Avaluació a l’educació secundària obligatòria 2000iaqse.caib.es/documentos/publicacions/eso_2000.pdf · 5 PRESENTACIÓ La Llei orgànica 10/2002, de qualitat de l’educació,

Avaluació a l’educaciósecundària obligatòria

2000

Avaluació a l’educació secundària

obligatòria 2000

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE)

Avaluació a l’educació secundària obligatòria 2000

Col·lecció: Estudis i informes

Direcció del projecte (2002-2003):Gaspar Nicolau Crespí

Elaboració de l’informe, explotació i anàlisi de dades:Antoni Bauzà Sampol. Assessor tècnic docent de l’IAQSE

Joan Borràs Seguí. Assessor tècnic docent de l’IAQSE

Assessorament lingüístic: Àngels Estévez González

Edita: © Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE).

Primera edició: octubre de 2005.

Impressió: Hiperdimensional S.L.

Nombre d’exemplars: 1000

ISBN: 84-96430-23-5

Dipòsit legal: PM 1281-2005

5

PRESENTACIÓ

La Llei orgànica 10/2002, de qualitat de l’educació, dedica el títol VI a la qualitat de l’educació,i a l’article 96 assigna a l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu(INECSE) l’avaluació general del sistema educatiu, en l’àmbit del Ministeri d’Educació, Culturai Esport, sense que això impedeixi que les administracions educatives de les comunitatsautònomes puguin realitzar altres avaluacions en els seus àmbits respectius.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears, el responsable d’aquestes avaluacions és l’Institutd’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), el qual té entre les seves funcions lesd’analitzar el grau d’eficàcia del sistema educatiu i d’elaborar informes i estudis referents al’assoliment dels objectius determinats per la legislació vigent en matèria d’educació; en relacióamb la millora de la qualitat de l’ensenyament i amb l’adequació del sistema educatiu a lesnecessitats educatives i les demandes socials.

Els estudis diagnòstics que l’Administració educativa duu a terme permeten fer més eficient elsistema educatiu i respondre a les necessitats que la societat planteja a l’escola. D’altra banda,proporcionen un referent extern a l’avaluació interna dels centres ja que, a partir dels resultatsgenerals aplicables al conjunt del sistema educatiu, cada centre pot analitzar la seva posició dinsel conjunt. Ara bé, aquests resultats han de ser contextualitzats si l’objectiu que s’hi pretén ésd’establir plans de millora que permetin incloure objectius propis, basats en la pròpia realitat.És voluntat de la Conselleria d’Educació i Cultura desenvolupar un pla estratègic d’avaluació delsistema educatiu propi, que permeti disposar d’indicadors sobre l’efectivitat d’aquest icontribueixi a potenciar una cultura de l’avaluació al servei de la millora contínua de l’educacióa les nostres illes, sense que això suposi limitar l’autonomia dels centres per completar icontextualitzar aquestes actuacions.

L’informe que es presenta s’emmarca en aquest context si bé se centra a conèixer la situació delnostre alumnat de 4t d’ESO respecte a les àrees que han estat objecte d’avaluació, amb la finalitatd’adoptar les mesures pertinents i, si de cas, reorientar el seu ensenyament.

Tanmateix, hem de precisar que les dades que s’aporten s’han de complementar necessàriamentamb altres indicadors o altres dades, obtingudes tant a través de l’avaluació externa que realitzael Departament d’Inspecció, o a través de l’avaluació interna de centres, que amplien el conceptede resultats escolars i els relacionen amb el contexts peculiars on es produeixen.

Un altre aspecte remarcable d’aquests informes és, també, que ens proporcionen una radiografiadels diferents actors que protagonitzen el fet educatiu: alumnat, professorat, equips directius ifamílies i, en posar en relació aquesta informació referida al contextos educatius singulars en elsquals els alumnes aprenen amb els resultats que obtenen, es possibilita explicar resultats distintsen els diferents grups de la mostra.

Aquesta avaluació té com a precedent a la nostra comunitat autònoma, la realitzada a l’educacióprimària a finals de l’any 1999, l’informe de la qual va ser publicat el març de 2003, i en aquestsmoments a l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu es treballa en l’anàlisi

6

estadística i en l’elaboració de l’informe corresponent a l’avaluació practicada a 70 centresd’aquesta etapa a finals del curs 2002-03. A mesura que disposem de noves dades obtindrem,mitjançant la comparació dels resultats obtinguts per l’alumnat en diferents anys, una visióevolutiva al llarg de l’escolaritat obligatòria.

La millora de la qualitat és responsabilitat compartida entre l’Administració educativa i elsmateixos centres. En el pròxims anys, a aquests informes en seguiran d’altres que han depossibilitar, des del rigor estadístic i metodològic, el coneixement i la reflexió entre elprofessorat i els responsables de l’Administració educativa, i que ens permetran d’adoptardecisions per optimitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge, i els resultats de l’activitateducativa.

Francesc Jesús Fiol AmengualConseller d’Educació i Cultura President del Consell Rector de l’IAQSE

7

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2. ESTRUCTURA DE L’INFORME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3. OBJECTIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

4. DISSENY I METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .154.2. COMPOSICIÓ DE LES PROVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .164.3. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .244.4. POBLACIONS I MOSTRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

4.4.1. Àmbit geogràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254.4.2. Tipus de mostreig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .264.4.3. Grandària de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .264.4.4. Precisió de les estimacions de rendiment global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

4.5. APLICACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .274.6. ANÀLISI DE LES DADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28

4.6.1. Anàlisi dels ítems i de les proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .284.6.2. Anàlisi dels factors contextuals i dels processos educatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28

RESULTATS OBTINGUTS PELS ALUMNES EN LES PROVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

5. RESULTATS EN CIÈNCIES DE LA NATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .315.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

5.1.1. Anàlisi dels ítems i grau de domini per blocs de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .335.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .385.3. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

5.3.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .395.3.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .405.3.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .405.3.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41

6. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .436.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

6.1.1. Anàlisi dels ítems i grau de domini per blocs de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .446.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .496.3. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50

6.3.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .506.3.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .516.3.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .526.3.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53

7. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .557.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

7.1.1. Anàlisi dels ítems i grau de domini per blocs de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

8

7.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .627.2.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .647.2.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .657.2.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .667.2.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

7.3. PREGUNTES OBERTES DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .687.4. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN LES PREGUNTES

OBERTES DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .757.4.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat i per illes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .757.4.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .807.4.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .827.4.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84

8. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .878.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

8.1.1. Anàlisi dels ítems i grau de domini per blocs de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .898.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92

8.2.1. Comparació de resultats Illes Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .938.2.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .948.2.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .958.2.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96

8.3. PREGUNTES OBERTES DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .968.4. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN LES PREGUNTES

OBERTES DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1098.4.1. Comparació de resultats entre illes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1098.4.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1118.4.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1138.4.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114

9. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1179.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .117

9.1.1. Anàlisi dels ítems i grau de domini per blocs de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1189.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1249.3. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

9.3.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1259.3.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1269.3.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1269.3.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127

9.4. RESULTATS EN ELS PROBLEMES DE MATEMÁTICAS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1289.5. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN ELS PROBLEMES DE MATEMÀTIQUES . . . . . . . . . . . .130

9.5.1. Comparació de resultats Illes Balears-estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1309.5.2. Resultats segons el sexe de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1329.5.3. Resultats segons la titularitat dels centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1339.5.4. Resultats segons el nivell cultural de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .134

ANÀLISI DE FACTORS CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS . . . . . . . . . . . . . . .137

10. INFORMACIÓ APORTADA PER L'ALUMNAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13710.1. IDENTIFICACIÓ DEL COL·LECTIU D’ALUMNES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .137

10.1.1. Sexe de l'alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13710.1.2. Titularitat dels centres en què estudien . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13710.1.3. Any de naixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13810.1.4. Nombre de germans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139

9

10.1.5. Lloc de residència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13910.1.6. Estudis dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14010.1.7. Professions del pare i de la mare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14010.1.8. Situació laboral dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14210.1.9. Lloc d'estudi a casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14310.1.10. Nombre de llibres i altres recursos en el domicili familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14310.1.11. Llengua o llengües utilitzades per l’alumnat a casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14510.1.12. Llengua o llengües utilitzades per l’alumnat amb diferents interlocutors . . . . . . . . . . . .14610.1.13. Preferències en la utilització de les llengües per realitzar diverses activitats . . . . . . . . .14910.1.14. Any d’inici de l'escolarització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15110.1.15. Col·legi o Institut on han cursat l'ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15210.1.16. Repetició de curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .152

10.2. METODOLOGIA DIDÀCTICA UTILITZADA EN LES CLASSES SEGONS LA PERCEPCIÓ DE L’ALUMNAT . .15410.2.1. Activitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15410.2.2. Utilització de materials didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16110.2.3. Procediments d’avaluació utilitzats pel professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167

10.3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17310.3.1. Activitats organitzades pel centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17310.3.2. Activitats fora de l’horari escolar, que requereixen assitència a classe . . . . . . . . . . . . .17510.3.3. Temps dedicat a mirar la TV, practicar esport i a d’altres activitats . . . . . . . . . . . . . . .17610.3.4. Temps que dedica a altres activitats en el temps lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17810.3.5. Nombre d’activitats que realitzen els alumnes fora de l’horari escolar . . . . . . . . . . . . .182

10.4. HÀBITS I MÈTODES DE TREBALL I ESTUDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18210.4.1. Temps dedicat als deures/treballs escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18210.4.2. Suport extraescolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18410.4.3. Dedicació a la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18510.4.4. Préstec de llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .186

10.5. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ I SATISFACCIÓ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18810.6. VALORACIÓ DE LES CLASSES I DEL PROFESSORAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .190

10.6.1. Opinió respecte a les àrees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19110.6.2. Opinió sobre el professorat de les diferents àrees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .194

10.7. ACTITUDS I EXPECTATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20010.7.1. Importància donada a alguns aspectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20010.7.2. Expectatives d'estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .205

11. INFORMACIÓ APORTADA PEL PROFESSORAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20911.1. PERFIL DEL PROFESSORAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .209

11.1.1. Sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20911.1.2. Edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21011.1.3. Titulació que posseeix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21011.1.4. Especialitat del professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21111.1.5. Àrees que impartia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21111.1.6. Situació laboral o administrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21211.1.7. Anys d'experiència docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21211.1.8. Anys d'experiència en l'ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .213

11.2. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21311.2.1. Participació en activitats de formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21311.2.2. Grau de formació del professorat en diferents continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21411.2.3. Valoració de la formació i de l'experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .217

11.3. CONCEPCIONS EDUCATIVES I PRESSUPÒSITS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21711.3.1. Finalitats de l’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21811.3.2. Opinió sobre el principi de comprensivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21911.3.3. Valoració dels continguts curriculars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .220

10

11.3.4. Valoració de l'educació en valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22011.3.5. Valoració dels criteris d'avaluació de l'àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .221

11.4. PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ DE L’ENSENYAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22311.4.1. Elements de la programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22311.4.2. Documents i referents per programar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .227

11.5. ASPECTES RELACIONATS AMB L’ORGANITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23011.5.1. Repercussió d'algunes mesures organitzatives en l’atenció a la diversitat . . . . . . . . . . .23011.5.2. Mesures per a l'atenció a la diversitat en la programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23111.5.3. Eficàcia de les mesures d'atenció a la diversitat de l'alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23311.5.4. Suports en la tasca docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23411.5.5. Treball en equip del professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .235

11.6. PRÀCTICA EDUCATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23811.6.1. Materials i recursos didàctics utilitzats pel professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23811.6.2. Utilització del llibre de text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24211.6.3. Procediments didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24511.6.4. Procediments i instruments d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25111.6.5. Realització d'adaptacions curriculars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .255

11.7. PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25711.8. ORIENTACIÓ I TUTORIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .258

11.8.1. Valoració de les funcions que desenvolupa el departament d'orientació . . . . . . . . . . . .25811.8.2. Satisfacció amb la funció tutorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25911.8.3. Grau d'aplicació de les funcions del tutor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25911.8.4. Incidència de les intervencions del tutor en la millora

del funcionament de la classe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26011.9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .261

11.9.1. Participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26111.9.2. Valoració de les activitats complementàries i extraescolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .262

11.10. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ, SATISFACCIÓ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26211.10.1. Satisfacció en les relacions amb els membres de la comunitat educativa . . . . . . . . . . . .26211.10.2. Ambient de col·laboració dins dels diferents òrgans del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26411.10.3. Satisfacció respecte a les actuacions de l’equip directiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26611.10.4. Mesures per mantenir la disciplina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .268

11.11. ACTITUDS I EXPECTATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27111.11.1. Valoració de la professió docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27111.11.2. Satisfacció del professorat amb el resultat acadèmic de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . .272

12. INFORMACIÓ APORTADA PELS DIRECTORS DELS CENTRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27312.1. PERFIL DELS DIRECTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .273

12.1.1. Sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27312.1.2. Edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27312.1.3. Titulació acadèmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27412.1.4. Situació administrativa o laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27512.1.5. Anys d'experiència docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27512.1.6. Antiguitat en el càrrec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27612.1.7. Sistema de nomenament del director . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27612.1.8. Formació específica per al càrrec directiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .277

12.2. DADES DELS CENTRES ESCOLARS -VARIABLES DE CONTEXT-- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27712.2.1. Titularitat del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27712.2.2. Antiguitat del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27812.2.3. Situació socioeconòmica de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27812.2.4. Any d'inici de l'ESO en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27912.2.5. Nombre de grups i alumnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27912.2.6. Dades de matrícula a 4t d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .280

11

12.2.7. Criteris per formar els grups de 4t d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28012.2.8. Pla de formació del professorat en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .282

12.3. DADES DEL PROFESSORAT I PERSONAL NO DOCENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28512.3.1. Situació laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28512.3.2. Estabilitat del professorat en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28512.3.3. Nombre de professors que imparteixen ensenyament en el grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . .286

12.4. TASQUES DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28712.5. FUNCIONAMENT DEL CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .288

12.5.1. Participació de pares i mares en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28812.5.2. Funcionament de la Comissió de Coordinació Pedagògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28912.5.3. Funcionament del Consell Escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29212.5.4. Presència i influència del centre en l'entorn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .294

12.6. DOTACIÓ I RECURSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29412.6.1. Disponibilitat i utilització de recursos en el centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29512.6.2. Valoració d'espais i instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .296

12.7. CLIMA ESCOLAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29712.7.1. Relacions entre el professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29812.7.2. Ambient de col·laboració dins dels diferents òrgans del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .299

12.8. DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30112.8.1. Nivell i evolució de la convivència i disciplina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30112.8.2. Causes que originen els problemes de convivència i disciplina . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30212.8.3. Freqüència de les situacions d’indisciplina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30312.8.4. Aplicació de mesures correctores als alumnes del grup avaluat . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30512.8.5. Eficàcia de les mesures adoptades pel centre

per a la regulació de la convivència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30812.8.6. Absentisme escolar de l’alumnat del grup avaluat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .310

12.9. TUTORIA I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31012.9.1. Criteris d'assignació de tutories . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31112.9.2. Nombre de reunions col·lectives del tutor amb les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31112.9.3. Interessos de les famílies en les entrevistes amb el tutor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31212.9.4. Atenció als alumnes amb necessitats educatives especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31212.9.5. Suports rebuts per a resolució de situacions difícils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .314

12.10. SATISFACCIÓ AMB EL RESULTAT ACADÈMIC DE L’ALUMNAT DEL CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . .314

13. INFORMACIÓ APORTADA PER LES FAMÍLIES DE L’ALUMNAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31713.1. DADES DE L’ENTORN FAMILIAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .317

13.1.1. Recursos en el domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31713.1.2. Lloc d'estudi del fill . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31813.1.3. Edat dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31813.1.4. Estudis dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31913.1.5. Situació laboral dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32013.1.6. Composició i estructura de la familia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .320

13.2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32113.3. HÀBITS I MÈTODES DE TREBALL I ESTUDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32213.4. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ I SATISFACCIÓ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .322

13.4.1. Participació de pares i mares en el centre educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32213.4.2. Participació en associacions de pares i coneixement

del funcionament del consell escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32313.4.3. Via de comunicació amb el centre educatiu -Satisfacció amb

la informació del centre educatiu- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32413.4.4. Importància que s’atorga a diferents formes de relació

família-centre (reunions i entrevistes) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32513.4.5. Relació amb el professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .327

12

13.4.6. Relació amb els tutors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32813.4.7. Satisfacció amb el centre i amb l’equip directiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .330

13.5. RELACIONS AMB ELS FILLS, ACTITUDS I EXPECTATIVES ENVERS LA SEVA EDUCACIÓ . . . . . . . . . . . .33113.5.1. Freqüència amb la qual els pares parlen sobre els estudis amb els fills . . . . . . . . . . . . .33113.5.2. Satisfacció de les famílies amb el rendiment dels fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33213.5.3. Control i seguiment dels estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33313.5.4. Expectatives d'estudis per als fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33613.5.5. Actuació en situacions de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33813.5.6. Conductes que manifesten els fills -Aspectes de personalitat i conducta- . . . . . . . . . . . .339

13.6. IMPORTÀNCIA QUE DONEN ALS RESULTATS ACADÈMICS EN LES DIVERSES ÀREES . . . . . . . . . . . . . .339

SINTESI I CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .341

14. RESULTATS EN LES ÀREES DEL CURRICULUM AVALUADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34114.1. RESULTATS EN CIÈNCIES DE LA NATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34114.2. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34214.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34314.4. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34414.5. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34514.6. GRAU DE DOMINI DELS CONTINGUTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .347

15. SÍNTESI DELS FACTORS CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35115.1. ASPECTES RELACIONATS AMB ELS PERFILS DE L’ALUMNAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35115.2. ASPECTES RELACIONATS AMB ELS PERFILS DEL PROFESSORAT I DIRECTORS . . . . . . . . . . . . . . . . . .35315.3. DADES DEL CONTEXT SOCIOFAMILIAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35815.4. HÀBITS D’ESTUDI I ACTITUDS DE L’ALUMNAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36115.5. DADES DEL CONTEXT ESCOLAR I DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE . . . . . . . . . . . . .36515.6. ASPECTES DEL CONTEXT ESCOLAR RELACIONATS AMB L’ORGANITZACIÓ DELS CENTRES . . . . . . . . .37315.7. RELACIÓ DE LES FAMÍLIES AMB EL CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .377

16. SÍNTESI DELS FACTORS CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .381

13

1

INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI

L’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), creat pel Govern de les IllesBalears, té, entre d’altres funcions, la d’elaborar informes i propostes relacionades amb lamillora de la qualitat de l’ensenyament i amb l’adequació del sistema educatiu a les necessitatseducatives i demandes socials. A aquest efecte, resulta imprescindible disposar d’elements dediagnòstic que permetin, des del coneixement més precís, una presa de decisions fonamentadaen la realitat i adreçada a la consecució de la qualitat educativa que el Govern vol assolir.

L’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE) dissenyà per al curs 1999-2000 una avaluaciód’àmbit estatal del quart curs d’educació secundària obligatòria, que cobria les àrees de ciènciesde la natura, ciències socials, geografia i història, llengua castellana i literatura, i matemàtiques.La Conselleria d’Educació i Cultura col·laborà en aquesta avaluació i a més incorporà, en elnostre àmbit territorial, l’elaboració i aplicació d’una prova de llengua catalana i literatura. Enl’avaluació de l’àrea de llengua i literatura catalana, el disseny de la prova es realitzàconjuntament amb el Departament d’Ensenyament de Catalunya.

En l’esmentada avaluació, la mostra estatal va incloure set centres de les Illes Balears i, amb laintenció d’obtenir informació i resultats estadísticament més significatius de la nostra comunitat,es va procedir a una ampliació de mostra, a la qual s’afegiren 50 centres més; resultava així untotal de 57 centres.

A més, s’han realitzat una sèrie de comparacions relacionades amb les estratificacions a partir deles quals s’ha format la mostra: diferències entre els resultats de les Illes Balears i l’Estat, entreels centres de titularitat pública i privada, i entre sexes. Per la seva rellevància, s’han afegit altrescomparacions a les anteriors. S’hi comparen, així, els resultats de l’alumnat en relació amb elnivell d’estudis dels seus pares i mares. Així mateix, s’hi comparen els resultats obtinguts perl’alumnat de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera.

S’hi incorporen també les anàlisis efectuades sobre les respostes als qüestionaris adreçats aalumnes, professors, equips directius i famílies.

Les pàgines següents constitueixen sols una síntesi de les dades que l’estudi aporta; s’hi ha omèsla presentació dels exercicis realitzats pels alumnes en cada una de les proves ja que l’INCE i lescomunitats autònomes acordaren que no es presentarien per poder tornar utilitzar-los en properesavaluacions.

L’IAQSE va assumir, d’ençà del mes de setembre de 2001, la realització dels informesd’avaluació a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria en la comunitat autònomade les Illes Balears. El mes de març de 2003 es publicà el primer informe corresponent al’avaluació de l’educació primària, i ara es presenta el de l’educació secundària.

AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 2000

14

22. ESTRUCTURA DE L’INFORME

L’estudi s’estructura en quatre apartats.

En el primer apartat, disseny de l’estudi d’avaluació i metodologia, s’exposen els objectius delprojecte d’avaluació i els processos duits a terme per a l’obtenció de les dades, i s’hi fa referènciaa l’elaboració dels instruments d’avaluació (proves i qüestionaris), a l’obtenció de poblacions imostres, a l’aplicació de les proves i al pla d’anàlisi de les dades.

En el segon, es presenten els resultats obtinguts pels alumnes en cada una de proves de les àreesavaluades i es comparen els resultats obtinguts entre al·lots i al·lotes; entre l’alumnat de les IllesBalears i el del conjunt de l’Estat; i entre l’alumnat de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera.D’altra banda, s’hi incorpora l’anàlisi de les respostes dels alumnes a uns qüestionaris d’opiniósobre les àrees avaluades i es relacionen amb el rendiment les variables extretes.

En el tercer apartat, s’hi incorporen les anàlisis de les variables extretes dels qüestionarisadreçats a l’alumnat, a les famílies, al professorat i a la direcció dels centres, i les més rellevantses relacionen amb el rendiment de l’alumnat.

Finalment, en el quart apartat, es presenten la síntesi i les conclusions que es deriven de l’estudi.

Aquest informe es presenta com a document de treball que, a través del debat i de la reflexiósobre les dades, les anàlisis efectuades sobre aquestes i les conclusions obtingudes, faci possibleque les diverses instàncies de l’Administració, els centres i el professorat n’extreguin informacióque pugui servir per a fonamentar el procés de presa de decisions posterior, que ha de conduir auna millora constant del sistema educatiu.

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA

15

4

3



A continuació es detallen els objectius d’aquest projecte i els processos duits a terme per al’obtenció de les dades, i s’hi fa referència a l’elaboració dels instruments d’avaluació (proves iqüestionaris), a l’obtenció de poblacions i mostres, a l’aplicació de les proves i al pla d’anàliside les dades.

3. OBJECTIUS

Conèixer i valorar els resultats educatius assolits al final de l’etapa d’educació secundària obligatòriaa les Illes Balears, i posar-los en relació amb els processos educatius i els factors contextuals.

Aquest objectiu general es concreta en els objectius específics següents:

• Conèixer i valorar el grau d’adquisició, per part dels alumnes, dels continguts fixats per al’acabament de l’etapa. Aquests continguts fan referència a les àrees de ciències de la natura,ciències socials, geografia i història, llengua castellana i literatura, llengua catalana i literatura,i matemàtiques.

• Conèixer i analitzar com incideixen en els resultats acadèmics de l’alumnat variables deprocés, recursos i context, referides a procés d’ensenyament i aprenentatge, hàbits i actituds del’alumnat, professorat, organització de centres i entorn familiar.

• Conèixer si es produeixen diferències significatives en els resultats obtinguts per l’alumnat enles proves i en les variables de procés, recursos i context en funció de sexe, titularitat delscentres i illa de residència de l’alumnat.

4. DISSENY I METODOLOGIA

4.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES

La recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant proves d’avaluació de rendiment escolar enles matèries objecte d’avaluació.

Les proves es dissenyaren en forma de quatre models per àrea. Cada model constava d’unespreguntes comunes a tots els models de l’àrea i d’unes preguntes específiques del model.L’assignació dels models es va fer de forma rotativa en cada classe, de manera que un alumnerealitzava un sol model de prova en cada àrea.


16

Aproximadament la quarta part dels alumnes de la mostra realitzaren cada model de prova encada àrea. Aquesta forma de construir les proves, anomenada mostratge matricial, permetincloure un nombre molt més gran de preguntes i cobrir de forma més exhaustiva el currículum.

Les preguntes comunes havien format part de les proves del Diagnóstico del sistema educativo.La escuela secundaria obligatoria. 1997.

Les preguntes se seleccionaren de forma que cobrissin tots els blocs de continguts de cada àrea.

Les preguntes de les proves foren d’opció múltiple, amb quatre o cinc opcions i una sola decorrecta. A llengua castellana s’inclogueren algunes preguntes obertes (dictat, resum d’un text,transformació d’un text…) i a matemàtiques, un exercici en cada model de prova, que requereixresoldre un problema i explicar el procés seguit en la seva resolució.

La prova de llengua catalana fou dissenyada conjuntament amb el Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. S’elaboraren dos models de prova, amb preguntes tancades deresposta múltiple (de quatre opcions de resposta), de vertader/fals i preguntes obertes (fer undictat, posar títol a un text, completar frases amb una paraula polisèmica, reconèixer els elementssintàctics d’una oració, escriure una recepta de cuina i descriure un quadre).

4.2. COMPOSICIÓ DE LES PROVES

La composició de cada una de les proves és la següent:

Prova de ciències de la natura

Consta de 17 preguntes comunes als quatre models. El nombre total de preguntes a cada modelfou de 50.

La prova està formada per preguntes que es corresponen amb els aspectes següents:

NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES

BLOCS TEMÀTICS coneixement comprensió aplicació generalització TOTAL

1. Diversitat i A34–B18– A20–A39– A43–B21– A50–B30– 20unitat d’estructura B39–C21– B19–C39– C42–D27– C50–D33de la matèria D23 C47–D41 D31

2. L’energia A18–A38– A40–C37– A47–B26– A44–B33– 20–1=19B23–D18 C48– D25 B27–B46– C45

C19–C43– D28–D30–

D45


17

BLOCS TEMÀTICS coneixement comprensió aplicació generalització TOTAL

3. Els canvis químics 11–C34 12–A36– 14–15– A45–B34– 16B20–C38– A48–B22– D34

D19 C49–D21

4. La terra en 4–B40– A24–C26– A27 B49–D46 9l’univers C22 D42

5. Els materials 5–D47 B36–C27 8–A28 6–1=5terrestres

6. Diversitat i A21–B41– A25–B42– 2 A33–C29 13–1=12unitat dels C23–C24– B43–D43éssers vius D39–D40

7. Les persones i 6–A19– B37–B44– A29–A30– D38 21–4=17la salut A22–A26– C31–D44 B38–B48–

B35–C18– C20–C32– C30–D48 D36–D50

8. Interacció dels A23 D35 9–A31– B50–C33 9components B45–C28– del medi natural D37

9. Els canvis C25 1–7– 3–10– 8en el medi natural B47–D49 A32

10. Les forces C35 A41–B24– A49–B28– 16 9i els moviments C40–D20 D32

11. Electricitat A35–B32– 13–A37– 17–B29 – C46 17–4=13i magnetisme C36–D24 A42–B25– B31–C44–

C41–D26 D22–D29

Comú a tots els blocs A46 1

TOTAL ÍTEMS 37-2=35 43-2=41 49-5=44 20-2=18 149-11=138

– Les preguntes sense lletra davant són les 17 comunes, que es repeteixen als 4 models. Total ítems 33x4+17=149.

– Les preguntes en negreta i subratllades no s’han tengut en compte en l’anàlisi de les dades pel seu mal funcionament

estadístic, segons la teoria clàssica dels tests –TCT– . Total d’analitzades: 149–11=138.

Al final de la prova hi ha un petit qüestionari format per tres preguntes referides a metodologia,ús de materials i procediments d’avaluació utilitzats en l’àrea.



18

Prova de ciències socials, geografia i història

Consta de 15 preguntes comunes als quatre models. El nombre total de preguntes a cada modelfou de 45.



BLOCS TEMÀTICS coneixement comprensió aplicació anàlisi TOTAL

1. Societat i territori 1– 6– A18–A26– A21–A22– A24–A44– 45–2=437–B22– A27–A40– A31–A32– B21–B24–

D35 B18–B19– A33–B16– B26–C44–B20–B25– B17–B23– C45–D36–C36–C37– C39–C40– D37C38–C41– C42–C43–D28–D29– D30–D31–

D32 D33–D34

2. Societats 8–9– 2–10– 3–4– 5–A36– 46–1=45històriques i A16–A38– 11–13– 12–14– A45–B29–canvi en el temps B27–B32– A19– A25– 15–A35– B31–B34–

C16–D38– A28– A41– C21–C23– C18–C20–D43 B28– B30– D27 D40–D42–

B33– C17– D45–D39C19– C22–D41– D44

3. El món actual A17–A39– A20–A29– A23–A34– A37–B42– 44B44–C24– A30–A42– A43–B37– B43–C28–C33–D16– B35–B38– B36–B40– C32–D24

D25 B39–C25– B41–B45–C26–C29– C27–C31–C30–D17– C34–C35–D18–D20– D19–D22–

D21 D23–D26

TOTAL ÍTEMS 21–1=20 46 41–1=40 27–1=26 135–3=132

– Les preguntes sense lletra davant són les 15 comunes, que es repeteixen als 4 models. Total preguntes 30x4+15 =135.

– Les preguntes en negreta i subratllades no s’han tengut en compte en l’anàlisi de les dades pel seu mal funcionament

estadístic, segons la TCT. Total d’analitzades: 135–3=132.

Al final de la prova hi ha un petit qüestionari format per tres preguntes referides a metodologia,ús de materials i procediments d’avaluació utilitzats en l’àrea.


19

CO

MP

RE

NSI

Ó O

RA

L I

ESC

RIT

A

• Instrucciones matrícula

• Anuncio de trabajo

• La televisión• El alcohol... • Espectáculo

y violencia

(Compren. Oral) Ladrón de sábado • Fábula • La calle de

las camelias• Yo a mi cuerpo• Las horas solitarias • Campos de Castilla

• Banco de alimentos

• Del papel al desperdicio

• Los hombres, ¿son sordos?

• Elimina la tensión

Text

osut

ilita

ris

Text

os

info

rmat

ius

Text

os

liter

aris

Text

os v

erba

ls

i no

verb

als

Prova de llengua castellana i literatura

Consta de 26 preguntes comunes als quatre models. El nombre total de preguntes en el model Afou 47 i en els models B, C i D, 48.


NIVELLS DE COMPRENSIÓ

BLOCS TEMÀTICS literal reorganitzaciólectura

apreciació TOTALinferencial

7–8 9 10 4 6

D36–D38 2

A28–A29–A30 3 14C39–C41 C38 C37–C40 5

B33 B29–B30–B31 B32–B34 6

1–3 2 4–5 5 17

12–13–14 3A36–A38 A40 3

C33–C34 2B35–B36 2

D33 D32 2

A31–A34 A32–A33 4 13

B28 1

C29 C27–C28 3

D27–D29– D28 5D30–D31

TOTAL ÍTEMS 8 5 27 10 50


20

• Teoria

• Resum d’un text

• Elaboració d’un text

• Dictat

EX

PR

ESS

IÓE

SCR

ITA

LA

LL

EN

GU

A C

OM

AO

BJE

CT

E D

E C

ON

EIX

EM

EN

TL

ITE

RA

TU

RA

• Tipus d’oracions

• Relacions morfosintàctiques

• Classes de paraules

• Vocabulari

• Tipologia textual

• Gèneres literarisi estructures

textuals • Mètrica

• Recursos

• Períodes, autors i obres

FORMES D’EXPRESSIÓ ESCRITA

BLOCS TEMÀTICS adequació coherència cohesió correcció TOTAL

17 A45–B40– B43–D40– 20 8B44 C46

A46=B47 2C47=D47

A47=B48 2

C48=D48

Dictat (6) 1



BLOCS TEMÀTICS conèixer comprendre aplicar analitzar TOTAL22–A43– 4 22C44–B45

D45 C43 23–24– 5C42

15–C45– A27–B39 B38 6D42

11–B42– D39 19 5A44D37 A39 2

D43–C30– A37 A41 5 2425

18–D44– C32 4C31

16–21– C36 B37 D34–D35– 10A35–C35 B27–26B41–A42– 5D41–D46–

B46


– Les preguntes sense lletra davant són les 26 comunes, les quals es repeteixen en els 4 models de proves. Totalde preguntes: 109.

– De les 109 preguntes, n’hi havia 102 de tancades i 7 d’obertes. Les obertes apareixen ombrejades i se n’han analitzattotes.

– Les preguntes tancades en negreta i subratllades no s’han tengut en compte en l’anàlisi de les dades pel seu malfuncionament estadístic. Total d’analitzades tancades: 102–6=96.

Al final de la prova figura un petit qüestionari format per tres preguntes referides a metodologia,ús de materials i procediments d’avaluació utilitzats en l’àrea.


21

Prova de llengua catalana i literatura

Consta de 14 preguntes comunes als dos models. El nombre total de preguntes a cada modelfou de 41.


Especificació dels continguts avaluats a la prova de llengua catalana i literatura

COMPRENSIÓ ORAL EXPRESSIÓ ESCRITA LITERATURAI ESCRITA

Tipus de text• Literari• Informatiu• Periodístic

Nivells de comprensió• Literal• Reorganització de la

informació• Inferencial• Apreciació lectora

Tipologia de textos• Gèneres

Teoria literària• Mètrica• Gèneres

Història de la literatura• Temps-autor• Temps-fet• Obra-autor

Regles lingüístiques• Nivell lèxic: antonímia,

sinonímia, polisèmia,expressions llatines, frasesfetes, etimologia.

• Nivell semàntic: paraulesderivades i coneixement deprefixos.

• Nivell morfològic: formesverbals.

• Nivell sintàctic: anàlisid'oracions.

• Nivell ortogràfic: dictat(accentuació, dièresi,apostrofació, vocals neutres,preposicions, plurals, elageminada, emmudiments,pronoms febles, formaverbal, dígrafs, grafies ogrups consonàntics)

Expressió escrita lliure• Recepta de cuina• Descripció


22

CO

MP

RE

NSI

Ó O

RA

LI

ESC

RIT

A

Text literariText informatiu

Text periodístic

Comprensió oralText informatiu

EX

PR

ESS

IÓ E

SCR

ITA

Nivell lèxic

Nivell semàntic

Nivell morfològic

Nivell sintàcticNivell ortogràfic (dictat)

TOTAL ÍTEMS

TOTAL ÍTEMS

Nombre d’ítems de la prova de llengua catalana i literatura per continguts.

NIVELLS DE COMPRENSIÓ

BLOCS TEMÀTICS lineal reorga- comprensió apreciació TOTALnització inferencial

A10 A11–B9 A9–B10 5A16–B16 A17 B15 A18–B14– 7

B17A20–A21– A19–B20– A22–B23 – 8

B21 B222–3–4–6–7 5 1 – 7


BLOCS TEMÀTICS regles lingüístiques total Expressió lliure

A24–25–A23–A26–A27–28–A29–B19– 12 A41–B41B18–B26–B27–B29

A31–A32–A33–A34–30–B31–B32– 9B33–B34

A35–A36–A37–38–39–B35– 8B36–B37

40 18 1

31 233

BLOCS TEMÀTICS tipologia de textos Teoria literària història de la literatura

LITERATURA A13–B24 A12–B11 A14–A15–B13–B122 2 4

8

– Els ítems que apareixen sense lletra davant són els 14 comuns, els quals es repeteixen en els 2 models de proves.

– De les 68 preguntes, 60 són tancades i 8 obertes. Les obertes apareixen ombrejades i se n’han analitzat totes.


23

1. Nombres ioperacions:significats,estratègies isimbolització

2. Mesura, estimaciói càlcul demagnituds

3. Representació iorganització del’espai

4. Interpretació,representació itractament de lainformació

5. Tractament del’atzar

Prova de matemàtiques

Consta de 15 preguntes comunes. El nombre total de preguntes a cada model fou de 39 més unproblema obert.



BLOCS TEMÀTICS coneixement destreses procediments resolució de TOTALbàsiques complexos problemes per model

A2–B2–2 1–A4– 25–A32– 15–A34– 41–6=35C38–D 13–27– A36–B18– A39–A16–

A12–A14– B20–C12– B26–B37–B8–B22– C14–C16– B38–C33–B6–C8– C18–D28 C36–D22–

C31–D12– D34–D35–D14–D16 D38

A8–B4– 5–A20– 7–11– A18–A24– 25–7=18C4–D10 B34–C35– 29–A26– B16–B30–

D24 B10–C2– C26–C39–D8 C34–D31–

D36

19 9–A31– A37–B39– A22–B14– 13–4=9B35–C37– C20–D30 D37

D26

23–A35– 21–A10– 3–A6– A33–A28– 27–8=19B33–C6– B32–C10– A38–B36– B28–B31–

D6 D4 B24–C22– C28–C30–C24–D18– D32–D39

D33

17 A30–B12– 5–2=3C32–D20

TOTAL ÍTEMS 15–4=11 29–1=28 30–11=19 37–11=26 111–27=84

– Els ítems que apareixen sense lletra davant són els 15 comuns, que es repeteixen als 4 models. Total ítems

24x4+15=111.

– Els ítems que apareixen en negreta i subratllats no s’han tengut en compte en l’anàlisi de les dades pel seu mal

funcionament estadístic, segons la TCT. Total analitzats: 111–27=84.

A més de les preguntes tancades, la prova va incloure 4 preguntes obertes. Cada alumne va haverde resoldre un problema segons el model que se li havia assignat a l’atzar.

Al final de la prova hi ha un petit qüestionari format per quatre preguntes referides a l’opció dematemàtiques que cursa l’alumne, a la metodologia, a l’ús de materials i als procedimentsd’avaluació utilitzats en l’àrea.

4.3. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS

La comissió que coordinà aquest estudi s’encarregà de l’elaboració dels qüestionaris adreçats apares i mares, alumnat, professorat i directors per obtenir informació sobre les variables de base,d’entorn i processos educatius necessaris o rellevants per als objectius de l’estudi. Les preguntesd’aquests qüestionaris poden classificar-se en els blocs següents:

alumnat famílies director professor

1 a 21 1 a 5, 40 a 49 1 a 10, 1 a 854 a 57

11 a 18, 43 a 4422, 24,

26, 27, 30,31, 6332 a 34

19 a 21 9 a 11

12 a 17

P1*, P2*, P3* 18 a 2225, 60, 61 23 a 26

28, 29, 30 23, 64, 65 27 a 2926, 29 6 30 a 31

28, 29, 58, 59 32 a 37

22 a 25, 7 a 1027, 28

41 a 43 20 a 27, 35 a 50, 40 a 4231 a 39 62, 66

30 a 40 11 a 19 51 a 53 38 a 39

* Corresponen a les últimes preguntes de les proves de rendiment.


24

0. Identificació del col·lectiu

1. Entorn educatiu1.1 Funcionament del centre

1.2 Dotació i utilització derecursos

2. Formació del professorat

3. Principis metodològics

4. Pràctica educativa4.1 Metodologia didàctica4.2 Organització i programació de

l’ensenyament4.3 Tutoria4.4 Activitats extraescolars4.5 Atenció a la diversitat

5. Mètodes de treball i estudi

6. Clima escolar (relacions,participació, satisfacció)

7. Actituds i expectatives


25

4.4. POBLACIÓ I MOSTRES

Per a la consecució dels objectius assenyalats en aquest projecte d’avaluació, s’han obtingutmostres de les poblacions següents:

• Població A: formada per alumnes que cursaven quart d’educació secundària obligatòria en elcurs 1999-2000.

• Població B: formada pel professorat dels alumnes de la població A.

• Població D: formada pels directors dels centres d’educació primària en els quals cursavenestudis els alumnes de la població A.

• Població E: formada pels pares i mares d’alumnes de la població A.

4.4.1. ÀMBIT GEOGRÀFIC

Les Illes Balears.

En el mapa següent es mostra la localització geogràfica, per municipis, dels centres que hanconformat la mostra.

4.4.2. TIPUS DE MOSTREIG

El tipus de mostreig és per conglomerats, estratificat i realitzat en dues etapes:

• Primera etapa: selecció aleatòria sistemàtica d’un nombre de centres en cada estrat, proporcionalal pes de cada estrat en la població. La probabilitat que tenia cada centre de ser seleccionat dinsdel seu estrat era proporcional al nombre d’alumnes que n’escolaritzava.

• Segona etapa: selecció aleatòria d’un grup classe de quart curs d’educació secundàriaobligatòria dins de cada centre elegit en la primera etapa.

Els centres s’estratificaren en funció de la titularitat (centres públics i centres privats, inclosos enaquests darrers els concertats) i de l’illa.

Formen part de la mostra:

• Els alumnes del grup classe seleccionat no catalogats com a alumnes de necessitats educativesespecials (ANEE)

• Les famílies dels alumnes seleccionats

• Els directors dels centres seleccionats

• Els professors de les àrees avaluades del grup classe seleccionat.

4.4.3. GRANDÀRIA DE LA MOSTRA

Grandària projectada

centres alumnes professorat directors famílies57 1425 342 57 1425

Assignació de la mostra: proporcional a les dimensions de la població en cada estrat.

Precisió mostral a priori: la grandària projectada de la mostra d’alumnes pretén produirestimacions de mitjanes i percentatges amb un nivell de confiança del 95% i marges d’errada de:

Mitjanes: ±0,14s (s: estimació de la desviació típica)

Percentatges: ±7%

1 Els errors s’han calculat tenint en compte que la mostra s’ha obtingut per conglomerats (grups-classe), amb un valorprevist de Rho=0,26, amb estimacions d’errors superiors a les que s’obtindrien en un mostreig aleatori simple.Per altra banda, per la dificultat que suposa, no s’ha considerat que el mostreig és estratificat, però com que enestudis anteriors s’ha trobat que les variables de rendiment es distribueixen de forma molt homogènia dins cadaestrat, els errors aquí estimats són lleugerament superiors als que s’obtindrien tenint en compte l’estratificació.


26

Grandària assolida

centres alumnes professorat directors famílies

55 1238 186 44 868

Nombre d’alumnes per tipus de prova:

model A model B model C model D total

ciències de la natura 288 288 285 293 1154ciències socials, geografia i història 279 291 288 287 1145 llengua castellana i literatura 277 281 282 287 1127matemàtiques 284 288 284 289 1145problemes de matemàtiques 293 294 299 293 1179llengua catalana 556 557 1113

4.4.4. PRECISIÓ DE LES ESTIMACIONS DE RENDIMENT GLOBAL

La mostra obtinguda ha donat unes estimacions de rendiment global en ciències de la natura;ciències socials, geografia i història; llengua castellana i literatura, llengua catalana imatemàtiques amb un marge d’error entorn de ±1% i nivell de confiança del 95%.

4.5. APLICACIÓ

L’aplicació de les proves es va dur a terme els mesos de maig i juny de 2000, en dos diesgeneralment consecutius i en set sessions (quatre sessions el primer dia i tres el segon). El primerdia s’aplicaren dues proves en les dues primeres sessions. A continuació varen respondre elqüestionari general de l’alumne i varen resoldre el problema obert de matemàtiques. El segon dias’aplicaren les tres proves restants.

Per a cada prova es va estimar una durada de 60 minuts, excepte en matemàtiques, on disposarende 60 minuts per respondre a les preguntes tancades i de 15 minuts per a la resolució delproblema obert. En tots els casos el temps estimat resultà adequat i suficient.

Les proves s’assignaren a les sessions de quatre formes diferents; cada forma d’assignació es vaaplicar a una quarta part dels alumnes de la mostra.

L’assignació de models en les proves es va fer de forma rotativa a cada classe, de manera quecada alumne realitzava un sol model de prova a cada àrea. Aproximadament la quarta part delsalumnes de la mostra realitzaren cada model de la prova de ciències de la natura, ciències socials,geografia i història, llengua castellana i matemàtiques, i aproximadament la meitat dels alumnesrealitzà cada model de la prova de llengua catalana.


27


28

2 Per determinar la significació de les diferències entre les mitjanes corresponents als grups determinats per les variablesd’estratificació, s’ha utilitzat la prova t d’Student per a mostres independents en els casos de dos grups i l’ANOVA en els casosde més de dos grups.3 A l’efecte d’aquestes anàlisis, s’ha pres com a nivell d’estudi de referència el més alt dels assolits pel pare o la mare.

4.6. ANÀLISI DE LES DADES

Les respostes, tant pel que fa als qüestionaris com a les proves de rendiment, es varen enregistrarsobre la base dels llibres de codis que, per a cada prova i qüestionari, assignaven un nom devariable a cada pregunta, i valors numèrics per a cada una de les respostes.

Amb les dades depurades, es va procedir a les anàlisis estadístiques, que consistiren bàsicament en:

4.6.1. ANÀLISI DELS ÍTEMS I DE LES PROVES

Per a les proves de rendiment, el procés ha consistit en una anàlisi basada en la teoria clàssicadels tests (TCT), mitjançant la qual s’obtenen els índexs de dificultat i discriminació dels ítems,i la distribució de les respostes dels alumnes entre les alternatives.

Pel que fa a les proves de rendiment, els resultats s’hi presenten en percentatges d’encerts.

La presentació en forma de percentatges exigeix algunes cauteles en la interpretació. Així, hemde tenir present que el 50% no marca el límit satisfactori i constitueix sols una referènciaconvencional sense valor absolut, encara que sí en valor relatiu, en el sentit que els percentatgespermeten comparacions vàlides en el si de l’estudi. Tanmateix, cal tenir en compte que aquestsresultats permeten conèixer la tendència general d’assoliment o no dels continguts.

En la realització de comparacions2 relacionades amb el sexe de l’alumnat, la titularitat dels centres,l’illa i el nivell d’estudis de pares i mares3, s’ha treballat amb un nivell de confiança del 95%.

4.6.2. ANÀLISI DELS FACTORS CONTEXTUALS I DELS PROCESSOS EDUCATIUS

La informació d’aquests aspectes es va obtenir de les respostes dels alumnes, les famílies,professors de les àrees avaluades i directors dels centres en què estudiaven els esmentatsalumnes, a les preguntes que apareixen als diversos qüestionaris que es facilitaren a cadacol·lectiu.

Algunes de les respostes foren analitzades individualment, per considerar-se rellevants per laseva relació amb el rendiment dels alumnes. Altres variables, a través d’anàlisis factorials,s’agruparen formant diversos factors subjacents, que expliquen les correlacions entre elconjunt de variables observades. El mètode d’extracció de factors utilitzat ha estat el decomponents principals i la rotació aplicada als factors, la rotació ortogonal pel mètodevarimax.


29

Un segon pas fou determinar, per als diversos factors i variables analitzats individualment, lasignificació de les diferències de mitjanes5 i percentatges4 respectivament, en funció de cada unade les variables d’estratificació de l’estudi: sexe, titularitat i illa.

Finalment, s’ha relacionat el rendiment global en cada una de les proves amb les variablesanalitzades individualment i els factors extrets.

Per determinar la significació de les diferències entre les mitjanes de resultats corresponents alsgrups determinats pels factors5 i per les variables analitzades individualment s’ha utilitzat laprova t d’Student per a mostres independents en els casos de dos grups i l’ANOVA en els casosde més de dos grups.

En les anàlisis estadístiques, el nivell de significació amb el qual s’ha treballat per acceptar orebutjar una hipòtesi ha estat de 0,05.

A més, s’han realitzat anàlisis inferencials de correlació lineal bivariant per detectar si hi harelació entre les variables de rendiment i els diversos factors o les variables analitzadesindividualment.

4 Per determinar la significació de les diferències entre els percentatges corresponents als grups determinats per les variablesd’estratificació s’ha utilitzat la prova de khi quadrat.5 Per relacionar cada un dels factors amb el rendiment, s’han dividit les puntuacions dels alumnes en el factor, ordenades demenor a major, en quatre intervals, cada un dels quals format per un 25% de l’alumnat; així, el primer interval (puntuació baixa)està format pel 25% dels subjectes que puntuen més baix en el factor, el segueixen els intervals de puntuacions mitjana baixa imitjana alta, i acaba amb el de puntuació alta, format pel 25% de l’alumnat que més puntua en el factor.

30


5

RESULTATS EN CIÈNCIES DE LA NATURA

31

RESULTATS OBTINGUTS PELSALUMNES EN LES PROVES

5. RESULTATS EN CIÉNCIES DE LA NATURA

L’objectiu que es perseguia amb l’aplicació d’aquesta prova era conèixer allò que l’alumnat sapsobre els continguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments, referits alconeixement de fets i terminologia específica, a la comprensió de conceptes científics bàsics, al’aplicació d’aquests coneixements i a la generalització del coneixement científic.

El resultat global de la prova, calculat com el percentatge mitjà d’encerts dels alumnes que larespongueren, ha estat del 50,5%.

Gràfic 5.1. Percentatge mitjà d’encerts

5.1. RESULTATS PER TIPUS DE CONTINGUTS

Segons la matriu o taula d’especificacions origen de la prova, els resultats obtinguts són elssegüents:

Taula 5.1.1. Percentatge d’encerts per continguts avaluats en la prova

Resultats de ciències de la natura per tipus de continguts Nre. % mitjà de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 138 50,5

Diversitat i unitat d’estructura de la matèria 20 39,2• Identificació i classificació de substàncies 8 39,8• Unitat d’estructura de la matèria 7 42,2

100%

80%

60%

40%

20%

0%

50,5

Ciències de la natura

Resultats de ciències de la natura per tipus de continguts Nre. % mitjà de preguntes d’encerts

• Maneig d’instruments senzills de mesura 2 47,6• Solubilitat i dissolucions 3 24,6

L’energia 19 55,4• Transferència d’energia mitjançant calor 5 56,2• Propagació d’energia mitjançant ones 5 55,0• Propietats i conservació de l’energia 2 42,7• Ús racional de l’energia 7 58,8

Els canvis químics 16 48,1• Conceptes bàsics sobre reaccions químiques 3 39,9• Conservació de la massa 3 40,5• Reaccions químiques senzilles 6 50,2• Factors que intervenen en les reaccions químiques 4 56,9

La terra en l’univers 9 40,9• La Terra i l’univers 4 51,2• Fenòmens naturals relacionats amb els moviments 5 32,7

de la Terra i la LlunaEls materials terrestres 5 45,6

• L’aigua 1 37,1• L’aire 1 80,0• Els minerals i les roques 3 37,0

Diversitat i unitat dels éssers vius 12 52,9• Estructura i funció dels éssers vius 3 56,0• Principals models taxonòmics 5 57,6• Teoria cel·lular 4 44,8

Les persones i la salut 17 58,8• El cos humà 8 49,7• Hàbits saludables 7 67,2• Malalties 2 65,7

Interacció dels components abiòtics i biòtics del medi 9 57,7• Components abiòtics 1 47,2• Components biòtics 2 58,0• Interaccions entre ells 6 59,3

Els canvis en el medi natural, els éssers humans, 8 49,6principals agents de canviLes forces i els moviments 9 48,2

• Moviment 6 48,0• Forces 3 48,7

Electricitat i magnetisme 13 54,2• Càrrega elèctrica 2 60,3• Corrent elèctric i circuits 4 37,4• Energia elèctrica 4 58,7• Acció d’un corrent elèctric sobre agulla imantada 3 66,3

Pregunta comuna a tots els blocs 1 73,8


32

Gràfic 5.1.1. Percentatge mitjà d’encerts per blocs

5.1.1. ANÀLISI DELS ÍTEMS I GRAU DE DOMINI PER BLOCS DE CONTINGUTS

A continuació es presenten els percentatges d’encerts corresponents a les preguntes tancadesutilitzades per avaluar cada un dels blocs de continguts. La lletra que apareix immediatamentabans del número d’ítem (A, B, C o D) fa referència al model de prova en el qual figurava.

Aquestes preguntes apareixen breument descrites en la taula per donar una idea del contingut dela prova.

DIVERSITAT I UNITAT D’ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA (39,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàIdentificació i CN-A34 Indicar el procediment per separar substàncies 39,0classificació CN-A50 Explicar el que significa una fórmula 42,3de substàncies CN-B18 Relacionar els estats d’agregació amb les propietats 54,2

macroscòpiquesCN-B19 Reconèixer que les substàncies simples es poden 44,8

obtenir a partir de les compostesCN-C39 Diferenciar mescles de substàncies pures i aplicar 29,1

mètodes de separació de mesclesCN-C47 Reconèixer que una única espècie química pot 28,6

constituir un sistema heterogeni


33

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global 50,5

diversitat i unitat de la matèria 39,2

l’energia 55,4

canvis químics 48,1

la Terra en l’univers 40,9

materials terrestres 45,6

diversitat i unitat dels éssers vius 52,9

les persones i la salut 58,8

interacció dels components del medi 57,7

canvis en el medi natural 49,6

forces i moviments 48,2

electricitat i magnetisme 54,2


34

bloc ítem descripció % mitjà

CN-D27 Diferenciar substàncies pures de dissolucions. 20,6Mètodes de separació dels seus components

CN-D33 Identificar substàncies per les seves propietats 60,1macroscòpiques

Unitat d’estructura CN-A20 Molècules dels éssers vius 59,6de la matèria CN-A39 Estats d’agregació de la matèria 40,2

CN-B39 Elements que constitueixen la matèria viva 42,8CN-C21 Molècules inorgàniques i orgàniques presents 30,3

en els éssers viusCN-D23 Reconèixer les característiques d’un canvi d’estat 20,3CN-D31 Reconèixer que la matèria està formada per àtoms 53,9CN-D41 Funcions biològiques dels principis immediats 48,3

Maneig CN-B21 Expressió correcta del resultat de mesures, amb 48,6d’instruments estimació d’erradessenzills de mesura CN-C42 Anàlisis de resultats i errades d’una mitjana de massa 46,5Solubilitat CN-A43 Concepte de solubilitat en dissolució aquosa 29,7i dissolucions CN-B30 Corbes de solubilitat de sals en aigua 32,0

CN-C50 Solubilitat de sals en aigua 12,1

L’ENERGIA (55,4% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàTransferència CN-A40 Interpretació de gràfics 41,3 d’energia CN-B23 Interpretació de la calor com una energia en trànsit 70,5mitjançant calor CN-B26 Interpretar les dades contingudes en una taula 46,5

CN-B27 Anàlisis de gràfics de canvis d’estat 52,9CN-D25 Reconèixer els efectes de la temperatura sobre 69,8

la dilatacióPropagació CN-A38 Identificació de la propagació de la llum i el so sense 40,8d’energia transport de matèriamitjançant ones CN-C37 Identificació de refracció i reflexió 44,7

CN-C43 Propagació de les ones sonores i lluminoses 67,3CN-D18 Explicar un fenomen lluminós 53,6CN-D30 Reconèixer que el so no es transmet a través del buit 68,7

Propietats i CN-A47 Cost de l’energia elèctrica 54,6conservació CN-C45 Conservació de l’energia 30,9de l’energiaÚs racional CN-A18 Energies renovables 67,8de l’energia CN-A44 Conseqüències del consum incontrolat d’energia 67,6

CN-B46 Problemes associats a l’ús dels combustibles sòlids 36,3CN-C19 Limitació dels recursos energètics 64,1CN-C48 Relacionar dues variables: àrea i energia 56,5CN-D28 Obtenció d’energia en centrals tèrmiques 42,4

i contaminació per SO2CN-D45 Usos energètics 76,9

ELS CANVIS QUÍMICS (48,1% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàConceptes bàsics CN-11 Conèixer el concepte de reacció química 44,4sobre reaccions CN-15 Distingir processos químics dels físics 45,2químiques CN-A48 Usos de les reacciones químiques 30,2Conservació de CN-B34 Recórrer al principi de conservació de la massa en 32,4la massa les reaccions químiques

CN-C34 Conservació de la massa en les reaccions químiques 44,5CN-D34 Interpretar que la massa es conserva en una reacció 44,5

Reaccions CN-12 Fórmula de la sal que resulta d’una reacció 44,5químiques CN-14 Ajustament de reaccions químiques 36,9senzilles CN-A45 Planificar amb seguretat una reacció de 43,4

combustió de sofreCN-B20 Elegir la “contramodificació” d’una reacció 59,6CN-C49 Paper d’escut protector d’UV de l’ozó estratosfèric 54,5CN-D19 Distingir reactius i productes 62,3

Factors que CN-A36 Explicar la raó que hi ha per aplicar fred a una reacció 50,3intervenen en el CN-B22 Aplicació de criteris ambientals per protegir el 83,0desenvolupament medi de les agressions de les reaccions CN-C38 Inferir que la velocitat de reacció depèn de 52,0químiques la temperatura

CN-D21 Aplicar la variació de temperatura com una 42,2característica distintiva de R Q exo i endotèrmiques

LA TERRA EN L’UNIVERS (40,9% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàLa Terra i CN-04 Edat de la Terra 34,6l’univers CN-A24 Característiques de l’interior terrestre 64,1

CN-C22 Unitat de distància en astronomia 61,2CN-D42 Característiques dels planetes 45,0

Fenòmens naturals CN-A27 Els eclipsis: eclipsi de lluna 21,4 relacionats amb CN-B40 Fases de la Lluna 35,3els moviments de CN-B49 Durada del dia 29,1la Terra i la Lluna CN-C26 Fases de la Lluna 40,4

CN-D46 Explicació de l’origen de les estacions 37,1

ELS MATERIALS TERRESTRES (45,6% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàL’aigua CN-08 Permeabilitat del sòl 37,1L’aire CN-A28 Conseqüències de la disminució de la capa d’ozó 80,0Els minerals CN-05 Coneixement de les roques més comunes 33,0i les roques CN-C27 Propietats dels minerals 56,8

CN-D47 Tipus de roques 21,3


35


36

DIVERSITAT I UNITAT DELS ÉSSERS VIUS (52,9% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàEstructura i funció CN-B42 Processos que tenen lloc en la nutrició de les plantes 38,4dels éssers vius CN-B43 Els virus 72,0

CN-D43 Fotosíntesi 57,6Principals CN-02 Classificació dels éssers vius 85,7models CN-A25 Característiques dels mamífers 58,9taxonòmics CN-C23 Tipus de sistemes respiratoris 46,1

CN-C29 Tipus de nutrició 58,4CN-D39 Característiques dels artròpodes 38,7

Teoria cel·lular CN-A21 La cèl·lula 72,2CN-B41 Éssers eucariotes 28,0CN-C24 Diferències entre cèl·lula animal i cèl·lula vegetal 57,9CN-D40 Funcions dels orgànuls cel·lulars 21,0

LES PERSONES I LA SALUT (58,8% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàEl cos humà CN-A30 Sistema endocrí 63,3

CN-B35 Fisiologia de l’aparell reproductor femení 53,1CN-B37 La sang 80,5CN-B44 Aparell excretor 32,8CN-C31 Formació de bessons 37,7CN-C32 Moviments respiratoris 25,8CN-D48 Concepte d’excreció 59,8CN-D50 Anatomia i funcionament del cor 44,6

Hàbits saludables CN-A19 Paper de la fibra en la dieta 65,4CN-B38 Dieta saludable 67,3CN-C18 Funció dels glòbuls blancs 39,4CN-C20 La sida i la seva prevenció 82,2CN-D36 La sida 92,6CN-D38 Consum de tabac 78,6CN-D44 Tècniques de conservació d’aliments 45,0

Malalties CN-06 Malalties per manca 63,8CN-A26 Concepte i identificació de malaltia infecciosa 67,7

INTERACCIÓ DELS COMPONENTS ABIÒTICS I BIÒTICS DEL MEDI (57,7% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàComponents CN-A31 Realitzar un perfil topogràfic 47,2 abiòtics Components CN-A23 Components d’un ecosistema 48,4biòtics CN-D35 Components d’un ecosistema 67,6Interaccions CN-09 Relacions tròfiques en els ecosistemes aquàtics 56,6entre ells CN-B45 Relacions tròfiques en els ecosistemes 77,1


37


CN-B50 Relacions entre els components d’un ecosistema 56,1CN-C28 Adaptacions de les plantes 36,6CN-C33 Límits de tolerància a la temperatura, 62,1

interpretació de gràficsCN-D37 Relacions interespecífiques 67,1

CANVIS EN EL MEDI NATURAL, ELS ÉSSERS HUMANS, PRINCIPALS AGENTSDE CANVI (49,6% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàLes forces i CN-01 Acció geològica de les aigües salvatges 68,2els moviments CN-03 Tectònica de plaques 45,2

CN-07 Acció erosiva d’un riu 47,5CN-10 Hipòtesis sobre l’extinció d’espècies 58,2CN-A32 Erosió marina: tipus de costes 47,1CN-B47 Distingir el concepte de meteorització 39,2CN-C25 Acció càrstica 58,6CN-D49 Causes de la contaminació 33,1

LES FORCES I ELS MOVIMENTS (48,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàMoviment CN-A41 Comparar els temps emprats en dos moviments 35,8

CN-A49 Identificació de moviments 46,3CN-B28 Anàlisi de gràfics x-t del moviment 41,2CN-C35 Identificar el sistema de referència com a necessari 33,9

per a precisar la posició d’un mòbilCN-C40 Interpretar un gràfic espai-temps (s-t) 71,0CN-D20 Concepte de velocitat mitjana 59,7

Forces CN-16 Comparar els moviments de dos cossos 48,5de diferent densitat en l’interior d’un fluid

CN-B24 Estimar el moviment com a efecte de la resultant 57,3d’un sistema de forces

CN-D32 Treure conclusions de dades en taules 40,2

ELECTRICITAT I MAGNETISME (54,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàCàrrega elèctrica CN-13 Adquisició de càrrega elèctrica positiva 41,7

per electrificacióCN-A37 Electrització i adquisició de càrregues elèctriques 78,9

Corrent elèctric CN-17 Obtenció del valor de la intensitat del corrent en un 18,6i circuits circuit donat

CN-C36 Recordar que una llei no s‘estableix ni es refuta amb 48,0una sola mesura

CN-C44 Aplicació de la Llei d’Ohm a un circuit senzill 25,1CN-D24 Característiques d’un circuit 58,0

bloc ítem descripció % mitjàEnergia elèctrica CN-B25 Anàlisi de la transformació d’energia que té lloc en 64,5

una batedoraCN-C46 Valorar l’ús racional de l’energia elèctrica i les seves 69,8

repercussions sobre el mediCN-D22 Consum d’energia d’una bombeta 54,5CN-D26 Transformació d’energia que té lloc en una pila 46,2

voltaicaAcció d’un CN-A35 Identificació de la brúixola 70,1corrent elèctric CN-B32 Identificar l’efecte del corrent elèctric sobre una 67,6sobre agulla agulla imantadaimantada CN-C41 Producció de camps magnètics per corrents elèctrics 61,3

variables. Experiència d’Oersted.

5.2. RESULTATS PER NIVELLS D’OPERACIONS COGNITIVES

Per operacions cognitives entenem el tipus d’actuació que s’espera que demostri l’alumnat através del contingut

Les preguntes es classifiquen en quatre categories diferents: El coneixement suposa l’adquisició deconceptes bàsics (fets, hipòtesis, lleis, teories, terminologia científica…) de ciències de la natura;la comprensió implica la comprensió de conceptes científics i la capacitat per explicar i interpretarla informació presentada; l’aplicació suposa la capacitat dels alumnes per utilitzar destreses oprocediments complexos, és a dir, l’aplicació del coneixement científic i la comprensió desituacions noves. Finalment, la generalització del coneixement científic implica la possibilitat degeneralitzar els coneixements a altres situacions, reconèixer i interpretar dades, planificar unaestratègia i desenvolupar-la per arribar a una solució, i verificar resultats i comunicar-los.

Taula 5.2.1. Percentatge d’encerts per nivells d’operacions cognitives

Resultats de ciències de la natura nombre % mitjà per nivells d’operacions cognitives de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 138 50,5• Coneixement 35 48,3• Comprensió 41 52,0• Aplicació 44 51,4• Generalització 18 48,8

Les preguntes de ciències de la natura s’han agrupat en quatre categories: coneixement,comprensió, aplicació i generalització. El percentatge d’encerts més elevat ha estat encomprensió (52,0%), seguit d’aplicació (51,4%). Les mitjanes d’encerts més baixes hancorrespost a les operacions de generalització (48,8%) i coneixement (48,3%), percentatges quese situen per davall de la mitjana global de la prova.


38

Gràfic 5.2.1. Percentatge mitjà d’encerts per nivells d’operacions cognitives

5.3. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS

5.3.1. COMPARACIÓ DE RESULTATS ILLES BALEARS-ESTAT

L’alumnat de la mostra es distribueix en funció de l’illa, com es mostra en el gràfic següent.

Gràfic 5.3.1.1. Distribució de l’alumnat per illes

Gràfic 5.3.1.2. Percentatge mitjà d’encerts Mallorca, Menorca,

Eivissa-Formentera, global per illes i Estat

Els resultats obtinguts pels alumnes de les Illes Balears (50,5%) se situen per sota de la mitjanade l’Estat (54%). Per illes, com es pot veure en el gràfic, foren els alumnes d’Eivissa-Formenteraels qui obtingueren els millors resultats (58,2% d’encerts), resultats que superen la mitjanaestatal (54%), cosa que no passa en els casos de l’alumnat de Mallorca i Menorca, on elspercentatges no superen el 50% d’encerts.


39

100%

80%

60%

40%

20%

0%

50,5

9,7%

81,2%

9,1%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

48,3 52 51,4 48,8

global coneixement comprensió aplicació generalització

100%

80%

60%

40%

20%

0%

49,4 49,758,2

50,5 54

Malllorca Menorca Eivissa- Illes Balears EstatFormentera

En els resultats globals, aquestes diferencies són significatives6, llevat de les que hi ha entrel’alumnat de Menorca i Eivissa-Formentera.

5.3.2. RESULTATS SEGONS EL SEXE DE L’ALUMNAT

En el gràfic es comprova que el percentatge d’al·lotes de la mostra superà en aproximadamentun 10% el d’al·lots. Hem d’esmentar que aquests percentatges es refereixen al 97,1% queespecificaren el sexe, ja que un 2,9% no va respondre aquesta pregunta.

Gràfic 5.3.2.1.. Distribució de l’alumnat per sexes

El percentatge d’encerts dels al·lots en la prova supera, de manera estadísticament significativa,en aproximadament 2,5% punts percentuals, el de les al·lotes.

Gràfic 5.3.2.2. Percentatge mitjà d’encerts segons el sexe

5.3.3. RESULTATS SEGONS LA TITULARITAT DELS CENTRES

Amb relació a la titularitat dels centres de la mostra avaluada, l’alumnat es distribueix de lamanera següent:


40

6 Les significacions estadístiques es donen amb un nivell de confiança del 95%; aixó vol dir que les diferéncies trobades a lamostra es poden extrapolar a tota la població, tot i assumint una probabilitat d’error inferior al 5%.

45,8%

54,2%

al·lots

al·lotes

100%

80%

60%

40%

20%

0%

50,5 52 49,4

global al·lots al·lotes

Gràfic 5.3.3.1. Distribució de l’alumnat

per titularitat del centre

En la prova de ciències de la natura, l’alumnat dels centres privats obtingué un percentatged’encerts global del 52%, mentre que el dels públics no superà el 50%. Aquestes diferènciesentre l’alumnat d’un i altre centres són estadísticament significatives.

Gràfic 5.3.3.2. Percentatge mitjà d’encerts en funció

de la titularitat dels centres

5.3.4. RESULTATS SEGONS EL NIVELL CULTURAL DE LA FAMÍLIA

El 72,4% de les famílies respongueren aquesta pregunta. En el gràfic següent es mostra ladistribució d’aquests pares segons el nivell d’estudis que disposaven.

Gràfic 5.3.4.1. Distribució de l’alumnat en funció

del nivell d’estudis de la família

De l’observació del gràfic es pot comprovar que a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels


41

51,9%48,1%

públics

privats

100%

80%

60%

40%

20%

0%

50,5 49,4 52

global públics privats

33,3%

24,8%

34,2%

7,8%

sense estudis primaris

primaris complets

batxillerat o FP

universitaris

pares també ho fan els resultats dels seus fills.

Aquestes diferències són estadísticament significatives, llevat de les que hi ha entre la primera ila segona categories (sense estudis primaris i estudis primaris).

Gràfic 5.3.4.2. Percentatge mitjà d’encerts per nivell cultural de les famílies


42

100%

80%

60%

40%

20%

0%

50,5 44,3 47,8 51,759,7

global sense estudis estudis primaris batxillerat o FP estudisprimaris complets universitaris

6RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

43

6. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

L’objectiu de la prova de ciències socials, geografia i història és conèixer allò que saben elsalumnes sobre els continguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments,necessaris per comprendre la realitat social i humana en què vivim. Aquests continguts esrefereixen al coneixement de fets, dades i terminologia específica de l’àrea; a la comprensió deconceptes bàsics, fenòmens i processos; a l’aplicació de coneixements assolits en novessituacions i a la identificació, l’anàlisi, la valoració i l’explicació de fets, manifestacions iproblemes a diverses escales espacials i temporals.





Resultats de ciències socials, geografia i història, Nre. % mitjàper tipus de continguts de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 132 56,6

Societat i territori 43 61,0• Iniciació als mètodes geogràfics 7 64,2• El medi ambient i la seva conservació 13 57,0• La població i els recursos 3 63,6• Les activitats econòmiques i l’espai geogràfic 11 60,2• L’espai urbà 2 63,1• Espai i poder polític 7 64,8

Societats històriques i canvi en el temps 45 48,1• Temps històric 1 78,3• Societats prehistòriques, primeres civilitzacions 8 50,8

i antiguitat clàssica

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,6

Ciències socials

Resultats de ciències socials, geografia i història, Nre. % mitjàper tipus de continguts de preguntes d’encerts

• Societats medievals 7 44,7• Societats en l’època moderna 9 41,2• Societats en l’època contemporània 20 49,9

El món actual 44 60,9• Transformacions i desequilibris en el món actual 19 61,0• L’organització econòmica i el món del treball 6 51,7• Poder polític i organització ciutadana 12 65,8• Art i cultura actual 7 60,3

Com es desprèn de la taula, el bloc de continguts que ha resultat més fàcil als alumnes ha estatel món actual (61,0% d’encerts), seguit de societat i territori (60,9%). Sols en el bloc societatshistòriques i canvi en el temps els alumnes han obtingut resultats bastant per davall de la mitjanaglobal en la prova (48,1).






