butlletí del parc de collserola estiu 2008 80

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

EDITORIAL

Des de l’any 1972 en què es va crear el Parc Natural de Sant Llorençdel Munt i l’Obac, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona, ambel seu treball conjunt, han estat institucions pioneres en l’àmbit dela gestió i la creació d’espais naturals protegits.

El Parc de Collserola és fruit del compromís del món local ambla protecció i la gestió del patrimoni natural de la regió metro-politana de Barcelona, motiu pel qual la Diputació deBarcelona s’hi va incorporar l’any 1999. A partir d’aquellmoment, Collserola s’integrà en un projecte de protecció ter-ritorial més ampli com és la Xarxa de Parcs de la Diputació deBarcelona, formada per dotze espais naturals, que abastamés de 100.000 hectàrees protegides i està gestionada con-juntament amb un centenar d’ajuntaments.

En l’àrea d’influència dels parcs que formen la Xarxa hi viu el 70%de la població de Catalunya en un àmbit que només representael 10% del seu territori. D’aquí la importància estratègica de sabermantenir la qualitat ambiental del territori metropolità i moltespecialment del Parc de Collserola, ja que la qualitat de vida a laregió metropolitana depèn de la preservació d’aquests espaisnaturals.

En aquest sentit, s’ha d’entendre com una excel·lent notícia quela Generalitat es comprometi amb el futur de Collserola partici-pant en la gestió i el finançament del parc. El fet que, a més a més,es faci efectiva la declaració de Collserola com a parc natural sig-nificarà un clar reconeixement a la política de protecció i gestióiniciada ara fa 20 anys pel món local.

Com a President de la Diputació de Barcelona em plau reno-var el compromís d’aquesta institució amb el treball conjuntque fem totes les administracions que formem part delConsorci que gestiona el Parc de Collserola per continuarmillorant la seva protecció igarantir així la qualitat de vidadels ciutadans de la regiómetropolitana.

Antoni P. FoguéVicepresident del Consorci del Parcde CollserolaPresident de la Diputació deBarcelona

Adéu per la Cecilia Cardús i RosVa començar a treballar a Collserola fa uncolla d’anys, exactament divuit, gairebé tantscom el propi Parc. Al principi van ser els capsde setmana atenent els visitants a l’acabatd’inaugurar centre d’informació. Poc tempsdesprés va fer el mateix, però a Can Coll, onràpidament va passar a formar part de l’equipd’educadors. Al 1998 amb l’encàrrec de feruna guia d’itineraris, va tornar al centre d’in-formació, equipament del qual en va esdeve-nir responsable fins ara.

Per ella Collserola ha estat ofici, l’oportunitatd’exercir professionalment el que era vocacióde sempre: treballar per allò que creia, espe-cialment pel país i per la natura.

Ens ha deixat massa d’hora. El buit és immens.Amable, coherent, sincera, honesta, persis-tent, són adjectius que la defineixen i que enshan marcat a tots els que hem après d’ella i

amb ella, tot compartint la feina. És un recordque ens ha de fer més forts. El repte conti-nua. Moltes gràcies Ceci, fins sempre!

E S T I U 2 0 0 4 33E S T I U 2 0 0 8 333

La serra de Collserola és el patrimoni natural més important deSant Cugat. Amb 1887 ha, som el municipi amb més presència alParc, fet que suposa també una gran responsabilitat a l'hora detenir-ne cura i conservar-lo en les millors condicions, a fi quetambé en puguin gaudir les futures generacions de la mateixamanera que ho fem nosaltres.

Des de l'Ajuntament de Sant Cugat, fa anys que demanem unamajor protecció d'aquest espai i també la seva ampliació, amb laconeguda lluita per preservar el sector de la Torre Negra. No ésgaire freqüent trobar un exemple de procés d'aquesta magnitud,on coincideixen en el mateix objectiu l'Ajuntament, totes les for-ces polítiques, les entitats i el conjunt de la ciutadania. Ara estema prop de fer una passa més, ja que el projecte de Parc Natural,proposat pel govern de la Generalitat d'acord amb les ciutatsafectades, inclou també aquesta zona actualment no urbanitza-ble, que ara gaudirà d'una protecció superior.

