«cn*e parlldpactd a ln nostra BIBLIOI'BCA nm m mmm

CAT&LCm Y BACI0I3 IBÈRIQUES.. 4 pessilB mtSOt l MtOS EE Ciiü f CiTiL 9 j sala mam

M \ \ B a r c e l o n a , d i l l u n s , 2 9 d ' a b r i l d e 1 9 0 7 fiti 11!

REDACCIÓ Y ADMINIS -RACIÓ: P L A S S A SAN A \GNA, 17, P R A L . - - T R L E F O N 723

X a un volum Irlroe ' iral !• I j lU VO OL'Ul'illI IIV lanoalra n i í i U O T í ï C A

BABCBLOBi. l'àO (JÍIIUÍ JUi CATALOÍ Y A Y iACIOBS iBÉíUQOss. s-00 m m m m

M A Q U I N A R I A MODERNA»

P E R A T O T E S

L E S

U S T R I E S B. DOMÈNECH

BARCELONA

-Cís.

• 1 /

D A V I D F E R R E R Y C1^ S. E N C Ï A .

gSGUDELLERS, 5" BARCELONA

ROBUSTINA D U E A N Y B S P A N A

en Anèmia, Nearaitenia, Daprei·lon* nervioses, Cloroel, Dabilitat, Atonia gastrioa, Esorofulisme.- Dipòsits: Far­màcies d- BiQQTé, Rambla Cencre, da-Tant del Liaso,/ de Dahll y Bíptaa. Valencià, núm. 276; dr t4 Euaanxe, al peu del Fosaeig de Gracia.

MALALTIES INFECCIOSES La aera curació »• ràpida 7 deeiaalra usant el SAMBAR MITJÀ. Extracto d'nua

planta esótlea, obra enèrgicament pera oombaire tantea infeoclons eom ae presen­ten, rebaixant 7 fent desaparèixer la febre per alta que sigui, senae deprimir les forges del mala t, ni debilitarll'l cor.

E a metges més eminents b»n ensajat ab èxit sorprenent, tan preciós remei 7 recomanen son us en la Verola, Tlfue, Pulmonia, Pebres palú ilques y inter­mitents, de Maita, Puerperals, Trancazo, Escarlatina y altres infeotlves.

Ei SAMBAR MITJA absolutament inofensiu a totes dosis, en els nens 7 adultes, aerveix també com aegur preaservatiu contra aqueixes raala ties, ja que lo mateix pot pendrea en perfecte estat de salut, que en ela perioiles o crisis més greus duna ma aitfa, triomfant aempre fiu» en eia casos en que hagi sigut ineflcàs la quinina y altres antitèrmics.

Dcmau s en les principals farmaoies 7 es la de l'autor. Rambla da Catalunya, núm. 18.—Venda al engros: Dr. Andreu, Joan Viladot 7 J. Uriaoh y C*

Corredor Colegiat— Rambla Santa Mònica, 16, interior. Coloeació de eapitals. ADMINISTRACIÓ DB FINQUES. Compra.—Venda. — Hipoteques. —Presta ma ab devolnció

a plasaoa al 4 y Vi P ' 100 anyal.—De 10 a 12 y de a a 7.—Telèfon 3,29& JIIIPI.1 MEU C l í n i c a d e V i e s U r i n à r i e s y d e l a J l / t a i r i u — - —

J ) r . S s p i n o s a de los J / í o n i e r o s » J t í e l g e d e l ' * ( o s p i i a l d e l S a S r a t C o r

Corts, 625 Centre Claris y Xauria) d e t r e s o l n o D I E S F E S T I U S d e o n z e a d o t z e

T { o v i r a l f a y Q .

C a r f r ó ^ c u i r o ·

• p e r a c o b e r t e s

2 b ~ Carrer J ï m p / e - 2 b • J$arcelona

^ ^ ^ ^ ^ ^

O L I S F I N S

M A R I S T A N Y

OALSAT 3E3 £ 3

í a r , §7,

31.1 I > X J I .A. O I O I taflí del íramïia de M Mm)

Es n Tosaltres, republicans de bona fe, a vosaltres que sou antisoüdaris perquè us ban fet croure que la Solidaritat havia d'esser perjudicial pera l'espandiment 7 el triomf de los idees repubiioanos, as B vosaltres que aquestes ratlles van dir igi­des.

De poc temps després d'iniciarse'I mo­viment solidari, d'atxí que s orientà en el aentic de dur a terme una acció política

Eositiva, que dura la mateixa baralla. La orma de la polèmica pot haver variat: ei

fons cfeila sempre ha siprut el mateix. El gran argument dels antisolidaris, dels lerrouxistes, l lur únío argument podríem dir, ha sigut sempre que l'inteligenoia dels republicans ab els catalanistes y els cariins havia de resultar en perjudici de les idees de llibertat, dols ideals republi­cans.

Tota la prempsa republicana solidaria, tots els homes d'esperit lliberal adeptes de la Solidaritat, refutaren en tots ela tons semblant aÓrmaoid. Nosaltres, en una seria d'articles dirigits an en Lerroux y que aquest deixà incontestats, pro­vàrem' la (alsetat dels sofismes antisoli­daris.

En aquells articles, que vegeren la llum durant el mes d'agust de l'any passar, dei­xant de banda tot lo que feia referència al nostra problema català, fent cas omís de la necessitat en que'ns veiem ela cata­lans de solldarisarnos pera defensa de la nostra personalitat, de la nostra vida ca­talana, 7 considerant el problema sola­ment desde'l punt de vista de la conve­niència o dels inoonvenienls que podien resultar de la Solidaritat pera'is ideals republieans, demostràrem que'l movi­ment solidari facilitava la tasca dels re­publicans que treballem pera l'adveni­ment de la República:

Primer. Perquè essent tots els partits que figuren dintre de la Solidaritat, par­tits de franca oposició al regiment ac­tual, llur acció tó d'afeblir per forsa ia dinastia, 7 tot lo que afebleix la dinastia oontribueix indirectament a facilitar la proclamació de la República;

Se^on. Perquè, essent el primer pro­pòsit de la Solidarliat treure'ls districtes electorals de mans dels cacics, 7 essent la pressió d'aquests cacics lo que ha fet impossible fins ara la propaganda de les idees polítiques, tots aquells districtes ont se destruís el caciquisme, quedarien oberts a l'espandiment de les idees repu­blicanes;

Tercer. Perquè, essent la Solidaritat un moviment per essència autonomista 7 trobantse impossibilitada la monarquia de fer concessions en sentit autonòmic, ja que tota la forsa l i ve del caciquisme y l'autonomia fora la mort d'aquest, ma­tant de passada la monarquia, tota la ^rau massa d'autonomistes catalans que avui encara declaren ésser indiferents a la forma de govern, no tindran xúós remei al cap d'avall que decantarse cada vega­da més pera una solució republicana;

Quart. Perquè la Solidaritat, al des-amortisar de la mb. morta de cuners 7 de cacics els districtes electorals de Catalu­nya, faria que aumentés en notable pro­porció la representació parlamentaria republicana. —Y acabàvem aquells arti­cles ab ei següent dilema: o ab la Soli­daritat, per Catalunya y per la República, o ooutra la Solidaritat, a. favor del cen­tralisme y de la monarquia.

En Lerroux se guardà prou de respon­dre an aquests arguments. Què hi hauria pogut respondre? Era tant clar, tant evi­dent, lo que s'afirmava, que sols hi havia dos camins: o callar, o donarse por oon-vensut En Lerroux preferí no tornar resposta. Més això no fou obstacle pera .que ell y'is seus continuessin repetint la cansó eterna, afirmant que la Solidaritat era un moviment antilliberal y antirepu-blicà, que'ls republicans solidaris s'ha­vien veuut als clericals y a la reacció...

Y hau vingut els fets, ha vingut el pri­mer resultat de l'acció solidaria, y'ls fets han couürmat punt per punt tots els pro­nòstics que férem.

Quina ha sigut davant d'això, la con­ducta dels republicans antisolidaris? Pe­na fa'l dirho. En comptes de donarse da­vant l'evidencia, en comptes de confes­sar llur error, han tancat els ulls a la realitat, procurant amagaria a les masses que de bona fe'ls segueixen.

Això Is ía la sentencia; això demostra ben pel clar de quina mona, tant oposada a lo que prediquen, es el fi que'ls fa moure. Si haguessin sigut homes sincers, si treballessin de bona fe y exclusiva-ment peru'l triomf dels ideals republi­cana, rogoneixerien l'empenta que hau empres a Catalunya aquests ideals, grà­cies al moviment de Solidaritat. Més no sols no ho volen regonèixer, sinó que continuen insultant y calumniant als re­publicans solidaris, dient que en Salmó-róu os un venut, un traïdor, ua D. Ooas de la Repúblioa-

I Ybé, parlemne, donos, de la traïció i deu Salmerón; posem pel clar quins hau 1 sigut els seus efectes.

-En les eleccions de l'uny IGOfi Catalu­nya envià tretze diputats republicaua a les Corts: els cinc de Barcelona, dos per Tarragona y un respectivament pels dis-trio bs de Figueres, La Bisbal, Sabadell, Sant Feliu, Vilafranca y Lleida. En les

ique seguiren després, els republicans 1 perderen tres districtes: el do La Bisbal, a! de Lleida y el de Sant Feliu, guanyaut-ue un tan! sols, el de Girona; de manera

jqae'Is dipuiais republicans per Catalunya > foren onze solamont. En cambi ara, ab la Solidaritat s'ha pogut ropendre aquells tres disuioies perduts y se n'han guanyat cino de nous, cinc districtes ont d'ens de la restauració no hi havien pogut triomfar les l·lees republicanes. Aquests disirictes són: els de Balaguer, Tremp, . endrell, Gandesa y Terrassa. Descomp­tant, doncs, un lloo pera'is altres partits quo s'ha deixat en !a candidatura de Bar­celona, resulta que iran a les Corts, gra­des a l'empenta de la Solidaritat, divuit diputats republicans per Catalunya, o si­gui set niés cjue uo pas en les eleccions anierlors, cino més que en les de l'any IQtt', aquelles eleccions que coincidiren ab la foguerada d'entusiasme produida per la constitució de l'Unió Republicana.

Y cal remarcar que aquest aument en la repre^entaoló parlamentaria republica­na a Catalunya, coincideix ab un defalli­ment del republicanisme en lo demés de les terres hispàniques. Ha perdut el lloc de Castelló y de Càdiz, sense que s'hagin pogut reconquistar els perduts a Sara­gossa y a Madrid en l'anterior lluita elea-torsl.

Ja veleu, doncs, el mal qua ha fet a la eausa republicana la Solidaritat; ja veieu

3nins han sigut els efectes de ia traïció en Salmerón. En cambi d'aquesta obra positiva, en

CRinbi d'aquests set diputats republicans que ia Solidaritat catalana porta de més a les Corts, els antisolidaris prometen fer la revolució qualsevol d'aquesta dies.

Realment ja's pot garantir que aquesta revolució no té hora segura. Els 2,500 Tots obtinguts pels candidats lerrouxis­tes en els districtes forans de Catalunya, són una forsa, que ai de les institucions quan se desmandt! Y encara 11 queden al lerrouxlame tota els mils y mils buròcra­tes y caoiquistes, y dinàstics, 7 anticata-lans de tota mena, que votaren la candi­datura antisolidaria a Barcelona. I Ab tots aquests vuliosos elements, qui, que no sigui reaccionari pels quatre cos­tats, pot dubtar ni un sol instant de que'l triomf de la revolució os cosa d'arribar y moldre?

J. POUS T PAGÈS

El gestet de l'Ossorio Prescindint >le l'ajuda de l'Estat 7 lluitant

en contra d'ell que, com es natural, ha posat entorpí menta a deiidir 7 sense solta nl TO la, nosaltres, e s catalans, entenguis bé: els cata­lans, hem portat a terme la Quinta Exposició Internaelonal d'Art a Barcelona. Va nagàr-sens un í subvenció, que hem demostrat que no'cs feia cap fa.la, y per culpa d'aquest Ei-tat avar que regateja miserablement les pes­setes pera subvencionar lea manifeatsoions de cultura, ens hem vist prlvsts. del concurs a la nostra Exposició de la naoió japonesa, qne galantmenl a'oferf a pèndrehi part y que sens dubte bo hauria fet ü'una manera foraa notable y Interessant

En aquest cas, eom en tots, s'ha confirmat el proceilir poc correcte deia homes de l'Es-lat espanyol ab Catalunya, però eartament no esperàvem que la sèrie de desoonaidera-oions que ab nosalirea ha tingut el Govern d'Espanya tinguessin una rematada tant iles-graciada com la que hl posa'l governador ci­vil senyor Ossorio en l'acte de l'inauguració oficial.

Y no ho eaperavem, no perquè'l seu proes-dir en aque.l no estès, mirat desde'l seu punt de nstai ajustat ab la llóglca, sinó precisa­ment per això: perquè bl estava. Y com qua en aquest cas l'esaT llòglo equivalia pel se­nyor Osaoriu a estar inconvenient, ea per això que no crèiem que un polftio espanyol fas una laoouveuienoia per no aepararse de la llóglcn.

Jo m' explico, no obstant, perfectament l'odi que la buroorxcla té al nostre idioma. La nostra Ilongua es in nostra mateixa ànima y a nostra ànima ea la qui's ment contra les seves imposinione. SI una proteaia enèrgica se formula contra la snvu obra nefasta, es on oaiaià com se formn a. SI un anate.ne se llenaa en contra <re I», són I avis i-utalans els que'l I ous- H. SI ells veuen mennasades os posicions qne ara oc pon a costa de l'Indiferència general, veuen també que es un exèrcit de oatulnns, que en catalA parl'-n els qui los menaason. Té res d'ex-trany, per lo tant. que'l cata A'ls bi fassi por y qn- a'|ii»Kta por so tradueixi en odi y que aquest odi se manifesti en les ocasions més solemnes?

Ah senyor, Ossorio! y qne poc oiròs fou el seu gest a l'Impedir que'l senyor Baslarlas, el digne onlal* senyor Bastar aa, parlés nn la seva lengna en l'acte do l'obertura de ie Exposició d'Art. Va ferme l'efecte do qne vostè temia aue'l sonyor Bastanlas pogués dir en català paraules pon faiauuTea pel Go­vern, que vostè representava.

Per acabar. Sàpigaho y enrei'òrdl«aen. Mal-

pera l'educació y pera l 'evolució do les nostres idees y a l'entrar en aquell Palau que los presses d'nn desvetllamont nacio­nal varen alsar ou In màgica do la nostra formació, y al recórrer eu la frisau-'a d'una primera visita aquelles sales y re-trovarhi amistats d'infant y noms qui han fettuta la meva educació, un posat con­tenciós de respecte, una fe da creient va omplir la meva ànima y una esperausa va aubejar diutre meu com una comunió ideal.

Aquostacontelsement capdal ha depor­tar pera I nostre poble consoqfionoios im-portantíasimes. A l'acció política, potent y vigorosa, qua se'ns enduu a tots cap a gestes deoissives, s'hi ha ajuntat ara l'ac­ció artística, y la forsa espiritual del nos­tre poble ha de pondre relleu de civili-sació completa.

L a fnrsa da resorglment qua ha portat aquest aplec de l'historia moderna de l'art a !a nostra terra, 03 la mateixa que va reiinirnos a tots en no llunyans dies en riiormosa "esta de la Solidaritat, y al trobnrme eu aquest Palau voltat dels noms més importants dol món artístic, els meus ulls recordaven els vius colors de mil senyeres abaixantse en èpica salu­tació davant d'aquells homes que van condensar un dia la nostra aspiració na­cional.

Ni noms, nl detalla, n i obres isolades hau de venir ara a la meva ploma en aquesta impressió general de l'obra aca­bada. F,3 més amunt de tot que va'l meu mirar.'ès al conjunt de la manlfeataoló, es a l'essencia del fet, es a l'esperit dot acte qua vnll donar tota la meva atenció, y me'n vaig, endavantant el temps, a les conseqüències d'aquesta Exposició d'ara, a trobar els artistes nostres iuiluenciats per aquesta renovació artística en obres futures, a veure'l nostre públio educat pera la contemplació de les vinentes pro­duccions.

