Els mitjans de comunicació esbomben diàriament dades sobre l’actual situació de crisi local, nacional i mundial. Les famílies noten ja els efectes de les pujades de les hipoteques, la frenada de les vendes o els increments dels preus dels productes de primera necessitat o de l’energia. En aquest context de crisi mundial cal, però, buscar un enfocament diferent, ja que d’aquesta crisi en poden sorgir oportunitats de canvis.

Evidentment no podem negar tot el patiment que durà aquesta crisi si no està ben gestionada. Per això calen mesures de repartiment i de justícia social que col.laborin a aturar l’espiral perversa en què estem posats. Per al planeta, la crisi és positiva perquè tothom consumeix molt menys, però la gent es queda sense feina, sense poder comprar allò que més li agrada, la hipoteca els asfixia, percep uns límits econòmics que fa poc no hi eren… La solució no pot passar per un suïcidi col.lectiu d’acabar amb el planeta, llançant-nos a una espiral de producció i consum, sinó que el millor és aplegar-nos ordenadament aprofitant el context de crisi fins a situar-nos en una posició de consum i vida ambientalment molt més còmoda per al territori on vivim. Aquesta opció segur que tindrà beneficis per a la vida i la salut.

Alternativa per a la Garrotxa (ApG), paral.lelament al que demanen altres grups profundament coneixedors de les possibilitats dels territoris, defensa un replantejament ordenat de l’economia i la societat, un repartiment més just i saber passar amb menys consum. Cal que aprofitem l’actual context

per posar límits i entrar en una nova època basada en el consum reflexiu i responsable. Saber què és el realment important per viure. També des de l’administració local i comarcal.

Per això, des d’ApG estem fent propostes constructives i imaginatives a les diverses administracions perquè adeqüin les seves despeses en funció de la necessitat del servei, mentre que s’incrementin les inversions allà on segurament els propers mesos hi haurà més necessitat, l’atenció directa a les persones amb necessitats quotidianes. Si col.laborem a resoldre els problemes immediats de les famílies escanyades econòmicament (per exemple, ajudant a pagar la hipoteca o el lloguer, o a negociar amb l’entitat financera) i generem una dinàmica de participació i compromís entre tots els ciutadans amb les nostres empreses i organitzacions, conquerirem la darrera frontera de la democràcia. Aquest fet generarà solidaritat i cooperació entre les persones i davant situacions com aquestes a la gent no li farà res que se li ajustin els ajuts perquè hi ha altres persones o famílies que encara ho passen pitjor . Al final tindrem una societat més justa i més feliç en el seu benestar .

DESEMBRE 2008

Alternativa per a la Garrotxa

7

steriscALTERNATIVA PER A LA GARROTXA

01info@algarrotxa.org

temps d’oportunitats

Alternativa per a la Garrotxa

el pacte per a la mobilitat,una nova eina nascuda del consens

02 www.algarrotxa.org

El ple de l’Ajuntament d’Olot va aprovar el passat mes de maig la revisió i actualització del Pacte per a la mobilitat després d’un procés participatiu en què hi han intervingut els principals actors implicats en la mobilitat de la nostra ciutat.

Com en altres processos participatius, Alternativa per a la Garrotxa hi ha participat aportant-hi persones i propostes perquè hi fossin incorporades en el document finalment aprovat pel Ple. En paraules de la nostra regidora, Margarita Verdaguer, “nosaltres també aprovarem aquesta Pacte (…) amb la voluntat que a partir d’ara puguem tenir uns objectius i unes fites més fiables i que puguin ser avaluables” amb la creació de la comissió de seguiment a què s’ha compromès el regidor i amb l’avaluació anual del grau d’assoliment del Pacte. Tot això per assolir l’objectiu de que la ciutat d’Olot sigui un lloc per viure-hi amb les màximes garanties de tranquil·litat

El Pacte es fixa en la construcció d’infrastructures (creació d’aparcaments subterranis i en superfície, zona d’aparcament per a camions, construcció de la variant d’Olot, canvis de circulació d’alguns carrers de la ciutat, etc.) que suposen un gran cost econòmic, però també aprofundeix en mesures de conscienciació que ajudaran a pacificar més el trànsit de la ciutat. I en aquest sentit, pensem que és prioritari establir l’ordre dels elements a protegir, o sigui, començar pels vianants, seguir pels ciclistes i el transport públic, continuar amb la càrrega i descàrrega i acabar, finalment, amb els cotxes, per als quals, en superficia, cal gravar els aparcaments de llarga durada i afavorir els aparcaments de curta durada, així con afavorir el preu per a la llarga durada en soterrani. Més aparcaments dissuassoris i gratuits al voltant de la ciutat i un lloc per estacionar a l’estació

d’autobusos per la carrega i descarrega de passatgers i paqueteria. Reduccions de velocitat fins a 30 km/h en el 75 % dels carrers de la ciutat o mesures d’incentivació de l’ús del transport públic a partir de la creació d’un sistema únic comarcal que enllaci Bus T ransversal amb T eisa. L’objectiu ha de ser aconseguir equilibrar l’ús que es fa de la via pública, en què actualment el 46 % són vianants, un altre 46 % vehicles i només el 8 % transport públic. P er això, el Pla hauria ara de desenvolupar amb accions concretes el pla dels vianants o el dels carrils bici, així com també aconseguir la complicitat dels industrials de la comarca perquè contribueixin en el foment i manteniment del transport púbic als polígons industrials.

