drsquoavergonyir de lrsquoἐξουσία que hem rebut del Senyor per a edificar-vos i no pas per a des-truir-vosrdquo (2Co 108) ldquoNo hagi de tractar-vos amb rigor valent-me de lrsquoἐξουσία que he rebut del Senyor per a edificar i no pas per a destruir rdquo (2Co 1310)

4) I finalment una ἐξουσία que reforccedila la pluralitat de serveis en lrsquoEsgleacutesia (cf Rm 126-8 1Co 121-1128) I per tant que estagrave al servei del discerniment dels caris-mes

Tots els carismes soacuten al servei de tot el poble de Deacuteu per a la seva edificacioacute com a comunioacute20 i aixiacute expressar la unitat en la diversitat de lrsquouacutenic Cos de Crist

Tots els carismes srsquoarrelen en lrsquoamor (cf 1Co 1212-131-13 1Jn 323 47-8) i lrsquohan de manifestar en lrsquoEsgleacutesia i en el moacuten Perograve a vegades lrsquoamor no resplendeix perquegrave la diversitat de carismes lrsquoofega Aleshores lrsquoEsgleacutesia recorda que el ministeri apostogravelic eacutes per a la seva edificacioacute i no per a la seva destruccioacute (cf 2Co 108 1310) per aixograve eacutes ministeri

19 Arcic II El do de lrsquoautoritat (Lrsquoautoritat en lrsquoEsgleacutesia III) Declaracioacute dels copresidents versioacute catalana DdE 34 (1999) 465

20 Cf Joan Pau II Exhortacioacute apostogravelica postsinodal ldquoChristifideles laicirdquo 24

de reconciliacioacute (cf 2Co 516-20) perograve tambeacute recorda que cal testimoniar Jesucrist en tot el seu misteri (encarnacioacute mort i resurreccioacute) no sols en el que interessa o serveix a la progravepia doctrina o praxi per molt que sembli un do de lrsquoEsperit (cf 1Jn 42 56) En aquest darrer cas la tradicioacute joagravenica ens recorda que lrsquoamor al germagrave la praxi del segui-ment de Jesuacutes eacutes icona de la fe professada (cf 1Jn 16 269-11 316-17 42-512)

El ministeri de Pau estagrave centrat en la seva missioacute apostogravelica rebuda del Crist res-suscitat i confirmada per lrsquoEsgleacutesia (comunioacute amb Crist el cap i amb lrsquoEsgleacutesia el seu cos) I per dur-la a terme compta amb la forccedila rebuda de lrsquoEsperit (el do de lrsquoautoritat per a edificar i discernir) i amb els seus propis i limitats recursos amb el mateix treball manual amb els seus dons i la seva capacitat de sacrifici

Pau escampa lrsquoEvangeli esdevenint icona del Servent del Senyor

Heu de saber germans que tot el que passo ha contribuiumlt meacutes aviat a difondre lrsquoevangeli en tot el pretori i pertot arreu eacutes sabut que estic empresonat per causa de Crist i la majoria dels germans esperonats en el Senyor per les meves cadenes srsquoatre-veixen cada vegada meacutes a proclamar el missatge sense por (Fl 112-14)

Pau eacutes capaccedil de tot a causa de lrsquoEvangeli la seva adaptacioacute al medi configura tot un estil de pastoral

Mrsquohe fet feble amb els febles per guanyar els febles mrsquohe fet tot amb tots per salvar-ne alguns costeacutes el que costeacutes Tot ho faig a causa de lrsquoevangeli per poder-hi tenir part (1Co 920)

Pau valora la fidelitat a lrsquoEvangeli en les possibles i diverses adaptacions que sersquon puguin fer

Jo quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de lrsquoevangeli vaig dir a Cefes davant de tots laquoSi tu que ets jueu no vius com els jueus sinoacute com els pagans com eacutes que obligues els pagans a viure com els jueusraquo (Ga 214)

Pau des de lrsquoexperiegravencia personal de sofriment i de feblesa manifesta el poder de Crist

He demanat tres vegades al Senyor que me nrsquoalliberi perograve ell mrsquoha donat aquesta resposta laquoEn tens prou amb la meva gragravecia En la teva feblesa actua el meu poderraquo Per aixograve em gloriareacute sobretot de les meves febleses perquegrave reposi sobre meu el poder del Crist Per tant accepto de bon grat les febleses les injuacuteries les adversitats les persecu-cions i les angoixes per causa de Crist Perquegrave quan soacutec feble eacutes quan soacutec realment fort (2Co 128-10 vegeu tambeacute Fl 413)

I perquegrave eacutes conscient de la manifestacioacute de lrsquoamor de Deacuteu en la seva feblesa ldquoAllograve que sembla feble en lrsquoobra de Deacuteu eacutes meacutes fort que no pas els homesrdquo (1Co 125) Pau pot precisament formular teologravegicament que ldquotot depegraven no del voler o dels esforccedilos humans sinoacute de la compassioacute de Deacuteurdquo (Rm 916)

Pau tampoc no exclou ninguacute de la seva missioacute

Em dec a grecs i a bagraverbars a savis i a ignorants per aixograve per part meva estic decidit a anunciar-vos lrsquoevangeli tambeacute a vosaltres els qui sou a Roma (Rm 114-15)

Pau doacutena gragravecies a Deacuteu que el fa triomfar en Crist sempre i que manifesta pel seu ministeri lrsquoolor del coneixement de Crist a cada lloc El triomf de Pau srsquoarrela en el fet de ser εὐωδία de Crist a Deacuteu En efecte hi ha triomf perquegrave hi ha difusioacute de lrsquoolor del coneixement de Crist (τὴν ὀσμὴν τῆς γνώσεως αὐτοῦ) per mitjagrave del ministeri apostogravelic21 El ministeri de Pau eacutes alhora una accioacute cultual i salviacutefica perquegrave eacutes exercit i viscut en la identificacioacute amb lrsquoεὐωδία (perfum agradable)22 que surt del sacrifici de Crist a Deacuteu sacrifici salviacutefic per a tots i agradable a Deacuteu23

Donem gragravecies a Deacuteu que en el Crist sempre ens porta en el seu seguici tri-omfal i per mitjagrave nostre escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement (τὴν ὀσμὴν τῆς γνώσεως αὐτοῦ) Perquegrave nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Deacuteu (ὅτι Χριστοῦ εὐωδία ἐσμὴν τῷ Θεῷ) i que srsquoescampa entre els qui se salven i entre els qui es perden per als uns eacutes olor de mort que porta a la mort per als altres olor de vida que porta a la vida I qui pot estar a lrsquoaltura drsquouna missioacute com aquesta No-saltres de tota manera no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Deacuteu sinoacute que units a Crist parlem amb sinceritat de part de Deacuteu i a la seva presegravencia (2Co 214-17)

Pau srsquoofereix en lrsquoanunci de lrsquoEvangeli de Deacuteu24 El ministeri de Pau eacutes tot eucariacutestic eacutes a dir ofereix a Deacuteu els homes santificats per lrsquoEvangeli i lrsquoEsperit En altres paraules el seu ministeri de servei a lrsquoEvangeli actualitza en lrsquoEsgleacutesia i en el moacuten el mateix sacrifici de Crist

3 LrsquoEsgleacutesia de Pere i Pau

LrsquoEsgleacutesia de Pere i Pau eacutes lrsquoEsgleacutesia de Roma I el bisbe de lrsquoEsgleacutesia de Roma eacutes el vicari de Pere i de Pau en el si de la comunioacute de les diverses Esgleacutesies locals disperses drsquoorient a occident i del nord al sud

21 Giuseppe Baldanza ldquoὈσμή e εὐωδία in 2Cor 214-17 quale interpretazionerdquo Laurentianum 48 (2007) 489

22 Ez 2041 ldquoQuan us fareacute sortir drsquoenmig dels altres pobles i us aplegareacute dels paiumlsos on esteu dispersats em complaureacute en vosaltres com un perfum agradable i manifestareacute en vosaltres la meva santedat davant les altres nacionsrdquo

23 G Baldanza ldquoὈσμή e εὐωδία in 2Cor 214-17 quale interpretazionerdquo 49424 Cf Rm 1516 El Concili Vaticagrave II en el n 21 de Lumen gentium fa referegravencia a aquest text pauliacute quan

parla de la sacramentalitat de lrsquoepiscopat i nota que els bisbes soacuten testimonis de lrsquoEvangeli de la gragravecia de Deacuteu (testificatio evangelii gratiae Dei)

Precisament el primat del bisbe de Roma srsquoarrela en primer lloc en el fet que eacutes el bisbe de lrsquoEsgleacutesia de Pere i Pau25 tal com afirma lrsquoesmentada Carta enciacuteclica de Joan Pau II sobre el compromiacutes ecumegravenic Ut unum sint (1995)

El Bisbe de Roma eacutes el Bisbe de lrsquoEsgleacutesia que conserva el testimoniatge del mar-tiri de Pere i de Pau per un misterioacutes designi de la Providegravencia Pere acaba a Roma el seu camiacute en el seguiment de Jesuacutes i a Roma doacutena aquesta prova magravexima drsquoamor i de fidelitat Tambeacute a Roma Pau lrsquoApogravestol dels Gentils doacutena el testimoniatge suprem LrsquoEsgleacutesia de Roma esdevenia aixiacute lrsquoEsgleacutesia de Pere i de Pau26

I en segon lloc el seu primat srsquoarrela en el fet de ser el vicari de Pere27 eacutes a dir la seva memograveria al si de la comunioacute de les Esgleacutesies i del cos episcopal En efecte

La primera part dels Fets dels Apogravestols presenta Pere com el qui parla en nom del grup apostogravelic i serveix a la unitat de la comunitat i aixograve respectant lrsquoautoritat de Jau-me cap de lrsquoEsgleacutesia de Jerusalem Aquesta funcioacute de Pere ha de romandre en lrsquoEsgleacutesia perquegrave sota el seu uacutenic Cap que eacutes Crist Jesuacutes sigui visiblement en el moacuten la comunioacute de tots els seus deixebles28

El que el bisbe de Roma sigui reconegut com a vicari de Pere des drsquoantic obliga a centrar la nostra mirada en la figura de Pere Com hem vist al primer punt la figura de Pere gaudeix drsquouna situacioacute singular i significativa

1) Pere eacutes el primer entre els Dotze i el primer dels Dotze a qui Jesuacutes ressuscitat srsquoapareix

2) Pere interpreta lrsquoEscriptura amb autoritat3) El mateix Senyor confia una triple missioacute a Pere la de pastor la de servir a la

comunioacute i la de confirmar la fe dels seus germans

El vicari de Pere eacutes el pastor que vetlla perquegrave els trets essencials de lrsquoEsgleacutesia apostograve-lica de Jerusalem siguin sempre presents iacutentegrament guardats fidelment transmesos a cada Esgleacutesia en la comunioacute de les esgleacutesies

El vicari de Pere quan exerceix el servei de confirmar la fe dels seus germans interveacute decididament perquegrave totes les esgleacutesies locals sense perdre la seva singularitat siguin inserides en la catolicitat de lrsquouacutenica Esgleacutesia de Deacuteu I la ldquomissioacuterdquo que el Senyor li ha confiat eacutes la de ser memograveria que tots els bisbes constitueixin una unitat en la diversitat

25 Idea recollida com nota molt beacute Pieacute-Ninot en el nou ritual sobre lrsquoinici del ministeri petriacute del bisbe de Roma (2005) Salvador Pieacute-Ninot Eclesiologiacutea La sacramentalidad de la comunidad cristiana (Lux Mundi 86) Salamanca Siacutegueme 12007 545 547

26 Joan Pau II Carta enciacuteclica ldquoUt unum sintrdquo 9027 Idea tambeacute recollida en el nou ritual Pieacute-Ninot Eclesiologiacutea La sacramentalidad de la comunidad

cristiana 54428 Joan Pau II Carta enciacuteclica ldquoUt unum sintrdquo 97

un sol episcopat perquegrave totes les esgleacutesies locals siguin lrsquouacutenica Esgleacutesia lrsquoEsgleacutesia de Pentecosta aplegada entorn de Pere i els altres Apogravestols

I com a vicari de Pau vetlla perquegrave tota la seva existegravencia sigui una ofrena agradable a Deacuteu perquegrave el perfum de Crist arribi fins als liacutemits de la terra perquegrave tots els pobles olorin el mateix perfum

Tambeacute com a vicari de Pau viu agafat per lrsquoamor de Crist i al seu servei per aixograve es preocupa drsquoinculturar lrsquouacutenic Evangeli en les diverses cultures i serveix fidelment la misericograverdia de Deacuteu i no nrsquoexclou ninguacute

Aleshores el ministeri del bisbe de Roma consisteix a servir la comunioacute de les Es-gleacutesies eacutes a dir unitat en la diversitat i com a tal eacutes signe i garantia de la comunioacute de les Esgleacutesies locals entre si i amb lrsquoEsgleacutesia de Pere i Pau El seu primat teacute una dimensioacute pastoral constitutiva envers la comunioacute de les Esgleacutesies eacutes a dir amb la seva autoritat afirma reforccedila i defensa lrsquoautoritat pastoral de cada bisbe29 I el seu primat apunta vers tots els pobles i totes les nacions respectant allograve de bo que hi hagi i purificant allograve que sigui contrari a lrsquouacutenic Evangeli certament amb lrsquoajuda de lrsquoEsperit Sant i comptant amb als altres germans de lrsquoepiscopat (lrsquoepiscopat eacutes un de sol com eacutes una sola lrsquoEsgleacutesia)

29 Amb mots del Concili Vaticagrave I asseratur roboretur vindicetur (Pastor aeternus III COD 814)

Presoacute Marmitana Roma

4 Conclusioacute

Crec que si aprofundim en les figures de Pere i Pau ajudarem a apuntar millor cap a on ha drsquoanar lrsquoexercici del bisbe de lrsquoEsgleacutesia de Pere i de Pau en el si de lrsquoepiscopat i de la comunioacute de les esgleacutesies

Des de la perspectiva tipologravegica (tant biacuteblica com lituacutergica) la figura uneix lrsquoesde-veniment passat amb el present i amb el futur on hi ha la veritat30 veritat que srsquoactu-alitza en el bisbe que seu a la seu de Roma

30 Cf Ioannis Zizioulas Comunioacuten y alteridad Persona e Iglesia (Verdad e Imagen 178) Salamanca Siacutegueme 2009 376 El conegut metropolita Joan de Pegravergam srsquoinspira en Magravexim el Confessor

La miacutestica perspectiva teologravegica

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

En el moment de la reflexioacute teologravegica lrsquoexpressioacute laquomiacutesticaraquo teacute dificultats especi-als En general el llenguatge teologravegic teacute un punt de referegravencia lrsquoEscriptura Quan srsquoestudia algun tema mdashsalvacioacute vida nova amor resurreccioacute Deacuteu etcmdash es tracta drsquoaproximar-se al sentit biacuteblic de lrsquoexpressioacute i fer la reflexioacute a partir drsquoaquiacute Lrsquoexpressioacute laquomiacutesticaraquo no eacutes a lrsquoEscriptura Quin ha de ser el punt de referegravencia

Poden serndash Els miacutestics eacutes a dir aquells qui la tradicioacute eclesial ha acceptat com a tals

especialment els qui han formulat la seva experiegravencia Joan de la Creu miacutestics ale-manys etc Eacutes a dir soacuten miacutestics-teogravelegs

ndash Els teogravelegs acceptats i rebuts per la tradicioacute eclesial com a transmissors adequats de la Tradicioacute especialment els qui formulen de manera qualificada una riquesa per-sonal Agustiacute Tomagraves Rahner Eacutes a dir soacuten teogravelegs-miacutestics

Drsquouna manera o altra tots estem involucrats en aquest desafiament Qualsevol re-flexioacute teologravegica implica drsquoalguna manera una certa dimensioacute miacutestica I cadascuacute arriba al nivell que arriba tant en lrsquoexperiegravencia bagravesica de la fe com en la qualitat de la seva formulacioacute teologravegica

