Atenció sanitària en zones urbanes socialment deprimides

ATENCI SANITRIA EN ZONES URBANES SOCIALMENT DEPRIMIDES

Creu Roja a CatalunyaC. Joan dAustria, 120-12408018 Barcelona

1a edici 2007 2a edici 2014

Edici: El Ciervo 96, S.A.Calvet, 56 - Barcelona

Disseny i compaginaci: Snia PochTraducci catal: Anna Figueras Adell

ISBN: 978-84-8717-837-5

Impressi:

Advertiments: aquest llibre no s una obra de divulgaci ni el seu contingut s apte ni aconsellable per a la informaci sanitria del pblic en general. s un manual exclusivament dirigit a professio-nals que han datendre poblaci social-ment deprimida. Alguns temes vinculats a la legislaci o innovacions cientfiques estan subjectes a canvis freqents, per la qual cosa es recomana revisar-ne la vigncia abans de prendre decisions dndole prctic.

3AUTORS

Jordi Dels, coordinador de ledici. Doctor en medicina i cincies de la comunicaci. Metge de SAPS. Creu Roja Barcelona. Metge inter-nista de lHospital Universitari Sagrat Cor. Professor del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona. Membre dEx AequoElena Adn, infermera. rea de Reducci de Danys Llus Companys, Creu Roja Margarita Aguas, farmacutica hospitalria. Hospital Universitari del Sagrat Cor Lorena Andreo, infermera. SAPS, Creu Roja M Eugenia de Andrs, periodista. Membre dEx Aequo Miguel de Andrs, psiquiatre. Membre dEx AequoIgor Bacovich, coordinador. SAPS, Creu Roja Gerard Catal, advocat. SAIER, Creu Roja Jessica Cam, infermera. SAPS, Creu Roja Olga Daz, antroploga, treballadora social, directora de SAPS, Creu Roja Dito Eningo, treballador social Mar Fernndez, advocada. SAPS, Creu Roja Marta Garca, educadora social. Experta en educaci per a la salutRosa Garca Penche, infermera experta en malalties infeccioses. Hospital Universitari Sagrat Cor Vernica Gonzlez, treballadora social i educadora. SAPS, Creu Roja Montse Grifols, logista. SAPS, Creu Roja Davide Iannello, socileg Rosa Kistmacher, treballadora social. SAPS, Creu Roja Gemma Martn, dermatloga. Hospital del Mar, Servei de DermatologiaMara Martnez, psicloga. SAPS, Creu Roja

4Creu Roja Catalunya

Raquel Martnez, coordinadora de lrea de Reducci de Danys Llus Companys, Creu RojaCsar Morcillo, internista, director del Servei de Medicina Interna, CIMA Toni Rivas, metge especialista en medicina familiar i comunitria Regina Sbert, infermera. rea de Reducci de Danys Llus Companys, Creu Roja Llus Serra, educador. rea de Reducci de Danys Llus Companys, Creu Roja Ana Trujillo, treballadora social. CAS Creu Roja Barcelona

5PRLEG

El camp de latenci a les persones en situaci social-ment deprimida i que tamb consumeixen drogues s obligadament multiprofessional i alhora es disposa descassa documentaci prvia.

s per aix que, en un moment determinat, el centre de Creu Roja SAPS, que t precisament aquest objectiu datenci als consumidors de drogues en situaci depri-mida, es planteja la necessitat de concentrar la informaci existent i lautogenerada, des de lexperincia del dia a dia durant molts anys de feina en primera lnia. I poder oferir una formaci als professionals daltres disciplines, especialment en aquells aspectes diferents del seu mbit de competncia.

Aquest text, com en lanterior edici, ha estat un refe-rent per a professionals de tot lEstat i dalguns pasos dAmrica Llatina, en una presentaci deliberadament de butxaca, que en permet la consulta en el mateix escenari assistencial.

Actualment, el SAPS sencamina cap a un planteja-ment dassistncia renovada, que combini lexperincia acumulada des del 1993 i la consensuada necessitat dun centre residencial integral, que doni resposta a les necessi-tats de sostre de les persones en situaci deprimida.


En aquest context apareix una nova edici i actualitza-ci daquesta publicaci, feta pels membres de lequip i per daltres que segueixen amb inters els passos dun centre de Creu Roja de referncia internacional.

Josep Marqus i BarPresident de Creu Roja a Catalunya Barcelona, 1 de juliol de 2014

7INTRODUCCI

Fou un honor poder escriure la introducci daquesta obra lany 2007 i ho s tamb en aquesta segona edi-ci. Especialment, per la immensa crrega tica, unida a levidncia que lobra comporta i sost.

En efecte, com el 2007, per avui encara ms perqu el consens s major, lexperincia dels autors s encara ms gran, i levidncia, encara ms. s a dir, perqu les recomanacions sn encara millors i s tic que les persones siguin assistides de la millor manera possible i tal com els experts haurien fet. Dit duna altra manera, seria tic no atendre les persones de la millor manera possible quan aquesta millor manera existeix i es dna a conixer?

Moltes persones, professionals amb experincia i una excellent formaci terica, sn els autors daquesta obra i la seva intenci no s res ms que millorar la salut daltres persones, aquelles que han tingut menys sort en el repar-timent de seients en la nostra societat. Els autors duen a terme tot aquest treball, tot aquest manual, de manera totalment desinteressada. s, doncs, tamb, una actitud tica. Una actitud davant els altres que ha de ser motiu de reconeixement.

Per descomptat, a ms, lobra sha millorat qualitativa-ment i quantitativament; s, doncs, ms i millor. No s tan sols un receptari de recomanacions; s un consens dexperts amb una base devidncia cientfica que actual-ment ning no pot discutir.

Des del 2007 lexperincia i els coneixements dels autors han canviat, lgicament cap a millor; per tamb la


situaci social ha canviat, en aquest cas, dissortadament, cap a pitjor.

Ara com ara, les zones urbanes, i les zones en general, socialment deprimides sn ms i ms mplies i ms pro-fundament deprimides. Actualment, hi ha ms persones, en ms llocs i ms quantitat que necessiten ajuda; molts tipus dajuda, per tamb sanitria, perqu la seva salut s pitjor. I parlo de salut en un concepte clssic i ampli. Qu vull dir amb aix? Doncs s ben senzill: com ms persones i zones es troben socialment deprimides, ms necessries sn les recomanacions que provenen de levidncia i des de bases tiques per atendre-les des dun punt de vista sanitari i sociosanitari efica.

Finalment, com ja vaig fer el 2007, vull expressar el meu agrament i el de Creu Roja de Catalunya a tots els professionals que ara o abans han treballat al SAPS; i especialment al Dr. Jordi Dels, un autntic metge, cien-tfic i hum, impulsor de lobra que es reedita. Li torno a agrair que em demans una introducci, que no s res, absolutament res, en comparaci amb el seu treball diari i amb aquesta excellent segona edici i la utilitat que pot i ha de tenir. Moltes persones, professionals que treballen en aquestes zones socialment deprimides, han dagrair, i segur que ho fan i ho faran, poder disposar dobres com aquesta.

Pere Antoni Soler InsaMetge. Director del Programa Drogodependncies i

SIDA. Creu Roja Barcelona.

9 NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA EDICI

Aquesta segona edici apareix al cap de cinc anys de la primera. Per molts dels arguments que van motivar laparici del Manual continuen sent vlids.

Lany 1993 molts de nosaltres comencem a treballar en latenci de persones en situaci social deprimida i no els exigim canviar els seus hbits, sin que ens adaptem als seus horaris i ambients de relaci.

El projecte es va concretar en un servei gestionat per Creu Roja de Barcelona en el ms pur estil altruista daquesta entitat amb la collaboraci de prcticament totes les administracions, i que es va denominar SAPS. Per el nom tant feia. Limportant era que no impliqus cap terme pejoratiu. I amb el pas del temps, el SAPS ha significat una forma de treballar, dentendre lassistncia en zones de marginaci i, sovint, dexercir una funci dobservatori. El SAPS s una plataforma que ha perms millorar les condicions de vida de persones en situaci socialment deprimida i oferir una slida formaci a molts professionals, que han passat per aquests entranyables escassos metres quadrats.

Molt propera, una petitssima associaci, Ex aequo, sorgida per desenvolupar actuacions prctiques al servei de la comunitat, ha contribut, tamb, a fer nixer aquest Manual destinat a millorar lassistncia sanitria i social en zones deprimides.

En tots aquests anys hi ha hagut molts canvis i no pocs revessos que han obligat els professionals a tenir clars els objectius, ms enll dels recursos. Hem parlat de reducci

10

Creu Roja Catalunya

de riscos, dexcellncia. I gaireb sempre de generar oportunitats i dxit, sovint infravalorat, dobrir cada dia les portes i els braos a les persones que sn lobjecte de la nostra assistncia.

Hem dagrair la confiana que en nosaltres ha dipositat el Departament de Medicina, la Facultat de Medicina i la Universitat de Barcelona, que ens han perms dur a terme lassignatura Atenci clnica en zones deprimides, i que han apropat els futurs professionals a una realitat llunyana de les aules i a rebutjar arquetips sense cap fonament. Tamb ens ha ofert les seves aules durant dues edicions dels cursos destiu dEls juliols la Universitat de Barcelona (UB).

Molts dels autors provenen de lHospital Universitari Sagrat Cor. En sintonia amb els ms de 125 anys al servei a la ciutat i la poblaci, aquests professionals han posat els seus coneixements cientfics al servei duna realitat social que no ha de ser ignorada.

Impagada la collaboraci dels autors. Es tracta duna autoria conjunta, en la qual, ms enll del desenvolupa-ment dun captol concret, hi ha lacceptaci de la genera-litat de lobra, darrere dun estil homogeni. Probablement no hi sn tots els que haurien de ser. Per hem aconseguit incorporar nous temes, autors i nombroses pgines que esperem que no dificultin el fet de ser un llibre de butxaca.

Tamb agram la participaci de persones els noms de les quals no apareixen, per que han fet que tot fos ms fcil i que estaran satisfetes quan per fi llegeixin aquestes paraules.

