Buenos Aires homenatja Gato Pérez367 26 de novembre de 2010 El Festival de Rumba Catalana a Buenos Aires se celebrarà a di-versos escenaris de la capital ar-gentina durant quatre

367

26 d

e no

vem

bre

de 2

010

El Festival de Rumba Catalana a Buenos Aires se celebrarà a di-versos escenaris de la capital ar-gentina durant quatre dies, del 9 al 12 de desembre, i contempla tot un programa que pretén ser un homenatge en el seu país na-tal al descobridor d’aquest gène-re musical als carrers de Gràcia

l’agost de 1977, en l’any en què es commemora el vintè aniversa-ri de la seva mort. El certamen inclou tallers de rumba, la pro-jecció del documental El gran Gato, del director Ventura Pons, l’exposició gràfica Gato Pérez. El poeta de la rumba catalana, una retrospectiva de la seva carrera

musical, i dos grans concerts a l’aire lliure de les bandes AI Ai Ai, Papawa i Derrumband. Precisament els tallers estaran impartits pels músics d’aquests grups catalans, entre ells el gra-cienc David Torras, component dels Ai Ai Ai.

Pàgina 12

Buenos Aires homenatja Gato Pérez

El debat electoral de Grà-cia, celebrat dimarts passat al Centre Moral, ha visualitzat que tant socialistes com naci-onalistes no donen per fets els resultats del 28-N, que a Grà-cia últimament han beneficiat la federació per uns distància de deu punts percentuals. En molts moments del debat, els socis del tripartit van fer front comú contra CiU.

pàgina 5

Tensió entre PSC i CiU pel 28-N

Èric LLuent

Arxiu

sumari

14EsportsJosep Comellas rep la medalla d’Honor de Barcelona

15EconomiaLa reforma de Travessera deixa benefici al comerç

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

26 de novembre de 2010l’independent

Ha corregut com la pólvora a internet aquests dies l’anunci d’una autoesco-la del carrer Gran que ofereix classes de conduir... per l’esquerra! a l’inde-pendent hi vam veure una possible notícia revolucionària, perquè som anglòfils i en-tusiastes del que faci falta. Després ens vam adonar que l’intel.lectual que va dissenyar l’anunci va posar volant i senyora a la banda dreta del cotxe, i el morro del vehicle avançant d’esquerra a dreta, perquè que-dés millor la imatge.

Adreceu Les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 Línies, indicAnt eL vostre nom, AdreçA, teLÈfon i dni A: L’Independentc/ LA perLA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A [email protected]. tAmbé Les podeu fer ArribAr A trAvés deL nostre portAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Gato Pérez va morir ara fa vint anys a Barcelona i va deixar una petjada inesborrable a tots els que el van conèixer i als que no, als que s’han considerat hereus de la seva música i als qui simplement l’han ballat a qualsevol carrer de Festa Major. Dècades després que deixés la seva terra i en trobés una altra que el va rebre càlidament, Buenos Aires acollirà en els pròxims dies el primer gran homenatge al primer argentí que més es va fer estimar pels catalans. Una bona part de la responsabilitat d’aquest homenatge parteix d’un grup inquiet, la delegació del govern català, que han fet arrels a l’Argentina

i que tenen un fort lligam amb Gràcia. Gairebé com un viatge de tornada al que va fer Gato Pérez l’any 1966, els nostres graciencs argentins d’origen català engrescaran aquests dies tota una ciutat de Buenos Aires que sempre ha consi-

derat el Casal Català de la ciutat i el Teatre Margarida Xirgú com una part inherent de la seva vida cultural. Els catalans d’origen argentí que ja viuen entre nosaltres ho saben.Aquestes són les històries felices de la immigració, l’altra cara de la duresa que suposar per a tothom abandonar el seu país i començar una nova vida en una altra banda. Gràcia té com a primera comunitat d’origen estranger els italoargentins i Buenos Aires té cada cop més catalans que volen assaborir

aquella espontaneïtat que Bar-celona va perdre després dels Jocs Olímpics. Passa, però, que Barcelona crema etapes amb una velocitat terrible i si, per exemple, el Gato fes el mateix viatge que va fer 44 anys, es trobaria una ciutat radicalment

diferent i una Vila de Gràcia on la Unió Gitana està a punt de quedar-se sense local i on el bar Resolís de la plaça del Raspall també té a punt l’abaixada de persiana. Si Gato Pérez vingués, per exemple, un dia de Festa Major, també li explica-rien que la festa s’ha renovat de dalt a baix i que també està a punt de jubilar parcialment una de les programacions més renovadores, alternatives i exitoses dels últims anys, la de la plaça Rovira. Un canvi en la junta de la comissió de festes està a punt de retallar la joint venture que van segellar plaça Rovira, referent de la Gràcia tradicional, i l’Heliogábal, refe-rent de la Gràcia moderna. Si Gato Pérez veiés tots aquests canvis, no hi estaria d’acord.

L’aplicació de la Llei de l’Avortament no està sent fà-cil ni a l’estat ni a Catalunya. Recursos al Constitucional, Comunitats que no l’apli-quen o ho fan amb greus mancances. Aquí, a casa nostra, s’utilitza un sistema diferent: les dones que volen avortar primer han de pagar la intervenció i després se’ls retornen els diners. Per tant han de realitzar certs tràmits de manera pública, cosa que impedeix mantenir el grau de confidencialitat al qual tenen dret. Cal que l’actual govern i el que surti de les elec-cions del novembre posin tots els mitjans per garantir aquests drets. S’ha d’incloure l’educació afectivo-sexual en els currículums de l’ense-nyament obligatori; s’ha de planificar bé l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins dels serveis de la xarxa pública. Primer totes les dones han de tenir els seus drets coberts: avortament lliure i gratuït dins la Sanitat Pública i atenció i serveis socials si decideix tirar endavant el seu embaràs, i dret a no ser assenyalada per cap de les dues eleccions. Un cop això sigui així, podrem plantejar-nos el dret d’objecció. Tenim la responsabilitat de conti-nuar construint una societat igualitària, respectuosa i lliure.

La llei de l’avortament

El deute argentí amb el GatoConxa Garcia

Els nostres graciencs argentins d’origen català engrescaran Buenos Aires

L’homenatge al Gato a la seva terra és el viatge de tornada d’aquell any 1966

Un

pso

E c

ovard

El PP, partit hereu del fran-quisme, se sent culpable envers l’abandó del protec-torat del Sahara i es mos-tra més actiu i reivindica-tiu pel que fa a l’exigència del dret al referèndum d’autodeterminació del poble saharaui. Paradoxal-ment, el partit dels “socia-listes” mira cap a una altra banda. Serà perquè per tallar els vincles d’Espanya amb el franquisme, no vol

responsabilitzar-se del fet que el règim no va defensar el Sahara de la invasió alauita? Serà que és un partit temerós de l’enuig de veí del sud per la suposada colaboració en la hipòcrita lluita contra la immigració? Serà que no volen modificar la situa-ció actual de la que Repsol es beneficia explotant els sulfats saharauis? Ni tampoc perjudi-car els interessos de Sol Melià, ni les inversions de Telefonica al Marroc? Toca el voraviu que un alt executiu del partit sigui tan explícit: “Hay que buscar el equilibrio entre los principios y los intereses”. Com volen que els creiem amb entelèquies com l’Aliança de Civilitzacions, si la manca de voluntat política i els

propis fets les buiden de contin-gut? Al PSOE no estan clars ni són valents per defensar prin-cipis, i llavors la potència dels interessos econòmics els enfonsa en aigües neoliberals amb coni-vència amb el poder econòmic. Ells diran que d’altra manera no podrien governar, però nosaltres els podem replicar que no són dignes del nom que porten, tant per socialistes, com per obrers. No pot ser que Espanya s’intimi-di davant de Marroc enterrant els drets humans sota interessos econòmics. És l’hora d’una po-lítica de no-acceptació valenta: aïllant-lo diplomàticament, censurant-lo econòmicament i allunyant-lo de la UE.

Jordi oriola i Folch

Montserrat Murgades és la propietària de les finques i ne-goci de la Casita Blanca, i no Josep Tomàs, com deia L’Inde-pendent núm 366.

l’independentde Gràcia

3

26 de novembre de 2010

el bloc

staff

twits i 28-n

Ja sóc un periodista 2.0 i, per sort o per desgrà-cia, segueixo un centenar de twittaires que aquests dies em tenen ben marejat, sobretot els periodistes que han seguit la campanya elec-toral i els polítics que han inundat també aquesta zona de l’espai cibernètic amb la seva propaganda interessa-da. El que més em preocupa de tot plegat és pensar que en algun moment aquests periodistes hagin pensat que estaven fent periodis-me repetint com a lloros missatges i pastilletes i manipulacions dels equips de campanya. I també em preocupa que els twittaires polítics hagin pensat que, fent -com si diguéssim- d’in-formadors, el seu missatge serviria per guanyar vots. Ho va dir una vegada l’Antoni Bassas i és una màxima que m’encanta: o periodisme o eleccions. I la pregunta se-güent és òbvia i autocrítica: ha fet l’Independent periodis-me en les pàgines de política de les últimes setmanes? No. Hem repartit més o menys l’espai perquè ningú es queixés i ells, com a tontos, ben contents. Amics lectors, després d’aquest parèntesi aperiodístic, ens retrobarem la setmana que ve.