2 La miacutestica com a laquoexperiegravenciaraquo

El professor Fischer relaciona miacutestica amb experiegravencia laquoEn la reflexioacute teologravegica la miacutestica es presenta com a consciegravencia de lrsquoexperiegravencia de la gragravecia increada com a

Articles

revelacioacute i comunicacioacute del Deacuteu Triraquo1 Ja en aquesta quasi definicioacute hi hauria temes per comentar Parlar de laquoconsciegravencia de lrsquoexperiegravenciaraquo probablement suposa un segon nivell de quumlestions a propogravesit de la miacutestica Em quedo amb lrsquoexpressioacute senzilla repetida sovint laquoexperiegravenciaraquo La miacutestica teacute relacioacute amb algun tipus drsquoexperiegravencia personal

3 La distincioacute entre laquoexperiegravenciaraquo i laquoformulacionsraquo

Cal distingir entre lrsquoexperiegravencia progravepiament dita i les seves formulacions o media-cions Per exemple

ndash els fenogravemens miacutestics levitacions egravextasis etcndash les formulacions teologravegiques a vegades superant el simple llenguatge teologravegic i

entrant en el meacutes adient el poegravetic o lrsquoincomprensiblendash simplement qualsevol tipus de mediacioacute o formulacioacute

laquoLa miacutestica no mostra la seva presegravencia primagraveriament en manifestacions escrites o orals sovint el miacutestic no troba la reflexioacute teograverica o lrsquoenunciat verbal per a comunicar encertadament les seves experiegravenciesraquo2 Aixograve sol ser afirmat pels teograverics de la miacutestica i ho crec important Lrsquoelement decisiu de la miacutestica eacutes lrsquoexperiegravencia tot i que aquesta mai no pot ser expressada de manera adequada per les formulacions verbals o escrites

1 Vegeu H Fischer laquoMiacutesticaraquo en K Rahner (ed) Sacramentum Mundi IV Barcelona Herder 1972 p 723

2 Iacuted p 733

Agustiacute Borrel i Gaspar Mora XLVII Jornades de biblistes de Catalunya Vilafranca del Penedegraves 2008

i que de rebot mai no podem aproximar-nos a aquesta experiegravencia iacutentima personal si no eacutes a traveacutes de les seves formulacions o mediacions

4 El contingut de lrsquoexperiegravencia Deacuteu

La pregunta meacutes decisiva sobre lrsquoexperiegravencia miacutestica eacutes el seu contingut Eacutes lrsquoex-periegravencia de quegrave Entrem ja en el santuari de cada persona allagrave on la realitat mai no pot ser expressada de manera adient Cadascun dels qui acceptem com a miacutestics ho formula a la seva manera Tots sembla porten a la realitat uacuteltima eacutes experiegravencia de Deacuteu Aquest eacutes el punt decisiu de la recerca teologravegica sobre la miacutestica i el centre de les meves reflexions drsquoavui

5 La quumlestioacute central la quumlestioacute sobre Deacuteu

Estem davant del misteri lrsquouacutenic al qual es pot atribuir de manera plena aquesta expressioacute eacutes el misteri de Deacuteu De Deacuteu cal dir el que teogravelegs i miacutestics intenten balbu-cejar eacutes Aquell qui eacutes sempre meacutes enllagrave el totalment Altre incapaccedil de ser copsat per la nostra limitacioacute humana i alhora eacutes Aquell qui fa possible que la nostra petitesa en-tengui que no el pot abastar i per tant que drsquouna manera o altra se li pugui acostar

A meacutes perograve drsquoaquesta confessioacute de limitacioacute agosarada cal dir una altra cosa la nostra realitat humana ha tingut moltes aproximacions a Deacuteu En la pragravectica resulta que en nom de Deacuteu srsquohan fet coses que tots hem de reconegraveixer com a sublims i hem fet coses que tots hem de reconegraveixer com a barbaritats inacceptables

Els cristians som especialment sensibles a aquest fet Els qui van matar Jesuacutes tots creien en Deacuteu i molts ho van fer en nom de Deacuteu laquoEl gran sacerdot digueacute a Jesuacutes Et conjuro pel Deacuteu viu que ens diguis si tu ets el Messies el Fill de Deacuteu Jesuacutes li res-pon Tu ho has dit [] Aleshores el gran sacerdot srsquoesquinccedilagrave els vestits exclamant Ha blasfemat [] Ells respongueren Mereix pena de mortraquo (Mt 263-66) Aquestes pa-raules ens pesen com una llosa Joan formula el sofriment dels nostres inicis ldquo[] ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Deacuteu Tot aixograve ho faran perquegrave no ens han conegut ni al Pare ni a mirdquo (Jn 162-3) I aquest sofriment es fa encara meacutes insuportable quan el fet srsquoha repetit tenint els cristians no com a viacutectimes sinoacute com a actors en nom de lrsquoEvangeli

Eacutes a dir de Deacuteu quasi no en podem dir res perograve hi ha drsquohaver algun criteri drsquoau-tentificacioacute Aquella experiegravencia iacutentima pot ser autegraventica i pot no ser-ho pot ser la projeccioacute de criteris absolutament ideologravegics que portin a barbaritats inacceptables

6 Jesuacutes super-coneix el Pare

Per a nosaltres el criteri eacutes Jesuacutes mateix Es pot parlar de laquolrsquoexperiegravenciaraquo de Jesuacutes Els Sinograveptics tenen dues expressions que ho poden ilmiddotluminar

ndash laquoninguacute no super-coneix el Pare sinoacute el Fillraquo (Mt 11 27) Epiginoskei eacutes meacutes que la simple gnosi eacutes un coneixement qualificat no crec que estigui lluny de la nostra ex-pressioacute eacutes un coneixement per experiegravencia personal

ndash laquoels ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la lleiraquo (Mt 7 29) Lrsquoexousia de Jesuacutes que sorprenia a tothom no es refereix al caragravecter autoritari de la seva Paraula sinoacute a la riquesa interior de Jesuacutes mateix els parlava no com els mestres de la Llei sinoacute per experiegravencia personal

El misteri de Jesuacutes eacutes la seva iacutentima i uacutenica relacioacute amb el Pare eacutes el Fill Podem aproximar-nos a aquest misteri amb la nostra expressioacute Ell va tenir la meacutes profunda uacutenica comprehensiva experiegravencia de Deacuteu En aquesta expressioacute laquoexperiegravencia de Deacuteuraquo lrsquoelement decisiu eacutes Deacuteu El que definiacute Jesuacutes no va ser progravepiament la qualitat de la seva experiegravencia interior (adhesioacute entrega fidelitat entusiasme) sinoacute el contingut de la seva experiegravencia el que Ell super-coneix Deacuteu Tot el que es pugui dir de lrsquoexperiegraven-cia interior de Jesuacutes de la seva fidelitat o de la seva confianccedila nomeacutes es pot entendre a la claror del contingut drsquoaquesta experiegravencia Deacuteu mateix

7 El Deacuteu que Jesuacutes super-coneix

La pregunta central de la nostra reflexioacute sobre la miacutestica i crec de tot el cristianis-me i una de les preguntes clau de la nostra histograveria humana eacutes quin eacutes el Deacuteu que Je-suacutes va conegraveixer estimar revelar i al qual es va entregar Aquiacute hi ha lrsquouacuteltima explicacioacute de tot a la qual ens hem drsquoacostar amb tot respecte Perograve cal no oblidar que eacutes aquiacute on hi ha el criteri veritable de tot allograve que discerneix el que eacutes autegraventic del que no ho eacutes el que construeix i el que destrueix en la nostra histograveria humana

Evoquem alguns textos sinograveptics

ndash Mt 18 21ss Davant de la pregunta de Pere sobre lrsquoabast del perdoacute Jesuacutes contes-ta Deacuteu perdona no hi ha liacutemits

ndash Mt 5 43 ss Jesuacutes parla de lrsquoamor als enemics (i aixograve val per a tothom) i la raoacute que posa eacutes Deacuteu ho fa

ndash Mt 5 48 laquoSigueu perfectes com ho eacutes el vostre Pare del celraquo Joan en fa una for-mulacioacute teologravegica laquoEstimats meus estimem-nos els uns als altres perquegrave lrsquoamor ve de Deacuteu tothom qui estima ha nascut de Deacuteu i coneix Deacuteu Qui no estima no coneix Deacuteu perquegrave Deacuteu eacutes amorraquo (1Jn 4 7)

Crec que a partir drsquoaquiacute es pot formular una resposta a aquella pregunta central Per a Jesuacutes Deacuteu eacutes lrsquoAbsolut Personal de lrsquoAmor del Perdoacute de la Vida que atreu tots als homes a viure en Ell Hem dit que lrsquoelement central de lrsquoexperiegravencia de Deacuteu eacutes progravepiament Deacuteu Doncs beacute es pot dir que eacutes lrsquoexperiegravencia del caragravecter absolut de lrsquoamor del perdoacute de la vida Eacutes Deacuteu

Abans hem parlat de la distincioacute ndash tensioacute entre el contingut nuclear de lrsquoexperiegraven-cia miacutestica i les seves formulacions verbals exteriors i interiors Lrsquoexperiegravencia del Deacuteu vivent eacutes en el seu nucli central lrsquoexperiegravencia de lrsquoamor del perdoacute de la vida com a absoluts Si lrsquoexpressioacute laquoDeacuteuraquo amaga un altre contingut no eacutes meacutes que blasfegravemia encara que lrsquoadhesioacute i lrsquoentrega siguin totals

8 Tres agravembits de la tensioacute entre experiegravencia personal i formulacioacute linguumliacutestica

A la claror del que acabem de dir es poden analitzar tres agravembits importants

81 Deacuteu

Eacutes el que acabem de reflexionar No estem tractant simplement un tema biacuteblic o teologravegic sinoacute el misteri central de la fe i de la vida el centre de lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes Evidentment cal fer-ho amb una consciegravencia clara de la nostra limitacioacute perograve cal no oblidar la norma general de la reflexioacute humana quan un problema no es planteja no vol dir que no es resolgui sinoacute que se li doacutena una solucioacute acriacutetica i no reflexionada i srsquohi treballa com si fos evident Aixograve passa principalment amb el tema de Deacuteu Nor-malment srsquoenteacuten com laquoAlguacute omnipotent que estimaraquo i per tant pot (o podria) resol-dre els sofriments humans crec que Jesuacutes en teacute una experiegravencia diferent eacutes lrsquoAbsolut de lrsquoAmor i del Perdoacute que ens atreu a viure en Ell Fer laquolrsquoexperiegravencia de Deacuteuraquo no eacutes la conviccioacute que ho pot fer tot sinoacute que eacutes lrsquoexperiegravencia de lrsquoAbsolut de lrsquoAmor i del Perdoacute que ens atreu a tots a viure en Ell Acollir-lo eacutes a dir viure estimant perdonant i donant-se eacutes trobar la Vida

82 Jesucrist

Jesuacutes el Fill es defineix per la seva iacutentima i comprehensiva experiegravencia de lrsquoAmor el Perdoacute que eacutes Deacuteu Tota la seva vida va tenir-lo com a centre el Regne de Deacuteu La seva predicacioacute ja des del primer moment desenvolupa un nucli que formula en el primer anunci de la seva mort i resurreccioacute qui busca la vida no la troba mai nomeacutes la troba qui la perd per mi i per lrsquoEvangeli en el Deacuteu vivent Lrsquoexperiegravencia de Deacuteu Amor que atreu a la Vida el porta a un accent doble que omple lrsquoEvangeli lrsquoamor i la pobresa Eacutes el sentit uacuteltim de la seva mort i resurreccioacute Nomeacutes troba la vida qui viu en el Deacuteu vivent per lrsquoamor i la pobresa

iquestQuegrave vol dir aleshores tenir lrsquoexperiegravencia de Jesucrist Aquiacute encara pot haver-hi meacutes frivolitat i hi eacutes sovint Pot acabar sent una mena drsquoenamorament sense cap contingut En canvi laquotenir lrsquoexperiegravencia de Jesuacutesraquo eacutes experimentar la Vida trobada en lrsquoamor i la pegraverdua de tot I aixograve eacutes participar de la seva mort i resurreccioacute Tambeacute aquiacute el centre no eacutes lrsquoadhesioacute la fidelitat o lrsquoentusiasme sinoacute el contingut lrsquoamor que donant-se i perdent-se troba la vida veritable Eacutes Jesuacutes mort i ressuscitat

83 La persona humana

Es pot fer encara una uacuteltima reflexioacute sobre el valor de cada persona humana Lrsquoex-periegravencia miacutestica ha drsquoarribar fins aquiacute fins a copsar per experiegravencia interior el valor de cada persona i de cada grup humagrave Ressonen algunes expressions de lrsquoEvangeli laquoaquesta filla drsquoAbrahamraquo (Lc 13 15-16) dit per Jesuacutes O dit pels fariseus laquonomeacutes hi creu aquesta gentussa que ignora la Lleiraquo (Jn 7 47-49) Especialment dit de Jesuacutes mateix O expressions despectives dels seus opositors laquoDe Natzaret en pot sortir res de boraquo (Jn 1 46) laquode Galilea no en pot sortir cap de profetaraquo (Jn 7 52) O anuncis del seu misteri laquoAvui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador [] Aixograve us serviragrave de senyal trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadoraraquo (Lc 2 10-12)

A la llum de tota la reflexioacute teologravegica que parteix de lrsquoEncarnacioacute i arriba a enten-dre la dignitat de la persona humana crec que es pot dir i cal dir lrsquoexperiegravencia del Deacuteu vivent eacutes a dir el nucli del seu contingut eacutes tambeacute lrsquoexperiegravencia del valor uacuteltim de cada persona i de cada grup humagrave

Tot parteix del punt primer quin eacutes el contingut de lrsquoexperiegravencia de Deacuteu meacutes enllagrave de les seves formulacions Els llenguatges poden ser tan enganyosos El criteri eacutes el contingut de lrsquoexperiegravencia de Jesuacutes I es pot dir eacutes lrsquoexperiegravencia del valor uacuteltim de lrsquoAmor el Perdoacute la Vida lrsquoexperiegravencia drsquoun amor que es doacutena perdent-se i trobant-se lrsquoexperiegravencia del valor de cada persona de cada grup humagrave Eacutes el que el cristianisme enteacuten amb lrsquoexpressioacute central Deacuteu ens estima

9 On es juga on teacute lloc aquesta experiegravencia

Aquesta quumlestioacute estava ja plantejada des del primer moment i eacutes tan important com tot el que ha precedit On es juga aquesta radical experiegravencia de Deacuteu com a Amor Perdoacute i Vida La meva resposta ha de ser curta perograve mereixeria molta meacutes reflexioacute

Lrsquoexperiegravenica autegraventica de Deacuteu i de Jesucrist no es juga en les paraules

Lrsquoexperiegravencia autegraventica de Deacuteu i de Jesucrist no es juga en les paraules o en les formulacions o les declaracions o en el sentiment interior o en la pregagraveria o en el que en diem experiegravencia miacutestica Es juga en la manera de viure en la manera com una persona es posa davant la realitat davant dels altres davant drsquoella mateixa tan feble i tan imperfecta davant el seu sofriment la seva mort

Lrsquoexperiegravencia radical del valor de la Vida de lrsquoAmor del Perdoacute teacute lloc en la deci-sioacute real drsquoestimar de perdonar lrsquoexperiegravencia viscuda del caragravecter caduc de tot teacute lloc progravepiament en el despreniment real de les coses encara que costi en el despreniment fins i tot de la progravepia vida Despreacutes vindran les formulacions exteriors o interiors o les comprensions personals importants naturalment Perograve la veritable experiegravencia es juga en la decisioacute drsquoestimar lrsquoenemic de perdonar drsquoacollir lrsquoestrany de donar-se de no defensar els propis interessos drsquoacceptar el sofriment o la pegraverdua drsquoalguacute estimat drsquoacollir la mort Eacutes aquiacute on tots participem mdasho nomdash de manera viva en la mort i la resurreccioacute de Jesucrist on acollim o rebutgem Deacuteu Absolut en la nostra vida