No es tracta dun llibre per al pblic en general. Per aix, la distribuci es concentra en persones vinculades

11

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

a latenci en zones urbanes socialment deprimides. La vorgine dels canvis socials pot fer que algunes dades quedin rpidament obsoletes. Confiem que els lectors sabran disculpar-nos-ho, aix com aquells errors i omis-sions no desitjats.

Com a contrapartida, la nostra receptivitat a correc-cions i suggeriments i el comproms que les noves revi-sions dels diferents captols sorgiran dara endavant amb una periodicitat assdua mitjanant un suport electrnic de lliure accs.

Jordi [email protected]

13

NDEx

AUTORS ................................................................ 3

PRLEG ................................................................ 5

NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA EDICI .................................................................. 9

LATENCI EN ZONES DEPRIMIDES ..... 23Atenci integrada i de qualitat ............................ 23

1. IMMIGRACI EN ZONES URBANES DEPRIMIDES ................................................. 25

VISATS ................................................................... 25SITuAcIonS, SupSITS I Sol.lIcITudS .......................... 26

Sol.licitud dautoritzaci de residncia temporal en supsits de circumstncies excepcionals .............. 28Altres supsits de sol.licitud ................................. 30

dreTS delS ImmIgrAnTS regulArS I ImmIgrAnTS en SITuAcI AdmInISTrATIVA IrregulAr ............................ 31efecTeS de lA legISlAcI ......................................... 35

2. RELACIONS SEXUALS ................................ 37progrAmeS de promocI de Sexe mS Segur, Amb dISTrIbucI de preSerVATIuS I lubrIfIcAnTS ........ 37

Recomanacions en ls del preservatiu o cond. Mascul i femen .................................................. 38

14

Creu Roja Catalunya

Lubrificants .......................................................... 39Informaci sobre prctiques sexuals .................... 39

3. PROSTITUCI .............................................. 43

4. CONSUM DE DROGUES ............................ 49Situaci legal del consum de drogues ................. 49Moviment dassociacions dusuaris ...................... 49Consumidors de drogues en situaci socialment deprimida ............................................................ 50Vies dadministraci ............................................. 50

benzodIAzepIneS ....................................................... 51Alcohol .................................................................... 52dISSolVenTS VolTIlS ............................................... 53heronA .................................................................... 54

Herona marr ..................................................... 54Pas de lherona marr a lherona blanca ............ 55Fumar herona. Fumar-se un xino. Fumar en plata, caar el drac .......................................... 55Herona blanca ..................................................... 56Malalties associades al consum dherona ........... 56Sndrome dabstinncia dopiacis ........................ 57

meTAdonA ................................................................. 57cocAnA .................................................................... 58

Mecanismes dacci ............................................ 61Formes de presentaci ........................................ 64Fulles de coca ..................................................... 64Pasta de coca ..................................................... 65Cocana en pols (sal: clorhidrat de cocana) ........ 66Consum fumat de la cocana: cocana base ........ 67Crac .................................................................... 68

15


Speedball ............................................................ 70Complicacions locals del consum de la cocana .. 70Sndrome postconsum immediat al consum intra-vens de cocana ................................................ 71Consum combinat de cocana i alcohol ................ 76

educAcI per A lA SAluT en conSumIdorS de drogueS ............................................................... 77

Leducaci en lmbit col.lectiu ............................ 78Factors que influeixen en les prctiques de consum ........................................................... 78

recomAnAcIonS per Al conSum de drogueS Amb menor rISc ................................................................. 79

Estar b/Estar malament. Tolerncia .................... 80Buscar-se la vida ................................................. 81Pillar ................................................................... 81Material per a la injecci ....................................... 82La injecci. Xutar-se. Recomanacions per evitar complicacions durant la injecci ................. 84Recomanacions per a lassistncia dusuaris de drogues en situaci socialment deprimida ........... 86

propoSTeS A mAnerA de concluSI ........................... 88

5. REDUCCI DE DANYS .............................. 89eVolucI hISTrIcA del concepTe de reduccI de dAnyS ........................................................................ 89fuTur de lA dISmInucI de rIScoS Al Sud deuropA 91orgAnITzAcIonS no goVernAmenTAlS ....................... 93progrAmeS ouTreAch o de proxImITAT .................... 93AnlISIS in situ de drogueS de SnTeSI ..................... 94progrAmeS Amb opIAcIS I derIVATS: buprenorfI-nA, meTAdonA (de bAIx I AlT llIndAr), leVA-AlfA-

16

Creu Roja Catalunya

AceTIlmeTAdol (lAAm), heronA .................................. 95progrAmeS de dISTrIbucI I recuperAcI de xerIn-gueS .......................................................................... 96SAleS de conSum SuperVISAT ................................... 97

Equip .................................................................... 99Formaci prvia .................................................. 99Espai ................................................................... 100Zona de reps postconsum ................................. 100Material ............................................................... 100Normes de consens de lequip ............................ 101Seguretat ............................................................ 101Ms sales ............................................................ 101Comptar amb el venat ........................................ 101Documents ........................................................... 102Consentiment informat ........................................ 102Full de registre dactivitat ..................................... 103Full de reaccions adverses .................................. 104

reAccI AgudA Al conSum de drogueS .................... 106Sndrome de la sobredosi per opiacis. Diagnstic 107Pla dactuaci davant duna situaci de sobredosi per opiacis ........................................................... 108Programes densinistrament a usuaris per a lassistncia a sobredosis .................................... 111s de la naloxona per part dels usuaris ................ 112Tallers per prevenir morts per depressi del centre respiratori en consumidors dherona intravenosa 114

6. ATENCI SANITRIA ................................. 117Atenci psiquitrica ............................................. 117Exmens de salut ................................................ 118Historial sanitari ................................................... 118

17


VAcunAcIonS ............................................................. 118Vacuna antitetnica ............................................. 119Vacuna antihepatitis A ......................................... 120Vacuna antihepatitis B ......................................... 120Vacuna de lhepatitis A i B combinada .................. 123

AnlISIS de lAborATorI I AlTreS explorAcIonS com-plemenTrIeS recomAnAdeS ...................................... 123

Test dembars (monoclonal Beta-HCG) .............. 124AnTIconcepcI demergncIA .................................... 124

Prova de la tuberculina, Mantoux o PPD ............. 127Radiografies de trax. Interpretaci dirigida a con-siderar lexistncia de tuberculosi pulmonar ......... 128Frotis i cultiu desput ............................................ 129Anlisis de sang .................................................. 130Hemograma ........................................................ 130Srie vermella ..................................................... 130Srie blanca o leuccits ....................................... 132Plaquetes o trombcits ........................................ 132Transaminases. AST (o GOT), ALT (o GPT) ....... 133GammaGT .......................................................... 133Bilirubina ............................................................. 134

hepATITIS per VIruS .................................................. 134Antgens i anticossos .......................................... 135Anticossos IgM i IgG ........................................... 135Crrega viral ........................................................ 136Hepatitis A ........................................................... 136Hepatitis B ........................................................... 137AcHBc ................................................................. 137AgHBs ................................................................. 137AcHBs ................................................................. 138Hepatitis C ........................................................... 139

18

Creu Roja Catalunya

Diferents tipus dhepatitis C o genotips de lhepatitis C ......................................................................... 139Hepatitis C aguda ................................................. 140Coinfecci de lhepatitis C i VIH ........................... 140Evoluci i tractament de lhepatitis C ................... 140VIH ...................................................................... 143AgVIH ................................................................. 143AcVIH .................................................................. 143Modificacions importants en el tractament de la infecci pel VIH ................................................... 144Limfcits CD4 o T4 i tractaments preventius ......... 145Crrega viral de VIH o quantitat de virus per mil.lilitre .................................................................... 146Epidemiologia del VIH ......................................... 146Guies de tractament ............................................ 147Inici del tractament davant el VIH ........................ 147Els inhibidors del coreceptor CCR5 ..................... 154Els inhibidors de la integrasa ............................... 154Tractament inicial del VIH .................................... 155Seguiment i controls en el curs del tractament a persones amb VIH ............................................... 158Coinfecci de VIH amb hepatitis .......................... 161Responsabilitats dels professionals que atenen infectats pel VIH .................................................. 161

guIA dAcTuAcI deSprS dunA punxAdA AccIdenTAl 163Precaucions generals .......................................... 164Mesures preventives: vacunaci VHB i ttanus ... 164Hepatitis B ........................................................... 165VIH ...................................................................... 166

expoSIcI AccIdenTAl profeSSIonAl Amb SAng Infec-TAdA pel VIh ............................................................ 166

19


expoSIcI no ocupAcIonAl Al VIh ........................... 167Tractament postexposici no ocupacional al VIH recomanat ............................................................ 168

SerologIA luTIcA. SfIlIS ........................................ 170La prova VDRL o RPR ........................................ 171Anticossos antitreponema ................................... 171Sfilis o lues ......................................................... 171Sfilis primria ...................................................... 172Sfilis secundria ................................................. 173Sfilis latent .......................................................... 173Sfilis terciria ...................................................... 174Sfilis quaternria ................................................. 174Diagnstic de la sfilis .......................................... 174Tractament de la sfilis ......................................... 175Diagnstic de la neurosfilis .................................. 176

ureTrITIS .................................................................. 177leSIonS cuTnIeS ....................................................... 178

Sarna (o escabiosi) ............................................. 178Sarna noruega .................................................... 180Sarna infantil ....................................................... 180Tractament de la sarna ....................................... 180Polls del cap (pediculosi) ...................................... 181Polls del cos ........................................................ 183Picades dinsectes ............................................... 184Lesions als genitals ............................................. 185Herpes genital ..................................................... 185Candidiasi vaginal/Balanitis per Candida ............... 188Berrugues (condilomes acuminats) ...................... 190Ferides/Cremades ............................................... 192Cel.lulitis .............................................................. 194

20

Creu Roja Catalunya

7. ATENCI SOCIAL ....................................... 195AlImenTAcI .............................................................. 197

Menjadors gratuts ............................................... 197Distribuci daliments ........................................... 198

hIgIene ..................................................................... 199Roba ................................................................... 200Rentadora assecadora ........................................ 201

AlloTjAmenT ............................................................. 201Albergs ................................................................ 202Operaci fred, operaci hivern ............................ 202Cases ocupades ................................................. 203Pensions ............................................................. 203Centres integrals ................................................. 204Centres de dia ..................................................... 204

