belén girbés i addaya muñoz, noves falleres majors d'algemesí … · 2016. 9. 21. · SETEMBRE 2016 · NÚM. 236 belén girbés i addaya muñoz, noves falleres majors d'algemesí

SETE

MBR

E 2

016

· NÚM

. 236belén girbés i addaya muñoz, noves falleres majors d'algemesí

BERCAALGEMESÍ

LA SETMANA TAURINA –LA FIRA DE

JONEGADES MÉS IMPORTANT DEL MÓN

TAURÍ– I ELS ESPECTACLES NOCTURNS

OCUPARAN DEL 23 DE SETEMBRE

AL 2 D'OCTUBRE

INFO

RMAC

IÓ D

’ACT

UALIT

AT D

’ALG

EMES

ÍSE

TEM

BRE

201

6 · N

ÚM. 2

36

LES FESTES DE LA MARE DE DÉU

ARRIBEN A LES PORTES DE LA

CELEBRACIÓ DEL V ANIVERSARI

DE LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI

DE LA HUMANITAT

Museu de la Festa · setembre 2016EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí

LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ. MUSEU TAURÍ

Ajuntament d’Algemesí (de dimecres a dissabte): Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: de 17.30 a 19.30 hores

Dilluns: tancat

Horari

AULA PERMANENT DE NATURA

EXPOSICIÓ D'ESCULTURA CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

Divendres 2 de setembre a les 19.00 h: Inauguració de les exposicions :La Festa de la Mare de Déu 2015, Trànsit, Transitar, Transeünt... i Cartells anunciadors de la Festa de la Mare de Déu 2016Dissabte 3 de setembre a les 19.00 h: Inauguració, exposició i presentació del llibre: Joc, Espai i Xarxa. La pilota a Algemesí com a ritual exclòs

TEIXINT LA HISTÒRIA

EXPOSICIÓ D'INDUMENTÀRIA

LA FESTA DE LA MARE DE DEU 2015EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Des del 2 de setembre

TRÀNSIT, TRANSITAR, TRANSEÜNT...

Dimarts, diumenge i festius: Matí: d'11 a 14.00 hores

CARTELLS ANUNCIADORS DE LA FESTA DE LA MARE

DE DÉU 2016

JOC, ESPAI I XARXA

Horari Setmana de Bous: Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: tancat

FOTOAFICIONATS ALGEMESÍ PINTURES DE LUCÍA BOSCH



LA PILOTA A

ALGEMESÍ COM A RITUAL EXCLÒS

CARTELLS ANUNCIADORS

DE LA SETMANA DE BOUS 2016

Des del 20 de set.

BIM BERCA ··· 3

Sovint, potser massa sovint, als algemesinencs i algemesinenques se’ns ompli la boca parlant de la nostra Festa de la Mare de Déu de la Salut. No només quan s’acosta el mes de setembre, la qual cosa encara ho justificaria, sinó durant tot l’any i aprofitant qualsevol ocasió. La veritat és que hi ha raons suficients per estar-ne ben orgullosos. Damunt, ens adonem que encara hi ha veïns nostres i valencians d’altres comarques que la desconeixen. Quina va ser la sorpresa d’alguns conciutadans que s’arrimaren al cap i casal en la celebració del dia de les Corts Valencianes i oïren frases peregrines dels autòctons que admiraven una mostra dels nostres balls! No sabien qui érem ni d’on veníem.

És per això que cal aprofitar tots els mitjans al nostre abast, des del boca orella fins als mitjans tecnològics més sofisticats per difondre-la.

Enguany aprofitarem el 5é aniversari de la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat com una ocasió d’or per organitzar tota una sèrie d’actes al seu voltant. A més dels convidats institucionals habituals, hem convidat dos institucions de molt de pes cultural, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura, perquè contemplen les excel·lències d’una festa que s’arrela en la tradició i que aconsegueix que tot un poble bategue compassat acompanyant la seua patrona.

Així mateix, a partir de setembre, ja hem de començar a preparar una altra de les cites en què Algemesí ha de mostrar la seua capacitat d’amfitriona: el 2018 serà la seu de l’assemblea de l’ICCN, institut de la Unesco que reuneix l’organització de ciutats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. És tal l’envergadura de l’esdeveniment que caldrà la implicació de tota la ciutadania.

Després de la celebració religiosa, ja des d’abans del 1734, els festejos inclogueren els bous de corral o plaça. El muntatge de la plaça de Bous clou un mes de setembre en què els algemesinencs i algemesinenques multipliquem els esforços per tal d’acollir tots aquells que vulguen acompanyar-nos. En definitiva, intentem millorar la nostra imatge de cara a consolidar el prestigi que ha assolit Algemesí com a valedora de les tradicions i de la cultura valenciana.

Donem la benvinguda al mes de setembre. Estem a punt per a viure’l intensament.

Marta TrenzanoAlcaldessa d'Algemesí

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíFestes, Educació i Promoció del Valencià[email protected] @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Esports i Informàtica [email protected]

PAU MONTALVÀ GIRBÉSPSPV-PSOEUrbanisme, Medi Ambient i Patrimoni [email protected] @PauMontalva

MAR PINTOR LIMORTEEUHisenda, Igualtat, Infodonai [email protected]

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEBenestar Social, Tercera Edat, Cooperació, Solidaritat i l'[email protected]

ASENSIO GARCÍA MACHÍEUSanitat, Personal. Seguretat Ciutadana i Protecció Civilagarcia@algemesi. net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura, Serveis Públics, Parcs i Jardins i [email protected]

MARC VENDRELL MARTÍNEZEUComunicació, Protocol, Treball, Ocupació, Formació i Participació [email protected]@VendrellMarc

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEIndústria, Comerç, Promoció Econòmica, Mercat,Turisme i [email protected]

VICENT R. GARCÍA MONTPortaveu Partit [email protected]

JOSEP A. BERMÚDEZ ROSESPortaveu Més Algemesí[email protected]@JosepBermudez

BERCA

Butlletí d’Informació Municipal Número 236 setembre 2016

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Marc Vendrell. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assessorament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·la-boradors i opinants.

4 ··· BIM BERCA

L’interés per la Festa de la Mare de Déu de la Salut continua en augment des de la declaració de Patrimoni Cul-tural Immaterial de la Humanitat. Les últimes notícies ens parlen de l’edició d’un còmic explicant la nostra Festa, així com l’elecció de les nostres festes com una de les importants d’Espanya per part del portal turístic de referèn-cia mundial.

La web de referència en matèria de viatges, TripAdvisor amb Niumba, portal web de l’empresa que ofereix lloguer d’apartaments, ha situat les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en el rànquing de les 20 millors festes d’Espanya.

Aquestes dos webs de referència per al sector del turisme han conside-rat la festa dels algemesinencs com una de les millors de l’estat. Segons in-diquen, «en la llista del Patrimoni Cultu-ral i Immaterial de la UNESCO trobem les festes en honor a la Mare de Déu de la Salut, que se celebren cada 7 i 8 de setembre a Algemesí. Aquest mu-nicipi valencià reuneix durant aquests dies més de 1.400 persones que parti-cipen en les diverses representacions de teatre, dansa i música, seguint una tradició que porta vigent des del segle XIII. Cal fer esment dels vestits, tots realitzats de forma artesanal».

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Tren-zano, ha destacat que és important per a les festes d’Algemesí «sumar tots els reconeixements que ens arriben de for-ma continuada per unes tradicions que hem conservat i que s’han transmés de generació en generació. La festa de la Mare de Déu de la Salut està viva i cada vegada és més coneguda i està més sol·licitada la presència de muixerangues i balls en esdeveni-ments culturals».

Els dos portals digitals exalcen tam-bé altres festes del territori espanyol,

que elaboren una llista de les vint mi-llors festes d’Espanya: Festa dels Patis de Còrdova, Festes del foc del solstici d’estiu en els Pirineus, la Festa del Fum en Peroblasco, les Falles de València, la Romeria del Rocío d’Almonte, la Ba-talla del Vi d’Haro, la Batalla Naval de Vallecas, la Tomatina de Bunyol, el Car-naval de Cadis, Moros i Cristians d’Al-coi, les Festes de Sant Fermí a Pamplo-na, el Descens del Sella a Astúries, el Chúndara en Peñafiel, la Fira d’Abril de Sevilla, el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, les festes de Sant Miquel de Lleida, la Setmana Gran de Bilbao, la Fira de Màlaga i el Pas del Foc de San Pedro Manrique.

Un còmic explicarà la Festa als més joves

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament d’Algemesí editaran un còmic de l’escriptor algemesinenc En-ric Lluch i de l’il·lustrador Jesús Huguet

sobre la festa de la Mare de Déu de la Salut. Amb el còmic, s’hi pretén donar a conéixer al públic infantil i juvenil, prin-cipalment, la història i els elements de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, el 28 de no-vembre de 2011. Es publicarà coinci-dint amb la celebració del 5é aniversari de la declaració de la festa d’Algemesí com a patrimoni.

La tira còmica comença amb una in-troducció històrica per a contextualitzar el naixement de la festa i se centra a presentar els elements fonamentals. La festa, celebrada cada 7 i 8 de setem-bre, està present en les il·lustracions amb els misteris, els balls i els perso-natges bíblics. A més, amb les diferents vinyetes es pretén donar a conéixer d’una manera didàctica i visual una festa centenària. La música també s’hi mostra com a protagonista imprescindi-ble: dolçaines i tabals, instruments de

Els portals web de viatges més importants situen les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí

entre les 20 millors festes d’Espanya

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament editen un còmic sobre la Festa que es presentarà coincidint amb el 5é aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat

Reunió del treball entre els autors, l'Ajuntament i l'AVL sobre el còmic de les festes.

BIM BERCA ··· 5

vent i percussió, i la banda de música que tanca el seguici processional.

Hi haurà una presentació oficial en la qual es repartiran exemplars als as-sistents, a més de la difusió que l’AVL fa habitualment dels còmics que publica.

Cartells anunciadors algemesinencs

Dos algemesinencs han guanyat els concursos de cartells anunciadors de les Festes de la Mare de Déu de la Salut i de la Setmana de Bous. El treball de l’algemesinenca Isabel Gar-cía Álamo serà el suport principal de la campanya que anunciarà les festes del 7 i 8 de setembre que, com cada any, ompliran els carrers del centre de la ciutat de milers de persones que s’acostaran per a viure en directe el compendi de balls ancestrals i les tor-res humanes que s’han transmés de generació en generació.

Per altra banda, el pintor i disse-nyador gràfic, Juan Vilches, ha guanyat el concurs del cartell anunciador de la Setmana de Bous. Es tracta del suport artístic informatiu de la fira de jonega-des més important del món, d’unes festes que enguany ocuparan el calen-dari del 23 de setembre al 2 d’octubre.

Campanya de publicitatL’Ajuntament ha planificat una in-

tensa campanya de publicitat de les Festes de la Mare de Déu de la Salut que va començar el 8 d’agost, exac-tament un mes abans del dia de la patrona. Una campanya que ha comp-

tat amb el suport de la Diputació de València, a través de la marca turísti-ca València Turisme.

Per a fer una promoció de les nos-tres festes patrimoni de la humanitat s’ha elaborat un vídeo en Berca TV que s'ha difós tant a les xarxes so-cials més habituals com per diverses televisions comarcals i de la ciutat de València. A això, cal afegir-hi el com-plement en els diaris de major tirada i els mitjans de comunicació locals i comarcals i digitals. Així mateix, s'han repartit més de mil cartells anuncia-dors posats en les diverses pobla-cions de la Ribera.

Web de les festesEls festers del Barri de Santa Bàr-

bara han elaborat una pàgina web per a informar de la Festa, el programa d’actes i conferències, així com diver-ses col·laboracions.

La web dissenyada exclusivament per a la festa recorre, sota el nom www.festapatrimonialgemesi.com, tots els actes que se celebraren des del 29 d'agost fins al 18 de setembre, dia en què finalitzen les festes.

A més inclou una ressenya sobre les processons dels dies 7 i 8, així com una descripció de cadascun dels elements que la formen.

L'autora del cartell, autoritats municipals i representants de les muixerangues.

6 ··· BIM BERCA

B e n j a m í n Fer rís Candel va nàixer al carrer dels Fustero, al costat del col·le-gi Calassanç, el 1944, l’any que Alfons Sebastià es va proclamar campió d’Espa-nya de marató a Saragossa per primera vegada

(son pare, Ben-jamí Ferrís Gir-

bés, Missa onze, va ser el massatgista d’aquell equip de maratonians que acon-seguirien el campionat nacional en qua-tre ocasions en la dècada dels 40).

Benjamín es va fer muixeranguer abans d’anar a l’escola, com li va passar a Vicent Pelechano o a Baptista Ull, Iai-eta, els tres angelets d’aquella colla de muixeranguers de les darreries dels 40 i inicis dels 50. Es pot dir que primer va agafar el ciri que la llapissera. L’any 1949, sent un monyicot de 5 anys, ja sentia eixe pessiguet de glòria quan rebia l’aplau-diment de la multitud des de dalt d’una torre o d’un pinet de quatre. I als 7 anys ja gosava a rematar-ne una de cinc amb una reduïda colla que, a tot estirar, esta-va formada per trenta muixeranguers.

Com era habitual, a Benjamín l’afició li venia de tradició familiar; son pare era muixeranguer, com també ho eren els seus tios Josep Poblador i Joaquim Can-del.

Durant el temps que va participar en la festa, només va patir un accident quan tenia huit o nou anys: caigué des de dalt d’una torre de quatre que estaven fent davant del Meu Bar en acabar la Proces-soneta del Matí. Tot i que li va parar el colp un dels que estaven baix, es va que-dar mig atarantat; però allò no va anar a més i prompte es va recuperar.

Benjamí deixà de ser muixeranguer el 1954, quan tenia 10 anys. No va ser una decisió personal (ell se sentia feliç alçant torres) sinó del pare i dels tios. D’aquella curta i gratificant experiència, se’n recor-da de l’assaig que feien a la placeta del convent de Sant Vicent dies abans de la festa, i que el mestre de la colla era Vi-cent Pelechano, Mona; que li agradava participar en la plega recorrent el poble en carro arreplegant melons, dacsa i al-tres productes del camp. I recorda coses de xiquet: que alguns muixeranguers, en acabar el ball cerimonial, entre bromes,

s’apagaven els ciris en el cul els uns als altres, cosa que li feia molta gràcia; que quan rematava una torre i entrava dins d’una casa pel balcó, rebia de recompen-sa algun que altre dolcet i unes monedes que anaven a engrossir el saquet dels bo-targues, i que tots els anys, en acabar la festa, tots els muixeranguers se n’anaven de paella a la marjal.

Benjamín, com Vicent Pelechano i Ia-ieta, va nàixer al sí d’una família humil (son pare era un jornaler del camp que periòdicament havia d’emigrar a França a participar en la plantada de l’arròs i en la recol·lecció de fruita). Com que l’escola no li era gens gratificant (lletres i guaris-mes eren per a ell un galimaties i l’ense-nyament memorístic, un turment), es va sentir alliberat quan, als 12 anys, es va integrar de colmeret en la colla de colli-dors que encapçalava son pare, cap de quadrilla de la Fesa, primer, i després de la Cooperativa. En acabar la temporada de la taronja, acudia d’aprenent primer a la fusteria dels germans Ivars i de Candel, al carrer de Santa Bàrbara, i anys des-prés a la fàbrica de mobles de Portalés, al carrer de Pelai.

Allò va durar fins a l’any 1961, en què, als 17 anys, va decidir seguir el camí que altres joves ja havien iniciat, el de l’emigració. (Impactava aquella onada emigratòria que tots els estius tornava de vacances al poble amb aires de llibertat i certa dosi de rebot antifranquista, que lluïa pantalons vaquers i camises cridaneres, que tirava de cubata i Lucky Strike i que conduïa cotxes de segona mà en aquest país de carros i bicicletes).