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccL

direcTor: ALbert bALAnzà

Amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: Avv viLA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: ALbert bALAnzà, Jordi GAsuLL, JoAn Lou. di-recTor LocaL: ALbert bALAnzà direcTora adjunTa: síLviA mAnzAnerA. redacTors en caP: Èric LLuent i mAriA orteGA. redac-ció: eLenA ALbouy, cArinA beLLver, Adrià cortAdeLLAs, cLArA dArder, meritxeLL díAz, LídiA HAro, LAurA miLLAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GinebrA vALL, unAi veLAsco, mArc vi-dAL. MaqueTació: serGi Lou. coL.LaBora-cions: Jordi ALbertí, àLex boscH, LLuís bou, ferrAn cAsAs, ànGeL GArretA, pep GorGori, mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd mAris-tAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn mi-LLAret, víctor nubLA, serGio oLiveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAeL vA-LLbonA, vocALiA de LA donA de L’Avv. Fo-TograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAmboA (692 601 261). disTriBució: cet LAbor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.L.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

Alb

ert Balanzà

núM. 367

núM. 367

Estàs d’acord amb un possiblE canvi a la programació dEl FEstigàbal? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Opinió

tribuna

catalunya decideix

Hi ha qui diu que les elec-cions d’aquest diumenge, que han de donar lloc al novè Par-lament des del restabliment de la democràcia, no són una tria entre dretes i esquerres, sinó entre present i futur. Pels socialistes sí que són una tria entre dretes i esquerres, precisament perquè són unes eleccions amb les que ens juguem el futur. I no és el mateix el futur que plante-gem els socialistes que el que proposa el nacionalisme conservador. De fet, ells no proposen cap futur, proposen tornar al passat. El passat de les mateixes cares (tot i que ara les amaguen) i de les ma-teixes idees, aquelles que ens han portat a la crisi actual.Perquè aquestes són unes eleccions sobre la crisi, sobre com ens en sortim. I aquí rau el moll de l’os de la tria de diumenge. Hi ha una opció conservadora, que sota el vel d’un nacionalisme excloent, de bons i mals catalans, ama-ga un programa de retallades en els serveis socials que els set anys de governs de les es-querres han anat impulsant. L’altra opció és continuar aprofundint la cohesió social, ara més que mai, perquè ara és més necessari que mai. Cohesió social entesa no com un regal o com un pal.liatiu, sinó com una acció dels po-ders públics per garantir una societat ben travada, justa, solidària i forta. Aquesta societat justa que és l’única

Sònia Fabra, secretària de comunicació PSC-Gràcia

garantia d’una Catalunya forta.D’aquesta crisi només en po-dem sortir junts, com a socie-tat. Les sortides individuals que proposa la dreta, les baixades

d’impostos i les retallades de les polítiques per als qui menys tenen no ens faran sortir de l’atzucac, sinó quedar-nos-hi. La cohesió social és l’element clau per sortir de la crisi. Només aquelles societats que són for-tes internament poden afrontar

els reptes que ens planteja l’escenari actual. I això vol dir una aposta per les polítiques socials, que és el que els soci-alistes proposem en aquestes eleccions.Afortunadament, els set anys de governs catalanistes i d’esquerra han preparat el país per afrontar amb solvència els temps difícils que ens toca viu-re. S’han establert mecanismes de solidaritat social allí on els governs de CiU només havien deixat oficines de compra de fa-vors. S’han projectat i executat infraestructures, que s’havien deixat de banda per no enfron-tar la crítica. S’han impulsat i aconseguit nous instruments, com l’estatut i l’acord de finan-

çament, que s’havien aban-donat amb l’únic objectiu de mantenir-se al poder. S’ha en-carat amb èxit el creixement de la població i la demanda

de serveis socials, que CiU no havia volgut assumir.Els socialistes no plantegem a la ciutadania ni falses dre-ceres ni solucions màgiques, sinó esforç i responsabilitat compartits per forjar la Cata-lunya de demà.

Solidaritat social allí on CiU només havia deixat oficines de compra de favors

Platengem esforç i responsabilitat compartits per forjar la Catalunya de demà

cedidA

què en penseu...

... de les mesures contra la violència de gènere?

Textos i fotos: Anna Buj

Penso que s’ha avançat sobre aquest tema, però no gaire. Mira que es fan coses però no hi ha manera. No podrem fer res mentre hi hagi tantes que dones no s’atreveixin a denunciar. Per lluitar contra la violència de gènere tot son problemes i cap facilitat.

manel rodríguezporter

Victor nuñezestudiant i autònom

isabella antognozzitreballadora social

carmen de la rosaperiodista

Crec que encara estem bastant endarrerits respecte a la violèn-cia de gènere, i que les famílies on hi ha més abundància de ca-sos són on el nivell intel.lectual és més baix. Per tant, crec que l’única manera de lluitar-hi és mitjançant l’educació i la cons-cienciació de la població.

Com a treballadora social opino que tan de bo no s’hagués de celebrar un dia com aquest. Crec que s’ha avançat petits passos però és un camí on encara queda molt per fer. La base per abolir la violència de gènere està en l’educació, que ha de comen-çar en l’àmbit familiar.

Un dia contra la violència de gè-nere no hauria d’existir, sempre s’ha de lluitar contra això. Amb tantes víctimes a l’any ja no és un tema que impacti a la socie-tat. Com a periodista penso que des dels mitjans el tema s’hau-ria de tractar de manera que la gent ja no en sigui immune.


4


l’indEpEndEnt no Es Fa rEsponsablE ni té pEr què compartir lEs opinions ExprEssadEs a la sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

l’enquesta

senyor rucGuillem Cifré

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

tribunaJordi Farriol, ICV-EUiA Gràcia

Barrio sésamo: dreta - esquerrai alguna cosa més...

Un servidor va créixer mirant Barrio Sésamo a la tele. Com si recuperés un dels seus capítols, vull recordar que hi ha dretes i esquerres. Que ningú s’esveri! No discuteixo la legitimitat de qualsevol perso-na per plantejar com creu que s’han resoldre els reptes de la Catalunya d’avui. Només pre-tenc argumentar la línia de les propostes d’ICV-EUiA. Simplifi-cant, hi ha gent que creu que la societat va millor si es pro-mou la llibertat dels mercats econòmics (dreta) i n’hi ha que creu que cal intervenir en els mercats per aconseguir una societat més justa (esquerra).Però quan ens hem trobat la crisi a sobre i hem identificat els culpables (l’economia espe-culativa i les seves variables), el capítol de Barrio Sésamo s’ha complicat una mica més. A l’hora de cercar solucions per sortir de la crisi actual, hi ha esquerres que es resignen a promoure mesures que te-nen la benedicció dels mercats i/o que volen prosseguir el model de producció existent. I n’hi ha altres que plantegem que pagui més qui més té per

poder invertir més en serveis públics, deixant de carregar els sacrificis sobre treballadors i treballadores i pensionistes, entre altres. I hem explicat

alternatives, amb una estratè-gia per a la creació d’ocupació, fent de l’ecologia una oportu-nitat per sortir de la crisi. Em reafirmo en la pluralitat de les esquerres i penso que tenim la capacitat de dur a terme –només de forma conjunta- ac-tuacions que ajuden a millorar les condicions de la majoria de persones. Per això, els homes i les dones d’ICV-EUiA no ens amaguem a l’hora de fer un ba-lanç de govern positiu, detallant els avenços i explicant quines discrepàncies hem tingut (i el seu perquè).

Humilment, he volgut trans-metre de què serveix un vot a ICV-EUiA. Una esquerra que vol escriure el futur perquè

no es resignem a seguir les receptes dels mercats i a con-formar-nos amb la pervivèn-cia d’un model productiu que no funciona.

Plantegem que pagui més qui més té per poder invertir més en serveis públics

L’ecologia és una oportunitat per sortir de la crisi, creant ocupació

tribunaXavier Borràs, Reagrupament Gràcia

amb rcat, independents!

Es poden imaginar els lectors de L’Independent que poguessin votar el seu diputat al Districte de Gràcia? Que aquest diputat que haurien triat de forma directa obriria una oficina electoral on atendre els seus electors? Que els ciutadans podrien fer-lo dimitir si no es cuida com cal dels afers dels barris o no atén adequadament els nostres inte-ressos? Aquesta és, precisament, una de les propostes que aporta Reagru-pament a les eleccions al Par-lament de Catalunya d’aquest pròxim diumenge. Reagrupa-ment Independentista, una associació nascuda fa dos anys de forma oficial -amb seu local al carrer de la Providència, 41-, basa el seus objectius en tres receptes, com diu Joan Carre-tero: independència, democrà-cia i treball. La independència vol dir un Estat propi, proclamat per una majoria de diputats al Parlament; la democràcia sig-nifica la regeneració de l’status quo de la política catalana, quasi inamovible en els darrers trenta anys: llei electoral, llei d’incompatibilitats ampliada, llei de transparència, llei de finançament i llei de limtació de

mandats; el treball comporta apostar pel suport als empresa-ris i emprenedors, als pagesos i ramaders, als que estudien i treballen (no precisament als ni-ni, alguns dels quals ja fa anys que fins i tot ens governen).El nostre Districte aporta a la llista de Reagrupament, encap-çalada per la Rut Carandell a Barcelona, fins a cinc graci-

encs, persones de vàlua, corat-joses, que són professionals de diversos àmbits que vo-len dedicar uns anys, limitats,

a la causa de la llibertat de Catalunya, com David Vinyals, Marc Viñolas, Josep Montmany, Eugeni Ors, Xavier Borràs i jo mateix.L’opció de Reagrupament Inde-pendentista entronca amb la tradició sobiranista de Gràcia, barri actualment segrestat

per Barcelona i sense cap mena de poder polític, de la mateixa manera que el nostre país viu encara de genolls, com

una colònia. Poder-ho canviar només depèn de nosaltres, només depèn que, aquest diu-menge, dipositeu la vostra pa-perera a favor de l’alliberament de Catalunya que garanteix Reagrupament.

El nostre Districte aporta a la llista fins a cinc graciencs, persones de vàlua

Es poden imaginar els lectors que poguessin votar el seu diputat a Gràcia?

cedidA: sAüL GordiLLo


5


Política

PSC i CiU es neguen a donar per fets els resultats del 28-N en el debat localCrisi i identitat, amb molts moments de tensió entre tripartit i CiU, centren les picabaralles

tensió, disputa, xifres interessades i ficades de pota. tots els ingredients que se li demanen a un debat electoral, no per local menys interessant, van concentrar-se dimarts al centre moral. núria de Gispert (ciU), toni co-mín (psc), oriol amorós (Erc), Laia ortiz (icV-EUia), andrea Levy (pp) i carmen de rivera (ciuta-dans) van intentar des-mentir que tot està fet en els resultats de diumenge i es van emplear a fons.

ALBERT BALANzà

El debat a Gràcia de les elecci-ons al Parlament, organitzat per Telegràcia, va encertar en els dos blocs triats, identitat i crisi, per-què en dues hores no es va perdre mai l’estira-i-arronsa entre totes les posicions. En el primer bloc sobre la identitat, lògicament esquitxat de referències a la ma-nifestació del 10 de juliol i a la sentència del Tribunal Constitu-cional, De Gispert va assegurar que “Espanya no ens ha volgut” i que s’ha produït una “clara in-volució autonòmica”. Per semial-lusions, Comín va mostrar-se esperançat que es pugui desple-gar l’Estatut no retallat “amb les escletxes que ha deixat la sentèn-cia”. Amorós no ho va veure tan clar i va apuntar que “l’horitzó de desplegament s’ha estroncat”,

cedidA: teLeGràciA

eLs sis cAndidAts durAnt eL debAt ceLebrAt A LA seu deL centre morAt

mentre que Ortiz només veia una via per avançar amb una eventual reforma de la Constitució. Levy i De Rivera, en un dels seus àmbits preferits, es van esplaiar acusant el govern de re-partir “subven-cions ideològi-ques” (PP) o posant “multes l ingüíst iques” (C’s). En la rèpli-ca, la picabaralla més forta la van protagonitzar CiU i PSC amb els bons de la Generalitat: mentre De Gispert acusava el govern de pagar nòmi-nes, Comín va justificar que tots els executius d’Europa estan fent aquesta emissió.

