AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSANÀLISI URBANÍSTICA

26 de febrer de 2019. Consell Consultiu Ciutadà

DOCUMENTS QUE CONTINDRÀ L’AVANÇ DEL POUM:

� MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ URBANISTICA

� ATLES DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA

� MEMÒRIA DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

� MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

� PLÀNOLS SÍNTESI DE PROPOSTA

� DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC

AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSANÀLISI URBANÍSTICA, SOCIAL I CULTURAL

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA. ÍNDEX:

1. ENCAIX TERRITORIAL

2. EL TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS

3. ESTUDI DEL MEDI

4. PLANEJAMENT URBANÍSTIC

5. SISTEMES GENERALS

6. POBLACIÓ I LLARS

7. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT I CONDICIÓ EDIFICATÒRIA

8. USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANS

9. ANÀLISI DE LA MOBILITAT

10. PATRIMONI

11. ANÀLISI ECONÒMIC

AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSANÀLISI URBANÍSTICA, SOCIAL I CULTURAL

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA. ÍNDEX:

1. ENCAIX TERRITORIAL

2. EL TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈS

3. ESTUDI DEL MEDI

4. PLANEJAMENT URBANÍSTIC

5. SISTEMES GENERALS

6. POBLACIÓ I LLARS

7. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT I CONDICIÓ EDIFICATÒRIA

8. USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANS

9. ANÀLISI DE LA MOBILITAT

10. PATRIMONI

11. ANÀLISI ECONÒMIC

AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSANÀLISI URBANÍSTICA, SOCIAL I CULTURAL

ENCAIX TERRITORIALMollet del Vallès en el Vallès Oriental. Ortofoto

> Respecte al pes comarcal

� El municipi de Mollet del Vallès està situat en el límit sud-oestde la comarca del Vallès Oriental, sent un dels municipis quearticulen les dues comarques que formen la plana Vallesana.

La població, els habitatges i els habitatges principals (llars)representen entre un 12% i un 13% dels de la comarca.

ENCAIX TERRITORIALMollet del Vallès en el Vallès Oriental. Base topogràfica

> Respecte al pes comarcal

ENCAIX TERRITORIALEstructura territorial. Xarxes de mobilitat

> Respecte a les xarxes de mobilitat

� La posició del municipi de Mollet del Vallès, propera alcorredor central de la plana vallesana per on discorren les gransinfraestructures viàries i ferroviàries de l'àrea metropolitana deBarcelona, permeten una bona relació amb aquesta i amb laciutat de Barcelona.

D’aquestes infraestructures, l’AP-7, la C-17 i la línia R3 deRodalies Barcelona travessen el municipi, configurant-se com lesvies bàsiques de comunicació de Mollet del Vallès,complementada amb la C-33 i les infraestructures ferroviàriesque comuniquen el Barcelonès i el Baix Llobregat ambGranollers, Sant Celoni i Maçanet Massanes (línia R2) i Granollersamb Martorell (línia R8).

� S’haurà de tenir en compte la previsió del sòl per a laconstrucció de noves vies de connexió territorial previstes pelPTMB, com són el túnel de la Conreria, una ampliació de la C-59,millora, variant i integració urbana entre Mollet i Granollers dela C-17 i una millora i variant de la C-155 com a ronda del Vallèsalternativa.

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSComparatiu de límits de terme municipal (planejament vigent/cadastre/MUC/ICGC)

Discrepàncies en el límit de terme municipal al riu Besòs Discrepàncies en el límit amb Parets del Vallès i la riera del Tenes

Discrepàncies en el límit a la zona nord i oest de Gallecs Discrepàncies en el límit de terme municipal a l’est, a tocar de l’AP-7

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSComparatiu de límits de terme municipal (planejament vigent/cadastre/MUC/ICGC)

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSEvolució física. Mapa geològic i topogràfic 1914

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSEvolució física. Mapa planimètric 1919

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSEvolució física. Fotografies aèries 1956-1957

