29
Reutilització Reutilització Planificada d’Aigües Planificada d’Aigües Residuals Urbanes Residuals Urbanes Joan García Joan García i Serrano i Serrano Dept. d’Enginyeria Hidràulica, Dept. d’Enginyeria Hidràulica, Marítma i Ambiental Marítma i Ambiental ETS d’Enginyers de Camins, Canals i ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Ports Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya

Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

  • Upload
    elmo

  • View
    41

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes. Joan García i Serrano Dept. d’Enginyeria Hidràulica, Marítma i Ambiental ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Universitat Politècnica de Catalunya. La Reutilització. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Reutilització Planificada Reutilització Planificada d’Aigües Residuals d’Aigües Residuals

UrbanesUrbanes

Joan GarcíaJoan García i Serranoi Serrano

Dept. d’Enginyeria Hidràulica, Marítma i Dept. d’Enginyeria Hidràulica, Marítma i AmbientalAmbiental

ETS d’Enginyers de Camins, Canals i PortsETS d’Enginyers de Camins, Canals i PortsUniversitat Politècnica de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya

Page 2: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

• La reutilització de les aigües depurades és una La reutilització de les aigües depurades és una alternativa que permet alliberar parcial o alternativa que permet alliberar parcial o totalment els recursos hídrics i per tant pot totalment els recursos hídrics i per tant pot contribuir a assolir o si més no, a aproximar-se al contribuir a assolir o si més no, a aproximar-se al tant desitjat desenvolupament sostenible.tant desitjat desenvolupament sostenible.

• La La reutilització d’efluents urbans depuratsreutilització d’efluents urbans depurats consisteix en l’aprofitament d’aigües que ja han consisteix en l’aprofitament d’aigües que ja han estat usades.estat usades.

• Tipus de reutilitzacióTipus de reutilització– IndirectaIndirecta– DirectaDirecta

La ReutilitzacióLa Reutilització

Page 3: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Reutilització IndirectaReutilització Indirecta

Page 4: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Reutilització Directa Reutilització Directa (Planificada)(Planificada)

Page 5: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Reutilització per a usos Reutilització per a usos potables i no potablespotables i no potables

• En la En la reutilització per a usos no potablesreutilització per a usos no potables l’aigua l’aigua té una qualitat inferior a la de la potable. té una qualitat inferior a la de la potable. S’utilitza per exemple per a reg agrícola, per a S’utilitza per exemple per a reg agrícola, per a l’indústria i per a la neteja.l’indústria i per a la neteja.

• La La reutilització per a usos potablesreutilització per a usos potables és la és la utilització directa de l’aigua com a potable utilització directa de l’aigua com a potable deprés de tractaments terciaris molt avançats, o deprés de tractaments terciaris molt avançats, o indirectament després d’haver-se barrejat i diluit indirectament després d’haver-se barrejat i diluit amb aigües corrents. amb aigües corrents.

• La reutilització per a usos no potables és la més La reutilització per a usos no potables és la més habitual i té una gran acceptació pública. La habitual i té una gran acceptació pública. La reutilització directa per a usos potables s’efectúa reutilització directa per a usos potables s’efectúa a molts pocs llocs en el món. La reutilització tant a molts pocs llocs en el món. La reutilització tant per a usos potables com no potables encara té per a usos potables com no potables encara té problemes d’acceptació pública a regions on no problemes d’acceptació pública a regions on no hi ha tanta tradició, com es el cas de Catalunya i hi ha tanta tradició, com es el cas de Catalunya i l’Estat Espanyol.l’Estat Espanyol.

Page 6: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Desenvolupament de la Desenvolupament de la ReutilitzacióReutilització

• Ampliar els abastaments:Ampliar els abastaments:– La població i les dotacions segueixen augmentant i les La població i les dotacions segueixen augmentant i les

fonts d’aigua tradicionals són insuficients.fonts d’aigua tradicionals són insuficients.– Les distàncies entre noves fonts i els grans nuclis urbans Les distàncies entre noves fonts i els grans nuclis urbans

cada vegada són més grans.cada vegada són més grans.– Limitacions de tipus ambiental per a construir Limitacions de tipus ambiental per a construir

embassaments.embassaments.– Sequeres recurrents que provoquen una reducció de la Sequeres recurrents que provoquen una reducció de la

quantitat d’aigua disponiblequantitat d’aigua disponible..