Expressament he volgut guardar, pera el període d'organisacló, ei més sagrat silenci, puix oreia dever ei considerar finida l'obra pera poder esplaiar el meu judici.

Deixeu que ara s'exalti l'entusiasma ardentíssim, desde'l címell do la contem-

Elacíó de conjunt. Es pera tots ois que an portat a cap aquesta grandiosa ma­

nifestació, qua sento devotíseimaregonei-xensa. Es pera'is que han dirigit 7 pera'is que han obrat, es pera'is que han pensat 7 pera'is que han actuat, que vull fer ofrena dé les modestíssimes meroès que en mi fioroixea ab l'intensitat de l'entu­siasmo.

El fet està a la vista de tots. L'obra es completo. Ara ve'l judicar dels uns, l'en-senyansa dels altres; ara bé l'infinenoia qne s'ha de despendre 7 ha d'arribar a lo més lluny de la nostra terra, als pobles més amagats de la nostra Catalunya.

En aquests temps do lluita, es bell el reposar en els jardins de l'art, y'ls que han portat el nostre poble al ver ideal, han fet florir la bellesa en els mateixos camps del guerrejar pera eudolsir l'as-pre acció de la revolta. í

D'aquesta primera visita una grandfs-sima oouseqfiencia sa'n desprèn ab la po­tencia vigorosa dels fets incontrastables. Els nostres joves escarnits, se senten forts ab els eampions que'ls venen a fer homenatge. Són ells, els qui han sofert el Calvari dolorosíssim de la nostra re­dempció anístien els que troben conhort en aquest viàtlo de bellesa que'ls santifi­ca, y al recórrer aquelles sales ont els mestres de l 'Art fant santuari, les Injustí­cies passades, les vanes glorificacions de les vulgaritats, venen a la nostra memò­ria. Quants noms amagats van a esolator, quantes glòries van a desfullarse!

JOSEP M. ' R O V I R A L T A

Catalanlíia y rtoglr ela Imllvldus que han ii> formnr el i.'ouae: Dlmctlu y la Comissió per maneniM'acció politioa.

Obting .eron maj iria absoluta dn vota ell souyni-s .Jnmp .ll.ii.lané, Joaep Amat, Josep Tort, Sel·l·lHiiA M·'Sires,Josep Cainpmany, Joa quim Bol vó, Jaume Marti y Anton Marit, pel Consell L)ir etlú y . "r la Comissió perma­nent d'ncri.i po íii u resultaren elegits eb< se­nyors Miquel Tort, l'ranoreo Rodón. Miquel RomagoRn, Miquel Borràs. Juan Parel ada, Joaep Ma», Rii-nun Pelofa y Joun Ange'.

l-'eta la dieïçibaeió de oàrregs, nl Consell Directiu quedà oouaUtult en la forma ae-güeni:

fresidenl, Joaep Tort; vls president, Joaep Amat; Ireaarer, Joaquim Uellvé; bibliotecari. Josrp Cami-many; arsivT , Sebastià Meeire.-) secieinrl, Josep Muntané; vls secretari, Anluii Marti; vneili. Jaume Martí.

Ab tant va iosos elements, cal confiar moll de l'acció .!<•. novè 1 t'enire.

MomaGiíi Ha CaialMia Vallès

CASTELLAR DEL VALLÉS-Ha sigut elegit, per majoria absoluta de vots, compro-•nissari pera l'elcooió do senadors, el presi­dent de la Lliga Popular i-aia anisla d'aquesl poble, oonveiisut y ferm solidari.

Gironès GIRONA.—En In votació de compromissa­

ris pera ios vineulex eleccions de aenailore, r··aultare'. elegits pera la ciutat de OJruua ela senyors ilon Vuiuri Loai y Arquer, republicà; don Joaep l'anal y Freixa, regionalista, y di o Josep Uuninatf do Cendra, carií, que forma­ven ia candidatura de Solidaritat catalana. El nou triomf (l'aqui-sta, no per descomptat, ha produït gran satisfacció.

A Llagostera han sigt.t també elegits els compromissurla de Solidaritat, y v^rgònyt»-sament derrotats els de l'ex cacic Roure.

t a i t o i o i s l a B a d a l o n a . -

o r g u n i a a i pera'l -El Centre tGent Nova» ha diumenge, 5 de maig, a la

tarde, una ftita saniaiifstlea, en els jardins de la t o r r o ceneguda per eàn Hospital, cedi­da gaiantment pel senyor comte del Vall de Ma vi és.

EI programa, a càrreg de la cobla Jovon-tul .ia la onina, està format par les sardanes

radressa T l r i l - ' "A'·^'"ü'''"> *^,t·•t"rora'· "Ondíiia', «Enrlq.ie-' ta», •Kiiadora· 7 «La pubilla emporda­nesa-.

Sabadell.—lil diari Aeei6 Catalana ha obi-rt .iir suacrlpció pora pagar In penyora uue'l governador civil imposa a l'arca.de de Rubí..

La quota única es de cino cèntims. Reus.—El Foment Rfpublio* Naolona-

llst 1 d'aqueata ciutat, pera celebrar el triomf dels csn-iMaU solidaris que han 1 ultut pols di&trlcles de la provincià de Tarragona, la que s»nib ava més ressagada en e inuvlinent reivIndicaJor de Cata-unyn, esta org.-inisaut un àpat de la Victoria que's dedicarà ais di­putats iri.i.nfauts per aquella •listrfotes se­nyors Carner, Caballé, Raventós, Nougnéa, Maynar y Suolves, y als senadors solidaris que eu lea pròximes eleccions puguin sortir elegits.

.os els diputats finí ara consultats han prom>-a iissistir an aquost acte que en son ho-

çrat •! aou gestet, no arriba a gest, vindrà nn . nüf .e' » prepara; essent d'esperar que l'Aj/aí dia en que Is extrangers sabran que n Espa-1 (/e ia V'ieloria, tindrà una gran Import .orla.

E l s vots solidaris En el gran pisbisoit que s'acaba de ce­

lebrar, la voluntat catalana s'ha manifes­tat d'una mauera potent. 7 vigorosa. Y es curiós, passades les eleccions, fer un re­compte de les [orses solidaries.

Els vots obtinguts per la Solidaritat en tot Catalunya són 208,6^0, distribuïts de la següeut mauera:

E h deU que ' tn sortit diputatt: Don Eduard Calvet (Arenys de

Mar 5,040 » Felip Rodés (Baía-uer). . éf iH » Nicolau Halmeróu (Barce­

lona) » Joaep Vall*8 y Ribot (Bar-

colona; . . . . . . . » EmiU Junoy (Barouloua) . \ . Francesc Cambó » » France·'C Macià » » Ildefons SuAol » » Josep Puig y Cadafaioh

(l'arcelona) » Marian Bordas (Ben/a) . . 4,340 » Francesc Macià ( Borges

Blanques) T.liU • Lluís Ferrer y Vidal (Cas-

tellrersol) S.SXí » Llorens .AlierfCervert). . $029 » Joaquim r-alvatelia ^Figue­

res) 4,1-23 . Joan Caballé (Gandesa). . 4,176 » Eusebi Corominas (Girona) 4, '.'-1 » Ignasi Glniua Mïranollers). 4,9*>4 » Frederic Rahola (Igualada) "•, •< > Juli Mariui (La Bisbal) . , Uy-t) » Joan 'líoleí (Lleida) . . . 5,063 » Leonci Soler y Maroh(Man-

resa) 5,380 • Trinitat Rius y Torres (Ma­

taró) &6S0 » Pere Llosas (Olot). , . . 3,023 » Eussebi Bertroud (Puig­

cerdà) G,114 » Francisco P iy Arsuaga (Sa-

bacUll) . . . . . . . 3,745 • Laura . ;.ïiró Saut Feliu de

Llobreíat>. . . . . 3,011 » Joan itntosa 7 Calvell

íSania Coloma .' arnés, . £381 » Joa Garriga y Masó (Seu

. l ' r . ell, :),m • Pero uili,-. 7 Camps (Sol­

sona 4.(174 » Amadi": h'ijr'.ido (Terrassa 3,531 » Josep de Suelvos (Tarra- 1

BOK»; (11107 » Patnon M.iynor (Tarragona) r **tl»« » Juli ' i Nou^fués » f » Joeep.Llarl (Tremp),. . . 2,059 » Mami. 1 Haventós (Valls-

.vloiubiauc) 5.225 » Jaumo ! ' s r n s r (Venflreil) . 4,157 » Mlquc! Jtfttyettt | 'io). . , (1074 . Mamiol ié Efófdràli (Vila-

denmls,'. . . . . . . 4,008 » Josep Zulueta y Gonfta (Vi-

iafi·iiüiii (iui i-euadi-s). . 4,271 » Josep Herlran y Musitu Vi*

lamiva y Üolírú). . . . 4188 Dèlé qut ; i > l nu tèt'Ht:

» Josep Torras Sàmròl (Tor­roella de M d ü f g r f ) . . . 3 1S1

» Pere MuuinSola (Tortosa) . i A'y

El total de votants ha sigut, com deleui, de

nya hl ha un poble qun eu cata à prot ta de l'obra que fan els espanyo » com vostè- V així com ha vingut nu dia en que' a cata ans qui parlem, està clar, en catnlà hem fet una magnínoa Exposició d'Art, prescindint de ta ajuda del govern d'un Entat que té per idio­ma oH'ial el caste'à, dia viu Irà també 011 que una paraula dita cn català ensorrarà lot el món ofioinlesc de petiteses y mixerioa que per delegació del govern de S. M., vostè en­carna y representa a la nostra província.

EUOENI XAMMAP.

ï fepsii Umúml ü ú Frisava la meva ploma pera Uonsarme

en aquesta festa de Bellesa, en aquest convit espiritual, en aquest aplec d'art que ha esclatat en el nostre poble ab el florir de la Primavera,

En la nostra historia ha de tenir aques Ita Exposició una iaüuenoia deniasiva

20-1,030'

Ln ooinissió organlsadora oportunament aenyal-uiV dia y'l local de Reus out tingui de oelebrarse ."acte.

C o m i t è R e g i o n a l Fede ra l i s t a do Ca ta lunya . —Ahir a la tarde celei>rà S'-s-SIó aquesta entitat, camblantse impressions sobre la darrera campanya electoral y ia prò­xima de senadors. S acordà que'l dia 5 de maig ae lassl on tota ela pob es l'elecció de a vuit representants de Catalunya a l'Assani· blea fedfra , rescrutfnl jde la qual y (inoa d'actos farVl Comitè Regional el diumenge dia 12.

rinalmont se fen constar en acta la protes­ta c u u t i H l'aleutat al senyor Salmerón y'.s seus companys y'l desitg de que millori en ss salut e! diputat electe per Bnrne.ona se­nyor Caiubó. Aquest acord fou transmès per oH i a la Comissió executiva de Solidaritat cauUaua.

_r . . 'Onalderacious M o l i n s do Rel.—Darrerament ee reu- da purainent artisüc, oondemnea 'o

nlren en junta general els socis do la tdisol- altrea conaideraótous qu -'s relacionen ta Associació Caialaulsia y de la transforma- salut7'.'blgieae. ..stà p ena/oaut deiiio«ir«l da Casino Recreatiu ea e que havia sigut lo-1 que l'engr-ilxaiaeiit es on gran manera perju cal d'aquest darrer, pera constituir el Centre Idiciul u l'organieino humà. Produeix n#i du ei

D E T O T E L M O N Ccot:a I 'ttbMütt — Ises persones grosses,

aquet-U sora o.!l U que i.gafen en "ln treus y (raimriea (loule lloo del queia pertoca, són mereixc.lors de que'ls hl dediquem unes quantes ratlles " l i a^u- sia st-cció.

L'ubèisftat cor ylRtiVis una sensible defor· roació del 00a m.'-a urmònio y proporcionat, un atentat o la silut y n 'h«rmosura.

Fer això tothom, • speolalment les dònes franceses, qu-per «ra son es que imtíóaen les modes f i t gu8t.,8 a tot e' món, h m do-elarat que convé d'un nu. v, i e.udlblt l'a-primarae y I coinbair„ rr, ,- fa nrilíQ, , 1 obesliai.

Tenen raó:L'obesitat .'ulletgeix l'esculptura humana, resta agl l iai y gràcia al c-.s, . ^bor­ra perills qao hau dess-r fort y viiforosa-ment marcats, y dona una impressió de eoaa anUostiitiOH y poc de ien.la.

Y ademéa d'a.iue.^l.js

Mtftk fUtm, élfcnUn *!• mtnímanU j

Ím •mtorp·lx hi TOIBDUI. En «rgoitM pcrM-M ha OÍu«a( molestes doisnolM, dMd* I»

toígrimja j >«• p·lpitacioB·, fla·ftgr·os d»-^anerscloo* mucculnra y risoora!»

No M can» •mtnaj, «lonoa, qu» v'bigi eom-featal l'oLeduit, i * malaix par fca parsoncs

tia vacan ao a^Ml ia un parll l par la aava iluí, qoa par mQm*Hoa sltraa qua hi veuen ia

isfwTa 4a fa BOT* hari^aanr». Pera corratglr l'ongrelxomonl asaaaelu, sa

Ha recorragul a dlforouls preparaia farma­cèutics; psrò alguna d aqoasts aón perjadt-«tol* para ia ealut, per !•> qa»* • bma d'uaar mb molia pradaaola. S'han «mpioiat ab millor failt proaadinaeoia més moderns, tals com el inassaigo j l'elactrotarapla. Parò aquaata la-oao al doMa Inconvanient da aacesallar molt lomp» j d'eaaar preoiaoa operadors tècuioa j prèrflca.

Afera ramal aoalra robesitat conaiataix en •doptor un règim nntrlttn eapeeia). Aquest Ja fa aprloiar, parò l'aprimament no'a loca-lisa en a«piotlea pur la dol coa en qua la carn deatorba, sinó qoa afeeU al toial de ta per-waa.

El detitUratum, donoa, aèria trobar na trao-tameut ejitera que fonguéa el greix vea més

Í;uo «lli ODI a'op'iqad', j que no produí» oap aaió i l'epidanuia. Fina ara ao a'imTia arribat a trobar aquest

remet maravallóa Eia savoua, ala ItnLnenia, las fregues, no han raaolt poa ei problema,

Íao ja's considerava com Irrocolubie, quan a aparegui un doelor Bagaioa, qui ha afir­

mat posseir un medioament pera reduir el greix do qualsevol par i del coa.

Aquest medioament està compost d'alganos plantes y'a basa en la faeullai que algonea tenen de dlsoldia les groasea y d estimular la activitat de la pell.

Basta aplicar diàriament per espai d:uns hora la medecina sobro'l lloo out fa aoss'l greix, pera obtenir la dosapav-ieló d'aqaeal j raadiyíirlr la gentiieta y Varmènia perdu­des.

No sabom si aquest eapeofílo ió veritablo-ment virtuts ouratlvea o si uo se méa que uu medi pera enriquir a l'inventor.

Pela que temin això darrer y no eonflin gran ooaa en el remei del doelor liagaluo, anem a propoaarloshi un altre que na sembla més adequat y de món segura rnsultata.

Aquest està patrocinat pel doctor Carles liurnaleln, que l'hn exposat fa poa a ia Socie­tat roedical do Leipzig.

No copiarem la feorta sobro la qual basa raanenlat doctor al aou tractament Ens l i ­mitarem a copiar aquest, qao ea com se­gueix:

DisMÍnuol > de la raecid de earn; règim laoto-vegetarià; supressió del llard y de la mantega en ala guisats. Tota mona d'exerel» ei», principalment lea oamlnadaa; maaaalgo y glmnasia; banya calenta; qnluina y ferrugl-sosoa.

L'ommagrlraoni, ab l'emplea rtJaqnosfro-mef, os ràpid y progresaiu; el cos méa grei­xós, tsroa a l'eaiat natural en poc lo in pa.

