Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 01 | 2n TRIMESTRE | 2012 01

El camp de mar ja té

llum verda per a la

conversió en un camp

de gespa artificial

pàg. 04

L’AJUNTAMENTINFORMA

La nova EscoLa saLicrú una rEaLitat més propErapàg. 05

Èxit dE La primEra Etapa dE La voLta cicLista a cataLunya a caLELLapàg. 06

caLELLa guanya un cEntEnar dE pLacEs d’aparcamEnt aL cEntrE dE La ciutatpàg. 10

Publicació trimestral de l’ajuntament de calella

01 | 2n TRIMESTRE | 2012

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |calellaésmés02

01 | 2n TRIMESTRE | 2012

El “calellaésmés”és una publicació trimestral

Edita: Ajuntament de Calella

Coordinació i redacció: Regidoria de Comunicació

Correcció lingüística: Consorci per a la Normalització Lingüística

Fotografies: Arxiu Municipal

Disseny i maquetació: Carme Guri

Impressió: Gráficas de Prensa Diaria, S.A. - Grupo Z

Dipòsit legal: B.19666.2012

la nova calella televisió, ara a internetwww.calellatv.cat

CoMunICACIóTelèfons d’interèsNo eT PeRDiS ReS DeL que PASSA A LA TevA CiuTAT

AQuESTA PuBLICACIó no SuPoSA CAP CoST PER L’AjunTAMEnT gRàCIES AL PATRoCInI DE:

p Mira la tele online

gcalellaésmésSegueix-nos al facebook

u@calellaésmésSegueix-nos al twiter

mwww.calella.catRep la newsletter

2www.radiocalella.cat

escolta la ràdio 107.9fm

aLta o EsmEna dE dadEs dE La guia comErciaL dEL punt d’informació intEractiu

Si vostè és propietari d’un negoci i la seva informació no apareix al punt d’informació públic (active points) que l’Ajuntament ha instal·lant a la Plaça de l’Ajuntament, o les dades que hi figuren no són les correctes, pot demanar que s’actualitzi aques-ta informació mitjançant els canals següents:

Per internet: www.calella.cat

Presencialment: Demanant la instància específica: Alta active point

AjuntAment De CAlellAAdreça: Plaça de l’Ajuntament, 9

Telèfon: 93 766 30 30

Horari de registre: de 9:00 a 13:30h

AjuntAment 93 766 30 30

POlICIA lOCAl 93 766 59 20

mOSSOS D’eSQuADRA 93 741 89 85 (consultes) 088 (emergències)

GuÀRDIA CIVIl 93 769 05 91

BOmBeRS (Pineda) 93 762 30 80

AmBulÀnCIeS CAlellA/PIneDA 93 767 11 00

CentRe D’AtenCIÓ PRImÀRIA (CAP) 93 766 59 50

HOSPItAl De CAlellA 93 769 02 01

CReu GROGA 93 766 20 30

OFICInA De tuRISme 93 769 05 59

tAnAtORI munICIPAl 93 769 53 01

DIPÒSIt munICIPAl De VeHICleS 93 766 59 20

OmIC (Oficina municipal d’informació al consumidor) 93 766 51 64

SeRVeI munICIPAl D’ASSeSSORAment PSICOPeDAGÒGIC (SemAP) 93 766 04 76

ReGIStRe De lA PROPIetAt 93 792 08 82

ORGAnISme AutÒnOm De GeStIÓ tRIButÀRIA 93 769 24 08

CORReuS 93 769 13 54

jutjAt De PAu 93 769 04 84

eSGlÉSIA PARROQuIAl 93 769 09 90

DeIXAlleRIA 93 766 21 87

AQuAlIA 93 796 70 01

GAS nAtuRAl 93 769 73 89

BIBlIOteCA CAn SAlVADOR De lA PlAÇA 93 769 03 86

muSeu ARXIu jOSeP mARIA CODInA BAGuÉ 93 769 51 02

CAmP De FutBOl “lA muntAnYetA” 93 766 20 07

PAVellÓ D’eSPORtS PARC DAlmAu 93 769 44 00

PISCInA munICIPAl 93 766 19 71

eStACIÓ RenFe 902 320 320

tAXIS 676 288 288

AutOCARS CAlellA 902 42 46 66

GASOlIneRA 93 769 10 97

GeStVIA 93 766 41 97

RÀDIO CAlellA tV 93 766 03 33

InSS 93 769 28 49

Inem (Pineda) 93 762 93 70

eSCOlA BReSSOl el CARRIlet 93 766 09 71

COl·leGI DR. SAlICRÚ 93 769 24 14

COl·leGI lA mIneRVA 93 769 16 67

COl·leGI eSCOlA PIA (jovara) 93 769 04 55

COl·leGI eSCOlA PIA (Sant Pere) 93 766 06 71

eSCOleS FRetA 93 766 19 03

IeS BISBe SIVIllA 93 766 12 01

c

L’AJUNTAMENTINFORMA

C/ Turisme, 2 | CALELLA | Tel. 93 769 05 74www.casa-carlos.es | info@casa-carlos.es

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 01 | 2n TRIMESTRE | 2012 03

Núria Parella i Comas

4A tInentA D’AlCAlDIA De POlítICA SOCIAl Serveis Socials Nova ciutadania Educació Cooperació i SolidaritatFàbrica llobet-Guri Sant jaume 339 93 766 15 52 calella@calella.cat

,ReGIDORA Del DIStRICte 2districte2@calella.catDistricte que va des del carrer de Vallderoure fins el carrer de Sant joan, carretera n-II en amunt.

Xavier Pedemonte i Marín

1R tInent D’AlCAlDIA De ReCuRSOS GeneRAlS I HISenDAHisendaRecursos humansRecursos generalsEquipaments municipals i Fàbrica LlobetAjuntament Plaça de l’Ajuntament, 9 93 766 30 30 calella@calella.cat

,ReGIDOR Del DIStRICte 1districte1@calella.catDistricte comprès entre la Roca Grossa i els carrers de Vallderoure i de montserrat.

Jordi Sitjà i Roca

3R tInent D’AlCAlDIA De teRRItORI I meDI AmBIent Gestió i disciplina urbanísticaPlaça de l’Ajuntament, 9 93 766 31 45 calella@calella.cat

Mobilitat Habitatge Medi ambient Obres públiques Contractes de serveis públics. Neteja i aigüesPlaça de l’Ajuntament, 9 93 766 30 30 calella@calella.cat

,ReGIDOR Del DIStRICte 7districte7@calella.catDistricte comprès entre el carrer de la Indústria i el Rierany dels Frares; entre la carretera n-II i la platja.

Albert Torrent i Vivancos

2n tInent D’AlCAlDIA De SeGuRetAt I SeRVeIS De CIutAt Seguretat i Policia local ComissariaAv. Parc, 23-2893 766 59 20 aj035.policia@calella.cat

Serveis públics Serveis de platjaAjuntament Plaça de l’Ajuntament, 9 93 766 31 43 calella@calella.cat

,ReGIDOR Del DIStRICte 3districte3@calella.catDistricte que va de la zona esportiva de la muntanyeta (inclosa), fins al carrer de joan Corominas (a tocar del terme municipal de Pineda de mar).

Xavier Arnijas i Tubert

5è tInent D’AlCAlDIA De CIutADAnIACultura Patrimoni Cultural Esports Joventut Ajuntament Vell Plaça de l’Ajuntament, 1-3 baixos93 766 30 30 calella@calella.cat

,ReGIDOR Del DIStRICte 4districte4@calella.catDistricte comprès entre el carrer de montserrat i el carrer d’escoles Pies; entre la carretera n-II i la platja.

Lorena Sànchez i Ramírez

ReGIDORA ADjuntA A l’AlCAlDIANoves Tecnologies ComunicacióAjuntament Vell Plaça de l’Ajuntament, 1-3 baixos93 766 30 30 calella@calella.cat

,ReGIDORA De DIStRICte 5districte5@calella.catDistricte comprès entre el carrer d’escoles Pies i el carrer de Sant joan; entre la carretera n-II i la platja.

Montserrat Cordón i Sànchez

ReGIDORA ADjuntA A l’AlCAlDIAPromoció econòmicaComerç i consum FiresFàbrica llobet-Guri Sant jaume, 339 93 769 72 40 calella@calella.cat

,ReGIDORA De DIStRICte 6districte6@calella.catDistricte comprès entre el carrer de Sant joan i el carrer de la Indústria; entre la carretera n-II i la platja.

,Regidors de districteEl Govern Municipal de Calella vol tenir un coneixement directe del què passa a cada racó de la ciutat i establir una relació més propera amb els veïns. Per això, s’ha creat la figura del regidor de districte.

la figura del regidor de districte és l’eina amb la qual des del govern municipal volem assolir un major grau de coordinació interna i millorar la comunicació, sense barreres burocràtiques.

Convertint-se en el responsable polític de referència de l’àmbit en qüestió a l’hora de recollir preocupacions o suggeriments.

Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

EDIToRIAL“Teniu a les vostres mans el primer

número del Calella és més. Una eina que pretén ser una via més

d’informació, que reforci la proximitat entre els ciutadans i el Govern municipal.Ara, més que mai, es fa necessària la màxima transparència en tot allò que, d’una manera o altra, afecta la ciutadania. És important saber el que passa al país, a Europa i al món, però tant o més important és saber el que passa als nostres carrers i places, a les nostres entitats, al nostre Ajuntament. Aquest serà el principal objectiu del Calella és més. Una publicació que vol ser garantia de pluralitat, que deixi sentir totes les veus representades a l’arc municipal, com no podria ser d’una altra manera.Calella és una ciutat rica en esdeveniments, prolífica en entitats i associacions. Rica en persones que ofereixen desenes d’activitats durant tot l’any. Calella és més també vol ser la seva veu.Estic plenament convençuda que només podem ser universals si som capaços de defensar la singularitat. La singularitat que representa una ciutat com la nostra,

Montserrat Candini i Puig

AlCAlDeSSA De CAlellAEstratègia i planificació de ciutatTurismeSalut

on el conjunt dels ciutadans i entitats esdevenen una majoria social que deixa la seva empremta amb accions, esforç i propostes, i que alhora reclamen estar informats i que s’informi del que passa. Aquest ha de ser un dels objectius del Calella és més.Vull agrair la implicació de diferents mecenes que, amb la seva aportació, han fet possible que aquest projecte no representi cap despesa en diners públics.

Moltes gràcies.