• Exigències sanitàries i ambientals sobre el medi Exigències sanitàries i ambientals sobre el medi receptor i els nivells de tractament cada vegada són receptor i els nivells de tractament cada vegada són més estrictes i per tant tendeixen a limitar els més estrictes i per tant tendeixen a limitar els abocaments d’aigües depuradesabocaments d’aigües depurades

Page 7: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

La Reutilització i la La Reutilització i la RegeneracióRegeneració

 

• La La regeneracióregeneració és el procés de tractament és el procés de tractament necessari per a que un aigua residual depurada necessari per a que un aigua residual depurada pugui ser reutilitzada. Té com a objectiu retornar pugui ser reutilitzada. Té com a objectiu retornar a l’aigua el nivell de qualitat que tenia abans de a l’aigua el nivell de qualitat que tenia abans de ser usada total o parcialment.ser usada total o parcialment.

• Requisits d’un projecte de regeneració:Requisits d’un projecte de regeneració:• Definir els nivells de qualitat adequats per a cada úsDefinir els nivells de qualitat adequats per a cada ús• Establir els processos de tractament per a regenerar Establir els processos de tractament per a regenerar

l’aigua de manera per assolir els nivells de qualitat l’aigua de manera per assolir els nivells de qualitat establerts.establerts.

• L’elaboració i aprovació d’aquests dos punts L’elaboració i aprovació d’aquests dos punts constitueixen una de les parts més conflictives constitueixen una de les parts més conflictives en qualsevol programa de reutilització.en qualsevol programa de reutilització.

Page 8: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Beneficis de la ReutilitzacióBeneficis de la Reutilització• Benefici general: una gestió més adequada i Benefici general: una gestió més adequada i

completa dels recursos hidràulics.completa dels recursos hidràulics.

• Beneficis específics:Beneficis específics:• Es millor respecte l’abocament directe de l’aigua al Es millor respecte l’abocament directe de l’aigua al

medi ambient quan les exigències de qualitat de la medi ambient quan les exigències de qualitat de la reutilització són menys restrictives.reutilització són menys restrictives.

• Permet reduir els aports de contaminants al medi Permet reduir els aports de contaminants al medi ambient receptorambient receptor

• Promou que les instal.lacions de potabilització siguin Promou que les instal.lacions de potabilització siguin més senzilles quant a processos, de manera que el més senzilles quant a processos, de manera que el preu de producció de l’aigua potable pot arribar a preu de producció de l’aigua potable pot arribar a reduir-se.reduir-se.

• La reutilització agrícola i de jardineria permet que La reutilització agrícola i de jardineria permet que s’aprofitin els nutrients continguts a l’aigua s’aprofitin els nutrients continguts a l’aigua regenerada.regenerada.

• El cabal disponible d’aigua regenerada és molt fiable i El cabal disponible d’aigua regenerada és molt fiable i regular, fins i tot més que moltes aigües corrents de regular, fins i tot més que moltes aigües corrents de la la conca mediterràniala la conca mediterrània

Page 9: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Usos de l’Aigua RegeneradaUsos de l’Aigua Regenerada• Reutilització urbana (jardinería, incendis, rentat Reutilització urbana (jardinería, incendis, rentat

de carrers i de cotxes), Reutilizació industrial de carrers i de cotxes), Reutilizació industrial (refrigeració), Reutilització agrícola i forestal, (refrigeració), Reutilització agrícola i forestal, Reutilització ornamental i recreativa, Reutilització ornamental i recreativa, Reutilització per a la millora i preservació del Reutilització per a la millora i preservació del medi ambient i Reutilizació per a la recàrrega medi ambient i Reutilizació per a la recàrrega d’aqüífers.d’aqüífers.Califòrnia

434 milions de m3 (1999)Japó

206 milions de m3 (1997)

Reg agrícola i dejardineria

75%

Industrial5%

Industrial 5%

Reg agrícola i dejardineria 5%

Recàrregad'aqüífers

10%

Neteja40%

Usos en edificis45%

Neuartificial 5%

Ambiental10%

Page 10: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Característiques Físiques i Característiques Físiques i Químiques de l’Aigua Químiques de l’Aigua

RegeneradaRegenerada• La qualitat física i química que ha de tenir La qualitat física i química que ha de tenir

l’aigua regenerada depen de l’ús que s’en faci. l’aigua regenerada depen de l’ús que s’en faci.