Solament té un de.'octo oqaoat ramef. Le­siona soriameiit el cor, el fetge y ls ronyuus, vísceres d'slguaa importaneio—

PatttB prodtgll. -El nen Mlaci Ilorzowakl, el pianista polonès prou oonegut de Barcelona, Oèlebre ja ala onse anya, td dues germaoea.

L una s diu Wauda; tó sia anya y acaba d» debuur au una orqui slra al oostat del seu gorrn.'i, nb notablo èxft

L'ailra'a diu Cecília; lé quatre anys ab prou feines y debotnrà pròximament en el teatre.

En fi: una família de prodigioaea criatures.

A prop^n d'na canard.—M. Panl Domner, l'anilo president de la Cambra deia dlputnta de Fransa y candidat a la presidència do la República, aoaba d'arrlbnr de l 'Amèrloa^on-damoat Indignat eontraMa poriodietes y'ls talaos iivtatroador^.

M. Doumar iftrad. Deian a'.aporlOdtea nord americans y lambél»europeae , qne M. 'Dou-mer, ab ocasió d'asstatir a los eerlmonlee da r inaugaraeió do l'Inatiiut Caroagio a Pltls-burg, havia sostingut una llnlta nero(ea y desesperada ab un obrer dels Tolòfòna ocu­pat en f«r reparacions dintre d'una eambi-a rafna a la seva. FA poMtio franeès havia in os a l'obrer p e r u à lladre.

Segons sembla, aquesta famosa nova no (é eap fonament de veritat y ha sigut inventa la par un periodista tranquil. Doumar ha pros-lestat enòrgioameat d'aquesta invenció massa americana.

Ei cas no PS para menoa.

INFORliGlO DE B à R C E L O U

C a r n e t d ' a v u i . — A las tu» de ia (ardk Reunió de la Hocietut d'obrera flequera «La Espiga*. ~ A dos quarU da cinc Sessió del Ca-legl de Karmarí-nlies. — A des quarts de <Uu d«l ueirre; Lectura comentada a l'Ateneu Kn-elelopèdic Popular.—Sessió oienUfica a l'Ins­titut Màdio rarmacàulio. — Conforenoin de don Pelegrí Casades y Gra ma Is es al Centre Exourslouista de Catalunya.

moment!* aatava a la festa del repartí ment de prasaia ala alumnes del Patronat obrer, M dirigí a eaaa deia ferits acompanyat del seu secretari particular. Fen an eads sasa un de-nsiin do 25 peasetaey atenent a qea'l aao «a-tat de torlnna era mlgrai, mana ala senyora Degà y Sobdegil del Cos Mèdio Manlo'.pai que la visitéssiu y ateogucssln ab tota olasaa da reouraoB.

Lo rapeill d'aqnesta- accidenta y troballes de petards que s'asen en ferrocarrils, ha mo­tivat què't governador ei v i l d l r lgaixi una enèrgica comunicació a les empreses ferro-i-arrllairea pera que v ig i l in aqneats explo­sius, que segurament deuen ésser robats y coloca ta por mans criminals a la via pública, aauaant alarmes y sempre violi mos.

L ' e e t a t d e l s e n y o r C a m b ó . — D e s ­graciadament la millora qne havia experi­mentat al senyor Csmbó, deada'l dijous que­dà interrompuda, y ' l (localment d'esperit en­tre tota ela que estimem en lo que val aquella preciosa vida, es general y doloróa.

K s intima y la metges que aoompanyen eonstantment al malalt y al seu zel imptiga-bla d'homes de ciència hi ajunten en aquest «aa l'anaietat do toia ela palrlotea, no poden amagar ela méa fondoa dubtes y ur.a grau lutraaquIlltaL

El paWs que's feu públic ahir a la tarde deia aixt:

•Encara qoe'l senyor Cambó segueix tran­quil, les eomptlcaeiona pleuuo pulmonars que's temien sa van aooentnant. Pulssolous, 100. Temperatura. 38't. Respira, 26.>

El noatro esperit se sent deprimit per la trista realitat que tot això preauposa. Con­fiem uo obataut que Catalunya, que va guia­da avui per tant bona estrella, no entelarà'l «cu oel por tant graó dol.

A darrera hora d'ahir la febre baixà a 38 grans. EI malalt eatara un xic més tranquil que a la tarde.

comentada sobra •Principis de sociologia de Giddlogs.

L'acte sera públle.

L'Institut Mèdio Farmseinlle, plsasa da Ca­talunya, 9, celebrarà sessió olaatifloa ordinà­ria, avui dilluns, • dos quarts de dèu del ves­pre, ea la que continuarà l'exposició d'un eaa de «Tle en ai cura d'una Ines cerebro es­pinal.»

El Colegt da Farmaeèntloa de Barcelons, eolebrarà asasld ordinària, avui dllions, a doa quarta de cine de la tarde.

Llelres y Aris

Protestes.—Conslanlment rebem enca­ra protestos d honrats einiadana de tots ala lloes do Cntaliiiiya, contra'l barbre aientat •lot dia 18. D cuiro elles, ena creiem obligats s publicar aquesta:

•Les abatx Armades, com a bonss filles ds aquesta terra outalana, indignades protestem euúrgicainent del barbre atentat comès per selvatges enemics de Catalunya contra'ls do-tensors de la noalra Pàtria senyors Salme-rón, Cambó, Roca y Roca y altres, y del qua n fou víctima'l ieader del astalaulsma senyor Cambó.

Desitgem y preguem pal comptat raalabli-meut dol aenyor Cambó y felicitem als sous companys par baverse salvat de l'embos­cada.

Visca nostra aimada Catalunya! Viaea la Solidaritat! Marta Llinarea, Eulàlia Gnbia, Asunción

Parera, Teresa Cnnlllera, Gerlrudls Fort, Maria Cuolliera, Antònia Soler. Leonor Bru, Dolores Soler, Ramona Fort, ConoepetÓB Ru-bira, Maria Antioh, Anlta Horta, Antònia Horta, Couchlta Rey, Dolorea Puig. Eulàlia Caaajuaua, Ana Baget»

La Companyia de FerrocarrUs de Madrid a Saragossa y a Alacant, se proposa «•«ubifr un servei eapeeial da viatgera ab bitileta d'a­nada y tornada a praua reduïts, desde los principals estaciona de la xarxa catalana a la de Madrid y retorn, ab motiu de la Cosiivilat de Sant Isidre. Els preus corresponents des-r de Barcelona serà 67'*5 en a ' y 40*15 oló dels mateixos I al ' i0 del proper mea de maig, servint pera tornar det i6 dat mateix mes al 3 de juny viuunl.

Sant del dia.—Sent Pere rar, y Robert ab. del Ciatcr.— -S'otit de (lema: Santa Caterina, do Bcua, santa Sofia, vgs. y sant Pelegrí, ot.

CAMISERIA SANS, Boqueria 3SÍ Esyeoialitat cs les Camises à mida.

E l vinent dijous, dia 2 da maig, a dos quarlede deu del vespre, se celebrarà al lo­ca) de la Societat ohoral «Euterpe», Uadú, 7, principal, una reunió magna de repraaantaDts d'entitats y particulars pera peadra acorda sobre l'oportunitat de ce obrar, sb motiu de les festes de l'Expoaieió Internacional de Be­lles Arts, slgunos aoiemnitata de earàeter pú­blic pora commemorar el clnquanlanari de la fundació de la primera Sociotat ohoral espa­nyola. A dit efecte, s'íis presentat a la Ccmis-BÍÓ munielpal de Fastos un programa que's ooraposa de festes de caràcter genabiaroeut popular y que ha sigut aprovat y subvenció nat per la ausdila Comissió.

La Societat «Enterpe» prega a totes las cor-porscior.a y particulars aimants de l'obra dol gran Ciavé, que no deixin d'nssislir a i'es-montada reunió, encara que per deaealt in­voluntari no rebin invitació especial, pnix poden cenaiderarae convidats per la present convocatòria.

Donat l'extraordinari èxit que va obtindré l'ú iim dissabte l'eminent aroata Víctor Mat:-rAl·, y a petició d'una nombrosa comissió, hs decidit aemorar la seva anada a Londres y fer una segona y darrera representació de ia òpera •Rigoietto*, doma dl mors, cantant en obscqnl al púbiio la tant celebrada sonata «La Mandollnata».

En Risier, el colós dels mestres, dona m l primer deia tres recitals que lé anunciats, de-mít, dlmars, a les nou del vespre, en el teau e Principat.

En aquestes tros sessions, organlsadcs por l'Aeadamia (Sranadoa, interpretarà las més importants sonates de Beotboveu.

Acció econòmica El Cireol do l'Unió Mercantil aviaa ala seus

socis que an lo successiu en lioe d'expendr·'g de tres a ala de la tarde'Is abones pora PEx-poslcló d'Art, se facilitaran desde les dèu dol matí s les dotze de la nit.

Qüestions obrares La sociotat d'ebrera cotxers -LaFraternal '

cslsbrarà ab un lunch la festa dat Primer de Maig.

A l'objecto de que tots els de l odci peguin pertànyer a la Societat d'obrera bastem y ooaatruetera de corretges pera maqulaai l i , s'ha acordat admetre ala que no estiguin al corrent de pago^aempra que ••n.eljpoviodo Je dos masos abonin ela dreta d'entrada.

170 rcpraaoitaeld) y «B tren de trea quarta Jo «otnza. Nil, a tres qa-rts de nou, funoiO cspeolal de Moda; «Coatedia d' mor. y .La pnbilla étf VfilIcff**

DemS, beneflei den Jaume Marit; «En Pan de )et oalBeri oonca· y per derrera vegada en U present temperada

Dimecres, 1 do Maig. estrena de «La barca nova» (IRS aotae), de l'Ignasi Iglesias, ab tres decora cieos noves éen Mauri al Vilomara

Dijous, tarde y nit, «La barca nova». Divendres, -La barca nova». Disaabte, «La barea nova*. Diumenge, tirde J nit, -La barea nova». Pera dites funaloaa sa despatxa a Comptaduria. TEATRE TÍVOU. — Gran Coropmyta d'òpera

lialíaDO.—Inauguraaió deia letupuraila a p r lme» de maig. Queda obart un abonamau a diari pera 30 funciona d e n t Abonament da Moda a di lluus y dijous (no festins) pora 10 funcions.—Detalls a la CoropUdorla d'aquest teatre.

TEAÏBK HOTETATÉ.—Companyia d'flpe-a IU-Itana dirigida per l'eminent mestre don Joan Ooula Fità.—Detud dlm irs, funeld extraordinària a pelloió del püblloy deapedida del cAlcbro artista

V Í C T O R M A U R E L ab l'ópera •Rigolstlo·, àxit immens del senyor Maural, qui eaa tarí en obsequi al públie la cele­brada sereoatt «La Uandoliaata·.—Be despatxa a Comptadurlau

TRITRE KOVET1TS.—Trea únics eoneorls pel cèlebre rlollnisia

para'ls dies 29 de abril, I y 8 da maig. Aral dillans, primer eoneert, sb un escullit programa.

Dlmeoros, segon ooneerf. Be despatxa a Cwupladuria. TEATRE HOD.—Avul dilluns, tarde, alas qna

trea, seoeld eeneilla: «La eblpén»; a les cine, doble: •La eopa eneanuda*, nova. y «IA oaiUmunara». Nit, a ua quart do dea, -La toba·, «La copa eaean-lada» y «El palacio de eriatal».

Dama, beneSei det director den Pranelsco de la Vega.

Aviat, estrena de -L·i Edad do hlcrro». En preparaeid, «La Rabilera». BALA MBRCE-Gran éxlt del nou r.nadio-La

elrerela». TEATRE PABELLÓ SORIANO.- Bxlt graadlda

de la Companyia do Ysrictí*.—Succés do la eolosal straeeid novaaEspmya, «Hlster Alberts», absos catorze osoacnainlatruta; eaiorxeoaes onolllbrlslcs saltadors, slletes, Iluludors y comedianta. Qran 4xit de la «Troupe de Luea>, sis persones, nua de lesnotabtlltata més cèlebres d'Earops.

TEATRE MODERN DE aRAOIA.-Empress Ps-bellrt Soriano.—Rxlt extraordinari tots els dies, tardo y nit, delagr.m Companyia Internacional de Varletés.—Gran éxlt den «Mr. Anssude», ab aa eoleeeiú de goaos enslaistr^ta y burro llaltador.— Seccions sencilics; entrada, 10 cèntims; butuoa, Meéntims.

CINEMATÓGRAP& — InsUlacions eomplsrirs; S llogan pelícolea. Hospital, 40, primor. Gurgui.

I N F O R M A C I O N S

En la dsrrera sessi* de la Junta local de Rofonnea Socials va aeordarss: denegar, por carèixer da loadee, la petició de 20 peaeei >

De r Aíaaíameat El senyor Giner de los Ríos,ha fet entrega

a ta MaJordeiuin municipal de les Insfgnlos de tinent d arcalde, y ' l paper y sobres de ia correspondència parUouiac ,

Els senyora J. TuseJl y G.*, ban demanat perraia a l'Ajuntainentpera Ihataíar. un ge­nerador de vapor en sa Dbrica situada entre els oarrora del Socors y Rodríguez (Sans).

Aeordal psl tribunal d'oposioions a pftissoa de supera n mer aris del coa mèdio municipal, que'l primer exercici cosaeiuil dia 3 del v i ­nent maig, a les cinc de la tarde, en el ssló del Nou Consistori, sa fa públio pera que arribi a aoneixem?nt dels aspirants a les dl-tes piasses, qne hsgln JnstlHcfll els requisits de la oonvocstorla. advortinseis que, de no scndlr al orldamest que so'ls fa, sens causa que bo iuetlftqui, a jut de> tribuaal, sala aoa-slderarà sxemps de son draL. .

L'arealde ahir assistí al reparllraer.t de premis del Patronat de l'obrer de Sant •losap dirigint, desprès de la festa, la paraula als reunits.

per vsrles corporacions obrares, que pern: tln celebrar sis troballaJois la feixa del pri­mer do maig, al ho dosligen; demanar a rar-eal·le qne'ls dongnl nua bandera pers'l bal­có*, y demanar a-tlnatitat de Reformen So­cial* que ooncudeixi a lea Juntes loeaia ana -intervenció saliva aa- la ao uciò «ie lea vaguas pern armonisar els interessos dol oapital y treball.

Det Sovern Civfl Ab l'exprén d nnit marxà a la Cort el go­

vernador civil aenyor Ossorlo y Gsllsrdo, s i qni doapedlren al president de l'Audiocoia, l'arealde, ei capità general, alguns amics par-tlenlars y tot el personal del Govern civil.

L'objecto det viatge es parlar sb on M^an de la situació de Barcelona, havent manifes­tat que esperava estar de tornada'! pròxlia dimecres.

Abelmatehc t ren marxaren a Madrid cl bisbe de Solsona y ' l marquès de Comltlaa.

3 hn encarregat intorlnaraent del mando de la província el preaident de rAudiència pre» vinolal, don Manuel de Enciso, persona que ja va substituir al senyor Ossorlo on l'ants-r lor viatge y que no deixft msls records du­rant els dies qne desompeny.vi eàrreg.

Ls policia rebé ahir una denuncia per me-de mort, intervingué en dues barsllee,

paoíflcà on escàndol y tingué conefxnmentde una mort natural en ia vis ptiblica y da que un tren de mercaderies havia mort a on ho­me al moll de Sant Bertran.

E l s p e t a r d s d ' a h l p . - A la tarde del dissabte l'obrer metslúrgle Llnis Andreu y Torres, d» 24 anys, domicilial al carrer d» Perlandina, Si, aegen, primera, trobà en uo Brinari d e i a ronda de Sant Antoni, davant dat colegl dels Escolapis, una espècie de eap^a d» croge, feta do fulla de llautó que portava mareada nn aon eap la xifra: »4—0>.

Ahir al mati, a lea dèu. Intentà obrir aquest ap irell, explotant abgran detonació y fonlli ferí les a lea dues mena y cara, totea de pro-nòatio reservat. Després do la primera cura tou portat a l'Hospital Clinie.