Tot plegat en un moment clau, a mig any de l’obertura del túnel de Bracons, i quan caldrà prendre decisions molt importants donat el decalayge de mes de 4 anys, entre l’obertura del tunel i la finalització de la variant nord. Caldrà intensificar les campanyes informatives, educatives i de conscienciació cap als diferents sectors de la població per afavorir la convivència dels diferents mitjans de transport amb l’anar a peu, campanyes a escoles i instituts, mesures de preferència del vianant davant del vehicle, etc.). Pensem que el Pacte no ha d’entrar en confrontació amb l’Ordenança de circulació a partir de les mesures per l’ús de la bicicleta i les motos (tot i que, si cal, caldrà canviar-la), permetent-se certes llicències a l’hora d’aparcar sempre i quan regni el sentit comú en l’ús dels carrers i les voreres.

Per tot això, el nostre grup municipal vetllarà des de l’oposició que els diferents punts del P acte es vagin desenvolupant i que la comissió de seguiment avaluï a finals de cada any els elements desenvolupats.

Alternativa per a la Garrotxa 03info@algarrotxa.org

El mercat del Rengle: un pas cap a la “city slow”

L’actual crisi econòmica i energètica ens fa valorar molt més tot allò que tenim és proper. Gaudir dels nostres carrers i parcs, recórrer les muntanyes i paratges naturals de la ciutat, i observar els nostres camps i horts.

Si ens quedem en aquest punt, des de sempre ApG ha defensa la necessària promoció de l’agricultura autòctona, amb criteris de sostenibilitat, de salut alimentària i de qualitat. Pensant en tot això, ApG va presentar a l’equip de govern de l’ Ajuntament d’Olot una proposta en la recentment modificada ordenança reguladora de mercats i fires. Segons aquesta proposta, calia engegar un procés de promoció, ampliació i consolidació del mercat del Rengle. Pensem que la regidoria de promoció econòmica hauria de buscar, entre els hortolans de la comarca, persones disposades a tenir , diàriament, setmanalment o estacionalment, una parada al mercat del Rengle, amb una bona orferta de servei d’expositor per a les seves verdures, fruites i herbes remeieres, i fins i tot estudiar la possibilitat de tenir-hi aviram i conills, així com productes d’elaboració casolana com melmelades, iogurts, recuits, mató, formatges, etc. A més, vam platejar la possibilitat d’ampliar el mercat

cap a la plaça Dr . Fàbregas, sobretot els dissabtes i en períodes estacionals de forta producció (primavera i estiu). Així mateix, també caldria una promoció cap a la ciutadania a través d’una campanya que estimulés el consum de producctes frescos de proximitat i defensés la qualitat dels nostres mercats, com el dels dilluns, el del Rengle i també la Plaça Mercat. Seria una forma de donar valor a un producte cent per cent garrotxí i a una feina massa vegades desvirtuada i devaluada pel consumisme.

Però nosaltres no ho deixaríem així. Pensem que a la Plaça Mercat li cal un nou impuls. Les mesures decoratives, així com les accions fetes per la nova direcció, han servit però no pas per gaire. Cal obrir un procés de diàleg amb els paraires tal i com s’ha fet amb els altres comerciants, per oferir-los suport, tant logístic com polític i econòmic, per dotar la Plaça Mercat de més parades obertes, amb més productes frescos, ecològics, que compleixin amb les exigències del nou consumidor del segle XXI. Només encapçalant des del govern municipal aquestes accions, amb la capacitat que es té, aconseguirem dotar la ciutat i la comarca d’un servei tan important com és el del mercat.

La nostra ciutat es veu sotmesa a un procés constant de transformació urbanística que l’està duent en alguns àmbits a aconseguir dotar la ciutat d’unes infraestructures excessivament costoses, tant econòmicament com de rendibilitat. Ens referim, és clar, a la construcció de l’Arxiu Comarcal i de l’espai annex que s’hi ha projectat, de moment sense tenir-se clar el seu objectiu. Nombrosos col.lectius ja han expressat el seu desacord amb aquesta instal.lació perquè no dotarà la ciutat de l’espai necessari actualment per a desenvolupar-hi activitats culturals com música, dansa o arts.

Des d’ApG venim reclamant des de fa temps un model de ciutat pensat a partir de les necessitats actuals i amb projecció de futur cap a les que aniran apareixent. Pensem que l’actual model de ciutat no respon a aquesta idea, sinó que simplement es volen crear infraestructures “perquè toca” o “perquè passa un tren i cal agafar-lo” .