• La qualitat de l’aigua regenerada depen: de la La qualitat de l’aigua regenerada depen: de la qualitat de l’aigua d’abastament, de la qualitat de l’aigua d’abastament, de la contaminació afegida i del tractament rebut per contaminació afegida i del tractament rebut per l’aigua residual. l’aigua residual.

Qualitat de l’aigua d’abastament, aigua residual i aigua residual depurada a la zona de Pedralbes (Barcelona)

Paràmetre A. Abastament A. Residual A. Depurada Conductivitat, dS/m 1,6 1,9 1,9 MES, mg/L nd 100 10 DQO, mg O2/L nd 300 40 Nitrogen, mg N/L 2,2 51,2 40,0 Fòsfor, mg P/L 0,03 8,50 8,13

Page 11: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Determinacions Analítiques Determinacions Analítiques per Avaluar la Qualitatper Avaluar la Qualitat

• Gran importància de la salinitat i la Taxa Gran importància de la salinitat i la Taxa d’adsorció de sodid’adsorció de sodi

Universitat Politècnica de CatalunyaDept. EHMA Data: 05 de Desembre de 2000

Paràmetres Unitat

Dia 23/11/00 24/11/00 20/11/00 24/11/00 24/11/00 24/11/00 24/11/00Tipus mostra Integrada Integrada Integrada Puntual Puntual Puntual Puntual

Fisic-químicspH 7,45 7,48 7,38 7,15 7,2 7,44 7,14Conductivitat dS /m 1,3 1,35 1,58 0,96 1,22 0,9 2,35

Ca+2 mg/l 98 104 94 82 156 92 146

Mg+2 mg/l 14,4 6,0 7,2 6,0 7,2 10,8 33,6

Cl- mg/l 260 309 309 162 167 134 680

Na+1 mg/l 201 226 241 141 151 108 300Bor mg/l 0,87 1,04 0,95 0,62 1,12 0,95 1,3TAS 5,01 5,83 6,44 4,05 3,2 2,84 5,82

EDAR Orrius

EDAR Camyamars

EDAR Blanes

ANÀLITIQUES EFLUENTS DEPURADORES

EDAR Lloret

EDAR Llavaneres

EDAR Teià

EDAR Tordera

Page 12: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

SalinitatSalinitat• Es mesura mitjançant la conductivitat elèctrica. Es mesura mitjançant la conductivitat elèctrica.

Les aigües de reg que tenen una conductivitat Les aigües de reg que tenen una conductivitat elèctrica superior a 3-4 dS/m poden ocasionar elèctrica superior a 3-4 dS/m poden ocasionar problemes als cultius. problemes als cultius.

• Valors elevats Valors elevats limiten la limiten la reutilització de reutilització de l’aigua per a reg l’aigua per a reg agrícola i de agrícola i de jardineria sense jardineria sense necessitar necessitar tractaments tractaments costosos de costosos de desmineralitzaciódesmineralització

• Cal evitar l’entrada Cal evitar l’entrada a les xarxes de a les xarxes de sanejament sanejament d’aquestes d’aquestes infiltracions i infiltracions i abocaments abocaments mitjançant mitjançant reparacions dels reparacions dels col.lectors i col.lectors i programes programes rigorosos de control rigorosos de control d’abocaments.d’abocaments.