Benjamín s’instal·là prop de París a treballar primer de peó de la construc-ció, després de pintor, i finalment de fon-taner i muntador de mobles de cuina, professió amb la qual acabà treballant d’autònom. Als 22 anys es va casar amb Patrícia Hery, una xica francesa; després vingueren al món els fills: Kàtia i Miquel. I a França segueix vivint. Això sí, tots els anys en setembre se’n ve amb la família a Cullera i es deixa caure per Algeme-sí, mogut pel cuquet de la nostàlgia, a retrobar-se amb els familiars i els amics de la penya Traguet: Ramon Galbis, Juan Talamantes, Vicent Torres, Josep Felici, Antoni Bresó, Salvador Ferrís, Josep Lluís Benito, el Peinao... I a presenciar la pro-cessó de la Mare de Déu, de la qual va ser protagonista destacat durant sis anys de la seua infantesa.

Lluís Escartí

Benjamín Ferrís.

Benjamín Ferrís, muixeranguer de finals dels 40 i inicis dels 50 del segle passat

L'oberta al carrer Muntanya. Dalt, Iaieta; a l'esquerre, Benjamín i a la dreta, Pelechano. Any 1950.

L'enterro. Pelechano (davant) i Benjamín (el mort).Any 1950.

Pinet de quatre. Dalt, Benjamín. Any 1951.

BIM BERCA ··· 7

Vicent també va ser muixaranguer entre els 3 i els 8 anys. Son pare era el mestre de la colla. Però el que interessa de Vicent realment no és la seua vida de muixeranguer sinó la seua trajectòria acadèmica i professional. Per-què la vida de Pelechano ha sigut un exemple de lluita i de superació i un psicòleg de vàlua internacional.

Fill de Vicent Pelechano Esteve i de Con suel o Barberà Garcia, Vicent Pelechano Barberà naix el 1943 al si d’una família humil. Als sis anys ingressa en l’escola Rey don Jaime, al carrer del forn de Barberà, escola unitària de 70 alumnes entre 6 i 14 anys, dirigida pel mestre Josep Or-tiz Llàcer, l’Escolà. El 1953, sent alumne de la primera promoció, estudia batxiller a l’institut laboral San Vicent Ferrer. Acaba el primer curs i aconsegueix una beca d’estudis.

Amb la mort de son pare, l’any 1956, a l’edat de 48 anys, la situació econòmica de la família s’agreuja, i Pelechano, per a poder continuar els estudis, ha de donar classes par-ticulars i ajudar en la barberia que havia sigut de son pare.

Quan Pelechano finalitza el batxillerat ele-mental, l’any 1958, amb el millor expedient acadèmic, vol estudiar Psicologia. Però a Valèn-cia no hi ha facultat. Tampoc pot estudiar Filoso-fia i Lletres a la Universitat de València perquè no hi pot accedir amb el batxillerat laboral; prè-viament ha de fer Magisteri.

El 1961 acaba la carrera i aconsegueix una beca per a ingressar en el Col·legi Major Sant Joan de Ribera (a Burjassot), institució a la qual sols accedeixen els estudiants més qualificats. L’edifici, un palau del segle xvi, disposa d’una biblioteca molt ben abastida i sales d’estudi i d’audició musical. «D’aquesta època –comen-ta Pelechano en les seues notes autobiogrà-fiques– ha quedat un sentiment de llibertat intel·lectual, un contacte amb la literatura con-temporània i la ciència, incloent-hi la lectura d’obres de premis Nobel de física, química i

fisiologia [...] i el contacte amb una vintena d’es-tudiants universitaris que solien ser els millors expedients de cada especialitat».

En aquest ambient propici, cursa la carrera de Filosofia i Lletres i es gradua en Filosofia. El 1966, finalment, Pelechano es trasllada a Madrid on finalitza el treball de llicenciatura i estudia Psicologia Clínica a la Universitat Com-plutense. En acabar, i mentre prepara la tesi doctoral sota la direcció del catedràtic José Luis Pinillos, és contractat primer com a professor ajudant de Filosofia i un any després com a professor de Psicologia General en les especi-alitats de Psicologia i de Pedagogia.

En la primavera del 1969, dóna una confe-rència a Madrid J.C. Brengelmann, doctor en Filosofia i Ciències Naturals, Medicina i Cirur-gia i director del Psychologische Abteilungvom Max-Planck Institut für Psychiatrie de München. Cinc mesos després, Pelechano es troba a Ale-manya, ja casat, treballant amb Brengelmann. Són dos anys d’estudi i d’investigació. És mem-bre fundador de la Societat de Teràpia d’Anàlisi de Conducta i membre del Comité Executiu i participa activament en els dos primers con-gressos organitzats a Munich, amb la partici-pació dels psicòlegs europeus més destacats. Elabora un model complex d’estructura i funció de la personalitat conegut en l’àmbit científic com “el Model de Paràmetres” de Pelechano. Codirigeix tesis doctorals... «La relació amb el professor Brengelmann –comenta Pelechano– va anar més enllà d’una relació laboral d’inves-tigació, dedicàrem moltes hores a parlar de psi-cologia i psicòlegs».

El 1971, torna a Espanya i imparteix a les universitats Complutense i Autònoma de Madrid classes d’assignatures acabades d'in-corporar als estudis de Psicologia: Psicologia Experimental, Psicologia de la Personalitat, Psicologia Diferencial i Psicologia de l’Apre-nentatge. El 1973 guanya per oposició la plaça d’agregat i el 1974 la de catedràtic de

Psicologia a la Universitat de La Laguna. A les darreries dels 70, es trasllada a Valèn-

cia. Imparteix classes de Psicologia Evolutiva i Psicologia de la Personalitat a la Universitat de València. Funda el Departament de Psicologia Evolutiva i Diferencial, el Departament de Per-sonalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics i l’Institut Superior de Psicologia Evolutiva. El 1981, a instàncies de Pelechano, s’organitza per primera vegada a Espanya (a Alacant) el Congrés Internacional de Psicologia, amb la participació de J. Wolpe, H.J. Eysenck, J.C. Bren-gelmann, J.L. Pinillos, D.O. Meinchenbaum, J. Cautela, M. Mahoney, J.M. Rodríguez Delgado i V. Pelechano.

Pelechano és un científic amb una gran capacitat de treball. Escriu 7 llibres especia-litzats en Psicologia i col·labora amb altres au-tors en més de 40 llibres; publica més de 200 articles sobre Personalitat i Psicologia Clínica en les revistes especialitzades arreu del món; dóna conferències; organitza congressos; col·la-bora amb institucions mèdiques i educatives; dirigeix les revistes Análisis y Modificación de Conducta i Psicologemas...

El 2012, és investit Doctor Honoris Causa de la Universitat de Huelva.

Pelechano mor el 13 d’abril de 2016 a La Laguna a causa d’una malaltia renal crònica. Amb la seua mort, el món de la ciència ha per-dut un reconegut investigador i Espanya un dels psicòlegs més importants.

Lluís Escartí

Vicent Pelechano, fill d’Algemesí, va morir el darrer 13 d’abril a La Laguna

8 ··· BIM BERCA

Des de sempre la festa de la Mare de Déu de la Salut, la nostra Festa Major, ha discor-regut convergint creences, tradició i història: una fe mantinguda per generacions en el temps, que ha ordit els fils d’un costumari sobre el canemàs del teler on s’ha brodat la seua història. Ens correspon a nosaltres mantenir-la i transmetre-la, col·lectivament i des de cada posicionament, com a obligació principal i mèrit exemplar de cara al futur. Per aquest motiu, cal estar en revisió constant so-bre tots els aspectes que la conformen, per polir-la al màxim. Hem d’indagar entre la tra-dició per poder fonamentar amb tota fermesa la seua història i difondre-la on calga.

Amb aquest ànim de col·laboració, s’hi pre-tén aportar enguany algunes dades sobre dos personatges clau en els orígens de la Festa, antecedents sens dubte de la configuració ac-tual. Es tracta dels capellans Querol, a qui la bibliografia no ha acabat de distingir-los amb el decor que mereixen. Només mossén Belda Ferre li dedica a qui fou rector una brevíssi-ma nota biogràfica.1 Foren dos preveres, en Blai i en Josep, rector i vicari, respectivament, de la parròquia de Sant Jaume en la primera meitat del segle xviii. D’ells, millor dit, sols del primer s’ha afirmat —sense cap demostra-ció— que era nascut a Morella, i sempre s’ha mantingut com dubtós el grau de parentesc existent entre ells.

La investigació dels Quinque libri de la nostra parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Al-gemesí ha servit com una mena d’agulla que ens ha permés enfilar el treball i obrir la porta a l’esclariment. Un dels llibres, el Mortuoris-2, full 77, recull la inscripció de la defunció de la mare d’ambdós:

«Morí Madalena Gasulla, vda. de Gabriel Querol, en 21 de Novembre de 1727. Feu testament en poder del Dr. Jusep Folqués, Notari Apostòlic, en 19 de Novembre 1727, y es dexà per la sua ànima 30 lliures. Marmesors: Mn. Blay Querol, prevere, Rector de esta Parroquial y el Dr. Josep Querol, vicari, sos fills.»Amb açò se'n constata sense cap dubte la

filiació completa i el parentesc. A continuació, tot resseguint la tradició

que els atribuïa naturalesa de morellans, traslladàrem la recerca a l’Arxiu Eclesiàstic Històric de Morella. L’arxiprestal de Santa Maria de la capital dels Ports conserva tam-bé els llibres sagramentals, que han propiciat amb escreix l’èxit de la comesa,2 ja que ens ha permés conéixer a més l’acta de casament dels progenitors, les de naixement dels fills i les de confirmació.

El tom 2 del Llibre de Matrimonis, full 134, núm. 18, inscriu:

«En 6 de guliol 1670 desposà i donà les benedictions nupcials msn. Jacinto Moliner, vicari, a Gabriel Que-rol, fadrí, fill de Juan Querol i de Tho-

masa Prades, cònjuges, de una, ab Madalena Gassulla, donzella, filla de Blai Gassulla i de Vicenta Sebastià, cònjuges. Testimonis: msn. Llàser Mo-liner i Agostí Jovani.»Un altre, el Llibre de Baptismes, tom 3,

conté les dels fills de l’esmentat matrimoni, però només reproduïm les que són d’interés. La primera és la d’en Blai, el primogènit de quatre, que rebé el nom del seu avi matern, al full 315, amb el núm. 86:

«A 24 de Nobembre 1672 bategí yo, Juan Ripoll, prebere, vicari, a Andreu Blay, fill de Grabiel Querol y de Madale-na Gasulla, cònjuges; foren padrins Isidro Meseguer, estudiant, y Innés Ga-valdà, viuda del Dr. Juan Chrisòstomo Prades.»Uns quants fulls endavant —el 333 i amb

núm. 58— també es conserva la inscripció d’un segon fill, a qui posaren per nom Fran-cesc-Bartomeu, nascut el 24 d’agost de 1674.

El tercer fillet, en Josep, inscrit al full 354, amb el núm. 78, potser va nàixer en alguna circumstància sobrevinguda, fins i tot adversa o amb perill, com es desprén del document:

«A 30 de Octubre 1678 bategí, en casa per necessitat, el Dr. Vicente Lleo-nart, oficial foràneo de la estació de Morella, a Jusep Thomàs, fill de Gabriel Querol y de Madalena Gasulla, cònju-ges, yo, Juan Ripoll, vicari, fiu les demés serimònies de la Iglèsia; el tingueren per padrins Thomàs Meseguer, teixidor, y Augustina Vilar, donzella.»Andreu Blai fou confirmat el 25 de juliol de

1674 pel bisbe de Tortosa, en Josep Faixeda i va ser apadrinat pel seu avi matern Blai Ga-sulla.3 Era quasi un nadó, molt xiquet, encara no havia complit els dos anys, quan rebé el sagrament, però és cosa explicable ateses les circumstàncies de llunyania de la seu bisbal i les dificultats d’accessibilitat i trànsit per la co-marca, que restringirien les visites del bisbe tot fent-les condir al màxim. D’aquests llistats de confirmacions, se’n dedueix que hi va haver un altre germanet, Joan, que la rebé en 1684. Així doncs, es constata que almenys fins a eixe any la família residí en aquella ciutat.

És de suposar —i ací comença un nou segment cronològic a investigar— que rebrien una primera formació a la Casa dels Estudis d’aquella ciutat i, després, en edat madura, se suposa també, atés que no tenim cap notí-cia al respecte, que es formarien al seminari de Tortosa, diòcesi a la qual encara avui per-tany Morella, d’on sortirien cap a les seues primeres destinacions. El menor obtingué el grau de doctor en Teologia.

La llarga estada dels preveres al nostre poble queda clarament enregistrada als Quin-que libri parroquials: don Blai, apareix per pri-mera vegada en 14 d’octubre de 17114 admi-nistrant un bateig, a frec dels trenta-nou anys, com a rector, i la seua acta de sepeli és del

13 de maig de 1746,5 amb setanta-tres anys; don Josep, doctor, com a vicari el 15 d’abril de 17136 oficiant un casament, amb trenta-cinc anys, i també es registra la defunció el 25 de març de 1748,7 quasi amb setanta anys. Dins l’excurs històric del clergat local ells foren els representants més genuïns del clero de la Nova Planta, preil·lustrat, que, acceptant de bon grat els costums populars preexistents, els recondueixen i els adapten a la nova rea-litat, com bé ho demostra el fet que revisaren i continuaren en castellà —la llegua oficial del nou poder vencedor—, la vella història de la troballa de la Mare de Déu de mossén Curçà, traduïda al castellà pel doctor Pere Cerveró (1652-1700), vicari des del 1673, sota la rec-toria del doctor Eusebi Gisbert (1676-1710). Tot i així, ells mai abandonaren l’ús del valen-cià en les relacions quotidianes.

Visqueren ací temps molt canviants. Arri-baren a la vila en moments de crisi de post-guerra —la de Successió a la corona dels regnes d’Espanya (1703-1707) — que trencà sobtadament la recuperació econòmica inici-ada a les darreries del segle anterior i enfron-tà maulets —austriacistes— i botiflers —borbò-nics— amb les corresponents conseqüències socials, polítiques i culturals.

Des de la fi de la guerra, la crisi acapa-ra tota la primera desena del nou segle: les destruccions i la paràlisi mercantil aturaren la producció agrària local. Arran dels anys vint comença la inflexió de la conjuntura, propici-ada per la ràpida extensió del conreu de l’ar-ròs, la reactivació de la morera i les activitats filaneres de la seda, el conreu de la dacsa, farratges, llegums (fesols) i altres hortalis-ses, que configuraren un model molt pròxim al d’una agricultura intensiva i rotacional. Tot esdevenia en paral·lel amb un creixement demogràfic coincident amb el de la perifèria peninsular. En augmentar el consum, la pro-ducció agrària i la prestació de serveis creixi-en i es diversificaven. En conseqüència, ana-ven expandint-se també les possibilitats de treball i la distribució de rendes. En els anys trenta ja s’assolí aquella situació trencada per la guerra i, decididament, fou l’inici d’una fase expansiva que no cessaria fins als anys seixanta de la centúria.

