Upload
hoangkhanh
View
222
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
----¿
Amb la col'laboració de:
ú¡a,
@Aiuntament
de Caletla'nr.renmoruR 5.t.
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
\
+éu
DONES ¡CALELLA
Montserrat Casuts i Or
Julia Liquete í Qarín
Teresa Teíxidó i Estanry
lir¡,1¡ .r¡r u(,r.)r:/nn:llr¡ ¡ {
;.)q 'u()r.)r?11r¡s.lrrr¡ 'ol'r:r¡r: r ¡
:0llr, l, lto¡.)l:l)lt¡r.)l
ix)l(vlrrl rrglí)rrl1l;¡¡r Á [)trl)l¡trr¡il¡,ro)[)lfl rrl]rl so[)o'l 'soploorroo f]3r.uo1u rrolq 1s 'enb uÁ softrqr.rl solso:ol sp .rousr.rr Io sa ou 'salqISIAuI)lCrlJrroc ts tslcrrB^ola.r .rlnql.rlv"'
's"A11€u.ro1l?
J€uorlsanc 'aBSlAoJ ts €ptu1lsop,¡d else op sISIIguts Isp sgntsJl ts
rp tsrrrJoJ tsun .rod arldo elluraedV 's€/saJolcal sns rraos seualnboln's s€I ap alerd ¿od sonllceloc;¿ed soslruoJdruoc s¡euaF 'OCIJq oI ouroc ltsl '(sISIrc) u9lc?nllsl €un uoc ugIcBIaJ rra oJorrgF epI J€zTItsrrB € soptullsop se.re[hur1xa1 ap uglccnpo.rd u1 .relcldsnvtlFls sol ap oFr€I oI ts l€crsl¿lsdI stp¡ualsos selnrd s€I rrgrlsoncanb sIsIJc s?.rÍlo ap s€.rolouro¡d
ad rm ap s rclruguoca ,ñ sec11¡1odolrruJnp olgs ou so.refhru s€I op
;gJ s€I uo .r€srrorl g g.rtnn.tfpuocop'sruo-l Ia .r1."lrrasa.rd actld a¡¡
Edita: Area de la Dona@ Ajuntament de Calella
Disseny i realització:Publintur, S.A.
Impressió:Gráfiques Ponent
N" de dipósit legal: B,5 L847 -98
No és permesa la reproducció totalo parcial del contingut d'aquestllibre sense el consentiment delspropietaris del copyright.
Aquest llibre s'ha imprés en paperecoldgic.
aoo.a.r-¡4!g4g¡
.atr¡o
IvGab
riela
Dalla-C
orte C
aball
ero
ones iCalellaAquest llibre s'ha fet sense afany de lucre.
Les possibles edicions i els seus guanys aniran destinats a les necessitats
d'alguna associació de dones que en el seu moment determinésl'Administració.
En aquest llibre trobareu a faltar la bibliografia; la nostra referéncia ha
estat la memória col.lectiva i les aportacions personals que hem recollit al
llarg de dos anys i escaig.
Agraiments:
a I'lnstitut Catalá de la Dona,
a I'Ajuntament de Calella,
a Miquel Tur i Carrasco,
gerent de I'empresa Termotur, S.L., pel seu continuat suport,
a Montserrat Brugués i Medardo, autora del nostre anagrama, i
a les dones que han aportat les seves biografies.
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
El que ajuda,
el que fa costat,
I'indiferent,
i fins i tot el que s'oposa,
fan créixer les nostres ganes d'anar
endavant
A totes les dones
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES i CALELLA. pág 7
resentac¡ó| 'obra que presentem "Dones i Calella" que ha elaborat I'Area de
Llu Oonu de I'Ajuntament de Calella constitueix un notable esforq
per donar a conéixer el treball, la vida i l'obra de les dones d'aques-ta carismática vila del nostre país. Dones que han estat significativesen diferents ámbits, -des de l'anonimat de la privacitat fins als
ámbits públics lligats a la presa de decisions-, peró l'obra de les
quals, sovint, ha estat poc valorada i prácticament desconeguda.La manca de reconeixement social de les contribucions de
les dones, que ha estat la tdnica general fins fa poques décades, ha
tingut repercussions importants: ha relegat les dones al silenci i ha
empobrit la societat tot obviant les seves aportacions.Donar a conéixer, avui, les contribucions de les dones d'ahir
té, doncs, un doble significat: el de recuperar el paper históric de
les dones i el de reforgar el seu paper present i futur dins una socie-
tat que va canviant i modificant-se.Les dones són, possiblement, un dels col.lectius que, amb
més intensitat, han viscut els canvis esdevinguts a la nostra socie-
tat i que, alhora, més s'ha transformat, modificant els seus papers
i funcions socials en un període de temps notablement curt, incor-porant-se activament als ámbits públics de la societat i posant en
qüestió, amb el seu rol, les estructures socials i les funcions que,d'antuvi, havien desenvolupat.
Eines com aquest llibre "Dones i Calella" són valuosos, nonomés peltreball de recerca, investigació i divulgació, sinó perqué,
a més, incorpora la perspectiva de génere, contribuint a donar aconéixer les aportacions de les dones. Així, des d'un plantejamentmultidisciplinar, des de dlverses visions, ens aproxima a una pers-
pectiva més rica i plural dels fets del passat i del present, i ens per-met projectar un futur més plural i més igualitari.
Joaquima Alemany i Roca
presidenta de I'lnstitut Catalá de la DonaGabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES ¡ CALELLA - pig 9
nts históricsf alella es troba a la part septentrional de la comarca del Mares-t:-me, envoltada pels termes de Sant Pol, Pineda i Sant Cebriá.
Segons alguns historiadors el seu nom primitiu fou Calela o Cale-
ta, perqué tenia una petita cala.