Conductivitat elèctrica d'aigües d'abastamenti residuals de diversa procedència

Procedència de l'aigua

TorderaBarcelona

BlanesCambrils

MataróGranollers

Con

duct

ivita

t elè

ctri

ca, d

S/m

0

1

2

3

4

5

6

A. Abastament A. Residual

Infiltracions

Abocaments

Page 13: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Taxa d’adsorció de sodi Taxa d’adsorció de sodi (TAS)(TAS)• Relaciona les concentracions de sodi, calci i Relaciona les concentracions de sodi, calci i

magnesi, expressades en termes de meq/L: magnesi, expressades en termes de meq/L:

TAS= 2NaTAS= 2Na++/ (Ca/ (Ca+2+2 + Mg + Mg+2+2))1/21/2

• És de vital importància per avaluar l’acumulació És de vital importància per avaluar l’acumulació de sodi en el sòl. La interpretació es realitza en de sodi en el sòl. La interpretació es realitza en relació a la conductivitatrelació a la conductivitat

Relació entre la cond. elèctrica i la TAS

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

TAS

Con

d. e

lèct

rica

, dS

/m Condicions favorables

Condicions desfavorables

Page 14: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Avaluació de Avaluació de la Qualitat la Qualitat de l’Aiguade l’Aigua

Possible problema de reg Unitats Ningun Moderat Elevat

Conductivitat elèctrica (CE) dS/m < 0,7 0,7-3,0 > 3,0Matèria dissolta mg/L < 450 450-2000 >2000

TAS i CE0 - 3 > 0,7 0,7 - 0,2 < 0,2

3,0 - 6,0 > 1,2 1,2 - 0,3 < 0,36,0 - 12 > 1,9 1,9 - 0,5 < 0,512,- 20 > 2,9 2,9 - 1,3 < 1,320 - 40 > 5,0 5,0 - 2,9 < 2,9

Sodi (Na)Reg superficial TAS < 3 3,0-9,0 > 9Reg per aspersió mg/L < 70 > 70

Clorurs (Cl)Reg superficial mg/L < 140 140 - 350 > 350Reg per aspersió mg/L < 100 > 100

Bor (B) mg/L > 0,7 0,7 - 3,0 > 3,0

Nitrogen total mg N/L < 5 5,0 - 30 > 30Bicarbonats (sistema amb dispersió)mg/L < 90 90 - 500 > 500Bicarbonats (efecto sobre el sòl) meq/L < 1,5 1,5 - 8,5 > 8,5pHCloro residual mg/L < 1,0 1,0 - 5,0 > 5,0

(a) Adaptada de Mujeriego (1990)

Toxicitat d'ions específics: afectaa especies vegetals sensibles.

Efectes diversos: afecten acultivos susceptibles

Valors normals entre 6,5 - 8,4

Grau de restruccions en l'ús

Salinitat: afecta la disponibilitatd'aigua pel cultiu

Permeabilitat: afecta a la velocitatd'infiltració de l'aigua al sòlValorada conjuntament mitjançantla CE y la TAS

• Les restriccions Les restriccions són més aviat són més aviat arbitraries, els arbitraries, els canvis són canvis són graduals.graduals.

• Atenció al Clor Atenció al Clor residual. Es residual. Es recomana recomana concentracions concentracions inferiors a 1 mg inferiors a 1 mg ClCl22/L. Si la /L. Si la concentració és concentració és superior a 5 mg superior a 5 mg ClCl22/L el reg s’ha /L el reg s’ha d’aturard’aturar

Page 15: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Nutrients i el seu aportNutrients i el seu aport• Les aigües residuals regenerades per a ús Les aigües residuals regenerades per a ús

agrícola i de jardineria és que contenen agrícola i de jardineria és que contenen concentracions elevades de macronutrients: concentracions elevades de macronutrients: nitrogen , fòsfor i potassi. nitrogen , fòsfor i potassi.