Cal tenir en compte que, anualment, 130.000 persones entren alParc a través de la "porta de Torre Negra", la plaça Rotary, uncamí arranjat en col·laboració amb el Consorci del Parc deCollserola i on actualment estem fent una passera que milloraràaquesta important via d'accés.

Per als santcugatencs i santcugatenques, Collserola és un privile-gi i una part importantíssima de la nostra història sentimental,cultural i ambiental, i des de l'Ajuntament, en col·laboració ambel Consorci, treballem perquè continuï essent així.

Marta Subirà

Marta Subirà, Tinent d’alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat del Vallèss’incorpora als òrgans de govern del Consorci del Parc de Collserola

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A444

El proppassat mes d'abril, una delegació tècnica del Consorci del Parcde Collserola va fer una visita a Mont de Marsan, a les Landes fran-ceses, per assistir a una demostració del seu dispositiu de detecciód'incendis forestals.

El sistema ADELIE es basa en la detecció de la columna de fum pro-vocada per l'incendi mitjançant la comparació de fotografies presescada 18º en un recorregut consecutiu de 180º per dues càmeresgiratòries. A banda d'això, disposa del suport d'una càmera de vídeoamb un zoom de 26 augments i que enfoca amb molta precisió l'a-larma donada per les altres dues càmeres.

L'equipament que necessita cada torre de guaita consta de duescàmeres digitals de fotografies, una càmera de vídeo, un ordinadorper al tractament informàtic de les imatges i un sistema de transmis-sió de dades entre les torres de guaita i la central del dispositiu. Lescàmeres de vídeo de les torres de guaita es poden manipular des dela consola de la central d'incendis.

El departament de les Landes, situat al sud-oest de França, té unaorografia plana i conreus forestals de pi marítim d'una alçada de 25a 30 metres que ocupen unes 660.000 hectàrees de superfície. És,per tant, una de les zones amb més risc d'incendi forestal del país.

El juny de 2007, l'empresa francesa PARATRONIC --empresa que haconvidat als tècnics del Parc a fer aquesta visita-- va posar en funcio-nament aquest sistema a les Landes, el qual es va muntar sobre les20 torres de guaita de 40 m d'alçada que abasten les 660.000 ha.

Per observar sobre el terreny l’efectivitat del sistema de detecció d’incendis ADELIE

Visita tècnica a les LandesTant en les converses com en les demostracions efectuades, el responsable dels bombers deldepartament de les Landes i el seu equip es van mostrar molt satisfets del funcionament deldispositiu, atesa la seva fiabilitat.

Tanmateix, les condicions orogràfiques de Collserola, però, són prou diferents, de manera quela relació unitat de superfície abastada per torre de guaita disminueix moltíssim (Les Landes:33.000 ha/torre; Collserola: 1.214 ha/torre), la qual cosa comportaria l'estudi de les possiblesubicacions del dispositiu, buscant les zones més enlairades, fins i tot fora dels límits del Parc,ja que les torres de guaita del Dispositiu del Parc de Collserola estan ubicades per detectarincendis forestals des d'uns altres paràmetres, i comporten la presència d'un guaita.

Ateses les característiques específiques de Collserola, els sistemes de detecció remota s'hande considerar una estratègia complementària al dispositiu actual amb vigilants.

A LES LANDES, 20 TORRES DE GUAITA DE 40 M D'ALÇADA ABASTEN LES 660.000 HA

E S T I U 2 0 0 4 555E S T I U 2 0 0 8

El dispositiu d’incendis en marxaEl Dispositiu de Prevenció i Detecció d'Incendis Forestals de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona, en funcionament des del 1983, esbasa en un sistema de vigilància del territori des de 13 punts fixos(12 torres de guaita i el cimbori del Temple del Tibidabo), un equipde suport i d'intervenció immediata i la Central de Comunicacions.Des del 1989, la gestió del dispositiu és a mans del Consorci delParc de Collserola, igualment que la Central de Comunicacions,que està en contacte continu amb Bombers de la Generalitat iBombers de Barcelona.

Durant la campanya del 2007, les favorables condicions meteo-rològiques van propiciar que es donessin poques situacions d'altrisc d'incendi forestal. En total es van produir 64 incendis que vancremar 26,51 ha, de les quals només 7,61 ha eren de superfíciearbrada. Únicament les campanyes de 1992 (57) i 1996 (43) vantenir menys incendis, tot i que la superfície cremada el 1992 va sersuperior (67 ha).