44

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,661

48,1

60,9

global societat i territori societats el món actualhistòriques icanvi en el

temps

RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

45

SOCIETAT I TERRITORI (61,0% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàIniciació CS-A22 Utilització d’un concepte cartogràfic 75,1als mètodes CS-B16 Orientar-se segons els punts cardinals 60,2geogràfics CS-B18 Reconeixement dels moviments de la Terra i les 58,9

seves conseqüènciesCS-C38 Interpretació de l’escala d’un mapa 50,4CS-C39 Percepció i aplicació de la representació espacial 87,3CS-C40 Situació d’un sistema muntanyós 36,4CS-D33 Representació d’un relleu per mitjà de corbes de nivell 80,9

El medi ambient CS-A21 Ús adequat de l’aigua 78,4i la seva CS-A24 Interpretació d’un climograma 40,4

conservació CS-A27 Relacionar el clima i la vegetació 24,5CS-A31 Representar un mapa climàtic 60,5CS-A44 Durada dels dies i les nits en els hemisferis en una 48,7

època de l’anyCS-B19 Característiques d’un paisatge natural 30,7CS-B21 Interpretació d’un climograma 39,6CS-B22 Localitzar un paisatge geogràfic (volcànic) 94,0CS-B24 Deduir les causes d’un fenomen climàtic 80,8CS-C41 Distingir les causes d’un fet climàtic 69,7CS-D31 Lectura d’un mapa del temps 48,1CS-D36 Distingir les causes d’un fenomen climàtic 51,2CS-D37 Deduir el funcionament d’un fet climàtic 74,1

La població CS-06 Localitzar la distribució de la població 41,6i els recursos urbana d’Espanya

CS-B20 Interpretació d’una piràmide d’edats 92,6CS-C45 Interpretar una tendència demogràfica 56,6

Les activitats CS-01 Reconèixer el canvi en les activitats econòmiques 79,8econòmiques CS-07 Reconèixer un sistema de cultiu 34,5i l’espai geogràfic CS-A18 Identificar una pràctica agrícola tradicional 64,7

CS-A26 Distingir els cultius característics d’una zona 45,9CS-A32 Reconèixer un concepte econòmic 59,9CS-B23 Coneixement de les característiques distintives dels 74,4

mitjans de transportCS-B26 Identificació d’un paisatge agrari 28,6CS-C37 Aprofitament dels fems 83,5CS-C42 Distingir les característiques d’un tipus d’indústria 59,2CS-D29 Reconeixement d’activitats econòmiques i la seva 57,2

relació espaciotemporalCS-D32 Identificar una font d’energia renovable per l’origen 74,4

o les conseqüènciesL’espai urbà CS-B25 Reconèixer els elements d’un plànol medieval 64,1

CS-C43 Reconeixement dels plànols d’una ciutat i el seu origen 62,1


46

bloc ítem descripció % mitjàEspai CS-A33 Llegir i valorar un mapa 49,0i poder polític CS-A40 Objectiu principal dels Fons 29,4

Estructurals EuropeusCS-B17 Identificació de la sigla d’ONG 73,3CS-C36 Índexs identificadors del grau de 69,6

desenvolupament d’un paísCS-D28 Índexs identificadors d’un país subdesenvolupat 58,1CS-D30 Organització administrativa d’Espanya 92,8CS-D35 Conèixer comunitats autònomes 81,2

amb llengua pròpia

SOCIETATS HISTÒRIQUES I CANVI EN EL TEMPS (48,1% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàTemps històric CS-04 Situar una data en el segle corresponent 78,3Societats CS-02 Relacionar la cultura grega amb el naixementde la 52,5prehistòriques, filosofiaprimeres CS-A35 Identificar elements arquitectònics grecs 39,1civilitzacions CS-A41 Diferenciar els caràcters de la democràcia atenenca 23,4i antiguitat clàssica d’altres democràcies

CS-B29 Distingir un dels elements bàsics del neolític 29,7CS-B30 Interpretar una referència a la conquesta romana com

a pas previ a la romanització 68,7CS-C17 Comprendre una referència a la relació 66,7

mitjans-recursos en l’antic EgipteCS-D38 Identificar els materials usats pels éssers humans en 77,8

el paleolíticCS-D39 Identificació d’un fet religiós de l’antic Egipte a 48,7

través d’un dibuixSocietats CS-08 Identificar elements arquitectònics musulmans 27,0medievals CS-13 Identificar una característica bàsica del món feudal 12,8

CS-B27 Conèixer un terme medieval (feu) 58,4CS-C21 Classificar estils artístics pels seus caràcters formals 57,7CS-C23 Aplicar el coneixement de la societat feudal 38,8

a la lectura d’una imatgeCS-D27 Interpretar un document medieval sobre 69,1

el sistema feudalCS-D40 Relacionar una religió amb el seu llibre sagrat 48,8

Societats en CS-09 Identificar les conseqüències de l’expulsió 48,4l’èdat moderna dels moriscos

CS-14 Situar cronològicament un fet important 18,0CS-A36 Identificar la seqüència-tipus de les crisis 29,7

de subsistències CS-A38 Definir les característiques de les societats de 47,7

l’antic règim


47

bloc ítem descripció % mitjàCS-B28 Definir de forma raonada el concepte de renaixement 45,7

artísticCS-B33 Identificar els caràcters de la il·lustració 33,7CS-C16 Conèixer productes alimentaris d’origen americà 82,3CS-D&42 Identificar les funcions de la Inquisició 39,4CS-D43 Identificar les grans cultures precolombines situades 25,4

en el Mèxic actualSocietats en CS-03 Llegir i comprendre un text sobre l’explotació infantil 90,8l’edat CS-05 Analitzar una font històrica sobre la revolució francesa 64,7contemporània CS-10 Caracteritzar el període històric de la "guerra freda" 45,4

CS-11 Caracteritzar un principi fonamental del liberalisme 28,4CS-12 Relacionar un fet històric com un moviment cultural 32,5CS-15 Ordenar cronològicament personatges del segle XIX 17,2CS-A19 Extrapolar l’estructura territorial de l’imperi britànic 38,8

a partir d’una frase metafòricaCS-A25 Reconèixer l’autor d’un text pel contingut 80,1CS-A28 Realitzar una inferència sobre una explicació de les 55,3

causes de la guerra civil espanyolaCS-A45 Relacionar l’augment de la producció amb la 40,3

introducció de les màquinesCS-B31 Expressar de forma diferent les dades d’una taula 77,9

(mà d’obra del sector tèxtil britànic en la revolucióindustrial)

CS-B32 Utilització de vocabulari propi de la disciplina 41,8CS-B34 Interpretar, en un text literari, la referència a un fet 41,4

(reforma agrària de la II república)CS-C18 Identificar un missatge en dues imatges comparades 74,6CS-C19 Identificar en un text (discurs polític) una argumentació 51,7CS-C20 Deduir a partir d’unes dades el grau de 50,8

desenvolupament industrial (1900)CS-C22 Explicar les raons de l’expansió del feixisme a Europa 29,6

(entre les dues guerres)CS-D41 Establir les causes de l’aparició i el desenvolupament 66,1

del moviment obrer en el segle XXCS-D44 Establir les conseqüències del procés 27,8

desamortitzador en l’Espanya del segle XIXCS-D45 Identificar la idea central d’un text (discurs 42,6

d’Eisenhower, 1957)

EL MÓN ACTUAL (60,9% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàTransformacions CS-A17 Dominar i valorar organitzacions actuals 91,2i desequilibris CS-A23 Reestructurar i classificar problemes i solucions en 76,1en el món actual relació amb la qualitat de vida de les persones i del

medi ambient


48

bloc ítem descripció % mitjàCS-A29 Dominar els canvis del món actual 27,6CS-A30 Conèixer l’evolució dels processos 57,1CS-A34 Identificar Internet com a font d’informació i d’ajuda 76,6

per a la investigacióCS-A39 Identificar persones rellevants del món actual 68,3

(Rigoberta Menchú)CS-B37 Relacionar un coneixement teòric (desaparició dels 86,6

boscos) amb les seves possibles solucionsCS-B38 Identificar mitjans de comunicació i relacionar-los 83,1

amb el tipus d’informació que proporcionenCS-B39 Comprendre el significat de l’apartheid i determinar-ne 35,8

les característiques bàsiquesCS-B42 Distingir les causes de la revolució cubana 36,3CS-B43 Analitzar informacions sobre el repartiment de la 76,7

riquesa en el món i reconèixer-ne la idea principalCS-B44 Coneixement de l’actualitat 48,2CS-C25 Valorar críticament la degradació del medi ambient 76,8CS-C27 Relacionar protagonistes destacats del segle XX 53,3

amb esdeveniments políticsCS-C35 Interpretar un mapa, i situar-hi un conflicte 35,9

internacional actual (Txetxènia)CS-D18 Associar una relació de conceptes amb les seccions 84,3

principals de la premsa periòdicaCS-D21 Relacionar causes i adversaris de conflictes 25,9

internacionals contemporanis (guerra del Golf)CS-D23 Classificar països en funció del seu desenvolupament, 72,3

segons característiques econòmiques i socialsCS-D24 Analitzar un titular de premsa, relacionar-lo amb la 47,1

desertizació i les seves conseqüènciesL’organització CS-A20 Interpretar informacions diferents sobre el problema 20,2econòmica i el de l’atur a l’Estat espanyolmón del treball CS-A43 Conèixer el concepte d’inflació i aplicar-lo a una 51,8

situació concreta (Estat i UE)CS-B35 Distingir els agents econòmics que intervenen en la 36,7

resolució dels problemes laboralsCS-C32 Interpretar un quadre estadístic del repartiment de les 64,7

tasques domèstiques entre homes i donesCS-C33 Reconèixer el significat del terme econòmic "inflació" 57,3CS-D19 Ordenar categories laborals d’una empresa segons 79,3

la seva responsabilitatPoder polític i CS-A37 Distingir drets i deures 68,1organització CS-A42 Comparar diferents situacions democràtiques en les 31,0ciutadana constitucions espanyoles

bloc ítem descripció % mitjàCS-B36 Relacionar les institucions de la Unió Europea amb la 68,7

funció que els corresponCS-B40 Identificar institucions del sistema polític de l’Estat 65,6

i relacionar-les amb les persones que les desenvolupenCS-C24 Comprendre conceptes bàsics relacionats amb 76,6

l’actualitat políticaCS-C26 Interpretar el significat de la Declaració Internacional 87,2

dels Drets humansCS-C28 Interpretar un mapa de l’estructura socioprofessional 61,7

de les comunitats autònomesCS-C29 Relacionar un text en el seu context 79,4CS-D16 Identificar la institució espanyola encarregada 71,2

d’administrar justíciaCS-D17 Valorar i interpretar la constitució espanyola 79,6CS-D20 Explicació de l’origen de la democràcia 73,0CS-D26 Diferenciar coneixements 27,1

Art i cultura CS-B41 Relacionar invents del segle XX amb les seves 84,6actual aplicacions pràctiques

CS-B45 Analitzar una obra d’art abstracte i classificar-la per 77,7les seves característiques.

CS-C30 Conèixer l’aplicació d’un avenç científic (clonació) 85,2CS-C31 Classificar una obra d’art del segle XX en el seu estil 68,9

corresponentCS-C34 Associar artistes amb el seu estil corresponent 19,5CS-D22 Relacionar una obra d’art (Guernica) amb 52,4

esdeveniments històricsCS-D25 Distingir estils artístics 33,5


Per operacions cognitives entenem el tipus d’actuació que s’espera que demostri l’alumnat através del contingut.

Les preguntes es classifiquen en quatre categories diferents: El coneixement implica la capacitatdels alumnes de recordar dades, fets, conceptes, principis i terminologia específica de l’àrea; lacomprensió implica la comprensió de conceptes i la capacitat per explicar i interpretar lainformació presentada i expressar-la de forma diferent; l’aplicació suposa la capacitat delsalumnes per utilitzar destreses o procediments (lectura de mapes, gràfics, taules i representacionssimbòliques, localització d’una característica determinada o un tret geogràfic o històric en eltemps i en l’espai …); finalment, l’anàlisi requereix la capacitat per separar, diferenciar,discriminar, ordenar, agrupar, relacionar, distingir i deduir la informació continguda en textos,gràfics, esquemes, etc., amb la finalitat de reorganitzar-la, generar una nova estructura iexpressar-la de diferents maneres.


49


Resultats de ciències socials, geografia i història, Nre. % mitjà per nivells d’operacions cognitives de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 132 56,6• Coneixement 20 59,3• Comprensió 46 54,0• Aplicació 40 60,9• Generalització 26 52,4


Les preguntes de ciències socials, geografia i història s’han agrupat en quatre categories:coneixement, comprensió, aplicació i generalització. El percentatge d’encerts més elevat hacorrespost a aplicació (60,9%), seguit de coneixement (59,3%). Les mitjanes d’encerts mésbaixes han correspost a les operacions de comprensió (54,0%) i generalització (52,4%).



L’alumnat de la mostra es distribueix en funció de l’illa com es mostra al gràfic següent



50

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,6

9,2%

9,3%

81,6%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

59,354

60,952,4

global coneixement comprensió aplicació generalització


51

En la prova de ciències socials, els resultats obtinguts pels alumnes de les Illes Balears (56,6%)se situen per sota de la mitjana de l’Estat (60%). Per illes, com s’aprecia en el gràfic, foren elsalumnes d’Eivissa-Formentera els qui obtingueren els millors resultats (59,2% d’encerts),seguits per l’alumnat de Mallorca (56,4%). Els de Menorca obtingueren els pitjors resultats(54,9%). Tanmateix hem de precisar que les diferències que hi ha no són estadísticamentsignificatives7.


Eivissa-Formentera, global per illes i Estat


En el gràfic es comprova que el percentatge d’al·lotes de la mostra superà en aproximadamentun 10% el d’al·lots. Hem de dir que aquests percentatges es refereixen al 98,3% que informarensobre el seu sexe, ja que un 1,7% no ho va fer.

Gràfic 6.3.2.1. Distribució de l’alumnat per sexe

El percentatge mitjà d’encerts dels al·lots en la prova supera, de manera estadísticamentsignificativa, en més de dos punts percentuals el de les al·lotes.

7 Les significacions estadístiques es donen amb un nivell de confiança del 95%; això vol dir que les diferènciestrobades a la mostra es poden extrapolar a tota la població, tot i assumint una probabilitat d’error inferior al 5%

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,4

54,8%

45,2%

al·lots

al·lotes

54,9 59,2 56,6 60

Mallorca Menorca Eivissa- Illes Balears estatFormentera


52




Gràfic 6.3.3.1 Distribució de l’alumnat per

titularitat del centre

En la prova de ciències socials, l’alumnat dels centres privats obtingué un percentatge d’encertsque supera el dels públics en aproximadament quatre punts percentuals. Aquestes diferènciesentre l’alumnat d’un i altre centres són estadísticament significatives.

Gràfic 6.3.3.2. Percentatge mitjà d’encerts en funció

de la titularitat dels centres

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,6 57,9 55,6


46,4%53,6%

públics

privats

100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,6 54,8 59,1



53


El 73,3% dels pares respongueren aquesta pregunta, i es distribueixen segons el seu nivelld’estudis com es mostra en el gràfic següent:

Gràfic 6.3.4.1. Distribució de l’alumnat en funció del nivell

d’estudis de la família

De l’observació del gràfic següent es pot comprovar que es confirma la tendència que, a mesuraque augmenta el nivell d’estudis dels pares, també ho fan els resultats dels seus fills.

Aquestes diferències són estadísticament significatives, llevat de les que es donen entre la segonai la tercera categories (estudis primaris, i estudis de batxillerat i FP).


100%

80%

60%

40%

20%

0%

56,649,7 55,3 57,6

64

global sense estudis o estudis primaris batxillerat o FP estudisprimanis complets universitaris

incomplets

25%

33,7%

8,1%

33,1%


primaris complets

batxillerat o FP

universitaris


54

77. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

L’objectiu de la prova de llengua castellana i literatura fou conèixer allò que saben els alumnessobre els continguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments. Elscontinguts de la prova es relacionen amb la consolidació i l’aprofundiment de les destresesbàsiques de la llengua, en el seu doble procés de comprensió i expressió de la llengua com aobjecte de coneixement i l’educació literària.

El resultat global de la prova, percentatge mitjà d’encerts en les preguntes de la prova, ha estatdel 62,6%.





Resultats de llengua castellana i literatura Nre. % mitjà per tipus de continguts de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 96+7*=103 62,6Comprensió oral (sobre un text literari) 5 90,0Comprensió escrita 39 64.7

• Textos utilitaris 6 79,4• Textos informatius 12 53,5• Textos literaris 10 68,4• Textos verbals i no verbals 11 65,4

RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

55

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62,6

Llengua castellana


56

* Aquestes preguntes eren obertes (7 en total), i no es consideren a l’hora de calcular els percentatges d’encerts.

Resultats de llengua castellana i literatura Nre. % mitjà per tipus de continguts de preguntes d’encerts

Expressió escrita 8+5*=13 56,0La llengua com a objecte de coneixement 20+2*=22 58,6

• Tipus d’oracions 4 43,9• Relacions morfo-sintàctiques 5 59,0• Classes de paraules 4+2*=6 60,5• Vocabulari 5 59,7• Tipologia textual 2 80,7

Literatura 24 59,3• Gèneres literaris i estructures textuals 5 64,0• Mètrica 4 49,2• Recursos literaris 10 56,3• Períodes, autors i obres 5 68,7


Gràfic 7.1.2. Percentatge mitjà d’encerts de comprensió oral i escrita

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global 62,6

comprensió oral i escrita 67,5

expressió escrita 56

la llengua com a objecte de58,6

coneixement

literatura 59,3

100%

80%

60%

40%

20%

0%

67,5

90

64,7

comprensió oral comprensió oral comprensiói escrita escrita

En la prova de llengua castellana i literatura, el bloc en què l’alumnat obtingué més percentatged’encerts fou el de comprensió oral (90%). Les cinc preguntes que es realitzaren després del’audició del text literari Ladrón de sábado, extret de Cómo se cuenta un cuento de GabrielGarcía Márquez, representaren un 5% de la prova.

En el bloc de comprensió escrita, que representà el 38% de la prova, el percentatge mitjàd’encerts fou del 64,7%. Amb relació als diferents tipus de textos presents en la prova, mostrarenmés comprensió en el de tipus utilitari (79,4%), seguit dels textos literaris (68,4%) i dels textosverbals i no verbals (65,4%). Els textos on mostraren més dificultats de comprensió foren elsinformatius amb sols un 53,3% d’encerts.

Les tretze preguntes d’expressió escrita representaren el 13% de la prova. D’aquestes, vuit erentancades i es referien a revisió, detecció, correcció d’errades, ambigüitats i incorreccions endiferents textos. El percentatge mitjà d’encerts per part de l’alumnat de les Illes Balears enaquestes preguntes fou del 56%.

El bloc la llengua com a objecte de coneixement representa el 22% de la prova i consta de vintpreguntes tancades i de dues d’obertes. El percentatge mitjà d’encerts que obtingueren elsalumnes fou d’un 58%. La part referida a la tipologia textual fou la més fàcil (80,7% d’encerts);seguit de classes de paraules, vocabulari i relacions morfosintàctiques, amb percentatges del60,5%, 59,7% i 59% d’encerts. Les preguntes que han resultat més difícils han estat lescorresponents al bloc tipus d’oracions, on els alumnes sols han obtingut un percentatge mitjàd’encerts del 43,9%.

Finalment, en el bloc de literatura la mitjana d’encerts fou del 59,3%. Les preguntes més fàcilsresultaren les de períodes, autors i obres (68,7%), seguides de les referides a gèneres literaris iestructures textuals (64%). Per contra, obtingueren percentatges inferiors a la mitjana global enles referides a recursos literaris (56,3) i sobretot a mètrica (49,2%).


A continuació es presenten els percentatges d’encerts corresponents a les preguntes tancadesutilitzades per avaluar cada un dels blocs de continguts. La lletra que apareix immediatamentabans del número d’ítem (A,B,C o D) fa referència al model de prova en el qual figurava.


COMPRENSIÓ ORAL (90,0% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàLE-01 Identificar els personatges que intervenen en 88,9%

l’acció narradaLE-02 Identificar la idea principal del text 92,7%LE-03 Identificar la idea principal del text 77,6%


57


58

bloc ítem descripció % mitjàLE-04 Deduir sensacions d’un personatge a través de 93,8%

dades ofertes pel textLE-05 Identificar el narrador del text 96,9%

COMPRENSIÓ ESCRITA (64,7% d’encerts)bloc ítem descripció % mitjàTextos utilitaris LE-07 Distingir diferents tipus de text utilitaris 83,8%

LE-08 Comprensió literal 92,4%LE-09 Reorganitzar informació d’un text utilitari 71,4%LE-10 Inferir informació d’un text utilitari 76,6%LE-D36 Distingir l’emissor en un text de comunicació escrita 74,8% LE-D38 Comprensió correcta d’un text 77,5%

Textos informatius LE-A28 Inferir la idea d’un paràgraf d’un text periodístic 71,0% LE-A29 Conèixer les diferències dels tipus d’expressió 49,4%

escritaLE-A30 Inferir la idea d’un paràgraf d’un text periodístic 42,2%LE-B29 Determinar el significat d’un text periodístic 85,7% LE-B30 Indicar la finalitat del text 32,7%LE-B31 Determinar el significat d’un text periodístic 45,6%LE-B32 Deduir la intenció de l’autor en incloure Eliminada

un terme entre cometesLE-B33 Identificar l’estructura del text 39,3%LE-B34 Deduir l’antecedent d’una expressió connectora 32,6%

que inclou un pronomLE-C37 Inferència de la conclusió d’un text periodístic 68,4%LE-C38 Reorganitzar una idea d’un article de premsa 47,0%LE-C39 Reconèixer la informació literal d’un article 53,7%LE-C40 Inferir el tipus de text periodístic 74,0%LE-C41 Conèixer el significat d’una paraula Eliminada

Textos literaris LE-12 Inferir la idea principal d’un text 57,8%LE-13 Inferir l’actitud d’un personatge 58,0%LE-14 Inferir la ironia en un text 61,6%LE-A36 Deduir certes dades des de la comprensió del text 74,7%LE-A38 Explicar una expressió del text 74,0%LE-A40 Distingir el registre utilitzat en el text EliminadaLE-B35 Distingir l’eix essencial d’un text 67,5%LE-B36 Inferir l’actitud interna de l’autor en el text 69,1%LE-C33 Inferir el to d’un text poètic 62,8%LE-C34 Inferir el sentit de dos versos en un poema 72,1%LE-D32 Descobrir, a través del vocabulari, els sentiments 86,7%

del poetaLE-D33 Descobrir, a través del vocabulari, els sentiments Eliminada

del poeta


59


Textos verbals LE-A31 Indicar amb quina imatge s’identifica l’entitat 32,3%i no verbals anunciadora

LE-A32 Assenyalar la finalitat del text publicitari 68,5%LE-A33 Interpretació de la imatge de l’anunci EliminadaLE-A34 Reconèixer l’eslògan de l’anunci publicitari 48,3%LE-B28 Descobrir el sentit d’un text publicitari 66,5%LE-C27 Comprendre el significat d’una frase feta 100,0%LE-C28 Deduir, pels signes de puntuació del text, la 88,0%

intenció del parlantLE-C29 Reconèixer les vinyetes d’un còmic EliminadaLE-D27 Reconèixer el contingut d’un anunci publicitari 62,6%

que adopta el format d’un prospecte de medicinaLE-D28 Inferir, des de la pròpia estructura del text, la 86,0%

seva estructura formalLE-D29 Identificar el tipus de text 75,4%LE-D30 Deduir, a partir del contingut del text, el significat 49,7%

d’una expressió rellevantLE-D31 Reconèixer el significat d’una expressió rellevant 41,6%

del text

Gràfic 7.1.1.1. Percentatge mitjà d’encerts dels subblocs

0% 20% 40% 60% 80% 100%

comprensió64,7

escrita

textos utilitaris 79,4

textos53,5

informatius

textos literaris 68,4

textos verbals i65,4

no verbals


60

EXPRESSIÓ ESCRITA (56% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàLE-17 Analitzar temes per descriure’ls 59,8%LE-20 Conèixer què és un hiat 52,9%LE-A45 Detecció de l’ambigüitat en una frase usual 27,9%LE-B40 Detectar una expressió ambigua i proposar una 39,4%

solucióLE-B43 Correcció d’un text que conté un anacolut dels 68,8%

més habitualsLE-B44 Detectar que una conclusió és errònia 43,4%LE-C46 Revisió d’un text amb incorreccions en l’ús del 77,6%

gerundiLE-D40 Ordenar les seqüències d’una recepta culinària 77,8%

LA LLENGUA COM A OBJECTE DE CONEIXEMENT (58,6% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàTipus d’oracions LE-22 Assenyalar una proposició subordinada 55,7%

LE-A43 Reconèixer la relació de coordinació entre diverses 32,5%oracions compostes

LE-B45 Relacionar ambdues proposicions para distingir el 23,9%tipus de relació sintàctica

LE-C44 Analitzar estructures oracionals 63,5%Relacions LE-23 Anàlisi morfosintàctica 58,6% morfosintàctiques LE-24 Assenyalar el subjecte d’una oració 39,0%

LE-C42 Identificar una funció sintàctica 51,5%LE-C43 Elegir un pronom relatiu amb preposició per un 93,0%

context oracionalLE-D45 Reconèixer els nexes oracionals consecutius 52,8%

Classes de LE-15 Identificació d’adverbis 68,1%paraules LE-A27 Aplicar els coneixements de la formació 66,6%

de paraules per derivació

LE-C45 Reconèixer el temps verbal d’un verb irregular 48,7%LE-D42 Conèixer el contingut d’un diccionari etimològic 58,4%

Vocabulari LE-11 Conèixer el valor polisèmic d’una paraula 65,5%LE-19 Adequació del vocabulari 72,1%LE-A44 Identificació de l’antonímia 53,5%LE-B42 Trobar el sinònim d’una paraula en un context donat 45,9%LE-D39 Comprendre el significat d’una expressió 61,3%

Tipologia textual LE-A39 Reconèixer paràgrafs i signes de puntuació 86,1%LE-D37 Conèixer què és un currículum vitae 75,4%


LITERATURA (59,3% d’encerts)bloc ítem descripció % mitjàGèneres literaris LE-25 Conèixer què és una elegia 28,2%i estructures LE-A37 Identificació del gènere literari al que pertany 66,9%textuals el text

LE-A41 Identificar la figura del narrador en el text 86,8%LE-C30 Conèixer què és una bafarada a un còmic 89,8%LE-D43 Conèixer algunes formes poètiques 48,2%

Mètrica LE-18 Conèixer què són versos d’art major 74,0%LE-C31 Reconèixer la classe de rima en un poema 36,9%LE-C32 Identificar un model estròfic 41,6%LE-D44 Conèixer la composició dels romances 44,3%

Recursos LE-16 Conèixer recursos estilístics 81,4%LE-21 Conèixer recursos literaris 35,9%LE-26 Analitzar els recursos literaris d’un text 62,1%LE-A35 Identificació d’un recurs estilístic 63,4%LE-B27 Reconèixer un recurs literari en un text publicitari 36,1%LE-B37 Reconeixement de metàfores 76,7%LE-C35 Identificar una metàfora en un poema 46,7%LE-C36 Comprendre la finalitat d’un recurs literari 46,2%LE-D34 Apreciació dels epítets 31,5%LE-D35 Reconèixer el recurs literari de la personificació 82,7%

Períodes, LE-A42 Identificar un corrent literari 65,9%autors i obres LE-B41 Conèixer el principi d’una obra universal 97,0%

de la literatura espanyolaLE-B46 Conèixer tres poetes de la generació del 27 37,3%LE-D41 Identificar una obra literària 90,4%LE-D46 Identificar un autor de la Generació del 27 52,8%


61

0% 20% 40% 60% 80% 100%

la llengua com a objecte de coneixement 58,6

tipus d’oracions 43,9

relacions morfosintàctiques 59

classes de paraules 60,5

vocabulari 59,7

tipologia textual 80,7

Gràfic 7.1.1.3. Percentatge mitjà d’encerts del subblocs


Les preguntes de llengua castellana i literatura s’han agrupat en quatre nivells de comprensió(comprensió literal, reorganització de la informació, comprensió inferencial i apreciació lectora),quatre formes d’expressió escrita (adequació, coherència, cohesió i correcció) i en el bloc deliteratura, en quatre nivells d’operacions cognitives (coneixement, comprensió, aplicació ianàlisi).

La comprensió literal suposa aplicar les capacitats de reconèixer i recordar. La reorganització dela informació suposa reordenar les idees i informacions mitjançant processos de classificació isíntesi. La comprensió inferencial implica fer conjectures i hipòtesis després d’ajuntar al textl’experiència personal. Finalment, l’apreciació lectora permet detectar l’impacte psicològic iestètic en el lector.

Per adequació s’entén l’ús adequat del contingut del text amb la seva expressió externa. Lacoherència es defineix com la connexió de les parts en un tot. La cohesió es defineix com elconjunt de totes aquelles funcions lingüístiques que indiquen relacions entre els elements d’untext. Finalment, la correcció es relaciona amb l’ús correcte de l’ortografia.

En el bloc de literatura les preguntes també s’han classificat per operacions cognitives: elconeixement suposa identificar i reconèixer nivells morfosintàctics i lexicosemàntics, com tambétrets, característiques, obres i autors de cada període literari. La comprensió suposa la capacitatper explicar i interpretar la informació presentada i expressar-la de forma alternativa. La terceraoperació cognitiva es refereix a l’aplicació de diferents regles en l’anàlisi de textos literaris i enl’anàlisi morfosintàctica. La darrera operació es correspon amb l’anàlisi de diferents textos perreconèixer tipus d’oracions, període literari, autor, etc., interpretar les transposicionssemàntiques, diferenciar els elements estructurals formals, identificar els tipus de procedimentsretòrics i classificar unitats lingüístiques.


62

0% 20% 40% 60% 80% 100%

literatura 59,3

gèneres literaris i estructures textuals 64

mètrica 49,2

recursos 56,3

períodes, autors i obres 68,7


Resultats de llengua castellana i literatura per nivellsde comprensió, formes d’expressió escrita Nre. % mitjà

i nivells d’operació cognitiva de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 96+7*=103 62,6Nivells de comprensió (oral i escrita) 44 67,5

• Comprensió literal 7 68,2• Reorganització de la informació 4 62,6• Comprensió inferencial 26 68,0• Apreciació lectora 7 68,1

Formes d’expressió escrita 8+5*=13 56,0• Adequació 1+2*=3 59,8• Coherència 3 36,9• Cohesió 3+2*=5 74,7• Correcció 1+1*=2 52,9

Nivells d’operacions cognitives (20+2*)+24=46 59,0(preguntes dels blocs: la llengua com a objecte de coneixement i literatura)

• Coneixement 8+15=23 59,1• Comprensió 1+2=3 58,1• Aplicació (4+1*)+2=7 72,7• Anàlisi (7+1*)+5=13 52,0

Gràfic 7.2.1. Percentatge mitjà d’encerts per nivells de comprensió (oral i escrita)


63

0% 20% 40% 60% 80% 100%

comprensió oral i67,5escrita

comprensió literal 68,2

reorganització de62,6

la informació

comprensió68

inferencial

apreciació lectora 68,1

Gràfic 7.2.2. Percentatge mitjà d’encerts per formes d’expressió escrita


Les preguntes de llengua castellana i literatura s’han agrupat en quatre nivells de comprensió(comprensió literal, reorganització de la informació, comprensió inferencial i apreciació lectora),quatre formes d’expressió escrita (adequació, coherència, cohesió i correcció) i en quatre nivellsd’operacions cognitives (coneixement, comprensió, aplicació i anàlisi). Com es desprèn de la taula i dels gràfics anteriors, l’alumnat ha demostrat més domini en elsapartats de comprensió literal, cohesió i aplicació. Per contra, els resultats pitjors els han obtinguten reorganització de la informació, coherència i anàlisi.


L’alumnat de la mostra es distribueix en funció de l’illa com es mostra al gràfic següent:


64

0% 20% 40% 60% 80% 100%

comprensió 56escrita

adequació 59,8

coherència 36,9

cohesió 74,7

correcció 52,9

100%

80%

60%

40%

20%

0%

59 59,1 58,1

72,7

52

operacions coneixement comprensió aplicació anàlisicognitives


En la prova de llengua castellana i literatura es constata un altre cop que els alumnes d’Eivissa-Formentera superen en termes globals els del conjunt de l’Estat i els de les altres Illes. Encaraque hem de matisar que les diferències que s’observen entre Illes no són estadísticamentsignificatives8, amb l’única excepció de les que es troben entre Menorca i Eivissa-Formentera.

Els resultats obtinguts apareixen en el gràfic que es presenta a continuació.


Eivissa-Formentera, global illes i estat


En el gràfic es comprova que el percentatge d’al·lotes de la mostra superà en aproximadamentun 10% el d’al·lots. Hem d’esmentar que aquests percentatges es refereixen al 97,8% queinformaren sobre el seu sexe, ja que un 2,2% no ho va fer.


65

8 Les significacions estadístiques es produeixen amb un nivell de confiança del 95%, això vol dir que les diferènciestrobades en la mostra es poden extrapolar a tota la població, tot i assumint una probabilitat d’error inferior al 5%.

7,8%

82,4%

9,8%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62,5 60,265,5 62,6 64

Malllorca Menorca Eivissa- Illes Balears EstatFormentera


66


El percentatge mitjà d’encerts de les al·lotes en la prova supera, de manera estadísticamentsignificativa, en 3,7 punts percentuals, el dels al·lots.



En relació a la titularitat dels centres de la mostra avaluada, l’alumnat es distribueix de la manerasegüent:



L’alumnat dels centres privats, en la prova de llengua castellana i literatura, obtingué unpercentatge d’encerts que supera lleugerament el dels públics; no obstant això, aquestesdiferències no són estadísticament significatives.

45,3%

54,7%

al·lots

al·lotes

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62,6 60,9 64,6


51,9%48,1%

públics

privats

Gràfic 7.2.3.2. Percentatge mitjà d’encerts

en funció de la titularitat dels centres


El 73,5% dels pares respongueren aquesta pregunta, els quals es distribueixen segons el seunivell d’estudis, com es mostra en el gràfic següent:

Gràfic 7.2.4.1. Distribució de l’alumnat en funció del

nivell d’estudis de la família

Es confirma la tendència que a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares, també ho fanels resultats dels seus fills.

Aquestes diferències són estadísticament significatives, amb l’única excepció de les que estroben entre la primera i la segona categories (sense estudis i estudis primaris).


67

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62,6 62 63,6


33,3%

24,9%

33,8%

8,0%


primaris complets

batxillerat o FP

universitaris


68

Gràfic 7.2.4.2. Distribució de l’alumnat en funció del nivell d’estudis de la família

7.3. PREGUNTES OBERTES DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

La prova de llengua castellana i literatura incorporà, a més de les preguntes tancades, algunespreguntes obertes que requerien que els alumnes elaboressin la resposta. Aquestes preguntesconsistiren en el resum de textos, l’elaboració d’altres de nous (generalment a partir d’uncomençament proposat) i escriure un text dictat.

Resum d’un text

PRIMER TEXT (comú als models de prova A i B)

Resume el siguiente texto eliminando toda aquella información no esencial. Procuraque tu escrito sea breve.

El delegado de clase abandonó su pupitre y se dirigió lentamente a la tarima. Suscompañeros estaban bastante entretenidos y no parecía que fueran a prestarle muchaatención. Enrique trataba de ligar con Marta y Sandra hacía lo mismo con Javi. Cuandoconsiguió que le hicieran un poco de caso, sacó un papel arrugado del bolsillo y leyó elcomunicado que se había elaborado en la asamblea de delegados del día anterior.

Iker, que llevaba como siempre un chándal con capucha, se levantó y dijo que noentendía por qué les planteaban ese tema, que aquello era una estupidez, un montajepolítico y que no estaba de acuerdo con la propuesta. Maika, que se acababa de rizarel pelo y llevaba las uñas pintadas de verde, opinó que a ella la cuestión le parecía muyimportante porque les afectaba a todos y pidió que se siguiera discutiendo y se acabarahaciendo una votación.

En la taula següent es mostren els resultats obtinguts per l’alumnat que va realitzar aquest resum.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

62,6 57,6 60,464,1 69,9

global sense estudis o estudis primaris batxillerat o FP estudisprimaris complets universitaris

incomplets


69

Taula 7.3.1. Resultats obtinguts per l’alumnat en el resum d’un text

Criteris de correcció Puntuació assignada Percentatge Resumeix correctament els tres aspectes fonamentals 3 4,9Resumeix parcialment els tres aspectes fonamentals 2 13,3Resumeix parcialment algun dels tres aspectes 1 27,5fonamentals i no elimina informació secundàriaNo resumeix i no elimina la informació secundària, 0 44,8 transcrivint frases de forma literalNo ho intenta/en blanc - 9,5Puntuació mitjana 0,76

El 4,9% dels alumnes resumeix correctament els tres aspectes o accions fonamentals del textproposat (acció del delegat de classe, acció d’Iker i acció de Maika). El 13,3% resumeix aquestestres accions, però de manera parcial, mantenint aspectes innecessaris. El 27,5% resumeix algunade les accions essencials, però no elimina informació secundària. En darrer lloc, un 44,8% noresumeix correctament el text, ja que no suprimeix la informació secundaria i transcriu frasessenceres de forma literal. El deixa en blanc o no ho intenta el 9,5%.

SEGON TEXT (comú als models de prova C i D)

Resume el siguiente texto en una sola oración, procurando utilizar expresiones con unsignificado general, de modo que recojas la información básica.

Aquel año, en el pueblo, la patata se dio muy mal: una plaga de topos insaciables arruinócasi por completo la cosecha, que en principio se prometía muy buena. Con el tomate y elpimiento las cosas no fueron mejor: primero, la escasez de agua y, luego, el exceso delluvias provocaron que la recolección fuera muy pobre y laboriosa. Por si fuera poco, lahumedad fue un excelente caldo de cultivo para otra plaga en las viñas. El tratamientoresultó caro y, a pesar de él, la vendimia fue mediocre, tanto por la cantidad de uva comopor el grado obtenidos.

En la taula següent es mostren els resultats obtinguts per l’alumnat que va realitzar aquest resum.

Taula 7.3.2. Resultats obtinguts per l’alumnat en el resum del segon text

Criteris de correcció Puntuació assignada Percentatge Resumeix en una sola oració, amb síntesis 3 6,0i generalització correctesResumeix en una sola oració, amb síntesis 2 26,1però sense generalització Resumeix sense síntesis i sense generalització 1 38,5Escriu més d’una oració 0 22,8No ho intenta/en blanc - 6,6

Puntuació mitjana 1,16


70

El 6% dels alumnes resumí correctament el text en una sola oració, amb síntesi i generalitzaciócorrectes. El 26,1% el resumí també, en una sola oració, amb síntesi correcta, però ambgeneralització escassa, ja que utilitza termes del text no necessaris (patata, pimientos, etc.). El38,5% no el sintetitza ni el generalitza de manera suficient (la construcció del resum en una solaoració és dubtosa o insuficient). Finalment, el 22,8% dels alumnes fa el resum utilitzant mésd’una oració. Ho deixa en blanc o no ho intenta el 6,6%.

Reescriure un text (comú als models A i B)

Vuelve a escribir el texto que aparece a continuación, sin cambiar el orden y eliminandotodos los puntos y seguido, excepto el que hay entre estómago y Pero. Tendrás que añadirelementos de enlace (conjunciones, preposiciones y/o pronombres).

La mujer de Agrippone se quejaba. La casa estaba demasiado cerca de las porquerizas yllegaba un olor espantoso. Le revolvía el estómago. Pero a Agrippone el olor de los cerdosno sólo no le molestaba, sino que le gustaba. Cuando su mujer cerraba las ventanas, éllas abría.

En la taula es presenten els resultats obtinguts per l’alumnat en aquesta pregunta.

Taula 7.3.3. Resultats obtinguts per l’alumnat en la pregunta de reescriure un text

Criteris de correccióPercentatge

bé malament ns/ncPrimer enllaç: porque, ya que, de que, : 70,6 18,5 11Segon enllaç: que, lo que, lo cual, cosa que, 66,4 22,3 11,3cualquier otro relativoTercer enllaç: y, por eso, y por esos, por lo que, 56,4 31,9 11,7por lo cual, y por ello, por tanto, y por consiguiente, y así

Percentatges mitjans 64,5 24,2 11,3

Per a la correcció d’aquesta pregunta es fixaren tres punts d’enllaç, els quals substituïren elscorresponents punt i seguit (excepte l’assenyalat en l’enunciat de la pregunta). Els alumnes, encada un d’ells podien emplenar, entre d’altres, els elements d’enllaç assenyalats en la taulaanterior.

Per terme mitjà, el 64’5% dels alumnes afegí correctament els elements d’enllaç en tots els casos,enfront de prop d’una quarta part (24,2%), que els afegí de forma incorrecta. Ho deixà en blanco no ho intentà l’11,3%.

Elaboració d’un text (models C i D)

Con las cinco frases siguientes, elabora un texto completo y correcto, que conste de unasola oración. No debes utilizar, por lo tanto, el punto. Debes eliminar las palabras que


71

consideres oportuno y puedes añadir elementos de enlace como conjunciones,preposiciones y pronombres.— Los Hernández están construyendo una casa nueva.— La casa está en la Avenida de los Sauces.— La casa será casi un palacio.— La casa tendrá un amplio jardín y una piscina.— La casa tendrá unas veinte habitaciones.

En la taula es presenten els resultats obtinguts per l’alumnat en aquesta pregunta.

Taula 7.3.4. Resultats obtinguts per l’alumnat en la pregunta d’elaboració d’un text.

Criteris de correccióPercentatge

bé malament ns/ncEntre la primera i la segona frase utilitza els enllaços: 88,1 4,2 7,7en, ubicada en, en la zona de...Entre la segona i la tercera frase utilitza els enllaços: 82,4 9,5 8,1que, la cual...Entre la tercera i la quarta frase utilitza els enllaços: 72,6 17,3 10,1pues, porque, dado que...En la quarta frase substitueix la conjunció 82,8 8,4 8,8y per una coma (,)Entre la quarta y la cinquena frase utilitza com 71,6 19,6 8,8enllaç la conjunció y

Percentatges mitjans 79,5 11,8 8,7

Per terme mitjà, un 79,5% dels alumnes elabora un text complet i correcte utilitzant els enllaçosapropiats, enfront de l’11,8% que ho fa de forma incompleta o amb enllaços incorrectes. Hodeixa en blanc o no ho intenta el 8,7%.

Anàlisi morfològica de l’oració (pregunta del model B)

Col·loca a baix de cada paraula, a l’igual que figura en les dues primeres, la categoriagramatical corresponent:

El resplandor de la luna que luego cubren negros nubarronesartículo sustantivo

A continuació es presenten els percentatges d’encerts per a cada un dels 8 elements que restavaidentificar.


72

Gràfic 7.3.1. Percentatges d’encerts en la pregunta d’anàlisi morfològica d’una oració

L’article, el substantiu, el verb i l‘adjectiu són els més fàcils d’identificar; seguits de lapreposició i l’adverbi. L’element més difícil va ser el pronom relatiu, amb un 15,2% d’encerts.

Per terme mitjà l’alumnat identificà correctament sis elements gramaticals dels vuit quedemanaven (74,2% de 8), un de malament (11,5% de 8) i en deixà un en blanc (14,2% de 8).

Distingir perífrasis verbals (pregunta del model B)

Es demanà als alumnes que escrivissin una perífrasi verbal aspectual de les que apareixen al textsegüent:

LAS HORAS SOLITARIAS

He salido de casa después de cenar y he ido marchando por la carretera. El cielo estáentoldado. A veces se ve el resplandor de la luna que luego cubren negros nubarrones.

Se oye por todas partes el chirriar de los grillos. La noche está templada. Al subir por lacarretera, se comienza a oír el ulular de un búho.

De pronto, en un descampado, aparece una hoguera. Me quedo contemplándola, absorto;en la oscuridad del monte resplandece, inmóvil y misteriosa; corazón encendido en llama,cuyo vértice mira a las estrellas.

A veces una ráfaga de aire agita este ardiente y sereno corazón de la montaña, y, alconmoverlo, brotan de él corvas lenguas de fuego.

Me he acercado a la hoguera, que ya se va apagando. La luna ha aparecido en el cielo.Grandes masas turbias de humo rojizo salen de la hoguera y van arrastrándosepesadamente por el suelo hasta elevarse en el aire.

Pío Baroja: Las horas solitarias (Libro tercero: Primavera)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

de - preposició 14,6 73,3 12,1

la - article determinant 1,7 90,6 7,7

luna - substantiu 0,5 91,0 8,5

que - pronom relatiu 55,6 15,2 29,2

luego - adverbi 11,3 72,3 16,3

cubren - verb 0,4 87,0 12,6

negros - adjectiu qualificatiu 5,8 83,6 10,6

nubarrones - substantiu 2,3 80,9 16,8

percentatges mitjans 11,5 74,2 14,2

malament bé ns/nc


73

Gràfic 7.3.2. Percentatge d’encerts en la pregunta

de distingir perífrasis verbals

En el text de Pío Baroja hi havia diverses perífrasis verbals: he ido marchando; comienza a oír;se va apagando; van arrastrándose.

Sols un 11,4% dels alumnes identificà una perífrasi verbal i la va escriure correctament de lesque apareixien en el text, enfront del 13,1% que ho va fer incorrectament. Ho deixaren en blanctres quartes parts de l’alumnat (75,5%).

Dictat (comú als models A, B, C i D)

Entonces el detective le cogió suavemente del brazo y le dijo:

Está bien, Juan, lo que has hecho al venir aquí está muy bien. Pero ahora vamos a ver:¿cuánto hay de verdad y cuánto de invención en tu historia? Si no has sido sincero, yapuedes ir pensando en tu futuro, porque deberás hacer frente a graves problemas; másgraves aún que los que tuvo tu amigo Francisco, y tú sabes por qué.

Juan volvió a moverse inquieto en la silla. No sabía cómo acertar. El escándalo había sidoextraordinario y él no tenía suficiente carácter como para enfrentarse a aquella situacióncon serenidad.

A partir d‘aquest dictat de 105 paraules, enregistrat en una cinta, que els alumnes escoltaren, espretenia avaluar el nivell de correcció en expressió escrita, referida a faltes d’ortografia, faltesen l’ús de l’accent gràfic i faltes de puntuació. Els resultats es mostren a continuació:

Taula 7.3.5. Nombre de faltes d’ortografia comeses pels alumnes en el dictat

Nombre de faltes en l’ús de les lletres Percentatge Percentatge

acumulat

0 faltes 6,4 6,41 o 2 faltes 38 44,4De 3 a 5 faltes 28,7 73,1De 6 a 10 faltes 12,7 85,9Més de 10 faltes 9,1 95Sense acabar/en blanc 5 100

13,1%

75,5%

11,4%

malament

bé

ns/nc


74

Segons s’aprecia en els percentatges acumulats de la taula anterior, el 6,4% dels alumnes nocometé cap falta en l’ús de les lletres, quasi la meitat (44,4%) cometé menys de tres faltes igairebé tres quartes parts dels alumnes (73,1%) té menys de sis faltes. El 24% restant es distribuíde la manera següent: el 12,7% cometé entre sis i deu faltes, el 9,1% té més de deu faltes i noacabaren el dictat o el deixaren en blanc el 5% dels alumnes.

Taula 7.3.6. Percentatge d’alumnes que cometen faltes d’ortografia en l’ús de l’accent gràfic

Nombre de faltes en l’ús de l’accent gràfic Percentatge Percentatge

acumulat

0 faltes 3 31 o 2 faltes 10,9 13,9De 3 a 5 faltes 20 33,9De 6 a 10 faltes 32,8 66,7Més de 10 faltes 28,3 95Sense acabar/en blanc 5 100

En els percentatges acumulats de la taula anterior s’observa que el 3% dels alumnes no cometécap falta en l’ús de l’accent gràfic, el 13,9% en cometé menys de tres, el 33,9% menys de sis, el32,8% entre sis i deu, el 28,3% en va fer més de deu; i no acabaren el dictat o el deixaren enblanc el 5% dels alumnes.

Taula 7.3.7. Percentatge d’alumnes que cometen faltes d’ortografia en l’ús dels signes de puntuació

Nombre de faltes en l’ús de signes de puntuació PercentatgePercentatge

acumulat

0 faltes 0,6 0,61 o 2 faltes 10,3 10,9De 3 a 5 faltes 49,4 60,3De 6 a 10 faltes 34,7 95Sense acabar/en blanc 5 100

A l’hora de corregir els dictats dels alumnes s’han tengut en compte un total de deu signes depuntuació: la coma (en quatre casos), el punt i a part (en un cas), el punt i seguit (en tres casos),els dos punts (en un cas) i el punt i final (en un cas).

Per la dificultat, detectada prèviament, que suposava la identificació (text llegit,entonació…), no s’han tengut en compte els signes següents: els dos punts després de la frase"Pero ahora vamos a ver:", els signes d’interrogació de la frase interrogativa, el punt i comaque va a continuació de la paraula "problemas" i la coma que va després de la paraula"Francisco".

Segons s’aprecia en els percentatges acumulats de la taula anterior, solament el 0,6% delsalumnes no cometé cap falta de puntuació, el 10,9% en cometé menys de tres, el 60,3%menys de sis, el 34,7% en cometé entre sis i deu, i no acabaren el dictat o el deixaren en blanc

el 5% dels alumnes.

En el gràfic següent es presenten de forma resumida aquestes dades.

Gràfic 7.3.3. Resum global del percentatge d’alumnes per

tipus de faltes en el dictat

Analitzant la mitjana de faltes de cada tipus, s’observa que en l’apartat on els alumnes han comèsmenys faltes d’ortografia és en l’ús de les lletres, seguit de l’ús dels signes de puntuació i,finalment, l’apartat on més faltes han comès ha estat en el de l’ús de l’accent gràfic.

Gràfic 7.3.4. Mitjanes de faltes d’ortografia en el dictat

7.4. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN LES PREGUNTES OBERTES DE

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

7.4.1. COMPARACIÓ DE RESULTATS ILLES BALEARS-ESTAT I PER ILLES

En els resums l’alumnat de les Illes Balears obtingué resultats inferiors, sobretot en el segonresum, al del conjunt de l’estat.


75

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

faltes d’ortografia de lletra 6,4 38 28,7 21,8 5

faltes d’accentuació 3 10,9 20 61,1 5

faltes d’ortografia de 0,6 10,3 49,4 34,7 5

puntuació

0 faltes 1 o 2 faltes 3 a 5 faltes 6 o més faltes sense acabar/en blanc

15

12

9

6

3

0

4,4

7,9

4,9

faltes d’ortografia faltes d’accentuació faltes d’ortografiade lletra de puntuació

Taula 7.4.1.1. Comparació de resultats en el resum d’un text Illes Balears-Estat

RESUM 1r TEXT Illes Balears EstatResumeix correctament els tres aspectes fonamentals 4,9% 6%Resumeix parcialment els tres aspectes fonamentals 13,3% 13%Resumeix parcialment algun dels tres aspectes 27,5% 25%fonamentals i no elimina informació secundàriaNo resumeix i no elimina la informació secundària, 44,8% 47%transcrivint frases de forma literalNo ho intenta/en blanc 9,5% 9%

RESUM 2n TEXT Illes Balears EstatResumeix en una sola oració, amb síntesi i 6,0% 11%generalització correctesResumeix en una sola oració, amb síntesi però 26,1% 25%sense generalització Resumeix sense síntesi i sense generalització 38,5% 34%Escriu més d’una oració 22,8% 26%No ho intenta/en blanc 6,6% 4%

Per illes sols es troben diferències estadísticament significatives entre els resultats obtinguts perl’alumnat de Mallorca i el d’Eivissa-Formentera en el resum del segon text.

Gràfic 7.4.1.1. Puntuacions de l’alumnat en el resum d’un text, per illes

En la pregunta sobre reescriptura d’un text, l’alumnat de les Illes Balears obtingué resultats moltsimilars als obtinguts pel conjunt de l’estat.

Taula 7.4.1.2. Comparació de resultats en la pregunta de reescriptura d’un text Illes Balears-Estat

REESCRIPTURA bé malament ns/ncD’UN TEXT Balears Estat Balears Estat Balears EstatPrimer enllaç: porque, 70,6% 70% 18,5% 18% 11,0% 12%ya que, de que, :Segon enllaç: que, lo que, 66,4% 66% 22,3% 22% 11,3% 13%lo cual, cosa que, qualsevolaltre relatiu


76

3

2,5

2

1,5

1

0,5

0

0,76 0,76 0,69 0,81,16 1,13 1,06

1,44

resum 1r text resum 2n text

global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera


77

REESCRIPTURA bé malament ns/ncD’UN TEXT Balears Estat Balears Estat Balears EstatTercer enllaç: y, por eso, 56,4% 56% 31,9% 31% 11,7% 13%y por esos, por lo que, por lo cual, y por ello, por tanto, y por consiguiente, y así

Percentatges mitjans 64,5% 64% 24,2% 24% 11,3% 13%

Taula 7.4.1.3. Comparació de resultats en la pregunta d’elaboració d’un text Illes Balears-Estat

ELABORACIÓ bé malament ns/ncD’UN TEXT Balears Estat Balears Estat Balears Estat

Entre la primera i la segona 88,1 88 4,2 5 7,7 7frase utilitza els enllaços: en, ubicada en, en la zona de...Entre la la segona i la tercera 82,4 83 9,5 10 8,1 7frase utilitza els enllaços: que, la cual...Entre la tercera i la quarta 72,6 73 17,3 18 10,1 9frase utilitza els enllaços: pues, porque, dado que...En la quarta frase substitueix 82,8 84 8,4 9 8,8 7la conjunció y per una coma (,)Entre la quarta i la quinta 71,6 75 19,6 17 8,8 8frase utilitza com a enllaç la conjunció yPercentatges mitjans 79,5 80 11,8 12 8,7 8

Per illes, no hi ha diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts perl’alumnat de cada una d’elles, tant en l’escriptura com en l’elaboració d’un text.

Gràfic 7.4.1.2. Resultats en les preguntes de reescriptura

i d’elaboració d’un text, per illes

100%

80%

60%

40%

20%

0%

64,5 62,967,8 73,1

79,5 78,385,5 83

reescriptura d’un text elaboració d’un text


En la taula següent es recullen els resultats obtinguts per l’alumnat en la pregunta sobre anàlisimorfològica d’una oració. Com es pot apreciar, els resultats obtinguts per l’alumnat de les IllesBalears i el del conjunt de l’estat, són semblants, si bé els percentatges mitjans d’encerts delsprimers (74,2%) són lleugerament superiors als dels segons

Taula 7.4.1.4. Comparació de resultats en l’anàlisi morfològica d’una oració Illes Balears-Estat

ANÀLISI bé malament ns/ncMORFOLÒGICA Balears Estat Balears Estat Balears Estat

de - preposició 73,3% 75% 14,6% 12% 12,1% 13%

la - article (determinant) 90,6% 89% 1,7% 1% 7,7% 10%

luna - substantiu (nom) 91,0% 87% 0,5% 2% 8,5% 11%

que - pronom (p. relatiu) 15,2% 15% 55,6% 57% 29,2% 29%

luego - adverbi 72,3% 68% 11,3% 13% 16,3% 19%

cubren - verb 87,0% 85% 0,4% 2% 12,6% 12%

negros - adjectiu (qualificatiu) 83,6% 84% 5,8% 5% 10,6% 11%

nubarrones - substantiu (nom) 80,9% 81% 2,3% 5% 16,8% 15%

Percentatges mitjans 74,2% 73% 11,5% 12% 14,2% 15%

La comparació dels resultats obtinguts per l’alumnat de les diverses illes s’ha fet sobre elspercentatges mitjans d’encerts (categoria bé). D’aquesta comparació, hem constatat que no hi hadiferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts per l’alumnat de cada una. Toti així, es presenten els resultats en el gràfic següent.

Gràfic 7.4.1.3. Resultats en l’anàlisi morfològica

d’una oració, per illes

En la pregunta sobre perífrasis verbals, l’alumnat del conjunt de l’Estat superà clarament el deles Illes Balears. Per illes, no es troben diferències estadísticament significatives en els resultatsobtinguts per l’alumnat de cada una.


78

100%

80%

60%

40%

20%

0%

74,2 74,8 71,6 72,6


Gràfic 7.4.1.4. Resultats en la pregunta sobre

perífrasis verbals, per illes

Finalment, la comparació del nombre de faltes realitzades per l’alumnat de Balears i el delconjunt de l’estat permet constatar que els alumnes de les Illes Balears cometeren més faltes detots els tipus avaluats que els del conjunt de l’estat.

Taula 7.4.1.5. Comparació de percentatges de faltes en el dictat Illes Balears-Estat

DICTATlletres accents gràfics signes

de puntuacióBalears Estat Balears Estat Balears Estat

0 faltes 6,4% 11% 3% 6% 0,6% 1%

1 o 2 faltes 38% 37% 10,9% 14% 10,3% 14%

3 a 5 faltes 28,7% 28% 20% 22% 49,4% 47%

6 o més faltes 21,8% 15% 61,1% 49% 34,7% 29%

Sense acabar/en blanc 5% 9% 5% 9% 5,0% 9%

mitjana de faltes 4,4 - 7,9 - 4,9 -

Per illes, sols es troben diferències estadísticament significatives en la mitjana de faltes d’ortografiade lletres i d’ortografia obtingudes per l’alumnat de Menorca i el d’Eivissa-Formentera.

Gràfic 7.4.1.5. Mitjanes de faltes en el dictat, per illes


79

100%

80%

60%

40%

20%

0%

11,4 11,3 12,0 11,4


15

12

9

6

3

0

4,4 4,45,4

3,5

7,9 7,96,9

9

4,9 4,9 4,74,7

lletres accents gràfics signes de puntuació



A continuació es presenten les puntuacions obtingudes pels al·lots i al·lotes en els resums. Solses troben diferències estadísticament significatives lligades al gènere en el resum del primer text.En aquest cas, les al·lotes obtenen millors resultats que els al·lots.

Gràfic 7.4.2.1. Puntuacions de l’alumnat

en els resums segons el sexe

En la pregunta sobre reescriptura i elaboració d’un text, es pot comprovar que les al·lotesutilitzen més correctament els enllaços que els al·lots. Aquestes diferències són estadísticamentsignificatives.

Gràfic 7.4.2.2. Resultats en la reescriptura i

elaboració d’un text, segons el sexe

La comparació dels resultats en la pregunta sobre anàlisi morfològica s’ha fet sobre elspercentatges mitjans d’encerts (categoria bé). D’aquesta comparació, hem constatat que no hi hadiferències estadísticament significatives lligades al gènere de l’alumnat.


80

3

2,5

2

1,5

1

0,5

0

0,760,59

0,881,16 1,1 1,24



100%

80%

60%

40%

20%

0%

64,5 60,468,4

79,5 77,583,1




d’una oració, per sexe

Tampoc no es troben diferències estadísticament significatives en la pregunta que demanavaidentificar una perífrasi verbal.

Gràfic 7.4.2.4. Resultats en la pregunta d’identificació

de perífrasis verbals, per sexe

Sí que s’en troben, en canvi, en el dictat. Hi ha diferències estadísticament significatives en tottipus de faltes. Les al·lotes, en general, cometen menys faltes d’ortografia que els al·lots.

Gràfic 7.4.2.5. Mitjanes de faltes d’ortografia en el dictat, per sexe


81

15

12

9

6

3

0

4,4 3,65,4

7,96,9

9

4,9 5,2 4,6



100%

80%

60%

40%

20%

0%

74,2 72,4 76,7


100%

80%

60%

40%

20%

0%

11,4 8,2 14



82


En els resums no hi ha diferències estadísticament significatives lligades a la titularitat. Elsresultats obtinguts per l’alumnat d’uns i altres centres es mostren en el gràfic següent.

Gràfic 7.4.3.1. Puntuacions de l’alumnat

en els resums, per titularitat

Les diferències que hi ha entre l’alumnat de centres privats i centres públics en la pregunta queexigia reescriure o elaborar un text no són estadísticament significatives. En el gràfic espresenten els resultats que han obtingut els uns i els altres.

Gràfic 7.4.3.2. Resultats en la reescriptura i

elaboració d’un text, segons la titularitat

La comparació dels resultats en l’anàlisi morfològica s’ha fet sobre els percentatges mitjansd’encerts (categoria bé). No hi ha diferències estadísticament significatives lligades a latitularitat dels centres.

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

0,76 0,73 0,801,16 1,15 1,19



100%

80%

60%

40%

20%

0%

64,5 65,9 62,4

79,5 79,4 79,7




d’una oració, per titularitat

Tampoc no n’hem trobades en la pregunta que demanava identificar una perífrasi verbal.

Gràfic 7.4.3.4. Resultats en la pregunta d’identificació

de perífrasis verbals, per titularitat

Finalment, en el dictat sols apareixen diferències estadísticament significatives en faltesd’ortografia de lletres. En aquests casos, els alumnes dels centres públics cometen més faltes queels dels privats.

Gràfic 7.4.3.5. Mitjanes de faltes d’ortografia

en el dictat, per titularitat


83

15

12

9

6

3

0

4,4 3,94,7

7,9 7,87,9

4,9 4,8 5,0



100%

80%

60%

40%

20%

0%

11,4 13,78


100%

80%

60%

40%

20%

0%

74,2 72,377,1



84


En el resums, sols es troben diferències significatives entre els fills de pares amb estudis primarisi el fills de pares amb estudis universitaris en el resum del segon text.

Gràfic 7.4.4.1 Puntuacions de l’alumnat en els resums

segons el nivell cultural de la família

Els alumnes que fan una utilització menys correcta dels enllaços en la pregunta dereescriptura d’un text pertanyen sobretot a les famílies amb menor nivell d’estudis, mentreque aquells que els utilitzen de forma més correcta pertanyen a famílies amb els nivells mésalts d’estudis.

Gràfic 7.4.4.2 Resultats en la reescriptura i elaboració

d’un text segons el nivell cultural de la família

La comparació dels resultats en la pregunta on havien de realitzar una anàlisi morfològica s’hafet sobre els percentatges mitjans d’encerts (categoria bé). Les millors puntuacions corresponenals alumnes de pares amb estudis universitaris. Tot i així, no hi ha diferències significatives.

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

0,760,47

0,78 0,82 0,831,16 1,31

1,021,15

1,46


global sense estudis primaris estudis primaris

batxillerat o FP estudis universitaris

64,5

46,9

68,3 71,8 71,879,5

71,478,8 80,6

87,5




100%

80%

60%

40%

20%

0%


85

Gràfic 7.4.4.3. Resultats en l’anàlisi morfològica d’una oració


Tampoc no es troben diferències estadísticament significatives en la pregunta que demanavaidentificar una perífrasi verbal.

Gràfic 7.4.4.4. Resultats en la pregunta sobre perífrasis verbals,


En el dictat hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre mitjà de faltes comesespels alumnes lligades al nivell d’estudis dels pares. La tendència és que els alumnes que cometenmés faltes corresponen a les famílies que tenen un nivell d’estudis més baix, mentre que fanmenys faltes com més nivell d’estudis tenen els pares.

Gràfic 7.4.4.5. Mitjanes de faltes d’ortografia en el dictat,


100%

80%

60%

40%

20%

0%

74,2 78,272,1

77,9 82,5

global sense estudis estudis batxillerat o FP estudisprimaris primaris universitaris

100%

80%

60%

40%

20%

0%

11,4 9,113,7 10,5

20,8

global sense estudis estudis batxillerat o FP estudisprimaris primaris universitaris

4,4 4,4

6,9

4,8

7,99,6

8,4 7,65,9

2,8

4,9 5,1 5,4 4,8 4,2




15

12

9

6

3

0


86

RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA

87

88. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA

L’objectiu de la prova de llengua catalana i literatura fou conèixer el que saben els alumnes sobreels continguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments. Els continguts dela prova es relacionen amb la consolidació i l’aprofundiment de les destreses bàsiques de lallengua, en el seu doble procés de comprensió i expressió; de la llengua com a objecte deconeixement; i l’educació literària.






Resultats de llengua catalana i literatura Nre. % mitjàper tipus de continguts de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 60+8*=68 65,1Comprensió oral sobre un text informatiu 7 66,0Comprensió escrita 18+2*=20 65,2

• Text literari 5 49,9• Textos informatius 7 70,9• Textos periodístic 6+2*=8 71,3

Expressió escrita 27+6*=33 70,2• Regles lingüístiques 27+4* 70,2• Expressió lliure 2* -

Literatura 8 48.2• Tipologia de textos 2 55.9• Teoria literaria 2 47.4• Història de la literatura 4 44.8

* Aquestes preguntes eren obertes (8 en total), i no es consideren a l’hora de calcular els percentatges d’encerts.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1

Llengua catalana


Gràfic 8.1.2. Percentatge mitjà d’encerts

de comprensió oral i escrita

En la prova de llengua catalana i literatura, el bloc en què l’alumnat obtingué un percentatge mésalt d’encerts fou el d’expressió escrita.

Les tretze preguntes de comprensió oral es realitzaren sobre un text informatiu. El percentatgemitjà d’encerts per part de l’alumnat de les Illes Balears en aquestes preguntes fou del 66,0%d’encerts.

En el bloc de comprensió escrita, el percentatge mitjà d’encerts fou del 65,2%. Amb relació alsdiferents tipus de textos presents en la prova, mostraren més comprensió en el de tipusperiodístic (71,3%), seguits dels textos informatius (70,9%). El text on mostraren més dificultatsde comprensió va ser el de tipus literari amb sols un 53,3% d’encerts.

Finalment, en el bloc de literatura, el percentatge mitjà d’encerts que obtingueren els alumnesfou d’un 48,2%. La part referida a la tipologia textual fou la més fàcil (55,9% d’encerts); seguidade teoria literària (47,4% d’encerts). Les preguntes que han resultat més difícils han estat lescorresponents al bloc història de la literatura, on els alumnes sols han obtingut un percentatgemitjà d’encerts del 44,8%.


88

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,4 66 65,2

comprensió comprensió comprensióoral i escrita oral escrita

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1 65,4 70,2

48,2

global comprensió expressió literaturaoral i escrita escrita


89


A continuació es presenten els percentatges d’encerts corresponents a les preguntes tancadesutilitzades per avaluar cada un dels blocs de continguts.


COMPRENSIÓ ORAL (66,0% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàComprensió oral LC-01 Inferència a partir de la informació del text 67,5

LC-02 Comprensió lineal d’un text informatiu 80,1LC-03 Comprensió lineal d’un text informatiu 52,6LC-04 Comprensió lineal d’un text informatiu 81,2LC-05 Extreure informació a partir del text 52,3LC-06 Comprensió lineal d’un text informatiu 75,0LC-07 Comprensió lineal d’un text informatiu 53,5

COMPRENSIÓ ESCRITA (65,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàtext literari LC-A09 Explicar una expressió d’un text 40,0%

LC-A10 Conèixer el significat d’una paraula 51,1%LC-A11 Inferir informació del text 76,6%LC-B09 Inferir informació del text 50,1%LC-B10 Reconèixer el significat d’una expressió 32,0%

text informatiu LC-A16 Inferir informació d’un text informatiu 85,6%LC-A17 Reorganització de la informació aportada pel text 92,9%LC-A18 Inferir la idea d’un paràgraf o text informatiu 43,7%LC-B14 Deduir la intenció de l’autor 73,1%LC-B15 Reconèixer la informació literal d’un text 76,7%LC-B16 Comprensió lineal del text 72,9%LC-B17 Reconeixement de l’etimologia d’una paraula 51,4%

text periodístic LC-A20 Comprensió lineal d’un text 87,4%LC-A21 Comprensió lineal d’un text 54,9%LC-A22 Inferir informació d’un text (abreviatures) 58,1%LC-B21 Comprensió lineal del text 89,6%LC-B22 Extreure la idea principal d’un text 52,8%LC-B23 Identificar la tipologia d’un text 85,1%


EXPRESSIÓ ESCRITA (70,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjànivell lèxic LC-25 Identificar una relació d’antonímia 58,2%

LC-28 Comprendre el significat d’una expressió/frase feta 78,8%LC-A23 Identificació de sinònims 91,3%LC-A24 Identificació d’antònims 63,2%LC-A27 Conèixer el significat d’una expressió llatina 28,3%LC-A29 Comprendre el significat d’una expressió 20,4%LC-B18 Identificar de sinònims 69,5%LC-B19 Identificar d’antònims 65,0%LC-B27 Conèixer el significat d’una expressió llatina 56,3%LC-B29 Reconèixer el significat d’una frase feta 83,4%

nivell semàntic LC-30 Conèixer prefixos 78,2%LC-A31 Substituir una expressió entre parèntesi per una 89,8%

paraula derivadaLC-A32 Substituir una expressió entre parèntesi per una 83,6%



paraula derivadaLC-B31 Substituir una expressió entre parèntesi per una 82,3%




paraula derivadanivell morfològic LC-38 Reconeixement de frases verbals per expressar 63,7%

obligació 63,7%


90

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,2

49,9

70,9 71,3

comprensió textos literaris textos textosescrita informatius periodístics


91

bloc ítem descripció % mitjàLC-39 Reconeixement de frases verbals per expressar 13,4%

prohibicióLC-A35 Completar un text amb la forma verbal correcta 84,5%LC-A36 Completar un text amb la forma verbal correcta 92,0%LC-A37 Completar un text amb la forma verbal correcta 80,6%LC-B35 Completar un text amb la forma verbal correcta 87,4%LC-B36 Completar un text amb la forma verbal correcta 65,7%LC-B37 Completar un text amb la forma verbal correcta 89,5%


LITERATURA (48,2% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàtipologia LC-A13 Inferir el to d’un poema (còmic, èpic, dramàtic, líric) 48,9%de textos LC-B24 Inferir el to d’un text dialogat (còmic, èpic, 63,0%

dramàtic, líric)teoria literària LC-A12 Anàlisi de mètrica i rima d’uns versos 30,6%

LC-B11 Reconeixement de figures literàries 64,3%història de LC-A14 Situar l’autor en la seva època/temps 55,8%la literatura LC-A15 Identificar l’obra d’un autor 45,3%

LC-B12 Identificar l’obra d’un autor 44,4%LC-B13 Situar un esdeveniment literari en un temps/època 33,7%


100%

80%

60%

40%

20%

0%

70,262,8

76,8 72,1

expressió lèxic semàntic morfològicescrita

100%

80%

60%

40%

20%

0%

48,255,9

47,4 44,8

literatura tipologia de teoria literaria història de latextos literatura


92


Les preguntes de llengua catalana i literatura s’han agrupat en quatre nivells de comprensió(comprensió literal, reorganització de la informació, comprensió inferencial i apreciació lectora),quatre nivells d’expressió escrita (lèxic, semàntic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i expressiólliure) i nivells d’operacions cognitives (preguntes referides al bloc de literatura).

La comprensió literal suposa aplicar les capacitats de reconèixer i recordar. La reorganització de lainformació suposa reordenar les idees i informacions mitjançant processos de classificació i síntesi.La comprensió inferencial implica fer conjectures i hipòtesis després de sumar al text l’experiènciapersonal. Finalment, l’apreciació lectora permet detectar l’impacte psicològic i estètic en el lector

Les regles lingüístiques s’han avaluat en cinc aspectes:

Aspecte lèxic: antonímia, sinonímia, polisèmia, expressions llatines, frases fetes, etimologia.

Aspecte semàntic: paraules derivades i coneixement de prefixos.

Aspecte morfològic: formes verbals.

Aspecte sintàctic: anàlisi d'oracions.

Aspecte ortogràfic: dictat (accentuació, dièresi, apostrofació, vocals neutres, preposicions, plurals,ela geminada, emmudiments, pronoms febles, forma verbal, dígrafs, grafies o grups consonàntics).