• La reutilització en aquest sentit és interessant La reutilització en aquest sentit és interessant atès que pot permetre un estalvi en fertilitzants, atès que pot permetre un estalvi en fertilitzants, i a més permet el reciclatge d’elements que i a més permet el reciclatge d’elements que podrien ser problemàtics per al medi receptor.podrien ser problemàtics per al medi receptor.Taula 3. Valoració econòmica de les aportacions de nitrogen a la gespa del camp de golf

Mas Nou (Girona) durant l’any 1992. Modificada a partir de Mujeriego et al. (1994). Valoració Aigua regenerada Adob Total Aportació nitrogen, kg N/ha 726 936 1662 Aportació adob equivalent, kg/ha

2513 4200 6713

Valoració econònica, milions ptes (a)

3,3 (45%) 4,0 (55%) 7,3 (100%)

a) Tenint en compte que la superfíce total regada és de 33,7 ha.

Page 16: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Aspectes Sanitaris de l’Aigua Aspectes Sanitaris de l’Aigua RegeneradaRegenerada

• La reutilització presenta riscos sanitaris per a la La reutilització presenta riscos sanitaris per a la salud pública.salud pública.

• Els microorganismes patògens entèrics són els Els microorganismes patògens entèrics són els contaminants més importants en els programes contaminants més importants en els programes de reutilització.de reutilització.

• Els contaminants químics no solen tenir tanta Els contaminants químics no solen tenir tanta importància ja que es tracta d’aigües d’origen importància ja que es tracta d’aigües d’origen urbà. En els últims temps hi ha una gran urbà. En els últims temps hi ha una gran susceptibilitat per als compostos orgànics susceptibilitat per als compostos orgànics sintètics. S’ha d’assegurar que a la planta de sintètics. S’ha d’assegurar que a la planta de regeneració no arriben contaminants regeneració no arriben contaminants imprevistos que puguin perjudicar el programa imprevistos que puguin perjudicar el programa de reutilització.de reutilització.

• És necessari disposar d’ordenances És necessari disposar d’ordenances d’abocament i de programes d’educació d’abocament i de programes d’educació ciutadana per a evitar la incorporació a la xarxa ciutadana per a evitar la incorporació a la xarxa de sanejamant de compostos indesitjables.de sanejamant de compostos indesitjables.

Page 17: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Aspectes Sanitaris de l’Aigua Aspectes Sanitaris de l’Aigua RegeneradaRegenerada

• Els microorganismes entèrics patògens que més Els microorganismes entèrics patògens que més han preocupat tradicionalment són els bacteris. han preocupat tradicionalment són els bacteris. Els bacteris es solen quantificar indirectament a Els bacteris es solen quantificar indirectament a través dels microorganismes indicadors de través dels microorganismes indicadors de contaminació fecal: Coliforms Totals (CT), contaminació fecal: Coliforms Totals (CT), Coliforms Fecals (CF), Estreptococs Fecals (EF) i Coliforms Fecals (CF), Estreptococs Fecals (EF) i últimament també últimament també Escherichia coliEscherichia coli. .

• En els darrers temps ha sorgit un interés En els darrers temps ha sorgit un interés especial pels virus patògens entèrics i el especial pels virus patògens entèrics i el protozous paràsits, ja que s’ha demostrat en protozous paràsits, ja que s’ha demostrat en repetides ocasions que l’aigua regenerada lliure repetides ocasions que l’aigua regenerada lliure de bacteris indicadors de la contaminació fecal de bacteris indicadors de la contaminació fecal no té perquè estar-ho de virus i protozous.no té perquè estar-ho de virus i protozous.

• Uns altres microorganismes d’interés en els Uns altres microorganismes d’interés en els programes de reutilització són els helmints programes de reutilització són els helmints paràsits. El problema dels helmints no sol ser paràsits. El problema dels helmints no sol ser massa important en els països del Nordmassa important en els països del Nord

Page 18: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

EDAR Sant HilariEstiu

Microorganisme

BAT CT CF EF

Con

cent

raci

óun

itats

-log

arítm

ique

s/10

0 m

L

123456789

Afluent

Efluent

EDAR Sant HilariHivern

Microorganisme

BAT CT CF EF

Con

cent

raci

óun

itats

-log

arítm

ique

s/10

0 m

L

123456789

Afluent

Efluent

Eliminació de Microorganismes a Eliminació de Microorganismes a EDAREDAR

• L’eliminació no és suficient. Es requereix de L’eliminació no és suficient. Es requereix de tractaments addicionals (terciaris o de tractaments addicionals (terciaris o de regeneració).regeneració).