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSEvolució física. Ortofotomapa

TERME MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLÈSBase topogràfica

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL GENERALPla territorial general de Catalunya 1992

El PTGC situa Mollet del Vallès dins l’àmbit funcionalterritorial Metropolità de Barcelona (format per lescomarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, elBarcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental iel Vallès Oriental) i en els sistemes de propostalocalitzats en aquest àmbit territorial; concretament dinsdel sistema d’expansió i articulació del sistema centralmetropolità, clau 2, de Sabadell + Terrassa + part delsistema de Barcelona a les dues comarques del Vallès.

Les estratègies globals del PTGC per a l’àmbit funcionalterritorial Metropolità de Barcelona són, entre altres:

� Potenciar la formació d’un gran sistema de reequilibriterritorial.

� Fomentar les interaccions entre els diferents nuclis iarticular-hi els seus desenvolupaments físics amb unavisió global del sistema i de l’àmbit territorial quepermeti donar-li una estructura unitari.

� Reforçar la dinàmica econòmica i de població delsistema central i de l’àmbit funcional territorial global.

� Millorar les infraestructures de transport quecohesionin i articulin tant els sistemes com tot l’àmbit,de manera que li permetin treballar al màxim com aunitat funcional.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIALPla territorial metropolità de Barcelona 2010. Espais oberts. Proposta

_Sistema d’espais oberts:

� El PTMB determina pràcticament la totalitat del sòl nourbanitzable de Gallecs com a espai de protecció especialpel seu interès natural i agrari i, també, com a espais ambprotecció jurídica supramunicipal, integrat dins la XarxaNatura 2000 (XN2000), dins l’àmbit del Pla d’Espais d’InterèsNatural (PEIN), Parcs de la Diputació de Barcelona i altres(consorcis) en zones urbanes. Inclouen gairebé la meitat delterme municipal.

� Altres sòls classificats com a no urbanitzable, situats al sudde la zona del Calderí entre les infraestructures viàries iferroviàries, són tractats com a espais de protecciópreventiva.

� Respecte els connectors ecològics definits al PTMB,transcorre un travessant tota la zona de Gallecs, relacionantla serra prelitoral amb la litoral, en l’espai fluvial del Besòs iel peu del mont de la serralada de Marina, i està consideratcom amenaçat per continus urbans. Travessa doncs altrestermes com Sant Fost de Campsentelles, La Llagosta, SantaPerpètua de Mogoda, una petita part de Palau-solità iPlegamans, Parets del Vallès, Lliçà d’Amunt i Caldes deMontbui.

� El PTMB també assenyala específicament la riera deCaldes, el riu Besòs i el riu Tenes com a corredors fluvials,de protecció d’especial interès agrari i natural, amb nivellde protecció metropolità.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIALPla territorial metropolità de Barcelona 2010. Estructura nodal. Proposta

_Sistema d’assentaments:

� El PTMB defineix el municipi en funció de les sevesparticularitats i inclou Mollet com un subcentreprincipal del continu urbà intermunicipal deGranollers, proposa una nova centralitat urbana enl’àrea especialitzada en indústria, i indica un puntconcret amb estratègia de manteniment del caràcterrural, a Gallecs.

� El terme municipal de Mollet del Vallès queda inclòsen una àrea urbana de polarització com a àmbit dereforçament nodal metropolità. Així doncs el reconeixcom a nucli urbà delimitant el sector del Calderí com aàrea amb capacitat de desenvolupament.

� L’àmbit de Can Prat i Can Magarola els determinacom a conjunt d’àrees especialitzades industrials aconsolidar i equipar. El primer, Can Prat, preveu unaàrea de nova centralitat i s’afegeix, a l’àmbit de CanPrat Nord i Can Prat Centre, la delimitació d’àrees detransformació urbana d’interès metropolità.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIALPla territorial metropolità de Barcelona 2010. Estratègies urbanes

_Plans directors urbanístics

� El PTMB preveu l’elaboració d’un pla director urbanístic de laplana agroforestal del Vallès que abasti tots els sòls de proteccióespecial que el pla territorial identifica a la plana de les comarquesdel Vallès Occidental i el Vallès Oriental. El nou POUM hauràd’estar atent a si el futur PDU fixa una normativa comuna per alssòl no urbanitzables de tots els municipis inclosos en el seu àmbit.