La mitjana del temps d'arribada dels equips d'extinció al lloc delfoc es va situar en 12' 26'', la durada mitjana de l'incendi en 58'46'' i la mitjana de la superfície cremada en 0,41 ha.

Dispositiu de Prevenció i Detecciód’Incendis Forestals de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona13 torres26 vigilants2 operadors Central de Comunicacions4 vigilants mòbils d’intervenció immediata10h diàries de vigilància5 mesos operatiu (maig-setembre)35 municipis63.463 ha de superfície de les quals26.164 ha són d’ús forestal

El proppassat 5 de maig es va pujar a les torres de guaitaEl registre històric del Dispositiu dePrevenció d'Incendis fa evident que, excep-tuant els anys en què les condicions mete-orològiques han estat extremes, campanyarere campanya s'ha anat estabilitzant ireduint el nombre d'incendis i la seva pro-pagació. En aquest sentit, les tasques quees duen a terme durant l'hivern (prevenciópassiva), com ara les estassades selectivesi les franges de baixa combustibilitat alsmarges del camins i urbanitzacions, i l'in-crement de la vigilància, durant la cam-panya, per part dels cossos policials muni-cipals i dels Mossos han estat claus peraconseguir-ho.

Desitgem que, enguany, el dispositiu i lespersones que el formen passin un estiutranquil.

ELS GUAITES ES POSEN AL DIA AMB UNCURS DE FORMACIÓ ESPECÍFICL'Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha impartit al personal delDispositiu de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc un curs bàsic sobrevigilància i suport en l'extinció d'incendis forestals durant la campanyad'estiu. Entre d'altres temes, les classes ha proporcionat als vigilantsconeixement per a l'autoprotecció, per donar suport a sinistres no fores-tals, cartografia, metodologia de treball amb línies d'aigua... El curs hacomptat amb la col·laboració de bombers i altres especialistes. Us desit-gem una bona campanya!

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

Les obres de la connexió Ter-Llobregat a Sant Just Desvern

Les obres de la canonada que ha d'unir les xarxesd'abastament d'aigua potable del Ter i el Llobregat,mitjançant la construcció d'una canonada de 15 km,entre el dipòsit de la Fontsanta (Sant Joan Despí) i eldipòsit de Trinitat Vella, a Barcelona, van fent el seucurs.

Aquest túnel principal té tres túnels de servei, un delsquals afecta directament el Parc de Collserola. Així, jaha estat oberta la galeria A, al sector sud del túnelprincipal de la canonada, que se situa a l'alçada deCan Baró, a la vall de Sant Just Desvern. La bocaoberta correspon, concretament, a una sortida d'e-mergència. Aviat s'hi instal·larà una tuneladora.

Enderroc d’un dipòsit obsoletRenovació dels sistemes de protecció de la xarxa contra incendisUn dels sistemes de protecció de la xarxa desistemes contra incendis forestals del Parc deCollserola ha estat renovat darrerament.

Es tracta del sistema que es troba en el sec-tor nord-oest del Parc, dins l'àmbit de l'ermitade la Salut del Papiol, a Valldoreix.

En una primera fase, es va remodelar el sis-tema de bombament d'aigua, pels hidrantspropers a l'ermita de la Salut, que es feia, enun inici, des d'un dipòsit situat sota elPuigmadrona (cota 315) el qual s'omplia bom-

bejant aigua des d'un altre dipòsit situat a lesproximitats de can Monmany.

Un cop remodelat el sistema, l'equip de bom-beig està connectat directament a la xarxad'aigua potable, amb la qual cosa l'antic dipò-sit ha quedat fora d'ús.

L'estat precari d'aquest dipòsit i l'objectiu deretornar el territori al seu estat natural haaconsellat l'adequació paisatgística de la zonaamb l'enderroc del dipòsit i la neteja delsentorns.

Oberta una galeria de serveis prop de can BaróEls treballs de perforació han tingut en compte unmagnífic exemplar de lledoner que en estar situatjust en el punt de perforació corria perill de desa-parèixer. Per tal de respectar-lo, es va modificar laubicació de la boca de la galeria, traslladant-la unsmetres més enllà. El projecte també ha respectat unpetit conjunt arbrat, que ha quedat inclòs dins el tan-cat de protecció de la sortida d'emergència.