Al lloo de l'explosió hl acudiren l'Inspec­tor geimral de Vigilància, el aecretari do la losp'-eeló senyor Qavllanea, el qnete de la pollnla sapectal aenyor Trassola y'ia Inapec-tora senyors Castellanos y Ripoll, quina a'in-eantaren d'alguna tollela que teula l 'Andreu a eaaa aeva.

—A lea dues d'ahir, altra detonació a larmà al veïnat del oarrer de Vlstalogre.

Davant la oaaa nfim. G, hl havien tres nois ab ferides méa o menys greoe.

Paaaada ls primers eoutusstó s'oxplloa al-x i la oauae de la mateixa. Eia noia Andreu Fuster y Miró, de 9 anya; Joaep Tramoyeraa Izquierdo, de 1J; y Josep Jalme, do 6, havien trobat en el solar en que eetlguàedlnoada ia Galera, en et carrer de Sant Pau, doa objee-tea qao reaoltaren eaaer dos petarda. Jugant ela portaren a casa d'nn d'ells, ont picant ab nn martell prodeiren la seva exploaló. En Fuater rebé ferides a la eara, front y part eaquerra del pit; en Tramoyeraa, a la mà dreta, de la que l i tallaren tres dits y al braa eaquer y en Jalme una ferida si oostat del sntre. Les ferides dels dos primers sóm

Ahir , entre dotze y uns, l'arcalda retornà Is visita a l oomandant del •Princesa d'Astu-rlas», essent rebut y despedit ab els honora d'ordenen sa.

Vida cerporatiya

ver „ greus, y la den Jalme de pronòatlo reservat.

Els nens foren portats a la Oaaa de aooors del oarrer de Barbarà. ont a'hi preaentà'l Jut­ge da guarda, que ara'l del diatrlots de l'IIoa-pltal. senyor Maapona. el Hsaal de l'Audiea-da y l'habilitat da l'esorivania del aenyor 111 us, A la tarde'la visità I aenyor Oaaorio y Gallardo y l aenyor Sanllehy, qne bo fou al aordr del repartiment de premia del Patro­nat de l'Obrer de Sant Josep, donaolloahl a eada un d'ells 2& peasetae.

L'arealde del barri del Sant Juat, don Ra­fel Follaraoha, que aooldeutilinent paasava pel lloo del suoeès. reoul I l'aitra petard que BO havia explotat, el qne té la forma oomple-tament clroular d'ona 8 oenUmetroa da dià­metre, notantahl en la part superior l'Inaerlp-oló «4—01 > f doa plstoneSe suposa qua aquest y Paltre petard del carrer de Fartaadina, són de a qoe'n dinen d'avia y qne a'oaen en sia ferrocarrils.

L'arealde sAnver Sanllehy, qae an aquella

En l 'úitima sessió celebrada per la Secció da Folh-lore del Centro Exooraloniata de Catalunya, ei preaident de dita Secció, don Resaend Serra, tractà sb gran erudició al tema anunciat pera la conferencia d'aquell dia, qna versava aobre'l «Cotolg y genealo­gia de lea espècies folklòriquea·.

Fen evident com d'nua mateixa eansó se havlon arribat n fer no aola diferentes va-rlanta, sinó com la música d'una havia arri­bat a easer Is d'a tres, modificada méa o menys en algunes notea.

Eu aquesta tasca l'ajudà pera millor de-moslracló't mestre Massó y Goula, tocant en el plano alguna exemploa.

Y demostrà quo no sols sucoefa així en les esnaona, sinó en los rondallea y en totea lea demés espècies del Fe k-loro.

La conoorroncla ap audf extraordinària­ment ala diserlants.

—En la mateixa entitat Centre Excursio­nista de Catalunya, avui dilluns, a dos qnana de dèu del VRapre, don Pelegrí Casadea y Gramatxes donarà la conversa L V I I d'Ar-queologtn (18.* de Greeiu). Idea general dels caràcters de la olvl leacló helònica en el pe­ríode homèric. — La Grècia arcaica. — Si­gles vui al FI abana de J . C. — Colunisació grega. — Ela a ua efeot>'a en la clvi isacló y art helSnlrs.— Csràcter de la nacloualltat helènica.—Jocs o fmpice, pytlua, panamatena y uanegirlea.—JMferenta centres de cultura.— Ereso, Mlieto. Toolee, Caleia y Cor in te.- Fac­tories y oolonlea fundades per aquestes olu-tala.—Atenes y Eaparta, grana centres de cul­tura.—Caràcters generals da l'srquiloctura grega.—Els materiuls.—La construcció.

Eo ia matinada d'ahir y per orde del jut­jat dol districte de l'Universitat de Madrid, pel quefe de la secció especial de policia se­nyor Treseols y inspector» Caslellanna y Rl-po I , foren detinguis en els seus domicilis sia snnrquistes Josep Arbós, Franclsco Cendra, Marian Casielkxe, Joan Basons, Fidel Santa-•Bsana y Tomés Herreroe

Ahir al mati foren interrogats en la presó modsl pel governador eivil.

<m * ^

Ahir plogué oasi durant tot el matí y a estoneaa la tarde.

L'Observatori Metereoldgle de l'ÜBlveriitat anota ahir eiasegüenta dates

T a Societat obrera Unió de Llogaters con­tra'l Desauni ha deixat de banda ta seva ae-titut reivlndioadora da la tirania del llogner, davant la manifestació dol primer do maig d'aqneat aay; donoa por uns part ala elements obrers actius pateixen perscouciena, regla-trea, dennnei>>a, etc., y por altra no pareix al no que lea claaaes que'ls falta'l menester so Creixin riaSueneis extmnya d'nua planeta conservadora y d'apatia.

L'Uniò de Llogaters, enguany as eonerela-rà a donar nua vetllada eu aon domicili so-elal de la Ronda de Sant Antoni, 1.

Doa Franceso Layret donarà en l'Aleneu Bnclolopòdle Popular, Carme, 30, aval dl

^lluna, a des quarts da déu del vespre, leetaca

8*0 11. E. 11*8

7B4,8i K. N . 0. K. N.

mirsnATUH* Algun BTIIXI-Valo-IL

detnat Sol 24·9lOinb

Orab. IS·T·RoH. 38-20

Sortida del sol: 4 h. Bt m.—Poatat 6h. 48 t Sortida de la ttaxL·ii 9 b. Ï7 m.—fosU: « b. 141. Lluna plena.

B JIM «aaiarattTes da la U uperatara

Durant ala ela olilma dlai

làliBI tl SflI. • BÉM a min

24'9 4-6 12-6

25^ 12·8

85'4 M'Í

MM lo-a

li 30'3 10-2

Our&nt eln m · t o l x o · dle« 43 l 'any aater lor

liilsd ti sol. «

5 i 5

7-2 30'1 6'8

25-3 3-4

l ' I

34-8 6-2

24'9 6*6

27*5 6*3

TBATRB PaiXClr-AL. — Bap·ottoles-andleloaa Graner.—Avui, tarde, a lea eino, seaió senzilla: • !.'a)adjnt.; a laa ala, aaaid rtob.e: grandiós éxlt de «La nina dormlda al boso») a os nou, •l·orme-tim» y «La nina dormlda al boso*.

TEATRE PRINCIPAL-—De mi , «I Conecrt Bis-ler>. Les sonates de Beetboven .

TBATRS CA TALA (Rumea).—Avui dilluns, torde a dos quarts de quatre, Irrevooablement darrers (orde de

Madrid , 28, 9 nit.

les émm a faíalim E l P a í s dia que'l resultat de les oloc-

oions a Catalunya ha sigut ol següent: 18 diputats republicana. 15 oatalaniatos. 6 carlistes. Comparant aquest resultat ab el de lea

famosos eleocioua de 1903, resulta que'ls republicous han guanyat quatre llocs a Catalunya, y oomparantlo ab lea eleocions de l'JOG a'hau guanyat set

D'un manifest Ea Moret estigaé ea el Congrés pora

preseutar una acta de las que ha obtio-gtit.

Pregnatat sobro'l manifest republicà digué que ooioameut coneixia alguns pa­ràgrafs, però'l considerava de molta im­portància.

—En Salmerón a'ha negat a comentar el manifest, anunciant Id defensa de sa

í conducta al Pariaraaot En alguns oíreols a'ha dit qne 1 mes de

{ octubre se celebrarà la nova Aaiamblea | republicana y en ella dimitirà la quefa-tura ea Salmerón, y fins sa citen noms pera subatttoirlo.

" A B C „ y la Solidaritat A B C diu que'l triomf obtingut per

Catalunya ab la Solidaritat ha demostrat que no 'a tracta d'un exclusivisme de Barcelona sobre les quatre províncies ca­talanes, sinó de quelcom més important.

La llissó pot easer profitosa y dlgua de imitació por lea demés regious pera qce sorgeixi la veedadent regeneració pac-lameutarta.

Ara queda una ineàgnita y aaaapigaer l'esperit ab que vindrà al Parlament la numerosa representació solidaria.

Eo alia hi ha alemants distinta; preval­drà la sensatesa de.la ona o l'exaltaoió de l'altraf

Per de prompte ha triomfat In Solidari­tat y ih ha que felicitar;-on, porqoè signl· fica la mort de la política dols mala go­verns y 1 extirpació radical de gèrmens verinosos pera ia pàtria comú qne s'han deixat observar ea aquell hermóa país.

29, l a 3 matinada

La "Gaceta,, Publica: Reial decret otorgant concessió do re­

sidència a la plassa de Melilla als penats qne s'enumeren en et periòdic oficiat que's troben en el qnort y últim període de oondemna y que gosaven de oiroula-eió lliure.

Reial orde nomenant oatedràtid nume-narl d'Acústica de rUnlversítat de Bàr-oelona a don Esteve Torradns.

Belat orde autorisaat et projecta d'una torro ab destí a ta l lum permanent do Punta Barreira a Pontevedra.

Anunciant la vagant d'una plassa de número en PAcademla de Belles Arts de Sant Ferran.

Extret d'un article En Miquel Sants OUver en V A B C dia

qae passades tos elaoolons han pogut veure'ls enemics de la Solidaritat cata­lana que eren Impacients en ses atbri-cies, que ha evidenciat que la ooassió se Impost sobro totes los demés idees en Catalunya y en lo successiu se veurà que per damunt de las idees històriques que divideixen als homes ea republicans, car-Ins y conservadors, hl ha una idea nova

a Catalunya que les vens a totea j es la del sentiment autonomista y territorial, combinat ab el sentit antidemagòglc.

Podran els olotnoMta directors de d i ­ferents partits tenir antagonismes, com Ta ocórrer recentment ab els carllns;

Íiorò això ab prou feines fa efecte en 'idea jove, que pot més que les estrati­

ficacions y acaba per amagaries.

Manifestacions den Pi y Arsuaga En PI y Arsuaga, vindicantse do 1 acu­

sació de qne ha sigat objeote, publica una carta eu la prempsa dient qne anà a Vilanova requerit pels regionalistes y re­comana la candidatura solidaria sense flxarso ea el nom det candidat, puix ta Solidaritat, por sa base primera, respecta en els seus aistriotes als qae veaea re-presentantlua y's manifestaren autono­mistes y defensors de Catalunya y ell no volia ésser solidari a Sabadell y aatlsoli-dari a Vilanova.

Afotjoix que'l senyor Rnbaadoaadon se presentà quna ja estava feta ia designa­ció do caadidut a Vilaaova y d'això ao'a té culpa.

El senyor PI acaba dient qae pera'l partit federal seria na cas de responsabi­litat no ajudar el movimeat d'autonomia de Catalunya.

Els republicane de Madrid La Junta municipal republicana del

districte do l'Universitat se reuní pera cambiar impressions sobre'l triomf dels monàrquics.

La Junta «corda auxiliar ab tota efica-ela y decissló als quo prenguin al seu oàrreg l'empenyo de qne resplaodeixi la verdadora eluceritat electoral.

Conferencia Ea Séaohez Arévalo, funcionari en ol

Mani, que's troba a Madrid, iia donat una conferencia a l'Ateneu aprop d'«El pre­sent y ' l perviudre de les colònies espa­nyoles a l'Africà.»

El llicenciament de tropes En comptes de Uloenoiarse el 3 de

maig 28,000 homes seguiran els cossos tot el mes ab les mateixes forses.

Pora compensar aquest gasto s'anmon-ta la xifra dels que aninto a ses casos a 80,000 homes.

Els vensuts VALENCIÀ.—La Junta municipal repu­

blicana ha telegrafiat an en Salmerón protestant de son apoi a ls Solidaritat y adberintse ai manifest dei partit

Assamblea agrícola EI Sindicat Nacional da la Defensa

Agrícola organisn una Assamblea magna de pagesos, que's celebrarà a Valladolid els dies I I , 12 y 13 de maig, pera inaugu­rar oficialment el Sindicat.

Les Companyies ferroviàries fan re­baixa de prens:

L'objecto d'aquesta Assamblea os acor­dar conclusioaa qne seran sotmeses al Ministeri de Foment en l'Assamblea qne s'ha couveoat a Madrid pera si dia 18 de maig.

INFOBMACIQ PB L ' B M N B E B Pai le, 28

De Portugal LISBOA.—S'ha inaugurat el Congrés re­

publicà que devia oelobrarse a Colmbra. S'ha oambiat de població per pors ' al­

teració de l'orde. Se diu que s'adoptaran acords resèr-

Ta ta. El Congrés durarà alguns dies.. —S'ha admia la reaucia dol catedràtic

don Beruardí Maohadoj ,- , —Bs obrers y estudiants do Coftnbra

l i fóreu una eataaiasta despedlda. ' >a*J< —Sembla coafirmarse la nova de qno

et roi don Carlea anirà al Brasil la pri­mavera de t'any pròxim pera assistir a les festes del Centenari de l'obertura de les portes d'aquell pals al somers uni-Tersah

t»0*V;?IÍDeJ Marroc 3\ 9w TÀNtíKR.—Els francesos desde Ujda ex-

tenen ta seva dominaoió per la vessant del Muluya deixant vigilant els llocs es­tratègics. 'AUTlsAa \ l '

Han tirotejat a les kàbilea que •'oposa­ven al seu avens.

— Els barcoa de 1' esquadra anglesa oontinúen íent maniobres per les ooatea properes.

—S'ha oonstituit la Comissió Interna­cional d'higiene.

sr r lM 1 Í4 a CWla de G é a o . T ^ ^ · i sortn 19 de Las Palaua St?!?! •> . (V? B> nta Creü de Teaerlta. , |

Liniad4 ' Colombo 6ap i de Blngapoore i aorti'l 21 deC nay», arri bé'l

lJMa4i SiumitMm: .Aífon. aBuenos Aires de MontevldeA. n '"•fcà'i gui., arribà'l 26 a G è n e v ! ^ a . ^

I M o *> C a r i a r Bl . jf . '"3'- ^ » de Lea Fals*, eap a Bsnta C r ^ ' f e ^ ^ de Las fuinua eap a FernaBd0',15a0n>els«o·. ,

LiMúeiuplitoritK «José éa) PlOl.^I CSdlz a Glbratu» v t i , ™ 98 »*VM*. a Cadiz do V1 mm^ ír^In ^V· «rriiS.4» «Ciudad de OAdfz. y - M o i X . ^ ^ w l

J**rcafs ^ s j , ^ VALLADOLID

Blat, a 41*00 rals fanoeaj s cibadj, a 10; carrotee i patstea aC r laarrob*.