Resultats de llengua catalana i literaturaper nivells de comprensió, nivells d’expressió escrita

Nre. % mitjà

i nivells d’operació cognitivade preguntes d’encerts

Nivells de comprensió (oral i escrita) 25+2*=27 65,4• Comprensió literal 11 71,3• Reorganització de la informació 3+2*=5 66,0• Comprensió inferencial 6 69,0• Apreciació lectora 5 48.0

Nivells d’expressió escrita 27+6*=33 70.2• Lèxic 10+2*=12 62.8• Semàntic 9 76.8• Morfològic 8 72.1• Sintàctic 1* -• Ortogràfic 1* -• Expressió lliure 2* -

Nivells d’operació cognitiva (preguntes del bloc de literatura) 8 48.2* Aquestes preguntes eren obertes (8 en total), i no es consideren a l’hora de calcular els percentatges d’encerts.

Les preguntes de llengua catalana i literatura s’han agrupat en quatre nivells de comprensió(comprensió literal, reorganització de la informació, comprensió inferencial i apreciació lectora),quatre nivells d’expressió escrita (lèxic, semàntic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i expressiólliure) i nivells d’operació cognitiva (preguntes referides al bloc de literatura).

Com es desprèn de la taula anterior, l’alumnat ha demostrat més domini en el nivell decomprensió literal i en els nivells d’expressió escrita semàntic i morfològic. Per contra, els pitjorsresultats els han obtingut en apreciació lectora i en el nivell lèxic d’expressió escrita.

Gràfic 8.2.1. Percentatge mitjà d’encerts per nivells de comprensió (oral i escrita)

Gràfic 8.2.2. Percentatge mitjà d’encerts per nivells d’expressió escrita

8.2.1. COMPARACIÓ DE RESULTATS ILLES BALEARS

L’alumnat de la mostra es distribueix en funció de l’illa com es mostra al gràfic següent:



93

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,471,3

66 69

48

comprensió oral i comprensió literal reorganització de comprensió apreciació lectoraescrita la informació inferencial

100%

80%

60%

40%

20%

0%

70,262,8

76,8 72,1

expressió lèxic semàntic morfològicescrita

7,6%

82,8%

9,5%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

En la prova de llengua catalana i literatura els alumnes de Menorca, amb un 69,9% d’encerts,superen en termes globals els de les altres illes. En segon lloc, se situa Eivissa-Formentera(66,2%) i en darrer lloc, Mallorca amb un 64,4%. Encara que hem de matisar que les diferènciesque s’observen entre illes no són estadísticament significatives9, amb l’única excepció de les quees troben entre Mallorca i Menorca.

Gràfic 8.2.1.2. Percentatge mitjà d’encerts per illes


En el gràfic es comprova que el percentatge d’al·lotes de la mostra superà en aproximadamentun 10% el d’al·lots. Hem de fer menció que aquests percentatges es refereixen al 97,0% queinformaren sobre el seu sexe, ja que un 3% no ho va fer.


Com es pot apreciar al gràfic següent, el percentatge mitjà d’encerts de les al·lotes en la provasupera, de manera estadísticament significativa, en 3,3 punts percentuals el dels al·lots.


94

9 Les significacions estadístiques es donen amb un nivell de confiança del 95%; això vol dir que les diferènciestrobades a la mostra es poden extrapolar a tota la població assumint una probabilitat d’error inferior al 5%.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1 64,469,9 66,2


54,3%

45,7%

al·lots

al·lotes






L’alumnat dels centres privats, en la prova de llengua castellana i literatura, obtingué unpercentatge d’encerts que supera, de forma estadísticament significativa, en prop de 4 puntspercentuals el dels públics.




95

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1 63,4 66,7


100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1 63,5 67,3


48,1% 51,9%

públics

privats


El 73,9% dels pares respongueren aquesta pregunta i es distribueixen segons el nivell d’estudiscom es mostra en el gràfic següent:



Es confirma la tendència que, a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares, també ho fanels resultats dels seus fills.

Les diferències que hi ha en els resultats dels alumnes que tenen pares amb estudis universitarisi les altres categories són estadísticament significatives.

Gràfic 8.2.4.2. Percentatge mitjà d’encerts en funció del nivell cutural de les famílies

8.3. PREGUNTES OBERTES DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

La prova de llengua catalana i literatura incorporà, a més de les preguntes tancades, algunespreguntes obertes que requerien que els alumnes elaboressin la resposta. Aquestes preguntes


96

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,1 61,9 64,1 66,671,4


incomplets

24,7%

33,8%

8%

33,5%


primaris complets

batxillerat o FP

universitaris

consistiren en un dictat enregistrat a una casset, posar títol a un text, completar amb una paraulapolisèmica diverses frases incompletes, reconèixer els elements sintàctics d’una oració, escriureuna recepta de cuina i descriure un quadre.

Dictat (comú als models A i B)

Van sentir soroll de rodes i hi van córrer. Era un carruatge molt ben endreçat, semblavauna diligència, amb el baixador del darrere i el seient del davant ben envernissats illuents. Un home vell, que lluïa una barba blanca portava les regnes. La tartana s’aturài, un cavaller de cabells rossos, amb gec, corbatí verd i sabates fosques en va sortir, sense

esperar que el vell preparés el baixador i els alcés la cortina. L’individu els va saludar iabans d’anar-se’n a esmorzar amb el baró, els va agrair la seva col·laboració.

En el gràfic següent es mostra el nombre de faltes que va cometre l’alumnat en el dictat.

Gràfic 8.3.1. Percentatge d’alumnes segons les faltes d’ortografia que cometen

Més del 60% de l’alumnat realitza més de 10 faltes en el dictat, i la mitjana del nombre total deparaules mal escrites o no escrites sobre 28 paraules corregides és de 12,3 paraules.


97

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%0,7

14,2

24,629,6 31

de 0 a 2 de 3 a 6 de 7 a 10 de 11 a 14 de 15 a 28

Gràfic 8.3.2. Percentatges de paraules escrites correctament i amb alguna errada ortogràfica

Posar títol a un text

El que es demanava en aquestes dues preguntes era que l’alumnat assignàs un títol al text(model A) o relacionàs aquest títol amb el contingut del text (model B).


98

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

córrer 22,2% 77,8%

carruatge 80,1% 19,9%

endreçat 42,6% 57,4%

diligència 50,0% 50,0%

amb 92,8% 7,2%

batcador 85,4% 14,6%

davant 75,3% 24,7%

envernissats 26,2% 73,8%

lluents 79,3% 20,7%

lluïa 23,6% 76,4%

portava 80,7% 19,3%

regnes 29,4% 70,6%

s’aturà 72,4% 27,6%

cavaller 74,8% 25,2%

rossos 77,4% 22,6%

gec 26,8% 73,2%

corbatí 43,8% 56,2%

verd 58,6% 41,4%

fosques 81,5% 18,5%

esperar 80,8% 19,2%

preparés 26,4% 73,6%

alcés 20,5% 79,5%

l’individu 78,0% 22,0%

abans 71,0% 29,0%

anar-se’n 30,8% 69,2%

esmorzar 36,7% 63,3%

agrair 53,0% 47,0%

col·laboració 55,8% 44,2%

paraula escrita correctament

paraula escita amb alguna errada ortogràfica


99

SALUT (model A)

Els laboratoris especialitzats en el tractament de la sang no sempre estan ben equipats perdetectar quan està contaminada, ni disposen del personal adequat, segons informa l’OMS.Una unitat de revisió de 450 mil·límetres de sang costa unes 6.500 pessetes.

L’Organització Mundial de la Salut considera que als països desenvolupatsaproximadament un 90% de la sang donada és fiable. “Malgrat totes les meravellestecnològiques que la humanitat està experimentant, l’aprovisionament de sangsegura encara està fora de l’abast de milions de persones arreu del món”, va afirmarGro Harlem Bruntland, directora general de l’OMS.

Més de 30 milions de litres de sang són donats a tot el món cada any, una xifra que resultainsuficient, segons va assegurar la representant de l’organisme internacional. “Cada anyunes 125.000 persones moren dessagnades en el període postpart – va afegir Bruntland-Moltes d’aquestes vides es podrien salvar si hi hagués prou sang disponible.

A continuació es presenten els percentatges de l’alumnat que respongué correctament la pregunta.

Gràfic 8.3.3. Percentatge d’alumnes que

posaren el títol correctament

Aquests percentatges fan referència als alumnes que respongueren al model A de la prova (un50,2% del total d’alumnes) i d’aquests sols la varen respondre correctament un 5,1%. Ésremarcable que un 77% d’alumnes no respongué aquesta pregunta.

CANVIS DE JAQUETA -Francesc Puigpelat - (model B)

ORIOL: Dos tallats, sisplau. Gràcies. Has llegit la notícia, Pep? Una banda de joves haassassinat un noi a la zona de bars de la Vila Olímpica.PEP: A veure el diari. Els veïns es queixen que falta policia per garantir l’ordre. I unportaveu municipal diu: “Un dels vehicles que patrullen es va trobar amb l’incendi. Ésevident que la Guàrdia Urbana sí que vigila”.ORIOL: Quines galtes no? Vigila tant, que quan hi ha van arribar el pobre noi ja era migmort.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

5,1

17,9

77,0

bé malament ns/nc


100

PEP: Una llei de Murphy: la policia apareix per destorbar, i està missing sempre que lanecessites. El diari analitza les possibles causes de l’assassinat. Primera causa: jaquetacanviada. La víctima es troba una jaqueta que no és seva, la porta a una colla de joves queeren a la vora, i els altres l’apallissen. Déu n’hi do, per una jaqueta.ORIOL: Igual la cosa té un sentit profund. Potser eren un grup de militants d’un partitpolític. El canvi de jaqueta sempre és un assumpte delicat. Mira tots aquests d’Iniciativadel Baix Ebre que s’han passat al PSOE, o el cas de Piqué: arriba a ministre del PP com aindependent avalat per CiU i, a la primera de canvi, es posa la jaqueta del PP perfastiguejar CiU.PEP: Gran tema, el de les jaquetes! Em poses un altre tallat, sisplau? Gràcies.

Gràfic 8.3.4. Percentatge d’alumnat que

respongué correctament a la pregunta

Aquests percentatges fan referència al 49,8% dels alumnes. D’aquests sols un 6,1% responguécorrectament. Es remarcable que un 77% de l’alumnat no respongué aquesta pregunta.

Paraula polisèmica

La pregunta demanava a l’alumnat que identificàs una única paraula, la qual permetés completarles quatre frases següents.

MODEL A

L’alumnat guarneix la per Nadal.Hi ha roba de tot tipus i tota .Aquestes famílies pertanyen a la mateixa social.Viatja en primera perquè vol anar còmoda.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

6,116,9

77

bé malament ns/nc


101

Gràfic 8.3.5. Percentatge d’alumnes que identificaren

correctament la paraula polisèmica

Aquests percentatges fan referència al 50,2% dels alumnes. D’aquests alumnes, un 65,2%identifica la paraula polisèmica correcta.

MODEL B

El temple té rectangular.Li van regalar un test amb una d’interior.Es va ferir a la del peu.Aquella noia té bona .

Gràfic 8.3.6. Percentatge d’alumnat que identificà

correctament la paraula polisèmica

Aquests percentatges fan referència al 49,8% dels alumnes. D’aquests alumnes un 35,1 identificala paraula polisémica correcta. Crida l’atenció que un 52,9% de l’alumnat no respongué.

Anàlisi sintàctica d’una frase (pregunta comuna als models A i B)

En aquesta pregunta, present en ambdós models de la prova, es demanà a l’alumnat queidentificàs els elements sintàctics que conté l’oració següent:

Prudentment aquella nit va desar al pàrquing el cotxe del seu pare

100%

80%

60%

40%

20%

0%

65,2

7,2

27,6

bé malament ns/nc

100%

80%

60%

40%

20%

0%

35,1

12

52,9

bé malament ns/nc

A continuació es mostren els percentatges de l’alumnat que identificà correctament cada un delselements sintàctics de la frase.

Gràfic 8.3.7. Percentatges d’alumnes que identificaren correctament

cada un dels elements sintàctics de la frase

L’element sintàctic que l’alumnat va identificar millor va ser el verb (79,5% dels alumnes),seguit del complement circumstancial de lloc (73%), mentre que els més difícils varen ser elcomplement del nom (26,8%) i el complement directe (34%).

Pel que fa al nombre d’encerts obtinguts per l’alumnat, podem comprovar en la taula següent queun 63,9% de l’alumnat identificà correctament més de 3 elements.

Taula 8.3.1. Percentatge d’alumnes segons el nombred’elements sintàctics identificats correctament

Nombre d’encerts Percentatge

0 1,2

1 5,6

2 8,6

3 9,0

4 16,9

5 22,0

6 9,8

7 15,2

no ho intenta/en blanc 11,7

La mitjana d’elements ben identificats per l’alumnat en l’anàlisi sintàctica va ser de 4,4 sobre 7.


102

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

subjecte 52,4 47,6

verb 79,5 20,5

complement/objecte directe 34 66

complement circumstancial de lloc 73 27

complement circumstancial de temps 68,2 31,8

complement circumstancial de manera 58,5 41,5

complement del nom 26,8 73,2

element sintàctic identificat correctament

element sintàctic no identificat o identificat incorrectament


103

Expressió escrita lliure

Es feren dues preguntes, en les quals es demanà a l’alumnat que redactàs unes instruccions(model A) i que en realitzàs una descripció.

RECEPTA DE CUINA (model A)Redacta les instruccions necessàries per fer una truita de patata. (125 paraules)

DESCRIPCIÓ D’UN QUADRE (model B)

Fes una descripció com més precisa millor de tot allò que hi veus. (125 paraules)

Aquestes dues preguntes d’expressió escrita s’han valorat conjuntament. Els criteris de correcciói els resultats obtinguts pels alumnes es presenten a continuació.

1. Presentació (0-10 punts).

Taula 8.3.2. Puntuacions obtingudes per l’alumnat en presentació

nombre de línies criteris de correcció punts percentatge

menys de 3 Text molt deficient, inacceptable. 0Repeteix o parafraseja el títol sense

20,3aportar més informació

3-5 Text breu i mal escrit, inintel·ligible 1

3-5 Text breu amb poques frases i poques 2 14,4idees. molt esquemàtic, però llegible i amb pocs errors greus

6-10 Text deficient, molt mal escrit. Faltes 3 12,6d’ortografia greus o en gran quantitat,deficiències evidents en l’estructurai en l’ús dels signes de puntuació

6-10 Text lleugerament insuficient, que es pot llegir 4 24,4més de 10 Text normal, llegible 5

28,3més de 10 Text amb bona presentació, correcte i llegible 6-10Puntuació mitjana global........ 3,3

D’acord amb els criteris de puntuació sols es corregiren les redaccions dels alumnes queobtingueren 4 o més punts. Així, del 96% del total de les realitzades sols es continuà la correcciód’un 52,7%.

2. Ortografia

• Nombre de faltes d’accentuació: es comptaren les faltes d’accentuació i ús de la dièresi de lamanera següent: nombre de mots accentuats indegudament i nombre de mots escrits sense


104

accent, però que n’haurien de dur. Igualment es va fer amb l’ús de la dièresi: signes omesos ocol·locats incorrectament. Es consideraren faltes també l’accent agut sobre la lletra a i l’accentgreu sobre les lletres i, u i els errors en el timbre de les e, o.

Un 83,9% de l’alumnat cometé menys de tres faltes, i la mitjana de faltes és d’1,1.

Taula 8.3.3 Percentatge d’alumnes segons el nombre de faltes d’accentuació

faltes d’accentuació percentatge % acumulat

0 faltes 48,7 48,71 o 2 faltes 35,2 83,93 o 4 faltes 11,8 95,75 o 6 faltes 3,2 98,87 o més faltes 1,2 100

• Nombre de faltes d’altres aspectes: considerarem les més greus d’ortografia natural (unions ofalses separacions de mots, inversions de l’ordre de les grafies, omissions de lletres necessàries,afegits de lletres innecessàries, inversions, substitucions d’una lletra per una altra). Falta demajúscules o minúscules i en general tota la gamma de faltes que afecten les grafies o elsdígrafs: b/v, m/n, d/t, c/ç/s/s, c/qu, g/j, g/gu, s/z, x/ix, ig/tx, i/ll, l/ll/l·l, h i altres emmudiments.Cal precisar que aquí no es comptaren les faltes de gramàtica: ni de concordança, ús erroni detemps verbals, falses formes o combinacions pronominals, ni tampoc errors en l’ús dels signesde puntuació. Només es mirà estrictament l’ortografia.

Un 77% de l’alumnat cometé menys de tres faltes, i la mitjana de faltes és d’1,6.

Taula 8.3.4. Percentatge d’alumnes segons el nombre de faltes d’altres aspectes

nombre d’errades percentatgepercentatgeacumulat

0 faltes 36,9 36,91 o 2 faltes 40,1 773 o 4 faltes 16 935 o 6 faltes 4,3 97,37 o més faltes 2,7 100

• Si es sumen el conjunt de faltes del conjunt d’aspectes de l’apartat d’ortografia resulta queun 59,7% de l’alumnat cometé menys de 3 faltes i que la mitjana de faltes d’ortografia vaser de 2,7.


105

Taula 8.3.5. Percentatge d’alumnes segons el nombre de faltes d’ortografia

global faltes d’ortografia percentatgepercentatge acumulat

0 faltes 24,4 24,41 o 2 faltes 35,4 59,73 o 4 faltes 18,6 78,35 o 6 faltes 11,9 90,27 o més faltes 9,8 100

3. Vocabulari

• Nombre d’errades de lèxic. A més de paraules mal utilitzades, inadequades, mancades de sentit,etc., també es comptaren com a errors lèxics l’ús de barbarismes, calcs, interferències. Cal fermenció que una mateixa falta repetida diverses vegades comptà un sol cop.

Un 82,5 de l’alumnat cometé menys de 3 errades, i la mitjana d’errades de vocabulari fou d’1,3.

Taula 8.3.6. Percentatge d’alumnes segons el nombre d’errades de lèxic

nombre d’errades percentatgepercentatge acumulat

0 errades 37,1 37,11 o 2 errades 45,4 82,53 o 4 errades 12,6 95,15 o 6 errades 3,9 99,07 o més errades 1,0 100

• Puntuació quant a varietat lèxica: la varietat lèxica de repeticions innecessàries es valorà d’1a 10 punts.

La mitjana de puntuació resultà 4,5 (puntuació entre 1 i 10), la qual cosa indica que l’alumnatdisposa majoritàriament d’una varietat lèxica mitjana.

Taula 8.3.7. Puntuació en varietat lèxica

varietat puntuació percentatge

pocs mots o molt repetits 1 0,5varietat baixa 2 - 3 14,4varietat mitjana 4 - 5 - 6 82,4varietat alta 7 - 8 - 9 2,7varietat molt alta 10 0


106

4. Morfosintaxi

• Nombre d’errades morfològiques: la mala resolució de les flexions dels noms i adjectius(singulars, plurals defectuosos o mal formats), defectes en la flexió verbal, pronoms febles,apòstrofs, guionets… Aquests errors gramaticals (de la morfologia) no s’havien de comptar enl’apartat d’ortografia.

Un 95,5% de l’alumnat cometé menys de 3 errades, i la mitjana d’errades fou de 0,5.

Taula 8.3.8. Nombre d’errades morfològiques

nombre d’errades percentatge % acumulat

0 errades 67,8 67,81 o 2 errades 27,7 95,53 o 4 errades 3,7 99,25 o 6 errades 0,8 100

• Nombre d’errades de sintaxi: a més de la concordança correcta, es va tenir en compte la claredatde l’estructura, la varietat de nexes (absència de repeticions polisintètiques produïdes per lacausalitat o la inhabilitat). També els problemes en la utilització adequada de les preposicions(per/per a, a/en…) i conjuncions (perquè…). Es compten com a errors sintàctics la repeticiód’un nexe (i després…; i doncs…) tres vegades o més i l’ús incorrecte dels signes de puntuació.

Un 84,6% cometé menys de 3 errades, i la mitjana d’errades fou d’1,1.

Taula 8.3.9. Nombre d’errades de sintaxi



• Global morfosintaxi

Un 73,1% de l’alumnat va cometre menys de 3 errades, i la mitjana d’errades va ser d’1,7.

Taula 8.3.10. Puntuacions globals en morfosintaxi



5. Contingut i estructura general

• Puntuació quant a idees (1-10): quantitat i qualitat de les idees; profunditat o superficialitat,recursos expressius utilitzats, bellesa i originalitat relatives del text. Tant l’excés com lamanca de la informació principal, com també l’excés de detalls poc importants o pocpertinents es consideraren negatius en aquest aspecte. Es valorà, en canvi, la riquesa delcontingut. La fluïdesa de les idees es valorà comptant la llargada del text (no entesa com anombre de línies, ja que això depèn de la grandària de les lletres, sinó com a nombre defrases, que s’obtingué comptant el nombre de verbs usats en forma personal).

La mitjana de punts va ser de 4,6 (puntuació entre 1 i 10).

Gràfic 8.3.8. Puntuació en idees

• Puntuació quant a coherència i cohesió (1-10): consecució de la finalitat del text (hi ha unacomunicació clara del missatge que es pretén comunicar, s’explica la idea que es proposadesenvolupar); estructura (pla, ordre lògic o cronològic de les parts, el conjunt respon al temaplantejat); no hi ha idees contradictòries, ni repeticions, llacunes, ruptures o embolics; cada parto paràgraf tracta d’una idea diferent; signes de puntuació, ús dels nexes (conjuncions o enllaçosd’oracions ben emprats), ús dels pronoms i altres referències anafòriques (aquest, això, prop,lluny, aquí, meu, seu…), els mots de les frases estan ben ordenats i de forma comprensible.

La mitjana de punts va ser de 4,5 (puntuació entre 1 i 10).

Gràfic 8.3.9. Puntuació en coherència i cohesió


107

100%

80%

60%

40%

20%

0%1,3

42,652,6

3,5

1 i 2 punts 3 i 4 punts 5 i 6 punts 7 i 8 punts

100%

80%

60%

40%

20%

0%0,7

49,3 46,5

3,5

1 i 2 punts 3 i 4 punts 5 i 6 punts 7 i 8 punts


108

Finalment, es presenten els percentatges referits al total de faltes d’ortografia, lèxic imorfosintaxi, i la puntuació global d’expressió escrita.

Percentatges del total de faltes d’ortografia, lèxic i morfosintaxi

Agrupant les faltes d’ortografia, lèxic i morfosintaxi hem obtingut els percentatges de faltes quees mostren en la taula següent.

Taula 8.3.11. Puntuació conjunta d’ortografia, lèxic i morfosintaxi

nombre de faltes puntuació percentatge % acumulatassignada

0 faltes 10 8,1 8,11 falta 92 faltes 8 34,6 42,73 faltes 74 faltes 6 26,0 68,75 faltes 56 faltes 47, 8 o 9 faltes 3 11,5 80,210 a 13 faltes 2 19,8 10014 o més faltes 1

A la taula es pot veure que s’ha assignat una puntuació associada al nombre de faltes comesesper l’alumnat, la qual ens ha permès obtenir una puntuació mitjana d’ortografia, lèxic imorfosintaxi de 5,6 punts. La mitjana de faltes comeses pels alumnes va ser de 5,7.

Puntuació mitjana global d’expressió escrita lliure (recepta de cuina i descripció)

Finalment es presenta la puntuació obtinguda a través del càlcul de la mitjana de lespuntuacions de presentació (hem de recordar que sols es puntuaren les redaccions queobtingueren 4 o més punts), varietat lèxica, idees, coherència i cohesió, i global de faltesd’ortografia, lèxic i morfosintaxi.

Taula 8.3.12. Puntuació d’expressió lliure


0-3 5,2 5,23-5 53,4 58,65-7 39,6 98,18-10 1,9 100

La mitjana global d’expressió escrita és de 4,8 punts sobre 10. No obstant això, hem de precisarque el nombre de faltes pot variar en funció del nombre de línies escrites pels alumnes. Per


109

aquest motiu, hem relacionat la puntuació global amb el nombre de línies escrites per comprovarsi es donaven resultats diferents.

En primer lloc s’aprecia que, de l’alumnat que va obtenir més de 4 punts en l’apartat depresentació (un 52,7% del total dels alumnes), la meitat va escriure entre 6 i 10 línies, i la restamés de 10, amb la qual cosa resulta una mitjana d’11,2 línies escrites.

En el gràfic següent es presenten les puntuacions globals de la redacció en funció del nombre delínies escrites.

Gràfic 8.3.10. Puntuació d’expressió escrita en funció del nombre de línies escrites

Com s’observa, els alumnes que escriuen més de 10 línies son majoritàriament els qui obtenenmillors puntuacions en la prova d’expressió escrita. I al contrari, aquells que escriuen menyslínies obtenen majoritàriament les puntuacions més baixes.

8.4. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN LES PREGUNTES OBERTESDE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Per facilitar les comparacions, aquestes s’han efectuat sobre la mitjana de faltes o errades,d’encerts o de puntuacions segons el cas de què es tracti.

8.4.1. COMPARACIÓ DE RESULTATS ENTRE ILLES

• Dictat

En el dictat, es troben diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts perl’alumnat de les diverses illes. Els alumnes que cometeren menys faltes foren els de Menorca iels que en feren més, els de Mallorca.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

5,2 1,19,4

53,4 47,859,8

39,629,7

48,5

1,9 1,1 2,6

0 a 3 punts 3 a 5 punts 5 a 7 punts 8 a 10 punts

global 6 a 10 línies 11 o més línies

Gràfic 8.4.1.1. Mitjana de faltes en el dictat, per illes

• Anàlisi sintàctica

En l’anàlisi sintàctica no s’aprecien diferències estadísticament significatives en els resultats.

Gràfic 8.4.1.2. Mitjana d’elements identificats

correctament en l’anàlisi sintàctica, per illes

• Prova escrita lliure

No es troben diferències estadísticament significatives vinculades a l’illa on estudia l’alumnat enla presentació de la prova d’expressió escrita lliure (instruccions i descripció), referida a totl’alumnat que la realitza.

Gràfic 8.4.1.3. Puntuació en presentació de la

prova d’expressió escrita lliure, per illes


110

28

21

14

7

0

12,3 12,79,4

11,6


10

8

6

4

2

0

3,3 3,3 3,5 3,5


7

6

5

4

3

2

1

0

4,4 4,4 4,24,7



111

Si ens referim a l’alumnat que va obtenir 4 o més punts en la presentació, tampoc no es trobendiferències estadísticament significatives en aquest apartat, però sí en la resta d’aspectesavaluats. En tots els casos, els alumnes que cometen menys faltes, més puntuació o més encertssón els de Mallorca, seguits pels de Menorca, i en darrer lloc, se situen els d’Eivissa-Formentera.

En la puntuació mitjana global de la prova escrita lliure també és l’alumnat de Mallorca quimillors resultats obté i Eivissa-Formentera els pitjors, amb unes diferències estadísticamentsignificatives.

Gràfic 8.4.1.4. Puntuació global en les redaccions amb 4 o més punts en la presentació, per illes


• Dictat

Es troben diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts per al·lots i al·lotes.Les al·lotes cometen una mitjana de faltes inferior a la dels al·lots.

Gràfic 8.4.2.1. Mitjana de faltes en el dictat, per sexe


En l’anàlisi sintàctica, es troben diferències estadísticament significatives en els resultatsobtinguts per al·lots i al·lotes. També són les al·lotes les que cometen de forma estadísticamentsignificativa més encerts que els al·lots.

28

21

14

7

0

12,3 13,411,2


10

8

6

4

2

0

4,9 4,9 5 4,6 4,5 4,7 4,53,9

5,6 5,9 5,4

3,74,6 4,7 4,6

4 4,5 4,5 4,4 4,1 4,14,8 4,84,9

presentació varietat lèxica ortografia, lèxic i idees coherència i cohesió global expressiómorfosintaxi escrita


Gràfic 8.4.2.2. Mitjana d’elements identificats

correctament en l’anàlisi sintàctica, per sexe


Es troben diferències estadísticament significatives vinculades al gènere de l’alumnat en lapresentació de la prova quan ens referim al conjunt de tot l’alumnat que la realitza.

Gràfic 8.4.2.3. Puntuació en presentació, per sexe

Quan ens referim al 52,7% que obtingué 4 o més punts, es mantenen aquestes diferències en lapresentació. On també hem detectat diferències estadísticament significatives és en les preguntesque avaluen la varietat lèxica, idees, coherència i cohesió, i en les puntuacions mitjanes globalsd’expressió escrita obtingudes per l’alumnat de diferent sexe. En tots aquests casos les al·lotessuperen els al·lots. En canvi no n’hi ha en la mitjana de faltes d’ortografia, errades de lèxic,errades de morfosintaxi ni en el global que obtingueren agrupant les faltes i errades dels tresdarrers aspectes avaluats.

Gràfic 8.4.2.4. Puntuació global en les redaccions

amb 4 o més punts en la presentació, per sexe


112

7

6

5

4

3

2

1

0

4,44,1

4,8



10

8

6

4

2

0

3,32,8

3,8

10

8

6

4

2

0

4,9 4,6 4,65,6 5,5 5,6

4,6 4,4 4,7 4,5 4,2 4,6 4,8 4,6 4,94,5 4,45

presentació varietat lèxica ortografia, lèxic i idees coherència i global expressiómorfosintaxi cohesió escrita



113


• Dictat

En el dictat no hem trobat diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts perl’alumnat de centres públics i privats.

Gràfic 8.4.3.1. Mitjana de faltes en el dictat,

per titularitat


Tampoc no hem trobat diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts perl’alumnat de centres públics i privats.

Gràfic 8.4.3.2. Mitjana d’elements identificats correctament

en l’anàlisi sintàctica, per titularitat


No es troben diferències estadísticament significatives vinculades a la titularitat dels centres onestudia l’alumnat en la presentació de la prova d’expressió escrita (instruccions i descripció),referida al conjunt de l’alumnat que realitza aquesta prova.


28

21

14

7

0

12,3 12,2 12,5


7

6

5

4

3

2

1

0

4,44,1

4,8


114

Gràfic 8.4.3.3. Puntuació en presentació, per titularitat

Si ens referim a l’alumnat que va obtenir 4 o més punts en la presentació, no es troben diferènciesestadísticament significatives en aquest apartat ni en la mitjana d’errades de lèxic, però sí en laresta d’aspectes avaluats i en la puntuació global de la prova. En tots aquests casos, l’alumnatdels centres privats obtingué millors resultats que el dels públics.

Gràfic 8.4.3.4. Puntuació global en les redaccions amb 4 o més

punts en la presentació, per titularitat


En tots els aspectes avaluats, excepte en els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves demorfosintaxi i errades de lèxic, es confirma la tendència, sovint expressada, que els resultats del’alumnat es relacionen amb el nivell d’estudis dels pares. Hem detectat diferènciesestadísticament significatives en tots els aspectes avaluats que apunten que els millors resultatscorresponen als alumnes els pares dels quals tenen estudis universitaris i que, de forma majoritària,a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares, millors resultats obtenen els seus fills.


10

8

6

4

2

0

3,3 3,3 3,3

10

8

6

4

2

0

4,9 4,9 4,75,6 5,1

6,2

4,6 4,5 4,7 4,5 4,4 4,5 4,8 4,7 54,5 4,44,8

presentació varietat lèxica ortografia, lèxic i idees coherència i global expressiómorfosintaxi cohesió escrita



115

En els gràfics següents es poden veure aquestes diferències.

Gràfic 8.4.4.1. Mitjana de faltes en el dictat, segons el nivell cultural

Gràfic 8.4.4.2. Puntuació en presentació en la prova d’expressió

escrita lliure, segons el nivell cultural

Gràfic 8.4.4.3. Mitjana d’elements identificats correctament en

l’anàlisi sintàctica, segons el nivell cultural

28

21

14

7

0

12,313,9 12,4 11,2 10,1

global sense estudis estudis primaris batxillerat o FP estudisprimaris universitaris

10

8

6

4

2

0

3,3 3,4 3,4 3,4 3,8


7

6

5

4

3

2

1

0

4,43,9

4,3 4,65,0



116

Gràfic 8.4.4.4. Puntuació global en les redaccions amb 4 o més punts en

la presentació, segons el nivell cultural de la família

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

4,94,9

presentació 4,755

4,54,3

varietat lèxica 4,44,6

4,8

5,6ortografia, lèxic i 5,2

morfosintaxi 5,35,96

4,64,4

idees 4,44,7

4,9

4,54,2

coherència i cohesió 4,24,6

4,9

4,84,6

global expressió escrita 4,65

5,1

global sense estudis primaris

estudis primaris batxillerat o FP

estudis universitaris


117

9RESULTATS EN MATEMÀTIQUES

9. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES

L’objectiu de la prova de matemàtiques és conèixer allò que els alumnes saben sobre elscontinguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments. Aquests contingutstenen relació amb el coneixement i l’ús dels diferents llenguatges matemàtics, amb les destresesbàsiques de rutines i algoritmes particulars, les estratègies heurístiques en procedimentscomplexos i les competències relatives a la resolució de problemes.






Resultats de matemàtiques per tipus de contingutsNre. % mitjà

de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 84 37,6Nombres i operacions 35 38,7

• Operacions, relacions i problemes amb números 18 39,7 naturals, sencers, decimals i fraccionaris

• Càlculs i problemes de proporcionalitat i percentatges 7 26,8• Estimació d’operacions i arrodoniment de nombres 2 31,9

117

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,6

Matemàtiques

Resultats de matemàtiques per tipus de continguts Nre. % mitjà de preguntes d’encerts

• Expressions algebraiques, operacions amb potències 8 48,4i resolució d’equacions

Mesura, estimació i càlcul de magnituds 18 35,0• Concepte de mesura, operacions i estimacions 9 33,1

amb diferents unitats de mesura• Mesura d’angles 1 47,6• Càlcul de longituds, perímetres, àrees i volums 8 35,4

Representació i organització de l’espai (geometria) 9 31,0• Elements característics i relació entre figures 4 24,4

i cossos geomètrics• Semblança de figures i obtenció de factors d’escala 3 36,0• Transformacions geomètriques, translació, gir i simetria 2 36,7

Interpretació, representació i tractament de la informació, 22 40,7i tractament de l’atzar

• Representació, lectura, interpretació i anàlisi de dades 19 40,0 en quadres, taules i gràfics

• Coneixement i comprensió dels conceptes bàsics 3 45,0 d’atzar i probabilitat

Com es desprèn de la taula, l’alumnat no ha obtingut, en cap dels blocs, percentatges mitjanssuperiors al 50% d’encerts. El bloc de continguts que els ha resultat més fàcil ha estat interpretació,representació i tractament de la informació, i tractament de l’atzar amb sols un 40,7% d’encerts,seguit de nombres i operacions (38,7%). Els blocs en què han obtingut pitjors resultats han estatmesura, estimació i càlcul de magnituds (35,0%) i, sobretot, el de geometria, bloc en el quall’alumnat sols ha respost correctament a un 31,0% de les preguntes que el conformen.





118

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,6 38,7 35 3140,7

global nombres i mesura geometria tractament de laoperacions informació i de

l’atzar

RESULTATS EN MATEMÀTIQUES

119


NOMBRES I OPERACIONS (38,7% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàOperacions, M-13 Utilitzar notació científica 45,5% relacions i M-15 Determinar el preu d’un article a partir del 36,4% problemes amb preu total i la diferència amb l’altrenombres naturals, M-25 Determinar una quantitat que es veu reduïda 32,2%enters, decimals iterativamenti fraccionaris M-A12 Simplificar una expressió amb nombres fraccionaris 39,2%

M-A14 Operació amb potències 15,0%M-A34 Operació amb nombres fraccionaris 29,9%M-B02 Identificar aproximacions d’un nombre decimal 89,4%M-B06 Càlcul d’una expressió amb nombres fraccionaris 19,7%M-B08 Operació amb nombres enters 85,9%M-B18 Expressar en llenguatge algebraic l’enunciat 41,8%

d’un problemaM-B38 Problema d’aixetes 14,3%M-C08 Ordenació de nombres fraccionaris 49,7%M-C18 Càlcul d’un nombre, coneguda una fracció d’aquest 48,5%M-D02 Identificar l’aproximació d’un resultat fins a les 45,8%

mil·lèsimesM-D12 Ordenació de nombres fraccionaris 28,0%M-D14 Operació amb nombres enters 38,8%M-D22 Problema d’aixetes 19,3%M-D35 Càlcul d’una part de recipient a partir de 34,7%

fraccions d’aquestCàlculs i problemes M-A16 Obtenir una quantitat a partir de la comparació de 26,6%de proporcionalitat diversos percentatges de descomptei percentatges M-B20 Determinar la quantitat d’un dels dos components d’una 27,1%

mescla a partir de les parts que n’hi ha de cada unM-B26 Proporcionalitat inversa amb un problema de 32,8%

rodes dentadesM-B37 Càlcul d’un sou íntegre a partir del sou líquid i 22,1%

el % de retencióM-C12 Identificar una part d’un nombre en el qual les parts 36,3%

compleixen una proporció donadaM-C36 Realitzar mentalment un repartiment proporcional 18,4%M-D38 Determinar el preu inicial d’un article coneguts 24,0%,

el preu final i el percentatge de rebaixaEstimació M-A02 Donar una estimació del valor exacte d’un 44,6%d’operacions nombre, coneguda una aproximació d’aquesti arrodoniment M-C38 Arrodoniment d’un nombre a les deumil·lèsimes 19,2%de nombres


120

bloc ítem descripció % mitjàExpressions M-01 Expressió algebraica del total de pans venuts en 87,7% algebraiques funció dels venuts diàriament i del nombre de diesi resolució M-27 Valor numèric d’una expressió algebraica 35,9%d’equacions M-A04 Expressar algebraicament una frase que 86,2%

es refereix a dues quantitats x i yM-A36 Plantejar l’equació corresponent a un 27,1%

problema de fraccionsM-B22 Determinar l’equació equivalent a una de donada 29,0%M-C16 Expressar algebraicament el perímetre 60,5%

d’un rectangleM-C31 Determinar l’equació equivalent a una de donada 28,2%M-D16 Resoldre o interpretar una equació de primer grau 32,9%

que no té solució

Gràfic 9.1.1.1. Percentatge mitjà d’encerts del bloc nombres i operacions

MESURA, ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS (35,0% d’encerts)bloc ítem descripció % mitjàConcepte M-29 Càlcul d’un volum a partir d’un altre considerat 31,8%de mesura, com a unitatoperacions M-A20 Operar amb unitats de mesura de temps 41,1%i estimacions M-B04 Conversió de litres a metres cúbics 34,8%amb diferents M-B16 Dividir en parts iguals un llistó de fusta tenint en 25,4%unitats compte la pèrdua que s’hi produeix en cada tallde mesura M-B34 Canvi d’unitats de m/s a km/h 40,7%

M-C04 Conversió de metres cúbics a litres 36,9%M-C34 Aplicació de la semblança de triangles 31,6%M-C35 Càlcul del nombre de rajoles necessàries per 17,0%

enrajolar un trespolM-D36 Estimació de mesura 39,1%

Mesura d’angles M-11 Calcular un angle sobre un dibuix, indicant-ne 47,6% algunes dades

0% 20% 40% 60% 80% 100%

nombres i operacions 38,7

operacions i relacions amb nombres 39,7

proporcionalitat i percentatges 26,8

estimacions i arrodoniments 31,9

expressions algebraiques i equacions 48,4

bloc ítem descripció % mitjàCàlcul de longituds, M-05 Càlcul de l’àrea d’un trapezi dibuixat, indicant-ne 41,8%perímetres, àrees algunes dadesi volums M-07 Càlcul d’una superfície dibuixada, indicant-ne 33,4%

algunes dadesM-A18 Estimar el cost de replantar la gespa d’un camp de 57,4%

futbol a partir d’una acotació de les midesM-B10 Calcular l’àrea d’un triangle rectangle del qual 42,5%

es coneix l’àrea dels quadrats construïts sobre els seus costats

M-C02 Calcular el nombre aproximat de voltes que fa una 16,4%roda per recórrer una distància donada

M-D08 Càlcul del volum d’un ortoedre i relacionar-lo 43,1%amb un d’altra donat

M-D24 Calcular el nombre de peces necessàries per 28,3%enrajolar un trespol

M-D31 Trobar el nombre de pals, col·locats a igual distància, 20,6%que es necessiten per tancar un terreny rectangular

Gràfic 9.1.1.2. Percentatge mitjà d’encerts del bloc

mesura, estimació i càlcul de magnituds

GEOMETRIA (31,0% d’encerts)


Elements M-19 Identificació d’una circumferència 22,5%característics M-B14 Combinar concepte de semblança i Teorema de Pitàgores 22,6%i relació entre per trobar la hipotenusa d’un triangle rectanglefigures i cossos M-D26 Càlcul de la suma dels angles interiors d’un 17,8%geomètrics pentàgon regular

M-D30 Càlcul del perímetre d’un hexàgon regular inscrit 34,7%en una circumferència

Semblança M-09 Càlcul d’una distància com a aplicació 49,5%de figures directa d’una escala


121

0% 20% 40% 60% 80% 100%

mesura 35

càlcul i estimacions amb unitats de mesura 33,1

mesura d’angles 47,6

càlcul de longituds, perímetres, àrees i35,4volums


122


obtenció del M-A22 Càlcul d’un costat d’un triangle semblant a un 39,3%factor escala altre dedonat

M-D37 Trobar el factor de proporcionalitat 19,2%entre dos rectangles semblants i utilitzar-lo

Transformacions M-B35 Aplicar una translació a un punt del pla, identificat 43,0%geomètriques, mitjançant les seves coordenades cartesianestranslació, gir M-C37 Transformar una figura mitjançant un moviment 30,5%i simetria de simetria

Gràfic 9.1.1.3. Percentatge mitjà d’encerts del bloc geometria

INTERPRETACIÓ, REPRESENTACIÓ I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓI TRACTAMENT DE L’ATZAR (40,7% d’encerts)

bloc ítem descripció % mitjàRepresentació, M-03 Càlcul d’un percentatge acumulat a partir del 41,3%lectura, gràfic de freqüènciesinterpretació i M-21 Interpretar una taula de freqüències en percentatges 62,2%anàlisis de dades M-23 Identificació d’una gràfica lineal d’entre 29,2%en quadres, diverses, de la qual es dóna l’equaciótaules i gràfics M-A06 Obtenir la mitjana aritmètica de tres nombres 50,9%

consecutius coneixent-ne unM-A10 Associar un gràfic a un enunciat 78,5%M-A33 Trobar la mitjana d’una llista numèrica, les dades 29,9%

de la qual procedeixen d’incrementar percentualment unes dades conegudes

M-A35 Reconèixer el concepte de moda en un diagrama 34,6%de sectors

M-B31 Càlcul del valor inferior del recorregut d’una 33,2%distribució de la qual es coneixen el superior ila mitjana aritmètica

M-B32 Calcular l’antiimatge d’un nombre, donada 41,9% l’equació de la funció

0% 20% 40% 60% 80% 100%

geometria 31

figures i cossos 24,4

geomètrics

semblances i 36

factor d’escala

transformacions 36,7geomètriques


123


M-C06 Reconèixer la moda com a paràmetre de 30,8%centralització en una distribució qualitativa

M-C10 Associar un gràfic a un enunciat 81,1%M-C22 Identificar l’expressió algebraica que correspon a 14,8%

una recta representada gràficamentM-C24 Càlcul d’un valor desconegut que junt amb altres, 18,6%

doni lloc a una nova distribució de mitjana aritmètica prefixada

M-C28 Càlcul utilitzant el valor mitjà d’una 40,0%distribució estadística

M-C30 Trobar el punt de tall amb l’eix d’ordenades d’una 27,8% recta de la qual se sap que passa per dos punts donats

M-D04 Obtenir el pendent d’una recta a partir dels punts 14,1% de tall amb els eixos de coordenades

M-D18 Reconèixer el diagrama de sectors que correspon 53,3%a la informació provinent d’un histograma

M-D32 Determinar l’expressió algebraica d’una funció 51,0%associada a un text

M-D39 Càlcul de la mitjana aritmètica a través de les 26,7%mitjanes d’altres dues distribucions

Coneixement M-17 Estimació de la probabilitat major d’una cara amb 59,0%i comprensió dos daus distintsde conceptes M-A30 Càlcul d’una probabilitat condicionada amb una 50,7%de l’atzar baralla de cartesi la probabilitat M-C32 Càlcul d’una probabilitat en el llançament 25,3%

de dos daus

Gràfic 9.1.1.4. Percentatge mitjà d’encerts del bloc interpretació, representació

i tractament de la informació, i tractament de l’atzar

0% 20% 40% 60% 80% 100%

tractament de la40,7informació i de l’atzar

quadres, taules i 40

gràfics

atzar i probabilitat 45


Per operacions cognitives entenem el tipus d’actuació que s’espera que demostri l’alumnat através del contingut.

Les preguntes s’han classificat en quatre categories diferents: conèixer, utilitzar algoritmes idestreses bàsiques, utilitzar procediments complexos i resoldre problemes.

Aquestes operacions cognitives són comunes i afecten, per tant, tot el conjunt de continguts.Amb aquestes preguntes se cerca valorar operacions que van des de l’adquisició per part del’alumnat d’una sèrie de conceptes bàsics fins a l’aplicació dels conceptes i algoritmes en laresolució de problemes complexos de la vida quotidiana.


Resultats de matemàtiques nombre % mitjà per nivells d’operacions cognitives de preguntes d’encerts

RESULTAT GLOBAL 84 37,6• Coneixement 11 40,6• Destreses bàsiques 28 43,2• Procediments complexos 19 36,9• Resolució de problemes 26 30,7

Les preguntes de matemàtiques s’han agrupat en quatre categories: coneixement, destresesbàsiques, procediments complexos i resolució de problemes. El percentatge d’encerts més elevatha correspost a destreses bàsiques (43,2%), seguit de coneixement (40,6%). Les mitjanesd’encerts més baixes han correspost a les operacions de procediments complexos (36,9%) iresolució de problemes (30,7%).

Gràfic 9.2.1. Percentatge mitjà d’encerts per nivells

d’operacions cognitives


124

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,6 40,6 43,236,9

30,7

global coneixement destreses procediment resolució debàsiques complexos problemes



L’alumnat de la mostra es distribueix en funció de l’illa, com es mostra en el gràfic següent


En la prova de matemàtiques, els resultats obtinguts pels alumnes de les Illes Balears (37,6%d’encerts) se situen una mica per sota de la mitjana dels de l’Estat (40%). Per illes, com s’apreciaen el gràfic, tornen a ser, en resultats globals, els alumnes d’Eivissa-Formentera els qui obtinguerenels millors resultats (40,8% d’encerts), resultats que superen lleugerament la mitjana nacional. Elsalumnes de Menorca obtingueren un 38,1% d’encerts i els de Mallorca, un 37% d’encerts.

En els resultats globals, aquestes diferencies sols són estadísticament significatives10 entre elsresultats obtinguts per l’alumnat de Mallorca i pel d’Eivissa-Formentera.


Eivissa-Formentera, global illes i Estat


125

10 Les significacions estadístiques es donen amb un nivell de confiança del 95%: això vol dir que les diferènciestrobades a la mostra es poden extrapolar a tota la població, tot i assumint en un probabilitat d’error inferior al 5%.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37 38,1 40,8 37,6 40

9,3%

8,4%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

82,4%

Mallorca Menorca Eivissa- Illes Balears estatFormentera


En el gràfic es comprova que el percentatge d’al·lotes de la mostra superà en aproximadamentun 10% el d’al·lots. Hem de destacar que aquests percentatges es refereixen al 98,3% queinformaren sobre el seu sexe, ja que un 1,7% no ho va fer.


El percentatge mitjà d’encerts dels al·lots en la prova supera, de manera estadísticamentsignificativa, en 3,5 punts percentuals el de les al·lotes.



En relació a la titularitat dels centres de la mostra avaluada, l’alumnat es distribueix de la manerasegüent:




126

54,6%

45,4%

al·lots

al·lotes

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,6 39,6 36,1

47,3%52,7%

públics

privats


L’alumnat dels centres privats, en la prova de matemàtiques, obtingué un percentatge d’encertsque supera el dels públics en 3,6 punts percentuals. Aquestes diferències entre l’alumnat d’unscentres i uns altres són estadísticament significatives.




El 73,3% dels pares respongueren aquesta pregunta, i es distribueixen segons el seu nivelld’estudis com es mostra en el gràfic següent:



De l’observació del gràfic següent es pot comprovar que es confirma la tendència que a mesuraque augmenta el nivell d’estudis dels pares, també ho fan els resultats dels seus fills.

Aquestes diferències són estadísticament significatives, llevat de les que es donen entre laprimera i segona categories (sense estudis i estudis primaris) i entre la segona i tercera categories(estudis primaris i estudis de batxillerat i FP).


127

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,6 36,1 39,7


33,6%

33,3%

25,3%7,9%


primaris complets

batxillerat o FP

universitaris


128


9.4. RESULTATS EN ELS PROBLEMES DE MATEMÀTIQUES

La prova de matemàtiques incorporava 4 problemes oberts. Cada alumne va haver de resoldreun problema, per a la qual cosa va disposar de 15 minuts.

A continuació es presenten els problemes que incorporava la prova.

Problema model A

En Xavier i en Joan han comprat sengles rems de 3 m. Els ascensors de cada casa tenen les dimensiones següents:

A casa d’en Xavier A casa d’en Joan

Amplada: 1,5 m Amplada: 1,5 mFondària: 1,5 m Fondària: 2 mAltura: 2 m Altura: 2,2 m

Podran, l’un i l’altre, pujar el rem a casa seva amb l’ascensor?Explica quin procés has seguit per resoldre el problema.

Problema model B

Has de numerar un paquet de 500 folis de l’1 al 500. Quan acabis de numerar-los, quants dígits hauràs escrit?

Quin procés has seguit per arribar a la solució?

100%

80%

60%

40%

20%

0%

37,629,9 34,8 38,1

47


incomplets

Problema model C

En una cartolina blanca s’han dibuixat dues circumferències tangents, de maneraque una passi pel centre de l’altra. El cercle menor, que té una àrea de 9 cm2, s’hapintat de color vermell.

Quina és l’àrea de la zona del cercle gran que ha quedat en blanc?

Fes un gràfic i explica quin procés has seguit per arribar a la solució.

Problema model D

Els dos anuncis següents han aparegut en un diari:

Empresa AImportant marca de roba esportiva necessita venedor.150.000 PTA de sou base més 250 PTA per cada peça venuda.

Empresa BEs necessita venedor per a empresa de roba d’alta qualitat.200.000 PTA de sou base i 150 PTA per cada peça venuda.

Analitza totes dues ofertes de treball i indica en quines condicions una és millor que l’altra. Explica el procés que has seguit per prendre la teva decisió.

Taula 9.4.1. Percentatges corresponents a la correcció dels problemes

Codis de correcció problema Aproblema B problema C problema D globalArgumentació 6,7% 19,5% 1.6% 3,3% 7,8%i càlculs correctesArgumentació correcta 3,5% 45.5% 6.9% 1,5% 14.4%i càlculs incorrectesTemptatives d’argumentació 36,9% 5.5% 14.6% 37,2% 23.5%i càlculs parcialsArgumentació correcta 0,3% 3.3% 1.6% 0% 1.3%sense càlculsArgumentació incorrecta 31,1% 12.1% 56.8% 52,2% 38.1%i càlculs incorrectesResposta en blanc 21,5% 14.1% 18.5% 5,6% 14.9%

Als alumnes, com hem dit abans, se’ls assignà un únic problema, de manera que un 25% delsalumnes respongueren cada un dels quatre problemes.

Com es desprèn de les dades anteriors, el percentatge d’alumnes que argumenta i calculacorrectament ha estat baix en termes globals. El problema B fou resolt pel major percentatge


129


130

d’alumnes, mentre que el que resultà més difícil va ser el problema C.

En el primer problema sols el 6,7% dels alumnes arribà a la resolució completa. És remarcableque un 36,9% dels alumnes plantegen part del problema, però sense realitzar càlculs, i més dela meitat dels alumnes o no contesten o ho fan de forma totalment incorrecta.

El segon problema fou resolt correctament per aproximadament un 20% dels alumnes i un 45,5%l’argumentà correctament, encara que no arribà a la resposta correcta a causa de la realització decàlculs incorrectes.

En el tercer problema, el més difícil, el percentatge d’alumnes que encertà la resposta correctafou sols de l’1,6%; més de la meitat dels alumnes argumentaren malament i no saberen calcularl’àrea limitada per les dues circumferències tangents. Es comprova, observant lesrepresentacions gràfiques que realitzaren, que no dominen els conceptes de tangent i secant,continguts del bloc de geometria.

En el quart problema, igual que en els casos anteriors, un percentatge baix arribà a la respostacorrecta (3,3%) i més de la meitat dels alumnes no argumentà ni calculà correctament. Un 37,2%dels alumnes va realitzar sols càlculs parcials i l’error més generalitzat fou a causa que la majorpart dels alumnes no representà gràficament les dues funcions.

En el gràfic següent es presenten els resultats globals obtinguts per l’alumnat en els problemes.

Gràfic 9.4.1. Resultats globals obtinguts per l’alumnat en els problemes

9.5. ANÀLISIS COMPARATIVES DELS RESULTATS EN ELS PROBLEMES


A la taula següent es mostren els resultats obtinguts pels alumnes de les Illes Balears i elsobtinguts pel conjunt de l’alumnat de l’estat en cada un dels problemes.

argumentació i argumentació intents argumentació argument en blanccàlculs correctes correcta i càlculs d’argumentació i correcta sense incorrecte i càlculs

incorrectes càlculs correctes càlculs incorrecteso no

100%

80%

60%

40%

20%

0%

7,814,4

23,5

1,3

38,1

14,9

Taula 9.5.1.1. Comparació del resultats globals obtinguts per

l’alumnat de les illes i l’estat en els problemes

Codis de correccióPercentatge de respostes

Problema A Problema B Problema C Problema DBalears Estat Balears Estat Balears Estat Balears Estat

Argumentació 6,7 9 19,5 16 1.6 4 3,3 7

i càlculs correctes

Argumentació correcta 3,5 2 45.5 42 6.9 7 1,5 1

i càlculs incorrectes

Temptatives de argumentació 36,9 33 5.5 7 14.6 18 37,2 36

i càlculs parcials

Argumentació correcta 0,3 0 3.3 2 1.6 2 0 0

sense càlculs

Argumentació incorrecta 31,1 33 12.1 18 56.8 52 52,2 50

i càlculs incorrectes

Resposta en blanc 21,5 23 14.1 15 18.5 17 5,6 6

En el gràfic següent es mostra la distribució de l’alumnat que va realitzar la prova de problemes,per illes.

Gràfic 9.5.1.1. Distribució de l’alumnat que va

realitzar la prova de problemes, per illes

Per illes, sols es troben algunes diferències estadísticament significatives en els resultats. Sis’analitzen conjuntament els problemes, els resultats obtinguts per l’alumnat de Mallorca queva resoldre’ls correctament és inferior al de Menorca i al d’Eivissa-Formentera, com es potapreciar al gràfic següent.


131

9,2%

9%

81,8%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera


132

Gràfic 9.5.1.2. Resultats globals obtinguts per l’alumnat

en els problemes, per illes


En el gràfic següent es mostra la distribució de l’alumnat que va resoldre els problemes en funciódel gènere.


que contestà la prova, per sexe

54,4%

45,6%

al·lots

al·lotes

0% 20% 40% 60% 80% 100%


7,8

argumentació i càlculs 6,2

correctes 12,8

15,6

14,4

argumentació correcta i 15,1

càlculs incorrectes 5,3

14,9

23,5

intents d’argumentació i 22,7

càlculs correctes o no 30,9

24,1

1,3

argumentació correcta 1,5

sense càlculs 0

0,7

38,1

argument incorrecte i 38,6

càlculs incorrectes 35,1

36,9

14,9

en blanc 15,9

16

7,8

En termes globals, no es troben diferències en els percentatges d’encerts lligades al gènere del’alumnat que es puguin considerar estadísticament significatives.

Gràfic 9.5.2.2. Resultats globals obtinguts per

l’alumnat en els problemes, segons el sexe


En el gràfic següent es mostra la distribució de l’alumnat que va resoldre els problemes segonsla titularitat dels centres on estudien.


que contestà la prova, per titularitat


133

global

al·lots

al·lotes

46,4%53,6%

públics

privats

0% 20% 40% 60% 80% 100%

7,8

argumentació i càlculs correctes 9

7,1

14,4

argumentació correcta i 14,1càlculs incorrectes 15

23,5

intents d’argumentació i 24,5càlculs correctes o no 23,3

1,3

argumentació correcta sense càlculs 1,3

1,4

38,1

argument incorrecte i 37,5càlculs incorrectes 39,4

14,9

en blanc 13,6

13,9


134

Els resultats obtinguts per l’alumnat que va resoldre correctament els problemes no difereix deforma estadísticament significativa entre centres públics i privats. Únicament és estadísticamentsignificativa la diferència entre els alumnes que no contestaren els problemes; varen ser més elsalumnes dels centres públics que no contestaren que els alumnes dels centres privats, tal com espot apreciar en el gràfic següent.

Gràfic 9.5.3.2. Resultats globals obtinguts per l’alumnat en els

problemes, en funció de la titularitat dels centres


En el gràfic següent es mostra la distribució de l’alumnat que va resoldre els problemes segonsel nivell d’estudis realitzat pels seus pares.

Gràfic 9.5.4.1. Distribució del alumnat que contestà la prova

en funció del nivell cultural de la família

globalpúblicsprivats

0% 20% 40% 60% 80% 100%

7,8

argumentació i càlculs correctes 7,8

7,8

14,4

argumentació correcta i 13,2càlculs incorrectes 15,9

23,5

intents d’argumentació i 22,2càlculs correctes o no 25,5

1,3

argumentació correcta sense càlculs 0,6

2,2

38,1

argument incorrecte i 38,9càlculs incorrectes 36,9

14,9

en blanc 17,3

11,6

25%

33,8%

8%

33,3%


primaris complets

batxillerat o FP

universitaris


135

En analitzar els problemes conjuntament es comprova que els alumnes que argumentarenincorrectament i feren càlculs incorrectes formen majoritàriament part de famílies amb nivellsd’estudis més baixos (sense estudis o amb estudis primaris incomplets). En canvi els alumnesque resolen correctament els problemes o que argumenten correctament encara que amb errorsen el càlcul corresponen a les famílies amb nivells més alts d’estudis.

Gràfic 9.5.4.2. Resultats globals obtinguts per l’alumnat en els problemes,

per nivell cultural de les famílies

global sense estudis estudis primaris


0% 20% 40% 60% 80% 100%

7,8

argumentació i 2,9

càlculs correctes 5,810,712,7

14,4

argumentació correcta i 7,4

càlculs incorrectes 14,116,420,3

23,5

intents d’argumentació i 20,6

càlculs correctes o no 19,225,6

27,8

1,3

argumentació correcta 0

sense càlculs 0,42,5

0,9

38,1

argument incorrecte i 52,9

càlculs incorrectes 42,435,9

33

14,916,2

en blanc 18,18,9

5,2


136

1 0

I N F O R M ACIÓ A P O R TA DA PER L'ALUMNAT

1 3 7

ANÀLISI DE FA C TORS CONTEXTUALSI DE PROCESSOS EDUCAT I U S

10. INFORMACIÓ APORTADA PER L'ALUMNAT

En aquest apartat es presenta l’anàlisi de les respostes de l’alumnat a un seguit de qüestionsincloses en un qüestionari que havien de respondre, sobre aspectes personals, del seu entornfamiliar, relacionades amb la seva escolarització i amb la seva percepció sobre determinatsaspectes de la metodologia que fa servir el professorat (activitats didàctiques, utilització dematerials didàctics i procediments d’avaluació que utilitza).

10.1. IDENTIFICACIÓ DEL COL·LECTIU D’ALUMNES

Es recullen a continuació algunes dades proporcionades pels alumnes a través del qüestionari quepermeten identificar el col·lectiu d’alumnes de 4t d’ESO avaluats.

10.1.1. SEXE DE L'ALUMNE

Un 45,5% de l’alumnat avaluat en la prova eren al·lots i la resta, un 54,5% al·lotes.

Gràfic 10.1.1.1. Percentatge d’alumnatsegons el sexe

10.1.2. TITULARITAT DELS CENTRES EN QUÈ ESTUDIEN

Un 54,4% de l’alumnat avaluat estudiava a centres públics i el 45,6% restant ho feia a centres privats.

54,5%

45,5%

al·lotsal·lotes

10_LLIBRE_EDUCACIO.QXP 9/28/05 11:22 AM Página 137

Gràfic 10.1.2.1. Percentatge d’alumnat segons la titularitat

10.1.3. ANY DE NAIXEMENT

Un 68,8% dels alumnes avaluats havien nascut l’any 1984 (per tant es trobaven en el curs queels pertocava per edat), un 22,2% l’any 1983 i sols un 8,9% l’any 1982 o abans.

Al·lots i al·lotes es distribueixen de forma semblant en cada un dels anys esmentats. En canvi, estroben diferències significatives quan comparam l’any de naixement de l’alumnat dels centresprivats i el dels públics: la taxa d’idoneïtat (és a dir, la correspondència teòrica entre l’any denaixement i el curs on s’està escolaritzat) és major en els centres privats, així mentre un 82,2%dels alumnes dels centres privats varen néixer l’any 1984, sols un 58,9% va néixer aquest mateixany en els centres públics.

Gràfic 10.1.3.1. Percentatge d’alumnat segons l’any de naixement, per titularitat

Relació entre l’any de naixement dels alumnes i els resultats que obtenen en les proves.

Els alumnes que obtingueren millors resultats nasqueren en l’any 1984, és a dir, els alumnes queno han repetit cap curs i/o que iniciaren l’escolaritat obligatòria l’any que els pertocava.

AVA L UACIÓ A L’ E D U C ACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 2000

1 3 8

45,6%54,4%

públicsprivats

100%

80%

60%

40%

20%

0%

8,9 2,2

22,227,2

15,6

68,858,9

82,2

13,9

1982 o abans 1983 1984




1 3 9

Gràfic 10.1.3.2. Resultats de l’alumnat segons l’any de naixement

10.1.4. NOMBRE DE GERMANS

Gairebé la meitat dels alumnes avaluats té un germà, un 10,9% són fills únics, un 26,5% en tenendos i sols un 12,8% en tenen tres o més.

Per titularitat, hi ha un percentatge major d’alumnes de centres privats que són fills únics (un14,1% en els privats front a un 8,6 en els públics), però, com es pot apreciar al gràfic, succeeixel contrari respecte als que tenen dos o més germans.

Gràfic 10.1.4.1. Percentatges d’alumnes segons el nombre de germans, per titularitat

10.1.5. LLOC DE RESIDÈNCIA

El més freqüent era que l’alumnat residís amb els seus pares a casa (així ho indicà un 97,5%de l’alumnat). Altres situacions (pis d’acollida, residència, etc.) corresponien sols al 2,5%restant de l’alumnat.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

100%

80%

60%

40%

20%

0%

10,9 14,1

49,8 47,7 52,6

26,5 29,4

12,8 14,4 10,622,7

8,6

cap un dos tres o més


1982 o abans 1983 1984

ciències de la natura ciències socials, geografia i històriallengua castellana i literatura llengua catalana i literaturamatemàtiques


L’alumnat de centres públics i privats es distribuí de forma semblant en relació a aquesta variable.

10.1.6. ESTUDIS DELS PARES

Per fer aquesta anàlisi s’ha considerat el nivell d’estudis més alt del pare o la mare, tot i que esdistribueixen de forma semblant.

La majoria dels pares dels alumnes cursaren estudis primaris complets (32,5%), seguits dels queestudiaren batxillerat, formació professional o equivalent (30,9%) i dels pares que tenien detitulació universitària (26,9%). Sols un 9,8% dels pares no completà els estudis primaris.

S’observen diferències estadísticament significatives entre els pares que escolaritzaven els seusfills en centres públics i els que ho feien en centres privats. Mentre un 35,2% dels paresd’alumnes de centres privats disposa de titulació universitària, sols un 20,5% dels de centrespúblics en té. D’altra banda, els pares d’alumnes de centres públics sense estudis o amb estudisprimaris incomplets doblaven els de centres privats (12,6% i 6% de pares respectivament).

Gràfic 10.1.6.1. Distribució de l’alumnat segons el nivell d’estudis dels pares, per titularitat

Relació entre els estudis de pares i mares, i els resultats que obtenen els alumnes en les pro v e s .

La relació entre els estudis dels pares i el rendiment de l’alumnat s’ha incorporat en els apartatscorresponents als resultats obtinguts pels alumnes en cada una de les àrees avaluades (resultatssegons el nivell cultural de la família, per la qual cosa remetem a aquests apartats per a la sevaconsulta.

10.1.7. PROFESSIONS DEL PARE I DE LA MARE

Els pares d’aproximadament un 50% de l’alumnat eren obrers, agricultors o cooperativistes. Elsd’un 30% eren petits empresaris i que es dedicaven a tasques administratives comercials oserveis. Els d’un 12% eren empresaris, executius, tècnics o professionals lliberals. Sols un 1,9%dels pares estaven jubilats i/o eren pensionistes, segons els seus fills.


1 4 0

100%

80%

60%

40%

20%

0%1,9 2,2 1,3 7,9 10,4

4,7

32,5 34,9 29,5 30,9 32,1 29,3

12,2 11 13,7 14,7 9,521,5

sense estudis p r i m a r i s p r i m a r i s batxillerat o FP u n i v e r s i t a r i s u n i v e r s i t a r i si n c o m p l e t s c o m p l e t s m i t j a n s s u p e r i o r s



Pel que fa a les mares, aquestes treballaven majoritàriament com a mestresses de casa (32,6%); un29,8% eren obreres, agricultores o cooperativistes; un 21,2% petites empresàries, administratives,comercials o feien feina al sector de serveis; un 10,1% eren empresàries, executives, tècniques oprofessionals liberals; i, finalment, un 0,7% estaven jubilades i/o eren pensionistes.

En el gràfic següent es mostra la distribució de pares i mares classificats segons els grups ocategories professionals considerats.

Gràfic 10.1.7.1. Distribució de l’alumnat segons la professió del pare i de la mare

Es troben diferències estadísticament significatives entre pares i mares d’alumnes de centrespúblics i privats pel que fa a la seva distribució en cada un dels grups esmentats. Així mentre elspares que escolaritzen els seus fills a l’escola privada que eren empresaris, executius, tècnics iprofessionals liberals i els que es dedicaven a professions com ara administratius, comercials ofeines del sector de serveis superaven els que ho feien a la pública. Contràriament eren més elspares de la pública, obrers, agricultors o cooperativistes que de la privada.

Taula 10.1.7.1. Distribució de l’alumnat segons la professió del pare i de la mare, per titularitat

percentatgeprofessió públic privat

pare mare pare mare

Grans i mitjans empresaris, 9,3 9,2 17,8 11,2alts càrrecs, executius, tècnics i professions liberalsPetits empresaris, administratius, 27,1 20 34,9 23comercials i serveisObrers, agricultors, cooperativistes 51,3 33,1 39,6 25,3Feines de la casa - 33,2 - 31,8Jubilats i pensionistes 2,6 1,1 1,2 0,2Situacions no classificables/ 9,8 3,5 6,5 8,6no ho saben


1 4 1

100%

80%

60%

40%

20%

0%

12,9 10,1

30,421,2

46,4

29,8

0

32,6

1,9 0,78,4 5,6

e m p r e s a r i s , a d m i n i s t r a t i u s , obrers, agricultors m e s t r é s / m e s t r e s s a jubilats i situacions noexecutius, tècnics o comercials o o cooperativistes de casa p e n s i o n i s t e s classificables o

p r o f e s s o n i a l s s e r v e i s n s / n cl i b e r a l s pare mare



1 4 2

Relació entre la professió de pares i mares, i els resultats que obtenen els alumnes en les pro v e s .

Per terme general, com major qualificació o nivell laboral tenien els pares i mares, millorsresultats obtingueren els alumnes en les proves.

Gràfic 10.1.7.2. Resultats segons la professió del pare

Gràfic 10.1.7.3. Resultats segons la professió de la mare

10.1.8. SITUACIÓ LABORAL DELS PARES

En un 65,6% de les famílies de l’alumnat avaluat treballen de forma remunerada el pare i lamare, mentre que en un 33% només ho fa un dels dos.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%e m p r e s a r i s , a d m i n i s t r a t i u s , obrers, agricultors jubilats i situacions no

executius, tècnics o comercials o cooperativistes p e n s i o n i s t e s classificables oprofessonials liberals o serveis n s / n c


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%e m p r e s a r i s , a d m i n i s t r a t i u s , obrers, agricultors mestressa de casa jubilats i situacions no

executius, tècnics o comercials o cooperativistes p e n s i o n i s t e s classificables o ns/ncprofessonials liberals o serveis



Pares i mares es distribueixen de forma desigual en funció de la seva situació laboral. Així,mentre un 90,2% dels pares fan feina fora de casa, sols un 60,7% de les mares ho fa. Per contra,són un 28,8% de les mares que treballen fent les feines de casa però sols un 0,2% dels pares.

Aquestes distribucions són semblants en les famílies d’alumnat de centres privats i de centrespúblics.

Relació entre la situació laboral dels pares i els resultats que obtenen els alumnes en lesproves.

La situació laboral dels pares no repercuteix de forma estadísticament significativa en elsresultats obtinguts per l’alumnat en les proves.

10.1.9. LLOC D'ESTUDI A CASA

Aproximadament les tres quartes parts de l’alumnat, un 76,3%, estudia al seu dormitori. La restaestudiaven a una altra habitació (11,2%) o al menjador (8,6%) i sols un 2,6% a la cuina.

Relació entre el lloc d’estudi de l’alumnat i els resultats que obtenen en les proves.

L’habitació en què estudien els alumnes no repercuteix de forma estadísticament significativa enels resultats obtinguts per l’alumnat en les proves.

10.1.10. NOMBRE DE LLIBRES I ALTRES RECURSOS EN EL DOMICILI FAMILIAR

De les respostes de l’alumnat, es desprèn que en els seus domicilis, la majoria disposava de mésde 100 llibres (61,6%), un 28,2% en disposaven entre 50 i 100 i tan sols un 10,2%, menys de 50llibres.

No es troben diferències estadísticament significatives en el nombre de llibres de què disposenels alumnes de centres privats i de centres públics.

Relació entre el nombre de llibres de què disposen els alumnes a casa i els resultats queobtenen en les proves.

En totes les àrees els alumnes que obtingueren millors resultats són aquells que, al seu domicili,disposen de major nombre de llibres.


1 4 3



1 4 4

Gràfic 10.1.10.1. Resultats segons el nombre de llibres de què disposen a casa

La gran majoria de l’alumnat afirmà que disposava a casa de llibres de consulta i de lectura(entorn al 98%), premsa (85,5%) i revistes (66,9%).

