8/14/2019 Botnica BLOC VI
1/8
71
BLOC VI: PTERIDFITS17.- Morfologia del corm. Anatomia i
fisiologia: rel, tija i fulla. Els pteridfits.
Caracterstiquesgenerals. Cicle biolgic. Isospria i heterospria.
L'origen dels pteridfits i l'origen de les plantesvasculars.
Criteris de classificaci i diversitat.
Els pteridfits sn plantes arquegonials ja que formen arquegoni
al igual que els brifits.
Els pteridfits tamb sn plantes cormfites, perqu disposen de corm
com les dems plantes superiors. Per tanttenen rel, tija i fulles;
que serveixen per captar substncies, elevar-les a les parts
superiors i fotosintetitzar. Per fer-ho hi ha sistemes de vasos
conductors que transporten les substncies elaborades i laigua.
- Hi ha caracterstiques que manifesten aquesta evoluci:
- Homeohdriques perqu poden regular el seu contingut en aigua
(estromes, cutcules i vasos conductors).
- Fase vegetativa llarga del cicle vital s esporfit, permetent
que aquests siguin fisiolgicament ms complexes.
Cicle vital: Espores (n) protallus gametfit F! Zigot (2n)
Esporfit (2n) m! Espores (n)
Caracterstiques generals dels pteridfits:
Corm compost per rels bastant senzilles que surten dun rizoma
(tija enterrada i postrada) i una fulla dividida.
Ramificaci dictoma.
Sistema vascular a base de traqueides.
Espores al damunt de les fulles i agrupades en sorus.
La formaci despores iguals, isospria, i les ms evolucionades
pressenten heterospria on les esporesfemenines sn ms grans que les
espores masculines.
Les fulles poden tenir 1 sol nervi, microfilles (sist vascular
simple), o diversos, megafilles (sist vascular complex).La estela
es la distribuci del teixit conductor vist des duna secci
transversal, el xilema s el que transporta lessals minerals i
laigua i el floema el que transporta les substncies elaborades.
Levoluci va acompanyada de laevoluci del tipus destela. Pot ser
dels segents tipus, avanant evolutivament:
- Protostela: el xilema est al centre i al seu voltant el
floema.
- Actinostela: el xilema t forma destrella i est al centre, i al
voltant el floema.
- Plectostela: el xilema es troba en forma de feixos separats
entre ells i al voltant el floema.
- Sifonostela: al centre hi ha teixit parenquimtic que t la
funci de sostenir la planta, el xilema i el floema estroben al
voltant, tot i semblar-se a la protostela hi ha lespecialitzaci dun
teixit en fer la funci de sostenir.
- Eustela: hi ha una alternana de feixos de floema i xilema en
tota la superfcie, i tot plegat est sostingut perfeixos de teixit
parenquimtic.
Classe PsilofitatesClasse PsilotatesClasse LicopodiatesClasse
Equisetates
Sistemtica dels pteridfits:
Classe FilicatesLes dos primeres classes sn grups molt reduts,
un fssil i laltrenoms amb unes poques espcies al trpic, dels que
noms caldestacar daquest grups tant primitius dels pteridfits que
de lespcieRynia major que es considera la primera planta vascular,
tenia unaestructura simple sense fulles, amb esporangis apicals,
isspores,protostela o actinostela, tenien vertaderes arrels
Classe Licopodiates:Noms queden exemplars vius herbacis, havien
tingut importncia de forma arborea.
Fulla microfilla.
Esteles actinosteles, plectosteles i sifonosteles.Les espores
estan a les axiles de les fulles on es formen.
Hi ha un pas evolutiu de isospria a heterospria.
1.- Exemplar de la classe Licopodiates.
2.- Lycopodium magellanicum (no entra).a. Planta amb estrbils.b.
Esporfit amb esporangis.
3.- Lepidodendron sp. Una Licopodiatadel Carbonfer (uns 300
milions danys)amb forma arbustiva.
8/14/2019 Botnica BLOC VI
2/8
72
Classe Equisetates: (Exemple: Equisetum sp.)Hi ha representants
actuals i fssils.
Tots tenen una morfologia tpica i caracterstica daquests
grups.
Tenen un rizoma (tija enterrada) a partir de la qual en surten 2
tipus de tiges erectes, les estrils i les frtils. Lesestrils tenen
una estructura articulada, on es repeteixen segments en articles de
nusos i entrenusos. Les tigesfrtils en surten ramificacions en
verticils envoltant tota la tija i formant nusos.
Les tiges tenen un dimetre de 3 4 centmetres. En secci
transversal es veuen unes estructures en forma decrestes (sortint)
i solcs o valcules (entrant). A linterior hi ha un canal central.
Al voltant del canal central i en ladirecci de cada cresta ho ha
els canals del xilema i el floema, desprs hi ha els canals
carinals. El conjunt formatpel xilema, el floema i els canals
carinals (formats per teixits conductors morts) formen els feixos
vasculars. Alssolcs hi ha els canals valleculars, que serveixen per
permetre una bona circulaci de gasos.
Les fulles sn petites, i sanomenen esquamemes, sn vestigials ja
que la part que realment fotosintetitza s la tija.Sn de tipus
microfilles, neixen als nusos i formen un beina soldada que envolta
la tija.
Tenen sifonostela o eustela.
Les estructures reproductores sn els esporangis, que es formen
agrupats a la part apical de les tijes frtils. Elsesporangifors on
es troben els esporangis es troben agrupats en els estrbils.
Les espores estan embolcallades per dos membranes, una delles es
trenca en quatre tires formant els elters ilaltra membrana continua
recobrint lespora. Els elters formen una mena dales que serveixen
per dispersar-se.
Cicle vital: Espores (n) Protallus (gametfit 8 mm) (n) forma
diversos esporfits (2n) Espores (n). Tambpresenten reproducci
vegetativa per fragmentaci dels rizomes o trossos de tija.
8/14/2019 Botnica BLOC VI
3/8
73
Classe Filicates: (Exemple: Polypodium sp.)Lnic grup que
presenta fulles megafilles.
Tenen un desenvolupament molt caracterstic quan sn joves perqu
presenten una morfologia que es coneixcom a bcul de bisbe, ja que
tenen lpex enrotllat i esva desplegant progressivament
En aquest grup hi ha un 90% de les falgueres actuals.
Aqu aquest grup sn tot herbcies, als trpics per hiha formes
arborecents (12 metres).
Pel que fa a la seva morfologia del rizoma en surtenque capten
laigua i les sals minerals del medi; tamben surt una erecte
anomenada fronda que inclou elpecol (peu de la fulla) i la lmina
dividida formantpinnes que alhora tamb es poden dividir una
odiverses vegades formant pnnules. El nervi principalsanomena
raquis. Els esporangis sacumulen en elssorus en les pnnules
totalment lobulats.
Cada bola dels sorus s un esporangi, i es trobaprotegit per una
membrana lindusi. Els esporangistenen un peu i una part globosa on
hi ha les esporesque estan protegides per una capa anomenada
anell.