Els seus habitants antigament es dedicaren a I'agricultura i
a la pesca, peró cap al'any 1758 a Calella ja hi havia un77T" de
persones que es dedicaven a I'artesania. lany 1784 comptavaamb sis fábriques de mitges i mitjons. Així, durant molts anys,
Calella i la seva gent visqueren de les fábriques téxtils i, en elles,
dones i homes es guanyaven el seu pa i el dels seus fills. No era
estrany veure, a les sis del matí, els carrers plens de gent, elles i
ells, que anaven a treballar. Peró, si bé aixó és natural en els
homes, ja no ho era tant en les dones que, a més, han de portarla casa i tenir cura dels fills. Calella en aquest aspecte fou una veri-
table pionera europea, una capdavantera en un afer que ara s'ha
convertit en natural, perd que fins a principi de segle es donava en
comptades poblacions maresmenques.
Durant els anys 20 i escaig, en una fábrica calellenca hi vahaver una vaga ocasionada perqué els estris de neteja anaven acárrec de les dones que hi treballaven. L'any 1932 es va lluitar per-qué no es pagava el subsidi de maternitat. Durant aquests anys es
formala CÍvica Femenina, molt influenciada per I'església. Perd un
dels triomfs més importants és, sense cap mena de dubte, el dretal vot, que s'obté l'any 1933. De tota manera, la dona segueix
marginada amb uns sous molt inferiors als dels homes.
Durant la guerra, la dona calellenca ajuda els combatents
del front fent roba, sofreix I'escassetat i fa estraperlo, fins que pel
maig del 1937, unes 200 dones fan vaga demanant pa ioli. Pos-
teriorment es creen els menjadors infantils, en els quals la dona téun paper rellevant, servint les taules i fent la neteja.
Durant la postguerra la dona calellenca serveix a I'AuxilioSocial i, sobretot, en la Sección Femenina, on fa una acció moltmeritdria d'ensenyament, de cuina i planxa. Quant a I'ensenya-ment, els col.legis a Calella són abans i després de la guerra, sepa-
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES i CALELLA. pig l0
rats; o sigu¡, uns de nens ialtres de nenes, idurant la guerra són
mixtos.Durant aquests anys, el procés de l'alliberament de la dona
fa una regressió i torna d'alguna manera a haver-hi unes barreres
que fan que la dona hagi de lluitar com a comenqament de segle;
la dona, doncs, és obligada a ser feble, frágil i submisa, per la qual
cosa li costará molt poder obrir-se camí i seran comptades les qui
ho aconseguiran.Calella actualment és una ciutat plana, amb carrers ben
traEats. Té una platja amplíssima, un far, unes torretes i uns pins
que li donen ombra. Peró, tot i que aixó és molt engrescador, jo
diria que el que li dóna carácter és el que fou durant molts anys:
la seva indústria téxtil; encara que ara hagi evolucionat cap al sec-
tor turístic, més que per convenciment, per exigéncies de la vida
moderna.Actualment la dona calellenca s'ha obert camí en molts
ámbits, peró no obstant aixd, encara avui en el treball i en els cer-
cles del poder, la dona es troba molt per sota de les seves possibi-
litats. Per aixd, la lluita de les dones ha estat constant i activa i ha
configurat d'alguna manera les diferents característiques de tota la
societat catalana i calellenca en particular. Calella, doncs, no seria
el que és si no hagués pogut comptar amb el treball i el dinamis-
me de les seves dones.
El llibre que teniu a les mans vol ser una petita mostra del
que és i ha representat la dona a Calella. És per aixó que creiem
que la dona d'abans, i també la d'ara, es mereix un reconeixe-
ment. Perd si bé totes i cadascuna s'ho mereixen, voldríem desta-
car-ne unes quantes que, a la nostra manera d'entendre, han
sobresortit en la seva trajectória, en llurs afeccions o, simplement,
en el seu ámbit familiar. Som conscients que aixó será solament
una petita mostra en la qual segurament no hi seran totes, ni pot-
ser, a judici d'algú, les més rellevants, peró haurem obert un camí
per on podran seguir altres persones, i aixó val aquest esforEl
nostres naonsCom justifiquem el nostre llibre?Perqué la participació de les dones en la societat i en el treball és
tan antiga com la histdria i no ho és tant la seva valoració equipa-rada al llarg del temps.Hi trobareu les grans absents, que són a la nostra realitat; les anó-nimes, que són a la memdria de tots i les que han aportat el seu
apunt biográfic.Tothom ens ha recolzat.
Per qué hem fet aquest recull?Perqué volem deixar en la memória col.lectiva la preséncia d'a-quelles dones que, havent viscut les diferents etapes d'aquest segle
en la nostra ciutat, han destacat no per fer el seu treball, que totesI'han fet, sinó perqué amb ell varen tenir una projecció social o
obriren nous camins...
Raons temporalsEl segle XX té en el nostre paÍs tres etapes ben diferenciades, quehan marcat també la vida de les dones.
El primer terE correspon a la revolució industrial; el segon está mar-cat per l'esforg i el treball vers la reconstrucció, amb noves técni-ques, nous reptes i noves feines. I els últims quaranta anys són el
plantejament obert de I'equiparació tecnológica i social de les
dones.
Caminem cap al nou segle amb l'alliberació de la dona -segonsalguns estudiosos, aquest és el fet que caracteritza prácticament el
nostre temps- la necessitat del reconeixement dels seus absolutsdrets en igualtat d'esforg: amb l'esperit de la "Conferéncia de
P,equin", i amb la il.lusió d'aconseguir amb tot aixó un millor equi-libri social.
Raons humanesCalella té la característica de ser diferent. És un poble d'assenta-ments i de fácil absorció de moviments migratoris; alllarg d'aquest
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES i CALELLA - pig l2 DONES ¡ CALELLA - pág l3
segle ha rebut sobre els seus estrats naturals diverses correntshumanes, gallecs pel ferrocarril, andalusos per I'exposició, extre-menys per la construcció, europeus amb el turisme -marcats pels
alemanys- i, en I'actualitat, varietat d'immigrants de diferentsétnies africanes. Aquest conjunt li confereix característiques espe-
cials, reflectides en la seva societat i també en les seves dones.