SAluT ........................................................................ 205Assistncia sanitria ............................................. 205Atenci al consum de drogues ............................ 206

documenTAcI .......................................................... 209Empadronament .................................................. 210

preSTAcIonS econmIqueS ....................................... 211Pensi dinvalidesa no contributiva (PNC) ............ 211Pensi dinvalidesa contributiva ........................... 212Renda mnima dinserci (RMI) o programa interdepartamental de la renda mnima dinserci (PIRMI) ................................................ 213Subsidi per a alliberats de la pres ...................... 214Subsidi ................................................................ 215

InSercI SocIAl I lAborAl ......................................... 216Cursos i tallers de formaci ................................. 217Cerca docupaci ................................................. 217

relAcI Amb lA fAmlIA I elS AmIcS ........................... 218

21


Correspondncia ................................................. 218Programa de trucades telefniques ..................... 219Relacions amb la famlia ..................................... 219

8. ASSESSORAMENT LEGAL ........................ 221Detencions i ingrs en centres penitenciaris ........ 222

9. MESURES HIGINIQUES .......................... 223Precaucions habituals en tots els pacients .......... 223Mesures dhigiene respiratria ............................. 223Rentar-se les mans ............................................. 224Netejar-se la pell i les mucoses ........................... 225Ferides ................................................................ 225s bucal .............................................................. 225Neteja de linstrumental ....................................... 226Neteja de superfcies, terres, lavabos, WC ........... 226Desinfecci dalt nivell ......................................... 227Esterilitzaci ........................................................ 227

10. AUDITORIA DE LES NECESSITATS BSIQUES ...................................................... 229

Audi tor ia de prestacions. Test de disminuci de riscos ............................... 229Atenci a reaccions agudes per drogues ............. 229Assistncia sanitria ............................................ 229Assistncia social ................................................ 230

dIccIonArI duTIlITAT en lATencI SocIAl I SAnITrIA en zoneS urbAneS deprImIdeS ................................... 232

10. AUDITORIA DE LES NECESSITATS BSIQUES ...................................................... 265

22

Creu Roja Catalunya

Auditoria de prestacions. Test de disminuci de riscos .................................................................. 265Atenci a reaccions agudes per drogues ............. 265Assistncia sanitria ............................................ 265Assistncia social ................................................ 266

dIccIonArI duTIlITAT en lATencI SocIAl I SAnITrIA en zoneS urbAneS deprImIdeS ................................... 268

23

LATENCI EN ZONES DEPRIMIDES

Atenci integrada i de qualitat

Les persones en situaci socialment deprimida neces-siten una atenci normalitzada de qualitat, que inclogui camps sanitaris i socials. En persones que no sovintegen els sistemes assistencials normalitzats, cal optimitzar el contacte i simplificar-lo. Si la demanda s social, cal pro-moure latenci sanitria, i a linrevs, amb la qual cosa lequip ha de ser multidisciplinari i coneixedor de les dife-rents tasques que shan de dur a terme.

Ens referim en general a persones joves, inicialment sanes, en les quals lentorn propicia la deterioraci perso-nal. Sovint, sn persones procedents daltres pasos i amb problemes relacionats amb la prostituci, relacions sexuals o consum de drogues no legals.

25

1. IMMIGRACI EN ZONES URBANES DEPRIMIDES

El sistema sociopoltic i econmic vigent, juntament amb la biografia individual i histria familiar, sn el detonant dels fluxos migratoris. En les persones que viuen successives exclusions que acostumen a abocar-los a la marginalitat, influeix la falta de recursos, un baix nivell de formaci, manca doportunitats laborals i el mateix context social on viuen. Aquests factors incidei-xen de manera similar en els autctons i les persones procedents daltres pasos.

VISATS

Com a norma general, per poder entrar a Espanya i residir-hi, cal obtenir un visat (excepte alguns pasos, i sense tenir en compte la Unitat Europea1) i acreditar-ne el motiu dentrada. Bsicament, hi ha quatre tipus de visat:

1. Pasos de la Uni Europea per data dadhesi 1958-2010: Alemanya, Frana, Itlia, Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg, Regne Unit, Dinamarca, Irlanda, Grcia, Espanya, Portugal, Finlndia, Sucia, ustria, Polnia, Repblica Txeca, Hongria, Eslovquia, Litunia, Letnia, Eslovnia, Estnia, Xipre, Malta, Romania i Bulgria.

26

Creu Roja Catalunya

Turista o curta durada Residncia Treball i residncia Estudiant

Els pasos iberoamericans que necessiten visat de turista sn: Per, Santo Domingo, Repblica Dominicana, Bolvia, Colmbia, Equador i Cuba. Els altres pasos ibe-roamericans no necessiten visat, vnen amb el passa-port i un segell dentrada al territori Schenguen2.

Per als tres ltims casos (residncia, treball i estu-diant) sempre es necessita visat.

SITuAcIonS, SupSITS I Sol.lIcITudS

Immigrant: persona que arriba a un territori amb la idea destablir-shi.

Estranger: persona que no t nacionalitat espanyola. Ciutad comunitari: ciutad amb nacionalitat o pas-

saport dalgun dels pasos membres de la Uni Europea i altres estats que formen part de lacord sobre lEspai Econmic Europeu.

Ciutad no comunitari: ciutad nascut fora de la Uni Europea la nacionalitat del qual no s dalgun dels pasos membres de la Uni Europea.

2. Territori Schenguen: lAcord de Schengen, signat el 1985 i en vigor des del 1995, t com a objectiu posar fi als controls fronterers dins daquest espai. A aquest acord shi ha adherit la majoria dels estats membres de la Uni (excepte Bulgria, Xipre i Romania) i alguns tercers pasos com Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa.

27


Legal: all que est prescrit per la llei. Illegal: all que no est prescrit per la llei, que est en

contra de la llei. Immigrants en situaci administrativa regular: es con-

sidera que estan en situaci administrativa regular les persones autoritzades per romandre legalment en territori espanyol, ja sigui en situaci destada (perode de temps no superior a 90 dies per semestre a partir de la prime-ra entrada) o de residncia (autoritzats per romandre a Espanya durant un perode superior a 90 dies i inferior a cinc anys).

Visat destudiant: es concedeix a persones no espan-yoles que es troben a lEstat espanyol per motius destudi o ampliaci destudis en un centre densenyament autoritzat en aquest pas, en un programa a temps complet, per a lobtenci dun ttol o certificat destudis. Sha de demostrar capacitat econmica per cobrir els costos dels estudis, aix com les despeses destada i retorn al pas, disposar duna assegurana pblica o privada de malaltia concer-tada amb una entitat asseguradora autoritzada per operar a Espanya, i els justificants de matrcula del centre on es faran els estudis. Permet treballar, en perodes concrets no lectius o a mitja jornada si no sinterfereix en els horaris destudi.

Autoritzaci de residncia temporal com a familiar de ciutad de la Uni Europea: es concedeix, sigui quina en sigui la nacionalitat, al cnjuge, a la parella amb la qual mantingui una uni anloga a la conjugal inscrita en un registre pblic, aix com als ascendents directes i des-cendents directes menors de 21 anys duna persona de la Comunitat Europea i altres estats que formen part de

28

Creu Roja Catalunya

lacord sobre lEspai Econmic Europeu, quan shi reunei-xin o lacompanyin, i hagin de residir a Espanya durant un perode superior a tres mesos.

Immigrants en situaci administrativa irregular (els anomenats sense papers): sn persones que no pertan-yen a la Comunitat Europea i que no disposen de cap tipus de paper que els autoritzi a residir, treballar o romandre legalment a Espanya.

Lactual Llei orgnica 2/2009 de reforma de la Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social ha estat reformada en quatre ocasions des que es va aprovar; en concret, ha estat reformada per les lleis orgniques 8/2000, de 22 de desembre, 11/2003, de 29 de setembre i 14/2003, de 20 novembre i lactual 2/2009, que ha entrat en vigor el 13.12.2009 i el seu reglament dexecuci RD 557/2011, de 20 dabril.

Les persones que romanen actualment a Espanya i que no disposen de cap tipus dautoritzaci poden lega-litzar la seva situaci administrativa al nostre territori, a travs de les sollicituds segents:

Sol.licitud dautoritzaci de residncia temporal en supsits de circumstncies excepcionals

Per raons humanitriesPersones que mentre es troben al territori espanyol els

sobrev una greu malaltia que en fa necessria la interven-ci i residncia a Espanya, i que s dimpossible accs al seu pas dorigen.

29


Per arrelament a) Arrelament laboral: demostrar un mnim de dos anys

de permanncia continuada a Espanya (pot servir el cer-tificat dempadronament o alguna factura per demostrar la permanncia), haver estat treballant sis mesos de manera irregular amb denncia a lempresari o ocupador.

b) Arrelament social: demostrar tres anys de per-manncia continuada a Espanya, a ms de:

Tenir vincles familiars referits exclusivament a cnju-ges, ascendents o descendents menors de 18 anys en lnia directa (cal tenir autoritzaci de familiar resident i certificat de vincle de parentiu corresponent).

Contracte de treball, amb una durada mnima dun any, signat pel treballador i lempresari. Tamb sadmeten dos contractes amb diferents ocupadors en el sector agrari o diversos contractes en servei domstic per ms dun ocu-pador, amb una jornada setmanal no inferior a 30 hores.

Mitjans de vida.3 LAjuntament que correspongui pot recomanar que seximeixi lestranger i aix ha de constar en linforme social darrelament.

Alternativament, informe dintegraci de lAjuntament que acrediti la seva inserci social ems per la comunitat autnoma, on tingui el seu domicili habitual.

c) Arrelament familiar: quan es tracti del pare o la mare dun menor de nacionalitat espanyola, sempre que el pro-

3. En aquest cas, els serveis socials de lAjuntament, en el seu informe social darrelament, han daportar un document eximint de la neces-sitat de treball (a) perqu la persona t mitjans suficients o (b) perqu t un familiar directe cnjuge o progenitor que ho vulgui regularitzar i pot fer-sen crrec. Exemple: menors no emancipats en edat laboral que compleixen els requisits destar a Espanya tres anys.