S.M.

Amb el CAT ple i amb la pre-sència d’algunes de les entitats històriques de la Vila, a més de bona part dels representants del teixit comercial gracienc, CiU va sentir-se més a prop de la presidència de la Generalitat en l’acte electoral celebrat dilluns on Xavier Trias va aprofitar per fer campanya per les municipals del proper mes de maig. Abans del míting al Centre Artesà, els representants convergents Jordi Arcarons, Francesc Gambús i Antoni Castellà van acompanyar l’alcaldable de Barcelona en una trobada a Lesseps per a recollir les demandes veïnals sobre les deficiències en aquesta punt de la Vila, i en una reunió amb la nova junta de Lluïsos. Un cop al CAT, Arcarons i Gambús van apel.lar a la mobilització i a no “confiar-se” en les enquestes, i van desgranar el programa con-vergent, basat en dues grans lí-nies, l’economia (lluita contra l’atur, congelació d’impostos, eliminació de l’impost de succes-sions) i l’educació (reducció del fracàs escolar o l’aposta per “l’ex-celència”). El discurs de Trias es va focalitzar en el model que CiU té per a Barcelona: “aposta per la concertació públic-privada” de les entitats o, en clau gracienca, peatonalització de la Travessera les tardes de dissabte per a dina-mitzar el comerç.

Trias reuneix les entitats i ja pensa en les municipals

el moment del debat

“És un insult l’ajut que els socialistes proposen per als ni-nis”núria de Gispert (ciU)

“Dir ganduls als ni-nis em demostra la seva visió de la justícia social”

toni comín (psc)

entrevista

Tots els partits han fet servir -a la seva manera- la independèn-cia o la qüestió nacional com a eix de campanya. Quin és el dis-curs d’ERC?L’únic discurs és que tenim un projecte amb una idea clara. Hi ha qui vol proclamar la independèn-cia en dos dies i la independència no és cap ideologia. El fet positu és que un sector de la societat que abans no en volia parlar ara veu la necessitat d’un referèndum.

s. m.

metGe, A LA seu d’erc A GràciA

“No hem sabut explicar-nos bé”

Silvia Manzanera

I mentrestant...No podem retrocedir en la llei de la dependència, hem d’avançar en la internacionalització de l’econo-mia catalana, donar més suport a l’autònom o reformar l’adminis-tració.

I les seves propostes en matèria econòmica, les que marquen di-ferències entre partits?Economia, cultura i turisme han d’anar de la mà. Per exemple, amb

l’ICIC s’ha entès que la cultura pot ser rendible. Hem de passar de les subvencions als convenis.

Martí Metge, candidat gracienc per Esquerra Republicana

Editor musical, gracienc de sempre i número 27 de les llistes per Erc a les eleccions d’aquest diumenge. martí met-ge diu que la seva és una trajectòria Carod i defensa un programa basat en l’equilibri entre qüestió nacional i social. a la Vila aposta per la cultura popular, el co-merç i la petita empresa.

Els han retret que han fet Mon-tilla president. Com defensaria els anys de govern tripartit? Ens ha faltat fer els reglaments d’algunes lleis, però estem molt contents de la llei d’acollida o la del cinema. Potser no hem expli-cat prou el nostre projecte.

Què reivindiqueu a Gràcia?Apostem per la cultura popular, la petita empresa i el comerç. Treballarem per Gràcia des del govern o des de l’oposició.

Oposició positiva vol dir pac-tar amb CiU?Els pactes s’han de fer més enllà dels partits.

eleccions al parlament 2010

El segon bloc, sobre crisi, més curt però més intens, va posar sobre la taula propostes concretes. De Gis-pert i Comín van ser els més clars a l’hora de desplegar la bateria de

propostes amb avals públics per a emprenedors o cobrament a 30 dies d’empreses que facturen a la Generalitat “en lloc de 100 o 120

dies” (CiU) o amb la proposta de frenar els mercats desregulats “que proposa la dreta” (PSC). Amorós va apuntar contra les caixes ad-vertint que han de deixar el ne-goci immobiliari per centrar-se en “ajudar la gent” i Ortiz va reiterar

la seva aposta pel canvi de model productiu. Levy va prometre que els populars abaixarien els impos-tos i es va equivocar en un zero a l’hora de parlar del pressupost de la Generalitat (400.000 en lloc de 40.000 milions) i De Rivera va esmentar dos cops la corrupció com a causa de la crisi. Aquí la bronca va arribar al punt màxim quan CiU va acusar el tripartit de retallar ajuts socials i va qua-lificar d’“insult” la proposta del PSC d’ajudar els ni-nis; Comín es va regirar i va rebutjar el “model de justícia social” de la federació nacionalista. El debat es va tancar amb una ficada de pota del mo-derador, que va rebatejar Carmen de Rivera amb el nom d’una altra candidata, més coneguda pels seus xous de music-hall.

De Gispert i Comín van ser els més clars a l’hora de desplegar la bateria de propostes


6


SocietatEl canvi de junta a Rovira fa perillar els concerts més massius de Festa Major Les queixes pel soroll i la massificació poden reduir el Festigàbal a tres concerts

Queixes veïnals per soroll excessiu. aquest és el principal motiu que argumenta la nova junta de rovira per repensar la seva oferta musical després de cinc anys d’haver reprès la festa major a la plaça. Un can-vi de model que planteja reduir els concerts mas-sius i revisar la conti-nuïtat del Festigàbal, la proposta estrella nascu-da a rovira precisament de la mà del president sortint, Jordi martín. Els interrogants sobre el Festigàbal contrasten, però, amb la promesa d’un cartell nocturn amb noms potents.

CARINA BELLVER

“El Festigàbal ha funcionat molt bé durant els cinc anys que s’ha fet, però les queixes per l’excés de música a la plaça ens obliguen a repensar la seva continuïtat. Això no significa, però, que no es faci”, matisa el nou president de la pla-ça Rovira, Víctor Pocino, que as-segura, però, no estar tancat a res. Per això, entre les propostes que estudia la nova junta per facilitar el descans veïnal i conciliar-ho amb la gresca nocturna es troba reduir el nombre d’actuacions del Festigàbal a només tres concerts nocturns i reconvertir els de tar-da en propostes més tranquil•les, com per exemple actuacions de cant coral. Caldrà saber ara si la

ALbert bALAnzà

ActuAció de Josep puntí A LA pLAçA rovirA LA pAssAdA festA mAJor

direcció del Festigàbal acceptarà aquesta retallada per a un festival amb cinc anys de tradició i que ha esdevingut pol d’atracció per ell mateix gràcies a la seva pro-gramació de luxe. Tot i aquests interrogants pendents d’una ne-gociació amb la colla de l’Helio-gàbal –promotora del festival–, la nova junta de Rovira no vol es-catimar en propostes potents per a la seva programació de nit. De moment, però, és un secret ben guardat que encara no volen des-vetllar però que assegura “donarà molt que parlar”. Això sí, amb to-ta probabilitat el cartell de Rovira no comptarà amb un incondicio-nal de la festa major, el cantautor Luis Eduardo Aute.

REDACCIó

La conselleria de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona estan perfilant les necessitats sanitàries de la zona nord de Barcelona, on l’Hospi-tal de la Vall d’Hebron funciona com a peça central, amb l’objec-tiu de potenciar d’altres centrali-tats com la del parc sanitari Pere Virgili per poder atendre més pa-cients i evitar col.lapses. Descar-tat el trasllat de Vall d’Hebron, la consellera Marina Geli destaca la importància de continuar fent créixer el Pere Virgili que, culmi-nada la primera fase de reformes, ara està pendent de finançament per poder completar el projecte i acollir residència geriàtrica, un centre de salut mental i la nova seu del CAP Sant Gervasi. En aquests moments, el 85 per cent dels pacients del parc sanitari ja provenen de Vall d’Hebron, en l’àrea sociosanitària.

L’ampliació de Pere Virgili, peça central per a Salut

La programació de Rovira s’hau-rà d’ajustar, però, a un pressupost ara mateix asfixiat pels números vermells que presenten les arques de la plaça. I és que, segons el nou president de la junta, Víctor Pocino, l’equip sortint ha deixat d’herència “pèrdues importants” i factures encara per pagar, tot i que no les ha volgut precisar amb xifres. La nova junta, cons-tituïda després de la dimissió en

bloc “per cansament” de l’equip liderat per Jordi Martín, té entre els seus objectius aconseguir fi-nançament, contenir la despesa, ampliar el nombre de socis i mi-llorar la qualitat del guarnit, un tema que va crear discrepàncies encara que en la passada edició els va portar a guanyar el segon premi. La nova junta està forma-da per nou persones, amb Albert Valls a la vicepresidència.

Objectius: aconseguir finançament i guanyar socis breus

El regidor del districte, Guillem Espriu, va detallar dimecres que l’enderrocament de la Casita Blanca, pactat per 7,5 milions, tal com va avançar la setmana passa-da l’Independent, anirà seguit de la construcció dels tres blocs de reallotjament amb 92 pisos.

Els tres blocs del pla Vallcarca tindran 92 pisos

reportatgesiLviA mAnzAnerA

un diA quALsevoL de trànsit A LA viLA

La Vila del NO2

Silvia Manzanera

Gràcia registra els nivells més alts de contaminació atmosfèrica

30 de setembre. 8.00. L’estació que recull les dades sobre emissions contaminants a Gràcia, situada a Gal.la placídia, registra 140 nanograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic d’aire (no2). a les 4.00 la xifra és de 23. Entre la més alta i la més baixa es fa la mitja: 65 de gener a agost d’enguany, segons medi ambient.