Al mateix temps evolucionaren altres as-pectes de la vida vilatana. En concret, les transformacions de la nostra Festa així ho fan entendre: a finals del segle anterior era encara una festa de carrer (de Berca), però a partir dels anys vint s’hi inicia la transició cap a la configuració com festa de vila, glo-

Els preveres Querol i la Festa

1Belda Ferre, M. (1908), Algemesí y su Patrona. Gandia, pp. 249-250.2Agraïm a don José Antonio Aguilar Sorribes, conservador de l’ar-xiu, les facilitats per a la consulta.3ARXIU HISTÒRIC ECLESIÀSTIC DE MORELLA (AHEM), Quinque Li-bri, Llibre de Confirmacions (1588-1588), T-1, f. 265v.4ARXIU PARROQUIAL SANT JAUME APÒSTOL D’ALGEMESÍ (APSJA-ALG), Quinque Libri, Llibre de Baptismes-7, f. 56.5Ibidem, Llibre de Mortuoris-2, f. 160.6Ibidem, Llibre de Desposoris-4, f. 248.7Ibidem, Llibre de Mortuoris-2, f. 168v.

BIM BERCA ··· 9

bal, i en 1747, amb la celebració del V Cente-nari de la Troballa, ja esdevé en la Festa Ma-jor per excel·lència i consolidada. En aquest procés, els preveres Querol hi van participar especial ment.

Quan arribaren a la vila, s’hi trobaren amb un corrent devocional a la Mare de Déu de la Salut molt arrelat entre el veïnat. Entre 1625 i 1674 s’hi captava per sufragar i mantenir culte a la imatge amb misses pro populo.8 En 1632 s’instituí el benifet del mestre de cape-lla sota la seua invocació. En 1685 es basteix una nova capella al carrer de Berca. Entre 1686 i 1741 els llibres de mortuoris contenen freqüents llegats testamentaris que encoma-nen dobles i misses dedicades a la Mare de Déu, un ritual funerari que, si abans de 1705 era quasi exclusiu de les classes socials benestants, arran d’aquest any, es popularit-za. També recullen altres manifestacions de fervor, com la deixa en 1709 del beneficiat, doctor Jaume Asensi, d’un llenç amb la vene-rada imatge per a ornar la part posterior de la sagristia parroquial.9 Poc abans, en 1703, en fixar el cost dels volteigs del nou campanar, els relatius a la festa de la Mare de Déu de la Salut són taxats com de celebració patro-nal.10 I encara més: dos anys després de venir mossén Blai, des de 1713, s’hi complien les condicions testamentàries per les quals el di-funt Josep Cabanes instituïa el precedent de les processons de la Vespra i del Matí.11 Segu-rament aquesta era una bona oportunitat per a la solemnització.

I eixe fou el fil conductor que intentaren incrementar al màxim possible. No comença-ren ex novo, tal com ho manifesten amb l’ex-pressió «para mayor aumento del culto divino y de la devoción de esta Santísima Imagen» al darrer capítol de la història iniciada per mossén Curçà.12 Preexistien uns fonaments sòlids, però... com complirien la comesa que es proposaven i amb quin bagatge d’experi-ències comptaven?

Probablement, i ací remarquem el caire d’hipòtesi, ells eren portadors de les vivènci-es almenys dels primers Sexennis morellans

(1678, 1684, 1690, 1696, 1702), que farien servir com a model organitzatiu. Cal adduir al respecte que viurien intensament el Sexenni en l’àmbit familiar. Per tant, l’avi patern Joan Querol —membre del capítol de la Confraria de la Santíssima Trinitat i Sant Antoni, cone-guda popularment com la Confraria dels Llau-radors— el 7 de gener de 1673 promogué el vot d’acció de gràcies a la Mare de Déu de la Vallivana per a celebrar-li festa cada sis anys perpètuament.13 Així doncs, el seu concepte de la celebració superaria la mera visió fes-tiva externa.

Hi ha, des del 1720, certs detalls de la nostra Festa, sobretot en l’aspecte organit-zatiu, que rememoren el model morellà. En suggerim els següents:

Primerament, la determinació d’un santu-ari exclusiu —que rememora l’ermitori de la Vallivana— que comporta un canvi en el pri-mitiu temple parroquial, a partir d’ara cape-lla de la Mare de Déu, engalanada amb nova fornícula i un retaule traçat per l’escultor local Esteve Ahuir, no Almir, com defectuosament es diu en la primera edició de l’obreta històri-ca mencionada. Durant tot el segle, aquesta capella seria objecte d’atencions especials pel veïnat amb mires al seu ornat i decòrum.

El patronatge de la festa, conjunt, és a dir: primer, les autoritats, civil i religiosa —ambas Comunidades del Clero i Villa— i, després, ad-met una representació del poble d’acord amb el procediment del nou règim.

L’encomanament als representants del poble —elets, majorals o també festers— dels barris de la Vila —els primitius huit car-rers— de la realització material de la Festa. Açò pot ser una reminiscència de les denes o divisions del terme morellà d’on s’extrauen els elets —la mateixa denominació— que s’en-carreguen dels actes. La rotació per torn dels barris seria posterior.

El caràcter de Festa Major i unitària, de tot el poble, de la vila en 1724, ben manifestat pels principals actes litúrgics —novenari, mis-ses solemnes amb orquestra14 i processons (sobretot la de volta general pel perímetre de

la vila)— i profans (cercavila, dolçainers).15 En 1727, només tres anys després, la Festa te-nia ja una cadència anual.16

Fins i tot, la durada de les festes, gene-ralment una huitava, i l’ordre cronològic dels actes, primer els religiosos i després els pro-fans. Respecte a aquests darrers, es pot pen-sar si, tot i que també preexistia el costum, s’hi inclogueren els bous de corral o plaça, resseguint com se celebraven allà des del se-gon Sexenni en 1684. Aquí en 1734 ja havien adquirit naturalesa.17

Amb tot, a partir de 1724, la nostra Fes-ta Major iniciava una nova trajectòria plena de saba nova, de participació i d’il·lusions a l’imaginari popular, que es remarcaria amb les mires posades en 1747 per a la cele-bració del Seté Centenari de la Troballa. El rector, però, faltà l’any anterior, el seu germà, el vicari, continuà l’obra i la visqué, però morí l’any següent i no ens deixaren cap valoració personal, que tan valuosa ens haguera resultat.

Amb els actes i els documents que hi ha a l’abast, cal pensar amb suficient certesa que aquesta fou l’aportació dels preveres Querol a la nostra Festa. Però, ara per ara, són reflexions, amb certa càrrega de lògica si es vol, hipòtesis. Així doncs, cal continuar la recerca, hem d’estar atents en els temps esdevenidors a noves dades i detalls, i si n’apareixen, n'estarem pendents.

Josep-Antoni Domingo i Borràs

ADEQÜACIÓ CARTES D’HOSTALERIA I RESTAURACIÓ SEGONS NORMATIVA D’AL·LÈRGENS

ANALÍTIQUES D’AIGUA, ALIMENTS I NUTRICIONALSDOCUMENTACIÓ SANITAT I TRAMITACIÓ REGISTRES SANITARIS

IMPLANTACIÓ APPCC, IFS, BRC, ISO 22000FORMACIÓ BONIFICADA

TELÈFON CONTACTE: 645 56 26 27 MAIL: [email protected] A: C/ Francesc Ribalta, 4C, 3-5 Algemesí www.asevera.es

CONSULTORA ESPECIALITZADA EN SEGURETAT ALIMENTÀRIA

EXPERTS EN SECTOR CÀRNIC – INFORMA’T !!

8ARXIU MUNICIPAL D’ALGEMESÍ (AMALG), Llibre de la obrería de la església parochial de la vila de Algemezí sots invocatió del glo-riós sent Jaume, començant en lo any 1625.9APSJAALG, Llibre de Mortuoris-2, f. 17. 20-08-1709.10AMALG, Manual de Consells.1701-1706. 49-1, f. 145.11domingo Borràs, J.A. (2013), «A frec d’un tricentenari», Algeme-síWeb, Edició especial Festes Mare de Déu de la Salut.12escartí, V.J.(2006), Història de l’Aparició i Troballa de la Mare de Déu de la Salut, Algemesí, p. 100. Reproducció anastàtica, p.135.13Pastor aguilar, J. (1994), El Sexenni de Morella. Generalitat Va-lenciana, pp. 27-34.14AMALG, Llibre de comptes de Propis. H-91-1, Descàrrec 1732.15Ibidem, Càrrec de 1733.16Ibidem, Descàrrec 1732.17Ibidem, Càrrec de 1734.

10 ··· BIM BERCA

La indumentària del tornejant (bis)

El lector atent i avisat ja haurà advertit que encara que no hi haguera subtítol en l’escrit anterior es referia tot ell a la vesti-menta o indumentària, històrica i actual, dels tornejants. Un lapsus tipogràfic ho va ometre, així com va destrossar, tant en rima com en rigor i ritme, les dos quarte-tes transcrites del torneig “a la morisca” que portaven l’Ofici de “Roperos” segons la«Veridica relación de los festivos aplau-sos con que la muy Noble, Leal y Corona-da Ciudad de Valencia celebrò la Proces-sion general de la tercera Centuria de la Canonización de su amado Hijo Patron, y Apostol san Vicente Ferrer, en el dia 29 de Junio de este presente año 1755». Com la poesia formalista és sempre flor delicada a la qual un matís negligit marcix, la des-lluïx una rima defectuosa, i una pausa a destemps la macula, les reprodüim de se-guida una altra volta:

Llevavan con grande aplausoà la morisca un Tornèo

tan ricamente vestidos,que era un embeleso el verlos.

Era de tela de platael vestido, y terciopelo,

con muchissimos galonesde oro, y plata de gran precio.

En aquell escrit veníem a dir, parlant en plata, que hi havia una continuïtat, mutatis mutandis, amb la vestimenta dels tornejos del segle XVIII, amb les particularitats també allí esmentades. Sols cal remarcar que la roba podia molt bé ser la d’un tornejador d’un torneig galant fent un combat a peu, on la cuirassa, el faldellí (‘tonelete’) i les cal-ces calades, com si foren calces de cota de malla, eren d'allò més representatius.

La música del torneig Als antics tornejos o batalles medie-

vals hi havia música, però era més bé, per a marcar tàctiques o evolucions militars abans, dins o després de les batalles. Una altra cosa és en el torneig galant o quan ens trobem amb una dansa, on la música va lligada més fermament.

Deia en un altre lloc que, en general, les arts eren, des de l’antiguitat clàssica, el do amable de les muses i, de les nou arts i muses, sols la música ha conser-vat el nom relacionat amb elles. La dansa coral i la música, la seua acompanyant, estaven íntimament unides; d’ací que Eu-terpe, ‘la de geni agradable’, representada a sovint amb corones de flors i una flauta

doble o siringa, musa de la música, i Terpsícore, ‘la que anima les danses’, musa de la dansa, representada amb garlandes de flors i una lira a la mà, estiguen íntimament relacionades.

On hi dansa, hi ha música, i si totes les arts epifanen entre si una interna harmo-nia, esta és majorment exi-gible quan dos arts estan íntimament enllaçades, ade-quant-se la dansa al so ca-denciós de la música i esta al ritme compassat de la dansa, tal com ens ho conta-va Boro Ferragud, actual tim-baler dels tornejants i que acostuma a tocar el timbal antic, que porta gravada la inscripciò «Regimiento Pro-vincial de Cuenca».

No portaven els tornejos una gran parafernàlia musi-cal, això és cert; per vindre d’on venien, del món de la milícia, es reduïen a tocs recis i sobris, on sols en la “fuga” trobem algunes mar-cades variacions.

En els tornejos del segle XVIII venia la dansa acompan-yada de caixes (tambors), pifres (pífanos) i pitos. Per exemple, en 1724 en els tor-nejos que es presentaren a Alzira amb motiu de la pro-clamació de Lluís I es diu: «Apenas parò en cenizas tanto luzimiento, quando se introdujo en la plaza el de quatro torneantes con sus padrinos, à quienes hazìa el marcial trage la costa à lo vistoso de la gala. Al son de pifano y cajas ivan blandiendo las plateadas varas, com-passando mudanças y movimientos à la solfa de los parches».1

Un poc més endavant, en la mateixa obreta, pàgina 25, trobem un torneig muntat pels fusters: «y (llenaba) de admi-raciones un torneo, que con todas las cir-cunstancias de la ostentación iva al son de pifano y cajas, haciendo sus vistosas mudanças». En la página 26 es diu que els robers en munten un altre també de caixa i pifre. Per seguir amb Alzira, que la tenim més prop, en un opuscle ens apareix un torneig on una altra volta els sastres i

robers munten un torneig en octubre de 1759 i on es diu:2 «Tambien unos diestros Torneantes con mucha gala en sus vestidos, y singular destreza en sus movimien-tos, mostraron exquisita ha-bilidad, ejecutando con la mayor gentileza los primores del arte, quando les avisaba el sonido de la Caja y del Pi-fano, que les governava». La mateixa música porten els llauradors (pàg. 22) en un al-tre torneig descrit en la ma-teixa obreta.

En l’obra d’Ortí y Mayor ja esmentada en el número an-terior3 es diu: «Llevava cada Torneante en su mano dere-cjha una Vara plateada, que servia para ejecutar diversas habilidades, y batallas en al-gunos parages de la Proces-sion, haciendolo todo con tan agil destreza, que fue su desempeño dignamente acreedor al mayor aplauso; infundiéndoles mas donayre à su valeroso brio los ecos de las cajas de guerra, y pifa-nos, à cuyo compàs rompían en sus combates las Varas».

Es podria seguir aportant exemples; la música és de timbal o pifre; per esmen-tar-ne una de distinta, cal indicar les festes celebrades a València amb motiu de la proclamació del rei Carles IV en febrer de 17894 on el tor-ners porten un torneig: «Lue-go se seguía un primoroso y bien dispuesto Torneo, com-puesto de un Page de Gine-

ta, quatro torneantes, quatro padrinos, y quatro Pages de Vara, todos vestidos de blanco, à imitación de Estatuas, que ha-

El Torneig d'Algemesí (III)ALGEMESÍ, DE VELL I DE NOVELL

1 Festivas demostraciones con que la real, fiel y coronada Villa de Alzira celebro la feliz proclamacion de nuestro catholico Monarca LUIS I. En Valencia, Imprenta de Antonio de Bordazar , Impressor del S. Oficio, 1724, pag. 14.2 La lealtad en sus días. Dias festivos de ALZIRA en la proclamacion de su catholico monarca y señor D. CARLOS III. En Valencia, Imprenta de la Viuda de Joseph de Orga. 1760, pag. 20.3 Fiestas Centenarias con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de VALENCIA celebrò en el dia 9 de Octubre de 1738, LA QUINTA CENTURIA de su Christiana Conquista. Valencia, 1740.Pag 332. Imprenta de Antonio de Bordazar.Edició facsímil de l’Ajuntament de Valencia, 2008.4 Relacion de las fiestas celebradas en Valencia en los días 19. 20. Y 21. De febrero de este año 1789. Con motivo de la proclamacion del rey nuestro señor DON CARLOS IV. En Valencia. En la imprenta de Josef Estevan y Cervera

Euterpe, 'la de geni agradable', musa de la música.

Terpsícore, 'la que anima les danses', musa de la dansa.

BIM BERCA ··· 11

cían sus evoluciones al sòn del Pito, y de la Caja». Com ja he dit són instruments de milícia, tant les caixes de guerra, els pifres (pífanos) per a donar senyals i els pitos, que indiquen moviments puntuals i ordenats.

El torneig d’Algemesí, documentat des de 1800 com ja hem vist, sols té com ins-trument el timbal (en el segle XVIII no te-nim cap notícia del torneig ni tampoc de la música com és natural); així es desprén de les relacions del comptes dels festers de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesi que principien en 1830. Els distints mes-tres o encarregats del ball presenten re-buts als depositaris del barri, encara que no sempre es desglossa el ball del timbal. Per exemple, en 1835 presenta el cirur-già Vicente Yvañez, una espècie de fac-totum local, una factura «Para el torneo y caja 420 reales de vellón». En 1841 es paguen 30 reials de billó (reales de ve-llón) «al tambor que vino de Alcira». Y en 1869 tenim el primer timbaler conegut, Francisco Gaspar, a qui li paguen 12 rals de billó per tocar el tambor en la festa. Als timbalers actuals tots els coneixem i els indicarem més endavant.