En aquest sentit, la ciutat no disposa encara d’un referent museístic de primer nivell per a explicar la nostra personalitat, tan social i econòmica, com geològica i natural. El nou Museu Comarcal de la Garrotxa podria explicar la història global de la comarca, mostrant les dinàmiques de cada municipi o destacant aquells moments més característics de cadascun. Un museu que expliqués la complexitat de la realitat social i ho fes de manera cronològica, incorporant, nous enfocaments, noves metodologies historiogràfiques. Un museu que no es limités a explicar fets com si es tractés d’una crònica acrítica, sinó que intentés interelacionar les diverses esferes d’una societat, l’econòmica, la política, la social o la cultural. Estem segurs que seria un museu més útil per als ciutadans de la comarca per entendre millor la seva pròpia història

i, per tant, de la seva identitat, que no pas un museu del paisatge tal i com s’ha projectat. Malgrat tot, estem a l’espera de conèixer el projecte museístic del Museu del Paisatge i de saber el destí de les peces que es trauran de l’actual. Quedarà, però, encara pendent la reorganització del Museu dels Volcans.

Per altra banda, un dels factors que més ha condicionat i canviat la fisonomia “històrica” de la ciutat ha estat la destrucció sistemàtica d’una arquitectura industrial perfectament integrada en el teixit urbà. L’èxode generalitzat de la indústria cap als nous polígons obria la via de la requalificació i rehabilitació d’un conjunt d’edificis que històricament configuraven la singularitat del paisatge urbà de la ciutat d’Olot. Ca l’ Artigas, la Farinera, la Cooperació fabril, can Simon, Alzamora, Can Pateu, Mayfred, etc., han desaparegut en favor de la construcció d’habitatges d’una palpable mediocritat. L’antiga fàbrica tèxtil de can Sacrest és el darrer vestigi d’arquitectura industrial que queda. L’Ajuntament d’Olot, arran de la darrera revisió del POUM, va decidir declarar el sector que ocupa com a espai de serveis amb la intenció de construir-hi un nou edifici per a l’Escola d’Art. Una decisió inicialment encertada si no fos perquè això comportarà l’enderrocament total de l’edifici i perquè s’ha pres d’esquenes a la direcció de l’Escola d’Art. En aquell moment, ApG inspirà la plataforma en defensa de can Sacrest que aconseguí finalment aturà el projecte d’enderroc i inicià converses amb l’Ajuntament perquè organitzés un concurs d’idees sobre tota l’illa del Carme. El resultat han estat tres projectes encarregats al mateix arquitecte i que encara no coneixem, en què es proposen tres idees: enderroc total, enderroc de la façana i conservació de la nau i rehabilitació total de l’espai. Ens consta també que des de l’Escola de Belles Arts s’aposta per la conservació total o parcial de l’edifici i la construcció d’un edifici nou per allotjar-hi l’ampliació de l’Escola. També altres formacions polítiques de la ciutat s’han manifestat d’acord a rehabilitar la zona i transformar-la en un espai de les arts. Sigui la que sigui la solució que s’acabi prenent, la nostra voluntat és seguir incidint en la presa de decisions, condicionar aquestes decisions a la màxima conservació possible dels edificis per ser posteriorment rehabilitats i dotar l’espai de projectes vius i dinàmics que contribueixin a revitalitzar la zona del Carme, ja prou degradada per la manca d’iniciatives a zones com la plaça Campdenmàs.

des del museu fins al riu...

Alternativa per a la Garrotxa04 www.algarrotxa.org

Alternativa per a la Garrotxa 05info@algarrotxa.org

L’altra assignatura pendent d’Olot és la seva relació amb el riu. Projectes com el T ossols 2002, abandonats per l’Ajuntament, no han tingut cap continuïtat amb la ubicació d’instal.lacions necessàries prop de la pista d’atletisme (on encara són pendents d’executar els vestidors i els accessos). En aquest sentit, ApG va presentar al ple de l’Ajuntament dues mocions per aconseguir el compromís i l’execució de projectes de millora i recuperació dels camins vora riu des del pont del Palau fins al molí d’en Climent, així com la rehabilitació d’aquest espai per convertir-lo en un punt d’informació de camins, senders i vies verdes. Les mocions varen ser consensuades i refoses en un sol text i que aconseguí el suport de tots els grups. A hores d’ara, però, encara no coneixem si s’estan realitzant els projectes, però com a mínim la nostra iniciativa va servir perquè es comencés la neteja i recuperació de diversos elements vora riu, com bancs, fonts, bosc de ribera, etc. Estarem, doncs, amatents a l’execució d’aquests projectes per part de l’Ajuntament.

En fi, projectes i mesures instades des d’ ApG perquè la ciutat tingui més sentit per a les persones, pensant en instal.lacions i iniciatives necessàries per a la vida dels ciutadans, a fi de dotar-los de més harmonia i concòrdia amb l’entorn.

... passant per can sacrest

Alternativa per a la Garrotxa06 www.algarrotxa.org

+ habitatge, + llibertatFa temps que a la nostra ciutat es van construint pisos i cases, fenomen també existent a tot el país. Era una evidència que molts quedarien buits, que no hi hauria tanta gent a Olot i a la comarca per poder-los habitar . Podem estar parlant d’unes 3.000 vivendes buides, així com nombrosos locals comercials, sobretot al nucli antic d’Olot. Que sigui en aquesta zona fa que el fenomen sigui més greu, perquè és on neix la nostra història, és el lloc on el visitant hi vol donar un cop d’ull, és el lloc dels comerços de proximitat i de tota la vida.

