PROJECTE

Menjador social per a usuaris derivatsdels Serveis Socials de Figueres

Amb el suport de:

1

PROJECTE DE L’AJUNTAMENT DE FIGUERES PER A LA CONVOCATÒRIA 2018 DE SUBVENCIONS DE SUPORT ECONÒMIC ALS AJUNTAMENTS, ALS ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS, A LES ENTITATS PÚBLIQUES DE CARÀCTER ASSOCIATIU I A LES ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE (ONL), PER AL FINANÇAMENT DE DISPOSITIUS QUE RESPONGUIN ALS OBJECTIUS DEL PROGRAMA BENESTAR I COMUNITAT, DE L’ORGANISME AUTÒNOM DE SALUT PÚBLICA DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (DIPSALUT)

JUSTIFICACIÓ

Malgrat els informes macroeconòmics d’organismes oficials (UE, OCDE...) apunten a una sortida de la crisi econòmica tal i com l’hem coneguda els últims anys i que des de les administracions i entitats socials s’ hagin invertit molts recursos i grans esforços, a Figueres seguim tenint un alt grau de població vulnerable, amb greus problemes econòmics i d'habitatge que cal atendre en les seves necessitats més bàsiques del dia a dia.

Els estudis de pobresa realitzats per l’Ajuntament de Figueres el 2016: “Radiografia de la Pobresa de Figueres” i el “Mapa de vulnerabilitat de Figueres“, ens constaten que:

- A Figueres el principal motor del risc social és la pobresa econòmica, és a dir, l'elevat percentatge de ciutadans amb ingressos econòmics baixos, el 42,5% dels ciutadans de Figueres de 16 anys i més es troben per sota del llindar de pobresa de Catalunya, 17 punts percentuals més que en el conjunt de Catalunya (19,2% en 2016). ,

- La taxa de privació material a Figueres és del 34,9%, un percentatge molt superior a la situació general de Catalunya (15,5%). El 16,1% de la població viu en situació de privació material severa.

- El 7,3% de les llars tenen una baixa intensitat d'ocupació, una proporció quasi idèntica a la de Catalunya en conjunt (7,2%). El 19,3% de les llars de Figueres tenen com a mínim una persona aturada.

- En relació a la renda familiar bruta disponible, de mitjana, a les llars figuerenques tenen d'ingressos anuals de 21.742,50€, 9.600 € menys que les llars catalanes en general .

- Per persona, la mitjana d'ingressos anuals nets és de 9.000€, 3.700 € menys que en el conjunt de Catalunya, i per unitat de consum a la llar 12.500 €.

- El 10,2% s'ha endarrerit en el pagament del rebut del lloguer.

- Figueres presenta un nivell lleugerament més alt de necessitats assistencials que el que es viu a la resta de territoris propers com l’Alt Empordà (6,6%) i la demarcació de Girona en conjunt (6,2%).

- Pel que fa a la Renda Mínima d'Inserció, s’observa que el 4,1% de la població de Figueres és beneficiària d’aquesta ajuda.

2

- Quant a la població que rep una ajuda alimentària, Figueres torna a ser el territori analitzat amb una taxa més elevada de persones beneficiàries (10,6% del total de la població vs. el 3,6% dels catalans).

- El 44,8% de les llars de Figueres reben prestacions socials, un percentatge molt per sota de la situació de les llars catalanes (60,9%). Aquesta menor proporció es deu especialment al baix percentatge de llars que reben prestacions d'atur (5,2% vs. 23,2%).

- En el 73,1% de les llars de Figueres on hi ha almenys un membre a l'atur no es reben ingressos per prestació d'atur, de manera que la taxa de cobertura a la llar és només al 26,9%.

- Gairebé un 28% de la població de Figueres té nacionalitat estrangera. I hi ha una major taxa de població extracomunitària que també és molt superior a Figueres (23,4%) en relació al conjunt de Catalunya (10%).

- El 30,4% de les llars presenta risc de pobresa energètica, el 24,4% no es pot permetre mantenir l’habitatge a temperatura adequada i el 14,6% té retards en el pagament de factures o rebuts de serveis de subministrament (llum, aigua, gas, calefacció..).