Aquesta és la xifra més alta de totes les estacions que hi ha a Barcelona. Traducció: el NO2 és un gas tòxic que afecta el sistema respiratori i, malgrat que la tendència general és la del manteniment dels nivells respecte els anys anteriors, encara estan per sobre dels màxims esta-blerts per la Unió Europea, 40, el llindar imposat per la salut de les persones. La bona notícia seria que el contaminant partícules (PM10, o sigui, partícules respirables de diàmetre inferior a 10 micres) no

supera els límits en cap de les es-tacions de vigilància de Barcelona ni dels 39 municipis restants in-closos en les dues primeres coro-nes metropolitanes. Ara bé, tot aquest empatx de números és per demostrar que a major trànsit de vehicles més contaminació atmos-fèrica. Una hipòtesi ben estesa i denunciada repetidament per grups ecologistes d’arreu. Només en un dia per Travessera de Grà-cia passen gairebé 11.000 cotxes. Barcelona té una densitat de tràn-

sit privat de 6.100 cotxes per km2 (París o Londres estan al voltant de 1.500). En un informe presen-tat aquest mes per CCOO s’insta a posar en marxa totes les mesures de mobilitat sostenible de sobre

conegudes de fa temps, com ara les restriccions de trànsit a zones puntuals de la ciutat, limitar-ne la velocitat a zones d’elevada contaminació o apostar de veri-tat pel vehicle elèctric.

de Gràcia

7


breusLa plaça Gal.la Placídia continua el rentat de cara i estrenarà àrea infantilEls jocs, en fase final d’unes obres que també canviaran el sauló, s’ubiquen a la part sud

La Gal.la placídia con-tinua el seu particular pla renove per parts. Descartada la reforma integral de la plaça, que en tot cas se supedita a la nova estació de FGc i l’arribada de la Línia 8 del metro, continuen els treballs per dignificar-ne la imatge i l’ús. si abans de l’estiu es va asfaltar la part que va deixar la carpa del mercat provisi-onal de la Llibertat, l’úl-tim pas en aquest camí és la instal.lació d’una àrea infantil, encara en obres, a la part baixa de la plaça, que agafarà el relleu de les anteriors.

MARIA ORTEGA

Un tobogan, tres balancins, un pont de cordes, gronxadors i un espai on presumiblement s’ubica-rà el sorral. Aquest és l’inventari de la nova àrea infantil que, a fal-ta de completar el terra i de polir

els últims detalls dels jocs, està a punt de tornar a dotar la plaça d’un espai per als més petits. De fet, tancat el Caspolino, el 2005, i anul.lada temporalment l’àrea per a nens de la zona baixa de la plaça, aquesta zona de la Vila ha-via quedat orfena d’oferta infan-til. Col.lateralment, el tancament

miriAm ALkAsm

obres de LA GAL.LA pLAcídiA

de la botiga de joguines Els Tres Tombs també va afectar l’aflu-ència de nens i nenes. L’objectiu ara és unificar i modernitzar els espais existents, renovats el 2003, i adequar-los a la nova imatge de la plaça, que ja no tindrà mai més el lateral de trànsit que venia de Riera de Sant Miquel. Quan es

Els Castellers de la Vila de Grà-cia han posat punt i final a la que és, de moment, la millor tempo-rada de la seva història. Aquest any han descarregat més 4 de 8 que mai (10) i han recuperat la torre de 7 després de dos anys sense poder-la fer. Però el 2010 serà recordat per haver estat l’any del 3 de 8. Feia 7 anys que no descarregava cap castell nou i enguany ho ha fet amb una gran construcció. Per la XIV Diada van repetir la clàssica de 8 (4 de 8, 3 de 8, 2 de 7), fent així el seu primer 3 de 8 a Gràcia.

Punt i final a la millor temporada dels Castellers

L’Associació de Nens amb Càn-cer (AFANOC), amb seu al car-rer Pere Serafí, ha organitzat una nova campanya de la festa Posa’t la gorra! –i ja van deu- per tal de sensibilitzar la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, i normalitzar així la ma-laltia. El 18 de desembre al zoo de Barcelona s’ha programat una festa infantil plena de tallers, acti-vitats i espectacles.

La campanya Posa’t la gorra! compleix 10 anys

compleix un any de la retirada de la carpa del mercat i instal.lats uns bancs que no entraven en el pres-supost, les coses comencen a tor-nar a lloc a Gal.la Placídia. Abans de l’estiu, els veïns havien engegat una campanya per denunciar l’es-tat d’abandó en el que es trobava

aquest punt amb dèficits, sobre-tot, d’il.luminació i d’asfalt. Les obres, que ja han culminat i que van comptar amb un pressu-post de 170.000 euros, es van cen-trar a ampliar les voreres per tal de potenciar el comerç i fer-hi més agradable el passeig, en la reubica-ció de l’arbrat i els bancs i l’asfaltat del tram vial de la plaça, tancada al trànsit per mitjà de fitons. El se-güent pas és ara recuperar-hi l’ac-tivitat per convertir-la en un espai més amable.

El següent pas serà recuperar l’activitat per convertir el sorollós espai en un lloc amable

SOcietat

de Gràcia

8


reportatgeÈric Lluent

SOcietat

Xarxa a la graciencaEn dos anys el Facebook s’ha convertit en plataforma per a entitats de tota mena

Fer xarxa. Un concepte que hem escoltat en centenars d’ocasions en consells plenaris, actes públics d’entitats locals, en boca de presidents de tota mena, d’experts en informàtica i, com no, de tots els partits polítics. Una frase que queda prou bé dita davant de l’audiència i que li dóna al missatge en si un toc de modernitat tecnològi-ca i d’organització força cool. però, els graciencs realment ens sentim atrets per crear xarxa?

La resposta és sí. Només cal fer una ullada al facebook per veure fins on arribar la neura gracienca per estar en contac-te i conèixer a tothom. Fa un parell d’anys, la popularització d’aquesta aplicació a internet va donar als vilatans de Grà-cia una oportunitat que no han desaprofitat. Hi ha grups

oberts per a tot i per a tothom. La majoria d’associacions, enti-tats històriques, partits polítics i mitjans de comunicació tenen el seu propi mur on els veïns, fent-se amics prèviament, poden do-nar les seves opinions i compar-tir enllaços d’interès. La pàgina amb més adeptes és una funda-

cedidA

imAtGe de LA pàGinA deL fAcebook de L’AJG

da ara fa dos anys amb el simple nom de Gràcia a la capçalera i que el passat 17 de novembre va arribar als 10.000 seguidors –hores d’ara ja en són 10.270-. Moltes de les persones que s’hi han apuntat són del barri però també hi ha una important pre-sència d’estrangers que han vis-

cut a la Vila una temporada o bé senzillament l’han visitada. Una de les darreres propostes que hi ha al fòrum ofereix als contactes penjar el currículum vitae i ofertes de feina gracien-ques. La xarxa també deixa es-pai per a les propostes més cu-rioses. És el cas d’un internauta que proposa a la resta l’agerma-nament de Gràcia amb la po-blació catalana de Castellbell i el Vilar, de moment sense gaire èxit si tenim en compte que només hi formen part del grup sis membres. “Per a mi, la plaça de l’Ajuntament de Grà-cia sempre es dirà Rius i Tau-let”, anuncia una altra pàgina que, en aquest cas, suma prop de 1.500 suports. Però l’entitat que desperta més simpatia, al-menys a la xarxa, és l’Assemblea de Joves de Gràcia i les accions de suport al casal okupat del carrer Ros de Olano que supe-ra de llarg a la resta d’entitats (partits polítics inclosos) amb 4.531 adhesions. Curiós.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

breus

El Districte ha hagut d’anul.lar la contractació de les obres d’ur-banització del carrer Beat Alma-tó per un defecte de forma “que podia dur a errors d’interpreta-ció”, segons han apuntat fonts municipals. La despesa anul.lada, que s’haurà de tornar a pressupostar amb el consegüent endarreriment de la reforma del carrer, pujava 612.897,60 euros. Tot seguit s’iniciaran de nou els tràmits per adjudicar els canvis urbanístics i deixar en-llestit el carrer.

Obres aturades al Coll per un defecte de forma

Fruit de la reunió del consell de nous graciencs s’ha proposat de cara la propera trobada un debat sobre intercultutralitat i la participació dels nouvinguts immigrants als consells muni-cipals. A més, a la reunió de dilluns es va acordar treballar per la creació d’un fitxer que reculli els serveis d’acollida que ofereixen les entitats del territori.

Interculturalitat, a debat al consell d’immigració

de Gràcia

9


de Gràcia

10


nOvetat editOrial

Documents

Crims.cat, en negre i en catalàDisset relats inèdits. Increïbles trames i sorprenents finals. Autors de tots els racons dels Països Catalans. Entre ells Sebastià Jovani. No hi ha dubte que el gènere negre està de moda i la novel.la negra en català

no té res a envejar. Per mostrar la qualitat dels autors de casa, l’Editorial Alrevés presenta una antologia de disset relats de novel.la negra contemporanis recopilats per Àlex Martín i Sebastià Bennassar.

ELs moLts trEBaLLs DE manEnt

El darrer dels crits ha sonat com un tros de fusta corcada damunt la qual s’hi dei-xés caure el peu d’un rinoceront. Una percussió seca, fonda, una gargamella que es fonia en l’esforç, i, després, silen-ci absolut. No resulta fàcil trencar un coll i fer-ho amb la subtilesa suficient com per que tot plegat sembli el fruit d’un desafortunat accident. Cal prémer en els punts adequats, situar la víctima en la posició propícia i, sobre tot, no fallar en el primer intent. No és una pràctica que l’entusiasmi, però a voltes, quan la posa-da en escena resulta escassa en atrezzo i variants argumentals, no queden més alternatives. Manel Vicenç Manent prem les mans en-tre sí, sentint com el cuir dels guants llis-ca i cruixeix al contacte entre els dits, i contempla novament el cos inert. Noran-ta quilos de deixalla humana. Noranta quilos que fins fa no gaire es recolzaven damunt de cossos molt més petits, cos-sos en alguns casos a mig fer, dels quals sortien com un manat d’agulles xiscles sense cap gravetat masculina, sobre els que panteixava la seva bilis pervertida, sobre els que hi regalimava la seva suor

mòrbida. Se n’han tro-bat fins a quatre, però abans de rebre la seva particular extremaun-ció, ha confessat haver-ne violat i matat fins a 3 més, els cadávers dels quals es vol.latilitzen de mica en mica dins d’una fossa sèptica, prop del mas que el fill de puta tenia i on refugiava la seva par-ticular litúrgia sàdica. Manent s’esgarrifa de com un crim tan ex-plícit, com una for-ma tan pornogràfica i evident de maldat, podia fins ara haver-se escapolit a tots els tentacles del que en aquest pais s’ha convingut a ano-menar “justícia”. Va pensar-ho quan la mare de la darrera de les nenes desa-paregudes, davant els pals de cec que tothom donava al seu voltant, va de-cidir recòrrer als seus serveis.