Raons socialsLes coses que han fet les dones les han fet junt amb els homes, la
vida és compartida. Ells han estat unes vegades al costat, d'altreshan estat indiferents o col.laboradors, o s'hi han oposat, la qualcosa estimulá I'esforg d'elles. Ho trobareu reflectit en els apuntsbiográfics que us oferim.En algun lloc hem llegit... que en ser una mica més lliures les dones,
són una mica més lliures els homes.
otivac¡ó del llibre¡ a idea original sorgí en les primeres trobades de I'Area de laLOon", en qué coincidírem que, tot i essent part molt activa del
teixit social i cultural de les seves comunitats, la tasca de la donamolt sovint queda diluida per la prdpia societat. És per aixó que ens
proposárem rescatar de la memdria col.lectiva un seguit de dones
de les quals deixem constáncia en el llibre.
No és aquest un llibre de dones il.lustres per la seva profes-
sió o reconeixement social, perd sí que ho són per la seva qualitathumana. En aquest llibre podreu trobar dones que coneixeu o
n'heu sentit a parlar. Són dones properes, que han estat o estan
encara entre nosaltres. En fullejar-lo veureu que les seves biogra-fies estan agrupades en diferents capítols, perd en totes destacarí-em el coratge dins de la seva própia vida.
La dona andnima no és qui no té nom, sinó qui ha passat
treballant en silenci, sense dir res.
Temps llunyans a la nostra societat...Les dones eren utilitzades com a moneda de canvi en els
enllaEos matrimonials. La finalitat era aconseguir més avantatjosesposicions socials o económiques, prescindint dels sentiments.
Ells marxaven afer fortuna, elles mantenien la memória i el
patrimoni familiar.Trobarem la sensibilitat en el grup d'art i artistes, unes per la
seva dedicació al teatre, altres a la música, altres a les dues coses i,
fins itot, les que tenen un amor per I'art en general.
Les benefactores són aquelles que han tingut un sentitgenerós i just en af avorir la societat.
Tenim el grup de dones que s'han compromés amb la socie-
tat del seu temps, desafiant usos i costums.
Les dones emprenedores són les que han estat capaces de
tirar projectes endavant partint del seu propi esforg.
Les dones polítiques són aquelles que han entés que les
dones han de participar en llocs de responsabilitat, on es prenen
decisions importants que acaben per afectar tota la societat.El grup d'escriptores són les que deixen constáncia de
I
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
I oo*r, i .ALELLA. pig r4
vivéncies i sentiments que perduren.Les esportistes són les que, sense deixar la seva condicíó feme-
nina, han sabut competir en terrenys marcats molt temps pels homes.Les missioneres, sempre sorpréÁents, són capaces de deixar
tot alld seu per un món de tots.El grup de pioneres que, trencant motlles, inicien un nou
camí que ha facilitat el pas a altres dones per accedir a un món finsaleshores vetat.
El coratge especial de les fundadores que han creat i tiratendavant obres socials a favor dels altres, molt sovint sense recursos.
El grup de dones i societat són les que han sobredimensio-nat la seva professió, deixant a la societat un record agrait.
Obrint camí són les que han sabut, a més a més de ser pio-neres, aprofitar la primera oportunitat d'iniciar un món plural.
Les voluntáries són aquelles agrupacions de dones queacceptem com alld més normal peró que, amb la seva tasca, arri-ben a fer treballs que no valorem prou (tot i que en aquestsmoments les administracions i la societat són conscients de laimportáncia d'aquests moviments).
l, per acabar, a igualtat d'oportunitats hi ha aquelles donesque han aconseguit fites dins l'administració, concorrent i guan-yant oposicions per a determinats cárrecs i, en molts casos, per pri-mera vegada en aquest col.lectiu arriben algunes a llocs impor-tants.
En llegir aquestes biografies d'époques no molt llunyanestrobareu legislacions derogades, injustícies socials i costums i usosque avui ens semblen increibles. Voldríem recalcar aquests fets,perqué les noves generacions valorin l'evolució d'aquesta societat.
DONES¡.O.rr.O-r'r'' I
nónimes iabsents[a dona anónima no és qui no té nom, sinó qui ha
passat teballant en silenci, sense dir res.
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
I Elndnimes iabsents
DONES i CALELLA - pág l7
I a dona anónima no és qui no tél-nom, sinó qui ha passat treba-llant en silenci, sense dir res.
Tots sabem que grácies al seu esforE
s'han fet moltes coses. La donaanónima...
- És aquella que, soltera,casada, vídua, separada o repudia-da, ha dut endavant una família,més un treball, algun malalt, els
seus pares vells o els seus oncles ogermans sols, els seus fllls discapaci-tats o accidentats...
- És aquella que ha lluitat perun ideal polític, social, religiós, artís-tic, de somni; a vegades sense ser
compresa.
- És aquella que, estrangeraen el país, i molt jove, ha fet d'intér-pret en consultes médiques, sense
ser del seu abast, a parents arribatsde terres llunyanes.
- És aquella que ha hagut de
mercadejar amb el seu cos per treu-re uns fills endavant i així poder evi-tar alld per a ells, ensenyant-los ladignitat.
- És aquella que, nascuda el
segle passat, aprengué de lletra,ajudava les veines, les aconsellava,
fins i tot escrivia les cartes dels seus
promesos.
- És aquella que, amb més de
mig segle de vida, estudia i aconse-gueix graduar-se.
- És aquella que, autodidac-ta, assumeix i amb domini realitzaobres permanents.
- És aquella que, voluntáriad'una o més ONC luda a dur-lesendavant.
- És aquella que organitzaactes a favor del poble.
- És aquella que vetlla de nitper cuidar la salut dels altres.
- És aquella que en temps deguerra veu marxar els seus -a vega-des per a no tornar-, es defensasola, ho fa tot i sap esperar.
- És aquella que afronta la
mort d'un fill i segueix endavant.- És aquella que, mare d'a-
dopció, dignifica l'ésser humá i
organitza una família.- És aquella que, seguint el
seu marit, de diferent raEa o país, vaperdent les seves arrels.
- És aquella que ha sofert les
ires polítiques, religioses o socials
dels pobles.
- És aquella que, evacuadacom a "niña de guerra", ha conti-nuat la seva vida en altres terres i
altra família.- És aquella que, maltracta-
da, calla.