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |calellaésmés04PoLíTICA SoCIAL

Llum verda a la col·locació de gespa artificial al camp de mar

la parTida més imporTanT del pressuposT municipal per al 2012

LEs fEinEs comEnçaran a L’octubrE i tindran un cost dE 360.000 Euros

eA final d’any els clubs espor-tius locals que utilitzen el camp de futbol de mar podran realitzar les seves activitats en un entorn més adequat, des-prés que s’hagi aconseguit de-sencallar el projecte d’instal·-lació d’una gespa artificial llargament reivindicada.A final de maig la Direcció Ge-neral d’Ordenació del Territo-ri de la Generalitat de Catalu-nya, responsable de les polí-tiques de Costa i Paisatge, va comunicar a l’Ajuntament de Calella la conformitat amb el projecte presentat. Aquest organisme entén que la instal·lació de gespa artifi-cial en aquell indret compleix amb les exigències de la Llei de Costes i que només es trac-ta d’habilitar una instal·lació ja existent.El calendari previst per l’Ajun-tament contempla començar les obres d’adequació el mes d’octubre, un cop celebrat el Challenge Barcelona-Mares-me. Els treballs es podrien allargar durant aproximada-ment tres mesos, la qual cosa permetria utilitzar el camp a final d’any.L’alcaldessa de Calella, Mont-serrat Candini, ha mostrat la

seva satisfacció per la decisió de la Direcció General d’Orde-nació del Territori i ha confir-mat que ja s’ha iniciat el pro-cés administratiu que ha de permetre fer realitat el projec-te amb la màxima brevetat.La notícia ja ha estat comu-nicada al Club de Futbol Ca-lella i a la Fundació Escola de Futbol, que ja han mostrat la seva satisfacció, atès que la instal·lació de gespa artificial al camp de mar era cabdal per portar a terme les seves acti-vitats esportives des que es va col·locar gespa natural al camp de futbol de La Munta-nyeta, fet que va obligar a ra-cionalitzar les hores d’ús. Tant el Club de Futbol Calella com la Fundació Escola de Futbol ja han expressat la seva volun-tat d’establir els mecanismes de coordinació necessaris per aconseguir una utilització òp-tima d’aquest recurs.Qui també ha mostrat la se-va satisfacció per la notícia ha estat el sector turístic de la ciutat, que veu com millora l’oferta del municipi per acollir estades esportives de clubs es-trangers que escullen Calella per celebrar tornejos interna-cionals.

El projecte, que compta amb la partida més important del pressupost municipal per al 2012, costarà 360.000 euros en la seva primera fase, que consistirà en la col·locació de la gespa artificial. Aquest hau-ria de ser el primer pas per a un millor condicionament del camp de mar, que podria con-sistir en la millora dels vesti-dors i l’arranjament del perí-metre, la qual cosa comple-taria substancialment el parc d’instal·lacions esportives de què disposa Calella.

Una opció a l’alçaEn els últims anys han prolife-rat de forma considerable els camps de futbol de gespa ar-tificial. Els motius que porten a escollir aquesta opció davant de la possibilitat de col·locar gespa natural són bàsicament dos. D’una banda, els camps de gespa artificial poden ser usats amb molta més freqüèn-cia que els camps de gespa na-tural, la qual cosa representa un atractiu important per a clubs esportius que compten amb diversos equips que han de compartir espai i sotmeten, per tant, la instal·lació a un ús intensiu.

Però el que sense dubte repre-senta clau a l’hora de pren-dre la decisió, és el fet que els costos de manteniment d’un camp de gespa artificial poden ser fins a cinc vegades inferi-ors als que genera un camp de gespa natural. Això representa un important avantatge per a clubs petits, amb pressupos-tos limitats.La tecnologia que s’aplica en la fabricació del material el fan resistent al sol, a tempestes i fins i tot a gelades, de manera que sempre manté un bon as-pecte estètic i un estat òptim per a la pràctica de l’esport.En termes ecològics, la instal-lació de gespa artificial en un camp de futbol també impli-ca, òbviament, un important estalvi d’aigua, ja que no s’ha de regar.Si bé els esportistes solen mostrar certa preferència per la gespa natural a l’hora de competir, la gespa artificial representa una bona solució per a les hores d’entrenament, permetent deixar reposar el camp de gespa natural i ga-rantint, així, que estigui en les millors condicions en els par-tits oficials.x

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 01 | 2n TRIMESTRE | 2012 05PoLíTICA SoCIAL

L’alcaldessa, Montserrat Can-dini, manifestà que tot just entrar al govern es va comen-çar a treballar en la Nova Es-cola Salicrú, ja que era una pri-oritat política molt important per a l’equip de govern trobar una solució a aquesta reivin-dicació històrica. Cal destacar que l’escola donarà més valor social a un lloc emblemàtic de la ciutat com és la Fàbrica Llo-bet-Guri. També cal tenir en compte l’estalvi de 100.000 euros per any que representa per a l’Ajuntament. La conse-

L’Hble. Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, es compromet amb la nova Escola Carles Salicrú

L’HbLE. sra. irEnE rigau i oLivEr, consELLEra d’EnsEnyamEnt dEL govErn dE La gEnEraLitat dE cataLunya, Es va trasLLadar aL nostrE municipi pEr fEr La prEsEntació oficiaL dEL projEctE dE La nova EscoLa saLicrú

llera d’Ensenyament va con-cretar que “ens fixem el 2014 com l’any que es pot començar a visualitzar l’actuació a la Fà-brica Llobet-Guri” i va desta-car que “és la primera que anun-cio com a consellera”. Respec-te a la valoració econòmica, el cost està entorn als 5 milions d’euros, escola subvencionada en la seva totalitat per la Ge-neralitat de Catalunya. El pro-jecte, que contempla una es-cola d’una sola planta, ha es-tat treballat conjuntament per l’equip de serveis tècnics de l’Ajuntament de Calella, els arquitectes del Departament d’Ensenyament de la Genera-litat i els arquitectes de GISA, l’empresa gestora de les edifi-cacions públiques, que des de l’inici de la proposta es van mostrar entusiasmats amb la idea de transformar part de la Fàbrica Llobet-Guri en una escola, per la seva centralitat i per donar valor al patrimo-ni. El Govern municipal ha informat a tota la comunitat educativa dels diferents as-pectes que conté el projecte de la nova escola. En aquests moments s’està preparant la informació més detallada que han requerit els partits polí-tics de l’oposició a fi i efecte de garantir el màxim consens i fer realitat aquesta escola. x

ExEMPLES DE L’ESTAT EN QuE ES TROBA ACTuALMENT L’ESCOLA SALICRú.

A partir d’aquest any, aquelles famílies en què el pare i la mare treballin es podran beneficiar del nou barem incorporat als criteris de prioritat a l’hora d’inscriure els seus fills a l’escola bressol municipal El Carrilet, que els atorgarà 15 punts als criteris generals.El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha acceptat la petició feta, en aquest sentit, per la regidoria de Política Social de l’Ajuntament de Calella que, amb aquesta mesura, pretén beneficiar aquelles famílies que més necessiten el servei d’una llar d’infants.La tinenta d’Alcaldia Núria Parella, ha aclarit que amb aquest barem no es vol excloure ningú, sinó donar prioritat a les famílies en aquesta situació. Parella ha recordat que on la falta de places es fa més evident és en els casos de nens menors

d’un any o nascuts l’any passat, per als quals només es disposa de vuit places. Per la tinenta d’Alcaldia, “tothom té dret a rebre una educació de qualitat, però on hi ha menys places disponibles, que és en el cas dels nens que només necessiten cura i no tant aprenentatges escolars, és on s’ha de donar facilitats als pares que treballen tots dos, que són els qui més les necessiten”. D’aquesta manera es vol donar prioritat a les parelles en què treballen el pare i la mare, per davant d’aquelles en què un dels

membres no treballa i es pot fer càrrec dels fills.Aquest any també s’han incrementat les quotes, que passen de 105 euros al mes a 125, a més d’afegir una quota única anual de 50 euros en concepte de material. Parella ha justificat aquest increment per la necessitat de garantir la sostenibilitat d’El Carrilet reduint-ne el dèficit. Tot i aquest increment, El Carrilet continua essent una de les escoles amb els preus més baixos.L’Ajuntament de Calella assumeix el 53% del cost de cada plaça d’El Carrilet, que continuarà sense cobrar les quotes d’acollida i permanència que es cobren a la majoria de llars d’infants del país. Aquest any es disposa de 8 places per a nens nascuts el 2012, 31 per a nens nascuts el 2011 i 21 per a infants nascuts l’any 2010.

Més facilitats per escolaritzar a l’escola bressol municipal pels pares que treballin

es prioriTzen les parelles en què Treballen el pare i la mare, per davanT d’aquelles en què un dels membres no Treballa i es poT fer càrrec dels fills

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |calellaésmés06CIuTADAnIA

Un Half -Challenge de rècord

EL primEr mEmbrE dEL tEam caLELLa En crEuar La Línia d’arribada va sEr joHn gaLindo. L’impactE Econòmic dEL cHaLLEngE a La comarca supEra ELs 4.000.000 d’Euros. L’Èxit dEL cHaLLEngE, un cop més, no Hagués Estat possibLE sEnsE L’Esforç i dEdicació dELs voLuntaris.

Calella va tornar a viure, el 27 de maig passat, la festa del Challen-ge Barcelona-Maresme, que es consolida com una prova de re-ferència del calendari internaci-onal.1.700 triatletes i els seus acom-panyants van omplir la ciutat du-rant un cap de setmana en què es va fer palesa, un cop més, la ca-

pacitat de la iniciativa privada per fer de Calella una destinació tu-rística de referència amb apostes innovadores. La presència de tri-atletes procedents de més de 30 països diferents confirma el va-lor de la prova com a eina de difu-sió internacional de Calella com a destinació de turisme esportiu.Durant nou hores, el passeig de

Manuel Puigverd va ser el centre neuràlgic del Half Challenge més exitós, que va tancar les inscripci-ons en 1.700 triatletes, ja que és la capacitat màxima que es calcu-la al recorregut previst.La coincidència en la data tam-bé ha facilitat que en aquesta edi-ció el Half Challenge fos més so-lidari que mai, establint llaços de col·laboració amb la “Marató per la Pobresa” de TV3 i Catalunya Ràdio, una col·laboració que es va fer visible amb la presència a Calella del president de la Corpo-ració Catalana de Mitjans Audio-visuals, Brauli Duart, que va ser l’encarregat de rebre el guanya-dor de la prova després del seu pas per la línia d’arribada.En aquesta edició la victòria en categoria masculina ha estat per a l’alemany Per Bittner, mentre que en categoria femenina ha es-tat per a la campiona europea de Llarga Distància, la suïssa Cami-lla Pedelsen.El primer membre de l’equip lo-

cal, Team Calella, a creuar la línia d’arribada va ser John Galindo.L’organització del Challenge Bar-celona-Maresme ja treballa en la pròxima edició de la prova de llarga distància que se celebrarà a Calella el pròxim 30 de setembre i on intentarà mantenir el llistó en el nivell actual, una tasca difí-cil després que la Federacion Es-pañola de Triatlon hagi atorgat a la prova el reconeixement com a “millor organització” els dos dar-rers anys, i hagi esdevingut pun-tuable per al Campionat d’Espa-nya de Triatló, un reconeixement que l’organització fa extensible a les més de 600 persones que mo-bilitza la prova, bona part d’elles voluntàries.El triatló és un esport individu-al i de resistència que combina tres disciplines: natació, ciclisme i cursa a peu. Es considera un dels esports més durs a l’abast, única-ment, d’esportistes disposats a sotmetre’s a un estricte calenda-ri d’entrenament. L’especificitat

de la prova fa que el nombre de triatletes professionals sigui re-lativament limitat, i és per això que molts d’ells recorren milers de quilometres per tot el món, a la recerca de les millors proves. Als Jocs Olímpics de l’any 2000, a Sidney, el triatló va esdevenir es-port olímpic.Existeixen diverses modalitats de triatló, tot i que les més populars són la modalitat olímpica, on es recorren 1,5 km de natació, 40 km en bicicleta i 10 km a peu, i la coneguda com a “Ironman”, o Llarga Distància, reservada úni-cament als triatletes més prepa-rats, i on es recorren 3,8 km de natació, 180 km en bicicleta i 42 km a peu.La franquícia Challenge, amb el seu origen a la petita població alemanya de Roth, tutela un to-tal de 13 proves a tot el món, la majoria de les quals al continent europeu, i dues de les quals a Ca-lella. x