Un 80% de l’alumnat disposava a casa seva d’ordinador, si bé sols un 35’1% estava connectat aInternet. Prop de la meitat de les famílies (46,5%) també tenien instal·lada una antena parabòlica.En la taula següent es mostren els percentatges d’alumnes que disposen de cada un dels recursosesmentats

Taula 10.1.10.1. Percentatges d’alumnes segons els recursos dequè disposen a casa, per titularitat

recursospercentatges

global públic privat

ordinador 80,1 75,1 86,8internet 35,1 30,9 40,8antena parabòlica 46,5 43,8 50,1llibres de consulta 98,3 98,2 98,6llibres de lectura 97,6 97,9 97,3revistes 71,8 66,9 78,4premsa 87,8 85,5 90,8

Relació entre els recursos de què disposa l’alumnat al seu domicili i els resultats queobtenen en les proves.

En gairebé tots els casos, els alumnes que disposaven al seu domicili familiar d’aquests recursos,obtengueren millors resultats en les proves que aquells que no en disposaven. Només en el casdels que a casa seva no tenien antena parabòlica, aquests alumnes superaren, en termes globals,els que sí en tenien.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%0 a 50 de 50 a 100 més de 100



10.1.11. LLENGUA O LLENGÜES UTILITZADES PER L’ALUMNAT A CASA

La llengua parlada majoritàriament a casa seva per l’alumnat avaluat és la llengua castellana, aixíun 46,1% la parlen habitualment; la llengua catalana és habitualment parlada per un 31,1% del’alumnat i un 18,5% dels alumnes utilitzen ambdues llengües a l’hora de comunicar-se en aquestàmbit. Finalment, un 4,3% parlen altres llengües distintes al castellà i al català.

Gràfic 10.1.11.1. Distribució de l’alumnat segons la llengua que parlen habitualment a casa, per titularitat

Hi ha diferències estadísticament significatives entre l’alumnat de centres públics i centres privatspel que fa a la utilització habitual de la llengua castellana a casa, en el sentit que són més elsalumnes dels públics que fan servir majoritàriament aquesta llengua de forma habitual. En canvisón més els alumnes de la privada que alternen l’ús del català i el castellà a casa que de la pública.

Matisant una mica més, a la taula següent podem veure els percentatges d’alumnes que utilitzencada una de les llengües de forma exclusiva en l’àmbit familiar.

Taula 10.1.11.1. Distribució de l’alumnat segons la llengua que parlen de forma exclusiva a casa, per titularitat

llengua parlada a casapercentatges


només català 29,8 29,8 29,9només castellà 37,3 40,8 32,6català i castellà (no altres) 20,3 16 26,2català i altres (no castellà) 0,9 1,4 0,2castellà i altres (no català) 4,7 5,3 3,9català, castellà i altres 2,7 2,4 3,1només altres (no castellà ni català) 4 , 3 4 , 3 4 , 1


1 4 5

100%

80%

60%

40%

20%

0%

30,7 30,242,1 46,1

36,623,0 18,5

4,3 4,3 4,1

2931,1

català castellà català i castellà només altres



Relació entre la llengua que parlen els alumnes a casa i els resultats que obtenen en lesproves.

A totes les àrees els resultats millors en les proves corresponen a alumnat que habitualments’adreça als seus pares i germans en llengua catalana o que alterna la llengua catalana i la llenguacastellana. Els pitjors resultats corresponen a l'alumnat que de forma habitual es comunica enaltres llengües o habitualment en castellà.

Gràfic 10.1.11 . 2 . Resultats segons la llengua que parlen els alumnes habitualment a casa

No obstant això, cal precisar que les diferències en els resultats que aquí es mostren tan sols sónestadísticament significatives entre els alumnes que parlen habitualment català i els que parlenexclusivament castellà en les àrees de ciències de la natura, llengua catalana i matemàtiques.També són significatives les diferències en els resultats entre els alumnes que parlenhabitualment català i els que parlen altres llengües distintes al castellà i al català en les àrees deciències de la natura, ciències socials, matemàtiques i llengua catalana.

10.1.12. LL E N G U A O L L E N G Ü E S U T I L I T Z A D E S P E R L’A L U M N AT A M B D I F E R E N T S

IN T E R L O C U TO R S

En el qüestionari de l’alumne figuren dues preguntes, una relacionada amb els usos de la llenguacastellana i l’altra amb els usos de la llengua catalana.

L’alumnat de les Illes Balears utilitza ambdues llengües en percentatges semblants en els centresescolars, no així quan ha de comunicar-se amb els amics. Crida l’atenció que un 33,9% no emprahabitualment la llengua catalana tot i que té competència per fer-ho.


1 4 6

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%català castellà català i castellà només altres



Taula 10.1.12.1. Distribució de l’alumnat segons l’ús que fa del català i del castellà en diferents situacions

llengua parlada habitualment

percentatges

al centre ambno la parl

no séescolar els amics habitualment,

parlar-laperò sé parlar-la

castellà 70,1 79,1 15,6 1català 67 42,3 33,9 2,5

D’altra banda, al final de la prova de llengua catalana s’incorporaren algunes preguntes quetenien per finalitat conèixer determinats aspectes sociolingüístics de l’alumnat. En 7 d’aquestesse’ls demanava que indicassin en quina llengua parlaven amb diferents persones o en diversessituacions (pare, mare, germans, altres familiars, amics i amigues, dependents de botigues idesconeguts).

Per analitzar les respostes a aquestes preguntes les hem considerat com dos blocs independents:primer s’han analitzat les respostes de l’alumnat que emprava altres llengües distintes al castellài català per comunicar-se de forma habitual; i a continuació les respostes de l’alumnat referidesals usos de la llengua catalana i de la castellana.

Un petit percentatge d’alumnes utilitzen llengües distintes al castellà i català per comunicar-seen aquestes situacions.

Taula 10.1.12.2. Distribució de l’alumnat segons l’ús que fa d’altres llengües en situacions diverses

utilització d’altres llengües percentatge d’alumnes

amb el pare 3,9amb la mare 4,4amb els germans 3amb altres familiars 4,1amb els amics 1,4amb dependents de botigues 1,3amb desconeguts 1,5


1 4 7



1 4 8

Si es considera sols l’alumnat que fa ús de la llengua catalana, la llengua castellana o ambdues,s’obtenen els percentatges de resposta següents:

Taula10.1.12.3. Distribució de l’alumnat segons el grau d’utilització que fa del català i del castellà amb interlocutors diferents

utilització del percentatges

castellà i del català sempre més sovint igual més sovint sempreen castellà en castellà en català en català

amb el pare 45,1 6,5 4,2 2,8 41,4amb la mare 46,9 5 3,9 2,1 42amb els germans 47,2 6,1 5 2,3 39,5amb altres familiars 40,6 6,8 7,9 9,4 35,4amb els amics 40,2 12,7 21,3 14,4 11,3amb dependents 33 14,9 25,4 15,2 11,6de botiguesamb desconeguts 39,6 14 28,6 9,3 8,5

D’aquestes dades es desprèn que l’alumnat que diu que parla habitualment el català en l’entornfamiliar, sovint deixa d’utilitzar aquesta llengua en altres contextos (amics, comerços o ambdesconeguts), situació que no succeeix entre l’alumnat castellanoparlant.

A través de l’anàlisi factorial s’ha obtingut un únic factor que denominarem usos del català i delc a s t e l l à, el qual agrupa totes les variables referides a la major o menor utilització d’una o altra llenguaamb els diversos col·lectius o persones. Aquest factor explica un 75,2% de la seva variància.

Valors alts d’aquest factor indiquen una major utilització de la llengua catalana amb tots elscol·lectius o persones considerats, mentre que valors baixos indiquen una major utilització delcastellà.

En termes generals, les al·lotes tenen major tendència que els al·lots a expressar-se en llenguacastellana, com s’aprecia en el gràfic següent, en el qual es mostren les puntuacions mitjanes delfactor (puntuacions factorials mitjanes), corresponents a les al·lotes i als al·lots.

Gràfic 10.1.12.1. Puntuacions factorials mitjanes dels usos del català i del castellà, per sexe

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3usos del català i del castellà

al·lots al·lotes


Per titularitat, no es troben diferències estadísticament significatives entre les puntuacionsfactorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centres privats i centres públics.

Relació entre els usos del català i del castellà en determinades situacions i els resultats queobtenen en les proves.

Per relacionar el factor amb el rendiment, s’han dividit les puntuacions de l’alumnat en el factor,ordenades de menor a major, en quatre intervals, cada un dels quals està format per un 25% del’alumnat; així, el primer interval –puntuació baixa– està format pel 25% dels subjectes quepuntuen més baix en el factor, el segueixen els intervals de puntuacions mitjana baixa i mitjanaalta, i acaba amb el de puntuació alta, format pel 25% de l’alumnat que més puntua en el factor.

Gràfic 10.1.12.2. Resultats segons els usos del català i del castellà

Una vegada dividides les puntuacions de l’alumnat en el factor, s’hi observa que a mesura queels alumnes més utilitzen la llengua catalana per comunicar-se en les diferents situacions, tenenun rendiment més alt en totes les àrees, llevat del cas de la llengua castellana.

10.1.13. PR E F E R È N C I E S E N L A U T I L I T Z A C I Ó D E L E S L L E N G Ü E S P E R R E A L I T Z A R

D I V E R S E S A C T I V I TAT S

La prova de llengua catalana incorporava al final, com s’ha comentat abans, 5 preguntesreferides a aspectes sociolingüístics relacionats amb els usos de les llengües. En aquestes esdemanava a l’alumnat que expressàs la seva preferència per utilitzar la llengua catalana, lallengua castellana o altres llengües a l’hora de realitzar diverses activitats (mantenir unaconversa; sentir la ràdio, mirar la televisió o cinema; llegir un còmic, diari o un llibre; escriureuna carta; i escriure els treballs escolars).

Per analitzar les respostes a aquestes preguntes, com s’ha fet també en l’apartat anterior, s’hanconsiderat com dos blocs independents: primer s’han analitzat les respostes de l’alumnat quemanifestà preferència per la utilització d’altres llengües distintes al castellà i català per a la


1 4 9

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%baixa mitjana baixa mitjana alta alta




1 5 0

realització d’aquestes activitats i a continuació les respostes de l’alumnat que indicà preferènciaper la llengua catalana o la castellana.

Un petit percentatge d’alumnes prefereixen utilitzar llengües distintes al castellà i català perrealitzar les activitats comentades.

Taula 10.1.13.1. Distribució de l’alumnat segons la preferència d’altres llengües distintes al castellà per realitzar diverses activitats

utilització d’altrespercentatge d’alumnes

llengües per:

mantenir una conversa 1,5escoltar la radio, mirar la televisió 0,9o cinemallegir un còmic, un diari o un llibre 0,7escriure una carta 1,7escriure els treballs escolars 0,6

Si es consideren sols les respostes de l’alumnat que mostren preferència per utilitzar la llenguacatalana o la llengua castellana, s’obtenen els percentatges de resposta següents.

Taula 10.1.13.2. Distribució de l’alumnat segons el grau de preferència del català o del castellà per realitzar diverses activitats

tilització del percentatges

castellà i del català sempre més sovint igual més sovint sempreen castellà en castellà en català en català

mantenir una conversa 34,2 11,1 25,3 7,3 22,2escoltar la radio, 37,3 15 38,2 3,4 6,1mirar la TV o cinemallegir un còmic, 35,2 16,7 35,5 5,3 7,4un diari o un llibreescriure una carta 43,1 15,2 23,5 6,2 12escriure els treballs 31,9 15,4 32 8,3 12,4escolars

A través de l’anàlisi factorial s’ha obtingut un únic factor que denominarem preferència en l’úsdel català o del castellà en la realització d’activitats, el qual agrupa totes les variables referidesa la major o menor preferència en la utilització d’una o altra llengua a l’hora de realitzar diferentsactivitats. Aquest factor explica un 74,8% de la seva variància.

Valors alts d’aquest factor indiquen una major preferència de la llengua catalana per realitzar lesactivitats esmentades, mentre que valors baixos indiquen una major preferència del castellà.


Ni el sexe ni la titularitat marquen diferències estadísticament significatives en relació a lapreferència d’una o altra llengua per a la realització d’activitats.

Relació entre la preferència en l’ús del català o del castellà per a la realització d’activitats iels resultats que obtenen en les proves.

Una vegada dividides les puntuacions ordenades del factor en quatre intervals, s’han trobatdiferències en el rendiment de l’alumnat en el sentit que, quan l’alumnat manifestava majorpreferència per la utilització del català en la realització de les activitats comentades, millorsresultats obtenia en totes les proves.

Gràfic 10.1.13.1. Resultats segons la preferència en l’ús del català o del castellà per a la realització d’activitats

10.1.14. ANY D’INICI DE L'ESCOLARITZACIÓ

La major part de l’alumnat avaluat (un 40%) assistiren per primera vegada a una escoleta o centred’educació infantil després de complir els 3 anys; amb 2 anys ho feren un 30,1%; amb 4 anys un16% i un 4,3% amb 5 anys. Sols un 9,7% iniciaren la seva escolarització abans del primer any. Lamitjana d’edat en què iniciaren l’escolarització els alumnes avaluats va ser de 2,75.

No es troben diferències estadísticament significatives respecte a l’any d’inici de l’escolaritzaciólligades al sexe o a la titularitat: al·lotes i al·lots de centres privats i de centres públics accedirena l’escolarització en edats semblants.

Relació entre l’any d’inici de l’escolarització de l’alumnat i els resultats que obtenen en lesproves.

No s’han trobat diferències estadísticament significatives en els resultats vinculades a aquestavariable.


1 5 1

80%

70%

60%

50%

40%

30%




10.1.15. COL·LEGI O INSTITUT ON HAN CURSAT L'ESO

Un 61,5% de l’alumnat va cursar tota l’ESO al centre en el qual actualment estudien mentre queun 38,5% estudiaren en un altre o altres centres algun curs o cursos d’aquesta etapa. D’aquestdarrer grup d’alumnes, un 80,2% provenien de centres públics i un 19,8% de centres privats.

Un 82,8% dels centres on els alumnes cursaren algun curs de l’ESO en anys anteriors s’ubicavenen la mateixa localitat que el centre actual; un 10,2% en una altra localitat; un 5,2% proveniende centres d’una altra comunitat autònoma i un 1,7% de centres d’altres països.

Constatam que els canvis de centre són més freqüents entre les al·lotes que entre els al·lots i entrel’alumnat de centres públics que de centres privats.

Taula 10.1.15.1. Percentatges d’alumnes segons si han cursat o notota l’ESO al mateix centre, per sexe i titularitat

centre o centres onpercentatges

han cursat l’ESOsexe titularitat

al·lots al·lotes públic privatal mateix centre 66,8 57,1 40,7 91anteriorment en un altre centre 33,2 42,9 59,3 9

Relació entre cursar o no cursar tota l’ESO al mateix centre i els resultats que obtenen elsalumnes en les proves.

No s’han trobat diferències estadísticament significatives en els resultats vinculades a aquestav a r i a b l e .

10.1.16. REPETICIÓ DE CURS

Un 77,8% de l’alumnat no havia repetit cap curs de l’ESO front a un 22,2% que sí havia repetiti d’aquests un 2% repetí el 1r cicle; un 12,2%, el 3r curs i un 8% estava repetint 4t.

Gràfic 10.1.16.1. Percentatge d’alumnat queha repetit algun curs a l’ESO


1 5 2

12,2%

8%

2%

77,8%

no han repetithan repetit al 1r cicle d’ESOhan repetit 3r d’ESOestan repetint 4t d’ESO


No es troben diferències estadísticament significatives en el percentatge de repetidors lligades alsexe de l’alumnat però sí es troben diferències lligades a la titularitat dels centres on estudiaven.Un 92,7% de l’alumnat dels centres privats mai no havia repetit, front a un 67,6% dels públicsque no ho havien fet. Es donen també diferències estadísticament significatives entre alumnatque havia repetit 3r i 4t d’ESO en cadascun dels centres, i en ambdós casos els percentatges derepetidors eren molt inferiors en els centres privats.

Gràfic 10.1.16.2. Percentatge d’alumnat que ha repetit algun curs a l’ESO, per titularitat

Relació entre haver repetit o no algun curs a l’ESO i els resultats que l’alumnat obté enles pro v e s .

En totes les àrees avaluades es donen diferències estadísticament significatives entre l’alumnat quemai no ha repetit i aquells que ho han fet algun curs de l’ESO. El moment o curs en que es produeixla repetició no afecta de forma estadísticament significativa sobre el rendiment de l’alumnat.

Gràfic 10.1.16.3. Resultats segons si l’alumnat ha repetit o no curs


1 5 3

100%

80%

60%

40%

20%

0%

77,892,7

2 2 1,912,2

18,98 11,5

2,82,6

67,6

no han repetit han repetit al 1r han repetit 3r estan repetint 4tcicle d’ESO d’ESO d’ESO


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%no han repetit han repetit al 1r cicle han repetit 3r d’ESO estan repetint 4t

d’ESO d’ESO



10.2. METODOLOGIA DIDÀCTICA UTILITZADA EN LES CLASSES SEGONS LAPERCEPCIÓ DE L’ALUMNAT

Al final de les proves de cada una de les àrees s’incorporaren algunes qüestions que tenien perobjecte conèixer la percepció de l’alumnat sobre alguns aspectes relacionats amb la metodologiaque fa servir el professorat (activitats didàctiques, utilització de materials didàctics iprocediments d’avaluació utilitzats pel professorat).

10.2.1. ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

L’alumnat respongué 7 preguntes sobre la freqüència amb que realitzaven determinadesactivitats en les àrees avaluades.

Per a cada una de les àrees s’ha realitzat una anàlisi factorial i en cada una s’han obtingut tresfactors que resumeixen la informació aportada amb les 7 preguntes esmentades.

El primer factor s’ha denominat activitats en grup i resumeix les respostes de l’alumnat a lespreguntes relatives al treball en grup de l’alumnat dirigit pel professor, el treball en petitsgrups seguits de l’exposició de les conclusions per part de l’alumnat, i treballs d’investigacióen equip.

El segon factor resumeix les respostes de l’alumnat a les preguntes relatives al treball individualde l’alumnat en l’aula i la realització de tasques a classe. Aquest factor s’ha denominat activitatsindividuals.

Finalment, el tercer factor, explicació del professor, resumeix les respostes de l’alumnat a lespreguntes relatives a la freqüència amb què el professorat recorre a l’explicació dels temes ounitats amb o sense participació de l’alumnat.

En les taules següents es mostra, per a cada una de les àrees avaluades, les respostes de l’alumnaten les 7 preguntes, classificades segons els factors amb què es relacionen.

Taula 10.2.1.1. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual realitzen determinades activitats en l’àrea de ciències de la natura

factors

ciències de la natura percentatges

variables cap alguna bastant o poca o molta

activitats en grup Treball en grup de l’alumnat 50,6 29,9 19,5(explica un 28% dirigit pel professorde la variància total) Treball en petits grups i posterior 71,3 17,9 10,7

exposició per l’alumnat de les conclusions a tota la classeTreballs d’investigació 62,3 20,5 17,3i descobriment en equip de tota la classe


1 5 4



1 5 5

factorsciències de la natura percentatges


activitats individuals Treball individual de 23,1 29,1 47,9(explica un 22% de l’alumnat en l’aulala variància total) Tasques per realitzar a classe 16,9 23,8 59,3explicació Explicació general del professor 42,7 25,5 31,8del professor a tota la classe, sense participació (explica un 18% de de l’alumnatla variància total) Explicació del professor 21,2 28,6 50,1

amb intervencions i preguntes de l’alumnat

Taula 10.2.1.2. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual realitzendeterminades activitats en l’àrea de ciències socials, geografia i història

factors

ciències socials, geografia i història percentatges

variablescap

algunabastant

o poca o molta

activitats en grup Treball en grup de l’alumnat 57,9 26,1 16(explica un 27% de dirigit pel professorla variància total) Treball en petits grups i posterior 73,2 19,1 7,7

exposició per l’alumnat de les conclusions a tota la classeTreballs d’investigació i descoberta 65,7 21,9 12,5en equip de tota la classe

activitats individuals Treball individual de 24,4 28,5 47,1(explica un 20% de l’alumnat en l’aulala variància total) Tasques per realitzar a classe 21,4 23,9 54,8explicació Explicació general del professor 37,1 23,2 39,7del professor a tota la classe, sense participació (explica un 19% de de l’alumnatla variància total) Explicació del professor amb 21 26,8 52,2

intervencions i preguntes de l’alumnat

Taula 10.2.1.3. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual realitzendeterminades activitats en l’àrea de llengua castellana i literatura

factors

llengua castellana i literatura percentatges

variables cap alguna

bastant o poca o molta

activitats en grup Treball en grup de l’alumnat 49 29,8 21,2(explica un 26% de dirigit pel professorla variància total) Treball en petits grups i posterior 68,5 23,1 8,4

exposició per l’alumnat de les conclusions a tota la classe


factors


variables cap alguna bastanto poca o molta

Treballs d’investigació 73,5 17,1 9,4i descobriment en equip de tota la classe

activitats individuals Treball individual de 13,7 30,6 55,7(explica un 18% de l’alumnat en l’aulala variància total) Tasques per realitzar a classe 11,5 25,1 63explicació Explicació general del professor 40,1 25,3 34,6del professor a tota la classe, sense participació (explica un 18% de de l’alumnatla variància total) Explicació del professor 20,4 27 52,5


Taula 10.2.1.4. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual realitzen determinades activitats en l’àrea de llengua catalana i literatura

factors

llengua catalana i literatura percentatgesvariables cap alguna bastant

o poca o moltaactivitats en grup Treball en grup de l’alumnat 44,2 31,5 24,2(explica un 29% de dirigit pel professorla variància total) Treball en petits grups 64,5 25,1 10,4

i posterior exposició per l’alumnat de les conclusions a tota la classeTreballs d’investigació i descoberta 74,6 17,8 7,6en equip de tota la classe

activitats individuals Treball individual de 12 26,5 61,5(explica un 16% de l’alumnat en l’aulala variància total) Tasques per realitzar a classe 10,2 21,4 68,4explicació Explicació general del professor 38,3 31,9 29,9del professor a tota la classe, sense participació (explica un 21% de de l’alumnatla variància total) Explicació del professor 20,4 35 44,6



1 5 6


Taula 10.2.1.5. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual realitzen determinades activitats en l’àrea de matemàtiques

factorsmatemàtiques percentatges


activitats en grup Treball en grup de l’alumnat 61,6 18,7 19,7(explica un 27% de dirigit pel professorla variància total) Treball en petits grups i posterior 87,2 9,1 3,7

exposició per l’alumnat de les conclusions a tota la classeTreballs d’investigació 83,8 11,8 4,4i descobriment en equip de tota la classe

activitats individuals Treball individual de 20,6 23,5 55,9(explica un 19% de l’alumnat en l’aulala variància total) Tasques per realitzar a classe 10,9 18,2 70,9explicació Explicació general del professor 40,5 22,9 36,6del professor a tota la classe, sense participació (explica un 19% de de l’alumnatla variància total) Explicació del professor 22,1 25,5 52,4


Tot i que els percentatges varien en considerar les diferents àrees, les estratègies a les quals elprofessorat recorre amb major freqüència són l’explicació del professor possibilitantintervencions i preguntes de l’alumnat, tasques per realitzar a classe i treball individual del’alumnat a l’aula. Per contra les menys emprades són la realització d’activitats en grup i larealització de treballs d’investigació i descoberta en equip de tota la classe.

Diferències entre centres públics i privats en els tres factors referents a la utilització dedeterminades activitats didàctiques.

En el primer factor activitats en gru p es troben, a totes les àrees, diferències estadísticamentsignificatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centrespúblics i pel de centres privats. Del gràfic es desprèn que a totes les àrees excepte a ciènciessocials, geografia i història és als centres públics on s’utilitza amb major freqüència el treballen grup.


1 5 7


Gràfic 10.2.1.1. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització d’activitats en grup, per titularitat

En totes les àrees es troben diferències estadísticament significatives entre les puntuacionsfactorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centres públics i pel de centres privats en el factoractivitats individuals. Del gràfic es desprèn que a totes les àrees excepte a ciències socials,geografia i història és als centres privats on s’utilitza amb major freqüència el treball individual.

Gràfic 10.2.1.2. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització d’activitats individuals, per titularitat

Llevat de l’àrea de llengua castellana i literatura no es troben diferències estadísticamentsignificatives entre centres privats i centres públics en el factor explicació del professor. Enl’àrea dellengua castellana els alumnes dels centres públics tenen la percepció que als seuscentres es fa un major ús d’aquesta metodologia que els dels privats.


1 5 8

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3ciències de la natura ciències socials, llengua castellana i llengua catalana i m a t e m à t i q u e s

geografia i història l i t e r a t u r a l i t e r a t u r a

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2



públics privats


Gràfic 10.2.1.3. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització de l’explicació del professor, per titularitat

Relació entre la freqüència amb la qual s’utilitzen cada un dels factors relatius a lautilització de determinades activitats didàctiques i els resultats que els alumnes obtenen enles proves.

Una vegada dividides les puntuacions ordenades de cada un dels factor en quatre intervals:baixa, mitjana baixa, mitjana alta i alta (cada un dels quals comprèn aproximadament un 25%de l’alumnat), es constata en totes les àrees, amb l’única excepció de llengua castellana iliteratura, l’existència de diferències estadísticament significatives (però no entre tots elsintervals o puntuacions del factor) en el rendiment de l’alumnat que t reballa en gru p a m bmajor freqüència i els que ho fan menys; els primers són els que obtenen pitjor rendiment.Per comprendre aquests resultats caldria estudiar amb major profunditat quines són les causesque expliquen aquest fet.

Gràfic 10.2.1.4. Resultats dels alumnes segons la freqüència amb la qual realitzen activitats en grup


1 5 9

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3ciències de la ciències socials, llengua castellana i llengua catalana i m a t e m à t i q u e s

n a t u r a geografia i història l i t e r a t u r a l i t e r a t u r a

públics privats

80%

70%

60%

50%

40%

30%




A les àrees de ciències de la natura, llengua catalana i matemàtiques, es troben diferènciesestadísticament significatives en el rendiment de l’alumnat que a les seves classes treballa deforma individual amb major freqüència i la resta; els que més sovint ho fan són els que obtenenmillor rendiment.

Gràfic 10.2.1.5. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb la qual realitzen activitats individuals

Pel que fa al tercer factor, explicació del professor, sols s’han trobat algunes lleugeres diferènciesestadísticament significatives a les àrees de ciències de la natura i de ciències socials entrel’alumnat a les classes del qual el professor fa servir una metodologia fonamentadaprioritàriament en l’explicació amb major freqüència respecte dels que ho fan menys; i enaquestes àrees la relació entre la freqüència amb què el professor explica a classe i el rendimentno és lineal, tot i que el millor rendiment es correspon amb les situacions en què les explicacionses donen amb menor freqüència.

Gràfic 10.2.1.6. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb la qual s’utilitza l’explicació del professor


1 6 0

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




10.2.2. UTILITZACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS

L’alumnat respongué 10 preguntes (9 a llengua catalana) relacionades amb la freqüència ambquè feien ús a l’aula de determinats materials didàctics.

Per a cada una de les àrees s’ha realitzat una anàlisi factorial i se n’han obtingut tres factors enels quals s’agrupen les variables esmentades.

El primer factor s’ha denominat utilització de mitjans audiovisuals i informàtics, i resumeix lesrespostes a les preguntes relatives a l’utilització d’ordinadors, vídeos, diapositives,transparències i cintes de casset o CD.

El segon factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a la utilització de llibres deconsulta, materials elaborats pel professorat i premsa escrita. Aquest factor s’ha denominatutilització de materials diversos.

Finalment, el tercer factor, denominat utilització prioritària del llibre de text, resumeix lesrespostes a les preguntes relatives a la utilització del llibre de text com a material bàsic en eldesenvolupament de les classes.

En les taules següents es mostra, per a cada una de les àrees avaluades, com es distribueixen elsalumnes en aquestes preguntes i en cada un dels tres factors en què s’agrupen aquestes.

Taula 10.2.2.1. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual utilitzen determinats materials en l’àrea de ciències de la natura

factors

ciències de la natura percentatges


utilització de diapositives 88,2 8,4 3,4mitjans audiovisuals vídeos 71,2 19,4 9,4i informàtics ordinador 94,8 2,8 2,4(explica un 30% de cintes de casset o CD 96,6 1,5 1,9la variància total) transparències 88 7,1 4,9utilització de llibres de consulta 65,7 23,1 11,2materials diversos material elaborat pels professors 39,5 26,9 33,6(explica un 17% de material manipulatiu 67,8 19,2 13la variància total) premsa escrita 87,7 7,4 4,9utilització llibre de text 29,7 21,8 48,5prioritària del llibre de text(explica un 14% de la variància total)


1 6 1


Taula10.2.2.2. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual utilitzen determinats materials en l’àrea de ciències socials, geografia i història

factors



utilització de diapositives 76,7 17,9 5,4mitjans audiovisuals vídeos 71,6 20,7 7,7i informàtics ordinador 97,2 1,7 1(explica un 26% de cintes de casset o CD 96,1 2,7 1,2la variància total) transparències 91,8 5,5 2,7utilització de llibres de consulta 54,4 30 15,6materials diversos material elaborat pels professors 44,9 24,2 30,9(explica un 20% de premsa escrita 70,1 19,2 10,7la variància total)utilització llibre de text 16,6 11,6 71,8prioritària del llibre de text(explica un 12% de la variància total)

Taula 10.2.2.3. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual utilitzen determinats materials en l’àrea de llengua castellana i literatura

factors



utilització de diapositives 97 2,6 0,5mitjans audiovisuals vídeos 87,8 9,6 2,6i informàtics ordinador 97,4 1,1 1,4(explica un 28% de cintes de casset o CD 94,8 4,2 1la variància total) transparències 97,9 1,3 0,8utilització de llibres de consulta 55,7 28,4 15,9materials diversos material elaborat pels professors 39,3 25 35,7(explica un 16% de premsa escrita 66,4 24 9,7la variància total)utilització llibre de text 13,8 11,4 74,8prioritària del llibre de text(explica un 15% de la variància total)


1 6 2


Taula 10.2.2.4. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual utilitzen determinats materials en l’àrea de llengua catalana i literatura

factorsllengua catalana i literatura percentatges


utilització de diapositives 96,7 2,3 1mitjans audiovisuals vídeos 86,3 11,1 2,7i informàtics ordinador 91,9 3,4 4,7(explica un 26% de cintes de casset o CD 90,8 7,3 1,8la variància total) transparències 97,8 1,2 1,1utilització de llibres de consulta 53,2 30,2 16,7materials diversos material elaborat pels professors 43 26,4 30,6(explica un 20% de premsa escrita 75,5 16,9 7,6la variància total)utilització llibre de text 7,6 9,1 83,3prioritària del llibre de text(explica un 13% de la variància total)

Taula 10.2.2.5. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual utilitzen determinats materials en l’àrea de matemàtiques

factors

matemàtiques percentatges


utilització de diapositives 97,9 1,4 0,7mitjans audiovisuals vídeos 97,2 1,9 0,9i informàtics ordinador 95,5 3 1,5(explica un 38% de cintes de casset o CD 97,9 1,2 0,9la variància total) transparències 97,2 1,9 1utilització de llibres de consulta 82,8 10,5 6,6materials diversos material elaborat pels professors 40,7 23,3 36,1(explica un 15% de material manipulatiu 88 8,5 3,5la variància total) premsa escrita 94,5 3 2,5utilització llibre de text 36,5 23,3 40,2prioritària del llibre de text(explica un 12% de la variància total)


1 6 3



1 6 4

Segons l’alumnat, el material didàctic al qual recorre el professorat amb major freqüència a totesles àrees és el llibre de text, encara que el grau d’utilització varia segons l’àrea que es tracti (amatemàtiques i a ciències de la natura el professorat que diu utilitzar-lo bastant o molt no superael 50% mentre que a la resta de les àrees oscil·la entre el 72% a ciències socials, geografia ihistòria; i el 83,3% a llengua catalana i literatura). En segon lloc, fan servir materials elaboratspel propi professorat i aproximadament la meitat dels alumnes afirmen que a les seves classes deciències socials i a les de llengües, fan ús alguna vegada o sovint de llibres de consulta.

Els mitjans informàtics i audiovisuals, com també la premsa escrita, tenen una utilització moltrestringida a les aules.

Diferències entre centres públics i privats en els tres factors referents a la utilització dematerials didàctics.

En les àrees de ciències de la natura i de ciències socials, geografia i història es troben diferènciesestadísticament significatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnatde centres públics i pel de centres privats en el factor mitjans audiovisuals i informàtics. Delgràfic es desprèn que és en els centres públics on s’utilitzen amb major freqüència aquestsmitjans com a suport a la docència d’aquestes àrees. En la resta d’àrees no s’aprecien diferències.

Gràfic 10.2.2.1. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització de mitjans audiovisuals i informàtics, per titularitat

En el factor utilització de materials diversos sols es troben diferències estadísticamentsignificatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centrespúblics i pel de centres privats en l’àrea de ciències socials, geografia i història. En aquest cas,llibres de consulta, material elaborat pels professors, material manipulatiu o premsa escrita sónels materials utilitzats de forma més freqüent en els centres privats que en els públics, sempresegons la percepció de l’alumnat.

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2



públics privats


Gràfic 10.2.2.2. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització de materials diversos, per titularitat

Finalment, la tendència per part dels centres privats a utilitzar el llibre de text de forma exclusivaes dóna en major grau que en els centres públics, on és més freqüent que aquest es combini ambaltres materials i recursos didàctics. En totes les àrees, llevat de ciències de la natura, es trobendiferències estadísticament significatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudesper l’alumnat de centres públics i pel de centres privats.

Gràfic 10.2.2.3. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre la utilització prioritària del llibre de text, per titularitat

Relació entre la freqüència amb la qual s’utilitzen cada un dels factors relatius a materialsdidàctics i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Una vegada dividides les puntuacions ordenades del factor en quatre intervals: baixa, mitjanabaixa, mitjana alta i alta (cada un dels quals comprèn aproximadament un 25% de l’alumnat), esconstata que únicament en l’àrea de ciències de la natura hi ha diferències estadísticamentsignificatives en el rendiment entre l’alumnat dels centres que fan ús de mitjans audiovisuals i


1 6 5

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4



públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2



públics privats


informàtics amb major freqüència i els que ho fan menys; els primers són els que obtenen pitjorrendiment. Tot i això s’ha d’advertir, com s’aprecia en les taules anteriors, que aquests mitjanstenen una utilització molt restringida en els centres avaluats.

Gràfic 10.2.2.4. Resultats segons la freqüència amb la qual s’utilitzen mitjans audiovisuals i informàtics

La major o menor utilització dels materials que conformen el factor materials diversos en eldesenvolupament de les classes no incideix en el millor o pitjor rendiment de l’alumnat.

D’altra banda, en tres de les àrees avaluades es troben algunes diferències estadísticamentsignificatives en el rendiment de l’alumnat a les classes del qual s’utilitzen de forma prioritàriael llibre de text i aquells que no l’utilitzen de forma tant exclusiva. En ciències de la natura, amesura que augmentava la utilització del llibre de text, més baixos foren els resultats obtingutsper l’alumnat en les proves. A ciències socials, geografia i història i a llengua catalana, el millorrendiment es correspon amb una utilització moderada del llibre de text, i en ambdós casos elsalumnes que se situen en la freqüència mitjana-alta són els que obtenen millor rendiment

Gràfic 10.2.2.5. Resultats segons la freqüència amb la qual s’utilitza el llibre de text


1 6 6

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




10.2.3. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ UTILITZATS PEL PROFESSORAT

L’alumnat respongué 7 preguntes relacionades amb la freqüència amb què feien ús a l’aula dedeterminats materials didàctics. Per a cada una de les àrees s’ha realitzat una anàlisi factorial ise n’han obtingut tres factors en el quals s’agrupen les variables esmentades.

El primer factor s’ha denominat observació de quaderns, treballs i exàmens escrits depreguntes curtes i resumeix les respostes a les preguntes relatives a la utilització que, segons elsalumnes, fa el professorat d’aquests procediments d’avaluació.

El segon factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a la realització d’exàmens escritsrelacionats amb el desenvolupament d’un tema. Aquest factor s’ha denominat desenvolupamentd’un tema.

Finalment, el tercer factor, denominat exàmens orals, proves objectives i autoavaluació, resumeixles respostes a les preguntes relatives a la utilització d’aquests procediments d’avaluació.

En les taules següents es mostra, per a cada una de les àrees avaluades, com es distribueixen lesrespostes de l’alumnat a aquestes preguntes i en cada un dels tres factors en què s’agrupenaquestes.

Taula 10.2.3.1. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual el professor utilitzadeterminats procediments d’avaluació en l’àrea de ciències de la natura

factorsciències de la natura percentatges


Observació de observació de treballs a classe 26,4 29,2 44,4quaderns, treballs observació de quaderns 41,8 24,8 33,3i exàmens escrits exàmens escrits - preguntes curtes 27,5 28,6 43,9de preguntes curtes (explica un 25,4% de la variància total)Desenvolupament exàmens escrits de 31,1 24,2 44,7d’un tema (explica desenvolupament d’un temaun 15,1% de la variància total)Exàmens orals, prova objectiva 58,4 25,7 15,9proves objectives autoavaluació 85,7 9,3 5i autoavaluació exàmens orals 85 9,7 5,3(explica un 22,9% de la variància total)


1 6 7


Taula 10.2.3.2. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual el professor utilitzadeterminats procediments d’avaluació en l’àrea de ciències socials, geografia i història

factors



Observació de observació de treballs a classe 20,9 28,1 51quaderns, treballs observació de quaderns 45 25,2 29,9i exàmens escrits exàmens escrits - preguntes curtes- 33,5 26,9 39,6de preguntes curtes (explica un 23,7% de la variància total)Desenvolupament exàmens escrits de 12,7 16 71,3d’un tema (explica desenvolupament d’un temaun 15,7% de la variància total)Exàmens orals, prova objectiva 59,6 24,1 16,3proves objectives autoavaluació 86,3 9 4,7i autoavaluació exàmens orals 82 12,4 5,5(explica un 23% de la variància total)

Taula 10.2.3.3. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual el professor utilitzadeterminats procediments d’avaluació en l’àrea de llengua castellana i literatura

factors



Observació de observació de treballs a classe 15,2 27,7 57,1quaderns, treballs observació de quaderns 52,2 23,9 23,8i exàmens escrits exàmens escrits - preguntes curtes 27,2 32,5 40,3de preguntes curtes (explica un 22% de la variància total)Desenvolupament exàmens escrits de 19,7 20,9 59,4d’un tema (explica desenvolupament d’un temaun 17% de la variància total)Exàmens orals, prova objectiva 50,8 27,8 21,4proves objectives autoavaluació 88,2 8,1 3,7i autoavaluació exàmens orals 81,5 12 6,5(explica un 21% de la variància total)


1 6 8


Taula 10.2.3.4. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual el professor utilitza determinats procediments d’avaluació en l’àrea de llengua catalana i literatura

factorsllengua catalana i literatura percentatges


Observació de observació de treballs a classe 14,7 28,5 56,8quaderns, treballs observació de quaderns 38,8 23,9 37,3i exàmens escrits exàmens escrits - preguntes curtes- 23,4 28,8 47,8de preguntes curtes (explica un 22% de la variància total)Desenvolupament exàmens escrits de 22 25,7 52,3d’un tema (explica desenvolupament d’un temaun 18% de la variància total)Exàmens orals, prova objectiva 53,8 28,2 18proves objectives autoavaluació 84,5 9,7 5,8i autoavaluació exàmens orals 67,2 18,7 14,1(explica un 20% de la variància total)

Taula 10.2.3.5. Percentatges d’alumnes segons la freqüència amb la qual el professor utilitzadeterminats procediments d’avaluació en l’àrea de matemàtiques

factors

matemàtiques percentatges


Observació de observació de treballs a classe 27 27 46quaderns, treballs observació de quaderns 54,1 22,8 23i exàmens escrits exàmens escrits - preguntes curtes- 31,2 26,1 42,7de preguntes curtes (explica un 23,6% de la variància total)Desenvolupament exàmens escrits de 42,6 19,3 38,1d’un tema (explica desenvolupament d’un temaun 16,4% de la variància total)Exàmens orals, prova objectiva 58,6 21,6 19,8proves objectives autoavaluació 86,1 9,5 4,4i autoavaluació exàmens orals 92,2 4,8 3(explica un 21,4% de la variància total)


1 6 9


Com es desprèn de les taules, els procediments d’avaluació que segons els alumnes més utilitzael professorat en totes les àrees són els exàmens escrits consistents en el desenvolupament d’untema, llevat en aquest cas de matemàtiques, seguits de l’observació de treballs de classe iexàmens escrits de preguntes que exigeixen respostes curtes.

Proves objectives, proves orals i l’autoavaluació són els procediments menys emprats peravaluar l’aprenentatge de l’alumnat.

Diferències entre centres públics i privats en els tres factors referents a procedimentsd’avaluació.

En les àrees de ciències de la natura i de matemàtiques es troben diferències estadísticamentsignificatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centrespúblics i pel de centres privats en el factor observació de quaderns, treballs i exàmens escrits depreguntes curtes. Del gràfic es desprèn que, per a aquestes dues àrees, és, segons els alumnes, enels centres privats on s’utilitzen amb major freqüència els procediments d’avaluació basats enl’observació de quaderns, treballs i exàmens escrits de preguntes curtes. En la resta d’àrees nos’aprecien diferències.

Gràfic 10.2.3.1. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre l’avaluació mitjançant l’observació de quaderns, treballs i exàmens escrits, per titularitat

En el factor desenvolupament d’un tema sols es troben diferències estadísticament significativesentre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centres públics i pel de centresprivats en l’àrea de llengua catalana i literatura. En aquesta, els exàmens escrits consistents en eldesenvolupament d’un tema, segons els alumnes, és més utilitzat als centres privats.


1 7 0

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2



públics privats


Gràfic 10.2.3.2. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre l’avaluació mitjançant el desenvolupament d’un tema, per titularitat

Finalment, en el factor exàmens orals i autoavaluació es troben diferències estadísticamentsignificatives entre les puntuacions factorials mitjanes obtingudes per l’alumnat de centres públics ipel de centres privats en totes les àrees manco a llengua castellana i literatura. Mentre que, segonsexpressen els alumnes, a ciències de la natura, la utilització d’aquests procediments per avaluar és dónaamb major freqüència als centres públics que als privats; succeeix el contrari amb la resta d’àrees.

Gràfic 10.2.3.3. Puntuacions factorials mitjanes en la percepció sobre l’avaluació mitjançant exàmens orals i autoavaluació, per titularitat

Relació entre la freqüència amb la qual, en opinió de l’alumnat, el professorat utilitzacada un dels factors relatius a procediments d’avaluació i els resultats que els alumnesobtenen en les proves.

Una vegada dividides les puntuacions ordenades del factor en quatre intervals: baixa, mitjanabaixa, mitjana alta i alta (cada un dels quals comprèn aproximadament un 25% de l’alumnat), esconstata que únicament en l’àrea de llengua catalana i literatura hi ha diferències estadísticamentsignificatives en el rendiment entre l’alumnat dels centres en els quals el professorat utilitzal’observació de quaderns, treballs i realització d’exàmens de preguntes curtes amb major


1 7 1

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3ciències de ciències socials, llengua castellana llengua catalana m a t e m à t i q u e sla natura geografia i història i literatura i literatura

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3ciències de ciències socials, llengua castellana llengua catalana m a t e m à t i q u e sla natura geografia i història i literatura i literatura

públics privats


freqüència i els que ho fan menys; els primers són els que obtenen el pitjor rendiment en aquestaàrea. En la resta d’àrees, la major o menor utilització d’aquests procediments en eldesenvolupament de les classes no incideix de forma estadísticament significativa en el millor opitjor rendiment de l’alumnat.

Gràfic 10.2.3.4. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb la qual s’avalua mitjançantl’observació de quaderns i treballs, i realització d’exàmens de preguntes curtes

D’altra banda, pel que fa al segon factor, desenvolupament d’un tema, a ciències socials,geografia i història, llengua castellana i llengua catalana, es troben diferències estadísticamentsignificatives en el rendiment de l’alumnat. La tendència és la mateixa en les tres àrees: el pitjorrendiment l’assoleixen els alumnes que puntuen baix en el factor i el millor rendiment aquellsque puntuen alt.

Gràfic 10.2.3.5. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb la quals’avalua mitjançant el desenvolupament d’un tema


1 7 2

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




Finalment, en el tercer factor, exàmens orals, proves objectives i autoavaluació, tot i que no esdóna una relació lineal entre les diferents puntuacions del factor i el rendiment de l’alumnat, entotes les àrees els pitjors resultats en les proves corresponen als alumnes que expressaren que elprofessorat d’aquestes àrees és el que fa major ús d’aquests procediments. Tot i així s’had’advertir, com s’aprecia en les taules anteriors, que aquests procediments tenen una utilitzaciómolt restringida en els centres avaluats.

Gràfic 10.2.3.6. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb la qual s’avalua mitjançant exàmens orals, proves objectives i autoavaluació

10.3. AC T I V I TAT S C O M P L E M E N T À R I E S I E X T R A E S C O L A R S

Es tracta a continuació la informació proporcionada per l’alumnat sobre aspectes relacionats ambl’organització d’activitats complementàries i extraescolars per part del centre i sobre lesactivitats que realitza fora del centre, assistint a classe o en el seu temps lliure.

10.3.1. ACTIVITATS ORGANITZADES PEL CENTRE

Les activitats que els instituts i centres de secundària organitzen majoritàriament són excursionsi visites a llocs d’interès, seguides de visites a museus, anades al teatre i al cine. L’assistència aconcerts és l’activitat que manco es promou.

En la taula s’indica la freqüència amb què s’organitzen en els centres les activitats esmentades:


1 7 3

80%

70%

60%

50%

40%

30%




Gràfic 10.3.1.1. Freqüència amb què els centres organitzen activitats extraescolars i complementàries

Llevat de l’organització d’excursions i de visites a llocs d’interès, activitat que es realitzaamb una freqüència lleugerament major en els centres privats, no hi ha diferènciesestadísticament significatives pel que fa a l’organització de la resta d’activitats per part delscentres públics i dels privats.

Taula 10.3.1.1. Organització d’activitats pels centres, per titularitat

activitatspercentatge

cap o poca alguna bastant o moltapúblic privat públic privat públic privat

anar al cine 63,4 70,1 23,4 18,2 13,1 11,7anar a concerts 79,6 80 11,3 11,7 9,2 8,4visitar museus 60,5 55,4 27,4 29 12,1 15,6i exposicionsanar al teatre 60,3 56,4 25,5 31,3 14,2 12,3excursions i visites 44,3 38,3 35,3 34 20,4 27,7a llocs d’interès

Relació entre la freqüència amb què els centres organitzen activitats complementàries iextraescolars, i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En termes generals, l’organització d’activitats complementàries i extraescolars per part delscentres no guarda relació amb els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves llevat d’algunesexcepcions com en el cas de l’assistència a museus i exposicions o al teatre, casos en els qualsla relació entre la freqüència amb què els centres organitzen aquestes visites i el rendiment enalgunes àrees no és lineal i, per tant, difícil d’explicar.


1 7 4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

anar al cine 66,3 21,2 12,5

anar a concerts 79,7 11,4 8,8

visitar museus i exposicions 58,4 28,1 13,5

anar al teatre 58,7 27,9 13,4

anar d’excusió / visitar llocs 41,9 34,7 23,4d’interès

cap o poca alguna bastant o molta



1 7 5

10.3.2. AC T I V I TAT S F O R A D E L’H O R A R I E S C O L A R, Q U E R E Q U E R E I X E N A S S I T È N C I A A C L A S S E

D’entre les activitats que l’alumnat realitza en acabar la jornada escolar, les més habituals són lapràctica esportiva (69%), seguida de les classes de recuperació i/o reforç educatiu (35%),ensenyament d’idiomes (32,1%), música (20,5%) i informàtica (19,6%). Les activitats mancorealitzades són el ballet o dansa (5,6%) i el teatre (6,7%). Crida l’atenció que una quarta part del’alumnat no realitza cap tipus d’activitat en sortir del centre escolar.

Taula 10.3.2.1. Percentatge d’alumnes que realitzen diferents activitats fora de l’horari escolar amb assistència a classe, per sexe i titularitat

activitats percentatges

global al·lots al·lotes públic privat

ballet o dansa 5,6 1 9,4 7,1 3,7esports 69 80,8 59,1 68,9 69,2idiomes 32,1 29,8 33,9 31,8 32,5informàtica 19,6 26,7 13,5 17,9 21,7música 20,5 21 19,9 20,9 19,8teatre 6,7 5 8,2 8,3 4,6classes de recuperació 35 31 38,5 34 36,3i/o reforçaltres 37,9 39,6 36,3 36,2 40,1no realitza cap activitat 25,1 20,5 29,1 25,8 24,2

Es troben diferències lligades al sexe relacionades amb la pràctica d’aquestes activitats. Així ,com es constata a la taula anterior, hi ha més al·lotes que al·lots que realitzen ballet o dansa,teatre, classes de suport o que no en realitzen cap. I, al contrari, hi ha més al·lots que al·lotes querealitzen esports o informàtica.

També es troben algunes diferències lligades a la titularitat dels centres en què estudien elsalumnes en dues activitats. Hi ha més alumnes de centres públics que realitzen ballet o dansa iteatre que de privats.

Relació entre les activitats que l’alumnat realitza fora de l’horari escolar, que requereixenassistència a classe, i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Es troben diferències estadísticament significatives en el rendiment a les àrees de castellà icatalà entre els alumnes que assisteixen a classe d’informàtica i els que no ho fan; diferènciesestadísticament significatives en el rendiment a ciències de la natura, ciències socials,geografia i història entre els que assisteixen a música i els que no hi assisteixen; i finalment,diferències estadísticament significatives en el rendiment en matemàtiques entre els queassisteixen a teatre i a classes de suport i els que no realitzen aquestes activitats. Curiosamenten tots aquests casos els alumnes que realitzen aquestes activitats obtenen els pitjors resultatsen les proves de les àrees indicades.



1 7 6

El fet de realitzar o no ballet o dansa, esports, altres activitats no té cap repercussió en el rendiment.

Sols quan els alumnes assisteixen a cursos o classes d’idiomes obtenen millor rendiment en totesles àrees que aquells que no ho fan.

Gràfic 10.3.2.1. Resultats de l’alumnat segons la realització d’activitats fora de l’horari escolar

10.3.3. TEMPS DEDICAT A MIRAR LA TV, PRACTICAR ESPORT I A D’ALTRES ACTIVITATS

Es va demanar a l’alumnat que expressàs la dedicació diària a un seguit d’activitats. Lesactivitats que comptaven amb major dedicació per part de l’alumnat resultaren mirar la televisiói la pràctica d’esports, mentre que entre les que els ocupaven menys temps hi figuraven participaren activitats socials, culturals, d’ajuda o voluntariat i jugar amb videojocs.

A la taula es mostra el temps diari que els alumnes destinen a les diferents activitats esmentades.

Taula 10.3.3.1. Dedicació diària a mirar la TV, practicar esports i altres activitats per part de l’alumnat

dedicació a percentatgesactivitats extraescolars menys d’1 h 1 h 2 h més de 2 hparticipar en activitats socials, 81,1 11,5 4,4 2,9culturals, d’ajuda, voluntariatmirar la televisió 15,6 26,2 33,4 24,7practicar un esport 28,4 27,2 23,5 20,9divertir-se amb videojocs 73,9 15,5 6 4,5altres jocs 51,1 25,6 11,6 11,7

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%sí no




1 7 7

Pel que fa a la pràctica d’aquestes activitats, es troben diferències lligades al sexe en la pràcticad’esports, jugar amb videojocs i en “altres jocs”. El temps destinat a la pràctica d’aquestes tresactivitats es superior en els al·lots que en les al·lotes.

Taula 10.3.3.2. Dedicació diària a mirar la TV, practicar esports i altres activitats per part de l’alumnat, per sexe

dedicació a percentatges

activitats extraescolarsmenys d’1 h 1 h 2 h més de 2h

a l · l o t s a l · l o t e s a l · l o t s a l · l o t e s a l · l o t s a l · l o t e s a l · l o t s a l · l o t e sparticipar en activitats 83,4 79,1 10,3 12,7 3,8 4,9 2,5 3,3socials, culturals,d’ajuda, voluntariatmirar televisió 14 16,8 26,3 26,4 31,3 35,1 28,4 21,7practicar un esport 17 38,4 22,2 31,5 30,5 17,5 30,3 12,7divertir-te 56,1 90,5 25,8 5,9 9,8 2,5 8,2 1,1amb videojocsaltres jocs 45,1 56,4 27,9 23,7 12,7 10,7 14,3 9,2

D’altra banda, els alumnes de centres privats manifesten dedicar més temps a jugar ambvideojocs que els dels públics.

Taula 10.3.3.3. Dedicació diària a mirar la TV, practicar esportsi altres activitats per part de l’alumnat, per titularitat

dedicació a percentatges

activitats extraescolarsmenys d’1 h 1 h 2 h més de 2h

p u b l i c privat public privat public p r i v a t p u b l i c p r i v a tparticipar en activitats 80,1 82,5 12,3 10,6 4,6 4,3 3 2,7socials, culturals, d’ajuda, voluntariatmirar televisió 15,7 15,4 25,1 27,7 35,5 30,7 23,7 26,2practicar un esport 28,3 28,5 29,5 24,2 21,8 25,7 20,4 21,6divertir-te 78,6 67,8 13,2 18,5 5 7,4 3,3 6,3amb videojocsaltres jocs 54,2 46,9 23,9 27,9 10,9 12,5 10,9 12,7

Relació entre dedicació a mirar televisió, practicar esports i a altres activitats i els resultatsque els alumnes obtenen en les proves.

En general la tendència és que el rendiment disminueix considerablement quan l’alumnat destinaun temps superior a les dues hores a qualsevol d’aquestes activitats però sols es trobendiferències estadísticament significatives en el rendiment en les àrees de ciències de la natura,



1 7 8

llengua catalana i a matemàtiques entre els alumnes vinculades al temps que dediquen diàriamenta mirar la televisió i diferències estadísticament significatives en ciències de la natura, ciènciessocials, i llengua catalana a jugar amb “altres jocs”.

Gràfic 10.3.3.1. Resultats de l’alumnat segons la dedicació diària a mirar la TV, practicar esports i altres activitats per part de l’alumnat

Gràfic 10.3.3.2. Resultats de l’alumnat segons la dedicació diària a altres jocs per part de l’alumnat

10.3.4. TEMPS QUE DEDICA A ALTRES ACTIVITATS EN EL TEMPS LLIURE

L’alumnat respongué 12 preguntes sobre la freqüència amb què realitzaven determinadesactivitats en el seu temps lliure.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%menys d’1 hora 1 hora 2 hores més de 2 hores


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%menys d’1 hora 1 hora 2 hores més de 2 hores



Amb les respostes a aquestes, s’ha realitzat una anàlisi factorial i se n’han obtingut tres factors:El primer factor s’ha denominat dedicació a la lectura i realització d’activitats culturals iresumeix les respostes a les preguntes relatives a la freqüència amb què llegeixen, visiten museusi exposicions, fan col·leccions i van al teatre.

El segon factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a la freqüència amb què dibuixen,parlen amb els pares, van d’excursió i ajuden a les feines de casa. Aquest factor s’ha denominatdibuix, excursions i activitats de relació familiar.

Finalment, el tercer factor, denominat assistència al cine, a activitats musicals i de relació socialresumeix les respostes a les preguntes relatives a la freqüència amb què els alumnes escoltenmúsica, acudeixen a concerts, van al cine o conversen i surten amb els amics.

En les taules següents es mostra, per a cada una de les àrees avaluades, com es distribueixen elsalumnes en aquestes preguntes i en cada un dels tres factors en què es classifiquen aquestes.

Taula 10.3.4.1. Dedicació a altres activitats en el temps lliure

factors activitats de temps lliurepercentatge

cap alguna bastant o poca o molta

Dedicació a llegir 47,9 29,2 22,9la lectura visitar museus i exposicions 87,9 9,8 2,3i activitats culturals fer col·leccions 77,7 14,4 7,9(explica el 16,5% anar al teatre 87,6 7,4 5de la variància)Dibuix, excursions dibuixar 61,3 21,1 17,6i activitats de parlar amb els meus pares 23,3 27,1 49,5relació familiar sortir d’excursió al camp 42,2 31,6 26,2(explica el 15,6% - visitar llocs d’interèsde la variància) ajudar al treball familiar 22,7 30,3 47,1Activitats musicals, escoltar música 4,1 10,1 85,8cine i relació social anar al cine 31,1 36,6 32,3(explica el 15,5% anar a concerts 60,9 25,1 14de la variància) sortir o conversar amb amics 4,3 10,9 84,8

o amigues

En el segon i tercer factors: dibuix, excursions i activitats de relació familiar i assistència al cine,a activitats musicals i de relació social, les al·lotes superen els al·lots quant a temps de dedicació.


1 7 9



1 8 0

Gràfic 10.3.4.1. Puntuacions factorials mitjanes en els factors relacionats amb la dedicació a altres activitats, per sexe

No es troben diferències vinculades a la titularitat dels centres en cap dels factors.

Relació entre la freqüència que els alumnes destinen a activitats en el seu temps lliure i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

Una vegada dividides les puntuacions ordenades del factor en quatre intervals: baixa, mitjanabaixa, mitjana alta i alta (cada un dels quals comprèn aproximadament un 25% de l’alumnat), esconstata, per a cada factor, l’existència de diferències estadísticament significatives en elrendiment obtingut per l’alumnat en totes o en alguna de les àrees.

En el factor dedicació a la lectura i activitats culturals les diferències es donen a totes les àrees.A mesura que augmenta la dedicació a aquestes activitats, milloren els resultats de l’alumnat.

Gràfic 10.3.4.2. Resultats de l’alumnat segons la dedicació a la lectura i a la realització d’activitats culturals

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3dedicació a la lectura i a dibuix, excursions i activitats musicals, cine i

activitats culturals activitats de relació familiar relació social

al·lots al·lotes

80%

70%

60%

50%

40%

30%




Pel que fa al segon factor dibuix, excursions i activitats de relació familiar, el rendiment delsalumnes augmenta fins a la puntuació mitjana-alta i a partir d’aquí (és a dir, per a la puntuacióalta) es produeix una disminució considerable en el rendiment, tot i que s’ha d’advertir que lesdiferències són sols estadísticament significatives en les àrees de ciències de la natura imatemàtiques.

Gràfic 10.3.4.3. Resultats de l’alumnat segons la dedicació al dibuix, a la realització d’excursions i a activitats de relació familiar

Per últim, es troben diferències estadísticament significatives en llengua castellana i literatura enrelacionar el rendiment de l’alumnat amb les diferents puntuacions d’aquests en el tercer factor,activitats musicals, cine i relació social, en el sentit que el rendiment millora a mesura queaugmenta la puntuació en aquest.

Gràfic 10.3.4.4. Resultats de l’alumnat segons la dedicació a activitats musicals, cine i relació social


1 8 1

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




10.3.5. NO M B R E D’A C T I V I TAT S Q U E R E A L I T Z E N E L S A L U M N E S F O R A D E L’H O R A R I E S C O L A R

Si ens fixam en el nombre d’activitats que realitzen els alumnes fora de l’horari escolar,s’observa que aproximadament la meitat dels alumnes realitzen entre 1 i 2 activitats.

Gràfic 10.3.5.1. Distribució de l’alumnat segons el nombre d’activitats que realitzen, per sexe

En general, els al·lots realitzen major nombre d’activitats que les al·lotes.

No hi ha diferències estadísticament significatives en el nombre d’activitats extraescolars querealitzen els alumnes relacionades amb la titularitat dels centres en els quals estudien.

Relació entre el nombre d’activitats extraescolars que realitzen els alumnes i els resultatsque obtenen en les proves.

Tot i que sols es troben diferències estadísticament significatives en el rendiment a les àrees deciències socials, geografia i història, i a matemàtiques, la tendència general és que el millorrendiment correspon als alumnes que realitzen entre 1 i 3 activitats extraescolars (2 de mitjana).

10.4. HÀBITS I MÈTODES DE TREBALL I ESTUDI

En aquests apartat s’analitzen el temps diari que els alumnes destinen a la realització de deuresi treballs escolars, els suports que reben com també la dedicació a la lectura.

10.4.1. TEMPS DEDICAT ALS DEURES/TREBALLS ESCOLARS

La major part de l’alumnat de 4t ESO avaluat destinava a diari entre 1 i 3 hores a la realitzacióde deures escolars. Sols un 8,3% destinava més de 3 hores; un 5,1% no acostuma a fer deures.La mitjana d’hores diàries dedicades a aquesta activitat era d’1,5.


1 8 2

100%

80%

60%

40%

20%

0%

16,97,9

25,5 28,8 32,3 28,718 21,9 16 12,9 14,4 13,0

23,4 23,416,3

c a p u n a d u e s t r e s 4 o mésglobal al·lots al·lotes


Gràfic 10.4.1.1. Distribució de l’alumnat segons el temps diari dedicat als deures, per sexe

Quan comparam el temps que dediquen els alumnes de cada un dels sexes, s’observa que lesal·lotes destinen major part del temps diari a la realització de deures i treballs escolars.No s’aprecien diferències en el temps diari dedicat a la realització de deures per part delsalumnes que estudien en centres públics i els que ho fan en centres privats.

Relació entre el temps diari dedicat a la realització de deures i treballs escolars i els resultatsque els alumnes obtenen en les proves.

En general, la tendència a totes les àrees, tot i que a ciències socials, geografia i història, i amatemàtiques, no es pot confirmar l’existència de diferències estadísticament significatives, ésque el rendiment augmenta a mesura que els alumnes dediquen més temps a la realització dedeures fins a un punt (més de tres hores) en el qual el rendiment baixa en relació a l’intervalimmediatament anterior (2-3 hores).

Aquesta tendència en els resultats ja es va obtenir de l’anàlisi de les respostes de l’alumnat de 6èd’educació primària a aquesta pregunta11.

En totes les àrees els alumnes que manifestaren no tenir deures o que no els feien, tot i tenir-ne,eren també els que obtengueren els pitjors resultats en les proves.


1 8 3

11 IAQSE (2003): Avaluació a l’educació primària 1999. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura. (Col·lecció:Informes d’Avaluació 1)

100%

80%

60%

40%

20%

0%1,6 2,3 0,8 5,1 7,4 3,1

27,9

40

17,7

38,7 38,5 39

18,69,1

26,6

8,3 2,712,7

generalment, no tenc deures, 1 hora o menys d’1 a 2 hores de 2 a 3 hores més de 3 horestenc deures però no acostum

a fer-los global al·lots al·lotes


Gràfic 10.4.1.2. Resultats segons el temps diari dedicat a la realització de deures i treballs escolars

10.4.2. SUPORT EXTRAESCOLAR

Un 38,6% de l’alumnat rep suport després de classe.

Si es compara el suport rebut pels alumnes de cada un dels sexes, s’observa que un 41,8%d’al·lotes i un 34,6% d’al·lots en rebien.

Gràfic 10.4.2.1. Distribució de l’alumnat que rep suports extraescolars, per sexe

A la taula segúent es mostra el percentatge d’alumnes que rebien suport o ajuda extraescolar encada una de les àrees, amb indicació de la persona o entitat que les hi prestava.

Com s’aprecia, les àrees en què l’alumnat necessitava major ajuda extraescolar erenmatemàtiques i ciències de la natura, mentre que no era tan necessari per les àrees de llengües iper les ciències socials, geografia i història. D’altra banda, es comprova que el fet de disposard’un professor particular és el recurs majoritàriament adoptat per rebre el suport.


1 8 4

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%generalment, no tenc deures i no 1 hora o menys d’1 a 2 hores de 2 a 3 hores més de 3 hores

tenc deures acostum a fer-losciències de la natura ciències socials, geografia i històriallengua castellana i literatura llengua catalana i literaturamatemàtiques


100%

80%

60%

40%

20%

0%

38,6 34,641,8


Taula 10.4.2.1. Distribució de l’alumnat segons les persones o entitatsque els presten suport, per àrees o matèries

àrea o matèria percentatges

ningú professor acadèmia pares germansparticular i mares o amics

ciències de la natura 39,1 40,9 8,5 3,7 7,8(física i química; biologia i geologia) ciències socials, 70,9 10,1 3,1 9,9 6geografia i històriallengua castellana 63 18,1 3,1 8,7 7,1i literaturallengua catalana 69,6 13,5 3,5 5,6 7,8i literaturamatemàtiques 7,1 66,9 12,5 6 7,4

Relació entre rebre o no suport extraescolar i els resultats que els alumnes obtenen en les pro v e s .

El rendiment obtingut pels alumnes en totes les àrees avaluades no varia de formaestadísticament significativa pel fet de rebre o no suport.

10.4.3. DEDICACIÓ A LA LECTURA

En el qüestionari adreçat a l’alumnat se’ls va demanar el temps que dedicaven a la lectura tantdurant la setmana com els caps de setmana.

Com s’aprecia al gràfic, durant la setmana, un 27,7% de l’alumnat no llegia mai per gust (és adir que quan ho feia, ho feia obligat), prop d’un 30% no superava els 30 minuts i sols una quartapart de l’alumnat superava l’hora setmanal. Els caps de setmana augmentava lleugerament eltemps destinat a la lectura per part de l’alumnat respecte al que hi destinaven els dies de classe.

Gràfic 10.4.3.1. Distribució de l’alumnat segons el temps que dedica a la lectura


1 8 5

100%

80%

60%

40%

20%

0%

27,7 29,322,6

10,819,2

25,8 21,2 17,912,9 12,5

no llegesc mai fins a mitja hora de mitja hora a entre 1 i 2 hores mé de 2 horesper gust 1 hora

temps de lectura durant la setmana temps de lectura el cap de setmana


No es troben diferències rellevants entre l’alumnat de centres públics i el de privats, però sí entreels alumnes de cada un dels sexes: les al·lotes llegien més que els al·lots i també ho feien per gusten major percentatge.

Taula 10.4.3.1. Distribució de l’alumnat segons el temps que dedica a la lectura, per sexe

temps dedicatpercentatges

a la lecturadurant la setmana els caps de setmana

global al·lots al·lotes global al·lots al·lotesno llegeixen mai per gust 27,7 38,3 19,3 22,6 32,1 16fins a mitja hora 29,3 27,4 30,7 25,8 27,8 24,1de mitja hora a 1 hora 19,2 17,4 20,6 21,2 18,8 23entre 1 i 2 hores 12,9 10,3 15,1 17,9 12,3 21,9més de 2 hores 10,8 6,5 14,3 12,5 9 14,9

Relació entre el temps que els alumnes dediquen a la lectura i els resultats que els alumnesobtenen en les proves.

El rendiment obtingut pels alumnes en totes les àrees avaluades augmenta de formaestadísticament significativa a mesura que augmenta la dedicació a aquesta activitat.

Gràfic 10.4.3.2. Resultats segons els temps que els alumnes dediquen a la lectura

10.4.4. PRÉSTEC DE LLIBRES

Un 72,7% de l’alumnat no demana mai llibres a la biblioteca del seu centre i un 59,9% no ho famai a una altra biblioteca. Gairebé la meitat de l’alumnat avaluat demanava llibres a altres llocso persones amb una periodicitat d’una o dues vegades al mes.


1 8 6

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%no llegesc mai fins a mitja hora de mitja hora a 1 entre 1 i 2 hores més de 2 hores

per gust h o r a




1 8 7

Gràfic 10.4.4.1. Freqüència amb la qual els alumnes fan préstecs de llibres

Si s’analitzen les respostes de l’alumnat atenent al sexe, s’observen diferències estadísticamentsignificatives a favor de les al·lotes en totes les situacions (biblioteca del centre, bibliotecaexterna, altres llocs o persones).

En canvi, si es fa atenent a la titularitat dels centres, es comprova que sols n’hi ha entre l’alumnatde centres públics i privats quan demanen llibres a la biblioteca del seu centre, en aquest cas elspréstecs són més habituals per part dels alumnes que estudien en centres públics.

Gràfic 10.4.4.2. Feqüència amb la qual els alumnes fan préstecs dellibres a la biblioteca del centre, per titularitat

Relació entre el préstec de llibres i els resultats que obtenen en les proves.

Crida l’atenció que quan els alumnes digueren que demanava llibres en préstec a la bibliotecadel centre amb major freqüència varen obtenir els pitjors resultats en les proves, cosa que nosucceïa quan el préstec es realitzava en altres biblioteques. En aquest darrer cas, el rendimentdels alumnes que realitzaven préstecs de manera més habitual va ser el millor.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

biblioteca del centre 72,7 24,5 2,8

altres biblioteques 59,9 34,4 5,7

altres llocs o altres persones 36,2 49,5 14,3

mai 1 o 2 vegades al mes 1 o més vegades a la setmana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 72,7 24,5 2,8

públics 65,6 31 3,4

privats 82,5 15,4 2,1

mai 1 o 2 vegades al mes 1 o més vegades a la setmana



1 8 8

Per comprendre millor aquestes dades caldria aprofundir en aspectes relacionats amb l’organització idotació de recursos com també l’ús que en fan els alumnes d’aquests en les biblioteques escolars.

Gràfic 10.4.4.3. Resultats segons el préstec de llibres que fan els alumnes a la biblioteca del centre

Gràfic 10.4.4.4. Resultats segons el préstec de llibres que fan els alumnes en altres biblioteques

10.5. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ I SATISFACCIÓ)

En termes generals, els alumnes es mostren bastant o molt satisfets amb les relacions quemantenen amb companys i professorat, com també amb l’educació que reben en els seus centres.Tanmateix però, expressen que sols estan mitjanament interessats a assistir a les classes.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%mai 1 o 2 vegades al mes 1 o mès vegades a la

setmanaciències de la natura ciències socials, geografia i històriallengua castellana i literatura llengua catalana i literaturamatemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%mai 1 o 2 vegades al mes 1 o mès vegades a la

setmanaciències de la natura ciències socials, geografia i històriallengua castellana i literatura llengua catalana i literaturamatemàtiques



1 8 9

Gràfic 10.5.1. Percentatges d’alumnes segons la satisfacció amb els companys, el professorat i amb el centre

Alumnes de centres privats i de centres públics respongueren de forma semblant a les 3 primerespreguntes (satisfacció de l’alumnat amb el professorat, amb l’educació rebuda en el centre i elgust per anar-hi) però els alumnes dels centres privats manifesten de forma estadísticamentsignificativa major gust per anar al seu centre que els dels públics.

Relació entre diferents aspectes del clima escolar i els resultats que els alumnes obtenen enles proves.

En totes les àrees, a mesura que augmentava la satisfacció de l’alumnat amb el professorat, ambl’educació rebuda en el centre i el gust per anar-hi, millor rendiment obtenien en les proves.

La major o menor satisfacció de l’alumnat amb els companys no guarda relació amb el resultatsque obtingueren en les proves.

Gràfic 10.5.2. Resultats segons la satisfacció de l’alumnat amb el professorat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

satisfacció amb els seus 6,7 10,7 82,6companys

satisfacció amb el professorat 9,1 23,8 67,1

satisfacció amb l’educació 10,3 23,8 65,9rebuda del centre

gust o interès per anar al 18,4 51,8 29,8centre

gens o poc una mica bastant o molt

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%gens o poc una mica bastant o molt



Gràfic 10.5.3. Resultats segons la satisfacció del’alumnat amb l’educació rebuda en el centre

Gràfic 10.5.4. Resultats segons el gust del’alumnat per anar al centre

10.6. VALORACIÓ DE LES CLASSES I DEL PROFESSORAT

A continuació es presenta l’opinió de l’alumnat sobre l’interès que tenen per les àrees que varenser objecte d’avaluació i sobre el grau de dificultat d’aquestes; com també la valoració que fandel professorat que les imparteix.