30

Creu Roja Catalunya

genitor sollicitant tingui a crrec el menor i hi convisqui, o estigui al corrent de les obligacions paternofilials respecte a aquest.

Altres supsits de sol.licitud

Per treball (majors de 16 anys) a) Treball per compte propi: Inicial (validesa dun any); primera renovaci (validesa

de dos anys); segona renovaci (validesa de dos anys). b) Treball per compte daltri: Inicial (validesa dun any); primera renovaci (per a

qualsevol activitat per dos anys), segona renovaci (per a qualsevol activitat per dos anys).

c) Per gesti collectiva de contractaci en origen: Oferta anual que fa el Govern espanyol per cobrir llocs

de treball no coberts per loferta interna (sector agricultura, construcci...). Aquesta oferta es fa normalment a travs de les ambaixades espanyoles als pasos dorigen dels immigrants.

d) Rgim general: cerca i tramitaci del visat de treball en lambaixada del pas corresponent. Amb un mes per fer la gesti de sollicitud de visat una vegada aprovada lautoritzaci des de lOficina dEstrangeria.

Per matrimoni o inscripci com a parella amb la qual mantingui una uni anloga a la conjugal inscrita en un registre pblic amb una persona comunitria: Sadquireix aix el rgim comunitari que li ha de facilitar lobtenci de la targeta de residncia temporal de familiar de ciutad de la Uni, per cinc anys, sempre que es mantingui aquest vincle.

31


Per reagrupaci familiar: Els immigrants amb autoritzaci de residncia i treball renovada poden reagrupar el seu cnjuge o parella de fet i els fills de tots dos menors de 18 anys. Per reagrupar-ne els ascendents hauran de tenir una autoritzaci de residncia de llarga durada i els ascendents hauran de tenir ms de 65 anys. Els fills majors de 16 anys i el cnjuge o la parella de fet reagrupats tindran auto-ritzaci de treball automticament.

* RENOVACIONS DE LES SOLLICITUDS: com a regla general, amb dos mesos dantelaci a la data de venciment o dins els tres mesos posteriors (amb sanci).

* TERMINI DE RESOLUCI: les resolucions es fan en tres mesos i, si no, es donaran per desestimades (excepte en les renovacions dautoritzacions, que en aquest cas es donaran per concedides).

dreTS delS ImmIgrAnTS regulArS I ImmIgrAnTS en SITuAcI AdmInISTrATIVA IrregulAr

Dret a empadronar-se: Tots els estrangers amb passa-port tenen el deure i el dret dempadronar-se al municipi on viuen. Un dels requisits que cal acreditar per aconseguir la targeta sanitria individual (TSI) s estar empadronat a Catalunya un mnim de tres mesos.

Dret a la documentaci: Totes les persones estrange-res tenen el dret i el deure de conservar la documentaci que acrediti la seva identitat i la seva situaci a Espanya. Si sels retira la documentaci, cal que sels lliuri un paper en qu sexpliqui aquesta situaci.

Dret a sollicitar protecci internacional (asil, protecci subsidiria i aptrida): Tot estranger t dret a sollicitar asil a Espanya quan tingui un temor fundat de ser perseguit

32

Creu Roja Catalunya

per motius de raa, religi, nacionalitat, gnere o orientaci sexual, pertinena a un determinat grup social o opinions poltiques. Aquest procediment els autoritza a romandre i treballar (al cap de sis mesos) en territori espanyol si el seu expedient segueix en vigor. Tenen lobligaci de collaborar per comprovar la seva identitat, fets i allegacions realitza-des, aix com comunicar els canvis de domicili. Aquestes persones no poden ser retornades al seu pas dorigen fins que no es resolgui el seu expedient. Com a norma general, hi ha el termini dun mes per poder formalitzar la sollicitud de protecci internacional, una vegada sentra a Espanya.

Laccs a la sanitat pblica4 es vincula a laccs a lempadronament almenys ms de tres mesos continuats a Catalunya i la no-acreditaci de mitjans econmics suficients. Si no sest empadronat noms es t dret a lassistncia mdica durgncies. Per descomptat, els menors de 18 anys, atenci a lembars i al part, malalties greus o accident greu fins a lobtenci de lalta.

4 Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social. ASSISTNCIA SANITRIA: article 12. Els estrangers tenen dret a lassistncia sanitria en els termes previstos en la legislaci vigent en matria sanitria. 20.04.2012, aprovaci del Reial decret llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions.

* 3.08.2012, aprovaci del Reial decret 1192/2012 pel qual es regula la condici dassegurat i de beneficiari pel que fa a lassistncia sani-tria a Espanya.

* Setembre 2012, nova instrucci de CatSalut, que regula laccs a lassistncia sanitria a les persones estrangeres empadronades i que no tenen la condici dassegurat.

33


Cas especfic a Catalunya: Sestableix un perode tran-sitori de sis mesos, des de l1.09.2012 fins al 31.03.2013 per regularitzar la situaci del tipus de targeta sanitria individual (TSI) que es tindr. Mentrestant, se seguir tenint accs a lassistncia sanitria integral de primer nivell, que inclou el transport sanitari urgent, programes dinters sanitari, atenci primria i prestaci farmacutica amb copagament del 40%.

Es crear una comissi daccs excepcional a latenci especialitzada, en cas que la persona que sollicita laccs a lassistncia sanitria estigui en situaci de grave-tat o necessitat inajornable datenci, i no disposi dels requisits necessaris per ser considerat assegurat del Registre Central dAssegurats del Servei Catal de la Salut, valorant-ne cada cas. Daquesta manera es vol evitar lanomenat turisme sanitari. Per tant, aquestes persones, per tenir la targeta sanitria individual (TSI) a Catalunya hauran de:

Abans del 31.03.12, acreditar: (en lanvers de la TSI hi ha de constar accs de primer nivell)

Document de lINSS que acrediti no ser assegurat o beneficiari

Document identificador (passaport en vigor). Empadronament dalmenys tres mesos continuat a

Catalunya abans de la sollicitud. Ingressos inferiors a la renda bsica per a la inclusi i

protecci social. Documentaci que acrediti no tenir assistncia sani-

tria pblica duna altra entitat diferent del Servei Catal de la Salut.

34

Creu Roja Catalunya

Signar dos documents que autoritzin el CatSalut per verificar dades declarades i per al cobrament de la des-pesa sanitria prestada en cas de disposar de recursos econmics.

Desprs del 31.03.2013, cal acreditar: (en lanvers de la TSI hi ha de constar accs de segon nivell)

Ms dun any dempadronament a Catalunya per tenir accs a lassistncia sanitria integral i a la TSI especfica renovable anualment. Aqu safegeix latenci sanitria especialitzada.

Tots els menors immigrants tenen dret a leducaci bsica obligatria (de 6 a 16 anys), i postobligatria, a ms de beques per a estudis i altres ajuts escolars de lAdministraci.

Tots els immigrants tenen dret a les prestacions socials bsiques. A Catalunya sinclou latenci social primria, latenci domiciliria, menjador, els serveis residencials destada limitada, centres oberts per a menors i adoles-cents i els ajuts durgncia social.

Tots els immigrants tenen dret que els jutges pro-tegeixin els seus drets i interessos en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols. A ms, qual-sevol procediment de lAdministraci que conclogui en expulsi o retorn no voluntari implica el dret a tenir un advocat durant tot el procediment. Tamb t dret a tenir un intrpret si no entn la llengua oficial. Les ONG poden intervenir com a part interessada en els procediments administratius o davant dels tribunals, si aix ho vol la persona afectada.

35


Assistncia jurdica. Els estrangers irregulars, que acreditin que la seva unitat familiar t ingressos inferiors al doble de lIPREM (indicador pblic de rendes defectes mltiples), tindran dret a assistncia jurdica gratuta.

Centres dinternament. Les ONG que fins ara tenien prohibida lentrada als centres dinternament destrangers (CIES) podran accedir a les installacions si ho solliciten els interns.

efecTeS de lA legISlAcI

s important, per abordar la qesti de latenci social i sanitria als immigrants, analitzar el model poltic dintervenci sobre aquest tema.

Des de la primera Llei destrangeria de 1985 (llei de carcter ms policial i restrictiva) fins a lactual 2/2009, que modifica la 4/2000, s molt difcil obtenir lautoritzaci de residncia i treball a Espanya i, a causa de la situaci de crisi econmica per la qual travessa Espanya en aquests moments, s ms fcil caure en la irregularitat sobrevin-guda. La majoria dels responsables poltics reconeixen en teoria la immigraci com un fet estructural de la societat i el seu discurs no senfronta a la immigraci, sin a la immigraci irregular, que es presenta com una vulneraci de les regles de joc.

Daquesta manera, es transmet de forma implcita a lopini pblica la idea que s possible entrar a Espanya per via legal, i qui no ho fa s perqu no compleix els requisits dentrada. Per, en realitat, aquestes vies regulars dentrada sn molt limitades: el rgim general prcticament

36

Creu Roja Catalunya

est tancat, la gesti collectiva de contractaci en origen (lanomenat contingent o contractaci per contingents) no funciona adequadament per la seva inadequaci als mecanismes normals de contractaci laboral, els proces-sos extraordinaris de regularitzaci que mai posen a zero el marcador i el major nombre de persones que tornen a caure en la irregularitat perqu no poden renovar les seves autoritzacions i, per tant, no poden acreditar mitjans econmics, fan que hi hagi moltes persones que continun en situaci administrativa irregular.

Farts daquestes situacions, algunes persones bus-quen altres formes de subsistncia que, en ocasions, els poden portar a la delinqncia, la marginaci i, finalment, al rebuig social.

La majoria daquestes persones acostumen a acabar vivint com poden (cases ocupades, cotxes abandonats, al carrer) en barris deprimits on la poblaci autctona ja t problemes similars, la qual cosa crea situacions de tensi entre els vens.

s important, doncs, implicar els agents del barri (professionals sociosanitaris, usuaris, vens, comeros, associacions i administraci) en la construcci del discurs sobre la immigraci, emprant informacions clares, pedago-gia participativa i discursos alternatius dirigits al conjunt de la poblaci i, a ms, buscar estratgies que possibilitin una atenci especialitzada per a aquestes persones que con-viuen en la nostra comunitat. Tot aix sha de canalitzar en una clara voluntat poltica per adaptar el model sociopoltic de la immigraci al temps i context presents.