- És aquella a qui els seus fillsla fan sofri¡ perqué desvien les seves
actituds i destrocen les seves vides.- És aquella que en solitud iGab
riela
Dalla-C
orte C
aball
ero
DONES i CALELLA - pig l8 DONES ¡ CALELLA - pig l9
abséncia dels homes porta enda-vant una economia agrícola; s'en-fronta al camp ¡ el treballa.
- És aquella que en altres
époques va anar a servir tan sols pel
menjar.
- És aquella que veu marxarla barca cada dia amb I'esperanEa
del retorn i de la bona pesca.
- És aquella que, jove i benpreparada, lluita per la seva vida i,de vegades, ha d'acceptar tasques
alternatives amb salaris baixos i
contractes curts.- És aquella que, en certes
époques visqué rellogada amb dret a
cuina per aconseguir una nova vida.- És aquella que en el temps
de "l'estraperlo" pagá el pa a preu
d'or, ja que el canviá per les sevesjoies o les de la seva mare.
- És aquella que, tot i queobrí nous camins en el treball, el seu
cap li diu: les dones a la cuina.- És aquella que es dedica a
I'ensenyament i treballa amb les
noves generacions.- És aquella que dedica tot el
seu temps als altres.
- És aquella que... tots conei-xem, que és aquí; que amb la sevapreséncia i esforg ha construit partde la nostra societat.
Totes les persones tenenquelcom d'andnimes, precisament laseva millor intimitat, i no ho tenenmenys les dones; volem, reconegudaaq uesta q ualitat, retre'ls homenatge:en les que pensem, les dels perfils
que hem apuntat i les altres, les més
andnimes encara, que són les quecadascú de vosaltres coneixeu deprop i de veritat.
Per altra banda, les grans
absents per a nosaltres són aquelles
dones que no són anónimes, per-qué es coneixen públicament i la
seva labor ha transcendit el límit delquotidiá ni són biografiades, perquéaquest recull tan sols vol represen-
tar que hem connectat amb la
societat perqué en sortissin uns fetsconcrets, els quals donaran vida al
conjunt. Són, diem, les gransabsents, part important del motorfemení de la nostra societat. Tot-hom les coneix.
rtac¡ó i in croa,
Temps llunyans a la nostra societat..
Les dones eren utilitrades com a moneda de canvi enels enllagos matrimonials. [a finalitat era aconseguirmés avantatioses posicions socials o económiques,
prescindint dels senümenb.
Ells manaven a fer foÉuna, elles mantenien lamemdria i el patrimonifamiliar.
l\nónimes iabsents
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
Gabriella Dalla Corte
7 abriella Dalla Corte nasqué a
U I'nrgentina. Té trenta anys i és
estudiant de doctorat en histdria.
Arribá a Calella fa uns quants anys,
atreta per la importáncia del nostreMuseu Arxiu.
Estudiá catalá fins aconseguirel nivell C i poder investigar millorconeixent I'idioma.
Vingué amb la intenció d'estu-
diar les dones i la seva influéncia en la
societat d'altres temps; precisament
les de Calella, que, com primer sospita
i després descobreix i a més a més
troba en documents, han tingutimportáncia com a impulsores sobre-
tot del comerg catalá i calellenc dels
I
I
DONESiCALELLA-pág2l I
segles XVlll i XIX i en la seva expansió
en altres terres, mantenint les famílies
mentre els homes marxaven a comer-
ciar, elaborant, embalant i enviantmatéries primeres o anant-se'n ambells. És l'época de la difusió dels cog-
noms catalans en forma de marques.
En la investigació troba que
estem a punt d'editar un llibre sobre
les nostres dones i ens ofereixaquestes quatre biografies, que si
bé ultrapassen I'espai i el temps que
ens havíem fixat per a aquest tre-ball, val la pena ressenyar-les com aaportació important i, sobretot,com a suport del llibre.
Les dones foren pioneres en el
comerE de Calella.
La dona en les economies familiarsde Calella, Galícia i América1750/1850.
Caterina Citart. Julita Costas i Soler.
Josepa Placies i Martorell. MariaAlsina i Costas. Dones de la matrí-cula del mar.Gab
riela
Dalla-C
orte C
aball
ero
DONES ¡ CALELLA. pig 22 DONES ¡ CALELLA. pis 23
Galícia i América (17 5Ol 1850)
La lectura dels documentsdel passat de Calella dóna a unapersona interessada en la sevahistória la possibilitat de trobar les
seves dones en moltes referénciesdocumentals. Les dones sabienescriure, comerciaven, actuaven enjudicis, estaven inscrites en la Matr!cula del Mar, portaven les seves
cases i enviaven, pel seu compte,mercaderies a América i Calícia. Lesdones comerciants naixien en famí-lies dedicades als negocis i creixienamb els seus germans i cosins en uncontext del parentiu marcat pelscicles comercials. Moltes dones tre-ballaven en el comerg i la producciói la seva activitat estava inserida enI'economia familia4 encara que elshomes fossin invariablement elscaps visibles.
Els historiadors que han estu-diat la formació del capital comer-cial de l'antiga Villa de Calellaescassament han analitzat I'actua-ció de les dones. S'han referit a les
vídues que reemplagaven els seusmarits quan aquests morien. Se sap
molt poc de les dones que es que-daven a Calella mentre els seus
marits se n'anaven durant mesos i
anys, dones que es feien cárrec deldesafiament del negoci familiar.
Per comenqar aquest llibreque parla de les dones de Calella,
he triat alguns casos representatiusde dones que s'han perdut en lamemória histórica i col.lectiva delshabitants de la ciutat de Calella. Les
dones em van oferir algunes dadesperqué van deixar notes i cartes. Ladificultat de la meva feina es trobaen el fet que no existeixen fontsdocumentals homogenis sobredones semblants a les que es con-serven sobre els homes. Les donesapareixen de tant en tant als llibresparticulars de les companyiescomercials i als registres oficials deltráfic. Els documents utilitzats són,segons el meu parer, més "subjec-tius": correspondéncia privada, ins-cripcions, papers personals decomptes de metges o sabaters. Sónfragments d'históries de vida enplural perqué, encara que hi hagicoincidéncies entre les dones,aquestes no eren totes iguals i no es
pot parlar que hi hagi hagut "untipus de dona" o que es puguiescriure una histdria universal de "ladona".