� També preveu el pla director urbanístic de l’entorn urbà de laRiera de Caldes. Regula cinc eixos urbans amb l’objectiu de dotard’elements de centralitat i estructura urbana els continus mésdispersos i especialitzats, quant a funcions urbanes, de la planacentral.

� El pla director urbanístic d’estructuració urbana dels vessantsde la vall del Tenes es planteja sobre un territori amb altaocupació de sòl per teixits especialitzats residencials, però ambescasses centralitats urbanes pel que fa a les dimensions globalsdels teixits consolidats.

� PDU de reconversió de l’entorn urbà de l’eix viari de la C-17entre la Llagosta i Lliçà d’Amunt té l’objectiu de reconvertir-lo enuna via urbana estructurant de les diferents àrees urbanes quetravessa i la reconversió dels usos lligats a les seves façanes com aelements qualificadors dels seus entorns urbans.

� PDU del sector Riera de Caldes sud respon a un actuacióestratègica de suport del sistema logístic, relligant els sectors delCIM Vallès i la plataforma intermodal d’Adif, així com estructurantels espais buits que va deixar la construcció d’infraestructures comles vies fèrries, la C-33 i la C-17 (ap. inicialment el 15.11.2016).

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIALPla territorial metropolità de Barcelona 2010. Infraestructures viàries i de transport públic. Actuacions

_Infraestructures de la mobilitat:

� El PTMB defineix vuit actuacions de novesinfraestructures i millora de les existents que afectenl’entorn del municipi, que són:

- 1.12_B-500 Túnel de la Conreria (connexió entreBadalona i Mollet).

- 1.13_Ampliació de la C-59 en el tram de Palau-Solitàa Caldes de Montbui.

- 1.17_Millora i variants de la C-17 entre Mollet delVallès i Centelles.

- 2.22_Millora i variants de la C-155.

- 2.26_Integració urbana de la C-17 actual entreMollet del Vallès i Granollers.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT TERRITORIAL PARCIALPla territorial metropolità de Barcelona 2010. Infraestructures ferroviàries i de transport públic. Actuacions

_Infraestructures de la mobilitat:

� El PTMB defineix vuit actuacions de novesinfraestructures i millora de les existents que afectenl’entorn del municipi, que són:

- R3_Desdoblament i millores de la línia BCN – Vic.

- R9_Desdoblament de la línia Papiol – Mollet.

- R24_Nova línia de tren-tramvia Sabadell – Granollers.

- T2_Ramal Vallès AVE: Castellbisbal – Mollet.

- T6_Nova línia de mercaderies Mollet - Maçanet.

- T8_Nova línia de mercaderies Castellbisbal - Mollet.

- U17_Connexió de l’Eix de la Riera de Caldes a travésde tramvia o d’autobús amb plataforma reservada.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENTPrecedents

_Precedents

� A l’any 1914, Domènec Sugrañes projectà un creixement de 50.000 habitants degut a la progressiva industrialització del municipi. Primerplanejament del qual es té constància.

� Any 1958, Plan de ordenación urbana de Mollet del Vallés.

� Al maig del 1961 s’aprovà el Plan comarcal de ordenación de Mollet que comprenia els municipis de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles,La Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès.

� El 1963, trobem el Plan general de ordenación del término municipal de Mollet.

� L’any 1970, aprovació de l’ACTUR de Gallecs amb una previsió per una nova ciutat de 120.000 habitants, que no serà mai executada. El límitde l’àmbit de l’ACTUR (actuació urbanística d’urgència) es va definir l’any 1970 mitjançant el Decret 3543/1970 i afectava als municipis deLliçà de Vall, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de la Mogoda i Polinyà.