Calella ha acollit la 1a Fenexy RaceL’EsdEvEnimEnt contribuEix a rEforçar caLELLa com a dEstinació dE turismE Esportiu, aLHora quE potEncia La soLidaritatLa prova esportiva es va fer el diumenge 6 de maig al front ma-rítim de Calella i va comptar amb la participació de 700 persones, fet que els organitzadors van qualificar de tot un èxit, donat que es treballava amb la previsió de comptar amb uns 350 partici-pants.L’objectiu de la Fenexy Race és donar suport a recolzar i difon-dre la missió de la Fundació Fe-nexy i fer-ne difusió. Es tracta d’una cursa atlètica popular cro-nometrada que ofereix dos recor-reguts de cinc i deu quilometres. Està dirigiadreçada a tot tipus de

corredors, tant esportistes d’elit com amateursaficionats.La Fundació Fenexy és una orga-nització privada i sense ànim de lucre, centrada en el finançament de les investigacions mèdiques amb més potencial en el camp de les lesions medul·lars a nivell in-ternacional i la divulgació cientí-fica i social relacionades amb la medul·la espinal.La bona acollida que ha obtin-gut la cursa és, avui per avui, una bona garantia de continuïtat i l’organització ja treballa amb la idea de celebrar a Calella la sego-na edició de la Fenexy Race. x

El 19 de març Calella va acollir la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya –la tercera cursa ci-clista més antiga del món- amb sortida i arribada a Calella. 23 equips de vuit corredors cadas-cun, alguns d’ells capitanejats pels principals noms d’aquest es-port, van iniciar la seva ruta per terres catalanes a la nostra po-blació, que d’aquesta manera feia un pas de gegant en la seva con-solidació com a destinació de tu-risme esportiu.A més del seguiment informa-tiu que va fer de la prova el ca-nal Esport 3, de Televisió de Ca-talunya, la cobertura que els di-ferents mitjans de comunicació nacionals i internacionals van fer de la Volta va propiciar que les

Calella dóna el tret de sortida a la Volta L’EsdEvEnimEnt

gEnEra més dE 1.500 pErnoctacions i porta La imatgE dE caLELLa a 150 països. caL rEmuntar-sE a L’any 1964 pEr trobar rEfErEnts quE vincuLin caLELLa amb La voLta

imatges i el nom de Calella fossin presents en les transmissions te-levisives de 150 països diferents.L’esdeveniment també ha com-portat un important impacte econòmic a la ciutat, generant més de 1.500 pernoctacions en hotels del municipi –tres dels

quals van obrir expressament- a banda del notable increment de l’activitat en el sector de la res-tauració i el comerç.L’impacte mediàtic generat per la presència d’aquest esdeveniment a Calella es calcula, a efectes pu-blicitaris, en 330.000 euros, un resultat que es valora com a enor-mement positiu, si es té en comp-te que el cost per a les arques mu-nicipals ha estat de 57.000 euros.El Govern Municipal confia que l’any que ve Calella pugui ser, novament, la seu de la primera etapa de la Volta i que esdeveni-ments com aquest serveixin per difondre al món la imatge de Ca-lella com a destinació preparada per acollir l’organització d’actes multitudinaris. x

FOTO: CARLES PASCuAL

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 01 | 2n TRIMESTRE | 2012 07CIuTADAnIA

L’Elisir d’Amore, de Donizetti, el 7 de juliol, Tosca, de Pucci-ni, el 22 de desembre, i la Ga-la Tres Tenors, el 23 de setem-bre, són els espectacles previs-tos al programa de la primera Temporada Lírica Ciutat de Calella, i que es representa-ran durant el transcurs aquest any.D’aquesta manera, l’Ajunta-ment de Calella se suma a la iniciativa del Cor Harmonia Calellenc, que, de forma re-gular, ja organitzava diversos muntatges al llarg de l’any.La implicació del govern mu-nicipal en aquest projecte pre-tén establir les bases per a la consolidació d’un cicle estable que se sumi, de forma perma-nent, a l’oferta lúdica que ofe-reix el municipi, i que reforci la marca de turisme cultural.

Calella incorpora la lírica a la seva oferta cultural

trEs muntatgEs dE primEr nivELL configurEn EL programa dEL primEr cicLE dE Lírica dE caLELLa

L’Elisir d’AmoreL’Elisir d’Amore és un melodram-ma giocoso, un gènere d’òpera cò-mica italiana, en dos actes com-post per Gaetano Donizetti.Junt amb Don Pasquale i Il barbi-ere di Siviglia, L’Elisir d’Amore és una de les més encantadores joies de l’òpera còmica del segle xIx, així com un dels cims de la pro-ducció de Gaetano Donizetti, per la seva frescor vocal, l’encerta-da caracterització dels personat-ges i l’entranyable tendresa que va saber imbuir en uns arquetips per dotar-los d’humanitat, a més d’una partitura amb una inspira-ció i frescor que no decau en cap moment. una obra on el riure es converteix en somriure i aquest es cobreix d’una pàtina de malen-conia, com en la cèlebre ària de Nemorino Una furtiva lacrima.

ToscaTosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un lli-

bret italià de Luigi Illica i Giusep-pe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou. Es va estrenar al Teatro Costanzi de Roma el 14 de gener de 1900.L’argument de Tosca és de tall po-lític, inserit en un ambient his-tòric verídic que és l’Europa del 1800, i enmig de la invasió de Napoleó a Itàlia (batalla de Ma-rengo) darrere de les seves idees revolucionàries.a un un èvè

Gala Tres TenorsA la Gala tres tenors s’interpre-ten diverses àries d’òperes de Verdi, Puccini, Donizetti, com també fragments de sarsueles i cançons napolitanes i italianes. Tres tenors de reconegut prestigi – Carles Cosias, Salvador Carbó i Albert Deprius – amb la partici-pació del Cor Harmonia i acom-panyats per l’Orquestra de Cam-bra de Barcelona, dirigida per Ricardo Estrada, faran que sigui una vetllada inoblidable. x

DIVENDRES, 15 DE JUNY

21.30 h SOPAR AL CARRER:

• Assoc. Gent de Barri de Pequín (Colom: Barcelona/Sant jaume)• Assoc. Veïns del carrer d’Amadeu (Bruguera/Sant Antoni) • Companys i simpatitzants de la plaça de Catalunya• Grup Pa, Vi i moltó i Veïns del carrer jovara (Batlle-Creus)• joventut Artística (església: Indústria/Amadeu)• Veïns del carrer de Sant Pere/ Anselm Clavé (pg. manuel Puigvert)• Veïns del carrer de la Bruguera (Sant josep/Raval)• Veïns del carrer de Francesc Bartrina (pàrquing/jovara)• Veïns del carrer de jovara (Amadeu/Indústria)• Veïns del carrer de Sagnier• Veïns del rierany dels Frares (pl. maresme)• Veïns carrer joan maragall• Veïns Parc de Calella - Plaça Concepció Vila

18.00 h A la plaça de lluís Gallart, Kata-krak, espectacle de circ pluridisciplina-ri adreçat a tots els públics a càrrec de la CIA. KD CIRK.

DISSABTE, 16 DE JUNY

08.00 h A la capella de Sant Quirze i San-ta julita, ofici de la secretària, on es re-partiran els tradicionals rams de clavells. Celebrarà la missa mossèn Salvador Gras i Cabutí, rector de malgrat de mar i de Pa-lafolls (fill de Calella). en acabar, hi haurà una xocolatada a càrrec de l’Associació Sant Quirze.

De 10.00 a 14.00 h A la plaça de l’esglé-sia, VI Trobada d’intercanvi de plaques de cava i col·leccionisme en general.

esmorzar popular (pa amb tomàquet, per-nil i cava). Informació i reserva, Sr. Pruna: 937661339. Organitzat pel Grup Pa, Vi i moltó.

12.30 h A la plaça de Catalunya, concert vermut amb La VBella Banda, instruments de vent amb música de bandes de swing, jazz o big bands americanes.

16.30 h A la plaça del maresme, ball amb l’Orquestra Paradís, adreçat a la gent gran de la ciutat. Amb la participació dels Ge-ganters i Grallers de Calella i del grup de bastoners del taller de danses del col·legi Dr. Carles Salicrú. tot seguit, i amb la col-laboració dels Veïns del rierany dels Frares, se’ls oferirà un berenar.

17.00 h Cercavila a càrrec dels Geganters i Grallers de Calella i del grup de basto-ners del Taller de danses del col·legi Dr. Carles Salicrú. Itinerari: plaça del mares-me, carrer de Balmes, carrer de l’església fins a la plaça de l’Ajuntament.

17.00 h Al carrer de Sagnier, actuació de la Cia. de Titelles Pengim Penjam amb l’es-pectacle El Guinyol (Artur i Blancaflor) i xocolatada per a tota la mainada realitzada pels veïns.

18.00 h Al passeig de manuel Puigvert, con-cert i ball a càrrec de l’orquestra Metro-pol. en cas de pluja, a la fàbrica llobet-Guri.

19.15 h Sortida de la cercavila dels Trabu-caires de l’Associació Cultural Mare de Déu del Roser i els Miquelets de Badalo-na pels carrers de Sant joan, església, Bis-be Sivilla fins a la plaça de l’Ajuntament.

19.30 h A la riera de Capaspre, entre Dipu-tació i jovara, plantada de la IV Trobada de Bestiari. Organitzat per la Colla de Gegan-ters i Grallers de Calella.

19.50 h Custòdia dels Trabucaires de l’As-sociació Cultural Mare de Déu del Roser i els Miquelets de Badalona acompanyant les autoritats de l’ajuntament fins a l’es-

glésia.

20.00 h A l’església parroquial, missa on es podran venerar les relíquies dels sants patrons.

21.00 h Custòdia dels Trabucaires de l’As-sociació Cultural Mare de Déu del Roser i els Miquelets de Badalona acompanyant les autoritats fins a la plaça de l’Ajunta-ment. tot seguit, salves d’honor i cercavila pels carrers de Bartrina, jovara, passeig de les Roques, Gaudí, turisme fins a la Riera de Capaspre.

21.30 h Al carrer Puig de Popa, sopar al carrer organitzat pels veïns.

22.00 h A la riera de Capaspre, sortida de la cercavila de la IV Trobada de Bestiari pels carrers: jovara, Batlle, plaça de l’es-glésia, Bisbe Sivilla i plaça de l’Ajuntament. Organitzat per la Colla de Geganters i Gra-llers de Calella.

00.00 h Al pati de l’Ós del Parc Dalmau, concert per a joves amb els grups: La Loca Histeria i Funk Manchu. entrada gra-tuïta. en cas de pluja a la Fàbrica llobet.

DIUMENGE, 17 DE JUNY

08.00 h A la plaça de l’església, inscripci-ons i segellat de teles per al XIII Concurs de pintura ràpida, que durarà fins a les 10.00 h. Organitzat pel Grup Pa,Vi i moltó.

09.00 h A la plaça d’espanya, XXIII Festa de la Maduixa, organitzada per l’Associa-ció Gent de Barri de Pequín, amb concurs de dibuix infantil i a les 13.30 h, paella popular.