Page 19: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

EDAR Castell-Platja d'AroHivern

Procés unitari

AfluentEfluent secundari

FiltracióUV Cloració

Con

cetr

ació

unita

ts-l

ogar

ítmiq

ues/

100

mL

0

2

4

6

8

Elimin. de Microorg. EDAR amb TerciariElimin. de Microorg. EDAR amb Terciari

• Es pot assolir una eliminació completa de tots els Es pot assolir una eliminació completa de tots els microorganismes.microorganismes.

• Terciaris convencionals: coagulació, floculació, Terciaris convencionals: coagulació, floculació, sedimentació, filtració, desinfecció.sedimentació, filtració, desinfecció.

Page 20: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

• Tradicionalment mitjançant cloració, és a dir, amb Tradicionalment mitjançant cloració, és a dir, amb l’aplicació de clor o els seus derivats. L’eliminació l’aplicació de clor o els seus derivats. L’eliminació de virus és variable. Els virus són més resistents de virus és variable. Els virus són més resistents que els bacteris als efectes del clor. que els bacteris als efectes del clor.

• La desinfecció amb ozó no es sol utilitzar en els La desinfecció amb ozó no es sol utilitzar en els programes de reutilització d’aigües: s’ha de programes de reutilització d’aigües: s’ha de produir produir in situin situ i sol resultar econòmicament i sol resultar econòmicament inviable. A més, és difícil desinfectar amb ozó i inviable. A més, és difícil desinfectar amb ozó i mantenir les normes de qualitat microbiològiques.mantenir les normes de qualitat microbiològiques.

  • La desinfecció amb radiació UV és un procés de La desinfecció amb radiació UV és un procés de

gran actualitat i molt utilitzat últimament. És gran actualitat i molt utilitzat últimament. És degut a que la desinfecció amb clor de les aigües degut a que la desinfecció amb clor de les aigües residuals tractades presenta el problema dels residuals tractades presenta el problema dels productes derivats de la desinfecció. Tanmateix, productes derivats de la desinfecció. Tanmateix, l’efectivat de la desinfecció amb radiació UV es l’efectivat de la desinfecció amb radiació UV es molt depenent de la qualitat de l’aigua molt depenent de la qualitat de l’aigua regenerada en termes de transmitància. regenerada en termes de transmitància.

DesinfeccióDesinfecció

Page 21: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Desinfecció amb radiació Desinfecció amb radiació UVUV

Desinfecció amb radiació UV de l'efluentde diverses EDARs

EDAR

Gavà-Viladecans

MataróSant Feliu Llob.

Con

cetr

ació

de

CT

unita

ts-l

ogar

ítmiq

ues/

100

mL

0

1

2

3

4

5

6

Afluent Efluent

46%44%

24%

• El nivell de El nivell de desinfecció es desinfecció es relaciona amb la relaciona amb la transmitància de transmitància de l’aigua, que en l’aigua, que en definitiva determina definitiva determina les dosis de radiació les dosis de radiació UVUV..

• Tractaments Tractaments terciaris avançats. terciaris avançats. MembranesMembranes

Page 22: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Aspectes Aspectes NormatiusNormatius• El marc sanitari de la reutilització és un dels El marc sanitari de la reutilització és un dels

aspectes de major controversia. S’ha de distingir aspectes de major controversia. S’ha de distingir dues grans tendències mundials quant als dues grans tendències mundials quant als aspectes sanitaris de la reutilitzacióaspectes sanitaris de la reutilització• (1) el països del Nord amb un nivell econòmic (1) el països del Nord amb un nivell econòmic

alt i que disposen de tecnologia analítica que alt i que disposen de tecnologia analítica que permet realitzar seguiments acurats de la permet realitzar seguiments acurats de la qualitat de les aigües. La seva preocupació qualitat de les aigües. La seva preocupació actual es centra sobre virus i protozous paràsits. actual es centra sobre virus i protozous paràsits.