10 El moment decisiu de la histograveria humana Jesuacutes en la Creu

Eacutes en la Creu on Jesuacutes va viure amb tota plenitud el seu misteri el drsquouna profunda experiegravencia del Deacuteu de lrsquoAmor i de la Vida fins a perdrersquos del tot a Ell mateix trobant aixiacute en Deacuteu la Vida Fou lrsquoacte miacutestic meacutes sublim i meacutes ple de la histograveria humana la comunioacute plena amb lrsquoAmor i el Perdoacute precisament perdent la progravepia vida i perdent fins i tot Deacuteu mateix Allagrave es va revelar el sentit autegraventic de lrsquoAmor de Deacuteu i la veri-table realitzacioacute de la nostra vida humana

Eacutes en la Creu on Jesuacutes va viure amb tota plenitud el seu misteri

Conclusioacute Miacutestica - fe - salvacioacute - vida

Crec que aixograve eacutes el que diu el cristianisme Tot home es defineix per lrsquoexperiegravencia radical de la seva vida la que es manifesta en la seva manera de posar-se davant de la realitat dels altres drsquoell mateix eacutes la seva fe Jesuacutes diu que la vostra fe sigui en Deacuteu Pare plenitud drsquoAmor i Vida en el qual trobeu la Vida veritable

Tot home estagrave cridat a ser un miacutestic que viu una enorme profunditat en les deci-sions drsquoentendre drsquoacollir lrsquoestrany drsquoacceptar les acusacions dels altres de somriure drsquoestimar Despreacutes vindran uns privilegiats els qui en diem els miacutestics i intentaran formular sense aconseguir-ho mai el que significa sortir drsquoun mateix perdonar i donar-se

Sa Biacuteblia es llibre meacutes bo

Sa Biacuteblia es llibre meacutes bo (I)per Joan Febrer

Comenccedil amb aquest una segraverie drsquoescrits en el nostre Butlletiacute amb els quals vull rellegir els grans relats biacuteblics per posar de relleu la veritat encara ben actual que con-tenen

Veritat o falsedat en la Biacuteblia

ldquoEl tribunal ha dictat una sentegravencia salomogravenicardquo En les negociacions el nostre re-presentant srsquoha venut per un plat de llentiesrdquo ldquoVols obrir un comerccedil de no res i et fan anar drsquoHerodes a Pilat i al final encara et falta un paperrdquo Soacuten expressions que empram o sentim tal vegada sense adonar-nos de la seva arrel biacuteblica

Srsquohomo des be inaugurava diumenge passat les festes patronals de Ciutadella ldquoPerograve quegrave teacute que veure un be amb les festesrdquo demanava al guia un turista davant lrsquoanyell enfilat dalt la monumental columna a Ses Voltes

Encara que ho ha conreat meacutes la tradicioacute protestant tambeacute abunden ara entre nosaltres els noms de persona trets del repertori biacuteblic aixiacute per exemple Eva Sara Susanna Judit Miacuteriam Isaac Rubegraven Benjamiacute David Samuel Joel Pere Pauhellip

El pensador F Savater autodeclarat ateu catogravelic recomanava als joves lectors en la seva Eacutetica para Amador que srsquoinformessin meacutes de Biacuteblia si volien entendre moltes coses de la nostra cultura ell mateix publicagrave lrsquoany 83 un magniacutefic Diario de Job com a fruit drsquouna lectura ben actualitzada del Job biacuteblic

Hauriacuteem de conegraveixer millor la Biacuteblia Perograve soacuten molts els interrogants que ens plan-teja eacutes rigoroacutes parlar de la creacioacute del moacuten en sis dies o que la dona procedeix drsquouna costella de lrsquohome Eacutes creiumlble un diluvi drsquoabast universal com ho deixa entendre el

relat de Noegrave o que una torre ndashla de Babelndash sigui tan alta fins a tocar el cel Quegrave hi ha drsquohistograveric en el pas del Mar Roig que srsquoobre com un passadiacutes perquegrave passin els hebreus i en canvi es tanca negant-hi els soldats del faraoacute I encara quin cas hem de fer de mol-tes prescripcions basades meacutes en tabuacutes ancestrals ndashper exemple el de la sangndash que en coneixements verificats I si Deacuteu eacutes la font de la veritat com pot ser que descobertes cientiacutefiques desmentesquin creences biacutebliques

Per ser honestos hem de reconegraveixer que la Biacuteblia apareix sovint com un llibre di-fiacutecil perilloacutes i alhora encisador Difiacutecil (sobretot lrsquoAntic Testament o Biacuteblia hebrea) perquegrave pertany a una altra egravepoca Perilloacutes perquegrave pot ser emprat per a justificar qual-sevol barbaritat Perograve un llibre encisador si aconseguim llegir-la o escoltar-la en la perspectiva adequada ldquoSa Biacuteblia eacutes es llibre meacutes bo que srsquoha escrit mai perquegrave nomeacutes dins sa bellesa dins sa veritable bellesa hi ha sa veritatrdquo en paraules del nostre paisagrave lrsquoescriptor Joan Pons en el pregoacute de Sant Bartomeu de 2004

Drsquoentrada hem de tenir en compte unes quantes coses davant la Biacutebliandash meacutes que exactituds cientiacutefiques hi hem de cercar veritat de sentit perquegrave hi pot

haver tambeacute veritat en la poesia la fantasia la utopia la fe lrsquoamor la lluitandash no eacutes progravepiament un llibre sinoacute una colmiddotleccioacute de 72 escrits molt diversos hi

trobam crograveniques lleis llegendes poesia pregagraveries novelmiddotles oracleshellipndash no eacutes la crogravenica contemporagravenia drsquouns fets sinoacute el recull drsquounes tradicions amb

base histograverica oberta a un acompliment futur sempre meacutes granndash no eacutes un dictat de Deacuteu sinoacute fruit de la inspiracioacute divina a uns autors humans que

han escrit dins els liacutemits del seu temps histograveric

Sa Biacuteblia eacutes es llibre meacutes bo que srsquoha escrit mai perquegrave nomeacutes dins sa bellesa dins sa veritable bellesa hi ha sa veritat

ndash no eacutes el llibre drsquoun individu pensat per a una lectura individual sinoacute lrsquoobra drsquoun poble creient mdashIsrael primer lrsquoEsgleacutesia cristiana despreacutesmdash que hi reconeix lrsquoarrel de la seva identitat

En resum podriacuteem dir que la Biacuteblia eacutes com una ambiciosa partitura musical que nomeacutes cobra vida quan eacutes interpretada en la vida variada i complexa del poble cre-ient Accedilograve no li lleva lrsquointeregraves com a font de coneixements i informacions com a obra literagraveria com a font drsquoart i cultura

Al principi de tot sis dies+un

La Biacuteblia comenccedila al principi de tot (Gn 11) a lrsquoarrel drsquoallograve que som i tenim que admiram o temem drsquoallograve que ens ferma o allibera Meacutes endins del nostre ADN i de la mategraveria primera dels nostres aparells tecnologravegics hi ha la font amagada del corrent de la vida que si la sentim rajar podrem exclamar amb sant Joan de la Creu ldquoqueacute bien seacute yo la fuente que mana y corre aunque es de nocherdquo

Ens resulta meacutes fagravecil preacutemer un botoacute que conegraveixer el secret de lrsquoenergia que desple-ga Si ja requereix un esforccedil de coneixement esbrinar quina mategraveria primera hi ha a la base dels nostres aparells tecnologravegics quant i meacutes ategravenyer el fonament de tot el darrer perquegrave Per accedilograve eacutes meacutes fagravecil exclamar que gran que eacutes lrsquoinventor Que afortunat lrsquousuari de les noves tecnologies que no confessar ldquoSenyor Deacuteu meu que ho ets de granrdquo Lrsquoinventor i lrsquousuari no som lrsquohome savi que sap emprar els nous invents amb mesura i equitat quan perdem de vista el disseny originari Conveacute que anem al principi com a la font de la saviesa que ens manca al principi drsquoabans de la ciegravencia i la tecnologia del ciment i les fronteres de les llenguumles i cultures Potser hi trobarem les traces del disseny original que srsquoha desdibuixat al pas dels anys

Ens diu la Biacuteblia que al principi hi ha la llum i la vida la Paraula i lrsquoEsperit el Deacuteu creador de cel i terra i drsquouna humanitat uacutenica per a dominar-la i poblar-la El primer capiacutetol del Gegravenesi conteacute el bell poema de la creacioacute al principi de tot en sis dies+un

Ens resulta meacutes fagravecil preacutemer un botoacute que conegraveixer el secret de lrsquoenergia

que desplega

sis dies de feina per a vegravencer el caos i fer sorgir el cosmos i un dia de repograves per a ad-mirar la bondat de cada criatura La tasca creadora de Deacuteu posada el sisegrave dia en mans de lrsquohome representant seu eacutes vegravencer aquell abisme drsquouna ldquoterra caogravetica i desolada on les tenebres cobrien la superfiacutecie de lrsquooceagraverdquo (Gn 12) i fer resplendir lrsquoordre i la bondat tasca interminable en un moacuten inacabat I el dia setegrave eacutes regalat a lrsquohome per-quegrave beneesqui el Creador i emmirallat en la fesomia divina reconegui en ell mateix i en els altres la imatge del Creador aixiacute podragrave assumir amb saviesa i responsabilitat la tasca de dominar la terra

El 1r relat de la creacioacute (Gn 11-24) conegut com a relat sacerdotal no eacutes la crograve-nica drsquoun observador amagat que va anotant en la seva agenda dia 1r dia 2nhellip No eacutes la hipogravetesi drsquoun cientiacutefic que ha trobat en la creacioacute la clau explicativa drsquoallograve que la ciegravencia no abasta Aquest relat no ha caigut del cel fora del temps i lrsquoespai Segurament ha estat compost per sacerdots jueus de lrsquoegravepoca de lrsquoexili a Babilogravenia (s VIegrave aC) com un himne lituacutergic destinat a alimentar la confianccedila dels deportats tot proclamant que nomeacutes Deacuteu eacutes el creador del i de la terra pertot idograve som a ca nostra que els pobles diversos pertanyen a la mateixa humanitat com a imatge i semblanccedila de Deacuteu que eacutes tota la humanitat la qui teacute encomanada la tasca de dominar i poblar la terra que els astres lluminosos del cel siacutembols de poder no ens dominen sinoacute que ens serveixen per a elaborar el nostre calendari que tota la creacioacute i nosaltres en ella eacutes bona i beneiumlda per Deacuteu Assemblem-nos al nostre Creador tant en els sis dies feiners com en el repograves del dia setegrave

Llegim i rellegim aquest precioacutes relat amb la sensibilitat drsquoun Gaudiacute que abans de dissenyar una obra drsquoart ha captat la bellesa de les formes naturals o del nostre fotogravegraf Toni Vidal per a qui ldquolrsquohome eacutes incapaccedil de crear res perograve siacute que eacutes capaccedil drsquoestimar conegraveixer composar mostrarrdquo Anem meacutes endins amb la mirada com qui es deixa portar a traveacutes de ldquola grandesa i bellesa de les creatures a contemplar de ma-nera proporcional el seu Creadorrdquo (Sv 135) No fa falta remuntar-nos a lrsquoinstant just abans del big bang ens basta simplement abraccedilar lrsquoinfant ja crescut i exclamar com la mare dels magravertirs macabeus ldquojo no seacute com heu vingut a lrsquoexistegravencia en les meves entranyes no soacutec jo qui us ha donat lrsquoesperit i la vida ni he organitzat els elements del vostre cos Sapigueu que eacutes el Creador del moacuten ell que modela lrsquohome des de la seva concepcioacutehelliprdquo (2Ma 722ss) o compartir lrsquoegravextasi dels enamorats que es diuen lrsquoun a lrsquoaltre com en un eco indefinidament ressonant ldquoque ho ets de bella estimada meva Que ho ets de bell i fascinant estimat meurdquo (Ct 115-16)

Tant de bo veieacutessim la natura com la pintada del Creador i hi descobriacutessim el dis-seny original Sabriacuteem per on passa la mitgera entre saviesa i coneixement entre uacutes i abuacutes

Adam i Eva som tu i jo

ldquoDesgraciats Adam i Eva per culpa drsquohaver-se menjat la poma prohibida ara ho pagam totsrdquo Aquesta ingegravenua interpretacioacute (vegeu Sir 2524) es basa en la suposicioacute que el relat drsquoAdam i Eva (Gn 2-3) eacutes de caire histograveric Una tal interpretacioacute no resis-teix les moltes preguntes que li planteja la ciegravencia actual sobre els oriacutegens de lrsquoespegravecie humana i al mateix temps transmet una pobra idea de Deacuteu en presentar-lo com un degravespota rival de lrsquohome

Encara que no es tracti drsquoun relat histograveric la composicioacute i redaccioacute de Gegravenesi 2-3 es pot situar en un marc geogragravefic histograveric religioacutes i cultural segurament al s X aC dins lrsquoescola jahvista (que anomena Deacuteu com a Jahvegrave) a Jerusalem amb elements presos de mites i llegendes de Mesopotagravemia i drsquoEgipte

Adam i Eva no soacuten els noms drsquouns personatges histograverics meacutes beacute representen la humanitat sencera des dels seus oriacutegens fins ara En Adam i Eva hi podem reconegraveixer la nostra progravepia fesomia com ells nosaltres som de terra i terrejam i al mateix temps aspiram a lrsquoimpossible per la feina som responsables de la terra que volem convertir en jardiacute i tambeacute en hort drsquoon extreure els fruits per al nostre profit donam nom a les coses que posseiumlm (com Adam als animals) perograve ni els animals de companyia no aconsegueixen omplir el buit de la nostra soledat homes i dones ens necessitam i complementam perograve lrsquoharmonia eacutes sovint substituiumlda per la violegravencia de gegravenere Deacuteu ens eacutes familiar i tanmateix volem realitzar-nos al marge drsquoEll com el fill progravedig

San Martiacuten de Fromista Leoacuten

Adam eacutes figura de la persona humana modelada amb pols de la terra i animada per lrsquoalegrave diviacute I Eva representa la mateixa humanitat com a matriu de la vida Adam i Eva representen tambeacute la dualitat humana de gegravenere en quegrave un cerca lrsquoaltra i tots dos soacuten cridats a cooperar en un projecte de parella i de famiacutelia

Adam i Eva soacuten colmiddotlocats per Deacuteu en un jardiacute irrigat per quatre rius i enriquit amb arbres de tota casta el paradiacutes de lrsquoEdeacuten hagravebitat ideal de la comunioacute dels homes i dones entre si amb Deacuteu i amb la terra Entre els arbres nrsquohi ha dos drsquoespecials lrsquoarbre de la vida i lrsquoarbre del coneixement del beacute i del mal Drsquoaquest segon Deacuteu prohibeix que en mengin el fruit El manament de Deacuteu no eacutes per fer la guitza sinoacute per orientar la llibertat cap a la vida en comunioacute Si en mengen es veuran privats dels fruits de lrsquoarbre de la vida moriran Eacutes el dilema presentat a Israel i a cada un de nosaltres ldquoet propograves drsquoescollir entre la vida i la mort entre la benediccioacute i la malediccioacute Tria la vida i viuragraves tu i la teva descendegravenciardquo (Dt 3019) El manament no eacutes contra la llibertat perograve en representa el liacutemit ho podem fer tot perograve hem de saber que no tot condueix a la vida