La transcripció de la música del torneig

No he trobat cap transcripció musical antiga del toc de timbal dels tornejants; en veritat sí que l’he trobada, però es tracta d’una errada clamorosa. En efecte, Joan Amades en el seu Costumari Català5 trans-criu una «melodia del ball dels tornechants (sic) d’Algemesí». Difícilment pot un tim-bal executar una melodia, però Amades, a pesar que diu: «El timbaler marcava el ritme de la lluita, que variava d’intensitat, segons els casos. La brega durava fins que un rei estenia la seua espasa entre els tor-nejants. Aquesta figura era anomenada la fugida».

Més avall seguix dient: «El ball acabava formant una torre, amb els vuit tornejants per soca, sis reis d’armes al seu damunt i els altres dos en tercer lloc, i coronava el

castell amb un dels patges, que duia una bandera». Tant la melodia com la torre pa-reixen més bé típiques de la muixeranga.

En Las Provincias del 14 de març de 1926, Pròsper Bremón, prohom local d’aleshores, en un treballet intitulat Las danzas de la Villa de Algemesí, indicava: «Un distinguido publicista catalán, que está redactando un libro dedicado al es-tudio de los bailes o danzas típicas de esta región de Levante, nos ha interesa-do la descripción de las que se celebran en Algemesí, con motivo de las fiestas que en honor de su Patrona la Virgen de la Salud tienen lugar en el mes de Sep-tiembre de cada año».

En Las Provincias de 2 d’abril del ma-teix any descriu el ball del torneig on no apareix cap torre per ningun costat i la música la descriu així: «Organizados mili-tarmente y al compás de unos golpes rít-micos y redobles de tambor, única música que les acompaña». És a dir, que de melo-dia tampoc, res de res.

Encara que per la correspondència entre Amades i Pròsper Bremón, eixe ‘dis-tinguido publicista’ no podía ser cap altre que el primer, està clar que no li féu mas-sa cas. L’error d’Amades ve d’Inzenga6 que confon torneig i muixeranga i les barreja en una única dansa, mes este sols parla de tambor i no de melodia que Amades la trau no se sap d’on.

Ja en el segle XXI tenim un llibre cab-dal degut a Édgar Cano7 on es descriuen tots els tocs, ritmes i melodies; en suma, tota la música de la festa i, evidentment, també la dels tornejants. En este es trans-criu la música tant del Patge com la de la Fuga. Els Floretes no portaven acompan-yament de timbal, ja que sols hi havia un timbal i un timbaler. Al dia de hui sí porten acompanyament perquè s’han multiplicat timbals i timbalers.

Els antics a una actuació del torneig li deien ‘batalla’, rememorant els antics tor-

nejos i justes medievals, i com el temps en què es produïx l’emergència de la dansa per tota València és també quan comen-cen a proliferar escoles d’esgrima ‘de sa-ble y florete’, especialmente del florete, els diversos balls individuals o per pare-lles del torneig, que les ballaven gent que practicava l’esgrima, (és un ball gimnàstic a base de girs, voltes i revoltes, de donar molts bots i amb moviments i quadres que recorden l’esgrima), s’anomenaren bata-lla a florete, que per simplificació acabà donant el mot florete. Tot açò ho aclarirem millor quan expliquem l’estructura coreo-gràfica, tant dels floretes com de la fuga.

Quan el ball l’interpretaven quatre, sis, huit, dotze dansadors o més, es podia fer una batalla acompanyada d’una fuga, en el sentit d’escaramussa, la qual cosa era, coreogràficament, més vistosa, de movi-ments més ràpids, d’encreuaments verti-ginosos i ajustats, on tot és molt més es-pectacular que la simple batalla. La fuga, estrictament parlant, del torneig d’Alge-mesí és la part coneguda com Cabrioles, on el ritme marcat pel timbal i acompan-yat pels dansadors, és molt més ràpid, viu i espectacular.

Trobem la paraula”fuga” referint-se a un torneig en la «Noticia de las funciones públicas que están dispuestas en los días del Novenario de las próximas Fiestas que se han de celebrar en esta Ciudad de Valencia por la gloriosa memoria del Tercer Centenar de la Canonizacion de nuestro Patrono y Patricio SAN VICENTE FERRER, que se cumple en 29 de junio de 1755».8 És a dir, és un prospecte del que s’ha de fer en eixes festes i a la pàgi-na 3, in fine, diu exactament:

«El jueves 3, por la tarde continuarà el Gremio de Roperos su misma Funcion; y concluida, en el Tablado construido en la propia Plaza del Mercado, el Gremio de Zu-rradores hará un lucido Torneo compuesto de 12 muchachos vestidos ricamente de tres colores, y el Page de Gineta formarà un Torneo en tres batallas, y fugas, y al fin una Contradanza, todo de bello gusto».

Al dia de hui es pot considerar el siste-ma rítmic del timbal en el patge de geneta, en el dels floretes i en els quatre de la fuga que acompanyen quatre quadres distints en la dansa, encara que coreogràficament és prou més variat i complex com veurem en entregues posteriors, numine volente, i si els pacients lectors ho lligen.

Francisco José LlácerCronista de la Ciutat

Magali Borrás. El timbaler. Socarrat.

5 AMADES, JOAN: Costumari català. El curs de l’any. Volum V, pag. 76. Impr. Gràficas Estella, 2ª edicio, juliol 1983.6 INZENGA, J: Cantos y bailes populares de España. Ed. Unión Musical Española. Madrid 1888. Pag. 9.7 CANO CALATAYUD, ÉDGAR (amb la col·laboració de Xavier Richart): Músiques i rituals de les Festes de la Mare de Déu de las Salut. Impr. Saga Impresores,s.l., 20048 Imprenta Viuda de Antonio Bordazar, Plaza Arzobispal donde se vende. 1755.

Juanjo Boix. Patge de geneta i timbaler.

12 ··· BIM BERCA

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Tren-zano, ha sigut nomenada membre del nou Observatori de Seguretat de la Co-munitat Valenciana que naix amb la in-tenció de fer una anàlisi de la realitat

de la seguretat en tot el territori.Aquest organisme estarà presidit

pel director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergèn-cies, José María Àngel. El primer treball

que durà a terme aquest observatori serà realitzar una enquesta en col·labo-ració amb la Universitat per a conéixer la percepció dels valencians sobre la seguretat i els aspectes a millorar.

L’alcaldessa formarà part de l’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana

Coordinar els dispositius de segu-retat per a les pròximes festes de la Mare de Déu de la Salut i la Setmana Taurina. Aquest ha sigut l’eix central de la Junta de Seguretat que s’ha celebrat en l’ajuntament d’Algemesí i en la qual han participat els principals responsa-bles polítics i policials de les adminis-tracions implicades.

Els assistents a la reunió de coman-daments policials han avaluat el re-sultat dels diversos operatius policials disposats l’any passat, per a millorar encara més la seguretat en els actes massius que tenen lloc durant el mes de setembre a Algemesí.

El subdelegat del Govern, Juan Car-los Valderrama, ha destacat que a Algemesí «es manté un índex d’efectivitat dels cossos de seguretat molt elevada, i podem dir que estem en una ciutat amb condicions de segu-retat òptimes».

En aquest sentit, l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha destacat que, segons les dades oficials de les dos policies, nacional i local, quant a les intervencions en el barri del Raval, es mantenen. És a dir, no s’han produït incidents i es treballa amb la mateixa intensi-

tat. És per això que la primera autoritat local ha negat que hi haja deixadesa i ha llançat un missatge de tranquil·litat a la ciutadania. Respecte a les festes de setembre, Trenzano ha agraït el treball tant de la Policia Local com de la Policia Nacional el passat mes de setembre. «No patírem cap incident i he demanat que enguany es mantinga la línia de col·laboració entre els agents».

Altres línies d’actuació s’adreçaran a aprofundir en les campanyes d’infor-mació dirigides a les persones majors i també als jóvens. «Hem manifestat la nostra voluntat d’adherir-nos al sistema Viogen del Ministeri de l’Interior, de res-posta ràpida en casos de violència de

gènere, així com tindre un pla directe per a impulsar campanyes informatives contra l’as-setjament escolar o el maltractament a les persones majors», ha assenyalat l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano.

La Policia Nacional i els agents d’Algemesí es coordinaran per a millorar la seguretat en les festes de la Mare de Déu

de la Salut i la Setmana Taurina

Tant el subdelegat del Govern com l’alcaldessa d’Algemesí destaquen que els índexs de de-lictes es mantenen estables dins d’uns paràmetres de seguretat i efectivitat “òptims”

BIM BERCA ··· 13

L’Ajuntament d’Algemesí ha preparat una estratègia de desenvolupament urbà sostenible integrat (EDUSI) que té com a principal objectiu reactivar el desenvolu-pament econòmic, social i ambiental de la ciutat a mig i llarg termini. Aquesta es-tratègia identifica els reptes urbans d’Al-gemesí en l’aspecte econòmic, ambiental, demogràfic i social, al mateix temps que proposa projectes que caldrà executar durant els pròxims anys per tal d’assolir quatre grans objectius com són millorar l’accés, l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació, afa-vorir el pas a una economia de baix nivell d’emissió de carboni en tots els sectors, conservar i protegir el medi ambient i pro-moure l’eficiència dels recursos; promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa i qualsevol discriminació.

Fins al moment s’ha estat treballant

en la identificació dels principals reptes urbans que afronta Algemesí i ara es co-mençarà amb el disseny de l’estratègia.

«La participació ciutadana serà clau tant en el disseny com en l’execució d’aquesta estratègia. S’establiran meca-nismes d’informació i consulta a la ciuta-dania i als principals agents econòmics, socials i institucionals», ha assenyalat el regidor de Medi Ambient, Pau Montalvà. En els pròxims mesos es faran entrevis-tes porta a porta per recollir l’opinió dels veïns i veïnes d’Algemesí i saber quins projectes consideren prioritaris. També es podrà donar aquesta opinió omplint el qüestionari que estarà disponible en la pàgina web de l’Ajuntament. Hi haurà una secció dedicada a l’EDUSI des d’on s’informarà dels passos que es van fent en l’elaboració de l’estratègia. Així ma-teix, s’organitzaran tallers participatius

on es treballarà en la definició d’una es-tratègia consensuada.

Una vegada finalitzat el procés, l’estra-tègia EDUSI serà presentada a la convoca-tòria del Ministeri d’Hisenda i Administra-cions Públiques per al seu cofinançament mitjançant el programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020. L’Admi-nistració General de l’Estat, a través de la Direcció General de Fons Comunitaris del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, ha programat un eix urbà dins del Programa Operatiu de Creixement Sos-tenible (POCS) 2014-2020, dedicat en la seua totalitat a finançar línies d’actuació de desenvolupament urbà sostenible i in-tegrat. Aquest eix urbà es dirigeix a muni-cipis amb una població de més de 20.000 habitants. Algemesí es vol acollir a aques-tes ajudes per donar un impuls al creixe-ment sostenible del municipi.

L’Ajuntament llança l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible per a Algemesí

L’EDUSI vol impulsar el creixement econòmic i mediambiental sostenible del municipi

L’Ajuntament d’Algemesí està preparant una estratègia de desenvolupament urbà sostenible inte-

grat. La teua opinió és important. T’agraïm que ens ajudes a identificar els reptes que té Algemesí i a

saber quins projectes poden ser prioritaris. Pots participar omplint el qüestionari següent.

Gràcies per participar. Entre tots i totes farem l’Algemesí que volem.

Qüestionari:

http://www.algemesi.es/es/page/estrategia-desenvolupament-urba-sostenible-integrat-edusi

EL MILLOR DESCANSAL MILLOR PREU

C/ ARBRES, 18 · ALGEMESÍ96 201 97 97 / 676 474 455

NOVA EXPOSICIÓ D'EQUIPS

DE DESCANS

Nuevas Instalaciones en Avenida País Valencià nº 151Tel. 96 242 10 31 · Fax: 96 201 51 91 ·46680 ALGEMESÍ

14 ··· BIM BERCA

L’Ajuntament d’Algemesí i l’associació Algemesí Solidari han posat en marxa un taller que dóna treball a huit joves en la construcció de blocs de terra comprimida.

Es tracta d’un projecte en què els jóvens fabricaran les rajoles amb què després es construirà una biblioteca al barri del Raval. Unes rajoles anomenades BTC que aprofita-ran per a construir un edifici sostenible amb un sistema molt similar al que Algemesí So-lidari junt amb la col·laboració del consistori construiran després a Baasneere.

Aquests jóvens, que han estat for-mant-se durant un mes, fabricaran un total de 17.000 rajoles BTC amb les quals des-prés es construirà la biblioteca. Serà una tasca d’uns tres mesos de duració.

Des del consistori, l’alcaldessa Marta Trenzano, que ha visitat el taller, va explicar la importància d’oferir aquest tipus de tas-ques als jóvens del barri del Raval. «Neces-siten un treball digne i un salari digne que els proporcione una vida digna», va afegir. També va suggerir altres tipus d’actuacions semblants per al barri.

Per la seua banda, Xavi Ferragut, presi-dent d’Algemesí Solidari, va destacar la im-

plicació de diferents col·lectius en un mateix projecte així com la possibilitat de millorar la qualitat de vida dels veïns amb accions com aquesta.

Per a Algemesí Solidari era important enllaçar els dos projectes que a hores d’ara porten endavant. Per una banda, una biblioteca al barri del Raval i per una altra, la construcció d’un institut a Baas-

neere. Els dos edificis estaran construïts amb aquestes rajoles de BTC, que per-metran una perfecta adaptació a les con-dicions del lloc on es realitzarà l’edifici. Per a conéixer aquesta tècnica Algemesí Solidari ha organitzat, fins i tot, cursos de formació que han despertat interés i curiositat en el món de l’arquitectura en l’àmbit valencià.

Un taller de huit jóvens fabriquen 17.000 rajoles per a construir la biblioteca del barri del Raval

El sistema de fabricació de rajoles BTC s’utilitzarà també per a construir un edifici a la po-blació africana de Baasneere, agermanada amb Algemesí

L’Ajuntament d’Algemesí ofe-reix aquest estiu un treball a 149 persones dins del programa d’ocupació dirigida a treballadors agraris en situació de desocupa-ció que du a terme en coordina-ció amb el Ministeri de Treball, que subvenciona el projecte amb 190.176 euros. L’aportació muni-cipal és de 75.146 euros.

Al llarg d’aquest estiu es treba-lla en les ampliacions dels camins de la séquia del Peral, la parada de Carabina i el ramal de Miquel de Plaça, amb el que suposa un cost total de mà d’obra i materials de 265.322 euros.

«Es tracta d’un programa d’ocupació important perquè durant l’estiu s’ofereix treball a 149 persones en situació de desocupació per a dur a terme obres de millora en el terme mu-nicipal que són necessàries. Es tracta d’una inversió que se si-tua en els 265.000 euros entre l’aportació municipal i l’estatal», assegura el regidor de Treball, Marc Vendrell.

Cadascuna de les obres, que tindrà un mes de durada, do-narà treball a 47 peons d’obra i 2 oficials que marcaran la seua execució.

El programa municipal d’ocupació agrícola ofereix treball durant l’estiu a 149 persones

La inversió de l’Ajuntament d’Algemesí i el Ministeri de Treball és de 265.000 euros en aquest pla que inclou obres de millora en camins rurals

Responsables del programa amb els treballadors.