Tota l'actuació està supervisada pels Serveis Tècnicsdel Consorci del Parc de Collserola.

E S T I U 2 0 0 8 7

retorn del procés per a la gestió participada dela riera de Vallvidrera.

Per part de les administracions hi varen donarresposta l'Agencia Catalana de l'Aigua, elsajuntaments de Barcelona, Molins de Rei i SantCugat del Vallès, i també l'EntitatMetropolitana del Medi Ambient.

El Consorci del Parc de Collserola, en nom delgrup impulsor, va explicar la voluntat de conti-nuar treballant a traves de la Comissió deSeguiment de la Riera de Vallvidrera, que es pre-veu constituir properament, per fer el seguimentde totes les propostes sorgides en el procés departicipació.

Durant la primavera del 2007 el Consorci delParc de Collserola, el Dept. d'Ecologia de laUB i l'Associació Hàbitats-Projecte Rius vanencetar un procés per a la gestió participadade la riera de Vallvidrera amb els veïns i veï-nes, organitzacions i entitats de la conca. Enaquest procés, es varen posar damunt lataula els problemes principals i es varen for-mular propostes per millorar l'estat ecològicde la riera. Finalitzat el procés, el conjunt depropostes resultants van ser treballades perles administracions competents a fi de poderdonar una resposta als participants del graude compromís respecte cadascuna.

Per aquest motiu, el proppassat 16 d'abril vatenir lloc, de 18.30 h a 20.30 h, la sessió de

Gestió participada a la riera de Vallvidrera

Els proppassats 16 i 17 d d'abril es van cele-brar a Sant Andreu de la Barca les V Jornadesd'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, dedi-cades al "Patrimoni en un entorn metropo-lità". El Consorci del Parc de Collserola va ser-hi present, i hi va presentar una ponència dinsl'àmbit "Transformacions territorials", titulada"El patrimoni historicoarquitectònic als espaisnaturals protegits: element primordial. El casdel Parc de Collserola". La ponència va expo-sar la importància de la conservació dels ele-ments de patrimoni historicoarquitectònic enun espai natural protegit, en el sentit queincrementa la seva vàlua i reverteix, també,en la seva protecció. A la ponència es va feruna anàlisi de l'estat actual del patrimoni

històric arquitectònic públic i privat de tot l'àm-bit del Parc.

En concret, el Consorci del Parc de Collserola tre-balla en aquest aspecte sobre 175 elements depatrimoni construït identificats en l'InventariCatàleg del Patrimoni Arquitectònic del Parc deCollserola elaborat pel Servei de PatrimoniArquitectònic Local (Àrea de Cooperació) de laDiputació de Barcelona el 1995. D'aquests 175elements, se'n van destriar 87 sobre els quals esva proposar crear un catàleg amb la recomana-ció que es redactés un pla especial de protecció.Els darrers anys s'han dut a terme intervencionsen diferents elements de patrimoni, i les dadesde l'estat del patrimoni historicoarquitectònic a

Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat

hores d'ara esdevé esperançador, ja que sobre les 87 edifica-cions triades, 43 mostren un estat correcte, 34 insuficient i úni-cament 10 tenen un estat deficient. Val a dir que entre aques-tes 87 edificacions, únicament el 34% són de propietat pública,i de les 10 que es troben en estat deficient, només 3 són de titu-laritat pública.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

EN RAMON GAUSACHS, EXPERT HERBORISTA, ENS HO EXPLICA

88

Però, què és l’etnobotànica?Tenim l'oportunitat de parlar una estonaamb en Ramon Gausachs, autor de l'obraLes herbes remeieres. De la cultura popularal fàrmac. Una aproximació a l'etnobotàni-ca, recentment publicada, i li fem la pregun-ta que dóna títol a l'article.

RG: L'etnobotànica és una disciplina queparteix de la botànica i que tracta de l'apro-fitament de qualsevol espècie vegetal per al'home, com per exemple per fer tintures, cui-nar, cosmètica, combustible (carbó d'alzina),licors, perfumeria, ebenisteria, tèxtil, medici-nal, farmacològica, etc. Una mostra d'aques-ta utilització és el costum, a pagès, de plan-tar prop de la casa un lledoner per la quali-tat de la fusta per fer-ne mobles, i un saücper les seves virtuts medicinals, ja quesegons la manera de preparar-lo remeia elsrefredats, les conjuntivitis, és descongestiu, ireforça la protecció cel·lular, ja que els seusfruits són rics en vitamina C.