Lrsquoastuta serp imatge de la temptacioacute seductora vol desencaminar Adam i Eva ter-giversant el sentit del manament mostrant Deacuteu com un rival que cal eliminar per a realitzar els propis somnis de grandesa Pecar eacutes consentir-hi menjar del fruit prohi-bit sortir de la mesura humana i pretendre determinar per un mateix quegrave eacutes bo i quegrave eacutes dolent segons les progravepies conveniegravencies i punts de vista (Is 520-21) Eacutes voler ser deacuteus oblidant que tot i lrsquoalegrave diviacute que ens fa viure som humans limitats (Sv 71-6 Ez 28) Enganats Adam i Eva cauen i en el pecat experimenten el cagravestig la vergonya de la nuesa eacutes a dir lrsquoharmonia de la relacioacute substituiumlda pel desig de domini de lrsquoun sobre lrsquoaltre la por de Deacuteu que duu a amagar-sersquon la fatiga dolorosa que desnaturalitza la feina i la reproduccioacute i finalment lrsquoexpulsioacute del paradiacutes (Dt 2864) Enmig de la des-gragravecia perograve Deacuteu mostra un horitzoacute de salvacioacute la humanitat podragrave vegravencer el mal

Adam i Eva som nosaltres tu i jo fills drsquouna histograveria que voldriacuteem escrita drsquouna altra manera i que encara podem orientar cap a la terra promesa de la comunioacute

Caiacuten teacute un germagrave

Lrsquohome no ha estat creat individu solitari sinoacute com un eacutesser cridat a realitzar-se en la relacioacute amb lrsquoaltre amb Deacuteu el seu Creador amb la dona la seva companya i ara amb els altres germans seus Si el pecat eacutes la pretensioacute humana de voler-se realitzar tot sol rompent els lligams drsquoaquesta relacioacute que ens fa ser humans a partir de Gn 41-16 el pecat teacute un nom nou fratricidi eliminacioacute del germagrave

Caiacuten eacutes el primogegravenit En el dret drsquoIsrael el primer dels fills acapara lrsquoheregravencia paterna (Dt 2117) i en morir el pare esdeveacute cap de la famiacutelia (Gn 2729) En el cas de bessons seragrave hereu el primer en neacuteixer (Gn 25 24-26 3827-30) Caiacuten idograve ell tot sol eacutes lrsquohereu dels beacutens paterns amo ell tot sol de la terra

Perograve a Caiacuten li sobreveacute un germagrave Abel Eacutes el segon fill drsquoAdam i Eva que entra en competegravencia amb ell que eacutes primer i lrsquouacutenic Eacutes ver que un i altre expressen la seva relacioacute amb Deacuteu amb lrsquoofrena de sacrificis Perograve a partir drsquoaquiacute el conte alerta el lector que els sacrificis no poden lligar Deacuteu a les regles de joc dels humans i que una correcta relacioacute amb Deacuteu eacutes inseparable drsquouna correcta relacioacute amb el germagrave Mirem com ens ho diu

Deacuteu prefereix el petit Abel en tost del major Caiacuten Eacutes aquesta una constant en la Biacuteblia el preferit drsquoAbraham no seragrave Ismael sinoacute Isaac el drsquoIsaac no seragrave Esauacute sinoacute Jacob de Jacob no seragrave Rubegraven sinoacute Judagrave de Jessegrave no seragrave el major sinoacute el petit Da-vid Aquest eacutes el Deacuteu que es fixaragrave benvolent en la petitesa insignificant de Maria de Natzaret per fer-ne mare del Messies I en lrsquoensenyament de Jesuacutes Deacuteu seragrave presentat com el pare que fa una festassa pel fill petit el progravedig retornat i que doacutena als darrers treballadors igual salari que als primers La paradoxa de la logravegica divina queda resumi-da en la sentegravencia ldquoels primers seran darrers els darrers primersrdquo o en aquesta altra que diu ldquoqui srsquoexalccedila seragrave humiliat qui srsquohumilia seragrave enaltitrdquo

I eacutes que Deacuteu eacutes lliure i el seu amor gratuiumlt Accedilograve desperta gelosia i enveja ja que el major el meacutes fort el meacutes savi teacute mal drsquoencaixar la igualtat Voldriacuteem una societat jerarquitzada en una piragravemide de privilegiats a la punta i de desheretats a la base Perograve tal com escriuragrave sant Pau als romans ldquotot depegraven no del voler o dels esforccedilos humans sinoacute de la compassioacute de Deacuteurdquo (Rm 916) i Deacuteu com que estima compassivament tothom convida els majors a seure a la mateixa taula on ell ha assegut els petits ldquoSi tot eacutes gragravecia tots som igualsrdquo diu luacutecidament Simone Weil

Caiacuten enduit per la irritacioacute de la gelosia mata el seu germagrave a fi de recuperar els seus drets de primogegravenit i uacutenic Perograve com en Els ulls del germagrave etern la preciosa novelmiddotla de Stefan Zweig la mirada de lrsquoaltre sigui qui sigui eacutes per sempre meacutes la

La histograveria de Caiacuten i Abel Biacuteblia de Tours

mirada del germagrave En el relat biacuteblic eacutes Deacuteu qui interpelmiddotlaragrave Caiacuten arreu on fugiragrave fent ressonar en la seva consciegravencia lrsquoeco de la crucial pregunta ldquoon eacutes el teu germagrave Abelrdquo Contra el que ell preteacuten Caiacuten eacutes ha de ser guardiagrave del seu germagrave el seu responsable el seu igual

Gn 4 ens doacutena una altra clau de lectura en indicar que Caiacuten eacutes pagegraves i Abel pastor Representen dues formes de vida dues economies dues cultures Cain i Abel repre-senten dos pobles antagonistes que en el designi de Deacuteu estan cridats a reconegraveixer-se germans Eacutes la diversitat viscuda com a rivalitat amenaccediladora la que ahir podiacuteem veure projectada entre menorquins i peninsulars i avui entre europeus i extracomu-nitaris I tambeacute en tants de paiumlsos on la convivegravencia interegravetnica eacutes plena de conflictes ldquoOn eacutes el teu germagraverdquo segueix ressonant avui en les consciegravencies LrsquoEvangeli de la pau proclama ldquoCrist eacutes la nostra pau Ell ha posat pau entre tots dos pobles i en ell nrsquoha creat un de nou la nova humanitatrdquo (Ef 214ss)

Pedres drsquoensopec

Assaigs de teologia de les coses concretes mdashCinquena partmdash

per Xavier Moll

XXIII Un dimecres de cendra

La foacutermula drsquoimposicioacute de cendra laquoRecordarsquot home que ets pols i que a la pols retornaragravesraquo [Gn 319] es conserva en el missal nou perograve ara a tiacutetol drsquoalternativa Una altra es posa en primer lloc i aixograve ja deu voler dir que eacutes la preferida Diu laquoConvertiu-vos i creieu en lrsquoEvangeliraquo [Mc 115] Eacutes clar que la segona foacutermula mdashla tradicionalmdash que parla de la cendra de la mort srsquoajusta millor amb un ritu drsquoimposicioacute de la cendra que la que en parlar de conversioacute i de creure en lrsquoEvangeli no suggereix per res el ritu que acompanya no estableix cap lligam entre la mategraveria i la forma drsquoaquest sacramen-tal entre verba i res entre el que es diu i el que es fa

Cal observar que no tots els textos de lrsquoEscriptura soacuten igualment adequats per a qualsevol accioacute lituacutergica la paraula de Deacuteu eacutes aliment laquolrsquohome no viu nomeacutes de pa viu de tota paraula que surt de la boca de Deacuteuraquo [Dt 83 Mt 44] no un aliment que Deacuteu hagi deixat dins el rebost a la nostra disposicioacute a fi que ens el servim al nostre arbitri Deacuteu eacutes tambeacute dispensador drsquoaquest aliment i el distribueix tempore opportuno laquoal seu tempsraquo [Sl 14515] i si lrsquoEscriptura no eacutes paraula de Deacuteu en conserva aixograve vol dir tambeacute que el lector lituacutergic drsquoaquesta paraula no fa meacutes que de mitjancer que de cap manera no pot deixar lrsquoactor principal en segon terme Deacuteu mateix parla per conducte drsquoun lector I eacutes la serietat drsquoaquest fet que ens hauria de fer meacutes sensibles a lrsquooportunitat de lrsquouacutes de lrsquoEscriptura I ara ben cert que eacutes molt oportuacute i fins necessari recordar la necessitat de conversioacute i el comenccedilament de la quaresma eacutes sens dubte una bona ocasioacute de fer-ho perograve aleshores foacutera millor reservar aquest text de Marc per exemple com a lectura dins un altre moment de la celebracioacute perquegrave si es diu

que Deacuteu alimenta mdasheacutes a dir parlamdash tempore opportuno tambeacute haurem de dir que fer sonar la seva paraula fora de temps eacutes tambeacute desvirtuar-la

Tinc altres escruacutepols que em fan dubtar de creure que fos un bon encert posar aquest text per acompanyar i significar la imposicioacute de la cendra Dins el seu context diu laquoJesuacutes anagrave a Galilea i anunciava la bona nova de Deacuteu Deia Srsquoha complert el temps i el Regne de Deacuteu eacutes a prop convertiu-vos i creieu en lrsquoEvangeliraquo [114s] I el text paralmiddotlel de Mateu diu laquoDes drsquoaleshores Jesuacutes comenccedilagrave a predicar Deia Con-vertiu-vos que el Regne del cel eacutes a propraquo [417] Tant en un text com en lrsquoaltre el fet que laquoel Regne de Deacuteu sigui a propraquo eacutes el motiu de la conversioacute i al mateix temps assenyala vers on cal convertir-se laquogirar-seraquo Parlar de conversioacute sense dir al mateix temps en quina direccioacute cal fer-ho fa que el text sigui estructuralment incomplet el text hauria drsquoesmentar expressament aquesta proximitat del Regne de Deacuteu Tambeacute es podria completar com ja fan altres textos lituacutergics i biacuteblics per exemple amb un ad Dominum laquoconvertiu-vos al Senyorraquo

Perograve abans de passar avant cal que prengui consciegravencia drsquoaixograve que acabo de fer gairebeacute sense pensar-hi he traduiumlt el paenitemini de la Vulgata per convertiu-vos Aixiacute ho fa tambeacute el missal catalagrave I mrsquoha sortit aixiacute perquegrave eacutes la manera habitual de traduir avui aquesta paraula perograve ara que hi penso recordo que no sempre ha estat aixiacute i tambeacute veig que qualsevol desconeixedor drsquoaquestes fineses internes del moacuten eclesiagravestic i net de prejudicis podria demanar perquegrave paenitemini no es tradueix simplement per laquofeu penitegravenciaraquo Aixiacute ho fa la traduccioacute dels Evangelis que va publicar el Foment de Pietat lrsquoany 1928 en aquest text de Marc i aquesta era la manera habitual de traduir els mots llatins paeniteo i paenitentia en aquell temps I drsquoantic no puc imaginar-me que alguacute ho hagueacutes fet drsquouna altra manera La darrera edicioacute de la Biacuteblia de Luter de lrsquoany 1545 doacutena drsquoaquest text la traduccioacute alemanya equivalent Tut Buszlige i encara lrsquoany 1955 la Biacuteblia de Jerusalem traduiumla Repentez-vous que correspon ben beacute al cata-lagrave penediu-vos laquoFeu penitegravenciaraquo laquopenediu-vosraquo i laquoconvertiu-vosraquo soacuten tres expressions que no volen dir ben beacute el mateix En el llenguatge de carrer fer penitegravencia vol dir laquocomplir un cagravestig imposat per un pecat o malifetaraquo penedir-se vol dir laquosaber greu drsquohaver fet alguna cosaraquo convertir-se vol dir laquocanviar drsquoopinioacute abraccedilar una religioacuteraquo

Aquesta nova manera de traduir la paraula teacute la seva histograveria Tambeacute en aquell temps no escrivien paenitentia sinoacute poenitentia i suggeria que la paraula no venia de paene laquogairebeacuteraquo mdashlaquopeniacutensularaquo gairebeacute una illamdash sinoacute de poena laquopenaraquo laquocagravestigraquo laquosacrificiraquo I aquest canvi ortogragravefic mdashsi no ho recordo malamentmdash es va introduir pel mateix temps que es comenccedilaren a sentir veus erudites que deien que lrsquooriginal grec metanoia i derivats meacutes aviat volia dir laquocanvi de parerraquo eacutes a dir girar lrsquoorientacioacute vers un altre punt i que per tant era millor traduir per laquoconvertir-seraquo laquoconversioacuteraquo Perograve ja des drsquoun punt de vista sintagravectic ja es veu tot drsquouna que no eacutes igual dir laquoconvertiu-vosraquo que dir laquofeu penitegravenciaraquo Abans he observat que dir laquoconvertiu-vosraquo era incomplet

Assaigs de teologia de les coses concretes

estructuralment i que calia afegir-hi per exemple laquoal Senyorraquo Dir laquofeu penitegravencia al Senyorraquo sonaria ben estrany I eacutes que aquesta altra manera de traduir ja teacute prou sentit sense cap mena drsquoafegit no cal completar

En termes generals hem de dir que la nova traduccioacute fagravecilment deixa al marge els aspectes costosos que suggeria el mot penitegravencia mdashcagravestig saber greumdash i el concepte es torna meacutes racional Perograve tambeacute es deu poder dir que aixiacute el mot tambeacute eacutes unilateral i incomplet reduir el sentit de la paraula a la idea de laquofer un canvi drsquoorientacioacuteraquo no per forccedila suposa que un hagi de canviar un mal per un beacute i la mateixa idea de penediment queda molt a segon terme Aquest sentit meacutes neutral srsquoexpressa en el grec del Nou Testament amb el terme strepho i derivats El llibre dels Fets dels Apogravestols conta que la dispersioacute que va seguir el martiri drsquoEsteve donagrave lrsquoocasioacute de predicar lrsquoEvangeli tambeacute als pagans i que a Antioquia laquoun gran nombre de persones van creure i es convertiren [epestrepsen] al Senyorraquo [1121] Lrsquoexpressioacute laquoconvertir-se al Senyorraquo drsquoaquest text no teacute el mateix sentit que el laquoconvertiu-vosraquo de la foacutermula drsquoimposicioacute de cendra Meta-noeo inclou sempre penediment eacutes sempre sentir i voler treurersquos un pes de damunt matiacutes semagraventic que no per forccedila conteacute el mot laquoconvertir-seraquo un pot convertir-se no per desfer-se drsquoun mal passat sinoacute per acollir-se a un beacute millor i drsquoaltra banda tambeacute srsquoha de dir que la traduccioacute laquofer penitegravenciaraquo no per forccedila conteacute la idea de laquoconversioacuteraquo Amb totes aquestes observacions ja es pot sospitar que es tracta drsquoun mot de traduccioacute problemagravetica

Amb un exemple es veuragrave meacutes clara aquesta dificultat de traduir metanoia i deri-vats El text de lrsquoEvangeli de Mateu que refereix les amenaces que fa Jesuacutes a les ciutats de la vora del llac per llur renitegravencia davant la seva predicacioacute i miracles diu que si ho haguessin vist les ciutats paganes de Tir i de Sidoacute laquoen sakko kai spodo metenoesan in ci-licio et cinere paenitentiam egissentraquo [1120s] El Foment de Pietat tradueix aquest text laquohaurien fet penitegravencia amb cilici i cendraraquo la Biacuteblia de la Fundacioacute Biacuteblica Catalana de lrsquoany 1968 diu laquosrsquohaurien convertit amb sac i cendraraquo i la Biacuteblia Catalana Inter-confessional del 1993 tradueix laquoen senyal de penediment srsquohaurien posat cendra i vestits de sac i srsquohaurien convertitraquo Aquesta darrera versioacute crec que ja srsquoha de qualificar de parafragravestica eacutes un intent drsquoencabir els dos aspectes del concepte amb una profusioacute de paraules que en darrer terme fan que el resultat sigui meacutes interpretacioacute que tra-duccioacute La segona versioacute teacute un so ben estrany aixograve de laquoconvertir-se amb sac i cendraraquo eacutes un intent maldestre drsquoajuntar un simple moviment giratori mdashla conversioacutemdash amb uns altres gestos molt distints vestir-se de sac i posar cendra al cap normalment no es fa tot fent voltes La primera versioacute eacutes a meacutes de literal entenedora i drsquouna puresa linguumliacutestica impecable