1 9 0

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




10.6.1. OPINIÓ RESPECTE A LES ÀREES

Els alumnes expressaren que les àrees que més els agradaven eren les ciències de la natura i lesciències socials, mentre que les que menys eren les matemàtiques i el català.Les àrees considerades més difícils foren les matemàtiques i les ciències de la natura; i les mésfàcils les àrees de llengües (castellana i catalana).

Els percentatges de resposta a aquestes preguntes es presenten en la taula següent:

Taula 10.6.1.1. Percentatges d’alumnes segons el gust per l’àrea i la dificultat percebuda

gust per l’àreapercentatges

gens normal bastanto poc o molt

ciències de la natura 33,4 28,8 37,8(física i química; biologia i geologia) ciències socials, geografia 36,1 28,4 35,4i històriallengua castellana i literatura 33,2 38,2 28,6llengua catalana i literatura 42,3 36,5 21,2matemàtiques 44,2 25,3 30,5

grau de dificultatpercentatges

de les àreesdifícil n o r m a l bastant

o molt difícil o molt fàcil

ciències de la natura 60,1 32 7,9(física i química; biologia i geologia) ciències socials, geografia 37,3 48 14,8i històriallengua castellana i literatura 32,2 49,7 18,1llengua catalana i literatura 27 53,4 19,6matemàtiques 66,8 22,7 10,6

Es donen diferències estadísticament significatives associades al sexe de l’alumnat i, mentre que lesal·lotes manifestaren en major percentatge que els al·lots que els agradaven més i trobaven més fàcilsles llengües, els al·lots declararen que els agradaven les ciències socials i que trobaven més fàcils lesciències de la natura, ciències socials i les matemàtiques en major grau que a les seves companyes.


1 9 1



1 9 2

Taula 10.6.1.2. Percentatges d’alumnes segons el gust per l’àrea i la dificultat percebuda, per sexe

gust per l’àreagens o poc normal bastant o molt

al·lots al·lotes al·lots al·lotes al·lots al·lotesciències de la natura 3 1 , 7 3 4 , 9 2 8 , 9 2 8 , 8 3 9 , 4 3 6 , 3(física i química; biologia i geologia) ciències socials, 3 3 , 1 3 8 , 9 2 6 , 8 2 9 , 7 4 0 , 2 3 1 , 4geografia i històriallengua castellana 4 2 , 8 2 5 , 2 3 8 , 6 3 7 , 8 1 8 , 6 3 7i literaturallengua catalana 5 0 , 9 3 5 , 2 3 1 , 2 4 1 , 1 1 8 2 3 , 7i literaturam a t e m à t i q u e s 4 2 , 6 4 5 , 6 2 5 , 5 2 5 , 2 3 1 , 9 2 9 , 2

grau de dificultat difícil o molt difícil normal fàcil o molt fàcilde les àrees al·lots al·lotes al·lots al·lotes al·lots al·lotes

ciències de la natura 5 5 , 3 6 4 , 5 3 3 , 7 3 0 , 5 11 5(física i química;biologia i geologia)

ciències socials, 3 2 , 4 4 1 , 4 4 7 , 2 4 8 , 7 2 0 , 3 1 0geografia i història

llengua castellana 4 0 , 5 2 5 , 6 4 4 , 3 5 4 , 2 1 5 , 2 2 0 , 2i literaturallengua catalana 3 4 , 4 2 0 , 9 4 8 , 9 5 7 , 3 1 6 , 7 2 1 , 8i literaturam a t e m à t i q u e s 6 3 , 1 7 0 2 1 , 9 2 3 , 2 1 5 6 , 8

Per titularitat dels centres, es troben també algunes diferències estadísticament significatives: alsalumnes dels centres privats, els agradava més la llengua castellana i trobaven més difícil la llenguacatalana que els dels públics; i, en canvi, als alumnes dels centres públics, els agradava més lallengua catalana i trobaven més difícils les ciències socials que els dels centres privats.


Taula 10.6.1.3. Percentatges d’alumnes segons el gust per l’àrea i la dificultat percebuda, per titularitat

gust per l’àreagens o poc normal bastant o molt

públic privat públic privat públic privat

ciències de la natura 3 3 , 2 3 3 , 8 2 8 , 5 2 8 , 9 3 8 , 3 3 7 , 3(física i química; biologia i geologia) ciències socials, geografia 3 8 , 3 3 3 , 2 2 8 , 8 2 8 3 2 , 9 3 8 , 8i històriallengua castellana 2 8 , 9 3 9 , 2 4 0 , 4 3 5 , 1 3 0 , 7 2 5 , 7i literaturallengua catalana 4 0 , 8 4 4 , 5 3 9 , 9 3 1 , 6 1 9 , 4 2 3 , 9i literaturam a t e m à t i q u e s 4 4 , 2 4 4 , 2 2 6 , 3 2 4 2 9 , 4 3 1 , 9

grau de dificultat difícil o molt difícil normal fàcil o molt fàcilde les àrees públic privat públic privat públic privatciències de la natura 5 9 , 2 6 1 , 3 3 3 , 6 2 9 , 8 7 , 2 8 , 8(física i química; biologia i geologia) ciències socials, 4 3 , 8 2 8 , 3 4 5 , 1 5 1 , 9 11 , 2 1 9 , 8geografia i històriallengua castellana 3 1 , 4 3 3 , 3 5 0 , 7 4 8 , 3 1 7 , 9 1 8 , 3i literaturallengua catalana 2 6 , 8 2 7 , 2 5 7 , 3 4 8 1 5 , 9 2 4 , 7i literaturam a t e m à t i q u e s 6 5 , 6 6 8 , 5 2 4 , 1 2 0 , 5 1 0 , 3 11

Relació entre el gust per l’àrea i el grau de dificultat de les àrees, i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees, a mesura que els alumnes expressaven que els agradava més l’àrea i disminuïala seva percepció sobre el grau de dificultat d’aquesta, millor rendiment obtenien en les proves.


1 9 3



1 9 4

Gràfic 10.6.1.1. Resultats segons el gust per l’àrea

Gràfic 10.6.1.2. Resultats segons el grau de dificultat de les àrees

10.6.2. OPINIÓ SOBRE EL PROFESSORAT DE LES DIFERENTS ÀREES

Es va demanar a l’alumnat que valoràs un seguit d’aspectes relacionats amb la competència (ensap) i algunes qualitats relacionades amb els professors (explica bé, és exigent, és just quan ensavalua) i la relació que manté amb ells (ens aprecia, és agradable, simpàtic).

En la taula següent es mostren els percentatges que corresponen a la valoració de l’alumnat encada un d’aquests aspectes.

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%difícil o molt difícil normal fàcil o molt fàcil



Taula 10.6.2.1. Valoració de l’alumnat sobre diferents aspectes del professorat

percentagesgens/poc normal bastant o molt

global públic privat global públic privat global públic privat

ciències de la natura

en sap 8,7 6,4 11,4 18,1 14,3 22,5 73,2 79,3 66,1

explica bé 18,5 13,7 24 32,2 27,1 38,2 49,3 59,3 37,7

és agradable, simpàtic 22,7 17,6 28,6 29,3 27,1 31,7 48,1 55,3 39,7

és just quan ens avalua 21,2 19,7 23 33 30,2 36,2 45,8 50,1 40,8

és exigent 15 15,2 14,9 32,3 34 30,2 52,7 50,8 54,9

ens aprecia 23 21,3 25 33,2 33,9 32,5 43,8 44,8 42,5

física i química

en sap 9,2 8,5 10,1 13,6 14,8 12,3 77,2 76,7 77,6

explica bé 29 26,2 32,3 29,8 29,7 30 41,1 44,1 37,8

és agradable, simpàtic/a 3 2 , 7 3 6 , 8 2 8 , 2 3 1 , 3 3 0 , 2 3 2 , 5 3 6 3 3 3 9 , 3

és just quan ens avalua 20,9 18,9 23,1 33,4 35,2 31,4 45,7 45,9 45,5

és exigent 10,9 10,8 11,1 30,4 36,1 23,9 58,7 53,1 65,1

ens aprecia 31,7 35,5 27,5 33,5 33,9 33 34,8 30,6 39,5

biologia i geologia

en sap 8 6,1 10,5 16,4 13,3 20,5 75,7 80,6 69

explica bé 19,5 15,7 24,6 29,7 24,9 36,2 50,8 59,4 39,2

és agradable, simpàtic/a 24 20 29,4 27,1 26,6 27,7 49 53,4 42,9

és just quan ens avalua 21,3 21,4 21,1 32,5 29,6 36,3 46,3 49 42,7

és exigent 14,6 13,8 15,5 30,6 31,8 29,1 54,8 54,3 55,4

ens aprecia 22,5 22,5 22,5 32,5 34,2 30,3 44,9 43,4 47,2

ciències socials, geografia i història

en sap 6,9 9 4,1 12,7 14,9 9,7 80,3 76,1 86,1

explica bé 23,5 27,4 18 25,7 29,5 20,5 50,8 43,2 61,4

és agradable, simpàtic/a 21,4 27,9 12,4 29,4 30 28,5 49,2 42,1 59,1


és exigent 11,3 13 9,1 31,8 29,4 35 56,9 57,6 55,9

ens aprecia 20,2 27,6 10 32,4 35,1 28,6 47,3 37,3 61,4


1 9 5



1 9 6

percentagesgens/poc normal bastant o molt


llengua castellana i literatura

en sap 9,4 4,4 16,5 15,4 12,7 19 75,2 82,9 64,5

explica bé 20,6 15,7 27,5 27,4 25,6 29,8 52 58,7 42,7

és agradable, simpàtic/a 22,4 17,2 29,8 27,1 24 31,5 50,4 58,9 38,7


és exigent 12,4 11,1 14,1 30,2 28,9 31,9 57,4 60 54

ens aprecia 21,8 19 25,8 32,6 31,9 33,5 45,7 49,2 40,7

llengua catalana i literatura

en sap 10,5 9,3 12,1 20,3 21,5 18,5 69,3 69,2 69,4

explica bé 20,2 20,5 19,8 31,5 32,3 30,1 48,3 47,1 50,1

és agradable, simpàtic/a 25,9 26,5 25 27,9 30,5 24,2 46,2 43 50,8


és exigent 13 13,6 12,3 33,3 32,5 34,3 53,7 53,9 53,4

ens aprecia 22,6 24,9 19,5 34,7 36,1 32,4 42,7 39 48

matemàtiques

en sap 10,9 13,3 7,7 16,6 20,6 11 72,5 66,1 81,4

explica bé 36,9 42,2 29,5 25,3 23,1 28,3 37,8 34,7 42,2

és agradable, simpàtic/a 34 38,1 28,1 28,7 25,7 33,1 37,3 36,2 38,9

és just quan ens avalua 22,8 23,5 22 31,9 32,5 31,1 45,2 44 46,9

és exigent 12,5 15,3 8,5 26,9 27,7 25,7 60,6 57 65,8

ens aprecia 31,3 36,2 24,3 33,4 33,5 33,3 35,3 30,3 42,4

En general les valoracions són bastant altes en totes les preguntes.

Si ens centram en els percentatges corresponents a les valoracions bastant o molt, s’observa que,pel que fa a la competència (sabers), el professorat millor valorat per l’alumnat ha resultat el deciències socials, geografia i història, el de física i química, i el de biologia i geologia, mentre queel pitjor valorat és el de matemàtiques i el de català.

Els professorat que, segons el parer de l’alumnat, explica millor és el de llengua castellana, el deciències socials, i el de biologia i geologia, mentre que el que ho fa pitjor és el de matemàtiquesi el de física i química.

Els professors de matemàtiques i de física i química són també considerats els més exigents frontals de català i de ciències de la natura, que exigeixen menys als alumnes.


Pel que fa a la valoració que fan sobre si el professor és agradable i simpàtic, i sobre si el professorels aprecia, en ambdós casos els millor valorats han estat els de llengua castellana i de ciènciessocials. En canvi els de matemàtiques i de física i química tornaren a resultar els pitjor considerats.Una altra vegada, són els professors de llengua castellana i de ciències socials els consideratsmés justs en avaluar i els de català i matemàtiques els més injusts.

En conclusió, el professorat que ha resultat millor valorat globalment ha estat el que imparteixles àrees de ciències socials, geografia i història, i llengua castellana, mentre que el que imparteixmatemàtiques, física i química, i llengua catalana és el que ha rebut les pitjors valoracions.

Si s’analitzen les respostes en funció del sexe de l’alumnat, excepte en les àrees de ciènciessocials i matemàtiques, en què no hi ha diferències estadísticament significatives, s’adverteixque les al·lotes atorguen millors valoracions als seus professors que els al·lots en totes les àrees.Pel que fa a la titularitat, mentre que a les àrees de ciències de la natura, a biologia i geologia, ia llengua castellana, els professors són millor valorats per l’alumnat dels centres públics; amatemàtiques, a ciències socials i a física i química, ho són per l’alumnat de centres privats.

Relació entre la valoració sobre el professorat feta pels alumnes i els resultats que obtenenen les proves.

A les àrees relacionades amb les ciències de la natura (ciències de la natura, física i química, ibiologia i geologia) es constata una tendència que, a mesura que milloren les valoracions en lespreguntes en sap, és just, és exigent, ens aprecia, milloren de forma estadísticament significativaels resultats que els alumnes obtenen en les proves.

La mateixa tendència es repeteix en les àrees de ciències socials, geografia i història, i llenguacastellana.

Pel que fa a les valoracions relacionades amb la simpatia del professor, la relació amb elrendiment és diferent segons l’àrea que es tracti: mentre a biologia i geologia i a llenguacastellana, les millors valoracions es corresponen amb els millors resultats; a ciències de lanatura, a ciències socials i a llengua catalana, el rendiment més alt s’associa a la valoració“normal” i a la resta d’àrees no es troben diferències estadísticament significatives.

Crida l’atenció que la major o menor valoració sobre la qualitat de les explicacions del professor,llevat de l’àrea de llengua castellana, no es relaciona amb el rendiment de forma estadísticamentsignificativa. En llengua castellana, els alumnes que obtenen millor rendiment són els quevaloren com a bastant o molt bones les explicacions dels professors d’aquesta àrea.

Finalment l’alumnat que obtingué millors resultats a matemàtiques fou el que valorà al seuprofessor d’aquesta àrea com a “bastant o molt” exigent, mentre que a llengua catalana, elrendiment més alt s’associa a la valoració “normal” de l’alumnat a les preguntes “és exigent” i“ens aprecia”.


1 9 7


Gràfic 10.6.2.1. Diferències en el rendiment a ciències de la natura segons la valoració que l’alumnat fa del professorat

Gràfic 10.6.2.2. Diferències en el rendiment a física i química segons la valoració que l’alumnat fa del professorat

Gràfic 10.6.2.3. Diferències en el rendiment a biologia i geologia segons la valoració que l’alumnat fa del professorat


1 9 8

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%en sap explica bé és és just és exigent ens aprecia

agradable avaluant

gens o poc normal bastant o molt

80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant


80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant



Gràfic 10.6.2.4. Diferències en el rendiment a ciències socials, geografia i història segons la valoració que l’alumnat fa del professorat

Gràfic 10.6.2.5. Diferències en el rendiment a llengua castellana i literatura segons la valoració que l’alumnat fa del professorat

Gràfic 10.6.2.6. Diferències en el rendiment a llengua catalana i literatura segons la valoració que l’alumnat fa del professorat


1 9 9

80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant


80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant


80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant



Gràfic 10.6.2.7. Diferències en el rendiment a matemàtiques segons la valoració que l’alumnat fa del professorat

10.7. ACTITUDS I EXPECTATIVES

Es consideren a continuació algunes actituds i expectatives de l’alumnat relacionades amb elsaprenentatges escolars, amb l’escolarització i amb les expectatives d’estudis futurs.

10.7.1. IMPORTÀNCIA DONADA A ALGUNS ASPECTES

L’alumnat respongué 18 preguntes sobre la importància que assignaven a determinats aspectesrelacionats amb la seva educació.

Amb les respostes a aquestes 18 preguntes s’ha realitzat una anàlisi factorial i se n’han obtingutsis factors.

El primer factor s’ha denominat “anar bé a les àrees de ciències” i resumeix les respostes a lespreguntes relatives a anar bé a ciències de la natura i a matemàtiques.

El segon factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a anar bé a llengua castellana,llengua catalana i a ciències socials. Aquest factor s’ha denominat “anar bé a les àrees de lletres”.

El tercer factor, denominat “temps lliure”, resumeix les respostes a les preguntes relatives a tenirtemps per divertir-se.

El quart factor resumeix les respostes a les preguntes relatives a destacar, tenir bona sort i tenirintel·ligència, i s’ha denominat “destacar, tenir sort i intel·ligència”.

Un cinquè factor, denominat “bones notes i treball individual”, resumeix les respostes a lespreguntes relatives a treure bones notes, treballar i estudiar molt a classe i a casa, memoritzar leslliçons o els temes, fer molts exercicis i entendre les explicacions.


2 0 0

80%

70%

60%

50%

40%

30%


agradable avaluant



Finalment, el darrer factor, “treball en grup” agrupa tres variables relatives a participar a laclasse, treballar en parella i treballar en grup o equip.

En les taules següents es mostra com es distribueixen els alumnes en les 18 preguntes,classificades segons els sis factors esmentats.

Taula 10.7.1.1. Percentatges d’alumnes segons la importància que assignen a determinats aspectes relacionats amb la seva educació.

factors percentatge

aspectes no importa una mica bastanto importa poc o molt

a n a r bé a “ciències” anar bé a matemàtiques 8,7 12,6 78,6(explica un 8,8% de anar bé a ciències de la natura 16,4 17,6 66la variància total)anar bé a “lletres” anar bé a socials, geografia i història 9,9 22,9 67,2(explica un 11,7% anar bé a llengua castellana 7 18,6 74,4de la variància total) anar bé a llengua catalana 12 24,1 63,9temps lliure tenir temps per a divertir-me 2,8 12 85,3(explica un 6,9% de la variància total)destacar, tenir sort ser dels millors de la classe 41,5 27,4 31,2i intel·ligència tenir intel·ligència 6,4 16,8 76,8(explica un 9,7% tenir bona sort 16,5 22,4 61de la variància)bones notes treure bones notes 1 5,5 93,5i treball individual treballar i estudiar molt a classe 8,4 26,1 65,4(explica un 17,4% treballar i estudiar molt a casa 9,4 25,7 64,9de la variància total) memoritzar les lliçons o els temes 17,9 26,7 55,5

fer molts exercicis 18,6 31,5 49,8entendre les explicacions 2,5 10,4 87,1

treball en grup participar a la classe 11,1 26,9 62(explica un 11,4% treballar en parella 24,3 36,3 39,4de la variància total) treballar en grup o equip 23,6 32,1 44,3

En totes les preguntes els majors percentatges es concentren en les opcions de resposta “bastanto molt”.

Trobam diferències estadísticament significatives relacionades amb el sexe de l’alumnat en tresfactors. Així, en els factors “bones notes i treball individual” i “anar bé a lletres” les al·lotesatorguen major importància a les preguntes amb què es relacionen. En canvi, els al·lots puntuenmés alt que les al·lotes en el factor “destacar, tenir sort i intel·ligència”.


2 0 1


Gràfic 10.7.1.1. Puntuacions factorials mitjanes en els factors relacionats amb la importànciaque atorguen a diferents aspectes relacionats amb la seva educació, per sexe

Per titularitat, es troben diferències estadísticament significatives en tres factors: en “anar bé aciències”, i “destacar, tenir sort i intel·ligència”, els alumnes dels centres privats atorguen majorimportància que els dels públics a les preguntes amb què es relacionen. En canvi, els alumnes decentres públics puntuen més alt que els dels privats en el factor “bones notes i treballindividual”.

Gràfic 10.7.1.2. Puntuacions factorials mitjanes en els factors relacionats amb la importànciaque atorguen a diferents aspectes relacionats amb la seva educació, per titularitat

Relació entre la importància que l’alumnat concedeix a determinats aspectes relacionats ambl’educació i els resultats que obtenen en les proves.

En el factor “anar bé a les àrees de ciències” es troben diferències estadísticament significativesen els resultats que l’alumnat obtingué a totes les àrees. En augmentar la puntuació en el factor,millor és el rendiment de l’alumnat.


2 0 2

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3anar bé a les anar bé a les temps lliure d e s t a c a r, tenir bones notes i treball en grup

àrees de ciències àrees de lletres sort i treball individuali n t e l · l i g è n c i a

al·lots al·lotes

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3anar bé a les anar bé a les temps lliure d e s t a c a r, tenir bones notes i treball en grup

àrees de ciències àrees de lletres sort i treball individuali n t e l · l i g è n c i a

públics privats


Gràfic 10.7.1.3. Resultats segons la importància que l’alumnat concedeix a anar bé a les àrees de ciències

En el segon factor “anar bé a les àrees de lletres” sols es troben diferències a llengua castellanai la relació entre les diferents puntuacions del factor i el rendiment no és lineal, la qual cosa endificulta l’explicació.

Gràfic 10.7.1.4. Resultats segons la importància que l’alumnat concedeix a anar bé a les àrees de lletres

Pel que fa al tercer factor, el rendiment millora quan els alumnes donen major importància a tenirtemps per divertir-se, llevat de llengua catalana i llengua castellana (àrea en la qual en lapuntuació alta del factor es produeix una lleugera baixada en el rendiment respecte a la puntuacióimmediatament anterior).


2 0 3

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%





2 0 4

Gràfic 10.7.1.5. Resultats segons la importància que l’alumnat concedeix a tenir temps per divertir-se

El fet de puntuar baix o alt en el factor destacar, tenir sort o intel·ligència no guarda relació ambel rendiment a cap àrea.

En el cinquè factor, treball individual i treure bones notes, en tots els casos les puntuacionsmoderades (intermèdies) en el factor corresponen al millor rendiment, però sols es trobendiferències estadísticament significatives a ciències socials, llengua catalana i llengua castellana.

Gràfic 10.7.1.6. Resultats segons la importància que l’alumnat concedeix a treure bones notes i al treball individual

Per últim, es troben diferències estadísticament significatives a totes les àrees en el darrer factor,t reball en gru p; en aquest es dóna una relació inversa entre les puntuacions del factor i elrendiment; és a dir, quan augmenta la puntuació en el factor, disminueix el rendiment en totes lesà r e e s .

80%

70%

60%

50%

40%

30%



80%

70%

60%

50%

40%

30%




Gràfic 10.7.1.7. Resultats segons la importància que l’alumnat concedeix al treball en grup

10.7.2. EXPECTATIVES D'ESTUDIS

Gairebé la meitat dels alumnes expressaren que volien cursar una carrera universitària. Unacinquena part volien seguir estudis de formació professional (un 8,9% de cicle mitjà i un 10,6%de cicle superior). Sols un 6,3% es conformaven d’acabar l’ESO i un 6,6% el batxillerat.Finalment un 16,9% encara no havien decidit fins a quin nivell volien estudiar.

Taula 10.7.2.1. Percentatges d’alumnes segons les seves expectatives d’estudis

expectatives d’estudis percentatge

acabar l’educació secundària obligatòria 6,3acabar el batxillerat 6,6acabar un cicle formatiu de grau mitjà 8,9acabar un cicle formatiu de grau superior 10,6acabar una carrera universitària 15,9de grau mitjàacabar una carrera universitària 34,7 de grau superiorno ho sap 16,9

Si s’analitzen les expectatives en funció del sexe, es comprova que hi ha més al·lots que volencursar estudis de formació professional, i que hi ha més al·lotes que volen estudiar una carrerauniversitària.


2 0 5

80%

70%

60%

50%

40%

30%





2 0 6

Gràfic 10.7.2.1. Expectatives d’estudis manifestades pels alumnes, per sexe

Per titularitat, sols es troben diferències estadísticament significatives entre centres públics iprivats respecte al nombre d’alumnes que pensen finalitzar els seus estudis en acabarl’escolarització obligatòria i respecte els que volen cursar estudis universitaris de cicle llarg(llicenciatures, enginyeries superiors…). Mentre que als centres públics hi ha més alumnes quepensen abandonar el sistema educatiu en finalitzar l’ESO que en els privats, són més els alumnesdels centres privats que els dels públics que pensen cursar estudis universitaris.

Gràfic 10.7.2.2. Expectatives d’estudis manifestades pels alumnes, per titularitat

0% 20% 40% 60% 80% 100%

6,3acabar l’educació secundària obligatòria 7,6

5,26,6

acabar el batxillerat 8,65

8,9acabar un cicle formatiu de grau mitjà 11,3

710,6

acabar un cicle formatiu de grau superior 13,68,2

15,9acabar una carrera universitària de grau mitjà 12,3

1934,7

acabar una carrera universitària de grau superior 31,637,1

16,9no ho sé 15

18,5global al·lots al·lotes

0% 20% 40% 60% 80% 100%

6,3acabar l’educació secundària obligatòria 8,1

3,76,6

acabar el batxillerat 7,35,7

8,9acabar un cicle formatiu de grau mitjà 10,5

6,810,6

acabar un cicle formatiu de grau superior 11,29,8

15,9acabar una carrera universitària de grau mitjà 15,3

16,834,7

acabar una carrera universitària de grau superior 29,441,9

16,9no ho sé 18,1

15,3




2 0 7

Relació entre les expectatives d’estudis que tenen els alumnes i els resultats que obtenen enles proves.

En totes les àrees a mesura que augmenten les aspiracions d’estudis, és a dir a mesura que volencursar nivells superiors d’estudis, per part de l’alumnat, millora el rendiment.

En el cas dels alumnes indecisos, el rendiment que obtengueren era lleugerament inferior als quepretenien cursar estudis universitaris i semblant als que tenien per objectius estudiar un cicleformatiu de grau superior.

Gràfic 10.7.2.3. Resultats de l’alumnat segons les expectatives d’estudis que té

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%a c a b a r acabar el acabar un cicle acabar un cicle acabar una acabar una no ho sé

l ’ e d u c a c i ó b a t x i l l e r a t formatiu de formatiu de c a r r e r a c a r r e r as e c u n d à r i a grau mtijà grau superior universitària de universitària deo b l i g a t ò r i a grau mitjà grau superior




2 0 8


1111. INFORMACIÓ APORTADA PEL PROFESSORAT

La mostra de professorat s’ha obtingut a partir dels grups de 4t d’ESO seleccionats en elsrespectius centres, per la qual cosa no és representativa del col·lectiu de professorat de 4t d’ESOde les Illes Balears. Consegüentment, s’ha assignat a cada alumne les respostes del seuprofessorat, de manera que les estimacions així obtingudes vendran donades en funció delsalumnes. Així doncs en l’anàlisi de les respostes proporcionades pel col·lectiu de professorat, enla redacció s’utilitzen expressions del tipus: els alumnes que tenen professors que afirmen que…,els alumnes, els professors del quals, pensen...

Un percentatge lleugerament superior al 50% del professorat va respondre els qüestionaris. Elprofessorat de matemàtiques fou el que més respongué, seguit del de biologia i geologia, mentreque el que menys ho va fer fou el professorat de català (sols 10 varen retornar els qüestionaris).

Gràfic 11.1. Nombre de professors que respongueren

els qüestionaris, segons l’àrea que impartien

11.1. PERFIL DEL PROFESSORAT

En aquest apartat es presenta informació sobre aspectes que permeten identificar el perfil delprofessorat que respongué el qüestionari, com ara dades relatives a sexe, edat, estudis, àrees queimpartia, experiència docent, etc.

11.1.1. SEXE

Entre el professorat que respongué els qüestionaris, hi havia aproximadament el mateix nombred’homes que de dones.

INFORMACIÓ APORTADA PEL PROFESSORAT

209

100%

80%

60%

40%

20%

0%

física i química biologia i ciències socials llengua llengua matemàtiquesgeologia castellana catalana

26

40

28 28

10

75


segons el sexe del professorat

11.1.2. EDAT

El professorat d’un 40,2% de l’alumnat (42,8% als centres públics i 36,4% als privats) tenien enel moment de realitzar l’avaluació entre 31 i 40 anys, i els d’un 28,8% (27% als centres públicsi 31,4% als privats) entre 41 i 50 anys.

Gràfic 11.1.2.1. Distribució de l’alumnat segons

l’edat del professorat, per titularitat

11.1.3. TITULACIÓ QUE POSSEEIX

La situació, gairebé generalitzada, era que el professorat que impartia classe a l’alumnat de 4t d’ESO avaluat disposava de la titulació de llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent.

Gràfic 11.1.3.1. Distribució de l’alumnat segons la titulació del professorat


210

48,3%51,7%

dona

home

100%

80%

60%

40%

20%

0%

16,5 20,3

40,2 42,836,4

28,8 27

14,6 16,511,8

31,4

13,8

21 a 30 anys 31 a 40 anys 41 a 50 anys 51 a 60 anys


100%

80%

60%

40%

20%

0%diplomat llicenciat o doctor una altra

universitari o equivalentequivalent

1,6

92,8

5,2 0,4

11.1.4. ESPECIALITAT DEL PROFESSORAT

En la taula següent es mostra la distribució de l’alumnat segons l’especialitat del professorat queha contestat els qüestionaris.

Taula 11.1.4.1 Distribució de l’alumnat segons l’especialitat del professorat

especialitat percentatge

ciències de la natura 3física i química 15,6biologia i geologia 18,4ciències socials, geografia i historia 15,4llengua castellana i literatura 15,6llengua catalana i literatura 1,6matemàtiques 26,8altres 3,7

11.1.5. ÀREES QUE IMPARTIA

En la taula següent es presenta la distribució de l’alumnat avaluat segons les àrees que impartiael professorat12 que contestà el qüestionari.

Taula 11.1.5.1. Distribució de l’alumnat segons les àrees que imparteix el professorat

àrea percentatge

NAT ciències de la natura 23,1física i químicabiologia i geologia

SOC c. socials, geografia i historia 15,3LLEN llengua castellana i literatura 18,3

llengua catalanaMAT matemàtiques 43,2

De les dues taules anteriors es desprèn que les àrees impartides pel professorat no sempre escorresponen amb la seva especialització. Els casos on hi ha menor correspondència són el delprofessorat de matemàtiques i el del grup de ciències de la natura.

Per facilitar les anàlisis corresponents als elements inclosos en la programació d’aula: freqüènciad’ús de documents per programar, de materials i recursos didàctics, del llibre de text, deprocediments didàctics i de criteris, procediments i instruments d’avaluació, hem agrupat elprofessorat que imparteix les àrees relacionades amb les ciències de la natura (ciències de la natura,física i química, i biologia i geologia) com també el que imparteix les àrees de llengües (castellanai catalana). En la resta d’anàlisis no s’ha desagregat la informació per àrees impartides.


211

12 Hem de recordar que aproximadament un 50% del professorat dels alumnes avaluats no respongueren elsqüestionaris, la qual cosa fa que haguem d’interpretar amb cautela aquestes dades.

11.1.6. SITUACIÓ LABORAL O ADMINISTRATIVA

En els centres públics, el 74,3% de l’alumnat tenia professorat funcionari amb destinaciódefinitiva, mentre que en els centres privats majoritàriament tenien professorat amb contracteslaborals indefinits (un 84,3%).

Gràfic 11.1.6.1. Distribució de l’alumnat segons la situació

laboral del professorat, per titularitat

11.1.7. ANYS D'EXPERIÈNCIA DOCENT

Un 65,7% del professorat de l’alumnat avaluat tenia entre 5 i 25 anys d’experiència docent. Solsun 21,2% tenia menys de 5 anys d’experiència i un 13,1% de més de 25 anys.

Gràfic 11.1.7.1. Distribució de l’alumnat segons els anys d’experiència

docent del professorat, per titularitat


212

100%

80%

60%

40%

20%

0%funcionari funcionari interí contractat contractat altradefinitiu provisional laboral laboral

indefinit temporal

c. públics c. privats

74,3

5,4

20,3

84,3

96,7

100%

80%

60%

40%

20%

0%

21,215,7 12,5

19,5 18,4 21 23,9 20,528,7

13,1 169,1

22,329,328,7

menys de 5 anys 5 a 10 anys 11 a 15 anys 16 a 25 anys més de 25 anys



213

Al gràfic anterior es constata que als centres privats hi ha major nombre de professorat derecent incorporació com també amb una experiència docent d’entre 11 i 25 anys; mentre queals centres públics hi ha més professorat amb una experiència docent d’entre 5 i 10 anys i demés de 25 anys.

11.1.8. ANYS D'EXPERIÈNCIA EN L'ESO

Aproximadament la meitat de l’alumnat avaluat tenia professorat amb 3, 4 o 5 anysd’experiència a l’ESO i un 26,6% de l’alumnat en tenia amb major antiguitat com a professorsd’aquesta etapa.

Gràfic 11.1.8.1. Distribució de l’alumnat segons els anys d’experiència

del professorat a l’ESO, per titularitat

En termes generals el professorat dels centres públics té major experiència en l’ESO que el delscentres privats.

11.2. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

A continuació es presenten dades relatives a la participació del professorat en activitats deformació permanent del professorat, al grau de formació sobre diferents temàtiques ocontinguts, i la valoració que el professorat fa de la repercussió de la formació i del’experiència en la seva tasca docent.

11.2.1. PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS DE FORMACIÓ

En la taula següent es mostra el nombre mitjà d’activitats de formació en les quals ha participatel professorat en els darrers tres anys, com també el nombre d’hores de formació que hansuposat aquestes activitats.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

23,237,4 30,7

22

42,9

19,6 22,926,6

42

4,814,913,1

1 a 2 anys 3 a 4 anys 4 a 5 anys 6 anys o més



214

Taula 11.2.1.1. Distribució de l’alumnat segons les modalitat si la durada

de la formació realitzada pel professorat, per titularitat

activitats de formaciódurant els tres

nombre mitjà mitjana d’hores

darrers anys global públic privat global públic privat

Cursos de menys 3,3 3,3 3,2 85 93 74de 50 horesCursos de més 1,7 1,7 1,9 188 178 212de 50 horesGrups de formació 1,8 1,7 1,9 42 46 35en centresAssistència a jornades 2,1 1,8 2,3 37 46 32i congressos Projectes d’innovació 2,1 2,3 1,8 40 58 20i investigació Grups de treball 2,3 1,9 3,1 61 46 77en el centre

Per titularitat, s’observen diferències estadísticament significatives quant a participació delprofessorat en jornades i congressos, en grups de treball i en projectes d’innovació i investigació.En els dos primers casos, la participació del professorat dels centres privats supera la del públics,mentre que en el darrer cas succeeix el contrari.

11.2.2. GRAU DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN DIFERENTS CONTINGUTS

El qüestionari incorporava 9 preguntes amb les quals es pretenia conèixer el grau de suficiènciade la formació rebuda pel professorat en determinats continguts.

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes del professorat a aquestes 9 preguntes i que n’expliquen un67,9% de la variància.

El primer factor s’ha denominat formació en disseny curricular i en metodologiesd’investigació i treball cooperatiu, i resumeix les respostes del professorat a les preguntesrelatives a la formació en selecció i organització de continguts entre cicles i cursos; selecció,disseny i direcció d’activitats; tècniques de treball en grups cooperatius; tutoria i orientació del’alumnat; procediments i estratègies d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat; i mètodesd’investigació en la pràctica.

El segon factor resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la formació entemes transversals; recursos metodològics i organitzatius per a l’atenció a la diversitat del’alumnat a l’aula; i realització d’adaptacions curriculars i posada en pràctica de programes de

diversificació curricular. Aquest factor s’ha denominat formació en mesures per atendre ladiversitat i tractament de temes transversals.

A la taula següent es mostra la distribució de les respostes a les 9 preguntes, classificades segonsels factors obtinguts.

Taula 11.2.2.1. Distribució de l’alumnat segons el grau de formació

que manifesta tenir el professorat

factors continguts de formaciópercentatge


formació en selecció i organització 23,7 25,1 51,2disseny curricular dels continguts entre cicles i cursosi en metodologies selecció, disseny i direcció 30,5 29,7 39,7d’investigació d’activitats i treball cooperatiu tècniques de treball 62,1 25,1 12,8(explica un 39,3% en grups cooperatiusde la variància total) tutoria i orientació de l’alumnat 28,9 30,2 40,8

procediments i estratègies 25,2 39,9 34,8d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnatmètodes d’investigació en la pràctica 52 33,9 14,1

formació en mesures tractament dels temes transversals 45,6 29,9 24,4per atendre recursos metodològics 54,6 34,1 11,4la diversitat i organitzatius per a l’atenció i temes transversals a la diversitat de l’alumnat a l’aula(explica un 28,6% atenció a la diversitat: adaptacions 54,2 30,2 15,7de la variància total) curriculars i diversificació curricular

Com s’aprecia en la taula, les temàtiques sobre les quals el professorat considera que disposa enmajor grau, de formació suficient corresponen al disseny curricular (selecció i organització delscontinguts entre cicles i cursos; selecció, disseny i direcció d’activitats; i en procediments iestratègies d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat) i amb la tutoria i orientació del’alumnat, continguts estretament relacionats amb els requeriments que la implantació de laLOGSE exigia al professorat d’aquesta etapa.

Es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacions obtingudes pelprofessorat de centres públics i privats en ambdós factors, i és el professorat dels centres privatsel que puntua més alt. Això suposa que el professorat de centres privats considera en major grauque el de centres públics que la formació rebuda sobre aquests continguts és suficient.


215

Gràfic 11.2.2.1. Puntuacions factorials mitjanes corresponents a la suficiència

de la formació del professorat en diferents continguts, per titularitat

Relació entre la suficiència de la formació rebuda pel professorat en diferents continguts iels resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Tot i que la relació entre les diferents puntuacions dels factors i els resultats no és lineal, la qualcosa dificulta poder donar una explicació de la relació existent; es dóna en la majoria de les àrees,la coincidència que els millors resultats de l’alumnat corresponen a puntuacions intermèdiesd’ambdós factors.

Gràfic 11.2.2.2. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en el factor

formació en disseny curricular i en metodologies d’investigació i treball cooperatiu


216

formació en disseny curricular i formació en mesures per atendre lametodologia d’investigació i treball diversitat i tractament de temes

cooperatiu transversals

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

baixa mitjana baixa mitjana alta alta

ciències de la natura ciències socials, geografia i història

llengua castellana i literatura llengua catalana i literatura

matemàtiques


217


formació en mesures per atendre la diversitat i tractament de temes transversals

11.2.3. VALORACIÓ DE LA FORMACIÓ I DE L'EXPERIÈNCIA

En general el professorat valora més la repercussió de l’experiència docent sobre la pràctica quela formació: de la taula següent es desprèn que quasi la meitat de l’alumnat (un 48,4%) teniaprofessors que valoraven com a bastant o molt important la formació en la millora de la pràcticadocent, mentre que un 91,4% valorava bastant o molt important l’experiència docent.

Taula 11.2.3.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el

professorat fa de la formació i l’experiència, per titularitat

percentatge global percentatge públic percentatge privat

gens alguna bastant gens alguna bastant gens alguna bastanto poca o molta o poca o molta o poca o molta

formació 17,7 33,9 48,4 19,2 38,2 42,6 15,6 27,9 56,5experiència 3 5,6 91,4 3,2 6,9 89,9 2,7 3,7 93,7

Aquesta apreciació, com es pot consultar a la taula, és més accentuada per part del professoratdels centres privats.

11.3. CONCEPCIONS EDUCATIVES I PRESSUPÒSITS DIDÀCTICS

En aquest apartat s’analitzen les respostes del professorat a preguntes que tenen per objecteconèixer determinades concepcions i pressupòsits sobre els quals es basa la seva actuaciódidàctica i professional, com ara les finalitats de l’ESO, la seva opinió sobre el principi decomprensivitat, la valoració dels continguts curriculars, de l’educació en valors o dels criterisd’avaluació que fan servir en les seves àrees.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

11.3.1. FINALITATS DE L’ESO

En el qüestionari també es demanà al professorat que expressàs el seu grau d’acord amb 5afirmacions relacionades amb les finalitats de l’ESO. La distribució de les respostes a aquestespreguntes es mostra en la taula següent:

Taula 11.3.1.1. Distribució de l’alumnat segons el grau d’acord del

professorat amb afirmacions sobre l’ESO

afirmacions percentatge

cap alguna bastant o poc o molt

La finalitat primera de l’ESO és facilitar a tot l’alumnat 2,9 6,5 90,6una formació bàsica com a persones i ciutadans

El principi bàsic d’actuació docent a l’ESO és l’orientació 6,4 19,3 74,3i l’atenció a cada alumne segons les seves necessitats

La preparació per accedir al batxillerat o als cicles 13,8 25,7 60,5formatius de grau mitjà és una finalitat important, però no primordial a l’ESOEn l’ESO és necessària la compensació dels alumnes 4,9 14,9 80,2que viuen en condicions de desigualtat familiar i socialEl centre necessita un projecte, on es defineixin 5,4 13,7 80,9els objectius bàsics i els principis d’intervenció educativa, que doni coherència i orienti l’acció de la comunitat educativa i, especialment, del professorat

Entre el professorat es dóna un alt grau d’acord que la finalitat primera de l’ESO és facilitar a totl’alumnat una formació bàsica com a persones i ciutadans; que el principi bàsic d’actuació docent enaquesta etapa és l’orientació i l’atenció a cada alumne segons les seves necessitats; que és necessàriala compensació dels alumnes que viuen en condicions de desigualtat familiar i social; i que el centrenecessita un projecte on es defineixin els objectius bàsics i els principis d’intervenció educativa.

No és tan alt l’acord respecte al fet que la preparació per accedir al batxillerat o als ciclesformatius de grau mitjà és una finalitat important, però no primordial a l’ESO.

Per poder relacionar aquestes opinions del professorat sobre l’ESO amb els resultats de l’alumnaten les proves, s’ha realitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut un únic factor,el qual s’ha denominat finalitat bàsica de l’ESO, que resumeix la informació aportada per lesrespostes del professorat a aquestes 5 preguntes i que explica un 49,1% de la seva variància.

En relació a aquest factor, trobam diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats, i és el professorat dels centres privats elqui hi puntua més alt. Això vol dir que hi ha més acord respecte a la finalitat bàsica de l’ESO perpart del professorat dels centres privats que per part dels públics.


218

Gràfic 11.3.1.1. Puntuacions factorials mitjanes del

factor finalitat bàsica de l’ESO, per titularitat

Relació entre l’opinió del professorat sobre la finalitat bàsica de l’ESO i els resultats queels alumnes obtenen en les proves.

Sols es troben diferències estadísticament significatives entre les diferents puntuacions del factoren l’àrea deciències de la natura i en aquesta àrea no hi ha una relació lineal entre aquestespuntuacions i el rendiment de l’alumnat.

11.3.2. OPINIÓ SOBRE EL PRINCIPI DE COMPRENSIVITAT

Per esbrinar el grau d’acceptació per part del professorat del principi de comprensivitat enl’educació obligatòria, es formularen 4 preguntes. La distribució de les respostes a aquestes esmostra en la taula següent.

Taula 11.3.2.1. Distribució de l’alumnat segons l’opinió del professorat

sobre el principi de comprensivitat

afirmacions sobre diversitatpercentatge

i comprensivitat cap alguna bastant o poc o molt

L’atenció a la diversitat de l’alumnat en un grup heterogeni 6,1 11,9 82necessita un canvi didàctic que hem d’anar aprenentL’acceptació de la comprensivitat no exclou que alguns 2,7 17 80,2alumnes puguin ser atesos en unes condicions diferents,segons les seves necessitatsLa presència d’alumnes amb diferents capacitats i interessos 24,3 19 56,2 en una mateixa aula perjudica tots, especialmentels qui estanmés capacitats i tenen més interès en els estudisEl retard fins als 16 anys de la diversificació dels 53,2 22,6 24,2ensenyaments facilita una millor opció de futur


219

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

finalitat bàsica de l’ESO

públics privats


220

Com s’aprecia en la taula, entre el professorat existeix un alt grau d’acord respecte a lesafirmacions sobre el fet que l’atenció a la diversitat de l’alumnat exigeix un canvi metodològici que el principi de comprensivitat es compatible amb una atenció diferenciada de cert alumnat.No tan elevat és el grau d’acord sobre el fet que escolaritzar alumnes diversos en una mateixaaula perjudica els més capacitats, ni que el retart de la diversificació al 16 anys sigui beneficiósper a l’orientació de l’alumnat cap a estudis futurs.

Per altra banda, s’ha constatat que el grau d’acord manifestat pel professorat de centres privatsen aquestes afirmacions supera de forma estadísticament significativa el del professorat decentres públics, llevat de la tercera qüestió, en la qual hi ha un major percentatge de professoratde centres públics que de privats que creu que el fet que alumnes diversos comparteixin unamateixa aula perjudica els més capaços i motivats pels estudis.

11.3.3. VALORACIÓ DELS CONTINGUTS CURRICULARS

Com s’aprecia a la taula següent, el professorat, tant de centres públics com de privats, assignabastant o molta importància a tots els tipus de continguts, encara que concedeixen majorimportància a procediments i actituds que a conceptes.

Taula 11.3.3.1. Distribució de l’alumnat segons la importància atorgada alscontinguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, per titularitat

contingutspercentatges

cap o poca alguna bastant o moltaglobal públic privat global públic privat global públic privat

Conceptes - - - 12,9 13,8 11,7 87,1 86,2 88,3Procediments - - - 2,3 3,9 - 97,7 96,1 100Actituds 2,2 3,8 - 9,2 9,5 8,7 88,6 86,6 91,3

11.3.4. VALORACIÓ DE L'EDUCACIÓ EN VALORS

En relació a l’educació en valors, a la taula que es mostra a continuació podem apreciar queexisteix major acord entre el professorat sobre el fet que es necessita un plantejament d’equip perabordar l’educació en valors de forma coherent, i sobre el fet que el clima de centre i de l’aulareflecteix els valors en què el centre pretén educar. Per contra, el menor acord entre el professorates dóna quan eses suggereix que l’educació en valors ha d’estructurar-se en una unitat didàcticao matèria diferenciada.


221

Taula 11.3.4.1. Distribució de l’alumnat segons el grau d’acceptació que manifesta

el professorat sobre diverses afirmacions sobre l’ESO, per titularitat

educació en valorspercentatges

cap o poc algun bastant o molt


Es realitza a través 16,4 21,1 9,9 23 23,1 22,9 60,6 55,9 67,2dels continguts actitudinals de les àrees i matèriesEls temes transversals 15,2 22,4 5,5 25,6 29,7 20,0 59,2 47,9 74,5incorporen continguts adequats per a la formacióde l’alumnat i permeten abordar l’educació en valors en les diverses àrees Ha d’estructurar-se 59,1 62,1 54,9 20,6 19,8 21,8 20,3 18,1 23,3en una unitat didàctica o matèria diferenciadesEl clima del centre 7,9 11,6 3 15,7 19,8 10,1 76,4 68,6 86,9i de l’aula reflecteix els valors en què el centre pretén educarEl professorat ha de 5,5 9,5 - 9,9 14,9 3,1 84,5 75,6 96,9realitzar un plantejament d’equip per abordar l’educació en valors de forma coherent

El professorat de centres privats considera que en els seus centres hi ha una major acceptació dela necessitat d’educar en valors que el professorat de centres públics.

11.3.5. VALORACIÓ DELS CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L'ÀREA

Tot i que tots els criteris apuntats en la pregunta reberen altes valoracions, com s’aprecia en lataula següent, els criteris d’avaluació majoritàriament considerats pel professorat que responguéels qüestionaris eren, en el moment de l’aplicació de les proves: el domini dels contingutsconceptuals i procedimentals; la claredat i precisió en expressar allò que han après; la capacitatd’anàlisi; i d’assenyalar causes i conseqüències.


222

Taula 11.3.5.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fa elprofessorat dels criteris d’avaluació de l’àrea, per titularitat

criteri d’avaluaciópercentatge mitjana (d’1 a 5)

cap alguna bastant global públic privato poca o molta

domini dels continguts conceptuals 0 12,9 87,1 4,1 4,1 4,2

domini dels continguts procedimentals 0,7 8,7 90,6 4,3 4,2 4,5capacitat de relacionar temes i aplicar-los 1,6 16,1 82,3 4,2 4,1 4,2en situacions noves

capacitat d’anàlisi 1,8 11,1 87 4,2 4,2 4,3capacitat d’assenyalar causes i conseqüències 3,9 13,9 82,2 4,2 4,0 4,4capacitat de resoldre problemes 5,8 18,2 76 4,1 4,0 4,2capacitat de jutjar amb valors democràtics 16 23,4 60,6 3,7 3,5 3,9claredat i precisió en expressar el que han après 1,2 10,8 88 4,3 4,2 4,3creativitat en els raonaments 2,9 22,9 74,2 4,0 4,0 4,1presentació de treballs 4 23,8 72,3 3,9 3,8 4,0

En totes aquestes qüestions les mitjanes de resposta del professorat dels centres privats superende forma estadísticament significativa les del professorat de centres públics.

Trobam diferències estadísticament significatives en les valoracions que el professorat de lesdiferents àrees fa d’aquests criteris d’avaluació d’àrea. Així, el professorat de ciències de lanatura diu que valora especialment la capacitat d’analitzar un fet, un fenomen o un text, eldomini dels continguts conceptuals i procedimentals; el professorat de ciències socials valoramés la capacitat d’assenyalar les causes o veure les conseqüències d’un fet o fenomen; elprofessorat de matemàtiques, el domini dels continguts procedimentals, la capacitat de resoldreproblemes i la claredat i precisió en l’expressió del que han après. Finalment el professorat dellengües presta especial consideració al fet que l’alumnat relacioni temes o apliqui elsconeixements en situacions noves, al domini de continguts procedimentals, la claredat i precisiódel que han après, la creativitat en l’expressió, en el tractament d’un fet o d’un problema o en larecerca de la seva solució i en la presentació de treballs.

Gràfic 11.3.5.1. Distribució de l’alumnat segons el grau de valoració que fa

el professorat dels criteris d’avaluació de l’àrea, per titularitat

11.4. PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ DE L’ENSENYAMENT

En aquest apartat es consideren els elements que el professorat incorpora a la programació i elsdocuments i referents que utilitza per elaborar-la.

11.4.1. ELEMENTS DE LA PROGRAMACIÓ D’AULA

Es van formular 12 preguntes al professorat, que tenien per objecte determinar quins elementsincorporava en la programació.Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut tres factors, que resumeixen la informació aportada per les respostes del professorat a les 12 preguntes i que n’expliquen el60,3% de la variància.

El primer factor s’ha denominat programació centrada en elements curriculars i resumeix lesrespostes del professorat a les preguntes relatives a la inclusió en la programació d’objectius, decontinguts de conceptes, de continguts de procediments, de criteris d’avaluació i deprocediments d’avaluació.


223

1 2 3 4 5

2,9domini de continguts conceptuals 2,9

2,72,92,9

domini de continguts procedimentals 2,83

2,92,8

capacitat de relacionar temes i aplicar-los 2,8en situacions noves 2,9

2,83

capacitat d’anàlisi 2,82,9

2,82,8

capacitat d’assenyalar causes i 2,9conseqüències 2,8

2,72,7

capacitat de resodre problemes 2,42,8

2,72,5

capacitat de jutjar democràticament 2,42,6

2,42,8

claredat i precisió en expressar el que 2,8han après 2,9

2,92,7

creativitat en els raonaments 2,82,9

2,72,7

presentació dels treballs 2,72,8

2,6

NAT SOC LLEN MAT


224

El segon factor resumeix les respostes dels professors relatives a la inclusió en la programacióde continguts d’actituds i valors, temes transversals i interdisciplinarietat. Aquest factor s’hadenominat programació que prioritza la motivació, estratègies i recursos.

Finalment, el tercer factor, programació que considera els temes transversals, actituds i valors,i la interdisciplinarietat, resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a laincorporació en la programació d’estratègies d’aprenentatge, motivació, recursos i materialsdidàctics, i estratègies per superar les dificultats.

A la taula següent es mostra la distribució de les respostes a les 12 preguntes classificades segonsels factors obtinguts.

Taula 11.4.1.1. Freqüència amb què el professorat incorpora diferents elements en la programació

factorspercentatges

mitjanaelements de la programació capalguna

bastant(d’1 a 5)o poca o molta

programació objectius - 6,5 93,5 4,32centrada continguts de conceptes 1,1 10,2 88,7 4,24en elements continguts de procediments 0,4 10,9 88,7 4,26curriculars criteris d’avaluació 0,9 11,1 88 4,17(explica un 26,3% procediments d’avaluació 2,1 21 76,9 3,96de la variància total)programació que estratègies d’aprenentatge 14,2 36,1 49,7 3,47prioritza motivació 12,7 28,2 59 3,60la motivació, recursos i materials didàctics 11,3 30,3 58,4 3,59estratègies i recursos estratègies per superar 15,6 41 43,4 3,31(explica un 19,8% les dificultatsde la variància total)programació que continguts d’actituds i valors 4,5 25 70,5 3,92considera els temes temes transversals 24,6 43,4 32 3,11transversals, interdisciplinarietat 35,2 41,7 23,1 2,84actituds i valors, i la interdisciplinarietat (explica un 14,2% de la variància total)

Com s’aprecia en la taula, entre els elements que el professorat incorpora en laprogramació, els considerats més habitualment pel professorat són els objectius, elscontinguts conceptuals i procedimentals, com també els criteris i procediments d’avaluació.Per contra, els temes transversals o la consideració de plantejaments interdisciplinars sónels menys considerats.

En relació a aquests factors, trobam diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats en el primer i tercer factor; el professoratdels centres privats el que puntua més alt en ambdós factors. Això vol dir que el professorat de

centres privats afirma que, quan un programa té més en compte els elements curriculars, elstemes transversals, les actituds i valors i la interdisciplinarietat, que el de centres públics.

Gràfic 11.4.1.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors corresponents als

elements que el professorat incorpora en la programació, per titularitat

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma en què el professorates distribueix en els diferents factors corresponents als elements que incorpora a la programació.

En el primer factor, el professorat que puntua més alt (és a dir, que en la programació incorporamés els elements de la programació que es consideren en el factor) és el de llengües (castellanai catalana) i el de ciències socials, geografia i història. En el segon i tercer factor puntuen mésels professors de llengües (castellana i catalana) i el de matemàtiques.


elements que el professorat incorpora en la programació, per àrees


225

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3centrada en elements priorització de motivació, té en compte temes

curriculars estratègies i recursos transversals, actituds, valors iinterdisciplinarietat

públics privats

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6centrada en elements priorització de motivació, té en compte temes transversals

curriculars estratègies i recursos actituds, valors i interdisciplinarietat

NAT SOC LLEN MAT


226

Relació entre els elements que el professorat inclou en la seva programació i els resultatsque els alumnes obtenen en les proves.

Tot i que a totes les àrees, manco a llengua catalana i literatura, es troben diferènciesestadísticament significatives entre els resultats de l’alumnat en les proves corresponents a lesdiferents puntuacions del primer factor. La relació entre les puntuacions del factors i els resultatsno és lineal i això dificulta poder donar una explicació.

Gràfic 11.4.1.3. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat

en el factor programació centrada en els elements curriculars

En el segon factor, les puntuacions més altes d’aquest coincideixen amb els pitjors resultats.

Gràfic 11.4.1.4. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en el

factor programació que prioritza la motivació, estratègies i recursos

En el tercer factor, es troben diferències estadísticament significatives a totes les àrees, exceptea llengua castellana; per terme general, les puntuacions altes del factor són les que escorresponen amb els millors resultats de l’alumnat.

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques


227

Gràfic 11.4.1.5. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en el factor que

considera programació els temes transversals, actituds i valors, i interdisciplinarietat

11.4.2. DOCUMENTS I REFERENTS PER PROGRAMAR

Es demanà al professorat que respongués 9 preguntes sobre els documents i referents que utilitzaper programar.

Per poder relacionar aquests referents amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’ha realitzatuna anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut tres factors que resumeixen la informacióaportada per les respostes del professorat a les 9 preguntes i que n’explica un 65,8% de lavariància.

El primer factor s’ha denominat programació que pren com a referent els documents de centre,el qual resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la utilització delsprojectes educatiu i curricular de centre i de la programació general anual com a referents bàsicsper programar.

El segon factor resumeix les respostes dels professors relatives a la utilització de llibres de texti guies didàctiques, com també altres documents relacionats amb l’àrea. Aquest factor s’hadenominat programació que pren com a referent els llibres de text i les guies didàctiques.

Finalment, el tercer factor, denominat programació que pren com a referent les programacionsi material elaborat pel departament, resumeix les respostes del professorat a les preguntesrelatives a la utilització de les programacions didàctiques del departament; materials curricularselaborats pel professorat; i notes i apunts personals de cursos passats.


80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

Taula 11.4.2.1. Freqüència amb que el professorat utilitza diferents

documents i referents per programar

factorspercentatges

elements de la programació capalguna

bastantmitjana

o poca o molta (d’1 a 5)

programació que el projecte educatiu de centre 41,5 38,9 19,6 2,7pren com a referent el projecte curricular d’etapa 17,9 34,1 48 3,4els documents la programació general 33,4 36 30,6 2,7de centre (explica un anual de centre27% de la variància)programació que el llibre de text 4,3 14,5 81,3 4pren com a referent i guies didàctiquesels llibres de text altres llibres de text 8,5 25 66,5 3,8i guies didàctiques i guies didàctiques(explica un 21,2% altres documents 8,9 29 62 3,7de la variància)programació que programacions didàctiques 5,4 14,4 80,2 4,2pren com a referent de departamentles programacions materials curriculars 20,7 29,1 50,3 3,4i material elaborat elaborats pel professorat pel departament notes i apunts propis 5,6 17,7 76,7 3,9(explica un 17,6% de cursos passatsde la variància)

Com s’aprecia en la taula, les programacions didàctiques del departament, juntament amb elsllibres de text i guies didàctiques, com també les notes i apunts personals de cursos passats, erenels documents i referents bàsics que el professorat dels grups de 4t d’ESO avaluats utilitzava perprogramar.

En relació a aquests factors, trobam diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats en el primer i tercer factor; el professoratdels centres privats és el que puntua més alt en el primer i el de centres públics en el tercer. Aixòsignifica que mentre que, el professorat de centres privats té més en compte els documents decentre que el de centres públics. Succeeix el contrari respecte a la consideració de lesprogramacions i el material elaborat pel departament.


228


229


referents que el professorat té en compte per programar, per titularitat

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma en què el professorates distribueix en els diferents factors relacionats amb els referents que utilitza per programar.

En el primer factor, el professorat que puntua més és el de matemàtiques i el de llengües castellana icatalana (és dir, els que major observació fan dels documents de centre en realitzar la programació).En el segon i tercer factors el que puntua més alt, és a dir el que més empra els llibres de text, guiesdidàctiques i material elaborat en el mateix departament, és el de llengües i el de ciències de la natura.

Gràfic 11.4.2.2. Puntuacions factorials mitjanes dels factors corresponents

als referents que el professorat considera en programar, per àrees

Relació entre els referents que el professorat considera en programar i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En el segon i tercer factors, gairebé no es donen diferències estadísticament significatives en elsresultats per a les diferents puntuacions del factor. Per contra, sí que se’n troben a les àrees deciències de la natura, ciències socials, geografia i història, i matemàtiques, en el primer factor,però el fet que no es doni una relació lineal entre les puntuacions del factor i els resultatsobtinguts per l’alumnat en les proves, fa difícil donar-ne una explicació.

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6documents del centre llibres de text i guies programacions i material

didàctiques elaborat pel departament

públics privats

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6documents del centre llibres de text i guies programacions i material

didàctiques elaborat pel departament

NAT SOC LLEN MAT


230

Gràfic 11.4.2.3. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en el

factor programació que pren com a referent els documents de centre

11.5. ASPECTES RELACIONATS AMB L’ORGANITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT

La repercussió que sobre l’àrea tenen algunes mesures organitzatives, les mesures per a l’atencióa la diversitat que el professorat té en compte en la programació, com també l’eficàciad’aquestes, els suports amb que compten per atendre la diversitat en la seva tasca docent i laforma com s’aborda el treball en equip són els aspectes que es tracten a continuació.

11.5.1. REPERCUSSIÓ D'ALGUNES MESURES ORGANITZATIVES EN L’ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT

En la taula següent es recull la incidència que sobre l’atenció a la diversitat tenen algunesmesures organitzatives. S’hi aprecia que les mesures que repercuteixen més, segons la visió delprofessorat, són la disminució del nombre d’alumnat en els grups classe, la disponibilitat de mésprofessorat de suport i de més recursos materials en els departaments.

En les columnes on es presenten les mitjanes, comprovam també com la repercussió assignadaa aquestes mesures sobre l’atenció a la diversitat és bastant coincident entre el professorat delscentres privats i el dels públics.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


231

Taula 11.5.1.1. Incidència d’algunes mesures organitzatives per atendre la diversitat, per titularitat

mesures organitzativespercentatge mitjana (d’1 a 5)

cap alguna bastant públic privat globalo poca o molta

Reduir el nombre d’alumnes per aula 5,5 9,4 85,1 4,3 4,3 4,3Disposar d’aules específiques per a cada àrea 16,7 18,3 65 3,9 3,6 3,8Disposar d’espais flexibles i versàtils 21,9 24,4 53,7 3,6 3,4 3,5Disposar de més professorat de suport 6,8 12,4 80,8 4,1 4,3 4,2Potenciar els departaments 17,8 22,3 59,9 3,3 3,8 3,5d’orientació o similarsDisposar de més mitjans materials 6,3 24,9 68,8 4 3,8 3,9en els departamentsAmpliar el marge d’optativitat 34,2 28,5 37,3 2,9 3,2 3per a alguns alumnesReduir el nombre de professors 48,2 28 23,8 2,6 2,4 2,5d’un mateix grup

11.5.2. MESURES PER A L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN LA PROGRAMACIÓ

Per identificar els procediments o mesures que el professorat utilitza per atendre la diversitat esplantejaren 6 preguntes al professorat.

Per poder relacionar aquestes mesures amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’ha realitzatuna anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixen la informacióaportada per les respostes del professorat a aquestes 6 preguntes i que n’expliquen un 64,2% dela variància.

El primer factor s’ha denominat adequació del procés d’ensenyament i resumeix les respostesdel professorat a les preguntes relatives a les mesures consistents a variar la seqüènciad’objectius i continguts i modificar, tant els agrupaments prevists com els procedimentsdidàctics, per adaptar-se a la diversitat de l’alumnat.

El segon factor resumeix les respostes dels professors relatives a donar preferència a unsobjectius o continguts determinats respecte a uns altres. Aquest factor s’ha denominatpriorització d’objectius i continguts.

Taula 11.5.2.1. Freqüència amb què el professorat utilitza diferents mesures per atendre la diversitat

factors

percentatges mitjanaelements de la programació cap

alguna bastant (d’1 a 5)

o poca o molta

adequació del procés variar la seqüència d’ objectius 9,9 35,6 54,5 3,6d’ensenyament i continguts(explica un 34,5% modificar agrupaments prevists 30,3 40,3 29,3 2,9de la variància) modificar procediments 4,8 32 63,2 3,7

didàcticsintroduir activitats alternatives 9,4 24,5 66,1 3,7i/o complementàries

priorització donar preferència a 7 18 75 3,8d’objectius uns objectius per davant i continguts d’uns altres(explica un 29,7% donar prioritat a uns continguts 1,8 23,2 75,1 3,9de la variància) respecte a uns altres

Pel que fa a les mesures que el professorat considera en la programació amb la finalitat d’atendrela diversitat, es comprova a la taula que, si bé totes les apuntades en la taula anterior són presesen consideració per un alt percentatge de professorat, les més adoptades consisteixen en lapriorització d’alguns objectius i continguts per a determinats alumnes.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats en ambdós factors. En ambdós casos elprofessorat que diu tenir més presents aquestes mesures és el professorat dels centres privats.

Gràfic 11.5.2.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats amb

les mesures que el professorat utilitza per atendre la diversitat, per titularitat


232

adequació del procés priorització d’objectius id’ensenyament continguts

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

Relació entre les mesures que el professorat utilitza per atendre la diversitat i els resultatsque els alumnes obtenen en les proves.

En ambdós factors es troben diferències estadísticament significatives en els resultats obtingutsper l’alumnat però no en totes les àrees (no se’n troben a ciències socials ni a català en el primerfactor ni a ciències socials i matemàtiques en el segon). En cap dels dos factors, la relació entreles diferents puntuacions d’aquests i el rendiment de l’alumnat no és lineal, tot i que es constataque els pitjors resultats de l’alumnat es corresponen amb les puntuacions altes dels factors.

Gràfic 11.5.2.2. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del

professorat en el factor adequació del procés d’ensenyament


professorat en el factor priorització d’objectius i continguts

11.5.3. EFICÀCIA DE LES MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE L'ALUMNAT

Una acció tutorial grupal i individual adequada, l’atenció individualitzada fora de l’aula per aalguns alumnes que presenten més retard, l’agrupament flexible de l’alumnat, com també unareconsideració de la metodologia i de l’organització de l’aula, es perfilen com les mesures méseficaces, en opinió del professorat, per atendre la diversitat.


233

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

En la taula següent podem veure com es distribueixen les respostes del professorat en les 7preguntes que s’incorporaven al qüestionari. Amb la finalitat de facilitar la comparació entrecentres públics i privats s’hi presenten també les mitjanes de resposta a cada pregunta,puntuades d’1 a 5.

Taula 11.5.3.1. Grau d’eficàcia de les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, per titularitat



acció tutorial, grupal i individual, adequada 2,7 12,6 84,7 4,1 4 4,2

canvi metodològic i d’organització 5 26,2 68,8 3,8 3,8 3,9

de l’activitat a l’aula

opcionalitat del currículum que consideri 13,5 27,2 59,3 4,1 3,5 4

els seus interessos

integrarció de diverses àrees en un àmbit 28,3 34,9 36,8 3,1 3,1 3,1

amb un únic professor

atendre fora de l’aula alguns alumnes 6,5 16,7 76,9 3,9 3,9 3,9

en àrees en què presenten més retard

establiment de mesures de reforç educatiu 15,3 36,9 47,8 3,4 3,4 3,4

fora de l’horari lectiu

agrupament flexible dels alumnes 7,2 23,6 69,2 3,8 3,7 4

Professorat de centres públics i de centres privats, com es pot apreciar en la taula, responen deforma altament coincident aquesta pregunta.

11.5.4. SUPORTS EN LA TASCA DOCENT

En els centres avaluats, el professorat considerava que els majors suports que rebia en la sevatasca docent provenien dels departaments didàctics i dels equips directius. Per contra els serveisd’inspecció educativa eren considerats els que menys suport donaven a la tasca docent delprofessorat.

El professorat de centres privats valora més que el de centres públics els suports prestats perl’equip directiu, pel departament d’orientació, pels equips de cicle i per la comissió decoordinació pedagògica; mentre que succeeix el contrari pel que fa al suport prestat pelsdepartaments didàctics, òrgan millor valorat pel professorat de centres públics.


234

Taula 11.5.4.1. Suport i orientació que rep el professorat en el desenvolupament de la

tasca docent per part de diferents òrgans i/o serveis, per titularitat



l’equip directiu 15,6 26 58,4 3,6 3,4 3,8el departament d’orientació o similar 24,8 33,6 41,6 3,3 3,1 3,5els professors de suport 37,1 26,2 36,7 3 3 2,9la comissió de coordinació pedagògica 37 31,2 31,8 2,9 2,6 3,3els departaments didàctics 13,5 23,6 62,9 3,6 3,8 3,4els equips docents de grup 20,8 32,9 46,2 3,3 3,2 3,5la inspecció educativa 73 20,7 6,2 1,9 1,7 2els centres de professors i recursos 45,8 35,2 19 2,6 2,4 2,9

11.5.5. TREBALL EN EQUIP DEL PROFESSORAT

La identificació de la freqüència amb què el professorat treballava en equip es preteniaidentificar mitjançant 13 preguntes que s’incorporaren al qüestionari.

Per poder relacionar aquesta freqüència amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut tres factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes del professorat a aquestes 13 preguntes i que n’expliquenun 72,1% de la variància.

El primer factor s’ha denominat treball en equip per programar i preparar materials, i resumeix lesrespostes del professorat a les preguntes relatives a la realització de treball en equip per redactar laprogramació del departament; per programar i avaluar unitats didàctiques; per preparar les classes iel seu desenvolupament didàctic; i per organitzar i preparar materials didàctics i curriculars.

El segon factor resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la realització detreball en equip per comentar les dificultats aparegudes i les solucions assajades; analitzar lesaccions de més èxit i estudiar-ne els motius; avaluar conjuntament les unitats didàctiquesprogramades; establir els criteris i tècniques d’avaluació dels aprenentatges; i prendre decisionsa partir dels resultats de l’avaluació. Aquest factor s’ha denominat treball en equip per avaluarel procés d’ensenyament i aprenentatge.

Finalment, apareix un tercer factor, denominat treball en equip per a l’avaluació del centre,anàlisi de problemes i preparació d’activitats extraescolars que resumeix les respostes delprofessorat a les preguntes relatives a la realització de treball en equip per determinar pautes perprevenir problemes de disciplina; preparar activitats complementàries i extraescolars; i analitzaraspectes negatius i positius del funcionament del centre.

A la taula següent es mostra la distribució de les respostes a les 13 preguntes, classificadessegons els factors obtinguts.


235

Taula 11.5.5.1. Freqüència amb què el professorat es reuneix per tractar determinats temes

temes a tractarpercentatges

factors cap alguna bastanto poca o molta

programar redactar la programació 14,6 22,3 63,1i preparar materials del departament(explica el 28,1% programar i avaluar les unitats 22,2 32,9 44,8de la variància) didàctiques de la matèria

preparar les classes 42,2 33,8 24i el desenvolupament didàcticorganitzar material complementari 27,9 34,5 37,6del llibre de textpreparar materials didàctics 23,1 38,8 38i curriculars

avaluació del procés comentar les dificultats aparegudes 9,6 16,4 74d’ensenyament i les solucions assajadesi aprenentatge analitzar les acciones de més èxit 15 29,5 55,5(explica el 26,7% i estudiar-ne els motiusde la variància) avaluar conjuntament les unitats 35,4 33,4 31,2

didàctiques programadesestablir els criteris i tècniques 19,5 29,3 51,2d’avaluació dels aprenentatgesprendre decisions a partir dels 12,4 27 60,6resultats de l’avaluació

avaluació del centre, determinar pautes per prevenir 17 31,9 51,1 anàlisi de problemes problemes de disciplinai preparació preparar activitats complementàries 23,9 33,5 42,6d’activitats i extraescolarsextraescolars analitzar aspectes negatius i positius 13,4 32,6 54(explica el 17,2% del funcionament del centrede la variància)

Les situacions amb què el professorat es reuneix més freqüentment són a propòsit de redactar laprogramació del departament, comentar les dificultats aparegudes i les solucions adoptades, i perprendre decisions a partir dels resultats de l’avaluació.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en lespuntuacions obtingudes pel professorat de centres públics i privats. Mentre el professorat delscentres públics puntua més alt que el dels privats en el primer factor, el professorat dels centresprivats ho fa en els altres dos factors. Això vol dir que, mentre el professorat de centres públicses reuneix amb major freqüència que el de centres privats per programar i preparar materials, elde centres privats ho fa més sovint que el de centres públics per avaluar el procés d’ensenyamenti aprenentatge, i per avaluar el centre, prevenir situacions d’indisciplina i preparar activitatsextraescolars i complementàries.