P. Què hem de tenir en compte sivolem recollir herbes remeieres?

RG: Abans de tot, és fonamental comptaramb un guia que ens ensenyi a identificar lesplantes o, si més no, tenir un bon manual.Després, un cop al camp, hem de recollir úni-cament les herbes que coneixem i la quanti-tat que necessitem. Hem d'utilitzar unes tiso-

res, un cistell de vímet i --força important--fer la collita al migdia solar amb la mínimahumitat. Si hem de fer infusions, cal que lesplantes s'assequin bé, fins que són trenca-disses. Per contra, si el que volem és fer unliniment, necessitarem la planta fresca.

P. Quina és la teva planta remeie-ra preferida?

RG: La farigola, que a banda de ser moltrepresentativa de la nostra terra, és unaplanta humil però amb infinitat de virtuts. Éstan aromàtica que Víctor Català l'anomena-va "puríssim alè d'àngel". És digestiva,antisèptica i anticatarral. A la cuina ésimprescindible per aromatitzar els guisats,se'n fan sopes delicioses, i també licors, perexemple el Benedictine. El romaní, molt pre-sent a Collserola, acompanya la farigola enles meves preferències. Té, també, multitudde propietats: antiinflamatòria, anticatarral,aromàtica...

P. Una curiositat: la bruixeria es con-sidera etnobotànica?

RG: És gràcies a les curadores, tractades,segons les èpoques, de bruixes, que conei-xem multitud de remeis. Reguladors cardí-acs, antiasmàtics, antineuràlgics, provinents,la major part, de plantes molt perilloses, que

aplicades en les dosis i excipients adequats són la base de multitudde fàrmacs. El digital, la belladona, el cascall, amb propietats curati-ves importantíssimes, en són un exemple.

Ens deixa dues receptes i el seu mail (gausachscr@terra.es) per si livolem escriure. Moltes gràcies, Ramon.

Liniment de romaní i pericó (herba de Sant Joan)Macerem una barreja de les dues plantes fresques enalcohol de 96º durant 40 dies a sol i serena. A continua-ció, filtrem el macerat, que ja haurà absorbit els principisactius de les dues plantes, i ja el tenim a punt per aplicar-lo a cops, espunyits, torçades, lesions musculars...

Oli de copCobrim pericó fresc amb oli i el macerem igual que a larecepta anterior. En traurem un oli que, a més de ser antiin-flamatori, és apropiat per a les cremades de 1r i 2n grau.

(Com a regla general, les mesures per a infusions són d'unacullerada sopera del compost per un got d'aigua, per alsadults, i d'una cullerada de postres per als infants.)

ROMANÍ

EUG

ENIS

IERR

A

Aromes a l’abast

E S T I U 2 0 0 8 9

Us proposem algunes plantes aromàtiquesque viuen a Collserola i que podeu trobar ales botigues de jardineria, per tal de plantar-les a casa vostra. Animeu-vos i digueu-noscom us ha anat. Potser fins i tot us recordeud'algun ús casolà que pot ser útil compartir.En aquest cas, envieu-nos la recepta amb lesdades de l'autor a cancoll@parccollserola.net,ja que estem fent un receptari participatiu.

A més, recordeu, Collserola és a prop, i hipodeu provar de fer el relaxant joc de cercarles plantes del vostre balcó en el seu entornnatural...tot ensumant el seu flaire...

Aromes que atrauen, que generen rebuig, que sanen, que relaxen,...Molts dels aromes són "invents" de la natura i hi ha plantes que s'hanespecialitzat a produir-los. Així eviten que els animals se les mengin,alhora que conserven la seva aigua, un bé escàs en un clima medite-rrani. Seguir els camins de Collserola proporciona trobades amb aquestsaromes i les seves plantes.

Actualment, els nostres estils de vida cada cop més accelerats ens fandifícil el fet de poder gaudir dels moments de tranquil·litat que ens solproporcionar el contacte directe amb la natura.