10.00 h A la plaça de l’església, concurs de dibuix infantil (menors de 15 anys) Dibui-xa’m flors i papallones. Organitzat pel Grup Pa, Vi i moltó.

11.00 h A la Plaça de l’Ajuntament, III Jor-nada Peruana organitzada pel  voluntariat de l’Associació per a la Cooperació i el De-senvolupament Amics de manitos:

11.30 h, Hora del conte amb un passeig per contes del món a càrrec de marta Co-mas i Bernat Vilella. tot seguit, taller de manualitats a càrrec del voluntariat Amics de manitos i maquillatge tribal a càrrec de Raquel García.

12.30 h, Danses peruanes a càrrec del piurà tino Zapata.

13.30h, Actuacions musicals a càrrec d’ AjAC. Vermut solidari a favor de CAnAt, de Piura (Perú).

tot el matí hi haurà una exposició foto-gràfica, una parada d’artesania, servei de bar i la degustació del Cafè Calella (cafè de Comerç just) a càrrec de Funda-ció 3r món.

De 14.00 h a 18.00 h A la plaça de l’esglé-sia, exposició del XIII Concurs de pintu-ra ràpida.

17.30 h A la Sala mozart (església, 91), actuació de Teatre al Detall amb l’es-pectacle familiar Llepafils. Preu de l’en-trada: 3 €. Venda d’entrades, el 15 i 16 de juny, de 18.00 a 21.00 h i el mateix dia una hora abans de l’espectacle.

18.00 h A la plaça de l’església, lliura-ment de premis del XIII Concurs de pin-tura ràpida. A la Galeria Cultural del Grup Pa, Vi i moltó (jovara, 104), exposició del XIII Concurs de pintura ràpida. estarà oberta fins al 30 de juny. tots els dies, de 18.00 a 21.00 h.

19.00 h A la plaça de l’Ajuntament, con-cert de final de curs de l’Escola de Mú-sica Can Llobet amb la participació de les escoles de dansa de mercè Panosa, eva turró i laia Ferrer, en motiu de la ce-lebració del 15è aniversari de l’escola de música.

19.30 h Al passeig de manuel Puigvert, audició de sardanes a càrrec de la cobla La Flama de Farners. en cas de pluja, a la fàbrica llobet-Guri.

FeSTA MAJoR De SANT quiRZe i SANTA JuLiTA 2012

Horari: de 10.00 a 22.00 h ubicació: plaça de l’Ajuntament, plaça de l’església i pàrquing Bartrina

DISSABTE, 30 DE JUNY

12.00 h. A la platja de Calella, a l’altura de la Creu Roja, arribada amb llaüt català, desembarcament i ràtzia pirata, a càr-rec de l’Associació Cultural mare de Déu del Roser (trabucaires del Renaixement). el llaüt restarà atracat davant de la Creu Roja fins a les 15.00 hores.

13.00 h. A la platja de Calella, a l’altura de la Creu Roja, exhibició i demostració del funcionament d’armes d’avantcàrrega. espectacle adreçat a nens i nenes majors de 10 anys.

19.00 h. A la plaça de l’església, taller de màscares renaixentistes per a la maina-da, a càrrec de l’Associació Perclamarium de Calella.

20.30 h. A la plaça de l’església, escenifi-cació de Calella renaixentista “La torre

del mar”, a càrrec de joventut Artística. Dirigit per joana Sánchez.

DIUMENGE, 1 DE JULIOL

10.00 h. Davant de l’Ajuntament, ruta gui-ada en anglès: la Calella del Renaixe-ment. Organitza: Àrea de Promoció eco-nòmica i Oficina de turisme.

11.00 h. Davant de l’Ajuntament, ruta gui-ada en castellà: la Calella del Renaixe-ment. Organitza: Àrea de Promoció eco-nòmica i Oficina de turisme.

11.30 h. Des del carrer d’Amadeu, inici de la cercavila de gala a càrrec de l’Associ-ació Cultural mare de Déu del Roser (tra-bucaires del Renaixement). Recorregut: Amadeu, església, plaça de l’Ajuntament, Riera, turisme, Gaudí, passeig de les Ro-ques, jovara, Bisbe Sivilla i Bartrina.

12.00 h. Davant de l’Ajuntament, ruta gui-ada en català: la Calella del Renaixe-ment. Organitza: Àrea de Promoció eco-nòmica i Oficina de turisme.

19.00 h. A la plaça de l’església, taller per a la mainada Pinta i retalla l’escut dels Roger, a càrrec de l’Associació Perclama-rium de Calella.

20.00 h. A la plaça de l’Ajuntament, de-gustació de cremat elaborat i servit pel Grup Pa, Vi i moltó.

Durant el cap de setmana, es podrà vi-sitar al Museu-Arxiu Municipal de Ca-lella una mostra de documents del se-gle XVI de l’arxiu històric de la ciutat i una exhibició de maquetes en miniatu-ra d’oficis d’època.

Horaris de visita: dissabte, de 17 a 20 h, i diumenge, d’11.30 a 14 h.

L’exhibició de maquetes en miniatu-ra estarà disponible també durant tot l’estiu en un dels llocs més emblemà-tics de Calella, el Mercat Municipal.

NITS D’ESTIU CALELLA 2012el dia 22 de juny a les 22 h al Far la mARIA COmA 

el dia 29 de juny a les 22 h a la capella de st. Quirze i sta. júlita els jOVeS InteR-PRetS 

el dia 30 de juny a les 22 h a la capella de st. Quirze i sta. júlita la SARA CuBARSI & mInA BelDImAneSCu

el dia 7 de juliol a les 22 h al pati de l’Ós l’òpera l’elISIR D’AmORe 

el dia 13 de juliol a les 22 h al Far el jORDI mOlInA i lA mAtA De jOnC (Cants a tenora) 

el dia 20 de juliol a les 22 h al pati de l’Ós els mAnelSOn i mICu

el dia 27 de julio a les 21 h a la biblioteca amb jORDInA BIOSCA (Contes per adults)

el dia 27 de julio a les 22 h a la platja CInemA a la fresca

el dia 3 d’agost a les 22 h al pati del museu el jORDI mOlInA & PeRePAu jImÉneZ

el dia 10 d’agost a les 21 h a la biblioteca amb RAQuel De mAnuel (Contes per adults)

el dia 10 d’agost a les 22 h al pati del mu-seu el PeDRO SAlAZAR & PeP ROmA-GueRA

el dia 17 d’agost a les 22 h al pati del mu-seu jÚlIA FARRÉS

el dia 18 d’agost a les 22 h al pati del mu-seu FRAnCeSC FeRReR 

el dia 24 d’agost a les 22 h la capella de st. Quirze i sta. júlita la jOSeFIne teIXIDÓ 

el dia 31 d’agost i l’1 de setembre a les 22 h al teatre Orfeó In-FuSIÓ Dansa

el dia 8 de setembre a les 22 h al Far Ce-leSte jAZZ mACHIne 

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |calellaésmés08CIuTADAnIA

El dissabte 14 d’abril, coinci-dint amb la commemoració dels 81 anys de la proclamació de la II República, Calella va acollir un emotiu homenatge als calellencs exiliats durant la Guerra Civil.A l’acte, que es va fer a l’an-nex de la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell, hi van assistir familiars i testimo-nis dels anys de la postguerra, que van poder visionar un do-cumental cedit pel Museu Me-morial de l’Exili.Dos dels fills de Treserres van viatjar expressament fins a Calella per assistir a l’acte. La seva filla, Fina Treserres, no va poder contenir l’emoció en agrair l’afecte rebut, i va afir-

Homenatge als republicans calellencs exiliats

L’actE va comptar amb La prEsÈncia dELs famiLiars dE francEsc trEsErrEs, miLitant d’EsquErra rEpubLicana dE cataLunya, comissari dE L’ajuntamEnt dE caLELLa, quE rEsidEixEn a toLosa dEs quE L’any 1939 van fugir a frança dEsprés quE La capitaL cataLana caigués En mans dE LEs tropEs dEL gEnEraL franco

mar que “no oblidarem mai aquest acte”.Durant l’acte també es va tenir un record per les famílies Be-net i Pedemonte, de les quals en va parlar amb tot detall el doctor Jordi Amat i Teixidor, que va recordar que té cons-tància de fins a 214 calellencs que es van veure forçats a abandonar el seu país. La ma-joria d’ells pertanyien a la Con-federació Nacional del Treball, al Partit Socialista unificat i a Esquerra Republicana de Ca-talunya. Precisament Cristi-na Gómez, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, va recor-dar que en aquells anys “ERC era un partit jove però hege-

mònic”, i que “més de la mei-tat dels 70.000 militants que tenia, es van veure abocats a l’exili”.L’alcaldessa, Montserrat Can-dini, es va adreçar als assis-tents convidant-los a “procla-mar en veu alta els valors de la democràcia, la llibertat i la igualtat; perquè mai més tor-ni a passar el que vosaltres vau patir. Heu de ser la me-mòria de tot allò que no es pot repetir”. L’acte, que també va comptar amb la presència de membres del Partit dels So-cialistes de Catalunya de Ca-lella, va acabar amb el públic entonant L’emigrant, de Mos-sèn Cinto Verdaguer, acompa-nyats amb música de violí. x

Jacint verdaguer(folgueroles, 1845 - barcelona, 1902)

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.

IHermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau; jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

II¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat?, mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.

IIIAdéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh, si al fossar on jau ma dolça mare jo el llit tingués! Oh mariners, el vent que me’n desterra, que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra, que hi vull morir!

Jacint Verdaguer, Obres completes, Ed. Selecta, 5a ed., Barcelona, 1974.

l’em

iGr

an

T

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 01 | 2n TRIMESTRE | 2012 09CIuTADAnIA

PRoMoCIó EConòMICA

trEnta formacions participaran, EL mEs d’octubrE, aL fEstivaL intErnacionaL dE cant coraL

un miler de persones perta-nyents a trenta corals, represen-tants d’una desena de països, participaran al Festival Internaci-onal de Cant Coral que se celebra-

L’EsdEvEnimEnt sE cELEbrarà dEL 16 aL 18 dE novEmbrE a La fàbrica LLobEtCalella tornarà a ser referent en el sector de les fires després del conveni signat entre l’Ajunta-ment i la cooperativa Maresme-nuvis, per a la celebració de la I Fira de Nuvis de l’Alt Maresme i la Selva. La fira s’adreça a diver-sos sectors relacionats amb el món dels casaments, com ara els establiments de fotografia, floris-teries, perruqueries, centres d’es-tètica, botigues de detalls, vestits de núvies i de nuvis, corseteria, complements, sabateries, joie-ries, agències de viatges, restau-rants i hotels.La celebració d’aquesta fira a Ca-lella ha d’afavorir la projecció del comerç local, que hi podrà parti-cipar exposant i donant a conèi-xer els seus productes i serveis als visitants. La I Fira de Nuvis de l’Alt Maresme i la Selva es farà del 16 al 18 de novembre a la Fàbrica Llobet-Guri.x

EL fEstivaL torna a caLELLa dEsprés dE cELEbrar LEs sEvEs úLtimEs Edicions a pinEda dE mar