Algú li havia dit en-tre dents a la dona que Manel Vicenç Manent és el millor en aquesta desagra-ïda tasca de trobar persones, tant vícti-mes com botxins. Desagraïda perquè en molts casos, quan entra en escena, ho fa sabent que duu un particular decalaix: morts que desorienten els vius, crims que semblen viure al redòs de la inope-rància dels altres. Parteix de l’existència de males notícies i la sospita, molts cops confirmada, de que n’hi haurà més. Ma-nent és un savi cirurgià, però ja se sap que els cirurgians poden guarir malalts, no pas tornar a la vida els morts. Malgrat tot la seva eficàcia és coneguda per tots aquells que han recorregut als serveis de la seva oficina d’investigació, i amb aquest empelló emocional el va anar a cercar aquella dona, que entre sanglo-tades li va fer prometre que trobaria la seva filla o, en el pitjor dels casos, el seu assassí. Malauradament, moltes de les persones desaparegudes són ja víctimes quan se les troba. Han transmutat en la figura d’una troballa que desplega un do-lor inenarrable. En aquests casos, l’únic bàlsam que resta, a les seves famílies i al mateix Manent, és trobar el criminal. Trobar-lo i transmutar-lo a ell també en víctima. Sempre de forma precisa, sem-pre sense empremptes, sempre sense

sospites. Una mala caiguda, una ferida mortal en defensa pròpia, o senzilla-ment una desaparició. Tots arriben; tard o d’hora, Manent els troba.Manent va trobar aquest seguint el con-venciment que mai ha de perdre tot bon investigador: tard o d’hora, el criminal comet una imprudència. Fa un pas en la direcció equivocada. I encara que se n’adoni i refaci ràpidament el camí, la marca del seu error L’acabarà sorprenent per l’esquena. A aquest el va sorprendre el rastre deixat per un miserable rebut de caixa d’una sex shop, a ran del qual Manent va teixir un fil d’Ariadna que el va dur primer al local en qüestió, després a un aparcament, més endavant a un petit estudi i finalment al mas situat a les afo-res on el paio -Manent ha esborrat el seu nom, com s’esborra el nom d’una figura de fang després d’arrencar-li la vida- es convertia en un diable en expansió, des-dibuixant la seva silueta humana, ali-mentant-se de crits i pells esquinçades. Tots cometen errors, perquè tots actuen moguts per alguna cosa abrupta i des-gavellada que poc té a veure amb la raó i menys encara amb l’ètica. I, en aquest context, hom no contempla l’error. Cap crim impune. La tenacitat de la seva llarga, infinita tas-ca, l’ha obligat a dur la feina amb una considerable dosi de precaució i enco-briment. L’agència d’investigació que di-rigeix en una monacal solitut s’encarrega també d’assumptes més prosaics: crims de tragicomèdia, enganys a diverses bandes, desfalcs en què no arriba mai a tenir clar si la víctima és més culpable que l’estafador. La part més visible de tot el laberint. Per a la resta, per a les veritables missions, li fa falta treballar en la més opaca de les ombres. Recòrrer a l’argúcia per a resoldre’l i a l’argúcia per a desvincular-se’n davant de les mirades inquisitives. Tractes que es tanquen en la penombra, en els que l’únic raig de llum és el d’aquells que saben en el seu interior que una part de la justícia que tot ésser humà ha de reclamar a l’exis-tència s’ha acomplert. Les quatre nenes trobades tenien 8, 10, 7 i 9 anys. De les altres tres resultarà di-fícil dictaminar-ne l’edat, però dubta que fossin més grans. Un flagell de fàstic li recorre el rostre, se li endinsa a les con-cavitats del cervell i el fa pensar en aga-far aquell cos que duu tancat al maleter i sotmetre’l a un càstic inenarrable. Des-ventrar-lo, desfigurar-lo, amputar-li els membres, colpejar-lo un mil.lió de vega-des fins que el braç no tingui forces per continuar sostenent l’arma. Com costa contenir la ràbia, dosificar l’odi, repe-tint-se a sí mateix que l’única manera de poder capturar un proper criminal és no

deixar cap evidència de que s’ha produït un càstig. Sovint l’indigna que la gent al seu voltant pensi que la vida d’aquesta púrria s’ha evaporat per una casuística accidental, i no pel simple exercici de la justícia, de la reparació.Però aquesta és la seva tasca. Els seus molts treballs, encadenats un rera l’altre com els eslabons d’un mecanisme que, en certa manera, l’ha de dur a la santedat. Insistir fins la sacietat, trobar un criminal rera l’altre, refer el despropòsit que la se-va presència al món suposa, netejar l’es-cena i seguir cap al següent. L’atormenta tant la idea de no poder reparar l’horror com de fracassar en la seva tasca. A mida que segueix el trajecte, Manel Vicenç Ma-nent s’adona que hi ha una pulsió egoïsta en tot aquest procés que fins ara li havia passat per alt. De repent frena el cotxe bruscament i manté la seva mirada sos-pesa en el camí que s’obre davant seu, una monotonia sense accidents que no sembla conduir enlloc. [...]

Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) abandonà les litúrgies de l’acadèmia filosòfica en què s’havia llicenciat pro-metedorament per endinsar-se en un jardí de meandres que l’han portat per la narrativa, la poesia, la performance, l’assaig, el columnisme i d’altres for-mes d’activisme encara sense tipificar. És part activa de l’associació Gràcia Territori Sonor i de la cèl·lula d’inter-venció cultural Usted es un Colectivo i, a més de l’Independent, col·labora també amb les publicacions Quime-ra, Barcelonès i Nativa. Ha publicat l’estudi polític Los Libros del Diablo (Llibres de l’Índex / La Tempestad, 2007), la novel·la Emulsió de Ferro (La Magrana, 2009; Premi Vila de Gràcia 2010, Premi Brigada21 2010) i ha participat a les antologies Nueve Fresquíssimos d’Espanya (produccions escopeta, 2009), Matar en Barcelona (Alpha Decay, 2009) i Crims.cat (Al-revès, 2010). A principis del 2011 es-tà prevista l’aparició de la seva segona novel·la, també a La Magrana.

l’autor


11


recomanemcedidA

tercera edició del mercatdart. Una vintena d’artistes a idea va sorgir entre tres amigues artistes, que voliem ofe-rir un espai on altres artistes com nosaltres (que no vivim de l’art) poguessin exposar i vendre la seva obra. No és tracta d’una galeria d’art, sino més aviat d’un espai on po-der mostrar i fer arribar l’art a la gent a preus assequibles, i d’aquesta manera contribuïr a difondre el bon costum de regalar art!

Dissabte 27 de novembre ARTESano (Argentona, 9, baixos), a les 19 h

Dc 1 de desembre Concert: Inspira.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: La banda man-zana.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Dj 2 de desembreXerrada: Las tres balas de Boris Bardin.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

BCN Pyscho Tropic Works-hops. Antigua Casa Haiku (Perill, 43), a les 20 h

Concert: Marta Cruz i Marcel Marimon.CAT (Trav. Sant Antoni, 6-8), a les 21.30 h

Concert: Mariona Sagar-ra “Solo de Veus”.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Inspira.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Teatre: Umbral, de Paco zarzoso.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 22 h

Concert: David John Hole + Michael Really.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Forró Afiado.Bar Continental (Providència, 30), a les 22.30 h

Dll 29 de novembreConcert: A contra blues plays Lez Zeppelin.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: White magic.Heligàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Dm 30 de novembre Debat ciutadà: com vivim junts en la diversitat?Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Taller de cata de cerve-ses. Data límit per apuntar-se divendres 26-N ([email protected])Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 20 h

Concert: Raynald Colom & Re-Fugees.Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Gràcia Jazz Sessions: A. Bo-quera + Ramon Prats + A. Zaragoza.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Sopar debat, a càrrec d’Omar Sosa i Jacques Morelenbaum: La génesis de ‘Ceremony’.Restaurant Els Jardinets de Grà-cia (Pg de Gràcia, 116), a les 23.55 h

lecció de curtmetratges sovi-ètics). Finestra al món (selec-ció de curtmetratges).Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11 h i a les 12 h

Cicle d’espectacles infan-tils.Centre cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15-17), a les 18 h

Dg 28 de novembre El meu primer festival: El secret de Kells. Verdi Park (Torrijos, 49), a les 12 h

Tina, la bruixa fina, a càr-rec de Tàbata Teatre.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 i a les 18 h

Pluja de contes, a càrrec de Josetxo. A partir de 5 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 12 h

El riu dels somnis (Kalikò-pies), adreçada a nens i ne-nes de 0 a 8 anys.Petit Espai Porta 4 (Església, 4-6. local 6), a les 12 h

Dm 30 de novembreTaller: Gossos i gats. De 7 a 9 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

Dc 1 de desembre Sac de rodalies: Contes a la mà. De 2 a 4 anysBiblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

actEs

Dv 26 de novembreConcert: Oreka TX.CAT (Trav. Sant Antoni, 6-8), a les 22 h

Concert: Postdata.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Take 3.Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 22 h

Concert: John Ward.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Ds 27 de novembreTrobada de Capoeira.Espai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190), a partir de les 10 h

EXposicions

Fins el 27 de novembreExposició: Viatge pels Quatre móns, a càrrec de Lurdes Civit.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Exposició: Jam Session: els ambaixadors del jazz dels Estats Units al món.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22)

Fins el 30 de novembreExposició “Fidels i Re-bels, 50 anys del JABA-TO”. Produïda i cedida per la Fundació Victor Mora.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Exposició: A 33 Revoluci-ons per minut, a càrrec dels artistes Marie-France Veyrat i Toni Riera.Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)

Exposició fotogràfica: Ivan Patrici Navarro presenta una mostra sobre la seva expe-riència a la ciutat de Nova York, Big Apple’s Slices.Sol de Nit (Plaça del sol)

Fins el 4 de desembreExposició: Albània, un pa-ís de contrastos.Centre cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins l’11 de desembreExposició i videoinstal.lació de l’artista Mireia Feliu Fa-bra, In-Quietuds. Noma-dismes contemporanis.Galeria Safia (Bruniquer, 9)

Fins el 13 desembreExposició: Tarun Chopra re-corre l’Índia.Galeria Hartmann (Santa Tere-sa, 8)

Fins el 18 desembre Exposició: 200215 llen-guatges de l’art A2T.Experimentem amb l’Art (Tor-rijos, 68)

Fins el 31 desembreExposició: Güell, Gaudí i Bar ce lona. L’expressió d’un ideal urbà.Casa del Guarda del Park Güell (Olot, 7)

inFantiLs

Ds 27 de novembreEl meu primer festival. Cinema pels + menuts (se-

Cicle de cinema Coll Fan-tasy ‘10. De la pantalla a la taula: jornada de jocs de rol, simulació, estratègia i al-tres.Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15-17), a les 16 h