236


237

Gràfic 11.5.5.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats

amb el treball en equip del professorat, per titularitat

Relació entre la realització de treball en equip per part del professorat i els resultats queels alumnes obtenen en les proves.

En el primer factor no es troben diferències estadísticament significatives en els resultats del’alumnat relacionades amb les diferentss puntuacions del professorat en el factor.

En el segon i tercer factors, tot i que la relació entre les diferents puntuacions dels factors i elsresultats obtinguts per l’alumnat no és lineal, i per tant es fa difícil donar una explicació de larelació existent, es dóna, en la majoria de les àrees, la coincidència que els millors resultats del’alumnat corresponen a la puntuació mitjana alta d’ambdós factors.

Gràfic 11.5.5.2. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en

el factor treball en equip per avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

0,6programació i preparació de avaluació del procés avaluació del centre, anàlisi de

materials d’ensenyament i aprenetatge problemes i preparaciód’activitats extraescolars

públics privats


238

Gràfic 11.5.5.3. Resultats de l’alumnat segons la puntuació del professorat en el factor treball en

equip per a l’avaluació del centre, anàlisi de problemes i preparació d’activitats extraescolars

11.6. PRÀCTICA EDUCATIVA

En aquest apartat s’analitza la freqüència amb què el professorat utilitza determinats materials irecursos; l’ús del llibre de text; l’ús de determinats procediments didàctics; l’ús de procedimentsi instruments d’avaluació; i els diferents àmbits en els quals es realitzen adaptacions curriculars.

11.6.1. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS UTILITZATS PEL PROFESSORAT

A través de 14 preguntes es volia conèixer la freqüència amb la qual el professorat utilitzavadiversos materials i recursos didàctics.

Per poder relacionar la freqüència amb què el professorat fa ús de diferents materials i recursosdidàctics amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’ha realitzat una anàlisi factorial, a partirde la qual s’han obtingut quatre factors que resumeixen la informació aportada per les respostesdel professorat a aquestes 14 preguntes i que n’expliquen un 56,5% de la variància.

El primer factor s’ha denominat ús de mitjans audiovisuals i premsa, i resumeix les respostesdel professorat a les preguntes relatives a la utilització que el professorat fa de premsa escrita,retroprojector, projector de diapositives, aparell de vídeo i reproductor de so.

El segon factor resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la utilització dematerials elaborats pel mateix professor, materials elaborats pel departament didàctic i materialselaborats per l’equip de professors de curs, cicle o etapa. Aquest factor s’ha denominat ús dematerial elaborat pel professorat.

Un tercer factor, denominat ús de la pissarra, material manipulatiu i ordinadors, resumeix lesrespostes del professorat a les preguntes relatives a la utilització d’aquests materials.

Finalment, un quart factor, denominat ús de llibres de text i de consulta, resumeix les respostes

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


239

del professorat a les preguntes relatives a la utilització del llibre de text, de materials impresoseditats i de llibres de consulta.


Taula 11.6.1.1. Distribució de l’alumnat segons la freqüència amb què el professorat

utilitza diferents materials i recursos didàctics

materials i recursos didàcticspercentatges

factors cap alguna bastant o poca o molta

ús de mitjans premsa escrita 36,7 41 22,3audiovisuals retroprojector 82,8 12,7 4,6i premsa projector de diapositives 77 16,3 6,7(explica un 11,8% aparell de vídeo 46 31,6 22,4de la variància) reproductor de so 79,7 15,7 4,6ús de material materials elaborats pel 2,7 20,9 76,5elaborat pel mateix professorprofessorat materials elaborats 27 37,2 35,8(explica un 13,6% pel departament didàcticde la variància) materials elaborats 52,3 30,1 17,6

per l’equip de professors ús de la pissarra, pissarra 0,4 3,3 96,3material ordinador 60,1 22 17,8manipulatiu material manipulatiu 53,5 33,1 13,5i ordinadors (explica un 11,1% de la variància)ús de llibres llibre de text 6 11,8 82,2de text materials impresos editats: 11,5 29,1 59,4i de consulta llibres, mapes, etc.(explica un 20% llibres de consulta 12,3 42,5 45,2de la variància)

Com es comprova a la taula, la pissarra, el llibre de text i els materials elaborats pel mateixprofessor són els materials i recursos del què major ús fa el professorat. Els mitjans audiovisualsi informàtics tenen escassa incidència a l’aula.

En relació a aquests factors, sols trobam diferències estadísticament significatives en lespuntuacions obtingudes pel professorat de centres públics i privats en el tercer i quart factors.Mentre el professorat dels centres públics puntua més alt que el dels privats en el factor ús de lapissarra, material manipulatiu i ordinadors, el professorat dels centres privats ho fa en el darrerfactor (utilització de lllibres de text i materials de consulta).

Gràfic 11.6.1.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats amb la utilització

de materials i recursos didàctics per part del professorat, per titularitat

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma com elprofessorat es distribueix en els diferents factors relacionats amb els materials i recursos queutilitza.

En el primer i en el quart factors, el professorat que puntua més alt (és a dir, que utilitza més elsmitjans audiovisuals, la premsa escrita i els llibres de text i de consulta) és el de llengües i el deciències socials, geografia i història. En el segon factor puntuen més (és a dir, que més utilitzenel material elaborat pel professorat) els professors de llengües i els de matemàtiques. Finalment,en el tercer (utilització de la pissarra, material manipulatiu i ordinadors), els de ciències de lanatura i matemàtiques.


els materials i recursos que el professorat utilitza, per àrees


240

mitjans audiovisuals i materials elaborats pel pissarra, material llibre de text i depremsa professorat manipulatiu i consulta

ordinadors

públics privats

mitjans audiovisuals i materials elaborats pel pissarra, material llibre de text i depremsa professorat manipulatiu i consulta

ordinadors

NAT SOC LLEN MAT

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6


241

Relació entre la utilització de determinats materials i recursos didàctics per part delprofessorat i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En cap dels factors es dóna una relació lineal entre les diferents puntuacions del professorat enel factor i el rendiment, la qual cosa dificulta explicar aquestes relacions. Tot i això, als gràficssegüents es comprova que els millors resultats en les proves es corresponen amb la puntuacionsbaixa del primer factor (ús de mitjans audiovisuals i premsa), la puntuació alta del segon factor(material elaborat pel professorat) i la puntuació mitjana alta del 4t factor (ús de llibres deconsulta i de text). En el cas del tercer factor (ús de la pissarra, material manipulatiu iordinadors) els pitjors resultats coincideixen amb la puntuació alta del factor.

Hem d’advertir, però, que en el primer factor no es troben diferències estadísticament significativesni a ciències de la natura ni a ciències socials, i al 4t factor tampoc no se’n troben a llengua catalana.


en el factor ús de mitjans audiovisuals i premsa


en el factor ús de material elaborat pel professorat

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


242


en el factor ús de pissarra, material manipulatiu i ordinadors


en el factor ús de llibres de text i de consulta

11.6.2. UTILITZACIÓ DEL LLIBRE DE TEXT

En el qüestionari es demanava també al professorat, a través de 4 preguntes, que informàs sobrel’ús que feia del llibre de text.

Per poder relacionar aquest ús amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’ha realitzat unaanàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixen la informacióaportada per les respostes del professorat a aquestes 4 preguntes i que n’expliquen un 72% de lavariància.

El primer factor s’ha denominat llibre com a guia exclusiva i resumeix les respostes delprofessorat a les preguntes relatives a la utilització del llibre de text com a eina exclusiva d’estudide l’alumnat.

El segon factor resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la utilització delllibre de consulta combinat amb altres materials i amb la seva utilització com a orientació general

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


243

per al desenvolupament de les classes i com a referència per suggerir activitats. Aquest factors’ha denominat llibre com a referència, combinat amb altres materials.

A la taula següent es mostra la distribució de les respostes a les 4 preguntes, classificades segonsels factors obtinguts.

Taula 11.6.2.1. Distribució de l’alumnat segons l’ús que el professorat fa del llibre de text

utilització del llibre de textpercentatges

factors cap alguna bastant o poca o molta

llibre com guia exclusiva d’estudi 31 27 42a guia exclusiva dels alumnes(explica el 44% de la variància) llibre com llibre de consulta combinat 9,2 19,3 71,5a referència amb altres materialscombinat amb orientació general per 10,5 20,6 68,9 altres materials al desenvolupament de les classes(explica el 28% referència per suggerir activitats 9,4 22,4 68,2de la variància)

En la taula s’aprecia que la situació més freqüent és que, en les seves classes, el professoratutilitzi el llibre de text com a referència o orientació general per al seu desenvolupament,combinat amb altres materials.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en lespuntuacions obtingudes pel professorat de centres públics i privats. El professorat dels centresprivats puntua més alt que el dels públics en ambdós factors. Això vol dir que el professorat decentres privats fa una major utilització del llibre de text que el de centres públics.

Gràfic 11.6.2.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors

corresponents a l’ús del llibre de text, per titularitat

llibre com a guia exclusiva llibre com a referència, combinatamb altres materials

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3


244

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma com elprofessorat es distribueix en els diferents factors corresponents a la utilització que fa del llibrede text.

En el primer factor, el professorat que puntua més alt és el de ciències de la natura i el dellengües, i això indica que aquest professorat utilitza amb major grau el llibre de text com a guiaexclusiva d’estudi dels alumnes que el d’altres àrees.

En el segon factor, el professorat de matemàtiques puntua més alt que els altres, la qual cosaapunta que aquest professorat utilitza amb major mesura que els altres el llibre de text com areferència, combinat amb altres materials.

Gràfic 11.6.2.2. Puntuacions factorials mitjanes dels factors

corresponents a l’ús del llibre de text, per àrees

Relació entre la utilització del llibre de text per part del professorat i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En cap dels dos factors no es dóna una relació lineal entre les diferents puntuacions en què esdivideixen i els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves. No obstant això, es constatenalgunes coincidències entre les diferents àrees, que es comenten a continuació.

En el primer factor, en totes les àrees (encara que a llengua castellana no es troben diferènciesestadísticament significatives en els resultats corresponents a les diferents puntuacions delfactor), la puntuació alta del factor correspon al pitjor rendiment, es a dir que com més es recorriaal llibre de text com a eina exclusiva d’estudi, dels alumnes obtenien pitjors resultats.

llibre com a guia exclusiva llibre com a referència, combinatamb altres materials

NAT SOC LLEN MAT

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6


245


professorat en el factor llibre com a guia exclusiva

En el segon factor, els millors resultats en les àrees de ciències socials i en català corresponen ala puntuació alta del factor mentre que a ciències naturals corresponen a la puntuació baixa delfactor. A llengua castellana i a matemàtiques les diferències entre les distintes puntuacions delfactor no són significatives.


en el factor llibre com a referència, combinat amb altres materials

11.6.3. PROCEDIMENTS DIDÀCTICS

Per identificar la freqüència amb què el professorat utilitzava diferents procediments didàctics,s’incorporaren al qüestionari 17 preguntes.

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


246

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut cinc factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes del professorat a aquestes 17 preguntes i que n’expliquenun 58,6% de la variància.

El primer factor s’ha denominat vinculació amb l’entorn i funcionalitat dels aprenentatges iresumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a procediments com: sortides foradel centre; relacionar la unitat didàctica amb supòsits vinculats a la vida quotidiana; tractamentinterdisciplinari dels continguts; i projecció social i laboral.

El segon factor resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives als recursos:procediments que impliquen treball en grup de l’alumnat dirigit pel professor; treball en petitsgrups seguit d’una exposició de les conclusions; treballs d’investigació i descoberta en equip detota la classe; i exposició d’un tema per algun o alguns alumnes. Aquest factor s’ha denominatmetodologia participativa i treball en grup.

Un tercer factor, denominat metodologia tradicional, resumeix les respostes del professorat a lespreguntes relatives a la utilització de procediments com: explicació del professor amb intervencionsi preguntes de l’alumnat; treball individual de l’alumnat a l’aula; tasques per fer a casa; revisió engrup de les tasques realitzades a classe i correcció d’activitats o tasques realitzades a casa.

El quart factor, metodologia basada en tallers i mitjans tecnològics, resumeix les respostes delprofessorat a les preguntes relatives a la utilització de mitjans audiovisuals i de la informàticacom a recurs didàctic; com també el treball en tallers o al laboratori.

Finalment un cinquè factor, que resumeix les respostes del professorat a les preguntesrelacionades amb el grau d’utilització de l’explicació general del professor a tota la classe, senseparticipació de l’alumnat, s’ha denominat metodologia expositiva.



247

Taula 11.6.3.1. Distribució de l’alumnat segons la freqüència d’utilització

de diferents procediments didàctics per part del professorat

factor procediments didàcticspercentatges

cap alguna bastanto poca o molta

vinculació amb sortides fora del centre 54,6 38 7,4l’entorn relacionar la unitat didàctica 15,4 29,4 55,2i funcionalitat amb supòsits vinculat dels aprenentatges a la vida quotidiana(explica el 14,4% tractament interdisciplinari 31,6 43 25,4de la variància) dels continguts

projecció social i laboral 37,2 41,7 21

metodologia treball en grup de l’alumnat 22,3 44 33,7participativa dirigit pel professori treball en grup treball en petits grups 39,7 35,8 24,6(explica el 14,1% i posterior exposició per l’alumnat de la variància) de les conclusions a tota la classe

treballs d’investigació i descoberta 60,4 31,5 8,2en equip de tota la classeexposició d’un tema per algun 51 35,4 13,6o alguns alumnes

metodologia treball individual 4,1 14,7 81,2tradicional de l’alumnat a l’aula(explica el 12,5% tasques per fer a casa 3,8 22,3 74de la variància) explicació del professor 0 10,2 89,8

amb intervencions i preguntes de l’alumnatrevisió en grup de les tasques 12,4 18,3 69,3realitzades a classecorrecció d’activitats o tasques 4,3 8,1 87,6realitzades a casa

metodologia basada utilització de mitjans audiovisuals 44,8 34,3 21en tallers i mitjans utilització de la informàtica 79,5 14,8 5,7tecnològics com a recurs didàctic(explica el 10,5% treball en tallers o al laboratori 77,2 13,6 9,2de la variància)

metodologia explicació general del professor 32,5 35,9 31,6expositiva a tota la classe, sense participació (explica el 7,1% de l’alumnatde la variància)


248

Com s’aprecia a la taula, els procediments didàctics que, de forma més habitual, fa servir elprofessorat són els propis d’una metodologia que podem considerar tradicional, consistent enexplicacions del professor amb intervencions i preguntes de l’alumnat, el treball individuald’aquest a l’aula, assignació de tasques per a casa, com també la correcció o revisió en grup deles tasques realitzades a classe o a casa. Els treballs d’investigació i descoberta en equip de totala classe, les sortides fora del centre, el treball en tallers i laboratori, i la utilització del suportinformàtic com a recurs, en canvi, tenien escassa incidència en les aules en el moment en què esrealitzà aquest estudi.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en lespuntuacions obtingudes pel professorat de centres públics i privats. El professorat de centresprivats manifesta utilitzar tots aquests procediments en major grau que el de centres públics.

Gràfic 11.6.3.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors corresponents

als procediments didàctics utilitzats pel professorat, per titularitat

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma en què elprofessorat es distribueix en els diferents factors corresponents als materials i recursos queutilitza.

En el primer factor, no es troben diferències estadísticament significatives entre el professorat deles diferents àrees; en el segon, el professorat que puntua més alt (és a dir, el que fa un major úsd’aquests procediments didàctics) és el de les àrees de llengües; en el tercer, el de llengües i elde matemàtiques; en el quart el de ciències naturals i matemàtiques; i en el cinquè factor, el dellengües, el de ciències socials i el de ciències naturals.

vinculació amb metodologia metodologia metodologia basada metodologial’entorn i funcionalitat participativa i tradicional en tallers i mitjans expositivadels aprenentatges treball en grup tecnològics

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3


249


amb els procediments didàctics utilitzats pel professorat, per àrees

Relació entre els procediments didàctics utilitzats pel professorat i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En el primer factor, no es troben diferències estadísticament significatives en ciències de lanatura. En la resta d’àrees les puntuacions altes del factor es corresponen amb els millorsresultats de l’alumnat en les proves.


en el factor vinculació amb l’entorn i funcionalitat dels aprenentatges

En el segon factor, els millors resultats corresponen a les puntuacions intermèdies del factor.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

vinculació amb metodologia metodologia metodologia basada metodologial’entorn i funcionalitat participativa i tradicional en tallers i mitjans expositivadels aprenentatges treball en grup tecnològics

NAT SOC LLEN MAT

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6


250


en el factor metodologia participativa i treball en grup

En el tercer factor, la tendència és que el rendiment disminueix en augmentar la puntuació del factor.


en el factor metodologia tradicional

En el quart factor, metodologia basada en tallers i mitjans tecnològics, no hi ha diferènciesestadísticament significatives entre els resultats de l’alumnat en les proves corresponents a lesdiferents puntuacions del factor.

Finalment en el cinquè factor, les puntuacions baixes del factor en totes les àrees corresponen alspitjors resultats i, a més, a les àrees de ciències de la natura i matemàtiques, els millors resultatss’associen a les puntuacions altes del factor.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques


251


en el factor metodologia expositiva

11.6.4. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

La freqüència amb què el professorat utilitzava diferents procediments i instruments d’avaluacióes demanava en 11 preguntes.

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut quatre factors que resumeixenla informació aportada per les respostes del professorat a les 11 preguntes, i que n’expliquen un57,7% de la variància.

El primer factor s’ha denominat observació i autoavaluació, i resumeix les respostes delprofessorat a les preguntes relatives a procediments com l’observació del treball individual, engrup i de les intervencions orals de l’alumnat, i autoavaluació de l’alumnat.

El segon factor, denominat exàmens, resumeix les respostes del professorat a les preguntesrelatives a la utilització d’exàmens escrits de desenvolupament de temes i exàmens orals.

Un tercer factor, denominat proves de preguntes curtes, revisió de quaderns i de la conducta,resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la utilització d’aquestsprocediments.

Finalment, el quart factor, escales i proves objectives, resumeix les respostes del professorat ales preguntes relatives a l’ús d’escales d’observació dels aprenentatges individuals i de provesobjectives.


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


252

Taula 11.6.4.1. Distribució de l’alumnat segons la freqüència d’utilització dels

procediments i instruments d’avaluació per part del professorat

factors procediments d’avaluaciópercentatge


observació observació del treball individual 0,7 7,5 91,8i autoavaluació observació del treball en grup 17,6 28,3 54,1(explica el 19,3% observació de les intervencions 4 21,7 74,3de la variància total) orals de l’alumnat

autoavaluació de l’alumnat 45,3 39,3 15,4

exàmens exàmens escrits: 30,7 22 47,3(explica el 13,9% desenvolupament d’un temade la variància total) exàmens orals 72,9 20,1 7

proves exàmens escrits: preguntes curtes 4,5 16,9 78,5de preguntes revisió de quaderns 11,3 31,5 57,2curtes, revisió observació de la conducta 1,7 11,1 87,2de quaderns de l’alumne i de la conducta (explica el 12,8% de la variància total)

escales escales d’observació 35,9 29,4 34,7i prova objectiva prova objectiva 15,8 25,8 58,4(explica el 11,7% de la variància total)

L’observació del treball individual, de les intervencions orals de l’alumnat i de la seva conducta,juntament amb els exàmens escrits consistents en preguntes que exigeixen respostes breus, eren,com s’aprecia en la taula anterior, els procediments o instruments més utilitzats pel professorat.Per contra, els exàmens orals i l’autoavaluació de l’alumnat eren els recursos als quals menysrecorria el professorat per avaluar.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en lespuntuacions obtingudes pel professorat de centres públics i privats en el segon i tercer factors(exàmens i proves de preguntes curtes, revisió de quaderns i de la conducta). El professorat decentres privats manifesta utilitzar aquests procediments en major grau que el de centres públics.


253


els procediments d’avaluació utilitzats pel professorat, per titularitat

Per àrees, també es troben diferències estadísticament significatives en la forma en què elprofessorat és distribueix en els diferents factors referits als materials i recursos que utilitza.

En el primer i tercer factor, el professorat que puntua més alt (el que fa major ús d’aquestsprocediments i instruments ) és el de llengües i el de ciències socials; en el segon, el de llengüesi el de matemàtiques; en el tercer, el de llengües i el de ciències socials i en el quart, el dematemàtiques.

Gràfic 11.6.4.2. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats amb els

d’avaluació utilitzats procediments pel professorat, per àrees

Relació entre els procediments didàctics utilitzats pel professorat i els resultats que elsalumnes obtenien en les proves.

En el primer factor, la tendència és que el rendiment disminueix en augmentar la puntuació delfactor, llevat de l’àrea de llengua catalana on la relació existent entre la puntuació del factor i elrendiment no és lineal.

observació i autoavaluació exàmens proves preguntes curtes, escales i revisió quaderns i proves objectives

observació de conducta

públics privats

observació i autoavaluació exàmens proves preguntes curtes, escales i revisió quaderns i proves objectives

observació de conducta

NAT SOC LLEN MAT

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6


en el factor observació i autoavaluació

En el segon factor es troben diferències estadísticament significatives en totes les àrees mancoen llengua castellana. En la resta d’àrees els millors resultats corresponen a les puntuacionsintermèdies del factor.


professorat en el factor exàmens

En el tercer factor es troben diferències significatives en totes les àrees manco en matemàtiques.En la resta d’àrees els millors resultats corresponen, per terme general, a les puntuacionsintermèdies del factor.


254

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


255


proves de preguntes curtes, revisió de quaderns i de la conducta

Finalment, en el quart factor, llevat de ciències socials, com s’aprecia en el gràfic següent, lespuntuacions baixes corresponen als millors resultats i les puntuacions altes, als pitjors resultats.A llengua catalana, però, les diferències no són estadísticament significatives.


professorat en el factor escales i proves objectives

11.6.5. REALITZACIÓ D'ADAPTACIONS CURRICULARS

El professorat d’un 35% de l’alumnat afirmà que en el grup de 4t d’ESO avaluat i en el qual impartienclasse era necessària la realització d’adaptacions curriculars adreçades a alumnes concrets.

Com es desprèn de la taula següent, quan en els grups avaluats era necessària la realitzaciód’adaptacions curriculars, la situació més freqüent era que aquestes es realitzaven encol·laboració amb els membres del departament d’orientació o bé després de ser tractades en eldepartament, cada professor se’n responsabilitzava de l’elaboració.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

Taula 11.6.5.1. Distribució de l’alumnat segons la realització d’adaptacions curriculars

per part del professorat i segons l’àmbit en què s’elaboren, per tituralitat

realització d’adaptacions percentatge

curriculars individuals (ACI) global públic privat

En el grup avaluat se’n realitzen 35 34,5 35,7

àmbit en què es realitzen quan se’n fan

conjuntament amb la resta del professorat 43,1 41,5 44,9 del meu departamentes va tractar en el departament i es deixà llibertat 48,5 38,7 60,2a cada professor per elaborar-lano es va tractar en el departament i cadascú 24,9 33,7 13,2va elaborar el que li corresponiaamb la col·laboració del departament d’orientació o similar 63,6 58,2 70,7

No trobam diferències estadísticament significatives entre el professorat de centres públics i privatsen relació a la necessitat de realitzar adaptacions curriculars individuals en el grup però sí, com es potconstatar en la taula anterior, en els àmbits en què es realitzaven, quan eren necessàries: el cas mésfreqüent és que s’elaborin en col·laboració amb el departament d’orientació i el més infreqüent és quecada professor les elabori sense haver-ho tractat en el seu departament.

Relació entre el fet de realitzar o no adaptacions curriculars i l’àmbit en el qual es realitzenles adaptacions i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees, quan en els seus grups no es realitzaven adaptacions curriculars individuals,l’alumnat obtingué millors resultats en les proves, i són estadísticament significatives totes lesdiferències excepte en l’àrea de ciències de la natura.

Gràfic 11.6.5.1. Resultats de l’alumnat segons si en el seu grup

es realitzen o no adaptacions curriculars


256

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%sí no



matemàtiques


257

D’altra banda, quan se’n realitzaven, no es troben diferències estadísticament significatives enels resultats de l’alumnat en les proves pel fet que les adaptacions curriculars es fessinconjuntament entre el professorat del departament. En canvi, els resultats de l’alumnatmilloraven, quan es responsabilitzava cada professor per elaborar-les, tant si es tractaven com sino en el departament. Finalment quan el professorat manifestava comptar amb la col·laboraciódel departament d’orientació, l’alumnat obtingué els pitjors resultats. Davant aquests resultats,caldria estudiar quina és la causa que origina aquest fet.

11.7. PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT

En la gran majoria dels centres en què es va realitzar aquest estudi hi havia acord respecte al fetque els criteris de promoció al cicle o curs següent estaven consensuats per tot el professorat ien que el reforç era necessari quan els alumnes promocionaven en àrees no superades.

Taula 11.7.1. Distribució de l’alumnat segons el grau d’acord

del professorat sobre els criteris de promoció

criteris de promoció percentatge

cap algun bastanto poc o molt

els criteris estan consensuats 4,1 10,4 85,5

els criteris actuals són vàlids 47 21,8 31,2el reforç per a alumnat que promocionà amb àrees 2,3 9,8 87,9no superades és necessarila promoció es fa sols en funció del nombre 37,1 28,6 34,3d’àrees no superadesla promoció té més present la capacitat de continuar 23,5 28,1 48,4en el cicle o curs següent que haver assolit els mínimses tenen en compte els interessos 23,2 38,3 38,5de l’alumnat en la promoció

Analitzant les diferències entre professorat de centres públics i de centres privats, es constata queel dels centres privats considera, en major grau que el dels públics, que els criteris de promocióen el seu centre són vàlids i estan consensuats, que la promoció té més present la capacitat decontinuar el cicle o curs següent que haver assolit els mínims, i que els interessos de l’alumnates prenen en consideració en el moment de decidir la promoció de l’alumnat.

El professorat dels centres públics, en canvi, considera en major grau que el dels privats, que elreforç a alumnat que promocionà amb àrees no superades és necessari i que la promoció es faen funció del nombre d’àrees no superades.


258

11.8. ORIENTACIÓ I TUTORIA

En aquest apartat es recull la valoració que el professorat fa de l’actuació del departamentd’orientació, del grau de satisfacció que tenien respecte al desenvolupament de la funció tutorial,de la valoració del grau de compliment de les funcions assignades al tutor i de la incidència deles diferents actuacions del tutor per a la millora de la classe.

11.8.1. VALORACIÓ DE LES FUNCIONS QUE DESENVOLUPA EL DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

Les millors valoracions que rep el departament d’orientació per part del professorat fanreferència a les actuacions relacionades amb el desenvolupament dels plans d’acció tutorial i alpla d’orientació acadèmica i professional (assessorament a tutors, desenvolupament d’activitatsper a l’elecció d’optatives i itineraris formatius, i elaboració del consell orientador), com tambérespecte a les actuacions adreçades a l’atenció individualitzada a l’alumnat i als pares. Lesvaloracions més negatives fan referència a la planificació d’activitats de suport i reforç, i amb larealització de l’avaluació psicològica i pedagògica de l’alumnat que es creu que necessitaadaptacions del currículum.

Taula 11.8.1.1. Valoració de les funcions que desenvolupa el departament

d’orientació per part del professorat, per titularitat

funcions

percentatges mitjana (d’1 a 5)

gens una bastant global públic privato poc mica o molt

col·laborar en l’elaboració del PCC 11 24,3 64,7 3,7 3,6 3,8

elaborar propostes sobre orientació educativa, 10,3 24,5 65,2 3,7 3,5 4,0psicopedagògica, professionalassessorar els tutors per a l’aplicació 7,6 17,2 75,2 3,9 3,8 3,9del pla d’acció tutorialproposar la realització d’adaptacions 16,3 25,9 57,8 3,5 3,4 3,8curriculars, així com també coordinar el seu desenvolupament i l’aplicaciódesenvolupar activitats d’orientació acadèmica 8,7 23 68,2 3,8 3,7 4,0i professional, (elecció d’optatives, canvis de nivell o etapa, elecció entre les diverses opcions acadèmiques, formatives i professionals)col·laborar amb el professorat en la prevenció 16 25,5 58, 3,5 3,4 3,7i detecció de problemes d’aprenentatgerealitzar l’avaluació psicològica i pedagògica 18,9 25,6 55,5 3,5 3,2 3,8participar en l’elaboració del consell orientador 6,2 23,7 70,1 3,8 3,7 3,8al final de l’ESOplanificar activitats de suport i reforç 19,2 32,8 48 3,4 3,3 3,6atendre de forma individualitzada 4,5 19,6 75,9 3,9 3,9 4,0alumnes i pares


259

En tots els casos, les valoracions que fa el professorat dels centres privats són lleugerament mésfavorables que les que fa el dels centres públics, la qual cosa indica una major valoració isatisfacció amb la feina feta pels professionals que conformen el departament d’orientació en elscentres privats.

11.8.2. SATISFACCIÓ AMB LA FUNCIÓ TUTORIAL

Aproximadament un 90% del professorat enquestat desenvolupava o havia desenvolupat lafunció tutorial i, d’aquests, aproximadament la meitat es mostren bastant o molt satisfets ambaquesta funció, mentre que una quarta part expressen el seu descontent en haver d’assumir lestasques tutorials.

Gràfic 11.8.2.1. Distribució de l’alumnat segons el grau de satisfacció

del seu professorat amb la funció tutorial,per titularitat

Com es veu al gràfic, el grau de satisfacció expressat pel professorat dels centres privats és majorque el manifestat pel dels centres públics.

11.8.3. GRAU D'APLICACIÓ DE LES FUNCIONS DEL TUTOR

Segons el parer del professorat, les actuacions tutorials que millor es desenvolupen en els seuscentres eren les relatives a la informació i col·laboració amb les famílies; la informacióacadèmica i professional a l’alumnat; i amb l’afavoriment d’un clima positiu en el grup i queajudi a resoldre els conflictes. En canvi, les actuacions relatives a l’acollida de l’alumnat varenser les pitjors valorades.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

21,48,6

21,8 21,7 21,9

46,138,1

10,8 9,9 12

57,5

30,4

cap o poca una mica bastant o molta no sóc ni he estattutor/a


Taula 11.8.3.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fa el professorat

del grau de compliment de les funcions assignades al tutor, per titularitat

funcions del tutor

percentatge mitjana (d’1 a 5)

cap algun bastant global públic privato poc o molt

fer el seguiment dels aprenentatges 9,5 24,1 66,4 3,7 3,6 4,0 de l’alumnat i adoptar mesures de reforç i orientació després de l’avaluacióplanificar les activitats d’acollida 15,7 31,2 53,1 3,4 3,4 3,5atendre els problemes personals 4,2 19 76,8 4,0 3,8 4,2de l’alumnat (d’autoestima, d’integració en el grup i d’aprofitament escolar)afavorir el clima positiu en el grup 3,3 14,3 82,4 4,1 3,9 4,3i ajudar a resoldre els conflictesfacilitar informació i assessorament per 2,6 13,7 83,6 4,1 4,1 4,1a l’elecció d’opcions acadèmiques i professionalsinformar les famílies i col·laborar amb elles 1,6 12,9 85,5 4,2 4,0 4,5mantenir relació amb el professorat del grup 6,3 22,8 70,9 3,9 3,8 4,1i coordinar la seva actuació com a equip

En tots els casos, llevat de quan es tracta de facilitar informació i assessorament per a l’elecciód’opcions acadèmiques i professionals (cas en què no es troben diferències estadísticamentsignificatives en les respostes del professorat d’uns centres i dels altres), les valoracions que fael professorat dels centres privats són lleugerament més favorables que les que fa el de centrespúblics, la qual cosa indica una major assumpció de la funció tutorial en els centres privats.

11.8.4. INCIDÈNCIA DE LES INTERVENCIONS DEL TUTOR EN LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT

DE LA CLASSE

L’establiment de normes per al funcionament de la classe i promoure activitats per al respectemutu entre els alumnes, i entre aquests i el professorat, figuren entre les intervencions que mésvalora el professorat en relació a la incidència en la millora del funcionament de la classe; mentreque, com es pot apreciar en la taula següent, flexibilitzar els agrupaments de l’alumnat ol’organització d’activitats complementàries fora de l’aula eren considerades com a menysimportants per aquests propòsits.


260


261

Taula 11.8.4.1. Distribució de l’alumnat segons la importància que assigna

el professorat a diferents actuacions del tutor, per titularitat

funcions del tutor

percentatge mitjana (d’1 a 5)


establiment de normes del funcionament 1,6 10,9 87,5 4,2 4,1 4,4de la classeexplicació i anàlisi dels drets 1,4 20 78,6 4,1 4,0 4,2i deures de l’alumnatrespecte mutu entre els alumnes 1 12,4 86,6 4,3 4,2 4,5i entre aquests i el professoratorganització d’activitats complementàries 9,2 40,2 50,6 3,5 3,4 3,7fora de l’aula

agrupament flexible de l’alumnat 16,7 35,5 47,8 3,4 3,2 3,7

Com s’aprecia a la taula anterior, totes aquestes actuacions reberen millors valoracions per partdel professorat de centres privats que per part del de centres públics.

11.9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Tot seguit es presenten dades relatives a la promoció i participació d’activitats complementàriesper part del professorat dels centres que participaren en l’estudi i sobre la valoració de laquantitat i el funcionament d’aquestes.

11.9.1. PARTICIPACIÓ

Un 30,3% del professorat manifestà que promouen o participen bastant o molt en activitats decaràcter complementari o extraescolar, front a un 26,8% que ho fa poc o mai.

Com s’aprecia al gràfic següent, aquesta participació, segons la informació proporcionada pelprofessorat, és major en els centres privats.

Gràfic 11.9.1.1. Distribució de l’alumnat segons la freqüència amb què el seu professorat

promou o participa en activitats complementàries o extraescolars, per titularitat

100%

80%

60%

40%

20%

0%

26,834,8

53,4

30,3 29,6 31,3

42,935,6

15,3



11.9.2. VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Aproximadament la meitat del professorat fa una alta valoració de la quantitat i el funcionamentde les activitats complementàries i extraescolars organitzades al centre, front a un 10,9% que lafa baixa o molt baixa.

La valoració que fa el professorat dels centres privats és més alta que la que fa el dels centrespúblics.

Gràfic 11.9.2.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració de la quantitat i el funcionament

de les activitats complementàries i extraescolars organitzades al centre, per titularitat

11.10. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ, SATISFACCIÓ)

Per avaluar el clima escolar en aquest estudi, es considera la satisfacció del professorat amb elsdiferents membres que conformen la comunitat educativa, l’ambient de col·laboració queexisteix, la satisfacció que el professorat mostra amb les actuacions de l’equip directiu, comtambé els procediments per mantenir la disciplina a classe.

11.10.1. SATISFACCIÓ EN LES RELACIONS AMB ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Mitjançant 7 preguntes es pretenia conèixer la satisfacció del professorat respecte a les relacions que,en el moment de realitzar l’estudi, mantenia amb la resta de membres de la comunitat educativa.

Per poder relacionar aquesta satisfacció amb els resultats obtinguts pels alumnes en les proves,s’ha realitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixenla informació aportada per les respostes del professorat a aquestes 7 preguntes i que n’expliquenun 64,1% de la variància.

El primer factor s’ha denominat satisfacció amb el personal docent i no docent i resumeix lesrespostes del professorat a les preguntes relatives a la satisfacció amb els companys, equipdirectiu, tutor del grup, departament d’orientació i personal no docent.


262

100%

80%

60%

40%

20%

0%

10,9 13,3

28,1

48,2

37,0

64,5

40,949,8

7,5

baixa o molt baixa regular alta o molt alta



263

El segon factor, satisfacció amb l’alumnat i les seves famílies, resumeix les respostes delprofessorat a les preguntes relatives a la relació que manté amb l’alumnat i les seves famílies.


Taula 11.10.1.1. Distribució de l’alumnat segons el grau de satisfacció del professorat

amb diferents membres de la comunitat educativa

factors col·lectiuspercentatges

cap algun bastant o poc o molt

satisfacció amb els companys i companyes 2,5 14,2 83,4el personal docent l’equip directiu 8,8 16 75,3i no docent el tutor del grup objecte 3,7 16,9 79,5(explica un 40,7% d’aquest estudide la variància) el departament d’orientació 16,7 21,5 61,9

el personal no docent 9,1 16,7 74,2satisfacció amb el grup d’alumnes avaluats 7,5 23,5 69l’alumnat les famílies dels alumnes avaluats 35,2 33,3 31,5i les seves famílies (explica un 23,4% de la variància)

En la taula es constata que el professorat mostrà un alt grau de satisfacció amb les relacions quemantenia amb els companys i el tutor del grup avaluat, com també amb l’equip directiu i personalno docent; mitjanament satisfets amb el grup d’alumnes i amb el departament d’orientació; i mésinsatisfets amb les relacions que mantenien amb les famílies de l’alumnat.

En relació a aquests factors, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats en ambdós factors. El professorat de centresprivats manifestà major satisfacció amb tots aquests col·lectius que el de centres públics.

Gràfic 11.10.1.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats amb la

satisfacció del professorat amb diferents col·lectius del centre, per titularitat

satisfacció amb el personal satisfacció amb l’alumnat idocent i no docent les seves families

públics privats

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6


264

Relació entre la satisfacció del professorat amb els diferents col·lectius i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En el factor satisfacció amb el personal docent i no docent, la relació entre les diferentspuntuacions del factor i els resultats de l’alumnat en les proves no és lineal, la qual cosa dificultadonar una explicació d’aquesta relació.


en el factor satisfacció amb el personal docent i no docent

En el factor satisfacció amb l’alumnat i les seves famílies, en canvi, els resultats milloren finsarribar a la puntuació mitjana alta del factor, moment en el qual es produeix una inflexió idisminueix el rendiment.


en el factor satisfacció amb l’alumnat i les seves famílies

11.10.2. AMBIENT DE COL·LABORACIÓ DINS DELS DIFERENTS ÒRGANS DEL CENTRE

Per identificar l’ambient de col·laboració que es donava en diferents òrgans de govern i decoordinació didàctica, es feren 6 preguntes al professorat.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques


265

A la taula següent es mostra la distribució de les respostes a aquestes preguntes.

Taula 11.10.2.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fa el professorat

del grau de col·laboració dins dels diferents òrgans del centre

percentatgesòrgans del centre gens una bastant

o poc mica o moltConsell escolar del centre 14,6 27,1 58,4Equip directiu 7,7 13,2 79,2Claustre de professors 11,1 24,7 64,2Equips docents de grup 11,5 22 66,5Departaments didàctics 11,1 13 75,9Comissió de coordinació pedagògica 14,4 29,9 55,7

L’equip directiu i els departaments didàctics eren els òrgans on s’apreciava un millor ambient decol·laboració. Per contra, l’ambient que era pitjor percebut, sense ser dolent, es donava dins delsi del consell escolar del centre.

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’ha obtingut un únic factor, que explica un67,7% de la variància, el qual resumeix la informació aportada per les respostes del professorata aquestes 6 preguntes.

S’ha denominat aquest factor ambient de col·laboració dins dels òrgans de govern i coordinaciódidàctica i resumeix les respostes del professorat a les preguntes relatives a la percepció d’unambient de col·laboració dins els òrgans de coordinació docent del centre i dins l’equip directiu.

En relació a aquest factor, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats. El professorat de centres privats percepun major grau de col·laboració que el de centres públics.

Gràfic 11.10.2.1. Puntuacions factorials mitjanes d’ambient de col·laboració

dins dels òrgans de govern i coordinació didàctica, per titularitat

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

ambient de col·laboració dins dels òrgans de govern icoordinació didàctica

públics privats

Relació entre la percepció del professorat sobre l’ambient de col·laboració dins dels òrgansde govern i de coordinació didàctica del centre, i els resultats que els alumnes obtenen enles proves.

Tot i que en ciències de la natura i en llengua castellana no es troben diferències estadísticamentsignificatives, la tendència apunta que les puntuacions altes del factor es corresponen amb elmillors resultats de l’alumnat en les proves. Això significa que els millors resultats corresponena l’alumnat que estudia en centres on es dóna un bon ambient de col·laboració en el si dels òrgansde govern i de coordinació didàctica del centre.

Gràfic 11.10.2.2. Resultats de l’alumnat segons la percepció del professorat sobre

l’ambient de col·laboració dins dels òrgans de govern i coordinació didàctica

11.10.3. SATISFACCIÓ RESPECTE A LES ACTUACIONS DE L’EQUIP DIRECTIU

En la taula següent es comprova que les actuacions de l’equip directiu referides a assegurar elbon ús d’infraestructures i materials didàctics, promoure procediments i vies d’informació per ales famílies i per a l’atenció al professorat, al personal administratiu i a les famílies varen ser lesmillor valorades. En canvi, la promoció del treball en equip o d’actuacions formatives adreçadesal professorat varen ser pitjor valorades.


266

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques


267

Taula 11.10.3.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fa

el professorat de les actuacions de l’equip directiu

percentatgesactuacions de l’equip directiu gens algun bastant

o poc o moltPromoure l’aprofitament de les capacitats, qualitats, 14,1 24,8 61,1experiència i coneixements del professoratInformar-se respecte a l’eficàcia docent i orientadora 16,4 29,6 54del professorat directament o per via dels departamentsPromoure treballs en equip amb el professorat 21,4 38,6 40Generar procediments per a la formació 23,4 31,1 45,5dels professors en el centre educatiuExecutar els acords dels òrgans col·legiats que siguin 5,5 19,1 75,3de la seva responsabilitatAdoptar mesures per atendre les necessitats del centre 4,6 19 76,4Controlar l’execució dels projectes de millora acordats 8,1 17,8 74,1pel mateix centreAssegurar el bon ús d’instal·lacions, 3 15,5 81,5mobiliari i materials didàcticsPromoure procediments perquè les famílies puguin 4,4 13,6 82informar-se adequadament sobre la situació dels fillsRebre professors, personal administratiu, famílies i alumnes, 5,7 14,3 80escoltar-los i canalitzar els seus suggeriments o reclamacions

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’ha obtingut un únic factor, que explica un67,2% de la seva variància, el qual resumeix la informació aportada per les respostes delprofessorat a aquestes 10 preguntes.

S’ha denominat aquest factor satisfacció amb l’actuació de l’equip directiu i resumeix lesrespostes del professorat a les preguntes relatives a la satisfacció del professorat respecte a unseguit d’accions i tasques que correspon desenvolupar a l’equip directiu.

En relació a aquest factor, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats. El professorat de centres privats mostrauna major satisfacció amb les actuacions de l’equip directiu que el de centres públics.


268

Gràfic 11.10.3.1. Puntuacions factorials mitjanes de satisfacció

amb l’actuació de l’equip directiu, per titularitat

Relació entre la satisfacció del professorat amb les actuacions de l’equip directiu i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees, la tendència és que els resultats de l’alumnat milloren a mesura que també hofan les puntuacions en el factor. Això indica que els alumnes que obtenen millors resultats estudienen centres on el professorat es mostra més satisfet amb la forma de procedir de l’equip directiu.

Gràfic 11.10.3.2. Resultats de l’alumnat segons la satisfacció del seu

professorat amb l’actuació de l’equip directiu

11.10.4. MESURES PER MANTENIR LA DISCIPLINA

Amb 7 preguntes es volia identificar quines eren les mesures o procediments que el professorat,de forma més habitual, feia servir per mantenir l’ordre i la disciplina en les seves classes.

Per poder relacionar les mesures correctores que s’apliquen als alumnes davant les situacionsd’indisciplina que es produeixen a classe amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes del professorat a aquestes 7 preguntes i que expliquen un57,9% de la seva variància.

80%

70%

60%

50%

40%

30%




matemàtiques

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

satisfacció amb l’actuació de l’equip directiu

públics privats


269

El primer factor s’ha denominat actuacions preventives davant faltes lleus i resumeixprincipalment les respostes del professorat a les preguntes referides al reforç positiu deconductes mitjançant el reconeixement dels mèrits; a la implicació del grup-classe enl’elaboració i el manteniment de les normes de disciplina; a l’establiment de normes que, sino es compleixen, suposen una sanció; a la dissuasió amb serietat i fermesa; i a lacomunicació de les faltes als pares.

El segon factor, actuacions punitives davant faltes greus, resumeix principalment les respostesdel professorat a les preguntes relatives a la intervenció del cap d’estudis i amb la sol·licitudd’imposició de sancions davant faltes greus o molt greus.

Taula 11.10.4.1. Distribució de l’alumnat segons la utilització per part del

professorat de diferents mesures per mantenir la disciplina

percentatgesfactors mesures cap alguna bastant

o poca o molta

Actuacions reforç positiu de conductes mitjançant 5,6 19,2 75,3preventives el reconeixement dels mèrits (explica el 26,7% implicació del grup-classe 19 26,5 54,6de la variància total) en l’elaboració i el manteniment

de les normes de disciplinaestabliment de normes que, si no es 24,3 39 36,7 compleixen, suposen una sanciódissuasió amb serietat i fermesa 4,4 13 82,6comunicació als pares 38,6 36,5 24,9

Actuacions sol·licitar la imposició d’una sanció 66,5 23,6 9,9punitives per falta greu o molt greu(explica el 28,2% amonestació i intervenció 80,2 15,1 4,8de la variància total) del cap d’estudis

Es constata en la taula anterior que, per mantenir la disciplina a classe, predomina l’aplicació demesures com la dissuasió amb serietat i fermesa, i el reforç positiu de conductes mitjançant elreconeixement de mèrits, sobre l’aplicació de mesures que podríem considerar com a punitives(sancions i amonestacions).

En relació als dos factors, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pel professorat de centres públics i privats. Com es pot constatar al gràfic següent, elprofessorat dels centres privats manifesta fer un major ús d’ambdós tipus de mesures permantenir la disciplina que el dels centres públics.


270

Gràfic 11.10.4.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors referits a l’aplicació

de mesures correctores per mantenir la disciplina, per titularitat

Relació entre l’aplicació de mesures correctores davant els problemes de disciplina i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

En el primer factor, la relació entre les diferents puntuacions del factor i el resultats de l’alumnaten les proves no és lineal, la qual cosa dificulta una explicació d’aquesta relació. No obstant aixòal gràfic següent es comprova que els millors resultats es corresponen amb una utilitzaciómoderada d’aquestes mesures.

Gràfic 11.10.4.2. Resultats de l’alumnat segons l’aplicació de mesures

preventives per mantenir la disciplina

En el segon factor, tot i que la relació tampoc no és lineal, els millors resultats corresponen a lapuntuació mitjana-alta en totes les àrees. La utilització escasa o molt freqüent d’aquestesmesures es correspon amb els pitjors resultats.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

actuacions preventives davant actuacions punitives davant faltes lleus faltes greus

públics privats

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6

Gràfic 11.10.4.3. Resultats de l’alumnat segons l’aplicació de mesures

punitives per mantenir la disciplina

11.11. ACTITUDS I EXPECTATIVES

Es tracten aquí les respostes a unes preguntes que pretenien conèixer la valoració que elprofessorat feia de la figura professional del docent i la satisfacció que tenia del resultatsacadèmics de l’alumnat.

11.11.1. VALORACIÓ DE LA PROFESSIÓ DOCENT

Existia un gran acord entre el professorat sobre el fet que la professió docent contribueix a laformació dels joves i que es tracta d’una professió atractiva en el seu conjunt. No es valorava,per la majoria del professorat, com una ocupació transitòria, ni per la jornada laboral o lesvacances que possibilita.

Taula 11.11.1.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fa el professorat sobre

diferents aspectes relacionats amb la professió docent, per titularitat

percentatgesgens o poc una mica bastant o molt


Una professió 10,9 12 9,4 14,6 16,1 12,3 74,5 71,9 78,3

atractiva en el seu conjunt

Un treball interessant per les 44,9 43,3 47,1 22,3 23,1 21,2 32,8 33,6 31,7

vacances i la jornada laboral

Una tasca transitòria mentre no en 89,8 89,2 90,7 7,8 9,1 5,9 2,4 1,8 3,4

trobeu una altra més d’acord amb

les vostres expectatives personals

Una sortida laboral com una 62,3 59,6 66,2 17,7 18,5 16,6 20 21,9 17,2

altra qualsevol

Una activitat que contribueix 1,8 1,8 1,9 8 10,2 5 90,1 87,9 93,1

a la formació de la joventut


271

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


272

Com s’aprecia a la taula anterior, professorat de centres públics i privats respongueren de formasemblant a aquestes preguntes.

11.11.2. SATISFACCIÓ DEL PROFESSORAT AMB EL RESULTAT ACADÈMIC DE L’ALUMNAT

Un 29,7% del professorat es mostra satisfet o molt satisfet amb el rendiment obtingut pels seusalumnes, un 20,2% poc o gens i aproximadament la meitat sols regular.

El professorat dels centres privats torna a mostrar en aquest aspecte una major satisfacció que lamostrada pel dels públics.

Gràfic 11.11.2.1. Satisfacció del professorat amb el resultat acadèmic

de l’alumnat, per titularitat

Relació entre la satisfacció del professorat amb el resultat acadèmic de l’alumnat i elsresultats que obtenen en les proves.

La tendència, comuna a totes les àrees, és que conforme el professorat mostra major satisfacció,millors són els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Gràfic 11.11.2.2. Resultats de l’alumnat segons la satisfacció del professorat

amb els resultats acadèmics de l’alumnat

100%

80%

60%

40%

20%

0%

20,225,9

51,7

29,7 25,136,1

50,1 49,0

12,3

baixa o molt baixa regular alta o molt alta


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%baixa o molt baixa regular alta o molt alta



matemàtiques

INFORMACIÓ APORTADA PELS DIRECTORS DELS CENTRES

273

1212. INFORMACIÓ APORTADA PELS DIRECTORS DELS CENTRES

La mostra de directors s’ha obtingut a partir dels grups de 4t d’ESO seleccionats en els respectiuscentres, per la qual cosa no és una mostra representativa del col·lectiu de directors.Consegüentment, s’han assignat a cada alumne les repostes del seu director, de manera que lesestimacions així obtingudes vendran donades en funció dels alumnes. Així doncs, en l’anàlisi deles respostes proporcionades pel col·lectiu de directors, en el redactat s’utilitzen expressions deltipus: els alumnes que tenen director que afirmen que…, els alumnes, els directors del quals,creuen…

12.1. PERFIL DELS DIRECTORS

En aquest apartat es presenta informació sobre aspectes que permeten identificar el perfil deldirectors que respongueren el qüestionari, com ara dades relatives a sexe, edat, estudis,experiència docent, formació específica per al càrrec directiu, etc.

12.1.1. SEXE

La situació més freqüent era que l’alumnat avaluat tenia als seus centres directors del sexemasculí (sols un 24,3% de l’alumnat avaluat tenia una directora). Aquests percentatges sónsemblants en centres públics i en centres privats.

Gràfic 12.1.1.1. Distribució d’alumnes segons

el sexe dels directors

12.1.2. EDAT

Els directors d’aproximadament la meitat de l’alumnat avaluat, un 52,9% (60,5% als centrespúblics i 42,5% dels privats) tenien en el moment de realitzar l’avaluació entre 41 i 50 anys

75,7%

24,3%

dona

home

Gràfic 12.1.2.1. Distribució d’alumnes segons l’edat dels seus directors, per titularitat

12.1.3. TITULACIÓ ACADÈMICA

Els directors d’aproximadament les tres quartes parts de l’alumnat eren llicenciats, enginyers,arquitectes o disposaven d’una titulació equivalent (82,3% en centres públics i 72,5% en privats)(7,8% en centres públics i 20,5%). Una titulació inferior -diplomat universitari o equivalent- latenien sols els directors del 13,3% de l’alumnat.

Gràfic 12.1.3.1. Distribució d’alumnes segons la titulació acadèmica

dels seus directors, per titularitat


274

100%

80%

60%

40%

20%

0%

27,2

38,6

52,960,5

42,5

16,9 20,7

3 07

11,818,8

31 a 40 anys 41 a 50 anys 51 a 60 anys 61 anys o més


100%

80%

60%

40%

20%

0%

13,320,5

7882,3

72,5

6,4 62,2 3,9 0

77,8

diplomat universitari llivenciat o doctor altrao equivalent equivalent


12.1.4. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA O LABORAL

En els centres públics, el 96,3% dels alumnes tenien directors funcionaris amb destinaciódefinitiva, mentre que en els centres privats els directors amb contractes laborals indefinits nosobrepassaven el 72%.

Gràfic 12.1.4.1. Distribució d’alumnes segons la situació administrativa

o laboral dels seus directors, per titularitat

12.1.5. ANYS D'EXPERIÈNCIA DOCENT

Un 65,7% de l’alumnat tenia en els seus centres directors que comptaven amb més de 16 anysd’experiència docent. Aquest percentatge era un 78,3% en els centres públics i un 58,9% en els privats.

Gràfic 12.1.5.1. Distribució d’alumnes segons els anys d’experiència

docent dels seus directors, per titularitat


275

100%

80%

60%

40%

20%

0%funcionari funcionari contractat contractat altradefinitiu provisional laboral laboral

indefinit temporal

c. públics c. privats

96,3

3,8

72

7

21

100%

80%

60%

40%

20%

0%4,8 0

9,2

20,1 14,9

27,2

51,7

65,1

33,5

14 10,518,8

9,3 9,411,3

4 anys o menys 5 a 10 anys 11 a 15 anys 16 a 25 anys 26 anys o més


12.1.6. ANTIGUITAT EN EL CÀRREC

Els directors d’un 32,7% de l’alumnat comptaven amb 7 o més anys d’experiència en el càrrec(un 22,5% eren de centres públics i un 46,5% eren de centres privats).

Gràfic 12.1.6.1. Distribució d’alumnes segons l’antiguitat

en el càrrec dels seus directors, per titularitat

12.1.7. SISTEMA DE NOMENAMENT DEL DIRECTOR

El procediment pel qual van ser nomenats els directors dels centres públics fou majoritàriamenta través de l’elecció per part del consell escolar del centre o per designació de l’Administracióeducativa, mentre que als centres privats el procediment més comú és la designació per part deltitular del centre.

Gràfic 12.1.7.1. Distribució d’alumnes segons el procediment pel qual

van ser nomenats els seus directors, per titularitat


276

100%

80%

60%

40%

20%

0%

32,4 27,234,9

41,3

26,3

114,4

21,7 18,126,5

20

36,1

3 anys o menys 4 a 6 anys 7 a 9 anys 10 anys o més


100%

80%

60%

40%

20%

0%

26,9

9

26,7

0

71,5

37

59,2

9,43,2

19,5

0

37,6

elecció del Consell designació del designació de altreEscolar titular l’Administració


12.1.8. FORMACIÓ ESPECÍFICA PER AL CÀRREC DIRECTIU

Un 71,6% de l’alumnat comptava en els seus centres amb directors que havien rebut formacióespecífica per a la funció directiva (un 77% en els centres privats i un 63,9% en els públics).

Gràfic 12.1.8.1. Distribució d’alumnes segons si els directors han rebut o no

formació específica per al càrrec, per titularitat

12.2. DADES DELS CENTRES ESCOLARS -VARIABLES DE CONTEXT-

Es recullen en aquest apartat dades que informen sobre la titularitat i l’antiguitat dels centres onestaven escolaritzats els alumnes de 4t d’ESO objecte de l’estudi; situació socioeconòmica de lesfamílies de l’alumnat, nombre de grups i alumnes; dades de matrícula a 4t d’ESO i criteris performar grups; com també dades sobre el pla de formació del professorat existent en el centre.

12.2.1. TITULARITAT DEL CENTRE

En la taula següent es mostren els percentatges d’alumnes que, segons la resposta delsdirectors13, estudien en cada tipus de centres.

Taula 12.2.1.1. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre en el qual estudien

privatspúblics laic laic, religiós, religiós,

no concertat no concertat concertat no concertat

58,4% 8,6% 3,1% 34,1% 2,3%


277

13 Aquests percentatges no són totalment coincidents amb els que apareixen en altres apartats ja que no tots elsdirectors contestaren el qüestionari.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 71,6 28,4

públics 77 23

privats 63,9 36,1

sí no

12.2.2. ANTIGUITAT DEL CENTRE

La major part dels centres (83,4%) estan en funcionament des de fa més de 20 anys. Els centresprivats són, en termes generals, més antics que els públics (més de la meitat dels privats tenenmés de 40 anys per sols un 20,7% dels públics).

Gràfic 12.2.2.1. Distribució d’alumnes segons l’antiguitat

del centre al qual assistien, per titularitat

12.2.3. SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA DE LES FAMÍLIES

Segons els directors, els seus centres escolaritzen de forma predominant famílies amb unasituació econòmica mitjana. Si atenem a la titularitat dels centres, s’observa que en els centresprivats es concentra un major percentatge d’alumnes que provenen de famílies de classe mitjanaalta molt superior al que ho fa en centres públics.

Gràfic 12.2.3.1. Distribució d’alumnes segons la situació

socioeconòmica de les famílies, per titularitat


278

100%

80%

60%

40%

20%

0%

4 3,4

33,5 32,1 35,4

46,757,8

15,85,7

30,131,1

4,5

baixa mitajana baixa mitjana mitjana alta


100%

80%

60%

40%

20%

0%

16,624,5

37,835,6

20,7

57,147,8

54,8

5,1

fins a 19 anys 20 a 39 anys 40 o més anys


Relació entre la situació socioeconòmica predominant de les famílies segons el director i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

El nivell socioeconòmic, com també succeeix amb el nivell sociocultural, guarda una clararelació amb el resultats que obtenen els alumnes en les proves: els alumnes de centres elsdirectors dels quals valoren com de nivell socioeconòmic alt són els que millors resultats obtenenen les proves i per contra aquells que consideren de nivell baix obtenen els pitjors resultats.

Gràfic 12.2.3.2. Resultats de l’alumnat segons la situació socioeconòmica de la família

12.2.4. ANY D'INICI DE L'ESO EN EL CENTRE

Als centres públics l’ESO es va implantar gradualment, i de forma anticipada des del curs 1990-91, mentre que els centres privats no ho començaren a fer fins al curs 1995-96.

12.2.5. NOMBRE DE GRUPS I ALUMNES

En la taula següent es resumeixen, per nivells i etapes educatives, el nombre de grups i la mitjanad’alumnes per grup a centres públics i privats.

Taula 12.2.5.1. Nombre de grups i mitjana d’alumnes segons els nivells i les etapes educatives, per titularitat

nombre de grups mitjana d’alumnesnivells i etapes global públic privat global públic privat

educació infantil 6,5 - 6,5 149,7 - 149,7educació primària 13,9 - 13,9 415,2 - 415,2ESO (inclòs 4t d’ESO) 13,2 15,8 10,1 366,6 409,6 304,84t d’ESO 3,6 4,5 2,5 99 118,7 68,6diversificació curricular (a 4t d’ESO) 1,1 1,1 1 12,7 13,2 3garantia social (iniciació professional) 1,8 1,8 2 15,2 15 173r BUP i COU 3,5 2,3 5,7 102,8 73,1 184batxillerat LOGSE 7,2 7,6 2,8 195,1 207 73,4formació professional de 2n grau 6 - 6 198 - 198cicles formatius de grau mitjà 3 3,3 1,6 68,3 74,9 26,2cicles formatius de grau superior 2,8 2,8 - 77,4 77,4 -


279

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%



12.2.6. DADES DE MATRICULA A 4T D’ESO

En la taula següent es mostren les dades de matrícula corresponents al grups de 4t d’ESO delscentres avaluats. Hem d’advertir, però, que aquesta resposta ha estat contestada per un baixpercentatge de directors i això fa que s’hagin de prendre amb cautela aquestes dades.

Taula 12.2.6.1. Dades de matriculació de 4t d’ESO, per titularitat

dades de matriculació de 4t d’ESOmitjanes


nombre de places ofertes 91,4 120,3 64,3nombre d’alumnes de minories ètniques 2,8 3,8 1,8nombre d’alumnes d’incorporació tardana 2,7 3,3 1,8nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials 2 2,1 2

12.2.7. CRITERIS PER FORMAR ELS GRUPS DE 4T D’ESO

Segons els directors, el criteri predominant a l’hora de formar el grups de 4t d’ESO en els seuscentres va lligat a l’opcionalitat.

Un 21,8% dels centres privats tenen un únic grup de 4t d’ESO, per la qual cosa no haviend’aplicar cap criteri a l’hora de formar-lo. D’altra banda alguns criteris (qualificacions, opcióacadèmica posterior, ordre alfabètic o d’edat) no són considerats en cap dels centres objected’aquest estudi.

Taula 12.2.7.1. Distribució de l’alumnat segons els criteris utilitzats

per formar els grups, per titularitat

criteri utilitzat per formar grupspercentatges


els qui escolliren les mateixes optatives i opcionals 72,9 81,8 60,2cercant l’homogeneïtat entre l’alumnat 3,3 5,7 -integració d’alumnat divers segons les necessitats 7,8 11,7 2,4altres 8,4 14,4 -

Relació entre els criteris utilitzats per formar els grups de 4t d’ESO i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

Es dóna la tendència que els alumnes que acudeixen a centres on hi ha més d’un grup de 4td’ESO obtenen millors resultats en les proves que els de centres on existeix un únic grup.

D’altra banda, a les àrees de ciències de la natura i de matemàtiques quan el criteri predominantper a la formació de grups és l’opcionalitat, els alumnes dels centres que ho adopten obtenenmillors resultats que els que no ho fan i, en canvi, a les àrees de llengua castellana i literaturaobtenen pitjors resultats.


280

Gràfic 12.2.7.1. Resultats de l’alumnat segons si

segueixen o no el criteri opcionalitat

Quan el criteri per formar grup pretén assolir l’homogeneïtat de l’alumnat segons les sevescaracterístiques personals, els alumnes del centres que l’adopten obtenen pitjors resultats que elsque no ho fan a les àrees de ciències de la natura, llengua catalana i a matemàtiques però succeeixel contrari a llengua castellana.

Gràfic 12.2.7.2. Resultats de l’alumnat seguint el criteri homogeneïtat

Per contra, quan l’heterogeneïtat de l’alumnat (integració d’alumnat divers segons lesnecessitats) és el criteri adoptat, el rendiment dels alumnes en els centres avaluats és pitjor queels que no consideren aquest criteri a les àrees de ciències de la natura i a llengua castellana.


281

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

sí no



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

sí no



matemàtiques


282

Gràfic 12.2.7.3. Resultats dels alumnes seguint el criteri heterogeneïtat

Finalment, quan el criteri utilitzat no es cap dels anteriors, els resultats dels alumnes són pitjorsen totes les àrees.

Gràfic 12.2.7.4. Resultats de l’alumnat seguint el criteri “altres”

12.2.8. PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN EL CENTRE

Un 33,5% dels alumnes avaluats estudien en centres en els quals el professorat d’ESO participaen un pla de formació del centre. El percentatge dels que ho feia era d’un 29% en els centrespúblics i d’un 40,7% en els privats.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

sí no



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%si no



matemàtiques


283

Gràfic 12.2.8.1. Distribució d’alumnes segons si existeix o no un pla

de formació en el centre, per titularitat

La mitjana d’hores que els centres destinen a la formació durant el curs és de 31,2 i la mitjanade professorat que hi assisteix o hi participa és de 22,3.

Gràfic 12.2.8.2. Mitjana d’hores que els centres destinen a la

formació i professorat que hi participa, per titularitat

Respecte a la valoració del pla de formació del centre, la totalitat dels directors, tant de centrespúblics com de privats, opinen que aquest és bastant o molt adequat a les necessitats del centrei fan una alta valoració de la seva incidència en el centre.

Relació entre l’existència d’un pla de formació i la valoració que en fan els directors de laincidència d’aquest en el centre i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Els millors resultats dels alumnes, llevat del cas de llengua castellana en el qual no es donendiferències estadísticament significatives, corresponen a aquells que estudien en centres on esdisposa d’un pla de formació per al professorat d’ESO.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 33,5 66,5

públics 29 71

privats 40,7 59,3

sí no

50

40

30

20

10

0

31,2

22,3 21,7

29,532,5

23

hores durant el curs professorat participant



284

Gràfic 12.2.8.3. Resultats de l’alumnat segons si existeix o no

un pla de formació en el centre

D’altra banda, a mesura que millora la valoració de la incidència del pla de formació en elcentre, milloren també els resultats de l’alumnat en les proves. S’ha de remarcar que cap delsdirectors no valora de forma totalment desfavorable (opcions de resposta gens o poc delqüestionari) la incidència d’aquesta formació.

Gràfic 12.2.8.4. Resultats de l’alumnat segons la valoració efectuada pels

directors sobre la incidència del pla de formació en el centre

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

sí no



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

una mica bastant o molt



matemàtiques

12.3. DADES DEL PROFESSORAT I PERSONAL NO DOCENT

A continuació es presenta informació relativa a la situació laboral del professorat i personal nodocent dels centres, com també del nombre i l’antiguitat del professorat que hi treballa.

12.3.1. SITUACIÓ LABORAL

En la taula següent s’indiquen els percentatges relatius al nombre de professorat i personal nodocent, amb especificació de la seva situació contractual.

Taula 12.3.1.1. Distribució de l’alumnat segons la situació laboral del

professorat i personal no docent del centre, per titularitat

percentatges

situació contractual professorat personal no docentglobal públic privat global públic privat

jornada completa 49,4 48,5 52,2 49,1 49,4 48,6funcionaris o contractats definitius 33,4 34,7 29,2 29,9 34,2 20,6jornada parcial 5,2 2,3 14,6 8,7 0,6 26,2interins o contracte limitat 12 14,5 4 12,3 15,8 4,6

12.3.2. ESTABILITAT DEL PROFESSORAT EN EL CENTRE

La major part dels alumnes tenien professors amb una antiguitat al centre de més de 5 anys,encara que aquest percentatge és bastant superior en els centres privats.

Gràfic 12.3.2.1. Distribució de l’alumnat segons l’estabilitat

del professorat del centre, per titularitat


285

100%

80%

60%

40%

20%

0%

2227,3 26,7

4841,4

63

29,9 31,3

10,2

aquest curs 2 a 5 cursos més de 5 cursos


12.3.3. NOMBRE DE PROFESSORS QUE IMPARTEIXEN ENSENYAMENT EN EL GRUP

Hem de tenir present que no tots els alumnes tenen tots els professors ja que a 4t. d’ESO espossibilita una gran opcionalitat, que ocasiona que no tots els alumnes cursin totes lesassignatures que s’hi ofereixen.

Per terme general, més de la meitat de l’alumnat avaluat estava escolaritzat en grups en els qualsmés de 13 professors hi impartien classe.

Gràfic 12.3.3.1. Distribució d’alumnes segons el nombre de professors

que imparteixen classe al seu grup, per titularitat

Els centres públics disposen d’un percentatge major de professorat que imparteix classe a unmateix grup de 4t d’ESO.

Relació entre nombre de professors que imparteixen ensenyament en el grup de 4t d’ESOavaluat i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Es dóna una tendència comuna en totes les àrees: els pitjors resultats els obtenen els alumnes quees troben en grups en els quals hi imparteixen classe menys de 7 professors. En els altres casos,a partir de 8 professors, i a mida que augmenta el nombre de professorat, els resultats del’alumnat en les proves empitjoren.


286

100%

80%

60%

40%

20%

0%

4,812,4

34

16

63,1

25,4 25,935,8

58,1

0

24,5

0

fins a 7 professors 8 a 12 professors 13 a 17 professors 18 o més

professors


Gràfic 12.3.3.2. Resultats de l’alumnat en funció el nombre de

professors que imparteixen classe al seu grup

12.4. TASQUES DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

En la taula següent es mostra la valoració que els directors fan respecte al grau amb quès’ocupaven de diferents funcions directives. Així mateix, per poder efectuar la comparació entreles valoracions realitzades pels directors de centres públics i privats, s’ha calculat la mitjana deles valoracions efectuades per cada un d’ells.

Per facilitar la interpretació d’aquestes dades s’han agrupat les funcions dels directors segons estracti de funcions o tasques relacionades amb l’administració, gestió i millora dels centres; ambel professorat i personal no docent; amb les famílies; i amb les relacions amb l’administració oòrgans de nivell superior.

Taula 12.4.1. Distribució de l’alumnat segons la dedicació del director

a diverses funcions directives, per titularitat

funcions directivespercentatge mitjana (d’1 a 5)


relacionades amb la gestió, administració i millora del centre

executar els acords dels òrgans col·legiats - 4,7 95,3 4,6 4,7 4,5

realitzar un control pressupostari rigorós 13,1 16,7 70,3 3,7 3,9 3,4prendre mesures per atendre les necessitats - 3,9 96,1 4,5 4,5 4,4del centrecontrolar l’execució dels projectes de - 15,8 84,2 4,1 4,2 4millora acordats pel centre

assegurar el bon ús d’instal·lacions, - 14,3 85,7 4,1 4,1 4,1mobiliari i materials didàctics

rebre professorat, personal administratiu, - 0,9 99,1 4,7 4,7 4,6famílies i alumnes, escoltar-los i canalitzar els suggeriments o les reclamacions


287

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

fins a 7 professors 8 a 12 professors 13 a 17 professors 18 o més professors



matemàtiques

funcions directivespercentatge mitjana (d’1 a 5)


relacionades amb el professorat i personal no docentpromoure l’aprofitament de les capacitats, 5,2 19,6 75,2 3,8 3,6 3,9qualitats, experiència i coneixementsdel professoratpromoure l’aprofitament 14,5 37,5 48 3,4 3,4 3,4de les capacitats, qualitats, experiència i coneixements del personal administratiu i de serveis informar-se respecte a l’eficàcia docent i 3,7 22,3 74 3,9 3,8 4,1orientadora del professorat directament o via departamentspromoure el treball en equip del professorat 17,8 31,1 51 3,4 3,2 3,8generar procediments per a la formació 14,5 57,7 27,8 3,1 3 3,3del professorat

relacions amb les famílies d’alumnesmantenir un bon clima de comunicació i 5,2 18,6 76,2 4,1 4 4,1col·laboració amb les AMPApromoure procediments perquè pares i 3,1 11,5 85,3 4,2 4,1 4,4mares puguin informar-se sobre la situaciódels seus fills

relacions amb l’administració o òrgans de nivell superiorrespondre als requeriments formulats per - 7,5 92,5 4,4 4,4 4,5òrgans d’un nivell superiorcol·laborar amb l’administració educativa - 15 85 4,2 4,2 4,2

Com s’aprecia en la taula, la major dedicació dels directors recau sobre les tasques relacionadesamb rebre professorat, personal administratiu, famílies i alumnes, escoltar-los i canalitzar elssuggeriments o les reclamacions; executar els acords dels òrgans col·legiats; prendre mesures peratendre les necessitats del centre; i respondre als requeriments formulats per òrgans d’un nivellsuperior.

12.5. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

En aquest apartat es recull la informació que els directors aportaren sobre la participació de lesfamílies en el centre i sobre el funcionament de la comissió de coordinació pedagògica i delconsell escolar, com també de la presència i influència del centre en l’entorn.