El condicionament de la sala des-tinada a concerts de la Fàbrica Llobet, els fàcils accessos per car-retera i autopista i, sobretot, l’ac-cessibilitat al recinte des dels di-ferents hotels de la ciutat, han es-tat factors determinants perquè l’organització del Screamin Fes-tival hagi decidit tornar a Calella després d’instal·lar-se, els darrers quatre anys, a Pineda de Mar.Durant quatre dies del mes de juny, el Screamin Festival porta a la ciutat diverses orquestres i

Calella recupera el Screamin Festival

El Campionat Bullshooter de dards torna a Calella700 jugadors vinguts dE tot L’Estat Han participat a La 22a Edició d’aquEsta prEstigiosa prova

El Campionat Estatal de Dards Electrònics Bullshooter s’ha tor-nat a instal·lar a Calella després de quatre anys d’absència, du-rant els quals s’ha celebrat a al-tres municipis turístics del lito-ral català, com ara Lloret de Mar o Platja d’Aro. Per aconseguir el retorn d’aquest campionat, d’es-

disc-jockeys que segueixen l’estè-tica rock dels anys ’50.A banda de l’ocupació hotelera que genera l’esdeveniment, la ce-lebració d’aquest Festival suposa un important impacte econòmic per als establiments del municipi que, durant els quatre dies, veuen com augmenta l’ocupació de bars i restaurants, així com l’activitat als diferents comerços del centre comercial. El contracte signat entre la direc-ció del Festival i l’Ajuntament de Calella garanteix la presència del Screamin Festival al municipi du-rant quatre anys. x

40 exposicions i 70 curtmetratges al Festimatge ‘12De l’1 al 29 d’abril, el Festimatge es va fer notar per tots els racons de la ciutat, des dels aparadors d’alguns establiments fins als ho-tels i restaurants, passant per di-versos espais d’exposició. La projecció d’un “videomap-ping” a la façana de l’edifici de l’Ajuntament durant l’acte d’in-auguració del Festival va servir de mostra de com l’esdeveniment és capaç de fer conviure les tèc-niques més innovadores amb les més clàssiques.Sota el paraigua de Festimatge hi trobem certàmens històrics, com el Trofeu Internacional de Cine-ma 9,5, que conviu amb d’altres com el mític Trofeu Torretes de Fotografia o el més jove, el Tro-feu Torretes de Curtmetratges, esdeveniments que inicialment

se celebraven per separat i que ara conviuen en un mateix festi-val. D’entre les activitats que han configurat el programa de la dar-rera edició de Festimatge hi des-taquen l’exposició “Deixem de ser invisibles”, de Vicenç Tomas, i “Camins de Monsun”, de Gabriel Brau. Però la capacitat de convo-catòria del Festimatge 2012 s’ha fet notar especialment a la Fàbri-ca Llobet-Guri, on, en un espai de 1.000 metres quadrats, s’han concentrat una vintena d’exposi-cions amb 800 fotografies. L’audiovisual es consolida any rere any al programa del Festi-matge. En aquest sentit, fonts de l’organització es mostren especi-alment satisfetes amb el certa-men de curtmetratges que, any rere any, rep més i millors propos-

tes, tot i que la “joia” del Festival continua essent el format 9,5, que, malgrat ser considerat un format del passat, demostra l’in-terès que desperta en molts afici-onats al cinema que s’impliquen

en la recerca de material històric. A l’altra banda del 9,5, aquest any Festimatge ha dedicat un apartat al “Blender”, un dels formats més innovadors en l’àmbit audiovisu-al. Es tracta d’un programari lliu-

Calella acull la I Fira de nuvis de l’Alt Maresme i la Selva

La innovació En audiovisuaLs i La tradició En fotografia conviuEn durant un mEs a caLELLa

porTa a la ciuTaT diverses orquesTres i disc-Jockeys que seGueixen l’esTèTica rock dels anys ’50

“...com a elemenT poTenciador del Turisme culTural, així com el seu paper d’elemenT desesTaciona-liTzador de la Temporada Tu-rísTica”

e

e

pecial interès turístic, Calella ha atès les demandes de l’organitza-ció, la qual, en finalitzar l’esdeve-niment, s’ha mostrat plenament satisfeta i ha expressat la seva in-tenció de mantenir Calella com a seu de la competició. El Campio-nat Estatal de Dards Electrònics Bullshooter es va celebrar durant quatre dies -del 3 al 6 de desem-bre- a la sala de les columnes de la Fàbrica Llobet-Guri i va repar-tir 22.000 euros en premis entre els participants, a més de 24 viat-ges per participar al mundial, que es farà a Chicago, i 17 més per al campionat europeu, que se cele-brarà a Holanda. x

Calella, capital europea del cant coral

rà a Calella del 17 al 20 d’octubre.L’alcaldessa, Montserrat Candi-ni, ha mostrat la seva satisfacció pel “valor d’aquesta iniciativa com a element potenciador del turis-me cultural, així com el seu paper d’element desestacionalitzador de la temporada turística”.Aquest Festival és fruit del con-veni signat entre Interkultur i l’Ajuntament de Calella. Aquesta n’és la primera edició i es preveu que tingui una periodici-tat anual. x

re multiplataforma que s’utilitza per a l’edició d’imatges en tres di-mensions. Permet modelar i ani-mar objectes i és compatible amb la majoria de plataformes infor-màtiques existents.x

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |10 calellaésmés

TERRIToRI

L’aparcament ocuparà un es-pai de 2.159 metres quadrats, on actualment es troba la nau de l’antiga fàbrica de tints Ja-né, al peu de la NII, entre el carrer de Miquel Cuní i el de Sant Josep.Les places, que seran de paga-ment, les gestionarà l’empre-sa pública municipal Gestvia, i adoptarà els mateixos preus i horaris que regeixen a l’apar-cament de la plaça del Mercat.Gestvia assumirà els costos d’enderrocament de la nau in-dustrial i l’adequació i equi-paments dels terrenys, pels quals es pagarà un lloguer de 30.000 euros anuals. El cost total de l’operació s’ha fixat en 250.000 euros, que Gestvia espera recuperar al cap dels quatre anys de lloguer pactats amb els propietaris de la finca.Aquestes places, que contri-buiran considerablement a

Calella guanya un centenar de places d’aparcament al centre de ciutat

un nou aparcamEnt, dE 94 pLacEs, contribuirà a faciLitar L’accés a La zona comErciaL

millorar la mobilitat a la po-blació, se sumen a les de l’es-pai de 4.100 metres quadrats de l’aparcament gratuït de l’es-tació.Aquest espai ha estat cedit al municipi per un període de 25 anys, a canvi d’una taxa de 90 euros mensuals, gràcies al conveni signat entre l’Ajunta-ment de Calella i ADIF.Aquest acord, que permet una millor ordenació del sector de la platja, va ser possible gràci-es a les negociacions de l’alcal-dessa, Montserrat Candini, en qualitat de senadora, i l’ante-rior ministre de Foment, José Blanco. Les places d’aquest nou apar-cament representen una mi-llora molt important pel nos-tre centre comercial ja que és vital garantir l’estacionament al visitant, i alhora poder-ho fer en un lloc tan accessible.x

e

més places GraTis a l’esTació

01 | 2n TRIMESTRE | 2012Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 11PoLíTICA SoCIAL

La coincidència de dates ha permès que la iniciativa so-lidària trobés en el Challen-ge Barcelona-Maresme l’aliat perfecte per desenvolupar ac-cions de recollida de donatius.La versió infantil del Challen-ge, el “Kid Challenge”, que es va fer dissabte, els esmorzars populars organitzats simultà-niament amb el triatló i l’es-tand ubicat a la fira de mate-rial esportiu del passeig de Manuel Puigverd, han estat les principals vies de recollida d’aquests diners. Cal destacar la gran dedicació dels volunta-ris i membres de diferents en-

Calella aporta prop de 4.000 euros a la “Marató per la Pobresa”

ELs caLELLEncs Han rEcoLLit 3.911 Euros En LEs difErEnts activitats organitzadEs pEr coL·Laborar amb La “marató pEr La pobrEsa” dE tv3 i cataLunya ràdio

titats de Calella. Des de l’Ajun-tament de Calella el agraïm profundament la seva ajuda i col·laboració incondicionals. El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals, Brauli Duart, va voler donar legitimitat als actes or-ganitzats a Calella amb la se-va presència al municipi, diu-menge al matí, on va assistir a l’arribada dels primers triat-letes participants al Half Cha-llenge Barcelona Maresme. Es calcula que al Maresme hi ha més de 3.500 nens i nenes en risc d’extrema pobresa o alt risc d’exclusió social.x

ADIAM

ASSOC. CÍVICA CAPASPRE

ASSOC. CÍVICA I CULTURAL ST. QUIRZE DE CALELLA

ASSOC. D’AFECTATS CARDIOPATIES INFANTILS DE CATALUNYA – AACI

ASSOC. GENT DEL BARRÍ DE PEQUÍN

ASSOC. VEÏNS DEL CARRER INDÚSTRIA

CALELLA MARXA

CÀRITAS PARROQUIAL CALELLA

CLUB DE TRASPLANTATS HEPÀTICS DE CATALUNYA

COMPANYS I SIMPATITZANTS PLAÇA CATALUNYA

GRUP TEATRAL PUNTS SUSPENSIUS

ONCOLLIGA CALELLA

PENYA SOLERA CALELLA VOLUNTARI/ES DEL TALLER DE TERTÚLIA LITERÀRIA

Moltes gràcies a les entitats col·laboradores amb la Marató:

La violència de gènere, especi-alment la que es produeix dins de l’àmbit de la llar, és una rea-litat que s’ha fet visible en tots els nivells socials i que, malau-radament, forma part de la crònica diària als mitjans de comunicació.Nacions unides defineix la vi-olència de gènere com aquells actes vers les dones i nenes que “puguin tenir com a re-sultat un dany o sofriment fí-sic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la

Calella impulsa polítiques per reforçar l’atenció a la dona víctima de violència

L’ajuntamEnt trEbaLLa pEr rEforçar EL protocoL d’actuació

privació arbitrària de la lliber-tat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”.D’altra banda, entenem com a violència domèstica qualse-vol acte d’agressió que té com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la lliber-tat, tant en la vida pública com en la privada, i, a més a més, quan aquests actes són realit-zats per membres de la famí-lia o persona de relació d’afec-

tivitat anàloga. Conscients de la importància que té per a les víctimes disposar del suport necessari en situacions tan di-fícils, l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament de Calella ha impulsat la creació d’un servei de teràpia psicològica, gratuït i destinat únicament a dones del nostre municipi. Es trac-ta d’un servei que el Consell Comarcal ofereix a Mataró i a Arenys de Mar, i que l’Ajunta-ment de Calella, des de la Re-gidoria d’Igualtat, ha volgut posar a l’abast de les dones re-

sidents a Calella. Aquesta ini-ciativa ha coincidit amb la pu-blicació d’un díptic informatiu adreçat a les dones víctimes de violència, amb l’objectiu de promoure la informació i la di-vulgació dels recursos socials que tenen al seu abast.Durant l’últim any s’ha po-gut comprovar que les vícti-mes de maltractaments són cada cop més joves. Per això, durant aquest any, s’han pre-vist diversos tallers i xerrades de prevenció als instituts del municipi. x