37

2. RELACIONS SExUALS

Lassessorament, pel que fa a les relacions sexuals, comprn una disminuci de risc, facilita proves dembars i informaci sobre lanticoncepci demergncia.

progrAmeS de promocI de Sexe mS Segur, Amb dISTrIbucI de preSerVATIuS I lubrIfIcAnTS

Els programes de promoci de sexe ms segur han de proporcionar informaci, lliurar preservatius i ajudar que les persones desenvolupin habilitats personals que els permetin canvis en les seves conductes i negociar ls del preservatiu amb les seves parelles.

Aquestes intervencions poden fer-se durant el lliura-ment de preservatius, en el curs de latenci sanitria o durant un taller o curs de preparaci.

Els tallers poden esdevenir poc atractius i, en ocasions, s convenient que siguin remunerats. Els temes que cal tenir present als tallers: la negociaci amb la parella pel que fa a ls del preservatiu, com fer-lo servir adequadament, les prctiques sexuals en les quals s convenient utilitzar-ho. Preservatiu mascul i femen. Prevenci dinfeccions de transmissi sexual. Mtodes anticonceptius, cremes lubri-ficants, mtodes barrera per a la menstruaci. Actuaci davant el trencament accidental del preservatiu i possible utilitzaci de medicaments per evitar lembars.

38

Creu Roja Catalunya

Conv abordar la qesti de les revisions ginecolgi-ques. Principals factors de risc davant el cncer ginecol-gic i de recte. Seguretat per a les persones que realitzen la prostituci al carrer. Situaci legal i social.

Recomanacions en ls del preservatiu o cond. Mascul i femen

El mtode ms utilitzat per a la prevenci de les malalties de transmissi sexual i per evitar lembars s el preservatiu o cond. Els espermicides (gelees qumiques, escumes, cremes o vuls que, introduts en la vagina abans de la relaci sexual, actuen davant dels espermatozoides) o lesponja vaginal (esponja sin-ttica tova impregnada despermicida, que shumiteja i sintrodueix en la vagina, sobre el crvix, abans de la relaci sexual) sn tamb eficaos per prevenir determinades malalties, per no eviten la transmissi del VIH.

Principals recomanacions en ls de preservatius

Utilitzar preservatius o condons de qualitat, com-provar-ne la data de caducitat.

Manejar el preservatiu amb cura (ungles, dents, anells poden esquinar-lo).

Collocar el preservatiu abans de qualsevol con-tacte genital.

Fer-lo servir durant tota la penetraci. Desprs de lejaculaci, retirar el penis lentament abans que hagi desaparegut lerecci, subjectant el cond

39


per la base. En el cas del femen, retirar el cond agafant el crcol gran que ha quedat fora.

Usar un cond nou cada vegada que es faci una penetraci.

No usar mai un cond damunt dun altre, ja que poden trencar-se.

Lubrificants

Els lubrificants sn lquids o pomades que faciliten la penetraci. Nhi ha de diferents gustos que es poden utilit-zar externament o per a sexe oral.

Per a la penetraci, shan dutilitzar lubrificants hidroso-lubles o aquosos, a base daigua. Mai shan dutilitzar lubrifi-cants a base doli o greix (vaselina, crema de mans) perqu afebleixen els preservatius i en provoquen el trencament.

Informaci sobre prctiques sexuals

Penetraci anal sense cond: alt risc. El revestiment de lanus s molt frgil per la qual cosa la penetraci anal pot danyar aquest revestiment i facilitar el contagi a partir duna persona infectada amb el virus VIH, hepatitis B o alguna malaltia de transmissi sexual.

Ls del preservatiu condons extra forts amb lubrifi-cant a base daigua en disminueix el risc.

Penetraci vaginal sense cond: alt risc. Implica un risc per a la persona penetrada i la que penetra. Si una persona t una malaltia de transmissi sexual (gonorrea, sfilis), hi ha ms possibilitats dinfecci. Durant la menstruaci el risc de transmissi o dinfecci augmenta.

40

Creu Roja Catalunya

Ls del preservatiu cond mascul o femen amb lubrificant a base daigua en disminueix el risc.

Mamada, francs, fellaci, relaci boca-penis sense cond: possible risc. Ls del preservatiu cond sense lubrificar, s ms agradable en disminueix el risc. Cal evitar retenir el semen a la boca.

Cunnilingus, relacions boca-vagina: possible risc. Si la dona t la menstruaci, el sexe oral s ms arriscat. Lherpes es pot transmetre pel sexe oral per la qual cosa s recomanable no fer aquesta prctica si la persona t butllofes, nafres o crostes en la vagina o al voltant, o laltra persona en t a la boca, o ferides en la mucosa bucal, encara que pugui no conixer-se.

El risc disminueix si sutilitza una barrera, un protector dental o un dic dental, que s un producte de ltex trans-parent. Pot substituir-se per un retall quadrat de plstic per embolicar aliments o retallar un cond a manera de barrera.

Masturbaci, palles: no impliquen risc. Els grmens no solen passar a travs de la pell en un estat normal. Hi pot haver risc en cas que hi hagus una ferida, butllofa o nafra a la m.

Pet: no s motiu de contagi de VIH.Pet negre o relaci oral-anal: sense protecci, com-

porta un alt risc de transmissi de sfilis i hepatitis B, aix com dinfeccions intestinals. No s font de transmissi de VIH. Es recomana utilitzar una membrana protectora de ltex o un cond tallat al llarg.

Fist Fucking (penetraci anal amb el puny): introduir el dit en lanus, pluja daurada (orinar damunt duna altra persona) i defecaci damunt duna altra persona. Hi ha cert

41


risc, que es pot eliminar utilitzant guants de ltex lubricats en el cas de les penetracions. Sha devitar el contacte amb lorina i matries fecals ja que es poden contraure infeccions intestinals.

Prctiques sadomasoquistes: comporta risc de contagi tota prctica en la qual hi hagi contacte directe sang-semen o fluids vaginals. Els consoladors, vibradors, joguines sexuals poden transmetre el virus VIH i hepatitis, si susen amb diferents persones sense protecci. El risc disminueix si sutilitzen les joguines sexuals amb cond (un cond per joguina i persona).

Massatges, carcies: cap risc.

43

3. PROSTITUCI

La prostituci aporta diners de forma rpida i gene-ra el desplaament de persones a travs de diferents pasos.

En la majoria de ciutats hi ha projectes dirigits a les per-sones que exerceixen la prostituci. Inclouen exmens de salut, lliurament de preservatius, informaci per disminuir els riscos derivats de la relaci sexual i la indefensi fsica. Aquestes actuacions acostumen a dur-se a terme en un context social i legal de tolerncia de la prostituci.

Els programes existents aconsegueixen establir de manera efectiva el contacte perqu sn gratuts, annims, dassistncia immediata i amb un adequat nivell de relaci. s ms difcil abordar els problemes psicolgics, ja que molt poques vegades els equips assistencials aconseguei-xen anar ms enll de les tasques deducaci sanitria o dexmens de salut.

No obstant aix, labordatge de la prostituci de mane-ra general s extraordinriament complex. Per a moltes persones s difcil trobar una altra forma de manteniment. Algunes ja exercien la prostituci en altres pasos i no tenen cap formaci laboral o la diferncia dingressos amb relaci a activitats diferents s abismal. Daltres no tenen regularitzats els papers per accedir a un lloc de treball. Com a resultat, a les ciutats de destinaci, a travs de la prostituci, saconsegueixen diners i fora de la prostituci hi ha escasses alternatives.

44

Creu Roja Catalunya

No s un terreny senzill. Les persones que en defen-sen la prohibici denuncien lexplotaci dhomes i dones a canvi de diners. A laltre extrem, es defensa el lliure dret a lexercici de la prostituci, amb totes les garanties laborals.

A Sucia, la prohibici se centra en el client sobre la idea que sense client no hi ha servei. Des del 1999 la llei sueca prohibeix comprar serveis sexuals, davant lactual tendncia de legalitzar la prostituci dHolanda, Dinamarca i Alemanya.5

Holanda va legalitzar l1 doctubre de 2000 els prost-buls, prohibits des del 1911.6 Se segueix penalitzant, no obstant aix, el trfic de persones per a la prostituci, la prostituci forosa i la de menors, amb penes de fins a vuit anys de pres. Amb laprovaci sesmenta que sha adaptat la llei a la realitat, per posar fi a situacions injustes i inadmissibles del sector de la prostituci. Les autoritats holandeses intenten controlar millor el sector, en qu es calcula que treballen 25.000 prostitutes, legalitzant-ne la prostituci exercida pels majors dedat i endurint lactuaci penal contra els que forcen una altra persona a prosti-tuir-se. Les prostitutes daltres pasos de la Uni Europea poden exercir aquestes activitats a Holanda.

Les persones que exerceixen la prostituci estan obli-gades a fer la declaraci de la renda i pagar els impostos com qualsevol altre treballador. No obstant aix, no tenen dret a rebre un subsidi de desocupaci quan deixen dexer-

5. http://www.penelopes.org/espagnol/xarticle.php3?id_article=216. Ortega Dolz, P. El tab de regular la prostitucin. El Pas, 18.01-

2004, p. 31. http://www.nodo50.org/mujeresred/holanda-prostitucion.html. http://

www.geocities.com/rima_web/prostitucion_alemania.html

45


cir aquesta activitat i han dapuntar-se a loficina docupaci com a demandants de feina. El govern holands considera que, desprs de la modificaci de la llei, la seva prohibici seria contrria a la Constituci holandesa, que reconeix el dret a la lliure elecci de treball.

Aquesta llei, que ja havia estat aprovada a Dinamarca, no est exempta de polmica, ja que nombrosos corrents feministes opinen que no es pot equiparar la prostituci a altres activitats laborals. Per al De Rode Draad (Fil Vermell), el sindicat de prostitutes holandeses, la legalit-zaci va suposar una oportunitat per modificar la situaci i lemancipaci que aix comporta, si b el curs del procs s lent.7 Els ajuntaments holandesos han de tenir una per-sona a la qual puguin acudir les prostitutes amb la finalitat de demanar assessorament i presentar queixes sobre la gesti del negoci.