Però amb uns quants testos, o directament a terra, podeu recrear unracó agradable a casa que no us demanarà més que un lloc adequat iuna mica d'aigua, i que, en canvi, us oferirà molt: olors, condiments (elromaní dóna molt bon gust als estofats), remeis casolans (la menta ila camamilla són digestives), insecticides naturals (l'alfàbrega és unrepel·lent natural dels mosquits si la teniu vora les finestres)...

Nom Nom en castellà Requeriments del lloc Requeriments d'aigua Floració

Camamilla Matricaria recutita Manzanilla Sol Mínims Primavera

Cap d'ase Lavandula stoechas Lavanda Sol Mínims Primavera

Espernallac Santolina chamaecyparissus Manzanilla amarga Sol Mínims Primavera - Estiu

Farigola Thymus vulgaris Tomillo Sol Mínims Estiu

Romaní Rosmarinus officinalis Romero Sol Mínims Tot l'any.

Ruda Ruta chalepensis Ruda Sol Mínims Finals primavera

Sajolida Satureja montana Ajedrea Sol Mínims Estiu

Orenga Origanum vulgare Orégano Sol Mítjans Primavera -Estiu

Tàrrec Salvia verbenaca Gallocresta Sol Mínims Estiu

Tarongina Melissa officinalis Melisa o Torongil Sol - mig ombra Mitjans Estiu

Menta d'aigua Mentha aquatica Menta de agua Sol - mig ombra Mitjans Estiu

A les botigues de plantes trobareu espècies o varietats diferents de les de Collserola. Solen ser més adients per plantar o tenen méspropietats medicinals. Eviteu posar massa aigua; la que queda en els plats sota dels testos pot atraure mosquits.

Per saber-ne més: Tríptics editats amb motiu de la Festa de laPrimavera a Can Coll: "Plantes de camp pera la cuina" (maig de 2004) i "Plantes, aro-mes i remeis" (abril de 2008).

http://www.parccollserola.net/cdre

EUG

ENIS

IERR

A

CAP D’ASE

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A1010101010

de Collserola i n'anoten les característiques: super-fície, grau d'homogeneïtat, nombre d'individus,tipus d'arbres (mascles o femelles), diàmetre delstroncs, etc.

Amb tota aquesta informació, es pot fer el segui-ment i control anual de les taques i, sobretot, apli-car el tractament adient en cada cas per frenar-neel creixement. De moment, aquest curs s'hacomençat per la zona propera al cementiri deCerdanyola i ja se n'han detectat i caracteritzatmés de 30.

Voluntariat al ParcEn l'anterior butlletí ja us vam explicar una de lestasques noves que fan els voluntaris aquest curs,inventariar els arbres singulars de Collserola. Araus explicarem l'altra, la de control de la distribuciódels ailants a la serra.

Les característiques geogràfiques i climàtiques deCollserola i el fet que es tracti d'una zona tanhumanitzada, ha facilitat la presència, i més tard lacolonització, d'algunes espècies de plantes noautòctones. Una d'aquestes espècies és l'ailant,planta d'ús ornamental procedent de la Xina ques'ha adaptat molt bé al nostre clima. Colonitzal'espai ràpidament, perquè tant es reprodueix perllavors com per esqueixos. Té un sistema radicularmolt gran, raó per la qual s'ha utilitzat per mante-nir marges i talussos de jardins i carreteres. El pro-

blema el tenim quan comença a colonitzar altresespais i esdevé una forta competidora de les plan-tes autòctones.

Des de l'any 1995 i de forma més o menys conti-nuada, s'han anat fent diverses actuacions per talde controlar aquesta expansió. L'any 2004 es vancomençar a utilitzar herbicides per reduir-ne elcreixement. Davant dels bons resultats obtinguts,l'any 2006 es va ampliar la superfície del tracta-ment, així com el tipus de productes i les dosisemprades. Fins al moment, els efectes han estatsatisfactoris, encara que no definitius.

Des de finals del 2003 i fins a la primavera del2007 un grup de Voluntaris de Collserola vacol·laborar en la realització d'un estudi sobre elcreixement i l'expansió d'aquesta planta.Paral·lelament, també va fer tasques d'arrencada al'àrea estudiada i en una altra parcel·la. Un cop esva considerar que ja es tenien prou dades sobre elcreixement dels ailants, es va veure que caliaconèixer amb més detall la distribució i la tipologiade les diferents taques existents. Aquest és justa-ment l'objectiu de la tasca que aquest curs s'hacomençat.