BIM BERCA ··· 15

FÁBRICA EN ALGEMESÍ DESDE 1971

LA MEJOR OFERTA CALIDAD-PRECIO

12 l (16 kg aprox.) = 29 €3 l (4 kg aprox.) = 9 €

12 l (20 kg aprox.) = 16 €3 l (5 kg aprox.) = 4,5 €



CUBETAS COLORES MARCA PROCOLOR UNA CAPA MÁXIMA CALIDAD

* COLORES OSCUROS 2'5 L = 16,50 €* COLORES CLAROS 4 L = 22,00 €

C/ Albalat, 72 bajoTel. 96 242 47 55

C/ Polinyà, 2(Cerca rotonda Muixeranga)Tel. 655 592 052

ANTIGOTERAS (BLANCO Y ROJO) MATE INTERIOR INTERIOR-EXTERIOR SATINADO

ESMALTES TITANLUXTodos los colores en 0,750 ml. a 9,95 €

SERVICIO A DOMICILIO PARA COMPRAS SUPERIORES A 50 €

La Junta Local Fallera d’Algemesí i els presidents de les distintes comissions van elegir, mitjançant el vot secret, Be-lén Girbés i Addaya Muñoz per a ser fallera major i fallera major infantil respectivament.

La sala de plens de l’ajuntament va acollir l’acte de l’elec-ció que va constar de dos parts. Primer, les candidates als dos càrrecs van realitzar una xicoteta exposició en què expli-caven el seu currículum faller i la raó per la qual volien optar a ocupar aquest càrrec. Addaya Muñoz va ser l’única candidata a fallera major infantil, mentre que per a ser fallera major de la ciutat, Azahara Colomer i Belén Girbés eren les que es disputaven el lloc. Després, es va passar a la votació en què van resultar elegides Addaya i Belén.

Les dos falleres majors pertanyen a la comissió de la Falla Barri Santa Bàrbara i són falleres des del bressol. Addaya va ser fallera major infantil d’aquesta comissió l’any 2013 i, per tant, va formar part de la Cort d’Honor de la Ciutat l’any 2014. Belén, l’any 2002 va ser fallera major infantil de Sta. Bàrba-ra, i l’any 2012 fallera major, per la qual cosa va formar part de la Cort d’Honor l’any 2013.

Per a les dos és un somni per complir, Addaya assegu-ra que «és tot un honor ser la màxima representant dels

Belén Girbés Chafra i Addaya Muñoz Roig, noves falleres majors d’Algemesí

Ambdos falleres majors pertanyen a la Falla Barri Santa Bàrbara

xiquets i les xiquetes d’Algemesí», mentre que per a Belén poder haver aconseguit aquest càrrec «és una sort, ja que el compatiré amb tota la gent que m’estima. A més, el fet de coincidir aquest any amb Addaya suposa una il·lusió doble, ja que sempre havíem desit-jat ocupar el càrrec juntes.»

Addaya Muñoz. Belén Girbés.

16 ··· BIM BERCA

El divendres 14 d’octubre serà el dia dedicat al món de la tecnologia, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica i l’Institut Bernat Guinovart d’Algemesí.

Està previst utilitzar l’edifici poliva-lent de la ciutat per a concentrar en la sala principal —amb una superfície de 1.300 m² i un aforament de 1.000 per-sones— totes les exposicions i demostra-cions, així com les aules de formació per a xarrades i ponències.

La Universitat Politècnica de València oferirà activitats de geomàtica i engi-nyeria industrial. Un mapa dinàmic i inte-ractiu utilitzarà la tecnologia de Realitat Augmentada (RA) per a configurar dife-rents escenaris topogràfics actualitzats en temps real. També s’hi podran des-cobrir drons i l’IES Bernat Guinovart ex-posarà diferents màquines, maquetes i

simuladors realitzats pels seus alumnes de diferents cicles de formació. Els últims avenços tecnològics estaran a l’abast del públic en el Centre Polivalent.

A la nit serà el torn del teatre amb l’ac-tuació de Caterva Teatre amb l’obra El pa-cient, al Teatre Municipal.

El dissabte 15 d’octubre, al matí, hi haurà actuacions simultànies, en esce-naris situats en diversos punts distribuïts pel centre de la ciutat, de diferents dis-ciplines (art audiovisual, pintura, música, escultura, performances, etc.), amb artis-tes locals i comarcals.

Per a les arts escèniques, cal destacar la col·laboració de l’Escola de l’Actor de València.

Els hostalers locals s’involucraran tam-bé en les activitats diürnes amb ofertes i activitats en els seus locals i terrasses.

De la mà de Salir con Arte la pintura serà una de les activitats més participati-ves i divertides per a tots aquells assistents que desitgen llançar-se sense por i desco-brir les seues habilitats amb el pinzell.

A la vesprada començaran una sèrie de concerts en el recinte municipal de l’antic escorxador, en el qual es podrà gaudir de la música de grups del pano-rama nacional amb uns teloners locals d’excepció. Estaran Tórtel, Atupa, Atzem-bla, Novembre Elèctric i Tardor.

El diumenge 16 d’octubre tindrà lloc un concert diürn a la Xopera, un paratge natural espectacular situat als afores de la localitat, on es podrà gaudir a més de la música d’un ambient de singular belle-sa de la mà de la Cabanilles Jazz Band.

Algemesí viurà del 14 al 16 d’octubre el FACT, Festival d’Art, Cultura i Tecnologia

Es tracta d’un esdeveniment de grans dimensions, multidisciplinari, que tracta d’apropar, per primera vegada, la cultura a la localitat en un ambient festiu, i que naix per establir un diàleg entre les arts escèniques, les plàstiques i la tecnologia.

BIM BERCA ··· 17

ESTIMULACIÓN NEUROLÓGICA PARA LA PREVENCIÓN DEL ALZHEIMER Y DEMENCIA EN GENERAL

La estimulación como herramienta de prevención

CENTRO OPTOMÉTRICO NEURO-COGNITIVO

MONTRULLC/ Els Serrans, 17 · Tel. 96 072 83 77 · 46680 Algemesí

- 2 sesiones semanales y grupales (máx. 6 p.)- Iniciamos en Septiembre

PINAZO. UN SEGLE DE MODERNITAT. A TRAVÉS DE LA MODA.L'exposició s'inclou en l'any Pinazo.

Una producció de l'EASD i l'Ajuntament d'Algemesí amb obra original de Pinazo.

SALA D'EXPOSICIONS MUNICIPAL

del 5 de setembre al 23 d'octubre

18 ··· BIM BERCA

L’Institut per a l’aprenentatge al llarg de la vida de la UNESCO estableix que: «Totes les persones, en qualsevol etapa de la seua vida, han de disposar d’oportunitats d’aprenentatge permanents, amb la finalitat d’adquirir els co-neixements i les competències necessàries per a fer realitat les seues aspiracions i contribuir a la societat».

Al llarg del curs 2015/2016, el Centre Pú-blic de Formació de Persones Adultes (CEFPA) Jaume I, situat al carrer de les Escoles, 5, ha continuat amb la seua tasca formativa tot fo-mentant la participació social i cultural així com una adequada preparació per a aconse-guir l’obtenció d’ocupació. A més, ha millorat la seua oferta gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Alumnes a la qual volem agrair l’esforç que fa cada any perquè l’escola siga un centre de referència. Hem impartit els cursos per a l’obtenció del graduat escolar en secun-dària, d’alfabetització i neolectors, i també cursos de valencià en els diferents nivells de la Junta Qualificadora (elemental, mitjà i superior), d’anglés (tres nivells, des de l’A1 al B2), de francés (un nivell inicial) un d’ale-many (nivell inicial), espanyol per a estran-gers, preparació per a les proves d’accés a mòduls formatius de grau superior o a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys, també hem ofertat dife-rents cursos d’informàtica, un taller de pintu-ra i un de manualitats.

A banda de tota aquesta oferta educativa, el centre està implicat en les activitats culturals que s’ofereixen a la nostra ciutat i ciutats dels voltants. Així, hem assistit a presentacions de llibres, concerts de música en la nostra llengua i recitals poètics; hem realitzat rutes literàries, hem participat en la 17a Trobada d’Escoles en Valencià, hem gaudit de pel·lícules en versió original i hem organitzat xarrades en el centre de temes d’actualitat (nutrició, viatges solida-ris, etc.); assessorem i orientem l’alumnat de graduat i visitem centres per tal de conéixer la seua oferta formativa, etc. A més a més, ens sentim molt afortunats de comptar amb alum-nes que ens enriqueixen amb llengües i cultu-res diferents de la nostra i, en aquest sentit, vam organitzar una jornada per a celebrar el Dia de la Dona, on es van llegir poemes escrits per poetesses en les onze llengües que estan representades a l’escola.

En aquest camí d’apropament cap a altres cultures, hem elaborat un projecte que ha estat seleccionat per la Comissió Erasmus+ i, amb el qual, encetem un procés d’internacionalització

que continuarà els cursos veniders.Com sempre, vam posar punt final al curs

2015-2016 amb un sopar i un reconeixement a tots els alumnes que donen vida a aquest centre, i també als membres de l’Associació d’Alumnes.

L’oferta del Centre Públic de Formació de Persones Adultes Jaume I serà la següent:

Oferta per al curs 2016/2017• Alfabetització • Neolectors/es• Graduat Escolar en Secundària (Modalitat

presencial) GES I i GESII• Valencià i castellà per a estrangers • Anglés I• Anglés II• Anglés III• Francés• Alemany• Espanyol per a estrangers• Valencià elemental, mitjà i superior (nivells

de la Junta Qualificadora)• Preparació proves d’accés als Cicles Forma-

tius de Grau Superior • Preparació proves d’accés a la Universitat

per a majors de 25, 40 i 45 anys • Informàtica: iniciació a l’ús de l’ordinador, In-

ternet, power point, àlbum de fotos... • Taller de pintura• Taller de manualitats

Matrícula - Només s’entregarà un número de matrícu-

la per persona, que es podrà matricular en dos programes formatius com a màxim.

- Els alumnes de graduat en secundària, en formalitzar la matrícula, han de dur el llibre d’escolaritat, o un altre document que acredite els estudis realitzats, DNI, NIE o passaport, tres fotos, fotocòpia DNI i la quota de l’associació d’alumnes.

- La legislació vigent estableix que cal tin-dre l’edat mínima de 18 anys, o complir-los du-rant l’any en què es realitza la matrícula, per a accedir a qualsevol dels ensenyaments que s’ofereixen en els CFPA. Aquesta norma gene-ral té unes excepcions per als ensenyaments conduents a l’obtenció del títol en educació se-cundària, segons la qual es poden matricular amb 17 anys si procedeixen d’un PQPI o a partir dels 16 anys si: • Tenen un contracte de treball o de formació.• Si són esportistes d’elit.• Si són estrangers acabats d’incorporar al sis-tema educatiu valencià.

La formació de persones adultes en Algemesí:Noves propostes per a redescobrir l'escola

BIM BERCA ··· 19

audioprotesistacolegiado nº 916

Nuestro objetivoes mejorar su audición

LE OFRECEMOS:Revisión auditiva gratuita.Atención personalizada.Últimas novedades en audífonos.Adaptación y Servicio Técnico para todas las marcas.Tapones a medida: baño y antirruido.Conectividad.Ayudas técnicas.

Plaza de la Ribera, 15 · ALGEMESÍ · T. 96 201 25 83 - 695 050 384cauditivo.carolinanavasquillo@gmail.comwww.centroauditivo-laribera.com

Infórmese sin compromiso en nuestro centro

PROTEJA SUS OÍDOS,LA PREVENCIÓN ES SU MEJOR ALIADO

PAPERERIA - LLIBRERIALLIBRES DE TEXT I DE VACANCES

Fes la teua reserva i et farem un 10% de descompte, a més

de la participació en un sorteig.INFORMACIÓ EN:

La teua llibreria de sempre. Des de 1943Mossén Blanch, 15 · ALGEMESÍ

Tels. 96 242 22 09 · 666 878 981

La jove algemesinenca, Esther García de la Virgen, ha aconseguit deu medalles en els campionats autonòmics de natació. Per aquest motiu, i per la seua brillant trajectòria esportiva a les seues 17 anys, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Trenzano, i el regidor d'Esports, Pere Blanco, han rebut a la nadadora en la sala de plens de l'ajuntament on s'ha dut a ter-me un homenatge.

En aquest campionat autonòmic ha acon-seguit dos medalles d'or -50 lliures juniors i 4x100 estils junior- , així com set medalles de plata –dos d'elles en categoria absoluta-, i una de bronze en 50 lliures categoria absoluta.

Després de diversos anys en el club de na-

tació Xúquer d'Algemesí, García de la Virgen es troba en el club Delfín de València, al mateix temps que continua la seua formació com a esportista amb una beca de natació de la Fun-dació Trinidad Alfonso.

La bona temporada realitzada per l’alge-mesinenca li permetrà participar en el campio-nat d'Espanya d'estiu en les categories junior i absoluta que se celebra aquest mes de juliol a Las Palmas de Gran Canària.

Tant l'alcaldessa com el regidor d'Esports han valorat positivament la trajectòria d'Es-ther García de la Virgen que està plena de triomfs, pel que suposa d'exemple d'esforç, dedicació i superació.

La nadadora algemesinenca, Esther García de la Virgen, aconsegueix deu medalles en el campionat autonòmic de natació

La sala d’actes del Casino ha aco-llit els alumnes del Taller d’Ocupació per a entregar-los els diplomes que els acrediten capacitats per a començar a treballar en empreses de vivers i cons-trucció. L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano; el regidor de Treball i Ocupa-

ció, Marc Vendrell; el director del Taller d’Ocupació, José Luis Morell, i la tècnica de l’Agència de Desenvolupament Local, Carme Ferrís, han rebut tots els alumnes que s’han format durant nou mesos per a estar més formats i preparats de cara al món laboral.

Marc Vendrell ha volgut agrair-los la seua col·laboració en aquest taller, «heu fet un treball fantàstic en zones importants per al nostre ecosistema com puguen ser la Xopera i la Reserva del Samaruc. Aquest taller vos obri les por-

tes al món laboral i des de l’Ajuntament intentarem baixar la xifra de l’atur que té Algemesí amb oportunitats com aques-ta». Per la seua part, el director del Taller d’Ocupació, José Luis Morell, ha recalcat que els alumnes, «han après a treballar en equip i això és molt important».

El Taller d’Ocupació finalitza amb la formació de 24 alumnes

20 ··· BIM BERCA

www.joselecorts.com

Tel. 666 449 667

JOSELE CORTSCoaching empresarial

ASESOR dE pROyECTOSEmpRESARiALES

OFICINAMUNICIPAL D'INFORMACIÓAL CONSUMIDOR

Atenció:de dilluns a divendres

de 9.00 a 14.00 h

FITXERS DE MOROSOSEn cas de trobar-te inclòs en algun fitxer de solvència patrimonial (Asnef, Equi-

fax, Badexcug, etc.), l’organisme oficial que t’informarà de manera gratuïta, per a exercir els teus drets d’informació, accés, rectificació o cancel·lació, és l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.Vés amb compte amb les empreses que s’anuncien en Internet i es comprometen

a esborrar-te dels fitxers; realment es tracta de serveis de tarifació addicional, i les telefonades per tal d’accedir-hi tenen un cost molt elevat.

L'Ajuntament d'Algeme-sí i l'empresa concessio-nà ria de la neteja viària, Esteve Barberá Esteve, han arribat a un acord per a portar a terme una nete-ja a fons dels carrers de la ciutat. Es tracta d'una cam-panya per a millorar la hi-giene de les vies públiques. Aquests treballs es realitza-ran de nit per a no entorpir la circulació en la ciutat.

Cada mes es netejaran una sèrie de carrers amb la finalitat d'elimi-nar tots els residus que no desapareixen amb la neteja diària rutinària. Es tracta d'aprofun-dir en l'eliminació de les taques negres dels greixos dels cotxes, així com d'altres residus que requereixen una major dedicació.