• (2) els països del Sud que no disposen de medis (2) els països del Sud que no disposen de medis tècnics per a realitzar un bon seguiment sobre tècnics per a realitzar un bon seguiment sobre el control de la qualitat sanitària de les aigües. el control de la qualitat sanitària de les aigües. La seva preocupació actual es centra La seva preocupació actual es centra fonamentalment sobre el control de bacteris i fonamentalment sobre el control de bacteris i helmints paràsits.helmints paràsits.

• Entre aquestes dues grans tendències es troben Entre aquestes dues grans tendències es troben zones com Catalunya, que són tecnològicament zones com Catalunya, que són tecnològicament avançades però que no disposen de massa avançades però que no disposen de massa experienca en projectes de reutilització.experienca en projectes de reutilització.

Page 23: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Aspectes Aspectes NormatiusNormatius• La posada en marxa de normes de reutilització a La posada en marxa de normes de reutilització a

nivell internacional és molt important dins d’un nivell internacional és molt important dins d’un constext mundial de globalització econòmica. constext mundial de globalització econòmica. Tanmateix, les dificultats per aconseguir això són Tanmateix, les dificultats per aconseguir això són enormes: es tracta de definir normes aplicables a enormes: es tracta de definir normes aplicables a la vegada en els països del Nord i del Sud.la vegada en els països del Nord i del Sud.

• Al 1973 la OMS emetre les seves primeres Al 1973 la OMS emetre les seves primeres recomanacions. No obstant, avui en dia no hi ha recomanacions. No obstant, avui en dia no hi ha normes internacionals veritables.normes internacionals veritables.

• Alguns països han decidit posar en marxa Alguns països han decidit posar en marxa reglamentacions pròpies com és el cas d’Australia reglamentacions pròpies com és el cas d’Australia o Àfrica del Sud.o Àfrica del Sud.

• Els paràmetres sobre els quals fan referència Els paràmetres sobre els quals fan referència habiltualment les normes són de tipus habiltualment les normes són de tipus microbiològic (bacteris i helmints) i fisics i químics microbiològic (bacteris i helmints) i fisics i químics (terbolesa i MES).(terbolesa i MES).

• Els dos textos de referència utilitzats són: (1) les Els dos textos de referència utilitzats són: (1) les directrius de qualitat propostes per la OMS (1989) directrius de qualitat propostes per la OMS (1989) per a reg agrícola (s’està fent una nova revisió) i per a reg agrícola (s’està fent una nova revisió) i (2) les normes de qualitat de Califòrnia recollides (2) les normes de qualitat de Califòrnia recollides en un document anomenat Títol 22 de 1977. en un document anomenat Títol 22 de 1977.

Page 24: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Titol 22 de Califòrnia Titol 22 de Califòrnia (1978)(1978)

• L’objectiu bàsic és assegurar la salud pública L’objectiu bàsic és assegurar la salud pública sense impedir i desanimar la regeneració sense impedir i desanimar la regeneració d’aigües. Fa referència a normes de qualitat de d’aigües. Fa referència a normes de qualitat de l’aigua, programes de pressa de mostres, l’aigua, programes de pressa de mostres, analítiques, normes d’explotació i manteniment analítiques, normes d’explotació i manteniment dels sistemes de regeneració i aspectes de dels sistemes de regeneració i aspectes de fiabilitat de les instal.lacions. fiabilitat de les instal.lacions. Taula 4. Nivells de tractament de l’aigua i criteris de qualitat aplicables a la regeneració per a reg segons el Títol 22 de la normativa de Califòrnia. Nivell de tractament Concentració de CT/100 mL Tipus d’us Primari - Reg superficial de fruiters i

vinya Oxidació i desinfecció Pastures, camps de golf i

cementiris fóra de nuclis urbans Oxidació i desinfecció Reg superficial de cultius

comestibles on l’aigua no contacta amb la part comestible

Oxidació i terciari complet (a)

màxim 23

Reg per aspersió de cultius comestibles. Reg de jardineria a zones urbanes

a) La terbolesa de l’efluent del filtre no pot sobrepassar una mitjana de 2 UNT.