- Figueres presenta uns nivells d’envelliment inferior a la resta de territoris però amb un alt percentatge de població gran més sobre envellida.

A partir d’aquests estudis, l’Ajuntament de Figueres ha iniciat un pla d’ acció contra la pobresa que s’ articularà mitjançant taules de treball en tots els àmbits d’intervenció pel que fa a la pobresa i l’exclusió social.

També està en fase d’estudi el inici en ela propers mesos d’ un curs d’alfabet isme amb usuaris dels Serveis Socials municipals.

La crisi econòmica ha tingut com a conseqüència directa l'increment de les situacions d'atur, la pèrdua d'ingressos econòmics de les llars i l'augment dels deutes en el manteniment de l’ habitatge de les famílies. Aquestes situacions incideixen notablement tant en la vida quotidiana i la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones com en la seva salut.

Els indicadors de pobresa i desigualtat continuen mostrant una realitat en la qual un bon grup de ciutadanes i ciutadans han quedat atrapats en la pobresa i l’exclusió social. La crisi ha generat un increment del risc d'exclusió social dels grups més vulnerables i de les persones que viuen en el llindar de la pobresa i alhora aquest risc també s'ha estès a d'altres capes de la població que fins fa uns anys gaudien d'una situació més estable.

Cal entendre per exclusió social tant l’absència del conjunt d’oportunitats vitals així com la dificultat d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció sociocomunitaris i als sistemes de protecció social (MTAS, 2003). Per tant, l’exclusió social, s’articula mitjançant una concepció multifactorial que transcendeix els paràmetres de pobresa econòmica i que requereix tenir presents les fractures en el teixit social. En altres paraules, un

3

abordatge integral en el trencament de les coordenades bàsiques d’integració que se situen en els vectors de la complexitat, de la subjectivitat i finalment, en l’ exclusió social, continuen afectant la salut dels infants, dels adolescents i de les famílies i també d’ aquells adults que per les característiques que presenten són més vulnerables.

Les conseqüències econòmiques de la crisi en les llars poden afectar molt directament la vida quotidiana dels infants i adolescents més vulnerables, impedint la satisfacció de les necessitats més bàsiques com l'alimentació i el vestir, les condicions de salubritat i habitabilitat de la llar o l'accés a l'educació. És especialment crítica la situació de les famílies que tenen infants a càrrec que, en darrer terme, són les víctimes més febles i vulnerables de la creixent desigualtat. Aquesta realitat repercuteix en la seva salut i en els seus itineraris vitals i pot tenir conseqüències en el benestar a llarg termini d'aquests infants i adolescents. D'altra banda també l'atur, les situacions de deute, les dificultats financeres i de pagament de l'habitatge poden tenir incidència i afectar en la salut mental de les persones, atès que l'atur està associat amb un increment de conductes poc saludables (increment de l'alcoholisme i altres drogodependències) i amb una salut mental en risc (increment dels desordres psicològics i de les malalties psicosomàtiques).

Per altra banda hi ha un conjunt de persones més vulnerables que no disposen d'un domicili i que es troben en una situació especialment crítica: sense família, sense recursos econòmics, sense feina, sense llar, de vegades amb problemes de toxicomanies o de salut. Són persones que presenten una sèrie de característiques que les fa més vulnerables i que per això la crisi els ha afectat en major mesura formant part d’un sector de la població que està exclòs socialment i que en els últims anys ha augmentat. Ens referim a la gent que habitualment dorm al carrer, transeünts i sense sostre que pateixen un grau de marginalitat extrema i que es troben exclosos de la societat.

Per pal·liar i prevenir els efectes de la crisi en la salut de les persones més vulnerables és necessari garantir un nivell mínim de protecció social que faciliti la satisfacció de necessitats bàsiques i l'accés a recursos de suport i acompanyament. També és bàsic apoderar a les persones i les comunitats per tal d’ enfortir les seves capacitats de transformació de les seves condicions de vida.