Els relats permeten recordarles dones de diferents generacions.Les seves vides van acompanyar elcreixement de la localitat i van ferde Calella una de les árees més pui-xants en el comerg amb Calícia i
América durant la segona meitat delsegles XVlll i principi del XtX.Comengar per aquest període histó-
ric té com a objectiu enllaEar la
história actual de Calella amb un
passat recent que encara batega.
Aquest treball és part de la
investigació que vaig desenvoluparper redactar la meva tesi doctoral,"Vida y muerte de una Aveniura en
el Río de la Plata, Jaime Alsina i Ver-jés, 1770/1836, Historia, Derecho y
res de capitals: la mare d'en Quirze,Júlia Oliver; la seva germanaMarianna Oliver, Maria Colomer i
Rabassa, Rosa March i les vídues
Marianna Casalins i Buch, MariannaBohigas i Oliver i Caterina Citarttambé van tenir un lloc molt desta-cat com a accionistes.
Lactuació de Caterina Citarten el negoci mercantil va ser garan-
tida pel sistema legal catalá, que
permetia a les dones controlar el
seu propi capital. Peró també la
seva condició de vídua, que li vapermetre ser responsable del man-teniment de I'economia familiar. La
importáncia numérica i social de les
dones vídues de Calella va ser
assenyalada per Maria Teresa Morai Vila en el seu pioner treball sobre
I'estructura socioeconómica de la
Caterina Gitartmitjan del segle XVlll, una de
les estratégies productives i
comercials més importants en el
desenvolupament de Catalunya, i
específicament de Calella, es va
localitzar a les árees costaneres
occidentals de Calícia. En poc
temps, les costes gallegues es van
veure envardes per catalans que
emigraven dels seus pobles. Al
Ferrol, a la Corunya, va arribar
Quirze Oliver i Flaquer l'any 1776.
Quirze va ser un jove de Calellaprovinent d'una família de pagesos
que tenia vinyes.
Quirze va ser administradord'una companyia dedicada al pro-
cessament de la sardina que va fun-cionar entre els anys 1766 i 1774'z.
A la companyia van participar mol-tes dones de Calella com a inverso-
familia en la disolución del orden
colonial", sota la direcció de la Doc-
tora Pilar Carcía )ordán, catedrática
del Departament d'AntropologiaCultural, Histdria d'América i Africa,
Universitat de Barcelona (1998). Vull
agrair al Director del Museu-Arxiu de
Calella la seva predisposició durant la
recol.lecció del corpus documental.
llportació i investigació i investigació
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES ¡ CALELLA - pig 24 DONES ¡ CALELLA - pág 25
vila de Calella durant el segle XVlll.Lautora va analitzar dues fontscadastrals, una de l'any 1737 i l'al-tra de I'any 1758. En la primera fontel nombre de vídues propietáries deterres i cases era de 40, és a dir, el
14'71% de la població activa. El
segon document, aixecat vint-i-unanys després, va comptabtlitzar 89dones, el29'18% de la població..
Peró el fet que les vídues s'a-costumessin rápidament al seu nouestatus familiar i al seu flamant rolen I'empresa es devia a la seva pre-paració prévia en la vida comercial i
productiva. Moltes dones participa-ven en el comerq i en la producciódes de molt petites. I podien fer-secárrec de les exigéncies de I'empre-sa perqué coneixien el funciona-ment del negoci comercial.
La importáncia de CaterinaCitart no es va reduir a la seva con-dició d'inversora de la companyia
de Calícia, sinó que va tenir unpaper molt important en la consti-tució del matrimoni de Quirze ambuna noia de Calella, .losepa Placies i
Martorell. Després d'una llargatemporada al Ferrol, Quirze va tor-nar a Calella, decidit a casar-se ambJosepa. Va parlar amb CaterinaCitart i li va demanar que parlésamb la Josepa per convéncer-la decasar-se amb ell. Quirze pensavaque el matrimoni consolidaria,paral.lelament, les seves relacionsamb I'oncle de Josepa, el patróMiquel Martorell, que s'encarrega-va del transport dels productes.
De mans de Quize, Caterinava rebre unes tisores i xocolata com aregal per haver parlat amb Josepa. Ella
va aconseguir establir els criteris dels
capítols matrimonials de la parella,
perqué eren les dones que reforEaven
les xarxes socials, de parentiu i els vin-cles d'amistat de la gent.
| "t"na Placies i Martorell
El26 d'abril de 1773 )osepa Pla-Lcies i Martorell va donar la seva
paraula de casament a Quirze. Viviaamb la seva mare, Maria Martorell,que poc abans havia quedat víduadel negociant Josep Placies. Per aJosepa i Quirze, la consolidació dels
llaEos matrimonials ajudava a
enllaEar interessos individuals. En
aquest context s'expliquen els
regals que Quirze va donar a la seva
promesa per donar-li paraula de
casament:"Abril 30 de '1773: Entregue
a la dita losepha Placies y Marto-rell en señal de promesa una tum-baga de or que me costava compra-da de lansa 7 lliures 10 sous; Maitx8: unas sabatas y unas xinellasvalor 'l lliura '1 0 sous; unas sivellasde plata per las sabatas de valor 3
lliures 1'l sous 3 diners; Maitx 30:unas cintas de seda de valor 1 sous;que aporte de Barcelona con mas
unas arrecadas de or ab set pedrasbioladas a cada una de valor 28lliures; uns butons de or per a lacoll de la Camisa ab 8 pedras Bio-ladas en cada un buton de valor '1 'l
lliures 'l 5 sous; dos parells butonsde plata per los punys valor'l'l sous
3 diners; una agulla de plata per los
Cabells valor 'l lliure 2 sous; 6diners; unas mitjas de seda blavafetas a la agulla valor 3 lliures 'l'1
sous 3 diners; unas mitjas de fil de
cero fetas ala agulla valor 'l 8 sous 9diners... "o
Josepa i Quirze es van casar
el 15 de maig de 1774. La dona vaaportar un dot en diners i dues cai-
xes amb roba, i se'n va anar a viurea casa dels Oliver. Josepa sabia lle-gir i escriure i durant molt de tempses va encarregar de controlar lacorrespondéncia comercial i els
diners i de portar endavant els trá-mits mercantils a Calella, ajudant el
seu marit.