Trobada de corals. Can-çons populars d’arreu i ope-rístiques.Casa de Almeria (Sant Lluís, 64), a les 17 h

Inauguració de l’exposició col.lectiva d’art indecision.Untitled BCN (Topazi, 14), a les 20 h

Teatre: Yo no sé de cuentos alegres, de Carles Armen-gol, i a càrrec de la compa-nyia Liquidació por derribo.Porta 4 (Església, 4-6, local 6), a les 20 h

Festival Internacional de Co-mèdia de Barcelona 2010: Andrew Maxwell + CIA. CAT (Trav. Sant Antoni 6-8), a les 21 h

Festival No No Logic: Macro-massa + Bradien + Stu.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Daniel Merino.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 21.30 h

Teatre: Elsa i Anna, de So-ledad González.Porta 4 (Església, 4-6, local 6), a les 22 h

Concert: Nitoniko.Elèctric bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Dg 28 de novembreTeatre: El último tren, de la Companyia nocturna.Porta 4 (Església, 4-6, local 6), a les 18 h

Xerrades Llunàtiques.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 19 h

Teatre: Informe para una Academia.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 20 h

Jam session amb Tomàs Fosch Trio.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Trimestres de poesia: Els camps del cinabri.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 21.30 h


12


CulturaLa rumba catalana sonarà a Buenos Aires en un homenatge a Gato PérezLa delegació del govern de Catalunya a Argentina organitza un festival al desembre

El cèlebre músic argentí, descobridor de la rumba catalana als carrers de Gràcia l’agost de 1977, re-brà un homenatge de ca-talunya al seu país natal amb motiu del vintè ani-versari de la seva mort. Del 9 al 12 de desembre, Buenos aires viurà el primer Festival de rumba catalana, organitzat per la delegació del govern de catalunya a argentina, amb l’objectiu d’internaci-onalitzar aquest estil mu-sical i donar a conèixer la figura i l’obra de Xavier patricio pérez.

SILVIA MANzANERA

El Festival de Rumba Catalana a Buenos Aires se celebrarà a diver-sos escenaris de la capital argenti-na durant quatre dies i contempla tot un programa que pretén ser un homenatge en el seu país na-tal a un dels pares d’aquest gènere musical, l’any en què es comme-mora el vintè aniversari de la se-va mort. El certamen contempla tallers de rumba, la projecció del documental El gran Gato, del di-rector Ventura Pons, l’exposició gràfica Gato Pérez. El poeta de la rumba catalana, una retrospec-tiva de la seva carrera musical, i dos grans concerts a l’aire lliure de les bandes AI Ai Ai, Papawa i Derrumband. Precisament els tallers estaran impartits pels mú-sics d’aquests grups catalans, en-

tre ells el gracienc David Torras, component dels Ai Ai Ai. L’exposició arrenca en 1951, any del naixement de l’artista, i expli-ca les seves primeres passes en el món de la música, el seu viatge a terres catalanes i la formació de la primeres bandes. La restrospectiva recorre la discografia de Gato Pé-rez, des de Carabruta (1978) fins a Fenicia (1990), el darrer treball oficial del músic. El festival està organitzat conjuntament amb el govern local -emmarcat dins del programa Buenos Aires celebra- i amb el Casal de Catalunya de Buenos Aires, i compta amb el su-port de l’Institut Ramon Llull i de Foment de la Rumba Catalana.

Arxiu

fotoGrAfiA deLs estrALLAs de GràciA Amb GAto pérez L’Any 1987, siGnAdA peL rumbero ArGentí

breus

El proper dimarts la sala 1 dels cinenmes Verdi inaugura el ci-cle Classe magistral amb Gui-llermo Morales, director del film Los ojos de Julia. Després de la projecció de la seva òpera prima El habitante incierto, els assistents tindran l’oportunitat de compartir amb ell un cine-fòrum. El periodista Eduard de Vicente presentarà l’acte. La sa-la gracienca oferirà aquestes tro-bades amb directors d’actualitat un cop al mes, i les projeccions seran gratuïtes; els interessants podran recollir la invitació a la guixeta dels Verdi el cap de set-mana anterior.

La Sala Verdi impartirà classes magistrals de cine

El cap de setmana de l’11 i el 12 de desembre l’Anfiteatro de Cos-tanera Sur i l’Avenida de Mayo, a Buenos Aires, s’ompliran a rit-me dels acords de les guitarres i la percussió dels Papawa, el trio del carrer la Seda, que des del maig de 2006 venen revolucio-nant l’escena rumbera de Barce-lona; amb la força i diversió dels graciencs Ai Ai Ai, que van en-

cetar nova etapa en 2008; o amb el tribut dels de Vilafranca, Der-rumband, i els seus treballs BSO El gran Gato i Gatísimo. També destaca l’actuació de Dj Txarly Brown, director de la progra-mació artística del Rumba Club (abans al KGB i ara a l’Apolo 2), des de l’abril de 2007, i per on han passat tota la nova escena rumbera de la ciutat comtal.

cedidA

S.M.

Aquesta setmana s’ha inaugurat el 27è hipermercat d’art contempo-rani, impulsat per la Galeria Safia i Vinçon, on un total de 43 pintors, quatre fotògrafs i nou escultors ex-posen les seves creacions a la sala del Passeig de Gràcia 96, fins el 8 de gener. L’objectiu de la propos-ta és, com cada any, potenciar el col.leccionisme i donar a conèixer nous artistes: una selecció acurada

de noves promeses amb artistes consagrats. De fet, Hipermerc’art és una exposició d’art contempo-rani poc convencional: una acu-rada selecció d’artistes i les seves millors obres -només originals- en un format d’exposició que inclou els ingredients dels supermercats -el self-service- perquè “sense com plexes i sense prejudicis”, se-gons els organitzadors, els interes-sats s’acostin al món de l’art i dels artistes. Evidentment, igual que

iL.LustrAció deL pintor vALL kArsunke

El pintor gracienc Vall Karsunke dissenya el cartell de la mostra

en un hipermercat a més de mirar es pot comprar. Els formats i els preus -a partir de 59 euros- s’ajus-ten a pressupostos variats ja que els impulsors d’aquesta iniciativa pretenen que “l’art no sigui una questió de molts diners”. A més dels nous talents, enguany artistes històrics tornen a participar (ordi Pintó, Perico Pastor, De Val, Àl-var Farré...). Una altra de les novetats és el dis-seny del cartell de la mostra, les

il.lustracions del qual han sortit de la mà del pintor gracienc Vall Karsunke, que també participa a l’exhibició amb una de les se-

ves obres. De l’artista Enric Vall Karsunke diuen que “barreja in-troversió i diversió per captar la naturalesa humana”.

La Galeria Safia i Vinçon obrenel 27è mercat d’art contemporani

La tercera edició del Festival Internacional de Comèdia de Barcelona 2010 presenta aquest dissabte al Centre Artesà Tradi-cionàrius l’humorista Andrew Maxwell, un heroi de la televisió i de la comèdia a Irlanda. Ell i una sèrie de convidats oferiran un espectacle (en format mo-nòleg) que es preveu que sigui la gala improvisada del festival. Dos dies abans, un altre humo-rista, l’italià Sasà Salvaggio, va presentar a la sala de la Travessia de Sant Antoni l’espectacle I love Sicily. L’objectiu d’aquesta obra és canviar la imatge que tothom té de l’illa de Sicília, la de la màfia, i mostrar les diferències entre els del nord i els del sud, les bodes italianes i el vocavulari espanyol que s’utilitza a l’illa.

L’humorista anglès Andrew Maxwell, al CAT

Ai Ai Ai, Derrumband, Papawa i Dj Txarly Brown


13

26 de novembre de 2010cultura

reportatge

El projecte de Les Golfes no només pretén que les seves in-tegrants puguin gaudir d’un espai físic on poder crear a un preu raonable sinó que de ma-nera decidida vol construir una línia de treball conjunta que uneixi totes les disciplines que es fan a les taules i ordinadors dels baixos del carrer Llibertat

número 28. Nou persones van ser les que van fer-se amb el lo-cal l’agost del 2009 i van treba-llar en la seva habilitació com a taller. Disseny gràfic, fotografia, il.lustració i audiovisual són les quatre disciplines que desenvo-lupen les membres de Les Gol-fes, unes d’elles en l’àmbit pro-fessional i d’altres d’elles com a vocació. “Hi ha algunes noies

Les golfes de Llibertat

Èric Lluent

eL LocAL de LLibertAt 28 AcuLL dotze creAdores

Una dotzena de joves impulsen un espai de creació a Llibertat 28

impulsar un taller o estudi propi on desen-volupar la creativitat d’un il.lustrador o dissenyador no deixa de ser una quimera per a molts professionals del sector, tenint en compte els preus de lloguer d’un espai. però l’associació Les Golfes ho ha tingut clar des del principi i per això va apostar per llogar un local comunitari en el qual compartissin espai diferents perso-nes i disciplines. Quan el projecte compleix tot just un any de vida, ja són dotze les persones -onze noies i un noi- que hi formen part.

que treballen per a clients, sobre-tot en temes de disseny. D’altres treballem aquí i es dediquem a fer el que volem”, explica Elia Espi-noza, una de les impulsores de la jove entitat gracienca. Elles ma-teixes defineixen l’espai com un indret “de creació tan col.lectiva com individual”. En aquest sentit han impulsat un fanzine del qual fins ara se n’han publicat dos nú-meros. Recentment, a més, han realitzat l’exposició Si les parets parlessin, una mostra que estarà fins el dia 2 de desembre a l’espai Francesca Bonnemaison, on s’ha volgut reflexionar sobre situaci-ons de violència de gènere a través d’objectes quotidians manipulats de tal manera que representen una història de violència a la llar. “Nosaltres per sort no hem viscut situacions d’aquest tipus i, per tant, hem fet l’exposició des de

la distància i sense voler entrar en qüestions molt explícites pel que fa a la violència”, apunta sobre la mostra Camille Vanni-er, una altra membre del grup.

Ara, les noies centren els esfor-ços en el proper fanzine, que sortirà per Nadal, i en publicar il.lustracions en revistes–la ma-joria de forma gratuïta- per tal de donar-se a conèixer i esperar que, tard o d’hora, puguin viu-re del que és la seva passió. De moment, però, als matins toca treballar del que sigui poder ti-rar endavant.

