16
I Biologia i Geologia 4t d’ESO Feines d’estiu Nom i Cognoms: Curs i grup: Data: Professor/a:

Biologia i Geologia 4t d’ESO - blogscat.comblogscat.com/insgalileu/wp-content/uploads/sites/3258/2015/06/... · Completeu el mapa conceptual fent que surtin tots els termes del

Embed Size (px)

Citation preview

I

Biologia i Geologia 4t d’ESO

Feines d’estiu

Nom i Cognoms: Curs i grup: Data: Professor/a:

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

INSTRUCCIONS Per tal de recuperar la matèria de Biologia i Geologia de 4t d’ESO s’han de realitzar les activitats següents:

1. Completar tots els exercicis que se us indica a continuació.

2. La realització d’aquest dossier és condició necessària però no suficient per recuperar la matèria, també us haureu de presentar a un examen.

3. Haureu de lliurar aquest dossier completament realitzat el dia de l’examen de recuperació de setembre.

4. L’examen constarà de deu preguntes.

5. Les respostes als exercicis han d’estar confeccionades a mà NO es poden fer a l’ordinador.

Nota: Recordeu que heu de respondre sempre amb frases senceres (subjecte + verb + complement). A la pàgina web de l’institut trobareu les presentacions i alguns exercicis que s’han fet durant el curs i que us poden ajudar a completar les feines d’estiu: http://blogscat.com/insgalileu/departaments/ciencies-de-la-naturalesa/4t-eso-biologia-i-geologia/

Ciències Naturals 1r d’ESO

1

1. Relaciona cada orgànul amb la funció que duu a terme:

ORGÀNULS FUNCIONS

Membrana cel·lular Obtenció d’energia

Nucli cel·lular Intercanvi de substàncies amb l’exterior

Mitocondri Control de l’activitat cel·lular

Reticle endoplasmàtic llis Digestió d’aliments

Ribosomes Fabricació de proteïnes

Aparell de Golgi Emmagatzematge i circulació de substàncies

Lisosomes Fotosíntesi

Cloroplast Fabricació de lípids 2. Completeu el mapa conceptual fent que surtin tots els termes del requadre afegiu tot el que considereu oportú

3. Poseu nom a les fases del procés de formació d’una proteïna a partir de la informació del DNA:

Biomolècules, cèl·lules, glúcids, procariotes, lípids, eucariotes, àcids nuclèics, amb nucli, sense nucli, animal, vegetal, bioelements, proteïnes

Éssers vius

Components Fets de

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

4. Completa la taula.

5. Els percentatges de cada base nitrogenada en diferents tipus de material hereditari són: BASES NITROGENADES (%) T C U A G Humà 31 19 ---- 31 19 Bacteri (E. Coli)

24 26 ---- 24 26

Virus de la grip ---- 25 32 23 20 Reovirus ---- 22 28 28 22 Què podem deduir d’aquestes dades respecte a la constitució dels diferents tipus de material hereditari (DNA o RNA, cadena senzilla o cadena doble)? Justifiqueu la vostra resposta.

CÈL·LULA EUCARIOTA CÉL·LULA PROCARIOTA

Tenen membrana nuclear?

Quants cromosomes? Com són?

Tenen paret cel·lular? Molts o pocs orgànuls

citoplasmàtics? Quins?

Formen part dels éssers pluricel·lulars?

Tenen nuclèol?

Són evolucionades o primitives?

Els bacteris son d’aquesta classe?

Ribosomes grans o petits? Molts o pocs?

Ciències Naturals 1r d’ESO

3

6. Fes un cercle sobre la fotografia, al voltant d’una cèl·lula que estigui en ANAFASE. Explica la teva decisió.

7. Completa la següent taula comparativa entre la reproducció asexual i la sexual

Asexual Sexual

Nombre de progenitors

Genèticament els descendents són:

Calen cèl·lules especials?

Despesa energètica

Temps dedicat a la reproducció

Creixement població

Definit com un procés

Permet variabilitat de la descendència?

8. Uneix amb fletxes del mateix color, cada procés amb el període del cicle cel·lular en el qual es produeix:

Es produeix la mitosi

Creix el citoplasma

Es produeix la síntesi de proteïnes INTERFASE

Es duplica l’ADN

Es divideix el citoplasma DIVISIÓ CEL·LULAR

Augmenta la mida dels orgànuls

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

9. Si us donéssiu la imatge d’una cèl·lula eucariota, com podríeu indicar si es tracta d’una cèl·lula animal o d’una cèl·lula vegetal? 10. Al 1885 Rudolf Virchow va resumir la teoría cel·lular establerta per Scheliden i Schwann amb la frase: “Omnia cellula ex cellula”. Quins són els postulats de l’esmentada teoría? 11. Identifiqueu les diverses fases que surten a l’esquema del cicle cel·lular i expliqueu-les.