� A data 30 de juny de 1982, la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovà la Revisión del Plan general municipal de ordenación urbana (PGOU).

� A data 18 de novembre de 1987, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, va aprovar el Texto refundido de la modificación del Plan

general municipal d’ordenación urbana el qual recollia modificacions del Pla aprovat al 1982.

� Al 2002 s’aprovà la nova Llei d’urbanisme 2/2002 que derogà la llei d’urbanisme del 1990, Decret Legislatiu 1/1990.

� El 29 d’abril de 2005, s’aprovà el Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs i es publicà al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya (DOGC) el 23 de maig de 2005.

� El 18 de maig de 2005 s’aprovà el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que reemplaça al PGOU del 1982. Aquest nou POUM es publicaal DOGC el 27 de juliol de 2005.

� L’any 2010 s’aprovà el nou marc legislatiu en matèria urbanística, el Text refós de la llei d’urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010, que derogà lallei aprovada l’any 2002.

� El 13 d’octubre de 2011 i el 26 de febrer de 2015 la Secció 5a de la Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar sentències que anul·laven elplanejament general de Mollet exclusivament en allò que feia referència a l’àmbit denominat Unitat d’actuació de La Vinyota del POUM de2005 (recursos de cassació 1621/2008 i 1437-2013, respectivament).

� L’11 de febrer de 2016 la Secció 5a de la Sala Tercera del Tribunal Suprem dictà sentència amb abast general i, com aclareix la sevainterlocutòria aclaridora de 24 de febrer de 2016, afecta a la totalitat del POUM de 2005, sense distinció d’àmbits o classes de sòl.

Plan de Actuaciones Urbanísticas Urgentes (ACTUR) 1970

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENTPrecedents

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENTPlanejament vigent

_Planejament vigent

La nul·litat al 2016 del POUM de 2005 fa que es restitueixi el planejament anterior a aquest, és a dir:

� Sòl urbà: restitució del PGOU del 1982, però, aprovat ja feia més de 30 anys, es trobava desfasat en quant a la realitat urbana, a lesnecessitats socials i a la legislació actuals. Per aquests motius, es va fer necessari l’aprovació amb caràcter d’urgència i temporal(vigència de tres anys) de les Normes de planejament urbanístic (d’ara endavant, NPU) el 13 de març de 2017. Les NPU de 2017 esvan publicar al DOGC el 23 de març de 2017.

� Sòl urbanitzable: restitució del PGOU del 1982.

� Sòl no urbanitzable: tenim dos àmbits ben diferenciats: Gallecs i riu Besòs. A l’àmbit de Gallecs és d’aplicació el Pla directorurbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, aprovat poc abans del POUM de 2005, i jeràrquicament superior a aquest. A l’altreàmbit, riu Tenes, riu Besòs i terrenys compresos entre la C-17 i el ferrocarril, és d’aplicació el PGOU de 1982.

Així, doncs, el planejament vigent a Mollet del Vallès queda d’aquesta manera:

- Sòl urbà : Normes de planejament urbanístic (NPU de 2017).

- Sòl urbanitzable (El Calderí): PGOU de 1982.

- Sòl no urbanitzable (Gallecs) : Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs i POUM 2005.

- Sòl no urbanitzable (riu Tenes, riu Besòs i terrenys compresos entre C-17 i ferrocarril): PGOU de 1982.

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENTClassificació del sòl

565,35 ha29,70 ha488,86 ha

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENTQualificació del sòl

PLANEJAMENT URBANÍSTICPLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENT

PLANEJAMENT URBANÍSTICDESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENTEstat de tramitació dels sectors i àmbits de gestió

� Dels 5 polígons d’actuació urbanística (PAU) delimitatsper les NPU de 2017, 3 ja s’havien dut a terme de formaparcial o incompleta el procés de gestió i urbanització, laresolució del qual, es presentava com la millor alternativad’ordenació i desenvolupament. Els altres 2 PAU que esvan mantenir del POUM de 2005 eren preexistents a aquestPOUM.