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |12 calellaésmés

SEguRETAT I SERvEIS DE CIuTAT

FàBRICA LLoBET-guRI

Trobar un espai on poder fer concerts o activitats d’oci que comportin nivells de soroll elevats ja no serà un problema a Calella després de la inaugu-ració de la sala polivalent in-sonoritzada de la Fàbrica Llo-bet-Guri. Aquesta obra, ini-ciada el 6 de juny de 2011, es tracta d’un espai diàfan amb capacitat per a 1.500 perso-nes, condicionat i adaptable segons les necessitats. En un dels seus extrems, la sala dis-posa d’uns panells mòbils que garanteixen una alta efectivi-

El soroll ja no condicionarà l’activitat cultural a Calella

EL municipi ja compta amb una saLa poLivaLEnt insonoritzada amb capacitat pEr a 1.500 pErsonEs

tat d’insonorització i d’un sis-tema d’il·luminació que per-met tres ambients diferents, dissenyat seguint criteris de màxima eficiència energètica. Durant l’acte de presentació de la sala polivalent insonorit-zada, l’alcaldessa, Montserrat Candini, va destacar la una-nimitat política en la creació d’un espai propi i necessari en un municipi turístic. L’obra ha estat encarregada a l’arquitec-te i dissenyador xavier Alcalde i ha tingut un pressupost d’un milió d’euros.x

El conseller d’Interior, Felip Puig, i l’alcaldessa de Cale-lla, Montserrat Candini, van inaugurar, ara fa uns mesos, l’Oficina d’Atenció Ciutada-na, en què comparteixen es-pai Mossos d’Esquadra i Poli-cia Local. En l’acte, el conseller va reiterar el seu compromís a revisar “el marc legislatiu avan-çant cap a una llei que ens per-meti més coordinació entre els cossos de seguretat”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va desta-car que “ara més que mai, cal co-ordinació entre les administraci-ons per millorar l’eficàcia en ma-tèria de seguretat”.La ubicació de l’oficina respon a la demanda dels ciutadans de tenir la policia més a prop i, alhora, serveix per reforçar la presència policial en un punt

Bona acollida de l’oficina conjunta dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Calella

EL dEpartamEnt d’intErior i L’ajuntamEnt dE caLELLa signEn L’adHEsió d’aquEsta pobLació a La xarxa rEscat i aL programari sipcat

de la ciutat considerat conflic-tiu. Des de la seva posada en funcionament, l’oficina, ubi-cada a la plaça de Vicenç Fer-rer de Calella, ha atès una gran quantitat de consultes de ciu-tadans i turistes. Hi treballen un agent de la Policia Local i un agent de Mossos d’Esqua-dra, els quals atenen els ciuta-dans sobre qüestions relatives a la seguretat i la convivència ciutadana. Durant els mesos d’estiu es compta amb els ser-veis d’un traductor per facili-tar la recollida de denúncies dels ciutadans que no enten-guin els idiomes del país. La in-auguració de l’Oficina d’Aten-ció Ciutadana de la Policia va coincidir amb la signatura en-tre l’Ajuntament de Calella i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, mit-

jançant el qual la Policia Local s’adhereix a la xarxa de Radi-ocomunicacions d’Emergèn-cia RESCAT i al programari SIPCAT, un sistema de gestió integral per a les policies lo-cals de Catalunya que permet interconnectar amb els siste-mes d’informació del cos de Mossos d’Esquadra i amb el Centre d’Atenció de Trucades CAT 112 i que el Departament d’Interior ofereix de forma gratuïta.  La presència a Cale-lla dels representants d’Interi-or es va aprofitar per reunir la Junta de Seguretat Local, que va abordar el mapa delinqüen-cial de Calella i en va avaluar l’evolució. També es van ana-litzar els contingents de Mos-sos i Policia Local destacats a Calella pel trimestre i els ser-veis que realitzen.x

Neix la Unitat de Convivència de la Policia Localuna de les principals funcions de l’uco serà la deTecció de “pisos pasTera”

A principi d’aquest any l’Àrea de Seguretat Ciutadana i Serveis de l’Ajuntament de Calella va impulsar la creació d’una nova unitat dins de la Policia Local, batejada amb el nom d’UCO (Unitat de Convivència), un dels principals objectius de la qual és detectar el que es coneix com a “pisos pastera”.Aquesta unitat està formada per tres efectius que treballen en els torns bàsics de la Policia Local i que s’han especialitzat

en aspectes referents a la convivència entre els veïns i a trobar la resposta més adient en cada cas.Els membres de l’UCO realitzen, de forma periòdica, un control exhaustiu d’aquells habitatges susceptibles d’estar sobreocupats i actuen sobre els problemes de convivència que solen tenir associats com ara sorolls, activitats irregulars, insalubritat i aparició de plagues, ús inadequat d’espais comuns dels immobles, desconfiança veïnal i manipulació d’instal·lacions i serveis.Un cop els membres de l’UCO detecten un d’aquests casos, procedeixen a diagnosticar el possible conflicte que puguin generar al veïnat i, en cas necessari, s’encarreguen de planificar la resposta policial més adient per a cada cas, coordinant-se amb altres institucions, serveis o companyies.

01 | 2n TRIMESTRE | 2012Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 13CoMunICACIó

amb EL LEma “caLELLa Enamora”, La dEstinació turística Es promociona a madrid,a biLbao i barcELona

Durant els dies previs a la Set-mana Santa, els usuaris de l’estació d’Atocha, a Madrid, i d’Abando, a Bilbao, es van “topar” amb cartells publici-taris que promocionaven Ca-lella com a destinació turísti-ca. I Aquest mes de juny esta-ran presents a les estacions de Plaça Catalunya i a Aeroport de Barcelona. Només Atocha, enregistra un trànsit diari de 40.000 passatgers -tant locals com de la resta de l’Estat- que durant aquests dies tindran l’oportunitat de conèixer Cale-lla com a opció a l’hora d’esco-llir el lloc on passaran les va-cances. Cada cop són més les persones que, a causa de la cri-si econòmica i la inestabilitat als països del sud de la Medi-terrània, busquen destinaci-ons turístiques més properes a l’hora de planificar les va-cances, renunciant als viatges de llarga distància. Conscients d’aquesta realitat, el Govern municipal de Calella i l’Asso-ciació Turística Calella han fet una aposta decidida pel turis-me de proximitat, promocio-nant el municipi en aquests dos punts estratègics de la ge-ografia espanyola. La inicia-tiva forma part de l’estratè-gia per consolidar les sinergi-

La dEsaparició dEL canaL m2tv propicia EL rEnaixEmEnt dE caLELLa tv

La dissolució, a principi d’any, del Consorci TeleDigital Ma-resme Nord, entitat que ex-plotava el segon canal comar-cal públic de Televisió Digital Terrestre (M2TV), va obligar el Govern municipal a explo-rar les vies que permetessin la continuïtat del projecte audio-visual local des de la perspec-tiva de la viabilitat financera.Després d’escoltar els argu-ments de la direcció de Ràdio Calella Televisió, el Consell d’Administració de l’empre-sa pública municipal va do-nar llum verda a la posada en marxa d’un canal de televisió, eminentment local, que es pot veure a través d’Internet.D’aquesta forma, Calella TV

Calella “sedueix” el turisme de proximitat

La nova Calella Televisió comença a caminar

recupera la seva identitat com a televisió local de Calella, adaptant-se a les noves for-mes de difusió de continguts audiovisuals que, en un fu-tur pròxim, arribaran a l’usu-ari mitjançant la xarxa, a les pantalles del que s’anomena “smart tv”.El nou format de Calella TV va començar a caminar el dia de Sant Jordi i, en una prime-ra fase, ofereix continguts a la carta. S’hi poden veure víde-os relacionats amb l’actualitat informativa que genera Cale-lla, així com alguns programes enregistrats prèviament, com són La Banqueta, L’Enques-ta, Calella Magazine i els plens que celebra la corporació mu-nicipal.En una fase pròxima, Calella TV emetrà alguns continguts en directe, que es podran se-guir a través de l’ordinador i aplicacions mòbils.x

es entre sector públic i privat a l’hora de definir les accions promocionals de Calella com a destinació turística.x

L’acord assolit entre l’Ajunta-ment de Calella, la flota de ta-xis local i sis empresaris del municipi ha fet possible que sis d’aquests vehicles canviïn completament la seva estètica exterior per anunciar els dife-rents atractius que ofereix Ca-lella com a destinació turísti-ca.A banda del nom de Calella, cadascun dels taxis promocio-na un aspecte diferent sota el lema “Calella és més”: cultura, natura, esport, comerç, salut i turisme.El govern municipal vol apro-fitar la mobilitat d’aquests ve-hicles, que diàriament recor-ren centenars de quilòmetres

per tota la nostra geografia, per promocionar Calella per allà on passin.L’acord de mecenatge ha per-mès que sis empreses locals, juntament amb Waterworld, hagin assumit la totalitat de les despeses generades per aquesta promoció, motiu pel qual aquesta campanya no ha tingut cap cost per a l’Ajunta-ment de Calella.

Els taxis de Calella “són més”

divEndrEs 1 dE juny Es va fEr La prEsEntació oficiaL dELs sis taxis dE caLELLa quE promocionaran EL nostrE municipi

no ha TinGuT cap cosT per a l’aJunTamenT

eLes empreses patrocinadores d’aquesta iniciativa són:La QuadraNT IncomingSilence SpaAssociació de ComerciantsCàmping El FarCentre Mèdic Creu Groga

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |14LA vEu DELS PARTITS PoLíTICS“

calellaésmés

PODeu COntACtAR AmB el GRuP munICIPAl De COnVeRGènCIA I unIÓ:

Bruguera, 114 | 08370 Calella

calella@ciu.info

www.ciu.cat/calella

PODeu COntACtAR AmB el GRuP munICIPAl Del PARtIt DelS SOCIAlISteS De CAtAlunYA:

jovara, 103, local 1. 08370 Calella

tel. 656 847 972

josep m. juhé i mas

calella@socialistes.cat

Celebrem que l’Ajuntament de Calella pugui fer aquest butlletí. la nostra participació la veiem en destacar allò que considerem positiu per a la ciu-tat i la seva gent i en posar en evidència allò que caldria millorar o rectificar.

La CaLeLLa fruit deL Consens: Gestvia

Des de la presidència de Gestvia, que exerceix sense cap retribució ni dieta de cap classe, en jo-sep m. juhé hi ha dut propostes del nostre pro-grama electoral que han pogut ser recolzades per tots els grups municipals (Ciu, PSC, eRC i PP), en temes tan notoris en una època de crisi com l’ac-tual, rebaixant l’abonament d’aparcament setma-nal en zona blava per als veïns de Calella, el qual ha passat de 9 a 7 euros setmanals, una rebaixa de més del 20%. De tots els impostos, taxes o preus públics municipals, és l’únic que s’ha rebai-xat aquest any a Calella.

també ha prosperat la proposta de llogar l’edifici de la tintoreria Industrial jané per tal d’obtenir 90 places d’aparcament que serviran per augmentar l’oferta d’aparcament de Calella durant els 4 anys de vigència del lloguer. Aquesta actuació és molt important perquè en el seu moment aquestes places podran ser alternativa mentres durin les obres per realitzar l’aparcament de la Plaça del mercat. un objectiu comú dels programes electo-rals de PSC, eRC i PP, i que finalment Ciu també s’ha sumat a treballar en aquesta direcció.

edifici que serà enderrocaT per GesTvia al carrer sanT Jaume, enTre miquel cuní i sanT Josep

Hi Ha una aLtra CaLeLLa que eL Govern de Ciu no voL veure

un carrer perjudicat: Jovara

el carrer jovara en el tram de “vianants” és un car-rer on els seus veïns i veïnes mereixerien un altre tracte del que se’ls hi ha donat fins ara per part de l’actual Govern de Ciu, el qual va decidir de for-ma unilateral obrir-lo al trànsit moltes més hores de les que sempre s’havien pactat amb els veïns. Anant en contra del que va aprovar l’Ajuntament en el moment de fer la primera reforma del carrer, finals dels anys 90, quan va obligar al veïnat a pa-gar quotes per a convertit-lo en zona de vianants.