En els carrers on hi haja vehicles apar-cats s'avisarà amb la suficient antelació perquè la via pública estiga sense vehi-cles. En aquest cas no es podrà aparcar durant tota la nit. Per a açò, s’informarà tant als veïns de forma individual com

amb senyals d'advertiment dins del termi-ni i en la forma adequada. Al llarg de l’es-tiu s'ha dut a terme en els carrers del Molí i de Teodor Llorente, així com en la plaça de la Mare de Déu dels Àngels.

El regidor de Serveis Municipals, Antonio García, ha destacat la necessitat d'aprofun-dir en la neteja dels carrers, encara que ha assenyalat que «l'Ajuntament intensificarà el treball de neteja, però la neteja a fons no és suficient. Fa falta un compromís ciutadà per a no embrutar i entre tots aconseguir una ciutat més neta i habitable».

L'Ajuntament d'Algemesí inicia una campanya de neteja a fons dels carrers de la ciutat

Alejandro Rodríguez participa amb èxit en la Iron Viking

Alejandro Rodríguez s’ha conver-tit en el primer algemesinenc que ha finalitzat la Iron Viking, una carrera de 45 quilòmetres amb obstacles celebrada a Holanda i que finalitzà per davall de la mitjana de temps; és a dir quasi set hores. Rodríguez forma part de les federacions na-cional i autonòmica que agrupen aquesta classe de carreres extre-mes amb nombrosos obstacles.

Nueva cervecería en el centro de Algemesí

Plaça Major, 11

BIM BERCA ··· 21

FESTERS DE SANTA BÀRBARA

NOVA PÀGINA WEB DE LES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

www.festapatrimonialgemesi.com

Entra i consulta les activitats i la programació

Espai delimitat i marcat de 4 metres de llarg per 3 metres de fons: 50 euros + IVAEspai reservat en la zona de professionals i serveis de 3 x 2 metres: 50 euros + IVAEl preu inclou punt de llum, taules i cadires per als expositors

LA MOSTRAComercial, Empresarial, Professionals i Serveis

28, 29 i 30 d’octubreCentre Polivalent Verge de la Salut

ObErt El tErmInI PEr A InSCrIurE’S COm A ExPOSItOr

més informació:Sucromèdia. C/ lluís Vives, 6 – baix. Carlos mestre. tel. 96 242 18 92 – 609 757 580ACSA - Alfredo Esteve. tel. 609 680 346EmPAl - Adrián Palmero. 655 594 100

22 ··· BIM BERCA

Dilluns 29 d’agost, primer dia de novena

08.00 h · Missa a la capella de la Troballa

19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina

22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dimarts 30 d’agost, segon dia de novena




Dimecres 31 d’agost, tercer dia de novena




Dijous 1 de setembre, quart dia de novena


17.00 h · Inici del curset de músiques i rituals de la processó de la Mare de Déu, als locals de l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. L’horari del curset serà de 17.00 a 21.00 hores, els dies 1, 2, 5 i 6 de setembre. L’Escola participarà en tots els «Assajos pel poble» on calga la seua in-tervenció.

19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina.

21.30 h · «Assajos pel poble», Banda Simfònica Santa Cecília, de la Socie-tat Musical d’Algemesí, en la plaça Major


22.15 h · «Assajos pel poble», Muixeranga, enfront de l’antiga capella de la Providència, en el carrer de Bernat Asensi

Divendres 2 de setembre, cinqué dia de novena



20.30 h · «Assajos pel poble», Bastonets, enfront de l’església del Pilar, plaça d’Espanya del Carrascalet

20.45 h · «Assajos pel poble», campaners a l’església del Pilar, plaça d’Espanya del Carrascalet

21.00 h · «Assajos pel poble», Vespres per la Schola Cantorum «Joan Baptista Cabanilles», a l’església de Maria Auxiliadora


Dissabte 3 de setembre, sisé dia de novena


De 10.00 a 13.30 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basí-lica de Sant Jaume

De 16.00 a 19.00 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basí-lica de Sant Jaume

19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A conti-nuació, missa vespertina.


22.45 h · Ronda poètica a la Mare de Déu a la capella de la Troballa

Diumenge 4 de setembre, seté dia de novena



20.45 h ·«Assajos pel poble», la Dansà, per Berca grup de danses, a l’ermita de Sant Doménec, pels carrers dels Tarongers, Pizarro, Trafalgar, Sant Doménec i plaça d’Enric Valor.

21.00 h · «Assajos pel poble», el Bolero, al carrer de Sant Vicent

21.15 h · «Assajos pel poble», els Volants, a la porta de la basílica de Sant Jaume, a la plaça Major.


Dilluns 5 de setembre, huité dia de novena



20.30 h · «Assajos pel poble», els Tornejants, al carrer de la Mare de Déu de la Salut, enfront de la seua capella

20.45 h · «Assajos pel poble», l’Apostolat a l’església de Sant Pius X

21.00 h · «Assajos pel poble», la Nova Muixeranga, a la capelleta de Sant Josep, del Grup Josep Sales del Raval de Sant Roc

PROGRAMA DE FESTES A LA MARE DE DÉU DE LA SALUTDCCLXIX aniversari de la Troballa i V aniversari de la declaració

com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT 2016

BIM BERCA ··· 23


En finalitzar la novena, XXIX Dansà a la Mare de Déu, amb gegants i ca-buts, des de la capella de la Troballa fins a la plaça Major. Organitza Berca grup de danses

Dimarts 6 de setembre, últim dia de novena i avant vespra de la Mare de Déu


18.30 h · «Assajos pel poble», Pastoretes, Arquets i Carxofa, a la placeta de Sant Miquel


20.30 h · Cercavila pels carrers de volta general, pels dolçainers i taba-leters d’Algemesí


En finalitzar la novena, castell de focs artificials. Tot seguit, representació dels Misteris i Martiris de la processó, rifes i pluja de caramels

23.00 h · Presentació del Concert Extraordinari de la Banda Simfònica «Santa Cecília», de la Societat Musical d’Algemesí, a la plaça Major

23.15 h · Primera part del Concert Extraordinari

24.00 h · Inici de la Nit del Retorn. Obertura de les portes de la capella de la Comunió de la basílica. Ambientació i àngelus.

Tot seguit, Vol de Retorn des del campanar de la basílica i disparada de 21 salves a la Mare de DéuA continuació, segona part del Concert ExtraordinariDesprés del concert, cada hora, Vols del Retorn que es perllongaran fins a l’alba

Dimecres 7 de setembre, vespra de la Mare de Déu


09.45 h · Concentració a la plaça Major de festers, dolçainers i tabale-ters, i tots aquells que vulguem participar en la Plega de la Mare de Déu

10.00 h · Prec, oferiment i Virolai a la Mare de Déu a la basílica, d’inici de la Plega.

10.15 h · Plega General. Eixida de la plaça Major per a recórrer amb ambient festiu els distints carrers i barris del poble.

12.00 h · Volteig general de campanes en tots els campanars del poble

17.00 h · Veneració de la imatge de la Mare de Déu, a la basílica, fins a les 19.00 hores.

19.30 h · Trasllat de la Mare de Déu a l’altar major, i solemne Cant de Vespres, amb ofrena de nards a la Mare de Déu. Acompanyarà la Schola Cantorum «Joan Baptista Cabanilles» d’Algemesí.

En acabar les Vespres, al campanar, toc de l’avemaria, amb el Repic de la Xerevia.

20.30 h · Missa a la basílica

22.00 h · Processó de les Promeses

Al finalitzar, entrada solemne de la Mare de Déu a la capella de la Troballa i disparada d’un castell de focs d’artifici. A continuació, missa de la Ger-mandat Sacerdotal.

Després de la missa, a la capella de la Troballa, «Introducció i anunci de les Lloances a la Mare de Déu», a càrrec d’UNAM Teatre

A continuació, Vetla a la Capella fins a l’alba.

Dijous 8 de setembre, dia de la Mare de Déu

07.30 h · Vol general de campanes, al campanar de Sant Jaume

08.00 h · Despertà pels dolçainers i tabaleters pels carrers de la volta general, eixint de la plaça Major

08.00 h · Missa a la capella de la Troballa per tots els festers difunts

09.00 h · Missa a la capella de la Troballa pels difunts dels balls, misteris i martiris, personatges bíblics, volants, músics i tots els col·laboradors i participants en les festes

10.00 h · Processoneta del Matí. Les andes de la Mare de Déu les porta-ran militars del poble i els volants.

En arribar a la plaça Major, apoteòsica entrada, amb tots els balls, dispa-rada de salves, traques, i solta de coloms pels colombaires locals.

A continuació, a la basílica, missa major concelebrada, acompanyada en el cant per la Schola Cantorum «Joan Baptista Cabanilles» d’Algemesí

Després de la missa, al final del parc de Salvador Castell, monumental mascletà

18.30 h · Missa a la basílica

19.30 h · Processó de Volta General

En arribar a la plaça Major, disparà d’un castell de focs d’artifici i entrada solemne de la Mare de Déu en la basílica. Oració, Cant de l’Apostolat, trasllat de la imatge al seu cambril i Virolai final

Dilluns 12 de setembre

20.30 h · Conferència sobre el Sexenni de Morella, per Julià Pastor Agui-lar, al Casino Lliberal. Presentarà el mestre dels Martiris i Miracles, Joan Fermí Teruel i Barberà

Dimarts 13 de setembre

20.30 h · Conferència sobre el Misteri d’Elx, al Casino Lliberal. Presentarà el president de la Schola Cantorum, Vicent Pellicer Ahuir

Dimecres 14 de setembre

20.30 h · Conferència sobre les marededéus trobades, al Casino Lliberal. Presentarà el consiliari de la Confraria de la Mare de Déu, Mn. S. Jesús Corbí Vidagañ

Dissabte 17 de setembre

22.30 h · «Lloances a la Mare de Déu», al Teatre Municipal

Diumenge 18 de setembre

20.30 h · «Lloances a la Mare de Déu», al Teatre Municipal

FESTERS DEL BARRI DE SANTA BÀRBARA

24 ··· BIM BERCA

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT 2016

Aquest escrit ha estat inspirat per un intento fallido de selfi del P. José Luis Cuesta, escolapi i rector de Sant Pius X. Arri-bat el moment del seu comiat de la parròquia i del poble, li fem arribar el nostre reconeixement, gratitud i estima.La paraula selfie és anglesa i es tradueix per autofoto o auto-retrat. El seu ús ha estat tan generalitzat en aquest segle que va ser paraula de l’any en el 2013, i el castellà ja l’ha incorpo-rada, des del 2014, al seu vocabulari com a selfi, mentre que el valencià encara busca una forma definitiva. Es considera de gènere indefinit i n’és correcte l’ús tant en masculí com en femení.

Els primers dies de juliol vaig rebre un whatsapp del P. José Luis, rector de Sant Pius X, en el qual em deia: «Quería enviarte un selfi pero, como no me sale, te envio esto » i apareixia el ninotet amb el seu somriure simpàtic i, a con-tinuació, la foto del paisatge que havia de servir de fons del selfie que no havia sabut fer. I conste que al P. José Luis se li dóna bé la tecnologia, però es veu que això del selfie no és el seu fort.

Els darrers anys estem assistint, no com a espectadors impassibles, sinó com a agents o usuaris, a una prolifera-ció de les autofotos (perdó, selfies), que es veuen per tot arreu. Aquest hivern, en un imponent edifici d’una gran ciutat espanyola, una enorme lona publicitària reclama-va: «Una selfi con tu abuela. Envíala a xxx y la selfi ga-nadora ocupará este espacio el próximo verano». Ja no he pogut veure quina era la iaia afortuna-da per a ser pu-blicitada amb el seu nét o néta en aquell gran espai públic.

Però no cal anar tan lluny. Tots hem vist (o hem practicat) aquesta tècnica de l’autofoto per penjar-la immediatament a les xarxes so-cials. Quasi sense adonar-nos-en ens convertim en turis-tes de nosaltres mateixos, dels nostres amics, companys, famílies o ciutats. I ens sentim molt desvanits en veure el nostre propi rostre amb mil traces de postureo, sols o amb companyia. Tot seguit ho compartim i demanem un “m’agrada” als nostres amics virtuals (que comptem per centenars o milers!), que només han de clicar el botó rà-pidament, sense temps material per comprovar realment si els agrada o no els agrada.

Però la cosa ha anat a més, s’ha perfeccionat. Ja no n’hi

ha prou a traure el nostre rostre a un braç de distància. Cal un braç més llarg per traure el paisatge o el grup i no quedar el mateix fotògraf exclòs de la foto. S’ha inventat el pal de selfie. I s’ha convertit en un producte de venda habitual a les tendes turístiques o pels venedors ambu-lats. Un invent necessita de l’altre.

El primer invent, el selfie, ens converteix en el centre d’atenció i ens permet posturear per mostrar-nos en pú-blic tal com volem. El selfie ens converteix en el centre de l’espectacle i reclamem l’atenció d’una manera conscient o innocent. El segon invent, el pal de selfie, fa que no ne-cessitem de ningú per assolir el nostre objectiu. No cal demanar a ningú que ens faça la foto, ni deixar el mòbil en mans d’estranys, ni dirigir la paraula a vianants desco-neguts per demanar un favor. Hem avançat en solvència i autogestió. Però sobretot, el gran invent del pal de selfie no ens deixa mai fora de la foto. I d’això es tracta, d’eixir en la foto.

Em costa d’imaginar la Mare de Déu en la processó del 7 i 8 de setembre fent-se un selfie. I més encara em cos-ta veure la Mare de Déu amb un pal de selfie per traure un millor angle a l’autofoto. I no tinc res contra els selfis-tes, ni contra els venedors de pals de selfie; Déu em lliure d’ofendre ningú. Tan sols em ve bé l’exemple per oferir una reflexió sobre la Mare de Déu i sobre la festa, en el seu

honor, que farem en aquests dies.

Si fixem un poc l’atenció a les fotografies que l’evangeli ens aporta de la Mare de Déu, hi podrem trobar la vertadera imatge de Maria: qui és, què fa, com sent i com parla. Ma-ria no és de les que ix en totes les fotos, i enca-ra menys com a centre de la foto,

o en autofoto. Maria sols apareix al principi de l’evangeli de Lluc (solament en dos dels vint-i-quatre capítols que té) i tot és referit al naixement del seu Fill: l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, la Circumcisió i quan el busca al Temple als dotze anys. I a l’evangeli de Mateu la seua presència encara és mes discreta, tan sols en dos dels vint-i-huit capítols. A l’evangeli de Joan només la tro-bem en dos moments molt puntuals i concrets: a Canaan de Galilea en un casament i al costat de la creu de Jesús al Calvari. En tota la resta d’escrits del Nou Testament úni-cament se l’anomena de passada al llibre dels Fets dels Apòstols i en una carta de Sant Pau.

L’IMPOSSIBLE SELFIE DE LA MARE DE DÉU

BIM BERCA ··· 25

FESTERS DEL BARRI DE SANTA BÀRBARA

Maria apareix sempre en funció de Jesús o al costat dels deixebles. Ella és la dona per als altres: per a Jesús, per a Déu Pare, per a l’Esperit Sant. Maria és la dona que viu i es desviu pels deixebles, per la primera comunitat de creients; per aquells nuvis que no tenien vi i per tota la humanitat quan, al costat de la creu de Jesús, acull Joan com a fill.

Des de la seua assumpció al Cel —com ho proclama la fe de l’Església—, Maria acompanya els creients en el seu Fill Jesús i tota la humanitat que peregrina a la Terra. A nosal-tres, a Algemesí, ens acompanya especialment des de la Troballa de la seua imatge, i la invoquem com a Mare de Déu de la Salut: la que du la Salut a tots els qui la invoquen.