A Alemanya, on sestima que treballen 400.000 pros-titutes,8 l1 de gener de 2002 va entrar en vigor una llei impulsada pels socialdemcrates i els verds que permet que les dones i els homes que es prostitueixen puguin sig-nar contractes de treball, cotitzar a la seguretat social, tenir dret al subsidi de desocupaci i a la jubilaci, a ms de poder perseguir judicialment la clientela que no compleixi els pactes.

Malgrat reconixer que aquests tipus de lleis permeten que les dones i els homes que es prostitueixen surtin de lobscurantisme, nombroses associacions de dones no sn

7. Ferrer, I. El Hilo Rojo de Holanda. El Pas, 18.01.2004, p. 31.8. Krauthausen, C. Mucha ley y poca prctica. El Pas, 18.01.2004, p.

31.

46

Creu Roja Catalunya

partidries daquest tipus diniciatives, ja que consideren que, abans de legislar, s necessari garantir que les per-sones que es prostitueixen ho sn per voluntat prpia i que poden abandonar la prostituci si aix ho desitgen. Sovint, la prostituci sexerceix sota coacci o per necessitat, no per voluntat personal.

En la prctica, no obstant aix, poc ha canviat a Alemanya. Les afiliacions a la seguretat social es donen en casos allats, fonamentalment per no pagar impostos. Malgrat aix, des de lAssociaci Federal de Serveis Sexuals, creada desprs de la reforma legal, es consi-dera que la llei s important per reconixer drets a les prostitutes.

La decisi no s senzilla i laplicaci de diferents polti-ques en lmbit internacional t repercussions en el flux de persones cap a un pas o un altre en funci de la legislaci vigent. El dilema actual se centra en el fet de si la prosti-tuci s una forma dexplotaci que ha de ser abolida o una professi que cal reglamentar. En aquesta polmica apareixen dues tendncies. Els qui volen eradicar la pros-tituci com la Coalici no Governamental contra el Trfic de Dones, i els grups que consideren les persones que exerceixen la prostituci com a treballadores del sexe i que en defensen els drets. La lnia divisria entre els dos camps s la distinci entre la prostituci lliure i la prosti-tuci forada.9

La Plataforma dOrganitzacions de Dones per labolici de la prostituci i la Xarxa dOrganitzacions Feministes

9. Otchet, A. Debe legalizarse la prostitucin? http://www.unesco.org/courier/1998_12/sp/ethique/txt1.htm#e1

47


contra la Violncia de Gnere, amb el suport de setanta organitzacions de dones ms, entenen que no cal equipa-rar la prostituci a una relaci laboral, sin ms aviat a una forma dexplotaci i de violncia de gnere, que noms beneficia proxenetes i prostitudores, i alhora aprofundeix lexplotaci de milers dssers humans i que representa un atemptat a lestatut digualtat i a la dignitat humana.10 Mentre que altres associacions en defensen la reglamen-taci11 i que les persones implicades tinguin ms veu i no es decideixi per elles.

Mentre no arriba el consens internacional, s conve-nient seguir prestant el suport social sanitari a les persones que exerceixen la prostituci i desenvolupar les lleis labo-rals i dacolliment que poden oferir alternatives.

10. http://www.mujereshoy.com/secciones/1655.shtml11. Briz, C. Ni vctimas, ni esclavas: trabajadoras del sexo. Trabajadora

2002, nmero 4, junio: 10-12 http://www.ccoo.es/pdfs/trabajadora4.pdf

49

4. CONSUM DE DROGUES

Situaci legal del consum de drogues

A lEstat espanyol des del 1992 el consum de drogues est despenalitzat en llocs pblics i sotms a una sanci administrativa. La mateixa situaci passa a Itlia des del 1993 i a Portugal des de lany 2000. Paradoxalment, Frana s el pas ms restrictiu amb la seva famosa llei de 1970, que pot portar el consumidor a la pres.

Moviment dassociacions dusuaris

Ha tingut un gran desenvolupament a Frana, en la majoria de les grans ciutats. A Espanya hi ha grups prin-cipalment a Catalunya, en general amb poc suport dels serveis assistencials i les ONG de lmbit de les drogues. No obstant aix, la valoraci de la cooperaci entre usuaris i tcnics s generalment ben vista i beneficiosa per a tots. Aquests moviments sn prcticament inexistents a Itlia i Portugal. El moviment antiprohibicionista existeix als qua-tre pasos. Els grups de consumidors de cnnabis estan molt representats als quatre pasos, amb una especial implantaci a Espanya.

Els projectes comunitaris que han aconseguit una cooperaci amb el venat, els usuaris i administracions sn anecdtics, i destaca una excellent experincia a Pars.

50

Creu Roja Catalunya

Consumidors de drogues en situaci socialment deprimida

Sn persones, en molts casos, sense les necessitats bsiques cobertes. Sovint han perdut els vincles amb la famlia, amics i feina. Alguns viuen en hostals, daltres al carrer, daltres, segons si hi ha places, en albergs socials. Les seves pertinences, que moltes vegades caben en una motxilla, les porten a sobre, aix si no les perden o els les roben. Descansen on poden (parcs, metro, caixers), caminen constantment dun lloc a un altre per buscar-se la vida.

La policia els atura diversos cops al dia. Salimenten de llaminadures, entrepans o van als menjadors socials. Quan arriba la nit, han de buscar un lloc per dormir, havent assegurat la dosi del mat segent i han de vigilar de no ser assaltats durant la nit.

Vies dadministraci

Labsorci de substncies en lorganisme pot ser per diferents vies: a travs de la pell, aparell digestiu (o ingeri-da per la boca), per mucoses (rectal, nasal, bronquial i pulmonar) o per via parenteral (a travs de puncions). Els efectes varien segons la via utilitzada i les caracterstiques de cada persona.

Administrada per via nasal, la substncia sabsorbeix pels vasos sanguinis de la mucosa nasal i passa al siste-ma vens general. Les substncies inhalades o fumades, a travs del pulm, arriben a la sang i actuen rpidament al cervell.

51


El consum de drogues no legals es fa habitualment per via nasal (esnifar o absorci en gotes), bronquial i pulmo-nar (inhalades o fumades) o b per injecci a la vena.

La via intravenosa afegeix, al risc mateix de cada subs-tncia, la possibilitat de facilitar el pas a la sang dinfecci-ons procedents de la pell, del material utilitzat o daltres persones si han compartit estris o la mateixa droga.

benzodIAzepIneS

Sn medicaments, drogues sinttiques dorigen farma-cutic legal, utilitzades com a tranquillitzants, hipntics, anticonvulsius i relaxants musculars.

Aquests medicaments sempren entre la poblaci con-sumidora dherona quan no es tenen els diners suficients per comprar una dosi dherona i comencen a aparixer smptomes de malestar. Tamb es consumeixen desprs dun pico o injecci allegant la baixa qualitat de lherona o quan no sha pogut prendre la dosi de metadona en per-sones en programes de manteniment.

Els efectes sobre la salut varien. Depenen de les caracterstiques personals (pes, edat, estat de salut), de lexperincia del consumidor, de la interacci amb altres substncies i la forma en la qual sn consumides. Les benzodiazepines o benzos disminueixen lactivitat mental, redueixen lestat dalerta, alleugen la tensi i lansietat i indueixen sensacions de calma i relaxaci.

Poden provocar tolerncia i dependncia fsica i psico-lgica desprs dun temps perllongat de consum. A dosis molt elevades o combinades amb alcohol o altres drogues

52

Creu Roja Catalunya

(herona, metadona) poden produir una disminuci del nivell de conscincia. La combinaci de benzos i alcohol altera la percepci de lespai, el temps i la coordinaci de moviments.

La intoxicaci per si sola mai dna lloc a pupilles de dimetre disminut, puntiforme, com passa amb la into-xicaci per herona. s, doncs, una forma de diferenciar ambdues intoxicacions. Lantdot o antagonista de les ben-zodiazepines s el flumazenil, Anexate i s el tractament, per via intravenosa, per a les intoxicacions agudes.

Sen desaconsellen ls, en general, durant lembars ja que s perjudicial per al fetus, ja que travessen la barrera de la placenta i pot afectar el creixement i desenvolupa-ment del fetus. Tamb poden passar de la mare al fill a travs de la llet materna. Es consumeixen generalment per via oral encara que excepcionalment es poden utilitzar per via intravenosa.

Alcohol

Lalcohol en dosis molt altes provoca una sedaci pro-funda seguida duna depressi respiratria, i finalment el coma i la mort. Tamb pot provocar una disminuci de la glucosa a la sang amb una disminuci del nivell de consci-ncia, que pot complicar el tractament duna intoxicaci per alcohol. El consum dalcohol produeix tamb una disminu-ci de la sensaci de fred, amb la qual cosa en fases de baixes temperatures pot provocar la mort per congelaci pel fet destar distorsionada la percepci en lorganisme de les baixes temperatures.

53


El consum crnic produeix alteracions generalitza-des en lorganisme, digestives, heptiques, musculars, neurolgiques, i pot arribar, fins i tot, a la demncia. Les benzodiazepines provoquen conductes molt similars a les de lalcohol.

dISSolVenTS VolTIlS

Els dissolvents voltils es consumeixen per via inha-lada. Els seus efectes sn similars als de lalcohol i les benzodiazepines. Algunes daquestes substncies van tenir un s mdic com lter, el cloroform, lxid nitrs (gas del riure).

Els usuaris nacostumen a xopar un drap en dissolvent o una altra substncia voltil o a introduir-lo en una bossa i en fan inhalacions repetides. Desprs de la inhalaci apa-reix una sensaci de benestar i despreocupaci, semblant a una borratxera, que pot progressar fins a allucinacions, amb pertorbaci de la ra i les percepcions.

Els dissolvents sn molt txics. Poden produir la mort sobtada per aturada cardaca. Ls repetit durant un llarg perode s txic per al fetge i els ronyons. Pot causar lesions cerebrals permanents que provoquen una prdua dequilibri, tremolors, trastorns visuals i parlisis.

Inclouen gasos i compostos orgnics, o lquids molt voltils, presents en substncies ds domstic o indus-trial com les coles i gomes denganxar, esprais, gasolina, llevataques, pintures i dissolvents. Sn substncies de fcil accs, baix cost econmic i els seus efectes sn rpids.