CÓRDCDA

Blatdw, de44a 4« rsla lano». ^.^J a sd; ordi, de 20 a 28; tares SaSoSM? u ' i · M l CBSSIS, a Í7) farina blanca extra a 17 ni v ^stoí corrent 16 rals y mllR; blat de moro d»»*"''**» neKa; oli oorrenl,a (3 rala srrob ; oli . í,3*^ srruba. ' "> • W

BAUtHAKCA «tò ubrd

El blot so eotlsa a 49 rals faneas pi »A Ica Rarrotea a 28; ela elgrona S i ^ s iS l **! oagreixaia, an viu aOO y mltg; ordi, a 24. '

MfSUk 26 afnn

LEÓN

Blai, a 40 rals I mega; sègol, a 2% s N l ' L , . bada a lii( lUnea», • 3* yatates, a 6 arrobi ^ *' >" <•> ^ Mercaisexfrangers ESTACIÓ ENÓTÉCNICAESPANYÒU

PiretcarM «•• tvs laa getMica El millor medi para la protecció dels «ODUM .

espeeialinent de la vinya eontra les goladcs « i tant Bovimogon durant la primavera, oonaisS! en la prodooeld de nubiata artl fleiala x

l.i terra abeorvelx MM qaaailui de H rant cl dia, <ulor qne's desprèn a la all a eiMMM de la niateraa fem y «els eesireos. VtsnvS. denevltaraltal iiTaJueM,si«l com l^m.iT&L· primera raigs maün.ls que produeticn ef·steT·. saairós sobre laa pt.nics. Els antics toaeiiiín aquee ancold farmien y evitaven ilrradlacIdS terreny per «nedi «e la produoeM do funu o-m,,: sos.

Flinl,fa ladeserlpeltf del mètede nao eonslitli en areinar barbes ragides ab aigua y •alerin eombusübles. L'inca Oarella, ans explica que en pràctica eorrent enirs'la Indígenes dol Porú («r grana iuguerea de feina pera produir fums v pre-servar ela conreus. IL·IB sigut Indleais '""-shti bles mètodes tendiot tols, emi es natura!, i pro. dulr la major qaant l ta t possible de fum sb «I me­nor eafors eooBÒmic. Mr. ü. Baxlllegasta DiK aoIlet de lerrlaai oleac- d'ollapesants pravinoute ds U deetilaciò «o la bulla «i»e cremen per medi j ^ , b e Imuregaat en reina, altres aülissn l'hwbtun seo arrancat del terreny^e^at c voltes ab (jBíttà;

BoUleti Borsàtil

però'l sistema qae aoTn^n ab mda partldarlsssa de la c o m b u s t i ó de niuMS ca fogons opropriaa quo l'industrl» fab lei p « a t>l objecta.

No entrarem sqn l en la descripció d'aqaata aparells que sdn innombrablee, m*s o menya p«r-fecelonata. També l ' iBdastrhi somlnisiri'l eom-bastlbie aproprlat perols toaoaa.eoMlsidii gne-ralnjcnt en tmtmtmJ» do p.iWa, herba y semdo-res, barrejat ab rola» a Impnraa.

Si'a volen produir n ú v o l s do forn y vapenA aigua •imalUntameut nas^a de termeaquu rtgal el foco ab aquest ffqúld, qn5» ala emglomorstsei· fan* ea eomtmstí\ vamnise d'una eombrsi^ei vapor dmgnt en part se eondens i en l ' s íre j pírt en ela eaams freda y «peelaloMnt eu a!g br mqai-1:ODS (|Ae irobi ea. et aon ran, reatitolnt d'aquest modo el calor prea pera la seva vaporjci<), lo qua la erülxer l i teasperatnra de la planti a qual ela-vaoió de t e n i p o m i D n hl enDtrlboeix «I ealor di­recte dels fogonata. M. Lortoul ha Dablloat onaelr-ealar Inaieaut la manera d'usar M fog loisKl-noseat afa^ueali elreolav prenem els se Mnii dotoai i ;• * ^ ' -;-

Colocals el» fogeBala e q n i d i s u n l s a 10 uielreey en ducs l í n i e s formant an anfcle recte quin SM» s'orif-nta en la dtreeeió del vent a fl do que'l fam pnxlaa eonraixl'l eonre*.

precede»

MERCATS DE SUBSISTÈNCIES Aoni no hi ha indicació d* Muura, t'entén qne t'ha de

eomptar per il i ímf . 400 gram» DACAUU:Be^CH a 0 83; remullat V3i s OM pet

so tes. BOLETS:Rovellons, O'OO a COO; plnatells, 0*00a 0*00,

muixarnuns, O'OO a O'OO pessutes. f_ CARNS

Boa o VAOA: Pllet, % de prlmen, ssaae os. riO; ab os, 0*70.—De segon , sease 04 0'80 a 1*00; da segon 1, nb os, O'OO peisetea.

BADBLUÍ: Filet, 1*76; de prlmen, sense os, lUOt de primerj, ab os, 0'70.—De segon 1, sense oa, 1*11 aegon i.ab os,O'OO pessetes.

Mo Td: Ooatelias, 1*10; Primera, O'OO; Segona, 0*80 pessetes.

ASYBIX: ladlatlntamoirt, VdO. Costelles, l 'M; Coi­xa, 1*00: Cdrpor , O'iiO pessetes.

CABinr: lDdls t in t4ment , 1*26; Costelloe, l 'M; Cui­xa, 1*26; Corpori, 0'60 pissetea.

OvuíA-.Om» O'SO pee etes. CÀBUA U OBÏSTA n 0*8J pessetes. Fonc: LI om 11 lo, 1*30. Migra, 1'00; Botifarra eatv

I no, 2*00; Blsne , 1 ar80; Negn, 0 80 a 1*00; 8 1*1 ixa,l'0a( na-nl 1,2*00. Üiuofl3alau,0'fi0:i CSO! LI r b anc, 1*00. de la caldera, 0*80; Seg:, 0*80 a I'OJ, Oansalad >, 0*80 i 1*00 peasetae.

IfENUrs: de bou o de badella, priraera, 0*00 a 0*76; aegona, 0*26 a 0*40; de moltó, 0*30 a 0'40 pessetes.

CAUUOU): (Dotzen •), U'Oó * 0*00 peaaetoa. FRorraa

Meldi {na} 0*00 a O'OT; c stanyas, 0 00 a (fOO; co donys, 0*00 a O'OO; dílllls, a 0*60; flgnea(doi-(sena), 0*00; Idam seques, u'l» a 0*80; Idem de moro,O'OO; 11 imones, 0*60 dotzen i; maduixes, 0 00 mangrunes, 0*00 a 0*00 dotzena; nespres, 0*00 olives trencades, 0*30; Idem sevillanes,OUO; p.m-sea, (/iO a O'eo. perca, 0 Sd pomes, 0*26 u 0*40; pru-nee,0'00, Id. seques, 0*00. raïm to ma rea, 0*00 a 0W; id. valeno.4,0'«Oa O'IO; Id. pansa, 000; ser bes, O'OO; taronges, 0*45; m.indirinee, 0*80 pes­setes.

Cos (dotaepa), 1*00 a 1*90 pesaotoa. Pa (kUo), O'Sï > 0*40 peasetea.

81 un ais dies precedents L·iguís plogut ««neiuí-sati fer sortir leaalgflea anlegadee en ela iasii«.

Hl m e » metxa, e»eèaírels diroetaaioni; <n c l oonu- ir i ataglfltt a»xle de petrolk-pera Lstiuar la oomtastloT kS 1 II 1 f""!* ••••••

(SB franca) 100 ks.) BLATS: Paris (aense nreoiaar eíaasesX sMt34

Lyon, 22*76 a SMOt Bn doos, m » a 2*80. Tendre: TingiroV, 0.);,DaBube, 19 00: Bourgoaas,

OOiTusaUeBal-AMMkSiAeUtary.OO) Plau, mo-, Berdlanka 14*805 Marlaaapolt, írOO; Ooika Ni*o laief, ïVWi Odeasa, iT2ii BonrboBiwla, OO; Boam»-air.,ru Argella y Ttoea extra. Wtk idsm Id . «I Azoff. ITM. Amberse 15-2»a 17*3fc •udapesih. iriU Berlín, 24*3*, NovaTerfc. M%9: OníeaKO,!1·

OBDI: Parla. 18 a J% Lje», l^W ·lí%ï!r(,e°fi i-m'Oa l9W,Mars·U·tK«*r»i»í/,i; erdl c1'", W2a a 16-60; ordi de Merataa, s 0% erdl de Ruisi». de 00 a OVtO.

Signi-. fVrls, 18*30 a i W i j Marsella (JWrtff), 00*00; Lyon, lé a 18^8» Bordeos, 18*110 a 19.

CBADA: Í>arla, 19w a WTfc Lyon, ») 00 » M'". Burdeos, 20'0O a íWOOj Oete, d'Espanyo, gna, de w a 21*00; Idem Id., 00; Uaraella (Kntrtpài); « • ' " « • ^ Busala, 14 a M Kk Idem de RodoaM» 13 a IWWi idem do D inubto, « tó a MISO. . . ia-

Mouasc: Parts, i t M • Ift Bordeos, Mirsell i (BvtrtpO); moraao do CInqBantiol. i-T»» 12^7; Ídem daDannWovll·l» a l * Ids» d» sa, 12*U0 a 12·26, Idem de Poti, 12*00 a l ï ï í .

Fio* eefatigolt a Ceta Alaeant, de IS a 1» grans,de 28 a 80 franca; •d·ffl·

da 12 a 14, de 25 a 27; Donlearló, de 12 « {». a 00; Cal.,lonya, ds 00 a 12. de 00 a ^ 14 a 15, do (W a OOj Tarragona ^en^rel ^ 2 »

jYïoviment del pori Situació dele vapore de ta Campangta TraiieallómUM. UMa ds Cuòatt lUcelet El .Reina Maria Crlst na.

sortn 20 da l'M ban cap a Corofia; el «Alfon­so Xi lU sorti'i 21 da CoroAa pera l'Uabana.

Lima d» N ta-Yvrk; CHAS y MiHe: «Antonlo Ld-PJ«*. an-Htén 88 a Mklaga de Bareelona el •León Xin . , sortTI 16 d'abril de Càdir eap a Nova York; .Montevideo», sortTI 2« de Veraornseapa I H bana; el .Buenoa Aires», arribà'l 23 a Gèno­va de Bareelona.

ds raasmsla Col·mbia: El .Montserrat»,

Moso de4M~ ïd5m'~ro "V»e_» a t f ^ f ^ J i . r . a 00. de 00 « üü; VI blans soc d-AndaJuíla, de 1-de 00 a OOJ VI blana do la Manxa, do 12 a 00, VI bl ino de Oitalnujl· ds 00a U <» • XJrea y Kflags, de Ma 250franca.

AUrte prodneUe eepamfole eotleale a Ceta t ^ Oi^e la 100 fclMgr.ms. « ^ ^ . ^ T r U l d a

franoi Borges de 20a 5^ fl, de 00 a (Kí Arag 125 a 136 firanea. . . « í^nai heutó-

AXOOLS: de vl. ben gust, do 65 * * ' S T t í k S * i litre; do brisa, de « 7^ N"^'d?n" cógaa , extr Ifl, de 46 a 47; d'induatrla, do 00 a 00; cog de 66 a 200 frauos. .. erlsU»-

SUCBBS: de 80 a 61 franea f'3 J 0 0 " . r - ü , d» sats. do 62 a 68; an aMrepU, de W a ^ " í ; , 22 a 23 25 a 26; en brwt, kianos, de 26 a 26; rojos, de francs. . . - j . n. Je

SuHoaiels·lI.aoperfl.de 28 a 88 franw, D, l i a 25; ordinari, do 10 a 16 francs. FORRATJES: fé, de 09 a 10 francs; ^P'11'''<" je 10 10; palla, de 8 a 6; gm-ofes, i « 0 0 a 0 0 i seg . s 14 fr mos els 100 kiloa. «mm.deOO·

PauiTEa: peres, da00 a 00 franca; ra>™; de0o 00 frsuo^ pomes, de 15 a 40 fn^es; w™1', J,,, ui-« 00 francs; magranea, de 00 a 00 fr 'n« ^ i0 tí 3 mones, da 96 a 85 franea el min tarosío». 60; mand rlnea, de 60 u 00 frmea. A·Atee&t·

FBL·iras «BQOKS TLLBTOBS: •rraedty" , K ^ í ;

de 9

de 000 a 000 franca; do Cartagena, f 0.7Tpr,,/00» Millores, de 196 a 200; «b «IosM.de i» jo, (moIl·irKdolOe a UO) «•« Cartag^». ^1(jM,,d4 avellanes de T irragona,da 000 a ™ ;rj0ci 70 s 76 francs; pinsos de Mílagat»»'* da <» • . la «Ixa de IÓ kllógrams; do D « ^ ^ de

ams; prunes «qWJj ^ , «»; , 80 H*2: pinyons, T' ^ c a -fr mos els 100 kilógr;

WW francs; flguat. do

fosoK da'28 a 85 frenes. . vtbrt «f.",' VARIS: BSM, de 80 s M franea * ^ f r „ . i » * *

dols, de 60 a Vo franes els mt^PJÜSÏ» l ' ^ í o U franca; el grau d-íeld ^Urie .de l ' , l m brut, do 60 a 90; el gra» debltartrai. «»• franea pr/***0

P l a n a l i t e r à r i a d ' " E l P o b l e C a t a l à 99 L L E T R E S C A T A L A N E S

ELS vui, amlos lectors, he decidit fer-

A TOS participar dels dubtea que'm [ \ va despertar la lectura d'una para-

f \ _ grafs d u n l l ibre qn© méa avall M^riuró J propoaaivos enseoips on

'íTíi oroblemea dels molta que"» podea «entar en l'esfera de la nostra educa-

Pff |itCraria, problema directament en-u «eat ab qfiestiona «paeswnadament de-^ d e s de poc temps eatre •osallrei· .

•n gran poeta alemany J. P. Rrohter, en l« seva gran obra d'educaci<5 «La Leva-

ja eitada per m l en una altra d'aquea-íascrdulquca; en el «apltor sobre «L edu-

del aeutik do la Beliesa^, després iastablir y provar q » a abaaa dat» tcotza 0 dels catorze anys no ha de comensar la veritable educació poèt ica dels nois y noies passa a tractar de la materh», <*at contingut necessari d'aquosta educació In eqp arribada l'etat oportuna^y pregun­ta- «Però quins poetes farà estudiar l'edu-oador?» Y respon reaoiodament: «Els nos­tres! NI grecs, n l romans, n i hebraw, n i Indis, ni francesos, aioó alemanys. Quo l'gogièa t r l l • B t r · ' l · angleso», y è ' igual manera cada pobla t r l i entre ' l« sens. So-laciont la pobrtsa deia sigles passats, du­rant els quals eemfabira que no més la meravollosa vitalitat grega y romana po­dia esvair les tenebres y donar cos a les ombres en la nostra Alemanya, ens pot (jplicar aquolta costum irracional pe rò eoe.ira molt seguida, segoo» la quar sa tractava de formar y «temperar el sentit estftlo, no per medi de les belleses l i ta-rarios recentes y de casa nostra, sinó por medi de les obres capdals antigues y es­trangeres.» j ... •.. _

Inútil fora continuar tranaonvint ela lolidlxsims argumenta de caràcter peda­gògic en els quals el gran escriptor ale­many apoia la seva valenta afirmació. Do altra banda són ben sobrers entre aosal-Ires tots els arguments que'9 podrien ale-gar en una qüest ió com aqooata, que apli­cada al cas de la nostra proprla educació nacional, es prou intensament sentida dintre'l mateix esperit que ha dictat les paí aules m é » a m u n t « e m e n t a d e s . Les ma­teixes raona pedagògiques que abonen Pús de la llengua mare en heduoacló y l'instrucció dels infants són aplicables exactament a apoíar l 'ós de la literatura uacional com med» cfadncacló.