A més a més, la manca d’habitatge assequible per a les classes treballadores es demostra, per una banda, per les més de 730 demandes d’habitatge a l’Oficina d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament d’Olot, i per l’altra, pel gran nombre d’habitatges buits, molts d’ells en mal estat i situats gairebé tots al nucli antic. A més, moltes d’aquestes vivendes s’han de rehabilitar perquè no reuneixen les condicions d’habitabilitat que necessitem actualment. Però a moltes persones propietàries els falten els recursos per poder-los arranjar.

Paral.lelament, la ciutat dóna formació a molts joves i a no tan joves que voldrien tenir una vivenda i un petit taller o comerç per poder-se guanyar la vida en allò que han estudiat a l’Escola de Belles Arts, als diferents IES d’Olot i fins i tot a la universitat. Però no ho poden fer perquè no troben ni vivenda ni local per poder viure i treballar a uns preus raonables i assequibles.

En la nostra recerca d’alternatives a les actuals polítiques d’habitatge que es duen a terme a la ciutat d’Olot (creixement del territori ocupat per vivendes noves, pràcticament pocs ajuts per a la rehabilitació d’edificis, poca vivenda social, manca de polítiques d’incentivació del lloguer, etc.), volem proposar diverses mesures, algunes de les quals s’han dut a terme al nostre país o a Europa.

La masoveria urbanaEn primer lloc, la masoveria urbana. La masoveria urbana pretén donar sortida als habitatges buits. Es proposa als propietaris un intercanvi diferent al que ofereix l’actual sistema. Una sortida legal basada en un contracte de masoveria a través del qual el propietari cedeix temporalment la propietat a canvi de l’acondicionament i el manteniment de l’immoble per part dels masovers urbans. O dit d’una altra manera: es proposa un contracte d’arrendament en què la propietat es respecta i es fixa un període d’ús i el valor del lloguer que es pagaria en treball i no en diners. No és res més que portar a la ciutat les relacions entre propietaris i masovers, pel que fa a la vivenda, que es podien fer a pagès.

Un dels col.lectius amb més experiències en aquest tipus de projecte és el col.lectiu Dret a Sostre, que el formen persones decidides a trobar sortides viables als obstacles que se’ls presenten a l’hora de trobar un habitatge. Sorgeix com a resposta a la ineficàcia del sistema i de les institucions. D’experiències d’aquest tipus també n’hi ha a Europa, concretament a Ginebra i a Irlanda, sovint auspiciades pels propis governs.

En aquest sentit, l’especial configuració del nucli antic d’Olot, amb nombroses edificacions que tenen encara a la part de baix el comerç i a dalt la vivenda, permetria arribar a una entesa perquè, a través d’un contracte de masoveria urbana, el propietari cedís l’immoble a una persona emprenedora que es comprometés a obrir un negoci o comerç i a viure a la part superior, a canvi de la rehabilitació necessària per a dur-hi a terme la seva activitat. En aquest cas, cal el suport econòmic necessari per a tal rehabilitació, que pot venir de fons públics o bancaris.

D’aquesta manera s’aconseguiria la dinamització social del nucli antic a través de la rehabilitació per a la posterior posta en marxa de negocis o establiments comercials i l’arribada de nous habitants. No cal dir que l’Oficina d’Habitatge i Rehabilitació de l’ Ajuntament jugaria un paper de primer nivell a l’hora de facilitar suport tècnic i econòmic a les persones que s’adherissin a aquest programa.

La mateixa fórmula podria dur-se a terme de manera diferenciada pel que fa als pisos i als locals comercials, però també a través de la rehabilitació i el posterior lloguer dels pisos o dels locals comercials.

Les cooperatives d’habitatge d’ús compartitUn altre projecte que des d’ ApG estem treballant és la cooperativa d’habitatge d’ús compartit, un model d’habitatge no especulatiu en què la propietat de l’habitatge recau en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit de l’habitatge a través d’un lloguer tou. L’experiència de l’entitat Sostre Cívic avala els avantatges d’aquest projecte, exportat d’Europa, sobretot d’Alemanya i Dinamarca, on ja fa més de 90 anys que l’estan realitzant.

La principal novetat d’aquest projecte és que l’usuari no és el propietari de l’habitatge, sinó del dret a usar-lo. Aquest dret pot ser indefinit i fins i tot deixar-lo en herència. A més, la propietat del sòl no és necessària per aplicar aquest model, sinó que també es pot dur a terme rehabilitació; de fet, a Olot el model aplicable seria el de la rehabilitació per convertir en cooperativa d’ús compartit. Finalment, el dret d’ús s’adquireix a partir d’una entrada, que és retornable, i es manté amb un lloguer mensual tou.

Aquest lloguer tou serviria per retornar el deute de la construcció o la rehabilitació, a través del manteniment i la millora de l’edifici, les despeses comunes i a la cooperació entre les cooperatives d’usuaris.

En qualsevol cas, ja sigui a través de la masoveria urbana o la cooperativa d’habitatge, cal tenir en compte el marc ampli que estableix el Pacte Nacional per l’Habitatge, en què aquestes i altres figures i mesures estan establerts.