Les golfes és un espai de creació tan

col.lectiva com individual

Èric LLuent

la cartelleracinEmEs

• Harry Potter y las reliquias de la muerte. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Salidos de cuentas. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25 i 00.45. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.• Imparable. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Tamara Drewe. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Los ojos de Julia. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Harry Potter (digital). Dj, 16.30 i 22.30. La resta, 16.30, 19.30 i 22.30.• La bella y la bestia (3D). Dj, 20.10. 16.20 i 18.15. La resta, 16.20, 18.15 i 20.10. Dj, • Caza a la espía. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Chloe. dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10,

22.20 i 0.45. LA restA, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.30.• Skyline. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.20. dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.25 i 00.40.• Entrelobos. dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. LA restA, 16.00, 19.00, 22.00.

casaBLanca-KapLan. • sala 1: La mosquitera. 16.00 i 20.00.El americano. 18.00. Conocerás al hombre de tus sueños. 22.00• sala 2: Cyrus. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

cinEmEs Girona. Girona, 175• Els cap de drap. Dg, 12.00. • Harry Potter y las reliquias de la

muerte. Dv, ds, dg, dl i dc, 19.20, 22.00,

• Pa negre. Dv, dl, dm, dc i dj, 17.10. Ds i dg, 16.00 i 18.05.

• 18 comidas. Dl, 22.15. 17.15, 19.15 i 22.15 (dv, dm i dc). Dj, 17.15 i 22.30. Ds i dg, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.30.

Dl 17.15 i 19.15.• Llits 3D. Llits 3D. Dg, 18.00. Dj,

20.30. • Las aventuras de Don Quijote. Ds,

i dg, 16.30. Dg, 12.00..• Astroboy. Dg, 12.00. • The edge of dreaming. Dj, 20.30.• Agnosia. Dv, dl, dm, dc i dj, 22.15. Ds i dg, 22.40.• The way. Dv, dl, dm, dc i dj, 17.00 i 19.20. Ds i dg, 20.20.

LaUrEn Gràcia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Harry Poter y las reliquias

de la muerte. 16.15, 19.15, 22.15.• sala 2: Tamara Drewe. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• sala 3: Héroes. 16.10, 18.20, 20.25

i 22.30.• sala 4: Gru: mi villano favorito.

16.30 i 18.30. Los ojos de Julia. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. 20.20 i 22.30.

VErDi. Carrer. Verdi, 32 • sala 1: Poesia. 16.20, 19.30 i 22.00.

• sala 2: Pa negre. 15.55, 19.05, 20.15 i 22.25.

• sala 3: Caza a la espia. 15.55, 18.05, 20.15 i 22.25.

• sala 4: Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas. 15.55, 18.00, 20.20 i 22.15.

• sala 5: How much does your buil-ding weigh, Mr. Foster? 16.20, 18.15, 20.10 i 22.15. Espiz (Curt). 21.15.

VErDi parK. Torrijos, 49. • sala a: My father my lord. 16.15,

18.15, 20.15 i 22.15. Cloe. 16.10, 18.15, 20.15 i 22.15.

• sala B: Bon appetit 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

• sala c: Caza a la espía. 16.05, 18.15, 20.30 i 22.40.

• sala D: . La red social. 16.00 i 20.10. Exit through... 18.20 i 22.25.

tEatrEs

aLmEria tEatrE. Sant Lluís, 64.

• El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht. Fins el 5/12.

tEatrE LLiUrE DE Gràcia. • Gata sobre la teulada de zinc ca-

lenta. Fins el 12/12.

tEatrEnEU. Terol, 26. cafè-teatre. Pinxes de la cocina

de los monólogos: Toni Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Eutanàsia col.lectiva: Quina merda tot. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cerca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graciosos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Magic Fabra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h. • sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30. • Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30. Impro-fighters. Dv, 23 h. Monólogos 10. Dv, 21 h i ds, 22 h, i dg 20 h. Zzapping. Ds, 20 h.

Disseny, fotografia, il.lustració i

audiovisual són les disciplines del local

La fotògrafa Laura pujol exposa a l’Espai Borojo ‘te-kerenyas’. Des d’aquesta setmana la sala del carrer de l’Or acull un projecte fotogràfic compost per retrats en blanc i negre dels nens que conviuen en el Likoni Aids Orphanage de Kenya. Les imatges pretenen mostrar la cara positiva dels infants de l’orfanat, d’entre 3 i 17 anys, que viuen a un dels districtes més pobres d’aquest país africà. Tekerenyas (pessigolles en swahili) conté instantànies sorpre-nents, creatives, curioses. Tots els fons recaptats seran destinats a l’associació de voluntaris Children of Africa.

cedidA

in memoriam

adéu al mestre

Elisabet de Loreto

El passat 13 de novembre, el gran cineasta Luis García Ber-langa ens va deixar a l’edat de 89 anys. Col.laborador en revistes i diaris com a crític cinematogràfic, va iniciar els seus estudis a l’Escola de Cinema amb Bardem, amb qui mes tard dirigiria el seu pri-mer film el 1951 Esa pareja feliz. Berlanda és el gran representant de l’essència de la història del cinema espanyol, con-juntament amb Buñuel. Durant la seva llarga carrera ens va regalar pel.

lícules inolvidables com ara Bienvenido, Mister Marshall (1953), Plácido (1961) o El verdugo (1963), i La escopeta nacional (1978), que amb la seva màgia van definir els ini-cis del cinema espanyol. Les seves obres es caracteritzen per tenir un llenguatge molt personal, que es podria ano-

menar “berlanguisme”, format per una ironia molt peculiar, amb un to d’humor negre i erotisme. Va ser cofundador de l’Acadèmia de Cinema d’Espanya i membre honorífic de la mateixa. Gràcies a la màgia de les seves obres se’l recordarà sempre. Berlanga va ensenyar

al públic a observar las coses importants de la vida, amb una certa ironia, ja que quan

li preguntaven: “Perdoni, vostè sempre se’n riu de tot”, ell sempre contesta-va: “Només ric de las coses importants”. Quan penso en aquest fet m’agrada imaginar que la gent quan pensi en ell, en aquest gran cineasta que ha deixat una indiscuti-ble empremta en el cinema espanyol, simplement aquell somriure tornarà a sorgir.

El “berlanguisme” està format per una ironia especial, humor negre

i erotisme


14


Esportsbreus

El primer equip de l’Europa va protagonitzar diumenge una important remuntada davant del Prat, conjunt que es va avançar en el marcador durant la primera part arribant al des-cans amb un 0 a 1. Els jugadors de Pedro Dólera van mostrar capacitat per refer-se i, amb l’actuació destacada de Gatell i Remo -que van entrar quan faltaven trenta minuts per aca-bar el partit- els graciencs van aconseguir la segona victòria de la temporada a casa. Ara l’Eu-ropa suma 20 punts i es troba en vuitena posició a dos punts de la zona d’ascens (que marca el Reus) i a cinc punts del líder. Aquest diumenge l’equip visita el del Vilanova i la Geltrú.

L’Europa retorna la il.lusió a la grada escapulada

L’equip de waterpolo del Club natació Catalunya va aconse-guir en el desplaçament del passat cap de setmana sumar el primer punt a domicili del que va de lliga. Els de Can Toda es van veure les cares amb el Mar-tianez, equip que hores d’ara és segon a la classificació amb 10 punts. El Catalunya, per la seva banda, suma quatre punts que el situen en novena posició, allunyant-se del Mediterrani, Canoe i Túria, que segueixen per la cua de la taula. Aquest dissabte es viurà el derbi de la ciutat que enfrontarà els graci-encs amb el Sant Andreu, a dos quarts de vuit a la piscina dels andreuencs.

El CN Catalunya suma un punt a la visita a Tenerife

Josep Comellas: “La medalla d’Honor és mèrit de tots els meus jugadors”El veterà entrenador de bàsquet del Pedagògium ha rebut la distinció aquest dimecres

Gracienc de socarrel, Josep comellas ha viscut sempre a la Vila. pri-mer prop de Josepets, després al carrer santa àgata i més tard al carrer neptú. nascut l’any 1932, és un dels referents de l’esport gracienc amb una llarga trajectòria com a jugador i, especial-ment, com a entrenador. Els darrers 30 anys ha estat entrenant al club al qual ha dedicat més anys de la seva vida: el peda-gògium. amb la medalla que rebut aquest dime-cres culmina una carrera esportiva al món local impecable.

ÈRIC LLUENT

Quin és el secret d’un bon en-trenador?Conèixer molt a la gent que tens entre les mans. Has de tenir mol-ta voluntat, molta pacièncie i. també, conèixer molt bé el regla-ment.

Vostè ha estat entrenador de bàsquet, un esport d’equip on, més enllà decada jugador, el joc conjunt és el que compta.El conjunt és molt important. Has de treballar per unir tots els jugadors. Per tal, metre estan al camp, pensin i facin el mateix. Si coneixes bé la gent amb qui estàs és molt més senzill. Has de fer un gran esforç per compenetrar-los. Però tots els equips també han de tenir el seu grau d’individualitats que completen el conjunt.

vicente zAmbrAno

Josep comeLLAs, en eL moment de rebre LA medALLA d’Honor de L’AJuntAment de bArceLonA de mAns de L’ALcALde Jordi Hereu

Com van ser els seus inicis com a jugador?Quan tenia 14 anys vaig comen-çar a entrenar al Cercle. Me’n recordo que el primer any no vam jugar, només entrenàvem i ho fèiem amb un entrenador que sempre ens llegia un llibre. Em va ensenyar molt i vaig compren-dre que per entrenar has de tenir molta voluntat.

Vostè tenia ben clar que la se-va passió era entrenar més que jugar.A l’època en què vaig fer de ju-gador vaig fer molts bons amics i, fins i tot, en alguns equips vaig fer de jugador i entrenador alho-ra. Però a mi m’agradava entrenar i des dels 26 anys m’hi vaig dedi-car en diferents equips.

Què li ha aportat el món de l’esport a la seva vida?L’esport té molta importància per a mi. La meva família sempre ho ha practicat esport. I a mi, per-sonalment, m’ha anat molt bé. Et distreu de moltes altres coses. Crec que molts problemes del jo-vent venen perquè no fan esport i dediquen a altres activitats que no els aporten el mateix.

Què li ha aportat el món de l’esport a la seva vida?L’esport té molta importància per a mi. La meva família sempre ho ha practicat esport. I a mi, per-sonalment, m’ha anat molt bé. Et distreu de moltes altres coses. Crec que molts problemes del jo-

vent venen perquè no fan esport i dediquen a altres activitats que no els aporten el mateix.