Una tarda, Quirze va decidirtornar al Ferrol amb altres pilots i
comerciants de Calella per conti-nuar amb la companyia. Perd quanva comunicar la decisió al seu pare
es va produir entre ells una discus-
sió que va acabar amb la rupturafamiliar. El pare li va dir que, si dei-xava Calella, havia de "treure"Josepa de la llar. La dona va anar a
viure amb la seva mare durantI'abséncia del seu marit.
Dos mesos després de casar-
se, Josepa va quedar embarassada.
Va tenir la seva filla, Marianna,
¡
I
'Arkiu Historic Municipal de Calella del Museu Arxiu (MAMC), Fons Alsina, Capsa 1, No
1105: Companyia de l'administrador Quirze Oliver a Calícia.
'Mora i Vila, M.T. (1990) societat, economia. Calella 1737 ¡ 1758, prem¡s lluro, Mataró,págs. 61 /62 i 118/119.
portac¡ó i invest@ció portació i investigació
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES ¡ CALELLA - pig 26
durant l'abséncia d'en Quirze. Amitjan de l'any 1776 Josepa va anara Calícia per treballar amb el seu
marit i va deixar Marianna amb la
seva mare, Maria Martorell. La
memdria escrita de Calella sobreaquest cas es perd en aquellaépoca.
"MAMC, Fons Alsina, Capsa 1, N' 1105
Francesc Oliver f
Francesc Galup flaA ñ*¡| | 'tzzqz
A Marianna AAOMiquel Francesc Mar¡aMartorell * Martorellf rvriquel L/ l¿l
i+o, segoneslnupctes
Flaquer ¡L,) rútia
JosepPlac¡es
*A
I
Ramon
aMoreu ,\ t*,r \J Boh¡gas
'/ \ certrudis fA ,
I
--¡-------tO A* O O crarich I
úlarianna Qu¡rze josepa tvl-a¡a 2\ f r*r.J lJit;t", ilii[il ] *I nrneu f ercÉs I mrnrrurn
¿\ none * nel¡c¡ós B
Q oorur ! rot*o .É
f .otr*.,o", * ro., $
l*ou,'trrol ' '-----r----o
Marianna Oliver ¡ Flaque\ 1775
J rlita Costas i Soler
¡l canvi económic de CalellaLdurant la segona meitat delsegle XVlll es pot descriure mit-janEant I'experiéncia productiva,comercial i familiar de Júlia Costas i
Soler que l'any 1738 es va casar
amb el corder Josep Alsina i Coy.
Josep va ser un dels accionistes de
la companyia de Quirze Oliver al
Ferrol i va ser educat com a comer-ciant pel germá de la seva mare,que tenia una botiga a Calella'.
Júlia Costas i Soler també era
filla i germana de comerciants. El
seu pare, Joan Costas, era rande¡ és
a dir, feia fils que comercialitzava i
també habilitava les dones de la vilaamb matéria primera6. La seva
DONES ¡ CALELLA - pig 27
mare, Cecília Soler i Buch, provenia
d'una família de corders.
Quan Júlia es va casar amb
en Josep Alsina, uns dels seus inte-ressos principals va ser la producció
de vi, que va ser una de les fontsprincipals de I'enriquiment delshabitants de Calella.
Júlia i Josep es van convertiren propietaris d'una llar prdpia i d'undels cinc cellers en els quals els habi-tants de Ia vila guardaven el vi i I'ai-guardent. Van organitzar, en la seva
própia casa, uns telers amb els quals
van fabricar mitges per enviar a laresta de la Península i a América.
Entre 1759 i 1782 )úlia vatenir onze fills i filles. Va desheretar
el seu primogénit Joan dient que
tenia una actitud dolenta en relació
als béns familiars i que descuidavaels telers. Amb el seu marit vademanar a la Reial Audiéncia de
Barcelona I'exclusió de Joan de lallar, assegurant que el fill no voliatreballar'. Joan va interposar unjudici contra la seva mare que vadurar disset anys fins que el Rei
Ferran Vll va absoldre Júlia'. El
fadristern Francisco Alsina i Costas,germá de Joan, va heretar tots els
béns quan va morir el seu pare
Josep.
l-enriquiment de la família es
va fer evident a final del segle XVlllquan els Alsina, amb altres accion¡s-
tes de Calella, van decidir fundar lacompanyia mercantil Alsina, Marchi Cona amb seu a Calella i a la ciu-tat mexicana deYeracruzo. Allí es vaestablir el marit de Maria Alsina i
Costas, que era la filla més gran de
Júlia. Maria es va quedar a la vilaportant endavant la seva part dels
negocis mercantils.
"MAMC, Fons Alsina, Caixa 14, sig.255
'Archivo de la Corona de Aragón (ACA), Real Audiencia, Consultas de la Real Audiencia,
Año 1766, Reg. 806. Barcelona, 1B/O2/1766, folio 54
'ACA, Real Audiencia, Carlos lV- del 14/12/1788 al 20/03/1808; Expedientes Remitidos a
la Real Audiencia. Vistos en el Acuerdo; Josep Alsina i Coy de Calella, con el hijo: excesos,
inobediencia, separación, 1 I / 10/ 1790. Barcelona; Registro 1210, pág. 6aB8MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, N" 214. Francesc Alsina i Sivilla
eAquesta companyia va ser analitzada per LLOVET, ). (1986) Alsina, March i Cona (1794-
1809), Premi lluro 1985, Mataró.
iinvest@ció
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES i CALELLA - pág 28 DONES ¡ CALELLA - pig 29
M ariaAlsina ¡ Costas
M :[1-:l'ffJ":?:H :iffffj jal conreu, la producció i la comercla-
lilzació del vi i l'aiguardent. Aprofitantel constant tráfic que mobilitzavamercaderies del Maresme, els Alsina
també es van dedicar a la producció
téxtil, especialment a la fabricació de
mitges de seda i cotó.