El paper de l’administració municipalPer ApG és importantíssima la implicació de l’administració municipal i, fins i tot, comarcal, a partir de posar al servei de l’adquisició d’habitatge a preu assequible tots els seus mecanismes tècnics, econòmics i polítics. Només d’aquesta manera podrem dinamitzar socialment i econòmicament el nucli antic de la ciutat d’Olot i propiciar que els sectors

immobiliaris immersos en l’actual crisi econòmica i ubicats a la ciutat i a la comarca tinguin alguna sortida més que només l’estrictament de construcció d’obra nova, que ja s’ha vist que és insostenible.

En definitiva, les opcions per millorar la situació de l’habitatge a la nostra ciutat no passen encara per la construcció de forma expansiva per tot el terme municipal, per l’ocupació de més sòl, sinó per la rehabilitació de les zones degradades i desocupades i per l’accés a l’habitatge actuament buit que hi ha. Calen projectes que retornin la confiança en els compradors necessitats de vivendes i locals comercials, especialment en aquests moments de crisi, quan nombroses persones decideixen fer-se autònoms; però també calen projectes que abracin aspectes més socials, no tan sols l’accés a la vivenda, sinó que també proposin opcions de recuperació del teixit social, comercial i vital dels nostres pobles i ciutats.

propostes d’habitatge d’apg

Alternativa per a la Garrotxa 07info@algarrotxa.org

Alternativa per a la Garrotxa08 www.algarrotxa.org

L’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Pau, format per ApG i CiU, ha passat el seu primer any de legislatura entre reordenacions del propi ajuntament i l’inici de la pròpia gestió, a partir del programa de govern consensuat pels dos grups municipals. Només amb aquest treball en equip, obert també a l’altre grup de l’ Ajuntament, s’ha pogut estructurar les tasques administratives i logístiques de l’Ajuntament i iniciar la redacció i execució dels projectes.

Entre aquests projectes, destaca la construcció del nou pavelló d’esports municipal, una antiga reivindicació que finalment serà possible durant aquesta legislatura, tot i els problemes que presentava el projecte aprovat en l’anterior. Actualment el projecte ja està redactat, s’hi ha incorporat les plaques solars a la teulada per obtenir aigua calenta i llum elèctrica, se n’ha reduït el cost, la qual cosa fa que el seu finançament estigui assegurat, gràcies a la col.laboració de les diverses administracions i l’aportació sobretot de l’Ajuntament.

S’han iniciat converses amb els propietaris i hi haurà algun acord. També en el tema de la recollida selectiva hem avançat molt. Es volen tractar les deixalles des d’un punt de vista integral i fer un salt qualitatiu a tots nivells; per això, de moment s’ha començat amb l’orgànica, l’autocompostatge, també dirigida cap als grans productors i la deixalleria mòbil.

Un altre dels aspectes en què més s’està treballant és en els serveis a les persones. A part de la reorganització administrativa de les oficines de l’ Ajuntament, s’està treballant per oferir espais per a la gent gran amb la

construcció d’una residència geriàtrica privada. Com tampoc la necessitat que té el municipi d’un nou dispensari municipal, projecte que ja s’està treballant amb l’ICS de la Generalitat de Catalunya, o lla nostra intenció que Santa Pau disposi d’un equipament mediambiental de primer ordre. La nostra idea és doble: en primer lloc, relacionat amb el Museu dels Volcans, i el segon amb la fauna, però entès com un centre d’estudi o difusió de valors, no de

presència física. De moment, projectes que potser aviat veuran la seva materialització.

També hem treballat l’aspecte de les activitats culturals, a partir d’oferir els recursos de l’Ajuntament per a les activitats proposades per les entitats del municipi i dels diversos grups dispersos de població. Precisament a aquests grups hem destinat gran part dels esforços a millorar i fer-los arribar el subministrament de l’aigua, la millora de les telecomunicacions.

No hem d’oblidar els tres sectors principals del municipi, l’agrari i l’industrial. Per als

primers, volem un espai de difusió agrària, que permetrà col.laborar amb els productors de fesols per tal de fer-ne difusió i investigació. Per als industrials, hi ha un espai del polígon industrial per donar cabuda a les seves necessitats i intentar atraure també alguna altra indústria totalment respectuosa amb l’entorn natural que té el nostre municipi. Finalment, s’està reestructurant la gestió del turisme i aviat es crearà la taula de turisme de Santa P au, amb la participació de l’Ajuntament, el Patronat, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa, a fi de coordinar projectes i tirar endavant iniciatives.

Precisament en aquest sentit, hem engegat una sèrie de projectes per recuperar l’ecosistema de la ribera, així com l’avaluació del PALS, ja aprovat, per veure en quin punt està i si cal introduir-hi modificacions. Finalment, tirarem endavant una via verda que comuniqui Santa Pau amb can Blanch i signifiqui un nou alicient per acostar-s’hi.