A W , rfoneï, tots estenr d^»cord en quo han d'essor triats entro'ls nostres poetes, en que han d'ésser els nostres clàssics els models que s'han de posar al davant dels ulls d^ l ' e i i e l u s saÉ qm» eomansa la sego-ua etapa de la seva educació. Hi grecs, ai romans; ni franceeae, nt alemanys, ai­oó catalans; el» nostres, e»a dir, ao- sola­ment els que:ns toqueu en el concepte de 1 espai, als de la mateixa rasaa, ainó'la aue'n» toquen adornés en el eonaepta dok temps,' ela d© l a mateixa ipo^m^f >

Aquesta es la teoria. Ara passem a la prnctien.'Y ara m'imagiuo u n mestre ga-lós de iSdueació , treballant en fer la perfecta apl ieac ió d * la teoria. Clàssica ^recs, llatins-, francesos castellans, tota ran al o^latx, pei 'primera providencia; al nostre home va a procedir a fer ua re­cull dels otàssie» eatalana del nostra (empsrel.nostre home té un cr i ter i afi­nat, sab distingir perfectament les obres literàries dobutes o mkjanee d'aquelles que tast pel concepte del sentiment y de l'inspiració com pel concepte de la per­fecció dé fa forma y de l 'expressió's po­den'canceptuar eom clàssiques y són in­dicades pera servir de maçntfina models de perfecció y de bon gust a les intel l -gencles verges dels seus alumnes.

Quins són els clàssics catalans del si-gle xix?,. serà la primera in ter rogació que i t í mateix se farà'l nostre institutor. Llarga moditaoió. E l l coneix fit per ran­da'l nostre moviment l i terari de la renat-xensa. E l l sab quant ferres som els cata­lans en la mederna r e p ú b l i c a de lea Me­tres. Un o dos noms soiament el fan dub­tar. T posa 11 s la seva llarga medi tac ió y ib In convicció més (ot ima' i dia a sí ma­teix que no tenim clàssics moderns.

Què fer, doncs?_ SI fos home de mal Bust, o de poca escrúpols , o animat d'un patriotisme desenfçenat, p rou quetiauria •ortit aparentment de dlncultata amunte­gant en una barrija-barreja monstruosa i r m e n t a de tota ela poetea de la nostra renuixensa y'ls hauria fet passar com tlàsslcs. Hauria repetit un cop mé* un isatig d'Antologia per l'estil de les que •ortlren en temps passat baix el nom do

trovador$ moderna y Ela nous trova-i o r i j fiu

en una t r aducc ió alemanya ab al nom de Catalanische TroubaJoure, en 'luals reculls per cada eosa passadora a'hl ha cent que fan tancar els ulls de korror.

Però ell té massa consciència de lo que Blgnifioa'l mot clàssic pera cometre una Dionstruositat semblant E l l sab que com diu Salnts-Beuve: -Algons esorlptora de talent, dotats d'originalitat y d'una forsa d'expressió excepcional, uns quants es-'orsos brillants, isolats, però sense auite, • l mpinent Interromputs y que cal sem­pre rocomensar, no són condicions sufi­cients pera dotar una nació d un fona sò-"d y imposant de riquesa literària». E l l •Jj^lgualtnent que «l'idea de clàssic im-Pjioa quelcom que té attila j oonsi«ten-í í a i que fa conjunt y t radic ió , quo's oom-p<>n, se transmet y dura», que «un verlta-o'e clàssic es un autor que ha enriquit •••perit humà, que l i ha fet fer uu pas •*P avaut, que ha descobert alguna verl-"« moral Indubitable o ha expressat al-• • ' · paisló eterna en ei nostre cot en el Hüai tot semblava ja conegut y explorat; ji16 ha traduït el seu pensament baix no -"porta quina forma, però sí ampla y r, "· fina y ponderada, sana y bella en

L·ll sab ademés que pera asaolir

Y IA convicció de l 'institutor t ambé es la meva, amabloa lectors. Ja s é que BO mancarjLqui atribueixi les meves parau-lee a l'afany d'empetitir far figures dels nostre; poetes moderns. Però no tinc ne­cessitat de justificar l'honradesa de les

^raeves conviccions» esclaves solament de lo que m'apar com veri tat Jo no puc en-ganyarme a m f mateix oalifleant de clàs­sic al més alt poeta deia nostra renalxen-sa: en Verdaguer, pres el mot^iüsaíxen el Uogftim sentit quo l i donen les l lumino­ses paraules abans transcrites de Sainte-fieuve: sentit d'altra banda que 11 convé sobre tot en Pa^peote edacatiu y pedagò­gic de la aüest ld , que es et aue ara'ns ocupa. En Verdaguer es una figura, una encarnació d'una època de ressorgiment, d'infantesa, de re-nnixenna, no d'una èpo­ca de perfecció, de plenitut, do maduresa La seva ebra se rà eonslderada per la cr i ­tica com un primer rmmnment d'una l i te ratura, com una nova Cans'l de lioland patenta y forta, contenint virtualment tota una literatura independent y or ig i ­nal... Un solament potser, entre'ls nostres poetes, ens fu venir el mot clàssic als l la­vis. La seva obra es una ant ic ipació de maduresa en les nostres lletres tant pel Heuguatge com per lo acabat de la for­ma. Aqnest es en Costa, a qnl ja và rem cali ficar dies passats do primer clàssic català en la cronologia de la nostra poe­sia ronaixenta. Però una oreneta no fa es­

tiu, com diuen vulgarment, y malgrat en Costa hagi acoblat al seu entorn una plè-lade de poetes que segueixen el seu ras­tre, eia clàssics catalans no han encara aparegut, pera oferiries com models d'e­terna^ universal y definitiva bailesu a les àn imes infants que comensen a obr i r al món y a fa vida els ulls de l'Iateligenoia... Y com la materia es molt interessant y l 'article s'allarga, ho deixarem pera «e-gnir un altre dia.

! MANUEL DE MONTOLIU.

Xa font X L A SUNYORBTA J O A N B f A LÓPEZ

LA toot va murma-anl plascevolmon^ en la verdor (roadosa j amagrida,

f homnejant ui prat se va eacorrent, i y te na eutar d'auaslla enamorada.

Vora ella va la verge angclUBl» qui td'is cabells d'nns esplendor d l T i n % y !n v-vg il"!' n 'ür srn front I^mfors omfilint d · i ' a i g u a paesrina.

Oh fonu de la f o n d à r i a verdejait, brodada ab bUini]nea Sora de maroielval Wm <j«e «mffran<lti»•* poema p.tlpltin!, dala nuírmiHH» alegres de la telvo.

Oh t.i»!i·.jiieoi.·ria n.V.ar tranBparGn% X porteu la frcecor dintre les venes, y aboqooa L'alctw vnra eternament, aerad-'una niuifailoa hormoscs aonoat

'.. ,' JOSEP MASSÓ » VBNT(?S Miuica 4tl wmlr» Jo—n Licbcra

(!)

8i

de H 3 'erma ampla y gran, fina y pon-^••dn, la primera condic ió indispensa-fe *s el Posseir una llengua en un per-^ ^ M » t a t de puresa y d'autonomia, una

Psrbd na que no acabi de sortir d'un l larg

Qn .. 0 d'incultura y de decadència , de Con .engua» en Que n0 necessiti reunir » la «'081,03 pera Prooedir científicament pu. tiva redempció» depurac ió y oom-«PUoH P6ndeucia· Y'1 °09tre Institutor í I» naquest3 oonc«Ptes al cas present •onvi» "i1" j l i tera '"ra y s'aferma ea la pot ha'p ,iae no h · hB de <lue no W

"•ver olàssio» catalana moderns.

E l q n e f è d ' e s t a c i ó | A f«, no »4 paa de qpi: dea sseerne d* qac-(e. No la s(5 •oureen lloo la seva quefatora.

Presoner ert aquella estaoiò desiartalada, itrista^y dnsçi'o^eída do Iota oamodlta^ oar-regat lí oblilfaridns y respongablliíals de toia mena; obligat a tenir nòies totoa les depen-denaies eeusa paraonal pera for la neteja; ha­vent ile doaar bMleUl als que marxeKy.TC· oullàr «ta dels que arriben; teniat d'atendret telègraf, aqualia maneta que, eom ell , roda sense monros del lloc; baventse de culdar de tot, de la bàscula, dels estats, dels regletree, dels quartes... fles de los agulles; d'aquòlies ogullon maleídcs que'l tenen esclau, olavat eew el» Insectes à>m maset» d'hlstorla natu­ral!-. .

Perquè do Pestacld no se'a pol moure at de nit nl de dia.

La companyia II dona haMlsck''en l'oataeló mateixa, no pera comodhni (Teli, sinó pera tenir o disposat a tol«whor«B 0|.

Enoara ta m4» at quefe; encara's cutda de a'tres cosos. La rolacló deia seus treballs no s ba pas acabat, y «ixò que noi vull ocuparme del» que passa pera viure.

EIH» d'empènyer aB ses pnopries espat­lles als graixosea vagons qoe II quedeu en ler vtes, y, alxfl, sense taearsa l'unlforoia.

Ha iia arreglat ela "ama, aenae unterse les nians, ha de remenar qusrtos do la oetnpa-n;la sense tampoc untarsen ela dits; ba de rebre y donar pas, ponunalmenl, a tols ela tren» que patsen; ha deonidarse d» tol, do tat, llevat tfelK D'ell ne pot ouMarsen ni la oompanyi» Keb fga a taianaontrea el servei xagi bé. la derafta que s'arr·'g i . A l'empresa ao n'bl eadon» poo do l'homa: lo que vol oon-aervar es el Je/e.

La companyia II dona tm mosso-y un por-ler per» qoe l'ajudin, perd, com quo ia seva f.'lnn so la pot for sol y'Ia seus subordinats aón Insulioients pera fer la que'Ss pertoos, ell ba d'ajudar ala altres.

Y't UIOBSO y'l porter l i dinen Jefe! Pobre homel Kll ja ho veu; j» ho sab que

no hi ba tal quofatura. Prou quo so n'adona de que no ea ningú; de que la companyia se'l rifa; do que no os més qus ua mosso, ab ros-ponsab Htal y levita proprla. Bé prou que ho coneix que ea un quefo que no té a qui ma­nar y a qui, an oambl, tothom mana.

Les dònes del pob.e 1! diuen noi y'l*homes ntaitra. Tant tols el mosso y ' l porter al trao-ten de Ja/a.

Al costat do la estseló h i té un jscdf; un tros de terra que va sobrar quan van ferbi'ls r«<rs<'as> y « a l a qu« l'homo hi ha planin i qua­tre flors pera que'l consolin en aquo la pabo-rosa soletai. Cada dU los rega amorosament, les rodeja de tots els ouidados; y elles, agraï­des, creixen ab vuluuiariusa ufana malgrat Is iufeoonda torra que abriga Ira aevea ar­rels. Aquell jardf os :a única nota poètica en mllg del pa de proa» de la ostaoió. l'únlo raig de llum que esquinsa aquella fosoa, la sola taoa de color di* vida que alegra ela ulls del pobra qnefe; verd* y vermi-Ils qn* no II re­cordeu el Servicio ui'l fan pensar an el regla­ment.

Fóra d'això, llevat del jardlnot qun l'alegra a eatsuea, tot lo altra que'l rod«]a es triat y reglainenlori eom ell mateix, que mai té nn moment pera easar home: sempre, oonstant-meni, ha d'easer quefc d'eataoió mal que 11 pesi.

Sofreht; ea olar que sofreix. No's veu praaonnr, però, s'hL sent, que ea

pitjor encara, y la oonoleuoia no'l romordeiz do oop orini.

(1) Del llibre AucelU it goma, que acabi de pa-blicarse.

(2) Lot Jefes de EtUtMn debtn habitar <n Uu mt> •MU nWaeiiaat. Dtk$n «tar eonatantemente <% la <tt*-p ,>rà « !« la Compatiia, no puM»mio aMMHter·· nl de d u af Je noohe, nl aun en laahoras en que no se pro^te-gervloio... (Artiole 8.e).

Vou la seva presó oberta de bat a bat, y no pof f u ^ r r resta voluntàriament a la porta de la gàbia, com els aaoslla ensenyats.

Da lonpapara pensar ea eU, no n'bl queda gaire. Les aeves obllgaoious són moltes y no pot demorarne cap.

Sab que ha d'amoinarse; sab que ha d'en-1 trlstirse, però mai 11 vaga de fsrho.

81 algun cop, qaan està sol, dedicat a om­plir les ratlles de!s estats que la companyia II Imposa, deixa la ploma y apuntalant el cap en les mans y perduda on el sostre la mira­da, prova de pensar, ois ulls so l i acluquen y' l nas l i canta... Ea que va méa endarrerit de aúu que d'esperansost

Dorm... dorm clno minats aeoassos: el temps just pera tastar les dalieiea del dormir que tant temps Üà 11 han aigut privades.

Passada tant curta estona, se desperta so-bressaltaL De qoS? No bo sab: d'una mena ds sobressall que només ol seateu els quefea d'oataoló.

En tant poc espai de temps ba somniat. Ha aemnlat màquines qua topaven y's desfeien, vagons qnes'ausastallaven ala ans sobro'ls altres, passatgera en l'agoalai gaardaa olvila qaa'l inacUIaven.

Quan anava a essor condait vergonyosa-raetit a la presó, s'ha despertat.

Aqueet somni 11 ha semblat veritat. Coses de la vMa! El dia que l'agallu de debò y l'em-prcsonln de veres, 11 semblarà on somni.

Surt a l'sndéa a esbargirse; a oonvencos de queia via està lliure, y, eíéctivamout, bo està. Tant pogoéa eslarho al quefef

Torna a la feina y ja no ho prova de pen­sar. Rasca que rasca sobre'l paper flas que la campaneta del telègraf l'avisa. Agafa la ma­neta y ostà nna estona voltant y picant Des­prés olava'ls ulla en el receptor, y l'asçullu's posa a ballar esbojarradament. Deixa la ma­neta, surt a l'andéu, y toaa ta campana: es que vo an tren.

Dossogulda s'entorna al seia despatx, obre la taquilla y Juga ona ctoneta a carlreos: despatxa bitllets.

Dona camí a la gent pors trastladarse a al­tres pobles, y ell, ell que té a la mà tota aquella riquesa do cartronets ab els quals podria, eom qui diu, donar la volta al món, ell no pot anar nl tant sols a la caJle del Car­ril, que sol osser sempre la més propera a la estaoiò.

EM es posat alií com els ponts sobre'la rius, pera donar pas als altres, y d-allí no se'a mourà fins que, com al pont, ona riuada se l'emporti.

Ja va'l trsn; ja os aqui en mitg d'una remor sorda, com de cosa quo s'arrossega, i Crits, soroll, obrir y tancar portes, vous es­tridents, carretons que corren, oampanados, xinlpts... y després sltro cop silenci de mor t

El pobre quefo, ab la bandereta vermella a la ni A, segueix ab ulls d'enveja aquella Han-gonipsa articulada quo s'escorre via onl à atapaida de gent lliure, y aleshores anyora la llibertat.

Contempla aquella via llarga quo s esmuny banda y banda de l'estació flna a perdres

al lluny; aquells ferros llargs y prims qua en-jgraeUon el món, aquella red que s'oxtén so­bro la torra y en la qoe unta homes hi estan prosonoracom ell.

Alosbaree sant la pena del eaptioí No obstant camina... camina un tros a l a

ventura, com qui prova de íutili·. No sab oiu vu; iutoiUu onaraon, però n rarribar al puf-mer pal dol telègraf s'atura: l'instint l i d n ouo no pot anar méa eu^là. I . Aqnelt company «To ssreício: aquell pal pautat a torrax8ombla que I I digui:

, —Noi,aquí no hi toaa onp feina: lòrnaten, que a tu van plantaria més avall...—

Y s'entoma trist y abatut pensant que ja's fil voli: quo ea u» pal quo's oorea y que quan no podrà soportar tot el pos que pons a so­bre, quan s ojeurà vonaut, ai seu lloa n'bl pia niaran un do uou y au oli ol tirarà» ui munt de les desferres humauos.

Ab taaCiWagaereaosparaBsaa se fica en el sou despatx, s'nsaeu en la cadira, extén l'es­tat dols bltllots despatxats, que ja as utixg pie, y una Uagriaa l i oau foixugamont sobre oua casilla. La tinta s'esoorre, y ell ab el mo­cador ho aixuga do la millor manera possl-Mo. Si'l quefo del servei s'adona de la taca, II clavarà una penyora per haver fet beguda durant la tel na.