Molt aviat, Maria va tenir unaparticipació important en el comerE
amb Arnérica.lany 1784 es va casar
amb el peixeter .losep Cona, que es
va convertir en un dels membres
principals de la companyia Alsina,
March i Cona. Josep es va establir aVeracruz més de tretze anys i durantaquell temps va ser Maria qui va
controlar el celler construrt a casa
seva, que es trobava al carrer de
Jovara, el més llarg de Calella'..
La situació socioecondmicade la vila era próspera. Un empadro-
nament fet I'any 1805 va comptabi-litzar I'existéncia de 773 homes de
més de setze anys, la meitat dels
quals estaven relacionats, d'unamanera o altra, amb el comerg i lanavegació". El document, peró, no
diu res de les dones com la Maria,que participaven pel seu compteenviant mercaderies a América. La
memória escrita de Calella, conser-
vada al seu Museu-Arxiu i al Fons
Alsina, conté comptes individualsque fan referéncia a la qualitat de
Maria com a comerciant, peró on
apareix el seu germá Francesc com aresponsable visible del tráfic.
Durant la llarga absénciad'en Josep, la Maria va fer front al
manteniment de la llar i, el que és
més important, a la malaltia i la
mort de la seva filla. Quan en .losep
va tornar de Veracruz ho va fer ambmolt pocs diners propis.
'.MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, Núm. 311, Capítols matrimonials fets i firmats entre Josep
Cona Mallol i March, jove pescador de la vila de Calella, i Maria Alsina i Costas, donzella de
Calella. 18 de Desembre de 1784; Capsa No'13, Any 1797: N" 6051 . Carla enviada per
Miquel March (Calella) a Francesc Alsina i Costas (Barcelona), 01/03/1797.
"MAMC, "Empadronamiento y específica relación de todos los hombres, indistintamente
desde la edad de 16 años cunplidos en adelante que se hallan avecindados actualmente en
esta Villa de Calella, con expresión de los nombres, apellidos y calse de cada uno de ellos,
formado en cumplimiento de lo mandado por el Muy Sr. Cobernador de Cerona. Villa de
Calella, 2 de Enero de 1805."''MAMC, Padrón de la Villa de Calella del Corregimiento de Cerona en el Principado de
Cataluña, 18'18.
Pere Soler,L
Pere Buch I
Magdatena GironésQ A *
o--.1 Mar¡a Bucha*o
Mar¡a Euchi G¡ronés
Teresa lsidro Itl-! p^r¡... .!.
I xenru
! euerrrn
f .orr*.,o".f encts
f nrrrcrós
I monr
¡J conorn
.9
l\QuirzeSoler i
Buch
U UULJ t(l\Máiiá Francesca Teresa Cecilia Soler Joan
i Buch Costas
(J ^!Magdalenaf Mar¡a Buch
L>-l +1soo
,*
Josepi Goy
At^-I Francesc Nr
f1*Alsina 1773 1774
' tf"t__-rA
rosep coma
Joan+desheredat
I8lf,"j
L-I
AAAA O,oan Pere JoseP N¡colás Júlia Costas
* isgl"t---^1734
AntonSivilla i
S¡v¡lla¡ Nadal
D ones de la matrícula del marIt\ ones com Maria Alsina i Costas
U -qu" van participar activamenten la vida comercial, economica i
social de la Villa de Calella- no van
ser casos aillats. Durant I'any 1B1 8
es va aixecar el Padró de la localitat,
en el qual es va consignar el total de
veins amb "llar oberta" i que va ser
de 476. Els homes van representar
el76% de la població empadrona-
dai el 24%" restant van ser dones, la
gran majoria vÍdues1'?. El padró va
comptar un total de 65 donesi 127
homes inscrits a la Matrícula del
Mar.27 d'aquelles dones eren pro-
pietáries de barraques a Calella. Les
dones amb "casa oberta", matricu-lades i propietáries de barraques
vivien als següents carrers:
La )ovara: matriculades:
Caterina Calup; Angela Feliu i
Cener, Certrudis lsern; i les Vídues
llportació i investigació llporació i invest@ció
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
DONES ¡ CALELLA - pi8 3lDONES i CALELLA - pig 30
de Juan Pont; de Quirico Rogueta;
de Tomás Cener; de Josep Planas.
Dones amb barraques: vídues de
Juan Colomer; de Cener. Matricula-des amb barraca: Maria Rico; There-sa Moreu; vídues de Ramon Mayol;de Manuel Dalmau; de Valls; de
Josep Planas. Dones amb "casa
oberta": vídua de Francesc Cener;
Narcisa Casalins; Josefa Buch i Bru-
net; Theresa Lleonart; Paula Alsina i
Citarh Theresa Ceri; Maria Costa;
Certrudis Casalins; Catalina Comas.
De la Pansa (des de l'any1920 carrer de les Escoles Pies):
Dona Matriculada: vídua de Josep
Mandri. Dones amb "casa oberta":vídua de Juan Castellan.
Del Marqués de Llupiá:dones amb barraca: Josefa Alberti;vídues d'lsidro Verdura; de .losep
Pla; de Quirizo Feliu; de Josep Soler.
Dona "amb casa oberta": vídua de
Ramon Sabater.
D'en Batlle (vulgarment,
carrer dels Capellans): dones matri-culades: Julita Bonell; Maria Coll i
Mallol; vídues de Josep Calup; de
.luan Calup; de Francesc Llorens.
Dones amb "casa oberta": MariaCateura; vídues de Cabriel March i
Raull; de Francesc Baptista; de Juan
Vilaró; de Joan Verjés i Basart.
De les Creus: dones matricu-lades: María Llorens; Francisca Bori;
Maria Sagrera. Dona amb "casa
oberta" : Angela Llorens.
De la Carretera (en 1878,
carrer de Sant Josep): dones matri-culades: Theresa Feliu; Theresa Cla-rens; Catarina Calup; vídues dePedro Barrera; de Josep Cateura; de
Buenaventura Oliver; de JoaquinMuller; de Ramon Diviu; de Juan
Patiteu; de Juan Passot; de Juan
Cuandia; de Antonio Cardó; deFelix March; de Josep Rossell. Dona
amb barraca: vídua de Cosme Villa.