Tot plegat, molts projectes per aconseguir que Santa Pau millori i esdevingui un referent comarcal de respecte a l’entorn i a les persones.

apg santa pau

Alternativa per a la Garrotxa 09info@algarrotxa.org

apg mieres

ApG a Mieres, amb un regidor a l’ Ajuntament, però amb una assemblea activa que participa contínuament del poble, ha estat treballant el Pla d’ Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), aprovat amb la incorporació d’algunes de les nostres al·legacions i amb la participació del nostre grup. A partir de la seva aprovació, hem anat fent un seguiment per tal que es compleixi el que estableix el document.

També hem presentat al.legacions al PUOSC, preferentment sobre l’adquisició de patrimoni, com la recuperació de l’antic cinema de can Clenxa per convertir-lo en diversos espais (casal d’avis, menjador assistencial, espai de creativitat que doni cobertura a les diferents franges d’edat de la població com a element integrador i intergeneracional). Una altra de les al.legacions que vàrem presentar té a veure amb la necessitat d’una piscina municipal, tant per al seu ús col·lectiu per una qüestió de sostenibilitat, així com perquè pensem que no tothom té els mateixos drets a l’hora d’accedir a una piscina.

Un altre dels aspectes en què el nostre grup ha incidit és en la proposta d’una planta de compostatge municipal, a partir del model que s’està implementant a Santa Pau. El director del SIGMA, Francesc Canalies, està d’acord en el projecte perquè pensa que solucionari el problema de la recollida selectiva en els municipis petits de la comarca i podria ajudar a rebaixar el cost del servei, així com pels evidents beneficis ecològics que se’n deriven a partir de l’aprofitament del compost en jardineria i horticultura. Per tal d’aconseguir, s’han mantingut converses amb l’equip de govern i es presentarà una moció amb la proposta. Tot i que és un projecte que s’ha de realitzar a mitjà termini, pensem que seria molt important per a Mieres.

En aquest mateix, durant l’últim any hem presentat diverses mocions per avançar cap a polítiques ecològiques més severes. Així, vàrem presentar la moció per un Mieres lliure

de transgènics, seguint l’exemple d’Olot i Santa P au. En aquell moment, però, tant l’equip de govern, de CiU, com l’altre partit de l’oposició, Mieres Plural-ERC, majoria, van deixar la proposta sobre la taula per tal d’obtenir més informació. Aleshores, el nostre grup proposà una reunió amb técnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per obtenir més dades. Després de la reunió, tornàrem a presentar la moció que fou aprovada, amb el vot en contra d’un regidor de l’equip de govern.

Així mateix, des de fa força temps, el nostre grup insisteix que l’Ajuntament adquireixi productes de neteja ecològics, ja que actualment s’utilitzen per fer la neteja de l’escola, l’Ajuntament, el dispensari i altres espais municipals. Ja el 2006 es va presentar una moció que va ser aprovada per l’equip de govern de l’anterior alcalde, Josep Noguer, però que a hores d’ara encara no s’ha fet efecitva. Hem insistit diverses vegades en aquest incompliment, però l’actual equip de govern no respecta l’acord del ple ni tampoc ens ha respost.

Finalment, i no per això menys important, sinó tot el contrari, el nostre grup s’ha manifestat diverses vegades en contra del projecte de millora de la carretera 524 de Mieres a Sant Miquel, que compta amb un pressupost de 4.000.000 d’euros per tan sols 4 km, així com una altra al.legació per una actuació privada sobre l’ampliació al mas la Casica de l’Obrador per la ubicació d’un centre terapèutic i d’hostalatge de 900 m2, en ple vessant de la Serra de Finestres, a canvi d’un “soborn consentit” que contempla la mateixa Llei d’Urbanisme. Ambdues actuacions ens semblen desmesurades, ecològicament sensurables i que vetllarem perquè s’hi compleixin totes i cadascuna de les lleis i normatives necessàries i implicades en aquestes obres.

“Molta gent petita,en molts llocs petits,

farà petites cosesque canviaran el món...”

Dita africana

Aquesta és l’expressió de joia que els olotins hem tingut quan, per fi, els aparcaments del Firalet s’han acabat. Un altre tema és ara com es gestionen les places d’aparcament subterrani i en superfície que la nostra ciutat ja disposa.

Perquè una anàlisi de l’actual situació permetria arribar a la conclusió que no hem de tenir massa problemes per trobar aparcament; la realitat, però, és una altra. Continuem trobant les places d’apar-cament en superfície ocupades gran part del temps, mentre les places subterrànies no s’ocupen massivament. La raó l’hem de buscar en una mala política de promoció dels aparcaments. Mentre l’aparcament de llarga durada en superfície sigui molt més barat que els aparcaments subterranis, continuaran mancant places en superfície. Cal, doncs, canviar els hàbits dels nostres conductors a través de campanyes de promoció de l’aparcament subterrani. A la ciutat el que li convé és la promoció de l’aparcament de curta durada gratuït i senyalitzat amb plaques de temps, mentre que es “ castigui” l’aparcament de llarga durada en superfícia per fer-los anar als subterranis, on s’ha de beneficiar la llarga durada.