Felicitem a l’Associació del carrer jovara per les iniciatives que durà a terme en els propers mesos per tal de revitalitzar el carrer.

arbres que cal substituir i camins a millorar

en aquest primer any de mandat municipal, el govern de Ciu s’ha destacat per fer una despe-sa en imatge excessiva (llums de nadal a la faça-na de l’Ajuntament nou, panells informatius elec-trònics, dues secretaries a l’Alcaldia,...). De tots és

conegut com altres administracions que han abu-sat d’aquests temes avui tenen forats econòmics importants, ens preocupa que això pugui acabar passant a Calella i, si més no, que aquesta despe-sa en imatge no permeti després fer el manteni-ment correcte de la ciutat.

palmeres Tallades al passeiG de les palmeres

en són exemple la no reposició de l’arbrat mort, quan sempre, fins ara, a cada primavera s’havia substituït, avui encara no s’ha fet.

Petits exemples d’insensibilitat cap al medi na-tural de la nostra ciutat, el qual ens ajuda a tots a viure amb millor qualitat de vida. Així seguei-xen estant en molt mal estat els camins que por-ten des del Parc Dalmau a la muntanyeta i els ac-cessos a les torretes, que formen part d’un dels atractius turístics de Calella. Si de debò ens cre-iem el potencial que tenim com a ciutat saludable vinculada a l’esport i el benestar, hem de trobar els recursos necessaris per fer un bon manteni-ment del nostre medi natural.

senyal d’accés a les TorreTes per Terra

Millorar la participació dels regidors i de les regidores i de les entitats de Calella

també hem pogut copsar un tarannà poc respec-tuós cap el que representem institucionalment. Per posar un exemple, s’ha creat un Consell As-sessor a l’Alcaldia de caire personalista sense passar pel Ple de l’Ajuntament via “Decret” i per contra encara no s’han convocat mai els Consells de medi Ambient, economia i Ciutat, i Convivèn-cia i Participació Ciutadana, que són fruit del con-sens institucional a partir de l’aprovació del ple-nari de l’Ajuntament de Calella. Amb les dades ac-tuals d’aturats de la nostra ciutat, per sobre del 17 %, i que encara no s’hagi convocat mai el Con-sell d’economia on hi som representats tots els agents econòmics i socials de Calella! b

rePÀs d’un anY de GovernAprofitant que estem a pocs dies de complir un any al capdavant del Govern de Calella, volem fer una sèrie de reflexions i consideracions referents a l’experiència del que hem viscut en aquest pe-ríode, del que hem fet, però també fer un repàs a allò que ens hem trobat i com ens ho hem trobat.ens hem trobat l’herència del govern PSC/eRC, que ens ha deixat, com ens han dit repetidament, una bona situació econòmica, que no vol dir que a Calella no tinguem deutes, que en tenim, sinó que estan dins dels paràmetres marcats per llei, i ens permeten mantenir els serveis i compromi-sos. Quedi clar, per tant, que això està acceptat i reconegut. Cal dir, però, que bona part d’aquest resultat econòmic ha estat basat més en la bon-dat dels ingressos, i a deixar de fer coses que no-saltres creiem importants, que en el rigor en con-trolar la despesa. Per exemple, la majoria de treballs i serveis els prestaven els mateixos industrials i proveïdors, sense cap compara-ció de preus i moltes vegades sense pressu-post previ, amb un cost molts cops superior al que s’hauria pogut pagar amb una bona gestió. amb alguns casos especialment sig-nificatius, com la compra de taules d’oficina o armaris fets a mida, de dubtosa necessitat. Pensem que quan els membres actuals d‘eRC a l’oposició ens parlen que no s’havia estirat més el braç que la màniga, ho deuen fer sense la infor-mació necessària.D’altra banda, ens hem trobat un ajunta-ment amb un buit d’organització i cohesió de l’equip de govern i amb molt poca gestió polí-tica. i un govern on algunes regidories havien exercit més aviat poc i propiciat que la gestió

quedés en mans de la voluntat dels tècnics i professionals, que hem de dir que majoritàri-ament són de vàlua, però que no tenen la res-ponsabilitat de prendre decisions, que perto-ca als que s’han presentat a unes eleccions.Això ha comportat la pèrdua de moltes oportuni-tats, la manca de decisions que haurien solucio-nat molts problemes als ciutadans, la manca de resposta a moltes demandes i queixes, la manca del control i seguiment necessari, per exemple, de temes tan importants com el servei de nete-ja i recollida d’escombraries. no resoldre positiva-ment, per manca de decisió política, el problema dels “ensopegadors” de la riera, expedients de re-clamacions de responsabilitats patrimonials, no afrontar problemes de personal que no complia amb les seves obligacions o tenir pendents te-mes tan importants com la signatura del conveni amb ADIF, caducat des del 2007, que podia haver acabat suposant el tancament d’aquesta zona on aparquen mes de 200 cotxes, o tenir la Fundació Hàbitat Solidari, que gestiona 36 pisos de lloguer per a persones amb dificultats, a punt de la fallida per no prendre les decisions convenients per sal-var-la. Algunes d’aquestes decisions, per cert, no són especialment agradables, i no s’havien pres guiats per un “bonisme” que et fa quedar molt bé davant d’ alguns, però que perjudica clarament la majoria de ciutadans de Calella; o el mateix “bo-nisme” que fa relaxar-se davant l’impagament de quotes que de manera reiterada han practicat de-terminats col·lectius i no reclamar-les, generant greuges comparatius respecte a altres ciutadans.ara que en el panorama polític de Calella s’ha posat tan de moda parlar de les formes, nosal-tres pensem que el que s’ha guardat aquests darrers quatre anys, més que les formes, han estat les “aparences”.nosaltres estem aportant esforç, treball, dedica-ció de tot el grup (tot), un grup compacte i cohe-sionat, amb cada regidor comandant la seva àrea, però compartint solidàriament tots la presa de

decisions, i, per descomptat, amb el liderat clar i imprescindible de l’alcaldessa.Hem fet moltes propostes, que s’han aprovat to-tes pel fet que els grups de l’oposició hi han estat majoritàriament a favor, però també ,és evident, per la bondat d’aquestes propostes i la forma en què les ha plantejat el govern. Hem aconseguit el compromís del departa-ment d’ensenyament per construir la nova escola salicrú als baixos de la Fàbrica llobet-Guri. entenem que les circumstàncies de l’anunci varen crear malestar en l’oposició. amb la infor-mació de què disposem hem explicat, tant als grups de l’oposició com a la comunitat edu-cativa, les condicions i característiques que tindrà el projecte de l’escola. És evident que queda treballar en un procés d’informació neces-sari, però el que no podem entendre de cap ma-nera és que a aquestes altures se segueixi inten-tant confondre l’opinió pública en general i, el que és pitjor, la comunitat educativa del Salicrú, amb la necessitat de debatre sobre la ubicació de l’es-cola als terrenys de joan Coromines, que mai va-ren ser acceptats per fer-hi l’escola. Paradoxal-ment, aquells que reclamen un debat obert, asserenat i plural, varen negar-lo a tothom en el cas dels tràmits de Coromines, ja que l’es-tudi d‘ubicació que segons el govern anterior el feia viable, no l’havien vist ni els regidors de Ciu, ni el sr. vila Comas del PP, ni cap dels membres de la comunitat educativa, encap-çalada peel seu director i mestres, ni cap dels membres de l’aMPa, ningú. amb la qual cosa es confirma un cop més que el que es mante-nien eren les aparences i no les formes.en contra d’aquesta impressió que volen trans-metre, que el govern no els respecta o no els té en consideració, hem de dir que, llevat de casos molt puntuals, les propostes les comuniquem als altres grups amb temps per poder-les avaluar, i ens ofe-rim per debatre el que faci falta, tant a les comissi-ons informatives, com en altres trobades, per ar-

ribar al màxim consens possible. Com a exemple, només cal esmentar tot el procés d’informació dels pressupostos, que va portar a ser aprovat pel Ple, la modificació de l‘ordenança cívica, o la mo-dificació puntual del Pla d’ordenació urbanístic, que han aconseguit el consens de tots els grups.És evident que governar vol dir prendre deci-sions, i que la inèrcia del dia a dia de vega-des ens fa anar molt ràpid en aquesta presa de decisions. segur que no ho hem encertat en tot el que hem fet, segur que hi ha coses millorables, i una d’elles pot ser, en alguns ca-sos, tenir més cura a anticipar les gestions que estem fent o explicar amb més temps el que volem fer als partits de l’oposició. Però en cap cas els hem deixat de banda d’una mane-ra sistemàtica, com es vol transmetre a l’opi-nió publica. Majoritàriament hem contactat amb temps i forma amb ells, per exposar allò que es vol tirar endavant, i per cert no sem-pre ens han donat resposta, no parlem d‘es-tar-hi a favor o en contra, parlem simplement de respondre.esperem que amb el temps i l’esforç de tots ple-gats anem trobant millors fórmules de relacionar-nos, no tenim cap dubte que ens uneix l’interès perquè Calella vagi endavant, i a més els temps són prou complicats perquè nosaltres no hi apor-tem el que calgui per aconseguir millorar la ciutat, el que no farem és posar per davant les aparen-ces, allò que en diríem mirar de quedar bé, per da-munt del nostre sentit de la responsabilitat i dei-xar de fer allò que creiem necessari per a Calella, a la qual seguirem dedicant treball i esforç.b

01 | 2n TRIMESTRE | 2012Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella 15LA vEu DELS PARTITS PoLíTICS“

Des del grup municipal del Partit Popular de Cale-lla, volem en primer lloc, enviar una salutació ben cordial a tots els lectors d’aquest nou mitja de co-municació que edita l’Ajuntament, d’acord amb alló que estableix l’article 90è del Reglament Or-gànic municipal.

tanmateix, i coincidint amb el primer any de la constitució del nou Consistori, aprofitem l’opor-tunitat que ens brinda aquesta publicació, per fer un breu resum de diverses questions municipals.

De les 54 mocions i dictamens que s’han presen-tat al Ple de l’Ajuntament, el nostre grup muni-cipal ha votat a favor 41 vegades, 6 en contra i 7 abstencions. (per exemple, hem votat en contra de propostes com):

• Canviar el nom de la plaça de la Constitució

• Declarar Calella municipi republicà

• Per l’adhesio de Calella a l’associació de munici-pis per la independència

• Donar suport al moviment “Diem Prou”

D’altre banda, el vot favorable ó l’abstenció del partit popular –i tambè dels altres grups de l’opo-sició-, ha permès a l’equip de govern :

• Aprovar els pressupostos de 2012

• tirar andavant propostes com la creació del Consell municipal de Salut, o l’aprovació del Re-

glament del Registre municipal d’entitats Ciuta-danes

• l’aprovació definitiva de la modificació del pla de millora urbana Pmu-1 mercat

• Consignar en el pressupost de 2012 una partida suficient per la redacció del projecte “2ª fase del cobriment de la riera de Capaspre.