Ciències Naturals 1r d’ESO

5

12. Relaciona cada concepte de la primera columna amb una característica de la segona:

Gen Participa en el moviment dels cromosomes

Mitosi Conté informació genètica

Meiosi Formació de gàmetes

Centríol Divisió d’una cèl·lula en dues cèl·lules filles iguals

13. Indica si les següents frases són verdaderes (V) o falses (F):

Els organismes unicel·lulars no presenten reproducció sexual

Totes les cèl·lules es reprodueixen dividint-se en dues cèl·lules filles idèntiques a la mare

Els gàmetes tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules que els originen

Durant la mitosi es produeix recombinació genètica

14. L'albinisme és una alteració de la pigmentació de la pell que consisteix en una deficiència de melanina i que s'hereta per un al·lel recessiu localitzat a un autosoma. A) Suposem que una dona amb pigmentació normal, la mare de la qual és albina, té com a parella un home amb pigmentació normal, el qual també té un pare albí. Raoneu quin percentatge de la descendència entre aquest home i aquesta dona és d'esperar que presenti albinisme.

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

B) Se sap que en les poblacions naturals hi ha molts al·lels perjudicials presents en una freqüència baixa. Expliqueu per què els aparellaments entre persones emparentades són poc recomanables.

15. En algunes races de gats, el gen del pèl arrissat (r) és recessiu davant del de pèl llis (R).

a) Quin caràcter estem estudiant? b) Quants fenotips hi ha per aquest caràcter? Quin n’és el dominant? c) Quins possibles genotips podem trobar? I quina és la manifestació per a

cada genotip? d) Si s’encreuen gats de pèl llis amb gats de pèl arrissat, s’observa que

dels 9 gatets obtinguts en la F1, 5 són de pèl llis. Explica aquest resultant indicant el genotip de tots els gats.

Ciències Naturals 1r d’ESO

7

16. Charles Darwin va presentar en el seu llibre L’origen de les espècies per selecció natural (1859), algunes idees inèdites fins aquell moment:

- l’ elevat potencial de reproducció , - la variabilitat intraespecífica, - la lluita per a l’existència.

Llegiu el següent text. Després identifiqueu quin paràgraf del text il·lustra cadascun dels conceptes anteriors. Responeu a la taula i expliqueu, en la darrera columna, la vostra resposta.

A S’ha observat que hi ha bacteris resistents a antibiòtics com

l'estreptomicina. No és un fet freqüent ja que en un cultiu amb 2.000 milions de bacteris, esperaríem que hi hagués 20 bacteris resistents a l'estreptomicina.

B Si s’afegeixen unes gotes d’aquest antibiòtic a un cultiu de

bacteris, es destrueixen tots els microorganismes, excepte els resistents.

C Aquests bacteris supervivents començaran a reproduir-se

immediatament i, en unes hores, n’obtindrem 2.000 milions, però ara tots resistents a l'estreptomicina.

Concepte Paràgraf (A, B, C)

Explicació

elevat potencial de reproducció

variabilitat intraespecífica

lluita per l’existència

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

17. Algunes malalties hereditàries comencen a ser tractades amb "teràpia gènica", Expliqueu quin és l’objectiu i en què consisteix aquest procés

18. A continuació teniu un fragment del mRNA que s’obté a partir del gen que codifica per a una proteïna.

-GCACUGUUCUGGCAGAGA-

a) Escriviu la seqüència de nucleòtids del DNA original (la que es transcriu i la complementària) i indiqueu quin és quina

b) Si la proteïna completa està formada per 165 aminoàcids, de quants nucleòtids consta el gen? Justifiqueu la resposta.

Ciències Naturals 1r d’ESO

9

19. El clonatge terapèutic és un procés experimental destinat a produir cèl·lules diferenciades (com ara neurones, cèl·lules del pàncreas, etc) que siguin genèticament idèntiques a les cèl·lules de determinats teixits d’un organisme concret. Actualment, l’ús fonamental d’aquesta tècnica va encaminat a regenerar i reemplaçar teixits. A la figura s’esquematitza el procés de generació de cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina a partir de cèl·lules musculars. (adaptat del llibre”òrgans a la carta”, David Bueno, Col·lecció catàlisi. Omnis cèl·lula, 2005.)