Però al costat d’aquest canvi de política, cal aconseguir habilitar com aparcaments gratuïts espais propers a àrees d’oci com l’aparcament del supermercat Orangutan durant els caps de setmana; el terreny de l’antiga Harinsa, fins que no es construeixi el nou edifici de la Seguretat Social (ja fa dos anys que ho reclamem i tampoc ens creiem les “excuses” que no s’han pogut resoldre les negociacions amb la Seguretat Social); o les instal.lacions de la Balena Blava a la carretera de Girona. En tots aquests casos, cal negociar amb els propietaris, privats o públics, però ens sembla que aquí l’Ajuntament ha demostrat

certa falta de capacitat de negociació. No s’hi val a dir que la Seguretat Social va reclamar en el seu moment que el terreny es buidés per dur a terme la construcció; d’això ja en fa dos anys i l’aparcament del carrer Fontanella és sempre ple. O bé cal arribar

a una entesa amb el grup Esclat-Orangutan per utilitzar el seu aparcament del costat dels Cinemes Olot, tan necessari els caps de setmana que fins i tot els veïns ho reclamen.

I el via crucis de l’aparcament de la T eisa i les zones adjacents? On s’ha vist una estació d’autobusos sense lloc de càrrega i descàrrega de passatgers i paqueteria?

Afortunadament s’ha aconseguit la gestió pública de l’aparcament subterrani, però ara manca l’adequació de l’antic aparcament en superfície com a zona de càrrega i descàrrega de paquets i usuaris de la Teisa, o l’habilitació de zones al carrer que creua la instal.lació. Fins i tot, el carrer adjacent als taxis caldria haver-lo obert a la circulació i adequar-hi zones d’estacionament de curta durada per a viatgers.

E n s f a l ’ e f e c t e q u e l’Ajuntament s’ha afanyat molt a repartir per la ciutat les 80 places del Casal Marià, així com l’adequació del terreny, tal i com estava promès per tornar-lo als propietaris; però, en canvi, no s’ha plantejat la resolució dels problemes d’aparcament de curta durada que hi ha a la ciutat i en les zones properes al nucli antic. Fer-ho seria fer

un bé per a la ciutat i sobretot per a la zona comercial i de serveis del nucli antic, perquè la gent deixa d’anar al centre a fer els seus encàrrecs. Cal fer-ho per no perdre més dinamització comercial del centre.

Alternativa per a la Garrotxa10

aparcaments, per fi!!!

www.algarrotxa.org

Alternativa per a la Garrotxa 11

breus

info@algarrotxa.org

El 55% de la producció de blat de moro de Catalunya és transgènica. Per aquest i per altres motus, ApG va presentar al ple de l’Ajuntament d’Olot una moció per declarar que el municipi fos declarat lliure de transgènics. La moció va ser aprovada pel ple i l’acord ha estat traslladat a la Generalitat de Catalunya i al Govern espanyol.

ApG hem donat suport a la plica de condicions per a la concessió del servei d’aigües d’Olot, perquè s’ha fet per consens (tan de bo així amb tot) i perquè, per primera vegada, en el plec de mesures de millora de la infraestructura de la xarxa de distribució de l’aigua, s’han tingut en compte les recomanacions del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), quant a evitar les fuites i la millora de sistemes per a l’estalvi.

També vam consensuar amb tots els grups de l’Ajuntament d’Olot una moció per engegar el procés d’arranjament del camí vora riu i del molí d’en Climent. En aquests moments, quan s’està perfilant el pressupost per a l’any vinent, tenim el compromís que aquest arranjament es durà a terme. Esperem que ben aviat puguem veure la vora del riu recuperada per a la ciutat.

El nostre grup va donar suport a les taxes especials per a la remodelació i pavimentació del Firalet, ja que s’ha aconseguit una subvenció de 800.000 ¤ i les quantitats resultants a contribuir per part dels veïns són més igualitàries a les de la resta de olotins que han gaudit/patit d’obres en els seus carrers. Lamentem profundament, però, que no s’hagi establert un bon diàleg informatiu entre l’Ajuntament i els veïns afectats.

L’Ajuntament ha iniciat el procès per tenir el catàleg de masies d’Olot. Ens preocupa com quedarà sobretot la situació de Batet, que per a nosaltres és important que mantingui la seva activitat agrícola, així com els seus camins. Per això, ens vam abstenir en l’aprovació inicial fins a tenir la seguretat que l’Ajuntament farà les coses comptant amb tots els sectors implicats.

Durant l’últim any i mig, no s’ha fet cap reunió del Patronat de Ràdio Olot i Olot TV. Cal recordar que aquests dos mitjans disposen d’un 20% de fons públic, entre l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal. A més, en l’actual procés de configuració de la TDT, cal saber si la nostra televisió està preparada per assumir-

ho. El nostre grup ha reclamat diverses vegades a l’equip de govern del PSC que insti la direcció dels dos ens a preparar una reunió; de moment, no hem obtingut resposta de ningú.

ApG va manifestar la seva oposició a l’execució del projecte La Sala, a la zona de Santa Bàrbara de Pruneres i la Vall d’Escales, mentre no quedessin ben clars, definits i consensuats amb la població i les associacions implicades, punts tan importants com són els accessos per a vehicles, les infraestructures, els serveis, la càrrega de visitants, els possibles tancaments que privin l’accés de la gent de la comarca aliena als usos de l’explotació.