Matriculada amb barraca: vídua de
Buenaventura Caradell. Dones amb" casa oberta" : Benita Rossell;
vídues de Manuel Feliu; de MiquelFeliu; de Jaime Maresma.
De Sant Jaume: Dones ambbarraques: Mariana Ricos; BertolinaVerdura; vídua de Antonio Adroher.Dona amb "casa oberta": vídua de
Pedro Ferrer.
De Sant Joan: Dones matricu-lades: Cristina Alsina; Maria Vilaró;María Oliver; vídues de Josep Vilaró;
de Buenaventura Bolivart; de Juan
Buhigas; de Antonio Parerai de Fran-
cesc Coll. Dona amb barraca: Tecla
Mares. Matriculades amb barraca:
vídues de Francesc Serra i de Domin-go Forest. Dona amb "casa oberta":vídua de Francesc Mata.
De Sant Pere: Matriculadesamb barraca: vídues de Buenaven-
tura lsern i de Francesc lsern. Dona
amb "casa oberta": vídua de Fran-
cesc Mata.Carrer de I'Església: Dones
matriculades: Catalina Llorens; Rosa
Reynals; Maria Terradas; Catalina
Bofill; vídua de Miquel Clavera.
Dona amb barraca'. vídua de Fran-
cesc Casas. Matrícula amb barraca:
vídues de Jaume Josep i de Juan
Bosch. Dona amb "casa oberta":
Maria Pitolt.De la Bruguera: Dones matri-
culades: Julita Pont; Mariana CamP-
desuñer; vídues de Miquel Cranell;
de .losep Llorens; de Fernando 5olé;
de Josep lsern. Dones amb "casa
oberta": vídues de Miquel Vergés i
de Mariano Bonaplata.
Arrabales: Dones matricula-
des: Maria lsern; vídua de Pedro
Añó. Matriculada amb barraca:
Maria Mojas. Dones amb "casa
oberta": Cecília Buch; Caterina
Crous; Maria Clarich; Maria Estolt.
Foranis: Dona amb "casa
oberta": vídua d'lsidro Ferrer.
De Mar (1947, carrer de
Francesc Bartrina): Dones amb
"casa oberta": rita Rabassa; vídua
de Joan Docet.De Romaní: Dona amb "casa
oberta": vídua de Domingo de
Caralt.A mitjan del segle XIX els
habitants de la vila de Calella escol-
taven totes les tardes dels estius un
pregoner que els recordava una dis-
posició municipal: els homes i els
nens havien de prendre el sol i ban-
yar-se separats de les dones. La
separació f ísica implicava,paral.lelament, una definida ocupa-
ció de l'espai de la costa mediterrá-
nia. Moltes dones que havien
crescut i que compartien quotidia-
nament les seves vides amb els
homes havien de conformar-se,durant els mesos de calor, amb una
petita part de la platja establerta per
I'Ajuntament.El costum d'apartar els
homes i els nens de les dones va ser
comú a d'altres poblacions costane-
res de la comarca del Maresme. Les
autoritats estaven interessades a
marcar normes de conducta entre
els sexes d'acord amb un criteri de
moralitat. La persisténcia dels pre-
gons permet intuir que la separació
no era completament respectada
per la gent que gaudia juntament
del sol, I'aigua i la sorra.
llporació i investigació
Gabrie
la Dall
a-Cort
e Cab
allero
I
DONES ¡ CALELLA - pág t74
Presentac¡ó ... ..
Les nostres raons ....Mot¡vació del llibre
Anonimes i absents..........
.11
.13
.15
¿l3ll'áii"Ji,i,"?'ilfálil: )7
Ad i art¡stes ..........33Núria Aznar i Catá.... .35Assumpció Batiste i Oriol.....,.........................................36M. Rosa Brunet i AngladaM. Eulália Feliu iTorrent..
Benefactores....Policiana Teixidó i Feliu...
Dones i societat.
..37
..38
Alícia Lluís i Serra.................. .40
lsabel Viñas i Clavera..
.57
.59
67
Dones Compromeses .........Elda-rtztargoI A;r;ti H ;;'i;.Joana Cod¡na i Llorens........
616365
Cecília Clavell i Bragulat.Angela Dalemus i CalvetDelfina Dolz i Antó........Consuelo ooringret i Ei;;J;;..Margaret Marwood MorganPepita Passols i Xapellí ...-....
.-/ I
Concepció Vila i Riu..........Pepita Vives I Artau ............
Emprenedores..Ester Buch i Cutiller...........Joaquima Puigvert i Roca..............
Escriptores... ....Elionór Bayo i Casals......Maria Cardona i CodinaPepita Callart i Mallol ........... .................87Maria Teresa Mora i Vi|a...... RR
.76
.77
.78
.79
.80
.82
.83
.85
........89.. 90
Concepció Organ i Valverde ...Teresa Teixidó i Estany
Montserrat Candini i Puig.................
DONES ¡ CALELLA - pág 175
Esportistes......L atletisme femení calellenc .... ... ...............Aida Benet i Monforte.....M. Teresa Pons i MarmilicTánia Puig i PozueloSusi Salvañá i Rothe.
...........................105
...........................107
Preséncia Vedruna a I'Hospital de Calella
Casal de Nostra Senyora de FátimaFundació de la Congregació deles Cermanes Josefines a Calella. ...
919394
..96
.,98100
Pilar Vivas i Llorens
Obrint Camí..........
. 122
123L escoltisme femení...........Encarna Flores i Villalobos.
..125
Júlia LiqLrete i Carín .............Carme Nualart i Xiberta..........Carme Nualart i Xiberta.......... .............137Núria Ribé i Fusté
La Creu Roja: les voiuntáries.......Associació de Dames de Lluita contra el Cáncer .
..161
..163
..165
..167Amics i voluntaris de I'hospital.Voluntáries Olímpiques
Dones i igualtat d'oportunitats ........Maria Olea Hernández i Hernández .lvlana utga Hernanoez I HernanoezMercé Oliva Mena r Cerdá
.169
.171
.172
.173Gab
riela
Dalla-C
orte C
aball
ero