� Les NPU de 2017 delimita 9 sectors subjectes a plans demillora urbana (PMU) per les seves condicionsmorfològiques, de degradació o d’obsolescència dels usos itipologies implantades. Les divideix segons les següentscategories:

- Buits urbans. Per tractar-se de terrenys en desúso amb edificacions amb usos obsolets queimpedeixen l’acabament de la trama urbana decarrers.

- Àmbit de reordenació. Per tractar-se de petitssectors amb vials oberts existents, pendents dereordenació i de millora urbana.

- Àmbit de transformació urbana. Per tractar-sed’àrees de transformació que han de definir elseu model d’implantació urbana i que el PTMBpreveu com un àmbit de reforçament nodalmetropolità amb condicions excel·lents respecteles comunicacions.

� També delimitava 2 àmbits a desenvolupar mitjançant plaespecial dins de sòl urbà: el Pla especial de la FarineraMoretó i el Pla especial del ferrocarril de Barcelona aPuigcerdà.

� S’ha tramitat i aprovat el Pla especial de l’escola de SantGervasi.

PLANEJAMENT URBANÍSTICEXECUCIÓ DEL PLANEJAMENTSectors i àmbits pendents d’executar

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIASolars vacants en sòl urbà

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIASolars fora d’àmbit o sectors

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIARomanents

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES PER A LA MOBILITATXarxa general viària. Accessibilitat territorial

_Xarxa general viària - accessibilitat territorial

� Excepte l’AP-7, que travessa el municipi separant el sòlurbà amb el no urbanitzable, totes les altres vies queproporcionen accessos transcorren per la seva perifèria,permetent una bona connectivitat amb la resta del territori iun alt grau d’accessibilitat als diferents nuclis urbans.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES PER A LA MOBILITATEstructura de la xarxa viària urbana

_Sistema viari – xarxa urbana

� No es detecta cap àrea desfavorida del municipi enquant a vialitat. Les àrees urbanes aïllades del nucliurbà, com La Casilla o Lourdes, no presenten mancancesgreus en l’accessibilitat gràcies al gran nombred’accessos territorials i a la xarxa que estructura el nucliurbà, formant una ronda que embolcalla i travessaMollet.

� Les àrees industrials presenten una bona comunicacióamb la xarxa viària territorial, en concret amb la C-17,C-33 i l’AP-7.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES PER A LA MOBILITATEixos cívics. Carrers arbrats i espais per a vianants

_Sistema viari – Xarxa de vies cíviques

� La mobilitat a peu representa el 77% delsdesplaçaments interns del municipi. Un 83% de laxarxa bàsica per als vianants és accessible, un 94% deles cruïlles disposa de senyalització de passos devianants per fer efectiu amb seguretat el canvi devorera, i un 73% dels passos existents es trobenadaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

� S’ha iniciat un primer pas en la pacificació deltrànsit per tota la ciutat, amb la incorporació dereductors de velocitat mitjançant plataforma elevadai coixins berlinesos, i amb unes vies qualificades deprioritat invertida on abunden més al centre del nucliprincipal de població i al barri de la Riera Seca.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES PER A LA MOBILITATAparcament i xarxa viària

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES PER A LA MOBILITATXarxa de transport públic

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’ESPAIS LLIURESXarxa d’espais lliures urbans. Catalogació segons qualificació

Proximitat dels espais lliures urbans entre 500 i 5.000 m²

Radi = 200 m

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’ESPAIS LLIURESXarxa d’espais lliures urbans. Espais de proximitat

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’ESPAIS LLIURESXarxa d’espais lliures urbans. Espais de proximitat