Basant-nos en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament l’ objectiu 1, punt 1 que diu: “eradicar per a totes les persones del món la pobresa extrema” i en el punt 4, que diu: “garantir que tots els homes i les dones, en particular les persones pobres i vulnerables, tinguin els mateixos drets als recursos econòmics, així com accés als serveis bàsics, la propietat ....” I també basant-nos en el segon ODS, punt 1, que té com a fita la de “posar fi a la fam i assegurar l'accés de totes les persones, en particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l'any”.I per tot allò exposat, des del Servei de Benestar Social de l'Ajuntament de Figueres valorem com a prioritari el projecte: “Menjador social per a usuaris

4

derivats dels Serveis Socials de Figueres” que vol donar continuïtat a la perspectiva de treball del projecte anterior.

El projecte s'ha elaborat conjuntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i les entitats socials que actuen en el territori, en el marc de la Taula de coordinació de l'Alt Empordà pel projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible” del programa Benestar i Comunitat.

En aquest espai de participació i de col·laboració s'ha compartit el diagnòstic sobre les necessitats socials a les que cal donar resposta i s'han acordat les accions prioritàries que cal promoure en el marc d'aquesta convocatòria per a l’any 2018

Els projectes tenen com a finalitat definir i reforçar l'estratègica de coordinació i gestió compartida dels recursos adreçats a atendre les persones en situació de major vulnerabilitat de la comarca, que tinguin com a objectiu millorar la seva qualitat de vida i l’apoderament de la comunitat i les persones per garantir les capacitats de transformació de les seves condicions de vida per fer front a situacions complexes, tenint en compte la garantia dels drets econòmics, socials i culturals, i l’impuls de la salut i el benestar de la comunitats, especialment de les famílies amb infants a càrrec.

El programes i actuacions que es desenvoluparan en el marc del projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible” contemplen actuacions de suport destinats a restablir la salut de les persones i incrementar el seu benestar emocional i la seva resiliència, per ajudar a mitigar els efectes que té la persistència de la crisi en els infants i adults en aquelles llars on hi ha persones en atur, s'ha patit una pèrdua d'ingressos econòmics i/o es viuen situacions d'estrès derivades de la crisi.

El projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible” per a l’any 2018 té dues línies de treball estratègiques. La primera preveu reforçar i dotar de nous recursos econòmics 2 programes específics d'àmbit comarcal orientats a facilitar de forma coordinada entre les administracions públiques i les entitats tats socials (ONL's) els recursos/dispositius que tenen com a finalitat reparar situacions vulnerabilitat agreujades com per la crisi econòmica, que afecten la salut de les famílies en risc en diferents àmbits d'inclusió social:

1) Programa « Garantir condicions de vida digna» té com a objectiu garantir la cobertura els drets econòmics, socials i culturals, reconeguts a la declaració universal dels drets humans, de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat de la comarca, incidint de forma positiva en els determinants de salut d’aquesta població.

Els recursos que es posaran a disposició d’aquestes persones i famílies, en funció de les necessitats detectades, seran els següents:

* Projecte d'alimentació infantil que permetrà l'accés a producte fresc per als infants i les seves famílies, i garantir una dieta més equilibrada i saludable.

5

Projecte de les diferents assemblees de Creu Roja de la Comarca de l’ Alt Empordà i a Figueres.

* Brigada habitatge digne. Equip integrat per persones en procés d'inserció laboral en situació de vulnerabilitat social que es farà càrrec de fer intervencions puntuals en llars en risc per reparar danys menors que malmeten les condicions d'habitabilitat i salubritat dels habitatges de famílies en risc.. Projecte presentat per SERGI.

* Menjador social per a usuaris derivats dels Serveis Socials de Figueres. Servei de menjador per a persones i famílies amb fills amb necessitats socials que presenten una demanda assistencial en concepte d’alimentació i subsistència, derivats dels Serveis Socials Bàsics.

* Ajuts a les famílies per a cobrir necessitats alimentàries bàsiques i compra de productes d'higiene personal, productes de la llar i productes per a nadons

2) Programa «Fomentar l’autonomia i apoderament de les persones en situació vulnerable “El programa“Fomentar l’autonomia i apoderament de les persones en situació vulnerable “ té com a objectiu reforçar l’apoderament de persones (autonomia i capacitats individuals) i les seves comunitats per tal que esdevinguin agents de transformació de les seves condicions de vida, incorporant estratègies per facilitar suport emocional i acompanyament a les persones i les famílies que com a conseqüència de la crisi econòmica veuen afectada la seva salut i el seu benestar emocional.