8 aixiqja'U ulls pausada mant, fa on sospir fondo, y emprèn l'enutjoea tasoa d'anar om­plint ela blanca d'aquella impresos que no se acabon mal.

jY Déa Ifongaard qne la companyia sapt-gnés que ha tingut temps d'suar flns a la pri­mera estaca telegrAHoa.'Déuirougnarddéque ela quefes a'nnterossin de qua ha tingut temps de plorarl Desseguida 11 onvlarleu uu imprès nou pern oouparll aquella estona.

Escriu uns moments flna que'l dstperiadsi del telògraf l'avisa Ais 11 ve uu treu ds u»or-eaderiest

Se treu la levita, se posa una amesloana Més nova qua la levita quo a'ha tret, y sort a l'andéu. El tren ja ea allí.

El portar, at guardngultes yH quefo comen- \ ae» a far la maniobra qua dura fina qus se aeabn, porqitó'ts trens demarcaderias ne por­teu gaire pressa.

Plto, xiulat, mitg trsn que acieooa y qua­tre o clno homes, entre ells el quefa, empe­nyent un vagó cap a la via morta. Semblen aiufraga errupats a la taula de salvació!

Acabada a maniobra, tornen el» pitas, el xiulet, y l tren a'esaorre per tl, com tota ela alt re a.

La soletai més completa torna a ensenyo-rlrae de l'auden y, da l'ealació, y ' l qnefe mira encara ab alls d'envoja aquoll tren quals

.meroaderiea van destiuadea a cons iniirae lluny, mentres ell, més desgraciat que aque­lles, està condemnat a cousumirse alif ma­teix.

Aquest anar y venir de trens se repeteix al dia tantes voltes com la companyia vo , y sompre es lo mateix; cap mena de variació que fasai la fama méa distreta, com no slgai' la mala llengua d'a gun viatger dasvargu-nyh.

Per fi ve la n i t y aleshores es quan qtifda nna llarga eatona pera posar en ordia tuls e a documents del servei del dia.

El mosso y ' i porter netegen lo que poden y se'n van a sopar y a dormir, sl vo.en.

EI quefe d'estació s'ho de quedar alif d'aa» taqueta a fer toies aquell'-a feines y opera-ciona admiuiatratives qne ham vist fer al factor.

Quan es(& llest y ho tól tot posat en orde, dona telegrafloament la bona nit a les eela-cioua més Immediates, y so'n va a sopar y a dormir Uns a les duea on que II passa 1 tron exprés. Un tren qua sembla fot exprés pera feriu llevar a les duea de la mstinuda.

Bit ne hl fa falta mai al pas del tren, sigui da nit, sigui do dia, estigui bo o estigui ma­lalt. El quefu d oxplolnoió ab això es exigent, y si espigués que'l quefa>d'estnció havia ca-mòa tal fa ta, l'endemà, deinati, desde'i l l i t estant, l l decretaria la oessautla més iguuml nlosa.

Y això qüe'l tren exprés no s l l l atura a les estacions ab qu>>fe da vinilan duros oada mes. Aquests infCiisaos no'n aón-dignes do viatgers de tren exprés. Por això. la m*v* fei­na al paa d'aquesta se limita a aguantar el fanal, ab vidre do oolor blanc, ao sonlit da la marxa dol tren. an senya! da ola Itbre, mentres aquoll pasaa brunsant, y la màquina xiula ab eatrindencia com burlautse d'aqunü enn rotiro hnmà que a'astà allf Rom un eota-qulrol ou lloo d'oaaar al l it com l i pertoca a un pobre obrer qua ha treballat tot el sant dia.

Aquesta es, bon lector, la trista vida d'on quefa d'estació da poca categoria, qua són ela qne abunden mús. Aquest es ei calvari

AoueTtaJi el d,5, Pr0.g!i 3 Pob4lHPob7' lonbttrooabtotS 808 aParoll8· Eren bona | lossin aquella desferra eo^re llura mos-Aquest es el turment d'aqueixes viotltnes de nna clvillaació regida' y explotada persel-

'^aqaesta víctima no's qnalxa mat da la seva situació, ni mai demana ras, perquè ssb que os inóül: ha arribat a quefe y d'aquí no's passa.

Per això scaba per no preocuparse de la aeva situació y deixa quo se'l descuidin en aquell reco de m6n pel que tothom hi circu­la, però ningú s'hi para. Allí la vida y ' l soroll no més hl passen oom per la tela de las pelt-oules cinematugraflquea; depreaaa y corrents, y «Usaeguida quletut y fosos.

Ea aquesta qnietut y ea aquesta fosoa que­da soi y vern el pobra quefo d estació, ab el rafistlc jardlnot por únic esbarjo, el mosso y l porter per companys, la crua tasoa per dis­tracció y la misèria per patrimoni,

j 61 es amable ab ehr del pobla, sl buaea amlstaig, olslnspeetorael renyen y ' l aainbtsn ,d»astaeió. SI, pel contrari, os adust y fuig del tracte ab lea peraones, els del pobla se'l mi­ren raalameul y .'.aroanen que'l trogaln.

SI cria aueella.se I I moren; al tógoe, el tren l i aixafa; si té filla, la fam eia hi corseca...

Però ell ba de restar impassible a tot y ba de desoir les veus del cor y'is crits de l'à­nima.

Tant sols ha do respondre a les cridades del telègraf y, sobre tot, a la ven de lea mà­quines. Por oixò, quan sent que aquestes xiu­len, ja corra adotorat

Sa aquell niom 'nt no es un home; no es ni nn quefe d'astació... aa el gos del progrés que sent i amo quel xiula!

EotJAB» COCA Y VALLMAJOB

^ J "

gent y tenien temor da Déu. Y mosaòn I clos y la 'd lpoai taaa i · a l ' igUsla. Y quaa Guillom Truphème, caneMa de S a i n ^ a - l a lx f fou fet va aliar e l Criat de damual léi y, en havent douat l 'absolució, ab vou [.l'altar, el posà sobre lea poeta de la bac-ompnpada en ll-dgrlmaa va dtrr Ica y i f clavà.ell matefx ao ol» elaua qee

Jamai fou portada a terra santa, pera el mar havia rovellat.

prisanses intimes BBPÒS

* í oi, tot sol cutre quatre parets blanques, ^ no'm reclous, Sololatl Ali,no, na'm.tanques eoDfía en ton silenci septricrall La quletut que hl hia lomova vora ao apaga'ls frlsameataque sento a fóra Bl arriba a ccudormlr nien goig vltaL Bedosa y tot, mon ànim i batega, Irleoea do volar y exten Jre'l vojj reclosa y tol, ma vid.: no s'oie^t. Vivint mon pensamant recordaré sal. . T veig passar l'hlvora eovant el foe Iniorn qne s'abranda en mon-eor de diaaa dia. Així, com l'admeüler, : de tou ela florldora stgiUprimer qne tregui una .16 hnmll de l'oiaia, quau tol just Primavera s'ammcíal

BL CAMÍ UB LA VIOA Deiicuiue eair.'n.r do cara al BI·I, baix son tàlom immens de Qum srdonta; treieume d'aqucsla ombra aoiunnlenta cr.t YÍS'C arrecerat,sensaconsol. Com si'l meu caporit ostés de del.

. Delxeumo-ter o^mf, trlosifalment, tot canlant enardit com lea oigaleg... -Per qui viure reetóa; si'l enr té ales Quetoíaon per extendrea eam «l-vent? No estic malalt, Lmor! No estta cansat de tant aiictó'i vol! Jaaoe un girasíil' qus viu eulluornat, ancorant la llom d'or ratornn dora qaa danra'l verd;delseainps >• ol cel arbora. IfoB Oor on lliurat daleix pera.assolir la nova aubada, preludi d'una vida regíhd i qne ea ntes somnis de glòria m'baanalsat. Xo«stia malalt, amor! Deixa que canti les olnrors d'un nou dia quo s'acosta. No'm'fasais viuro aisl, en etorna posts, y alígral y eneoratjam! No t'espanti qne, anant per la dresaora de la costa, m'atartUfcisposa» massa BOVÍB taentresvagl asoendinL

C A N S O N E T A

Obriu al anost»X deixeu lo bon obert, 4nc, qonn hi li- gi ciaró, Ja vui estar despert.

Per ml no as molesten, quo*l vostre-afany me dol, Beiuiu? No'm desperteu: vul què'm dospertl'l sol.

El sol, abaos raigs d'or, vindrà a tuterenv detlUq el sol m'encén el car,, s i l Mm» ge nua dornri k

Jo soo un glrnssol quo viu d'osolats de llumi mon oor as un greeol que'l foc mal ol consum.

Qbrhi ol Sneslró, deixeulo ban oberl, qne, qnan-hi'bcgi slaró. Ja vul estar despert

IV ASCENSIÓ

Quin goig al contemplar l'immansa plana, rlolera ab ses feixes y teulats, oonrosada ab amor, Unint, ufana, sa riquesa da verds tornasaolatat Mirant la seva falda, a l'últim terme, com s'onfll i en rasants, ab gradaolé, no sé ai hi ha re al mi5n que pugi forme, més plàcida y Hangar* l'aicenoid. He aambla que ol eamt que duu a la serra no^moosla de pujar ni'm eanaa gens, y, ab als ulls flts s l eai, oanto la terra, Uensant la meva vau als qustrs vents. T, amant, amnnt, ol oor se m'enrlola da llum y d'usperansa y de blavor, fent via ab tint dalli qne npir que vola per durme a ran del sol triomfiador.

IONASI IGLESIAS

E l C r i s i de l ' O c c e à Aquell any, molta dels de Saint-Valèry,

quo havien sorti t a la pesca, moriren en ei mar. Varen trobarse llurs cossos llen-sats per les ones damunt la platja ab ela restoa de llurs barques, y durant nou dlea se vegeren, on el camf montuós quo mena a l'iglesia. atauts portats a pes de brassos, ab un seguici de viudes qne ploraven, sota l l u r gran mantell negre, oom dònes de ia Bíblia.

E l pa t ró Joan LenoSI y el seu fill De­sitjat foren depositats en la gran nau, sots la volts de la que havien sospía no feia gaire, oom ofrena a la Mare de Déu,

esperarhl el juí de Déu. gent més Bona y més cristiana que on Joan LenoSI y son flllDeínjat-

Y mentres les barques nb llurs patrons sucumbíeu en la costa, grana navilis a ou-tonzavan en alta mar, y no passava dia que l'Ocoea ne por tés qualque deaferra Donoa votaquí que on matí, una neis que tripulaven una baroa vegeren ona figura ajeguda sobreT mar. Era la de Josucrtst, de grandàr ia d'homo, tallada en fusta dura y pintada al natural, semblant una obra antiga. E l Bon Déu surava sobre les ones ab «la brassoa oxtaaos. Els nois el

Çesareo u bord y e l eomdulreai a Saint-a lé ry i Cenyia son front corona d'ospi-

nas; aos peus y ses mans eren foradats. P e r ò ' l » claus maucaven, lo mateix quo la creu. Ab els brasses encara oberts pera ofrenarsc y beneir, apareixia tal oom l'havien vist Josap d'Arimathea y lea santes-dònoa al moment de donarli sepul­tura.

Els noia el portaren a mossèn Truphc-nio, qui va dír loshl;

—Aquesta imatge del Redemptor es de un treball antic, y al qui la feu m o r í sous dubta ja fa mol t tamps. Encara que ia marxans d'Amiena y de Paria venguin avui por cent fraaoa y adhuo per menys estàtues admirables, cal- r egonè ixor quo els obrers d'altre temps t ambé tenien m è r i t Pe rò jo estic content sobre tot al ponsar que ei Jeaoorist ha v ingut a ix í , ab els brassos oberts, a Saint Vuléry, es pora beneir la par ròquia tant crudelmeat po­sada a prova y anunciar que té pietat dels

f iobves que van a la pesca ab per i l l de lora vides. Es el Déu que caminava so­

bre les aigües y boneía les xarxes de Ce-fafc—

Y mossèn T rnphème , havent fot dopo-eitar el Crist a l'iglesia, sobre la taula de l'altar major, va anarsen a encarregar al fuster Demen e una hermosa creu do roure.

Quan fou llesta, h l clavA'l bon Dèu ab claus ben nous y 1 alsaren a la nau, desso-bre del banc de les autoritats. Allavors sa va veure que sos ulls eren plens du miser icòrd ia y com humitejats d'una pie-'tat celestial.

Un dels majordoms, qui assistia a la Çcolocació del Sant-Criat, c r egué veure "córrer Hògrimee- sebre hr divina fas. A ^ e n d e m à matí , quan el capellíi va entrar a l'iglesia ab J'escolanet pera dia la mis­sa, va quedar fot sorprès ui trob.ir la creu buida dobre'i- banc y ' l Criat ajegut sobre-l'altar.

Així «Hie liagué celebrat el sant sacri­fici , va fer venir al fuster y va pregun-Uuii per què havia duaulavat al Criat do sa orou. Po iò l fuster va contestar quo oli uo havia-tacat res, y després d'haver l u -ton ogat ul porrer y als obrers do la par­ròquia , mossèn Guil lem se vn c o n v è n e e r de que iurhavki entrat iiingú a l'iglesia desde due l han' D«-u havia sigutoolaaat sobre j banc.

Allavors tingué'l, prosseutim^at do quo aqueixos ooses- eren meravollosés, y va moditai·lcs ab prudència . A l diumenge vinent ne parlà a la t rona a sos fe l igre ' sos, y.'la exa r t à a c o n t r i b u i r ab llurs do­natius a i a erecció d'una nova creu més . bolia que lo prunera y méa-dlgne de por­tar Aquoll qui va redimir al món.

Els pobres pescadors de Saint-Valéry donareu to t el diner que varen poder, y les viudos ofrenaren l l u r anelli Do manev ra-qoe messèn-Trupbèrae va peguen anar toUeguit a Abberike a oucomenar usa oreu de fustr negra» mol t Hneuta, sur-moatada per un rò tu i ab l ' inscr ipc ió I N R I en lletres d'or. Dos mesos despréa fúu posada en el lloo do Ift primana, oia-vantbi ' l Crlst entro la Uansa y l'espoujn.

Pe rò Jesús va daivucla l o mateix que ijL'aUra, y a l a n i i . anà- a poaatae sobre, 'l 'altar. | E l capellà, al mati, quan va trobar l i , ca igué do genolls y va orar llarg temps. E l burgit d'nquoil mlrucla s oscampà tot a l 'entorn y les damee d'Amions varen fer captes pel Crlst de tínint-Vaióry. Y mos­sèn 'lYupbèma va rebre de Paria argent y joies, y hi mnllor del ministre de Mart1-na. I » s e o y o r a Uyde--de Neuviüe , vu,t o-mutreli un oor de diamants. Disposant de .totes aquestes riqueses, un orfovre del carrer de Saint Úulpico va iroufar, ea dos anys, una oreu d'or y de podrerios que fou inaugurada ab gra» pom^ia a l'es^ glesia de Saint-Valéry ol segon diumen­ge da Pasqua de l'any IA.. Més Aquell qu i no havia refusat la creu dolorosa,, aa fugir d'aquesta oreu taut rica, y auA a jeurea altra oop sobre la tela blanca de l'altar.

Per por d'sgraviarlo, aquesta vegada varen deixarl i estar, y quan feia més de dos anys que h i reposavs, en Pere, el fill

[sdon Pere Calllon, anà a dir al oapai là quo ell havia trobat sobre la platja la verda-'dera creu de Nostre Senyor.

En l'ere era un bé de Déu, y com qne no teula prou seny pera guaayarsa la v i ­du, in gent 11 donava pa, per caritat, y era estimat perquè jamai feia mal. Pe rò tenia acudits sense to n i sò, que n i n g ú escolta va.

No obstant, mossèn Truphème, que no parava de meditar e l misteri del Crlst de do l'Ocoek, fou frapnt de lo que acabava d a d i r l l el pobre idiota, y se n 'anà ab el porrer y dos obrers a l ' indret ont el x i ­cot assegurava haver vist una oreu, y va trobarhi dues posts guarnides ab claus, que havien surat durat l larg temps da­munt del mar y que realment formaven una oreu.