Com ha canviat el bàsquet gra-cienc des de que s’hi dedica?Avui els jugadors tenen més força física. Abans tenien més tècnica individual.

A qui agraeix la medalla d’Ho-nor que li atorga l’Ajuntament de Barcelona?La medalla és mèrit de tots els jugador que he entrenat. També estic molt agraït als presidents i juntes del Pedagògium. I a l’Ajuntament per recordar-se de mi després de tans anys.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (15a)Vilanova i la Geltrú - Europa resultat 14a jornadaEuropa - Prat 3 - 1

classificació punts1. Llagostera .............................................252. Montañesa ...........................................253. Pobla de Mafumet ..............................234. Reus ........................................................225. Terrassa .................................................216. Manlleu ..................................................217. Espanyol B .............................................208. Europa ...................................................209. Prat .........................................................2010. Cornellà ................................................1911. Castelldefels .........................................1912. Vilafranca ..............................................1913. Gavà ......................................................18...19. Ascó ........................................................1220. Premià ....................................................10

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (11a)Lluïsos de Gràcia - AESE A resultats 10a jornadaCB L’Hospitalet - Lluïsos de Gràcia 59 - 60

classificació ............................ p.g. p.p.1. Sitges ..............................................8 22. CB Viladecans ...............................8 23. Lluïsos de Gràcia ..........................8 24. Collblanc-Torrassa ........................8 15. AESE A .............................................7 36. L’Hospitalet ...................................6 47. Igualada ..........................................6 48. El Vendrell .....................................6 49. Ramon Llull ....................................4 610. CB Prat ............................................4 611. Martorell ........................................3 712. Roser A ...........................................3 713. Grup Barna .....................................3 714. Reus ................................................3 715. Terrassa ..........................................1 916. Tàrrega ...........................................1 8

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 8a jornadaEuropa - Prat 1 - 1

classificació punts1. Barcelona B ..........................................312. Espanyol B ............................................253. Europa ...................................................214. Reus .......................................................20...18. Terrassa .................................................... 6

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 10a jornadaCerdanyola - Europa 1 - 4

classificació punts1. Atlético Ciutat ......................................272. Espanyol B ............................................27...9. Europa ...................................................12...14. PB La Roca .............................................. 0

de Gràcia

15


Activitat econòmicaEl tall per les obres de Travessera fa pujar les vendes al comerçEls comerciants aposten per tancar el trànsit cada dissabte

imAtGe de LA trAvesserA de GràciA, un cop reobertA AquestA setmAnA

si bé les obres acostu-men a comportar greus molèsties i un descens en les vendes als comer-ciants de la zona afec-tada, en el cas de les de la travessera de Gràcia han suposat tot el con-trari. Les vendes del mes d’octubre i novembre han experimentat un lleuger ascens respecte els nú-meros de l’any passat i els botiguers ho atribuei-xen al fet que la gent ha pogut passejar-s’hi com si fos un carrer peatonal.

miriAm ALkAsm

ÈRIC LLUENT

El 14 de setembre començaven les obres de reforma del tram de la Travessera de Gràcia que va de Gran de Gràcia fins al Torrent de l’Olla, en torn el qual es situa un dels eixos comercials més ac-tius del nucli històric de la Vila. Malgrat les reformes de carrers acostumen a comportar proble-mes al comerç, en aquest cas els dos mesos que han durat els tre-balls d’ampliació de les voreres han servit per demostrar que una Travessera de Gràcia sense cotxes afavoreix els comerciants i la cu-riositat dels clients. Des de l’as-sociació de comerciants es reco-neix la satisfacció amb les obres tan en com han evolucionat com en el resultat. “Els treballs s’han fet molt ràpidament i amb el mí-nim de molèsties possibles per a nosaltres. Pel que fa el resultat, realment es nota: a banda dels trenta centímetres que s’han gua-nyat, ara s’hi pot caminar, abans estaven en molt estat”, ha apun-tat Agustí Lapiedra, president de l’associació de comerciants. El

balanç econòmic d’aquests dos mesos no és negatiu, tot i trac-tar-se d’una època de l’any de baix consum. De fet, bona part dels comerços han detectat un

increment dels ingressos respecte l’any passat a l’octubre i el no-vembre. Fruit d’aquesta experiència i del tancament que ja es fa del tram un dissabte al mes, ara els boti-guers volen posar sobre la taula la possibilitat de tancar el tram

i fer-lo peatonal cada dissabte, matí i tarda. “Que ningú es pen-si que volem tancar-lo del tot. Volem que sigui peatonal només els dissabtes però que hi puguin seguir passant veïns i vehicles de serveis i emergències”, destaca Lapiedra.

Llums de nadal

La tradicional disputa entre as-sociacions i Ajuntament per les llums de Nadal s’ha rebaixat en-guany. El Districte ha ofert a Tra-vessera una subvenció del 20 per cent del cost total, tot i que final-ment no hi hagut ajuda perquè el termini ha estat massa just per poder presentar els documents necessaris.

Els botiguers valoren molt positivament

l’evolució i el resultat de les obres de reforma

de Gràcia

16


la torratxa

misteris

Ara que està de moda aixecar catifes i trobar-hi un coses lletges, seria un bon moment per mirar què passa amb el restaurant Botafumeiro, els clients del qual, tots de bona família, tenen el dret diví d’aparcar en doble fila. Arriben, bai-xen i un aparcacotxes porta el vehicle, normalment de gamma alta, a un pàrquing que hi ha uns metres més amunt, a la vorera del da-vant. El problema més gros es produeix després de dinar i sobretot després de sopar, aprofitant la impu-nitat de la nit i la reducció del tràfic rodat. Abans que els clients acabin de sopar, ja tenen el seu vehicle a la porta, els minuts que faci falta, ocupant l’únic carril per circular pel carrer Gran, al marge del reservat al transport públic.El més curiós és que en cap de les dues tandes, que es produeixen sempre a les mateixes hores, apareix cap patrulla de la Guàrdia Urbana. És més, a vega-des he presenciat el pas de cotxes patrulla, que es limiten a evitar els vehicles del Botafumeiro, posar-se al carril bus i tirar cap amunt, com si no haguessin vist res. Aquesta generositat de la guàrdia urbana contras-ta amb els espectaculars controls d’alcoholèmia que munta els dissabtes a la nit, al mateix carrer Gran, a l’alçada dels Jardinets, o a Lesseps. Ara que està de moda fer net, seria el moment d’investigar aquest estrany episodi del trànsit rodat gracienc.

Pere Martí

te amb canyella El ‘komotakh’

Havia quedat amb l’Artur. Jo venia d’endrapar calamars amb tinta i migas del Jero, o sigui que no vaig haver de fer gaires esforços per resistir-me a les delícies de l’Ugarit petit. Un te amb canyella i llestos. No és el més popular, però és que sempre m’ha semblat que el te amb menta té massa gust de menta. L’Artur no sé què havia men-jat. Tant se val perquè, a l’Ugarit petit, tot és bo. El Màtal ens va cobrar. Vam tirar amunt, cap al carrer Encarnació. Ens vam asseure en unes bu-taquetes molt baixetes al vol-tant d’una tauleta rodona. Al bar Versailles. Tot i que forma part d’aquesta mena de cadena franquiciada que està fagoci-tant tots els bars del barri, és prou agradable. La llum, el vo-lum de la música, la cambrera, el còctel. I el preu, tot sigui

Dimarts. Un amb l’estómac ple de ‘migas’ i l’altre buit pel desgast de l’esport. Proposta: l’Ugarit petit, que tot i haver envaït Gràcia a l’estil McDonalds, té un menjar boníssim. Després còctel al Versailles (i no el serveix la Brooke Shields). I per acabar, l’Elèctric, reformat.

Dimarts. El Miquel ja ha sopat. Migas a cal sogre: llest, instru-ït, bandarra. Jo vinc de jugar a bàsquet a la Verneda: altíssim, penetrador, afamat. No sé on fan migas ni on es pot jugar a bàsquet a Gràcia, però sé el que desitjo ara ma-teix: una pita de pollastre amb aquella salsa vermella de l’Uga-rit petit. Sé el que esteu pensant, i teniu raó: l’Ugarit ha envaït el barri com el McDo-nald’s el cen-tre de totes les ciutats, però és que el menjar és boníssim. Fins i tot millor que un Big Mac. I la seva disponibilitat i simpa-tia, irresistibles. El Miquel triga, s’ha posat de migas fins a les celles, camina amb les mans agafades darre-re la ronyonada sobre el tupit abric que no agafava des del fe-brer. A la paret hi veig un retall d’un diari antic.

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

dit. Hi vam prendre un Blue Lagoon. Quan el vaig dema-nar, em vaig imaginar que ens els serviria la Brooke Shields. Però devia tenir festa i devia haver quedat per sopar amb el komotakh. Vam tirar avall, cap a la Travessera. Ens vam asseu-re en unes cadires de respatller altíssim a banda i banda d’una taula amb espelmeta. A l’Elèc-

tric. Reformat de fa poc, a l’entrada vam tenir el dub-te d’haver-nos equivocat de bar. L’esplèndi-da barra metàl.

lica ha desaparegut; ara n’hi ha una de fusta, curta i arracona-da. Però hi vam estar bé. Encara que hi sonés set vegades la ma-teixa cançó. I encara que el Pis-co sour tingués les proporcions de pisco i de llimona canviades i se’m posés la pell de gallina a cada glop. Això de portar una programació diària et disculpa de certes coses.

Pregunten com han conseguit que funcionés la “fórmula Ugarit” als quatre fundadors de la casa i un d’ells respon: “siendo bueno”. Gràcies. Com si això fos tan fàcil, com si això fos tan rendible. M’agradaria saber què en pensa d’això, dels lladres i de tot plegat el komotakh, però aquell ocellot que porta la

veritat al bec deu estar a Can Ros o al Resolís bevent cervesa negra o menjant ca-llos en bona c o m p a n y i a .

Arriba el Miquel. Es demana un te. L’última vegada vam pendre un licor semblant al raki turc que es diu arak i ens vam enlairar amb el globus i la turca. Uns amics van fer l’amor per primer cop una nit de raki i ara tenen un fill pre-ciós que es diu Guifré. No sé què s’havien pres quan van decidir-ne el nom.

eL bAr versAiLLes, AL cArrer encArnAció Amb torrent de Les fLors

miriAm ALkAsm

viure Gràcia

Quan vaig demanar el Blue Lagoon vaig

imaginar que el serviria Brooke Shields

Uns amics van fer l’amor per primer cop una nit de raki i ara tenen un fill preciós

gràcia indiependent