En el marc d’aquest programa es promouran intervencions orientades a reforçar les habilitats per a la vida de les persones i promoure accions que tinguin en compte el sentit de coherència de les persones (SOC) i els recursos generals de resistència bàsics (GRR). Aquestes intervencions estan orientades a reforçar la capacitat de resiliència de les persones i les famílies davant de les situacions adverses que estan vivint com a conseqüència de la crisi, a través de diverses metodologies que facilitaran eines individuals i grupals per reforçar recursos propis i desenvolupar estratègies per fer front amb majors garanties a les situacions d'adversitat presents i futures.

Els recursos que es posaran a disposició d’aquestes persones i famílies, en funció de les necessitats detectades, seran els següents:

* Apoderament dones d’origen subsaharià per treballar aspectes relacionats amb la marentalitat i el suport a l’ autonomia de les famílies i millorar la detecció de situacions de risc.

* Grups d'apoderament per a famílies. Per Càritas Diocesana de Girona

* Projecte Punts d’activació. Projecte de creu Roja

* Curs d’ alfabetització bàsica i curs de català de nivell neolectors

6

* Projecte Zona VIP (Vine i Parlem) d’ acompanyament terapèutic (familiar i grupal) a adolescents i les seves famílies.

* Espai de trobada per a persones sense sostre. Projecte de Càritas Diocesana de Girona que s’ executarà a Figueres.

* Projecte Espiadimonis de lleure per infants en situació de vulnerabilitat social en municipis amb manca d’oferta de lleure.

* Projecte Àncora de detecció i prevenció de situacions d’ aïllament de persones grans i suport a persones cuidadores i amb dependència

* Servei d’ Intervenció Educativa (SIE) per consolidar necessitats d’ aprenentatge i habilitats socials a través del suport escolar i activitats lúdiques. Projecte de Càritas Diocesana.

* Alfabetització bàsica i curs de català de nivell neolectors, per tal de cobrir la manca d’oferta formativa professionalitzada i de qualitat en aquest nivell formatiu.

* Espai de prevenció i promoció educativa per a infants i adolescents.

* Acompanyament emocional a l’adolescència.

La segona línia de treball està orientada a reforçar i dotar de recursos l’estratègia de coordinació i treball en xarxa entre els diferents actors que operen en el marc del projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible”. Aquesta línia de treball també té com a objectiu contribuir a la localització dels ODS a la comarca a partir de la definició d’objectius que siguin rellevants per al territori i factibles d’acord amb les seves capacitats, fer seguiment de la implementació del projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible”, i enfortir el coneixement sobre els grups de població de la comarca per a reforçar les polítiques públiques per atendre necessitats específiques de

En aquesta direcció els projectes donen continuïtat a un conjunt d'accions concretes destinades a facilitar recursos i dispositius especialment pensats per fomentar la salut de la població més vulnerable i afectada per la crisi, que està essent atesa pels Serveis Socials Bàsics de Figueres, pels Serveis Socials Bàsics de la comarca i per les entitats socials.

El projecte “Menjador social per persones derivades dels serveis socials municipals que presenta l’ ajuntament de Figueres” s’ emmarca dins el Programa “ Garantir condicions de vida digna” del projecte comarcal: “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible”

Tal i com s'ha exposat hi ha conjunt de persones més vulnerables que no disposen d'un domicili propi en condicions per cuinar o no disposen de domicili i també hi ha famílies que en situacions d’urgència s’han hagut d’allotjar en habitatges o en pensions de forma temporal fins que no es troba una solució

7

final a la seva situació, o que per la manca de recursos bàsics no poden alimentar als seus fills de forma satisfactòria durant les vacances d’estiu i festius (durant l’època escolar mengen a l’ escola).

Des dels Serveis Socials Municipals s'atenen les necessitats d'alimentació de les persones en situació social de precarietat mitjançant un conjunt d'accions que afavoreixen la seva permanència al domicili, amb ajuts econòmics per adquirir aliments i la recollida d'una cistella adequada al nombre de persones de cada família i que periòdicament es distribueix en el Centre de Distribució d'Aliments de la ciutat o també mitjançant el menjador social.