Proximitat dels espais lliures > 10.000 m²

Radi = 2.000 m

_Estàndards

� Un cop observats els estàndards en matèria d’espais lliures vigents i potencials del municipi, es considera que les propostes del POUM no

hauran d’anar tant encaminades a aspectes quantitatius com qualitatius.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’ESPAIS LLIURESConclusions

Can Mulà Parc Plana Lledó

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’EQUIPAMENTS I DOTACIONSEstructura del sistema d’equipaments. Catalogació segons qualificació

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’EQUIPAMENTS I DOTACIONSEstructura del sistema d’equipaments. Catalogació segons tipus

_Estàndards

�Tal i com succeeix amb el sistema d’espais lliures, un cop vistos els estàndards vigents i potencials del municipi en matèria d’equipaments,

s’observa que les reflexions del nou POUM en aquesta matèria no hauran d’anar tant relacionats a aspectes quantitatius, sinó a aspectes

qualitatius.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’EQUIPAMENTS I DOTACIONSConclusions

Escola bressol municipal La XarrancaCentre municipal d’esport i salut Ca n’Arimon.

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’EQUIPAMENTS I DOTACIONSEstructura de sistemes d’equipaments. Proximitat d’equipaments docents

Escoles radi = 500 m , Instituts radi = 1.000 m

Escola Cal Músic

Institut Gallecs

Escola Sant Gervasi

SISTEMES GENERALS I XARXES DE SERVEISSISTEMES D’EQUIPAMENTS I DOTACIONSEstructura de sistemes d’equipaments. Proximitat d’equipaments esportius

Poliesportius i pistes radi = 500 m , Camps de futbol radi = 1.000 m

Camp municipal de Futbol Germans Gonzalvo

Centre municipal d’esport i salut Ca n’Arimon

Pista municipal d’atletisme La Pedra Salvadora

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIAESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒLCadastre de rústega

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIAESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒLSuperfície de les finques rústegues

< 1ha (21%)1 – 29 ha (37%)3 – 5,9 ha (31%)6 – 24,9 ha (4%)> 25 ha (7%)

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIAESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒLCadastre d’urbana

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIAESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒLSuperfície de les illes

< 999m²(0,5%)

1000 - 4999m²(15%)

5000 – 9999 m²(23%)

10000 – 24999m²(16%)

25000 – 49999m²(16%)

> 50000m²(30%)

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIAESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒLSuperfície de les parcel·les

< 100m²(1%)

100 - 199m²(4%)

200 – 399 m²(8%)

400 – 799m²(7%)

800 – 999m²(2%)

1000 - 1999m²(8%)

2000 – 4999m² (12%)

5000 – 9999m² (12%)

> 10000m² (46%)

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIAAlçades d’edificació existents segons cadastre

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIAAlçades segons planejament vigent

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIAÍndex edificabilitat de les illes, segons cadastre

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIAÍndex d’edificabilitat, segons planejament vigent

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL I CONDICIÓ EDIFICATÒRIACONDICIÓ EDIFICATÒRIAAntiguitat de les edificacions existents

USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANSTEIXIT RESIDENCIALEdificacions unifamiliars i plurifamiliars segons cadastre

USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANSTEIXIT D’ACTIVITAT ECONÒMICAPolígons d’activitat econòmica. Superfície de les parcel·les

0 – 100 m²(0%)

100 – 400 m²(0%)

400 – 800 m²(1%)

800 – 1200 m²(1%)

1200 – 2400 m²(5%)

2400 – 5000 m²(16%)

5000 – 10000 m² (14%)

10000 – 25000 m² (30%)

25000 – 60000 m² (12%)

>60000 m² (22%)

USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANSTEIXIT D’ACTIVITAT ECONÒMICAPolígons d’activitat econòmica. Ocupació de les parcel·les

USOS DEL SÒL I TEIXITS URBANSTEIXIT D’ACTIVITAT ECONÒMICAPolígons d’activitat econòmica. Coeficient d’edificabilitat net