La meva pregunta eacutes si ben mirat no es podria dir tambeacute que el matiacutes de laquoconver-sioacuteraquo ja srsquoinclou drsquoalguna manera dins la paraula laquopenitegravenciaraquo si meacutes no amb aquest mot estem a la vora del de laquopenedir-seraquo que vol dir laquosaber greuraquo eacutes a dir aquiacute dins ja

srsquohi manifesta una voluntat de distanciament drsquoallograve que un ha fet i al mateix temps la necessitat drsquoun altre que salvi de la desesperacioacute perquegrave el que meacutes mal fa quan un es penedeix drsquohaver fet una mala obra eacutes lrsquoevidegravencia que el mal fet ja no es pot desfer un ja no pot tornar enrere com si no hagueacutes succeiumlt res lrsquoalternativa aleshores eacutes o beacute amagar el mal fet i corsecar-se de por de ser descobert o beacute confessar el mal i esperar una magrave que el tregui del destret en aquest punt entra la imatge de la conversioacute amb sac i cendra un exterioritza la seva desolacioacute drsquohaver-se ficat dins un forat sense sortida mdashde profundismdash i es laquogiraraquo a Deacuteu perquegrave lrsquoalliberi de lrsquoangoixa

Tot aixograve no vol dir encara que no mrsquoagradi traduir metanoia per laquoconversioacuteraquo mrsquoagrada molt perograve per un altre motiu perquegrave laquofer penitegravenciaraquo en lrsquouacutes habitual que en fem tambeacute ho eacutes drsquounilateral suggereix en primer terme i gairebeacute exclusivament els actes de la penitegravencia que srsquoexterioritzen des drsquounes formes extremes de cilicis i flagells que ja srsquoacosten al masoquisme fins a les mortificacions de tota mena fer penitegravencia posa fagravecilment en primer terme lrsquoaccioacute del penitent i fa que Deacuteu quedi de banda possiblement absent del tot I aixiacute entre nosaltres eacutes habitual que en cercles devots el temps de quaresma srsquoentengui com a temps de fer penitegravencia cosa que vol dir ocasioacute de posar a prova la forccedila de la voluntat tot privant-se de menjar dolccedilos de fumar de beure alcohol drsquoexercir-se en actes que confirmen la personalitat coses que possiblement fan perdre un parell de quilos sobrers i drsquoaquiacute pot venir el goig drsquohaver enfortit la salut corporal I eacutes clar no srsquoexclou que tambeacute hi hagi la voluntat drsquouna major perfeccioacute espiritual major domini drsquoun mateix equilibri mental i altres coses per lrsquoestil aquesta manera drsquoentendre la quaresma meacutes que conversioacute a Deacuteu i al seu regne eacutes tancament dins un mateix

Aquestes caracteriacutestiques socials que defineixen la quaresma entre nosaltres com a temps de penitegravencia advoquen en favor drsquouna traduccioacute que indiqui expressament que es tracta no sols drsquoun moviment que mena a Deacuteu sinoacute que surt de Deacuteu eacutes un altre cop el que feia observar abans quan deia que laquoconvertiu-vosraquo o laquofeu penitegravenciaraquo nomeacutes srsquoenteacuten plenament si tambeacute srsquoexpressa el motiu que mou a aquesta conversioacute o a fer penitegravencia laquoel Regne de Deacuteu eacutes a propraquo i vol dir que els gestos de penediment soacuten consequumlegravencia drsquouna conversioacute que no ha sortit drsquoun mateix sinoacute que ve de fora eacutes com la campana dominical que diu que ja eacutes hora de sortir de casa Aleshores lrsquoim-peratiu laquoconvertiu-vosraquo ja vol dir que es tracta drsquouna conversioacute al Senyor o que eacutes una conversioacute motivada per la proximitat del Regne de Deacuteu De tot aixograve hem de deduir que com que la foacutermula del missal aixograve no ho diu no srsquoesbandeix el perill que el motiu de la conversioacute es basi en altres raons i justifiquen que es digui que aixiacute no hem fet el que vol dir lrsquoEvangeli Sigui com sigui no deu ser cap irreveregravencia greu dir que aquesta foacutermula primera drsquoimposicioacute de cendra del missal nou eacutes un text mutilat

I ara voldria perfilar encara meacutes aquesta necessitat de fer veure que la conversioacute es un moviment que cal que surti de Deacuteu Una afirmacioacute drsquoUrs von Balthasar que diu

que la conversioacute laquoeacutes el pressupogravesit epistemologravegic de poder escoltar la paraularaquo1 ens indica un bon camiacute Aixograve deu voler dir que abans de poder escoltar la paraula mdashaques-ta paraula que eacutes alimentmdash cal que ens hagravegim convertit al Deacuteu que ens parla I ara podem seguir el fil de lrsquoafirmacioacute i demanar si la conversioacute eacutes el pressupogravesit drsquoescoltar la paraula quin eacutes el pressupogravesit de la conversioacute mateixa La conversioacute entesa com a canvi drsquoorientacioacute o de sentit pressuposa un senyal generalment acuacutestic que ho demani un es gira mdashconverteixmdash quan el criden Perograve aixograve encara demana un altre pressupogravesit No dic que un es giri quan sent que criden sinoacute que un es gira quan el criden eacutes a dir un es gira quan pot identificar la veu que crida com a veu que el crida com a veu ja coneguda familiar deu ser aixograve que vol dir la paraula de Jesuacutes a Pilat laquoTots els qui soacuten de la veritat escolten la meva veuraquo [Jn 1837] que sant Agustiacute comenta amb una agudesa notable laquoNo diu ldquotothom qui escolta la meva veu eacutes de la veritatrdquo sinoacute ldquotothom qui eacutes de la veritat escolta la meva veurdquo eacutes a dir un no eacutes de la veritat per haver escoltat la seva veu sinoacute que un lrsquoescolta perquegrave eacutes de la veritatraquo2

I ara recapitulem el proceacutes un no pot escoltar aquesta paraula que eacutes aliment si abans no srsquoha convertit a Deacuteu i un no es gira i converteix a Deacuteu si abans Deacuteu no el crida i ell estagrave en condicions de sentir la veu de Deacuteu com a veu familiar com a la vox dilecti la veu de lrsquoamic Maria plora arran del sepulcre i no enteacuten res del moacuten que lrsquoenvolta meacutes ben dit lrsquoenteacuten malament no pot arribar fins a la seva veritat fins que aquell que ella creia jardiner la crida pel seu nom laquoMariaraquo i ella girant-se ndashminusconversa strapheisandashminus li diu laquoRabuniraquo [Jn 2016] I eacutes que nomeacutes quan podem identificar el qui ens parla estem en condicions drsquoescoltar el que ens diu I aixograve es pot estendre tambeacute a la comprensioacute drsquoallograve que veiem i sentim es destapa el sentit escatologravegic de les paraules i dels fets llavors es comprensible que Pere faci caminar un coix al costat de la porta Bonica del temple i per aixograve diu a la gent laquoPer quegrave us estranyeu de tot aixograveraquo [Ac 312] i les mateixes persecucions i tribulacions ja no soacuten laquores drsquoextraordinariraquo que justifiquin la nostra laquoestranyesaraquo [cf 1Pe 412] i eacutes el sentit escatologravegic que descobreix la presegravencia de Jesuacutes en els pobres i malalts i perseguits de la paragravebola del judici final [Mt 2531-46] El punt decisiu de tota aquesta cadena de pressupogravesits eacutes Deacuteu i eacutes un absurd voler veure en la mateixa frontissa drsquoaquest gir inesperat de la conversioacute una certa justificacioacute de lrsquoateisme com si aixograve de creure en Deacuteu ho pogueacutessim deixar per meacutes tard la conversioacute nomeacutes eacutes possible quan srsquoidentifica la veu si els benaurats demanen laquoQuan et vam veure afamat i foraster i despullat etcraquo [Mt 2537ss] aixograve vol dir que no es tracta drsquoun nou coneixement sinoacute drsquoun reconeixement meacutes ben dit es tracta de destapar una veritat que estava amagada potser sota un engany que ens

1 Hans Urs von Balthasar Kultur und Gebet Wiesbaden 16 gen 1957 pagraveg 32 St Agustiacute Tractin IoannEv 1154

privava de veure que la veritat eacutes Deacuteu mateix en persona I aquest laquomeacutes tardraquo del judici final de la conversioacute identificadora es fa cada dia avui sub signo I encara observeu que aquest moviment de destapar la veritat escatologravegica amagada eacutes el mateix de la confes-sioacute del penediment que ja hem vist abans el mal fet amagat eacutes corrosiu la conversioacute uneix un altre cop els amants

I aixograve demana ara una segona digressioacute que vol completar el que abans he explicat sobre els problemes de la traduccioacute eacutes essencial en tot aquest context de diagraveleg amb Deacuteu que suposa la conversioacute que entre el qui crida i el qui se sent cridat entre el qui parla i el qui escolta hi hagi tot un sistema de signes i siacutembols comuns que facin pos-sible lrsquoentesa dit amb una paraula preferida que hi hagi una familiaritat preliminar familiaritat que ja teacute una base natural en la mateixa creacioacute que fa que puguem dir laquonosaltres som tambeacute del seu llinatgeraquo [Ac 1728] I ara els problemes de traduccioacute que hem vist abans afecten de ple la mateixa possibilitat del diagraveleg de lrsquoentesa Un cavall de batalla en els debats conciliars sobre la reforma lituacutergica va ser llatiacute siacute o llatiacute no I van guanyar els partidaris de les llenguumles vernacles de cara a afavorir el diagraveleg va ser aixograve la victograveria del bon seny Perograve despreacutes van venir les traduccions i la pregunta obligada eacutes ara el nou sistema de signes i siacutembols vernacles eacutes equivalent al sistema de signes i siacutembols llatins Lrsquoexperiment que he fet amb la paraula laquopenitegravenciaraquo ja deu haver demostrat que lrsquoempresa no eacutes gens fagravecil Perograve el cas eacutes que no eacutes gens segur que la versioacute dels textos lituacutergics a les llenguumles vernacles hagi contribuiumlt positivament a aprofundir la cultura religiosa del poble al contrari potser per motius que veurem despreacutes lrsquoha feta meacutes superficial fins i tot mancada drsquoelements bagravesics que encara difi-culten la possibilitat del diagraveleg

No voldria que ninguacute capgireacutes el sentit de les meves paraules tot i essent defensor de les llenguumles vernacles que em sigui permegraves de demanar drsquouna manera potser hi-perbogravelica perograve sens dubte eficaccedil si ara els textos vernacles diuen el mateix que deien els llatins En aquest punt srsquoha de fer un aclariment important la Vulgata era tambeacute traduccioacute perograve eacutes interessant observar que quan el concili de Trento en declarar la seva autenticitat no la va basar en la seva concordanccedila amb els textos originals sinoacute en que longo tot saeculorum usu in ipsa Ecclesia probata est laquoaprovada per lrsquouacutes llarg de tants segles en lrsquoEsgleacutesia mateixaraquo [DS 1506] I eacutes que a partir del que deia abans que dins lrsquoEsgleacutesia Deacuteu mateix eacutes el dispensador de la seva paraula aleshores se suposa una afinitat preliminar entre Deacuteu que parla i lrsquoEsgleacutesia creient que escolta tota paraula eacutes essencialment comunicacioacute i demana una comunitat de llenguatge en el qui parla i el qui escolta entre el qui doacutena i el qui rep lrsquoEscriptura com a paraula de Deacuteu necessita lrsquoEsgleacutesia com a espai seu vital I la paraula nomeacutes pot ser vehicle de comunicacioacute quan ve drsquouna tradicioacute nomeacutes aixiacute es pot garantir que el que un diu sigui el mateix que un altre escolta Per aixograve la pregunta si la traduccioacute vernacla diu el mateix que deia lrsquooriginal llatiacute vol ser un problema de veritat en el sentit del text de lrsquoEvangeli

de Joan que he citat abans nomeacutes els qui ja soacuten de la veritat soacuten capaccedilos drsquoescoltar la seva veu [cf 1827] i aixograve vol dir no es tracta que el qui escolta sagravepiga quegrave volen dir les paraules que sent sinoacute que les entengui beacute Safo diu drsquouna noia que a la seva edat cap pretendent encara no lrsquohavia demanada que laquola poma dolccedila que vermelleja de la branca meacutes alta no eacutes que lrsquooblidessin els collidors eacutes que no hi arribarenraquo3 amb aquesta rectificacioacute tan delicada Safo vol prevenir que es doni al fet una interpretacioacute maliciosa No basta saber quegrave volen dir les paraules que un escolta cal entendre-les beacute no tendenciosament no superficialment i drsquoaixograve no tothom nrsquoeacutes capaccedil Lrsquoessencial i preliminar estagrave en el fet que aquest text vernacle srsquoexpressi en un llenguatge que cal haver apregraves abans de Deacuteu aixiacute com hem apregraves la llengua materna directament de la mare la llengua de la fe ve directament de Deacuteu En el discurs del pa de vida Jesuacutes despreacutes drsquohaver afirmat que ninguacute no pot anar a ell si el Pare no lrsquoatreu diu tot citant el profeta Isaiumles que laquotots seran instruiumlts per Deacuteuraquo [Jn 645] Lrsquoessencial i preliminar eacutes que no nrsquohi ha prou amb lrsquoargument laquotraduiumlm els textos llatins perquegrave la gent els pugui entendreraquo la gent meacutes que entendre ara allograve que sent cal que senti que eacutes Deacuteu mateix que li parla perquegrave meacutes que drsquoexactitud linguumliacutestica es tracta de comunioacute cal que la paraula laquocreuraquo tingui per a ell ressonagravencies de laquoglograveriaraquo que la paraula laquopobresaraquo vulgui dir laquobenauranccedilaraquo I eacutes aixograve que cal que srsquoexpressi tant amb el concepte de laquocon-versioacuteraquo com amb el de laquopenitegravenciaraquo En el nostre moacuten i entre persones normals en canvi eacutes meacutes habitual donar a les paraules meacutes el sentit que afavoreix el qui les escolta que el sentit que pugui haver pensat el qui les diu eacutes meacutes fagravecil donar la culpa a lrsquoaltre que confessar la culpa progravepia eacutes meacutes obvi dir la fruita no eacutes prou bonica que confes-sar no hi arribo Perograve aleshores el misteri es desencisa fatalment la meva llengua ja no eacutes tambeacute la llengua de lrsquoaltre el jo ocupa el primer lloc el tu desapareix i el diagraveleg es converteix en monograveleg hom ja no eacutes capaccedil meacutes que de parlar drsquoell i amb ell mateix i per aixograve ja no cal haver apregraves res de ninguacute eacutes meacutes lrsquohome esdeveacute mesura de totes les coses i com que lrsquointeregraves particular fagravecilment canvia segons les circumstagravencies drsquoaquiacute surt la cultura drsquoun no ve drsquoaquiacute que es publica com a generositat perograve que ben mirat no eacutes meacutes que amor propi eacutes a dir incapacitat drsquoestimar lrsquoaltre perquegrave justament allograve que caracteritza lrsquoamor veritable no eacutes la generositat drsquoun no ve drsquoaquiacute sinoacute lrsquoatencioacute als detalls meacutes petits drsquoallograve que pugui esdevenir el goig de la persona estimada en el diagraveleg amb Deacuteu allograve que pugui placere Deo fer i dir allograve que li agrada

Totes aquestes reflexions sobre la conversioacute demanen meacutes aviat un context acuacutestic i eventualment visual i com ja ho he dit difiacutecilment srsquoajusten al gest de la imposicioacute