L’Ajuntament de Figueres té competència en la prestació i la gestió de Serveis de Menjador Social en tot el municipi, atès el que es recull a la Llei 12/2007 d'11 d'octubre de Serveis Socials, que ordena el Sistema català de Serveis Socials. Disposa d'un programa en el marc dels Serveis Socials d'Atenció Primària, per donar cobertura a algunes de les necessitats socials detectades des dels Equips Bàsics de Serveis Socials.

Per aquesta prestació dels serveis de menjador social, l’Ajuntament disposa de l'equipament municipal "Centre Social Joaquim Vallmajó" que està situat a la plaça de Sant Vicenç de Paül, 2 de Figueres, destinat a oferir un menús per dinar i sopar, tots els dies de l’any, sense interrupció per festius ni vacances a persones amb necessitats socials de la ciutat i que presenten una demanda assistencial en concepte d'alimentació i subsistència donat que no disposen de recursos econòmics per fer front a les necessitats més bàsiques. Són persones i famílies que presenten una sèrie de característiques que els fa més vulnerables i que per això la crisi els ha afectat en major mesura. La crisi també ha fet que aquest nombre de persones que es troben en aquesta situació augmenti considerablement, per això el volum de menjars que es dispensen és de 105 menús diaris (entre dinars i sopars) amb un total d’uns 40.833 àpats, segons dades 2017.

Valors afegits

A banda de ser un recurs d’alimentació i subsistència, l’ espai del menjador social esdevé un espai de trobada per aquelles persones que viuen situacions de sensellarisme i solitud que els permet compartir o simplement iniciar un diàleg amb d’altres persones que viuen la mateixa situació i facilitar la inclusió social a la comunitat. També és un lloc de referència per a qualsevol problemàtica que puguin presentar. L’accés diari als servei de menjador social ajuda a normalitzar i regularitzar la inserció i inclusió social dels usuaris.

Per altra banda l’empresa subministradora del càtering és la Fundació privada Altem, que és l’ entitat de referència en l’ atenció de persones amb discapacitat intel·lectual de l’Alt Empordà. És una entitat sense ànim de lucre que atén a 300 persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental i compta amb més de 200 professionals per la seva atenció. Ofereix serveis d’habitatge, ocupacionals, laborals i de lleure a les persones ateses, amb l’objectiu principal de millorar-ne la seva qualitat de vida, afavorint i promovent serveis que garanteixin els recursos necessaris per a la seva integració tant social com laboral. 

8

L’ equip del servei de càtering el formen professionals de la cuina que treballen conjuntament amb l’assessorament d’un/a especialista en dietètica i nutrició garantint sempre una dieta sana i equilibrada. El servei de càtering i de monitoratge el formen treballadors/es amb discapacitats intel·lectual i/o malaltia mental del Centre Especial de Treball de la Fundació Altem.

DESTINATARIS

Està adreçat a persones soles i famílies amb necessitats socials de la ciutat i que presenten una demanda assistencial en concepte d'alimentació i subsistència donat que no disposen de recursos econòmics per fer front a les necessitats més bàsiques o bé que estan allotjats en domicilis que no poden cuinar o en pensions de forma temporal:

- Persones vulnerables que no disposen d'un domicili propi en condicions per cuinar o no disposen de domicili o viuen situacions de sensellarisme.

- Famílies amb menors amb necessitats d’alimentació i subsistència que en èpoques no escolars o caps de setmana no poden anar al menjador escolar.

També per a altres situacions d’emergència. En aquest cas es gestiona el servei de menjar per emportar a domicili.

INNOVACIÓ, EFICÀCIA I EFICIÈNCIA

El projectes ha permès reforçar i treballar d'una manera integral els efectes de la crisi en la salut i la vida quotidiana de les persones. Aquesta perspectiva és innovadora en tant que permet posar en valor una aproximació integral i compartida entre els agents del territori sobre com respondre a les conseqüències de la crisi i als seus impactes en les persones i les famílies de la ciutat, al mateix temps que facilita la decisió compartida sobre les prioritats i les accions a promoure des de la intervenció social. En aquest projecte és central la col·laboració i la cooperació que es promou entre els agents en tot el procés. Aquest treball conjunt és decisiu per garantir una major eficàcia i eficiència en l'abordatge de les conseqüències en la salut i la vida quotidiana de la crisi.