12.5.1. PARTICIPACIÓ DE PARES I MARES EN EL CENTRE

La major participació de pares i mares es realitza a propòsit del procés d’ensenyament iaprenentatge, seguit de la participació en activitats culturals i de suport.


288

Gràfic 12.5.1.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el director fa

sobre la participació de pares i mares en diversos temes, per titularitat

En els centres privats es dóna una major participació que en els públics en tots els casos.

12.5.2. FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

El qüestionari incorporava 9 preguntes amb les quals es pretenia conèixer l’opinió dels directorssobre el grau en què la comissió de coordinació pedagògica del centre es responsabilitza de lacoordinació de l’equip per afavorir la realització del treball que li correspon.

Per poder relacionar aquesta informació amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut tres factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes a les 9 preguntes i que expliquen un 70,7% de la variància.

El primer factor s’ha denominat coordinació, seguiment i avaluació del grup, i resumeix lesrespostes dels directors a les preguntes relatives al grau de dedicació a la coordinaciómetodològica amb altres professors; a l’establiment de criteris per a la realització de materialsdidàctics i curriculars, i dels criteris i tècniques d’avaluació dels aprenentatges; a l’anàlisi de lesdificultats trobades en el procés d’ensenyament/aprenentatge, com també a les solucions perdonar-hi resposta; i als debats sobre comportament i disciplina de determinats alumnes o grupsd’alumnes.

El segon factor resumeix les respostes dels directors a les preguntes relacionades ambl’elaboració dels projectes curriculars de centre i l’establiment de criteris metodològics i criterisper a l’avaluació i revisió de les programacions didàctiques. Aquest factor s’ha denominatprocessos d’elaboració i avaluació dels documents curriculars.

Finalment, el tercer factor, denominat activitats extraescolars i complementàries, resumeix lesrespostes dels directors a les preguntes relatives a la freqüència amb què la comissió es dedica afixar els criteris per a la realització d’aquestes activitats.


289

100%

80%

60%

40%

20%

0%

48,358

25,717,7

31,720,4

12

26,1

12,7

38,929,3

39

procés activitats culturals altres activitats altres activitats ded’ensenyament extraescolars suport


A la taula següent es presenten les valoracions dels directors sobre el compliment d’aquestestasques que pertoca desenvolupar a la comissió de coordinació pedagògica, classificades segonsels factors obtinguts.

Taula 12.5.2.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el director

fa de l’abordatge de diversos temes per part de la CCP

En la taula anterior es pot apreciar que la comissió de coordinació pedagògica, sense descuidarla resta de tasques, dedicava més temps a l’elaboració dels projectes curriculars, a l’establimentde principis metodològics i criteris per a l’avaluació i revisió de les programacions didàctiques ia l’anàlisi de les dificultats trobades en el procés d’ensenyament/aprenentatge i les solucions quepermetin donar-los resposta.

En relació a aquests factors, trobam diferències estadísticament significatives en les puntuacionsobtingudes pels directors de centres públics i privats en el primer i tercer factor. Mentre que enel primer factor, coordinació, seguiment i avaluació del grup, puntuen més els directors decentres privats; en el factor activitats extraescolars i complementàries ho fan més els de centrespúblics.


290

mitjana(d’1 a 5)

3,2

3,1

3,5

3,7

3,5

4,2

3,7

3,7

3,4

gens opoc24,4

28,7%

8,7%

5%

18,2%

5,7%

6,5%

13,6%

19,1%

factors

coordinació, seguimenti avaluació del grup(explica un 29,5% de lavariància total)

processos d’elaboraciói avaluació delsdocuments curriculars(explica un 27,1% de lavariància total)

activitats extraescolarsi complementàries(explica un 14,1% de lavariància total)

tasques

coordinar la metodologia didàctica ambaltres professors del grup classe

establir criteris per a la realització dematerials didàctics i curriculars

establir criteris i tècniques d’avaluaciódels aprenentatges

analitzar les dificultats trobades en elprocés d’ensenyament/aprenentatge i les solucions buscades

debatre problemes de disciplina-comportament de l’alumnat

elaborar el projecte curricular del centre

establir principis metodològics

establir criteris per avaluar i revisar lesprogramacions didàctiques

establir criteris per realitzar activitatscomplementàries i extraescolars

percentatge

bastant omolt41,7%

35,4%

56%

72,2%

51,6%

82,1%

72,9%

60,5%

44,4%

una mica33,9%

36%

35,3%

22,8%

30,2%

12,2%

20,7%

25,9%

36,5%

Gràfic 12.5.2.1. Puntuacions factorials mitjanes dels factors relacionats amb la

dedicació per part de la CCP a diferents tasques, per titularitat

Relació entre la dedicació de la comissió de coordinació pedagògica a diferents tasques i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

Una puntuació baixa del factor coordinació, seguiment i avaluació del grup es correspon amb elpitjor rendiment.

Gràfic 12.5.2.2. Resultats de l’alumnat segons la puntuació en el

factor coordinació, seguiment i avaluació del grup

D’altra banda, els millors resultats de l’alumnat es corresponen amb la puntuacions mitjana altai alta del factor processos d’elaboració i avaluació dels documents curriculars.


291

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6coordinació, seguiment i elaboració i avaluació activitats extraescolars i

avaluació del grup documents curriculars complementàries

públics privats

Gràfic 12.5.2.3. Resultats de l’alumnat segons la puntuació en el factor

processos d’elaboració i avaluació dels documents curriculars

Finalment els pitjors resultats es corresponen amb les puntuacions altes en el factor activitatsextraescolars i complementàries.

Gràfic 12.5.2.4. Resultats de l’alumnat segons la puntuació en el factor

activitats extraescolars i complementàries

12.5.3. FUNCIONAMENT DEL CONSELL ESCOLAR

Els directors, tant de centres públics com de privats, valoren com a bastant o molt eficaç elfuncionament del consell escolar dels seus centres.


292

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


293

Gràfic 12.5.3.1. Distribució d’alumnes segons la valoració que fa el director

del funcionament del consell escolar, per titularitat

Relació entre la valoració que fan els directors sobre el funcionament del consell escolar iels resultats que els alumnes obtenen en les proves.

Els alumnes els directors dels quals mostren nivells de satisfacció més alts amb el funcionamentdel consell escolar obtenen millors resultats en les proves que els que mostren majorinsatisfacció.

Gràfic 12.5.3.2. Resultats de l’alumnat segons la valoració que fa el

director del funcionament del consell escolar

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

poc una mica bastant molt



matemàtiques

100%

80%

60%

40%

20%

0%

1,4 3,711,3

14,46,5

46,439 40,9

46,6

31,5

58,3

0

poc una mica bastant molt



294

1 2 3 4 5

3,2institució clau en l’entorn 3

social 3,4

2,5lloc preferent de 2,3

realització d’activitats 2,8

facilitador de les 3,1

instal·lacions i els mitjans 3,13

receptor de demandes i2,5

propostes 2,52,5

3,1presència de l’entorn 3,1

social en la PCC 3,1


12.5.4. PRESÈNCIA I INFLUÈNCIA DEL CENTRE EN L'ENTORN

Taula 12.5.4.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el director fa

sobre la presència i influència del centre en l’entorn

el centre…percentatges

gens alguna bastant

mitjana

o poca o molta(d’1 a 5)

és una institució clau en el seu entorn social 32,5 24,6 42,9 3,2es realitzen freqüentmentactivitats de l’entorn social 52,3 29 18,7 2,5facilita les instal·lacions i els mitjans a l’entorn social 29,1 35,7 35,2 3,1les organitzacions socials els fan demandes i propostes 47,6 33,5 18,9 2,5

Segons els directors dels centres públics, en els seus centres es faciliten amb major freqüènciaque en els privats les seves instal·lacions i mitjans a l’entorn social. Per a la resta de qüestionsrelacionades amb l’obertura a l’entorn, els directors dels centres privats fan valoracions méspositives o favorables que les que fan els directors dels centres públics.

Gràfic 12.5.4.1. Puntuació mitjana de la valoració que el director fa sobre

la presència i influència del centre en l’entorn, per titularitat

12.6. DOTACIÓ I RECURSOS

Els directors respongueren diverses preguntes relacionades amb la disponibilitat i la utilitzacióde recursos en el centre, i una valoració dels espais i les instal·lacions de que disposen als seuscentres.

12.6.1. DISPONIBILITAT I UTILITZACIÓ DE RECURSOS EN EL CENTRE

Es constata que la gran majoria dels centres disposen de recursos suficients. Pel que fa a l’ús, elsrecursos més utilitzats pel professorat són fotocopiadores, reproductors de vídeo i de so,ordinadors i impressores, mentre que els menys utilitzats són retroprojectors i projectors dediapositives.

Taula 12.6.1.1. Distribució de l’alumnat segons la disponibilitat i utilització

de recursos en el centre, segons el parer dels directors

freqüència d’ús

recursos disponibilitatpuntuació

mai alguna

bastant mitjana

o poca o molta(d’1 a 5)

ordinadors 98,6% 4,4 - 11,6% 88,4%

impressores 93,6% 4,3 3,6% 13,5% 82,8%

fotocopiadores 100% 4,9 - 0% 100%

reproductors de so 88,8% 4,3 - 7,5% 92,5%

reproductors de vídeo 100% 4,4 - 5,5% 94,5%

retroprojectors 93% 3,2 10,1% 60,7% 29,2%

projectors de diapositives 97,3% 3,3 12,9% 46,4% 40,7%

De la resposta dels directors de centres públics i de centres privats, inferim que la disponibilitat

de recursos és semblant en ambdós tipus de centres, no així la utilització que en fan: mentre que

als centres públics els directors expressen fer un major ús del material informàtic (ordinadors i

impressores), retroprojectors i projectors de diapositives, els directors de centres privats diuen

utilitzar amb major freqüència els reproductors de so i vídeo.


295

Gràfic 12.6.1.1. Puntuació mitjana (d’1 a 5) de la valoració que els

directors fan sobre la utilització, per titularitat

12.6.2. VALORACIÓ D'ESPAIS I INSTAL·LACIONS

En la taula següent es mostra la valoració que els directors fan dels espais i les instal·lacions de

què disposen en els seus centres. Així mateix, per poder efectuar la comparació entre les

valoracions realitzades pels directors de centres públics i privats, s’ha calculat la mitjana de les

valoracions efectuades per cada un d’ells.


296

1 2 3 4 5

4,4ordinadors 4,6

4,2

4,3impressores 4,6

4

4,9fotocopiadores 4,9

4,8

4,3reproductors de so 4,1

4,5

4,4aparells de video 4,3

4,5

3,2retroprojectors 3,4

3

3,3projectors de diapositives 3,5

3,1


Taula 12.6.2.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que fan els directors

dels espais i les instal·lacions de què disposen en els seus centres

percentatges globals mitjanes (d’1 a 5)malament

regular bé o global públic privato molt molt bémalament

pati 17,9 7,4 74,7 3,7 3,4 4lavabos i serveis 14 15,5 70,5 3,8 3,5 4,3instal·lacions per a alumnat amb NEE 32,7 36,5 30,7 2,8 2,5 3,1gimnàs 11,8 24,9 63,3 3,7 3,4 4,1biblioteca 4,8 15,3 79,9 4,1 4 4,1despatxos de direcció i administració 3,9 17,3 78,8 4 3,8 4,3despatx del departament d’orientació 10,5 20,7 68,8 3,7 3,4 4,2lloc de reunions per a l’AMPA 26,8 23,2 50 3,4 2,9 4lloc per rebre les famílies 35 19,6 45,5 3,2 2,6 4lloc de reunions per a l’alumnat 23,1 34 42,9 3,2 2,8 3,9departaments didàctics 19,2 30,9 49,9 3,3 3,2 3,5sala del professorat 7,5 18,5 74 4 3,8 4,2laboratori de ciències 2,2 19,3 78,6 4,1 4 4,2aules generals 2,1 21,9 75,9 3,9 3,6 4,3aula taller 4,2 12,1 83,7 4,1 3,8 4,5aules d’informàtica 9,3 13 77,7 4 3,6 4,7aules de música 15 7,9 77,1 3,9 3,5 4,5aules de plàstica 5,2 21,1 73,7 3,9 3,7 4,2sala de reprografia 24,1 19,2 56,7 3,4 3 3,9menjador escolar 3,8 2,7 93,5 4,3 3,3 4,5cafeteria 19,2 13,5 67,4 3,6 3,5 3,9

En relació a la disponibilitat d’alguns espais i instal·lacions s’ha de remarcar que es donenalgunes diferències molt manifestes entre centres públics i privats. Així, per exemple mentre latotalitat dels centres privats disposen de servei de menjador, gairebé no hi ha centres públics queen disposen i mentre gairebé la totalitat dels centres públics disposen de cafeteria, sols la meitatdels privats en tenen.

Com es pot apreciar en la taula anterior, els directors dels centres privats fan en tots els casos unavaloració més satisfactòria dels espais i instal·lacions de que disposen als seus centres que els decentres públics.

12.7. CLIMA ESCOLAR

La informació recollida sobre el clima escolar es refereix a les relacions que el professorsmantenen entre si i a l’ambient de col·laboració que es dóna dins dels diferents òrgans decoordinació didàctica i de govern del centre.


297

espais i instal·lacions

12.7.1. RELACIONS ENTRE EL PROFESSORAT

La totalitat dels directors ha coincidit a expressar que als seus centres no hi ha conflictes continusni enfrontaments entre el professorat, que predomina un ambient de companyonia, respecte iajuda mútua.

Gràfic 12.7.1.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el

director fa de les relacions entre el professorat, per titularitat

Així mateix, els directors es mostren altament satisfets amb les relacions que mantenen amb elprofessorat.

Gràfic 12.7.1.2. Distribució de l’alumnat segons la satisfacció que el director

manifesta de les relacions amb el professorat, per titularitat


298

100%

80%

60%

40%

20%

0%

28,2

71,878

33,4

22

66,6

respecte mutu però no bon ambient decompanyonia companyonia


100%

80%

60%

40%

20%

0%

4,4 7,8

38,3

56,9 53,361,7

38,7 38,9

0

regular bastant molt



299

Els directors dels centres privats manifesten una major satisfacció amb les relacions quemantenen amb el professorat i amb les que els professors mantenen entre ells, que lesmanifestades per part dels directors dels centres públics.

12.7.2. AMBIENT DE COL·LABORACIÓ DINS DELS DIFERENTS ÒRGANS DEL CENTRE

També coincideixen els directors que en els seus centres es dóna un ambient satisfactori decol·laboració entre els membres dels diferents òrgans del centre, i en destaquen la que es dónaentre els membres de l’equip directiu, seguides de les que es donen en el si del consell escolar ide la comissió de coordinació pedagògica.

Taula 12.7.2.1. Distribució de l’alumnat segons la valoració que el director fa de la

col·laboració dins dels diferents òrgans del centre, per titularitat

percentatges

òrgans global públic privatcap o alguna bastant cap o alguna bastant cap o alguna bastant poca o molta poca o molta poca o molta

consell escolar 1,8 4,2 94,1 2,9 4,4 92,7 - 3,9 96,1

equip directiu - - 100 - - 100 - - 100

claustre de professors - 18,9 81,1 - 26,5 73,5 - 8,7 91,3

equips de departament - 16,1 83,9 - 23,6 76,4 - 5,6 94,4

comissió de coordinació - 13,4 86,6 - 18,2 81,8 - 6,1 93,9pedagògica

Com s’aprecia en la taula anterior, els directors dels centres privats expressen que en els seus centreses dóna amb major grau un ambient de col·laboració que el percebut pels directors dels centrespúblics en tots els òrgans, amb l’única excepció de la que mantenen els membres de l’equip directiu,òrgan en el qual la col·laboració és valorada de manera similar en ambdós tipus de centres.

Relació entre la valoració que fa el director de la col·laboració entre els diferents òrgans delcentre i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En tots els casos, els alumnes els directors dels quals expressen que es dóna bastant o moltacol·laboració entre els diferents òrgans del centre obtenen els millors resultats en les proves.


300

Gràfic 12.7.2.1. Resultats de l’alumnat segons la

col·laboració que es dóna en el consell escolar

Gràfic 12.7.2.2. Resultats de l’alumnat segons la

col·laboració que es dóna en l’equip directiu

Gràfic 12.7.2.3. Resultats de l’alumnat segons la col·laboració

que es dóna en els departaments didàctics

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

gens o poc algun bastant o molt



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

algun bastant o molt



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

Gràfic 12.7.2.4. Resultats de l’alumnat segons la col·laboració que es dóna en la CCP

12.8. DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA

Els directors respongueren també unes preguntes que pretenien conèixer els nivells deconvivència i disciplina de l’alumnat de 4t d’ESO, les causes que originen els conflictes i lafreqüència amb què es produeixen, sobre les mesures correctores que s’apliquen en el seu centrei sobre la seva eficàcia, com també sobre l’absentisme escolar que es produïa en els seus centres.

12.8.1. NIVELL I EVOLUCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I DISCIPLINA

El 93,7% de l’alumnat té directors que valoren com a bo o molt bo el nivell de convivènciaexistent entre els alumnes de 4t d’ESO. Directors de centres públics i privats efectuenvaloracions semblants pel que fa a aquest aspecte.

Els directors d’un 5,6% de l’alumnat opinen que, al seu centre, els nivells de convivènciatendeixen a empitjorar, front als d’un 15,9% que diuen que milloren. Els directors d’un 78,5%de l’alumnat (un 85,4% a centres públics i un 69,2% a centres privats) consideren que aquestsnivells es mantenen relativament estables respecte a anys anteriors.

Gràfic 12.8.1.1. Evolució dels nivells de convivència entre els alumnes, per titularitat


301

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

100%

80%

60%

40%

20%

0%

5,6 3,6

69,2

15,911,1

22,4

78,585,4

8,4

tendeixen a es mantenen més milloren claramentempitjorar o menys estables



302

100%

80%

60%

40%

20%

0%

40,849,2

31,527,2

37,6

23,631

4 6,90

13,3

34,9

augmenten la situació és més o la situació millora no en tenc un judicimenys igual progressivament definit


D’altra banda, pel que fa a l’evolució dels desordres i les situacions d’indisciplina, els directors d’un23,6% de l’alumnat opinen que la situació millora progressivament, els d’un 31,5% que la situacióés manté respecte d’altres anys i els d’un 40,8% que augmenta la indisciplina als seus centres.

Gràfic 12.8.1.2. Evolució de les situacions d’indisciplina, per titularitat

De les respostes dels directors, s’observa una tendència que la situació millora en els centrespúblics i empitjora en els privats.

12.8.2. CAUSES QUE ORIGINEN ELS PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA I DISCIPLINA

Es va demanar als directors que indicassin amb quina intensitat es produïen en els seus centresdeterminades situacions que conduïen a problemes de convivència i disciplina, i sobre el grau depreocupació que tenien els pares de l’alumnat en relació al nivell de violència en l'entorn del centre.

Segons els directors, les causes que originaven més problemes són el desinterès de l’alumnat, lapresència de repetidors, i els problemes i desordre dins l’entorn familiar. Com pot apreciar-se ala taula, l’alcohol, les drogues o l’existència de grups intolerants, com també causes atribuïdesal professorat (actuació inadequada o desinterès d’aquest) figuren entre les menys apuntades

Taula 12.8.2.1. Causes que originen els problemes de convivència, per titularitat

causes

percentatge global percentatge públic percentatge privat

mai o de bastant mai o de bastant mai o de bastantpoc vegades o molt poc vegades o molt poc vegades o molt

alcohol 97,3 2,7 - 95,5 4,5 - 100 - -

desinterès del professorat 84,3 12,7 3,1 82 12,8 5,1 87,5 12,5 -

desinterès del’alumnat 13,8 40,9 45.2 6 45,7 48,4 24,3 34,7 41

drogues 90 10 - 83,4 16,6 - 100 - -

deixadesa delprofessorat 85 12,8 2,2 81,3 15,1 3,6 90,7 9,3 -

presència de repetidors 26,1 44,3 29,6 11,1 63,1 25,7 47,3 17,6 35

presència de grups 79,8 16,5 3,7 88,6 11,4 - 67,9 23,4 8,7tancats i intolerants

problemàtica familiar 17,1 36,5 46,4 17,7 37,4 44,9 16,4 35 48,6

Totes aquestes causes, llevat de la darrera, tenen major incidència en els centres públics que enels privats. Pel que fa als problemes i desordres familiars no es troben diferències significativesen les respostes proporcionades per part de directors dels centres públics i dels privats.

Pel que fa a la preocupació dels pares pel nivell de violència en l'entorn del centre, segons elsdirectors, per a la majoria no és motiu de gran preocupació, sols una tercera part dels pares(majoritàriament de centres públics) es mostren una mica preocupats, però no excessivament.

Gràfic 12.8.2.1. Preocupació dels pares pel nivell de violència en l’entorn

del centre, segons els directors, per titularitat

12.8.3. FREQÜÈNCIA DE LES SITUACIONS D’INDISCIPLINA

El qüestionari incorporava 7 preguntes amb les quals es pretenia conèixer la freqüència amb quèes produeixen determinades situacions de desordre als centres.

Per poder relacionar aquesta freqüència amb els resultats de l’alumnat en les proves, s’harealitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’han obtingut dos factors que resumeixen lainformació aportada per les respostes dels directors a aquestes 7 preguntes, i que n’expliquen un68,2% de la variància.

El primer factor resumeix les respostes dels directors a les preguntes relatives a l’existència detrui o desordres dins o fora de l’aula. Aquest factor s’ha denominat trui o desordres dins o forade l’aula.

El segon factor, que hem denominat absentisme i faltes greus de disciplina, resumeix lesrespostes dels directors a les preguntes relatives a la freqüència amb què es donen en els seuscentres absentisme de l’alumnat, faltes de respecte als companys i/o professorat, i agressionsverbals o físiques.

A la taula següent es presenten el grau amb què, segons els directors, es donen diferentssituacions d’indisciplina, classificades segons els factors obtinguts.


303

100%

80%

60%

40%

20%

0%0 0

33,437,5

27,536,5 35,2

30,2 27,334,238,3

0

no és motiu de gran estan una mica no estan especialment no hi ha violènciapreocupació preocupats preocupats


Taula 12.8.3.1. Freqüència de les situacions d'indisciplina

situacions d’indisciplina

percentatge


trui o desordre dins trui o desordre 27,7 49,8 22,5o fora de l’aula (explica a l’aulael 28,2% de la variància trui o desordres 28,7 40,8 30,5total) al passadís, pati…

absentisme i faltes absentisme escolar 42,2 42,1 15,6greus de disciplina agressió verbal (insults, amenaces…) 55,7 36,2 8,1 (explica el 40% de la agressió física 85,7 14,3 -variància total) faltes de respecte cap als companys 44,3 41,3 14,4

faltes de respecte cap al professorat 71,4 26,7 1,8

Aquestes situacions es donen amb major freqüència en els centres públics que en els privats.


amb situacions d’indisciplina, per titularitat

Relació entre la freqüència amb què es produeixen situacions de desordre o d’indisciplinai els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En ambdós factors les puntuacions mitjana alta i alta es corresponen amb els pitjors resultats del’alumnat en les proves. Això indica que, quan aquestes conductes o situacions es donen moltsovint, els resultats de l’alumnat empitjoren respecte a quan no es donen amb tanta freqüència.


304

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6trui o desordre dins o fora absentisme i faltes greus

de l’aula de disciplina

públics privats


305

Gràfic 12.8.3.2. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb

què es produeix trui o desordre dins o fora de l’aula

Gràfic 12.8.3.3. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb

què es produeixen absentisme i faltes greus de disciplina

12.8.4. APLICACIÓ DE MESURES CORRECTORES ALS ALUMNES DEL GRUP AVALUAT

Es va demanar als directors que indicassin amb quina freqüència s’aplicaven en els seus centresdeterminades mesures per corregir situacions d’indisciplina.

Segons els directors, les mesures més aplicades són l’amonestació a l’alumne en privat il’amonestació amb notificació a la família. La resta de mesures, com pot comprovar-se en lataula següent, no són gairebé utilitzades pels centres.

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques


306

Taula 12.8.4.1. Freqüència amb què s’apliquen diferents mesures

correctores davant situacions d'indisciplina, per titularitat

percentatge global percentatge públic percentatge privatmesures cap o alguna bastant cap o alguna bastant cap o alguna bastant

poca o molta poca o molta poca o molta

amonestació en 54,8 28,3 16,9 63,1 27 10 54,8 28,3 16,9privat a l’alumne

amonestació a l’alumne 65 31,2 3,9 65,2 30,7 4,1 64,7 31,9 3,4i notificació a la família

imposició de tasques 97 3 - 94,9 5,1 - 100 - -per reparar els danys

expulsió temporal de 89,4 6,7 3,9 84,2 11,7 4,1 96,6 - 3,4centre

canvi definitiu de centre 100 - - 100 - - 100 - -

Respecte a aquestes mesures, com pot veure’s a la taula anterior, l’amonestació en privat al’alumne és més aplicada en els centres privats que en els públics. Per contra la imposició detasques i l’expulsió temporal del centre ho són més en els centres públics. L’amonestació ambnotificació a pares i el canvi definitiu de centre són aplicades de forma semblant en ambdós tipusde centres.

Relació entre la freqüència amb què s’apliquen mesures correctores i els resultats que elsalumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees, a mesura que augmenta la freqüència d’aplicació de mesures correctores alsalumnes de 4t d’ESO, disminueixen els percentatges d’encerts de l’alumnat en les proves.

Gràfic 12.8.4.1. Resultats de l’alumnat segons la freqüència amb què

s’apliquen amonestacions en privat

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

mai o poques vegades algunes vegades bastants o moltes vegades



matemàtiques


307


s’apliquen amonestacions i notificació a la família


s’imposen tasques per reparar danys


s’expulsa temporalment del centre

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

mai poques vegades



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

mai o poques vegades algunes vegades bastants o moltes vegades



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%mai o poques vegades algunes vegades bastants o moltes vegades



matemàtiques


308


s’expulsa definitivament del centre

12.8.5. EFICÀCIA DE LES MESURES ADOPTADES PEL CENTRE PER A LA REGULACIÓ DE LA

CONVIVÈNCIA

A criteri dels directors d’un 47,6% de l’alumnat el reglament de règim intern -RRI-, documenten el qual es regula la convivència en el centre, contribueix de forma efectiva a la millora de laconvivència, mentre que els directors d’un 46,8% li assignen una eficàcia limitada.

Crida l’atenció que els directors d’un 5,6% d’alumnes de centres públics no disposaven d’aquestdocument en els seus centres.

Com s’aprecia al gràfic següent, la valoració efectuada pels directors dels centres privats és mésfavorable que la dels públics.

Gràfic 12.8.5.1. Grau d’eficàcia del RRI, per titularitat

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

mai poques vegades



matemàtiques

100%

80%

60%

40%

20%

0%

5,69,7

47,1 47,6 43,652,9

46,8 46,7

0

no n’hi ha eficàcia limitada millora la convivència


Respecte al grau amb què les normes de convivència disminueixen els problemes d’ordre idisciplina, els directors de tres quartes parts de l’alumnat avaluat opinen que les regles deconvivència disminueixen bastant o molt aquests problemes.

Gràfic 12.8.5.2. Grau amb el qual les normes de convivència disminueixen

els problemes d’ordre i disciplina, per titularitat

Com es pot apreciar en el gràfic anterior, també en aquesta ocasió els directors dels centresprivats fan valoracions més positives respecte de la influència de les normes sobre la convivènciaen el centre.

Entre les mesures que faciliten una adequada convivència, hi figura la informació als diferentsmembres de la comunitat educativa sobre els drets i deures de l’alumnat. En aquest sentit, elsdirectors han respost que el professorat i l’alumnat han estat els més informats sobre aquestaspecte, seguit de pares i, pares i en darrer lloc, del personal d’administració i serveis.

Taula 12.8.5.1. Grau d’informació sobre els deures i drets de l’alumnat

rebuda per diferents col·lectiu, per titularitats

percentatge global percentatge públic percentatge privatcol·lectius

mai o de bastant mai o de bastant mai o de bastantpoc vegades o molta poc vegades o molta poc vegades o molta

pares i mares 7,3 23,7 69 2,9 31,4 65,8 13,3 13,3 73,4

alumnat 1,9 6,5 91,6 - 3,8 96,2 4,6 9,9 85,5

professorat - 3,4 96,6 - 5,9 94,1 - - 100

personal d’administració 15,1 31,2 53,7 8,8 47,1 44,1 23,7 9,7 66,7i serveis

De la taula anterior, es desprèn que mentre en els centres públics els alumnes reben, segons elsdirectors, més informació que en els privats sobre els seus drets i deures, els altres col·lectius enreben més en els privats.

Pel que fa a altres mesures majoritàriament adoptades per prevenir actituds violentes, elsdirectors han assenyalat l’adopció de mesures d’orientació i suport més que mesures de control


309

100%

80%

60%

40%

20%

0%0 0

24,334,9

9,9

56,5 53

19,112

28,7

61,4

0

gens o poc una mica bastant molt


i una major col·laboració amb les famílies de l’alumnat. Per contra entenen que no hicontribueixen tant la intervenció de serveis externs al centre (serveis socials de l’ajuntament opolicia local) ni la vigilància als esplais.

Taula 12.8.5.2. Distribució de l’alumnat segons les mesures adoptades per prevenir actituds violentes, per titularitat

mesurespercentatges d’alumnes


hi hauria d’haver més vigilància als esbarjos 3,5 6,4 -no es qüestió de control sinó d’orientació 49,9 39,2 62,9i suport als escolars s’hauria de demanar més col·laboració 33 41,8 22,4entre famílies i centre haurien d’intervenir més els serveis socials 2,4 4,4 -la policia local hauria de controlar les 2,2 4 -entrades i sortides cap de les anteriors 9 4,2 14,7

12.8.6. ABSENTISME ESCOLAR DE L’ALUMNAT DEL GRUP AVALUAT

Segons els directors, una mitjana de 8 alumnes del grup han faltat aquest curs a classe sensejustificació 10 dies o menys i una mitjana de 3,9 alumnes entre 10 i 19 dies. Entre 20 i 29 dies faltarenuna mitjana de 2,4 alumnes i, finalment, una mitjana de 2,9 alumnes ho feren 30 dies o més.

Gràfic 12.8.6.1. Mitjana de dies que faltaren a classe els alumnes del grup avaluat

12.9. TUTORIA I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En aquest apartat s’analitzen les respostes dels directors a diverses preguntes en les quals se’lsdemanava sobre els criteris que feien servir per assignar les tutories als grups-classe; sobre lesreunions i entrevistes que el tutor mantenia amb les famílies, com també sobre els suports querebien davant situacions difícils.


310

10

8

6

4

2

0

3,9

2,42,9

8

10 dies o entre 10 i 19 entre 20 i 29 30 dies o myens dies dies més


311

12.9.1. CRITERIS D'ASSIGNACIÓ DE TUTORIES

Es va demanar als directors que consignassin per ordre d’importància els criteris que seguien alsseus centres a l’hora d’assignar les tutories. De les respostes es desprèn que els criterismajoritàriament utilitzats són que el professorat passi el major nombre d’hores amb els alumnesdel grup, l’experiència en el cicle o curs i la continuació del professorat al cicle o curs.

Taula 12.9.1.1. Criteris utilitzats per l’assignació de tutories, per titularitat

criterismitjanes (d’1 a 7)


preferències del professorat 4,1 4,2 4professorat que passa més hores amb l’alumnat 5,5 5,6 5,5professorat amb més experiència al cicle o curs 4,9 4,7 5,2continuació del professorat al cicle o curs 4,1 4 4,2professorat a jornada completa 3,7 3,8 3,6professorat permanent al centre 3,6 3 4,4rotació 3,1 2,9 3,5

Com es pot consultar en la taula anterior, els criteris preferències del professorat, professorat quepassa més hores amb l’alumnat, continuïtat del professorat al cicle o professorat a jornadacompleta són aplicats de forma similar en centres públics i en centres privats, mentre que la restade criteris (professorat amb més experiència en el cicle o curs, professorat permanent i rotació)són més considerats en els centres privats que en els públics.

12.9.2. NOMBRE DE REUNIONS COL·LECTIVES DEL TUTOR AMB LES FAMÍLIES

Per terme mitjà, en els centres avaluats es realitzen entre una i dues reunions del tutor amb elconjunt de pares i mares de l’alumnat al llarg del curs.

Gràfic 12.9.2.1. Percentatge d’alumnes segons el nombre de reunions

col·lectives del tutor amb les famílies, per titularitat

100%

80%

60%

40%

20%

0%

6,3 10,8

35,5 37,6 3541

11,45,5

19,5

4,4 4,8 4

40,3 44

0

cap una dues tres més de tres



312

12.9.3. INTERESSOS DE LES FAMÍLIES EN LES ENTREVISTES AMB EL TUTOR

Els temes que, segons els directors, desperten major interès en les reunions que els paresmantenen amb els tutors dels seus fills, es relacionen amb el coneixement de les dificultats delfills en el seu procés d’aprenentatge i de com col·laborar per ajudar-los; amb el coneixement deles qualificacions del fills i amb el tractament d’aspectes relacionats amb el comportament delfill o filla.

Taula 12.9.3.1. Distribució de l’alumnat segons els temes d’interès de les

famílies en les reunions amb els tutors, per titularitat

temes de les reunionspercentatges


conèixer les qualificacions del fill o filla 47,1 38,3 59,4conèixer les dificultats del fill o filla en el seu procésd’aprenentatge, i com col·laborar 69,1 71,3 65,9

tractar aspectes relacionats amb el comportament del fill o filla 39,4 47,2 28,4

tractar aspectes relacionats amb el comportament del grup 16,3 12,5 21,5

aportar informació sobre aspectes extraescolarsper facilitar la intervenció docent amb l’alumne/a 8,9 10,6 6,5

altres aspectes 11,7 16,3 5,3

En la taula anterior, es comprova que, mentre que en els centres públics els pares mostren, segonsels directors, major interès per tractar aspectes relacionats amb el comportament del fill o fillaque els de centres privats, en aquests darrers, els pares es mostren més interessats per tractaraspectes relacionats amb el comportament del grup i per conèixer les qualificacions del fills queels de centres públics.

12.9.4. ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Els directors d’un 41% de l’alumnat informaren que tenien alumnes amb necessitats educativesespecials escolaritzats a 4t d’ESO i els d’un 17,8% que en tenien en el grup avaluat.

Els directors d’un 53,7% de l’alumnat de centres públics informaren que als seus centresescolaritzaven alumnat amb necessitats educatives especials a 4t d’ESO, mentre que als centresprivats, sols ho feren els directors d’un 23,7% de l’alumnat d’aquests centres. Això suposa queaproximadament hi havia el doble de centres públics que de privats que escolaritzen alumnatamb NEE a 4t d’ESO.


313

Gràfic 12.9.4.1. Distribució de l’alumnat segons el nombre

d’alumnes amb NEE escolaritzats a 4t d’ESO, per titularitat

Respecte a les mesures que el centre aplica per atendre les necessitats educatives especials del’alumnat cal remarcar, com es pot apreciar en la taula següent, que la major part dels centresdisposen d’un professor de suport, que hi ha coordinació entre els agents que atenen els alumnes(família-psicòleg-professorat-logopeda, etc.) i que els centres disposen dels recursos materialsnecessaris per proporcionar aquesta atenció.

Taula 12.9.4.1. Distribució de l’alumnat segons les mesures que

el centre aplica per atendre les NEE, per titularitat

atenció a l’alumnat amb neepercentatges


el centre està especialitzat en un determinat dèficit 17 17,3 16,3

la major part de les hores reben atenció en el seu grup 55,9 48,3 80,8

disposen d’un professor de suport per 91,5 100 63,6l’alumnat amb NEE

disposen dels recursos materials necessaris 66,6 70,3 54,5

el professorat rep assessorament i orientació suficients 48,9 44,3 63,6

el professorat rep assessorament i orientació externs 31,6 18 76,5

hi ha coordinació entre els agents que atenen 91,5 100 63,6els alumnes (família-psicòleg-professorat-logopeda, etc.)

col·laboren amb organismes o entitats que faciliten 47,7 45,5 54,5la integració de l’alumnat (ONCE, CREU ROJA, OMS...)

es segueix un pla d’actuació compartit amb 49,3 50,8 41altres centres de la zona.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

41

23,7

53,7


12.9.5. SUPORTS REBUTS PER A RESOLUCIÓ DE SITUACIONS DIFÍCILS

Es va demanar als directors que expressassin el grau de suport que rebien per part de diferentsòrgans de coordinació didàctica i de diferents membres de la comunitat educativa de cara a laresolució de situacions difícils.

En la taula es presenta la distribució de les respostes dels directors a aquestes preguntes.

Taula 12.9.5.1. Suport en la resolució de situacions difícils per part de

diferents col·lectius, per titularitat

percentatge global percentatge públic percentatge privatcol·lectius

mai o de bastant mai o de bastant mai o de bastantpoc vegades o molta poc vegades o molta poc vegades o molta

equip directiu 2,6 - 97,4 - - 100 6,3 - 93,7

claustre de professors 6,9 11 82,1 6,9 18,4 74,8 6,8 - 93,2

estudiants 11,9 21,3 66,8 17,5 26,1 56,4 3,4 14 82,6

pares i mares d’alumnes 8,9 28,1 63 13 36,2 50,8 3,1 16,9 80

personal no docent 11,7 11,7 76,6 13,6 14,2 72,2 9,1 8,3 82,6

administració educativa 20 25,8 54,2 18 26,5 55,5 23,5 24,5 52

departament d’orientació 2,7 17,3 80 - 21,8 78,2 6,8 10,4 82,9

En la taula següent es comprova que, en opinió dels directors que han respost els qüestionaris,els majors suports en situacions difícils els reben per part de l’equip directiu, del claustre i deldepartament d’orientació; mentre que el suport prestat per l’Administració educativa, pels paresi mares d’alumnes i pels estudiants és el pitjor valorat.

12.10. SATISFACCIÓ AMB EL RESULTAT ACADÈMIC DE L’ALUMNAT DEL CENTRE

Entorn un 60% dels directors, tant de centres públics com de privats es mostraren mitjanamentsatisfets amb el resultat acadèmic de l’alumnat de 4t d’ESO dels seus centres. No obstant això,hi ha un percentatge major d’alumnes de centres privats que de centres públics que tenendirectors molt satisfets amb el rendiment de l’alumnat dels seus centres.


314

Gràfic 12.10.1. Distribució de l’alumnat segons el grau de satisfacció dels seus

directors amb els resultats acadèmics de l’alumnat del centre, per titularitat

Relació entre la satisfacció del director amb el resultat acadèmic de l’alumnat del seucentre i els resultats que els alumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees quan el directors es mostraven més satisfets amb el resultat acadèmic del’alumnat de 4t d’ESO del seus centres, millors resultats obtengueren en les proves.

Gràfic 12.10.2. Resultats de l’alumnat segons la satisfacció del director amb el

resultat acadèmic de l’alumnat de 4t d’ESO del centre


315

100%

80%

60%

40%

20%

0%

9,1 13,2

57,4

31,926,8

39,4

59,0 60,0

3

baix o molt baix regular alt o molt alt


80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

baix o molt baix regular alt o molt alt



matemàtiques


316

1313. INFORMACIÓ APORTADA PER LES FAMÍLIES DE L’ALUMNAT

Les famílies de l’alumnat de 4t d’ESO que participaren en l’avaluació també varen respondre unqüestionari que els sol·licitava informació sobre diferents aspectes familiars relacionats ambl’educació dels seus fills, els recursos materials i educatius de què disposen, l’interès i elseguiment del procés educatiu dels fills, la participació en la vida escolar, les expectatives o laimportància que concedeixen als resultats acadèmics dels fills.

La mostra obtinguda d’alumnes per a aquest estudi va ser de 1.238 i la de famílies, de 868, perla qual cosa la taxa de respostes de les famílies ha assolit un 71,1%.

13.1. DADES DE L’ENTORN FAMILIAR

Un 58,4% de les famílies que respongueren els qüestionaris escolaritzaven els seus fills encentres públics i un 41,6% en centres privats.

Gràfic 13.1.1. Distribució de pares i mares segons

la titularitat dels centres

En un 54% de les famílies de l’alumnat respongueren ambdós progenitors. En els altres casos,varen ser les mares les que col·laboraren en major grau que els pares (un 35,8% de les mares hova fer front un 8,5% dels pares).

13.1.1. RECURSOS EN EL DOMICILI

Es varen demanar als pares 8 preguntes que informaven sobre la disponibilitat d’alguns recursosen el domicili.

INFORMACIÓ APORTADA PER LES FAMÍLIES DE L’ALUMNAT

317

41,6%

58,4%

públics

privats

Taula 13.1.1.1. Percentatges de famílies segons els recursos de què disposen a casa

recursos percentatge

ordinador 78,6Internet 31antena parabòlica 35,2llibres de consulta (enciclopèdies, diccionaris...) 98,8llibres de lectura (literatura, narracions, poemes, còmics) 97,5revistes especialitzades 62,7premsa 85,4

Taula 13.1.1.2. Percentatges de famílies segons el

nombre de llibres de què disposen a casa

nombre de llibres percentatge

de 0 a 50 12,7de 50 a 100 25,3més de 100 62

Aquests percentatges de resposta són molt coincidents als expressats per l’alumnat en lesmateixes preguntes.

Relació entre els recursos de què disposen els alumnes al domicili i els resultats que obtenenen les proves.

Es confirma la tendència, ja detectada en altres estudis i en l’anàlisi de les respostes de l’alumnat,que el rendiment millora quan l’alumnat té major disponibilitat de recursos i llibres en la sevallar (amb l’única excepció de l’antena parabòlica), variables aquestes clarament relacionadesamb el nivell sociocultural de les famílies.

13.1.2. LLOC D'ESTUDI DEL FILL

Els pares confirmen el que respongueren els alumnes respecte a l’habitació on aquests darrersestudien. El lloc més habitual és el seu dormitori (77,9% dels casos), seguits d’una altra habitació(12,1%) i del menjador o la sala d’estar (8,5%).

13.1.3. EDAT DELS PARES

La mitjana d’edat dels pares és de 47 anys i la de les mares de 44. En el gràfic següent es mostrala distribució per edat dels pares i mares dels alumnes avaluats.


318

Gràfic 13.1.3.1. Distribució de pares i mares segons l’edat

13.1.4. ESTUDIS DELS PARES

Un 15,8% i un 13% de mares i de pares respectivament no completa els estudis primaris; un42,5% de mares i un 37,9% de pares tenien estudis primaris; un 24,7% de mares i un 30,2% depares estudiaren batxillerat o formació professional i, finalment, un 16,9% de mares i un 18,9%de pares acabaren estudis universitaris.

Taula 13.1.4.1. Distribució de pares i mares segons el nivell d’estudis, per titularitat

nivell d’estudis dels parespercentatges

mare pareglobal públic privat global públic privat

sense estudis 2,9 3,7 1,7 2 2,6 1,4primaris o bàsics incomplets 12,9 16,1 8,3 11 13,5 7,5primaris o bàsics complets 42,5 42 43,4 37,9 40,6 34,1batxillerat, formació professional o equivalent 24,7 22,8 27,4 30,2 28,4 32,7titulació universitària mitjana 8,3 10,4 12 9,4 8,3 10,7(diplomatura, enginyeria tècnica...)titulació universitària superior 6,6 5,1 7,1 9,5 6,6 13,6(llicenciatura, enginyeria superior...)

Relació dels estudis dels pares amb els resultats que obtenen els alumnes en les proves.

Com es confirma en altres estudis i en els apartats de resultats obtinguts per l’alumnat en cadauna de les proves, en totes les àrees el millor rendiment correspon als fills de pares i mares ambestudis universitaris i en tots els casos a mesura que augmenta el nivell d’estudis de pares imares, millors resultats obtenen els alumnes en les proves.


319

100%

80%

60%

40%

20%

0%

22,4

41,6

3225,2

33,824,3

10,89,9

40 anys o menys de 41 a 45 anys de 46 a 50 anys més de 50 anys

mare pare

13.1.5. SITUACIÓ LABORAL DELS PARES

Mentre que un 90,6% dels pares treballa fora de casa, sols un 61,6% de les mares ho fa. En lataula s’especifica amb major detall la situació laboral dels pares i mares de l’alumnat avaluat.

Taula 13.1.5.1. Distribució de pares i mares segons la situació laboral, per titularitat

percentatgesituació laboral mare pare

global públic privat global públic privat

treballa fora de casa 61,6 61,1 62,2 90,6 90,6 90,6

treballa a casa de forma remunerada 4,2 5,7 2,1 2,7 2,8 2,6

està a l’atur 2,2 2,2 2,1 1 0,6 1,5

està jubilada 0,8 1 0,6 2,4 3 1,5

treballa només fent les tasques de la llar 28 26,8 29,9 - - -

altres situacions 3,2 3,1 3,2 3,3 3 3,8

No hi ha diferències per titularitat en ambdues distribucions de pares i mares.

Relació de la situació laboral dels pares i mares amb els resultats obtinguts per l’alumnaten les proves.

No es troben diferències estadísticament significatives en els resultats obtinguts per l’alumnat enles proves, que es relacionin amb la situació laboral de pares i mares.

13.1.6. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA FAMILIA

Aproximadament les tres quartes parts de les famílies són “completes”; en un 9,4% els fillsconviuen amb un sol progenitor i un 14,4 corresponen a altres situacions.

Gràfic 13.1.6.1. Distribució de pares i mares segonsla composicció familiar

Per ampliar aquesta informació, podem afegir que un 20,6% i un 13,3% de pares i maresrespectivament han manifestat que, per diverses situacions (divorcis o separació dels pares, mortd’un dels cònjugues, etc.), no conviuen en la llar on els fills ho fan habitualment.


320

14,4%

8,3%

1,1%

76,2%

pare, mare i fills

pare i fills

mare i fills

altres situacions


321

Pel que fa al nombre de fills, les famílies de l’alumnat avaluat tenien una mitjana de 2,4 fills. Elspares d’alumnes de centres públics superaven en nombre de fills (2,6 fills de mitjana) els paresd’alumnes de centres privats (2,3 fills de mitjana).

Gràfic 13.1.6.2. Nombre de fills per família segons la titularitat

Finalment, en les famílies de l’alumnat conviuen, per terme mitjà, 4,2 persones.

Gràfic 13.1.6.3. Nombre de persones que conviuen en el domicili familiar

Relació de la composició i l’estructura de la família amb el resultats obtinguts perl’alumnat en les proves.

Hi ha diferències estadísticament significatives en el rendiment relacionades amb el nombre defills i el nombre de persones que conviuen en la llar. Els alumnes amb major nombre de germansi que conviuen amb major nombre de membres en la llar obtingueren els pitjors resultats.

13.2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Les preguntes referides al temps que dediquen els alumnes a mirar la TV, practicar esport i aaltres activitats que realitzen fora de l’horari escolar, ja es varen demanar a l’alumnat i, donadala similitud en els percentatges de resposta d’ambdós col·lectius, remetem a l’apartatcorresponent on recollim les respostes de l’alumnat sobre aquestes qüestions.

100%

80%

60%

40%

20%

0%

11,3 8,6

54,4

22,9 24,720,6

7,9 9 6,4 4,8 6 3,3

53 51,8

15,3

un dos tres quatre cinc o més


100%

80%

60%

40%

20%

0%dues tres quatre cinc sis o més

2,3

16,3

49,2

22,8

9,5


322

13.3. HÀBITS I MÈTODES DE TREBALL I ESTUDI

Com en l’apartat anterior, les preguntes d’aquest apartat ja es demanaren als alumnes, per la qualcosa remetem a l’apartat corresponent.

13.4. CLIMA ESCOLAR (RELACIONS, PARTICIPACIÓ I SATISFACCIÓ)

S’incorporen en aquest apartat les respostes a un seguit de preguntes relacionades amb laparticipació de pares i mares en el centre educatiu, sobre el coneixement dels òrgans departicipació i satisfacció amb aquests, les vies més habituals per establir la comunicació entre elcentre i les famílies, les relacions que mantenen les famílies amb el professorat i l’equip directiu,com també sobre la satisfacció amb el professorat i el centre considerat globalment.

13.4.1. PARTICIPACIÓ DE PARES I MARES EN EL CENTRE EDUCATIU

Aproximadament la meitat de les famílies diuen que participen algunes vegades o bastants en elprocés d’ensenyament i aprenentatge. En la resta d’activitats la participació no supera el 70%.Es constata que, llevat del consell escolar, participen en major grau i de forma estadísticamentsignificativa, els pares i mares d’alumnes de centres privats en totes les activitats apuntades enla taula següent.

Taula 13.4.1.1. Participació de pares i mares en el centre educatiu, per titularitat

percentatgesgrau de

cap o poc algun bastant o moltparticipació en

públic privat global públic privat global públic privat global

procés d’ensenyament 56,8 41 50,1 22,6 23,7 23,1 20,5 35,3 26,8i aprenentatge(assistència a reunions,col·laboració a les aulesen hores de classe)

activitats culturals 76,7 64,3 71,5 12,9 17,8 15 10,4 17,8 13,6fora o dins de l’horariescolar (activitats esportives, musicals, teatrals…)

altres activitats 84,7 73,4 79,9 10 14,9 12,2 5,3 11,7 8extraescolars o complementàries (col·laborar en excursions, biblioteca,festes …)

altres activitats de 83,1 68,1 76,7 11,2 19,1 14,7 5,7 12,8 8,7suport (captar fons, manteniment del centre…)

consell escolar 88,1 83,5 86,1 6,1 9,1 7,5 5,7 7,4 6,4

13.4.2. PARTICIPACIÓ EN ASSOCIACIONS DE PARES I CONEIXEMENT DEL FUNCIONAMENT

DEL CONSELL ESCOLAR

En un 88,8% dels centres existeix una associació de pares i mares (AMPA).

Tot i que un 59,1% dels pares i mares que contestaren els qüestionaris era soci de l’AMPA delcentre, sols un 7,8% se’n considerava membre actiu o tenia un càrrec en la junta, i la resta eslimitava a pagar la quota.

Mentre que un 45,2% de pares i mares d’alumnes de centres públics no pertanyien a l’associació,en el cas dels pares i mares d’alumnes de centres privats aquesta xifra es reduïa a un 34%.

Gràfic 13.4.2.1. Nombre de centres en els quals existia una AMPA, per titularitat

Per regla general, tant a centres públics com a privats, els pares i mares es mostren mitjanamentsatisfets amb el funcionament de l’associació: aproximadament una quarta part de les famíliesque respongueren al qüestionari expressaren que estaven gens o poc satisfets i sols un 37,6% iun 45,4% de pares i mares d’alumnes de centres públics i de centres privats, respectivament, esmostraren bastant o molt satisfets.

Gràfic 13.4.2.2. Satisfacció dels pares amb l’AMPA del centre, per titularitat


323

100%

80%

60%

40%

20%

0%

40,534

51,847,8

57,1

4,5 3,3 3,3 3,6 35,9

45,2

no sí, i però només sí, i en som sí, i tenim un pagam la quota membres actius càrrec a la junta


0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 26,5 32,3 41,1

públics 26,4 36 37,6

privats 26,8 27,8 45,4



324

D’altra banda, crida l’atenció que sols un 38,7% dels pares i mares de centres públics enquestatsi un 48,4% dels de centres privats declarà conèixer el funcionament del consell escolar.

Gràfic 13.4.2.3. Nombre de famílies que coneixen el funcionament

del consell escolar, per titularitat

Pel que fa a la satisfacció amb el funcionament d’aquest òrgan de govern del centre, els pares esmostraren satisfets (un 65% manifestaren estar bastant o molt satisfets).

13.4.3. VIA DE COMUNICACIÓ AMB EL CENTRE EDUCATIU - SATISFACCIÓ AMB LA

INFORMACIÓ DEL CENTRE EDUCATIU

El procediment més habitual mitjançant el qual els centres es comunicaven amb les famílies erenles reunions amb els tutors (76,3%), cartes i circulars (63,8%), seguit d’altres convocatòries areunions.

En el gràfic següent es mostren les freqüències amb què es recorre als diferents procediments.

Gràfic 13.4.3.1. Procediments o vies habituals de comunicació amb el centre

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 42,8 57,2

públics 38,7 61,3

privats 48,4 51,6

sí no

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

cartes, circulars, etc. 62,8 37,2

comunicacions telefóniques 16,8 83,2

reunions de pares i mares 54,3 45,7del grup de classe

reunions convocades 34,9 65,1pel director

reunions convocades 45,6 54,4pel l’AMPA

comunicacions telefóniques 76,3 23,7

sí és habitual no és habitual


325

Pel que fa a la satisfacció amb la informació que pares i mares reben del centre, un 60,3%expressen que estan bastant o molt satisfets i sols un 17,1%, poc o molt satisfets amb aquesta.També en aquest cas són els pares d’alumnes de centres privats els que es mostren més satisfets.

Gràfic 13.4.3.2. Satisfacció de les famílies amb la informació que reben del centre, per titularitat

13.4.4. IMPORTÀNCIA QUE S’ATORGA A DIFERENTS FORMES DE RELACIÓ FAMÍLIA-CENTRE (REUNIONS I ENTREVISTES)

Les famílies concedeixen major importància a la realització d’entrevistes personals per tractarproblemes o situacions individuals relacionats amb el fill, seguits de reunions informatives sobretemes generals del curs i grup del fill i, en darrer lloc, reunions informatives sobre temes generalsdel centre i del sistema educatiu.

Taula 13.4.4.1. Importància atorgada a la realització de reunions i entrevistes en el centre

motiu de la relaciópercentatge

cap o poca alguna bastanto molta

reunions informatives sobre temes generals del 20,5 24,7 54,9centre i sistema educatiureunions informatives sobre temes generals del 14,3 22 63,7curs i grup del fill/aentrevistes personals per tractar problemes o 16,2 15,8 68situacions individuals

Les famílies d’alumnes de centres privats atorguen una major importància que les famíliesd’alumnes de centres públics a totes aquestes formes de relació de la família amb el centre.

Relació entre la importància concedida a diferents formes de relació família-centre i elsresultats que els alumnes obtenen en les proves.

En totes les àrees a mesura que els pares i mares atorgaven major importància a celebrar reunionsinformatives sobre temes generals del centre i del sistema educatiu, temes generals del curs igrup del fill/a o a realitzar entrevistes personals per tractar problemes o situacions individuals,millors resultats obtingueren els fills en les proves.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 17,1 22,6 60,3

públics 20,4 26,7 52,9

privats 12,4 16,9 70,8



326

Gràfic 13.4.4.1. Resultats de l’alumnat segons la importància atorgada a

la realització de reunions informatives sobre el centre i el sistema educatiu

Gràfic 13.4.4.2. Resultats dels alumnes segons la importància atorgada a la

realització de reunions informatives sobre temes del grup i curs del fill

Gràfic 13.4.4.3. Resultats dels alumnes segons la importància

atorgada a la realització d’entrevistes personals

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

cap o poca una mica bastant o molta



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%


327

13.4.5. RELACIÓ AMB EL PROFESSORAT

Per terme general els pares i mares de l’alumnat avaluat mantenien entrevistes amb el professoratamb poca freqüència. El tema que més animava els pares a assistir als centres era la col·laboracióen el procés educatiu dels seus fills i, tot i així, el percentatge dels que ho feien bastant o moltsovint no superava el 20%.

En la taula següent es mostren els percentatges de famílies distribuïts segons la freqüència ambla qual es reunien, per diversos motius, amb el professorat.

Taula 13.4.5.1. Percentatges d’alumnes segons el seu grau de motivació

percentatgetemes de les entrevistes cap o poca alguna bastant o molta

problemes d’adaptació del fill al centre 75,9 16,1 7,9(conducta, integració…)

la col·laboració en el seu procés educatiu 60,1 21,5 18,3

problemes d’aprenentatge del fill/a 72,3 17,9 9,9

altres motius 87,9 8 4,2

Els pares dels centres privats informaren que realitzaven amb més freqüència que els dels públicsentrevistes a propòsit de problemes d’adaptació del fill al centre i per col·laborar en el seu procéseducatiu.

La gran majoria de les famílies (un 80%) coincidí a afirmar que havien tengut molta facilitat perestablir contacte amb el professorat amb el qual desitjaven entrevistar-se. Un 63,9% de lesfamílies afirmaren sentir-se bastant o molt satisfetes amb el seu desenvolupament, però un 18,4%sols una mica i un 17,7% expressaren el descontent per com havien transcorregut aquestes.

Pel que fa als conflictes que s’han succeït entre professorat i famílies, aquests s’han donat ambmolt poca freqüència (al voltant d’un 95% de les famílies comentaren que gairebé no se’n havienproduït).

Tanmateix la satisfacció general amb el professorat no era tan elevada ja que una tercera part deles famílies es mostra sols una mica, poc o gens satisfeta amb aquests.

Gràfic 13.4.5.1. Satisfacció de les famílies amb el professora, per titularitat

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 17,7 18,4 63,9

públics 18,7 21,2 60,1

privats 16,4 14,7 68,9



328

Hi ha diferències estadísticament significatives per part de les famílies d’alumnes de centresprivats i les de centres públics a l’hora d’expressar la seva satisfacció amb el professorat: elspares d’alumnes de centres privats estan en general més satisfets amb el professorat dels seusfills que els dels públics.

Relació entre la satisfacció general de les famílies amb el professorat i els resultats queobtenen els alumnes en les proves.

En totes les àrees, a mesura que els pares i mares manifestaven major satisfacció amb elprofessorat, millors resultats obtingueren els seus fills en les proves.

Gràfic 13.4.5.2. Resultats dels alumnes segons la satisfacció

de les famílies amb el professorat

13.4.6. RELACIO AMB ELS TUTORS

Per terme mitjà les famílies de l’alumnat avaluat realitzaren entre una i dues reunions ientrevistes amb el tutor dels fills. Crida l’atenció que aproximadament una quarta part de lesfamílies expressaren no mantenir mai cap contacte amb el tutor dels seus fills.

En la taula següent es detallen el nombre de reunions col·lectives amb altres pares del grup delseu fill i entrevistes individuals mantingudes per les famílies amb els tutors.

Es troben diferències estadísticament significatives en el nombre de reunions col·lectives a lesquals assistiren les famílies d’alumnes de centres privats i les de centres públics però no en elnombre d’entrevistes individuals que realitzaren.

En la taula següent es detallen el nombre de reunions col·lectives amb altres pares del grup delseu fill i entrevistes individuals mantingudes per les famílies amb els tutors.




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%


329

Taula 13.4.6.1. Nombre de reunions i entrevistes de les famílies amb els tutors, per titularitat

percentatge

nombre de reunions reunions col·lectives entrevistes individualspúblic privat global públic privat global

cap 29,6 16,1 24,1 28,6 23,4 26,4una 45,1 25,8 37,1 29,6 29,2 29,5dues 17,3 33,1 23,7 19,2 18 18,6tres 5,7 13,1 8,7 13,7 16,3 14,8més de tres 2,4 11,9 6,3 9 13,2 10,7

Els interessos manifestats pels pares en les reunions feien principalment referència a conèixer lesdificultats d’aprenentatge i les qualificacions dels seus fills i a tractar sobre el comportament delseu fill en el centre. En menor grau s’interessaven per abordar aspectes relacionats amb elcomportament del grup i sobre aspectes extraescolars que poden contribuir a facilitar laintervenció docent amb el fill.

Taula 13.4.6.2. Temes d’interès en les reunions amb els tutors

temes de les reunions percentatges de famílies

conèixer les qualificacions del fill/a conèixer les dificultats 32,1del fill/a en el seu procés d’aprenentatge i com col·laborar per a solucionar-les 56,5tractar aspectes relacionats amb el comportament del fill/a 29,2tractar aspectes relacionats amb el comportament del grup 16,3que afecten el fill/aaportar informació sobre aspectes extraescolars que poden 11,9contribuir a facilitar la intervenció docent amb el fill/aaltres aspectes 5,9

Mentre tres quartes parts de les famílies mostraren una alta satisfacció amb les entrevistesmantingudes amb el tutor, un 14,7% sols es pronunciaren una mica satisfets i un 10,3% gens opoc satisfets.

Relació entre la satisfacció general de les famílies amb les entrevistes mantingudes amb eltutor i els resultats que obtenen els alumnes en les proves.

Com major satisfacció manifestaven els pares respecte al desenvolupament de les entrevistesmantingudes amb el tutor del grup del fill, millors resultats obtingueren els fills en les proves,encara que les diferències són únicament significatives en les àrees de ciències de la natura,llengua castellana i matemàtiques.


330

Gràfic 13.4.6.1. Resultats dels alumnes segons la satisfacció

de les famílies amb les entrevistes amb el tutor

13.4.7. SATISFACCIÓ AMB EL CENTRE I AMB L’EQUIP DIRECTIU

Tres quartes parts de les famílies entrevistades expressaren sentir-se bastant o molt satisfets tantamb la direcció com amb el centre. Aquesta valoració és corroborada pel 93,5% de les famíliesen afirmar que no canviarien el fill del centre o que no s’ho han plantejat.

Gràfic 13.4.7.1. Satisfacció de les famílies amb la direcció i amb el centre

La valoració que les famílies d’alumnes de centres privats fan dels director i dels centres en elsquals estudien el seus fills torna a ser més bona que les fetes per les famílies d’alumnes decentres públics.

Relació entre la satisfacció general de les famílies amb el director i amb el centre i elsresultats que obtenen els alumnes en les proves.

A mesura que els pares i mares manifestaven major satisfacció amb la direcció del centre i ambel centre considerat globalment, millors resultats obtingueren els fills en les proves; hi hadiferències estadísticament significatives en totes les àrees.




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

satisfacció amb la direcció 8,3 17,7 74

del centre

satisfacció general amb 5,8 18,2 76

el centre



331

Gràfic 13.4.7.2. Resultats de l’alumnat segons la satisfacció

dels pares amb la direcció del centre

Gràfic 13.4.7.3 Resultats de l’alumnat segons la satisfacció dels pares amb el centre

13.5. RELACIONS AMB ELS FILLS, ACTITUDS I EXPECTATIVES ENVERS LA SEVA EDUCACIÓ

En aquest apartat s’incorporen les respostes a un seguit de preguntes relacionades amb les formesde control i seguiment dels estudis que pares i mares adopten amb els fills, la satisfacció amb elrendiment acadèmic dels fills i sobre les expectatives d’estudis que desitgen per a aquests.

13.5.1. FREQÜÈNCIA AMB LA QUAL ELS PARES PARLEN SOBRE ELS ESTUDIS AMB ELS FILLS

Aproximadament un 80% de les famílies que han respost els qüestionaris consideren que espreocupen i parlen bastant o molt amb els seus fills sobre com els van els estudis, un 15,4% hofa alguna vegada i un 4,9% no parla d’aquest tema amb els fills.




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%


332

13.5.2. SATISFACCIÓ DE LES FAMÍLIES AMB EL RENDIMENT DELS FILLS

Pares i mares coincideixen en haver d’expressar la satisfacció amb el rendiment acadèmic delsseus fills. Aproximadament un 65% de pares i mares declararen estar bastant o molt satisfets ambel rendiment dels seus fills.

Gràfic 13.5.2.1. Satisfacció de pares i mares amb el rendiment dels fills

Constatam que pares i mares mostren, per regla general, major satisfacció amb el rendiment de lesfilles que dels fills però no es troben diferències estadísticament significatives quant a la satisfaccióde pares i mares, vinculades a la titularitat dels centres en els quals estudien els seus fills.

Relació entre la satisfacció de les famílies amb el rendiment dels fills i els resultats queobtenen els alumnes en les proves.

Els millors resultats a totes les àrees corresponen als alumnes els pares dels quals expressarenestar bastant o molt satisfets amb el seu rendiment acadèmic.

Gràfic 13.5.2.2. Resultats dels alumnes segons la satisfacció de les famílies amb el rendiment d’aquests




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

pare 15,5 19,9 64,6

mare 13,2 20,7 66,1



333

13.5.3. CONTROL I SEGUIMENT DELS ESTUDIS

Les famílies respongueren 8 preguntes relacionades amb el control i seguiment dels estudis delsfills. S’ha realitzat una anàlisi factorial i se n’han obtingut dos factors en el quals s’agrupen lespreguntes o variables esmentades.

El primer factor s’ha denominat famílies que animen i controlen la tasca escolar del fills ipuntuen alt en aquest factor els pares que animen els fills a ser constants, que continuïn estudiant,que controlen les tasques i els deures escolars, que realitzen el seguiment de la seva evolució iaprenentatge i, en menor grau, els proporcionen els materials i recursos que necessiten.

El segon factor s’ha denominat famílies que cedeixen la responsabilitat dels estudis als fills i hipuntuen alt les famílies que pensen que el seu fill està motivat pels estudis i que deixen que ellmateix s’organitzi l’estudi i tasques.

En la taula següent es mostra com es distribueixen els alumnes en aquestes preguntes i en cadaun dels factors en què s’agrupen aquestes.

Taula 13.5.3.1 Freqüència amb què les famílies controlen i fan el seguiment dels estudis dels fills

percentatgesfactors situacions mai una bastant

o poc mica o molt

famílies que animen i l’animen a continuar estudiant 3,3 5,7 91controlen la tasca escolar després de l’ESO del fills (explica un 32,7% de la variància total)

li faciliten materials i recursos 0,7 4,7 94,6controlen si fa els treballs de classe 18,2 20,5 61,3controlen l’assistència a classe 9,6 8,9 81,5segueixen l’evolució dels seus 5 11,2 83,7aprenentatges

famílies que cedeixen la l’animen a ser constant 3,4 7,6 89responsabilitat dels estudis deixen que s’organitzi 1,3 6,4 92,4als fills (explica un 18,3% l’estudi i deuresde la variància total)

Es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacions factorials mitjanescorresponents a al·lots i al·lotes en el segon factor però no en el primer: les famílies cedeixen enmajor grau la responsabilitat dels seus estudis a les al·lotes que als al·lots.


334

Gràfic 13.5.3.1. Puntuacions factorials mitjanes segons el tipus de control

que les famílies fan dels estudis dels fills en funció del sexe

En canvi, es troben diferències estadísticament significatives en les puntuacions factorialsmitjanes corresponents a les famílies d’alumnes de centres privats i de centres públics en elprimer factor però no en el segon: els alumnes de centres privats són més animats i controlats enrelació a l’estudi i deures escolars pels seus pares que els dels centres públics.

Gràfic 13.5.3.2. Puntuacions factorials mitjanes segons el tipus de control

que les famílies fan dels estudis dels fills, per titularitat

Relació entre el grau amb què les famílies animen i controlen la tasca escolar dels fills i elsresultats que obtenen els alumnes en les proves.

El millor rendiment de l’alumnat correspon a la puntuació mitjana alta dels pares en el factor, sibé les diferències que es donen en el rendiment no són estadísticament significatives.

families que animen i controlen els families que cedeixen laestudis dels fills responsabilitat dels estudis als fills

al·lots al·lotes

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3

families que animen i controlen els families que cedeixen laestudis dels fills responsabilitat dels estudis als fills

públics privats

0,3

0,2

0,1

0

-0,1

-0,2

-0,3


335

Relació entre el grau en què les famílies cedeixen la responsabilitat dels estudis als fills i elsresultats que obtenen els alumnes en les proves.

Com més alt puntuen les famílies en el factors millor resultats obtenen els alumnes en les proves.

Gràfic 13.5.3.3. Relació entre el grau que les famílies cedeixen la responsabilitat

dels estudis al fills i el rendiment que obtenen en les proves

També es demanà a les famílies qui es responsabilitzava en major grau del seguiment i controldels estudis dels fills i, com s’aprecia al gràfic, constatam que en la major part d’aquestes, sónambdós progenitors els que se’n fan càrrec, però en prop d’una tercera part d’elles són les maresles que duen el major pes d’aquesta tasca.

Gràfic 13.5.3.4. Persona que es responsabilitza del

seguiment dels estudis dels fills

Relació entre la persona que s’ocupa del seguiment dels estudis del fills i els resultats queobtenen els alumnes en les proves.

En totes les àrees la tendència, si bé la diferència sols és significativa a llengua catalana iliteratura, és que les famílies en les quals el pare i la mare s’ocupen conjuntament del seguimentdels estudis són aquelles en què els fills obtenen millors resultats.




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

2,1% 4,3%

31,6%

62,1%

el pare

la mare

el pare i la mare

altra persona

Gràfic 13.5.3.5. Relació entre la persona que s’ocupa del seguiment

el resultat que els alumnes obtenen en les proves

13.5.4. EXPECTATIVES D'ESTUDIS PER ALS FILLS

Pares i mares responen de forma altament coincident quant a les expectatives d’estudis que tenenper als fills. La majoria de pares i mares (entorn al 60%) desitjarien que els seus fills acabassinuna diplomatura, llicenciatura o titulacions equivalents. Per contra, sols un 4,1 de pares i un 3,7de les mares es consideren satisfets si els seus fills acaben els estudis obligatoris.

Crida l’atenció el baix percentatge de pares i mares que es decanten perquè els seus fills cursinuna formació professional, la qual cosa pot ser deguda a l’escassa valoració social d’aquestsestudis front als universitaris.

Taula 13.5.4.1. Expectatives dels pares respecte als futurs estudis dels fills, per titularitat

percentatge

expectatives d’estudis per al fill pare marepúblic privat global públic privat global

acabar els estudis obligatoris (ESO) 5,9 1,6 4,1 4,9 1,8 3,7acabar el batxillerat LOGSE 4,2 4,4 4,4 4,2 4,7 4,4acabar un cicle formatiu de grau mitjà 10,6 6,3 8,9 11 5,9 8,9acabar un cicle formatiu de grau superior 9,2 9,5 9,4 10,4 9,7 10,1acabar una carrera universitària de grau mitjà 14,9 13,3 14,1 16,6 14,5 15,7acabar una carrera universitària de grau superior 40,1 54,6 46,2 38,6 55,8 45,7no ho saben 15,1 10,2 13 14,2 7,7 11,5

Com s’aprecia a la taula anterior, es troben diferències entre les famílies d’alumnes de centresprivats i de centres públics en les expectatives sobre els estudis futurs dels fills; pares i mares decentres privats tenen majors aspiracions d’estudis per als fills a l’hora de realitzar estudisuniversitaris i, per contra, hi ha més famílies d’alumnes de centres públics que de privats que esdonen per satisfets si els fills acaben l’escolarització obligatòria.


336

pare mare pare i mare altra persona



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%


337

Pares i mares tenen també expectatives diferents per als seus fills i per a les seves filles; així hiha més famílies que esperen que les seves filles realitzin estudis universitaris i més famílies quees conformen si els seus fills barons acaben l’ESO.

Taula 13.5.4.2. Expectatives dels pares respecte als futurs estudis dels fills, per sexe

percentatge

expectatives d’estudis per al fill pare mareal·lots al·lotes global al·lotes al·lots global

acabar els estudis obligatoris (ESO) 6,4 2,6 4,1 5 2,8 3,7

acabar el batxillerat LOGSE 4,5 4,2 4,4 4,1 4,7 4,4

acabar un cicle formatiu de grau mitjà 10,9 7,3 8,9 10,1 8,1 8,9

acabar un cicle formatiu de grau superior 11,2 8,2 9,4 13 8,1 10,1

acabar una carrera universitària de grau mitjà 10,9 16,4 14,1 12,4 18 15,7

acabar una carrera universitària de grau superior 42,8 48,6 46,2 43,8 47 45,7

no ho saben 13,4 12,7 13 11,5 11,4 11,5

Relació entre les expectatives d’estudis que tenen el pares per als fills i els resultats queobtenen els alumnes en les proves.