3 Fragment D 116 LP 105ordf

de la cendra I ara quegrave en direm de lrsquoaltre text del text tradicional Un dia vaig sentir un mossegraven que deia que no li agradava perquegrave li semblava que tenia un to drsquoamenaccedila poc adequada per invitar els fidels a comenccedilar la quaresma amb bon agravenim Perograve aquiacute hi ha un parell drsquoerrors Primer amenaccedila no eacutes progravepiament cap mal eacutes un adverti-ment si meacutes no intencionalment molt saludable perquegrave assenyala un perill per tal que srsquoeviti Lrsquoamenaccedila eacutes cosa inherent a tota llei I segon dins el llibre del Gegravenesi aquest text no eacutes amenaccedila sinoacute cagravestig cagravestig per un pecat I aixograve eacutes tota una altra cosa eacutes cosa que cal incloure sense reserves dins el repertori de temes drsquoinstruccioacute de la fe de la comunitat cristiana eacutes a dir cosa que de cap manera no es pot passar en silenci per poc adequada Cal incloure i cal que es digui que srsquoinclogui perquegrave estagrave en perill de desaparegraveixer de la consciegravencia dels creients qui en parla mai avui de pecat i de cagravestig I eacutes certament una exclusioacute graviacutessima el pecat eacutes el distintiu que identifica els homes els fa solidaris [Rm 323 512] i a meacutes sense pecat tot el misteri de lrsquoencarnacioacute i de la redempcioacute es torna absurd I encara com que el pecat ja se situa en el comenccedilament mateix de la histograveria de la salvacioacute la mateixa fe en Deacuteu destaca sobre aquest fons de pecat El subjecte del pecat eacutes lrsquohome El subjecte del cagravestig i del perdoacute eacutes Deacuteu La mort no eacutes amenaccedila sinoacute cagravestig del pecat del pecat redimit per la sang de Crist un cagravestig que coincideix per tant amb la creu eacutes a dir si volem explicar quegrave eacutes aquest cagravestig hem drsquoexplicar que eacutes la creu laquoEll va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patiacutebulraquo [1Pe 224 cf Is 535] Sense pecat la creu no teacute cap raoacute de ser

En la foacutermula laquoRecordarsquot home que ets pols i que a la pols retornaragravesraquo hi ha en-cara un detall que cal explicar quin eacutes el subjecte de laquoretornaragravesraquo Gramaticalment eacutes una segona persona Perograve soacutec jo que em tornareacute pols o eacutes un altre que mrsquohi tornaragrave Job ho diu meacutes clar aixograve quan parla amb Deacuteu i li retreu laquoRecorda que em vas fer de fang i em tornaragraves a la polsraquo [109] Ell laquosap de quin fang ens va formarraquo diu el salm 103 [14] I un altre salm diu que quan Deacuteu deixa de laquomirarraquo els homes laquosrsquoesparveren si els retira lrsquoalegrave expiren i tornen a la pols drsquoon van sortirraquo [Sl 10429] Deacuteu eacutes el sub-jecte agent drsquoaquesta imatge de la mort la mort eacutes un trobament amb Deacuteu eacutes tornar un altre cop a ell Segons aixograve la foacutermula tradicional de la imposicioacute de cendra no eacutes cap amenaccedila sinoacute una invitacioacute a no oblidar per aixograve srsquoencapccedilala amb lrsquoimperatiu laquorecordarsquotraquo La quaresma deu voler dir un espai de temps de pensar i preparar i esperar el seu advent La mort eacutes un acte drsquoamor i lrsquoamor no es pot forccedilar Aixograve doacutena encara una altra intensitat a aquest record

I ara voldria escorcollar una mica meacutes dins la repugnagravencia que va sentir aquell mossegraven davant el memento homo del dimecres de cendra perquegrave tot sovint es pot sos-pitar que les raons que es donen possiblement i sense que un mateix se nrsquoadoni ama-guen veritats no confessades dissimulades amb el perill de desatendre Jesuacutes mateix creguts que no eacutes meacutes que un jardiner I aixograve eacutes un contrasentit veritat eacutes per definicioacute allograve que no es pot amagar mdashaletheia gt a+letho allograve que no srsquooblidamdash contrasentit que

fa recular el pensament a les regions propedegraveutiques drsquouna reflexioacute teologravegica progravepia-ment dita a les regions drsquouna logravegica gramatical Darrerament srsquoha armat un aldarull impressionant en terres dominades per un afecte antiromagrave perquegrave el Papa ha tornat a autoritzar el ritu tridentiacute de la missa com si es tracteacutes drsquoun atemptat contra la llibertat aconseguida amb la darrera reforma lituacutergica lrsquoerror de logravegica eacutes que si el que va fer el Concili fou una reforma mdashper tant no res ni informe ni deformemdash amb un ventall meacutes variat drsquoopcions segons les necessitats pastorals no hi ha cap raoacute raonable de protestar si ara dins aquesta varietat de formes se nrsquohi afegeix una altra Sobretot quan un veu que en la pragravectica lituacutergica els mossens es permeten tota mena de llibertats i arbitra-rietats que sovint van molt meacutes enllagrave del que permeten els llibres no crec que sigui exagerat qualificar de cinisme aquestes demostracions drsquoescagravendol eacutes a dir excuses que pretenen amagar una veritat inoblidable que no es pot amagar Perograve el cas encara mrsquointranquilmiddotlitza perquegrave aquesta manca de logravegica ja fa sospitar que aquiacute srsquoamaga quelcom es podria pensar que dins aquesta manera de veure la llibertat sembla que un hauria de tenir per indiferent que un altre digui la missa segons un altre ritu men-tre no li impedeixi de dir-la com li sembli millor de la mateixa manera que mrsquoeacutes igual que un altre no tingui els mateixos gustos que jo i sospito que aquiacute un altre cop treu la banya el dimoni antic de progressisme contra conservadorisme eacutes a dir que lrsquoabsurd drsquouna veritat amagada no eacutes que ara es torni a autoritzar un ritu drsquoabans sinoacute que es

Memento Homo Enric Clarasoacute (1857-1941)

valora aquest drsquoabans com a nefast i aixograve voldria dir que lrsquoEsgleacutesia va viure en lrsquoerror durant cinc-cents anys i encara molt meacutes perquegrave lrsquoanomenat ritu tridentiacute no va fer res de nou sinoacute que va voler restaurar el que llavors es va creure que era el millor de la tradicioacute lituacutergica romana Molt meacutes innovatius han estat els llibres que han sortit de la reforma lituacutergica vaticana Decididament no crec que sigui teologravegicament correcte dir que la reforma tridentina fos nefasta Tot i que sembla que molts ho vulguin dir quan en parlen tan despectivament LrsquoEsgleacutesia ha comegraves molts pecats al llarg de la seva his-tograveria el Concili de Trento no va ser cap drsquoaquests pecats va ser una gragravecia de Deacuteu que no es pot oblidar Nefast eacutes lrsquohybris de creure que lrsquoEsgleacutesia veritable ha comenccedilat amb nosaltres Fa uns anys es parlava molt drsquouna ecclesia semper reformanda ben mirat cosa que nomeacutes seragrave possible mentre no es perdi la memograveria perquegrave evidentment aixograve no vol ser invitacioacute a fer com el penell que es gira cap a on bufa el vent Aixograve fa encara meacutes oportuacute que la foacutermula comenci amb un memento laquorecordaraquo aletheia allograve que no es pot oblidar ni amagar

Perograve ara no eacutes aquest laquodimoni anticraquo que mrsquoinquieti sinoacute que en el nostre moacuten sigui tan possible i fins i tot normal dir mentides evidents i que la majoria les puguin prendre per veritats normals Nomeacutes la veritat de la paraula de Jesuacutes ens pot fer lliures [cf Jn 831s] Veritat i llibertat necessagraveriament soacuten beacutens que ens han de venir de fora com el Regne de Deacuteu mateix I si la paraula de Jesuacutes teacute un sentit exclusiu mdashnomeacutes la paraula de Jesuacutes alliberamdash aleshores hem de dir que lrsquoalternativa a aquesta paraula ha de ser mentida i engany No sempre per mala voluntat siacute en canvi tot sovint per autodefensa que fa que un srsquoenganyi a ell mateix per sortir drsquouna situacioacute enfadosa sense necessitat drsquohaver de donar mdasho perdremdash la cara Un pot justificar per exemple una reconciliacioacute pendent amb el germagrave amb lrsquoexcusa que el germagrave no el vol veure mdashi potser eacutes veritatmdash perograve no confessa que ell no tingui tampoc ganes de veurersquol I deu ser dins aquesta tendegravencia meacutes o menys conscient de practicar el maquiavelmiddotlisme drsquoamagar la veritat que ha fet que hagravegim perdut la consciegravencia del pecat que ha fet que ja no en parlem ni ens passi pel cap de pensar que sigui necessari fer-ho

Dins aquest context de tapar allograve que no sigui tan honroacutes de dir una cosa per lrsquoaltra em ve ara a la memograveria un cas exemplar Un enigma discutit i mai no aclarit de la histograveria eacutes la relegacioacute drsquoOvidi per ordre drsquoAugust per quin motiu devia decidir lrsquoemperador expulsar el poeta de Roma i condemnar-lo a viure i morir a lrsquoaltre extrem de lrsquoImperi De les explicacions que es donen no hi ha cap que convenci prou I no crec que fins i tot en la hipogravetesi no gens probable que un dia trobeacutessim el document autegraventic del decret imperial ja ens pogueacutessim fiar del tot drsquohaver trobat la veritat drsquoaquest cas tan emotiu de la histograveria de Roma perquegrave tampoc no eacutes gens probable que es publiqueacutes sense embuts en els documents oficials el motiu veritable drsquoaquella expulsioacute August va ser el qui va posar punt final a les guerres civils i va inaugurar un temps de pau la pax augustana que per Virgili i Horaci fou tema drsquoencomi no per

adulacioacute sinoacute perquegrave ells mateixos havien viscut els desastres de la guerra i van creu-re que era justificat fer aquest elogi Ovidi eacutes drsquouna altra generacioacute ell no ha viscut la guerra aquella pau eacutes per a ell cosa normal i no se sent obligat a haver de fer cap reveregravencia I eacutes aixograve el que irrita lrsquoemperador no nomeacutes perquegrave hi vegi un detriment de la seva glograveria sinoacute perquegrave aquella pau amagava que ell tambeacute havia participat acti-vament en la guerra les seves mans tambeacute eren brutes de sang la seva pau justificava tambeacute la seva guerra amb totes les seves crueltats Lrsquoevidegravencia drsquoun beacute pot servir per amagar un mal I eacutes per aixograve que es fa summament sospitoacutes drsquoengany el qui nomeacutes diu el que eacutes plaent i calla el que fa mal el record doloroacutes No parlar gaire del pecat podria ser una falsa pau que amaga un engany Hem viscut casos semblants de paus justificadores de pecats i casos de persecucioacute a renitents a fer reveregravencies La negacioacute drsquoOvidi es va convertir despreacutes en la negacioacute dels magravertirs cristians I ara no es tracta de valorar ni Ovidi ni els magravertirs sinoacute de destapar lrsquoengany drsquoaquella pau lrsquoengany de totes les paus del moacuten laquoJo us dono la pau que el moacuten no doacutenaraquo [Jn 1427] de fer veure que es pot donar per bo el que no ho eacutes tant o no ho eacutes gens que la glograveria drsquouna pau que serveix de tapadora fins i tot pot induir a lrsquoautoengany I aixograve tambeacute vol suggerir la possibilitat de practicar una pastoral que faci de tapadora drsquoenganys i deu ser aixiacute sempre que la gratuiumltat de la salvacioacute i pau de Deacuteu no apareguin ben clars en primer terme

Aixograve em recorda un altre cop un text que estimo molt del sermoacute de la muntanya eacutes aquell que diu que les bones obres srsquohan de posar a la vista de la gent per tal que es vegin i donin motiu de lloar Deacuteu [Mt 516] Soacuten les bones obres que srsquohan de veure no qui les fa Aixograve deu voler dir que aixiacute com hi ha paus que no soacuten la pau tambeacute es pot projectar llum amb la intencioacute que el prestigi lluminoacutes faci ombra sobre allograve que es vol amagar Paradoxalment eacutes una llum que es vol i instrumentalitza en vistes a lrsquoombra que fa no eacutes la llum que es vulgui sinoacute la fosca que produeix darrere laquoTots els qui obren el mal tenen odi a la llum i no srsquoacosten a la llum perquegrave quedarien al descobert les seves obres Perograve el qui fa la veritat srsquoacosta a la llum per tal que es manifesti que les seves obres soacuten fetes en Deacuteuraquo [Jn 320s] A lrsquoaltra banda drsquoaquesta mentida tapada hi ha la veritat que hem vist abans que eacutes fruit drsquouna conversioacute a Deacuteu i senyal de pertagravenyer a Ell

Encara hi ha un altre detall dins tot aquest context que conveacute aclarir lrsquoengany srsquoes-campa es fa poderoacutes fins i tot arriba a ofuscar la raoacute Drsquoenccedilagrave el Concili srsquoha produiumlt una desercioacute massiva de fidels practicants que majoritagraveriament ha abocat en una mena drsquoagnosticisme i sovint en un ateisme declarat Quina influegravencia va tenir el Concili sobre tot aixograve no ho seacute i no ho podria dir En canvi siacute que seacute perquegrave molts afectats drsquoaquesta laquopassaraquo mrsquoho han confessat que el canvi de fe per manca de fe no ha vingut com a consequumlegravencia drsquouna disputa preliminar amb arguments i contraproves que despreacutes de sospesats hagin donat el resultat drsquouna decisioacute per lrsquoapostasia No han estat

arguments de raoacute sinoacute lrsquoargument del prestigi lrsquoargument de no voler fer el ridiacutecul enmig drsquouna majoria que ja no ho fa aixograve de creure en Deacuteu i en capellans I ara el perill eacutes que la pastoral cregui que el remei contra aquesta epidegravemia sigui afanyar-se a fer de la parrogravequia un racoacute plaent drsquoamics on el perill de fer el ridiacutecul srsquoesvaeixi perograve aleshores la fe de fet tambeacute srsquoaguanta damunt lrsquoargument del prestigi personal no eacutes creure perquegrave Deacuteu ho ha dit sinoacute creure perquegrave ho diuen els de la meva colla En aquesta mena de fe un no cerca la glograveria de Deacuteu sinoacute la progravepia de no quedar mala-ment davant els altres

I ben mirat aquiacute srsquoamaga encara una altra enganyifa molt meacutes subtil que ja de-mana molta meacutes concentracioacute i sinceritat en aquest cas de recolzar la pertinenccedila a la comunitat en els qui encara guarden la lleialtat a lrsquoEsgleacutesia en els membres actius i simpagravetics emprenedors de la vida parroquial aleshores la colla es subordina al profit personal ben mirat la colla mateixa srsquoinstrumentalitza a favor dels interessos privats lrsquointeregraves de poder romandre dins lrsquoEsgleacutesia sense perdre la cara quan possiblement la majoria dels amics i agravedhuc familiars ja fa temps que ho van deixat coacuterrer i obtenir en-cara de tot aixograve la gratificacioacute de veurersquos confirmat dins un grup petit i acollidor Perograve drsquoaquesta manera es desfigura perillosament el mateix concepte drsquoEsgleacutesia lrsquoEsgleacutesia ja no eacutes aleshores el cos de Crist amb multiplicitat de membres sinoacute un grup drsquoindivi-dus que es suporten muacutetuament en una mena drsquoafinitat drsquointeressos o afeccions Aixograve tampoc no es diu Aixograve tambeacute pot ser o esdevenir un autoengany Si lrsquoapostasia massi-va srsquoexplica per la forccedila que teacute la dictadura de la majoria absoluta sobre els individus el remei contra lrsquoapostasia no pot ser crear una majoria relativa dins un clos tancat perquegrave tant en un cas com en lrsquoaltre en el fons no es tracta drsquoun engany colmiddotlectiu sinoacute individual eacutes la manca de coratge per no perdre la cara de dir davant Deacuteu laquoNo ho seacute tu ho saps totraquo Eacutes dins aquesta apologia que srsquoha de veure la confessioacute del pecat la salvacioacute i el trobament amb Deacuteu