És decisiu no només en l'etapa prèvia d'identificació de necessitats urgents i de detecció de les prioritats i els programes a partir del coneixement compartit dels professionals sobre les necessitats socials en el territori, sinó que també és clau en el disseny de solucions integrals que permetin prioritzar i prendre decisions sobre les accions a promoure en el territori, els recursos i els dispositius que cal reforçar i compartir entre el conjunt dels agents.

En aquesta direcció, la Taula de Coordinació de l’Alt Empordà que preveu la convocatòria de Dipsalut és un espai de participació i decisió pel conjunt de les entitats de la comarca que hi participen en el que es faciliten dinàmiques de treball i processos de decisió eficients basats en l'intercanvi de coneixements,

9

la concertació i l'acord, que es veuen reforçades pel programa “Benestar i Comunitat” de Dipsalut.

OBJECTIUS DEL PROJECTE

- Pal·liar el risc d’ exclusió social de persones i famílies amb fills a càrrec que es troben en situació de vulnerabilitat.- Cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i subsistència d’aquelles persones i famílies que presenten aquestes necessitats.- Garantir un mínim d’un àpat calent al dia, cada dia de l’ any (dinar) en un espai digne i condicionat a aquelles persones en situació de sensellarisme, que no disposen d’ un domicili estable o bé que no tenen possibilitats de cuinar. També amb possibilitat d’emportar-se el sopar. - Garantir que els menors de les famílies en situació de risc puguin alimentar-se correctament en aquelles èpoques no escolars, caps de setmana que no poden anar al menjador escolar. També en altres situacions d’emergència. En aquest cas es gestiona el servei de menjar per emportar a domicili. - Garantir la igualtat d’oportunitat en l’accés a l’alimentació sana i de qualitat a persones i famílies en situació de risc- Oferir un espai de relació i com a punt de referència per aquestes persones sense llar.

METODOLOGIA

La metodologia de treball proposada en el projecte més enllà de considerar urgent la satisfacció de les necessitats bàsiques per al desenvolupament adequat de les persones en tant que repercuteixen en la seva salut, introdueix la necessitat de treballar transversalment en tots els programes definits, en els recursos i en els dispositius, les habilitats per a la vida i d'acord amb la teoria salutogènica el sentit de coherència de les persones i els recursos generals de resistència bàsics Aquesta aproximació té com a objectiu general millorar el benestar emocional de les persones i millorar l’equilibri i la salut individual. Tal i com estableix l'OMS15, la salut és un estat de complert benestar físic, psíquic i social i per tant no és només l'absència de malaltia. Aquesta premissa implica que la salut és un estat que comporta en la persona la integritat i total eficiència de la ment i del cos i una bona adaptació social de l'individu.

Cal facilitar unes condicions de vida dignes i l'acompanyament i apoderament de les persones per fer front a situacions complexes.

En el context actual de crisi econòmica i tenint en compte les conseqüències que aquesta crisi té en la vida quotidiana de les persones i les situacions de vulnerabilitat social que aquesta genera en les persones i les famílies de la nostra ciutat, esdevé imprescindible reforçar aquesta perspectiva de treball de la intervenció social centrada en garantir la salut de les persones. En aquest marc en què definim la salut i la intervenció social cal reforçar aquesta perspectiva que ha esdevingut un factor impulsor de les persones a seguir endavant malgrat els obstacles i dificultats que es troben en la seva vida quotidiana.

10

Els factors més rellevants que generen resiliència en les persones són, entre d'altres, l'existència de xarxes informals de suport; la capacitat per dotar a la pròpia vida d'algun tipus de significat o sentit; la disponibilitat d'un cert grau d'independència i autonomia emocional en les relacions interpersonals; aptituds socials i capacitat per resoldre problemes; capacitat de pensar en termes de possibilitats i oportunitats; autoestima i concepció d'un mateix i sentit crític. Des d'aquesta perspectiva els atributs a treballar per tal que una persona esdevingui amb més resiliència són la confiança, la introspecció; l'autonomia; la capacitat de relacionar-se; la iniciativa; la creativitat; l’ humor; la moralitat i el compromís i el pensament crític.