Eren els restes d'un antic naufragi. En­cara's distingia en una <io les posts dues lletres pintades do negro, una J. y una L. , y no podia haverhi dubto que era una desferra de la barca dea Joan Lenoel, qui, clao oays abans, havia sucumbit en el mar ab son fill Desitjat.

Davant d'allò, el porrer y'Ia obrers se r iguéreu de l'ignocent que prenia'ls pals romputs d'un barco per la creu de Jesu-orist. Però mossèn T r u p h è m e deturà l lura burlo». E l l havia meditat molt y havia pregat molt desde la vinguda del Criat de l 'Occeà entre'ls pescadora, y ' l misteri de la caritat infinita comensava a reve ià r se -IL Va agenoliarae sobre la sorra, d i g u é l ' o rac ió pels fidels difunts, y ea cabnt va ordenar al porrer y als obrers qua por

Per orde seva, aquesta creu, desde l'en­demà, va ocupar, sobre del banc el l loo de la oreu d'or y pedreriea S I Criat de rOooeii no va tornarse a (fiesclavar mal méa. Ua v o l g u t reatar sobre aquella tcoa-aoa de fustes ao que hi morireu abrissati dos homas laTeaaa* s— BOW» y el aonade la aeaa mar* T tiS\ m i t g ebrloA la se?* boca augusta y dolorosa, apar qoe digui". •La meva eren os ftota de tota als som-monts dels homes, car j o soo en veritat el Déu dels pobres y dels desgracia ts» .

ANAUM.» PRANOE • Traducotó da ftislas Rahola).

€1 més enlfà BONBT

Ví*m6 ai» dts» UMt, em nmtm la Mass s'aproparà a mon ser, la dalla brandajane

mon coseslari ert^mon inlma slaoera del bé y del mot, qjsa en vldiBanré creat.

T la g.·bror fuiura d'aqueKtsaHar, queespi ol KHtree ofrenat^del cos enakaarl roma. Ja sentiré ou mos polses; i na>q(aai)a rauera dels onros que'l eua masvguaB ea son festí esol;

V jo, allavors, platdriei da induoelons la pesta, veuré en ma vida estada, eom nna estels InuMMS d>plors-y da mlsarlayd-'—> agay tslseiaia· y tot mirant en dintre l'Etarnltat telarà, esguardaré ab lemensi si allí també ki fuigsr.i de orin», l'astre, y vcn.nnsos, pols IMns sols per»

tgotnta IÍMUHJ lUB.iiAa

E L B E L L GANT (Oonts pera aois ds set a Tal!a4fe mpt tft\i\)

El Poeta feia sa via pel món eaalBS% etn-taut sempre...

Ai qui més rie qne i " , que'n porto l'alcgriat

Y un mati de primavera sorprengué al Vell-avar quo enterrava una gerra (tninsea en el seü méa ombriu del beso.

—Què fas bon vell?— El Vell-avar se deturà espaatal y l'Mguar-

dà tremolant de cap a peus. —(Jli, quò tous, pabre volletf Tena algun

Ï:IK»I, palaer?—afbgl cawnyosani^nt ell Poeta. —Itbs, no es res; ja ua passat. Oom só tant

vollj—lUguéH Veli-avar, nU íqanloo l'Bnaral frouf y assenenanlSe poo a poc ol vcuro'l ros­tre hermóa y franc del Poeta.'

— OU, nuautaa imS'-B1—diguftda Oahla'l jo-vo esguardant la curulla garra, quo li Ve'.l-avar uavia tractat d'amagar dhrrora i fa l l . •j —Sbniu.-^dignòtefmtóa cl Vett.

1 —Son tolea teves?" . —S(,—contosUl Vell s^ns fode* sai.igsr

ua go8tid?orgüIiK .) —Jo n'ho tingut més enoars—dlgud"! jove

desprcclalfcvamaul a l'observar el gast del voli.—.To soo fill ^o reis; els menapaiea vs-ron delxarme tresors Incomptablaau. Arques

^dopodreria», valïoMa d or y orgeaC. w —.Y ont els tous?--preguntà P voil obrint

ois ui's com a punys. —Ob; ara, ntru fljno ja... -No?... —No... Jo vaig veure'l sol vessant terrenta

d'or, y jo vaig volguer enlairorrae amunt, amunt, deado alià onl tot tot s'ovlra uh lu ma­jestuosa, serenor dol cel !J au. Y vni^ veure mgrilnaa,,llàgrimes... Vaig sentir sl fred de la gent nua y In fam de la misèria. Y Jo vaig volguer ésser eam aD sol. TJ obstal mes ar­ques, un dovaasslt d'or va efxtrne rlolera-menl, y el freil va davaiiir ilolsa tebior, els o nins de la fam ne dovenireikeaolaidfAuior...

' —Oh, bol» bolf;.—mormolà 1 Voil. —Y jo—ptosseguM Poeta all aam ontusias-

me—vaig senUrnia- amoixat par angedg ine­fable, dolsisslna.. , —Tara, quefcs?—progunli'I Vell-awr nal-rantlo ab llàstima.

—Ara, vaig oaaiont pel mfia. Vaig fruint de Natura. He oautab oent eaasaaa!—prosse­guí ab orgull.

—Jo ba eutorrat cent gerrea d'Maca!...—di­gué ab.no munys-erBuil el vall.

—Jo ba conegut, ba-santlt l'Amor... —Jo també; ju lis asllinai 9mr y ' l . sao br l l l

enllaernador m'ha fet batre'l aoa dòlaameot —Na. Iníolial—.t^ari Poeta ab eompassió

innoltn.—Jo baoailurat la Bellesa an la for­ma més augusts. Jo be flectal n l i genolls da­vant de Is dóna.

- L a ' dóna ba fleotat ois genolls davant meu. Jo aha eoiaprat d'Amor—reprengué 1 vell ab supèrbia.

—Oh, oalte, aatte—digué espantat el PoaSa. —Sf. sí;—afogl'l vall—al meu ea alta»tal

ret del man. —Oh dcsgraolnt! Quina 1 àattma, quina pa­

na qun'm fasl.. Vina ab ml; oauterem junU_ Gantarem el bMI' nant...

—Jo?—pragunià ab extranQtaaa. —Sf; qan'i món es ample y-barméat Que'l

món es dels qaa eanian.— Cl Vell-avar somrigué ab desprecl.

- —Vine, vina,—afegit PeMa—qua jo vall forlo eonòixor quelcom sublim. Ab ol tan or aatnbrsram baaanrsnaoa...

—AL lea nin vos onaao?—momolà'l val^,sa-guardanlloiab ilaanoafflinsa.

—Sf, sf; flirAs oom e^aol!... —Oh, no, mal; Hr ets beff—digudl veli

abrassantse a la gerra eom ai temés aneasto a arrabasasrll.

—Jo boig?—pragantàl Poeta axtrsayat —Sl, sf; boig a...— El «ell no aosba'l sau peneamant. Ela oa»

rens al's darPoals havtaa brMIatab taraaa. —Tens per, mlsarablo?—digué cloent als

punys. —Veslan, délasmf—mormolava saplleaal

el vall, abrasaantoa forta:axr.t<a la garra ds unsea.—Jo aó nn pabaa v«: r.,.

—Oh, ja m«'n vaig. No tAiguia por—digc#J Poeta, Asanplnt a terra ab fàs t ic . - Ja maia vaig. Evpera!—

V I Poeta, regiatraat nlrvlosnment fet but­xaques dai s»u bumll ira jo, trohk uaaa pe­ques monedes de roure que itnistrà al Vod.

—Voua, aneava'a liuo de dinarl... Enoara soo pobre?...—

Y Uensant lea monedeaak rostre del Vall cridà: • '

—Té, sfàrtatan)..— Y fngf • ! lluny perdentee

de l'arbreda. El Vall^var, be y palpant al aao rostre

ado'orlt, sa guardà copdlclosamt.nt loa rac nedes llensades y s'abslx* a reoulllr ea...

—Boig, boigt—mormó ava. Del lluny del lluny arribà la frs

del Poeta:

catre reapaeau

Ai in» m#s ric 101 !*, ' for t · l 'a l ·gr la t .

GIRALT

0

d '011 de fetge de bacallà incongeleble, Bàlsam de Tolii y Lacto-fosfat de cal. La elaboració es tan perfecta que No s*d68Comp6ii-No s'altera-De gust agradable.

CONTRA la TOS, REFREDATS, DEBILITAT, RAQUITISME, IMENT, TRlSTPek ESCROFULISME, BRONQUITIS, ANÈMIA. E l millor remey de bon pendre y el més d h n w

^ ''ble. Venda: E n totas las Farmacias y Drogueria».

A l e n g r ó s ; M. DAL1 Els «enyors Meljea polo» disposar d' alguns frascos pols seus u&l·ltB pobres, dipigiatsa al autor, a Toiolió.

A l e n g r ó s ; M. DALMAU OLIVERES, J . VILADOT y F\TnTAnT\ VERGÉS da Torei^

o o o o o o o o o o o o o o o o o o

H i 11 i 1

P A S T I L L E S

o o V i c h y Català AJçflM •iUiar·-«e(llui«!il3, tccmals, Je 'iBmperatnra 60% «lealinM KI

daa-s^dlqBes. ITa tenen riïal pert'l reanwUama, l a a i · i t e t c a » blaM'' ^asa • m e , f e t r e y M e l a s . ""Jloiiij j j j j

Aqueete* a igOM 4« omiTers i l r e u n m , i t venan «ola Ambotolladas T I doe« tou ela dUtlntlaa •belnomii· I. noeletet A n o a l m a V i c h y CatsiJ6 r^Pollï ateae^ddela oonanmidon y molt parilou'nrini>ni deia malalta para qüa m , '''^Q h pendre admetent com i d è n t i q u e s a les nocroa a Rües altrea d ' a r t i n e ï i i i . ' „ ' ' " • i tof xen on squoat mercat ab naiua de r o u i i m s c i a a r l e a que són solamni .* *'oror«(, de fàbrirei y no ionta « l ' o r iRen . n· "Wnjiuj,

He v e u e n a tot arreu.—Admlnlsir oio: Rambla do loa Plora, 18, entreasol

x i x r JHC A . i . O I o

t L a r i u ^ o q u o r e b

d e l a b o c a e l s

a g e n t s c u r a t i u s

t T r f i q n e a q u e

c o m l neix d i t s 3 a g e n t s a l s 4

s B r o n q u i s y e l l s

a l a y e s r a d a a l s

pulmons, qui­nes Tcsícules s'empapen dols agents antisép-tics y balsü-mies, al disol-dres les pasti­lles a la boca

Oracies a la perfecció aconseguida pel microscopi, la Bacteriologia ha demostrat la presencia constant en les malalties de les vies respiratòries de petitíssima organismes, als quins ha donat el nom de microbis.

La medicació antiséptica y balsàmica de les PASTILLES MORELLÓ resulta, doncs, d'una racionalitat absoluta, puix que al donar més vitalitat a les mucoses les hi dona major forsa de resistència a l'acció dels microbis, als quals destrueix en la majoria dels casos.

La demostració pràctica de tals resultats De renüa en tota les íarmaès a l'aft pessetes la eaiia j en la de Fanter • 217 % Porla de l ' W , 21 y 21. • B A R U A

justifica l'acceptació que han merescut a la classe mèdica peral tractament de la Tos, Refredats, Catarros, Asma, Bronqui­tis, Laringitis, Ronquera, Tuberculo­si, Abscessos pulmonars, etc.

Són indispensables als que han de cansar la veu, als que sos treballs els exposen a va­riacions de temperatura, etc, etc.

Poden pendres sense cap perill y a totes hores, igualment els nois que'ls vells, puix no contenen cap calmant narcòtic ni substàn­cia nociva.

i

CAPSES DE LUXE P a r » easamsat* j bataizs ab M per 100 d'MonoroU

FABRICA. Y DESPATX: Carro-da Ba&t Fao, K.'31

GASTEM MOLT 7 per lo t-nt ena qo»di poa pera emplelar oabitt en OOM «xtraordinartea. Ko obs an' hi h molt Je que no podem praa' oindlr pera preaentanoa b ó a U M è i · M t . i d'ont traurem ol* dlnera pera eompr ir aqneila objoetea can qo lna maJorU «a* Tenen del estranger y'ls cobren a l'aotet

En Alemanya fies als espanyols La eaai que fxserla rue gsrvlri, poeits • eaaa ab tota dia'

ereolil j p gab ea en ela pia** «i qne ind'quea aena ep aamea' a preua «3 fàbrica: trajoa «ooipleria per 1 aon or j aen/orai Impermeables, rellotffe* de tota mena. ob/10 o< de joio - i nio-d.Tna. mobles, artielea d'ornamenlaeld, b oio etea, motoclole. tes, màquines de fotografiar, lentes de teatre 7 milers d'aitrat •bjeotea.

Dlrlginros a la

Empresa Alemanya Exportadora Anold Pener •wlli a W. 48.. Fríednckttran· 17

enrlant ros Ira adrraaa y n n ea^ell ds correu ds passeu («enis enganxar) y a Tolta de correu rsbrsa na gran catàleg ab dibulzoay preua.

M O B L E S k . — BKpoaidd permanent d*

DORMITORIS, MENJADORS, DBSPAIGS, SALONS, eto, «to

• • G R A N S M A G A T Z E M S A B 12 P O R T E S • • Carrer» de Mendizàbal, 30 y Sant Pau, 50, 52 y M

Elixir anlaliétiG flelDr. MBjMarps o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o D'íxltel mftaaegurpír< enrar tan torribio enfermeut, dlaminn nt aempre

>a'iOe>ni la — _ taabe la éla

r p deaa.

j ogu tenaiUt. pa'iOo.mla r i s , eeni t a m b é la gluoosurla en If« d i - b e i e » inaipldes.

sang, tonineant eï sistema nerrida jr à m i n o r a n t , ja l i lb''rai!j oosurfa en Us diibeiea Inaipldsa. aa e n r i e i d W logra a» a

r •

K S P B C I A L I T A T EN AIXAROPS a iBDICINALS DOSSIFICAT9

lle fenda: Carrer de Mospilal, Ift eaoíoiiaía al carrer de la tm H . O JEi X a O IST JA.

L A P E R M A N E N T

dnroa y m i t j

dnroa y m i t j

Grau assortiment en taules de nogue­ra a 4 duros; cadi­res a 5 duros dotze» na; bufets a 10 du­ros, armaris ab llu­na 22 duros, lava­bos ab joc a 2 duros; somniers, desde 6 pessetes, y sillerles de rcspaldo tapissat a 18 duros.

I . l l t a p e r a s o i n i n i · n . a m p l a » ! » B p a n a

C o r t l u a t g · a c o n fe - d o ­nats a 4 duroa, de 2 me­t res a m p l e per 3'iO a l t , ab dos panyoa, cenefa, barro 1 y abasaaderas.

du^isa

Ir m i i i i i m

£ S dnroa

P rempsa , t a l l a d o r d e p o t e n c i a aa rea barata, títal FBB. nAa. 1 · \ magalMB.

Se v e n u n c a m ? Zt.?iZ5£ti tórm fresral, bona T ao primera. Ba al %am» d* r egís de TbrdiTa, prop d«I ria, part i l d'Areny» ds Mar, v ' l ijartalx u eanscera que n daada lloa-talrlcn To. dora: bavonlse dembrnr lo que ral el l e m a j . Be dona psr 4,001 dursa, vali^uentaa 6,0.0. Dlriuuss a Josep Daniel, IIoMalnc. Ka'a Daeoaalta prorundor ana rolta »,tÍKul plantat.

t ESQUELES MOHTÜORIES Se n 'ndmete i i pera aa inser­

c i ó , eu aquesta A d m l n i a t r a d ó plaasa Snuta A g n a , 17, Qua a les dotze dc la n i l , y en a i m p r e m ­ta, fina a doa quar ta de t res de la matinada.-

C A R T R Ó - C U I R O P E R A T A U L A D E S HO CONFONEBEL AB E L CARTRÓ PINTi ï DE QUITRÀ

F. G. JVÍARINO Rec Comtal, n.0 5.-Proo de l4Arc de Triomi