Nomeacutes fa cinquanta anys que sersquon parlava meacutes de pecat I despreacutes es van deixar sentir les veus de la criacutetica de la religioacute que veien en aquest discurs un perill per a la salut mental I el pecat en el qual abans fins i tot hem vist un possible inici drsquoacte drsquoamor de Deacuteu es va convertir en un afer personal i aixograve vol dir el pecat es va posar al mateix nivell que tota altra obra que es faci bona o dolenta i eacutes motivat exclusiva-ment per raons de conveniegravencia o perjudici Lrsquoacte drsquoamor del fiat voluntas tua laquoque es faci la vostra voluntatraquo aquiacute ja no eacutes possible perquegrave laquotuaraquo ha desaparegut i ara nomeacutes pot voler dir fiat voluntas mea I aleshores tampoc ja no es pot parlar de pecat i si sersquon parla eacutes que es doacutena a la paraula un sentit molt distint Si per haver fet el que em con-venia he danyat el veiacute i haig de pagar els desperfectes aixograve no eacutes meacutes que una badada o imprudegravencia meva En canvi mentre no faci mal a ninguacute per molt mal que mrsquoen-volti puc viure tranquil Lrsquoexegeta protestant Hermann Gunkel trobava escandaloacutes el tibi soli peccavi [laquocontra tu sol he pecatraquo] del salm 51 i deia que si David en aquest

salm confessa a Deacuteu el seu pecat drsquoadulteri meacutes que dir que ha pecat contra Deacuteu hauria de dir que ha pecat contra Uries el marit de Betsabeacute Meacutes greu deu ser fer del pecat un assumpte estrictament privat privats soacuten els meus diners els meus llibres el meu temps i tambeacute les meves faltes Que en el moacuten hi hagi guerres i pobres i malalts ja ho sabem cada dia ho llegim en el diari potser fins i tot ho lamentem perograve tot aixograve eacutes un altre moacuten del qual som espectadors espectadors impotents perograve no passem drsquoaquiacute I un pensa en lrsquoEscriptura que diu Omnes peccaverunt et egent gloriam Dei laquotots han pecat i viuen privats de la glograveria de Deacuteuraquo [Rm 323] no deu voler dir tambeacute que tots ens hem de sentir solidaris del mal que tots en som una mica responsables O eacutes que tambeacute com en temps drsquoAugust les raons dels beacutens que gaudim no soacuten meacutes que excuses que amaguen molts mals Uns mals que nomeacutes veuen els pobres els qui ploren els perseguits els qui pateixen fam que justament per aixograve soacuten benaurats

Vull provar drsquoentendre millor encara aquesta aversioacute a parlar del pecat tot i que eacutes un tema que estagrave en el centre mateix de la nostra fe cristiana El text memento homo em doacutena encara una altra pista El cagravestig de la mort teacute un antecedent sensiblement amarg ve despreacutes drsquoun treball penoacutes per tal de viure i al final resulta que no basta Treballem per viure perograve el treball no ens salva drsquohaver de morir laquoEt guanyaragraves el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra drsquoon vas ser tret perquegrave ets pols i a la pols tornaragravesraquo [Gn 319] I la reparacioacute del pecat comenccedila justament en el punt drsquoobrir aquest cercle tancat de treballar per viure i viure per treballar i veure al final que tots els esforccedilos no han servit per a res El treball per viure i tanmateix haver de morir ara seragrave gratuiumltat que no demana de nosaltres meacutes que la disposicioacute a acceptar que aquesta vida no lrsquohem guanyada amb el propi esforccedil sinoacute que eacutes un do un acte drsquoamor

Oh tots els assedegats veniu a lrsquoaiguaveniu els qui no teniu dinersCompreu i mengeu veniu i compreu llet i visense diners sense pagar resPer quegrave gasteu els dinerscomprant un pa que no alimentai malgasteu el vostre souen menjars que no satisfan [Is 551-2]

Eacutes la gratuiumltat de les multiplicacions de pans del do de lrsquoaigua que es converteix en laquofont drsquoon brolla vida eternaraquo [Jn 414] laquosense pagar resraquo [cf Ap 216 2217] de lrsquoeucaristia I per a mi tots aquests pensaments que em suggereix el memento homo estan molt lluny drsquoaquell fer de la quaresma nomeacutes un temps drsquoabstinegravencia de llami-nadures de treball per guanyar un major equilibri mental possiblement tapadores drsquoenganys com la pax augustana I aixograve mrsquoha fet venir a la memograveria un responsori

de matines de Nadal que ja cantava de nen amb la capella de la catedral un text que tambeacute parla de reparacioacute i redempcioacute de pau veritable i drsquoun moacuten nou sota un cel que regalima mel

Hodie nobis de caelo pax vera descenditHodie per totum mundum melliflui facti sunt caeliHodie illuxit nobis dies

redemptionis novaereparationis antiquaefelicitatis aeternae4

La pax vera del primer Nadal coincideix en el temps amb la pax augustana Aixiacute era el moacuten quan Jesuacutes va neacuteixer LrsquoEvangeli mateix ho documenta [Lc 21] ho cantava la calenda [i encara es canta en el paiacutes on visc abans de comenccedilar la missa del gall] Aixiacute posem una pau al costat de lrsquoaltra una eacutes veritable i gratuiumlta lrsquoaltra amaga un engany i encara srsquoimposa com a alternativa drsquoun mal venccedilut La que srsquoespera en la promesa del Regne de Deacuteu eacutes la que anulmiddotlaragrave els mals i laquotothom oblidaragrave els desastres del passat ninguacute no es recordaragrave del passat no hi pensaragrave mai meacutesraquo [Is 6516s] Lrsquolaquoaugustanaraquo eacutes una pau que nomeacutes srsquoaguanta mentre perseveri la memograveria de lrsquohorror passat Negar-la eacutes conjurar les guerres passades i eacutes per aixograve que la memograveria del mal eacutes lrsquoesquelet que doacutena consistegravencia a aquesta pau Aquesta manera drsquoargumentar amb amenaces teacute un aire de religiositat i justifica lrsquolaquoexcomunioacuteraquo dels qui no sersquon mostrin devots Que es doni al mal i al pecat la funcioacute drsquoamenaccedila vol dir que es cosa possible perograve no present eacutes darrere la porta I aixograve ja doacutena una certa plausibilitat a la idea que ninguacute no ens ha de salvar de res Estem beacute tot el temps que celebrem aquesta pau I eacutes per aixograve que el destorbafestes fa nosa i no el podem suportar Favete linguis cal fer fora els qui diuen paraules de mal averany Lrsquoerror drsquoaquesta pastoral eacutes que aixiacute tambeacute fem fora a Deacuteu si ja no hi ha cap mal a reparar perquegrave lrsquohem bandejat darrere la porta darrere la porta tambeacute hem bandejat Deacuteu reparador i redemptor del mal i amb Ell tots els destorbafestes excomunicats

Despreacutes drsquoescoltar lrsquoacusacioacute Sogravecrates comenccedila la seva Apologia i diu que no hi ha res de veritat en tot el que els acusadors han dit contra ell perograve que el que meacutes lrsquoha sorpregraves eacutes que diguessin als jutges que ell era perilloacutes i que anessin en compte Aixograve tampoc no eacutes veritat mdashdiumdash laquosi no eacutes que volen dir que perilloacutes eacutes el qui diu la veritatraquo5 Aquesta distincioacute fina de Sogravecrates mrsquoha retornat a la histograveria drsquoaquell mossegraven que sentia tons drsquoamenaccedila en el record de la mort durant la imposicioacute de la cendra

4 Avui ha baixat del cel per a nosaltres la pau veritable Avui el cel destilmiddotla mel per tot el moacuten Avui ha comenccedilat a brillar per a nosaltres el dia nou de redempcioacute que repara mals antics el dia de la felicitat eterna

5 Platoacute Apologia 1b [ton trsquoalethe legonta]

i ara es tracta de localitzar amb detall on eacutes lrsquoamenaccedila on eacutes el perill el perill no eacutes Sogravecrates sinoacute lrsquoautoengany dels atenesos que els fa mortalment almiddotlegravergics a la veritat lrsquoamenaccedila no eacutes la mort eacutes a dir la mort en si mateixa no eacutes cap amenaccedila dit amb sobrietat la mort eacutes llei de vida6 La sensacioacute drsquoamenaccedila nomeacutes pot ser cosa que srsquoha de cercar en lrsquohome mateix i aixograve vol dir tots els homes han de morir perograve no tots els homes senten que la mort sigui una amenaccedila per exemple sant Pau escriu als Filipencs que laquomorir mrsquoeacutes un guanyraquo i que teacute el laquodesig de morir per estar amb Cristraquo [121 i 23] i la llegenda de sant Martiacute conta que en el llit de mort laquonec mori timuit nec vivere recusavitraquo no tenia cap por de morir nomeacutes volia seguir vivint si la seva feina pastoral era encara necessagraveria Aleshores tenir por de la mort deu ser cosa no nomeacutes dels qui no creuen en una altra vida sinoacute mdashho direacute expressament amb paraules eixutesmdash cosa dels qui aixograve drsquolaquoestar amb Cristraquo no eacutes prou motiu de laquodesigraquo

I aquest pensament trasbalsador dins la seva eixutesa retorna el pensament a aquell estil de pastoral que dins un moacuten agnogravestic i hostil vol defensar lrsquoEsgleacutesia amb les mateixes armes que aquest moacuten armes que pretenen salvar el prestigi tot amagant el pecat i aixograve vol dir tot deixant Deacuteu darrere la porta laquoEstima el Senyor el teu Deacuteu amb tot el cor amb tota lrsquoagravenima i amb tot el teu pensamentraquo [Mt 2237 par Dt 65] Com enteacuten aixograve avui un cristiagrave corrent Com ho entenen els pastors mateixos Qui

6 Alle Menschen muumlssen sterben [laquoTots els homes han de morirraquo] deia un antic coral de lrsquoEsgleacutesia protestant alemanya i que srsquoha suprimit en la darrera edicioacute del seu cantoral J S Bach utilitza aquest text en la cantata 162 dins una almiddotlegoria a lrsquoestil del Cagraventic dels cagraventics que inspira a interpretar la mort com a unioacute miacutestica de lrsquoagravenima amb Deacuteu

Com la poma dolceta que vermelleja a la branca meacutes alta de lrsquoarbre i que no abastariacuteem si Deacuteu no ens hi

ajudeacutes

prega avui de debograve i sent realment Deacuteu com a segona persona I el mal meacutes gran no eacutes que sigui un absurd voler salvar el que no estagrave en les nostres mans de salvar sinoacute que aixiacute aquesta Esgleacutesia es juga la seva mateixa categoria de religioacute I amb tot aixograve no sols la foacutermula que parla de la mort pel pecat eacutes inadequada tambeacute ho eacutes la que parla de conversioacute perquegrave sense Deacuteu vers on ens podriacuteem girar laquoSenyor a qui aniriacuteem Tu tens paraules de vida eternaraquo [Jn 668] aixograve nomeacutes pot dir-ho el qui eacutes capaccedil de dir tu a Deacuteu perquegrave ha estat instruiumlt per ell

I ara al final drsquoaquesta llarga meditacioacute quaresmal voldria trobar un punt de co-incidegravencia de totes aquestes veritats amagades que hem descobert en el camiacute Eacutes bona cosa aixograve drsquohaver passat de la llengua llatina a la llengua vernacla perograve ara cal que la versioacute vernacla digui el mateix que deia la llatina perquegrave aquesta representa la fe que ha mantingut lrsquoEsgleacutesia durant molts segles Perograve encara cal que hi hagi una altra coincidegravencia no basta entendre quegrave volen dir les paraules el qui parla i el qui escolta han de coincidir en el sentit que donen a les paraules meacutes ben dit eacutes el qui escolta que ha drsquoestar en condicions drsquoentendre beacute quegrave vol dir el Deacuteu que parla perquegrave aquiacute dins hi ha ficat tot el misteri de la redempcioacute el celibat i la virginitat i la pobresa i la persecucioacute i la creu no soacuten mals que srsquoesquiven soacuten com la poma dolceta que verme-lleja a la branca meacutes alta de lrsquoarbre i que no abastariacuteem si Deacuteu no ens hi ajudeacutes I eacutes que lrsquoamor que srsquoamaga en aquest diagraveleg fet de paraules suposa desigualtat laquoEl criat no eacutes meacutes important que lrsquoamo ni lrsquoenviat meacutes important que el qui lrsquoenvia Ara que heu entegraves tot aixograve feliccedilos de vosaltres si ho poseu en pragravecticaraquo [Jn 1316s] I eacutes per aixograve que el cel de la salvacioacute no consisteix a fer allograve que ens sembli meacutes plaent sinoacute a fer la voluntat del Pare mdashaixiacute ho diem cada dia en el parenostre aixiacute ho diu Jesuacutes en el primer acte de la seva passioacutemdash encara que no ho sembli encara que siguem temptats de dissimular la impotegravencia drsquoarribar-hi amb lrsquoexcusa que no ens interessa que no ens agrada prou perograve aleshores haurem comegraves la permuta fatal el diagraveleg es converteix en monograveleg lrsquoamor en desamor llavors fins i tot ja no podem entendre progravepiament res del moacuten que ens envolta com Maria Magdalena el matiacute de pasqua dins el jardiacute del sepulcre el moacuten eacutes un engany i nosaltres mateixos nomeacutes som capaccedilos drsquoenganyar els altres i a nosaltres mateixos Llegiu el diari I aquest engany eacutes meacutes traiumldor quan pren aires de tagravectica pastoral llavors la llengua del poble pot substituir fagravecilment la llengua de Deacuteu llavors la conveniegravencia drsquoun no ve drsquoaquiacute pot suplantar lrsquoanhel de collir la pometa dolccedila que vermelleja en la branca meacutes alta de lrsquoarbre de la vida Quan Jesuacutes el porter del corral de les ovelles ens cridi pel nom ndashndashnominatimndashndash [Jn 103] llavors serem capaccedilos drsquoescoltar i de descobrir la veritat Tempore opportuno

Informacions

Un simposi molt important El Jesuacutes histograveric i el Crist de la fe

Els dies 13 i 14 de maig drsquoenguany la Facultat de Teologia de Catalunya organitzagrave el Simposi Internacional El Jesuacutes histograveric i el Crist de la fe com a continuacioacute del de fa dos anys sobre la historicitat de la figura de Jesuacutes

En aquesta ocasioacute la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) convidagrave els teogravelegs protestants Daniel Marguerat (reformat) Joumlrg Frey (luteragrave) Larry Hurtado (presbite-ragrave) i Gerd Theissen (luteragrave) i els catogravelics Francesc Torralba Agustiacute Borrell Salvador Pieacute-Ninot i Armand Puig a participar en el Simposi

Les dues jornades de treball que comptaren amb meacutes de 250 persones inscrites van ser una continuacioacute del simposi de lrsquoany 2008 organitzat per la mateixa Facultat sobre La recerca del Jesuacutes histograveric I eacutes que la quumlestioacute del Jesuacutes histograveric en referegravencia a la fe cristiana representa el punt central que condiciona decisivament les consequumlegravencies teologravegiques del debat reflectit en les ponegravencies del simposi drsquoenguany

En el simposi de 2008 es va demostrar com la figura de Jesuacutes podria ser enqua-drada en unes coordenades histograveriques religioses poliacutetiques econogravemiques i culturals precises i com aquell jueu galileu del segle i responia a les caracteriacutestiques progravepies del seu temps Durant les jornades drsquoaquest any srsquoha constatat com aquesta figura esdeveacute per als creients el Crist reconegut com a objecte de la fe Creiem en aquest Jesuacutes que