En concret:- Atenció individual i tractament social per professionals dels Serveis Socials Municipals. - Els tècnics dels Serveis Socials Municipals fan la derivació dels usuaris al servei de menjador i la valoració de la seva aportació econòmica si s’escau segons allò que disposa el Reglament de funcionament del menjador social.- Oferir un àpat calent en un espai comú i digne a persones sense llar o que no tenen possibilitats de cuinar, cada dia de l’any, inclús en festes assenyalades.- Oferir un àpat calent per endur-se a casa a famílies en fills en èpoques no escolars, de vacances o per emergències socials.- Oferir un lloc de referència dels Serveis Socials on aquelles persones més vulnerables, soles, sense sostre, puguin trobar un espai comunitari de relació. L’ accés diari al servei de menjador social els ajuda a normalitzar i regularitzar la inserció i inclusió social dels usuaris.- Atenció individual i crupal a càrrec de la responsable del menjador social i dels monitors de menjador.- Coordinació entre els tècnics de Serveis Socials bàsics i la responsable del menjador social per derivacions d’usuaris i seguiment.- Coordinació entre la responsable de menjador social i els monitors pel seguiment pel bon funcionament del servei.- Coordinació entre la responsable de menjador i l’ empresa de càtering per la correcte prestació del servei i control dels àpats servits.- Treball preventiu en coordinació amb les escoles de primària, secundària i llars d’ infants per derivacions de famílies susceptibles.- Treball preventiu i de tractament social amb la xarxa de salut sanitària i mental.- Treball de coordinació amb la xarxa d’ entitats sense ànim de lucre de la ciutat que treballen per oferir recursos a persones en situació de vulnerabilitat per tal de sumar sinèrgies.

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ Els objectius generals del projecte van orientats a mitigar els efectes de la crisi econòmica en la salut i garantir i cobrir les necessitats bàsiques. La proposta d'intervenció té com a finalitat permetre a les persones i famílies reduir l'estrès quotidià que pateixen com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica i facilitar el seu apoderament mitjançant estratègies orientades a reforçar les habilitats per a la vida, el sentit de coherència de les persones i els

11

recursos generals de resistència bàsics que permetin millorar el seu benestar emocional. La intervenció dels professionals s'orienta, a facilitar recursos per a persones en situació vulnerable i en risc i acompanyar-les facilitant estratègies de canvi futures en les trajectòries vitals de les persones. La diversitat de recursos que permet la combinació de programes facilita al professionals definir conjuntament amb la persona un treball individual que pot ser “fet a mida” i permet integrar una visió que combina el donar resposta a les necessitats bàsiques en salut amb el treball d'acompanyament i apoderament individual i familiar.

RECURSOS DISPONIBLES

Per la prestació dels serveis de menjador social l’Ajuntament disposa de:

- L 'equipament municipal "Centre Social Joaquim Vallmajó" que està situat a la plaça de Sant Vicenç de Paül, 2 de Figueres. El centre disposa d’espai de menjador, cuina, dutxes i WC, despatxos i magatzem.

- Els professionals dels equips de bàsics d’atenció social primària que detecten, diagnostiquen i proposen el recurs. .

- Una tècnica municipal responsable de menjador social per la direcció del centre, per derivacions d’usuaris i seguiment, coordinacions periòdiques amb els monitors i l’ empresa prestadora dels servei de càtering.

- Contracte d’una empresa pel de servei de càtering i servei de monitoratge del menjador (fundació privada Altem).

COORDINACIÓ

La gestió i implementació del projecte es basa en un treball coordinat i en xarxa amb el conjunt dels agents del territori responsables de l'execució dels programes i recursos/dispositius previstos en el projecte. Aquesta metodologia de treball reforça un canvi de model orientat a millorar les polítiques públiques d'inclusió social a la comarca i facilita un treball transversal i cooperatiu per garantir uns serveis públics més eficients. Igualment, aquest treball coordinat facilita l'optimització de recursos existents i la creació de noves estratègies de gestió compartida de recursos entre els agents del territori. En l'àmbit de la coordinació els projectes estaran coordinats a Figueres per la Tècnica d’Inclusió Social, responsable de Salut de l’Ajuntament de Figueres i pel que fa a la comarca per l’ equip tècnic d’ Inclusió de l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal, juntament amb les entitats. Les accions seran implementades a la comarca pel conjunt d’ agents que han participat en l’elaboració del projecte i que en faran el seguiment (Ajuntament de Figueres, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Càritas i Creu Roja.....)? En l’àmbit de la participació l’Ajuntament de Figueres compta com a espai de participació del Consell Municipal de Salut en el que hi participen unes 25 entitats, administracions i grups polítics de la ciutat. Aquest és un espai de

12

treball consolidat a nivell local, de caràcter permanent, en el qual es detecten les necessitats en l’àmbit de la salut comunitària.