• l’implantació de gespa artificial al camp de fut-bol de mar.

tambè, atès l’importancia del comerç a la nostra ciutat i la necessitat de plaçes d’aparcament; el Partit Popular, i tots els grups municipals presents en el Consell d’Administració de Gestvia hem do-nat suport al projecte per la creació de 94 noves plaçes d’aparcament on actualment es troba la antiga fàbrica de tints janè.

esCoLa dr. CarLes saLiCrÚ

el passat dia 2 de febrer se’ns comunica als grups municipals la decisió de l’equip de govern d’ubi-car la nova escola Dr. Carles Salicrú a la Fàbri-ca llobet-Guri. Posteriorment, el dia 3 de febrer, amb la visita de la Consellera, Sra. Rigau, a Calella, s’anuncia que les obres començaran l’any 2014.

en el grup municipal del Partit Popular, consi-derem necessària la següent informació per tal d’avaluar la idoneïtat de la instal·lació de l’escola Salicrú a la Fàbrica llobet-Guri:

1- Documentació-Compromís signat per part de la Consellera d’educació de la Generalitat de Catalunya amb respecte a la implantació de l’Escola Salicrú a la Fàbrica Llobet.

2- Estudi d’altres alternatives (pros i contres possibles valorats pels Serveis Tècnics):

• Construcció a la parcel·la situada al C/joan Co-rominas.

SI VOlS POSAR-te en COntACte AmB nOSAltReS enS tROBARÀS:

Anselm Clavé, 105-107, baixos | 08370 Calella

partitpopularcalella@gmail.com Partit Popular Calella-facebook

miquel Campoy García campoygm@calella.cat

josep mª Pérez Basart jmperezbasart@yahoo.es

PODeu COntACtAR AmB el GRuP munICIPAl D’eSQueRRA:

Sant josep, 10 | 08370 Calella

calella@esquerra.org

www.esquerra.cat/calella

• Construcció a l’emplaçament actual, Riera Ca-paspre.

• Construcció als terrenys propers a l’actual Ins-titut Bisbe Sivilla entre el torrent del Raig i el C/ Vallderoure.

• Construcció a la Fàbrica llobet.

• Altres ubicacions valorades pel tècnics de l’Ajuntament.

3- Amb respecte a la ubicació de l’escola Sali-crú a la Fàbrica Llobet:

• Plànols de tota la Fàbrica llobet. Planta baixa, plantes pis, seccions i façanes. Distribució, relació d’entitats i ubicació dins la fàbrica, serveis, esca-les d’evacuació, etc. Preferentment en format Au-toCad.

• Plànol en format AutoCad de la proposta actual de l’escola Salicrú a la Fàbrica llobet.

• Reubicació de les entitats situades dins la Fàbri-ca llobet i despesa generada.

• l’accés a l’escola al costat de la Policia local po-dria comportar problemes i accidents no desit-jats. Cal un informe al respecte per part de la Poli-cia local i Serveis tècnics.

• Quina és l’afectació al Pla d’emergència i al Pla d’usos de la Fàbrica llobet que està previst rea-litzar aquest any dins del Pressupost de l’Ajunta-ment de Calella pel 2012.

• Superfície construïda i superfície útil a ender-rocar. Despesa per l’enderroc i cost de parcel·la i de construcció de la mateixa superfície que s’en-derroca.

• Quin és el cost de les adequacions ja realitzades dins la Fàbrica llobet (antiga universitat i Policia local) que s’haurien d’enderrocar per la realitza-ció de la nova distribució de l’escola (Import no amortitzat de construccions i cost d’enderroc).

• Com afecta a la mobilitat? Quines afectacions tindria a la carretera n-II, talls de carretera, nou semàfor, etc....

• Com afectaria la construcció del pàrking soter-rani de la Plaça del mercat al mateix temps que la construcció de l’escola.

• S’ha estudiat altres ubicacions de l’escola dins de la mateixa Fàbrica llobet? Podem realitzar un pati formant una plataforma a la part del darre-ra de la Fàbrica llobet i al costat de l’aparcament gestionat per Gestvia. D’aquesta manera no per-dríem una superfície d’equipaments a la nau cen-tral i probablement la despesa d’enderroc és molt superior a la realització d’aquesta plataforma. l’accés per la part superior de la Fàbrica llobet tindria menys problemes d’accessibilitat.

• Accés a tots els espais de la Fàbrica llobet per tal de poder valorar tots els aspectes sobre la ubi-cació de l’escola Salicrú.b

Balanç del primer any de mandat municipalja ha passat un any des de les darreres eleccions municipals i Calella no ha canviat. Quan es van discutir els pressupostos de la ciutat per aquest any 2012, eRC ja va dir que un dels motius que ens portaven a l’abstenció era que l’equip de go-vern municipal no havia donat a conèixer el seu projecte de ciutat. Ho vam dir en el debat dels pressupostos i ho continuem dient ara. Algunes de les coses que avui veuen la llum, a més, són fruit de la feina feta anteriorment. n’és un exemple l’adequació (climatització i insonorit-zació) de la sala sense columnes de la Fàbrica llo-bet i Guri. Aquesta era una obra important, d’ar-ranjament de l’espai municipal polivalent més im-portant que tenim a la nostra ciutat, i que permet que a partir d’ara s’hi puguin programar esdeve-niments importants com ara l’Screamin’Festival, que va deixar d’organitzar-se a Calella per no dis-posar d’un espai prou condicionat. O, d’altra ban-da, actuacions més petites com ara el soterra-ment dels contenidors a la Plaça del Rei i al carrer jacint Verdaguer. I, més important encara, a Calella s’han pogut fer coses i es poden programar noves inversions grà-cies a l’herència econòmica que ha trobat l’equip de govern actual. Podem afirmar amb tota rotun-ditat que en els darrers anys no es va estirar més el braç que la màniga i que al calaix hi ha diners. Prova d’això és que l’any 2011 s’ha tancat amb un romanent positiu, o que, gràcies al bon nivell de pagament a proveïdors, no ens haguem hagut d’acollir a un pla de sanejament econòmic com ha previst el govern espanyol per aquells ajunta-ments molt endeutats amb proveïdors. Aquest

sanejament econòmic ha permès fer, entre altres coses, actuacions de petit format i fins a cert punt no prioritàries en temps de crisi, actuacions que en alguns casos i en anteriors exercicis pressu-postaris havien decaigut per poder equilibrar els comptes. És el cas, per exemple, de la instal·lació d’uns panells informatius lluminosos que per-meten oferir informació municipal als calellencs i calellenques o a les persones que ens visiten, o la posada en marxa real de la marca “Calella és més”, dissenyada ja fa temps però que per evi-tar el que considerem despeses no prioritàries no s’havia desenvolupat, despeses com ara el canvi de la papereria utilitzada a l’ajuntament.l’ajuntament ha de ser exemplar en temps de re-tallades i dificultats econòmiques com l’actual i, al nostre entendre, ha d’evitar qualsevol despesa innecessària, per menor que sigui. És el cas, per exemple, de determinades despeses generades per publicitar diferents esdeveniments o campa-nyes a la nostra ciutat, banderoles penjades a la via pública o bé els fulletons, buits de contingut, publicitant la Volta Ciclista de Catalunya, repartits porta a porta pels habitatges de la nostra ciutat. en aquest sentit, eRC ha demanat a l’equip de go-vern municipal la informació sobre el cost dels fu-lletons editats, del seu repartiment, així com tam-bé de la fabricació de banderoles i del cost de pen-jar-les i despenjar-les, atès que ens sembla que tot i poder-se tractar de pocs diners, en temps com l’actual caldria estalviar-se aquestes despe-ses i destinar aquests diners a finalitats relaciona-des directament amb programes de caràcter so-cial o de reforç dels programes d’ajut a l’economia productiva de la ciutat (ajut a nous emprenedors,

persones aturades, etc.). De moment, no tenim aquesta informació.Finalment, una darrera consideració en relació a les formes utilitzades per l’equip de govern mu-nicipal. el desitjable seria trobar espais comuns de diàleg i participació entre totes les forces po-lítiques. en els temps de dificultats econòmiques com els que estem vivint, es fan necessaris més que mai els consensos de ciutat. la nostra expe-riència fins avui no és satisfactòria. tenim l’exem-ple de l’anunci de la ubicació de la nova escola Sa-licrú, fet dia 3 de febrer però que, des de llavors, encara no hem estat convocats per iniciativa de l’equip de govern per parlar-ne. els espais comuns d’intercanvi d’opinions entre tots els partits són importants i, des d’aquestes línies, aprofitem per reivindicar-los. un debat seriós i responsable a l’entorn de la nova escola salicrúel govern municipal ha anunciat la ubicació de la nova escola Salicrú a la Fàbrica llobet i Guri però des d’eRC entenem que cal desvetllar un seguit d’interrogants per tal de poder prendre un posi-cionament rigorós que tingui en compte totes les implicacions. Des del moment en què els re-presentants d’eRC vam tenir coneixement de la notícia, vam posar-nos a treballar per tenir tota la informació per poder valorar els suposats in-convenients que l’equip de govern dóna sobre els terrenys de joan Coromines, l’opció que l’ajunta-ment tenia plantejada fins ara, i els avantatges de la ubicació de la Fàbrica. el dia 20 de febrer vam entrar un seguit de preguntes dirigides a l’equip de govern (podeu consultar totes les preguntes a la pàgina http://www.esquerra.cat/calella), la major part encara sense resposta a dia d’avui. Vam demanar, així mateix, una reunió amb l’equip de govern, l’arquitecte municipal i l’advocada res-ponsable de l’àrea de territori de l’ajuntament (tot i que entenem que la iniciativa hagués hagut de ser de l’equip de govern qui, a part de la reunió

prèvia que va fixar per anunciar-nos el que l’ende-mà diria públicament la consellera, no ens ha con-vocat a cap altra reunió).eRC desitja que Calella pugui disposar del nou centre amb les màximes garanties quan abans millor. Però creiem que per responsabilitat insti-tucional, i perquè a l’hora de prendre decisions cal tenir clares les implicacions de les mateixes, ne-cessitem tenir tota la informació. I dia d’avui no la tenim. esquerra republicana de Catalunya obre el seu local a les entitats ciutadanesla secció local d’eRC Calella posa a disposició de les entitats o associacions de Calella que necessi-tin o vulguin organitzar alguna activitat o reunió interna de treball i no disposin de local, o tinguin un espai insuficient, el seu local situat al carrer Sant josep 10 de Calella. eRC ofereix, així, un es-pai al centre de la ciutat a aquelles entitats de ca-ràcter social, veïnal o cultural que no tinguin ànim de lucre i que treballen per dinamitzar el teixit col·lectiu calellenc. l’objectiu és, en un moment de crisi econòmica com l’actual, obrir el local a aquells col·lectius que en puguin tenir necessitat.b

reGidors del Grup municipal d’erc

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |16 calellaésmés

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

festa_major_petita_2012_v2_print.pdf 1 25/05/12 19:09