En totes les àrees, les famílies que voldrien que els fills acabassin estudis universitaris sónaquelles en què els aquests obtenen millors resultats, mentre que els pitjors resultats corresponenals fills de les famílies que es donen per satisfetes si aquests acaben l’escolaritat obligatòria.

Gràfic 13.5.4.1. Relació entre les expectatives d’estudis dels pares per als fills

i els resultats que els alumnes obtenen en les proves

ESO batxillerat cicle formatiu cicle formatiu carrera carrera no ho sabenLOGSE grau mitjà grau superior universitària universitària

grau mitjà grau superior



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%


338

Gràfic 13.5.4.2. Relació entre les expectatives d’estudis de les mares per als fills

i els resultats que els alumnes obtenen en les proves

13.5.5. ACTUACIÓ EN SITUACIONS DE CONFLICTE

Davant situacions de conflicte, el més habitual en les famílies entrevistades és parlar-ne i cercarconjuntament una solució (62,6%). Un 35,1% deixen que els fills estableixin els seus criteris iun 32,3% imposen el criteris als fills.

Taula 13.5.5.1. Respostes davant els conflictes

percentatgerespostes dels pares davant el conflicte mai algunes bastant

o poc vegades o molt

parlen entre tots i cerquen una solució conjuntament 16,3 21 62,6imposen els criteris 41,7 25,9 32,3els fills estableixen els seus criteris 37 28 35,1sol·liciten ajuda externa 84,5 10,7 4,9

Els pares de l’alumnat de centres privats expressen recórrer amb major freqüència a l’opció deldiàleg i de la recerca conjunta d’una solució davant els conflictes que apareixen que els pares del’alumnat de centres públics.

Gràfic 13.5.5.1.Freqüència amb la qual els pares parlen amb els fills i cerquen

una solució conjunta davant els conflictes que apareixen, per titularitat

ESO batxillerat cicle formatiu cicle formatiu carrera carrera no ho sabenLOGSE grau mitjà grau superior universitària universitària

grau mitjà grau superior



matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global 16,3 21 62,6

públics 19,8 20,6 59,6

privats 11,3 21,7 67,1



339

13.5.6. CONDUCTES QUE MANIFESTEN ELS FILLS - ASPECTES DE PERSONALITAT I CONDUCTA

Es va demanar a les famílies de l’alumnat que indicassin amb quin grau es manifestaven algunesconductes en el comportament habitual dels seus fills.

Com es pot consultar en la taula següent, els pares i mares dels alumnes avaluats descriuen elsseus fills com a preocupats per la seva cura personal i higiene, amb bona autoestima iautovaloració, autònoms, amb baixos nivells d’agressivitat i moderadament competitius iconsumistes.

Taula 13.5.6.1 Freqüència amb què els fills manifestaven determinades conductes segons els pares

percentatgeconductes


agressivitat 76,9 17,8 5,3competitivitat 36 31 33actituds de consumisme 36,4 33,6 30,1autonomia, valer-se per si mateix 6,9 23,9 69,2autoestima i autovaloració 8,1 20,3 71,6cura personal i higiene 1,3 5,3 93,4

13.6. IMPORTÀNCIA QUE DONEN ALS RESULTATS ACADÈMICS EN LES DIVERSES ÀREES

Els pares i mares dels alumnes avaluats assignen una gran importància a l’obtenció de bonsresultats dels fills en les diverses àrees que varen ser objecte d’avaluació en aquest estudi.Segons el criteri de les famílies avaluades, les àrees en qu’e ho consideren més important són lesmatemàtiques i la llengua castellana, seguides de les ciències socials, geografia i història, i lesciències de la natura, el darrer lloc en importància és la llengua catalana.

Taula 13.6.1. Importància que les famílies atorguen a l’obtenció de bons resultats dels fills en les diverses àrees

percentatgeàrees cap o poca alguna bastant o molta

ciències de la natura (*) 5,1 10,6 84,3ciències socials, geografia i història 2,5 10,1 87,4llengua castellana i literatura 2,2 7,7 90,1llengua catalana i literatura 8,7 12,6 78,6matemàtiques 3 4,4 92,6

(*) Inclou la física i química, i la biologia i geologia

Relació entre la importància que donen els pares als resultats acadèmics en les diversesàrees i els resultats que obtenen els alumnes en les proves.

En totes les àrees els millors resultats dels alumnes corresponen als que tenen pares i mares queconsideren bastant o molt important l’obtenció de bons resultats en aquestes.

Gràfic 13.6.1. Relació entre la importància i els resultats que els

alumnes obtenen en les proves


340




matemàtiques

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

14SÍNTESI I CONCLUSIONS

14. RESULTATS EN LES ÀREES DEL CURRICULUM AVALUADES

A continuació es presenten els resultats en els diversos blocs ordenats de major a menorpercentatge mitjà d’encerts en els resultats globals obtinguts per l’alumnat de les Illes Balears.

14.1. RESULTATS EN CIÈNCIES DE LA NATURA

CIÈNCIES DE LA NATURA (% mitjans d’encerts) Illes

Resultats per tipus de Illes global Mallorca Menorca Eivissa-continguts Balears Estat Formentera

RESULTAT GLOBAL 50,5 54 49,4 49,7 58,2

Ítem general -tots els blocs- 73,8 - 73,4 57,6 87,2

Les persones i la salut 58,8 63 57,9 58,0 64,9

Interacció dels components del medi 57,7 60 57,2 56,1 61,7

L’energia 55,4 60 53,9 57,9 64,0

Electricitat i magnetisme 54,2 57 53,5 58,5 56,0

Diversitat i unitat dels éssers vius 52,9 56 51,7 50,8 62,6

Els canvis en el medi natural 49,6 54 48,9 47,9 55,8

Les forces i els moviments 48,2 50 46,8 48,1 57,9

Els canvis químics 48,1 53 46,4 44,2 62,2

Els materials terrestres 45,6 52 44,9 38,0 55,7

La Terra en l’univers 40,9 43 39,7 41,7 48,4

Diversitat i unitat de la matèria 39,2 45 38,3 37,6 46,1

Resultats per nivells d’operacions cognitives

Comprensió 52,0 56 50,9 50,0 60,5

Aplicació 51,4 55 50,4 52,8 57,0

Generalització 48,8 54 47,7 47,1 57,1

Coneixement 48,3 52 47,1 46,7 57,6

SÍNTESI I CONCLUSIONS

341

CIÈNCIES DE LA NATURA(% mitjans d’encerts) titularitat sexe nivell d’estudis de la famíliaResultats per tipus de públic privat al·lots al·lotes sense prima secun univercontinguts estudis ris daris sitaris

RESULTAT GLOBAL 49,4 52,0 52,0 49,4 44,3 47,8 51,7 59,7Ítem general 71,9 76,3 69,5 78,0 59,1 74,1 79,1 84,8

Les persones i la salut 60,5 56,4 58,6 59,6 50,6 58,0 60,2 67,2

Interacció dels components del medi 56,2 59,7 58,8 57,4 49,0 56,9 57,2 66,4L’energia 54,2 57,2 57,8 53,7 48,3 52,6 57,2 65,0

Electricitat i magnetisme 51,5 58,0 58,2 51,4 51,8 52,9 54,8 60,0

Diversitat i unitat dels éssers vius 51,1 55,4 54,4 52,0 46,5 50,7 52,4 61,7

Els canvis en el medi natural 49,6 49,7 53,1 47,0 48,6 48,1 50,9 57,5

Les forces i els moviments 45,5 52,1 50,2 46,5 41,3 45,7 48,9 60,8

Els canvis químics 45,7 51,4 47,5 48,3 40,6 44,6 51,9 58,1

Els materials terrestres 45,8 45,3 46,1 44,8 47,9 40,3 46,5 52,6

La Terra en l’univers 40,3 41,8 43,6 39,4 36,9 37,7 42,9 49,1

Diversitat i unitat de la matèria 38,5 40,1 40,9 37,7 30,1 35,0 39,6 50,5


Comprensió 50,5 54,2 54,4 50,4 45,8 49,0 53,4 61,2

Aplicació 50,7 52,4 53,3 50,1 44,0 49,5 52,2 61,5

Generalització 47,6 50,5 48,8 48,8 44,5 46,4 50,8 57,2

Coneixement 47,4 49,6 49,2 47,7 42,9 45,2 49,5 56,8

14.2. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFÍA I HISTÒRIA(% mitjans d’encerts) Illes


RESULTAT GLOBAL 56,6 60 56,4 54,9 59,2Societat i territori 61,0 64 60,8 59,7 63,0El món actual 60,9 62 60,6 57,7 65,3Societats històriques i 48,1 53 48,0 47,7 49,6canvi en el temps


Aplicació 60,9 63 61,0 56,4 63,1Coneixement 59,3 62 58,7 58,8 63,6Comprensió 54,0 58 53,8 53,6 55,5Generalització 52,4 57 51,9 52,0 56,5


342

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFÍA I HISTÒRIA(% mitjans d’encerts) titularitat sexe nivell d’estudis de la família

Resultats per tipus de públic privat al·lots al·lotes sense prima secun univercontinguts estudis ris daris sitaris

RESULTAT GLOBAL 54,8 59,1 57,9 55,6 49,7 55,3 57,6 64,0

Societat i territori 59,1 63,7 63,1 59,2 53,9 58,9 62,1 69,1

El món actual 59,4 63,1 62,0 60,2 52,8 60,6 62,5 67,3

Societats històriques i 46,2 50,8 48,8 47,7 42,6 46,7 48,6 56,0canvi en el temps


Aplicació 59,6 62,7 62,1 59,8 53,9 59,0 62,6 68,2

Coneixement 57,5 61,8 60,7 58,0 50,6 58,5 59,3 68,8

Comprensió 51,4 57,6 55,5 52,9 48,8 52,8 55,0 60,4

Generalització 51,3 54,1 53,2 52,1 43,9 51,6 53,4 60,3

14.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES

MATEMÀTIQUES (% mitjans d’encerts)Illes


RESULTAT GLOBAL 37,6 40,0 37,0 38,1 40,8

Interpretació, representació 40,7 44,0 40,2 37,6 46,1i tractament de la informació i tractament de l’atzar

Nombres i operacions 38,7 40,0 37,9 40,0 42,9

Mesura, estimació i càlcul de 35,0 39,0 34,7 37,0 35,2magnituds

Geometria 31,0 33,0 30,6 34,6 31


Destreses bàsiques 43,2 45,0 42,6 43,4 47,1

Coneixement 40,6 41,0 39,7 41,3 46,2

Procediments complexos 36,9 40,0 36,3 37,6 40,6

Resolució de problemes 30,7 34,0 30,4 31,5 32,1


343


344

MATEMÀTIQUES (% mitjans d’encerts)titularitat sexe nivell d’estudis de la família

Resultats per tipus de públic privat al·lots al·lotes sense prima secun univercontinguts estudis ris daris sitaris

RESULTAT GLOBAL 36,1 39,7 39,6 36,1 29,9 34,8 38,1 47,0

Interpretació, representació 39,5 42,3 43,0 38,9 34,3 37,8 41,6 49,7i tractament de la informaciói tractament de l’atzarNombres i operacions 37,0 41,0 40,3 37,5 32,6 35,5 39,3 47,8

Mesura, estimació i 33,5 37,1 37,9 32,9 22,1 33,2 35,4 45,0

càlcul de magnituds

Geometria 29,6 33,0 32,0 30,1 23,9 27,6 30,7 41,5


Destreses bàsiques 41,0 46,2 44,0 42,8 38,4 40,6 44,8 52,4

Coneixement 40,0 41,5 43,4 38,6 30,2 40,6 41,4 45,8

Procediments complexos 35,3 39,2 41,1 33,5 28,4 34,5 37,0 49,2

Resolució de problemes 29,7 32,2 32,2 29,6 21,5 26,3 30,4 40,2

14.4. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA(% mitjans d’encerts) IllesResultats per tipus de continguts Illes global Mallorca Menorca Eivissa-

Balears Estat Formentera

RESULTAT GLOBAL 62,6 64 62,5 60,2 65,5Comprensió oral 90,0 90 90,5 88,9 87,1Comprensió escrita 64.7 67 64,4 61,8 68,5

Textos utilitaris 79,4 79 78,1 77,6 89,8Textos literaris 68,4 70 68,7 67,9 67,1Textos verbals i no verbals 65,4 65 65,0 59,0 72,1Textos informatius 53,5 56 53,3 51,4 55,8

Literatura 59,3 60 59,4 57,0 60,2La llengua com a objecte de 58,6 59 58,2 57,6 61,8coneixementExpressió escrita 56,0 58 55,5 50,8 62,4

Resultats per nivells de comprensió, formes d’expressió escrita i nivells d’operació cognitiva

Nivells de comprensió 67,5 69 67,3 64,9 70,6oral i escritaNivells d’operacions cognitives 59,0 - 58,9 57,3 60,9

Aplicació 72,7 72 73,3 64,9 73,8Coneixement 59,1 61 58,6 59,0 62,7Comprensió 58,1 61 58,4 54,9 58,8Anàlisi 52,0 51 52,2 50,8 51,5

Formes d’expressió escrita 56,0 58 55,5 50,8 62,4


345

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA(% mitjans d’encerts) titularitat sexe nivell d’estudis de la família

Resultats per tipus de públic privat al·lots al·lotessense prima secun univer

continguts estudis ris daris sitarisRESULTAT GLOBAL 62,0 63,6 60,9 64,6 57,6 60,4 64,1 69,9Comprensió oral 89,7 90,5 89,0 91,6 88,1 89,4 90,7 93,1Comprensió escrita 64,3 65,1 62,2 67,1 61,3 63,5 66,1 71,0

Textos utilitaris 80,4 78,1 77,6 81,9 77,3 76,2 77,9 91,8

Textos literaris 68,8 67,9 64,0 72,8 69,5 69,5 70,4 70,9

Textos verbals i no verbals 65,6 65,0 64,3 66,6 65,6 59,8 65,2 74,6

Textos informatius 51,5 56,3 51,2 55,4 42,4 55,5 57,4 57,3Literatura 59,1 59,5 57,5 61,2 50,7 57,2 60,5 66,9La llengua, objecte de 56,4 61,8 58,6 59,4 57,1 53,9 60,1 67,5coneixement

Expressió escrita 55,5 56,6 52,9 59,3 42,8 53,4 59,1 65,0


Nivells de comprensió 67,2 68,0 65,3 69,9 64,3 66,4 68,9 73,5oral i escrita

Nivells d’operacions 57,9 60,5 58,0 60,4 53,6 55,7 60,3 67,2cognitives

Aplicació 71,2 74,8 71,4 74,4 69,6 72,1 76,2 73,8

Coneixement 58,1 60,6 59,5 59,5 50,9 54,3 59,5 69,4

Comprensió 57,5 59,0 57,9 57,9 51,9 57,3 57,3 69,5

Anàlisi 50,8 53,6 48,5 55,6 51,1 49,9 54,5 58,9

Formes d’expressió escrita 55,5 56,6 52,9 59,3 42,8 53,4 59,1 65,0

14.5. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Illes(% mitjans d’encerts) IllesResultats per tipus de continguts Balears Mallorca Menorca Eivissa

Formentera

RESULTAT GLOBAL 65,1 64,4 69,9 66,2

Expressió escrita 70,2 69,5 75,3 71,7Comprensió oral 66,0 66,3 69,7 62,4Comprensió escrita 65,2 64,5 71,3 66,2

Textos periodístics 71,3 70,1 78,6 74,5Textos informatius 70,9 70,5 76,8 69,5 Text literari 49,9 49,2 54,8 51,5

Literatura 48,2 48,9 46,2 45,3


Formes d’expressió escrita 70,2 69,5 75,3 71,7Nivells de comprensió oral i escrita 65,4 64,5 72,8 66,9Nivells d’operacions cognitives 48,2 48,9 46,2 45,3

LLENGUA CATALANA I LITERATURA (mitjans d’encerts)

Resultats per tipus detitularitat sexe nivell d’estudis de la família

continguts públic privat al·lots al·lotes sense prima secun univerestudis ris daris sitaris

RESULTAT GLOBAL 63,5 67,3 63,4 66,7 61,9 64,1 66,6 71,4

Expressió escrita 69,2 71,7 68,0 72,5 65,4 69,6 71,5 77,5Comprensió oral 63,1 70,3 66,3 66,4 63,9 64,8 67,4 71,6

Comprensió escrita 64,2 66,6 62,2 67,8 62,5 64,1 67,3 71,6

Textos periodístics 70,1 73,1 68,0 74,1 62,0 70,8 72,8 78,4

Textos informatius 69,7 72,5 67,3 73,9 71,1 70,1 71,5 77,2

Text literari 49,5 50,6 48,2 51,8 51,1 47,6 55,0 55,5

Literatura 44,4 53,6 48,8 48,0 45,0 46,0 47,9 55,6


Formes d’expressió escrita 69,2 71,7 68,0 72,5 65,4 69,6 71,5 77,5Nivells de comprensió oral i escrita 64,1 67,3 63,5 67,2 64,1 64,7 67,7 70,3Nivells d’operacions cognitives 44,4 53,6 48,8 48,0 45,0 46,0 47,9 55,6


346

14.6. GRAU DE DOMINI DELS CONTINGUTS

Quan deim dominen més ens referim als continguts que se situen més d’un 5% per damunt elporcentatge mitjà global d’encerts de la prova. Quan deim dominen menys ens referim als contingutsque se situen més d’un 5% per davall del percentatge mitjà global d’encerts de la prova.Els continguts que no es relacionen en aquesta síntesi se situen entorn la mitjana global +/- 5%.

Ciències de la Natura

Dominen més Dominen menys

• L’aire • Teoria cel·lular• Pregunta comuna a tots els blocs • Propietats i conservació de l’energia• Hàbits saludables • Unitat d’estructura de la matèria• Acció d’un corrent elèctric sobre • Conservació de la massa

agulla imantada• Malalties • Conceptes bàsics sobre reaccions

químiques• Càrrega elèctrica • Identificació i classificació desubstàncies• Interaccions (ente ells) • Corrent elèctric i circuits • Ús racional de l’energia • L’aigua• Energia elèctrica • Els minerals i les roques• Components biòtics • Fenòmens naturals relacionats amb • Principals models taxonòmics els moviments de la Terra i la Lluna• Factors que intervenen en les reaccions químiques • Solubilitat i dissolucions• Transferència d’energia mitjançant calor• Estructura i funció dels éssers vius

Ciències socials, geografia i història


• Temps històric • Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i antiguitat clàssic

• Poder polític i organització ciutadana • Societats en l’època contemporània• Espai i poder polític • Societats medievals• Iniciació als mètodes geogràfics • Societats en l’època moderna• La població i els recursos• L’espai urbà

Matemàtiques


• Operacions, relacions i problemes • Estimació d’operacions i amb nombres naturals enters, arrodoniment de nombresdecimals i fraccionaris

• Expressions algebraiques, • Càlculs i problemes deoperacions amb potències proporcionalitat i percentatgesi resolució d’equacions

• Mesura d’angles • Elements característics i relació • Coneixement i comprensió entre figures i cossos geomètrics

dels conceptes bàsics d’atzar i probabilitat


347

Llengua castellana


Comprensió oral sobre un text literariComprensió escrita

• Textos utilitaris• Textos literaris • Textos informatius

Expressió escrita FUtilització d’enllaços per unir frases FDiferenciar la informació principal

de la secundària en un textFSintetitzar un text

F Ús de signes de puntuació (ortografia) FÚs de l’accent gràfic (ortografia)

La llengua com a objecte de coneixement• Tipologia textual • Tipus d’oracionsF Reconeixement de classes de paraules F Reconeixement de perífrasis verbals

(article, substantiu, verb…) aspectuals

Literatura• Períodes, autors i obres • Recursos literaris

• MètricaNivells de comprensió (oral i escrita)

• Comprensió literal• Apreciació lectora• Comprensió infencial

Formes d’expressió escrita• Cohesió • Correcció

• Coherència

Nivells d’operacions cognitives (blocs: la llengua com a objecte de coneixement i literatura)

• Aplicació • Anàlisi• Preguntes obertes de la prova

FPreguntes obertes de la prova


348

Llengua catalana


Comprensió escrita• Text periodístic • Textes literaris • Textes informatius FRelacionar el contingut d’un text amb el títol

o assignar títol a un text (capacitat de síntesi)

Expressió escrita14

• Regles lingüístiques F Correcció ortogràfica (al dictat)

FReconèixer paraules polisèmiques

FReconèixer els elements sintàctics d’una oració

Literatura• Tipologia de textos• Teoria literària• Història de la literatura

Nivells de comprensió (oral i escrita)• Comprensió literal • Apreciació lectora

Nivells d’expressió escrita15

• Semàntic• Morfològic• Preguntes obertes de la prova

FPreguntes obertes de la prova

14 No es fa referència als resultats obtinguts en la redacció perquè aquests es refereixen sols al 52,7% de l’alumnat.15 No es fa referència als aspectes sintàctic ni ortogràfic ja que s’avaluen en la redacció i ja hem comentat que elsresultats obtinguts en la redacció es refereixen sols al 52,7% de l’alumnat.


349


350

Descripció

Sexe

A Un 45,5% de l’alumnat avaluat en laprova eren al·lots i la resta, un 54,5%al·lotes.

Edat

A Un 69% dels alumnes avaluats haviennascut l’any 1984 (per tant es trobaven en elcurs que els pertocava per edat), un 22% l’any 1983 i sols un 9% l’any 1982 o abans.

Ús de la llengua

A La llengua parlada majoritàriament acasa seva per l’alumnat avaluat era la llenguacastellana, així un 46,1% la parlavenhabitualment; la llengua catalana erahabitualment parlada per un 31% del’alumnat i un 19% dels alumnes utilitzavenambdues llengües a l’hora de comunicar-seen aquest àmbit. Finalment, un 4,3%parlaven altres llengües distintes al castellà ial català.

15SINTESI I CONCLUSIONS

351

16 Indica el col·lectiu d’on s’extreu la informació.

Relació amb el rendiment

Els al·lots superaren les al·lotes en les àreestradicionalment conegudes com de “ciències”(ciències de la natura i matemàtiques) i enciències socials, geografia i història, mentreque succeeix el contrari en les àrees dellengües (castellana i catalana).

Els alumnes que obtingueren millors resultatsnasqueren en l’any 1984, es a dir, elsalumnes que no han repetit cap curs i/o queiniciaren l’escolaritat obligatòria l’any queels pertocava.

A totes les àrees els resultats millors en lesproves corresponen a alumnat quehabitualment s’adreçava als seus pares igermans en català o que alternava la llenguacatalana i la llengua castellana. Els pitjorsresultats corresponen a l'alumnat que deforma habitual es comunicava en altresllengües o habitualment en castellà.

15. SÍNTESI DELS FACTORS CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS

15.1. ASPECTES RELACIONATS AMB ELS PERFILS DE L’ALUMNAT

F Famílies A Alumnes D Directors P Professorat16


352


Com més utilitzaven els alumnes la llenguacatalana per comunicar-se en les diferentssituacions, millors eren els seus resultats atotes les àrees, llevat del cas de la llenguacastellana.

Quan l’alumnat manifestava majorpreferència per la utilització del català en larealització de les activitats comentades,millors resultats obtenia en totes les proves.

No s’han trobat diferències estadísticamentsignificatives en els resultats, vinculades aaquesta variable.

En totes les àrees es donen diferènciesestadísticament significatives entre l’alumnatque mai no ha repetit i aquells que ho han fetalgun curs de l’ESO. El moment o curs enquè es produeix la repetició no afecta deforma estadísticament significativa elrendiment de l’alumnat.

Descripció

A L’alumnat de les illes Balears utilitzavaambdues llengües en percentatges semblantsen els centres escolars, no així quan havia decomunicar-se amb els amics. Crida l’atencióque un 34% no emprava habitualment lallengua catalana tot i que tenia competènciaper fer-ho.

A En termes generals, la major part delsalumnes expressaren la seva preferència perl’ús del castellà, seguits dels que nomanifestaren preferència en la utilitzaciód’una o altra llengua.

Inici de l’escolaritat

A La mitjana d’edat en que començarenescolarització els alumnes avaluats va ser de2,75.

Alumnat que havia repetit curs

A Un 77,8% dels alumnes no havia repetitcap curs de l’ESO; un 2% havia repetit al 1rcicle; un 12,2%, el 3r curs i un 8% estavarepetint 4t.

SINTESI I CONCLUSIONS

353

15.2. ASPECTES RELACIONATS AMB ELS PERFILS DEL PROFESSORAT I DIRECTORS


F Famílies A Alumnes D Directors P Professorat16

Descripció

Perfil del professorat

P Entre el professorat que respongué elsqüestionaris, hi havia aproximadament elmateix nombre d’homes que de dones.

P El professorat d’un 40% de l’alumnattenia entre 31 i 40 anys i un 29% entre 41 i50 anys.

P La situació, gairebé generalitzada, eraque el professorat que impartia classe al’alumnat de 4t d’ESO avaluat disposava dela titulació de llicenciat, enginyer, arquitecteo equivalent.

P En els centres públics, les tres quartesparts del professorat era funcionari ambdestinació definitiva, mentre que en elscentres privats la major part tenia contracteslaborals indefinits.

P La major part del professorat del’alumnat avaluat disposava entre 5 i 25 anysd’experiència docent. Sols una quinta part entenia menys de 5 anys.

P Aproximadament la meitat delprofessorat tenia 3, 4 o 5 anys d’experiènciaa l’ESO i una quarta part feia més temps queimpartia classes en aquesta etapa.

D La major part dels professors tenien unaantiguitat en el centre de més de 5 anys,encara que aquest percentatge és bastantsuperior en els centres privats.

P El professorat valora més la repercussióde l’experiència docent sobre la pràctica quela formació: quasi la meitat valoraren bastanto molt important la formació en la millora dela pràctica docent, mentre que un 91% ho vafer de l’experiència docent.


354

Relació amb el rendimentDescripció

Perfil dels directors

D En la major part dels centres elsdirectors eren homes (sols un 24% del’alumnat avaluat tenia una directora).

D Aproximadament la meitat tenia entre 41i 50 anys. Prop d’una tercera part nosuperava els 40 anys.

D Aproximadament tres quartes parts delsdirectors eren llicenciats, enginyers,arquitectes o tenien una titulació equivalent.

D Aproximadament tres quartes partshavien rebut formació específica per a lafunció directiva.

D En els centres públics, la pràcticatotalitat tenia destinació definitiva, mentreque en els centres privats els directors ambcontractes laborals indefinits nosobrepassaven les tres quartes parts.

D Un 66% de l’alumnat tenia en els seuscentres directors amb més de 16 anysd’experiència docent.

D Una tercera part dels directors comptavaamb 7 o més anys d’experiència en el càrrec.

D En els centres públics, el procedimentpel qual foren nomenats va sermajoritàriament a través de l’elecció en elconsell escolar o per designació del’Administració educativa, mentre que alscentres privats el procediment més comú vaser per designació del titular del centre.


355

Descripció

Formació del professorat

D En una tercera part dels centres, elprofessorat d’ESO participa en un pla deformació del centre. La mitjana d’hores queels centres destinen a la formació durant elcurs és de 31, i la mitjana de professorat quehi assisteix o hi participa és de 22,3.

D Tots els directors opinaren que el pla ésbastant o molt adequat a les necessitats delcentre i fan una alta valoració de la sevaincidència en el centre.

P El professorat participa habitualment enactivitats de formació, consistents sobretot encursos de menys de 50 hores i participació engrups de treball al mateix centre.

P Les temàtiques en les quals elprofessorat es considera més formatcorresponen al disseny curricular (selecció iorganització dels continguts entre cicles icursos; selecció, disseny i direcciód’activitats; procediments i estratègiesd’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat) iamb la tutoria i orientació de l’alumnat,continguts estretament relacionats amb elsrequeriments que la implantació de la LOGSEexigia al professorat d’aquesta etapa.

Concepcions educatives

P Entre el professorat es donava un alt graud’acord respecte al fet que la finalitatprimera de l’ESO és facilitar a tot l’alumnatuna formació bàsica com a persones iciutadans; que el principi bàsic d’actuaciódocent en aquesta etapa és l’orientació il’atenció a cada alumne segons les sevesnecessitats; que és necessària la compensaciódels alumnes que viuen en condicions de


Els alumnes que estudiaven en centres ambun pla de formació per al professoratobtingueren els millors resultats. Com millores valorava la incidència del pla en el centre,millors eren els resultats dels alumnes.

En la majoria de les àrees, els alumnes quetenien professors que expressaren estarmitjanament formats en aquestes temàtiques,obtingueren els millors resultats.

No es troben diferencies estadísticamentsignificatives en relacionar les concepcionseducatives que el professorat manifesta i elsresultats de l’alumnat en les proves.


356

Relació amb el rendimentDescripció

desigualtat familiar i social; i que el centrenecessita un projecte on es defineixin elsobjectius bàsics i els principis d’intervencióeducativa. No era tan alt l’acord respecte alfet que la preparació per accedir al batxillerato als cicles formatius de grau mitjà és unafinalitat important, però no primordial a l’ESO.

Existia també entre el professorat un alt graud’acord respecte al fet que l’atenció a ladiversitat de l’alumnat exigeix un canvimetodològic i que el principi decomprensivitat és compatible amb unaatenció diferenciada de cert alumnat. No tanelevat és el grau d’acord sobre el fet queescolaritzar alumnes diversos en una mateixaaula perjudica els més capacitats, ni queretardar la diversificació als 16 anys beneficiïl’orientació de l’alumnat cap a estudis futurs.

P El professorat assignava bastant o moltaimportància a tots els tipus de continguts,encara que concedien major importància aprocediments i actituds que a conceptes.

P Existia acord entre el professorat sobre elfet que es necessita un plantejament d’equipper abordar l’educació en valors de formacoherent i sobre el fet que el clima de centrei de l’aula reflecteix els valors en què elcentre pretén educar. Per contra, l’acord eramenor quan s’afirma que l’educació envalors ha d’estructurar-se en una unitatdidàctica o matèria diferenciada.

Satisfacció del professorat amb la tascadocent

P El professorat considerava que laprofessió docent contribueix a la formació dela joventut i que es tracta d’una professióatractiva en el seu conjunt. No es valorava,per a la majoria del professorat, com unaocupació transitòria ni per la jornada laboralni per les vacances que possibilita.


357


A ciències de la natura, ciències socials,geografia i història i llengua castellana, enmillorar les valoracions a les preguntes ensap, és just, és exigent, ens aprecia, tambémilloren els resultats dels alumnes.

Mentre a biologia i geologia i a llenguacastellana, les millors valoracionsrelacionades amb la simpatia del professores corresponen amb els millors resultats; aciències de la natura, ciències socials illengua catalana, el resultats més bonss’associen a la valoració “normal”.

A llengua castellana, els alumnes queobtenen millor rendiment són els quevaloren com a bastant o molt bones lesexplicacions dels professors d’aquesta àrea.

Finalment, a matemàtiques l’alumnat queobtingué millors resultats va ser el queconsiderava el seu professor bastant o moltexigent, mentre que a llengua catalana, elque considerava que era moderadamentexigent.

Descripció

Valoració del professorat per part de l’alumnat

A Els professors considerats méscompetents per l’alumnat quant a sabers odomini de continguts varen ser els deciències socials, geografia i història, física iquímica, i biologia i geologia, mentre queels pitjor valorats foren els de matemàtiques i decatalà.

Els que explicaven millor varen ser els dellengua castellana, el de ciències socials i elde biologia i geologia, mentre que el que hofa pitjor és el de matemàtiques i el de física iquímica.

Els professors de matemàtiques i física iquímica eren també considerats els mésexigents front als de català i de ciències dela natura, que exigien menys als alumnes.

Pel que fa a la valoració sobre si el professorera agradable i simpàtic i sobre si elprofessor els apreciava, en ambdós casos elsmillors valorats varen ser els de llenguacastellana i de ciències socials. Els dematemàtiques i de física i química tornaren aser els pitjor parats.

Els professors de llengua castellana i deciències socials foren considerats més justsen avaluar mentre que els de català imatemàtiques el més injusts.

En conclusió, el professorat millor valoratglobalment va ser el de ciències socials,geografia i història i llengua castellana,mentre que el de matemàtiques, física iquímica i llengua catalana rebé les pitjorsvaloracions.


358

15.3. DADES DEL CONTEXT SOCIOFAMILIAR

F Famílies A Alumnes D Directors P Professorat

Descripció

Estudis dels pares i de les mares

A La majoria dels pares dels alumnescursaren estudis primaris complets (33%),seguits dels que estudiaren batxillerat,formació professional o equivalent (31%)i dels pares que disposaven de titulacióuniversitària (27%). Sols un 10% dels paresno completà els estudis primaris.

F Un 16% i un 13% de mares i paresrespectivament no completà els estudisprimaris; un 43% de mares i un 38% depares disposaven d’estudis primaris; un 25%de mares i un 30% de pares estudiarenbatxillerat, formació professional i un 17% iun 19% acabaren estudis universitaris.

Situació socioeconòmica

D Segons els directors, els seus centresescolaritzen de forma predominant famíliesamb una situació econòmica mitjana. Siatenem a la titularitat dels centres, s’observaque en els centres privats es concentra unmajor percentatge d’alumnes que provenende famílies de classe mitjana alta moltsuperior al que ho fa en centres públics.

Professió dels pares i de les mares

A Aproximadament un 50% dels pares i un30% de les mares eren obrers, agricultors ocooperativistes, Un 30% dels pares i un21% de les mares eren petits empresaris o es


El nivell sociocultural és una de les variablesque més discriminen a l’hora d’explicar elrendiment.

Hi ha diferències significatives que oscil·lenentre 7,4 i 17,1 punts percentuals en elsresultats aconseguits en les proves pelsalumnes els pares dels quals no tenen estudisi els que tenen estudis universitaris i, en totsels casos, a mesura que augmenta el nivellcultural dels pares, millor rendiment obtenenels fills.

El nivell socioeconòmic, com tambésucceeix amb el nivell sociocultural, guardauna clara relació amb els resultats queobtingueren els alumnes: els alumnes decentres que varen ser considerats pels seusdirectors de nivell socioeconòmic alt són elsque millors resultats obtingueren en lesproves i per contra aquells que consideravende nivell baix obtingueren els pitjors resultats.

Per termes generals, com major qualificacióo nivell laboral tenien els pares i mares,millors resultats obtingueren els alumnes enles proves.


359

dedicaven a tasques administrativescomercials o de serveis. Finalment, un 12%dels pares i un 10% de les mares erenempresaris, executius, tècnics o professionalslliberals. Sols un 2% estaven jubilats i/o erenpensionistes.

Situació laboral

A En un 66% de les famílies de l’alumnatavaluat treballen el pare i la mare mentre queen un 33% sols un dels dos treballa.

F Mentre un 91% dels pares treballa forade casa, sols un 62% de les mares ho fa.

Recursos materials

A F En els seus domicilis, la majoriadisposava de més de 100 llibres (entorn el62%); i entre un 10 i un 13% menys de 50llibres.

A F La gran majoria de l’alumnat afirmàque disposava a casa de llibres de consulta ide lectura (entorn el 98%), premsa (85%) irevistes (67% segons els alumnes i 63%segons els pares).

A F Un 80% de l’alumnat disposava acasa seva d’ordinador, si bé sols una tercerapart disposava de connexió a Internet. Un46%, segons els alumnes i un 35% segonsels pares, també tenien instal·lada una antenaparabòlica.

Activitats extraescolars

A F D’entre les activitats que l’alumnatrealitzava en acabar la jornada escolar, lesmés habituals entre l’alumnat avaluat eren lapràctica esportiva (69%), seguida de les

Descripció Relació amb el rendiment

La situació laboral dels pares no repercuteixde forma estadísticament significativa en elsresultats obtinguts per l’alumnat en les proves.

En totes les àrees els alumnes queobtingueren millors resultats són aquells queal seu domicili disposen de major nombre dellibres.

En gairebé tots els casos, els alumnes quedisposaven al seu domicili familiar d’aquestsrecursos, obtingueren millors resultats en lesproves que aquells que no en disposaven. Només en el cas dels que a casa seva notenien antena parabòlica, aquests alumnessuperaren, en termes globals, als que sí queen tenien.

Els alumnes que rebien classe d’informàticaobtingueren els pitjors resultats en les provesen llengua castellana i catalana; els querealitzaven musica els pitjors a ciències de la


360

classes de recuperació i/o reforç educatiu(35%), ensenyament d’idiomes (32%),música (21%) i informàtica (20%). Lesactivitats manco realitzades eren el ballet odansa (6%) i el teatre (7%). Crida l’atencióque una quarta part de l’alumnat norealitzava cap tipus d’activitat en sortir delcentre escolar.

A F Una quarta part de l’alumnat vaexpressar que dedicava més de dues hores amirar la televisió i un 21% més de dueshores a la pràctica d’un esport.

A Les activitats que ocupaven la major partdel temps dels alumnes fora de l’escola erensortir o conversar amb amics (85%) escoltarmúsica (86%) o anar al cine (33%). Aproximadament la meitat dels alumnesmanifesta parlar habitualment amb els pares iajudar en les tasques familiars.

A Els alumnes de 4t ESO realitzaven unamitjana de 2 activitats extraescolars.

Lloc d’estudi al domicili familiar

A F La majoria de l’alumnat (un 76%)estudiava en el seu dormitori, un 11% a unaaltra habitació i, finalment un 9% almenjador o a la sala d’estar.

natura i ciències socials; i els que feienteatre o anaven a suport els pitjors amatemàtiques.

Els alumnes que assistien a cursos o classesd’idiomes obtingueren millor rendiment entotes les àrees que aquells que no ho feien.

En general la tendència és que el rendimentdisminueix considerablement quan l’alumnatdestinava un temps superior a les dues horesa qualsevol d’aquestes activitats.

L’habitació en què estudien els alumnes norepercuteix de forma significativa en elsresultats obtinguts per l’alumnat en lesproves.


Descripció

Realització de deures i treballs escolars

A F La major part de l’alumnat de 4t ESOavaluat destinava a diari entre 1 i 3 hores a larealització de deures escolars. Sols un 8%destinava més de 3 hores i un 5 no acostumaa fer deures. La mitjana d’hores diàriesdedicades a aquesta activitat era d’1,5.

Suport després de classe

A F Aproximadament un 40% del’alumnat rebia suport després de classe.

Absentisme

D Segons els directors, una mitjanaaproximada de 9 alumnes del grup avaluatfaltaren a classe sense justificar una mitjanade 10 dies durant el curs.

Dedicació a la lectura

A Durant la setmana, un 28% dels alumnesno llegia mai per gust (és a dir que, quan hofeia, ho feia obligat), un 30% ho feia menysde mitja hora i sols una quarta part mésd’una hora setmanal. Els caps de setmanaaugmentava lleugerament el temps que hidedicaven.


361


En general, la tendència en totes les àrees ésque el rendiment augmentava a mesura queels alumnes dedicaven més temps a larealització de deures fins a un punt (més de 3h) en què el rendiment baixava en relació al’interval immediatament anterior (2-3 hores).

El rendiment obtingut pels alumnes en totesles àrees avaluades no variava de formaestadísticament significativa pel fet de rebreo no suport.

El rendiment obtingut pels alumnes en totesles àrees avaluades augmenta de formaestadísticament significativa a mesura queaugmenta la dedicació a aquesta activitat.

15.4. HÀBITS D’ESTUDI I ACTITUDS DE L’ALUMNAT

F Famílies A Alumnes D Director P Professorat


362

En totes les àrees, a mesura que els alumnesexpressaven que els agradava més l’àrea,millor rendiment obtenien en les proves.

En totes les àrees, a mesura que disminuïa lapercepció de l’alumnat sobre el grau dedificultat d’aquesta, millor rendimentobtenien en les proves.

En totes les àrees, els fills dels pares queconsideraren bastant o molt important obtenirbons resultats en matemàtiques i en llenguacastellana obtingueren millors resultats.D’altra banda els alumnes que valoraren mésanar bé en les àrees de “ciències”(matemàtiques i ciències de la natura)obtingueren els millors resultats.

Els millors resultats corresponen a l’alumnatque valora principalment anar bé en les àreesde ciències, tenir temps per divertir-se, i quevalora negativament la realització de treballen grup.

Gust per les àrees

A Els alumnes expressaren que les àreesque més els agradaven eren les ciències de lanatura i les ciències socials i les que menys,les matemàtiques i el català.

Percepció de la dificultat de les àrees

A Les àrees considerades més difícils varenser matemàtiques i ciències de la natura i lesmés fàcils, les àrees de llengües (llenguacastellana i literatura, i llengua catalana iliteratura).

Importància als resultats en les diferentsàrees

A F Tant alumnes com pares i mares delsalumnes assignen una gran importància al’obtenció de bons resultats en les diversesàrees, especialment en matemàtiques i enllengua castellana. L’àrea valorada com amenys important és la llengua catalana.

Importància concedida pels alumnes adiferents aspectes relacionats amb la sevaeducació

A Entre els aspectes més valorats pelsalumnes hi figuren: obtenir bonesqualificacions, tenir temps per divertir-se, serintel·ligents, com també anar bé enmatemàtiques i en llengua castellana.



363

Implicació, comunicació i suport delsparesi les mares en els estudis dels fills

F Aproximadament un 80% de les famíliesconsideren que es preocupen i parlen bastanto molt amb els seus fills sobre com els vanels estudis.

F Aproximadament un 65% de pares imares declararen estar bastant o moltsatisfets amb el rendiment dels seus fills.

F La gran majoria dels pares animen elsfills a continuar estudiant, els faciliten elsmaterials i recursos necessaris, fan elseguiment dels seus estudis i, tot i quemantenen certes formes de control(assistència, realització de treballs i deures),ja els cedeixen bastant la responsabilitat delsseus estudis.

F Davant situacions de conflicte, el méshabitual en les famílies era cercarconjuntament una solució després de dialogar(63%). Un 35% deixaven que els fillsestablissin els seus criteris i un 32%imposaven els criteris als fills.

Expectatives d’estudis

A Gairebé la meitat dels alumnesexpressaren que volien cursar una carrerauniversitària. Un 20% volien fer formacióprofessional (un 9% de cicle mitjà i un 11%de cicle superior). Sols un 6% es conformaen acabar l’ESO i un 7% el batxillerat.Finalment un 17% encara no ho haviendecidit.

F Aproximadament el 60% de pares imares expressaren que desitjarien que elsfills acabassin estudis a la universitat. Percontra, sols un 4% de pares i un 4% de lesmares ja es consideraven satisfets si els seusfills acabaven l’ESO. Crida l’atenció el baixpercentatge de pares i mares (no arriba a un20%) que es decantaven perquè els seus fillscursassin formació professional.

Els millors resultats en totes les àreescorresponen als alumnes els pares dels qualsexpressaren estar bastant o molt satisfets ambel seu rendiment acadèmic.

Quan les famílies fan un ús moderat de lesformes de control dels estudis dels fills, elsanimen a estudiar i deixen que ells mateixoss’organitzin els estudis, els fills obtenen elsmillors resultats en les proves.

En totes les àrees, tant per part dels alumnescom de les seves famílies, en augmentar lesaspiracions d’estudis, es a dir, a mesura queels alumnes volen cursar nivells superiorsd’estudis o les seves famílies volen que hofacin, millora el rendiment.



364

Conforme el professorat mostrava majorsatisfacció, millors eren els resultats que elsalumnes obtingueren en les proves.

En totes les àrees, quan els directors esmostraven més satisfets amb el resultatacadèmic de l’alumnat de 4t d’ESO del seuscentres, millors resultats obtingueren en lesproves.

En totes les àrees, els millors resultatscorrespongueren als alumnes els pares delsquals expressaren major satisfacció pelsresultats dels seus fills.


Satisfacció amb els resultats acadèmicsdels alumnes

P Un 30% del professorat es mostràsatisfet o molt satisfet amb el rendimentobtingut pels seus alumnes, un 20%, poco gens i aproximadament la meitat, solsregular.

D Entorn a un 60% dels directors esmostraren mitjanament satisfets amb elresultat acadèmic de l’alumnat de 4t d’ESOdels seus centres.

F Aproximadament un 65% dels pares imares declaren estar bastant o molt satisfetsamb el rendiment dels seus fills.


365


Quan el professorat prioritzava en laprogramació la motivació i la selecciód’estratègies i recursos, els alumnesobtingueren pitjors resultats que quan hiconsiderava els temes transversals,continguts d’actituds i valors i lainterdisciplinarietat.

Els millors resultats dels alumnes esrelacionen en major grau amb el treballindividual que amb el grupal (els alumnesque expressaren fer un ús habitual del treballen grup obtingueren els pitjors resultats enles proves).En ciències de la natura i en ciències socials,la relació entre la freqüència en què elprofessor explica a classe i el rendiment noés lineal, tot i que els millors resultats esdonen quan el professorat explica amb menorfreqüència.

15.5. DADES DEL CONTEXT ESCOLAR I DEL PROCÉS D’ENSENYAMENTI APRENENTATGE


Descripció

Programació de l’ensenyament

P Entre els elements que el professoratincorporava a la programació, els mésconsiderats eren els objectius, els contingutsconceptuals i procedimentals, com també elscriteris i procediments d’avaluació. Percontra els temes transversals o laconsideració de plantejamentsinterdisciplinaris eren els menys considerats.

P Les programacions didàctiques deldepartament, juntament amb el llibres de texti guies didàctiques, i les notes i els apuntspersonals de cursos passats eren elsdocuments i referents bàsics que elprofessorat dels grups de 4t d’ESO avaluatsutilitzava per programar.

Pràctica docent. Estratègies metodològiques

A Tot i que els percentatges varien enconsiderar les diferents àrees, les estratègies ales quals el professorat recorria amb majorfreqüència eren l’explicació del professorpossibilitant intervencions i preguntes del’alumnat, tasques per realitzar a classe i treballindividual de l’alumnat a l’aula. Per contra lesmenys emprades eren la realització d’activitatsen grup i la realització de treballs d’investigaciói descoberta en equip de tota la classe.

P Les mesures que faciliten més l’atencióa la diversitat, segons el professorat, són ladisminució del nombre d’alumnat en elsgrups classe, la disponibilitat de mésprofessorat de suport i de més recursosmaterials en els departaments.


366

Els pitjors resultats de l’alumnat escorresponen amb una alta aplicaciód’aquestes mesures per part del professorat.

Els millors resultats dels alumnes escorresponen amb un ús moderat de lametodologia participativa i del treball engrup i una alta vinculació dels aprenentatgesamb l’entorn; mentre que els pitjors escorresponen amb un alt recurs al treballindividual i tasques per a casa amb poquesexplicacions del professorat.

Quan en el grup on impartien classe, elprofessorat no necessitava realitzaradaptacions curriculars individuals, l’alumnatobtingué millors resultats en les proves.


P Una acció tutorial grupal i individualadequada, l’atenció individualitzada fora del’aula per alguns alumnes que presenten mésretard, l’agrupament flexible de l’alumnat,com també una reconsideració de lametodologia i de l’organització de l’aula, esperfilen com les mesures més eficaces, enopinió del professorat per atendre ladiversitat.

P Pel que fa a les mesures que elprofessorat considera en la programació ambla finalitat d’atendre la diversitat, les mésadoptades consisteixen en la priorització idiferenciació d’objectius i continguts.

P Els procediments didàctics que, de formamés habitual, fa servir el professorat són elspropis d’una metodologia que podemconsiderar tradicional, consistent enexplicacions del professor amb intervencionsi preguntes de l’alumnat, el treball individualde l’alumnat a l’aula, assignació de tasquesper a casa, com també la correcció o revisióen grup de les tasques realitzades a classe o acasa. Els treballs d’investigació i descobertaen equip de tota la classe, les sortides foradel centre, el treball en tallers i laboratori i lautilització del suport informàtic com arecurs, en canvi, tenien escassa incidència enles aules en el moment en què es realitzàaquest estudi.

Realització d’adaptacions curriculars

P El professorat d’un 35% de l’alumnatafirmà que en el grup de 4t d’ESO avaluat eranecessària la realització d’adaptacionscurriculars adreçades a alumnes concrets i lasituació més freqüent era que aquestes esrealitzaven en col·laboració amb els membresdel departament d’orientació o bé cadaprofessor se’n responsabilitzava de l’elaboraciódesprés de ser tractades en el departament.


367

D Els directors d’un 41% de l’alumnatinformaren que tenien alumnes ambnecessitats educatives especials escolaritzatsa 4t d’ESO i els d’un 17,8% que en tenienen el grup avaluat.

D Segons els directors, la major part delscentres disposaven d’un professor de suport,hi havia coordinació entre els agents queatenen els alumnes (família-psicòleg-professorat-logopeda, etc.) i disposaven delsrecursos materials necessaris perproporcionar una adequada atenció a ladiversitat de l’alumnat.

Espais i instal·lacions

D En opinió dels directors, en el seuscentres es disposava de suficients i adequatsespais i instal·lacions: el menjador escolar,aules, tallers laboratoris, sala de professorat ipati varen ser els millor valorats front alsespais destinats a reunions de l’AMPA o peratendre les famílies que reberen lesvaloracions més negatives.

Materials i recursos didàctics

A Segons l’alumnat, els materials didàctics més utilitzats a totes les àrees són la pissarrai el llibre de text, seguits de materialselaborats pel mateix professorat i, a lesclasses de ciències socials i de llengües, dellibres de consulta. Els mitjans informàtics iaudiovisuals, com també la premsa escritatenen una utilització molt restringida a lesaules.

P Els materials i recursos més utilitzats pelprofessorat són el llibre de text i elsmaterials elaborats pel mateix professor. Elsmitjans audiovisuals i informàtics tenenescassa incidència a l’aula.

En l’àrea de ciències de la natura, elrendiment de l’alumnat dels centres que fanús del llibre de text i de mitjans audiovisualsi informàtics amb major freqüènciaobtingueren els pitjors resultats.

En ciències socials, geografia i història, i enllengua catalana, el millor rendiment escorrespon amb una utilització moderada(mitjana-alta) del llibre de text.

Els millors resultats dels alumnes escorresponen amb un alt ús de materialelaborat pel professorat, un ús moderat dellibres de consulta i de text, i un ús reduït depremsa, material manipulatiu i dels mitjans



368

audiovisuals i informàtics.

Com més es recorria al llibre de text com aeina exclusiva d’estudi dels alumnes, aquestsobtenien pitjors resultats.

En ciències socials, geografia i història,llengua castellana i llengua catalana, latendència és que el millor rendimentl’assoleixen els alumnes que són avaluatsamb proves consistents en eldesenvolupament d’un tema. Per contra, elsalumnes que expressaren que el professoratd’aquestes àrees fa major ús d’exàmensorals, proves objectives i autoavaluacióobtingueren els pitjors resultats.En llengua catalana i literatura, quan elprofessorat utilitzava amb major freqüèncial’observació de quaderns i treballs i larealització d’exàmens de preguntes curtes,els alumnes obtingueren el pitjor rendimenten aquesta àrea.

Els millors resultats es corresponen amb unamoderada utilització d’exàmens, de provesde preguntes curtes, revisió de quaderns i dela conducta. Els pitjors amb un altautilització de l’observació dels treballs i del’autoavaluació, escales i proves objectives.

P La situació més freqüent és que, en lesseves classes, el professorat utilitzi el llibrede text com a referència o orientació generalper al seu desenvolupament combinat ambaltres materials.

Avaluació

A Els procediments d’avaluació que,segons els alumnes, més utilitza elprofessorat són els exàmens escritsconsistents en el desenvolupament d’un temaseguits de l’observació de treballs de classe iexàmens escrits de preguntes que exigeixenrespostes curtes. Proves objectives, provesorals i autoavaluació són els procedimentsmenys emprats per avaluar l’aprenentatgedels alumnes.

P Els criteris d’avaluació majoritàriamentconsiderats pel professorat foren el dominidels continguts conceptuals i procedimentals;la claredat i precisió en expressar-se; lacapacitat d’anàlisi i d’assenyalar causes iconseqüències.

P L’observació del treball individual, deles intervencions orals de l’alumnat i de laseva conducta, juntament amb els exàmensescrits consistents en preguntes que exigeixenrespostes breus eren els procediments oinstruments més utilitzats pel professorat. Percontra, els exàmens orals i l’autoavaluació del’alumnat eren els menys utilitzats.

Promoció

P En els centres avaluats, hi havia acordrespecte al fet que els criteris de promoció alcicle o curs següent estaven consensuats pertot el professorat i que el reforç era necessariquan els alumnes promocionaven en àrees nosuperades.



369

Clima escolar

A En termes generals, els alumnes esmostraven bastant o molt satisfets amb lesrelacions que mantenien amb companys iprofessorat, com també amb l’educació querebien en els seus centres. Tanmateix però,expressaren que sols estaven mitjanamentinteressats a assistir a les classes.

P El professorat mostrà un alt grau desatisfacció amb les relacions que manteniaamb els companys i el tutor del grup avaluat,com també amb l’equip directiu i personal nodocent; mitjanament satisfets amb el grupd’alumnes i amb el departament d’orientació;i més insatisfets amb les relacions quemantenien amb les famílies de l’alumnat.

P L’equip directiu i els departamentsdidàctics eren els òrgans on s’apreciava unmillor ambient de col·laboració. Per contra,l’ambient que era pitjor percebut, sense serdolent, es donava dins del si del consellescolar del centre.

D La totalitat dels directors va coincidir aexpressar que als seus centres no hi haviaconflictes continus ni enfrontaments entre elprofessorat, que hi predominava un ambientde companyonia, respecte i ajuda mútua.

D Els directors es mostraren altamentsatisfets amb les relacions que mantenienamb el professorat. També expressaren queen els seus centres es donava un ambientsatisfactori de col·laboració entre elsmembres dels diferents òrgans del centre,destacant l’existent dins l’equip directiu, elconsell escolar i la comissió de coordinaciópedagògica.

En totes les àrees, a mesura que augmentavala satisfacció de l’alumnat amb elprofessorat, amb l’educació rebuda en elcentre i el gust per anar-hi, millor rendimentobtenien els alumnes en les proves. La majoro menor satisfacció dels alumnes amb elscompanys no guarda relació amb els resultatsque obtingueren en les proves.

Els millors resultats corresponen a l’alumnatque estudiava en centres on es donava unbon ambient de col·laboració dins delsòrgans de govern i de coordinació didàcticadel centre.

En tots els casos, els alumnes els directorsdels quals expressen que es dóna bastant omolta col·laboració entre els diferents òrgansdel centre, obtenen els millors resultats en lesproves.



370

Convivència i disciplina

D La gran majoria dels directors valorencom a bo o molt bo el nivell de convivènciaexistent entre els alumnes de 4t d’ESO. D’altra banda, aproximadament el 40% delsdirectors opinaren que els desordres i lessituacions d’indisciplina augmentaren en elsseus centres respecte a anys anteriors.

D Pel que fa a les causes, les mésconsiderades pels directors són el desinterèsde l’alumnat, la presencia de repetidors i elsproblemes i desordre dins l’entorn familiar.Les situacions d’indisciplina més freqüentssón renou o desordres dins o fora de l’aula(passadissos, esbarjos...).

D Aproximadament la meitat delsdirectors opinaren que el reglament de règimintern contribueix a la millora de laconvivència en el centre mentre que l’altrameitat manifesta que ho feia sols de formalimitada. Major acord hi havia en aquestcol·lectiu sobre el fet que les normes deconvivència disminuïen els problemesd’ordre i disciplina (així opinaren les tresquartes parts dels directors). Entre les mesures que faciliten una adequadaconvivència i la prevenció d’actitudsviolentes, hi figuraven la informació alsdiferents membres de la comunitat educativasobre els drets i deures de l’alumnat,l’adopció de mesures d’orientació i suport(més que mesures de control) i una majorcol·laboració amb les famílies de l’alumnat.Per contra entenien que no hi contribuïentant la vigilància als esplais ni la intervencióde serveis externs al centre (serveis socialsde l’ajuntament o policia local).

D Les mesures més aplicades erenl’amonestació a l’alumne en privat il’amonestació amb notificació a la família.

Com més freqüents són les conductes osituacions d’indisciplina, pitjors resultatsobtingueren els alumnes en les proves.

En totes les àrees a mesura que augmentaval’aplicació de mesures correctores als alumnes,disminuïen els percentatges d’encerts delsalumnes en les proves.



371

P Per mantenir la disciplina a classe,predominava l’aplicació de mesures com ladissuasió amb serietat i fermesa i el reforçpositiu de conductes mitjançant elreconeixement de mèrits, sobre l’aplicació demesures que podríem considerar com apunitives (sancions i amonestacions).

Suports en la tasca docent

P En els centres avaluats, el professoratconsiderava que els majors suports que rebiaen la seva tasca docent provenien delsdepartaments didàctics i dels equipsdirectius. Per contra els serveis d’inspeccióeducativa eren considerats els que menyssuport donaven a la tasca docent delprofessorat.

Orientació i tutoria

P Les millors valoracions que rebé eldepartament d’orientació per part delprofessorat feien relació a les actuacionsrelacionades amb el desenvolupament delsplans d’acció tutorial i del pla d’orientacióacadèmica i professional (assessorament atutors, desenvolupament d’activitats per al’elecció d’optatives i itineraris formatius ielaboració del consell orientador), comtambé respecte a les actuacions adreçades al’atenció individualitzada de l’alumnat i elspares. Les valoracions més negatives esrelacionaven amb la planificació d’activitatsde suport i reforç, i amb la realització del’avaluació psicològica i pedagògica del’alumnat que pot necessitar adaptacions delcurrículum.

P Aproximadament un 90% delprofessorat desenvolupava o haviadesenvolupat la funció tutorial. D’aquests,aproximadament la meitat es mostrarenbastant o molt satisfets amb aquesta funció i

Els millors resultats de l’alumnat en lesproves es correspongueren amb unautilització moderada de mesures punitives(sancions i amonestacions del cap d’estudis).



372

una quarta part descontents per haverd’assumir les tasques tutorials.

P Segons els professorat, les actuacionstutorials que millor es desenvolupaven, enels centres eren les relatives a la informació icol·laboració amb les famílies, la informacióacadèmica i professional a l’alumnat, ambafavorir un clima positiu en el grup i ajudar aresoldre els conflictes. En canvi, les relativesa l’acolliment de l’alumnat varen ser lespitjors valorades.

P L’establiment de normes per alfuncionament de la classe, com promoureactivitats pel respecte mutu entre elsalumnes, i entre aquests i el professorat,figuraren entre les intervencions que mésvalorà el professorat de cara a la millora delfuncionament de la classe mentre que laflexibilització, els agrupaments de l’alumnato l’organització d’activitats complementàriesfora de l’aula foren considerades menysimportants per a aquests propòsits.


Descripció

Perfil dels centres

Dels 55 centres avaluats, 31 eren públics i 29eren privats.

A Un 54% dels alumnes avaluatsestudiaven en centres públics front a un 46%que ho feien en centres privats.

Antiguitat del centre

D La major part dels centres (84%) estanen funcionament des de fa més de 20 anys.Els centres privats són, en termes generals,més antics que els públics.

Any d'inici de l'ESO en el centre

D Als centres públics, l’ESO es vaimplantar gradualment, i de forma anticipadades del curs 1990-91, mentre que els privatscomençaren a fer-ho el curs 1995-96.

Disponibilitat i utilització de recursos enel centre

D La gran majoria dels centres disposavende recursos suficients. Els recursos mésutilitzats pel professorat eren fotocopiadores,reproductors de vídeo i de so, ordinadors iimpressores, mentre que els menys utilitzatseren retroprojectors i projectors dediapositives.


373


En totes les àrees, l’alumnat dels centresprivats, incloent-hi els concertats, obtémillors resultats en les proves que el delscentres públics.

15.6. ASPECTES DEL CONTEXT ESCOLAR RELACIONATS AMB L’ORGANITZACIÓDELS CENTRES


Nombre de professors en el grup de 4t d’ESO

D Per terme general, més de la meitat del’alumnat avaluat estava escolaritzat en grupsen els quals més de 13 professors hiimpartien classe.

Assignació de tutories

D Els criteris majoritàriament adoptats pera l’assignació de tutories eren que elprofessorat compartís el major nombred’hores amb els alumnes del grup,l’experiència en el cicle o curs i lacontinuació del professor en el curs.

Treball en equip i coordinació delprofessorat

P Les situacions en què el professorat esreunia més freqüentment eren per redactar laprogramació del departament, comentar lesdificultats aparegudes i les solucionsadoptades i per prendre decisions a partirdels resultats de l’avaluació.

Activitats complementàries i extraescolars

A Les activitats majoritàriamentorganitzades pels instituts i centres desecundària eren excursions i visites a llocsd’interès, seguides de visites a museus, teatrei al cine. L’assistència a concerts eral’activitat que manco es promovia (sols un9% dels centres ho feien amb bastant o moltafreqüència).

P Un 30% del professorat manifestà que promovien o participaven bastant o molten activitats de caràcter complementari


374

Els alumnes que obtingueren pitjors resultatses trobaven en grups on impartien classemenys de 7 professors. En els altres casos, apartir de 8 professors, en augmentar elnombre de professorat, els resultats delsalumnes empitjoraven.

Els alumnes que obtingueren pitjors resultatses trobaven en grups on impartien classemenys de 7 professors. En els altres casos, apartir de 8 professors, en augmentar elnombre de professorat, els resultats delsalumnes empitjoraven.

L’organització d’activitats complementàries iextraescolars per part dels centres no guardarelació amb els resultats obtinguts perl’alumnat en les proves.



375

Es donava la tendència que els alumnes decentres amb més d’un grup de 4t d’ESOobtenen millors resultats en les proves queels de centres on existeix un únic grup.

D’altra banda, en ciències de la natura i enmatemàtiques, quan el criteri predominantera l’opcionalitat, els alumnes obtinguerenmillors resultats que els que no l’adoptaven. En canvi en llengua castellana i literaturaobtingueren els pitjors resultats.

En ciències de la natura, català imatemàtiques, quan el criteri era assolirl’homogeneïtat dels alumnes, aquestsobtingueren pitjors resultats que els delscentres que no l’adoptaven. A llenguacastellana, però, succeeix el contrari.

Per contra, quan l’heterogeneïtat delsalumnes era el criteri adoptat, en ciències dela natura i en llengua castellana, el rendimentdels alumnes era pitjor que els que no elconsideraven.

Finalment, quan el criteri utilitzat no és capdels anteriors, els resultats dels alumnes sónpitjors en totes les àrees.

o extraescolar, front a un 27 que ho feia poc o mai.

P Aproximadament la meitat delprofessorat va fer una alta valoració de laquantitat i el funcionament de les activitatscomplementàries i extraescolars organitzadesal centre, front a un 11% que la va fer baixao molt baixa.

Criteris per formar grups

D El criteri predominant a l’hora de formarels grups de 4t d’ESO en els centres anavalligat a l’opcionalitat.



376

Funcionament de la comissió decoordinació pedagògica

D La comissió de coordinació pedagògica,sense desatendre la resta de tasques, dedicavamés temps a l’elaboració dels projectescurriculars, a l’establiment de principismetodològics, criteris per a l’avaluació,revisió de les programacions didàctiques, al’anàlisi de les dificultats trobades en elprocés d’ensenyament i aprenentatge, i de lessolucions que permetin donar-hi resposta.

Funcionament del consell escolar

D Els directors valoraren com a bastant omolt eficaç el funcionament del consellescolar dels seus centres.

Tasques de la funció directiva

D La major dedicació dels directorsrequeia sobre les tasques relacionades ambrebre professorat, personal administratiu,famílies i alumnes, escoltar-los i canalitzarels seus suggeriments o reclamacions;executar els acords dels òrgans col·legiats;prendre mesures per atendre les necessitatsdel centre; i respondre als requerimentsformulats per òrgans d’un nivell superior.

P Les actuacions de l’equip directiurelacionades amb assegurar el bon úsd’infraestructures i materials didàctics,promoure procediments i vies d’informacióper les famílies i per a l’atenció a

professorat, personal administratiu i famíliesvaren ser les millor valorades pel professorat.En canvi, la promoció del treball en equip od’actuacions formatives adreçades alprofessorat varen ser pitjor valorades.

Els millors resultats dels alumnes escorresponen amb una dedicació mitjana-alta al’elaboració i avaluació dels documentscurriculars per part de la comissió decoordinació pedagògica mentre que els pitjors,quan aquest òrgan destinava molt de temps ala preparació d’activitats extraescolars icomplementàries i poc temps a la coordinació,seguiment i avaluació del grup.

Els alumnes dels centres els directors delsquals mostren nivells de satisfacció més altsamb el funcionament del consell escolarobtingueren millors resultats en les proves queels que mostraren més insatisfacció.

Els alumnes que obtingueren millors resultatsestudiaven en centres on el professorat esmostrava satisfet amb la forma de procedirde l’equip directiu.


15.7 RELACIÓ DE LES FAMÍLIES AMB EL CENTRE



377



D Els directors rebien els majors suports en situacions difícils de l’equip directiu, delclaustre i del departament d’orientació;mentre que el suport prestat perl’Administració educativa, pels pares i mares d’alumnes i pels estudiants va ser elpitjor valorat.

Descripció

Participació de pares i mares en el centre

F Aproximadament la meitat de lesfamílies digueren participar algunes vegadeso bastants en el procés d’ensenyament iaprenentatge (assistència a reunions ocol·laboració a l’aula en hores de classe). Laparticipació en altres activitats organitzadespel centre o en el consell escolar no supera el70%.

D La major participació de pares i mareses realitzava a propòsit del procésd’ensenyament i aprenentatge, seguida de laque es donava en activitats culturals i desuport.

Participació en associacions de pares imares d’alumnes

F En prop d’un 90% dels centres avaluatsexistia una AMPA. Tot i que un 60% delspares i mares n’era soci, sols un 8% se’nconsidera membre actiu o tenia un càrrec enla junta, la resta es limiteava a pagar laquota.

F Tant a centres públics com a privats elspares i mares es mostraren mitjanamentsatisfets amb el funcionament de l’associació).


378

Coneixement del consell escolar

F Sols un 39% dels pares i mares de centrespúblics enquestats i un 48% dels de centresprivats declarà conèixer el funcionament delconsell escolar. Un 65% manifestaren estarbastant o molt satisfets amb el funcionamentd’aquest òrgan.

Comunicació entre el centre i les famílies

F El procediment més habitual mitjançantel qual els centres es comunicaven amb lesfamílies de l’alumnat avaluat eren lesreunions amb els tutors (76%), cartes icirculars (64%), seguit d’altres convocatòriesa reunions.

F Les famílies concedien majorimportància a la realització d’entrevistespersonals per tractar problemes o situacionsindividuals relacionats amb el fill, seguit dereunions informatives sobre temes generalsdel curs i grup del fill i, en darrer lloc, acel·lebrar reunions informatives sobre temesgenerals del centre i del sistema educatiu.

Relació de les famílies amb el professorat

F Els pares i mares de l’alumnat avaluatmantenien entrevistes amb el professorat ambpoca freqüència. El tema que més animava elspares a assistir als centres era la col·laboracióen el procés educatiu dels seus fills i tot i aixíel percentatge dels que ho feien bastant o moltsovint no superava el 20%.

F D El tutor realitza per terme mitjàentre una i dues reunions amb el conjunt depares del grup durant el curs.

F La gran majoria de les famílies (un80%) coincidí a afirmar que havien tengutmolta facilitat per establir contacte amb elprofessorat però sols un 64% de les famíliesafirmaren sentir-se bastant o molt satisfetesamb el desenvolupament de les entrevistes.

Quan pares i mares atorgaven majorimportància a la celebració de reunionsinformatives sobre temes relacionats amb elcentre, el sistema educatiu o amb el curs igrup del fill/a i a la realització d’entrevistesper tractar problemes o situacionsindividuals, millors resultats obtingueren elsfills.

En totes les àrees, a mesura que els pares imares manifestaven major satisfacció amb elprofessorat, millors resultats obtingueren elsseus fills en les proves.



379

F Pel que fa als conflictes que s’haviensucceït entre professorat i famílies, aquestses donaren amb molt poca freqüència (alvoltant d’un 95% de les famílies comentarenque gairebé no se n’havien produït).

F La satisfacció general amb elprofessorat no era tan elevada ja que unatercera part de les famílies es mostra sols unamica, poc o gens satisfeta amb aquests.

F Per terme mitjà, les famílies de l’alumnatrealitzaren entre una i dues reunions ientrevistes amb el tutor dels fills. Cridal’atenció que aproximadament una quarta partde les famílies expressaren no mantenir maicap contacte amb el tutor dels seus fills.

F Els interessos manifestats pels pares enles reunions feien principalment referència aconèixer les dificultats d’aprenentatge i lesqualificacions dels seus fills i tractar sobre elcomportament del seu fill en el centre.

D Els temes que despertaven major interèsen les reunions que els pares mantenen ambels tutors dels seus fills es relacionaven ambel coneixement de les dificultats del fills enel seu procés d’aprenentatge i comcol·laborar per ajudar-los; amb elconeixement de les qualificacions del fills iamb aspectes relacionats amb elcomportament del fill o filla.

F Tres quartes parts de les famíliesmostraren una alta satisfacció amb lesentrevistes mantingudes amb el tutor.

Satisfacció amb el centre i amb la direcció

F La majoria de les famílies entrevistadesexpressaren sentir-se bastant o molt satisfets,tant amb la direcció com amb el centre.

En totes les àrees a mesura que els pares imares manifestaven major satisfacció amb eldesenvolupament de les entrevistesmantingudes amb el tutor del grup del fill,millors resultats obtingueren els fills en lesproves, encara que les diferències sónúnicament significatives en les àrees deciències de la natura, llengua castellana imatemàtiques.

A mesura que els pares i mares manifestavenmajor satisfacció amb la direcció del centre iamb el centre considerat globalment, millorsresultats obtingueren els fills en les proves;les diferències foren estadísticamentsignificatives en totes les àrees.



380


381

1616. COMPARACIONS EN ELS RESULTATS

Resultats Illes Balears - Catalunya - conjunt de l’Estat

Resultats centres públics - privats

0% 20% 40% 60% 80% 100%

50%ciències de la natura 55%

54%

57%ciències socials 56%

60%

53%llengua castellana 63%

64%

65%llengua catalana 70%

38%matemàtiques 44%

40%

Illes Balears

Catalunya

Conjunt de l’Estat

públics

privats

0% 20% 40% 60% 80% 100%

49%ciències de la natura

52%

55%ciències socials

59%

62%llengua castellana

64%

64%llengua catalana

67%

matemàtiques36%

40%


382

Resultats per nivells culturals de les famílies

Resultats al·lots - al·lotes

0% 20% 40% 60% 80% 100%


52%60%


58%64%


64%70%


67%71%


38%47%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

52%ciències de la natura

49%

58%ciències socials

56%

61%llengua castellana

65%

63%llengua catalana

67%

40%matemàtiques

36%


estudis primaris

batxillerat o FP

estudis universitaris

al·lots

al·lotes


383

Resultats per illes

Resultats prova de llengua catalana. Illes Balears - Catalunya

0% 20% 40% 60% 80% 100%


58%


59%


65%


66%


41%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

85%global

70%

66%comprensió oral

75%

65%comprensió escrita

68%

70%expressió escrita

71%

48%literatura

55%

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Illes Balears

Catalunya