Page 25: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Directius OMS (1989)Directius OMS (1989)• L’objectiu bàsic és aportar criteris pràctics i de L’objectiu bàsic és aportar criteris pràctics i de

fàcil compliment en relació a la reutilització a fàcil compliment en relació a la reutilització a països del Sud.països del Sud.

Taula 5. Directrius de la OMS quant a nivells de tractament de l’aigua i criteris de qualitat de per al reg. Categoria Usos de l’aigua Nematodes

instetinals, ous/L CF/100 mL Tractament

necessari A Reg cultius de consum

cru, camps d’esport i parcs públics (a)

Llacunatge dissenyat per eliminar microorganismes

B Reg de cereals, farratges i fruiters

No hi ha recomanació

Llacunatge amb temps de permanència hidràulic de 8-10 díes.

C Reg localitzat en els cultius de la categoria B

No hi ha recomanació

No hi ha recomanació

Com a mínim un tractament primari

a) Un límit més restrictiu de CT/100 mL s’ha d’aplicar per a jardins on pot haver contacte directe amb el públic.

Page 26: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Esborrany Dir. Gen. Qual. Esborrany Dir. Gen. Qual. AigüesAigües• Representa un esforç per a la redacció d’una Representa un esforç per a la redacció d’una

futura normativa sobre la reutilització.futura normativa sobre la reutilització.

Taula 6. Criteris de qualitat de l’aigua regenerada de l’esborrany de la Direcció General de Qualitat de les Aigües de l’Estat Espanyol per als usos que impliquen contacte directe amb el públic. Sala i Millet (1997). Paràmetre Valor proposat (a) DBO5 < 10 mg O2/L MES < 10 mg/L PH 6-9 Coliforms fecals < 10 CF/100 mL Estreptococs fecals < 10 EF/100 mL Clor residual < 0,6 mg Cl2/L Nematodes intestinals < ou/L a) Aquests valors s’han d’aconseguir mitjançant un tractament terciari de filtració i desinfecció, a partir d’un efluent secundari.

Page 27: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Tipus de Tract. TerciarisTipus de Tract. Terciaris

• (a) (a) completcomplet

• (b) (b) filtració filtració per per contacte contacte

• (c) (c) filtració filtració directadirecta

Page 28: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

Evolució de la concentració de microorganismesal tractament terciari complet pilot de l'EDAR Mataró

EDAR

Efluent secundari

SedimentacióFiltració

Cloració

Con

cetr

ació

unita

ts-l

ogar

ítmiq

ues/

100

mL

0

1

2

3

4

5

6

7

CF CS

Eliminació de Microorg a Tract. Eliminació de Microorg a Tract. TerciarisTerciaris

• Es poden obtenir efluents lliures de Es poden obtenir efluents lliures de microorganismesmicroorganismes

Page 29: Reutilització Planificada d’Aigües Residuals Urbanes

ConclusionsConclusions

• La reutilització de l’aigua forma part del cicle La reutilització de l’aigua forma part del cicle integral de l’aigua i pot contribuir a una millor integral de l’aigua i pot contribuir a una millor gestió dels recursos hídrics en zones com gestió dels recursos hídrics en zones com Catalunya.Catalunya.

• Els criteris i normes són variats. Tanmateix, A Els criteris i normes són variats. Tanmateix, A Catalunya es disposa de coneixements suficients Catalunya es disposa de coneixements suficients per ampliar les experiències sobre reutilització.per ampliar les experiències sobre reutilització.

• A l’espera d’una reglamentació definitiva, es A l’espera d’una reglamentació definitiva, es recomana seguir directrius similars a la del Títol recomana seguir directrius similars a la del Títol 22 per quedar del costat de la seguretat i no 22 per quedar del costat de la seguretat i no desprestigiar la reutilització en el cas de que desprestigiar la reutilització en el cas de que hagués algun incident.hagués algun incident.

• És necessari resoldre el marc financer de la És necessari resoldre el marc financer de la reutilització. En aquest sentit sembla lògic reutilització. En aquest sentit sembla lògic potenciar la reutilització industrial.potenciar la reutilització industrial.