AVALUACIÓ

Avaluació segons proposta del Dipsalut que serà facilitada oportunament

SUPORT A ONL LOCALS

En el marc de les subvencions que rebran directament de Dipsalut per programa “Benestar i Comunitat”, les entitats Creu Roja de la província i Càritas Diocesana de Girona portaran a terme a Figueres els següents projectes:

- Creu Roja: Projecte d'alimentació infantil que permetrà l'accés a producte fresc per als infants i les seves famílies i garantir una dieta més equilibrada i saludable. Projecte que executaran les diferents assemblees de la Creu Roja de la comarca de l'Alt Empordà.

- Càritas: “Espai de trobada per a persones sense llar” Creació de l’ espai de trobada adreçat a persones que viuen situacions de sensellarisme amb l’ objectiu de compartir, parlar, prendre, establir un vincle o simplement iniciar un diàleg amb altres persones que viuen la mateixa situació i amb persones voluntàries que venen de la comunitat per apropar-se, vincular-se, créixer i apoderar-se plegats per iniciar nous projectes. Aquest projecte només es desenvoluparà a Figueres.

Les coordinacions es faran en el marc de la Taula de coordinació de l’Alt Empordà pel Programa Benestar i Comunitat, per tal de coordinar tots aquells projectes o dispositius que estiguin vinculats en el programa “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible”

A banda es crearà un espai municipal de coordinació formant una comissió de seguiment integrada per tècnics dels Serveis Socials bàsics de Figueres, la tècnica d’Inclusió Social i els representants i tècnics de les entitats (Càritas i Creu Roja). Es faran reunions de coordinació amb cadascuna d’elles amb una periodicitat trimestral per tal de poder portar a terme un seguiment més acurat de cadascun dels projectes.

PRESSUPOST

El valor econòmic del subministrament d'un menú diari, tots els dies de l'any, que inclou la seva elaboració i transport fins l'equipament municipal en les condicions sanitàries exigides per la legislació vigent i el valor econòmic de les hores destinades per un personal capacitat per a gestionar la rebuda del aliments, el repartiment amb els usuaris, el treball d'un dietista que garanteixi una correcta distribució dels menús per adults, amb especificació de menú general, menú de règim amb prescripció mèdica i menú de respecte a altres cultures així com menús adreçats a menors de 2 a 12 anys és de:

13

- Menú per adult per consumir a l'establiment o per emportar al domicili 4,20€ (sense IVA)

- Menú per infant per emportar al domicili 3,20€ (sense IVA)

L’àpat inclou un primer plat, un segon plat, pa i postres.

Durant l’últim any s’han subministrat 1.900 àpats per dinar i 1.500 per sopar (inclou adults i nens) mensualment, amb un total anual d’ uns 40.833 àpats

Segons les últimes dades :

* Diàriament s’han ofert 55 menús per dinar i s'han atès 144 usuaris.

* Diàriament s’han ofert 50 menús per sopar i s'han atès 118 usuaris.

* Durant les vacances escolars s’ han ofert 46 menús diaris a menors.

El pressupost anual del servei de càtering del menjador social és de 156.176€

Es sol·licita al Dipsalut una subvenció de 42.000€ que és el que correspon a l’Ajuntament de Figueres pel Projecte “Menjador social per a usuaris derivats dels Servei Socials de Figueres”, segons allò acordat en la Taula de Coordinació de l’Alt Empordà pel projecte “L’Alt Empordà una comarca inclusiva, amb salut i sostenible” per la convocatòria 2018 de suport econòmic per al finançament de dispositius que responguin als objectius del programa Benestar i Comunitat LE 2018/17.

14