Justifiqueu perquè a partir del nucli d’una cèl·lula muscular es pot generar una cèl·lula pancreàtica

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

20. Relaciona cada terme de la primera columna amb una característica :

21. Per què diem que l’ala d’un ratpenat i el braç d’un humà són òrgans homòlegs? 22. Comenta la frase: “L’ésser humà prové del ximpanzé”. 23. Indica si les frases següents són verdaderes o falses:

Els virus són cèl·lules molt senzilles que no tenen nucli

Els bacteris tenen ADN a l’interior del nucli

Els cloroplasts permeten realitzar la fotosíntesi

Els ribosomes fabriquen proteïnes

Fixisme Les mutacions i la selecció natural es complementen

Teoria de Lamarck Totes les espècies són invariables i van ser creades a principi dels temps

Catastrofisme Herència dels caràcters adquirits

Teoria de Darwin La terra ha estat poblada per una successió de flores i faunes independents entre si que s’extinguien i apareixien

Neodarwinisme En les espècies es produeixen canvis bruscos i ràpids

Saltacionisme La selecció natural explica l’evolució biològica

Ciències Naturals 1r d’ESO

11

24. Dibuixa un arbre filogenètic a partir de la información següent: l’Homo neardenthalensis va viure entre fa 150000 i 40000 anys i prové de l’Homo heidelbergensis, que va viure fa 400000 anys. L’Homo sapiens va aparèixer fa 250000 anys. L’Homo antecessor va viure fa 750000 anys i és antecessor de les tres espècies anteriors. 25. Indica els cinc arguments que demostren la deriva dels continents. 26. Dibuixa un tall que mostri la secció transversal d’un oceà limitat per dos continents, un a l’oest i un altre a l’est, amb una dorsal oceànica.

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

27. Posa nom a totes les plaques terrestres.

28. Indica el tipus de marge que hi ha entre les parelles següents de plaques litosfèriques.

Plaques litosfèriques Tipus de marge

Euroasiàtica i Pacífica

Pacífica i Nazca

Sud-americana i Nazca

Africana i sud-americana

Nord-americana i pacífica

Indoaustraliana i Euroasiàtica

Africana i aràbiga

Pacífica i filipina

Ciències Naturals 1r d’ESO

13

29. Indica el nom de les estructures representades en el diagrama següent:

30. El  setembre  del  2007,  un  equip  d’investigadors  va  publicar  a  la  revista  “Investigación   y   Ciencia”   l’arbre   evolutiu   dels   felins.   A   continuació   se’n  reprodueix  un  fragment:    

 Observeu  l’arbre  evolutiu  i  responeu  a  les  preguntes  següents:  a)  Quant  de  temps  fa  que  va  viure  el  darrer  avantpassat  comú  de  lleons  i  tigres?  Justifiqueu  la  resposta.              b)  Quina  espècie  és  la  més  propera  evolutivament  al  tigre?  Justifiqueu  la  resposta.    

Departament de Ciències Institut Galileo Galilei

31. Relaciona els enunciats de la columna de l’esquerra amb cadascuna de les formes de divisió cel·lular:

Es produeixen a totes les parts del cos Cal per créixer i reparar els teixits

Les cèl·lules filles són genèticament idèntiques Hi ha recombinació genètica Mitosi

Es produeixen dues divisions cel·lulars

Només té lloc en els òrgans reproductors Meiosi

Cal per a la reproducció sexual

Les cèl·lules filles són genèticament diferents

No hi ha recombinació genètica

Es produeix una sola divisió cel·lular

32. En una classe de batxillerat s’ha generat un debat a causa de les mutacions. Una part de l’alumnat opina que una mutació és favorable, neutre o desfavorable per tots els individus d’una espècie independentment del medi on viuen. Una altra part de l’alumnat creu que aquestes conseqüències depenen de l’ambient on apareix la mutació. Quina de les opinions creieu que és correcta ? Justifiqueu-ho.

33. Fa uns 6 milions d’anys les illes Balears estaven unides a la Península Ibèrica. La sargantana Podarcis muralis habitava tot aquest territori fins que, degut a la separació de les illes, grups d’aquesta sargantana van quedar aïllats del continent i entre ells mateixos. Actualment podem trobar a cada illa una espècie diferent del gènere Podarcis: Podarcis lilfordi a Mallorca, Podarcis pityuesensis a Formentera, etc. Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, Com es podria demostrar que dues poblacions de sargantanes, que es troben cadascuna a un illot, són de diferent espècie?