El nostre grup també va voler presentar la moció a favor del reconeixement dels gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals perquè pensem que l’administració municipal, com a més propera als ciutadans, ha de ser sobretot un agent que faciliti l’adaptació als vertiginosos canvis que es produeixen dia a dia en la nostra societat. Per aquest motiu, els nostres ajuntaments han d’incorporar de forma decidida la promoció de la plena igualtat de gais i lesbianes. Per això vàrem demanar que es donés suport a les iniciatives ciutadanes que s’organitzin en motiu de la celebració del dia de l’orgull gay i lèsbic i que la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó principal de l’Ajuntament d’Olot el proper 28 de juny. La moció va ser rebutjada. No calen comentaris.

De la mateixa manera, ApG va presentar una moció per demanar a l’equip de govern que actués per adequar un espai per a la pràctica de l’skate. A més, amb les obres actuals de la pista de patinatge, l’espai per als skaters s’ha desmuntant. La nostra moció va ser acceptada i ara els regidors competents estan buscant l’espai on ubicar els nous mòduls per a la pràctica de l’skate. Felicitem que el regidor d’esports i joventut es reuneixi amb els seus usuaris per arribar a acords.

El nostre grup ha donat suport de tot tipus a les iniciatives populars dirigides cap a demanar el dret dels catalans a l’autodeterminació. Per això, recolzàrem la moció presentada per la Plataforma pel Dret a Decidir i altres entitats a adherir-se a la campanya “Decideixo decidir”, així com membres d’ApG varen participar en la recollida de signatures.

Les ordenances fiscals són, avui per avui, un instrument de tipus social que permet tirar endavant els serveis de la ciutat, però que també han de tenir en compte aquell qui més té per contribuir-hi més. Ens sembla raonable.

Ara bé, estem immersos en una greu crisi econòmica que està afectant sobretot els sectors immobiliaris i adjacents. P er això, nosaltres vam intentar explicar a l’equip de govern que davant d’aquesta situació cal aplicar-hi mesures.

En primer lloc, i davant l’aturada econòmica, cal afavorir l’activitat a partir de reduccions molt importants en l’impost d’obertura d’activitats econòmiques, fins a un 90 % durant els 3 primers anys, per tal que hi hagi un alicient per establir-se a Olot. També han d’aparèixer bonificacions per la instal.lació d’energies renovables i per l’adquisició d’un vehicle híbrid o elèctric.

Per altra banda, l’augment de la taxa d’escombraries és, en part, causat per un model de ciutat massa extensiu en territori, cosa que augmenta considerablement els costos. Per això, nosaltres pensem que els ciutadans han de rebre incentius per la selecció de les deixalles, en forma de rebaixes en el rebut o encariments en cas que es detecti una mala praxis. Aquí, els serveis d’inspecció domiciliària han de fer un important treball de camp, així com d’informació.

El rebut de l’IBI patirà importants puges en alguns casos, però pensem que és veritat que la revisió catastral és un dels causants d’aquesta puja; però també és veritat que l’equip de govern podia haver evitar la baixada del tipus de gravamen en els exercicis anteriors i, en canvi, aprofitar que ara hi ha crisi econòmica per aplicar-lo i, per tant, evitar puges tan elevades com les que es produiran. Una mesura electoral que segurament els comportarà uns costos que potser no poden permetre’s gaire. Per tot això, l’Ajuntament ha de donar totes les facilitats possibles als ciutadans per poder pagar els tributs municipals amb pagaments fraccionats en tres o quatre vegades al llarg de l’any.

Finalment, el nostre grup considera importantíssim un diàleg amb les concessionàries dels aparcaments per arribar a acords que canviïn la tendència actual que penalitza l’aparcament subterrani i, en canvi, afavoreix l’aparcament en superfície. Cal girar el concepte: l’aparcament en superfície ha de ser de curta durada, màxim una hora, i afavorir els estacionaments inferiors a vint o trenta minuts com a gratuïts, gràcies a l’establiment de les plaques horàries, tal i com ja estan fent altres municipis, mentre que es gravi notòriament l’aparcament de llarga durada. En canvi, l’aparcament de llarga durada ha d’anar en profunditat, amb preus interessants per aquells conductors que volen deixar el cotxe més d’una hora. Aquí és on l’ Ajuntament ha d’asseure’ s amb les concessionàries i parlar-ne. De ben segur que el sector comercial en sortiria beneficiat i permetria d’acostar-se al nucli antic amb més facilitat.

Alternativa per a la GarrotxaOlot, 28 d’octubre de 2008

ORDENANCES FISCALS:un instrument al servei dels ciutadans

Alternativa per a la Garrotxa12 www.algarrotxa.org

ASTERISCEdició i Redacció

Alternativa per a la Garrotxainfo@algarrotxa.orgwww.algarrotxa.org

Consell de Redacció Raül Massanella

Joan PeláezMargarita Verdaguer

Llorenç PlanagumàAlbert BatlleEster Badosa

Jackie Navinés

CoordinacióRaül Massanella

Disseny i maquetaciódemaneragrafica

EdicióImpremta Aubert