54

Creu Roja Catalunya

heronA

Lherona sobt a partir de la morfina, que sextreu alhora del cascall. Apareix en pols blanca o marr.

Reconixer la substncia per lolor, el color o el gust s difcil ja que hi ha moltes substncies afegides que en poden simular les caracterstiques de lhero-na. Els adulterants ms freqents de lherona sn la cafena, paracetamol, piracetam, procana, lidocana o benzocana.

Herona marr

Lherona marr es correspon amb lherona base. s ms apta per al consum per via inhalada o fumada (fumar-se un xino, fumar en plata). Predomina a les zones del sud dEspanya, mentre que al nord tradicional-ment sempra lherona blanca, que sutilitza injectada a la vena.

Si es vol utilitzar per via venosa, per fer-la soluble cal una substncia cida segons la reacci

base + cid = sal + aigua

La base seria lherona marr. Lcid que habitualment susa com a dissolvent s lcid ctric (suc de llimona), cid ascrbic, o cid actic (vinagre). Cal recordar que aquest cid si es comparteix pot transmetre infeccions de laltra persona o ser-ne brou de cultiu perqu es desenvolupin grmens que amb la injecci arribaran a linterior de lor-ganisme.

55


Pas de lherona marr a lherona blanca

Si un consumidor per via fumada o inhalada dherona marr acudeix a una zona on aquesta substncia s difcil dobtenir, el ms probable s que en prengui la blanca per via intravenosa. El canvi de via comporta riscos de sobre-dosi, desconeixement de les tcniques dinjecci amb lesions venoses i cutnies i canvis psicolgics per haver passat a la via venosa, considerada un pas endavant en laddicci.

Fumar herona. Fumar-se un xino. Fumar en plata, caar el drac

El nom de caar el drac procedeix de la forma del fum, en espiral, que recorda la cua dun drac.

Per fumar lherona amb un paper de plata, es necessita herona de qualitat relativament bona i noms s adequada lherona marr o herona base. El procediment que habitualment sutilitza s: es colloca lherona marr en una tira de paper dalumini, que cal allisar amb paper higinic i cremar-ne la capa fina de plstic. Desprs, lherona es posa a la tira de paper dalumini i sescalfa per sota el paper dalumini i lhero-na, amb la flama petita dun encenedor. La substncia es fon i els vapors que emanen sn inhalats per un tub a la boca. El material utilitzat s barat i fcil dacon-seguir. El risc de sobredosi s mnim i no hi ha risc dinfecci pel VIH.

56

Creu Roja Catalunya

Herona blanca12

Al nostre pas, lherona blanca es correspon amb lherona en forma de sal (sulfat o clorhidrat). s fcilment soluble en aigua i ms apta per al consum per via paren-teral o injectada. Per consumir aquest tipus dherona per via venosa cal dissoldre-la en aigua. Per laigua utilitzada pot ser font dinfeccions. Es recomana fer servir ampolles esterilitzades, que es proporcionen en els programes din-tercanvi de xeringues.

Lherona blanca t un preu ms elevat que lherona marr. A les zones de la Mediterrnia es detecta ms presncia dherona blanca i, per tant, sutilitza ms la via injectada.

Malalties associades al consum dherona

Es relacionen ms amb la forma de consumir que amb la substncia mateixa. La injecci intravenosa en condi-cions precries i sobretot el fet de compartir el material dinjecci afavoreixen laparici de malalties infeccioses com lhepatitis, endocarditis, sida i infeccions locals. Poden aparixer infeccions a partir dels dissolvents: cids (hero-na marr) o aigua (herona blanca) contaminats. Lherona pot tenir additius tall que no es dissolen amb facilitat i obstrueixen els vasos sanguinis, s lanomenada emblia. Els additius tamb poden ocasionar reaccions allrgiques

12. De Andrs, Miguel. Talleres de consumo de menos riesgo. Manual de educacin sanitaria. Delegacin del Gobierno para el plan nacio-nal sobre drogas. Diciembre de 2000.

57


o processos inflamatoris als pulmons, entre altres com-plicacions. Ls crnic de lherona ocasiona collapse de les venes, abscessos, cellulitis, restrenyiment. El principal efecte agut de lherona s la depressi del centre respira-tori, que pot comportar laturada respiratria, especialment si es combina amb altres substncies que tamb deprimei-xen el centre respiratori.

Sndrome dabstinncia dopiacis

La sndrome dabstinncia apareix desprs dunes quantes hores de lltim consum. Provoca ganes de tor-nar a consumir herona, agitaci, dolors als msculs i els ossos, insomni, diarrea i vmits, esgarrifances. Els smpto-mes arriben al punt mxim al cap de 48 a 72 hores desprs de lltim consum i es calmen desprs duna setmana, aproximadament.

meTAdonA

El clorhidrat de metadona s una pols cristallina de gust amarg. Aquesta pols es premsa en comprimits (Metasedin) o es dissol en lquid (soluci de metadona).

s un derivat de lopi sinttic amb propietats farma-colgiques fonamentalment com a analgsic. Les seves caracterstiques qumiques fan que es pugui administrar per via oral, que no colloqui, que el seu efecte sigui ms durador i que no es produeixin les pujades i baixades de lherona. s una alternativa al consum dherona i pot ser la base per comenar a regularitzar la vida del consumidor

58

Creu Roja Catalunya

de drogues, en el curs del que sha denominat programes de manteniment amb metadona. s el tractament ms freqent contra laddicci als opiacis. Aquest s sassocia a la disminuci del consum de lherona, millora de la qualitat de vida i disminuci dels hbits de compartir xeringues.

T freqents interaccions amb els medicaments anti-retrovirals i poden produir sndromes dabstinncia, sobre-dosi per metadona o augmentar i disminuir leficcia dels antiretrovirals.13

Cal evitar, si sest administrant metadona, prendre naltrexona (Celupan, Antaxone), ja que s antagonista dels opiacis i provoca sndrome dabstinncia o mono.

Com en el cas de lherona, lantdot de la intoxicaci aguda o sobredosi s la naloxona, que sadministra injec-tada per via intravenosa, subcutnia, intramuscular si s possible.

Vendre, donar o compartir metadona es pot considerar delicte de trfic illegal de substncies estupefaents. La metadona s un medicament estupefaent ds restringit i controlat, subjecte al conveni de substncies estupefaents de Viena.

cocAnA14

La cocana s una substncia defectes plurals en lorganisme la totalitat daccions de la qual probablement no s encara ben coneguda. Els grans problemes que

13. http://aidsinfo.nih.gov/ContentFiles/AdultandAdolescentGL.pdf14. Cocaonline. http://www.cocaonline.org/info/index.php

59


provoca el consum immediat sn els accidents vasculars cerebrals, entre daltres, ruptura daneurismes, que en consumidors de cocana es produeixen en edats ms joves i sobre aneurismes de menys grandria que en la poblaci general.15 Hem de tenir en compte la circumstncia que la presncia de mal de cap intens, persistent, inusual en un consumidor de cocana ha de ser un motiu per plantejar fer una tomografia (TAC) cranial.

s un estimulant intens, de poca durada. La seva acci farmacolgica s ms curta que lherona i la neces-sitat duna dosi ms gran apareix rpidament. En podem discutir el seu paper addictiu, per la realitat ens mostra que els consumidors habituals escurcen el perode entre consum i consum, amb nombrosos consums al dia. Pel que fa al paper com a droga de consum, hi ha guies fcils de consultar.16

No t una sndrome dabstinncia aparatosa i identifica-ble com el de lherona o lalcohol.

Encara que el seu s sha ests des dels anys vuitanta i noranta, s una de les drogues conegudes ms antigues.

A principis del segle xx, la cocana es va convertir en lestimulant principal de la majoria dels tnics i elixirs que es van crear per tractar una gran varietat de malalties. Sigmund Freud defensava el paper de la cocana per trac-tar afeccions com lasma i la sfilis, entre altres malalties.

15. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18312093?ordinalpos=6&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum

16. Volkow Nora D. Cocana, Abuso y Adiccin. NIDA. NIH 2001; 01-4324(S) http://www.nida.nih.gov/ResearchReports/Cocaina/Cocaina.html (en castell).

60

Creu Roja Catalunya

Alguns dels defensors de la cocana van acabar-ne sent addictes.

A poc a poc va aparixer el concepte daddicci i al Congrs dels Estat Units, a travs del Harrison Narcotics Tax Act de 191417 es va prohibir la importaci de cocana o de les fulles de coca excepte per a receptes farmacu-tiques. En el Controlled Substances Act de 197018 ja sen va prohibir la manufactura, distribuci i possessi de cocana excepte per a usos mdics limitats. Actualment es considera lcit ls de la cocana com a anestsic local per a certs tipus de cirurgies dels ulls, oda i gola.19 s un potent vasoconstrictor.

Cada any augmenten a Espanya les aprehensions de cocana, les sollicituds de tractament de desintoxicaci i el consum declarat daquesta droga. Sestima que un 5% dels escolars dedats compreses entre els 14 i els 18 anys en consumeix. En els serveis durgncies hospitalaris espanyols, la cocana representa la primera causa dintoxi-caci aguda per substncies illegals.20

17. http://www.druglibrary.org/schaffer/history/e1910/harrisonact.htm18. Warner, E. A. Cocaine Abuse. Annals of Internal Medicine. 1993;

119: 226-235.19. Volkow, Nora D. Cocana, Abuso y Adiccin. NIDA. NIH 2001;

01-4324(S).20. Burillo-Putze, G.; Munne, P.; Duenas, A.; Pinillos, M. A.; Naveiro,

JM.; Cobo, J. [et al]. National multicentre study of acute intoxication in emergency departments of Spain. Eur J Emerg Med, 2003; 10: 101-4.