Maria no es mira a si mateixa, ni encara menys cau en el postu-reo de la foto. Ella és la dona descentrada de si mateixa per centrar-se en els altres. La dona «en salida», —em-prant paraules del papa Francesc—, sempre atenta als fills, sempre disposada a donar, a acollir, a estimar.

En aquest Any Jubilar de la Misericòrdia, tenim en la Mare de Déu el rostre més matern de la misericòrdia de Déu Pare. Per això li diem: «Mostreu-nos els vostres ulls misericordiosos!».

La Mare de Déu, per tant, és difícil d’imaginar amb un pal de selfie per no quedar-se fora de la foto. Podem imaginar que a la processó, si tinguera mòbil, no donaria l’abast per retratar tot el que veu al seu pas, i ensenyar-ho després al Pare Etern en tornar de matinada al Cel. No tindria cap interés d’eixir a la foto, sinó de no deixar-se res per retratar, sobretot, no deixar de retratar els qui mai no ixen a les fotos.

En una ocasió Jesús es dirigí al Pare amb aquesta acció de gràcies: «Et done gràcies, Pare, perquè has revelat als senzills tot allò que has amagat a qui es creuen savis i entesos». Maria buscarà en la processó eixos senzills de cor per fotografiar-los, perquè els seus rostres, els seus dolors i les seues il·lusions queden impreses al seu cor de Mare. Potser, fins i tot, es deixe fer un selfie amb ells, per mostrar a les clares que està al seu costat.

I fent fotos, la Mare de Déu buscarà el moment de re-tratar tota la muixeranga, tots els bastonets, tos els bíblics, tota la banda, tot l’ajuntament, tots els festers, tots els dol-çainers, tots els campaners, tots els pastorets... perquè, si cal destacar algun aspecte de la festa que li fem a la Mare de Déu, eixe és el comunitari, el col·lectiu, el de poble.

No fa la festa un ball, per vistós que siga, ni un sol mú-sic pot interpretar totes les melodies alhora, com un sol volant no pot traure les andes de la Mare de Déu. Tots ens necessitem per a fer la festa. Sant Pau ho diu també, re-ferit a l’Església: «Tots junts som com un cos i cadascú és un membre d’aquest cos. La mà no pot dir al peu: “no et necessite”. Ni l’ull pot dir a l’orella: “com que no eres ull no et necessite”. Si tot el cos fóra ull, com oiria? I, si tot el cos fóra orella, com miraria?». Així passa també amb la festa.

Si tot fóra ball, on quedarien els qui no poden ballar? I, si tot fóra cant, en quina foto ei-xirien els qui no saben cantar?

La festa sem-pre corre el risc del reduccionis-me o, com diria el papa Francesc, de l’autoreferen-cialitat. Si cadas-cú només es mira a si mateix no hi pot haver l’equi-libri i l’harmonia

perquè la festa se sostinga. Si cadascú només mira d’eixir ell a la foto, la foto no retrata el ser de la festa, perquè la festa la fem tots si cadascú sap estar al seu lloc, assumir la seua responsabilitat i mirar pel bé comú.

Quan algú vol usurpar el lloc d’un altre; quan algú pren més protagonisme del que li correspon; quan algú només mira per si mateix o pel seu grup, sense tindre una mirada del conjunt... es perd el sentit comunitari i col·lectiu que sosté la festa. I també quan cadascú no és capaç d’escol-tar els altres; quan cadascú es tanca en les seues raons, idees o opinions i no s’obri a escoltar i valorar les propos-tes dels altres... es perd el sentit comunitari i popular (en el millor sentit de la paraula) que té la festa.

Així mateix, quan fem de la festa allò que no és; quan l’expliquem sense fidelitat a la història i a l’ànima que la féu nàixer... es perd el sentit més profund i vertader de la festa.

Així convertim la Festa a la Mare de Déu i la mateixa imatge de la Mare de Déu en el paisatge del nostre selfie.

Tant de bo que a tots ens passe el que li passà al P. Jose Luis a l’hora de fer un selfie. Sobretot quan eixe selfie uti-litza com a rerefons de la nostra pròpia foto un paisatge tan sagrat i tan estimat com és la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Jesús Corbí, rector de St. JaumeNavalón, 25 de juliol de 2016

Solemnitat de l’Apòstol

26 ··· BIM BERCA

Les tradicions deLs vaLencians desfiLen peLs carrers d’aLgemesí

en Les festes de La mare de déu de La saLut, decLarades

patrimoni cuLturaL immateriaL de La Humanitat per La unesco.

Gaudeix d'unes festes úniques:Algemesí, 7 i 8 de setembre

www.festapatrimonialgemesi.com

BIM BERCA ··· 27

(d'octubre a maig)

BIM BERCA ··· 29

El claustre del Museu de la Festa va acollir la presentació del cartell dels espectacles, tant taurins com nocturns, de la Setmana de Bous 2016. Un acte que va comptar amb la presència d'alguns dels joneguers que estaran presents en la fira de setembre.

Així, el futur del toreig passa un any més per la plaça d'Algemesí. Del 24 de setembre al 2 d'octubre hi haurà una nova edició de la Setmana de Bous amb nou corregudes de jònecs, dos d'elles sense picadors per a alumnes de les escoles taurines i una altra de toreig a cavall que tancarà la fira.

Tant el programa de bous com d’espectacles nocturns es pot consultar en aquestes pàgines de la revista Berca.

El Museu de la Festa acull la presentació del programa de la Setmana de Bous

ETIQUETADORAS AUTOMÁTICAS

Barranc, 7 Pol. Ind. Xara46680 ALGEMESÍ

Tel. 633 042 202609 123 523

[email protected]

Serveis agrícoles i tractaments fitosanitaris

En termes de:Algemesí, Albalat,

Alginet, Alzira, Sueca

654 032 332Ricardo [email protected]/ Sueca 69-1-2Albalat de la Ribera

CAPRICHO FALLEROBeatrizMODISTA ESPECIALIZADA EN TRAJES DE VALENCIANA

Issac Peral, 15-2-P.9 · ALGEMESÍ633 231 [email protected]

L’algemesinenc Juan Vilches guanya el concurs del cartell anunciador taurí

Durant l’acte també es va lliurar el premi del cartell de bous al seu guanyador, l’algemesinenc Juan Vilches.

El president de la Comissió Taurina, Alberto Fernández, ha destacat el treball dut a terme des de la Comissió per a confeccionar el cartell de festes.

Web de la Setmana de Bous:

30 ··· BIM BERCA

BIM BERCA ··· 31

722 367 522

Nueva tiendaC/ Albalat, 49-B

ALGEMESÍ

La directora del Centre, Magdalena Garcia Aparicio i el director de Política Lingüística, Rubén Trenzano.

Durant el curs acadèmic 2015-2016 el Centre de Formació de Per-sones Adultes Jaume I d’Algemesí ha estat immers en un pla de forma-ció que ha tractat temes relacionats amb el desenvolupament d’estra-tègies per a fomentar la integració i la motivació de l’alumnat adult. Així mateix, aquest ha sigut el tema central d’un projecte Erasmus+ que ha sigut seleccionat i dotat amb tres mobilitats europees que es duran a terme entre els mesos de juny del 2016 i maig del 2017. Gràcies al projecte, els membres del claustre investigaran sobre noves pedago-gies a l’aula, la prevenció de l’abandonament escolar, l’aprenentatge cooperatiu, la gerència de la diversitat a l’aula i la gestió de la multicul-turalitat al centre.

El dia 1 de juliol, en un acte públic, el centre va rebre el certificat de participació de mans del director de Política Lingüística i Gestió del Mul-tilingüisme, Rubén Trenzano Juan.

Amb aquest projecte, el centre inicia un procés d’internacionalització que espera que es consolide durant els pròxims cursos.

El Centre de Formació de Persones Adultes Jaume I d’Algemesí ha estat seleccionat per a participar en un projecte europeu Erasmus+

sobre integració i motivació de l’alumnat adult

L’Agrupació Empresarial d’Al-gemesí, EMPAL, ha celebrat l’en-trega del III Reconeixement EM-PAL que serveix com a distinció i reconeixement d’una trajectòria empresarial. En aquesta ocasió, ha recaigut en el constructor lo-cal Rafael Rubio Pous, per tota una vida dedicada al món de la construcció tant en l’àmbit local com comarcal, en un acte que ha tingut lloc al claustre del Museu Valencià de la Festa.

Rubio ha estat exercint més de cinquanta-tres anys el seu ofici a Algemesí, dignificant una professió i creant llocs de treba-ll. És un empresari que ha par-ticipat en nombrosos col·lectius empresarials, així com en el Con-sell Econòmic i Social (CES), en representació de l’extinta Asso-ciació de Constructors. Per des-comptat, és un referent en EM-PAL, de la qual és membre des de la seua fundació.

EMPAL reconeix la trajectòria empresarial del constructor Rafael Rubio Pous

32 ··· BIM BERCA

SETMANA DE L’ARQUITECTURA

“Arquitectura de baix cost”

OCTUBRE 2016

La primera setmana d’octu-bre, coincidint amb el Dia Mun-dial de l’Arquitectura, l’Ajunta-ment d’Algemesí organitza un seguit de jornades al voltant de l’arquitectura i l’urbanisme. Aquest esdeveniment es dirigeix a tots els públics i les activitats programades estan adreçades tant a professionals del sector com al públic en general. Atesa la vocació educadora d’aquesta setmana, el sector infantil tindrà una gran oferta de tallers.

El tema de la primera edició és «Arquitectura de baix cost», que explorarà totes les vessants

al voltant de la despesa: cons-trucció inicial, manteniment posterior, sostenibilitat, la reuti-lització...

Aquestes jornades contem-plen entra d’altres: exposicions, com ara una al voltant de la companyia de l’arquitecte va-lencià Rafael Guastavino a Nova York; tallers infantils que acon-seguiran que els més menuts es convertisquen en arquitectes i urbanistes, i diverses conferèn-cies. Per exemple, A&E Bach aportarà en una de les xarrades el seu punt de vista sobre l’ar-quitectura de baix cost.

A més a més, està prevista la participació dels arquitectes locals perquè aporten les seu-es reflexions al voltant també d’aquest tema; una manera d’enriquir el debat des d’un punt de vista pròxim.

També s’aprofitarà per a llançar un concurs d’arquitec-tura i un altre d’intervencions amb l’objectiu de millorar el paisatge urbà en determinades zones del municipi. Una ocasió única per a invitar arquitectes i altres artistes a aportar noves propostes.

La primera Setmana de l’Arquitectura d’Algemesí se centra en l’arquitectura de baix cost

BIM BERCA ··· 33

BOUTIQUE INFANTIL

C/ Muntanya, 1 · Telf. 96 201 58 [email protected]

facebook.com/littlekings.algemesi

ZONA OULETA L'INTERIOR

AVANÇ DE TEMPORADA

TEATRE MUNICIPALTEMPORADA 2016-2017

Abonament APreu: 70 € / Jubilats i Carnet Jove: 65 €

Abonament BPreu: 65 € / Jubilats i Carnet Jove: 60 €

Renovació abonament:del 5 al 14 d'octubre

Venda de nous abonaments:del 17 al 27 d'octubre

Important:Cal presentar el DNI del titular de l'abonament i l'acreditació per als descomptes (carnet o certificat).Es vendran abonaments fins a esgotar l'aforament dins dels termes establits per la legislació.

ESPECTACLE CIA DATA HORA

El crèdit Distribucions Ibañez & Payà Divendres 28 d’octubre de 2016 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 22.30 h

Divenire The circle of trust Divendres 11 de novembre de 2016 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 22.30 h

Concert Piacere di traversi Diumenge 20 de novembre de 2016 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 19.00 h

Ticket Clownic Divendres 25 de novembre de 2016 Preu: 12 € Jubilats i Carnet Jove 10 € 22.30 h

Ferran d'Aragó i la seua música

Armonía hispánica Diumenge 11 de desembre de 2016 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 19.00 h

Concert d’Any Nou Orquestra Simfònica de la Ribera Diumenge 8 de gener de 2017 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 12.00 h

La carta Malatesta teatre Divendres 27 de gener de 2017 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 22.30 h

Vània Moma teatre Divendres 24 de febrer de 2017 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 22.30 h

La guerra dels mons 2.0 L’horta teatre Divendres 10 de març de 2017 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 22.30 h

Clandestino Otra danza Divendres 31 de març de 2017 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 22.30 h

El Rey Teatro del barrio Divendres 7 d’abril de 2017 Preu: 12 € Jubilats i Carnet Jove 10 € 22.30 h

La gata Institut Valencià de Cultura Divendres 28 d’abril de 2017 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 22.30 h

ESPECTACLE CIA DATA HORA

Cine per determinar Diumenge 23 d’octubre de 2016 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Tribute to Glenn Miller Veterans de la Ribera Diumenge 30 d’octubre de 2016 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 19.00 h

Cine per determinar Diumenge 13 de novembre de 2016 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Concert autors valencians Iberlírica Diumenge 27 de novembre de 2016 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 19.00 h

Cine per determinar Dimarts 6 de desembre de 2016 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Concert de Cap d’Any Orquestra Simfònica de la Ribera Dissabte 17 de desembre de 2016 Preu: 6 € Jubilats i Carnet Jove 5 € 19.30 h

Cine per determinar Diumenge 15 de gener de 2017 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Homenatge Lina Morgan Diumenge 22 de gener de 2017 Preu: 12 € Jubilats i Carnet Jove 10 € 19.00 h

Bodas de sangre SAGA Diumenge 19 de febrer de 2017 Preu: 12 € Jubilats i Carnet Jove 10 € 19.00 h

Cine per determinar Diumenge 26 de febrer de 2017 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Cine per determinar Diumenge 2 de març de 2017 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

El sopar dels idiotes Diumenge 2 d’abril de 2017 Preu: 8 € Jubilats i Carnet Jove 6 € 19.00 h

Cine per determinar Diumenge 9 d’abril de 2017 Preu: 5 € Jubilats i Carnet Jove 4 € 18.30 h

Ara també pot fer l'encomanda per whatsapp:697 12 33 46

C/ Mestre Castañer, nº 6Telf: 96 248 29 57

emboTiTs i elaboraTsde fabriCaCiÓ PrÒPia

34 ··· BIM BERCA

TEATREEl crèditCompanyia: Distribucions Ibañez & PayàAutor: Jordi GalceranDirector: Sergi BelbelIntèrprets: Joan Miquel Reig i Tomàs Mestre

Demanar una hipoteca s'ha convertit en una tasca quasi impossible. Bé, demanar-la no, però que te la donen, sí. El text de Jordi Galceran tracta aquest tema de màxima actualitat dins d'un context de crisi com el que vivim amb l'humor a què en té acostumats. El crèdit fa passar al públic una hora i mitja de rialles i reflexions.

MÚSICADansa, poesia i música en el RenaixementCompanyia: Piacere di TraversiIntèrprets: Carmen Botella, Laura Palomar, Silvia Rodríguez i Marisa Esparza

Sorgit de la fascinació dels seus components per la música renaixentista, proposa la seua recreació per mitjà d’una de les combinacions instrumen-tals més refinades i apreciades de l’època: la con-junció de flautes travesseres renaixentistes.Una experiència sonora tan rica en matisos i colors com rarament presentada davant del públic.Integrat per quatre veus instrumentals correspo-nents amb les quatre tessitures vocals, esta con-

junció de travesseres explora diferents aspectes de la música renaixentista; des de la meditativa i intricada polifonia de la generació de Josquin Desprez, passant per les cançons amoroses de Dowland fins al repertori de dansa i purament instrumental.

MÚSICAArmonía HispánicaCompanyia: Ferran d'Aragó i la seua música

El programa recorre els gustos musicals i els fets més determinants de la vida de Ferran d'Aragó, des de les influències culturals més exquisites de la Cort de Borgonya fins al descobriment d'Amèrica, passant per la mort del seu hereu Enric o la recuperació de Granada.