Un moment del simposi El Jesuacutes histograveric i el Crist de la fe

va viure a Terra Santa fa molts anys perograve tambeacute creiem que ha ressuscitat i que aquest eacutes el Senyor i el Mestre de lrsquoEsgleacutesia El Simposi del 2010 ha tractat de quina manera aquesta connexioacute es fa i de quina manera la fe cristiana no eacutes una ideologia entre altres sinoacute un do i un compromiacutes de vida en base a una histograveria que eacutes la histograveria drsquoun Deacuteu que srsquoha revelat en la persona concreta de Jesuacutes de Natzaret La resurreccioacute aquest gran fet i la seva realitat determina la histograveria cristiana la qual no eacutes pensable sense aquest Jesuacutes que abans ha passat per la creu No hi ha cristianisme al marge drsquoun misteri de mort i resurreccioacute Aquesta eacutes la siacutentesi de la figura de Jesuacutes que determina la confessioacute de fe cristiana

Les jornades del mes de maig han mostrat el debat meacutes actual i viu que teacute lloc en la teologia cristiana en un context alhora ecumegravenic i de diagraveleg interreligioacutes Es podria dir que les confessions cristianes srsquoaproximen extraordinagraveriament en aquell punt que nrsquoeacutes el centre la persona de Jesuacutes de Natzaret Eacutes aquiacute on el debat esdeveacute meacutes fecund ja que es fa sobre un repte comuacute dibuixar en el present i amb categories actuals la pregunta sobre qui eacutes Jesuacutes La teologia ajuda a precisar el rostre i els contorns del missatge evangegravelic tal com ha de ser presentat i viscut en les societats globalitzades drsquoavui En aquest sentit la Biacuteblia ha deixat de ser la pedra drsquoensopec que allunya les diverses confessions cristianes i srsquoha convertit en el que sempre hauria drsquohaver estat la font de la qual beu tot cristianisme responsable La Biacuteblia eacutes el gran instrument drsquoecu-menisme pragravectic en la conjuntura actual No es tracta perograve drsquouna jugada tagravectica sinoacute de fer justiacutecia a allograve que la Biacuteblia eacutes segons la lectura que lrsquoEsgleacutesia en fa Paraula de Deacuteu expressada amb paraules humanes

Els evangelis constitueixen una siacutentesi indestriable de record histograveric i drsquointerpre-tacioacute creient Resulta una veritable utopia la pretensioacute mdashlrsquoantiga i la moderna la del segle xix i la de la Tercera recercamdash de reconstruir una biografia objectiva i detalla-da de Jesuacutes de Natzaret Malgrat tot eacutes cert que la investigacioacute dels darrers anys ha permegraves de superar un antic escepticisme radical que tampoc no era justificat Amb constagravencia i amb humilitat eacutes possible arribar a algunes conclusions plausibles sobre la figura histograverica de Jesuacutes de Natzaret la seva actuacioacute i el seu missatge i eacutes igualment possible comprendre elements essencials del proceacutes a traveacutes del qual els seus seguidors van arribar a proclamar-lo Messies Fill de Deacuteu i Senyor

El contingut de les ponegravencies han palesat un alt nivell de reflexioacute com corresponia al prestigi dels seus autors Els tiacutetols nrsquoeren un presagi Prof Daniel Marguerat (Lau-sanne Suiumlssa) ldquoEl Jesuacutes histogravericrdquo i ldquoel Crist de la ferdquo una dicotomia pertinent Prof Francesc Torralba La filosofia de la histograveria en lrsquoegravepoca de la Ilmiddotlustracioacute i en el romanti-cisme Prof Joumlrg Frey (Munic Alemanya) Continuiumltat i discontinuiumltat entre ldquoJesuacutesrdquo i ldquoCristrdquo Les possibilitats drsquouna cristologia impliacutecita Prof Agustiacute Borrell Lrsquoautoritat de Jesuacutes eacutes lrsquoautoritat de Deacuteu Prof Larry Hurtado (Edinburg Regne Unit) Un esdeve-niment clau la resurreccioacute de Jesuacutes Prof Armand Puig Els relats evangegravelics de la resur-

Informacions

reccioacute Prof Gerd Theissen (Heidelberg Alemanya) Consideracions relatives a la fossa entre fe i histograveria en la recerca del Jesuacutes histograveric Prof Salvador Pieacute-Ninot Consequumlegravencies teologravegiques drsquoun debat central

Aquestes ponegravencies seran publicades en el proper nuacutemero de la Revista Catalana de Teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya

Facultat de Teologia de Catalunya

Crogravenica dels cursos biacuteblics drsquoestiu 2010

La primera setmana de juliol com eacutes tradicional es va dur a terme una nova edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu en aquest cas la trenta-setena que van tenir lloc a les aules del Seminari de Tarragona Meacutes de 60 persones van seguir intensament els dos cursos que es van impartir aquest any Un pertanyia al bloc del Nou Testament i va anar a cagraverrec del Dr Joan Ferrer al voltant de lrsquoEvangeli de Lluc (tot i que en principi srsquohavia de veure tambeacute el llibre dels Fets) i que va fer un repagraves profund al significat i compo-sicioacute de lrsquoobra lucana i a lrsquoanunci i signes del Regne propis de lrsquoautor lrsquoaltra formava part del bloc de lrsquoAntic Testament i va anar a cagraverrec de Mn Josep Lluiacutes Ariacuten sobre els Profetes anteriors (Josuegrave Jutges Samuel i Reis) El professor posagrave egravemfasi en la redac-cioacute dels textos i en les diferents tradicions i intencions narratives dels autors

Un moment del curs

Informacions

La gran novetat de lrsquoedicioacute drsquoaquest any va ser la integracioacute mdasha tiacutetol de colmiddotlaboracioacute en lrsquoorganitzacioacutemdash i junt amb lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes que va servir per conferir validesa acadegravemica dels cursos impartits per a lrsquoalumnat de la diplomatura i la llicenciatura en Ciegravencies de la Religioacute Un bon nombre de persones van estrenar-se en els cursos gragravecies a aquesta possibilitat Precisament aquest fet va ser el meacutes remarcat per part del director del ISCR Sant Fructuoacutes el Dr Josep Maria Gavaldagrave i per part del president de lrsquoABCAT Mn Joan Magiacute en lrsquoacte de benvinguda que es va fer el primer dia En aquest sentit Mn Gavaldagrave va afegir que eacutes intencioacute de lrsquoInstitut propiciar que la resta drsquoinstituts superiors de les diogravecesis catalanes facin el mateix pas i reconeguin com a cregravedits aca-degravemics els cursos un fet que els donaragrave una nova empenta

Les classes es van desenvolupar en horaris de matiacute i tarda i a meacutes els alumnes van assistir a altres actes complementaris com ara la presentacioacute del llibre de les actes del Congreacutes Internacional laquoPau Fructuoacutes i el cristianisme primitiu a Tarragona se-gles i a viiiraquo i a una visita guiada pel professor Andreu Muntildeoz a les excavacions que srsquoestaven fent a lrsquointerior de la catedral per tal drsquoubicar lrsquoantic temple romagrave dedicat a lrsquoemperador August Tot plegat srsquoarrodonia diagraveriament amb la celebracioacute de lrsquoEucaris-tia a la capella del Seminari tot donant gragravecies a Deacuteu pels dons rebuts que cada dia eren molts

Com en anteriors edicions no hi van faltar ni les canccedilons ni els interessants debats i preguntes dels estudiants ni lrsquointens treball

Descoberta

Una crogravenica estricta dels cursos biacuteblics drsquoestiu no pot copsar mdashni tan sols acos-tar-srsquohimdash al que passa ldquoenrdquo els cursos Puntualitat amenitat coneixenccedila treball bon

Informacions

Les classes atepeiumldes de persones amb ganes drsquoaprendre

humor retrobament de belles mdashi vellesmdash amistats aprofundiment solidesa de co-neixements tot plegat posa un embolcall especial al que es viu durant aquests dies

Aquesta ldquocontra-crogravenicardquo lrsquoescriu qui srsquoha estrenat aquest any guiat per lrsquoatractiu dels cregravedits que doacutena lrsquoINSAF i amb lrsquoafany drsquoacabar la llicenciatura al meacutes aviat pos-sible I com passa en tantes coses de la vida lrsquohome proposa i Deacuteu disposa El rigor acadegravemic la qualitat dels professors lrsquointeregraves de lrsquoalumnat resulta que despreacutes de tants anys descobreixes allograve que tenies davant el nas que coneixies perograve que no havies ldquotastatrdquo mai

I quin eacutes el principal tret meacutes enllagrave de lrsquoaprofitament dels cursos que em fa dir aixograve Sense cap mena de dubte la familiaritat entesa en el sentit ampli mdashi tambeacute en el sentit de laquolloc teologravegicraquomdash de la paraula Eacutes una gran famiacutelia i malgrat que sigui el primer any et sents part de la famiacutelia eacutes un grup emparentat espiritualment i un lloc teologravegic (un lloc on Deacuteu srsquoestagrave revelant) Per aixograve pots compartir dinar becaina canccedilons anegravecdotes informacions tertuacutelies de cafegrave i calor

Miquel Marimon

Vint-i-cinc anys de concurs biacuteblic

En la 25a edicioacute del Concurs Biacuteblic de Catalunya convocat pel grup Avant de Terrassa de la Federacioacute de Cristians de Catalunya enguany sobre lrsquoepiacutegraf ldquoDeacuteu et parla descobreix la seva Paraulardquo hi han participat un total de 65079 alumnes de 631 centres escolars i 55 centres de catequesi parroquial Per modali-tats enguany els participants han estat 42507 en el Concurs Biacuteblic 1160 els del Concurs Biacuteblic de Redaccioacute 20968 en el Concurs Biacuteblic de Dibuix i 444 els del Concurs Biacuteblic Informagravetic Amb ocasioacute del 25egrave aniversari com a obsequi srsquoha fet arribar a cadascun dels participants del Concurs Biacuteblic un Nou Testament en catalagrave corresponent a la Biacuteblia Catalana Interconfessional (BCI) Lrsquoedicioacute espe-cial ha tingut un tiratge de 50000 exemplars El volum teacute una coberta molt suggeridora amb un missatge a la pestanya adreccedilat als nois i noies que fa aixiacute

Informacions

Amic amigaAquest llibre trsquoofereix un missatge que no el trobaragraves en cap altre dels que has llegit

o llegiragraves durant la teva vida A mida que et vagis fent gran i formant descobriragraves coses noves sobre Jesuacutes sobre

el seu i el nostre Pare del Cel sobre quegrave significa seguir-lo Aniragraves trobant respostes a preguntes que et fas i trsquoaniragraves fent sobre el sentit de la teva vida i la dels altres

Tingues la certesa que Jesuacutes a traveacutes de la seva Paraula et faragrave descobrir en cada etapa de la teva vida quegrave significa estimar Deacuteu sobre totes les coses i estimar els altres com a tu mateix

Que la lectura i la reflexioacute drsquoaquests textos trsquoajudi estimat lector

Felicitem-nos pel fet que la paraula de Deacuteu arriba a un nombre considerable dels meacutes joves del nostre poble Felicitem tambeacute des drsquoaquiacute el treball del grup Avant que any rere any fa possible aquest objectiu que en el nostre temps teacute sens dubte conno-tacions de ldquomiraclerdquo

Concepcioacute Huerta

Sebastiagrave Janeras pelegrina amb Egegraveria

Sebastiagrave Janeras eacutes un savi de veritat Acaba de publicar un llibre que eacutes una pura deliacutecia Diari drsquoun pelegrinatge a Terra Santa (Barcelona Centre de Pastoral Lituacutergica 2010 229 pagravegines) Eacutes un llibre alhora erudit i amegrave que eacutes capaccedil de fer el prodigi drsquoendinsar-nos en un pelegrinatge a Terra Santa que realitzagrave Egegraveria una dama que provenia drsquoHispagravenia o de les Gagravelmiddotlies i que viatjagrave a Jerusalem i a altres indrets drsquoOrient entre els anys 381 i 384 dC

El manuscrit que conteacute el text copiat en el segle xi va ser descobert lrsquoany 1884 a Arezzo (Itagravelia) per lrsquoerudit G F Gamurrini i es va convertir en una obra drsquoestudi obligatori per part de filogravelegs ndashndasheacutes un text fonamental per a estudiar el llatiacute vulgarndashndash i de liturgistes pel fet que descriu de manera forccedila detallada les celebracions lituacutergiques de Jerusalem del segle iv

El tiacutetol original llatiacute de lrsquoobra eacutes Itinerarium que teacute el sentit de lsquodiari de viatgersquo i que Sebastiagrave Janeras ha traduiumlt encertadament per Diari drsquoun pelegrinatge perquegrave el viatge de dama Egegraveria teacute com a objectiu els llocs sants de manera que esdeveacute un pelegrinatge

Egegraveria era una dama molt singular una dona que viatja al Sinaiacute al mont Neboacute al sepulcre de Job a Cagravernees i a Constantinoble A cada lloc on anava era rebuda pel

Informacions

bisbe i en algunes ocasions fins i tot lrsquoescortaven soldats Certament que era emprenedora i corat-josa Travessar lrsquoImperi romagrave en aquell moment histograveric no devia pas ser cosa fagravecil

Lrsquoedicioacute que presentem ofereix una docta introduccioacute (p 11-86) que analitza amb de-tall lrsquoobra i les circumstagravencies i una impecable traduccioacute catalana ricament anotada que in-corpora com a primiacutecia absoluta un passatge nou descobert lrsquoany 2005 per Jesuacutes Alturo en les guardes drsquoun volum impregraves Es trac-ta drsquoun manuscrit en escriptura minuacutescula caroliacutengia dels volts de lrsquoany 900 que eacutes el testimoni fragmentari meacutes antic que es co-neix de lrsquoItinerarium

Lrsquoobra es clou amb uns apegravendixs ben in-teressants fragments drsquoobres antigues que tenen relacioacute amb el moacuten descrit per dama Egegraveria El conjunt de mapes i plagravenols que acompanyen el volum permeten que el lector en cada moment es pugui situar en la geografia del text i en la topografia de les esgleacutesies antigues de Terra Santa de quegrave parla lrsquoautora del Diari drsquoun pelegrinatge a Terra Santa

Des del nostre butlletiacute felicitem coralment el savi amic Sebastiagrave Janeras per aquesta noble aportacioacute que honora la cultura catalana

Joan Ferrer

Informacions

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 106 Setembre del 2010Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTALUn estiu de pelegrinatges

Josep Lluiacutes AriacutenPagraveg 1

ARTICLESLes figures de Pere i Pau

Jaume FontbonaPagraveg 5

La miacutestica perspectiva teologravegicaGaspar Mora

Pagraveg 17

SA BIacuteBLIA ES LLIBRE MEacuteS BOSa Biacuteblia es llibre meacutes bo (I)

Joan FebrerPagraveg 25

PEDRES DrsquoENSOPECAssaig de teologia de les coses concretes (5)

Xavier MollPagraveg 33

INFORMACIONSUn simposi molt important El Jesuacutes histograveric i el Crist de la fe

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles




Sa Biacuteblia es llibre meacutes bo (I)



Informacions





Iacutendex

Sant Mateu gravat al buriacute drsquoadriagrave Collaert S xvi

Portal

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Portal

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Portal

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Portal

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Portal

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Articles

per Jaume Fontbona

1 La figura de Pere

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

2 La figura de Pau

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

4 Conclusioacute

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Gaspar Mora

1 Introduccioacute

Articles

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

2 Iacuted p 733

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

81 Deacuteu

82 Jesucrist

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

que desplega

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

per Xavier Moll

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

ajudeacutes

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Informacions

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Un moment del curs

Informacions

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Descoberta

Informacions

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Miquel Marimon

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Informacions

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Joan Ferrer

Informacions

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Pagraveg 17

Pagraveg 49

Portada

Portal

Articles







Informacions





Iacutendex

Documents

Associació Bíblica de Catalunya - 106. Setembre 2010 · 2 Portal les restes de la casa de Pere que aviat esdevé església, amb el temple modern al damunt que crida a l’adoració