Guillermo Burillo-Putze. [et al]. Cocana como posible factor emer-gente de riesgo cardiovascular. Rev Esp Card, 2001; 54: 658-9.

http://www.revespcardiol.org/cgi-bin/wdbcgi.exe/cardio/mrevista_cardio.fulltext?pident=13062930

61


Desprs de lefecte agut produeix cansament, fatiga i trastorns en lestat dnim. Per via intravenosa produeix el flaix, una sensaci intensament plaent anloga a lorgasme sexual. Labs crnic produeix un estat que es descriu com a cocana blues i que consta de depressi i letargia. Ls continuat de cocana produeix una depleci de dopamina en els sistemes neuronals amb un quadre de depressi i alteraci de lhumor que apareix al cap dunes quantes hores desprs daturar-ne ladministraci i que en motiva la necessitat de noves dosis. La bromocriptina, com a substitut de la dopamina, resulta til en el tractament daquest quadre. El tractament clssic es fa amb hipo-sedants, benzodiazepines i antidepressius tricclics. Les dosis txiques de la cocana depenen de la susceptibilitat individual. En general, sestima que les dosis de cocana superiors a 10-20 mg poden produir accions greus en un subjecte adult. La dosi letal sestima que s d1 g, aproxi-madament, per via intranasal, 5-10 g per via oral i 200 mg per via intravenosa.

Mecanismes dacci

s possible saber quins canvis dinmics es donen amb el consum de coca. Hi ha un primer efecte plaent quan lusuari experimenta lonada deufria (rush) i dexaltaci (high). Aix va seguit per un perode de disminuci de lex-citaci (crash)21 que correspon a la prdua del bloqueig de la recaptaci de dopamina i altres neurotransmissors.

21. Warner, E. A. Cocaine Abuse. Annals of Internal Medicine. 1993; 119: 226-235.

62

Creu Roja Catalunya

Lusuari entra en un estat desgotament fsic, disminueix la capacitat datenci, aix com de motivaci. Els smpto-mes en algunes persones podrien ser agitaci, ansietat i psicosis. Finalment, apareix un desig vehement (craving) de cocana.

La cocana inhibeix la recaptaci en la uni de les cllules nervioses de determinades substncies actives o neurotransmissors noradrenalina, adrenalina i serotoni-na, amb la qual cosa sen produeix un excs.

Farmacolgicament actua com un potent agent sim-paticomimtic, produeix vasoconstricci, taquicrdia, midriasi i hipertrmia. Lestmul del sistema nervis central dna lloc a moviments repetitius, estat dalerta, eufria, disminuci de la gana i alteraci del comporta-ment sexual.

Aplicada localment, actua com un anestsic, grcies a la seva capacitat de bloquejar els canals de sodi de les neurones durant la despolaritzaci, inhibint aix la transmis-si de senyals elctrics.

La cocana s metabolitzada per les colinesterases del plasma i de la sang, i es converteix en metablits solubles en aigua, que sexcreten en lorina. La vida mitjana de la cocana en el plasma s de 45 a 90 minuts i, per aix, pot detectar-se a la sang o lorina durant noms algunes hores desprs dhaver-se administrat. Aix i tot, els seus produc-tes de degradaci sn detectables durant 24 o 36 hores desprs dhaver-se consumit, cosa que els converteix en un bon indicador de ls recent de cocana.

Lanlisi de cabell s un marcador extremament sensi-ble de ls de cocana durant les setmanes o mesos ante-riors, depenent de la longitud del cabell analitzat.

63


Fumar cocana s la via dentrada a la circulaci cere-bral ms rpida (entre 6 i 8 segons, aproximadament). A travs duna injecci intravenosa, la droga arriba al cervell en el doble de temps. Esnifar produeix una eufria al cap de 3-5 minuts, i el punt mxim es produeix entre els 30 i els 60 minuts. La quantitat de cocana que pot absorbir-se per via nasal depn de les seves propietats vasoconstrictores i de lindividu mateix.

La disponibilitat a la sang de la cocana esnifada s del 20% al 60%. Els nivells de cocana a la sang ms alts saconsegueixen fumant, i no esnifant, perqu en fumar la droga es dirigeix cap a la circulaci pulmonar, que s una rea dabsorci molt gran. La potncia duna dosi de cocana fumada equival aproximadament a un 60% de la mateixa dosi administrada per via intravenosa. s a dir, fumar 50 mg produeix uns nivells a la sang similars als que sassoleixen injectant-ne intravenosament uns 32 mg.

Esquema dactuaci22

Via dadministraci Lloc dabsorci Preparaci

Temps darribada al cervell

Oral

Zona gas-trointestinal Membranes mucoses de la boca

Fulles de coca Cocana hidro-clrida

8-10 minuts

NasalMembranes mucoses del nas

Cocana hidro-clrida 2-3 minuts

22. Cocaonline. http://www.cocaonline.org/info/index.php

64

Creu Roja Catalunya

Injectada Via intrave-nosaCocana hidro-clrida 12-21 segons

Fumada Pulmons Cocana base 6-7 segons

Formes de presentaci

Fullesdecocapastadecoca(pastabase,basuco, paco)clorhidratdecocana (sal) + amonac o bicarbo-natbaseocrac

La coca sobt de les fulles de la planta i es transforma en pasta de coca per ser consumida en aquesta forma i tamb per facilitar-ne el transport. A ms de la pasta hi ha dues formes de presentaci: en forma de sal o clorhidrat (que es consumeix per via intranasal o intravenosa) o en forma de base (per via pulmonar).

Fulles de coca

La cocana (benzoilmetilecgonina) s un alcaloide que sextreu de la fulla de larbust Erythroxylon coca, procedent de Bolvia, Per i Indonsia, majoritriament.23 Shan trobat restes arqueolgiques del 3000 aC que proven ls de la fulla de coca pels homes. De fet, durant segles els indis americans han mastegat fulles de coca amb les quals creuen que millora el seu estat dnim i disminueix la sen-saci de gana.

23. Weekes, A. J.; Lee, D. S. Substance Abuse: Cocaine. eMedicine Instant Access to the Minds of Medicine. 2005, October 26.

65


Mastegar fulles de coca va ser la principal via dadmi-nistraci de la cocana fins al 1860 en qu Albert Niemann en va allar el principi actiu. Les fulles de coca han estat tamb usades en forma dinfusi i incorporada en begudes refrescants.

La cocana es troba en totes les parts de la planta de la coca i suposa aproximadament l1% del pes de les fulles. Atesa la limitada absorci per via digestiva i lescassa con-centraci de cocana en les fulles, mastegar les fulles no produeix seriosos efectes.

s la forma de consum dels habitants de les regions productores. Els mastegadors de coca en fan boles amb les fulles, les barregen amb cendres o cal i se les collo-quen entre el llavi i la geniva i aix sabsorbeix lentament.

Per al seu transport, les fulles de cocana es convertei-xen en pasta de coca.

Pasta de coca

La pasta base de la cocana (el basuco o tamb coneguda com a paco) sextreu de les fulles de coca a travs dun procs de maceraci i es barreja amb dissolvents com la parafina, benzina, ter o cid sulf-ric. Laparena depn de la substncia amb la qual ha estat barrejada, i pot adquirir una aparena semblant a la pols de xocolata, de color terrs o pols blanquinosa o groguenca.

T un alt poder addictiu i el seu efecte s rpid i intens. Es planteja el fet que t un estat dagitaci molt marcat.

66

Creu Roja Catalunya

El seu consum, fumat, s molt txic a causa de les impureses i adulterants amb qu se sol combinar. s una droga relativament barata. A lArgentina, per exemple, es pot aconseguir per un peso, que s bastant menys que un euro.24

s ms barat que en pols. De la pasta selabora la cocana en pols (clorhidrat de

cocana) i de la cocana en pols, se nobt la base lliure i el crac.

Cocana en pols (sal: clorhidrat de cocana)

La major part de la cocana que circula als mercats illegals europeus s en forma de sal, en pols, s a dir, clorhidrat de cocana, que s una substncia cristallina, blanca i inodora.

Per obtenir-la, es dissol la pasta de coca amb cid clorhdric. s soluble en aigua i pot ser absorbida per la mucosa nasal (esnifada), sublingual, vaginal i rectal o injectada per via intravenosa. No susa fumada perqu gran part de la droga es destrueix per la temperatura. Es descompon quan es crema.

Al carrer per a la venda apareix adulterada en propor-ci variable (50%-90%) amb diverses substncies com la lactosa, cid bric, talc, o similars pel que fa a gust i color. Sovint es talla o sadultera amb additius que donen volum (mannitol o lactosa), que imiten els efectes estimulants

24. http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=67689

67


(cafena) o anestsics locals daquesta droga (procana o lidocana).

Se solen dispensar en bossetes de plstic de 0,5 g o 1 g a preus que oscillen entre els 48-70 euros el gram (bola de coca). Als mercats marginals, es poden trobar boles adaptades a les quantitats necessries per a una dosi.

La dosi txica s variable. La xifra est generalment al voltant dels 0,20 g a 0,30 g, encara que els consumi-dors crnics poden arribar a consumir-ne 3 g, aproxima-dament.

Consum fumat de la cocana: cocana base

Noms es pot fumar cocana correctament quan est en forma de base. En pols o clorhidrat de cocana (una sal) sha dalterar qumicament per donar lloc a una base, cocana de base lliure (free base) o crac.

Aquestes dues modalitats tenen la mateixa forma qumica, per susen tcniques diferents per preparar-les. Ambdues poden ser fumades amb pipa o barrejades amb marihuana o tabac en un cigarret. Per obtenir la cocana base, tamb anomenada base lliure, es dissol la pols en aigua i safegeix amonac i ter com a dissolvent. La seva puresa acostuma a ser elevada. Com que progres-sivament sha disposat de crac, ls de la base lliure ha disminut.

Base Crac

Dissolvent Amonac Bicarbonat

68

Creu Roja Catalunya

Crac

El crac s la cocana que no ha estat neutralitzada per un cid per convertir-se en sal de clorhidrat. Aquest tipus de cocana ve en forma de cristalls de roca que es poden escalfar i els vapors de la qual es poden fumar.25 s la cocana preparada o cuinada per ser fumada. Prov de bullir clorhidrat de cocana en una soluci de bicarbonat de sodi i evaporar laigua.

El terme crac (que prov de langls crack) es refereix al cruixit que se sent quan sescalfen els cristalls. El crac selabora a partir de la cocana en pols dissolta en aigua. En un recipient shi afegeix cocana, bicarbonat i aigua i sescalfa fins que es formen els