De forma metòdica, el grup de voluntaris recorreles diferents pistes de la serra --vials que, alhora,defineixen diferents zones, les mateixes del dispo-sitiu de prevenció d'incendis-- i observen la vege-tació per tal de detectar i caracteritzar les diferentstaques. Quan en detecten una, la situen al plànol

DETALL D’AILANT

Control de la distribució dels ailants a Collserola

E S T I U 2 0 0 8 11

El proppassat 13 de maig, el Consorci del Parc de Collserola va signar dos convenis de col·labo-ració amb dues entitats representants de diferents sectors socials. El primer amb el Districte deSarrià-Sant Gervasi, representat per la Sra. Sara Jaurrieta, regidora del districte, estableix quees facin franges de baixa combustibilitat dins l'àmbit de Sarrià-Sant Gervasi. El segon, signatamb l'empresa Gestió Integral de Cementiris, Nomber s.l, gestora del Cementiri de RoquesBlanques, situat dins el Parc (El Papiol), i representada pel seu gerent, Sr. Joan Ventura, regulael suport econòmic d'aquesta empresa al manteniment, conservació i promoció del Parc deCollserola.

Convenis de Col·laboració

EL GERENT DE NOMBER, SL,SR. JOAN VENTURA I EL VICE-PRESIDENT EXECUTIU DELCONSORCI, SR. JOSEP PER-PINYÀ, SIGNEN LA PRIMERACOL·LABORACIÓ ENTRE AMB-DUES ENTITATS

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 Barcelona Tel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Edició:

RomargrafDipòsit legal 18.344-88.

Impressió:

Portada: Po s t d a t a

La Caja de Ahorros del Mediterraneo (CAM)a atorgat, mitjançant el seu programa VOL-CAM una subvenció al col·lectiu de Voluntarisdel Parc de Collserola, per al seu funciona-ment i compliment de programes.

La CAM col·labora habitualment amb elConsorci i dóna suport a les activitats del’Agenda del Parc.

CAM pels Voluntaris

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.E-mail: cpcollserola@amb.es Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60. E-mail: maspins@bcn.servicom.esFeiners activitats programades (Secundària i Universitaris), festius estades de treball per a grups d’adults.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 0396Feiners visites escolars concertades (Infgantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. E-Mail: cdre@retemail.es

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona). Tel 93 587 95 13 - 600 464 006.E-Mail: mrfc@amb.es

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 15 07. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Auditex: Català Tel. 93 481 00 42, Castellà Tel. 93 481 10 42

Informació transport públic: Tel. 010

Bombers: Generalitat, Tel. 085. Barcelona Tel. 080

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T SCentre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Correu-e: ci@parccollserola.netAccés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96Correu-e: cancoll@parccollserola.netFeiners visites escolars concertades (Infantil, Primària, ESO). Festius obert a tothom de 9,30 a 15 h. (juliol i agost tancat)

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: cdre@parccollserola.net

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Equip d’Educació Ambiental. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: eacanbalasc@parccollserola.net

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.Correu-e: mrfc@parccollserola.net

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).Centre d’informació. Bar l’Entrepà: Tel 93 280 28 40Sant Pere Màrtir (Pl. Mireia). Espai Mireia: Tel. 93 473 91 84

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S Donen suport a la conservació del Parc:

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

P L O U I F A S O LP L O U I F A S O LP L O U I F A S O LP L O U I F A S O LP L O U I F A S O LP L O U I F A S O LP L O U I F A S O L

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m) Al web del Parc hi trobareu més informació

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

FEBRER 2008 18,8 13,0 10,3 7,6 5,2 36,5 66,3FEBRER 1971-2000 21,2 (‘90) 11,5 8,3 5,1 -10 (‘56) 39,3 77,9

MARÇ 2008 20,5 15,0 10,8 6,6 1,9 25,6 91,9MARÇ 1971-2000 27,9 (‘01) 13,9 10,4 6,9 -3,9 (‘71) 52,1 130,0

ABRIL 2008 23,7 18,1 13,7 9,4 5,8 24,3 116,2ABRIL 1971-2000 26,9 (‘45) 16,4 12,5 8,6 0,0 (’73) 51,6 181,6