TEATRELa cartaCompanyia: Malatesta teatreDirector: Ramon MorenoIntèrprets: Paula Úbeda, Emili Chaqués, Claudi Ferrer i Jose Sebastià

Com a resultat d'una carta manuscrita autèntica, escrita per un pres condemnat a mort unes hores abans de ser afusellat, naix aquesta història ten-dra, impactant i real que busca la reflexió sobre

un tema que, després de 80 anys, encara no s'ha superat socialment. Amb la memòria històrica com a eix transversal, aquest treball parla de la vida d'una família valenciana des de la procla-mació de la Segona República fins a l'any 1941, coincidint amb els primers anys de la dictadura del general Franco. Amb moltes referències a l'actualitat, l'espectador pot comprovar i recordar com es van viure aquells anys que van començar plens de llum, però van acabar en la foscor de la dictadura franquista.

TEATREVàniaCompanyia: Moma teatre

L'acció s'esdevé en una apartada casa de camp dins una finca d'explotació de cotó. El Professor, que tot just s'acaba de jubilar, se n'ha anat a viure-hi amb la seua jove esposa, Helena. A la casa viuen Sònia —filla d'un primer matrimoni del Professor—, la «Maman» que és la mare d'aquella primera muller ja morta i, per tant, avia de Sònia, i Vània, que és oncle de Sònia, fill de la Maman» i cunyat del Professor. Hi ha també la presència del Doctor qui, a més de fer-se càrrec de les qüestions de salut de la comunitat, és amo d'un terreny a la zona on mira de regenerar el bosc. Un ecologista avant la lettre.

TEATRELa guerra dels mons 2.0Companyia: L'horta teatreAutor: Jordi GalceranDirector: Sergi BelbelIntèrprets: Joan Miquel Reig i Tomàs Mestre

L’any 1938 Orson Welles va emetre una versió radiofònica de La guerra dels mons. Durant el programa, milions de nord-americans van creure que els marcians envaïen la terra. Va ser l’emis-sió del pànic. El primer fenomen viral del món contemporani.

TEATRE MUNICIPALTEMPORADA 2016-2017

BIM BERCA ··· 35

Amb una trama addictiva i una intriga creixent, La guerra dels mons 2.0 ens submergix en un joc d’espills pervers, com els que li agradaven a Or-son Welles. Un espectacle visualment hipnòtic i de rabiosa actualitat que ens parla de la confusió que ens genera no saber què és veritat i què és mentida i de la por com la més efectiva arma de manipulació massiva.

TEATREEl reyCompanyia: Teatro del BarrioAutor: Alberto San JuanDirector: Alberto San JuanIntèrprets: Luis Bermejo, Guillermo Toledo i Alberto San Juan/Javier GutiérrezQuin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys? A quins fins ha servit? Quins són els objectius de la monarquia espa-nyola per a les pròximes dècades?

El Rey és una ficció on el personatge central s'anomena Juan Carlos I. Un home que, en l'epíleg de la seua vida, cau del cim al sòtan. Almenys, simbòlicament. Un home que, al paréixer, ja no serveix. Encara que va servir molt. Però, per a què? Per a qui?Altres personatges d'aquest relat completament lliure són Don Juan de Borbón, Francisco Franco, Chicho Sánchez Ferlosio, Henry Kissin-ger, Adolfo Suárez o Felipe González. Un món d'hómens en lluita per construir el món tal com el conceben.

REVISTAHomenatge a Lina MorganDirector musical: José MadridDirector artístic: Sento Blay

Relaxeu'se i somrieu. Somrieu i estigueu con-tents perquè la revista comença i, al finalde tot, la revista ha estat sempre per fer-nos feliços. Una figura indiscutible de la revista ha sigut Lina Morgan, una dona amb totes les

qualitats exigibles: boníssima actriu, ballarina, cantant i amb un físic molt particular que la feia ser incomparable. No podem oblidar figures de la mateixa talla artística que omplien d'un panorama teatral de gran prestigi, Celia Gámez, Carmen de Lirio o Queta Claver. Però encara queden unes quantes icones que a hores d'ara són el mirall on podem veure aquest gènere: Esperanza Roy, Carmen Valenzy, Concha Velasco, Tania Doris, Mary Darcos

MÚSICATribute to Glenn MillerVeterans de la RiberaDirector: Óscar Doménech Vives

Moonlight Serenad, Tuxedo Junction, Chatta-nooga Choo-Choo, Little Brown Jug, American Patrol, In the mood, Star Dust, A string of pearls, Pennsylvania i Glenn Miller Medley, seran les obres triades per al concert tribut al gran músic nord-americà Glenn Miller.

Casa Garrofera

• Empresa familiar fundada en 1930• Tapes variades tradicionals de tota la vida

• Menús diaris• Local climatitzat

C/ Acadèmic Segura, 8 · ALGEMESÍ · Tel. 96 242 06 85 · 616 57 62 57

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS96 242 04 14

C/ Sant Josep de Calaçans, 3

Carrer de Lluís Vives, 9.

HORARI:De dilluns a divendres,

de 10:30 a 13:00 hores i de 17:30 a 20:30Dissabtes de matí: de 10:30 a 13:00

36 ··· BIM BERCA

BIM BERCA ··· 37

Amb el cine d’estiu que es retroba amb els seus barris del Raval i del Car rascalet, perquè vo-lem fer poble, i per tin-dre les mateixes opor-tunitats.

CINEALGEMESÍ · ESTIU 2016

DIJOUS · 22.30 H

Vos desitgem que gaudiu saludablement del millor setembre, amb les festes de la Mare de Déu del 7 i 8 de setembre i la Setmana de Bous.

#RECUPEREM LA NOSTRA CULTURA

#RECUPEREM ELS ESPAIS NATURALS Amb les Nits de Música a la Xopera, i dos magní-fics concerts, un de Thais Morell i l’altre de David Pastor.

#RECUPEREM ELS BARRIS

Amb un dels cantants valencians més entran-yables, amb el nostre Ovidi Montllor i amb nous creadors d’Algemesí.

38 ··· BIM BERCA

Per a mi, Savorito. Per a altres, Garretes. D’ofi-ci, fogoner de pa; ni millor ni pitjor que altres for-ners. Però! Pilotari, i dels grans.

El joc de la pilota valenciana, al llarg de tot el territori valencià, ha donat noms colossals, que han fet d’aquest joc i esport autòcton, i dels qui l’han practicat, molt nostres. Noms que són per als aficionats tan coneguts que no podem oblidar-ne cap. No els anomenaré ara, a tots. Sols citaré, per imperatiu d’aquell de qui parlem ara, alguns dels qui han fet que la pilo-ta valenciana siga tan “gran”. En aquest sentit, Salvoret de Musos és la humilitat personifica-da; per als altres, dedicació totalment altruista, volgut i admirat i sempre disposat i predisposat a tot el que ha fet falta. La seua afició i pro-fessionalitat per la nostra pilota valenciana l’ha fet un cavaller aficionat de la pilota, i tot el seu entorn. En poques paraules, jugador aficionat dels més grans que s’han conegut, amb tot el respecte que mereixen molts d'altres, també molt bons, d’Algemesí, i d’altres pobles.

Algemesí té en la pilota una afició relativa-ment no massa gran, més encara si es té en compte que és un poble de quasi 28.000 habi-tants, en comparació amb altres pobles més pe-tits del País Valencià.

En el trinquet d’Algemesí foren moltes les vesprades (encara que a nosaltres, els aficio-nats, vist en perspectiva, ens semblaren poques) en què s’enfrontaren Savorito i un punter contra Enrique Borràs, Pixarogles, i un altre punter. Allò era una vesprada de festa. Una vesprada gran de trinquet. I arribats ací, cal parar-se un moment i parlar de Pixarogles, un potent jugador allà on n’hi haja, ple de facultats (naturals) per a qualse-vol joc o activitat esportiva que practicava. A més, amb una destresa única per a jugar a pilota. Tot i això, com se sol dir, «no es pot tenir tot en el camp dels aficionats». Li faltava, per exemple, la tècnica de Savorito. Segons la meua opinió, dues mans, les de Borràs, increïbles per a jugar. Ho feia amb tanta facilitat que ningú s’atrevia a jugar-se-la amb ell ni que fossen tres els contrincants, i dels millors del poble. És a dir, jugant de lliure, com ho podria fer el Genovés, però en el camp dels aficionats.

Aquelles vesprades que s’anunciaven eren com de fantasia: Savorito i Salero, contra Borràs i Lluquet; però, quan jugaven Savorito i Eduardo contra Borràs i Rodenes, allò sí que eren autèn-tiques partides de festa major. En definitiva, Pi-xarogles, un potentat de facultats; Savorito, un jugador extraordinari i manyós.

Savorito, per a tots els qui el coneixen, uns

més, uns altres menys, té un fons personal d’aquells que avui en dia ja en tenen pocs: manté la modèstia i la senzillesa dels més destacats i és molt amic de les seues amistats i coneguts. Quan encara li comentes una partida —participara o no— li brillen els ulls, com un esclat de nostàlgia i alegria no continguda. Molts recordem amb or-gull una partida en el nou trinquet de Guadassu-ar, un desafiament contra Peris, un dels mitgers més destacats que ha donat la pilota valenciana, encara en la plenitud de la seua carrera com a jugador professional. Peris jugava amb un feridor de primera com Gómez. Tocava l’escala des del

dau, i Savorito, que sempre havia d’estar en el resto, havia de restar i llançar la pilota de mane-ra que botara abans del dau, és a dir, abans de la ratlla zero. Si enviava la pilota a la llotgeta, era falta directa; i si la tirava a dalt, a la galeria —cosa que podia si li ho hagueren permés— era falta també en contra seua.

O també paga la pena fer memòria d’aquella altra partida que es va jugar al trinquet d’Alginet, on s’enfrontaren un trio i una parella. El trio el formaven Cagantxo, Olaso (tots dos de Carlet) i Salvoret de Musos (d’Algemesí). La parella la for-maven Paquito (de Genovés), i Bernardino (tam-bé de Carlet). Una partida èpica per la remuntada que va fer el trio contra tot un professional com Paquito de Genovés, que va arribar a competir i fer un bon paper davant el mateix Paco Cabanes, el Genovés, encara que ben guardat i assistit per figures com el Xatet II (de Carlet), Vinyes (de Ge-novés) o els punters més destacats del moment. Convé insistir en aquesta partida, que jugaren a 60. En el trio, Cagantxo jugava de resto; Olaso, de mitger, i Savorito, de punter i ferint. I és que va arribar un moment en què el trio perdia 45 a 20. El públic, en massa, reclamava a Savorito que passara al resto. Fins i tot, Olaso, el mitger, li ho

suggeria a Cagantxo. I aquest, finalment, ho ac-ceptà, com a bon jugador i company que era, a més que el carletí no volia perdre mai, ni tan sols en els entrenaments. «Anem a canviar», digué Cagantxo. I així fou com Savorito passà a restar i tornava tot el que li arribava, i de la manera que fóra. I Olaso ho tingué més fàcil per poder rema-tar alguns quinzes... Paquito no sabia on posar-la per poder guanyar, tot i que va jugar aquell dia una barbaritat; vaja, com era habitual en ell... I així arribaren fins a igualar a 45. Poc després, Savorito i els companys tornaren la partida a favor seu: 55-50, amb val i quinze, i estant al resto. Paquito i Bernardino, al dau. La cosa és que la pilota es va quedar parada en l’escala del resto. Savorito li va dir a Cagantxo: «Acaba-la». Aquest, però, li va cridar aquestes paraules: «No! Acaba-la tu!». I entre tu, jo i el del mig, vingué Sa-vorito i col·locà la pilota allà on ningú dels altres podia arribar... 60-50... Apoteosi final del públic! I, a Savorito, el portaren al coll com als millors de tota la història... Aplaudiments per tots fins que les mans quasi els sagnaren. Moments, en definitiva, que paga la pena recordar i, sobretot, per la sort d’haver estat allí. Gràcies, per aquell dia, Savorito, entre molts d’altres.

Queden igualment en la memòria innume-rables partides que caldria relatar i que podrien omplir una bona enciclopèdia, però que no s’obli-daran mai, almenys, per a qui les visqueren. I tot pel carisma tan bo, la personalitat i el valor humà d’un pilotari i millor persona com Savorito.

Savorito és avui jubilat i avi feliç, que encara no deixa d’anar els dimecres a la partida de Guadas-suar; o a qualsevol altre esdeveniment del món de la pilota on té gust d’acudir. Amic de tots els pilota-ris d’avui i de sempre. I, en especial, de Paco Caba-nes, el Genovés, Vinyes o Sarasol. Però també de tots els marxadors i trinqueters de qualsevol punt del territori valencià on es jugue a pilota. He tingut ocasió d’estar amb ell, o amb alguns dels altres que hem esmentat, en algun àpat amistós i puc parlar amb conseqüència. De nou, done gràcies per haver-te conegut, Savorito, anomenat també Salvoret de Musos, com el pare.

Un admirador teu i un aficionat a la pilota va-lenciana.

José María Morillas

NOTA: En el context de la presentació del llibre i la

inauguració de l’exposició «Joc, espai i xarxa. La pilota

a Algemesí com a ritual exclòs», de l’editorial i produc-

tora cultural Això és com tot, aquest Salvoret de Mu-

sos i d'altres tindran el merescut reconeixement. Això

serà el dia 3 de setembre, en el claustre del Museu de

la Festa d’Algemesí, a les 19.00 h. Esteu convidats.

A Salvador Navarro i Mínguez, Salvoret de Musos

BIM BERCA ··· 39

ECOPARC ALGEMESÍ

HORARI: De dilluns a divendres: de 8.00 a 20.00 hDissabte: de 8.00 a 13.30 h / de 15.30 a 19.30 h

Partida Gègena, polígon 14, parcel·la 457

materials no perillosos materials perillososELECTRODOMÈSTICSFUSTAMETALLSMOBLESPAPER I CARTÓPODARAEES (Residus aparells elèctrics i electrònics)RCD’S (Residus de construcció i demolició)

OLI CUINAOLIS INDUSTRIALSAEROSOLSPERETES I TUBS FLOURESCENTSPOTS CONTAMINATS DE PLÀSTIC METALLPILESBATERIESRADIOGRAFIES

BODES – BATEJOS – COMUNIONSo qualsevol altre esdeveniment

Contacta amb nosaltres. T’oferim tot tipus de detalls per aquest dia tan important de la teua vida. Et dissenyem la teua invitació personalitzada

i t’assessorem sense compromís.

SUCROMÈDIAC/ Lluís Vives, núm. 6- baix · ALGEMESÍ

Tel. 96 242 18 92 - 609 757 580

Perquè estem molt prop de tu. Estalvia’t preocupacions. Nosaltres et donem solucions per a tot. A més, els teus convidats t’ho agrairan.

ARTS GRÀFIQUES:

Reprografia

Fotocòpies digitals A4 - A3

Impremta ràpida

Fotos carnet

Enquadernació

Flyers, fulls, díptics, tríptics i revistes

Samarretes personalitzades

Desp. 104 del Centre Polivalent

C/ La Safor, 22 · ALGEMESÍ[email protected] www.empal.es

CONSELLERIA D'ECONOMIA SOSTENIBLE, SECTORS PRODUCTIUS, COMERÇ I TREBALL

OFICINA D'ATENCIÓ A L'EMPRESARI

fidelizatucliente.es

Documents

belén girbés i addaya muñoz, noves falleres majors d'algemesí … · 2016. 9. 21. · SETEMBRE 2016 · NÚM. 236 belén girbés i addaya muñoz, noves falleres majors d'algemesí